la religió a Mesopotàmia

LES RELIGIONS DESAPAREGUDES

LES RELIGIONS DESAPAREGUDES

• No existeixen com creences.

• La seva mitologia si ha sobreviscut. Molts dels noms de déus i deesses segueixen vius en el nostre llenguatge, en la literatura, l'art i en les cançons.

• Eren religions politeistes, centrades en una família de déus, jerarquitzats i controlaven l'existència humana

• Els homes es dedicaven a adorar-los i a complaure'ls.

Egipte

ME

SO

PO

TÀ

MIA

Grècia

Roma

A partir d'uns 3.500 anys abans de Crist van començar a deixar les seves rastres a Mesopotàmia:

SUMERIS ACADIS

ASSIRIS

BABILÒNICS

El déu Marduk en un segell mesopotàmic

Detall del baix relleu d'un ur

_______

MARDUK fou la deïtat tutelar de Babilònia. Quan Babilònia es convertí en la capital de Mesopotàmia, la deïtat patrona de Babilònia fou elevada a nivell de déu suprem. Per explicar com Marduk arribar al poder, es va escriure el Enûma Elish, que conta la història del naixement de Marduk, les seves gestes heroiques, i com arribar a convertir-se en el senyor dels déus..

palau d'Ixtar. Iraq

El Poema de la Creació

El Poema de la Creació ("Enuma Elish") data dels segles

XIX-XVI a. de J.C. Transcrit en sis tauletes d'uns 140versets cadascuna, el poema ha arribat fins a nosaltres enla seva major part.

En l'origen, el món es trobava submergit en les aigüesdolces i amargues, Apsu, l'Oceà, i Tiamat, el mar, hocobrien tot. Barrejant les seves aigües, van engendrar alsdéus, l'ordre va sortir del caos.

A mesura que les parelles divines es succeïen,s'emancipaven fent-se més perfectes, fins arribar a la

triada suprema, Ana, A-lil, Ea (= En-Ki).

Però l'activitat dels déus va acabar per torbar el repòs del

Caos. Llavors Tiamat suscita monstres de tota mena,serps i dracs, davant els quals els déus retrocedeixen,

espantats.

Però un d'ells s'aixeca: és Marduk, senyor de Babilonta.Lluita i s'enfronta només amb el Caos. I talla el seu cos endos trossos: amb els que crearà el firmament i la terra, i

engendra als homes amb la seva pròpia sang.

La gran importància del Poema de la Creació en la vidalitúrgica de Babilònia es deu al lloc preponderant queatorga al déu de la ciutat, Marduk (l'obra porta també eltítol de Poema de l'exaltació de Marduk).

tauleta d'escriptura cuneïforme

LA EPOPEIA DE GILGEMESH ("SHA TRAGBA IMARU")

La Epopeia de Gilgemesh és el text èpic més antic de la humanitat. La seva primeraversió coneguda, en sumeri, data aproximadament de l'any 2500 a. de J.C.

Ens explica com l'heroi Gilgamesh, rei d'Uruk, alhora déu i home, va ser presa del dolora la mort del seu company Enkidu, com es va llançar a la recerca de la planta de laimmortalitat i la hi va deixar arrabassar després d'haver-trobat. Aquesta dada tradueixfidelment la concepció malenconiosa, desesperada, que els babilonis van tenir de lamort. L'interès principal del poema rau en la tauleta de la trobada de Gilgamesh ambUtnapishtim-una mena de Noé babilònic-, que relata a Gilgamesh la història del grandiluvi.

Palau de Persépolis, capital de l'imperi persa, fundada perDarios I (500 aC) i ampliada per Xerxes I i Artaxerxes I.

Es troba sobre una gran esplanada emmurallada, a la qualhom té accés per unes escalinates dobles.

Entre els nombrosos edificis, es destaquen la sala del tron(apadana), la de les cent columnes —de vint metres d'alt—,els palaus de Darios i de Xerxes, el tresor, el gineceu i lestombes reials, tot recobert de baixos relleus que figurenlleons, fileres de soldats medes i perses i de súbdits queporten llur tribut.

Palau de Persépolis

Persépolis, relleus del palau de l'Apadana

Estàtua petita d'un home barbut, probablement un rei-sacerdot, en pedra caliça. Període d'Uruk, any 3300 aC, Museu del Louvre

Persépolis, relleus del palau de l'Apadana

Un ziggurat és un temple que té forma d'una torreesgraonada. El disseny d'un ziggurat va des d'unasimple base amb un temple al damunt, fins a autènticsterrats rematats amb un temple.

La base podia ésser de forma rectangular, ovalada oquadrada. A l'interior del ziggurat (la part no exposadaa la intempèrie) estava construïda amb tova, mentreque la part exterior estava revestida amb totxos, elsquals podien a més estar vitrificats amb diferentscolors.

L'accés es realitzava a través d'escales situades alscostats del ziggurat o que pujaven en espiral fins a lapart superior. Un dels més ben conservats és el deChoga Zanbil que es troba en l'actual Iran, i que llavorseren terres de l'antic regne de l'elam, un estat de laperifèria de la Mesopotàmia. Per contra, el ziggurat mésvell que es conserva és el de Kashan, datat del cinquèmil·lenni a.C.

Els ziggurat varen ser un tipus de temple comú tan perals sumeris, babilonis i assiris.

Els ziggurat no eren pas un lloc en qual esrealitzaven actes públics o cerimònies, si no quese les considerava la morada dels deus. Gràcies alziggurat, els deus podien estar por de la gent. Cadaciutat tenia un deu o deessa propi, de la qual era patró.Sols els sacerdots tenien accés a l'interior del zigguratper atendre a les necessitats dels deus, els qual elsconvertia en elements importants de la societat.

Dur-Untash, o Choqa zanbil, construït en el segle XIII aC

per Untash Napirisha, és un dels ziggurats més ben

conservats. Es troba a prop de Susa, Iran.

Ziggurat de Ur-Nammu