espai

NÚM. 49

REVISTA DE L’INS PALAMÓS

CURS 2014-2015

1R TRIMESTRE

Inst

itut

Editorial La dates de publicació de la revista del cen-tre fan que en un mateix escrit es felicitin les Festes de Nadal i tinguem informació de l’inici del curs. Acadèmicament aquest primer trimestre, ha transcorregut amb normalitat però al mateix temps amb una certa decepció pels resul-tats. Malgrat les dificultats i situacions com-plicades en el mon laboral, en l’entorn soci-al, en el dia a dia de moltes persones la vida és com una cursa d’obstacles que requereix un esforç que cal sigui constant i diari, amb una finalitat clara de superació per arribar a les fites que ens proposem i tot seguit gau-dir dels èxits obtinguts. Si resulta molt difi-cultós superar un obstacle també és molt més gratificant la seva consecució. Nosaltres els professors estem treballant per possibili-tar superar etapes i que els nostres alumnes puguin gaudir d’un futur millor, però cal la implicació de les famílies i dels propis estu-diants per aconseguir-ho. Es necessita un treball diari i constant, organització, volun-tat, suport dels professors i de la família per aconseguir-ho. Com si es tractés d’un joc de pistes, seguir les indicacions i un pas darrera l’altre fins aconseguir superar la cursa, arri-bar a la meta i per tant aprovar el curs. Ara mateix hem fet una tercera part de la cursa, tenim uns resultats i cal analitzar el que no ha funcionat per rectificar-ho i també inten-tar millorar, encara una mica més, els bons resultats. Aquestes Festes de Nadal també podem aprofitar per posar en valor altres aspectes de la vida que no siguin de tipus material. Només cal mirar al nostre voltant per veure persones amb dificultats de tot tipus i en situacions molt precàries, que poc podran gaudir de regals i de festes, però amb força de voluntat per seguir lluitant cada dia per un demà millor. La nit del 31 de desembre ens proposem una llista llarga de bones intencions, difícils de complir. Siguem realistes, proposem-nos reptes senzills i assequibles que ens aportin felicitat i satisfacció personal a nosaltres mateixos i a tots els que ens envolten en el nostre dia a dia. En nom propi i de tot el Claustre de profes-sors i el personal d’administració serveis de l’Institut de Palamós MOLT BONES FESTES I UN 2015 AMB SALUD PER TOTS. Directora: Lluïsa Teixidor

Erasmus+ project: TRANSMEDIA AND EDU-CATION (September 2014 – August 2016) "Transmedia: a new narrative that involves communication and education to-wards the future classroom" is an Erasmus+ Project shared by four secondary schools from Catalonia, Italy, Cyprus and Romania, one primary school from Cyprus, one Teachers' Training Centre from Portugal and one university from Catalonia.” This is the presentation of our new Erasmus+ project. The project that our school will coordinate along the next two years… Let us to tell you it con-

tents…

Transmedia, is a project about new technologies in the school, about the best that these technologies bring to the

schools and about the problems that the schools have to solve when they are not used in the proper way. In general, the project addresses the question of using technologies in school curriculum in the best and safest way, the creation

and implementation of the appropriate tools to do that, the problems with licensed software and their availability to the schools and families of minor opportunities, either economical or social. We aim to lower the gap between education

and technology, to engage our students in learning by using the technologies used outside school but in the best way

possible. Most importantly, we aim to show that the concept of transmedia can be used in all subjects of the curricu-lum, horizontally and transversally, for a more holistic approach, because transmedia is communication.

The proposal of this project is to study the situation in the primary and the secondary schools and to find answers related to the use of the new technologies and how the students are using them. For this reason, the project team in-

cludes four high schools, a primary school, a teachers' training centre, and the faculty of Communication of the Univer-sity of Girona.

The school as institution, its budget, its buildings, its

professionals, and the parents… are being overcome by the new technologies and how the students are

using them. Many educational professionals as well as many families are clearly positioned behind those

who, theoretically, go to the schools to learn and to

get a better formation: the students. The school, as institution, has had and it has to have

all the arguments into the process of teaching-learning added in its strategies and teaching tools.

From some time ago until now, the pace that the new technologies are growing up, overcome the necessary

adaptation that the school can do.

The budget for the schools to have the most adequate and appropriate software and hardware, their actual-

ization, the training of the teachers, the facilities to access an easy adaptation for the students to these changes are, maybe for the first time, endangering the school institution in losing the control of developing all the goals it has.

If the present is difficult, the future doesn’t seem better. The current situation of crisis in the biggest part of Europe is

forcing cuts on the school budgets, with the consequences obvious when the school needs to buy or to renovate the existing material or to offer the training to the teachers. The possibility that younger teachers could improve the situa-

tion of the low level concerning this contents, has been stopped because of the cuts on new contracts for teachers. How can the school, without the necessary funds, without the formation that its professionals need, reply the needs of

a society which is progressively more and more technologically advanced? And, above all, how can the school warranty

the best and safest use of the potentiality of this technology? The principal aims of the project are to:

Offer to teachers, students and parents the best knowledge and tools in order to integrate in the best possible way the new technologies in the school.

Produce a scientific research to realize the situation of how the schools (primary and secondary) use these technol-ogies.

Produce two Decalogues about the safe use of Internet and about the policy to use both software and hardware in

the school and the teaching-learning process (laptops, ipad, mobile phones, applications, programs...) Produce materials to develop the decalogues for different sessions in the classroom.

Produce three seminars and one MOOC course with the information and tools developed in the project. Create a web site and Apps in order to share all the products, always under Creative Commons open license.

Publish a special number in the scientific journal "Communication Papers", published under Creative Commons li-

cense, with the content of the research and the conclusions. Organize, at the end of the project, an international Congress about COMMUNICATION AND EDUCATION BY

TRANSMEDIA (the project acronym) to show and spread the products of the project. The project’s implementation includes a variety of objectives and activities. All activities and material production will

be shared by all the members. Each partner will be the coordinator of a work in progress, but it doesn’t mean that they will be the only ones working for it: everything we will produce will be with the participation of each partner.

The school INS Palamós, as coordinating organization, will be involved in the coordination of each product

and activity we will produce. The INS Palamós will be responsible to translate all the documents and products into Spanish and Catalan.

The University of Girona will conduct the research that will extend during the two years of the project (with the participation of the secondary and primary schools).

The school ITI Galileo Galilei (Livorno/Italy) will coordinate work products related to the use of new communi-

cation channels that these tools offer and production compendium of best practices under the title about "e-safety Internet and good practices with social networks". The ITI Galileo Galilei will be responsible to translate

all the documents and products into Italian

2

The school B. P. Hasdeu (Buzau/Romania) will coordinate the works about the seminar “Opened tools in Inter-

net”. With that course we will show how to use new free software in accordance with the most needed tools in the daily activities in the school, under free license. The B. P. Hasdeu will be the responsible to translate all the

documents and products into Romanian. The school Pagkyprio Lykeio (Cyprus) will coordinate, with Drosia school, the seminar about MOOC course

“Transmedia: a new narrative that involves communication and education towards the future classroom.

PAGKYPRIO LYKEIO will be responsible to translate all the documents and products into Greek. The school DROSIA (Cyprus), will coordinate, with Pagkyprio Likeio, the seminar about MOOC. As the only prima-

ry school in the project, they are the partner who will adapt all the materials to the primary school levels. DRO-SIA will be responsible to translate all the documents and products into English.

The Training Centre of Caldas da Rainha (Portugal) will coordinate along with the University of Girona, the pro-duction of the on-line courses and the pedagogical products. The Training Centre will have the pedagogical

committee to check the quality of the pedagogical products. They will participate in the organization of the on-

line courses. The Training Centre will be responsible to translate all the documents and products into Portu-guese.

Along the project we will have six transnational project meetings: First transnational project meeting: in Caldas da Rainha Portugal).

From November 27th to December 2nd 2014.

Second transnational project meeting: in Livorno (Italy). From Feb-ruary 26th to March 3rd 2015.

Third transnational project meeting: in Palamós. From April 14th to 19th 2015.

Fourth transnational project meeting: in Buzau (Romania). On Octo-ber 2015

Fifth transnational project meeting: in Larnaca (Cyprus). On March

2016. Sixth transnational project meeting: in Girona (Catalonia/Spain). On

May 2016. Simultaneously with the second, third, fourth and fifth transnational project meetings we will have four training semi-

nars (intellectual outputs) in collaboration with our partners. The structure of the seminars will be in the form of having

classes in the morning to test the materials and workshops in the afternoon to discuss and improve the products. The students and teachers who will participate in these seminars, will have the obligation to offer the same seminar to peers

and colleagues, when they will be back to their schools. The number of participants that we plan to engage in these courses is 120: 30 for each seminar (10 local students and 10 from abroad, 4 local teachers and 6 teachers from

abroad). The seminars are:

Livorno-Italy: “Safety internet”

Palamós: “Mobile phones, Apps and social networks in the school” Buzau-Romania: “Free software and open access tools in the school”

Larnaca-Cyprus: “MOOC course: COMMUNICATION AND EDUCATION BY TRANSMEDIA - CET”

http://educationtransmedia.wix.com/educationtransmedia Josep A. Blasco (INSTITUT DE PALAMÓS)

3

El divendres dia 14 de novembre, du-rant la Setmana de ciència, el senyor Joan Sarquella va venir al nostre insti-tut per parlar als alumnes sobre el te-ma de reproducció assistida. El senyor Joan Sarquella és Llicenciat en Biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (1984). Ha treballat al Senior Clinical Embryolo-gist per la European Society of Human Reproduction and Embryology (ESHRE). Té experiència en Embriologia des de 1987. Ha estat col·laborador de FIVTE NAVAR-

RA - Pamplona (1993-2008). És responsable del Laboratori d’Embriologia de la Clínica de Reproducció Assistida - Clínica Quirón de Barcelona (1988-1997).

4

Entrevista a Elena Morelli Enguany tenim una nova professora origi-nal d’Irlanda del Nord, Elena Morelli. L’insti-tut de Palamos forma part del “grup experi-mental plurilingüe” i el curs passat vam sol·licitar un professor natiu i ensenyament, mitjançant el British Council, ens l’ha pro-porcionat. Ella estarà entre nosaltres durant tot aquest curs esco-

lar. L’Elena fa algunes assignatures al centre en anglès. A pri-mer d’ESO fa pràctiques de ciències; a 3r d’ESO economia i a cicles fa informàtica. L’objectiu principal d’estar entre nosaltres és millorar el nivell d’anglès del nostres alumnes. Ens comenta l’Elena que als alumnes de primer els costa entendre-la, ella creu que és degut al seu accent però també creu que amb el temps s’hi acostumaran i l’enten-dran sense problemes. Referent a 3r d’ESO i cicles no hi ha problemes de comprensió. L’Elena, és original d’una família italiana concretament de Roma, d’aquí el seu nom tan poc britànic. És d’un poble costaner d’Irlanda anomenat Coleraine, ens comenta, que és un lloc molt turístic i semblant a Palamós i que la seva família té un negoci de gelats. Té cinc germans i dues ger-manes i ella és la segona dels grans. Va estudiar a la uni-versitat durant 4 anys, concretament francès i espanyol. Quan va acabar va decidir ser professora, per aquest mo-tiu avui està entre nosaltres i per adquirir experiència. Durant el tercer any dels seus estudis va fer un “Erasmus” des del febrer fins al juliol al sud de França i al sud d’ Es-panya, a Granada. Les classes eren en anglès ja que hi havia estudiants de diferents llocs d’Europa. De la seva experiència a França i a Espanya va decantar-se pel caste-llà ja que és més fàcil i també més utilitzat a nivell inter-nacional. L’any 2013 va venir a Catalunya, a Girona. Va treballa a Bescanó fent d’ “au pair”, és a dir estava amb una família per aprendre la llengua i al mateix temps cuidava els nens de la casa i els parlava en anglès. També va aconseguir feina en una acadèmia d’idiomes a Girona anomenada “Petit Londres” i encara hi treballa. Em comenta que al seu país, a Irlanda del Nord, la societat està dividida en unionistes i nacionalistes republicans. Els unionistes són, normalment, els protestants i es senten britànics i els altres són majoritàriament catòlics i es sen-ten pròpiament irlandesos.

L’Elena em comenta que es sent molt ben acollida al nos-

tre país, que la gent és amable i oberta amb els estran-

gers, també em comenta que li agrada el tipus de vida fa-

miliar nostre i la manera que tenim de celebrar dies asse-

nyalats, com Sant Jordi, l’onze de setembre, etc... Diu que

no s’enyora, excepte quan hi ha alguna festivitat. Per Na-

dal i Setmana Santa anirà cap a Irlanda amb els seus.

Argia Marquès Salat

Visita estudiants alemanys Estudiants de Rheda visiten el nostre centre i passen una estona amb els nostres alumnes de 4t d’ESO par-lant en anglès per poder-se entendre.

Activitats al pati

A l’Institut de Palamós, al pati, es fan diferents tipus d’activitats:

Torneig de futbol: on competeixen diferents classes.

Torneig de ping-pong: es juga individualment.

Màgia: ensenyen a fer trucs de màgia, que sem-blen senzills però són impressionants.

Concurs de cant: ensenyen a entrenar la nostre veu per acabar sent uns grans artistes.

Ens hem decidit a fer una enquesta per tal de recollir l’opinió que en tenen els alumnes: Enquesta: T ’agraden les activitats que s’organitzen a l’hora del pati? Perquè? Sí que m’ agraden les activitats al pati perquè em diverteixo a l’hora que conec diferents companys i tinc la possibilitat d’aprendre coses extra-ordinàries. Quina és l’activitat que t’agrada més de les que es fan al pati i perquè? El torneig de futbol perquè és un esport que m’agrada molt, i per la satisfacció d’apren-dre a jugar en equip. Quina és l’activitat que menys t’agrada i perquè? El concurs de karaoke perquè no m’agrada cantar. Quines activitats practiques al pati? El torneig de futbol i de ping-pong. Canviaries alguna cosa de les activitats produïdes a l’hora del pati? No, perquè m’agrada com són. Hi ha suficient varietat perquè tothom hi participi. Què opines dels organitzadors de les activitats? Què són molt amables i tenen molta paciència amb nosal-tres. Ivan Sánchez E1B Alex Anguila E1B Álvaro BorachokE1B

5

El dia 15 de setembre vam encetar el nou curs escolar 2014-2015. La Sra. Lluïsa Teixidor directora del centre dona la benvinguda als alumnes de primer d’ESO.

Primer dia del curs 2014-15

Sota el lema “l’esport un gest per la pau” l’ajuntament de Palamós juntament amb la col·laboració del Club Atlètic Vila de Palamós i les diferents escoles del poble han fet possible, un cop més, organitzar aquesta tradicional cursa que es fa cada primer dijous del mes de novembre. Una jornada esportiva que fomenta la interrelació de tots els alumnes dels centres escolars de la vila que hi partici-pen : IES Palamós, Vedruna, la Salle, Vila-romà, La Vila i escola d’educació especial Els Àngels, amb edats compreses d’entre 5 a 17 anys. CLASSIFICACIONS PER CATEGORIES:

JUVENIL (1997-1998) Batxillerat Masculí Femení

CADET (1999-2000) 3r i 4t ESO

INFANTIL (2001-2002) 1r i 2n ESO

1- Roger Cañigueral Escola Vedruna 2- Julen Domínguez INS Palamós 3- Jonathan Ramos Escola Vedruna

1- Asya Flifal INS Palamós 2- Helena Margarit Escola Vedruna 3- Marta Ferrés Escola Vedruna

1- Eduard Vallejos INS Palamós 2- Loïck Ros INS Palamós 3- Andreu Mas Vedruna Palamós

1- Laura Rodríguez INS Palamós 2- Laura Martín Escola Vedruna 3- Yana Jaen INS Palamós

1- Mustafa Guenfoudi INS Palamós 2- Mingo Bru INS Palamós 3- Eduard Illa Escola Vedruna

1- Marta Galló INS Palamós 2- Anna Expósito Escola Vedruna 3- Núria Vilamajó INS Palamós

El primer dia a l’Institut de

Palamós

Escrit fet per alumnes de primer d’ESO. El primer dia, estàvem molt nerviosos pel canvi d'es-cola i de companys. Tots el nens i nenes vam arribar molt aviat, ajuntant-nos amb els nostres amics i ami-gues per no sentir-nos tan sols... L’entrada de l'institut estava plena de nens i nenes. Era impossible moure's!!! A les 9 en punt vam entrar al gimnàs tan gran que hi ha, per tal que la directora del centre ens presentés als tutors que tindríem i a més, les sales i llocs que té el centre... Però sobretot va repetir -i repetir!! - les normes. Al final ens van dir, a cada nen i nena, quina seria la nostra nova classe i el nostre tutor/a. Els tutors van ser els encarregats de portar-nos a la classe correspo-nent. Un cop allà, la tutora ens va anar cridant pel nostre nom i cognoms, per col·locar-nos per ordre de llista a les cadires... Tots vam mirar el nous futurs companys. Alguns, segu-rament que en van reconèixer d'altres... Però en ge-neral vam pensar: “ha sigut brutal aquest canvi!!!”.

Sara Carlero E1B

Chantal Frechin E1B

Elisabeth Navarro E1B

6

Alumnes de 4t d’ESO visiten l’Arxiu Municipal

Durant el primer trimestre tots els alumnes de 4t van a l’Arxiu Municipal. Una alumna de 4t A ens ex-plica les visites: El divendres 31 d’octubre els alum-nes de 4tA vam anar a l’Arxiu Muni-cipal de Palamós, per a una sessió orientativa respecte els nostres pro-jectes de recerca, que hem de pre-sentar al primer trimestre, a càrrec d’en Ramón Planes. Ens van dividir en dos grups; primer vam anar amb un noi que ens va aconsellar sobre com fer un bon treball de recerca i com aconseguir-ho amb èxit. Va ser molt divertit, ja que la majoria ens embolicàvem

molt en el tema del treball, quan en realitat, tenim temes molt més senzills i més emocionants a prop nostre. Sobretot la clau està en preguntar-se alguna cosa i acabar el treball amb la resposta d’aquesta. Seguidament vàrem anar amb una noia per parlar més sobre els nos-tres treballs, perquè ens orientes una mica, i perquè ens ajudes en alguns aspectes que no sabíem com continuar-los. Tots dos van ser molt amables i a tots ens va servir de molta ajuda. En conclusió, vam sortir molt con-tents d’allà, i amb les idees més clares sobre el nostre projecte. S’a-graeixen molt aquest tipus d’ajudes i consells. Emma Alvarez De Pablo, E4A.

1r i 2n de batxillerat visiten una empresa

Estudiants de batxillerat visitant l’empresa cooperativa Costa

Brava Centre de Vall-Llobrega

El passat 15 d’octubre els estudiants d’economia de l’empresa de 1r i 2n de batxillerat ens vam desplaçar en bicicleta fins a Vall-llobrega per visitar aquesta cooperativa. Aquesta activitat forma part del programa Aracoop de cooperació público-

Alumnes que estudien l’assignatura d’empresa amb els professors Josep Sánchez i Bernardino Garrido

Us recomanem.... des del departament d’orientació... Família i escola: La web: http://www20.gencat.cat/portal/site/familiaescola

Segons la Consellera d'Ensenyament és necessària la complicitat entre l'institut i la família. Els alumnes necessiten el suport de la família per tenir èxit escolar. En aquesta pàgina hi trobareu eines per ajudar-vos en aquesta tasca. S'hi tracten aspectes com: els hàbits saludables (en l'alimentació, la higiene, el descans i l'activitat física), el temps de família (la comunicació, el lleure i la lectura), l'educació en valors, el respecte, el malbaratament alimentari, l'educació en l'ús de les tecnologies... Tot això expli-cat de manera molt clara i d'acord amb les diferents edats. És interessant també el decàleg per a pares i mares i les enquestes d'autoconeixement. Aquestes us ajudaran a valo-rar el vostre nivell d'implicació sobre diferents aspectes de l'educació dels vostres fills. A partir de les respostes po-dreu saber quins aspectes us cal millorar. Es donen algunes recomanacions sobre l'esmorzar a casa i a l'institut, l'orientació acadèmia i professional, el con-sum ... Articles, vídeos i enllaços d'interès complementen aquesta pàgina.

privada promogut pel Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat en el context de Catalunya Emprèn amb l’objectiu de posar en valor i difondre la importància del treball co-operatiu i la seva incidència en l’economia del territori català. El gerent, el Sr. Martí Sabrià, ens va acompa-nyar durant tota la visita i ens va fer una xer-rada sobre l’estructura d’una cooperativa, el paper de l’assemblea, l’assumpció de respon-sabilitats, la participació econòmica dels tre-balladors i treballadores en el capital social, les diferents modalitats de les empreses coo-peratives, la seva sostenibilitat.

Josep Sánchez

7

Agraïments

La redacció agraeix la col·laboració i aportació de tothom qui ha fet possible la publicació d’aquest número.

Coordinació: Lluïsa Teixidor i Argia Marquès

Telèfon INS: 972 602 344 web: http://inspalamos.cat/ moodle: http://agora.xtec.cat/iespalamos/moodle/

SORTIDA DE 1R ESO A TORRE VALENTINA

Els alumnes de primer d’ESO, el dia 29 de Setembre van anar d’excursió a Torre Valentina. Quan van arribar es van dividir en 8 grups de diferents classes. Es van conèixer una mica més i van fer diverses activi-tats. Cada un dels professors de l’Institut es dedicava a realitzar un activitat, i cada deu minuts canviaven d’activitat. Va ser molt divertit per ells poder estar junts amb els alumnes de diferents classes. Al cap d’una estona van anar a esmorzar i van fer temps lliure. Quan es va acabar el temps lliure van tornar a fer els grups d’abans i van continuar amb les activitats. Ara parlarem amb una alumne de E1B que ens vol donar la seva opinió sobre la sortida:

Hola Fàtima Hola Ens podries explicar com t`ho vas passar a la sortida? Molt bé. Lla veritat és que poder compartir la primera excursió amb els meus nous companys i amics va ser un

gran plaer. Les activitats van ser divertides? Sí!!! Sobretot algunes activitats, van estar molt bé, com per exemple la que coordinava en Carles Saló i la d’en

Garri també. Moltes gràcies Fàtima per donar la teva opinió sobre l’excursió a Torre Valentina Moltíssimes gràcies a vosaltres per preguntar-m’ho. Podeu comptar amb mi sempre que vulgueu.

Com veieu els alumnes nous de primer s’ho van passar molt bé en aquesta excursió. A tots ells els hi va encantar aquesta nova experiència. Fàtima Dahmani E1B Lorena AntonioE1B Carla Novo E1B

Fotografies fetes per la professora Marta Castanyer. Els alumnes de primer durant la seva estona a la platja de Torre Valentina.

8

“H2O is a simple formula where two hydrogen atoms bind to another one of oxygen, giving the possibility to create life”... Així començava la pre-

sentació que deu centres de secun-dària de nou països europeus vam

redactar el febrer de 2012 per sol·licitar el que llavors s’anomenava

Projecte Comenius. I el vam aconse-

guir. I vuit d’aquells deu centres (Palamós, Boras-Suècia, Buzau i Cra-

iova-Romania, Riga-Letònia, Kaunas-Lituània, Livorno-Itàlia i Alcanena-

Portugal) hem desenvolupat des del

setembre de 2012 fins a setembre passat aquest projecte, que és el

motiu d’aquest article. Els Projectes Comenius han estat un

del diferents programes educatius que la Unió Europea ha impulsat i

dotat econòmicament amb la finalitat

de facilitar el contacte, la formació i l’intercanvi d’experiències entre els

diferents actors del procés educatiu. Altres programes educatius europeus

han estat Grundtvig, Leonardo da

Vinci o, el més conegut de tots, l’E-rasmus. Aquests programes s’han

WATER THE LIFE OF MY RIVER, MY LIFE

unificat i per al període 2014-20 s’en-

globen tots en el nou programa Eras-mus+, juntament amb els programes

de joventut. El motiu d’aquest article no és tractar

aquest canvis organitzatius, els quals,

segurament, donaran molt a parlar des dels centres escolars —i no pas positi-

vament. Amb aquest article pretenem explicar el contingut i desenvolupament

d’aquest projecte que, amb la participa-

ció del professorat i l’alumnat de quart d’ESO i de batxillerat de l’Institut de

Palamós, hem estat coordinant al llarg de dos anys.

L’objectiu principal del projecte és pro-moure la consciència sobre la conserva-

ció de l’aigua, la sostenibilitat dels re-

cursos i la utilització de les noves opor-tunitats tecnològiques relacionades amb

l’abastament d’aigua, la distribució i l’ús i, al mateix temps, analitzar la història

de la humanitat lligada a la història dels

nostres rius: del simbolisme i els rituals lligats a l’aigua a la seves propietats

físiques i químiques; de la literatura, la pintura, les tradicions culturals o l’arqui-

tectura lligada a l’aigua fins als avenços

tecnològics en el seu aprofitament i recuperació. D’aquí el títol del projecte,

que estableix el paral·lelisme entre les necessitats d’una població i les necessi-

tats dels rius: “Water the life of my ri-ver, my life”. D’aquesta forma, els vuit

instituts participants vam triar el riu

proper a la nostra població i tots els treballs han estat desenvolupats a par-

tir de cada un dels vuit rius. En el cas de l’Institut de Palamós el riu triat va

ser el Ter.

El treball va tenir diverses àrees temàti-ques que diferents grups d’alumnes han

anat desenvolupant al llarg d’aquest dos cursos i que han estat exposades i

debatudes juntament amb els altres col·legues europeus en les sis trobades

que es van dur a terme.

Comentarem una d’aquestes parts del projecte: la que fa referència a l’estudi

de les característiques físiques i quími-ques del riu, així com l’estudi dels ma-

croinvertebrats que serveixen

de guia per poder definir la qualitat biològica de l’aigua i la

seva contaminació. En primer lloc, els coordinadors

dels vuit instituts vam acordar

a la reunió que va tenir lloc a Palamós el mes de maig de

2013 els paràmetres físics i químics que tots estudiaríem al nostre riu,

així com una classificació de la fau-na i la flora existent al seu curs.

Vam determinar quins macroinverte-

brats faríem servir i, d’aquesta for-ma, vam poder comparar els resul-

tats dels vuit diferents rius euro-peus.

Una vegada tots els centres teníem

clar el que havíem d’estudiar i els mètodes d’estudis per poder fer

comparables els resultats, va ser el moment d’explicar als nostres alum-

nes el que portaríem a terme sobre el terreny. Donat que els alumnes

participants cursaven en aquell mo-

ment quart d’ESO, els vam fer una presentació del pla de treball, de les

bases teòriques de cada test que faríem i els vam proporcionar mate-

rial bibliogràfic sobre la classificació

de fauna i flora i dels macroinverte-brats. Donat, però, que ens trobà-

vem a les acaballes del curs, vam decidir fer les activitats de camp un

cop acabat el curs acadèmic ja que

la trobada tindria lloc a finals del mes de setembre de 2013 a Kaunas

(Lituània). No va ser fins a finals del mes de juny que ens vam posar a la

feina d’una forma més intensa. Vam plantejar inicialment dos punts d’a-

nàlisi, l’alt Ter (cap a Setcases) i la

desembocadura (la Gola del Ter). Per la falta de temps per desenvolu-

par tot l’estudi, es va descartar aquesta idea inicial i la vam reduir a

un punt: l’alt Ter. Amb aquesta tria

es volia afavorir un coneixement més ampli sobre el Ter per als nos-

tres alumnes, ja que la Gola del Ter és molt més coneguda per als alum-

nes de Palamós que la seva capçale-ra.

El treball de camp es va realitzar al

llarg d’un dia, i el vam invertir en la tria concreta del lloc, en la presa de

dades i d’imatges i en la recerca i identificació dels macroinvertebrats.

S’ha de dir que el dia escollit, clima-tològicament parlant, no va ser el

millor, ja que va ser un dia ennuvo-

lat i plujós. En el punt d’estudi es van recollir diferents mostres d’aigua

que, posteriorment, van ser analitza-des al laboratori.

Amb la col·laboració del professorat

del departament de Química de l’ins-titut, es va desenvolupar el treball de

laboratori per determinar tots els paràmetres que havíem d’estudiar i,

posteriorment, presentar a Kaunas. Els dos alumnes participants van

omplir el document comú i van re-

dactar les conclusions del seu estudi. Les vam comentar i corregir i vam

donar per acabada aquesta part del treball.

Una vegada els alumnes havien aca-

bat aquesta fase del treball, se n’ini-ciava una altra, no menys laboriosa,

ja que es tractava de determinar la forma en què farien la presentació a

la resta de col·legues del projecte.

Havien de decidir el format que li donarien, si seria amb suport de

PowerPoint, o de Prezi, o potser d’un vídeo... La presentació havia de tenir

una durada aproximada d’un quart d’hora i, per suposat, havia de ser en

anglès ja que aquesta ha estat la

llengua de treball del projecte. Aquesta situació s’ha anat produint a

totes les trobades. Per aquesta raó, i donat que no era el nostre primer

Projecte Comenius, es va considerar

convenient que una professora del departament d’Idiomes supervisés i

col·laborés amb els alumnes en el desenvolupament de tot el projecte.

El mes de setembre es va dedicar a reprendre el treball, després de les

vacances d’estiu. Vam tornar a re-

cordar tot el que s’havia fet, vam rellegir el que s’havia escrit i va ser

el moment de la “posada en esce-na”. De fet, aquest sempre és el mo-

ment crític. És el moment en què

l’alumne comença a percebre real-ment el pes del seu paper en la tro-

bada. Eren ells dos els que haurien

de fer la presentació, els que al llarg

d’uns interminables quinze minuts haurien d’exposar el treball fet al

llarg de mesos. Els alumnes sempre tenen aquest moment de pensar que

estaran tan nerviosos que no podran

articular una sola paraula. Això tam-bé forma part de la seva formació.

Si he de sistematitzar les fases del treball per preparar una d’aquestes

trobades, jo en diferencio quatre: Una primera fase en què el coordina-

dor o el professor responsable ha de

transmetre clarament el conjunt del projecte als alumnes perquè puguin

situar la seva participació, el seu treball dins d’un context i guanyar

seguretat en allò que han de fer.

Una segona fase en què l’alumne es documenta sobre la part concreta

que ha de desenvolupar. De fet, serà l’alumne el que farà l’exposició i, per

tant, el que ha de dominar els con-ceptes, els coneixements d’allò sobre

el que parlarà. Això els donarà segu-

retat i no serà un motiu més de pre-ocupació.

La tercera fase és el treball pròpia-ment dit. En el nostre cas van ser el

treball de camp, el treball de labora-

tori, la redacció de conclusions, la producció del material per exposar i

la seva traducció a l’anglès. Totes aquestes feines, fetes amb l’ajuda

del professorat corresponent, fan

guanyar seguretat a l’alumne en ell mateix.

La quarta, i última fase, la més de-terminant per al resultat final, és la

que jo anomeno de “posada en es-cena”. Tota la feina feta, que és mol-

ta si es volen obtenir els millors re-

sultats, pot quedar en no res si l’a-lumne no sap com afrontar una ex-

posició en una llengua que no és l’habitual i davant un auditori desco-

negut, que en alguna trobada su-

perava les dues-centes persones. Totes aquestes fases per les quals

ha de passar la participació de l’a-lumne li proporciona, més enllà del

propi contingut del treball, una for-

mació més important que la pròpia-

ment acadèmica. Una formació que li serà d’ajuda al llarg de la seva vida,

més enllà de la vida d’estudiant. Molts dels alumnes de l’Institut de

Palamós que han participat en

aquest tipus de projectes o d’altres intercanvis que es fomenten i s’orga-

nitzen han traslladat aquestes expe-riències a altres àmbits. Són molts

els que una vegada a la universitat tenien molt clar que volien participar

en un Erasmus i així ho han fet. O

els que han optat per viatjar a altres països per millorar la seva formació,

tant acadèmica com professional. Fent balanç del projecte, creiem que

s’han aconseguit el objectius inicials

plantejats, i en molts aspectes s’han superat. Els alumnes han tingut l’o-

portunitat d’augmentar el seus co-neixements en moltes disciplines i

han desenvolupat una especial sensi-bilització cap a aspectes de conser-

vació i reutilització d’aquest recurs.

Un afegit que és consubstancial amb aquests projectes és la experiència

vital del contacte i la convivència amb altres joves de la seva edat de

diverses procedències europees. Po-

dem afirmar, després d’aquesta i d’altres experiències similars, que

l’alumne que participa en aquests projectes amplia els seus horitzons

fins a límits que, per als que ja por-

tem uns anys al món de l’ensenya-ment, ens hauria costat molt d’ima-

ginar quan érem nosaltres els que ocupàvem els seus llocs.

Des de la meva experiència us vull animar tots i totes a participar en

aquests projectes, ara sota el nom

Erasmus+. JOSEP A. BLASCO

(Institut de Palamós)

Més informació:

http://myrivermylife.wix.com/myrivermylife

http://issuu.com/associacio_habitats/docs/

9

10

Sortida a Montserrat 4t d’ESO Va ser un dimarts de novembre quan vam anar tot 4t a la muntanya de Montserrat. A les deu del matí ja érem allà, i animats pel bon temps vam començar el planning del dia. Per començar vàrem anar tots al funicular, això si, dividits en grups. S’ha de dir que feia la seva impressió mirar cap avall des de la cabi-na. Un cop vam ser a dalt allí ens hi esperava una moni-tora, qui ens va explicar algunes anècdotes sobre les roques de la mateixa muntanya, juntament amb una mica de la seva història. Un cop acabada l’explicació, vam començar a baixar per la muntanya mentre ens paràvem per saber més coses sobre la flora i la fauna que ocupen aquestes meravellosa zona.

Quan per fi vam arribar al monestir, després d’haver de baixar més de vuit-centes escales, ens vam dirigir cap a la basílica on amb la Moreneta al fons, vam tenir el gran plaer de presenciar els impressionants cants dels escolanets. Van cantar dues cançons entre les quals hi havia Rosa d’Abril. Sortint d’allí, ja era hora de dinar. Així que vam tenir una horeta per gaudir lliurement cadascun dels recons del mo-

nestir. Per acabar el dia, ens vam dirigir cap al museu, on la mateixa noia que ens va rebre al matí, ens va fer una breu visita pel museu. Primer en va explicar algunes curiositats sobre la moreneta, i finalment una introducció a l’antic món egipci. Vam sortir del museu quan el Sol començava a rebaixar-se, així que després d’un dia cansat, vam aprofitar tots per fer una dormida a l’auto-bús, tot recordant tot el que havíem après aquell dimarts 18 de novembre. Quim Espadalé E4A

Xerrada col·loqui amb Maria Carme Roca El passat 2-12, els alumnes de 4t d'ESO dels grups AB i C van tenir la sort de compartir una estona amb Maria Carme Roca, autora de Katalepsis. Enguany aquests alumnes havien llegit aquesta novel·la i parlar-ne directament amb la mateixa autora va ser una bona experiència. L'autora va explicar tot un seguit de fets interessants sobre la cata-lèpsia. En concret, ens explicà que al segle XIX existia un veritable pànic de ser enterrat viu o que el títol és manlle-vat del grec. També es relatà com s'havia documentat sobre el món juvenil en les sortides de les discoteques. Maria Carme Roca ens explicà que el 1989 havia deixat la docència a secundària i com des de llavors ha publicat 49 obres. Destaca, entre d'altres gèneres, en la novel·la juvenil com és el cas de la nostra obra. També encoratjà els alumnes a perseguir els seus somnis i lluitar per seguir endavant. Ramon Plana

11

Els batxillerats van a veure el musical Mar i Cel al Tea-tre Victòria de Barcelona

El passat 16 d’octubre els alumnes de Primer i de Segon de Batxillerat de l’Institut Palamós vam agafar l’autobús i vam anar cap a Barcelona a veure el musical “Mar i Cel”. Aquest musical es representa per la companyia Dagoll Dagom al Teatre Victò-ria de Barcelona i està inspirat en una famosa obra d’Àngel Guimerà, que la majoria d’alumnes de batxillerat hem llegit a classe de Literatura Catalana. Els actors que representen l’obra són professionals d’aquest sector. Tot i que tots són excel·lents, en destacaríem Pep Cruz, que representa Joanot al musical, i va ser actor a la sèrie de TV3 Ventdelplà; Roger Berruezo, que al musical representa Saïd i va ser actor a la sèrie Águila Roja de TV1; i Ana San Martín que fa de Blanca i que, tot i ser gallega i que mai no havia cantat en català, ho fa molt bé i el pronuncia perfectament. El més impressionant a l’entrar al teatre va ser descobrir la gran quantitat de perso-nes que anaven a veure l’obra. El teatre era ple, encara que, després de veure l’es-pectacle, no ens estranya perquè és tan real i els ambients estan tan ben fets que sembla que estiguis al costat mateix del vaixell. Davant de l’escenari hi havia una gran orquestra que tocava en directe la música de les cançons que els actors canta-ven. Es tracta d’una música molt encomanadissa, tal com pretenien aconseguir els tres artífexs del musical: Joan Lluís Bozzo –director de la companyia-, Albert Gino-vart –compositor de la música- i Xavier Bru de Sala –autor de les lletres-, tal com

varen explicar en una entrevista al programa Divendres del 07-10-14 (http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/5270957). El musical es divideix en dues parts o actes. El primer és la part més “divertida” ja que és quan els musulmans governen el vaixell i fan més acrobàcies i bogeries. Aquest acte presenta la cançó més famosa de l’obra, l’”Himne dels pirates” que comença amb les famoses pa-raules: “Les veles s’inflaran...”. La segona part és la més dramàtica i sensible, i està marcada per l’amor d’en Saïd i la Blanca tot i que la seva relació serà un amor impossible encara que els cristians aconse-gueixin fer-se amb el poder del vaixell gràcies a l’ajuda de Joanot. Tot el conjunt del musical el feia únic, amb un vaixell de veritat que es movia per tot el escenari, unes pantalles transparents a primer terme que amb un projector feien efectes espectaculars en 3D men-tre al fons de l’escenari les imatges del mar i del cel en moviment constantment, i alguns dels actors, que semblaven trets d’un circ, ens delectaven amb unes acrobàcies que ens dei-xaven bocabadats. En resum, és una molt bona adaptació de l’obra d’Àngel Guimerà i la recomanem a tots aquells que tinguin temps de poder anar a veure-la Barcelona. Miquel Peinado B2B

Des del departament d’orientació us recomanem...

Es tracta d’un lli-bre molt adequat pels pa-res, pro-fessors i alumnes. Pot ser un bon regal per aquestes vacances

de Nadal.

Batxillerat a la UAB

El passat 31 d’octubre vam anar a la UAB. Un cop allà vam esmorzar i després en una sala un professor ens féu una introducció al servei de microscòpia. Ens van dividir en dos grups i uns anaren a veure un microscopi electrònic de rastreig (MES) i els altres un electrònic de transmissió (MET). Ambdós grups poguérem veure els dos microsco-pis i manejar-los una mica. En l’estada vam poder veure part del recinte universitari, férem un circuit per la facultat de ciències i amb l’autobús veiérem altres fa-cultats i la ciutat universitària en general. Va ser una sortida in-teressant i una experiència a re-petir. Daixa Aliu Ferrer B1A

12

Christian Escarcena Pavía - Parla'ns dels teus estudis. Vaig estudiar ESO a l’INS Palamós després vaig fer un cicle mitjà d’administratiu a Palafrugell. Actualment estic estudiant primer de Batxillerat a Palamós. Em vaig treure el títol de socorrista, que estava comprès en dos cursos:

“el terrestre”, edat mínima 16 anys

“l'aquàtic”, amb 18 anys Per a superar aquests cursos vaig haver de fer unes proves físiques i teòriques, i 2 mesos de pràctiques en una piscina. Actualment aquests cursos ja no es fan, s’han convertit en un cicle mitjà i superior de Salvament i Socorrisme, malauradament no es poden cursar a la nostra comarca. - Quant de temps has treballat de socorrista? Dos estius. El primer em van cridar de l’Empresa Proactiva, s’encarreguen del ser-vei de vigilància i socorrisme de la platja de Palamós i també estan presents en

altres platges. Em van destinar a Sant Pere Pescador. El segon any, em van cridar de Creu Roja, entitat que s’encar-rega del salvament de les platges al municipi de Palafrugell, i vaig treballar a Llafranc i a Calella concretament a la platja del Canadell. - Explica’ns com és aquesta feina per a tu? Per a realitzar aquesta feina has de tenir molta paciència, si estàs sol i tens tota la responsabilitat. Has d’estar atent, no adormir-te i sobretot paciència amb la gent. A vegades estàs curant un nen petit i el pare, que està al da-vant, et crida perquè li estàs fent mal; segons com no hi ha més remei, si el nen té una punxa d'eriçó clavada no li puc treure sense mal. És una feina que m’agrada força. - Per què t’agrada? Perquè a Creu Roja no estàs sol, tens un company. A Proactiva sí estava sol. El fet d’estar acompanyat és molt dife-rent i s’agraeix molt. Si som dos per a prendre decisions és millor. El que més m’agrada és el fet que quan pots aju-dar la gent, ells són molt agraïts i això et reconforta. I moltes vegades penses: val la pena la feina que faig! - A part del material típic de primers auxilis, quins altres estris teniu? Desfibril·ladors per a parades cardíaques i oxigenoteràpies per a donar oxigen al pacient. -Tens alguna anècdota o algun cas que ens vulguis explicar? No sé... Per les picades de medusa donava unes bossetes de gel. Està demostrat que l’aigua amb vinagre no és efectiu i segons qui tipus de medusa pot perjudicar més que ajudar. Els donàvem la típica bossa de farmàcia amb funda i els demanàvem que ens la tornessin i com que moltes vegades no ens les tornàvem havíem d’anar per tota la platja a buscar-les. Una vegada em va venir a buscar un home perquè la seva dona s’havia fet un tall enorme amb una hèlice, vaig inten-tar aturar l'hemorràgia i al capdavall va venir l’ambulància i se la va emportar. Un altre cop dins l’hotel Llafranc una senyora es va obrir el cap baixant les escales, vam intentar aturar l’hemorràgia i vam procurar que no es desmaiés i l’ambulància se la va endur. Amb aquests casos et sens impotent i a més tothom t’està observant, per això has de tenir molta serenor. Un cop un senyor es va dislocar l’espatlla i per sort el vam veure i el vam poder ajudar. També vam ajudar a un noi que va tenir dos atacs epilèptics dins l’aigua i la mare del noi va estar super agraïda fins i tot va enviar una carta d'agraïment a Creu Roja. A Llafranc ajudem a gent discapacitada a entrar a l’aigua, aquí tenim molta feina. Tenim unes cadires especials però molta gent no les vol. Jo sóc l’encarregat d’ajudar la gent a entrar i sortir de l’aigua. - Quantes hores fa un socorrista al dia? De dilluns a divendres 8, comencem a les 11 del matí fins a les 7 de la tarda. Els cap de setmana 9, comencem a les 10 fins a les 7. Tenim dos dies de festa que no sempre són els mateixos, van corrent. - Quina urgència és la mes freqüent? Picada de medusa i també peix aranya. - Quin consell donaries als banyistes? Que respectin els límits de les boies, que no es facin els valents. Que no juguin a pilota a la platja, de fet està prohi-bit fins a les 7 de la tarda. - Voldries donar algun consell als alumnes del nostre institut? Bé, que ens falten socorristes que malgrat el fet que necessites molta paciència val la pena i és molt gratificant. - L’estiu que ve què penses fer? Tornaré amb Creu Roja, l'experiència ha estat bona i en Florènci, coordinador dels socorristes de Creu Roja a Palafru-gell, em va dir que m’esperaven. Argia Marquès