Recull de

Premsa

ABC BARCELONA

La Síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, ha propuesto al Ayuntamiento que la entrada de los niños al Zoo, al Park Güell y al res-to de servicios y equipamientos edu-cativos municipales de la ciudad sea gratuita para potenciar las políticas sociales dirigidas a la infancia.

Vilà presentó a los medios el infor-me anual de la sindicatura correspon-diente a 2014, que ayer entregó al al-calde de la ciudad, Xavier Trias, y que presentará al consejo municipal en el pleno del 27 de febrero.

Vilà explicó que el año pasado rea-lizó 3.185 actuaciones, un 23,9 % más que en 2013; de las que 1.504 fueron asesoramientos generales y 1.681, que-jas y que las reclamaciones las sus-cribieron 6.659 personas. Un cente-nar de las actuaciones que llevó a cabo están relacionadas con la infancia, principalmente en ámbitos como la vivienda, los servicios sociales y la educación. Por ello, ha incluido una batería de recomendaciones en su in-forme anual destinadas a intentar pa-liar la grave situación que sufren mu-chos menores y sus familias en Bar-

celona. La síndica afirma que en la ciudad no puede haber ningún niño sin hogar y considera que el Ayunta-miento tendría que garantizar, a tra-vés de sus propios recursos, una vi-vienda digna y estable de toda fami-lia con menores de edad que sea desahuciada o que tenga una necesi-dad acreditada de vivienda. Con todo, Vilà cree que cuando haya menores en una familia que puede perder la casa se priorice la actuación coordi-nada entre Servicios Sociales y Vi-vienda para evitar la pérdida del piso.

Vilà reconoce el importante incre-mento presupuestario hecho por el Gobierno municipal en becas come-dor y la ayuda de 100 euros mensua-les que recibirán los niños de fami-lias vulnerables durante el año 2015.

La Síndica pide acceso gratis al Zoo y parque Güell para niños

PROPONE POTENCIAR LAS POLÍTICAS SOCIALES

MARÍA JESÚS CAÑIZARES BARCELONA

Joan Manuel Serrat, Andreu Buena-fuente e Iñaki Gabilondo, entre otros personajes famosos, se han sumado a la campaña #SOSMenorca contra la construcción de cuatro megarotondas de dos pisos en Menorca, en un tramo de la carretera Me-1 de apenas 5 kiló-metros entre Alaior y Maó y que está considerado como el principal mira-dor de la isla. El presidente de la orga-nización ecologista GOB Menorca, Jau-

me Obrador, y el responsable de Terri-torio de esta entidad, Miquel Camps, presentaron ayer un manifiesto en de-fensa de la coherencia paisajística de la carretera general de Menorca en el que se advierte de que ese proyecto es contrario a la «identidad y riqueza na-tural» de la isla y reclaman que se re-plantee la instalación de esos cuatro macroenlaces. El economista Guillem López Casasnovas, el locutor Joaquim Maria Puyal, la actriz Àngels Gonya-lons, los periodistas Lídia Heredia y Josep Maria Ureta o la presidenta del Palau de la Música, Mariona Carulla, entre otros, firman el manifiesto.

Según Camps, la Comisión de Me-dio Ambiente de la Consejería de Agri-cultura de las Islas Baleares ha emiti-do varios informes en los que califica esas rotondas de «desproporcionadas»

e «injustificadas». Pero, de momento, el proyecto sigue adelante y ya se han desbrozado los terrenos. El Círculo de Economía de Menorca y el RACC tam-bién rechazan la obra.

GOB Menorca afirma que en ese tra-mo de vía no hay puntos negros de si-niestralidad, por lo que no hay moti-vos de seguridad que justifiquen la obra. Asimismo, el volumen de tráfi-co no supera los 12.000 vehículos al año. La construcción de las cuatro me-garotondas equivalen a 35 campos de fútbol, tal es el impacto ambiental que denuncia GOB Menorca. Asimismo, los constructores han pedido que se amplíe el presupuesto. «Es un error ambiental y de estrategia económica», avisó Miquel Camps, ya que «el prin-cipal atractivo de Menorca es su con-dición de reserva de la biosfera».

Campaña contra megarotondas de dos pisos en Menorca∑ Denuncian la agresión

ambiental del proyecto, que ocupa 35 campos de fútbol

EP BARCELONA

El Parlamento catalán admitió ayer a trámite un proyecto de ley de la Generalitat para reforzar la planti-lla de la Agencia Tributaria de Ca-taluña con la finalidad de que la ha-cienda catalana asuma «plenas com-petencias» en gestión de impuestos. En una intervención ante el pleno de la Cámara, el consejero de Eco-nomía, Andreu Mas-Colell, explicó que la estructura de la agencia ac-tual, con 324 trabajadores, «no está preparada» para asumir las compe-tencias sobre impuestos que la Ge-neralitat tiene asignadas ahora.

Mas-Colell recordó que Catalu-ña ha asumido en los últimos años nuevos tributos, como por ejemplo la tasa turística, y tiene previsto asu-mir otros, como el impuesto sobre los pisos vacíos, de ahí la necesidad de reforzar la agencia catalana, ha concluido.

También admitió que el objetivo de la ley es preparar a la agencia «para lo que pueda acontecer», en alusión velada a la apuesta del Go-vern por crear estructuras de Esta-do –como una hacienda propia– por si los catalanes apuestan por la in-dependencia el 27S.

La ley, que el Parlament tramita-rá por el proceso de urgencia para aprobarla antes de las elecciones autonómicas, establece crear un cuerpo técnico de inspectores tri-butarios y consolida el de los ges-tores tributarios, al que se podrá ac-ceder mediante dos procesos de pro-moción interna.Además prevé la integración voluntaria, mediante convocatoria pública, de funciona-rios de otras administraciones pú-blicas, como la del Estado, que per-tenezcan a cuerpos tributarios con funciones equivalentes a las que pretende desarrollar la hacienda catalana.

Luz verde a la ley que refuerza la plantilla de la hacienda catalana

«ESTRUCTURA DE ESTADO»

ABC Imagen virtual del modelo de rotonda de dos pisos que se quieren instalar en Menorca

EDICTONotaría de Don Salvador Carballo Casado.

Barcelona

Yo, Salvador Carballo Casado, Notario del Ilustre

Colegio de Notarios de Catalunya, con residencia

en Barcelona, y despacho profesional en Paseo de

Gracia, número 88, 3º2ª. HAGO CONSTAR: Que en

mi Notaría se ha iniciado tramitación de Acta de

Notoriedad con fecha 16 de febrero de 2015, a los

efectos de acreditar que Doña Eulalia Canal Mas,

con D.N.I. número 36.427.895-N y Don José María

Gibert Virgili, con D.N.I. 36.360.622-Z, fallecieron

habiendo contraido un único matrimonio entre sí,

y de cuyo matrimonio han nacido dos únicos hijos,

llamados José María y Eulalia Gibert Canal. Lugar

y fecha de defunción de Doña Eulalia Canal Mas:

Zaragoza, 20 de octubre de 1997 y Don José Ma-

ría Gibert Virgili: Vilassar de Mar (Barcelona), 16 de

noviembre de 2014. Durante un plazo de veinte días

hábiles siguientes a contar desde la fecha de esta

publicación, podrán comparecer en mi Notaría las

personas interesadas a los efectos manifestar y

acreditar lo que proceda respecto a dichos hechos.

Barcelona, a 16 de febrero de 2015. Salvador

Carballo Casado. Notario

abc.es/españa JUEVES, 19 DE FEBRERO DE 2015 ABC24 ESPAÑA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPAÑA

11000

3818

Diario

445 CM² - 49%

1816 €

24

España

19 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

30

debatDIJOUS, 19 DE FEBRER DEL 2015 ara

CARTES I MISSATGES

Les cartes enviades pels lectors han de tenir un màxim de 1.000 caràcters. El diari es reserva el

dret de resumir-les. Els seus autors hi han de fer constar nom i cognoms, adreça postal i electrònica,

número de carnet d’identitat i un telèfon de contacte.

Les cartes no es respondran.

@diariARA facebook.com/diariARA @ cartes@ara.cat Carrer Diputació,119, 08015, Barcelona Fe d’errades: opinio@ara.cat Podeu expressar-vos al diari a través de la web www.ara.cat, i per les següents vies:

Ciència i art

El progrés humà, que aspi-ra a allunyar-nos dels comportaments prima-ris i brutals i a bastir es-pais de civilització i de

dignitat, parteix del desplegament de les potencialitats de la nostra ment articulades des de la construc-ció primordial del llenguatge oral, però també dels llenguatges visuals, amb voluntat artística i de represen-tació simbòlica.

Dins de la inclinació que de vega-des esdevé notòriament limitativa a l’esquematisme en la descripció i la interpretació de la realitat, podem trobar una concepció de la ciència i de l’art com a dues visions distants i fins i tot contraposades i incompa-tibles. Els impulsors del projecte Ara Ciència+Art en discrepem i optem per afavorir el diàleg entre artistes i científics i per aprofundir-hi, perquè entenem que l’esperit humà s’ei-xampla i s’enlaira quan les fronteres entre els diversos àmbits del conei-xement i de l’expressió es tornen permeables.

En l’anhel de dotar de sentit la nostra experiència del món, ciència i art, des del respecte a la seva res-pectiva naturalesa, poden avançar juntes en l’exploració de l’esperit humà i de les condicions que incidei-xen en la seva existència quotidiana, en la seva relació amb l’entorn, en la seva reflexió metafísica i en la seva dimensió creativa.

És cert que a hores d’ara hi ha ex-pressions de la creació artística que reflecteixen el propòsit dels seus creadors de nodrir-se de la ciència per inspirar-s’hi. Cito com un dels seus referents al nostre país el com-positor Joan Guinjoan, autor d’am-bicioses obres musicals sobre el sin-crotró Alba o sobre el genoma humà.

I és evident que algunes formes artístiques emer-geixen associades a la tecnologia i hi integren una aproximació que no és aliena a la perspectiva científica, com les que te-nen a veure amb la cièn-cia-ficció i totes les vari-ants de la imatge digita-litzada. Però també ho és que disciplines artísti-ques com l’arquitectura no es poden explicar sense incorpo-rar-hi la mirada científica. N’hi ha prou referint-nos a un arquitecte tan notable com Lluís Domènech i Montaner, que en obres com l’Hos-pital de Sant Pau o el Palau de la Mú-sica va decidir d’assumir les aporta-cions que el coneixement científic de l’època li podia aportar, i que a l’Escola d’Arquitectura de Barcelo-na, que va dirigir durant un llarg i fe-cund període (1900 i 1905-1919), va professar, entre d’altres, l’assignatu-ra aplicacions de les ciències fisico-naturals a l’arquitectura.

Però és il·luminador de remuntar-nos a períodes més antics i fundaci-

sàvia, el temps, perquè ho revela tot”. I hi podríem afegir tot seguit Parmè-nides, Aristòtil, Arquímedes... I Pità-gores, que era matemàtic i va analit-zar la relació entre el to musical i la longitud de la corda que vibra, i es re-feria a l’harmonia de les esferes po-sant en relació el moviment dels cos-sos celestes amb les proporcions mu-sicals. Així mateix, l’astrònom Ptolo-meu va escriure sobre música. I, durant segles, en el conjunt de les arts liberals que s’agrupaven dins el que s’anomenava quadrivi hi coinci-dien, al costat de l’aritmètica i la ge-ometria, l’astronomia i, una de les arts més sublims, la música.

I, travessant els segles, es fa indis-pensable reivindicar la personalitat polièdrica de Leonardo da Vinci, on convergeixen brillantment el pensa-ment científic i tota la grandesa de l’art. I m’agradaria encara evocar l’eminent astrònom de la segona meitat del segle XVIII Friedrich W. Herschel, descobridor d’Urà i cons-tructor d’un telescopi gegantí, que era organista i director d’orquestra.

Som conscients dels territoris fructífers on conflueixen la ciència i l’art. Ho fan ara com ho feien en el passat que es fa present en nosaltres a través de les paraules que, transfor-mant-se, han travessat les generaci-ons i, entrellaçades en textos, ens han transmès pas rere pas el llegat d’humanitat que compartim.

Assedegats de bellesa i de veritat, sense menystenir el rigor exigent de la ciència ni el talent lluminós de l’art, ens convoquen l’impuls de la imagi-nació i la set de coneixement. Us pro-posem, doncs, que descobriu el pro-jecte Ara Ciència+Art de la mà d’uns col·laboradors excepcionals que han acceptat el repte sempre apassionant del diàleg.

onals. Des dels temps més remots l’ésser humà s’ha esforçat alhora, d’una banda, a conèixer i domi-nar la realitat, i, de l’altra, a interpretar-la artística-ment, des de les pintures rupestres. Entre els an-tics grecs la teoria i el pen-sament abstracte convi-vien amb naturalitat amb l’art. Recordem, posem per cas, Tales de Milet.

Diògenes Laerci (I, 22-44) ens en diu: “Tales [...] sembla, segons alguns, que va ser el primer a estudiar els astres i a predir els eclipsis de Sol i els sols-ticis. [...] Va mesurar l’altura de les pi-ràmides a partir de llur ombra, des-prés d’haver observat en quin mo-ment la nostra ombra és igual a la nostra altura. [...] D’ell ens han arri-bat també les sentències següents. La més antiga entre les coses que exis-teixen és déu, perquè és innat; la més bella, el món, perquè és obra de déu; la més gran, l’espai, perquè ho conté tot; la més ràpida, la ment, perquè ho travessa tot; la més forta, la necessi-tat, perquè domina sobre tot; la més

CARLES DUARTEPRESIDENT DEL CONCA

Els àmbits del

coneixement i de

l’expressió poden

avançar junts en

l’exploració de l’esperit

humà

GETTY IMAGES

Ganes d’arrencar a córrer Quan sento que CiU vol modificar la llei de protecció animal per permetre la tor-nada de les corrides de toros a Catalu-nya, encara que sigui sense mort, em pregunto: no havíem quedat que l’objec-tiu de fer la independència era aconse-guir una Catalunya millor?

Llavors, per què fer marxa enrere en aquells temes en els quals hem avançat amb tant d’esforç? El propòsit hauria d’anar justament en el sentit oposat, era-dicar el toro embolat, el capllaçat i els to-ros a l’aigua, espectacles que denigren i maltracten el dèbil. No hi ha prou mal en aquest món perquè a sobre l’hàgim de pagar i promoure? Com volen constru-ir una Catalunya millor si els valors en la infància són aquests? De què em ser-veix una Catalunya independent si els que tenen el poder de canviar les coses per bé no hi “veuen clar”?

Per a res. I és quan em vénen ganes d’ar-rencar a córrer, però no només d’Espanya, sinó també de Catalunya.

MARTA SALVADOR NAVARRO MOLINS DE REI

En comú per Catalunya? Aquests dies s’ha donat a conèixer la candidatura que, molt probablement, encapçalarà Ada Colau a l’Ajuntament de Barcelona. Personalment penso que és una bona notícia: trencant les habitu-als tendències a la fragmentació de l’es-querra a casa nostra, forces de diferents orígens i tipus han fet un esforç de gene-rositat per presentar-se unides. Hi tro-bem l’esquerra transformadora clàssica d’ICV-EUiA hereva del PSUC, forces emergents com Podem, el Procés Cons-tituent d’Arcadi Oliveres i Teresa For-cades i d’altres, però sobretot la candi-datura recull un seguit de moviments socials, vells i nous, des del moviment veïnal fins a la defensa dels drets hu-mans o la lluita de la PAH. És positiu que l’esquerra transformadora hagi aconse-guit aquesta unitat per a les eleccions municipals a Barcelona.

Anant més enllà crec que hauríem de demanar a les mateixes forces que han confluït ara que siguin capaces de fer-ho també el 27 de setembre a les eleccions al Parlament de Catalunya. No sóc il·lús i sé

les dificultats que té i la negativa d’algu-na de les forces a repetir confluència al setembre, però penso que es farà difícil d’entendre que el que és bo per a Barce-lona no ho sigui per a Catalunya.

JAUME ROVIRA MARSAL BARCELONA

La importància de la lletra Un dels invents més importants de la hu-manitat és l’alfabet. Transcriure sons humans en grafies, i després combinar-les i donar-los estructura i significat, ha fomentat les relacions humanes, el pen-sament i també el món personal de la imaginació.

Som en un món en què la pluja d’imat-ges és com un tsunami, i hem de recordar que moltes d’aquestes tenen un doble fons de manipulació.

Fomentar la lectura, a banda d’enri-quir-nos tant en el món imaginari indivi-dual, també ens desperta el sentit crític que tot ser humà ha de procurar tenir per conservar la seva dignitat.

M. CARME HARO ROCA BANYOLES

Un exercici d’imaginació Us imagineu un món sense armes? Se-ria molt senzill d’aconseguir, tan fàcil com prohibir als fabricants de fer-ne més. A partir d’aquí el món seria molt més raonable. És evident que tothom vol defensar les seves idees i territoris, pe-rò sense armes, l’única manera d’acon-seguir-ho seria a través de les paraules i els raonaments. Gens de sang ni agres-sivitat. La llibertat d’expressió seria més lliure sense l’amenaça d’una pistola o una bomba. Diuen que els humans som més intel·ligents que els animals, però hi ha una diferència vital: ells mai han fet servir aquesta eina tan terrorífica inven-tada per nosaltres i que només serveix per matar sense cap raonament previ.

ALBERT ALTÉS SEGURA VIC

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

132000

14121

Diario

420 CM² - 50%

2015 €

30

España

19 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL PAÍS, jueves 19 de febrero de 2015 11

ESPAÑA

Lamayoría de los partidos coinci-dieron ayer en reclamar que losexpresidentes de la JuntaManuelChaves y José Antonio Griñán de-jen sus escaños tras haber sidocitados a declarar como impu-tados en el Supremo. Entre ellos,y de forma especialmente crítica,se situó el PP, exigiendo al PSOEuna medida que no ha adoptadocon sus cargos imputados porotros casos de corrupción, como

Gürtel. En el caso de Valencia, elmomento procesal está más ade-lantado y algunos dirigentes solohan dejado sus cargos cuando seha fijado la fecha del juicio.

Aun así, la corrupción va a vol-ver a ser arma electoral y el Parti-do Popular ya distribuyó ayer unargumentario interno, con moti-vo de las elecciones andaluzas del22 de marzo, en el que presentana la presidenta de la Junta, Susa-na Díaz, como “ahijada de la co-rrupción”, ya que, según añade,

la designó el expresidente JoséAntonio Griñán cuando “tuvoque huir de Andalucía acosadopor la corrupción”.

Mientras, el ministro de Justi-cia, Rafael Catalá, insistió en quelos expresidentes andaluces de-clararán como imputados y agre-gó: “A nadie se le llama a declararcomo imputado sin delito concre-to”, ante la interpretación de lossocialistas de que la citación deChaves y Griñán no supone suimputación.

Por IzquierdaUnida, el coordi-nador general enAndalucía, Anto-nioMaíllo, reclamó que los afora-dos dejen sus escaños y señalóque el hecho de que no lo hagandemuestra que la palabra de Susa-na Díaz “no vale nada”. Para ellehendakari, Iñigo Urkullu, “elproblema” del PSOE es que “estáhaciendo lo contrario a lo quedijeron”. “Es una cuestión de co-herencia”, dijo en referencia almantenimiento de ambos expre-sidentes en sus escaños.

El PP exige lo que no hace con sus imputadosLos populares no reclamaron la dimisión de los afectados por el ‘caso Gürtel’

E Un total de 20 candidatosa alcaldes en Galicia estánimputados por corrupción: 15populares, cuatro socialistasy uno del BNG.

E León de la Riva, alcalde deValladolid (PP), va a serjuzgado el 27 de abril, enplena precampaña de lasmunicipales. No ha sidonombrado aún.

E El PSOE apartó ayer aCasimiro Curbelo de su listade La Gomera. Estáimputado por corrupción.

Algunos nombresEl calendario de las grandes cau-sas judiciales marcará las cua-tro campañas electorales previs-tas a lo largo del año. Desde lospróximos comicios andalucesdel 22 de marzo, pendientes deinvestigaciones como los cursosde formación o los ERE, hastalas elecciones generales previs-tas para noviembre, con los hi-tos judiciales del casoGürtel quepueden acaparar los debateselectorales del próximo otoño.

Entre marzo y noviembre,las campañas para las eleccio-nes municipales del 24 demayoestarán teñidas de titulares rela-cionados con la trama Gürtel yel casoBárcenas sobre la supues-ta financiación ilegal del Parti-do Popular. En paralelo, la ins-trucción del caso ERE en el Tri-bunal Supremo, con la declara-ción de cinco cargos aforadosdel PSOE en abril, y las resolu-ciones de la juez Mercedes Ala-ya, serán un dolor de cabeza pa-ra los socialistas.

Mientras, la cita en las urnasenCataluña para septiembre es-tará marcada por las causasabiertas que investigan la fortu-na de la familia Pujol y el casoPalau,pendiente de juicio, sobrela corrupción en la gestión delPalau de laMúsica y que toca delleno al Gobierno de CiU.

Las causas vinculadas a laGürtel marcarán probablemen-te el discurso de muchos líderesen la precampaña de las eleccio-nes generales. El primer juicioen la Audiencia Nacional para45 de los casi 200 imputados,entre ellos tres extesoreros delPartidoPopular, demomento ca-rece aún de fecha. Pero tambiénestán bajo la lupa judicial loscontratos adjudicados a la tra-ma en Valencia, Boadilla delMonte y Arganda (Madrid) y Je-rez de la Frontera (Cádiz).

Comicios andalucesLa cita más cercana serán laselecciones andaluzas del 22 demarzo, bajo la sombra de lascausas que analizan la pasadagestión socialista desde la Juntade Andalucía. Los sobresaltospara el PSOEpueden llegar a tra-vés dedetenciones, citaciones ju-diciales llamativas o autos queacaparen los titulares.

El caso de los cursos de for-mación de la Junta andaluza,que instruye Alaya, mantieneuna investigación bajo secretode sumario que puede destapar-se mediante detenciones encualquier momento. La medidabusca investigar con total reser-va graves indicios de criminali-dad sobre las ayudas del Gobier-no andaluz y este secreto puedelevantarse en cualquiermomen-to. Además, otros 17 juzgados in-vestigan estos cursos y la policíaprevé sumar más detencionesen sus pesquisas abiertas. Mien-tras, Alaya ha citado al exconse-jero Antonio Fernández comoimputado el 3 de marzo.

Los casos de corrupción queafectan a partidos y Gobiernos(Gürtel, ERE, Bárcenas, Púnicay los que queden por estallar)van a jalonar el largo año decampaña electoral, pese a que elPP y el PSOE han dado la ordende limpiar de imputados, encau-sados o procesados sus listasmás significativas. El último enser apartado ha sido el presiden-te del Cabildo de La Gomera, elexsenador socialista CasimiroCurbelo, a quien el PSOE deci-dió ayer impedir que se presen-te a la reelección para el puestoque ha presidido desde 1991 porpresuntos delitos urbanísticos.

La orden general de limpiezalanzada por las cúpulas de lospartidos ha llegado hasta el pun-to de que uno de los motivosalegados para destituir a TomásGómez como líder de los socia-listas madrileños y candidatodel PSOE a la Comunidad deMa-

drid fue su relación con el casodel tranvía de Parla.

Incluso el futuro de algunoscandidatos está pendiente de loque vayan a hacer los jueces.Fuentes populares indican queen esa situación se encuentra Ig-nacio González, hoy presidentede la Comunidad de Madrid, cu-yas aspiraciones están condicio-nadas por la posible imputaciónen la Operación Púnica de sunúmero dos, Salvador Vitoria, yde la onda expansiva del asunto.Tampoco hay decisión sobre elpopular Francisco Javier Leónde la Riva, alcalde de Valladolid,quien el 27 de abril, en plenaprecampaña de las municipales,se sentará en el banquillo pordesobedecer a la justicia (Leónde la Riva no ha ejecutado unasentencia urbanística que afec-taba al ático en el que residía).

La orden general, no obstan-te, se difumina por las provin-cias y las listas menos conoci-das. En Galicia, por ejemplo, 20

alcaldes gallegos imputadospor casos de corrupción (15 delPartido Popular, cuatro socialis-tas y uno del Bloque Nacionalis-ta Galego) van a repetir comocandidatos en las municipales,

aunque ninguno en capital deprovincia.

El presidente de Melilla y se-nador del PP, Juan José Imbro-da, quiere repetir pese a que elTribunal Supremo lo investigapor un delito de prevaricaciónpresuntamente cometido en lacontratación por la ciudad autó-noma de un abogado con fondospúblicos. Pero también el candi-dato del PSOE a la alcaldía deGranada, Francisco Cuenca, ylos cinco que le siguen en la lis-ta están siendo investigados pordenuncia falsa. Ayer mismo, elexportavoz de Pesca del PP en elParlamento andaluz y candida-to a la alcaldía de Barbate (Cá-diz), José Manuel Martínez Ma-lia, declaró como imputado araíz de la denuncia presentadapor el patrón del Nuevo PepitaAurora por la supuesta falsifica-ción de su firma para la permu-ta de los derechos de pesca desu embarcación cinco mesesdespués de que naufragase.

EL PAÍS, Madrid

El calendariojudicial marcalas cuatro citaselectorales

J. A. R., Madrid

Manuel Chaves, ayer en la sesión de control al Gobierno en el Congreso de los Diputados. / gorka lejarcegi

J. MARTÍN-ARROYO, Sevilla

Los partidos eliminan de sus listasa los sospechosos de corrupciónLa elección de candidatos del PP aún depende de decisiones de los jueces

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPAÑA

1612000

202165

Diario

226 CM² - 20%

9724 €

11

España

19 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

6 . A G E N D A QUADERN Dijous, 19 de febrer del 2015

Recomanem...EXPOSICIÓ Bibliotecàriesper C. G.

COMPRAR I BEUREGastrobar Basílicoper A. L.

MÚSICA Folk suecper Luis Hidalgo

T ot i la proximitat geogrà-fica, és rar veure exposi-cions d’artistes italians a

Espanya, i tampoc solen estarpresents en les col·lectives. Benal contrari del que succeeix a lacol·lecció Suñol, on és el paísmés ben representat desprésd’Espanya, tant quantitativa-ment com qualitativament. Unaabundància que ha permès aSergi Aguilar, director de laSuñol, programar una exposicióamb obres de primeríssima fila.

Itàlia. Els sis sentits pren eltítol de l’obra d’Alighiero Boettique obre el recorregut, en quèl’artista ha escrit els verbs delscinc sentits i el de la raó: pensar.L’enunciat s’adapta perfecta-ment a les 17 obres selecciona-des, treballs cerebrals “molt ricsen contingut, que posen de ma-nifest la importància del pensa-ment com un ens sensible enl’art”, segons Xavier de Luca,conservador de la col·lecció.

La mostra arrenca amb unasecció dedicada al futurisme,presidida per una obra mestrade Giacomo Balla de 1915, queés la més antiga de la col·lecció.L’acompanya Pillola (1967), deLucio Fontana, un homenatge ala píndola anticonceptiva, enaquells anys símbol de les bata-lles feministes. Les altres obress’emmarquen entre 1958, datad’una pintura de Gastone Nove-lli, artista mort prematuramentque presenta unes similituds

sorprenents amb Tàpies, i 1982,any al qual pertany una obra dedosmetres de Nino Longobardi,representant de la trans-avantguarda, l’últim gran movi-ment artístic italià.

Josep Suñol va entrar en l’artitalià de la mà de Carla Panicali,

directora de la galeria Marlbo-rough de Roma i companya delpintor Carlo Battaglia, present ala mostra. Ells mateixos i artis-tes com Muntadas i Xifré, mar-xants com Fernando Vijande, ila crítica Maria Lluïsa Borràsvan participar en la Festa ritualque AntonioMiralda va organit-zar el 1976 per inaugurar la no-va casa de Suñol. La memòriad’aquella celebració artística esplasma en un tros de tela pintatper Giorgio Griffa.

A més, al primer pis es pre-senta Mai és suficient, unamonogràfica de Miquel Mont

(Barcelona, 1960), artista esta-blert a París des de fa anys imolt ben representat a lacol·lecció Suñol. Interessat en lainvestigació formal de la pintu-ra, amb els anys Mont ha anatampliant la dimensió i el suportde les seves obres. Lamostra in-clou una sèrie de figures geomè-triques de materials industrialsque s’exhibeixen al costat de su-perfícies de les mateixes midespintades a la paret, i una altrasèrie que combina traços de pin-tura, papers enganxats i mate-rials superposats.

Expressions de la pintura

Dijous 19Dulce Pontes. Interpretacionsd’Astor Piazzola, Camarón iAznavour donen forma a la novaobra de Dulce, Peregrinação.L’Auditori. 21.00 h (24 euros).

Divendres 20Sidonie. Una de les bandes mésactives de Barcelona presentaSierra y Canadá, darrer treball.Bikini. 20.00 h (12 euros).

Ismael Serrano. Cantautor ambla personalitat dels cantautorsd’esquerres i convençut delpoder de la música. TeatreJoventut. 21.00 h (24 euros).

Víctor Manuel. Un altre cantau-tor de llibre, que a més celebra50 anys sobre els escenaris.Convidats especials arrodoniranla festa. Auditori Fòrum. 21.00 h(entre 32 i 52 euros).

Dissabte 21Lichis. Qui va ser líder de La Ca-bra Mecánica ha tret un disc ensolitari anomenat Modo avión.Una oportunitat de veure’l ambun projecte propi. Music Hall.20.00 h (15 euros).

The Afghan Whigs. Una altrabanda que torna. Ho va fer el2012 i ara presenta material,

primer disc en 16 anys. Apolo.20.00 h (24 euros).

Javier Ruibal. Cantautor amb ac-cent meridional, vida i amor,flamenc i Magrib, sensualitat icarrer. Presenta Quédateconmigo. Luz de Gas. 21.00 h(18 euros).

Miguel Campello. Qui fou can-tant d’El Bicho presenta el seutercer disc en solitari, Chatarrero3, camina. Pop flamencat. Bikini.20.00 h (22 euros).

Albert Pla. Amb Diego Cortés,Albert Pla recupera el repertori

clàssic per interpretar les sevescançons més conegudes. LaMirona (Salt). 23.00 h (20 euros).

Dimarts 24Jolie Holland. De vegades se lacompara amb Joe Henry, potserperquè a la seva música s’hitroba country, blues, jazz igospel. Talent des de Nova York.Barts. 21.00 h (22 euros).

Scott Bradlee. Arranjar en clauswing peces de rock, rhythm andblues i pop és la feina de Scott,música vintage feta amb ullscontemporanis. Apolo. 21.00 h(24 euros).

TEATRE Shakespeareper B. Cia

E xcel·lent cartell de dansapel cap de setmana a Bar-celona. Dues magnífiques

companyies presenten dos esti-mulants espectacles al Mercatde les Flors i al Liceu. En el pri-mer, a partir d’aquesta nit i finsdissabte, serà el grup britànic dedansa-teatre DV8 Physical Thea-tre qui oferirà John, una obra deldirector del grup, l’australiàLloyd Newson. Al Liceu serà lacompanyia alemanya Sempero-per la que brindarà —demà i dis-sabte— Una vetllada amb Wi-lliam Forsythe, amb algunes deles més emblemàtiques coreo-grafies del creador nord-ame-ricà.

John és el nou treball de dan-sa-teatre de text de Lloyd New-son, director i fundador del grupdes de 1986. Els seus treballshan influït decisivament en ladansa i el teatre contemporanis.Provocador, polifacètic i com-promès políticament, les sevesproduccions escèniques i cine-matogràfiques amb la compa-nyia han estat guardonades ambimportants premis. Per a lacreació de John, Newson va en-trevistar 50 homes en una saunagai, als quals els va fer preguntessobre l’amor i el sexe per poderidear l’home protagonista delseu espectacle. El resultat és unaextraordinària i commovedorahistòria sobre un home real.

Anys de delinqüència, drogo-

addicció i lluita per la su-pervivència porten John auna recerca en la qual laseva vida convergeix ambla d’altres en un lloc ines-perat. Aquesta nova pro-ducció de dansa-teatre ver-batim (al peu de la lletra)enllaça amb dos especta-cles anteriors de DV8: Tobe straight with you(Grand Prix de la Danse,2009, París) i Can we talkabout this? (premi Help-mann al millor espectaclede dansa del 2012), el quales va poder veure al Mer-cat el maig del 2012, ambmesures estrictes de segu-retat pel seu contingut:una erudita crítica sobrel’islam. En aquesta ocasió,la companyia DV8 infor-ma que John és un especta-cle únicament per aadults, amb un llenguatgedur i escenes de nus.

Per la seva banda, elSemperoper Ballet deDres-den s’ha convertit en unade les companyies mésprestigioses de clàssic icontemporani d’Europades que el 2006 va agafar-ne la direcció el canadencAaron Watkin. Al Liceuoferirà Una vetllada ambWilliam Forsythe, del qualWatkin és un especialista,ja que va ser ballarí de For-sythe en els temps del ba-llet de Frankfurt i va ser

també repetidor de les seves pe-ces a tot el món. Al coliseu barce-loní el Semperoper ballarà dostítols fonamentals a l’hora d’acce-dir i entendre el coreògraf nord-americà: In the middle, so-mewhart elevated i Enemy in thefigure. El moment culminantd’aquesta vetllada serà Neue sui-te, una suite de “passos a dos” es-pecialment creada per al Sempe-roper Ballet a partir d’adaptacio-ns de Händel, Berio, Slingerland,New Sleep i Bach, estrenades perForsythe entre 1977 i 1990.

L’última vegada que el Sem-peroper va actuar al Gran Tea-tre del Liceu, el 2010, va quedargratament gravada en la me-mòria del públic amb un especta-cle que va oferir una moderna iminimalista Giselle, en versió deDavid Dawson. Si el treball delconjunt alemany va ser aclapara-dor, l’individual va arribar a ta-llar la respiració de l’espectadorper la qualitat de moviment delsseus intèrprets.

JOHNDV8. Mercat de les FlorsDel 19 al 21 de febrer. 25 euros

UNA VETLLADA AMBWILLIAM FORSYTHESemperoper. Gran Teatre del Liceu20 i 21 de febrer. De 8 a 107 euros

Concerts

Espectacle pera adults al Mercatde les Florsi tradició al Liceu

EDUARDODE FILIPPO I L’ART DE LACOMÈDIA / JEAN EPSTEIN: EL CINE-MA O EMBALSAMAR EL MOVIMENTwww.filmoteca.cat/web/

Tot renovant la fórmula quel’ha portat a l’èxit, el grup Andi-lana se suma al momentd’expansió que està vivint elpasseig Paral·lel amb la sevanova aposta el restaurant Basíli-co, més que un espai gas-tronòmic, un gastrobar en elqual es crea un maridatge cons-tant entre plats innovadors icuina artesanal.

De la creativitat de Pere Na-carino, xef amb una dilatadatrajectòria en establiments d’ho-

tels de luxe, la carta es presentacom una barreja variada depeixos, mariscs, carns, produc-tes frescos de temporada i ver-dures de l’horta recollides cada

dia. La prota-gonista d’a-quest nou es-pai, estilística-ment inspiraten les anti-gues tavernesdels anys cin-quanta, és lagran barra des-tinada a quivulgui gaudird’una copa devi, un vermut

d’aixeta i unes tapes ràpides.

Basílico. Paral·lel, 142 Barcelona.www.grupandilana.com/es/restau-rantes/basilico

Bellesa i dolor en dansa

L ’obradel cineasta JeanEps-teinhaquedat amagadadu-rantmolts anys, gairebé se-

pultada en els arxius de la Ciné-mathèque Française i exhibidaesporàdicament al gran públic.És simptomàtic d’aquest oblit elfet que la primera retrospectivadedicada al seu treball s’organit-zés l’any passat només a França,poc després dels 60 anys de la se-va mort el 1953. La Filmoteca deCatalunya exhibirà fins al proper17 de març Jean Epstein: El cine-mao embalsamar elmoviment, ho-menatge a un artista polifacètic,

emblemadelmoviment cinemato-gràfic impressionista dels anysvint del segle passat, que va sersecretari d’un dels germans Lu-mière i que és considerat un delspares fundadors del cinema con-temporani.

“La història sempre tendeix abuscar etiquetes, i a Epstein elvandefinir comun símbol de l’im-pressionisme. És una fórmula sin-gular per a un cineasta que va sermolt més que això. Entre d’altres,va ser un teòric, inspirador deBu-ñuel i precursor d’una nova for-ma de fer documentals”, explicaEsteveRiambau, director de laFil-moteca. El cicle projectarà una

trentena de pel·lícules, que Eps-tein va rodar entre 1923 i 1948,amb l’objectiu de recuperar undels primers filòsofs del cinema,que, després dematricular-se a lafacultat de medicina de Lió, vaabandonar la carrera per dedicar-se a redactar els seus primers as-sajos de literatura i filosofia. Faunsmesos la Cinémathèqueva de-cidir restaurar tota la seva filmo-grafia, la mateixa que s’exposaràaquest mes a la Filmoteca, on espodran veure, entre d’altres, L’al-berg vermell i Cor fidel. Dues cin-tes del 1923 en què es poden ob-servar els trets característics deltreball d’un artista que amb poc

més de 20 anys va codificar moltnítidament la seva idea de cine-ma, mitjançant el concepte de fo-togènia, la capacitat que el cine-ma té per revelar l’essència de lescoses a través de la càmera.

Paral·lelament a la retrospecti-va dedicada a Epstein, la Filmote-ca inaugurarà demà Eduardo DeFilippo i l’art de la comèdia. Qua-tre cintes que pretenen reivindi-car la producció d’un dels mésgrans actors i dramaturgs italiansen un moment particularmentpropici. “En l’àmbit del teatreaquest any De Filippo té un granpes”, assenyala Riambau, i de fetjust dijous passat al Teatre Nacio-

nal de Catalunya va estrenar L’artde la comèdia, en la seva adap-tació dirigida i protagonitzadaper Lluís Homar. Fins al properdia 27, el cicle donarà a conèixerles diferents facetes artístiquesdel geni napolità. Coma director iactor a Nàpols milionària, com aguionista aPa, amor i gelosia, diri-gida per Luigi Comencini el 1954,i també com a autor objecte dediverses adaptacions. És el cas deDissabte, diumenge i dilluns del’oscaritzat Paolo Sorrentino, queel 2004, amb el seu actor fetitxeToni Servillo, va rodar una versiótelevisiva de la comèdia homò-nima d’Eduardo De Filippo.

Una retrospectiva deMiquel Mont i el millordels ‘seus’ artistes italians,a la Fundació Suñol

José González. Economia de mit-jans. No n’hi calen gaires a JoséGonzález per captivar el seu públic.Amb una guitarra i la veu en téprou. Nascut a Göteborg de paresargentins, José aplica la seva veu alcultiu del folk independent, i ambaquesta xarxa captiva les seves au-diències, que segueixen els con-certs com uns rituals íntims. És elprimer concert de la sèrie dedica-da a la música escandinava. Gonzá-lez presentarà Vestiges & Claws.L’Auditori. Dia 20, 21:00 (28 euros).

La ballarina Elena Vostrotina, de la companyia alemanya Semperoper.

Epstein i De Filippo, a la Filmoteca

ORDRES SAGRADESBenjamin BlackBromera286 pàgines. 19,95 euros

LES PLANESGerald MurnaneMinúscula142 pàgines. 14 euros

“La llibertatd’un acaba allàon comença lallibertat d’un al-tre amb més di-ners”. És undels lúcids afo-rismes que

creà Jaume Perich i que la seva filla,juntament amb el també ninotaireJaume Capdevila, aplega en aquesthomenatge 20 anys després de lamort del gran humorista, que re-corden amics i admiradors comJuan Marsé, Jordi Évole, JoaquimM. Puyal, David Fernández, Forges...

EL PERICH. SENSE CADUCITATRaquel Perich i Jaume CapdevilaEfadós192 pàgines. 22,90 euros

GAUDÍ A LA SEU DE MALLOR-CA. EL FERROS FORJATSBaltasar CollLleonard Muntaner62 pàgines. 10 euros

Shakespeare és el peculiar con-cert del Cor de Cambra del Palaude la Música, en homenatge aldramaturg anglès, que combina-rà la música coral basada en elsseus textos amb obres de JohnDowland —compositor de la ma-teixa època— i amb un rapsode,l’actor Pere Arquillué, que llegiràtextos del Bard. L’espectacle,ideat per Josep Vila i Casañas, espodrà veure dissabte al TeatreFortuny de Reus i diumenge alPetit Palau.

Lapsus XI, una pintura de Miquel Mont que s’exhibeix a la Fundació Suñol.

Sisena entregade la sèrie delpatòleg Quirke,que a la taulad’autòpsies estroba amb elcadàver d’unamic de Phoe-be, la seva filla.Jimmy Minor,

periodista del Clarison, investigavaels tinkers (venedors ambulants ir-landesos). Pel mig es creuen elsinteressos de l’elit eclesiàstica catò-lica... Bona trama, fondària psico-lògica i excel·lent literatura: per al-guna cosa l’autor darrere el pseu-dònim és John Banville.

Gerald Murna-ne (Melbourne,1939) ha rebutels principalspremis de leslletres australia-nes, jugantamb una nota-ble hibridació

de gèneres. Aquí, el periple d’unjove director de cinema que viatjapels immensos interiors deserts del’illa-continent, on es quedarà en-ganxat durant anys, serveix a Mur-nane per reflexionar sobre art, pasdel temps i llibres. Gran joia en pe-tit format.

Gaudí tenia cu-ra fins a l’obses-sió dels detallsdels edificisque construïa,fossin del mate-rial que fossin.Baltasar Coll vadedicar 15 anysa estudiar la

relació de Gaudí amb Mallorca,però el treball d’aquest canonge dela Seu de Palma no es va arribar apublicar, a excepció del pròlegd’aquesta obra, centrada en els fer-ros forjats de la Seu.

Des de la pionera Escola de Biblio-tecàries de la Mancomunitat finsa l’actual Facultat de Bibliotecono-mia, han passat cent anys. A Bi-blioTec (Palau Robert, Barcelona)aprofiten l’efemèride per il·lus-trar amb imatges i dades tot elprocés i destacar el paper de lesbibliotecàries com a testimonisde la història. Poques institucionsi persones simbolitzen més bé lacultura arribant al poble.

Carmen del ValRoberta Bosco

Adriano Luciani

Novetats

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

148000

25725

Semanal

2262 CM² - 200%

17880 €

6-7

España

19 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Recomanem...EXPOSICIÓ Bibliotecàriesper C. G.

COMPRAR I BEUREGastrobar Basílicoper A. L.

MÚSICA Folk suecper Luis Hidalgo

T ot i la proximitat geogrà-fica, és rar veure exposi-cions d’artistes italians a

Espanya, i tampoc solen estarpresents en les col·lectives. Benal contrari del que succeeix a lacol·lecció Suñol, on és el paísmés ben representat desprésd’Espanya, tant quantitativa-ment com qualitativament. Unaabundància que ha permès aSergi Aguilar, director de laSuñol, programar una exposicióamb obres de primeríssima fila.

Itàlia. Els sis sentits pren eltítol de l’obra d’Alighiero Boettique obre el recorregut, en quèl’artista ha escrit els verbs delscinc sentits i el de la raó: pensar.L’enunciat s’adapta perfecta-ment a les 17 obres selecciona-des, treballs cerebrals “molt ricsen contingut, que posen de ma-nifest la importància del pensa-ment com un ens sensible enl’art”, segons Xavier de Luca,conservador de la col·lecció.

La mostra arrenca amb unasecció dedicada al futurisme,presidida per una obra mestrade Giacomo Balla de 1915, queés la més antiga de la col·lecció.L’acompanya Pillola (1967), deLucio Fontana, un homenatge ala píndola anticonceptiva, enaquells anys símbol de les bata-lles feministes. Les altres obress’emmarquen entre 1958, datad’una pintura de Gastone Nove-lli, artista mort prematuramentque presenta unes similituds

sorprenents amb Tàpies, i 1982,any al qual pertany una obra dedosmetres de Nino Longobardi,representant de la trans-avantguarda, l’últim gran movi-ment artístic italià.

Josep Suñol va entrar en l’artitalià de la mà de Carla Panicali,

directora de la galeria Marlbo-rough de Roma i companya delpintor Carlo Battaglia, present ala mostra. Ells mateixos i artis-tes com Muntadas i Xifré, mar-xants com Fernando Vijande, ila crítica Maria Lluïsa Borràsvan participar en la Festa ritualque AntonioMiralda va organit-zar el 1976 per inaugurar la no-va casa de Suñol. La memòriad’aquella celebració artística esplasma en un tros de tela pintatper Giorgio Griffa.

A més, al primer pis es pre-senta Mai és suficient, unamonogràfica de Miquel Mont

(Barcelona, 1960), artista esta-blert a París des de fa anys imolt ben representat a lacol·lecció Suñol. Interessat en lainvestigació formal de la pintu-ra, amb els anys Mont ha anatampliant la dimensió i el suportde les seves obres. Lamostra in-clou una sèrie de figures geomè-triques de materials industrialsque s’exhibeixen al costat de su-perfícies de les mateixes midespintades a la paret, i una altrasèrie que combina traços de pin-tura, papers enganxats i mate-rials superposats.

Expressions de la pintura

Dijous 19Dulce Pontes. Interpretacionsd’Astor Piazzola, Camarón iAznavour donen forma a la novaobra de Dulce, Peregrinação.L’Auditori. 21.00 h (24 euros).

Divendres 20Sidonie. Una de les bandes mésactives de Barcelona presentaSierra y Canadá, darrer treball.Bikini. 20.00 h (12 euros).

Ismael Serrano. Cantautor ambla personalitat dels cantautorsd’esquerres i convençut delpoder de la música. TeatreJoventut. 21.00 h (24 euros).

Víctor Manuel. Un altre cantau-tor de llibre, que a més celebra50 anys sobre els escenaris.Convidats especials arrodoniranla festa. Auditori Fòrum. 21.00 h(entre 32 i 52 euros).

Dissabte 21Lichis. Qui va ser líder de La Ca-bra Mecánica ha tret un disc ensolitari anomenat Modo avión.Una oportunitat de veure’l ambun projecte propi. Music Hall.20.00 h (15 euros).

The Afghan Whigs. Una altrabanda que torna. Ho va fer el2012 i ara presenta material,

primer disc en 16 anys. Apolo.20.00 h (24 euros).

Javier Ruibal. Cantautor amb ac-cent meridional, vida i amor,flamenc i Magrib, sensualitat icarrer. Presenta Quédateconmigo. Luz de Gas. 21.00 h(18 euros).

Miguel Campello. Qui fou can-tant d’El Bicho presenta el seutercer disc en solitari, Chatarrero3, camina. Pop flamencat. Bikini.20.00 h (22 euros).

Albert Pla. Amb Diego Cortés,Albert Pla recupera el repertori

clàssic per interpretar les sevescançons més conegudes. LaMirona (Salt). 23.00 h (20 euros).

Dimarts 24Jolie Holland. De vegades se lacompara amb Joe Henry, potserperquè a la seva música s’hitroba country, blues, jazz igospel. Talent des de Nova York.Barts. 21.00 h (22 euros).

Scott Bradlee. Arranjar en clauswing peces de rock, rhythm andblues i pop és la feina de Scott,música vintage feta amb ullscontemporanis. Apolo. 21.00 h(24 euros).

TEATRE Shakespeareper B. Cia

E xcel·lent cartell de dansapel cap de setmana a Bar-celona. Dues magnífiques

companyies presenten dos esti-mulants espectacles al Mercatde les Flors i al Liceu. En el pri-mer, a partir d’aquesta nit i finsdissabte, serà el grup britànic dedansa-teatre DV8 Physical Thea-tre qui oferirà John, una obra deldirector del grup, l’australiàLloyd Newson. Al Liceu serà lacompanyia alemanya Sempero-per la que brindarà —demà i dis-sabte— Una vetllada amb Wi-lliam Forsythe, amb algunes deles més emblemàtiques coreo-grafies del creador nord-ame-ricà.

John és el nou treball de dan-sa-teatre de text de Lloyd New-son, director i fundador del grupdes de 1986. Els seus treballshan influït decisivament en ladansa i el teatre contemporanis.Provocador, polifacètic i com-promès políticament, les sevesproduccions escèniques i cine-matogràfiques amb la compa-nyia han estat guardonades ambimportants premis. Per a lacreació de John, Newson va en-trevistar 50 homes en una saunagai, als quals els va fer preguntessobre l’amor i el sexe per poderidear l’home protagonista delseu espectacle. El resultat és unaextraordinària i commovedorahistòria sobre un home real.

Anys de delinqüència, drogo-

addicció i lluita per la su-pervivència porten John auna recerca en la qual laseva vida convergeix ambla d’altres en un lloc ines-perat. Aquesta nova pro-ducció de dansa-teatre ver-batim (al peu de la lletra)enllaça amb dos especta-cles anteriors de DV8: Tobe straight with you(Grand Prix de la Danse,2009, París) i Can we talkabout this? (premi Help-mann al millor espectaclede dansa del 2012), el quales va poder veure al Mer-cat el maig del 2012, ambmesures estrictes de segu-retat pel seu contingut:una erudita crítica sobrel’islam. En aquesta ocasió,la companyia DV8 infor-ma que John és un especta-cle únicament per aadults, amb un llenguatgedur i escenes de nus.

Per la seva banda, elSemperoper Ballet deDres-den s’ha convertit en unade les companyies mésprestigioses de clàssic icontemporani d’Europades que el 2006 va agafar-ne la direcció el canadencAaron Watkin. Al Liceuoferirà Una vetllada ambWilliam Forsythe, del qualWatkin és un especialista,ja que va ser ballarí de For-sythe en els temps del ba-llet de Frankfurt i va ser

també repetidor de les seves pe-ces a tot el món. Al coliseu barce-loní el Semperoper ballarà dostítols fonamentals a l’hora d’acce-dir i entendre el coreògraf nord-americà: In the middle, so-mewhart elevated i Enemy in thefigure. El moment culminantd’aquesta vetllada serà Neue sui-te, una suite de “passos a dos” es-pecialment creada per al Sempe-roper Ballet a partir d’adaptacio-ns de Händel, Berio, Slingerland,New Sleep i Bach, estrenades perForsythe entre 1977 i 1990.

L’última vegada que el Sem-peroper va actuar al Gran Tea-tre del Liceu, el 2010, va quedargratament gravada en la me-mòria del públic amb un especta-cle que va oferir una moderna iminimalista Giselle, en versió deDavid Dawson. Si el treball delconjunt alemany va ser aclapara-dor, l’individual va arribar a ta-llar la respiració de l’espectadorper la qualitat de moviment delsseus intèrprets.

JOHNDV8. Mercat de les FlorsDel 19 al 21 de febrer. 25 euros

UNA VETLLADA AMBWILLIAM FORSYTHESemperoper. Gran Teatre del Liceu20 i 21 de febrer. De 8 a 107 euros

Concerts

Espectacle pera adults al Mercatde les Florsi tradició al Liceu

EDUARDODE FILIPPO I L’ART DE LACOMÈDIA / JEAN EPSTEIN: EL CINE-MA O EMBALSAMAR EL MOVIMENTwww.filmoteca.cat/web/

Tot renovant la fórmula quel’ha portat a l’èxit, el grup Andi-lana se suma al momentd’expansió que està vivint elpasseig Paral·lel amb la sevanova aposta el restaurant Basíli-co, més que un espai gas-tronòmic, un gastrobar en elqual es crea un maridatge cons-tant entre plats innovadors icuina artesanal.

De la creativitat de Pere Na-carino, xef amb una dilatadatrajectòria en establiments d’ho-

tels de luxe, la carta es presentacom una barreja variada depeixos, mariscs, carns, produc-tes frescos de temporada i ver-dures de l’horta recollides cada

dia. La prota-gonista d’a-quest nou es-pai, estilística-ment inspiraten les anti-gues tavernesdels anys cin-quanta, és lagran barra des-tinada a quivulgui gaudird’una copa devi, un vermut

d’aixeta i unes tapes ràpides.

Basílico. Paral·lel, 142 Barcelona.www.grupandilana.com/es/restau-rantes/basilico

Bellesa i dolor en dansa

L ’obradel cineasta JeanEps-teinhaquedat amagadadu-rantmolts anys, gairebé se-

pultada en els arxius de la Ciné-mathèque Française i exhibidaesporàdicament al gran públic.És simptomàtic d’aquest oblit elfet que la primera retrospectivadedicada al seu treball s’organit-zés l’any passat només a França,poc després dels 60 anys de la se-va mort el 1953. La Filmoteca deCatalunya exhibirà fins al proper17 de març Jean Epstein: El cine-mao embalsamar elmoviment, ho-menatge a un artista polifacètic,

emblemadelmoviment cinemato-gràfic impressionista dels anysvint del segle passat, que va sersecretari d’un dels germans Lu-mière i que és considerat un delspares fundadors del cinema con-temporani.

“La història sempre tendeix abuscar etiquetes, i a Epstein elvandefinir comun símbol de l’im-pressionisme. És una fórmula sin-gular per a un cineasta que va sermolt més que això. Entre d’altres,va ser un teòric, inspirador deBu-ñuel i precursor d’una nova for-ma de fer documentals”, explicaEsteveRiambau, director de laFil-moteca. El cicle projectarà una

trentena de pel·lícules, que Eps-tein va rodar entre 1923 i 1948,amb l’objectiu de recuperar undels primers filòsofs del cinema,que, després dematricular-se a lafacultat de medicina de Lió, vaabandonar la carrera per dedicar-se a redactar els seus primers as-sajos de literatura i filosofia. Faunsmesos la Cinémathèqueva de-cidir restaurar tota la seva filmo-grafia, la mateixa que s’exposaràaquest mes a la Filmoteca, on espodran veure, entre d’altres, L’al-berg vermell i Cor fidel. Dues cin-tes del 1923 en què es poden ob-servar els trets característics deltreball d’un artista que amb poc

més de 20 anys va codificar moltnítidament la seva idea de cine-ma, mitjançant el concepte de fo-togènia, la capacitat que el cine-ma té per revelar l’essència de lescoses a través de la càmera.

Paral·lelament a la retrospecti-va dedicada a Epstein, la Filmote-ca inaugurarà demà Eduardo DeFilippo i l’art de la comèdia. Qua-tre cintes que pretenen reivindi-car la producció d’un dels mésgrans actors i dramaturgs italiansen un moment particularmentpropici. “En l’àmbit del teatreaquest any De Filippo té un granpes”, assenyala Riambau, i de fetjust dijous passat al Teatre Nacio-

nal de Catalunya va estrenar L’artde la comèdia, en la seva adap-tació dirigida i protagonitzadaper Lluís Homar. Fins al properdia 27, el cicle donarà a conèixerles diferents facetes artístiquesdel geni napolità. Coma director iactor a Nàpols milionària, com aguionista aPa, amor i gelosia, diri-gida per Luigi Comencini el 1954,i també com a autor objecte dediverses adaptacions. És el cas deDissabte, diumenge i dilluns del’oscaritzat Paolo Sorrentino, queel 2004, amb el seu actor fetitxeToni Servillo, va rodar una versiótelevisiva de la comèdia homò-nima d’Eduardo De Filippo.

Una retrospectiva deMiquel Mont i el millordels ‘seus’ artistes italians,a la Fundació Suñol

José González. Economia de mit-jans. No n’hi calen gaires a JoséGonzález per captivar el seu públic.Amb una guitarra i la veu en téprou. Nascut a Göteborg de paresargentins, José aplica la seva veu alcultiu del folk independent, i ambaquesta xarxa captiva les seves au-diències, que segueixen els con-certs com uns rituals íntims. És elprimer concert de la sèrie dedica-da a la música escandinava. Gonzá-lez presentarà Vestiges & Claws.L’Auditori. Dia 20, 21:00 (28 euros).

La ballarina Elena Vostrotina, de la companyia alemanya Semperoper.

Epstein i De Filippo, a la Filmoteca

ORDRES SAGRADESBenjamin BlackBromera286 pàgines. 19,95 euros

LES PLANESGerald MurnaneMinúscula142 pàgines. 14 euros

“La llibertatd’un acaba allàon comença lallibertat d’un al-tre amb més di-ners”. És undels lúcids afo-rismes que

creà Jaume Perich i que la seva filla,juntament amb el també ninotaireJaume Capdevila, aplega en aquesthomenatge 20 anys després de lamort del gran humorista, que re-corden amics i admiradors comJuan Marsé, Jordi Évole, JoaquimM. Puyal, David Fernández, Forges...

EL PERICH. SENSE CADUCITATRaquel Perich i Jaume CapdevilaEfadós192 pàgines. 22,90 euros

GAUDÍ A LA SEU DE MALLOR-CA. EL FERROS FORJATSBaltasar CollLleonard Muntaner62 pàgines. 10 euros

Shakespeare és el peculiar con-cert del Cor de Cambra del Palaude la Música, en homenatge aldramaturg anglès, que combina-rà la música coral basada en elsseus textos amb obres de JohnDowland —compositor de la ma-teixa època— i amb un rapsode,l’actor Pere Arquillué, que llegiràtextos del Bard. L’espectacle,ideat per Josep Vila i Casañas, espodrà veure dissabte al TeatreFortuny de Reus i diumenge alPetit Palau.

Lapsus XI, una pintura de Miquel Mont que s’exhibeix a la Fundació Suñol.

Sisena entregade la sèrie delpatòleg Quirke,que a la taulad’autòpsies estroba amb elcadàver d’unamic de Phoe-be, la seva filla.Jimmy Minor,

periodista del Clarison, investigavaels tinkers (venedors ambulants ir-landesos). Pel mig es creuen elsinteressos de l’elit eclesiàstica catò-lica... Bona trama, fondària psico-lògica i excel·lent literatura: per al-guna cosa l’autor darrere el pseu-dònim és John Banville.

Gerald Murna-ne (Melbourne,1939) ha rebutels principalspremis de leslletres australia-nes, jugantamb una nota-ble hibridació

de gèneres. Aquí, el periple d’unjove director de cinema que viatjapels immensos interiors deserts del’illa-continent, on es quedarà en-ganxat durant anys, serveix a Mur-nane per reflexionar sobre art, pasdel temps i llibres. Gran joia en pe-tit format.

Gaudí tenia cu-ra fins a l’obses-sió dels detallsdels edificisque construïa,fossin del mate-rial que fossin.Baltasar Coll vadedicar 15 anysa estudiar la

relació de Gaudí amb Mallorca,però el treball d’aquest canonge dela Seu de Palma no es va arribar apublicar, a excepció del pròlegd’aquesta obra, centrada en els fer-ros forjats de la Seu.

Des de la pionera Escola de Biblio-tecàries de la Mancomunitat finsa l’actual Facultat de Bibliotecono-mia, han passat cent anys. A Bi-blioTec (Palau Robert, Barcelona)aprofiten l’efemèride per il·lus-trar amb imatges i dades tot elprocés i destacar el paper de lesbibliotecàries com a testimonisde la història. Poques institucionsi persones simbolitzen més bé lacultura arribant al poble.

Carmen del ValRoberta Bosco

Adriano Luciani

Novetats

QUADERN Dijous, 19 de febrer del 2015 A G E N D A . 7

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

148000

25725

Semanal

2262 CM² - 200%

17880 €

6-7

España

19 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

| Apunts | 51EL PUNT AVUIDIJOUS, 19 DE FEBRER DEL 2015

BARCELONAEXPOSICIÓ‘Disseny per viure’. Finsal 17 de maig es podràveure la primera exposi-ció temporal del Museudel Disseny. La presenta-ció reuneix 99 projectesque aporten solucions aproblemes quotidians,com per exemple un car-ro d’anar a comprar queincorpora un petit motori que es pot arrossegarsense cansar-se i un dro-ne preparat especial-ment per a l’extinció d’in-cendis que estalvia perillsa pilots i bombers. Co-missariada per ÒscarGuayabero, Disseny perviure posa l’accent en lacontemporaneïtat i en lautilitat, i presenta un dis-seny creatiu, innovador iimplicat socialment.

BARCELONA18.30 CONFERÈNCIA‘Les idees jurídiquesde Ramon Llull’. Formapart d’un cicle de confe-rències anomenat Insti-tucions del nostre dretque tindrà lloc a la SalaNicolau d’Olwer de l’IEC.Organitzada per la Socie-tat Catalana d’Estudis Ju-rídics (IEC) i l’Il·lustreCol·legi d’Advocats deBarcelona.

BARCELONA19.00 DEBATS‘Disseny i transforma-ció social’. S’inaugura alprojecte de Foment de lesArts i el Disseny Xarxesd’opinió, amb el suportde Mazda Rebels. Es trac-ta d’un conjunt d’actesper conèixer i debatre alvoltant d’objectes i con-ceptes que a través deldisseny promouen, insti-guen, alimenten o deto-nen la transformaciósocial. Avui es presenta-ran dos projectes queresponen a la temàtica:Poster for tomorrow,a través d’un dels seusfundadors, Hervé Mati-né, i Reflectants, delcol·lectiu Enmedio.

BARCELONA19.00 ARTSPLÀSTIQUES‘Les arts en contexthistòric, polític, cultu-ral i estètic’. De l’ascen-sió en el franquisme tardàfins a la institucionalitza-ció democràtica. De la fa-llida del sistema simbòlic

als nous models. Col·loquia l’Ateneu Barcelonès, acàrrec de Vicenç Altaió.

BARCELONA19.00 FOTOGRAFIA‘La notte, 1961’. Es po-drà anar a veure fins al 25de maig. És una mostradel projecte fotogràfic deFrederic Montornés, unnom lligat a l’art contem-porani des dels anys vui-tanta en el terreny del co-missariat i la crítica. LaFundació Joan Miró haconvidat Montornés acompartir una petita se-lecció del seu arxiu foto-gràfic. El títol de la mos-tra és un homenatge a lapel·lícula homònima deMichelangelo Antonioni iapunta a la nit com a mo-ment d’introspecció i d’in-tuïció en què aquestesimatges dialoguen per ad-quirir nous significats.

BARCELONA19.00PRESENTACIÓ‘Els Mumit i l’arbredel Lenzo’. Es presenta ala Sala d’Àmbit Culturaldel Portal de l’Àngel la no-vel·la fantàstica de Fran-cisco Javier Guerrero, di-rigida a un públic jove quevulgui viatjar a mons mà-gics i mai visitats.

BARCELONA19.00ARQUEOLOGIA‘La dècada prodigiosa’.Fins al 15 de març roman-drà l’exposició L’Institutd’Estudis Catalans i l’ar-queologia al País Valen-cià en temps de la Manco-munitat. Anirà a càrrecde Josep A. Gisbert San-tonja, director del Museude Dènia, a Alacant.

BARCELONA19.30 PRESENTACIÓ‘Olor a trementina’.L’acte el presidirà el doc-tor Francesc Farré i Ri-us, director de la Resi-dència d’Investigadors,i presentarà el llibre deVies Fierro la periodistacultural especialitzadaen art Maria Palau.

BARCELONA20.00 CONCERTHouse of Soul. Un grupde tribut al rhythm &blues dels anys seixantaactuarà a la sala d’actesdel Centre Cívic de laSagrada Família.

Últim concert de lagira de Ramon Mirabet

El músic Ramon Mirabet ■ ARXIU

Laia Masramon,al Palau de la Música

Viggo Mortensen, editor

La pianista Laia Masramon ■ ARXIU

Viggo Mortensen, actor, productor i ara també editor ■ TONY GENTILE / REUTERS

BARCELONA20.30 CONCERTLa jove catalana considerada una de les pianistesespanyoles de més ressò internacional actuaràavui al Palau de la Música de Barcelona.

BARCELONA21.00 CONCERTDel carrer a l’Apolo és el nom de l’últim concert dela gira que realitzarà Mirabet a la Sala Apolo de Bar-celona per presentar el seu àlbum Happy Days.

BARCELONAPRESENTACIÓEl llibre de Federico Bossert i Die-go Villar –que ha estat editat perl’actor Vigo Mortensen, conegutper films com ara El senyor delsanells, Alatriste, God i Jauja– ti-tulat Hijos de la Selva rescatade l’oblit el treball de camp i foto-gràfic del gran etnògraf alemanyMax Schmidt. Les imatges delllibre, provinents del Museo Et-nográfico Dr. Andrés Barbero,mostren les seves expedicions

antropològiques i arqueològiquesa les regions del Mato Grosso i delGran Chaco, del Brasil i el Para-guai, respectivament.

Anna Omedes, directora del Mu-seu de Ciències Naturals, on es faràla presentació, pronunciarà un dis-curs a l’inici de l’acte. Es parlarà dela creació del projecte, del treballantropològic de Bosser i Villar i alfinal es farà una taula rodona ambla participació dels ponents –ViggoMortensen, els autors Bossert i Vi-llar i l’arqueòleg Jordi Serrallon-

ga–. L’organització d’aquest acte ésa càrrec del Museu de Ciències Na-turals de Barcelona, l’Associaciód’Amics del Museu de Ciències Na-turals de Barcelona i Viggo Morten-sen-Perceval Press. Els dos autorssón doctorats en antropologia i in-vestigadors del Consejo Nacionalde Investigaciones Científicas yTécnicas (Argentina). Actualment,investiga l’etnologia comparada deles terres baixes sud-americanes.

ISA CASALINS

Agenda Exposicióal Palau RobertCelebra centanys d’estudis i deprofessió bibliotecària

<<

Xcèntric, elcinema del CCCBProjeccions elsdiumenges i els dijousde gener i febrer

<<

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

APUNTS

151000

14413

Diario

1394 CM² - 130%

10674 €

51-52

España

19 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL PUNT AVUIDIJOUS, 19 DE FEBRER DEL 201552 | Apunts |

Agenda PixarConferènciasobre la productoraal Caixafòrum,a les 19.00 h

<<

Dulce Pontes +Judit NeddermanConcert a L’Auditoride Barcelonaa les 21.00 h

<<

BARCELONATEATRE� Almeria Teatre, Sant Lluís, 64.Copi i Ocaña, al purgatori. Prè-vies els dies 20 i 21 de febrer,20.00. Estrena, el 23 de febrer.Horaris: de dimecres a dissab-tes, 20.00, i diumenges, 17.00.

� Apolo Teatre, Paral·lel 59. Cre-mats, fins al 8 de març. Horaris:dimecres, dijous i divendres,20.30; dissabtes, 18.00 i 20.30, idiumenges, 18.00.

� Aquitània Teatre, avingudaSarrià, 31-33. Tributo Pepe Ru-bianes. Horaris: de dijous a dis-sabtes, 20.15, i diumenges, 17.45.Orgasmos, la comedia. Horaris:de dijous a dissabtes, 22.00, i di-umenges, 19.30.

� Círcol Maldà, C. Pi, 5. Últimsdies, El llarg dinar de Nadal, ambCia. La Ruta 40. Horaris: de di-jous a dissabte, 20.00, diumen-ge a les 18.00.

� Club Capitol, Sala 2, Rambla,138. Doble programació: Ani-mals de companyia. Horaris: dedimecres a divendres, 20.00;dissabtes, 17.30 i 20.00, i di-umenge, 17.30. I David Guapo.Horaris: de dimecres a diven-dres, 22.00, i diumenges, 19.30.

� Club Capitol, sala Pepe Ru-bianes, Rambla, 138. Doble pro-gramació: APM? El show. Hora-ris: de dimecres a divendres,

20.30; dissabtes, 18.00 i 20.30; idiumenges, 18.00. I Comedy Zooamb José Corbacho. Horaris: di-vendres i dissabtes, 22.30, i di-umenges, 20.00. I Raro, tú!, ambAlbert Boira, dijous, 22.30.

� Condal, Av. Paral·lel, 91. Pelspèls, de Paul Pörtner, direccióAbel Folk, amb Àlex Casanovas,Mercè Comes, Pep Sais i JofreBorràs. Horaris: de dimarts a di-vendres, 20.30; dissabtes, 17.30i 21.00, i diumenges, 18.00. I endoble programació, els dissab-tes, a les 23.30, Las noches delClub de la Comedia.

� Goya, Joaquim Costa, 68. Finsa l’1 de març, Prendre partit, deRonald Harwood, dir. Josep Ma-ria Pou, amb Josep Maria Pou,Andrés Herrera, Pepo Blasco,Sandra Monclús, Sergi Torrecillai Anna Alarcón. Horaris: de di-mecres a divendres, 20.30; dis-sabtes, 18.00 i 21.00, i diumen-ges, 18.00. I en doble programa-ció, el divendres 20, a les 23.30,Miguel Noguera a Ultrashow; idissabte 21, Soy un miserable,amb Miguel Lago, a les 23.30.

� Gran Teatre del Liceu, laRambla, 51-59. Òpera: Norma,de Vincenzo Bellini. Dies 11, 12,14, 15 i 17 de febrer. SemperoperBallet, dies 20 i 21 de febrer(dues funcions). El Petit Liceu:Cantant amb el cor, dies 7 i 8 demarç, a les 12.30, al Foyer delGran Teatre del Liceu.

� Guasch Teatre, Aragó 140. In-fantil: Rapunzel. dissabtes,12.30, 17.00 i 19.00, i diumenges,12.30 i 17.00. Adults: Un muertomuy vivo. Horaris: dissabtes,21.00, i diumenges, 19.00.

� L’Antic Teatre, Verdaguer i Ca-llis, 12. Malmenats, amb la Cia.Mariantònia Oliver. Horaris: dedijous a dissabtes, 21.00, i di-umenges, 20.00.

� La Puntual, Allada Vermell, 15.El tresor del pirata, amb la Cia.Marionetes Nòmades. Per a ma-jors de 3 anys. Horaris: diven-dres i dissabtes, 18.00, i diumen-ges, 12.00 i 17.00.

� La Seca Espai Brossa, c. Flas-saders, 40. La nau dels bojos,Sala Brossa, fins al 22 de febrer.Horaris: de dimecres a dissab-tes, 21.00, i diumenges, 19.00.Lucrècia, Sala Fregoli, del 18 defebrer al 15 de març. Horaris: dedimecres a dissabtes, 20.00, i di-umenges, 18.30. Festival Al-cools: Josep Pedrals. Sala Palaui Fabre. Del 19 al 21 de febrer, dedijous a dissabte, 21.30.

� La Villarroel, Villarroel, 87.Fins a l’1 de març, El crèdit, deJordi Galceran, dir. Sergi Belbel,amb Jordi Boixaderas i PerePonce. Horaris: dimecres i di-jous, 20.30 ; divendres, 21.00;dissabtes, 18.00 i 20.30; di-umenges, 18.00. I en doble pro-gramació, els divendres, a les23.00, Mònica Pérez i Jordi Ríosa 1.000 merdes de gags. El dis-sabte 21, a les 23.00: Raúl Péreza Amor a primera risa. I diumen-ge 22, a les 20.00: Àlex Claveroa #MiMadreEs TrendingTopic.

� Porta 4, Carrer de l’Església,4-10 (barri de Gràcia). iEl año delcerdo, amb Factoría Los Sán-chez, dissabtes de febrer, 18.00.De capgirat a la terra, amb LaMarciana Companyia, diumen-ges de febrer, 12.00. L’home delscoixins, amb Sotacabina Teatre,diumenges de febrer, 20.30.Loopoesía 2015, dissabtes 21 i28 de febrer, 22.00.

� Romea, Hospital, 51. Fedra, deJean Racine, dir. Sergi Belbel,amb Emma Vilarasau, MercèSampietro, Lluís Soler; Xavier Ri-poll I Jordi Banacolocha. Hora-ris: de dimarts a dissabtes,20.30; i diumenges, 18.00. I endoble programació, fins a l’1 demarç, OFF Romea: El bon lladre,

de Conor McPherson, dir. XicuMasó, amb Josep Julien. Hora-ris: divendres i dissabtes, 22.45,i diumenges, 20.30. I cicle Solos:Viggo Mortensen i Rafel Plana,dilluns 23 de febrer.

� Sala Atrium, Consell de Cent,433. Sota Zero, de la Cia. La Pe-leona. Horaris: de dimecres adissabtes, 21.00, i diumenges,19.00. Concert de magam: TheExpedition, dissabte, 21.00. L’ar-bre de la vida, d’Aboon Teatre, di-umenge 22, a les 12.00.

� Sala Beckett - Gràcia, Alegrede Dalt 55 bis. Fins al 8 de març,L’efecte, de Lucy Prebble. SixtoPaz Produccions. Horaris: de di-mecres a dissabtes, 21.30, i di-umenges, 18.00. Per taquilla in-versa. Dies 21, 22 i 28 de febrer i1 de març, Ricard de 3r, de Ge-rard Guix, dir. Montse Rodríguez.Horaris: dissabtes, 19.00, i di-umenges, 21.00.

� Sala Muntaner, Muntaner, 4.L’alè de la vida, dir. Magda Puyo,fins al 7 de març. Horaris: de di-mecres a dissabtes, 20.30, i di-umenges, 18.30. I Luis Pardo, aParanoid. Horaris: de dijous adissabtes, 22.45, (dia 20 de fe-brer, no hi ha funció) i diumen-ges, 20.30.

� SAT! Teatre, Neopàtria 54. Del14 al 22 de febrer, teatre familiaramb Un nou vestit nou, de XipXap. Horaris: dissabte, 17.30, di-umenge, 12.00 i 17.30.

� Tantarantana Teatre, carrerde les Flors, 22. El Cicló: fins a l’1de març, Projecte Nisu presentaTeenage Dream. Horaris: de di-marts a dissabtes, 21.00, i di-umenges, 19.00. Infantil: fins al22 de febrer, Engruna Teatreamb El molinet màgic. Dissab-tes, 18.00, i diumenges, 12.00.

� Teatre Akadèmia, Buenos Ai-res, 47.49. 99%, d’Elies Barberà iIan de Toffoli. Del 12 al 22 de fe-brer. De dimecres a dissabtes,20.30, i diumenges, 18.00.

� Teatre Borràs, Pl. Urquinaona,9. Doble programació: Dos carasduras en crisis. Horaris: dijous idivendres, 20.30; dissabtes,18.00 i 20.30, i diumenges,18.00. Gisela y el libro mágico.Dissabtes i diumenges, 12.00.

� Teatre Coliseum, Gran Via,595. Amarcording!, única funció,diumenge 22, a les 18.00.

� Teatre del Raval, Sant AntoniAbad, 12. La Monyos, espectaclemusical en català. Horaris: di-jous, 19.00; divendres i dissab-tes, 20.30, i diumenges, 18.00. 3,2, 1, Impro, divendres, 23.00. De-tectives Martínez, dissabtes,23.00. 50 sombras de Andreu,diumenges, 20.30. Infantil: Mà-gia Júnior, dissabtes, 17.30, i di-umenges, 12.00.

� Teatre Gaudí Barcelona, SantAntoni Maria Claret, 120. Limbo,de l’Era de les Impuxibles, amblletres de Marc Rosich i músicade Clara Peya. Fins a l’1 de març.De dijous a dissabte, 20.00 i di-umenges, 18.00. Prorrogat, finsa l’1 de març Somriures i llàgri-mes. Horaris: dissabte, a les17.00 i diumenge, a les 12.00.

� Teatre Lliure: Gràcia, Montse-ny, 47. Somni americà, autoria idirecció d’Oriol Tarrasón, fins al’1 de març. I Trau, de Guillem Al-bà, dies 17 i 24 de febrer.

� Teatre Lliure: Montjuïc, pas-seig de Santa Madrona, 40-46 /plaça Margarida Xirgu, 1. El reiLear, de W. Shakespeare, dir.Lluís Pasqual. Entrades exhauri-des! I Joc de miralls, d’Annie Ba-ker, dir. Juan Carlos Martel. Finsel 15 de març.

� Teatre Nacional de Catalu-nya. Plaça de les Arts, 1. SalaGran: L’art de la comèdia,d’Eduardo de Filippo. Horaris: di-mecres, 20.00, dijous, 17.00, di-vendres, 20.00, dissabte, 17.00 i21.30, diumenge, 18.00. Sala Pe-tita: No feu bromes amb l’amor,d’Alfred de Musset. Horaris: di-jous i divendres, 20.00; dissab-tes, 17.00 i 21.30, i diumenges,18.00. Sala Tallers: Tirant loblanc, de Joanot Martorell. Hora-ris: dissabte, 20.00 i diumenge,18.00.

� Teatre Poliorama, La Rambla,115. Minoria Absoluta presentaPolònia, el musical. Horaris: di-mecres i dijous, 20.30; diven-dres, 21.00; dissabtes, 18.00 i21.00, i diumenges, 18.00.

� Teatre Principal, Rambla 27.Sala B-El Latino: Tot bé, gràcies.Horaris: dijous i divendres,21.00; dissabtes, 18.00 i 21.00; idiumenges, 18.00.

� Teatre Victòria, Paral·lel, 67-

69. Dagoll Dagom presenta Mar iCel. Horaris: dijous, 20.30; di-vendres, 21.30; dissabtes, 17.30 i21.30, i diumenges, 18.00.

� Teatreneu, Terol, 26 (Gràcia).Sala cafè-teatre: Agencia Matri-monial, 20.30, i Divorciadas,evangelicas y vegetarianas,22.00. Sala Xavier Fàbregas: Im-proShow, 21.00.

� Versus Teatre, Castillejos, 179.Titelles: Carabassa, de Titerear-te. Diumenges, 12.00. Estrena, el16 de febrer, Cloaca, de MariaGoos, dir. Òscar Molina, amb Mi-quel Sitjar, Pep Papell, Xavi Ca-san, Ramon Godino i Konstanti-na Titkova. Horaris: de dijous adissabtes, 20.30, i diumenges,18.00. En català. Estrena, el 24de febrer, Vintage, teatre musi-cal, dir. Daniel Anglès. Horaris:dimarts i dimecres, 20.30. Encatalà.

La barrila de l’Avi L’AVI

1167

37-1

1014

92w

1424

30-1

1049

56w

Arenys de MarMaría Moreno Arredondo. Avui, a 3/4 d’1 del migdia, al tanatoride Badalona.

ArgentonaGlòria Ayala Agüera. 90 anys.Avui, a les 10 del matí, a la parròquiade Sant Julià.

BadalonaMaría del Carmen ColladosVera. Avui, a 1/4 de 3 de la tarda, al’oratori del tanatori.Julio Lucero Seco. Avui, a 3/4 de4 de la tarda, a la sala de cerimòniesdel tanatori.María Florencia Monleón An-tón. Avui, a 2/4 d’11 del matí, a l’ora-tori del tanatori.

Gràcia Ojeda Moyano. Avui, a3/4 de 10 del matí, al tanatori.José Saura Ripoll. Avui, a 1/4 de12 del matí, a l’oratori del tanatori.

Badia del VallèsMaría Dolores Ortíz Cuenca.63 anys. Avui, a les 4 de la tarda, a laparròquia.

Barcelona-CollserolaIsabel Baus Canellas. 88 anys.Avui, a 1/4 de 4 de la tarda.Elisa Bou Esplugas. 89 anys.Avui, a les 5 de la tarda.José Montserrat Cases Gra-nell. 87 anys. Avui, a 1/4 d’11 del ma-tí.Miguel Galimany Camins. 68anys. Avui, a 1/4 de 2 del migdia.

Magdalena González Martín.86 anys. Avui, a 1/4 d’1 del migdia.Manuel Hormigón García. 76anys. Avui, a 1/4 de 12 del matí.Teresa Noel Carol. 92 anys. Avui,a les 4 de la tarda.Javier Torres Prat. 85 anys.Avui, a 1/4 de 10 del matí.

Barcelona-les CortsJosefa Badia Cortasa. 88 anys.Avui, a 1/4 de 5 de la tarda.Maria del Carmen Bonre-paux Portas. 90 anys. Avui, a 3/4de 4 de la tarda.Juan Casademont Gou. 67anys. Avui, a les 3 de la tarda.Engracia Clemente Alcaraz.Va morir als 84 anys. Avui, a 2/4 de 12del matí.

Evaristo Fernández Gonzá-lez. 63 anys. Avui, a 1/4 de 4.Julio Fernández González. 80anys. Avui, a les 9 del matí.Florencia Gil Farfan. 92 anys.Avui, a les 11 del matí.Antonio Gómez Rico. 89 anys.Avui, a 3/4 de 10 del matí.Julio Gonzalvo Dalmau. 61anys. Avui, a 2/4 d’1 del migdia.Francisco Guillamón Nieto.81 anys. Avui, a la 1 del migdia.María Hierro Ambros. 89 anys.Avui, a les 12 del migdia.Natalia Juan Riba. 84 anys.Avui, a 3/4 de 9 del matí.Maria Teresa Martín Llop. 64anys. Avui, a 1/4 de 10 del matí.Jorge Mas Roura. 67 anys. Avui,a les 10 del matí.

Josep Oriol Panyella Cortès.80 anys. Demà, a 1/4 de 10 del matí.Florentina Salvador Muñoz.85 anys. Avui, a 2/4 d’11 del matí.

Barcelona-Ronda deDaltManuel Cuadro García. 74anys. Avui, a 2/4 de 10 del matí.Núria Fernández Levy. 46anys. Avui, a la 1 del migdia.María Martínez Aparicio. 90anys. Avui, a 2/4 d’11 del matí.Joaquín Muñoz y del Casti-llo. 68 anys. Avui, a les 9 del matí.Pilar Sensano Ortega. 98 anys.Avui, a les 3 de la tarda.Emiliana Vázquez García. Vamorir als 101 anys. Avui, a 2/4 d’1 delmigdia.

Maria Esmeralda VázquezGarrido. 31 anys. Avui, a 2/4 de 5.César Jorge Zarzoso Orella-na. 50 anys. Avui, a les 11 del matí.

Barcelona-Sancho deÁvilaMaria Carmen FernándezBorbolla. 85 anys. Avui, a les 4.10de la tarda.Elisa Font Riudeubas. 82 anys.Avui, a 1/4 de 4 de la tarda.Miguel García Soler. 77 anys.Avui, a les 09.25 del matí.Maria Grande Sillero. 67 anys.Avui, a les 09.10 del matí.Juan Hurtado Abello. 83 anys.Avui, a les 11.10 del matí.Isidoro Latorre Ramírez. 70anys. Avui, a 3/4 d’1 del migdia.

Les necrològiques www.elpuntavui.cat/serveis/necrologiques

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

APUNTS

151000

14413

Diario

1394 CM² - 130%

10674 €

51-52

España

19 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

www.expansion.comReino Unido 1,6 £ • Bélgica 2,65 euros • Portugal Continental 2 euros Teléfono de atención al lector: 91 205 37 14 Teléfono de atención al suscriptor: 91 050 16 29

Jueves, 19 de febrero de 2015

© Unidad Editorial, Información Económica SLU, Madrid 2015. Todos los derechos reservados. Esta publicación no puede ser -ni en todo ni en parte- reproducida, distribuida, comunicada públicamente ni utilizada o registrada a través de ningún tipo de soporte o mecanismo, ni modificada o almacenada sin la previa autorización escrita de la sociedad editora. Conforme a lo dispuesto en el artículo 32 de la Ley de Propiedad Intelectual, “queda expresamente prohibida la reproducción de los contenidos de esta publicación con fines comerciales a través de recopilaciones de artículos periodísticos”.

A Coruña

Barcelona

Bilbao

Madrid

Málaga

P. Mallorca

Sevilla

Tenerife

Toledo

Valencia

Valladolid

Zaragoza

Ámsterdam

Berlín

Bruselas

Estocolmo

Ginebra

Lisboa

Londres

Moscú

Praga

Roma

Viena

Zurich

Buenos Aires

México

Miami

Nueva York

Rabat

Tokio

14

15

17

10

17

15

3

1

0

3

6

8

Nuboso

Despejado

Nuboso

Despejado

Nuboso

Lluvioso

19

20

12

14

11

12

6

15

3

9

-2

3

Nuboso

Nuboso

Despejado

Lluvioso

Despejado

Despejado

8

7

8

8

8

16

3

-1

3

3

1

9

Despejado

Nuboso

Nuboso

Nuboso

Despejado

Despejado

11

1

7

15

8

6

4

-5

-1

0

0

-2

Lluvioso

Nuboso

Despejado

Despejado

Despejado

Despejado

19

11

8

-12

8

2

Lluvioso

Despejado

Despejado

Nieve

Despejado

Despejado

23

23

14

-4

18

10

Ciudad Máx. Mín. Condiciones Ciudad Máx. Mín. Condiciones Ciudad Máx. Mín. Condiciones Ciudad Máx. Mín. Condiciones Ciudad Máx. Mín. Condiciones

ESPAÑA EUROPA MUNDOEL TIEMPO

20MÁXIMA

Tenerife

-2MÍNIMA

Valladolid

Empresarios y economistas, unidos para salvar Menorca

EL MUNDO EMPRESARIAL, ECONÓMICO, ARTÍSTICO Y CULTURAL SE MANIFIESTA EN CONTRA DE UN PROYECTO DE CONSTRUCCIÓN DE MACROROTONDAS QUE AMENAZA EL PAISAJE DE LA ISLA, RESERVA DE LA BIOSFERA.

Marisa Anglés. Barcelona Los menorquines no están so-los en su lucha contra las ma-crorotondas que se han em-pezado a construir en la ca-rretera general de la isla. Ayer, numerosos empresarios, eco-nomistas y artistas amantes de Menorca se sumaron des-de Barcelona al manifiesto que pretende frenar un pro-yecto que consideran sobre-dimensionado.

Se trata de cuatro rotondas a doble nivel que se construi-rán en el tramo que conecta Mahón con Alaior, un forma-to que se podría extender a to-da la carretera general. Sólo estas cuatro primeras roton-das ocuparán suelo rústico equivalente a 35 campos de fútbol.

Ayer, se adhirieron a la pla-taforma que intenta modifi-car el proyecto personalida-des como el consejero del Banco de España Guillem Ló-pez Casasnovas; el exministro y profesor del IESE Alfred Pastor; la presidenta del Palau de la Música y socia de Agroli-men, Mariona Carulla, y el consultor Rafael Suñol. “Por primera vez, la industria tu-rística se alía con los conser-vacionistas para reclamar sentido común a los políti-cos”, dijo López Casasnovas.

Por decirlo de una manera elegante, si yo fuera Chaves o Griñán hace tiempo que hubiera dejado mi acta par-lamentaria. Sé que no es pla-to de gusto renunciar al tra-tamiento de Señoría o de Se-nador; pero no creo que su resistencia se deba a motivo tan noble. También sé que dejar el escaño supone re-nunciar al sueldo, dejar el gratis total en el AVE, pres-cindir del coche, del chófer y hasta de la secretaria; olvi-darse de la comisaría in hou-se, de las copas baratas y la tertulia de los miércoles. Pe-ro tampoco creo que su no renuncia sea por razones tan mezquinas.

Sin embargo, el egoísmo de los personajes implicados está llevando al límite la cre-dibilidad del PSOE. La razón es tan prosaica como pusilá-nime. Saben que si dejan el escaño, mañana mismo ten-drían que pasar el día en el despacho de la jueza Alaya pero sin saber dónde pasa-rían la noche. Alaya tiene to-do el proceso atenazado y ra-lentizado por la inmunidad de los expresidentes; por la posibilidad de que la incul-pación de aforados le quite la jurisdicción. Pero, si los ac-tuales responsables del PSOE cumplen su palabra –que todo indica que esta vez no se van a poder librar– tendrán que renunciar a su aforamiento en el momento

en que sean imputados de un delito concreto por el Su-premo. De momento, patada al balón hasta después de las elecciones…

Están mareando la perdiz. No van a conseguir que el proceso salga de un juzgado de Sevilla que, desde hace muchos años, no solo acusa a cientos de personas de lle-varse el dinero público cru-do sino que pone en cuestión la legalidad de una buena parte de la actuación de los gobiernos de la Junta. Nada menos que de haber aproba-do leyes, presupuestos y dis-posiciones para perpetrar un fraude masivo. Puedo en-tender que Pedro Sánchez o Susana Díaz estén –equivo-cadamente– aguantando lo indecible, aunque sólo sea por respeto a la condición de expresidentes del PSOE de ambos personajes. Incluso que tropiecen una vez más en la vana ilusión de que no se produzca la imputación definitiva. Pero lo que no se entiende es que los expresi-dentes de la Junta de Anda-lucía y del PSOE estén atrin-cherados en sus escaños y no estén encabezando la defen-sa de la actuación de sus go-biernos. No solo están dejan-do tirados a sus colaborado-res no aforados; están dejan-do al pie de los caballos al PSOE, al secretario general y a Susana Díaz.

Atrincherados

del Ejecutivo que evaluó el proyecto consideró que era “desproporcionado” y acon-sejaba redimensionarlo. Pero tanto el Gobierno balear co-mo el insular, ambos del PP, han seguido adelante tras unas modificaciones casi im-perceptibles, dijeron. Un in-forme del Racc también con-sidera innecesarias tres de las cuatro rotondas.

Las obras están empezadas

pero paralizadas, porque la UTE de constructoras, cons-tituida por Dragados y Anto-nio Gomila, pide ampliar el presupuesto en tres millones de euros, un 38% más, alegan-do que el proyecto está mal hecho. Los ecologistas asegu-ran que hay que aprovechar este momento para frenar el proyecto y recogen firmas a través de su web www.gob-menorca.com.

“Es un disparate económico y un atentado contra la isla de Menorca”, añadió Pastor.

También se manifestaron contrarios al proyecto artistas y periodistas como Joan Ma-nuel Serrat, Iñaki Gabilondo, Lidia Heredia, Andreu Bue-nafuente y Àngels Gonyalons.

La plataforma liderada por la entidad ecologista GOB Menorca aseguró que la co-misión de medio ambiente

LA ÚLTIMA PALABRA (4ª T) IGNACIO DE LA RICA

@laultimapalabr

Gymkanadel Desarrollo Profesional

Oferta Formativa2015

Abiertoplazo deinscripción

www.escuelaunidadeditorial.eserodriguez@unidadeditorial.es 91 443 53 36

Código

ENTRE EN: www.orbyt.es/codigo y podrá acceder hoy con este código a Expansión en Orbyt.

C#2KG1TMIT

Arriba, estado original de la carretera general de Menorca. A la izquierda, inicio de las obras. Abajo, imágenes virtuales de las macrorotondas a doble nivel.

Impreso por Francisco Rincón Durán. Propiedad de Unidad Editorial. Prohibida su reproducción.

3202660

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CONTRAPORTADA

163000

30464

Lunes a sábados

450 CM² - 42%

6552 €

48

España

19 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIJOUS, 19 FEBRER 2015 LAVANGUARDIA 41

Barcelona ciutat

Dibuixos, quadrícules i fotografies: lestècniques al taller de Sert. Conferèn-cia a càrrec de Pilar Sáez.Cercle Artístic de Sant Lluc. Mercaders,42 (19 hores).

Performance - Geococo. Jaime Refoyoi Marina Fernàndez plantegen un rep-te: creus que series capaç de fer unalínia recta perfecta sense l’ajudad’un regle? I una corba?Centre cívic Pere Pruna. Ganduxer,130 (19 hores).

Sèrbia avui, un país de rius. Presenta-ció de la pel·lícula Chatarra, de Ste-fan Ivancic, amb el cineasta i TamaraSjermanovic, professora d’estètica iliteratura eslaves a la UPF.Llibreria Altaïr. Gran Via, 616 (19 h).

Les arts plàstiques, entre l’ahir i el nos-tre demà. Conferència de Vicenç Al-taió, poeta, assagista, crític d’art i tra-ficant d’idees, i Lluís Utrilla, ponentde la secció d’Arts Plàstiques.Ateneu Barcelonès. Canuda, 6 (19 h).

L’Esmuc en concert. Concert a càrrecd’estudiants de cambra.Aula d’orquestra de l’Esmuc. Lepant,150 (19 hores). Gratuït.

El primer estel.Presentació d’aquestanovel·la de Maria Josep Estanyol, acàrrec de Joan Roca, director delMuhba, i Tessa Calders, presidentade l’Institut Montjuïc.Sala Martí l’Humà del Muhba. Plaçadel Rei, 1 (19 hores).

Dequèparlemquanparlemdemedita-ció?Diàleg entre XavierMelloni i Sva-mi Satyananda Sarasvati.Reial Monestir de Santa Maria de Pe-dralbes. Baixada del Monestir, 9(19.30 hores).

Cicle demúsica de petit format. MireiaIzquierdo presenta el seu disc Los100 golpes, acompanyada per YerayHernández, guitarra i arranjaments, iAleix Forts, baix i contrabaix. Gratuït.Centre cívic Vil·la Florida. Muntaner,544 (19.30 hores).

Olor a trementina, Vives Fierro. Pre-sentació d’aquest llibre de memòries

a càrrec de Maria Palau, periodistacultural especialitzada en art.Residència d’Investigadors. Hospital,64 (19.30 hores).

Llums de bohèmia: Fil a l’agulla, unahistoria ‘ye-ye’. Espectacle musicalde petit format per a tots els públics.Centre cívic Sarrià. Eduardo Conde,22-24 (19.30 hores). Gratuït.

Històries dels carrers de Medellín:una aproximació als ‘pelaos’. Pre-sentació de la novel·la Kalimán en Je-ricó (Bambú, 2014), amb inter-vencions de l’autor del llibre, ÀngelBurgas, l’escriptor Jordi Sierra iFabra, l’actor Xavi Sais i l’editor JordiMartín.Casa Amèrica Catalunya. Còrsega,299, entresòl (20 hores).

Viatge a través del jazz manouche.Concert a càrrec del grup Swingcaló.Centre cívic Navas. Navas de Tolosa,312 (20 hores). Gratuït.

Azahar Al Andalus. Aquesta compa-nyia presenta un espectacle de fusióde flamenc i dansa oriental.Centre cultural Albareda. Albareda,22-24 (20 hores).

Xcèntric. Imatges sense fi. Homenatgea Harun Farocki. Projecció de pel·lícu-les del cineasta alemany Harun Fa-rocki, mort sobtadament el passatmes de juliol.CCCB. Centre de Cultura Contemporà-nia de Barcelona. Montalegre, 5 (20hores). 4 euros.

iMe.Representació a càrrec de la Cia.Dara. De vegades, ens sentim méslluny dels nostres fent un cafè quefent un WhatsApp.Nau Ivanow. Hondures, 28-30 (finsdiumenge, 21 hores). 12 euros.

Laia Masramon. La pianista catalanaLaia Masramon ofereix un recital depiano, amb obres de Brahms, Cho-pin, Pärt, Debussy i Scriabin.Petit Palau de la Música Catalana(20.30 hores). 12 euros.

Cuentos de sobre-mesa. Contes per aadults a càrrec d’Alekos.L’Astrolabi de Gràcia. Martínez de laRosa, 14 (21.30 hores). 3 euros.

JUDIT VELABarcelona

Va sorprendre tots fa unany aconseguint la visi-ta de més de 2.400 es-

pectadors en un cap de setma-na. Resultat d’una idea entre

amics, el Festivalde Cinema Inde-pendent Nord-Americà de Barce-lona arriba de noua la Ciutat Comtalper acostar el cinema més al-ternatiu, aquest que no fa ex-plotar les taquilles però que escontinua considerant l’autèn-tic i veritable. Aquell quenoar-riba a les nostres pantalles pe-rò que parla de la cultura ame-ricana real des de la pers-pectiva d’autors la prioritat

dels quals és que el seumissat-ge arribi sense colorants niconservants.Aquesta segona edició, des

d’avui fins al dia 22, torna a es-tablir la seva seu als cinemesGirona. Gràcies a l’èxit de laprimera, aquest any America-

na creix en nom-brede sales i pel·lí-cules exhibides,presentant en to-tal disset títols degèneres i estils per

a tots els gustos i amb dos ob-jectius clars per oferir al pú-blic: no perdre de vista l’indie ino oblidar els referents.El festival Americana s’arti-

cula en dues seccions: Ameri-cana TOPS és una selecció dela collita indie més esperada,amb títols com Before I disap-

pear o Night moves. El gèneredocumental, per la seva part,està representat per Rich hill iLife itself.Americana NEXT desco-

breix joies de l’indiemés origi-nal i arriscat. És el cas d’Uncer-tain terms o Buzzard.

Fins al dia 24 la Filmotecade Catalunya, en col·laboracióamb el festival, ofereix el cicleEls nous ‘indies’, una selecciódels títols i autors més in-fluents del gènere indie delsnoranta, que van canviar ambles seves obres lamanera d’en-tendre i fer cinema.

A més, cinc curts estanprogramats en col·laboracióamb el Festival Filmets de Ba-dalona i es faran diverses acti-vitats paral·leles per a grans ipetits.c

Fotograma dela pel·lículaBefore Idisappear,projectada alfestival

Si voleu publicar una activitat en aquesta pàgina o a l’agenda digital de La Vanguardia, entreu i creeu el vostre compte a: www.lavanguardia.com/agenda

ARXIU

TELÈFONSÚTILS

Serveis Funeraris de BCN ..... 902-076-902Âltima Serveis Funeraris ..... 902-230-238

]Americana, el Festival de Cinema Independent Nord-Americà deBarcelona, arriba de nou als cinemes Girona per celebrar la segonaedició. Amb la voluntat d’acostar al públic el cinema més alternatiu,aquest any s’hi presenten disset títols de gèneres i estils per a totsels gustos dividits en dues seccions fins al dia 22.

FESTIVAL AMERICANADel 19 al 22 de febrer

Cinemes GironaC/Girona, 173-175

www.americanafilmfest.com

Gas Natural ....................... 900-750-750Fecsa-Endesa ..................... 902-536-536Manyà 24 h ...................... 93-446-59-59

AGENDA

Bombers de Barcelona ...................... 080Informació carreteres .......... 900-123-505

• 20% de dte. per a “Rèquiem” deMozart,el 2 d’abril a les 21h

www.promoconcert.esTel. 93 295 72 00C/ Palau de la Música, 4-6, BCN

PROMOCONCERT

20Dte.

• Fins a un70%dedte. enCREUERSdurantaquestfebrer+Regaldel’Assegurançad’Assistència en viatge

• Fins a 250€de regal en serveis addicionals

viatges.racc.catviatges.atv-web@racc.esTel. 902 15 10 80

RACC VIATGES

+ regalDescompte

• 2x1 en l’entrada tots els dimarts(excepte festius)

• Entrades apreu reduït, dedilluns adivendres (excepte festius)

www.cinesfilmax.com

FILMAX GRANVIA

2x1

CLUB SUBSCRIPTORS

Més informació a www.subscriptorsdelavanguardia.com

Porta sempre la teva targeta de SubscriptorI si no la tens, sol·licita-la a www.subscriptorsdelavanguardia.com

Avantatges exclusius

Emergències .................................... 112Atenció al ciutadà de la Generalitat .. 012Sanitat respon .................................. 061

Policia ............................................. 091Guàrdia Civil .................................... 062Guàrdia Urbana Barcelona ................ 092

MésenllàdeHollywood

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

677000

141874

Diario

805 CM² - 71%

21158 €

41

España

19 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

36 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIJOUS, 19 FEBRER 2015

TalentpermadurarCRÍT ICA DE CLÀSSICA

ANXO LUGILDEA Coruña

El 20 de febrer del 1895 una boti-ga de mobles del número 20 delcarrer Real d’A Coruña va exhi-bir quadres d’un alumne de tret-ze anys de l’escola de belles artsde la ciutat que firmava com P.Ruiz i que anys després es fariacèlebre amb el cognom matern,Picasso. En el 120è aniversari dela que va ser la primera exposicióindividual del geni, A Coruñaacull una mostra sobre aquellaetapa, que avui inauguren els

Reis i que ensenya algunes obresmai no exhibides abans, com unretrat del seu pare.“A A Coruña és on comença

tot”, va proclamar ahir en rodade premsaMalénGual, conserva-dora de la col·lecció delMuseuPi-casso de Barcelona i comissàriade l’exposició El primer Picasso,A Coruña 2015. La mostra recullles circumstàncies i els fruits delstres anys imig que el pintormala-gueny va viure a la ciutat gallega,entre octubre del 1891 i abril del1895. Va arribar a punt de fer elsdeu anys i va començar a pintar,

en paraules deGual, de forma “in-cipient, tosca i molt infantil”.Quan va marxar el 1895 amb des-tinació aBarcelona ja era un artis-ta “madur i format, que ha supe-rat els seus mestres”.Entre aquests professors de

l’Escola de Belles Arts d’A Coru-ña hi havia Antonio Amorós, Isi-doro Brocos, Román Navarro i elpare de l’alumne, José Ruiz Blas-co, que es va traslladar a Galíciaamb la seva família des de Màla-ga, en obtenir una plaça en l’aca-bat de crear centre corunyès. Elretrat del progenitor, realitzat a

l’oli el 1895, és un dels quadres in-èdits de Picasso, que per primeravegada es mostren al públic enaquesta exposició, que serà alMuseu de Belles Arts d’A Coruñafins al 24 de maig. Hi ha tretzepeces mai no exposades i deumés que no havien sortit abansdel museu de Barcelona. Es trac-ta de la primera exposició dedica-da íntegrament als anys corunye-sos de Picasso, ja que encara quen’hi va haver una d’anterior a laciutat gallega, tenia una temàticamés àmplia, en incloure tota la jo-ventut. En aquesta hi ha 81 obres

originals, 33 olis, 42 dibuixos,quatre litografies, una ceràmica iuna fotografia. Si bé hi va haveralgun original la cessió del qualno es va aconseguir, l’alcalde d’ACoruña, Carlos Negreira, va des-tacar la col·laboració d’un grannombre d’institucions ambaquesta iniciativa que permet, aparer seu, “recuperar el vèrtexperdut, amb Màlaga, Barcelona iParís”, les ciutats clau en la vidadel pintor.L’experiència corunyesa, breu

però iniciàtica, havia estat finsara encavalcada en part, com vaexplicar Malén Gual, perquè lesobres d’aquesta etapa van sortir ala llummolt tard, ja que una bonapart van continuar penjades a lescases de Picasso, que mai no vavoler desprendre-se’n. A l’exposi-ció es mostren diverses fotogra-fies dels domicilis i tallers de l’au-tor al llarg del temps en què apa-reixen alguns dels seus quadrescorunyesos, com La noia delspeus descalços, considerada la se-va primera obra mestra.L’empremta dels anys corunye-

sos també es reflecteix en unacerta enyorança cap a la ciutat ala qual mai no va tornar i en laqual va patir el colpidor episodi

de la mort de la seva germanaConchita per diftèria. Aquestasaudade es reflecteix en un di-buix del 1970, de Dona gallegaamb sella, el retrat del transportde l’aigua al cap com era tradicio-nal a A Coruña. El malaguenytambé va pintar els paisatges co-runyesos, com la Torre d’Hèrcu-les o la plaça d’OOrzán. “Aquí Pi-casso es va criar com a persona ies va formar com a artista”, vaafirmar el conseller de Culturade la Xunta, Román Rodríguez.El febrer del 1895 els diaris La

Voz de Galicia i El Diario de Gali-cia van elogiar els quadres que Pi-casso va exhibir en la seva prime-ra exposició, en una botiga demo-bles del carrer Real. El març delmateix any en va fer una altra, enuna paraigüeria del mateix car-rer, on hi havia la tradició que elsartistes locals ensenyessin les se-ves obres.c

“ON VA COMENÇAR TOT”

Picasso va viure aA Coruña entre els 10i els 13 anys, quan vacomençar a pintar

ECHO Rising Stars

Intèrpret: Aaron Pilsan, pianoLloc i data: Palau de la Música(17/II/2015)

JORGE DE PERSIA

El programa internacional EchoRising Stars, del qual forma partara el Palau de la Música, fa unabona tasca quant a donar a conèi-

xer joves intèrprets. En aquestcas el pianista convidatAaron Pil-san, molt jove –tot just 18 anys–,nascut a Àustria, disposa sensdubte d’una gran eficàcia tècnicai en aquest sentit almenys, de ta-lent per endinsar-se en reperto-ris complexos.El seu programa és ja un desa-

fiament: una Sonata en do majordeHaydn, laFantasiaDerWande-rer de Schubert, la Kreislerianaop. 16 de Schumann i De Humo-

resken, del jove clarinetista i com-positor alemany Jörg Widmann.Unveritable test en el qual demo-ment, en el Schumann, Pilsan vadeixar veure bones idees i com-prensió del contrapunt, amb unfraseig ampli i expansiu, una ca-racterística que va salvar la sevaversió de la Fantasia de Schubertque, almenys a les valls en què do-mina el contrapunt, va respiraramb expressió i bona pulsació.Però, com a bon principiant, ne-cessita l’orientació i la feina ambveritables mestres en el que fa alfraseig i comprensió del discurs.El seu Haydn inicial va mostrar

bona tècnica, encara que ja hi vahaver sequedat en els acords, sen-se contrastos en les repeticions iuna pulsació massa dura enaquests contactes verticals ambel teclat. I, com no podia sermenys, això es va intensificar enenfrontar-se amb la força temàti-ca del Schubert centrada en unaseqüència d’acords, encara queen el fraseig diríem horitzontal,d’escales, va estarmancat de l’ac-cent i l’articulació que guia la in-tenció prioritzant el de cap decompàs, cosa que també va serevident en fragments del Schu-mann, que en general va disposar

de més alè, encara que poc claraarticulació en els temps finals.Assenyalo això perquè amb el

seu talent es pot corregir si arri-ba a sentir més el que toca –prè-via reflexió-, i perquè potser noés bo promoure i exposar aquestsjoves quan pel primer que cridenl’atenció és per la seva curta edat,quan ja els hauríem d’admirarpel que fan i ajudar-los a millo-rar,més que exposar-los a la críti-ca. Encara que, en realitat, la críti-ca és el que exerceix qualsevolprofessor a les seves classes, i hiha d’aprofundir. Enhorabona i atreballar a fons.c

CONEIXEMENT TARDÀ

El pintor no es vaseparar dels seus primersquadres, ocultantl’etapa corunyesa

ACoruñareivindicael seupapercomabressoldeldespertardePicassoEl pintor va fer el 1895 a la ciutat gallega la seva primera exposició individual

A l’esquerra,Don José(1895), retratdel pare dePicasso maiabans exhibit

A dalt, La Torred’Hèrcules(1895), quadredel MuseuPicasso deBarcelona

A la dreta: Lanoia dels peusdescalços (prin-cipi del 1895),obra mestrad’aquest pe-ríode. Peçadel MuseuNacional Picas-so (París)

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

677000

141874

Diario

249 CM² - 22%

6160 €

36

España

19 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

De I’Empord alm6nI:Orquestra de Cadaques ha transcenditla dimensi6 local. Per Marta PorterL’Orquestra de Cadaqu~s ~suna de les orquestres rn~ssin2ulars de Cata~unya.Fundada el 1988 a partir d’ungrup de joves mOsics espanyolsi d’altres paisos d’Europa queestiuejaven a Cadaqu~s, iapadrinada pel director SirNeville Marriner, la formaci5 van~ixer per dotar d’una orquestraprbpia el festival de mOsicacl~ssica que aleshores es feia ala poblaci6 empordanesa. 27anys despres, I’alta qualitatmusical I’ha dut als principalsauditoris de tot el m6n.

La segona caracterlstica deI’Orquestra ~s el Concurs :Internacional de DirecciS,certamen biennal creat el 1992-amb el suport d’altresorquestres simfOniquesd’Espanya- per obrir les portes

setembre-, Vasily Pe~renko,Michal Nesterowicz iGianandrea Noseda s6nalgunes de les batutes, arajainternacionals, que van guanyaraquest certamem

El dimarts 24 al Palau de laMesica, FOrquestra estar~precisament dirigida per und’aquests guanyadors, I’itali~Gianandrea Noseda. premiat alconcurs I’any 1994 i que des del1998 ~s el director principal dela formaci6. Amb I’Orfe5 Catal&oferiran un programa basat e~els m~xims representants delromanticisme en la m~sicacl~ssica: Franz Schubert, ambI’Obertura de Rosamunde, FelixMendelssohn, arab Die ersteWalpurgisnacht, i RobertSchumann, arab la Simfoniangm. 3, Renana.

del mercat professional ajoves .............................................directors de tot el m6n. Pablo O~questra de Ca~s actuaGonz,~lez -titular de I’OBO fins al al Palau de la MQslca el dr. 24.

MrS CADAQUtS

CONCURS DE DIRECCI6AI novemble cu’n celebcai’~ |a XIIedlci6. Ei concurs est~ obert a

directors de tot el m~n que hahnnascut a parlor de126 de

novembfe de11979.

JOVE ORQUESTRAL’Orquesb-a de Cadaqu~s muntales tvebades de la Jove OmuesVade les Comarques Gironines arabel Concorvatod Isaac AIb~niz i 14

escoles de mt~slca de Girona.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

Semanal

208 CM² - 40%

1689 €

45

España

19 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Vine a fer raperitiu ambCandela y Los Supremos

La millor manera de gaudir d’un dissabteen famflia. I gratis!

Am que el fred comenqa a minvar,tornem a la cbrrega arab elsape~ius musicals queorEanitzem al restaurant ElMiredor del Palau, unaopertunitat dnica per con~ixeralguns dels grups m~s de modadel moment. El proper dia 28,celebrem un concert familiar arabCandela y Los Supremos.

La Candela i la seva famfliaformen un dels grups m~sdivertits del moment i usofereixen una oportunitat dnicade gaudir de la m~isica en fam~iia.La Candela t6 nou anys, liagraden els entrepans, la pizza iel color r~sa. Entre els seus Erupspreferits hi ha La Casa AzuI,AnniB. Sweet, La Bien Quedda,

Aquesta ~s una banda difeent,capitanejada per la Candela iamb una frescor inusual. Mdsicapep arab base~er~anxoses irftmiques,que far~ que usdivertiu arab tota la fam~lia.

Si voleu gaudir d’un dissabtediferent en famllia,ja sebeu:acosteu~vos ales 12 hal Miradordel Palau (el restaurant del Palaude la Mt~sico) i podmu veumd’aquest concert de francl No calque reserveu: veniu i sumeu-vosa la festal Pstits il~ans s6nbenvingutsl

Ah, i si voleu assegurar larostra pla<;a pcdeu fer duescoses: venir una mica m~s d’homde les 12 h o reservar taula alrestaurant. Serb undia Onicl

: entrades.timeout.cat

Concursos al nostre Facebook

SETMANA DE LA F~IODA KITTY, DAISY

DE GIRONA & LEWIS

Manos de Tope, Klaus and Kinski, ......................................Wilco i Black Keys... En resum, Tim Out e~ Viul Dlseabte 28.elsgmps que acostumen a 12 h. Mirador del Palau (Palauescoltar els seus pares, de la M~t~lea, 4-8), Gratl=

Abonaments al popArbCorne~cem a somiar les nits d’estiu, els concerts a la fresca,la Ixma m0sica... 18s flenser en aixb, i desitjar quaatribi elpopA~: un dels nostres festivals ixeferits per la programaci~,el format i el bon rotllo que s’hi respira. Si sou tan fans comnosaltresja pedeu comprar el vostre abonament en exclusiva

Taller de Joieda i Espectap~En dues sessions far~s unesa rmcades de plata.., i te lespedr~s dur pesadesl No etperdis el nostre nou taller aI’espai dejoieria Amalia

Et donem una opertunitat dnicoi per descobrir el restaurant Eti Principal, arab un cicle de

sopars de tapes i espectacle.i M~sico.teatre, monblegs.., tot

~rmell. Reserva la teva pla~al ~ a entrades.tJmeout.cat!

¯ 01C~n~a entrades i reserva taula a wvnv.tlmeout.cat

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

Semanal

520 CM² - 100%

3672 €

10

España

19 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Una ruta gastmmodernista

La Barcelona modernista 6s unade lee imatges m(~sinternacional de la ciutat i undels principals reclamsturistics,amb Gaudf corn a plat estrella.Mentre els estrangers fan cuesquilomC}triques, nosaltrespassem impassibies davantd’editicis emblem~tics. Percomen(;ar a canviar aquestain~rcia, us proposem tres I~calsmodernistes on a m~s demenjar de luxe,dins d’unaatmosfera del segle XIX, us

convidaran a fer una degustaci5de Cuv~e, el cava modernista deCodornru.

La ruta eomenqa a prop delmar, a La Fonda {Escudellers,10, Gbtic). Dins d’aquest localmodernista destaquen leebigues a la vista i les voltes depedra. ~s un establimentsorollbs, on val m(~s que hi aneuaviat si no voleu passar-vos unabona estona esperant. Basencuina en especialitatsmediterr~nies amb toes

contemporanis. I la relaci6qualitat-preu ~s molt raonable.

AI carter de Casp. trobareu lafa(;ana modernista de la CasaCalvet (Casp, 48, EixampleDret), dissenyada per Gaud~, Estracta d’un espai molt especial,perqu~ ha conservat elscompartimenta on treballavenels oficinistes de I’empresat~xtii original, i els ha conve .fliten menjadors semiprivate. Esun restaurant amb solera,quefa m~s de vint anys que est~funcionant, oferint bona cuinade mercat.

Despres d’enfilar el Passeigde Gr~cia fins a dalt de totarribem a I’L~ltima paradad’aquesta ruta: I’Hotel CaeaFuster (passeig de Gr~cia, 132,Gr~cia) dissenyat per LlursDomenech i Montaner,I’arquitecte del Palau de laML~sica. L’edifici va ser un regaldel senyor Fuster a la seva dona,i s’ha convertit en un dets hotelsde cinc estreiles m~sreconeEuts de la ciutat,ja queforma part de la ruta de]modernisme europeu. Gaudiude les impressionants vistes delrestaurant mentre gaudiu d’unacopa de Cuv~e. Salut.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

Semanal

208 CM² - 40%

1689 €

29

España

19 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA