publicacio9

1
El Pont de La Palma o del Xampany (Cervelló) Josep i Gemma A quest pont, que bé podríem anomenar dels tres arcs, tota vegada que com el de Vallirana, està construït amb tres arcs, sovint se l’ha anomenat Pont de La Palma o també Pont del Xampany. És a partir de la dècada de 1954, quan s’edifica la fàbrica del Rondel a Cervelló, propera al pont, que alguns l’anomenen Pont del Xampany. É s un pont que pertany al període de la construcció de l’actual carretera N-340 (1765- 1802) i està edificat amb la mateixa estructura que la resta de ponts construïts al llarg de la N-340. L’anècdota E l dia 1 de gener de 1891, en aquest pont s’hi va cometre un assassinat del qual se’n féu ressò fins i tot els diaris de l’època. U n tal Joan Mestres de Cervelló anà al casino de Sant Vicenç dels Horts per jugar a cartes amb altres persones d’aquella població. Entre elles hi havia un individu anomenat Jaume Dulcet Mercè, tartaner de Sant Vicenç. Sembla, segons les cróniques de l’època, que el tal Dulcet, la sort no li era gaire favorable i decidí deixar la taula de joc per retirar-se cap a casa seva, tot deixant, però, el seu mosso, anomenat el Xato, perquè controlés la situació de la partida. Al cap d’una hora, el Xato, anà a casa del tartaner per explicar-li que en Jaume Mestres de Cervelló, estava guanyant 50 duros (avui serien 1,5 €) i que la sort li era molt propícia. Aleshores, en Jaume Dulcet ordenà al mosso (el Xato), que preparés els guarniments de l’animal i la tartana i que el guiés camí de Cervelló. En ser a l’alçada del Pont de La Palma, l’amo li digué al mosso que el deixés allí, que donés mitja volta i que l’esperés un xic més avall. Al cap de poca estona, en trobar-se amb en Jaume Mestres, que anava cap a Cervelló, el va saludar, però immediatament li etzibà un cop de roc al cap. En Mestres, rodolà per terra mig estabornit, cosa que fou aprofitada pel tartaner de Sant Vicenç per clavar-li un seguit de punyalades que li causaren la mort. Després de prendre- li tots els diners i tot el que portava al damunt, el va agafar i el llençà daltabaix del pont. El cadàver fou trobar l’endemà. T ot seguit el Jutge de Sant Feliu de Llobregat i els Mossos d’Esquadra, amb el seu caporal, Josep Pons, de la caserna de Sant Vicenç, iniciaren la investigació pertinent, que donà com a resultat que l’autor del crim havia estat en Jaume Dulcet, tartaner de Sant Vicenç Dels Horts el qual li recaigué tot el pes de la Llei. (*) La típica barana, que encara es conserva, dels ponts de l’època de Carles III. Carles III (1716-1788) Ja que sovint par- lem dels ponts i la carretera, que avui coneixem com la N-340, bo serà parlar del seu ar- tífex, el rei espan- yol, Carles III, que fou considerat un rei il•lustrat per les reformes que im- pulsà basant-se en els principis de la Il•lustració. Fou un monarca que engegà diverses reformes econòmiques i la construcció d’obres públiques, com el Canal Imperial d’Aragó i un pla de camins rals de caràcter radial, amb origen a Madrid i destinació València, Andalusia, Catalunya i Galí- cia (entre ells, evidentment, el desaparegut Pont de Molins de Rei i la nova carretera que portà més desenvolupament comercial per als pobles que restaven a l’altra banda del riu Llobregat). L’actual pont de La Palma, amb els afegits incorporats a finals del segle XX. Pont de la nova vairant de Cervelló creuant la riera de La Palma. L’estructora dels ponts actuals no tenen res a veure amb aquelles construccions de pedra treballada a mà del segle XVIII. Fotografia de l’any 1985 (*) La Vanguardia, 23 de setembre de 1899, pàgina 6

Upload: josep-llurba-i-gemma-gou

Post on 25-Apr-2015

13 views

Category:

Documents


2 download

TRANSCRIPT

Page 1: Publicacio9

El Pont de La Palmao del Xampany (Cervelló)

Josep i Gemma

Aquest pont, que bé podríem anomenar dels tres arcs, tota vegada que com el de Vallirana, està construït amb tres arcs, sovint se l’ha anomenat Pont de La Palma

o també Pont del Xampany. És a partir de la dècada de 1954, quan s’edifica la fàbrica del Rondel a Cervelló, propera al pont, que alguns l’anomenen Pont del Xampany.

És un pont que pertany al període de la construcció de l’actual carretera N-340 (1765-1802) i està edificat amb la mateixa estructura que la resta de ponts construïts al

llarg de la N-340.

L’anècdota

El dia 1 de gener de 1891, en aquest pont s’hi va cometre un assassinat del qual

se’n féu ressò fins i tot els diaris de l’època.

Un tal Joan Mestres de Cervelló anà al casino de Sant Vicenç dels Horts per

jugar a cartes amb altres persones d’aquella població. Entre elles hi havia un individu anomenat Jaume Dulcet Mercè, tartaner de Sant Vicenç. Sembla, segons les cróniques de l’època, que el tal Dulcet, la sort no li era gaire favorable i decidí deixar la taula de joc per retirar-se cap a casa seva, tot deixant, però, el seu mosso, anomenat el Xato,

perquè controlés la situació de la partida. Al cap d’una hora, el Xato, anà a casa del tartaner per explicar-li que en Jaume Mestres de Cervelló, estava guanyant 50 duros (avui serien 1,5 €) i que la sort li era molt propícia. Aleshores, en Jaume Dulcet ordenà al mosso (el Xato), que preparés els guarniments de l’animal i la tartana i que el guiés camí de Cervelló. En ser a l’alçada del Pont de La Palma, l’amo li digué al mosso que el deixés allí, que donés mitja volta i que l’esperés un xic més avall. Al cap de poca estona, en trobar-se amb en Jaume Mestres, que anava cap a Cervelló, el va saludar, però immediatament li etzibà un cop de roc al cap. En Mestres, rodolà per terra mig estabornit, cosa que fou aprofitada pel tartaner de Sant Vicenç per clavar-li un seguit de punyalades que li causaren la mort. Després de prendre-li tots els diners i tot el que portava al damunt, el va agafar i el llençà daltabaix del pont. El cadàver fou trobar l’endemà.

Tot seguit el Jutge de Sant Feliu de Llobregat i els Mossos d’Esquadra, amb

el seu caporal, Josep Pons, de la caserna de Sant Vicenç, iniciaren la investigació pertinent, que donà com a resultat que l’autor del crim havia estat en Jaume Dulcet, tartaner de Sant Vicenç Dels Horts el qual li recaigué tot el pes de la Llei. (*)

La típica barana, que encara es conserva, dels ponts de l’època de Carles III.

Carles III (1716-1788)

Ja que sovint par-lem dels ponts i la carretera, que avui coneixem com la N-340, bo serà parlar del seu ar-tífex, el rei espan-yol, Carles III, que fou considerat un rei il•lustrat per les reformes que im-pulsà basant-se en els principis de la Il•lustració.

Fou un monarca que engegà diverses reformes econòmiques i la construcció d’obres públiques, com el Canal Imperial d’Aragó i un pla de camins rals de caràcter radial, amb origen a Madrid i destinació València, Andalusia, Catalunya i Galí-cia (entre ells, evidentment, el desaparegut Pont de Molins de Rei i la nova carretera que portà més desenvolupament comercial per als pobles que restaven a l’altra banda del riu Llobregat).

L’actual pont de La Palma, amb els afegits incorporats a finals del segle XX.

Pont de la nova vairant de Cervelló creuant la riera de La Palma. L’estructora dels ponts actuals no tenen res a veure amb aquelles construccions

de pedra treballada a mà del segle XVIII.

Fotografia de l’any 1985

(*) La Vanguardia, 23 de setembre de 1899, pàgina 6