Recull de

Premsa

CDC votar t si sedisuelve o se renuevaLos militantes del partido decidir&n en <<referendumvinculante>> la magnitud de la refundaci6n

DANIEL G, SASTRE BARCELONALos militantes de Converg~nciaDemocrhtica de Catalunya decidi-r~in en votaci6n el futuro del patti-do. Hay dos opciones sobre la me-sa: o se disuelve para posterior-mente diluirse en una fuerza de<<m~is amplio espectro>~ o simple-mente se <<renueva>> con cambiosque podrian incluir variaciones enlas siglas hist6ricas.

E1 partido que fund6 Jordi Pujolen 1974 lleva meses inmerso en unproceso de <<refundaci6m~. Una desus principales caractefisticas es laparticipaci6n de la militancia en laconfiguraci6n de la Converg~nciadel futuro. Convencidos de que esel camino correcto, sus dirigentesanunciaron ayer que los militantesdecidirfin incluso la forma en queseguir/~ existiendo como partido.

E1 coordinador de r6gimen in-

terno de CDC, Francesc S~nchez,no precis6 cugd ser/~ la preguntaconcreta que deber~n responderlos militantes, pero asegur6 queser~ <~efectiva, clara y entendi-ble~. ~No ser/~ la pregunta deUni6~, dijo en referencia al in-comprensible enunciado que esepartido present6 a sus afiliadospara decidir si se incorporaban ala corriente independentista. Noaludi6, sin embargo, a la intrinca-da pregunta de la consulta sobe-ranista del 9-N, que tambi6n reci-bi6 criticas.

Converg~ncia justifica ese refe-r6ndum ~vinculante~> en el hechode que (das formaciones politicastienen que dar voz a los militantesy luego hacer caso~.

La consulta interna modificar~tambi6n el calendario congresualde la (~refundaci6m~. CDC tenia

Francesc Homs y Francesc S~nchez, ayer en rueda de prensa. JORDI SOTERAS

previsto convocar su c6nclave elprimer fin de semana de junio, pe-ro finalmente lo celebrar/~ en dostandas durante el mes de julio. Enel primer congreso se decidir~ elmanifiesto fundacional del parti-do -incluido su nombre- yen elsegundo se nombrar~in los nuevoscargos.

En las encuestas que ha reparti-do hasta ahora entre la militancia,

Converg~ncia s61o habia pregun-tado acerca de la conveniencia decambiar las siglas, manchadas pornumerosos escfindalos de corrup-ci6n -el caso Palau, el caso 3% yel caso Pujol, entre otros- y por eldesgaste que han sufrido todos lospartidos que protagonizaron laTransici6n.

En las 2.000 primeras encuestas,s61o un 29% de los militantes se in-

clin6 por mantener el nombre ac-tual, Converg~ncia Democrhticade Catalunya. Con una salvedad:un 35% si quiere que la palabraConverg~ncia siga apareciendo,pero en combinaci6n con otras di-ferentes alas actuales. Un 10,5%prefiere un cambio total en el queno se vea ni esa palabra, un 14,4%ofrece propuestas altemativas y un10% no responde.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

38000

8860

Diario

310 CM² - 30%

1800 €

18

España

5 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

espectacles DIMARTS48 5 D’ABRIL DEL 2016

H an perdut per golejada, els del grup monolin-güista Koiné, perquè

han oblidat la voluntat social. Han oblidat que sense la volun-tat dels catalans, el català hau-ria desaparegut sota l’impuls assimilacionista. No volen te-nir present que la defunció cer-tificada el segle XIX pels doctes només era un estat catatònic. Fins al punt que la Renaixença i Verdaguer eren vistos en posi-tiu des de Madrid, com una re-vifalla tan curiosa com inútil. Només hi ha una clau: la volun-tat social. És il·lusori confiar en la inde-pendència per forçar una adhe-sió que no hem sabut guanyar des de l’autonomia. Cal furgar en les raons emocionals per les quals gran part de la població escolaritzada en català en pres-cindeix. Hi ha estrats de la cultu-ra popular que hem menyspre-

at. Hi ha realitats, de fet el gruix del que palpita a Catalunya i el que preocupa la seva gent, que hem ignorat o tergiversat du-rant decennis. Hem divorciat la ficció pròpia de la societat. Hem començat a rectificar, pe-rò costa desprendre’s de la idea que el paternalisme és un bon substitut del mirall. Sobretot, hem patit d’això, d’alimentar una Catalunya mig imaginà-ria, acrítica i parcial. El català només té remei si es fa un cop més imprescindible per saber alguna cosa de nosaltres i mi-rar d’entendre-la. Tampoc és a base de dialecta-lització que incrementarà la vo-luntat social. Al contrari, com més s’assemblin les dues llen-gües, per estúpida degradació de la pròpia, com més transi-tem del català al catanyol, com més ens podem i purguem l’ex-pressivitat, menys motius per-què algú s’hi interessi. Un cop comprovat que la llengua s’ha empobrit vertiginosament sota control professional, haurem d’admetre que només es torna-rà a enriquir i despertar adhe-sió si vehicula nous continguts, i a partir de la realitat. No, no, i no, el futur de la llengua catalana no és cosa de lleis i de poder. És d’utilitat, d’identificació de tot un grup humà, de tot, amb ell mateix i amb el seu futur. H

Llengua i voluntat social

XAVIER

Bru de Sala

El futur del català no és cosa de lleis i poder. És d’utilitat i d’identificació

deesi

L’Orquestra del Mariinski i l’OBC s’alien3Juntes tocaran la ‘Quarta simfonia’ de Xostakóvitx, dirigida per Guerguiev

MARTA CERVERABARCELONA

El carismàtic mestre rus Valeri Guerguiev dirigirà la monumental Quarta sim-fonia de Xostakóvitx amb

una formació que sumarà els músics de la seva aclamada Orquestra del Mariinski i l’OBC. El singular con-cert serà un dels plats forts de la no-va temporada de l’orquestra resi-dent a l’Auditori però no l’únic. En la seva segona temporada com a titu-lar, Kazushi Ono, que dirigirà set dels 24 programes previstos, aposta per provocar emocions al públic i no únicament a través de grans obres del repertori simfònic per atraure més públic. Ono, per exemple, dirigirà un Rè-quiem de Verdi amb embolcallants projeccions de mapping. Les quatre es-tacions de Vivaldi seran revisitades des d’un prisma actual amb Vivaldi recomposed de Max Richter, amb l’or-questra capitanejada pel violinista Daniel Hope. Escoltar Bach en clau simfònica o entrar de ple en l’uni-vers minimalista són altres apostes del nou curs. Després d’un augment en espec-tadors del 7%, els responsables de l’orquestra barcelonina confien a se-

guir ampliant el marge la tempora-da que ve. Per fer-ho compten amb un pressupost artístic de 2,1 milions d’euros. Si s’hi suma el cost de la plan-tilla, el total arriba als 7,7 milions. «Els músics s’escolten més entre si. El treball en comú és la base per aconseguir una harmonia més pu-ra», assenyala Ono. La programació aposta per la varietat, tot i que no és tan atrevida com la nova imatge pro-mocional de l’orquestra enfilada en una espècie de Dragon Khan. Mahler és l’únic compositor que Ono repeteix en els programes que dirigirà amb obres de Mendelssohn –la seva grandiosa cantata romàn-tica Lobgesang–, Brahms, Rakhmà-ninov, Xostakóvitx, Mozart i Wag-ner. De Mahler n’oferirà Des Knaben Wunderhorn, amb el baríton Thomas Hampson i la Simfonia Tità. «La vari-etat és bona per construir i perfecci-onar l’estil i el color de l’orquestra», afirma Ono.

DUES ESTRENES / El mestre japonès s’ha convertit en fan d’Hèctor Parra, compositor resident a l’Auditori i el Palau de la Música aquesta tempora-da i la pròxima, de qui dirigirà Lumi-ères Abissales, Chroma I, Chroma II i Kárst. A més estrenarà Quadro de pre-

NOVA TEMPORADA

questra Salvador Mas, Lawrence Fos-ter, Josep Pons i Josep Caballé i cares noves com Cristian Macelaru, Juni- chi Hirokami i Simone Young. Pel que fa als solistes convidats, destaquen pianistes com Joaquín Achúcarro, Arcadi Volodos i Gabrie-la Montero; els violinistes Ray Chen i Baiba Skride, la soprano Ofelia Sala i el violoncel·lista Pablo Ferrández. Els amants de la música de pel-lícules podran seguir disfrutant amb la segona part d’El Senyor dels Anells i Titanic amb orquestra en di-recte. I Alexander Desplat dirigirà el seu propi repertori en un concert on hi haurà fragments d’Hotel Buda-pest, Godzilla i Harry Potter, entre al-tres films. H

sència, de Fabià Santcovsky. Aquesta peça i Natura contra natura, de Jordi Cervelló, que dirigirà Jaime Martín, són les úniques estrenes. Tres danses espanyoles, de Granados, i la primera audició de l’obertura d’Alphone et Leonore ou l’amant peintre de Sort com-pleten el repertori català. Al marge d’Ono dirigiran l’or-

33 Valeri Guerguiev dirigirà la seva aclamada Orquestra del Mariinski i l’OBC.

EFE / JAVIER DEL REAL

Kazushi Ono,titular de la formació barcelonina, aposta per la varietat d’estils i per nous formats

EFE / ANDREU DALMAU

‘JULIETA’ ES PRESENTA A BCN SENSE ALMODÓVARBarcelona q Divendres que ve arriba als cines l’última pel·lícula de Pedro Almodóvar, el drama Julieta. I ahir, els seus actors, Emma Suárez, Adriana Ugarte, Inma Cuesta, Michelle Jenner i Daniel Grao, van presentar la pel·lícula a Barcelona. S’hi va trobar a faltar la presència del cineasta manxec, just l’endemà mateix de saber-se que figura en la llista dels papers de Panamà a l’haver participat en una societat offshore de les Illes Verges. El productor Agustín Almodóvar va voler exculpar el seu germà Pedro en un comunicat que es va conèixer poc després de la presentació del film, en el qual també va assegurar que la societat «es va deixar morir sense activitat».

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

513000

89305

Diario

542 CM² - 51%

9846 €

48

España

5 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

NECROLÒGIQUES SaNChO dE ávILaCarmen Bordera aguirre, de 77 anys, a les 9.10 h. Julio Jesús díez álvarez, de 90 anys, a les 9.25 h. Rafaela hidalgo Cáceres, de 89 anys, a les 9.50 h.

Jaume Tort Gavin, de 84 anys, a les 10.00 h. María Magdalena Martínez Caballero, de 88 anys, a les 10.30 h. José Mena duro, de 82 anys, a les 10.45 h. Francisco Martínez aleixandre ( Leo ), de 65 anys,

a les 11.10 h. Joaquima Ferran Casas, de 93 anys, a les 11.25 h. Sebastian Soto Espeleta, de 75 anys, a les 11.50 h. Manuela González Olmedo, de 101 anys, a les 12.05 h. Maria Josep Cassadó Pombo, de 61 anys, a les 12.30 h. Maria Sallés Camp, de 101 anys, a les 12.45 h. Joaquin Ruiz de Luna del Pino, de 85 anys, a les 13.25 h. Antonio Guerrero Matas, de 94 anys, a les 15.30 h. Pepita González Bagué, de 81 anys, a les 16.10 h. LES CORTS Encarnació Sellares Martorell, de 74 anys, a les 8.30 h. Roser Balcells Bardia, de 84 anys, a les 9.00 h. Jordi Rodríguez Martí, de 61 anys, a les 9.15 h. Paco Callizo Fonfreda, de 90 anys, a les 9.45 h. Jaime Corderas descárrega, de 90 anys, a les 10.00 h. Jo-sé Tello Urdiales, de 89 anys, a les 10.30 h. Celia Ló-pez López, de 95 anys, a les 11.00 h. Andrés López Revuelta, de 22 anys, a les 11.30 h. Francisco Carné Camprodón, de 89 anys, a les 12.00 h. Joaquín Ra-ventos Sanjuan, de 79 anys, a les 12.30 h. Carme Guiró García, de 90 anys, a les 13.00 h. Jesús Mar-gareto Barriga, de 80 anys, a les 15.00 h. Teresa Ci-vit Perramón, de 69 anys, a les 15.15 h. Pili Font Martínez, de 60 anys, a les 15.45 h. Maria Cardoner Johe, de 95 anys, a les 16.15 h. COLLSEROLa Ramón Guillén Segarra, de 89 anys, a les 11.15 h. Manuel Ramírez Castillo, de 83 anys, a les 15.15 h. SaNT GERvaSI José Luis Ortín Bellido, de 93 anys, a les 13.00 h. MOLINS dE REI Adreu Mata Bala, de 80 anys, a les 15.30 h. L’hOSPITaLETAntonia hernández Monje, de 87 anys, a les 10.00 hores.

Serveis Funeraris de Barcelona. 902.076.902.

DIMARTS32 5 D’ABRIL DEL 2016

Acudir a un museu un dis-sabte a la tarda no sembla el millor dels plans per a un adolescent. O això di-

uen les estadístiques, que afirmen que són els grans absents dels cen-tres d’art. Deuen ser certes, perquè els museus han començat a fer l’im-possible per atraure’ls. Ja se sap, els joves d’avui són el potencial públic adult de demà. I un centre d’art, a més d’obres i propostes, necessita visitants que les disfrutin. Però les estadístiques estan per trencar-les. I això és el que passa cada dissabte a la plaça dels Àngels. Mentre uns pa-tinen amb l’skate, en el que se supo-sa que és un dels millors emplaça-ments d’Europa per desafiar la re-sistència del mobiliari urbà, altres es colen a l’Habitació 1418. Això de colar-se és un dir, perquè si alguna cosa té aquest espai, iniciativa del CCCB i del Macba, és que és gratuït, flexible i obert a tots els joves d’en-tre 14 i 18 anys. ¿El secret de tant d’interès? Uns nois motivats, activi-tats creatives pensades per a ells i l’artista Fito Conesa com a coordi-nador. «El meu paper és fer de pont en-tre la pluja d’idees que deixen anar i el que pot oferir-los les institucions. Una llibertat que permet que ells de mica en mica configurin el progra-ma», explica Conesa. Un programa que fluctua entre tres pilars: imatge, text i noves tecnologies. Però hi cap tot. «La dinàmica és una mica free-style», assegura l’artista. També l’as-sistència: un pot entrar i sortir quan vulgui, i anar-hi tots els caps de set-mana o només alguns. Encara que la majoria hi tornen. ¿Per què? «Per-què és superguai». Aquesta era la

«Perquè és superguai»

resposta més repetida entre els pre-sents dissabte passat, la majoria roo-mers (així es diuen) assidus. Encara que n’hi va haver de més elaborades: «No és un lloc només per aprendre coses sinó que et per-met provar i experimentar. És molt difícil explicar què fem perquè cada vegada és diferent», a parer d’Erika Fernández, una entusiasta de l’Ha-bitació 1418. Tan diferent que hi ha hagut de tot: taller conceptual so-bre la mentida, arxiu sonor centrat en la por, estampació tèxtil, teatre al carrer, realitat virtual... Ells pro-posen, i Conesa, el Macba i el CCCB disposen. Dissabte era el torn del teatre-dansa, un projecte que ja s’ha fet

més d’una jornada (encara que no les ocupa totes) i que es dilatarà en el temps fins que s’estreni: ¡en el marc del Grec! L’impulsa el Teatre Tanta-rantana i se’n sap ben poca cosa, més enllà que uneix la participació de di-versos agents del Raval: els dos insti-tuts del barri, associacions de la ter-cera edat, el cor Clavé XXI del Palau de la Música i la mateixa Habitació 1418. L’argument és un secret. I el que hi fa cadascuna de les instituci-ons participants, també. «Es treballa a tots els llocs en paral·lel, perquè es va construint sobre la marxa. La idea és que tots siguin coautors i cocrea-dors, i que la peça avanci a partir de la relació que s’estableix. És com un lego», apunta albert Tola, un dels res-ponsables de la iniciativa del Tanta-rantana.

Sense vergonyaL’Habitació 1418 s’encarrega de la música. Però que ningú pensi en ins-truments tradicionals. Aquí la músi-ca es fa amb diferents objectes: cam-panes de telèfon, barres de ferro o de fusta, sonalls... i es fa a la vegada que es crea una coreografia totalment lliure. Dissabte hi va haver assaig. I hi havia els joves disposats a fer el que se’ls demanava: sortir a la pales-tra, crear un so i moure un objecte. ¿Vergonya? Poca. Fins i tot Pol Mas-sip, un roomer debutant, semblava sentir-s’hi a gust. Tan a gust que l’avís del comen-çament va semblar gairebé inneces-sari: «Necessitem concentració. Així que si algú necessita mirar el mòbil perquè no aguanta més, que es reti-ri i després torni». No va sonar ni un to. L’Habitació 1418 enganxa. H

JOSEP GARCÍA

33 L’Habitació 1418, dissabte.

NATÀLIA

FarréBaRCELONEJaNT

Josep Maria Dexeus i Trias de Bes

Creu de Sant Jordi

El president i el Governde la Generalitat de Catalunya

expressen el seu dol

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

GRAN BARCELONA

513000

89305

Diario

425 CM² - 40%

7722 €

32

España

5 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIMARTS, 5 ABRIL 2016 LAVANGUARDIA 43

Jazz, intuïció i llibertat

A l’ampli aparador musical queve a ser la programació de la salaJamboree al llarg d’un mes, perexemple, la vetllada que propo­sa aquest vespre l’emblemàticsoterrani de la plaça Reial és es­pecialment atractiva. Sota la ca­pa sempre interrogativa que im­pliquen les sessions de Jazz &Improvisació, l’aficionat al gè­nere podrà descobrir a les duessessions de rigor el que dóna desi el trio que ha muntat per al’ocasió el bateria californiàTom Rainey.Conegut a la sala, Rainey és

una referència indiscutible del’escena del jazz improvisatiunord­americà. Els seus comen­çaments musicals amb el pianis­ta KennyWerner el van portar agravar a mitjans dels vuitantaamb l’elit de la improvisació, és adir, Jane Ira Bloom, FredHersch, Mark Helias o Ray An­derson. Ja als noranta va conso­lidar reputació col∙laborant ambun altre parell d’aclamades figu­

res del gènere, com el saxofonis­ta Tim Berne i el contrabaixistaDrew Gress, definint un estil in­confusible de jazz creatiu i, so­bretot, avançat.Ara el percussionista nord­

americà també ve en format trio,però aquesta vegada completatper la saxofonista Ingrid Lau­brock i, especialment, la guitar­rista Mary Halvorson, una veri­table sensació de l’escena jazzís­tica dels Estats Units i que hatreballat amb The Young Phila­delphians de Marc Ribot, TomBraxton, Ches Smith o MichaelFormanek. Amb elles Raineypresentarà material del seu noudiscHotel grief .

Emergències ................................... 112Atenció al ciutadà de la Generalitat . 012Sanitat respon ................................ 061Policia ............................................ 091Guàrdia civil .................................... 062Guàrdia Urbana Barcelona .............. 092Bombers de Barcelona .................... 080Informació carretera ......... 900-123-505Gas Natural ...................... 900-750-750Fecsa-Endesa .................... 902-536-536Manyans 24 h ................. 93-446-59-59Serveis Funeraris de BCN ... 902-076-902Àltima Serveis Funeraris..... 902-230-238

Barcelona ciutat

Toda fotografía es un enigma.En el marc d’aquesta exposi-ció el col·leccionista francèsMichel Frizot imparteix duesconferències: ¿Qué ‘es’ unafotografía? (18 h), i Qué foto-grafías para la historia (19 h).Institut Francès. Moià, 8.

Experiències de reintegració aColòmbia. Presentació delprojecteMujeres gestoras depaz de Medellín i conversaamb dones desmobilitzades.Col∙legi de Periodistes de Catalu­nya. Rambla Catalunya, 10,principal (18 hores).

Mai no és tard. Presentaciód’aquest llibre de MiquelPucurull, 77 anys i ha corregut45 maratons i una gran quan-titat de mitges maratons.Àmbit Cultural d’El Corte Inglésde Portal de l’Àngel (19 h).

Les oblidades dels oblidats:Neus Català i el paper de lesdones en la lluita contra elfeixisme. Conferència a càrrecd’Elisenda Belenguer.Biblioteca Pública Arús. Passeigde Sant Joan, 26 (19 hores).

Pirineus. 50 joies de l’art romà­nic. Presentació d’aquest llibrede Carles Cartañà i Jordi Lon-gàs.Llibreria Jaimes. València, 318(19 hores).

Una revolució sensemodel.Feminisme i transformació.Conferència de la filòsofa FinaBirulés sobre activisme femi-nista contemporani. Gratuït.CCCB. Montalegre, 5 (19 hores).

El hombre que duerme. Espec-tacle de dansa contemporàniaper la Companyia Drie.Centre cívic La Sedeta. Sicília,321 (20 hores). Gratuït.

Punto de Rocío. Daniel Anglèsfa un homenatge a RocíoJurado amb l’adaptació de lesmillors cançons de l’artista,acompanyat a la guitarra deMarc Sambola.La Biblioteca de El Principal del’Eixample. Provença, 286­288(20.30 hores). 22 euros.

Què passa al món?: L’hegemo­nia de l’austeritat a Europa:dues visions contraposades.Stuart Holland, autor del llibreContra l’hegemonia de l’auste-ritat, confronta les sevespropostes per a Europa ambles d’Albert Carreras.Cidob. Elisabets, 12 (18.30 h).

TELÈFONS ÚTILS

L’AGENDA D’AVUI

SI VOLEU PUBLICAR UNA ACTIVITAT ENAQUESTA PÀGINA O A L’AGENDA DIGITAL

DE LA VANGUARDIA, ENTREU ICREEU­VOS UN COMPTE A:

WWW.LAVANGUARDIA.COM/AGENDA

Música

CITES

ESTEBAN LINÉS

Bach en rus

La violinista russa ViktóriaMúl∙lovaactuaavui enunacitadela 32a temporadad’Ibercamera alPalau de la Música Catalana.Aquesta serà la sevasegonaapari­ció en el cicle després del seu de­butenl’ediciódel1986,onvaactu­ar sota la direcció de Claudio Ab­bado, junt amb la LondonSymphonyOrchestra.Elprogramadelaviolinistaestà

integrat completament per obresde Johann Sebastian Bach, com­positor a qui la russa ha dedicatunapartàmpliade lasevacarrera.Algunes de les interpretacionsmés sonades de Múl∙lova han es­tat amb el repertori de Bach, ambcrítiques molt positives, i peraquestmotiu el seudirecte és unade les opcions més valorades al’hora de sentir les peces creadesper l’alemany.Els èxits més reconeguts de la

violinistaenlainterpretaciódelescomposicionsdeBachsónlespar­tites i les sonates, que són les queconformen el concert que ofereix

avuiaBarcelona.El programa del recital el for­

men laSonatanúmero 1 en solme­norBWV1001, laPartitanúmero3enmimajor BWV1006 i laPartitanúmero2enremenorBWV1004.Viktória Múl∙lova les materia­

litzaràsensecap interrupció, iperaixò, com que són totes seguides,nohihauràmitjapartalseuespec­tacle. Les obres creades per Bachper a violí requereixen undominigairebé perfecte de l’instrument,jaque lasevacomplexitat l’elevaaunnivell extraordinari, i aquestestrespecesconformenlameitatdelrepertori que l’alemany va com­pondre per a violí, cosa que com­portaunaaltaexigència tècnica.c

Música

VIKTÓRIAMÚL∙LOVAPALAU DE LA MÚSICA CATALANA.20.30 HORES. 21­72 EUROS.

DANI BUENO

ViktóriaMúl∙lovainterpretarà ambel seu violí tresobres de Bach,sense talls, alPalau de laMúsica

TOMRAINEY TRIOJAMBOREE20­22 HORES. 12­15 EUROS

El baterianord­americàprotagonitza lasessió Jazz &Improvisació ambel seu nou trio

del dia

La inquietant obra deMartin Crimp coincideix a la sala Beckett i el teatre Gaudí

‘El camp’, endos teatres alhora

VERSUS TEATRE

Anna Prats i Sonia Espinosa en una escena d’El camp al Teatre Gaudí

Lescoincidènciesnoexisteixen.Osí. En tot cas, sorprenentment,aquest vespre es poden veure a lacartellerabarceloninadosmuntat­ges diferents de l’inquietant thri­ller psicològic El camp, de MartinCrimp.ElTeatreGaudíreposafinsdijous la versió que van fer del’obra del dramaturg britànic XaviÀlvarez, Anna Prats i Sonia Espi­nosa l’any passat al Versus Teatre,quevaaconseguirunabonaacolli­da.I,alhora,aquestanitlasalaBec­kett–que està fent durant vuit set­manes un repàs dels seus especta­cles més aclamats per acomiadar­sedelasevahistòricaseudeGràciaabansdel trasllat d’aquíunsmesosal Poblenou– ofereix una lecturadramatitzada de la mateixa peça,que va causar un gran impactequan es va estrenar a la Beckett acomençamentsde l’any2005.AEl camp unmetge i la seva es­

posaabandonenlaciutatperanaraviure al camp amb el desig d’esca­parde lesneurosispròpiesde lavi­daurbana iambla il∙lusiódepodercanviar d’aquesta manera la sevavida. Només que la seva visió delcamp, idíl∙lica, com un espai d’or­dre i harmonia al qual simplementcal adaptar­se no es correspondràamb l’estat real de les seves vides.L’arribada delmarit una nit a casaamb una noia inconscient als bra­çosquehaauxiliatalacarreterase­ràl’inicid’uncamídifícil isensere­tornquerevelaràelcaràcterinhòs­pit de la naturalesa i de la condicióhumana. Perquè, quan la noia esdesperti, es descobrirà que no éstan desconeguda. I se sabrà que elmetge té problemes amb les dro­

solucions a fora, per exemple alcamp.Parladel fetquebusquemelsentit de la vida lluny, amb granscanvis –apunta– quan de vegadesn’hi ha prou ambmodificar gestosquotidians. I parla –remata– decom totes les nostres accions po­sen en marxa alguna cosa, encaraquedecidimnomirar. “Lasocietatestà refugiada en l’infantilismedeljo no he estat i del jo no sé i és gentqueté40anysis’espolsalarespon­sabilitat de les seves accions,s’amaga en la ignorància. L’obradenuncia aquests adults que segu­ramentsónnensferits peròquenohanfetresperarreglar lasevasitu­ació”, concloueldirector i actor.c

ElGaudí reposaelmuntatge dela companyia LaNiñaBonita quees va veure alVersusTeatre

Teatre

T. GAUDÍFINS AL 7/IV

SALA BECKETT5/IV. 21.30HORES

JUSTO BARRANCO

LaBeckettrecupera una deles seves obresmés celebradesen una lecturadramatitzada

gues.La lectura dramatitzada de la

Beckett va a càrrec de Rosa Cada­falch,MariaRibera iToniCasares,el director del muntatge original,que substitueix Xavi Mira, l’actorquevadonarvidaalmetgeel2005.

Al Gaudí hi actua el mateix equipencapçalat per Xavi Àlvarez –lacompanyiaLaNiñaBonita–quevaestrenar la peça a la Sala Trono deTarragona i després al Versus. UnÀlvarez que diu queEl camp parlade la nostra recerca contínua deSECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

657000

141874

Diario

170 CM² - 15%

4470 €

43

España

5 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

20 LAVANGUARDIA P O L Í T I C A DIMARTS, 5 ABRIL 2016

Un llibre pretén fer història dels col∙laboracionistes catalans

A la caça del botiflerJOSEP PLAYÀMASETBarcelona

Tots coneixem els nostresherois, Guifré el Pilós,Ma­cià, Pep Guardiola... el que

potser no coneixem tan bé són elsmalvats (o, si voleu, els contra­herois) que han contribuït que elnostre país hagi romàs durant se­gles sotmès a un règim colonial,d’amos(ells) i esclaus (nosaltres)”.Amb aquest esquema tan simplehan escrit Salvador Avià, JordiAvià i JoanMarc Passada el llibrePerles catalanes. Tres segles decol∙laboracionistes (Viena Edici­ons), unconjuntdeminibiografiesambuntocd’humor.

Els autors comencen per reco­nèixer que “la memòria popularconserva pocs noms propis” d’au­tèntics botiflers (partidaris de Fe­lip V i dels Borbons). El llibre,doncs, comença amb els “colonia­listes” catalans d’Amèrica comManuel d’Amat, de qui s’esmentaquetéplaça,paradademetroi ins­titutambelseunom(VirreiAmat),GaspardePortolà, JuníperSerraoPere Fages. Continua amb els “es­clavistes”,comJosepXifré(eldelsporxos), elpirataPanchoMarty, elmarquèsdeMarianao iJoanGüelli Ferrer (amb retrat a laGaleria deCatalans Il∙lustres de l’Ajunta­ment de Barcelona). D’aquí saltaals “colonialistes sense fronteres”,onsituenJoanPrim,querecorden

queeratansanguinariquealsnensmarroquins els espantaven amb lafrase: “Que ve en Prim!”. Esmen­ten el seu assassinat aMadrid perconcloure que “Prim fou el darrerintent reexit d’alguns catalansper voler manar a Madrid anantde cara. I així va acabar!”. Entre

els“negrers”hihaManuelGirona,el literatVíctorBalaguer–se l’acu­sa de glossar les massacres de laguerra del Marroc–, Antonio Ló­pez (marquès de Comillas i pro­tector de Verdaguer), EusebiGüell, el militar Joaquim MilansdelBosch...D’abansdelaGuerraCivil selec­

cionen financers com FrancescCambó, JoanMarchoAlfonsSala,i intel∙lectuals com Eugeni d’Ors,JoanEstelrichoFerranValls iTa­berner. Després ve el capítol dels“falangistes catalans”, on aparei­xenMiquelMateu, JosepM.Fon­tana, Josep Ribas, Carles Trias,Antoni Simarro, Joan Anton Sa­maranch... i també Carles Sentís,Miquel Utrillo i Josep Pla, fentcostat als voluntaris de laDivisiónAzul i el Terç de Requetès deMontserrat. El més sorprenent ésla presència de Jaume Vicens Vi­ves, titllat d’“historiador mutant,filonazi,oportunista”.Enelcapítolfinal sobre “perletes contemporà­nies”hihad’unabandaintel∙lectu­als polèmics com Félix de Azúa,Albert Boadella oArcadi Espada i,de l’altra, políticsdiversoscomVi­dalQuadras, JosepBorrell,CarmeChacón, JosepAntoniDuranLlei­da iMiquel Roca Junyent... Un ai­guabarreig difícil de pair que jaqueda explicitat quan al principiels autors afirmen: “Preferim ho­menatjar Xirinacs o Quico SabatéqueelmarquèsdeComillas”.c

JaumeVicens Vives,inclòs dins el capítolde falangistes, és titllatd’“historiadormutant,filonazi, oportunista”

SANTIAGO TARÍNBarcelona

El jutge que porta la causa delPalau de la Música ha reque­rit a la institució cultural quedipositi una fiança civil perassegurar el cobrament, encas de sentència condemna­tòria, del frau a laHisendapú­blica comès per Fèlix Millet iJordiMontull des de l’entitat.La quantitat puja a gairebé678.000 euros.El fiscal anticorrupció Emi­

lio Sánchez Ulled va demanar27 anys i sis mesos de presóper a Fèlix Millet i JordiMontull, i 26 per a la fillad’aquest darrer, GemmaMontull, pel saqueig del Pa­lau de la Música. Un dels de­lictes que se’ls imputen ésfrau fiscal, que hauria estatperpetrat mitjançant la Fun­dació del Palau de la Música,des de la qual pagaven obresper a casa seva com si fossinper a la institució, falsejantl’IVA i altres impostos, i aixívan deixar d’ingressar a lesarques públiques 677.904euros.Doncs bé, el jutge ha reque­

rit als acusats que dipositinles fiances civils sol∙licitades

per respondre de les pèrdueseconòmiques causades. Aixòvol dir que han d’ingressar aljutjat la quantitat suposada­ment defraudada, per assegu­rar el cobrament si hi ha con­demna. En el cas del delictecontra la Hisenda pública, elsresponsables són ells tresmésun advocat, però la responsa­bilitat civil subsidiària, quihan de pagar en cas que el

condemnat sigui insolvent, ésla Fundació del Palau, tambéobligada explícitament en lainterlocutòria a ingressar lafiança civil, per tal de rescaba­lar el fisc.El desfalc al Palaude laMú­

sica està quantificat en el su­mari en trenta milions i migd’euros. Fins ara Milet, Mon­tull, les seves dones i GemmaMontull han aportat com agarantia 6.480.145 euros.c

ElPalaupagarà678.000euros pelsdelictes deMillet

Els acusats vandefraudar el fiscfalsejant facturesde la Fundació delPalau de laMúsica

Portada del llibre

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

657000

141874

Diario

204 CM² - 18%

5040 €

20

España

5 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

36 LAVANGUARDIA DIMARTS, 5 ABRIL 2016

Perquènocallem?

La literatura, la música, el cinema i el teatrereivindiquen el paper necessari del silenci,fins i tot en una societat saturada d’estímulsBARCELONA Redacció

N i els 30 segonsquedura unmi­nut de silenci?Una ínfima mi­noria d’aficio­nats del Barça,

potser mitja dotzena, van ser in­capaços de resistir­se a inter­rompre –bàsicament increpantCristiano Ronaldo– l’homenatgesilenciós a Johann Cruyff, dis­sabte al CampNou. Som incapa­ços de callar? De suportar el buitauditiu, informatiu?En un món on la gent camina

pel carrer mirant constantmentel telèfon mòbil –150 vegades aldia, segons alguns estudis– i ones fa difícil aturar­se a pensarsemblen més actuals que mai elsversos de fra Luis de León es­crits a ple segle XVI identificantla fugida “del mundanal ruido”amb el camí que segueixen “lospocos sabios que en el mundohan sido”. Cada vegada més, elsilenci se’ns apareix comun luxeinassequible, amb les personeslliurades als anomenats mi­cromoments. La funció del si­lenci, que és sovint la de subrat­llar la importància o transcen­dència d’alguna cosa, o la debuscar­li un sentit, es veu inter­rompuda per contínues inter­ferències o impaciències. Tanhabituats estem al soroll que re­accionem al silenci amb estra­nyesa o hostilitat?

De Heidegger a Lledó. EmilioLledó ha reivindicat el silencicom a base de la lectura i unanecessària abstracció. MartinHeidegger (1889­1976) demana­va de callar “per deixar que l’és­ser ens parli”. A prop d’aquestaconcepció es trobava MaríaZambrano (1904­1991), per qui“les grans veritats no es podendir parlant”. I Gilles Deleuze(1925­1995) creia que “estemofegats de quantitats ingents deparaules inútils”.En la nostra societat són els

monestirs o les biblioteques–perbéqueenaquesteshi hawi­fi– els dos principals llocs on espot entrar per evitar el sorollambiental. No fa falta professarcap fe perquè t’acullin en unmo­nestir, i els escriptors o estudi­ants són entre els seus principalsclients, de vegades integrant­seals rituals eclesiàstics. Montser­

rat i Poblet són dos dels centresamb més peticions.El luxe més buscat. “El silenci ésun dels luxes i una de les cosesmés preuades i buscades enaquests moments”, diu LluísPasqual, director del TeatreLliure. “El teatre és un dels úl­tims reductes on es respecta. Hiha silencis de moltes maneres,rodons, tensos, aguts, esperan­çats... No es pot pensar enmigdel soroll –continua dient–. Lagent s’interromp a tot arreu, enles famílies, en les tertúlies, lagent només pregunta i ja no es­pera la resposta, no escolta l’al­tre. Però del silenci neix el so, laparaula, la música, no cal ser ja­ponès o oriental per saber­ho”.Els problemes de soroll al teatrees limiten, creu, bàsicament a latos. “Fa molt de temps que PauCasals ja va posar en evidència alPalau de la Música la capacitat

dels catalans per refredar­se. Undia va tornar a començar un con­cert”, somriu. Fins i tot els mò­bils, diu, estan començant a des­aparèixer de les sales, “sonavenmés fa uns set o vuit anys. Unaaltra cosa són les pantalletesil∙luminades, que també toquenla pera”, postil∙la. I acaba ambuna reflexió: “La incapacitat ac­tual d’escoltar el silenci significaque ningú no és capaç d’estaramb ell mateix tot sol durant unminut. Hi ha hòrror vàcui, hi had’haver una tele engegada, unaràdio, música, o si no la gent està

ben intranquil∙la. El silenci d’al­guna manera et confronta a tumateix, t’has d’escoltar. Això ésun acte de maduresa, i no estemen una societat gaire madura”.

Sirenes i literatura. George Stei­ner acabava de fer 41 anys. Erenels anys setanta, els de la irrup­ció del rock, i no podia concen­trar­se a la seva habitació delcampus de Cambridge, irritatperquè el so de les guitarreselèctriques dels seus alumneshavia envaït el seu espai de silen­ci i música reconeixible (Mozarti Bartok). Steiner sabia que eraanacrònic i que encara no haviadescodificat el nou llenguatge,però, com Sant Joan de la Creu,Wittgenstein, Beckett, Rulfo oOctavio Paz, parla de la necessi­tat d’un altre silenci, per exem­ple el de Chardin, el pintor méslent del món, de les escenes con­gelades. Steiner parla de l’excésde les paraules, manipuladesfins a deixar­les buides de sentit,recent encara el desastre de laSegona Guerra Mundial, quanvan ser armes carregades de ge­nocidi. “El vigor de la memòrianomés es pot sostenir allà on hiha silenci. Aprendre de memò­ria, transcriure fidelment, llegirde debò, significa estar en silencii a l’interior del silenci”. El silen­ci, quan no és per la falta de co­ratge de dir la veritat, és untemps d’escolta, de purga de lesparaules gastades, el retorn del’exili de la paraula. Quan la xer­rameca, la música, el soroll, om­plen l’espai públic i l’àmbit pri­vat, es crea l’horror contempo­rani pel silenci. En la lectura, elsilenci fa que siguem capaços desentir la veu de l’autor que ensinterroga. El silenci és un fer –esfa el silenci–. I, segons Kakfa, lessirenes li van donar una lliçó devanitat a Ulisses: no van cantarquan va passar. El van derrotaramb el seu silenci.

Sense crispetes. Pere Sallent,propietari dels Cinemes Full, delCentre Comercial Splau, a Cor­nellà de Llobregat –els cinemesamb més audiència a Catalunya:el 2015 van convocar 1.300.000espectadors– parla del silenci enel cinema com d’un acte de res­pecte. “En el moment d’iniciarles nostres projeccions oferim,mitjançant un anunci a la panta­lla, la possibilitat de canviar de

pel∙lícula –durant els 30 primersminuts– si el filmno els agrada. Iimmediatament després els pre­guem silenci. No és una ordre, ésuna petició per respecte als al­tres. No busquem un principid’autoritat, un mano i disposo,sinó un principi de solidaritat”.Àngels Gelabert, dels cinemes

Texas, insisteix en la idea delrespecte: “El nostre públic ésmolt respectuós, com en generalel públic de cinema. No hem tin­gut mai cap problema, i en altrescinemes no hi ha gaires proble­mes. A més, com que nosaltresno venem crispetes, no se sent niel soroll de la gent mastegant”.Carlota Frisón, actriu i cineas­

ta, que ha escrit una monumen­

CulturaLa dificultat creixent d’abstreure’s del soroll

SLLUÍS PASQUAL

“La gent s’interrompamb la família, enles tertúlies... ja nos’espera la resposta”

PROPOSTA

ElsCinemesFulldonenl’opciódemarxaraunaaltrapel∙lículaenelsprimers30minuts

EL RITUAL

Eldirectord’orquestracreaelsilenciaguantantalçadalabatutaal finaldelconcert

tal teoria sobre El silencio en elcine, es demana: “El silenci en ci­nema es construeix?”, i ella ma­teixa respon: “Sí, perquè enqualsevolmitjà i context el silen­ci s’edifica. El silenci és acció.Acció que es practica mentre esdiu, per exemple, estar en silenci.En el cinema, a més, el silencipren presència a través del mo­viment en la imatge. És enaquest transcórrer de la imatgeon es construeix el silenci, afer­mat en el que es veu i el que sesent. En aquell camp de futbolde l’altre dia, els 60 segons de si­lenci en honor a Cruyff es vanconstruir al cap dels especta­dors, en la seva memòria, ambimatges, sorolls i paraules, tantes

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

657000

141874

Diario

2268 CM² - 200%

56000 €

36-37

España

5 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIMARTS, 5 ABRIL 2016 C U L T U R A LAVANGUARDIA 37

#tuitsdecultura@sanchezcastejonPedro Sánchez Polític

Hasta siempre, Manolo Tena.

@ChenoaoficialChenoa Cantant

Descanse en paz #ManoloTena.Crecí escuchándote. Todomicariño y admiración por siempre.

@carlosbauteCarlos Baute Cantant

Hoy la música llora la partida de#ManoloTena, hasta siempre...gran legado has dejado.

@srarakutjoVictòria Pagès Actriu

Algun actor de teatre en els Pana­ma Papers?... Fins i tot ens fariacerta il∙lusió...

EMILIO MORENATTI / AP

ILENCI

com assistents a l’esdeveniment.Uns quants no van saber donarvida a aquell minut de silenci. Niper a tota persona, ni sempre, éssenzill deixar parlar el silenci”.

Arruïnar un concert. Els audito­ris i sales de concerts no sabenquè inventar­se per garantir elsilenci. Hi ha un públic que es­pera gaudir de la delicadesa dedeterminats moments musicalsperò, precisament per les sevescaracterístiques acústiques, enaquestes sales se senten amb de­tall tots els estossecs o, encarapitjor, els inoportuns telèfonsmòbils. Tant és si són a l’altrapunta de la sala. D’altra banda, lapolítica de vendre caramels per

En determinats concerts, doncs,farem que algú aparegui a l’esce­nari i ho expressi de maneraeducada però verbal, davant delpúblic: ‘Si teniu caramels, sis­plau, desemboliqueu­los abans, ivigileu el telèfon. Que la gent si­gui conscient que el concert ensilenci beneficia tothom. Però ésuna cosa que s’ha de fer amb untoc d’humor, que de vegades ésmés útil que la prohibició”.Efectivament, la gent va a un

concert a divertir­se, i el concep­te prohibició pot dissuadir certagent. “És meravellós que la gentse senti còmoda, com a casa, pe­rò també a casa hi ha unes nor­mes de convivència. El que calfer és canviar el concepte norma

i obligació per un concepte decomprensió”, apunta Oviedo.Un altre moment de preuat si­

lenci a les sales de concert sónaquells segons en què el directord’orquestra aguanta la batuta al­çada al final de l’obra, per assa­borir l’efecte que s’aconsegueixtot just abans que irrompin elsaplaudiments. “Això forma partdel codi, del ritual, com el fet deno aplaudir entre moviments,però és que de vegades lamúsicaho demana al cos, necessita alli­berar energia. I sentir un ‘xxxt’d’algú reprovant aquest allibera­ment d’energia pot coartar elsque no van als concerts gaire so­vint i portar­los a pensar que ai­xò de la clàssica no està fet per a

ells”, apunta Oviedo, fent sorgirnous matisos. La solució per aaquests casos s’aplica, en el casde L’Auditori, en els assajosoberts. És el moment adequatd’informar el públic, sovint neò­fit, a propòsit del codi enmatèriad’aplaudiments.Silenci, doncs.c

Homenatge. El minut desilenci en record de Cruyff,

dissabte passat, va ser interrom­put per una petita part del

públic del Camp Nou

combatre les tos la carrega el di­able, perquè els embolcalls solengenerar altres sorolls no menysdesagradables per als qui inten­ten concentrar­se en la simfonia,l’ària o el concert.A L’Auditori de Barcelona es

reuneixen cada dimarts el de­partament de comunicació i eldeprogramacióper analitzar de­talls de la setmana que s’acaba ide les que vénen. I el del soroll ésun tema recurrent, explica Va­lentíOviedo, el gerent. “Hemde­tectat que l’avís previ per mega­fonia d’‘apagueu els telèfonsmò­bils, etcètera’ ja no té l’efectepretès. S’ha dit tantes vegadesque la gent ja no ho escolta i nopercep el senyal de precaució.

Amb informacions de: Xavi Ayén,Justo Barranco, MaricelChavarría, Salvador Lloparti JosepMassot

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

657000

141874

Diario

2268 CM² - 200%

56000 €

36-37

España

5 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Josep Vila porta I’Orfe( Catal a Sabadelljust abans de deixar-ne la direccib titular,,Torno als or gens,,, diu del concert d’avui, amb la col.laboraci6 de la Belles ArtsEn 18 anys corn adirector titular deI’Orfe6 Catal~, JosepVila CasaSas mai nohavia tornat a Sabadellper moure la batutadavant I’emblem&ticacoral. L’esdevenimentes produir~ avui (21h), gairebe al final deI’dltima temporada delsabadellenc com atitular de la instituci6musical que va crear elmestre Llu[s Millet.

JOSEP ACHE

El programa abunda enautors sabadellencs. Hi des-taca la can~(~ EIs ametllersflorits que Agustr Borguny6 vacompondre a Nova York sobreun poema del tambe sabade-Ilenc Joan Sallar6s. Aixr mateixPassera sobre el mar, deJosep Maria Pladevall, i duesobres del propi Josep Vila:Dues peces sacres i El Mirador,fantasia sobre melodies popu-lars.

Per6 no per aix5 deixa deser molt de I’Orfe6, per b~ queles obres dels mestres Millet,Morera i Vila recaiguin en ladarrera part del concert, quanla sabadellenca Coral BellesArts pujar~ a I’escenari, I, aix{mateix, molt de la petjada queJosep Vila haur~ deixat a I’Or-fe6.

El concert, tamb~ ambpeces de Toldr~ i Montsal-

[] sabadellenc Josep Vila Casabas viu ara la seva darrera temporada al front de I’Offe~ Catal~, que

vatge, s’obre precissamenteamb de Pacem Domine d’ArvoP~irt, el compositor estoni queara faun any va acollir a Barce-lona, on va fer-lo coincidir ambel sabadellenc Bernat Vivan-cos. En la seva Ilarga etapa alfront de I’Orfe(~ Catal~, JosepVila I’ha situat en repertori iqualitat al nivell dels granscots europeus.

Roda el m6n..,

N’han donat ta(~ concerts comel que va efectuar arab la Fil-harmSnica de Berlin, dirigidaper Sir Simon Rattle, o, fa unany, amb la Staatskapelle deBerlin, amb Daniel Baremboin.

Per aix(~ mateix, aquestd’avui no ser~ un concert m~s.

.Mentre n’he sigut director,tots els concerts de I’OrfeoCatal~ a Sabadell han sigutamb la Simf(~nica,,. confirmaJosep Vila. D’aqu(, tamb~,tal vegada una certa recan(~aque tanmateix es treur~ avuial Principal. Ho veu corn ,,unretorn als origens, perque corna mdsic vinc de Sabadell,,, endiu.

Ni corn a mdsic, ni menysencara coma sabadellenc, noha deixat mai la ciutat. Entreles obres que dirigir~ i signacorn a autor en figura una,in Paradissum dins de Duespeces sacres, que va estre-nar a la Pur[ssima arab el Corde Cambra del Palau, al fune-ral per la seva tieta i padrina

Merce Casabas, mare de laDra. EulSlia Andreu i del perio-dista esportiu Xavi Andreu.

I, tal com recorda, Ets ametIlers florits del mestre Bopguny6 els vaig assajar corna cantant a la Coral BellesArts que Ilavors dirigia el meugerm~ Llufs (Llufs Vila Casa-bas dirigeix actualment laprestigiosa Coral Sant Jordi).Tambd hi cantava el flautista icompositor Josep Maria Plade-vail, present igualment al pro-grama del concert.

De Sabadell al PalauA Sabadell, Josep Vila Casa-bas potser td una major vin-culaci6 amb Lieder Camera,coral apreciada entre les

haur~ dirigit durant 18 anys

millors d’Espanya i requeridamolt sovint per IOBC (Orquestra de Barcelona i Nacionalde Catalunya). Per6 en el projecte Xarxa Coral, arab el qualI’Orfeo Catal8 col.labora cadaany arab dues corals del pals,ha procurat retrobar la BellesArts. no tan habitual en lessales de concert barcelonines.

AI Palau de la Mdsica Cata-lana, la Coral Belles Arts retor-nar~ la visita a I’Orfe6 Catal~,amb el mateix programad’aquest concert d’avui, queve organitzat per JoventutsMusicals. AII~ oficiar~ de direc-tor Jordi Lluch. titular de laformaci6 sabadellenca. Aviat,Josep Vila nom~s dirigir~ alPalau corn a convidat ̄

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECTACLES

4438

Martes a sábados

619 CM² - 67%

904 €

37

España

2 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

I N I C I O N O T I C I A S A R T Í C U L O S E N T R E V I S T A S

E D I T O R I A L E S D I S C O S C O N C I E R T O S

Q U I É N E S S O M O S

Inicio / Barcelona / 13.III.2016. ¿Por qué?

Imprimir Email

13.III.2016. ¿POR QUÉ?

PALAU DE LA MÚSICA CATALANA

13-III-2016ROLANDO VILLAZÓN, MARTINA JANKOVÁ, REGULA MÜHLEMANN, ANGELA BROWER, EMILIANO GONZÁLEZ TORO. LES ARTS FLORISANTS. WILLIAM CHRISTIE, director.W. A. Mozart: Il re pastore KV 208, ópera en dos actos con libreto de Pietro Metastasio.

Aforo: 2.049 Asistencia: 80%

Refiere Quinto Curcio en su Vida de Alejandro Magno que éste, en los últimos años de su breve vida, no disimulaba

ya los rasgos más acusados de su megalomanía y que quería imponer ante sus súbditos la proskynesis, esto es, la

obligación de saludarle con una genuflexión, honor reservado a los dioses. Había incurrido en el peor delito moral del

ser humano, la hybris o desmesura, que viene a ser la incapacidad para percibir los propios límites y para no intentar

en modo alguno ultrapasarlos. Y para evitar que los generales romanos triunfantes incurrieran en tal desmán, un

esclavo les repetía memento mori, “recuerda que has de morir”.

En esta versión de concierto –semiescenificada, si se quiere– de Il re pastore, título –muy– menor de Mozart sobre

uno de los libretos más superficiales del prolífico Mestastasio, el personaje de Alejandro fue encarnado por Rolando

Villazón. ¿Por qué? ¿Por qué el espectáculo se incluye en el ciclo Grandes Voces? ¿Por qué el programa de mano va

encabezado por el nombre del tenor, en cuerpo mayor y letra negrita, relegando a un segundo plano al de William

Christie? ¿Por qué nadie le dice a Villazón que el rol está en las antípodas de su estilo y de sus prestaciones vocales

actuales? ¿Y por qué, pese a su desastrosa –por momentos en el segundo acto infamante– actuación, el público le

recompensó con tales salvas de aplausos, con tantos bravos y fiestas?

Y, sin embargo, todo lo demás en el espectáculo fue grandeza. La interpretación musical de Les arts fleurissants fue

brillante, guiada ora con energía, ora con sutileza por ese sabio de la música que es William Christie. Soberbia fue la

prestación de todas las secciones, de las que uno no sabría destacar una como más excelente que la otra; permanente el

equilibrio rítmico, todo luz los diálogos entre instrumentos y entre éstos y las voces: para la memoria la fantástica

rendición del aria en rondò “L'amerò, sarò constante” de Aminta, con violín obligado a cargo de la magnífica

concertino Tomi Troman.

A ello se sumó un elenco de voces espléndido, totalmente adecuado para las exigencias de la partitura: aquí no hacen

falta Heldentenöre ni soprani acuto sfogato. Se requieren, por el contrario, la exquisita musicalidad de sopranos como

Martina Jankovà (Aminta) y Regula Mühlemann (Elisa) o de mezzos como Angela Brower (Tamiri), y trabajos

honestos como el de Emiliano González Toro (Agenore). Todos ellos, en perfecta comunión con orquesta y batuta,

consiguieron hacernos olvidar las debilidades de la trama y la escasa altura de la partitura mozartiana.

Buscar...

Pàgina 1 de 213.III.2016. ¿Por qué?

04/04/2016http://www.audioclasica.com/index.php?option=com_k2&amp;view=item&amp;id=2...

Twittear

Artículos relacionados (por etiqueta)

24 y 26.II.2016. Lang Lang y los mitómanos

25.II.2016. Una centuria de música vocal

08.II.2016. De paseo por la orquesta moderna

24.I.2016. In excelsis

18.I.2016. Esplendor versallesco

Todos, salvo Villazón, claro está. Él decidió hacer de Alejandro, e hizo como Alejandro. Escudándose en una

gestualidad de dudosa y manida gracia y en trucos vocales nada afortunados, caló, desafinó, malcolocó las notas y

arrastró su voz maltrecha por registros que le están vedados. ¿Por qué? Tal vez debería leer a Curcio Rufo.

Javier Velaza

Crédito: © Antoni Bofill

Etiquetado como palau de la musica catalana barcelona les arts florissants william christie rolando villazon javier velaza

MÁS EN ESTA CATEGORÍA: « 24 Y 26.II.2016. LANG LANG Y LOS MITÓMANOS 23.XI.2015. PIANISMO ÍNTIMO

»

volver arriba

ARTÍCULOSARTÍCULOSARTÍCULOSARTÍCULOSÓpera

Música contemporánea

Música Antigua

América

Jazz

Flamenco

Músicas del mundo

NOTICIASNOTICIASNOTICIASNOTICIASTemporadas, ciclos y festivales

Concursos y premios

Programas pedagógicos

M contemporánea

Ópera

Música antigua

Intérpretes

Televisión

Danza

DISCOSDISCOSDISCOSDISCOSCD Monografico

CD Varios

CD Jazz/Flamenco

DVD

Libros

CONCIERTOSCONCIERTOSCONCIERTOSCONCIERTOSMadrid

Barcelona

Nacional

Internacional

ENTREVISTASENTREVISTASENTREVISTASENTREVISTASIntérpretes

Música contemporánea

Música antigua

Opera

Varios

Audioclásica© C/ Preludio, 5, 4º C - 28011 Madrid (España)

Sign Up to see what your friends like.Like

Pàgina 2 de 213.III.2016. ¿Por qué?

04/04/2016http://www.audioclasica.com/index.php?option=com_k2&amp;view=item&amp;id=2...

�� � � � �

CRÍTICASCRÍTICASCRÍTICASCRÍTICAS

Il Re Pastore de Mozart con Rolando Villazón

en el Palau de la Música Catalana

Por Opera World · 28 marzo 2016

Il Re Pastore de Mozart con Rolando Villazón en el Palau de la Música Catalana

Dentro del ciclo Grandes voces el Palau de la Música Catalana Palau de la Música Catalana Palau de la Música Catalana Palau de la Música Catalana se ha incorporado a la gira europea

que Les Arts Florissants Les Arts Florissants Les Arts Florissants Les Arts Florissants con su director titular William Christie William Christie William Christie William Christie y un elenco de sus cantantes

habituales junto con el tenor mediático Rolando Villazón Rolando Villazón Rolando Villazón Rolando Villazón para interpretar la obra del joven MozartMozartMozartMozart Il Il Il Il

Re PastoreRe PastoreRe PastoreRe Pastore

Es una suerte que haya instituciones que programen ópera de calidad más allá del LiceuLiceuLiceuLiceu en la ciudad

de BarcelonaBarcelonaBarcelonaBarcelona complementando con títulos y estéticas allá donde el gran coliseo de las Ramblas no

llega habitualmente como es la ópera barroca o títulos no tan habituales como el que nos ocupa o

agrupaciones especializadas que se salen de los parámetros de una programación de temporada

como los excelentes Les Arts FlorissantsLes Arts FlorissantsLes Arts FlorissantsLes Arts Florissants y el carismático William Christie William Christie William Christie William Christie a la cabeza.

Lo que ya habría que cuestionar por parte de dichos programadores es la causa de una respuesta un

tanto pobre por parte de la gente, ¿será por el día, por el título, por alguno de los solistas, por el

precio, por el marketing realizado, por la coincidencia de otros conciertos igual de atractivos con

directores mediáticos como GardinerGardinerGardinerGardiner a los tres días? Todo un misterio que los responsables han de

analizar para que una cita tan importante no pase desapercibida para los melómanos que llenan el

AuditoriAuditoriAuditoriAuditori o el mismo PalauPalauPalauPalau en otras ocasiones ante ofertas similares.

MozartMozartMozartMozart tenía 19 años cuando compuso esta ópera, la última para la corte del Arzobispo de Salzburgo,

con motivo de la visita del hijo menor de la Emperatriz a la corte de Salzburgo. No se trata de una

temática nueva ya que está basada en un libreto de MetastasioMetastasioMetastasioMetastasio para una composición de Giuseppe Giuseppe Giuseppe Giuseppe

BonnoBonnoBonnoBonno que a su vez se inspira en otra obra del poeta del renacimiento Torquato TassoTorquato TassoTorquato TassoTorquato Tasso pero sí que

nos sitúa en varios subrayados dentro del corpus mozartiano. Il Re Pastore por sus personajes nos

acerca a la trama de cuarteto amoroso del Cosi fan tutte pero con la simplicidad de un relato de

pastores muy bucólico y por otra parte es la visagra que abrirá a MozartMozartMozartMozart a la temática entre el amor y

el deber que desarrollará mucho más en su Idomeneo inmediatamente posterior.

Un quinteto de solistas desiguales fueron los encargados de poner voz y cuerpo a estos personajes sin

mucha consistencia dramática aunque con arias de compleja ejecución y exigencia técnica. La obra

está dividida en dos actos en los cuales cada uno de los solistas tiene sus dos respectivas arias más un

dúo que acaba el acto primero y un quinteto que cierra la ópera.

Emiliano GonzálezEmiliano GonzálezEmiliano GonzálezEmiliano González interpretó un Agenore cuidado aunque esperemos que asegure algunas

cuestiones técnicas que le permita enfrentarse a este repertorio con mejor éxito y mayor naturalidad

escénica.

LO MÁS LEIDO

Fallece el tenor albaceteño José Ferrero

Día Internacional de la mujer: mujeres y música

I N I C I OI N I C I OI N I C I OI N I C I O NO TI C I ASNO TI C I ASNO TI C I ASNO TI C I AS C RÍ T I C A SC RÍ T I C A SC RÍ T I C A SC RÍ T I C A S PU BLI C AC I ONESPU BLI C AC I ONESPU BLI C AC I ONESPU BLI C AC I ONES ENTREV I S TASENTREV I S TASENTREV I S TASENTREV I S TAS O PI NI ÓNO PI NI ÓNO PI NI ÓNO PI NI ÓN ARTI S TA S Y TEA TROSARTI S TA S Y TEA TROSARTI S TA S Y TEA TROSARTI S TA S Y TEA TROS VI AJ ES M US I C A LESVI AJ ES M US I C A LESVI AJ ES M US I C A LESVI AJ ES M US I C A LES DANZ ADANZ ADANZ ADANZ A

Pàgina 1 de 3Il Re Pastore de Mozart con Rolando Villazón en el Palau de la Música Catalana - ...

04/04/2016http://www.operaworld.es/il-re-pastore-mozart-rolando-villazon-palau-la-musica-catal...

CR ÍTICASCR ÍTICASCR ÍTICASCR ÍTICAS

Extraña producción de Un

ballo en Munich, estupenda

dirección y…manca la diva!

CRÍTICASCRÍTICASCRÍTICASCRÍTICAS

La Pasajera en la Florida

Grand Opera

CRÍ TICASCRÍ TICASCRÍ TICASCRÍ TICAS

Una apasionante Tosca en

San Diego

La Elisa de Regula MühlemannRegula MühlemannRegula MühlemannRegula Mühlemann fue interesante resolviendo bien sus dos arias y el dúo del final del

primer acto con facilidad para las agilidades aunque su dicción del italiano fue difícil de seguir. Supo

sacar partido sobre todo de su aria bitemática “Barbaro! Oh Dio mi vedi” de gran complejidad y

longitud. La lástima es su poca proyección y volumen cuando ha de cantar notas por debajo del sol,

no existiendo prácticamente registro medio ni grave.

La mezzo estadounidense Angela BrowerAngela BrowerAngela BrowerAngela Brower cantó una Tamiri brillante con una elegancia de fraseo

envidiable, una homogeneidad de registro y facilidad para las agilidades como demostró en su

primera aria “Di tante sue procelle” y por otra parte una fuerte personalidad escénica en su segunda

aria “Se tu di me fai dono”. Una suerte conocer en directo esta cantante que está en un momento

ascendente.

Martina JankováMartina JankováMartina JankováMartina Janková es una de las cantantes estables del ensemble de ZurichZurichZurichZurich en el repertorio mozartiano

y tiene bien merecido su buen prestigio como demostró en el rol protagonista de Aminta que ya pude

verlo interpretado hace unos meses en la nueva producción de la ópera estudio de ZurichZurichZurichZurich y que aquí

lo ha reafirmado. Destacar su aria del segundo acto “L’amerò, sarò constante” en forma de Rondeaux

con el solo de violín de la concertino T.TromanT.TromanT.TromanT.Troman con un gran respeto estilístico y originalidad en las

variaciones y cadencias que exige esta aria bellamente resueltas.

El reclamo de este concierto era la presencia del tenor mexicano Rolando VillazónRolando VillazónRolando VillazónRolando Villazón en su nuevo giro

vocal a este repertorio clasicista con su reciente grabación de las arias de concierto de MozartMozartMozartMozart pero su

participación en esta ópera donde cantó el rol de Allesandro fue tristemente decepcionante. Es

conocido en el mundo de la ópera su vis cómica pero compensar sus carencias estilísticas y su penoso

estado vocal actual con una caricatura bufonesca de un papel serio como representa Alejandro el

Grande fue vergonzoso. Las arias a este personaje asignadas son de una complejidad y que otros

grandes tenores como Luigi Alva, Peter Schreier, Jerry Hadley o Roberto Saccà o el ruso Alexei Luigi Alva, Peter Schreier, Jerry Hadley o Roberto Saccà o el ruso Alexei Luigi Alva, Peter Schreier, Jerry Hadley o Roberto Saccà o el ruso Alexei Luigi Alva, Peter Schreier, Jerry Hadley o Roberto Saccà o el ruso Alexei

GrigorievGrigorievGrigorievGrigoriev han dejado un buen testimonio en sus grabaciones pero que no se acercan ni de lejos de lo

que ofreció el señor VillazónVillazónVillazónVillazón en el PalauPalauPalauPalau. Aproximarse al repertorio mozartiano tras cantar Verdi, Verdi, Verdi, Verdi,

PucciniPucciniPucciniPuccini, y repertorio de vocalidad muy alejada es muy temerario pero cuando además sus facultades

están mermadas (carencia de brillo, agudos abiertos, dificultad en las agilidades, etc…) se hace un

flaco favor a su carrera y prestigio y una ofensa al genio de SalzburgoSalzburgoSalzburgoSalzburgo. Dicho cortésmente convocar al

señor Villazón Villazón Villazón Villazón en un ciclo de Grandes voces en este momento no es lo que da prestigio a un ciclo que

se quiere potenciar.

La gran estrella de la velada fue sin duda Les Arts FlorissantsLes Arts FlorissantsLes Arts FlorissantsLes Arts Florissants y su fundador el canadiense William William William William

ChristieChristieChristieChristie que puso la excelsitud sobre el escenario. A veces podemos considerar un sonido un poco

duro en ciertos ataques de las cuerdas o alguna estridencia de emisión en algún instrumento de

viento pero su claridad, su brillo, su entrega y la seriedad estilística redondearon una velada de

descubrimiento de una ópera o cantata escénica nada frecuente.

Es de agradecer la apuesta de los organizadores del PalauPalauPalauPalau por acercarnos esta formación que

podremos disfrutar nuevamente al final de la temporada con esa catedral del barroco que es la misa

en si menor J.S.BachJ.S.BachJ.S.BachJ.S.Bach.

Robert BenitoRobert BenitoRobert BenitoRobert Benito

Los mejores alojamientos en BarcelonaLos mejores alojamientos en BarcelonaLos mejores alojamientos en BarcelonaLos mejores alojamientos en Barcelona

IL RE PASTORE ROBERT BENITO ROLANDO VILLAZÓN WILLIAM CHRISTIE

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR Twittear 335LikeLike 0

OPERA WORLD

OPERA WORLD es la primera revista internacional de ópera del mundo.

Dirigida por profesionales de la ópera y el periodismo, cuenta con

colaboradores de todo el mundo y es seguida por amantes de la ópera de

los cinco continentes.

PUEDE GUSTARTE TAMBIÉN

3442344234423442Seguidores

69174691746917469174Me Gusta

157157157157Suscriptores

12121212Seguidores

6532653265326532Suscriptores

Las mejores sopranos del mundo en la actualidad

Don Carlo de Verdi en Madrid

El Liceu presenta su temporada 2016-17

COMUNIDAD OPERAWORLD

NUESTRA PLAYLIST

�

Don Carlo / Act 2:

Giuseppe Verdi, Carlo Ber…

� BEST OPERA Duets

Pàgina 2 de 3Il Re Pastore de Mozart con Rolando Villazón en el Palau de la Música Catalana - ...

04/04/2016http://www.operaworld.es/il-re-pastore-mozart-rolando-villazon-palau-la-musica-catal...