projecte educatiu d’esplac - bruixes i bruixots · de reflexionar i contrastar el nostre treball...

Projecte educatiud’Esplac

Mètode pedagògic i model de centre

01.Esplac 26/4/04 16:42 Página 3

Han coordinatAnton Cabayol, David Horts, Mar Llopis, Carlota Martín, Olga Pérez, Lali Surià i Pere Vila.

Han col·laboratDaniel Arellano, Pedro de Haro, Òscar Garrigós, Raúl Lòpez, Jordi Miralles, Vicenç Molinai Joffre Villanueva.

AgraïmentsA tots aquells que ens heu fet aportacions i suggeriments: Xavier Bretones, RaimonGoberna, Fidel González i Josep Sellarés; a tots els integrants de la Comissió Pedagògicaal llarg de la seva trajectòria: Lluís Amat, Laia Cano, Ruth Cebador, Cristina Dedeu, M. delMar José, Maria Orriols, Noemí Perera, Gemma Pou, Emma Puig, Ramon Ribas i PepusVilageliu; als integrants de la Comissió Econòmica; a tots els equips generals dels sectorsgeogràfics per la seva tasca divulgativa i reflexiva; a la Secretaria Tècnica i els equips dedirecció d’Esplac que han donat suport en tot moment al projecte del Primer Congrés; a laresta d’entitats del Moviment Laic i Progressista: Entorn, Escola Lliure El Sol, Associació deCasals de Joves, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, i Fundació Terra; a la paciència delRicard i el Pedro; a l’alegria del Pau i del Biel; i a tots els esplais d’Esplac i els seus infants,pares i mares, així com als seus monitors i monitores, i molt especialment a totes aquellespersones que han participat en els seminaris i en les tres jornades del Congrés i que hanfet possible, amb la seva il·lusió i esforç, que aquell projecte s’hagi convertit en realitat.

Primera edició: febrer del 2002© Esplais Catalans, Esplac

Es permet la reproducció total o parcial d’aquest document sempre i quan es citi la font.

Edita: Esplais CatalansAvinyó, 44 2n08002 BarcelonaTelèfon: 93 302 61 03 / Fax: 93 302 00 89 e-mail: [email protected] / http://www.esplac.org

Fotografies: fons documental d’Esplais Catalans.

Coordinació de l’edició: Ex-Libris, scclDisseny de la coberta: Clic Traç, scclImpressió: Gramagraf, sccl

ISBN: 84-607-3926-0Dipòsit legal: B-8528-2002

Amb el suport de:

01.Esplac 26/4/04 16:42 Página 4

Sumari

A tots els monitors i monitores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Primera partMarcs de referència

1. Trets d’identitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13L’ideari laic i progressista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13Una escola de ciutadans actius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20Una manera d’organitzar-nos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

2. Àrea pedagògica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23Autors de referència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

Francesc Ferrer i Guàrdia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23Paulo Freire . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

Principis pedagògics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26El fet d’educar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29La pedagogia del lleure . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

3. Àrea psicològica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33Per què és important la psicologia en l’àmbit de l’educació? . . . . . . . 33Característiques i necessitats de l’infant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

Un ésser lliure . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34Un ésser expressiu i afectiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34Un ésser imaginatiu i curiós . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35Un ésser espontani . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36Un ésser descobridor de l’entorn i de si mateix . . . . . . . . . . . . . 36Un ésser obert i flexible . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

Psicologia evolutiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37Psicologia dels grups . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

01.Esplac 26/4/04 16:42 Página 5

L’experiència personal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45La composició del grup . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45La mida del grup i l’edat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47Grups formals i informals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47Posició, estatus i rol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48El lideratge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

Segona partEl mètode pedagògic

1. Un procés educatiu coherent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55El projecte educatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56L’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57

2. Objectius generals de l’educació en el lleure . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59Els objectius específics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62

3. Els participants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63Detecció de necessitats i interessos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63La gestió del grup . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64

L’assemblea de grup . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64L’establiment de límits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65La diversitat en el grup . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65La consciència de pertinença . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66La distribució de responsabilitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67L’aprenentatge dels errors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68La resolució de conflictes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69La relació per grups d’edat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70L’autogestió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71

L’esplai i els adolescents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71El monitor d’adolescents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74La metodologia: el projecte en comú . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74La relació individu-grup . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75

4. L’equip de monitors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77El perfil del monitor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77La constitució de l’equip de monitors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77L’organització de l’equip . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78La relació infants-monitors. Un estil educatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81

5. La programació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 836. Estratègies educatives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85

Què és una estratègia educativa? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85

6 I Projecte educatiu d�Esplac

01.Esplac 26/4/04 16:42 Página 6

La vida quotidiana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85La responsabilització i la participació progressives . . . . . . . . . . . . . . 87Projectes comuns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90

7. Eines educatives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93Què és una eina educativa? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93El joc, una eina educativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93Les activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96Els llenguatges: oral, musical, corporal, plàstic . . . . . . . . . . . . . . . . . 101La relació amb altres centres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102L’entorn cultural i natural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103

L’educació no reglada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104El diàleg entre cultures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105La ciutat educadora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106L’entorn ecològic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106

8. L’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111L’avaluació dels nens i nenes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111L’avaluació del grup . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114L’avaluació de les activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114L’avaluació dels monitors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117L’avaluació del projecte educatiu de l’esplai . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118

Tercera partModel de centre

1. Un model d’organització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1232. L’àmbit d’actuació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125

Una entitat arrelada a l’entorn . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125El treball en xarxes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126

La comunitat educativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127L’equip de monitors i monitores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127Els pares i les mares a l’esplai . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128Els nens i nenes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130Els socis i sòcies col·laboradors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130

3. L’àmbit organitzatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131L’organització per grups d’edat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131La participació democràtica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 132

Els estatuts: justificació i model . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135El Reglament de règim intern . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 137L’organigrama . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 137

Sumari I 7

01.Esplac 26/4/04 16:42 Página 7

Les relacions externes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1384. La gestió econòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143

La gestió econòmica: una necessitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143Ideari i gestió econòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 144Eines de gestió econòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 146

Els «números» de l’entitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 146La comptabilitat com a instrument de gestió econòmica . . . . . . . 147Els documents comptables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148

Obligacions fiscals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1555. Equipaments i recursos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157

Locals i equipaments: la seva importància . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157Altres espais . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159

6. El futur: projecte estratègic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161La necessitat de planificar a mig i a llarg termini . . . . . . . . . . . . . . . . 161

Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 165


01.Esplac 26/4/04 16:42 Página 8

A tots els monitors i monitores,

la Meritxell feia poc temps que era monitora de l’esplai. Un dissabte va sortiramb el grup d’infants als afores de la ciutat, buscant un camp on jugar.Portava tot de jocs preparats. Al cap d’una estona alguns nens es van despen-jar de l’activitat i es van apartar del grup per veure què trobaven. Ella procu-rava no perdre’ls de vista mentre seguia amb la resta de la colla. Tot d’una, elsque s’havien escapat es van posar a cridar: «Veniu, veniu!». Per no quedar-sesola, ella també es va acostar al grupet que cridava. Havien trobat una rieraplena de capgrossos i tota la mainada es va posar a descobrir el que hi haviaal voltant de l’aigua. L’excitació recorria el grup. Tothom trobava coses inte-ressants que volia ensenyar als altres. Va passar l’estona i va ser hora de tor-nar al local. La Meritxell, que primer estava desconcertada i una mica tristaperquè no havien fet el que estava programat, es va adonar que aquell dissab-te les coses havien anat més bé que mai.

Ens ho va explicar en una trobada de monitors i ens digué molt conven-çuda: «Aquell dia vaig descobrir què era l’esplai.»

Què va fer diferent aquella tarda de dissabte? Què havia descobert la Me-ritxell?

Aquella tarda la colla es va inventar l’activitat i la monitora va tenir laintuïció de deixar fer, d’acompanyar la mainada en la seva descoberta. I segu-rament li van fer moltes preguntes: «I, això, què és?». Algú pot pensar que, peruna cosa així, no fa falta una monitora. Educació en el temps lliure? Si tenenla vida programada… Només els falta que els organitzem el poc temps lliureque tenen! Un argument de pes, que no és pas fàcil de rebatre. ¿Té sentit en lanostra societat, inundada d’ofertes d’oci com mai al llarg de la història, l’exis-tència dels centres d’esplai?

Per a nosaltres, rotundament, sí. Quan milers de joves del nostre país dedi-quen un dissabte rere l’altre a conviure amb infants i adolescents només per-

01.Esplac 26/4/04 16:42 Página 9


què en tenen ganes; quan cada dissabte els esplais s’omplen de mainada soro-llosa, és que alguna cosa interessant està passant. A Esplais Catalans portemvint anys compartint l’experiència de l’educació en el temps lliure d’infants iadolescents i, convençuts del valor de la nostra tasca, hem sentit la necessitatde reflexionar i contrastar el nostre treball en l’àmbit de la pedagogia i l’orga-nització. D’aquest esforç conjunt neixen aquests documents. Exposen un mèto-de pedagògic i un model de centre que conformen la nostra aportació a larenovació del moviment d’esplais del nostre país.

L’esforç ha estat doble. Per una banda, ens proposàvem adaptar-nos alscanvis profunds que la nostra societat està experimentant des de la perspecti-va del nostre ideari laic i progressista. D’altra banda, hem volgut recollir el boi millor de les experiències educatives dels nostres centres. I aquest n’és el re-sultat. És un material que vol expressar allò que ens uneix com a movimenteducatiu, i que també pretén canalitzar la reflexió i la pràctica educativa delsnostres treballadors voluntaris. No espereu trobar en aquestes pàgines una res-posta màgica a tots els dubtes i dilemes que ens sorgeixen diàriament. Mésaviat és una guia per fer-nos les preguntes d’una altra manera: perquè quiaprèn a plantejar-se correctament les preguntes, ja està en procés d’obtenir-nela resposta. Educar és un acte de generositat i, entre les línies d’aquests docu-ments, si voleu, podreu sentir el batec de l’esforç i de la il·lusió de tots els moni-tors i monitores que viuen una història d’amor: l’esplai.

01.Esplac 26/4/04 16:42 Página 10

PRIMERA PART

Marcs de referència

01.Esplac 26/4/04 16:42 Página 11

01.Esplac 26/4/04 16:42 Página 12

1. Trets d’identitat

L’ideari laic i progressista

No és gaire difícil adonar-se que, quan algú es proposa feralguna activitat concreta i, sobretot, si aquesta activitat és decaràcter voluntari, no remunerat, fruit d’una opció personalescollida lliurement, és per una causa que el motiva. En elnostre cas, cal que tinguem ben clar quina és aquesta causai per què ens motiva.

I cal que ho tinguem clar, tot i una certa adversitatambiental, i malgrat les possibles incomprensions que po-den provenir del nostre entorn: de l’àmbit social immediat ipotser del mateix nucli familiar —«No valdria més dedicaraquestes hores a estudiar?» «No estaràs perdent el temps?»«Bé, però això no dóna diners…»— o de la pressió mediàti-ca —publicitat, mitjans de comunicació— que s’oposa gai-rebé sempre a la tria generosa, a l’acció de la qual, en prin-cipi, no s’espera res —tangible, material— a canvi.

I no parlem tan sols d’una certa incomprensió per partde l’entorn actual, sinó que podem fer-ho extensiu a èpo-ques històriques anteriors. No hem d’idealitzar el passat nicomparar-lo amb un present, que ens pot semblar mediocre,mesquí i poc engrescador. En realitat, abans era pitjor. El fetd’optar per donar una orientació solidària a la llibertat per-sonal era encara menys freqüent. Es tractava d’un fet insòlit,absolutament inhabitual i, tret de casos molt aïllats, podiadonar lloc a greus marginacions. Perquè, de fet, les personesque decideixen utilitzar el seu temps lliure per fer activitats

Les persones que decideixenutilitzar el seutemps lliure perfer activitatsvoluntàries són part de l’avantguardad’un procés detransformaciósocial

01.Esplac 26/4/04 16:42 Página 13

voluntàries són part de l’avantguarda d’un procés de trans-formació social que, des d’una posició minoritària, sense capmena d’estructura o moviment especialment organitzat, qües-tiona les arrels d’una societat hiperindividualista i bàsicamentmaterialista, en la qual els diners i el poder són molt mésimportants que no pas els drets i la felicitat de les persones.

I els qui opten per ser monitors en el seu temps lliure,per contribuir al creixement de la personalitat dels infantsen un grup d’esplai, en qüestionen doblement el marc so-cial: perquè influeixen en aquells que són més susceptiblesd’adquirir pautes de comportament i models de vida alter-natius, els nens i nenes, els quals, incorporant i interioritzantmaneres diferents d’entendre la vida, poden començar a in-tuir que ni els diners ni el poder són tan importants. Per ellsés el moment de veure que els amics, la descoberta de cosesnoves, les petites i grans alegries compartides amb el grup,els reptes humans que proporciona el contacte amb l’esplaipoden ser formes de viure més interessants, més divertidesi més atraients que no pas les que es deriven de fets comara passar-se les hores mortes davant de la tele o haver deconsumir per divertir-se, com veuen fer sovint als seus pareso veïns.

I el fet de qüestionar determinats esquemes de com-portament, que configuren majoritàriament els mecanismesa través dels quals es reprodueixen els sistemes de valorssocialment dominants, implica donar concreció a l’esperitcrític. Això es manifesta en els valors i les actituds que elsmonitors i monitores incorporen a la vida de l’esplai, i quetransmeten com a exemple alternatiu radicalment diferentd’allò a què els infants estan acostumats.

Aquest esperit és el que ens mou: és l’eix que vertebrai dóna cos a allò que fem. No ens estem referint a un con-junt d’idees que puguin resumir-se dogmàticament en formade receptari universal, aplicable a tota mena de casos i vàlidper resoldre qualsevol dubte.

Els dubtes, evidentment, no els resoldrem ni tots ni persempre, però volem continuar generant interrogants i pro-posant horitzons cap als quals evolucionar, sense prejudicisni conclusions que hagin de ser acceptats a priori.

14 I Projecte educatiu d�Esplac / Marcs de referència

Volem continuargenerant

interrogants i proposant

horitzons cap alsquals evolucionar

01.Esplac 26/4/04 16:42 Página 14

Perquè som partidaris de la llibertat de consciència i depensament per sobre de tot. Perquè creiem, també, que fentun ús racional i crític de la llibertat es pot impulsar decidi-dament el treball per a la solidaritat i el camí cap al com-promís que construeixi una societat d’homes i dones méslliures i feliços. I els nens i les nenes de l’esplai en són laprimera pedra.

De fet, una persona que sigui prou conscient de l’am-bient social que l’envolta, del medi en què viu, per poc queobri els ulls al món o que tingui una mínima capacitat d’ac-cedir a la informació —o al coneixement de la història, per-què els problemes no vénen d’avui— pot desenvoluparaquest esperit crític i adonar-se que és possible viuremillor.

Podríem viure més bé en guanys humans i en harmonia,en felicitat personal i col·lectiva. I, per això, cal canviar elsmodels socials i els seus mètodes de transformació, a travésdels quals es perpetuen les conductes i les formes de rela-ció. Nosaltres creiem que, quan s’està atent a l’entorn i esrespecten els altres, sorgeix la necessitat de defensar l’exis-tència dels instruments bàsics per garantir els nostres drets.I els drets no es garanteixen sense un marc democràtic enquè l’organització política i social es decideixi lliuremententre tots. Cal, a més, que l’aprofundiment d’aquest marcafavoreixi i garanteixi el dret a la justícia social, al benestar,a l’educació, a la salut, a l’habitatge —sovint deixat de la màde l’especulació immobiliària, que en dificulta l’accés alsjoves—, a la cultura, al medi ambient i a les possibles dife-rències personals en les opcions de vida.

La defensa de la llibertat i dels drets socials s’identificaamb una concepció de l’individu i de la societat hereva delque va significar la filosofia humanista de la Il·lustració idel procés encetat per la Revolució Francesa. L’esquerra de-mocràtica i el moviment obrer internacional van mantenir-ne el llegat, que té en els valors de la Llibertat, la Igualtat ila Fraternitat el seu codi ètic fonamental.

(Podreu trobar desenvolupades les claus fonamentals deles idees i els valors que creiem que poden perfilar aquestcodi en l’Ideari publicat pel Moviment Laic i Progressista,

Trets d�identitat I 15

Cal canviar els models socialsi els seus mètodes detransformació

01.Esplac 26/4/04 16:42 Página 15

en què s’emmarquen l’Escola Lliure el Sol, la FundacióFerrer i Guàrdia, Esplais Catalans, la cooperativa Entorn,l’Associació de Casals de Joves de Catalunya i la FundacióTerra).

Els individus, doncs, han de sentir-se lliures i han depoder desenvolupar-se com a éssers dotats de capacitatd’acció; han de gaudir de possibilitats per créixer, formar-se,viure i actuar. Han de ser, doncs, iguals en drets i en opor-tunitats. Podran, d’aquesta manera, sentir-se en equilibriamb ells mateixos i amb els seus veïns —ens referim tambéals habitants de tot el món—, fer-se càrrec de la situació ide les problemàtiques dels que són diferents i fer-se’n soli-daris, és a dir, sentir-s’hi fraternalment vinculats.

Per tal de fer-ho factible sense forçar allò de més íntimque tenim els éssers humans —l’esfera de la nostra cons-ciència—, aquest marc de democràcia i de justícia social,aquest codi ètic fonamental que té molt a veure amb l’hu-manisme i amb el respecte a allò que ens identifica com aéssers, comptem amb la perspectiva laica. La perspectiva dela laïcitat es perfila en oposició a tota idea dogmàtica, assu-mida sense raonar i acceptada acríticament. En definitiva, nohi ha d’haver renúncies tàcites als nostres propis judicis, nirestriccions ni barreres mentals imposades.

Però la perspectiva de la laïcitat no és tampoc un dretgarantit. Les visions religioses monolítiques i autoritàries—que són gairebé totes les religions de la tradició judeo-cristiana (islam inclòs) i bona part de les altres— i els siste-mes de pensament únic (la fe cega en el mercat capitalista,per exemple) impedeixen, massa sovint, que els individuspuguem fer un bon ús de la nostra capacitat de raonament.Ho impedeixen perquè saben que aquesta capacitat de rao-nar lliurement atempta contra els privilegis adquirits a travésdel control de mecanismes socials tan importants com arabona part del sistema educatiu o la gran majoria dels mit-jans de comunicació. I el control d’aquests mecanismes ésel que serveix per mantenir una certa inèrcia, una certa dei-xadesa espiritual que es reflecteix en el manteniment noqüestionat de formes de relació social fonamentades en ve-lles creences o en antigues fórmules tradicionals. Poca gent


Els individus han de sentir-se

lliures i han de poder

desenvolupar-secom a éssers

dotats de capacitat d’acció

01.Esplac 26/4/04 16:42 Página 16

hi creu, però molt sovint es van repetint. A aquesta inèr-cia, també hi contribueix el supòsit que és una ingenuïtatpretendre viure de forma lliure i solidària «perquè el mónsempre ha estat igual» o «perquè els diners sempre hopodran tot». D’aquesta manera es manté l’hegemonia delsvalors dominants en la societat. Així és com es conserva elpoder.

La laïcitat és, doncs, una eina important per deslliurar-nos d’algunes d’aquestes falses veritats, per permetre’nsencetar el camí cap a la llibertat i la felicitat. Sense pors,sense els temors que imposen els sistemes de pensamentúnic per continuar dominant i cobrar-ne els rèdits. Això noimpedeix que cadascú, si vol, si hi arriba com a conclusiód’una reflexió personal, pugui optar pel model de creença—religiosa o no— que prefereixi. Però sense imposicions isense negar als altres models la seva possible legitimitat. Ésa dir, sempre que impliqui acceptació per als qui pensendiferent.

Sense aquesta llibertat espiritual —que ens ha de donarla possibilitat de créixer intel·lectualment com vulguem i de


01.Esplac 26/4/04 16:42 Página 17

construir-nos com a éssers lliures, actius i crítics—, no po-dríem progressar. No podríem, per tant, desenvolupar totesles nostres potencialitats com a persones —o és que el pro-grés no és justament això?— ni treballar per equilibraraquestes perspectives de progrés personal amb les dels al-tres —els nostres veïns de la resta del món- per construirjunts el futur. Justament, aquesta construcció conjunta delfutur és el progrés social.

Els monitors i monitores fan ús, doncs, de la seva lli-bertat per contribuir al progrés, especialment, dels nens inenes del grup d’esplai. I ho fan lliurant-los una part del seutemps lliure i creixent junts en el lleure.

La formació en el lleure no és una alternativa única a latransmissió de valors socialment dominants, però sí que n’ésuna part insubstituïble. I això és així en virtut de les carac-terístiques especials del temps dedicat i de la plasmació di-recta de les inquietuds dels joves que en són model i exem-ple —creiem que conscientment— per als infants.

L’esplai és, així, indefugiblement, educació. Educació enel lleure a partir del compromís personal que hi ha darrerede la voluntat dels monitors i monitores. Volem contribuir,d’aquesta manera, a la formació de persones que pretenensuperar els entrebancs que ens impedeixen ser ciutadansactius i comprometre’ns amb el nostre progrés i amb el delsaltres. I pensem que aquest és un camí que val la penaimpulsar, a partir dels ideals de democràcia, laïcitat i pro-grés, personal i social, per tal de créixer junts i desenvolu-par-nos en les millors condicions. Això ho concretarem enel treball que duem a terme amb els nens i nenes dels nos-tres grups d’esplai.

En el marc de l’esplai, doncs, els monitors i monitoresadquireixen la responsabilitat d’acord amb el seu compro-mís d’organitzar activitats educatives per a nens, nenes iadolescents. No podem oblidar que, en el nostre món i enla nostra societat, hi ha altres institucions que tenen unpaper educatiu considerable —família o nucli immediat derelacions, escola, mitjans de comunicació— les quals, so-vint, aporten idees i actituds poc o gens afavoridores aldret a la llibertat, al creixement, i a la felicitat. Per aquest


La formació enel lleure no ésuna alternativa

única a la transmissió devalors socialment

dominants,però sí que n’és

una part insubstituïble

01.Esplac 26/4/04 16:42 Página 18

motiu, hem de fer l’esforç —o el sobreesforç— d’incentivarencara més el caràcter alternatiu de la nostra opció forma-tiva i d’identificar-la bé, en els valors i les actituds, ambels ideals de llibertat, igualtat i fraternitat. I això és possible.I podem fer-ho amb una certa eficàcia, encara que comptemamb menys temps —amb menys hores reals de dedicacióals infants— del que disposen les altres «institucions» edu-catives.

Per a nosaltres, en tant que monitors i monitores, l’efec-te de la tasca educativa no depèn tant del nombre d’horesque s’hi inverteixen com de la qualitat. Alguns monitors imonitores poden pensar que allò que educa, preferentment,són les activitats que es duen a terme. És cert, però això notreu que allò que, en última instància, «educa» amb mésintensitat són les actituds dels monitors i monitores: per totel que transmeten, pel que pensen, pel que fan i pel quediuen. Són un punt de referència —alternatiu als pares, alsmestres, i al «món dels adults en general»— per als infants;un model que pot ser tingut en compte, tant pel que fa al’aspecte extern —que pot ser captat visualment— com peraquelles qüestions que no es veuen directament —actituds,motivacions, valors. De fet, a través de l’emulació, de la imi-tació, també desenvolupem la nostra personalitat i aprenemnous comportaments socials.

És per tot això que pensem que ser monitor o monitoraés, més que res, un compromís. Un compromís que hemd’assumir com a individus conscients, actius i crítics, perquèsabem que aquesta feina no la faran ni les administracions(estatals o territorials) ni les organitzacions que predominenen el mercat, fonamentalment, les empreses.

Per això diem que som monitors o monitores, en comp-tes de dir que «fem de monitors o monitores». És una qües-tió d’implicació personal en la tasca educativa.

Quan som amb infants i joves ens presentem tal comsom: difícilment els farem creure de nosaltres alguna cosaque no és: a l’esplai no val posar-se cap careta falsa o pre-tendre actuar en contra de la nostra veritable personalitat.

Per acabar, ens proposem un darrer interrogant —nomenys important pel fet de ser l’últim— que sovint es plan-


Pensem que sermonitor o monitora és,més que res,un compromís

01.Esplac 26/4/04 16:42 Página 19

tegen monitors i monitores quan reflexionen sobre la sevatasca: ¿n’hi ha prou amb el temps invertit? ¿què es pot feramb les poques hores a la setmana en què els infants són al’esplai? ¿què es pot aconseguir si, anant a contracorrent, calenfrontar-se amb les inèrcies socials dominants, amb certsmodels familiars, amb les rutines escolars, i fins i tot amb elsmitjans de comunicació? ¿com es pot contrarestar tot aixònomés amb tres hores a la setmana?

És prou evident que, si ens plantegem la qüestió entermes quantitatius, no hi tenim gairebé res a fer. Però pot-ser no hem pensat que l’amor no és qüestió de temps, queels nostres amics no ho són més o menys segons el nom-bre d’hores que estem amb ells. El que compta, en l’amor,en l’amistat, en els compromisos importants que adoptemles persones, és la qualitat; no la quantitat. Allò que ésimportant, en definitiva, és la qualitat del temps que com-partim.

Quan parlem de qualitat de temps compartit en la for-mació, volem situar-nos en l’exemple i en la tradició del queva ser l’Escola Moderna, com a paradigma dels processos derenovació pedagògica a Catalunya i al món. N’assumim elmissatge clau: l’educació —en qualsevol de les seves mani-festacions— és el veritable eix vertebrador de qualsevol pro-jecte de canvi, de millora social.

Una escola de ciutadans actius

Instruïu-vos i sereu lliures.Associeu-vos i sereu forts.

Estimeu-vos i sereu feliços.

Aquesta trilogia resumeix la nostra concepció de la persona.Els nostres centres volen ser una aportació a l’educació pera la convivència. I les persones són al centre de la nostraproposta. Es tracta de crear un espai de socialització, on l’in-fant tingui l’oportunitat de ser i sentir-se protagonista delseu temps lliure; on pugui exercir i experimentar els avan-


L’educació és el veritable eixvertebrador de

qualsevol projectede canvi,

de millora social

01.Esplac 26/4/04 16:42 Página 20

tatges de la cooperació entre les persones. Ha de ser, doncs,un marc d’expressió de les capacitats i sensibilitats de cadas-cú, d’aprenentatge del diàleg i del respecte.

Les especials característiques de les nostres entitats enspermeten dur a terme una tasca que va més enllà del treballconcret amb els infants. Les nombroses relacions que man-tenim, amb les famílies, amb les entitats del nostre entorn,amb les administracions públiques són una plataforma idealper aportar el nostre punt de vista sobre educació i sobre totallò que afecta la vida dels nens i joves. Podem ser difusorsdels drets dels infants no només amb postulats teòrics, si-nó amb propostes reals que es plasmin en l’urbanisme del’entorn local, la recuperació d’espais oberts més accessi-bles, l’organització d’activitats infantils en les festes majors,etc. Podem ser, doncs, referents d’un corrent d’opinió espe-cialment sensible a tot allò que afecta la infància.


Podem ser referents d’uncorrent d’opinióespecialment sensible a totallò que afecta la infància

01.Esplac 26/4/04 16:42 Página 21

Una manera d’organitzar-nos

La manera en què s’organitza el centre d’esplai té una granimportància. Perquè encara que no s’expliqui obertament, lamainada acaba captant els mecanismes de poder i de presade decisions que s’estableixen en l’equip de monitors. Peraixò, l’organització ha de ser coherent amb dos principis: eldemocràtic i el de la responsabilitat personal. Això significaque cal oferir uns canals definits de participació en la presade decisions i una delimitació clara de les responsabilitats decadascun dels membres. En la mesura en què aquests prin-cipis estiguin ben definits, els infants tindran un referentclar. En canvi, si perceben una organització caòtica, els seràtambé més difícil de participar-hi responsablement.

Cada esplai fa la seva tasca en una comunitat humanaconcreta: un barri, un poble o ciutat. El centre, a banda d’a-dequar el seu projecte pedagògic a la realitat que l’envolta,també compta amb una història i unes tradicions pròpiesque cal mantenir. Els antics monitors, les famílies que hi hanportat els fills conformen aquesta història i poden tenir-hi unpaper determinant en moments concrets. Per això és impor-tant mantenir viva aquesta tradició i alimentar els vinclespersonals dels que hi han participat en èpoques anteriors.I és des de la diferència que es proposa compartir i inter-canviar experiències dins el moviment d’Esplac.


L’organització ha de ser

coherent ambdos principis:el democràtic

i el de la responsabilitat

personal

01.Esplac 26/4/04 16:42 Página 22

2. Àrea pedagògica

Autors de referència

No és fàcil fer una selecció d’autors que orientin la nostratasca educativa. Per aquest motiu vam escollir dos autorsque podem considerar com a predecessors del pensamenteducatiu progressista. Els dos, per una banda, han sabutreflectir el pensament dels educadors progressistes del seumoment i, per l’altra, han estat capaços d’elaborar un marcteòric de referència —que també tenia en compte la pràcti-ca— per a l’acció educativa

Malauradament no tenim cap pedagog que hagi elabo-rat un cos teòric similar dins del camp de l’educació del lleu-re des d’una perspectiva laica i progressista. Això ens obli-ga, com a entitat, a fer aquest esforç amb humilitat, amb laintenció de fer un primer pas cap al debat.

Molts altres autors, que no citarem aquí per manca d’es-pai, han col·laborat en la millora de l’acció educativa. N’es-tem molt agraïts, encara que no ens hagi estat possible dedi-car-los una reflexió.

Francesc Ferrer i Guàrdia

El primer autor al qual volem fer referència és FrancescFerrer i Guàrdia, que, a principis del segle XX, va passar dela reflexió sobre l’educació a l’acció educativa i va obrir unaescola, l’Escola Moderna de Barcelona, on s’aplicaven els

Francesc Ferrer i Guàrdia va passar de lareflexió sobre l’educació a l’acció educativa

01.Esplac 26/4/04 16:42 Página 23

principis defensats des dels sectors més progressistes delmoment. Les idees més significatives del pensament de Fer-rer són les següents:

— Respecte per a l’infant.— L’educació és un procés que potencia l’individu lliure i

crític amb ell mateix i amb la societat.— L’educació racionalista incentiva la responsabilitat i el

compromís de les persones amb l’entorn per afavorir-nela millora.

— L’educació racionalista defensa la coeducació dels dossexes per tal que l’home i la dona siguin veritables com-panys, actuïn en igualtat i s’enriqueixin mútuament.

— L’educació racionalista també opta per la supressió depremis, càstigs, o recompenses com a estímuls per a l’es-perit competitiu imperant en l’educació del moment.

— L’educació racionalista se centra en els coneixementscientífics i en l’observació del medi (natural i social), i nopas en els dogmes o creences religioses o supersticioses.

— La relació entre l’educador i l’educand és individualitza-da i basada en l’amor.

— El clima que crea en el grup de nens i nenes es basa enl’amistat i la confiança.

— L’educació racionalista opta per fer de l’alumne un agentactiu en el procés educatiu.

— L’educació racionalista potencia els coneixements delssaber científic, però també té en compte les dimensionsemocionals, lúdiques, estètiques i socials de les persones.

Com podeu comprovar, tot i que ha passat pràcticamentun segle des de la formulació de l’educació racionalista,aquests criteris són totalment vigents avui dia i poden seguirorientant la nostra acció educativa des del món del lleure.

Paulo Freire

L’altre autor de qui volem parlar és Paulo Freire, que mésrecentment en el temps però més lluny en l’espai, centra la


L’educació racionalista

defensa la coeducaciódels dos sexes

per tal que l’home i la donasiguin veritablescompanys, actuin

en igualtat i s’enriqueixin

mútuament

01.Esplac 26/4/04 16:42 Página 24

seva reflexió i la seva acció en el camp de l’educació de lespersones adultes. Per Paulo Freire l’educació és un procésd’emancipació de les persones sotmeses a processos d’o-pressió.

La tasca educativa de Freire comença al Brasil en unmoment de transició cap a models democràtics que quedentruncats amb un cop d’estat. Aquest fet el portarà a l’exili.Un cop fora del Brasil, Freire aplica el seu model educatiu aaltres societats, en les quals aprofundeix en el mètode d’al-fabetització i conscienciació per a persones adultes que jahavia aplicat al Brasil. El mètode, tot i tenir unes directriusclares, no pot ser exportat d’una societat a una altra senseanalitzar les característiques del moment històric que viu elpaís i de les persones a qui va dirigit el programa. Per tant,la primera fase sempre en comporta l’adaptació.

Després de l’anàlisi de les estructures socials i econòmi-ques i dels sistemes de comunicació de l’entorn, en començal’aplicació. A partir d’unes paraules clau extretes de l’universdels alumnes, i amb imatges sempre properes i fàcils de reco-nèixer, s’inicien uns debats amb els estudiants per reflexionarsobre temes tan complexos com ara la cultura, l’economia delpaís, les relacions socials, etc. Per a Freire l’alfabetització noté cap sentit si no va acompanyada de la conscienciació, queajuda les persones a ser més autònomes i crítiques.

També podem fer un recull de les idees educatives méssignificatives del seu pensament pedagògic:

— L’educació no és neutre i cal un compromís clar amb elsvalors polítics, religiosos i socials que l’orienten per evi-tar l’alienació de l’individu.

— L’educació és pràctica de la llibertat.— L’educació alliberadora té en compte la persona i les

condicions en què viu.— L’educació alliberadora es basa en el diàleg i la interco-

municació vital (d’amor i de llibertat) entre educador ieducand.

— L’educació alliberadora potencia l’autonomia de la cons-ciència en relació amb les condicions econòmiques i po-lítiques en què està immersa la persona.

Àrea pedagògica I 25

Per a Freire l’alfabetització no té cap sentitsi no va acompanyada dela conscienciació,que ajuda lespersones a sermés autònomes i crítiques

01.Esplac 26/4/04 16:42 Página 25

— Per cultura entén tot allò produït per les persones. Enrebutja, per tant, la visió elitista.

— L’objectiu final de l’educació alliberadora és que la per-sona sigui més lliure, més capaç, més solidària i mésfeliç.

— La pràctica i la teoria (no només educativa) han d’anardialècticament unides.

— La pedagogia ha de ser antidogmàtica i antiautoritària i,per això, ha de incentivar la conscienciació crítica i eldiàleg, en oposició a l’adoctrinament i a la imposició.

— L’educació no és una finalitat en ella mateixa, sinó un mit-jà per potenciar transformacions culturals, socials, econò-miques i polítiques.

Com podeu comprovar, els criteris de Paulo Freire enspoden ajudar a elaborar el nostre estil educatiu, ja que elsseus postulats ens susciten una reflexió crítica sobre con-ceptes que orienten la nostra pràctica educativa com ara:persona, societat, educació i cultura.

Principis pedagògics

Els principis pedagògics, que han guiat i guien la interven-ció educativa, han anat evolucionant al llarg de la històriaparal·lelament als esdeveniments socials. Des d’uns plante-jaments més tradicionals, rígids, inflexibles i poc adaptats ales característiques dels nens i nenes s’ha fet un llarg camífins a l’actualitat. Encara que es mantenen divergències al’hora d’entendre l’educació, s’ha arribat a l’acceptació unà-nime de determinats principis:

— La pedagogia activa. La pedagogia activa vol potenciarles capacitats de les persones educades des de la impli-cació en el que s’ha d’aprendre. L’activitat no només potser física; també implicarà la persona en els aspectescognitiu i emocional. Tingueu en compte, per exemple,que l’explicació d’una activitat pot ser activa si els in-


Els principispedagògics han

anat evolucionantal llarg de la

història paral·lelament

als esdevenimentssocials

01.Esplac 26/4/04 16:42 Página 26

fants hi estan implicats cognitivament i s’il·lusionen no-més de pensar-hi.

— El paidocentrisme. La pedagogia paidocèntrica pren l’in-fant o grup de nens i nenes com a centre del fet educa-tiu i s’adequa als seus interessos i necessitats. D’aquestprincipi, se’n deriva un altre: els educadors s’han d’a-daptar a l’heterogeneïtat del grup concret i atendre’nespecíficament cada un dels membres, respectant-ne elsritmes personals. D’això en diem atenció a la diversitat.

— La pedagogia integral. La pedagogia integral vol educarles persones en tots els aspectes, sense donar més im-portància als uns que als altres. És a dir, considera quecal una educació global en les idees, els valors, les habi-litats, les actituds i les maneres de fer.

— La pedagogia en llibertat i per a la llibertat. Aquestapedagogia és la que vol educar en llibertat, a partir delrespece dels drets i de les obligacions de cada persona,i per a la llibertat. Remarca, per tant, el respecte dels


01.Esplac 26/4/04 16:42 Página 27

drets aliens, així com l’acompliment de les obligacionspròpies. D’aquest principi se’n deriven altres, tals com eld’escoltar la veu de l’infant (no parlar per ell, sinó dei-xar que s’expressi lliurement) i el de potenciar l’autono-mia i autogestió de l’infant o del grup, en el marc de lapedagogia participativa. Per poder educar d’acord ambaquest principi, els educadors hem de ser molt flexiblesen l’organització de les activitats, però molt rigorosospel que fa al respecte dels drets de les persones.

— La coeducació. La coeducació és l’educació conjunta denens i nenes, sense discriminació ni diferenciació permotiu de sexe. Més enllà del fet d’educar els infants con-juntament, es tracta d’establir mecanismes que evitinqualsevol tipus de discriminació i potenciar, al mateixtemps, la igualtat, el respecte, l’enriquiment i l’amistat.

— La normalització. La normalització consisteix a estendrea persones amb disminucions de tipus físic, psíquic isensorial les oportunitats del conjunt de la societat; ofe-rir-los el suport necessari —personal, tecnològic i deserveis— per integrar l’infant en una situació que n’afa-voreixi l’aprenentatge i l’adaptació. Entenem per nor-malització l’adaptació de les condicions de la persona,sigui quina sigui la seva situació, per tal que pugui dura terme una vida al més autònoma i digna possible.Aquest principi implica:✓ Establir un ritme d’activitats diari normalitzat.✓ Realitzar activitats i viure les experiències correspo-

nents a cada moment evolutiu.✓ Respectar els desitjos, opcions, aspiracions i intimi-

tat de la persona.✓ Respectar el dret a mantenir relacions afectives i

sexuals sanes.✓ Proporcionar oportunitats laborals que permetin una

vida autònoma digna.✓ Utilitzar la xarxa de recursos ordinaris de la societat.

Els nostres centres s’han d’oferir com a recursos ordi-naris per a tots els nens i nenes que ho desitgin. Totinfant ha de tenir dret a participar en les activitatsdels centres amb condicions de qualitat acceptables.


La coeducació és l’educació

conjunta de nensi nenes, sense

discriminació nidiferenciació permotiu de sexe

01.Esplac 26/4/04 16:42 Página 28

En moltes ocasions, com a educadors, haurem deresoldre els dubtes que se’ns plantegin amb l’asses-sorament i l’orientació d’especialistes o professionals.

— La integració. És el procés pel qual tota persona ésinclosa, acceptada i respectada dins d’un grup, inde-pendentment de les seves peculiaritats. Aquest principiimplica:✓ El dret a la diferència.✓ El dret a la diversitat, (no tendir a l’homogeneïtat).✓ El dret al no-etiquetatge de les persones.

El fet d’educar

No hi ha una definició universal pel concepte d’educació i,per tant, us en proposem un parell i n’accentuem els cincelements bàsics que les caracteritzen:

«Ser humano consiste en la vocación de compartir lo queya sabemos entre todos, enseñando a los recién llegados algrupo todo lo que deben conocer para hacerse socialmenteválidos». Fernando Savater, El valor de educar. Ariel, 1997.

«Llamamos educación a un hecho humano y social quese manifiesta como transmisión comunicativa de unas per-sonas a otras, proporcionándoles ideas, habilidades, normasy pautas de conocimiento y de conducta», Alejandro San-vicens, Introducción a la pedagogía. Barcanova, 1984.

Els elements bàsics que caracteritzen el fet educatiu són:

— L’educació és un fet social que es manifesta amb latransmissió d’idees, valors, coneixements, habilitats, pau-tes de conducta, etc.

— L’educació és el procés que té lloc quan s’ajuda o in-flueix una persona en l’adquisició d’aprenentatges. És unprocés que es produeix en un espai i un temps. És con-tinu i, per tant, evoluciona al llarg de tota la vida.

— L’educació té unes finalitats definides com a afavorido-res del creixement, el desenvolupament i la millora deles persones.


01.Esplac 26/4/04 16:42 Página 29

— L’educació és la relació de persones entre les quals hi haun procés de comunicació.

— L’educació és intencional i el grau de consciència delmonitor sol ser considerable. Ara bé, de vegades, hi haaprenentatges no intencionats, que es produeixen sim-plement per la capacitat dels infants d’imitar els mésgrans. Així, es poden arribar a aprendre tant coses ade-quades com inadequades. Per això, és important que elsmonitors siguin conscients de totes aquelles actituds iconductes susceptibles de ser font d’aprenentatge. Calque sàpiguen les conseqüències de les seves actuacionssobre els infants, siguin positives o negatives.

Això no exclou l’aprenentatge espontani i natural del’infant. Però si ens centrem en la situació de l’esplai, l’edu-cació ha de ser intencional, planificada i organitzada. S’had’establir en un marc flexible i elàstic que permeti el des-envolupament i la participació de tots els agents implicats(infants, pares, mares, etc.).

La pedagogia del lleure

Hem de tenir en compte que els infants solen venir volun-tàriament a l’esplai. Si bé n’hi ha que ho fan perquè els seuspares els porten, és innegable que la majoria tria lliurementsi vol continuar o no. Per tant, hem de considerar que tambéells són persones que decideixen com invertir el seu tempslliure. Des d’aquest punt de vista, el fet educatiu sorgeix dela trobada de persones d’edats diferents, plenament interes-sades i motivades per compartir un projecte associatiu i detransformació social.

El mitjà en què s’actua pedagògicament serà, doncs, ellleure, del qual intentarem treure el màxim de profit per alcreixement i la realització de les expectatives de tots els quehi participem.

Així, la pedagogia de l’oci ha de potenciar les activitatsdels participants i evitar-ne el consumisme o el simple diver-


El fet educatiusorgeix de la trobada

de persones d’edats diferents,

plenament interessades i motivades

per compartir un projecte associatiu i

de transformaciósocial

01.Esplac 26/4/04 16:42 Página 30

timent. Cal preservar l’autodeterminació dels participants enla forma i el contingut de les activitats. Si en fem possible lalliure expressió, contribuirem a l’autorealització de cada und’ells i en les diferents àrees de la seva personalitat.

La piràmide de necessitats de Maslow ens ajudarà a com-prendre quin lloc ocupen en les necessitats vitals. Com po-deu comprovar, l’autorealització és la darrera necessitat quecal satisfer, un cop s’han apaigavat les anteriors. D’una ban-da, cal tenir-ho en compte a l’hora d’analitzar les necessitatsdels infants amb els quals ens relacionem. De l’altra, cal te-nir present que assolir l’autorealització no és gens fàcil enuna societat competitiva, individualista i consumista com lanostra. Si considerem que la realització personal es pot do-nar en camps tan diversos com ara el formatiu, el de lesrelacions humanes, els sentimentals i el del temps lliure…l’educació des del lleure pot ser-ne una contribució impor-tant i erigir-se com a puntal en la salut de les persones.


5. Necesitatd�autorrealització

4. Necesitat de respectei de reconeixement

3. Necesitatd�acceptació i d�afecte

2. Necesitat deseguretat

1. Necesitats fisiològiques

Jerarquia de les necessitatssegons Maslow

01.Esplac 26/4/04 16:42 Página 31

01.Esplac 26/4/04 16:42 Página 32

3. Àrea psicològica

Per què és important la psicologia en l’àmbit de l’educació?

La psicologia ens aporta coneixements sobre les caracte-rístiques de les persones: la personalitat, el caràcter, les ac-tituds davant la vida, les formes d’afrontar les situacionsquotidianes, etc. També ens informa de les possibilitats dedesenvolupament, de les capacitats que tenim en un mo-ment donat i de les nostres potencialitats: d’allò que podemarribar a ser en plenitud.

D’altra banda, la psicologia pot adoptar un punt de vistaindividual o centrar-se en el comportament social. Ens ésútil tant per valorar i entendre la conducta d’un membre delgrup com les relacions que s’estableixen entre tots els seusintegrants, o entre diversos grups.

Tanmateix, és important veure que podem aplicar aquestsconeixements no només als infants, sinó també a l’equip demonitors, estudiant-ne la forma de relacionar-se i veient comaixò influeix a l’hora de coordinar-se, treballar junts, prendredecisions, etc. Per aquest motiu, al llarg de tot el document,detectareu que els arguments i les explicacions que s’expo-sen sovint fan referència a infants, grups d’infants, monitorsi equips de monitors i monitores indistintament. En conjunt,caldrà que ens fixem en el fet que, d’una manera o altra, laraó de ser de la psicologia és que ens coneguem a nosaltresmateixos a diversos nivells i en múltiples situacions. Aconse-guir-ho ens facilitarà la tasca d’educar.

La raó de ser de la psicologiaés que ens coneguem a nosaltres mateixos

Esplac 01 26/4/04 16:54 Página 33

Els coneixements que adquirim de la informació queens aporta la psicologia ens permetran adequar els objectiusque ens marquem com a educadors a les possibilitats realsdels infants amb els quals treballem i a les nostres pròpiescapacitats. Haurem de pensar objectius que suposin un rep-te raonable: ni massa complicats d’assolir ni tan senzills queno representin cap mena d’al·licient ni esforç. Hauran d’es-tar en consonància amb les característiques evolutives decada edat, amb la situació del grup, amb les habilitats delsmonitors i amb l’entorn social en què es mouen.

Característiques i necessitats de l’infant

Un ésser lliure

El nen ha de ser un ésser lliure i, per aconseguir-ho, ha desentir que porta a terme un projecte, que en cada etapa su-posi un nou pas en el seu creixement personal. Cal accep-tar-lo tal com és, sense jutjar-lo ni castigar-lo sense motiu, ioferir-li un entorn suficientment ric per estimular-ne la lli-bertat.

Tot esperit lliure xoca fàcilment amb allò que ja estàestablert en societat: codis, normes, creences i valors. Hemd’educar els infants perquè puguin treure’n el màxim profit,d’aquest xoc, perquè siguin capaços d’arribar a conclusionsnoves i personals.

Un ésser expressiu i afectiu

En les seves expressions els nens i nenes comuniquen sen-timents: por, alegria, ira… Se’ls ha de deixar exterioritzar elmón interior sempre que sigui possible, ja que fent-ho po-dran madurar i integrar altres realitats.


L’acceptació d’aquesta personaque se’ns mostra

és la condicióbàsica per a la construcció

d’un mateix enla relació amb

els altres

01.Esplac 26/4/04 16:42 Página 34

L’acceptació d’aquesta persona que se’ns mostra és lacondició bàsica per a la construcció d’un mateix en la rela-ció amb els altres. Els jocs d’expressió hi contribueixen acti-vament: afavoreixen la relació amb la gent que l’envolta iestimulen el coneixement d’un mateix.

Un ésser imaginatiu i curiós

La imaginació es basa en la curiositat i en la selecció intuï-tiva i intel·ligent dels nens i nenes que, tot jugant, es re-lacionen amb els diversos elements que els surten al pas, itroben noves funcions i adquireixen nous coneixements.

Els nens i nenes són imaginatius perquè són curiosos i,si se’ls deixa experimentar i respondre a les demandes del’entorn sense un esquema previst, permetent que trenquinmotlles, aconseguirem que es desenvolupin amb flexibilitati sensibilitat.

Àrea psicològica I 35

Esplac 01 26/4/04 16:54 Página 35

A mesura que creixem, si no ens esforcem a superar elspropis límits, perdem la capacitat d’imaginar. Per això, tantels nens i nenes com els monitors, cal que treballem a l’es-plai per desenvolupar al màxim la imaginació.

La vida evoluciona perquè tenim curiositat per anar mésenllà del que ja coneixem, i perquè tenim l’empenta per dura terme el que imaginem.

Un ésser espontani

Tots som espontanis per naturalesa, però a poc a poc elscondicionaments socials ens porten a no manifestar oberta-ment els nostres autèntics sentiments. Ens ensenyen a mo-derar les emocions i a comportar-nos amb una determinadacorrecció. Com a monitors hauríem d’aprendre a expressarl’afecte a través de les diferents activitats, i a ser capaçosd’ajudar els infants a fer el mateix.

Hem de demostrar-nos i demostrar-los que confiem enells, i afavorir que tant ells com nosaltres ens comportem talcom som en realitat.

Un ésser descobridor de l’entorn i de si mateix

Els nens i nenes es descobreixen a si mateixos quan, en ex-pressar els seus sentiments a través del cos i adaptar-se ambnous gestos a les noves situacions, els arriba la imatge queels altres es formen d’ells.

Els infants coneixen, descobreixen i experimenten ambl’entorn social que els envolta; de manera que el treball engrup, els jocs socialitzadors i l’expressió corporal facilitenl’adaptació dels moviments i l’obertura cap a l’entorn, a par-tir de la sincronització dels estímuls externs amb els impul-sos personals.

L’esplai és una societat a petita escala, on els partici-pants estableixen relacions molt diverses i on poden anarconstruint un sistema social propi. És, doncs, un espai idoni


Els infants coneixen,

descobreixen i experimentenamb l’entorn

social que els envolta

01.Esplac 26/4/04 16:42 Página 36

per socialitzar la conducta individual, incorporant-la en lavida dels altres.

La discussió, el debat, els acords, les afinitats, les dinà-miques… influeixen positivament en el procés de madura-ció personal, de manera que cal procurar fer veure als nensi nenes la necessitat de relacionar-se amb els altres, i elsavantatges que això els comporta.

Un ésser obert i flexible

Les persones som éssers inacabats, que estem en contínuaevolució. Cal que aprenguem a rectificar, a avançar, quan lesdades que ens arriben de l’entorn ens diuen que anemerrats, o que hi ha altres sortides que no teníem previstes.

L’esperit observador, capaç de comparar i indagar, ha depresidir el nostre treball educatiu, ja que l’estancament enunes conquestes culturals i ideològiques determinades re-sultaria molt empobridor.

La interculturalitat pot ser un primer pas en aquest pro-cés cap al descobriment d’altres maneres d’explicar i com-prendre la realitat, i ens cal ser flexibles per poder integraraltres formes de pensar i actuar que recullin el reconeixe-ment dels drets de tots.

Psicologia evolutiva

La nostra tasca com a monitors consisteix a treballar amb elsnens i nenes dels nostres centres per tal d’aconseguir queprenguin unes opcions concretes, triïn uns valors, i optinper una manera de ser. Aquesta perspectiva ens fa com-prendre que cal ajudar-los en el seu desenvolupament i crei-xement personals. I, per poder assolir aquest objectiu, hemde fer-nos un plantejament educatiu exhaustiu. La psicolo-gia ens hi pot ajudar.

La psicologia evolutiva ens explica les generalitatsdel comportament en relació amb el creixement biològic.


La psicologiaevolutiva ensexplica les generalitats delcomportament en relació amb el creixementbiològic

01.Esplac 26/4/04 16:42 Página 37

D’acord amb l’edat cronològica, s’estableix el nivell mig dedesenvolupament en cadascuna de les dimensions de lapersona i les característiques necessàries per avançar en elcamí cap a la maduresa biològica i psíquica. Altres branquesde la psicologia pretenen més aviat explicar el «funciona-ment» del comportament humà; allò que mou les personesa actuar.

L’instrument essencial per conèixer els nostres nens inenes és l’observació de les seves manifestacions, i dels di-versos moments en què es produeixen. Però és possibleque, sense unes pautes sobre la globalitat del desenvolupa-ment, això sol no ens serveixi per deduir la maduresa i lasituació educativa d’un infant. Per aquest motiu, és útil co-nèixer l’esquema general i teòric de l’evolució psicològica;és un model que després haurem de concretar i adaptar alsnostres nens i nenes i a l’entorn social en què vivim.


01.Esplac 26/4/04 16:42 Página 38

Les passes a seguir per poder conèixer els nostres in-fants són:

— Conèixer alguns conceptes de psicologia evolutiva pertal de guiar l’estudi del nostre grup.

— Estudiar el nostre grup i les seves característiques, con-cretant els trets de l’esquema teòric i comparant-los ambles dades de la nostra observació. Estudiar l’estructuradel grup i el moment evolutiu corresponent.

— Observar i conèixer cadascun dels nostres infants indivi-dualment, perquè cada un d’ells és diferent. Podem assa-bentar-nos dels trets principals de la seva història familiari personal, del barri on viu i de quina és la seva escola.

De tot aquest estudi, n’hem de deduir les necessitats (es-tímuls, idees, continguts i ajudes que fan falta en una fasedeterminada) i les capacitats presents (possibilitats d’acció,pensament o interès que apareixen com a fruit del creixe-ment) del nostre grup, sobre les quals fonamentar els objec-tius que volem aconseguir.


01.Esplac 26/4/04 16:42 Página 39

40 I Projecte educatiu d’Esplac / Marcs de referència

Cara

cter

ístiq

ues

del d

esen

volu

pam

ent:

de 3

a 5

any

s

DES

ENVO

LUPA

MEN

T

INT

EL·L

ECT

UA

LI

CO

GN

ITIU

CA

RA

CT

ERÍS

TIQ

UES

•Ma

duració

neu

romu

scular

que

perme

t l’espon

tane

ïtat de

movim

ents.

•Ela

boració

de

l’esque

ma corpo

ral.

•Au

gmen

t de

l’ha

bilita

t pe

r executar a

ctivit

ats psico

motores.

DES

ENVO

LUPA

MEN

T

FÍSI

CI

PSIC

OM

OT

RIU

INT

ERV

ENC

IÓ

•Afa

vorir

l’expressiv

itat a

través de

l cos.

•Tre

balla

r la

coordin

ació

gene

ral i

fina

.

•Tre

balla

r l’o

rientació

en l’

espa

i.

•Millo

rar el

sentit

de l’

equil

ibri.

•Etap

a ma

rcada

per l’

egocen

trism

e.

•Afe

ctivit

at cen

trada

en

el cercl

e fam

iliar.

•De

pend

ència

emo

ciona

l i m

oral

de l’

adult

.

•Ap

arició

de la

gelo

sia.

•Ex

perim

entació

de

sentim

ents

cap

als a

ltres.

•Valor

ar le

s qu

alitats

del n

en o

nen

a.

•Re

forçar-n

e l’a

utoestima

.

•Pla

nteja

r un

a mo

ralitat i

unes n

orme

s cohe

rents,

que

no sigu

in ríg

ides o

estricte

s.

•Utilit

zar el

raon

amen

t,en

com

ptes d

e la

força i

l’autorita

t.

DES

ENVO

LUPA

MEN

T

AFE

CT

IUI

EMO

TIU

•Progressi

va im

portà

ncia

dels

comp

anys e

n el

joc.

•Irr

upció

de

dispu

tes i

baralles fre

qüen

ts,causad

es p

el sentim

ent

de p

ropie

tat.

3/4

anys:joc p

aral·

lel (joc

s pa

rticular

s en

presència

d’altres q

ue tam

béjug

uen).

4/5

anys:joc a

ssocia

tiu (int

eracció

i ini

ci de

l’organit

zació

col·

lectiv

a).

5/6

anys:joc sim

bòlic (joc

s de

rep

resentació

i imi

tació

del

món

adult

).

•Afa

vorir

el c

ontacte

amb

els

iguals

.

•Fer activ

itats

que

facilit

in el

fet d

e comp

artir.

•Estim

ular la

fantasia

.

•Prop

osar jo

cs i m

aterial

s po

c estru

cturats.

DES

ENVO

LUPA

MEN

T

SOC

IAL

I

INT

ERPE

RSO

NA

L

•Im

portà

ncia

del l

lengu

atge com

a e

structurado

r de

l pen

same

nt.

•Prep

onde

rància

de le

s int

uïcion

s i r

epresentacion

s sim

bòliq

ues.

•Pred

omini

del

pensam

ent concret i e

gocèntric

.

•Po

tencia

r els

rao

name

nts verbals

.

•Do

nar mo

dels

de ll

engu

atge clar

s i c

orrecte

s.

•Prop

orcio

nar expe

riències

noves i

estím

uls in

tel·lectu

als.

02.Esplac 26/4/04 16:43 Página 40

Àrea psicològica I 41C

AR

AC

TER

ÍST

IQU

ES

•Int

ensa exp

ansió

motriu

,acti

vitat d

esbo

rdan

t i g

ran

necessi

tat

de m

oure’s

i d’ut

ilitzar el

cos.

•Mo

vimen

t continu

,cad

a cop

més fi,

diferen

ciat,

orien

tat i c

ontro

lat.

•Au

gmen

t de

la fo

rça i

de la

resistèn

cia fí

sica.

•Progrés

de la

coordin

ació

i del

domi

ni corporal.

DES

ENVO

LUPA

MEN

T

FÍSI

CI

PSIC

OM

OT

RIU

Cara

cter

ístiq

ues

del d

esen

volu

pam

ent:

de 6

a 8

any

s

INT

ERV

ENC

IÓ

•Prop

osar a

ctivit

ats curte

s i v

ariad

es,d

e mo

vimen

t i a

l’air

e lliu

re.

•De

senvolu

par l’h

abilit

at m

anua

l.

•Tre

balla

r l’a

dquis

ició

de ritm

es.

•Fer activ

itats

d’exp

ressi

ó corporal.

Impu

lsar el

joc d

ramà

tic.

DES

ENVO

LUPA

MEN

T

AFE

CT

IUI

EMO

TIU

•Au

gmen

t de

l’au

tono

mia

en rela

ció a

mb e

l cercle

fami

liar

•Am

bivalè

ncia

en le

s relac

ions afe

ctives,

que

comp

orta reaccion

s em

otive

s extre

mes.

•Co

ntrol p

rogressiu

de

les e

mocio

ns.

•Int

erior

ització

de con

ducte

s socia

ls.

•Int

erès p

er le

s dif

erèn

cies en

tre sexes.

•Ma

nifestació

dels

prim

ers sentim

ents

de coo

peració

.

•Re

parti

r ho

mogènia

ment l’

afecti

vitat,

perquè l’

educad

or é

s un

facto

r de segureta

t.

•Ini

ciar els

jocs

coop

eratius

,mitjan

çant e

ls qu

als e

s po

tencia

l’a

utoestima

i es fa

cilita

la in

terior

ització

de le

s no

rmes e

l joc.

•Tre

balla

r la

coed

ucació

DES

ENVO

LUPA

MEN

T

INT

EL·L

ECT

UA

LI

CO

GN

ITIU

DES

ENVO

LUPA

MEN

T

SOC

IAL

I

INT

ERPE

RSO

NA

L

•Ini

ciació

en

la vid

a en

grup

i en

les rela

cions a

mb e

ls igu

als.

•Vis

ió de

l’ad

ult com

a à

rbitre

de le

s relac

ions en

el g

rup

•Im

portà

ncia

de la

partic

ipació

i la

coop

eració:

joc d

e grup

,com

pren

sió

de le

s no

rmes i

repressió

de

l’ego

centris

me a

nterior

.

•Int

erès p

er fo

rmar p

art de

l grup,

malgr

at e

ls confl

ictes,p

er p

oder

mostr

ar-se

als

altres,

ser valor

at i,

així,afi

rmar la

seva

perso

nalitat.

•Fer joc

s de tipu

s coop

eratiu

,que fa

cilitin

l’adq

uisició

d’hàb

its socials

•Do

nar seg

ureta

t al

grup

i a

l’indiv

idu,a

favorint

les respon

sabil

itats

perso

nals.

•Tre

balla

r el

sentim

ent de

pertin

ença a

l grup

per im

pulsa

r la

segureta

t i a

firma

r la

perso

nalitat.

•Po

ssibil

itat de

realitzar op

eracion

s lòg

iques d

ins u

n ma

rc concret.

•Capa

citat p

er o

rden

ar,c

lassifica

r i r

aona

r sobre

el tot i l

es seves p

arts.

•Am

pliació

del c

amp

d’interessos i d

escobrim

ent de

la cau

salitat.

•Aven

ç en

l’ob

jectiv

itat:

distin

ció d

e pu

nts de

vista d

iferents als

seu

s i

capa

citat d

e fer

autocrítica

.

•Fer activ

itats

que

poten

ciïn

el raon

amen

t lòg

ic,en

què

calg

ui cla

ssificar i

orde

nar.

•Facilita

r un

a cana

lització

ade

quad

a de

ls seus m

últipl

es in

teressos.

•Afa

vorir

la m

emòria,

l’apren

entatge

manu

al i t

ècnic

,la

reflexió

i la

crític

a.

02.Esplac 26/4/04 16:43 Página 41


Cara

cter

ístiq

ues

del d

esen

volu

pam

ent:

de 9

a 1

1 an

ys

DES

ENVO

LUPA

MEN

T

FÍSI

CI

PSIC

OM

OT

RIU

CA

RA

CT

ERÍS

TIQ

UES

•Gr

an d

omini

del

cos.

•Fort

desenvolu

pame

nt d

e l’a

gilita

t i d

’habil

itats

i destre

ses div

erses.

•Capa

citat p

er m

anten

ir l’a

tenció

.

•Creix

ement prepub

eral (

inici

de canvis

biològics

).

•Gr

an cap

acita

t d’e

sforç

físic.

INT

ERV

ENC

IÓ

•Tre

balla

r am

b ein

es i

instru

ments.

•Fer activ

itats

de tipu

s físic

(espo

rtives)

de resistèn

cia i

agilit

at fí

sica.

•All

argar el

temps q

ue e

s de

stina

a cad

a activ

itat.

DES

ENVO

LUPA

MEN

T

AFE

CT

IUI

EMO

TIU

•Em

ancip

ació

del m

ón fa

milia

r i a

fectiv

itat centrada

en

el grup

.

•Eq

uilibr

i afec

tiu,p

au a

fectiv

a i i

dentific

ació

sexua

l.

•Progres

siu a

utocon

trol d

els sentim

ents,

que

no s’ex

terior

itzen,p

erò

que

es p

oden

ana

litzar.

•Dissi

mulac

ió de

ls estats

emocion

als.

•De

senvolu

par la

crític

a de

l grup

i l’au

tocrí

tica,

fent valor

ació

del

que

es fa

i de

l posicion

amen

t i a

ctituds p

ersona

ls.

•Tre

balla

r l’a

uton

omia

respecte

dels

adult

s.

•Po

ssibil

itar l’a

nàlisi d

els p

ropis

sentim

ents,

i el d

omini

dels

tem

ors

per tal

d’as

solir segureta

t,do

mini

i equ

ilibri,

és a

dir,m

aduresa

.

DES

ENVO

LUPA

MEN

T

SOC

IAL

I

INT

ERPE

RSO

NA

L

•Am

pliació

del c

amp

de rela

cions.

•Tend

ència

a p

ertàn

yer a

grup

s cohesio

nats,

estab

les i

generalm

ent d’u

n sol s

exe.

Ús d

’uns sig

nes i u

n lleng

uatge

propi

que

dóna

segureta

t.

•Int

erior

ització

de le

s no

rmes e

stable

rtes pe

l grup

i forma

ció d

’una

moral a

utòn

oma.

•Int

egració

en

un g

rup

estable

i jer

arqu

itzat,o

n cada

indiv

idu té

la seva fu

nció.

•De

senvolu

pame

nt d

e la

volun

tat i d

e la

respon

sabil

itat.

•Cerca

r espa

is de

partic

ipació

,col·

laboració

i coo

peració

entre n

ois

i noie

s de

l grup.

•Re

parti

r respon

sabil

itats

i tasqu

es e

ntre e

ls me

mbres de

l grup,

amb

la fin

alitat qu

e s’o

rgan

itzin

entre

ells.

•Tre

balla

r la

coed

ucació

i desmi

tifica

r les

acti

vitats d’u

n sol s

exe.

•Crear espa

is de

valo

ració

pròpia

i exter

na.

•Afa

vorir

el d

escobrim

ent de

l’en

torn social

,natural,

cultu

ral…

DES

ENVO

LUPA

MEN

T

INT

EL·L

ECT

UA

LI

CO

GN

ITIU

•Gr

an cap

acita

t d’a

tenció

i me

mòria

.

•Progrés en

les op

eracion

s concretes

i ini

ci de

ls raon

amen

ts ab

stractes

.

•Supe

ració

de

l’ego

centris

me in

tel·lectu

al:reali

sme

objec

tiu.

•Gr

an a

mplia

ció d

el camp

d’in

teressos.

•Prop

osar a

ctivit

ats mi

tjançan

t les

qua

ls es p

oden

descobrir

i inv

estig

ar coses n

oves.

•Co

mençar a

intro

duir

l’organ

ització

d’acti

vitats a

llarg termi

ni.

•Prom

oure l’

autocrí

tica

i la

valor

ació

de fe

ts i d

e situa

cions

injustes

.

02.Esplac 26/4/04 16:43 Página 42


Cara

cter

ístiq

ues

del d

esen

volu

pam

ent:

de 1

2 a

14 a

nys

DES

ENVO

LUPA

MEN

T

FÍSI

CI

PSIC

OM

OT

RIU

DES

ENVO

LUPA

MEN

T

AFE

CT

IUI

EMO

TIU

DES

ENVO

LUPA

MEN

T

SOC

IAL

I

INT

ERPE

RSO

NA

L

CA

RA

CT

ERÍS

TIQ

UES

• Acceler

ació

del c

reixe

ment d

e for

ma p

oc h

armò

nica:

ruptura

de

l’equ

ilibri

físic

i man

ca d

e coordin

ació

i resistèn

cia.

•Ap

arició

dels

caràcte

rs sex

uals

secund

aris.

•Mo

difica

ció d

e la

pròp

ia im

atge i

interès exagerat pe

r l’a

specte

exter

n.

INT

ERV

ENC

IÓ

•Prop

osar a

ctivit

ats d’a

ventura,

però n

o de

resistèn

cia i

treba

ll físic.

•De

smitificar e

l cult

e al

cos i e

ls mo

dels

que

gene

ra la

societ

at

consum

ista.

•Tre

balla

r l’a

ccep

tació

dels

can

vis corpo

rals.

•De

scobrim

ent de

l propi

jo a

través de

la refl

exió.

•Sensibi

litat extr

ema

i introversi

ó,en

el d

esig

de troba

r-se

a si

matei

x.

•Po

c control d

e les

man

ifesta

cions a

fectiv

es.

•Re

cerca

d’ac

ceptació

i segureta

t,i a

l mate

ix tem

ps,r

ebuig

de

l’autorita

t

de l’

adult

com

a m

itjà

per acon

seguir

auton

omia

i autoa

firma

ció.

•Preocupa

ció p

er la

pròpia

sexua

litat i

interès p

er l’

altre sexe.

•Prom

oure

dinàm

iques

de sim

ulació

,de res

olució

de

confl

ictes,

de con

fiança,

d’autocon

eixem

ent…

•Fer-s

e càrre

c de

ls du

btes i

les p

reocup

acion

s qu

e sorgeix

en

al volta

nt d

e la

sexua

litat.

•Poten

ciar les

activit

ats d

e tro

bada a

mb els

amics

,i in

tentar qu

e no

es fa

cin p

erqu

è sí.

•Ap

ortar seg

ureta

t i e

stabli

r lím

its clar

s.

•Crisi d

els v

alors

rebu

ts a

la inf

ància

i rebu

ig de

l’au

toritat.

Rebe

l·lió

contra e

ls pa

res.

•Im

portà

ncia

del g

rup

com

a ma

rc de refe

rència

,organ

itzat e

n cercl

es p

etits

i red

uïts d’a

mics

íntim

s (del

matei

x sex

e).

•Ne

cessi

tat d’e

star sol i

tan

car-s

e.

•Int

ent d’i

ntegració

en

el mó

n de

ls ad

ults.

•Forta

necessitat d

’iden

tifica

ció:a

paric

ió de

mite

s socia

ls.

•Po

tencia

r les

dinà

miqu

es d

e grup

,en

les q

uals

es treba

lli el

cone

ixeme

nt d

’un m

ateix

i de

ls alt

res

•Im

pulsa

r proje

ctes a

llarg termi

ni i d

onar respo

nsab

ilitats de

s de

l prin

cipi f

ins a

l fina

l.

•Re

flexio

nar sobre

els v

alors

socia

ls.

DES

ENVO

LUPA

MEN

T

INT

EL·L

ECT

UA

LI

CO

GN

ITIU

•Po

ssibil

itat de

rao

nar,

planteja

r hip

òtesis

i extr

eure’n

les con

seqü

èncie

s.

•Pensam

ent crí

tic p

el qu

e fa

a un

mateix

i a

la socie

tat.

•Concepció

poc realista

de l’

entor

n;express

ió de ju

dicis

molt

radic

als.

•Do

gmatism

e,em

otivitat i n

egativa

a o

brir-

se a

noves p

erspectiv

es a

causa

de la

inseg

ureta

t i d

e la

comp

lexita

t am

b qu

è es v

iu la

reali

tat.

•De

senvolu

par els

hob

biespe

rsona

ls.

•Afa

vorir

fòrums

de

reflexió

al v

oltan

t de

grans tem

es (pa

u,jus

tícia

socia

l,llib

ertat,

drogue

s…),

amb

l’ajud

a de

pel·lícule

s,víd

eos,

etc.

•Fer activ

itats

que

requ

ereix

in pla

nteja

r hip

òtesis,

preveu

re

conseq

üències

i tre

ure

conclus

ions.

02.Esplac 26/4/04 16:43 Página 43


Cara

cter

ístiq

ues

del d

esen

volu

pam

ent:

de 1

5 a

17 a

nys

DES

ENVO

LUPA

MEN

T

FÍSI

CI

PSIC

OM

OT

RIU

CA

RA

CT

ERÍS

TIQ

UES

•Ini

ci de

la m

aduresa

sexua

l,qu

e s’a

comp

anya d

el de

sig sexua

l.

•Canvis

horm

onals

i an

atòm

ics q

ue p

rodu

eixen

desconcert.

•Du

btes respe

cte d

e la

pròp

ia im

atge.

•Ide

ntific

ació

amb

el rol s

exua

l propi.

I NT

ERV

ENC

IÓ

•Prop

osar x

errade

s qu

e do

nin respo

sta a

ls du

btes q

ue p

rovoqu

en

els can

vis corpo

rals.

•Facilita

r la

creació

de la

pròpia

imatge i

desm

itificar m

odels

cultu

rals

i este

reotip

ats q

ue p

oden p

rovocar an

goixa

i preocupa

ció.

•Ap

ortar cone

ixeme

nts i r

eflexion

s respecte

a l’orie

ntació,

la ide

ntific

ació

i les

pràctiq

ues sex

uals.

DES

ENVO

LUPA

MEN

T

AFE

CT

IUI

EMO

TIU

•Ne

cessi

tat d’e

stabli

r la

pròp

ia pe

rsona

litat.

•Os

cil·la

ció e

ntre la

recerca d

e si

matei

x (ta

ncam

ent i s

olitud) i

l’obe

rtura cap

als

altres (se

guretat i i

dentita

t).

•Assolim

ent de

la in

depe

ndèn

cia e

mocio

nal e

n relac

ió am

b els

pares i

els a

ltres a

dults.

•Sentim

ents

ambiv

alents;

canvis

en l’

estat

d’ànim

.

•Ap

ortar recurso

s pe

r a

un m

illor cone

ixeme

nt p

ersona

l.

•Po

ssibil

itar espa

is de

rela

ció e

ntre ig

uals

i ofer

ir mo

ments de

reflexió

indiv

idual.

•Establi

r un

a relac

ió int

eractiv

a i g

ratifica

nt,q

ue p

ossib

iliti

una

identific

ació

positiva

amb

l’ad

ult com

a m

odel

de con

ducta

.

DES

ENVO

LUPA

MEN

T

SOC

IAL

I

INT

ERPE

RSO

NA

L

DES

ENVO

LUPA

MEN

T

INT

EL·L

ECT

UA

LI

CO

GN

ITIU

•Crisi d

’antic

s valor

s i r

ecerca d

e no

us.

•De

scobrim

ent de

l’am

istat i

l’amo

r.

•Im

portà

ncia

del g

rup

d’ami

cs com

a ele

ment social

itzad

or (acceptació,

segureta

t,prestig

i,au

toestim

a,comp

romí

s,ma

rc de

refe

rència)

.Es pa

ssade

l grup

«unis

ex»

als g

rups d

’ambd

ós sexes i,

finalm

ent,

a les

parelles.

•Po

tencia

r la

reflexió

en

relac

ió am

b l’a

ctivit

at d

el grup

,les n

orme

s qu

e s’e

stable

ixen

i els

comp

romi

sos qu

e assume

ixen

els seu

s me

mbres

•Oferir

els recursos ne

cessa

ris p

er fa

cilita

r el

procés d

’aprene

ntatge

aban

s d’i

ntegrar-s

e al

món

dels

adult

s i a

cceptar le

s res

ponsab

ilitats

qu

e se’n

deriv

en.

•Presèn

cia d

e jud

icis extre

ms,m

olt sub

jectiu

s,i q

ue a

poc a

poc

s’encam

inen

cap

a un

a ma

jor o

bjecti

vitat.

•Pensam

ent ab

stracte;

raon

amen

t hip

otèti

c de

ducti

u (ca

pacit

at d

e raon

ar

amb

hipòtesis,

de rela

ciona

r,de

ten

ir un

a vis

ió de

l món

,de saber el

perquè d

e les

norme

s,de q

üestion

ar-se

el q

ue e

s fa,

de ten

ir un

a actitud

crítica

…).

•De

senvolu

par proje

ctes prop

is de

l grup,

planteja

ts i e

ndegats pe

ls pa

rticip

ants

des de

l prin

cipi f

ins a

la fi

.

•Am

pliar l’

horitzó d

’inter

essos po

ssible

s pe

r tal q

ue cad

ascú p

ugui

troba

r el

seu

camí

.

•Do

nar supo

rt a

l’adq

uisició

d’un

sistem

a de

valo

rs qu

e afa

voreixi

la

indep

endè

ncia

intel·lec

tual

i ètic

a.

02.Esplac 26/4/04 16:43 Página 44

Psicologia dels grups

La psicologia dels grups és un dels àmbits de treball de lapsicologia social, la qual, juntament amb els vessants clínici escolar, conforma una de les principals àrees d’estudi de lapsicologia. La psicologia dels grups aporta coneixementsque són aplicables tant en el món de l’escola o de les orga-nitzacions (esplais inclosos) com en l’àmbit clínic. A causadel caràcter eminentment grupal de l’esplai, considerem fo-namental endinsar-nos en aquest camp d’estudi per tal d’ex-treure’n idees i reflexions que ens ajudin a comprendremillor com funcionen els grups d’esplai.

L’experiència personal

En el camp de l’estudi dels grups, l’experiència personal ésla base del coneixement. Els exercicis de dinàmiques degrup que fem servir en els cursos de monitors o que de ve-gades apliquem amb els infants tenen per objectiu la re-cerca del coneixement personal, a través de l’experimen-tació directa dels fenòmens grupals i la reflexió conjuntaposterior.

Al llarg d’aquest capítol es podran establir fàcilment lli-gams entre el que expliquem des d’un punt de vista tècnic,i les vivències experimentades per aquells que ho llegeixin.Establir paral·lelismes amb la pràctica pot ajudar enorme-ment a comprendre la teoria.

La composició del grup

Segons el grau de similitud existent entre els membres d’ungrup, direm que la seva composició és homogènia (méssemblança o similitud) o heterogènia (més diferència o di-versitat).

Les similituds s’estableixen d’acord amb determinadesvariables, com ara l’edat dels participants, el sexe, el curs


En el camp de l’estudi dels grups,l’experiència personal és labase del coneixement

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 45


escolar, el nivell socioeconòmic i cultural de les seves famí-lies o de l’entorn en què es mouen. També es tenen encompte altres factors de la personalitat: actituds, creences ivalors, destreses i capacitats individuals.

Fixem-nos que algunes d’aquestes variables formen partde les dades que demanem als nens que vénen a l’esplai. Siobservem les fitxes de cada grup, ens trobarem amb unainformació que ens donarà una primera idea de com és.

De les infinites composicions que pot tenir un grup, calsaber que:

— Una certa homogeneïtat comporta més cohesió, més in-terès pel grup, i una clara tendència a donar-se suportmutu i a evitar els conflictes.

— Una composició més aviat heterogènia, en canvi, multi-plica les oportunitats d’aprenentatge, productivitat o can-vi intern. Però també implica més dificultats a l’hora decrear una estructura formal de relacions i comunicació,i tendeix a generar conflictes oberts i rivalitat pel lide-ratge.

Pensem ara en algun dels grups de nens i nenes queportem als esplais. Quan tots els infants tenen la mateixaedat, provenen d’un mateix nivell econòmic i cultural, estanacostumats a fer els mateixos esports i comparteixen afi-cions, sol ser més fàcil portar-los com a grup perquè deseguida s’entenen entre ells. Però si organitzem activitatsamb nens que pertanyen a diferents ètnies, que tenen con-ductes poc adaptades o alguna discapacitat, o que simple-ment no comparteixen els gustos de la majoria, viurem unaexperiència més enriquidora, però més difícil de controlar.

Per aquest motiu no és aconsellable tenir en un mateixgrup molts infants amb conductes difícils d’integrar o querequereixin una atenció constant, perquè xuclaran el tempsi l’energia dels monitors, i l’evolució del conjunt se’n res-sentirà. Hem de tendir sempre a buscar un equilibri entre elsfactors que promouen l’estabilitat i els que generen conflic-tes i canvis. En tot cas, no s’han de superar mai els nostreslímits com a educadors.

Hem de tendirsempre a buscarun equilibri entre

els factors quepromouen

l’estabilitat i els que generen

conflictes i canvis

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 46

La mida del grup i l’edat

Una altra variable a tenir en compte a l’hora de formar grupsés el volum. Disposar d’un gran nombre de nens i nenes enspermetrà fer unes activitats (jocs de tota mena, gimcanes,etc.) que no podríem fer si fóssim pocs. I a l’inrevés, el fetde tenir pocs infants en el grup possibilita un altre tipusd’activitats, i permet l’acostament entre infants i monitors.Encara que no podem parlar d’una quantitat ideal de parti-cipants, sí que sembla recomanable que el grup es moguientre els dotze i els catorze integrants.

Per això, quan s’ajunten més de vint nens el grup se’nsfa més complicat de manejar. Amb vint-i-cinc, per exemple,ja no el podrem portar tan còmodament. En aquestes situa-cions els monitors probablement es veuran incapaços defer-ne un seguiment personalitzat i no podran evitar que s’hiformin subgrups, potser antagònics. Per aquest motiu elsmonitors dels esplais, intuïtivament i des de fa anys, acos-tumen a tenir grups de, com a molt, vint o vint-i-cinc inte-grants. Si n’hi ha més, es tendeix a separar-los en dos grupsindependents, preferentment per raons d’edat. Haurem detenir en compte aquests detalls a l’hora de pensar què vo-lem fer, ja que el volum del grup influirà decididament enels tipus d’interaccions que s’hi produiran.

També és bàsic prendre en consideració l’edat dels par-ticipants. Abans dels sis anys no podem esperar trobar grupsestables. Entre els sis i els vuit els infants experimenten unasèrie de canvis que els porten a obrir-se socialment. Entre elsnou i onze és habitual trobar grups molt nombrosos; arribenals vint o vint-i-cinc participants. En canvi, no és tan freqüentque això passi amb els grups d’adolescents. Per la seva prò-pia naturalesa i necessitat tendeixen a conformar grups mésreduïts, basats en l’afinitat i la complicitat dels seus membres.

Grups formals i informals

Depenent del nombre de normes i pautes establertes entreels membres d’un grup, tindrem la classificació següent:


El volum delgrup influiràdecididament enels tipus d’interaccions que s’hi produiran

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 47


— Grups informals. Els membres tendeixen a establir inter-accions de forma espontània, sense pautes explícites.Les expectatives que dominen en el comportament delsmembres no han estat prefixades i estan subjectes a can-vis constants.

— Grups formals. Presenten un sistema d’interaccions fix.L’individu ja se’l troba quan hi entra.

Des d’aquest punt de vista, l’equip de monitors d’un es-plai té un cert nivell d’estructuració formal, amb uns càrrecsi unes feines a fer, un responsable, un tresorer, etc. Fun-ciona amb reunions regulars, en què es posen per escrit elsprojectes que es volen dur a terme, i se segueixen unes pau-tes preestablertes. Fins i tot n’hi ha que tenen un reglamentd’ordre (o de règim) intern.

Però en l’esplai també es permet una certa flexibilitat iinformalitat en les interaccions. Possiblement podrem detec-tar que el grau de formalitat varia depenent del que es facial llarg del dia: en una jornada d’esplai hi ha moments pertreballar i moments per estar amb els amics. I les normesque regeixen en un cas no ho fan en l’altre. D’una situaciómés formal es passa a una altra de més informal.

D’altra banda, així com en els grups de monitors ésesperable i desitjable un cert grau de formalitat i estructura-ció a l’hora de treballar en equip, els grups de nens sóncompletament informals. És a través de l’aprenentatge delshàbits participatius (fer assemblees, seure i menjar en rotlla-na, respectar el torn de paraula…), que els infants es vanacostumant a estar en grup i a respectar-se mútuament.

Posició, estatus i rol

Cada integrant del grup hi ocupa una determinada posició,fruit de les seves característiques individuals. La valoració queels altres en fan, d’aquesta posició, es denomina estatus. Amés, s’espera que l’ocupant d’una posició en concret escomporti d’una determinada manera; aquest comportamentés el rol.

En una jornadad’esplai hi hamoments per

treballar imoments perestar amb els

amics

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 48

En poques paraules:

— La posició és el lloc que s’ocupa en un grup.— El rol s’exerceix, es desenvolupa, és allò que es fa. — L’estatus s’adquireix, es té a mesura que es fa un rol ade-

quadament.

Per exemple, una noia de 23 anys, que ja en porta qua-tre com a monitora del seu esplai, decideix fer de responsa-ble del centre (posició). Aquest càrrec li comporta una sèried’activitats: dirigir reunions, coordinar els companys, parlaramb els pares, etc. (rol). Amb el temps, l’exercici d’aquestrol, determinat per la seva posició, li donarà un prestigi i unavaloració determinats entre els seus companys (estatus).

El lideratge

La funció bàsica d’aquell o aquells que prenen el lideratgeés la de donar els primers passos cap a una direcció i acon-


03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 49


seguir que els altres el segueixin. S’ha de considerar que ellideratge és una forma d’influir en el grup, de manera quehi repercuteix, coordinant i afavorint els processos de for-mació i desenvolupament dels projectes, de les persones idel conjunt dels integrants.

Tradicionalment, en el món de l’esplai s’havia parlatsempre de tres estils de lideratge:

— L’autocràtic. Es caracteritza pel control estricte de les ac-tivitats del grup i de la presa de decisions.

— El laissez-faire. Consisteix a deixar fer, a intervenir el mí-nim indispensable en els processos del grup.

— El democràtic. Vetlla per preservar la participació de tot-hom i el respecte per totes les idees.

Si pensem en el concepte de lideratge des d’una pers-pectiva més àmplia, trobarem que hi ha una infinitat d’estils.Tants com persones amb iniciativa. Hi haurà qui utilitzaràessencialment la seva capacitat verbal; altres, es guanyaranl’estima dels seus companys i seran capaços d’influir-los enels moments decisius; uns tercers, tindran una gran quanti-tat de coneixements i informació sobre algun tema determi-nat, i això els conferirà un prestigi especial entre els seus,etc. Podríem resumir-ho amb la classificació següent:

— Líder expert. És el que més domina i coneix un tema.— Líder organitzador. És el més idoni per coordinar ac-

cions conjuntes i/o simultànies.— Líder intel·lectual. És el capaç de plasmar en paraules

les idees i els pensaments del grup.— Líder carismàtic. És el que «enganxa» emocionalment; el

que es fa estimar per tots.

En un grup poden coexistir personalitats de cada tipus.I, en el fons, totes són necessàries. Depenent de la situaciói del moment en prevaldrà una o altra.

L’exercici del lideratge comporta un cert ús de poder. Elresponsable d’un esplai ha de ser-ne conscient i exercir-loadequadament, atenent al fet que existeix, sens dubte, le-

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 50

gitimitat en l’exercici d’una funció establerta democràtica-ment. Un ús indegut del poder pot ser coercitiu, tant si esfa a través de la imposició autoritària com mitjançant estra-tagemes basades en la persuasió o la seducció exagerades.Són formes de portar un lideratge, però no ens semblendesitjables, ja que responen molt més als interessos perso-nals d’aquell que les exerceix que no pas a la voluntat depensar i vetllar pel grup i les persones que l’integren. En elsesplais apostem per una acció del responsable basada en laconfiança, el consens i la participació de tots, i intentemdefugir les actituds autocràtiques.

En els grups de nens, però, no esperem veure fàcilmentlideratges del tipus democràtic i coordinador, tal com hoestem exposant. Els nens i les nenes, per naturalesa, ten-deixen a un cert egocentrisme. Caldrà habituar els infants apensar en el grup i no només en ells mateixos, cercant unequilibri entre el que cadascun d’ells vol fer i el que dema-na el col·lectiu. Quan estiguem amb ells, ens pot ser útilreconèixer quins i com són els líders més visibles, ja que,si comptem amb la seva col·laboració en moments clau(sense deixar els altres nens de banda), facilitarem l’evolu-ció del grup.


L’exercici del lideratgecomporta un certús de poder

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 51

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 52

SEGONA PART

El mètode pedagògic

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 53

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 54

1. Un procés educatiu coherent

Per poder aconseguir un procés educatiu de qualitat, queevolucioni i millori amb el temps, cal que tots els factorsque en formen part s’hi relacionin coherentment. Així, totsels elements que conformen el procés educatiu, l’ideari, elmètode pedagògic, el model de centre i l’avaluació hand’estar en la mateixa línia i, entre ells, s’han de retroalimen-tar, tal com ho exemplifica l’esquema següent:

Ideari

Projecte educatiu

Mètode pedagògic

Acció educativa

Avaluació

Model de centre

Organització dels centres

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 55

Per tal de confeccionar un programa que integri els dife-rents elements del procés educatiu que es desenvolupa anyrere any, el primer que cal tenir en compte és que la con-creció de les reflexions sobre tots els seus elements hade ser consensuada per tot l’equip de monitors i revisada deforma periòdica. L’alt nivell de rotació de l’equip de moni-tors fa recomanable aquestes reunions i permet que tothompugui valorar i aportar la seva opinió sobre el desenvolu-pament del procés.

Tot i que molta gent s’especialitza en una determinadaedat, creiem que tots hem de poder donar la nostra opiniósobre els valors educatius, els criteris generals, els objectiusfinals, la metodologia i les eines de treball, per tal de faci-litar un procés educatiu coherent des que l’infant entra al’esplai fins que en surt. Aquesta programació lligada d’anyen any farà que els nens i nenes tinguin elements de refle-xió suficients per ser conscients tant de les característiquesdistintives del seu esplai com de l’essència del movimentlaic i progressista, en el qual han estat participant durantuns anys. Així, podran decidir si volen continuar-hi vincu-lats o no.

L’esplai pot ser, per tant, una bona base per continuartreballant en el compromís per un mateix anhel transforma-dor, un cop passada l’etapa de l’adolescència, en el si delscasals de joves, per exemple.

El projecte educatiu

El projecte educatiu d’un centre està format pel mètodepedagògic i pel model de centre. Tots dos van tan íntima-ment lligats que resulta difícil parlar-ne d’un sense fer refe-rències constants a l’altre. La manera d’educar i la formad’organitzar-nos són dues cares de la mateixa moneda. Elselements de cada part els teniu desenvolupats al llarg d’a-quest document. Cada un d’ells enriqueix els altres d’acordamb un dels principis que tan bé van saber exposar els teò-rics sistèmics: «el tot és més que la suma de les parts.»

56 I Projecte educatiu d’Esplac / El mètode pedagògic

Tots hem depoder donar lanostra opinió

sobre els valorseducatius per tal

de facilitar unprocés educatiu

coherent

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 56

L’avaluació

L’avaluació és fruit d’una necessària reflexió sobre la tascaeducativa. Aquesta és una tasca bàsica, sense la qual no éspossible avançar en el treball educatiu, mantenir el nivelldels plantejaments i la il·lusió inicials. Ens hem d’habituar afer la valoració dels nostres projectes i activitats per tal deno oblidar-nos dels nostres plantejaments originaris.

Per fer una bona avaluació, cal una observació sistemà-tica (diària, trimestral i anual) a través de pautes d’observa-ció, tests i esquemes del procés educatiu. Aquestes dades iles impressions personals de les experiències i conflictes vis-cuts són les úniques que ens poden permetre veure les cau-ses de l’èxit o del fracàs en les intervencions educatives ques’han dut a terme.

Cal documentar el desenvolupament de les activitats,l’actitud dels monitors i monitores, la participació dels in-

Un procés educatiu coherent I 57

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 57


fants, els conflictes, els resultats, les dificultats, els canvis, elscomentaris dels pares, la relació entre el producte final iels objectius inicials, etc., per tal d’estar en condicions de feruna adequada valoració del nostre treball educatiu. Caldràtambé una certa predisposició, a més d’un gran convenci-ment en el nostre treball com a educadors i educadores, peradaptar a poc a poc el nostre projecte i reorientar-lo d’acordamb les circumstàncies i les dificultats que sorgeixen a cadamoment. Tot això, sense perdre de vista els plantejamentsinicials. Hem de pensar que el nostre treball està subjecte acanvis i evolucions, i que només millorarem amb l’expe-riència i a través de la reflexió sobre les accions portades aterme. Els plantejaments originaris no predeterminen l’accióeducativa, sinó que creen un marc sempre millorable, en lamesura que l’equip de monitors madura i reflexiona sobrela seva acció.

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 58

2. Objectiusgenerals de l’educació en el lleure Els objectius han de guiar i servir de referència per al des-envolupament educatiu, ja que representen la concreció delsvalors, actituds i resultats que pretenem assolir. És fona-mental formular-los per orientar l’acció. Els continguts, lestècniques, les eines, els recursos didàctics i les activitats sónmitjans per assolir els objectius establerts.

Els objectius generals recullen els propòsits principalsde l’entitat. Sorgeixen dels trets d’identitat i dels princi-pis ideològics que ha assumit l’associació com a tal. Quanels formulem no podem ser ni excessivament genèrics, jaque no es tracta d’una manifestació de principis, ni massaconcrets, perquè tampoc parlem de programacions per curso per trimestre. Així, per exemple, un objectiu general del’esplai no pot ser «que els infants siguin feliços», perquè ésmassa abstracte, ni «que el grup de joves gestioni el materiald’acampada de l’esplai», perquè això és excessivament es-pecífic.

Els objectius generals, en definitiva, són formulacionsque expliciten el rumb a seguir i que comporten una plani-ficació i un desenvolupament posteriors. Per exemple, «po-tenciar la participació dels membres de la comunitat educa-tiva en la gestió del centre» és un objectiu general que potconcretar-se en programacions i actuacions puntuals al llargdel temps.

Passem a presentar una proposta d’objectius que cadaesplai pot adequar a les seves característiques, ampliant-los

Els objectius han de guiar iservir de referència per aldesenvolupamenteducatiu

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 59

si ho creu convenient. Hem classificat el objectius en tresdimensions: individual, grupal i comunitària.

Els objectius individuals o personals fan referència a lapart corporal, afectiva o intel·lectual de cada persona. Elshem redactat des del punt de vista de l’infant. Vegem-nealguns exemples:

— Entendre i apropiar-se dels valors que promou l’asso-ciació.

— Desenvolupar l’esperit crític. — Dominar l’ús de diferents llenguatges (oral, corporal,

plàstic, musical…).— Expressar lliurement i respectuosament les pròpies idees

i sentiments a través dels diferents llenguatges.— Desenvolupar les actituds necessàries per al treball en

grup (compromís i implicació personal, responsabilitat,reconeixement dels propis límits, solidaritat, etc.).

— Aprendre a utilitzar eines de treball en grup. — Aprendre a cuidar-se tant en l’aspecte físic com en el

mental.— Desenvolupar hàbits participatius i democràtics.

Els objectius grupals o interpersonals fan referència a lavida del grup: compartir, respectar, col·laborar, etc. Aquí te-niu més exemples, també redactats des del punt de vistadels implicats:

— Participar en la gestió del centre.— Utilitzar metodologies participatives per tal de potenciar

la iniciativa, la responsabilitat i el compromís dels mem-bres.

— Fer servir materials didàctics adequats als principis de lacoeducació i la igualtat.

— Desenvolupar unes relacions de convivència en comu-nitat basades en la igualtat, la cooperació, el respecte ala diferència, l’amistat i la confiança.

— Experimentar la riquesa del treball en equip, la impor-tància de compartir i d’ajudar-se mútuament.


03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 60

Els objectius comunitaris fan referència a l’entorn sociali natural que ens envolta i estan pensats des del punt devista de l’associació:

— Potenciar l’obertura i la participació de l’entitat en ladinàmica del barri o poble on està situada.

— Promoure unes relacions amb l’entorn social i culturalde respecte, participació democràtica, millora i enriqui-ment mutu.

— Fomentar unes relacions amb l’entorn natural de res-pecte, protecció i coexistència entre el desenvolupa-ment social i el medi ambient.

Els objectius generals s’han de concretar de forma anualo trimestral per facilitar la tasca del dia a dia. Aquesta con-creció ha de tenir en compte els diferents aspectes de la per-sonalitat, les edats i les característiques del grup. Per fer-ho,podeu prendre com a referència els quadres de psicologia

Objectius generals de l’educació en el lleure I 61

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 61


evolutiva que proposem a l’apartat de psicologia de la pri-mera part d’aquest document.

Els objectius específics

Entenem per objectius específics aquells que incentivenunes determinades conductes, que els infants o joves hau-ran d’adquirir mitjançant accions concretes.

Per formular els objectius específics, hem de desglossarels objectius generals en les diferents vessants de l’acció hu-mana: el pensament, l’afectivitat i l’acció. Cal que els objec-tius específics i les intencions anunciades en els objectiusgenerals estiguin perfectament sincronitzats.

Als objectius específics que fan referència al pensamentcorresponen els continguts, els coneixements, les anàlisis,les síntesis, les reflexions, etc. Als objectius específics quefan referència a l’afectivitat corresponen els interessos, lesmotivacions, els compromisos, les il·lusions, els sentiments iels desitjos. I, finalment, els objectius específics que fan re-ferència a l’acció afecten els comportaments, els hàbits, lesconductes, les habilitats, els costums, la motricitat corporal iel moviment inconscient.

Entenem perobjectius específics

aquells queincentiven unes

determinadesconductes, queels infants ojoves hauran

d’adquirir mitjançant

accions concretes

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 62

3. Els participants

Detecció de necessitats i interessos

Els nens i nenes no fan les coses perquè sí ni per casualitat.Es comporten d’una forma determinada en virtut d’unes pre-disposicions i unes tendències personals. Anomenem per-sonalitat a aquesta organització individual. Hi ha parts mésafermades i sòlides i altres que encara s’estan formant. Engeneral, podem afirmar que l’evolució de la personalitat nos’atura mai i que està en contínua transformació. Això signi-fica que les persones som éssers inacabats, en procés depermanent realització.

A l’esplai els infants posen en joc la seva personalitat. Enel si d’aquest espai, la van transformant i la fan créixer. Unade les tasques principals dels monitors dels esplais consis-teix a fer que el nen o nena descobreixi la seva pròpiaforma de funcionar, amb les seves característiques, comple-xitats i contradiccions; allò que, en definitiva, el converteixen un ésser original i irrepetible, valuós en si mateix.

Cal observar l’evolució dels infants des del moment enquè entren a l’esplai i recollir-ne les dades més significati-ves. Això es pot fer a través de fitxes prèviament elaboradeso simplement escrivint el que passa dia rere dia, tant col·lec-tivament com individualment. D’aquesta manera, es recull lahistòria del grup i dels seus integrants. Aquesta informaciópot ajudar a detectar les necessitats dels nens i permet queels monitors puguin planificar el curs i programar les acti-vitats.

A l’esplai elsinfants posen enjoc la seva personalitat.En el si d’aquestespai, la vantransformant i la fan créixer

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 63

L’objectiu de tot aquest treball d’observació és conèixermillor els nens i nenes i adaptar-ne les programacions a lapersonalitat, al moment evolutiu, a les inquietuds… D’a-questa forma, la intervenció educativa dels monitors s’ade-quarà millor a les veritables necessitats i interessos delsinfants i respectarà el ritme del grup.

La gestió del grup

Quan parlem concretament de la manera de portar un grupd’infants o joves, a més de les característiques evolutives, delvolum del col·lectiu i l’edat dels participants, ens basarem entota una sèrie de preceptes metodològics i eines de treball.

L’assemblea de grup

Parlar d’assemblea no és res més que parlar de reunió, enaquest cas, amb els infants. La forma d’actuar, per tant, nodifereix essencialment de les reunions de l’equip de moni-tors. És important, per principi, coordinar la situació de ma-nera que es guardi silenci, es respectin els torns de paraula,i es doni peu a l’exposició de les demandes i aportacions detots els integrants, ajudant a aquells que els costi expressar-se amb claredat. Fóra bo poder convocar les assemblees enllocs on tothom pugui veure’s i escoltar-se, sense interferèn-cies externes i amb prou condicions de comoditat per afa-vorir una bona comunicació entre els nens i nenes: llum ade-quada, temperatura agradable, cadires suficients, etc.

Com passa també amb els monitors, és interessant expli-car des de bon començament quins temes es tractaran a l’as-semblea, per tal que els nens puguin fer-se una idea de comserà la reunió i de què es parlarà. Els ajudarà a centrar-se.Pensem que, si sabem emprar-la, l’assemblea és una eina me-todològica de gran valor. Ens permet introduir infants i jovesen les regles bàsiques de la participació democràtica. Treba-llem el respecte pels altres, la tolerància envers altres idees


Parlar d’assemblea

no és res mésque parlar de

reunió, en aquestcas, amb els

infants

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 64

diferents de les pròpies, i s’aprèn a escoltar, a parlar en públic,a elaborar i ordenar un discurs, etc. També és un punt de tro-bada i de coneixença, un lloc on es posen en comú les dife-rents aportacions dels membres i on es crea una realitat nova,fruit de la participació activa de tots els que hi estan implicats.

El fet d’acostumar els nens i nenes des de ben petits aseure i a parlar en rotllana és una de les tàctiques més útilsper iniciar-los en el procés que hem designat com a res-ponsabilització i participació progressives.

L’establiment de límits

Establir uns límits clars equival a determinar què es pot feri què no. Cal que mostrem als infants quins són els acordso normes de convivència de l’esplai. I aquest coneixementels facilitarà la participació i la integració plena en el grup.Tinguem present que no hi ha grup sense regles, fins i totquan preval el principi de la inexistència de normes. De fet,la viabilitat d’un grup amb aquestes característiques és bas-tant discutible. Cal que entenguem les normes no com aprohibicions o obligacions, sinó des d’una perspectiva mésàmplia, com a pautes de comportament acceptades per totsels membres del grup.

Saber quines normes són les que regeixen en el centreequival, a la pràctica, a parlar d’horaris, dies de funciona-ment, monitors assignats a cada grup, sales corresponents,material de què es disposa, torns de neteja i serveis, etc. Elslímits, els acords i les normes dibuixen el terreny de joc ones duu a terme tota activitat d’un esplai, ja sigui un dissab-te a la tarda, en una excursió o de campaments. Són el marcde referència de l’entitat, imprescindibles pel creixementharmònic dels nens i nenes.

La diversitat en el grup

Quan estem davant d’un grup de nens o de joves ens tro-barem amb una sèrie d’individus diferents, que s’assemblen

Els participants I 65

Cal que entenguem les normes nocom a prohibicions oobligacions, sinócom a pautes de comportamentacceptades pertots els membresdel grup

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 65


en certs aspectes i divergeixen en d’altres. L’edat pot ser unelement homogeneïtzador, la llengua, el barri on viuen…Però no sempre és així. I cal aprofitar i aprendre a treballaramb la diferència.

La diversitat és un recurs pedagògic importantíssim pertreballar aspectes com ara la complementarietat, l’assumpciódels propis límits, la necessària convivència amb altres per-sones per completar-nos i conèixer-nos millor a nosaltresmateixos, etc.

Un grup d’infants amb un cert grau d’heterogeneïtatd’ètnies, per exemple, pot servir d’escenari per a l’assaig iaprenentatge d’una convivència respectuosa i mútuamentenriquidora. Pot originar un intercanvi cultural i social, decostums, hàbits i tradicions, així com de creences i valors.Pensem que, en realitat, un grup divers no és més que unamostra real a petita escala del que trobem a la societatactual.

La consciència de pertinença

Quan haguem aconseguit que tots els integrants se sentinidentificats amb el grup, haurem assolit un bon nivell decohesió grupal. Els nens, les nenes o els joves tindran cons-ciència de pertànyer a un grup determinat, reconeixeran elsseus companys i companyes, i se sabran partícips de la rea-litat que comparteixen.

Un nivell notable de cohesió és necessari per permetrela participació i la presa de responsabilitats. Que hi hagicohesió i sentiment de pertinença implica que hi ha con-fiança entre els membres, i la confiança és imprescindibleper afavorir la participació. Si un nen o un adolescent nosap si la seva opinió serà escoltada i ben acollida pels com-panys o monitors i se sent insegur o poc arrelat en el grup,no participarà ni s’implicarà en els projectes o activitats quees proposin. La participació requereix tranquil·litat, confian-ça i seguretat. En poques paraules, és imprescindible crearun sentiment de cohesió i pertinença ben afermat entre elsmembres del grup per afavorir la participació.

Un nivell notablede cohesió ésnecessari per

permetre la participació i la presa de

responsabilitats

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 66

La distribució de responsabilitats

Distribuir responsabilitats entre els infants o joves d’un grupcomporta, d’entrada, la idea que el monitor no és l’únic aactuar. I segona, que els integrants del grup han d’aprendrea fer les coses per si mateixos i acostumar-se a comprome-tre’s i a responsabilitzar-se de les activitats i projectes pre-vistos.

Per tant, a l’hora de muntar una activitat, hem d’habi-tuar-nos, com a monitors, a cedir quotes de poder, i a donarfeina a tots els integrants del grup. Evidentment, haurem detenir en compte l’edat dels participants, però, sigui comsigui, hem de procurar que tothom se senti implicat en latasca comuna, que tothom hi tingui alguna cosa a fer.

A través de l’observació dels nens i nenes del gruppodem arribar a conèixer quines són les seves aptituds icapacitats. D’aquesta manera podrem orientar-los vers aque-


03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 67


lles que podran fer de bon grat. De totes maneres, podemoptar per l’actitud inversa: la d’assignar determinades feinesa aquells que creiem menys adequats per fer-les. Es tractade provocar un canvi i evitar que se’ls encaselli en un paperrígid. Per exemple, podem donar l’encàrrec de vetllar pelmaterial a un nen despistat i desendreçat, o anomenar secre-tari de la reunió a algú que sempre es distreu i fa soroll. Elrepartiment de responsabilitats, però, no implica que el mo-nitor se’n desentengui, perquè és l’encarregat de donarsuport en tot moment, fer el seguiment de cada tasca i coor-dinar els esforços.

L’aprenentatge dels errors

Partim de la idea que no naixem ensenyats. Tot a la vida hoanem aprenent a través de l’experiència i de la raó. Com amonitors, quan comencem, la nostra il·lusió és realitzar totauna sèrie d’activitats i projectes que creiem que repercutiranbeneficiosament en l’educació i el desenvolupament delsnens i nenes. També ens iniciem en els hàbits de treballaradequadament en el si d’un equip de monitors. Tot plegatés una experiència motivadora. Però el fet que en tinguemmoltes ganes no vol dir que tot hagi de sortir perfecte. Defet, per molta pràctica que adquirim i per molta experiènciaque acumulem mai no podrem arribar a estar del tot se-gurs que actuem correctament. Podem espifiar-la i cometreerrors. Els infants, quan assumeixen responsabilitats, tambées poden equivocar. Tots podem equivocar-nos… absoluta-ment tots.

Per això, cal que no perdem la calma si els nostres pro-jectes (d’esplai, de vida, del que sigui) no surten com es-peràvem. Perquè tothom ha d’aprendre a fer les coses.Equivocar-se és la cosa més humana del món.

Ara bé, allà on ens haurem d’aplicar és en la reflexióposterior. En la valoració de l’experiència, veurem allò quehem fet malament, i aquest coneixement ens mostraràquè hem de rectificar i quin és el camí que caldrà seguir apartir d’aquell moment.

La valoració del’experiència ens

mostrarà quèhem de rectificari quin és el camí

que caldrà seguir

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 68

És bo perdre la por a les equivocacions, perquè el queés normal és precisament experimentar i fallar. L’observaciói la reflexió posterior sobre els nostres actes ens ensenyaràcom ho hem de fer la propera vegada o, si més no, com noho hem de fer. Aprendre dels errors implica que hem depensar abans i després d’actuar: és el principi de reflexió-acció alterna i continuada.

La resolució de conflictes

El conflicte és inherent a la vida del grup i de l’ésser humà.És normal i habitual. Per tant, el que hem de fer és apren-dre a gestionar les situacions que generen conflictes, malen-tesos i problemes. És essencial entendre que el conflicte noés dolent. És una oportunitat per créixer.

Podríem arribar a veure el conflicte com un xoc d’in-teressos, com una confrontació entre diverses opinions oalternatives. Davant d’un conflicte, s’ha d’intentar separar elproblema de la tensió emocional que genera. A l’hora deposar el problema a sobre de la taula, cada persona hauriade mirar d’exposar els seus sentiments amb expressionscom ara: «a mi m’agradaria que les coses fossin…», o bé «emsento incòmode o molest i em sap greu quan…», etc.D’aquesta manera evitem les acusacions i els atacs perso-nals, i no entrem en una espiral que genera més conflicte.

Gestionar els conflictes requereix respecte, saber escol-tar i capacitat per negociar. Fóra bo que sempre hi haguésuna persona que no estigués implicada directament en eltema. Seria l’encarregada d’actuar com a mediadora: escol-taria els arguments i col·laboraria a trobar una solució satis-factòria per a tots.

Un dels beneficis indirectes de la discussió oberta i con-trolada dels conflictes és l’augment del coneixement ques’obté del grup i de cada un dels participants. Tant si es trac-ta de nens com d’adolescents o de monitors, el conflictepermet l’expressió dels desitjos i de les necessitats de lespersones afectades. Captar aquests detalls ens permetràestar molt més a prop dels nens i nenes, si en som els moni-


El que hem defer és aprendre agestionar lessituacions que generen conflictes,malentesos i problemes

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 69


tors, o bé coordinar millor el grup de monitors si actuemcom a responsables de l’equip. El fet d’afrontar els conflic-tes amb la serenitat i l’objectivitat suficients ens permetràmillorar els nostres hàbits de convivència i desenvolupar-nos com a persones.

La relació per grups d’edat

La forma de treballar en els esplais comporta l’agrupamentde nens i nenes per franges d’edat. Cada dos anys fem ungrup. Això ens permet idear activitats adaptades a les carac-terístiques i capacitats que els són pròpies. Aquells esplaisque, pel fet de tenir grups molt nombrosos poden perme-tre-s’ho, fan activitats d’estiu separades, que afavoreixen ipotencien la cohesió interna de cada franja d’edat.

Però no podem oblidar que també és necessari fomen-tar la relació entre els diferents grups d’edat. L’esplai, que ésla realitat que els inclou a tots, és l’encarregat de donar elssignes d’identitat globals, es tracti dels grups de petits, degrans o de joves. Un nen o nena, quan entra a l’esplai, passadirectament a un grup d’edat i, indirectament, a un col·lec-tiu més ampli, l’esplai. Al llarg de la seva trajectòria dins del’entitat, l’esplai sempre en serà el marc de referència, elqual li permetrà relacionar-se, a partir de les activitats con-juntes, amb els nens i nenes dels altres grups. Aquestes acti-vitats són les que permeten als nens identificar-se i crearvincles amb aquest grup més ampli.

És bàsic que els nens i les nenes dels diferents grupsestiguin en contacte perquè, així, s’afavoreixen altres tipusde relació que no podrien produir-se en el si d’un mateixgrup. De la mateixa manera que els monitors solem dir queaprenem moltes coses dels nens, perquè tenen una forma deveure el món diferent de la nostra i l’expressen a la sevamanera; els nens, nenes i joves de diverses edats també s’en-riqueixen entre ells compartint activitats i temps, i aprenenta conviure conjuntament. A la llarga, fins i tot és possibleque alguns dels joves acabin fent de monitors. I d’aquestamanera, es reforcen encara més els vincles entre persones

És bàsic que elsnens i les nenes

dels diferentsgrups estiguin encontacte perquè,així, s’afavoreixen

altres tipus derelació

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 70

d’edats diferents. De fet, si ens fixem en la societat en gene-ral, veurem que en la vida real ens relacionem contínuamentamb persones més grans i més joves que nosaltres.

L’autogestió

El concepte d’autogestió comprèn tot el que hem dit ante-riorment. Parlar d’autogestió és parlar d’autonomia, respon-sabilitat, compromís, reflexió-acció, autoconeixement, conei-xement dels altres, coordinació, etc. En els projectes delscasals de joves es parla d’autogestió com a mètode i fita alho-ra: es pretén que les persones sàpiguen fer les coses per simateixes, a través de la pràctica, equivocant-se i rectificant. Iactuant. En els esplais volem potenciar aquesta capacitat apartir dels grups dels més petits. Demanem el parer dels nensen tot allò que poden assumir. Els animem perquè prenguinpartit, sàpiguen el que volen i lluitin per aconseguir-ho.

Progressivament els nens i les nenes van avançant en lacapacitat de pensar, decidir i actuar per ells mateixos finsque, de més grans, estan en disposició d’autogestionar-se.Per tant, si és el cas, poden començar a funcionar amb unacerta independència respecte de la dinàmica habitual de l’es-plai, formant grups estables d’adolescents, fent les seves acti-vitats i, en definitiva, assumint la seva responsabilitat en latrajectòria del grup. I, posteriorment, si volen, tindran l’opcióde fer el pas cap als casals de joves o altres associacions.

L’esplai i els adolescents

En aquest apartat ens referirem a un tema cabdal: ¿quèpassa amb els nois i noies que han estat anant durant anysa l’esplai i s’han fet massa grans per continuar amb el fun-cionament de sempre? Estem parlant dels nois i noies quetenen entre 13 i 17 anys.

Aquesta franja d’edat demana un plantejament particu-lar. Si ens la mirem des del punt de vista d’un esplai, intuïm


Parlar d’autogestió és parlar d’autonomia,responsabilitat,compromís,reflexió-acció,autoconeixement,coneixement dels altres,coordinació, etc

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 71


un trencament amb la dinàmica habitual dels grups d’in-fants. Si pensem en la creació d’un casal de joves com a fitai sortida de l’esplai, amb tot el que això comporta en termesd’organització global i de compromís individual, hi perce-bem encara algunes mancances. I, des del coneixement queens proporciona la psicologia evolutiva, sabem que aques-tes edats tenen unes característiques inherents i concretesque originen bona part de la complexitat de la situació.

A aquestes altures, és imprescindible introduir un nouargument. Fins ara hem estat parlant de l’esplai, del fet edu-catiu que suposa la participació activa en un centre de lleu-re i dels elements que se’n deriven. Hem vinculat el món del’esplai amb la societat i la cultura. Però, en qualsevol cas,el nostre discurs s’ha basat en tot moment en el concepteesplai com a epicentre i punt de referència.

Però podríem veure l’esplai des d’un punt de vista mésampli, com a entitat o associació que té per finalitat la trans-formació social cap a un món més just, humà i solidari. Dinsd’una associació d’aquesta mena, compromesa amb la tascade construir aquest món millor, s’hi podria encabir tant unesplai, com un casal de joves, o qualsevol altre grup establede persones que compartissin una mateixa missió. Cadagrup s’hauria de dedicar a allò que més el motivés.

Seguint aquest fil, podríem abordar el tema dels adoles-cents des d’un altre angle. Un grup d’infants pot anar crei-xent i desenvolupant-se dins de l’associació matriu. Faranesplai, com diem col·loquialment. Arribaran a tenir 12, 13 i14 anys, la seva forma d’estar i de ser canviarà ostensible-ment respecte als anys precedents, i es diferenciaran cla-rament dels grups dels més petits. Es convertiran en grups depreadolescents i adolescents. Els seus interessos i necessitatsvariaran. Els monitors s’adaptaran a aquests canvis i procu-raran estar a l’altura de les circumstàncies: mantindran lesmateixes actituds de fons, però procuraran que la conductaexterna estigui en consonància amb la dels adolescents.

Aquests grups seran precisament això: grups d’ado-lescents més o menys estables amb un funcionament par-ticular. Si es mantenen estables al llarg del temps i tirenendavant projectes participatius i de transformació social,

Intuim un trencament

amb la dinàmicahabitual dels

grups d’infants

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 72

podrien quallar en la constitució d’un casal de joves, que,entès de forma àmplia, no només inclouria un grup d’ado-lescents consolidat, sinó que hauria de poder admetre altresgrups d’adolescents, altres persones interessades, antics mo-nitors d’algun d’aquests grups, etc. Tot això s’emmarcariadins l’associació matriu de què parlàvem abans, i inclou-ria realitats tan diverses com ara l’esplai, els grups d’adoles-cents més o menys estables i el casal de joves. I, evident-ment, allò que els uniria a tots seria un ideari comú.

Seguint amb aquesta argumentació, es poden apuntaralgunes deduccions lògiques: una persona qualsevol, ambuna ideologia i uns interessos coincidents amb els de l’as-sociació, podria entrar a formar-ne part, d’acord amb lesseves necessitats i motivacions, i tindria la possibilitat d’ac-tuar tant de monitor de l’esplai com de suport ocasional pera activitats concretes. Si ho preferís, podria formar part d’al-gun grup estable i comprometre’s amb les activitats i pro-jectes corresponents o bé fer d’animador del casal, etc.

Aquest marc global, fonamentat en una determinadaideologia, abastaria tots aquests elements i en potenciaria lainteracció i la mútua interdependència. Permetria, en defini-tiva, compartir els projectes i donar un sentit únic a totes lesaccions que s’hi duguessin a terme, tant a l’esplai com enels grups d’adolescents, en altres grups estables i en el ma-teix casal de joves.

La conseqüència d’aquest plantejament és que aquestmarc associatiu afavoriria l’evolució dels grups d’adolescentsd’acord amb les seves situacions vitals; estarien més omenys vinculats al centre d’esplai primari, però tindrien lapossibilitat de dur a terme els seus projectes com a grup.Així, s’evitaria que es desvinculessin del món associatiu, simés no per falta d’espai o per manca de referents institu-cionals. Amb el temps, cada un d’ells, individualment i lliu-rement, podria decidir la manera de participar en l’entitat:¿fent de monitor? ¿muntant un grup de joc de rol? ¿organit-zant excursions? ¿tocant en un grup de música?… Tant és, elque importa és que no deixarien de participar activament enprojectes de transformació social, en algun lloc o altre, i a laseva manera.


03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 73


El monitor d’adolescents

A causa de la importància d’aquest moment evolutiu, no po-dem obviar aquest punt. A l’esplai, l’actitud de fons d’unmonitor és la mateixa, però el comportament extern variasensiblement depenent del grup en el qual està. Davant delspetits assumeix sovint un rol essencialment directiu i orga-nitzador, és a dir, es dedicarà a ajudar els menuts a organit-zar-se, exercirà de coordinador i impulsarà la participació detothom, el respecte entre els infants, etc. En un grup d’ado-lescents, intentarà més aviat captar-ne les necessitats i faci-litar-ne la canalització, evitant de convertir-se en protago-nista. Hi ha una transformació considerable en la manerad’estar amb els nens i nenes a mesura que van creixent.

Afegirem que aquesta actitud interna i externa és vàlidatant pel monitor d’un grup d’adolescents d’un esplai comper l’animador d’un casal de joves. El que tenen en comú ésque tracten amb gent que, en major o menor mesura, estancomençant a prendre decididament les regnes en la sevaparticipació a la vida social. La forma de funcionar de lespersones d’aquesta edat, amb petites diferències segons ca-da grup, demana un posicionament molt similar tant delsmonitors d’adolescents com dels animadors, basada essen-cialment en una actitud d’escolta activa.

La metodologia: el projecte en comú

És imprescindible que, per mantenir-se com a grup, les per-sones tinguin un projecte comú. Els adolescents tambéentren en aquest supòsit. Això vol dir que és recomanabletreballar amb projectes que responguin als seus interessos ique s’emmarquin dins del projecte educatiu i el marc ideo-lògic de l’entitat. Elaborar un projecte significa que s’hanpensat i definit unes finalitats, uns objectius, unes accions iuna metodologia coherents amb la raó de ser del grup i del’associació.

El projecte ha d’estar adaptat tant a les necessitats indi-viduals com a les grupals; ha de servir per «enganxar» els

En un grup d’adolescents,intentarà més

aviat captar-neles necessitats i

facilitar-ne lacanalització,evitant de

convertir-se enprotagonista

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 74

membres. També hem de procurar que sigui factible i queno sobrepassi les possibilitats reals d’actuació del grup. Aixòés especialment important en el cas dels adolescents, per-què per animar-los a continuar, convé que les seves prime-res experiències autònomes siguin un èxit.

Hi ha entitats que, ja actualment, disposen d’un centred’esplai i d’un casal de joves en el si d’una mateixa estruc-tura, tal com exposàvem anteriorment. En aquests casos,caldrà un treball conjunt i coordinat entre el monitor delsadolescents i l’animador del casal per tal que el projecte oprojectes començats tinguin continuïtat.

La relació individu-grup

Qualsevol grup d’un esplai ha de permetre expressar i de-fensar l’opinió individual de tots els membres. Però aquestrequeriment es fa encara més necessari en el cas dels ado-lescents. Els monitors han de vetllar per preservar la lliber-


Els monitors han de vetllarper preservar la llibertat individual i han d’evitar les actituds totalitàries i l’adopció de criteris noconsensuats

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 75


tat individual i han d’evitar les actituds totalitàries i l’adop-ció de criteris no consensuats.

La relació amb el grup és fonamental en aquest momentperquè donarà als adolescents la possibilitat de posar enpràctica els seus projectes i les seves inquietuds: podrancompartir-los amb els companys i se sentiran recolzats. Si ungrup d’adolescents creix d’aquesta manera, amb la gentimplicada en un projecte comú i compartint el dia a dia delseu desenvolupament, probablement assolirà un funciona-ment estable i autoregulat. La continuïtat natural d’aquestsgrups pot comportar la formació d’un casal de joves.

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 76

4. L’equip de monitors

El perfil del monitor

La diversitat de les persones que conformen una associacióés enriquidora perquè ens permet conèixer altres maneresde pensar. Mitjançant l’associació i, per tant, el repartiment deresponsabilitats, esdevenim més eficients. Creiem que en pri-mer terme és això el que motiva el nostre acostament a l’es-plai: el fet de sentir-nos identificats amb altres joves quecomparteixen ideals semblants.

El monitor d’Esplac ha de ser una persona que visquide forma coherent amb les idees i els valors que es prete-nen transmetre des dels esplais; és a dir, que apliqui en laseva manera d’actuar, de relacionar-se i de viure allò queens defineix com a moviment educatiu: la transformaciódel nostre món en un espai de llibertat i felicitat per a tot-hom.

La constitució de l’equip de monitors

La manera de conformar l’equip de monitors i els criterisque utilitzem per cercar els qui ens han de rellevar són ele-ments bàsics en la vida d’un centre.

Cada esplai ha d’haver pensat el perfil que busca pera la tasca de monitor, el qual haurà de complir un mínimde requisits. Això no implica que es rebutgin determina-

Mitjançant l’associació i,per tant,el repartiment deresponsabilitats,esdevenim méseficients

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 77

des persones, sinó que és imprescindible haver-nos plante-jat les nostres necessitats per concretar-les i definir-les aaquells que vulguin formar part del nostre equip de mo-nitors.

Això ens porta a pensar en una sèrie d’aspectes que caltenir en compte en relació amb l’acolliment que es fa al noumonitor:

— Hi ha d’haver una presa de contacte inicial.— Se li ha de donar tota la documentació del centre.— Se l’ha de presentar a la resta de l’equip de monitors i a

les altres persones integrades en l’associació.— Cal assignar-li responsabilitats d’acord amb la seva expe-

riència, disponibilitat, interessos i atenent les necessitatsdel centre. Una d’elles pot ser la de fer de monitor d’in-fants, però n’hi ha més.

— Cal explicar-li què significa participar plenament en elnostre centre, i quin és el compromís i la responsabilitatque comporta.

L’organització de l’equip

L’organització és un altre aspecte que s’ha de tenir en comp-te a l’hora de pensar en l’equip de monitors. Si està ben co-ordinada, ens permetrà combinar les capacitats i habilitatsindividuals amb les del grup, i donarà resposta a les neces-sitats de l’entitat. Hem de pensar que el funcionament del’esplai comporta moltes i diverses obligacions. Per tant, unagestió i distribució adequades de les tasques ens facilitarà lafeina.

Cada centre ha de conèixer les seves necessitats, i hauràde tenir en compte que l’organització:

— Ha de permetre que tothom trobi el seu espai de parti-cipació. És important delegar responsabilitats i assumircompromisos.

— Ha de ser flexible i adaptar-se a la realitat canviant.


Una gestió i distribució

adequades de les tasques ens

facilitarà la feina

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 78

— S’ha de basar en el consens de l’equip a l’hora de prendredecisions; tothom s’hi ha d’implicar i sentir-se’n partícip.

— Està formada per membres amb unes funcions determi-nades, acordades conjuntament. Caldrà que cadascú lesdesenvolupi al llarg d’un determinat període de temps,que se’n responsabilitzi i que, arribat el cas, en prevegiel relleu.

— Ha de comptar sempre amb persones que tinguin unavisió global de l’entitat i de totes les funcions que s’hidesenvolupen. Així es donarà coherència al projecte.

Un equip de monitors, com a grup, té dos vessants: elformal i l’informal. És important tenir-les en compte a l’ho-ra d’entendre’n el rendiment.

Com a grup de treball, ha de tenir una estructura de fun-cionament definida, recollida en un reglament d’ordre in-tern, que enumeri les funcions i les tasques de cada un dels

L’equip de monitors I 79

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 79


membres. A l’hora de distribuir aquestes responsabilitats ambconeixement de causa, hem de valorar aspectes com aral’experiència, el grau d’implicació, el coneixement de l’enti-tat i la motivació per la feina.

L’estructura de l’equip anirà variant segons els membresque el composin, però és convenient garantir una certa esta-bilitat que doni coherència i continuïtat al projecte. Cal pla-nificar els canvis generacionals i establir mecanismes detraspàs d’informació. Encara que els gestors variïn, el pro-jecte s’ha de mantenir.

Pels monitors, les reunions són una eina bàsica de tre-ball i relació. Per tant, les hem de pautar per treure’n el mà-xim profit i rendiment.

Si definim prèviament l’espai i el temps, el tipus de reu-nió, i els temes que tractarem, permetrem que tots els par-ticipants sàpiguen d’entrada què poden esperar-ne i què hipoden aportar.

Depenent dels continguts, podrem convocar uns deter-minats participants i, així, estalviarem esforços i optimitza-rem els recursos humans de què disposem. En tot cas, nosempre cal que tothom assisteixi a totes les reunions.

És important recollir en forma d’acta els acords, les deci-sions i les informacions que tenen lloc a la reunió. D’aques-ta manera, se’n podrà fer un seguiment, i serà possible infor-mar als que no hi hauran assistit.

Una fórmula de reunió que permet, a més de treballar,conèixer-nos, conviure, i passar-ho bé són les tancades demonitors. És important organitzar-ne almenys una a l’any,en un moment en què convingui passar força hores reunits(per exemple, a l’inici del curs, en què cal planificar i dis-tribuir les feines), i aprofitar l’ocasió per fer pinya.

Si, a més a més, tenim present que les relacions perso-nals poden influir molt en les nostres decisions individuals,podem treballar per crear un bon clima entre nosaltres. Aixòens facilitarà l’assoliment del consens i la implicació en elprojecte comú.

L’equip ha d’estar format per persones que tinguin elmateix projecte, per tal d’evitar que les necessitats indi-viduals interfereixin en la marxa del grup. Però hem de

Una fórmula de reunió que

permet, a més detreballar,

conèixer-nos,conviure, i

passar-ho bé sónles tancades de

monitors

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 80

ser conscients que, com a grup informal, els individus queel conformen tenen personalitat pròpia, sentiments cap alsaltres (de simpatia o antipatia), i que això genera unesdeterminades relacions interpersonals. Moltes vegades sónaquests aspectes els que acaben repercutint en el nostretreball.

La relació infants-monitors. Un estil educatiu

Dirigim la nostra tasca d’educadors a nens, nenes i joves.Parlem de persones que encara no tenen formada la sevapersonalitat, que estan aprenent a viure, a relacionar-se, aactuar, a pensar per ells mateixos, a triar, a decidir, a com-prometre’s.

Com a monitors i, per tant, com a agents educatius, ensplantegem acompanyar-los en aquest camí, en el seu crei-xement i en la seva maduració personal, aportant-los totesles eines i recursos que puguem per tal d’aconseguir que,en el futur, siguin homes i dones lliures.

Els infants han de poder percebre que els seus mo-nitors són persones adultes i, com a tals, els han de po-der considerar com a referent. És senzill de dir, però notant d’actuar-hi en conseqüència: pel monitor, implica unesforç considerable, ja que ha de ser molt coherent amballò que predica i no caure en contradiccions. En definiti-va, cal que actuï amb la mateixa exigència que demana alsinfants: no pot dir una cosa i fer-ne una altra completa-ment diferent.

Com a referent també hem de poder oferir una segure-tat que els més joves encara no tenen. Això comporta saberestablir els límits i les regles del joc. És a dir, saber exerciruna certa autoritat quan l’ocasió ho requereix. I no ens hade fer por actuar d’aquesta manera, ja que el que ells ne-cessiten, per aprendre a donar resposta a les diferents situa-cions, és un marc d’acció coherent.

L’equip de monitors I 81

Com a monitorsens plantegemacompanyar-losen el seu creixement i en la seva maduració personal

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 81


No només som un model en allò que fem i diem, sinóque també donem exemple amb l’actitud: amb la manera detreballar, d’actuar, i amb les estratègies que fem servir peraconseguir els objectius proposats.

Si en som conscients, doncs, desenvoluparem una acti-tud de comprensió i de respecte, que ens ajudarà a posar-nos en el lloc de l’altre i a tenir en compte els seus puntsde vista.

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 82

5. La programació

Una bona programació té dues utilitats bàsiques. Per unabanda, ens permet planificar el treball de l’equip de moni-tors, preveure les necessitats i organitzar-nos millor. Per l’al-tra, afavoreix la participació dels infants en la definició i lapreparació de les activitats.

Una bona programació del curs també ens ajuda a anti-cipar-nos a determinades tasques: a buscar una casa o unterreny d’acampada en condicions, a distribuir les responsa-bilitats d’acord amb la feina que comportaran, i a cohesio-nar el treball de l’equip, delimitant-ne d’entrada el projectei les responsabilitats de cadascú.

Pels grups, el fet de conèixer la programació general del’entitat representa saber el marc i els marges d’actuacióde cadascun d’ells.

Una programació general consta d’un calendari d’acti-vitats, que indica l’inici i el final del curs, les activitats ex-traordinàries, les festes, les sortides… D’aquesta manera, laprogramació de cada dissabte queda ben emmarcada i potelaborar-se a partir de les iniciatives dels grups. Així, escombina la previsió de la feina del curs amb la flexibilitatnecessària per fer possible una vida de grup rica i amb espaiper a la sorpresa. Si tot està previst d’entrada, els nens esde-venen simples consumidors: fan un paper que se saben dememòria. Es bo programar la feina de l’equip de la millormanera possible perquè facilita moltes coses. Però, en laprogramació de les activitats, els marges són importants,perquè representen oportunitats per decidir, per créixer per-

En la programacióde les activitats,els marges sónimportants,perquè representenoportunitats per decidir,per créixer personalment icom a grup,per sentir l’esplaicom a propi

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 83

sonalment i com a grup, per sentir l’esplai com a propi. Enaquest cas, sí que podrem parlar de l’espai dels infants.

Quan comencem a incorporar els nens i nenes a la defi-nició de les activitats, caldrà tenir present que els més petitsno són gaire capaços d’imaginar projectes de dos o tresmesos de durada. Per començar, la primera pregunta podriaser: «¿a què juguem avui?» Amb el temps, es poden arribar aelaborar projectes que durin un any sencer, com ara la pre-paració d’un intercanvi internacional.

De vegades, ens fa por donar la iniciativa a la mainadaperquè sol proposar coses irrealitzables. Però el que té sen-tit, més que limitar-nos al «això no pot ser», és ajudar elsinfants a veure què comporta cada proposta, quines dificul-tats i avantatges ofereix. D’aquesta manera, aniran aprenenta decidir amb més criteri. Així, establim una autèntica coo-peració: ells aporten les seves idees i desitjos, el seu esforçde reflexió i creixement; nosaltres, l’experiència i la segure-tat que els permetrà arriscar-se a provar allò que no han fetmai. És la nostra feina treure tot el suc educatiu de les acti-vitats que s’acordin i tenir un bon bagatge de recursos persi la iniciativa del grup s’encalla.

Una opció passaria per deixar a criteri dels infants totallò que ells puguin decidir. I, amb el temps, ens adonaremque, quan obrim espais de participació real, són moltes isorprenents les capacitats dels infants per organitzar-se.


Quan obrimespais

de participacióreal, són moltes

i sorprenents les capacitats

dels infants perorganitzar-se

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 84

6. Estratègies educatives

Què és una estratègia educativa?

Parlem d’una estratègia educativa quan ens referim a unconjunt d’indicacions que ajuden, en una acció educativaconcreta, a prendre la decisió òptima per a la situació plan-tejada.

Una de les característiques que enriqueix, i que al ma-teix temps dificulta, el fet educatiu és que cada situació téles seves particularitats. Per tant, és impossible establir unesregles d’or que serveixin per prendre decisions en qualsevolcircumstància.

La vida quotidiana

Parlem de vida quotidiana quan ens referim a totes aquellesactivitats, accions o conductes que es repeteixen amb fre-qüència. La repetició és el que la fa potencialment educati-va (abasta accions diverses: des de l’hàbit de saludar quans’arriba a l’esplai, fins a la preparació de la motxilla cadavegada que anem d’excursió passant per l’organitzaciód’una activitat habitual). La intervenció educativa des de lavida quotidiana ens permet treballar molts continguts, i con-solidar-ne l’assimilació. Parlem moltes vegades de la vidaquotidiana sense mencionar-la explícitament: sovint ens hireferim amb expressions com ara la d’«educar dia a dia».

Parlem de vidaquotidiana quanens referim atotes aquellesactivitats, accionso conductes que es repeteixenamb freqüència

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 85

Inte

rven

ció

en la

vid

a qu

otid

iana


4-6

AN

YS

HÀ

BIT

SR

ELA

CIO

NAT

S

AM

BLA

PRÒ

PIA

PER

SON

A

HÀ

BIT

SR

ELA

CIO

NAT

S

AM

BL’E

SPA

II

ELM

ATER

IAL

HÀ

BIT

SR

ELA

CIO

NAT

SA

MB

ELS

ALT

RES

IAM

BEL

CO

NJU

NT

DEL

GRU

P

•Hà

bits hig

iènics

i relac

ionats am

b la

salut

.•Po

tencia

r l’o

rdre i

la cura d

e l’espai

i del

mater

ial d

el grup

.

•Po

tencia

r l’o

rdre i

la cura d

el ma

terial

propi.

•Afa

vorir

el r

espe

cte cap

als

comp

anys.

•Facilita

r qu

e comp

artei

xin m

ateria

l propi

i com

ú.

•Re

forçar els

aspectes

anterior

s.

•Po

tencia

r el

cone

ixeme

nt d

e les

pròp

ies cap

acita

ts.

•Re

forçar els

aspectes

anterior

s.

•Po

tencia

r l’o

rdre i

la cura d

els m

aterial

s de

l’espla

i.

•Re

forçar els

aspectes

anteri

ors.

•En

senyar-lo

s a

sabe

r escolta

r i a

respe

ctar

les o

pinion

s de

ls alt

res.

7-8

AN

YS

•Re

forçar els

aspectes

anterior

s.

•Fer qu

e pren

guin

consciè

ncia

de la

pròpia

pe

rsona

litat d

ins d

el grup

.

•Re

forçar els

aspectes

anterior

s.

•Poten

ciar la

cura d

el ma

terial d

e la

comu

nitat

i de l’esplai.

•Re

forçar els

aspectes

anteri

ors.

•Inc

entiv

ar l’

expressió

d’in

quiet

uds i o

pinion

s i a

favorir

el consen

s en

la p

resa d

e de

cision

s.

9-11

AN

YS

12-1

4 A

NY

S

•Re

forçar els

aspectes

anterior

s.

•Po

tencia

r la

valor

ació

dels

canvis

prop

is de

l’ed

at.

•Ex

ercit

ar e

l recon

eixem

ent i l

a recti

ficació

dels

prop

is errors.

•Re

forçar els

aspectes

anterior

s.

•Po

tencia

r l’o

rdre i

la cura d

els e

spais

i m

ateria

ls prop

is de le

s activ

itats

extra

ordin

àries

(tro

bade

s,acam

pade

s,etc

.).

•Re

forçar els

aspectes

anterior

s.

•Po

tencia

r la

crític

a i l

’autocrí

tica

d’un

matei

x i d

el grup

.

15-1

8 A

NY

S

•Re

forçar i a

profu

ndir

en tots els

aspectes

an

terior

s.

•Inc

idir espe

cialm

ent en

el r

econ

eixem

ent de

la

pròp

ia pe

rsona

litat i

afavorir

la v

aloració

po

sitiva

d’un

mateix

.

•Re

forçar i a

profu

ndir

en tots els

aspectes

an

terior

s.

•Acon

seguir

la p

lena

respon

sabil

ització

dels

seus a

ctes.

•Re

forçar i a

profu

ndir

en tots els

aspectes

an

terior

s.

•Prop

iciar la

con

vivèn

cia a

mb a

ltres

grup

s exter

ns a

l’espla

i.

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 86

En aquestes situacions educatives, hem de saber refor-çar en el grup o en un nen o nena concrets aquells valors iactituds que volem potenciar com a educadors.

Una estratègia lligada a aquesta i que, per proximitat,tractem conjuntament és la de la intervenció indirecta.

Parlem d’intervenció educativa indirecta quan l’aprenen-tatge és potenciat indirectament per l’acció del monitor. Enaquest cas, el monitor organitza l’espai, l’entitat, els recursoso la pròpia conducta (com a referent) per tal que siguineducatius i afavoreixin l’aprenentatge d’uns continguts de-terminats. Aquesta estratègia és molt positiva per generaractituds, valors i normes (per exemple, un espai ordenat po-tencia l’ordre dels infants; una entitat democràtica afavoreixla comprensió del concepte de democràcia; un monitor res-pectuós facilita la interiorització d’una actitud de respectemutu).

INTERVENCIÓ INDIRECTA

• Adequació de l’espai i del material.

• El monitor com a model.

• Tracte entre el monitor i el nen o nena: basat en una relació de persona a persona.

La responsabilització i la participació progressives

Pensem que la responsabilització progressiva ha de ser undels eixos principals de l’esplai, juntament amb la participa-ció progressiva. Aquests dos factors van íntimament lligats ies complementen mútuament.

Ser responsable no és fer una determinada activitat, sinóser conscient i tenir l’actitud de respondre dels nostres actes.És ser-ne coherent i conseqüent, i implica reconèixer elspropis límits. La responsabilitat de la vida del grup s’ha derepartir entre tots els membres (monitors, monitores, nens inenes); per aquest motiu, parlem de corresponsabilitat. Això

Estratègies educatives I 87

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 87


no vol dir que tots els membres tinguin la mateixa respon-sabilitat, sinó que cadascú n’assumeix alguna, d’acord ambles seves capacitats, voluntat i motivació. Cada una de lesresponsabilitats assumides pels membres del grup són com-plementàries i contribuiran a la realització d’allò que enshem proposat com a col·lectiu.

Parlem de participació quan els implicats assumeixen lesdecisions en relació amb els assumptes que els afecten. De-finim la progressivitat de la participació de forma concèntri-ca, de manera que es van incorporant o obrint noves par-cel·les a mesura que el grup les pot anar assumint. Aquestprocés corre paral·lel al de la responsabilització progressiva.

Per potenciar la responsabilització progressiva, cal:

— Donar una informació accessible. — Donar una visió global, i no parcial, del conjunt del pro-

jecte.— Deixar que el grup s’equivoqui i aprengui dels errors. — Exigir al grup coherència en les seves accions.— Facilitar un clima de confiança per tal que els membres

puguin parlar obertament i amb sinceritat sobre la pos-sibilitat de responsabilitzar-se d’una tasca determinada(«vull fer i puc fer»), reconeixent els propis límits, si cal.

Els monitors hem d’assumir el risc que els infants s’e-quivoquin i experimentin amb els errors, amb les sevesconseqüències, amb la posterior rectificació… (recordem eldret dels infants a aprendre dels propis errors). Cal tenir encompte, però, que el monitor ha de posar límits quan laseguretat del grup perilla o un projecte més ampli pot fra-cassar.

Per facilitar la participació, cal establir un marc clar, enel qual els canals de comunicació, les funcions i els rols delsinfants, dels pares i mares i dels monitors i monitores esti-guin ben delimitats. Això farà més operativa la participacióde cadascú.

També cal definir les expectatives per evitar tant el des-concert com els malentesos en el si del grup. Hem de dei-xar clar que la participació no sorgeix d’un: feu el que vul-

Cada una de les responsabilitats

assumides pels membres del grup són

complementàries i contribuiran a

la realització d’allò que enshem proposat

com a col·lectiu

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 88


PART

ICIP

AC

IÓPR

OG

RES

SIVA

4-6

AN

YS

7-8

AN

YS

9-11

AN

YS

12-1

4 A

NY

S

15-1

8 A

NY

S

RES

PON

SABI

LIT

ZA

CIÓ

PRO

GR

ESSI

VA

•Establi

r la

norm

ativa

del

grup

.

•Avalu

ar-ne

les a

ctivit

ats.

•Tenir

cura

del m

aterial

propi

(roba

,motxil

la,me

njar...).

•Tenir

cura

del m

aterial

del

grup

i de

l med

i.

•Ein

es a

introdu

ir:inf

orma

r sobre

les tasqu

es qu

e cal f

er i r

epartir-le

s en torns variab

les.

•Re

forçar els

aspectes

anterior

s.

•Prop

osar i

escollir

acti

vitats.

•Re

forçar els

aspectes

anterior

s.

•Assumi

r la

respo

nsab

ilitat

sobre

els m

itjan

s i l

’execució

de l’

activ

itat (pren

dre

consciè

ncia,

veure

com

ho fa

rem

i quin

es con

seqü

èncie

s es d

erive

n de

la n

ostra

acció)

.

•Ein

es a

introdu

ir:do

nar l’opo

rtunit

at d’e

scollir

resp

onsabil

itats.

•Re

forçar els

aspectes

anterior

s.

•Prop

osar,e

scollir

i prep

arar a

ctivit

ats.

•Re

soldr

e confl

ictes.

•Re

forçar els

aspectes

anterior

s.

•Assumi

r la

respo

nsab

ilitat

sobre els

mitja

ns,la

preparació

i l’ex

ecució

i de

l’acti

vitat

(prend

re con

scièn

cia,a

ban

da d

e veure

com

es far

à i q

uines

conseqüències

es deriv

en

d’una

acci

ódete

rmina

da).

•Ein

es a

introdu

ir:triar els

repres

entan

ts del g

rup

més ad

ients

per a

deter

mina

des tas

ques.

•Re

forçar els

aspectes

anterior

s.

•Pa

rticip

ar e

n el

funcio

name

nt d

e l’esplai

.

•Pa

rticip

ar e

n els

projec

tes o

en

la vid

a de

l barri

o po

ble.

•Re

forçar els

aspectes

anterior

s.

•Prendre consciè

ncia

de le

s pròp

ies li

mitac

ions i s

er coheren

ts.

•Pren

dre

consciè

ncia

socia

l:sabe

r qu

e les

respo

nsab

ilitats ad

quiride

s repe

rcutei

xen

en

un g

rup

socia

l.

•Re

forçar els

aspectes

anterior

s.

•Prep

arar p

rojec

tes d

e curs.

•Re

forçar els

aspectes

anterior

s.

•Ge

stion

ar e

l grup

i el p

ressu

post.

•Tenir

l’op

ció d

e fer

d’aj

udan

ts de

mon

itor.

•Assumi

r proje

ctes conju

nts am

b alt

res entita

ts (ca

sals

de jo

ves).

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 89


gueu. Els objectius que es marqui el grup han d’estar dinsdel marc de l’entitat (ideari, objectius de l’esplai…).

Amb els grups de petits, les eines de participació quetenim són poc funcionals. Per tant, cal crear-ne de noves,que s’adaptin a les seves característiques i necessitats. Pen-sem que, en aquest sentit, hem de trobar els instrumentsque facilitin la tasca dels monitors com a receptors i ampli-ficadors de les iniciatives dels infants.

Projectes comuns

Parlem de projecte com a estratègia educativa quan la ini-ciativa, la responsabilitat i la gestió del projecte recauen enel grup. Valorem el fet que aquesta estratègia permet:

— Un aprenentatge des de l’acció: la millor manera d’a-prendre les coses és fent-les.

— L’autogestió del grup: afavoreix l’aparició de personesimplicades socialment, lliurepensadores i cooperadores.

— El consens en la presa de decisions: facilita que ningúse senti marginat o desmotivat.

No hem de confondre els projectes educatius com aestratègia educativa amb els projectes educatius propis del’esplai o de cada grup. Aquests últims són els que preparenmonitors i monitores per assolir uns objectius concrets enun temps determinat. En aquests projectes, els participantsno intervenen en la decisió sobre el què i el com d’una acti-vitat: només hi participen en la realització i en part de l’a-valuació.

Per desenvolupar un projecte, podem parlar de quatregrans fases:

— 1a fase. Què volem fer com a grup? Cal tenir en comp-te la maduresa del grup per abordar aquesta pregunta.Probablement només la podrem plantejar en aquellsgrups que ja tinguin un bagatge important en l’elabora-

Parlem de projecte com a estratègia

educativa quan la iniciativa,

la responsabilitati la gestió del

projecte recauenen el grup

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 90

ció de projectes. Amb grups de petits i mitjans, o fins itot de grans amb poca experiència, podem apropar-nosa aquesta fase establint l’objectiu al qual es vol arribar.

Una altra manera de potenciar la presa de decisionspot passar per oferir una sèrie de tallers o activitats, vin-culats a un projecte final no establert prèviament pelsmonitors. Cada membre del grup haurà de passar primerper tots els tallers. Un cop fet això, els participants po-dran establir, des del consens, el projecte comú. Després,cadascú triarà la tasca a desenvolupar i decidirà des dequin taller la pot fer millor.

— 2a fase. Com ho fem? Un cop el grup ja sap què vol fer,cal que es posi d’acord sobre la manera de dur-ho a lapràctica: per assolir el projecte comú establert, és im-prescindible saber què farà cadascú i com s’acoblarà laseva feina amb la de la resta del grup. Cada persona osubgrup de treball que es responsabilitza d’una part delprojecte ha de tenir llibertat per organitzar-la a la sevamanera, però sempre tenint en compte que l’ha de vin-cular a la feina d’altres persones o subgrups de treball.


03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 91


Per facilitar aquest lligam, es poden fer petites reunionsamb representants de cada subgrup durant el procés depreparació. S’ha d’intentar donar cabuda a tothom. És adir, tothom ha de poder satisfer els seus desitjos indivi-duals a través de la comunitat. En aquesta fase, els mo-nitors no dirigeixen la feina, sinó que posen a disposi-ció dels participants tot allò que fa falta per dur a bonterme el projecte.

— 3a fase. La realització del projecte. La darrera fase con-sisteix a dur a terme el projecte a partir de la feina queha fet cada persona o subgrup de treball. Una coordi-nació adequada entre les diferents feines influirà decisi-vament en el resultat final.

— 4a fase. La valoració del projecte. L’avaluació del pro-jecte en relació amb totes les fases, els participants, elserrors, els resultats, els sentiments… és una fase impres-cindible per a l’aprenentatge. Serveix per millorar a par-tir de la crítica constructiva de la feina feta.

PROJECTES COMUNS

4-6 ANYS

7-8 ANYS

9-11 ANYS

12-14 ANYS

15-18 ANYS

• Elaborar projectes molt breus, a curt termini, amb resultats fàcilment visibles pels nens i nenes.

• Reforçar l’aspecte anterior.

• Introduir la gestió del grup, comptant en tot moment amb un fort assessorament dels monitors.

• Organitzar projectes que poden tenir una durada més llarga. El grup pot gestionar els projectes,comptant amb l’assessorament dels monitors.

• Reforçar els aspectes anteriors. Es pot introduir la cogestió de projectes amb altres grups de les mateixes característiques.

• Introduir els projectes anuals o de més d’un any, en què la gestió recaigui en el grup.

• Introduir els projectes d’abast social.

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 92

7. Eines educatives

Què és una eina educativa?

L’eina s’ha definit des de sempre com aquell instrument quefan servir els artesans per treballar. Si apliquem aquest prin-cipi al món dels esplais, les eines seran tots aquells instru-ments i recursos que ens permetran tirar endavant la nostratasca educativa. Amb tot, una eina no s’ha d’encabir neces-sàriament en una estratègia concreta; pot respondre a mésd’una estratègia.

Per treure el màxim rendiment de les eines, cal tenir-neun bon coneixement. En aquest sentit, la formació continua-da ens pot donar un cop de mà. Així mateix, la iniciativa, laimaginació i la valentia per innovar han de ser una constanten la intervenció educativa.

El joc, una eina educativa

El joc té una gran importància en la vida dels infants, ja quees planteja com una activitat natural dels nens i nenes i elsproporciona plaer, satisfacció i diversió. En definitiva, els in-fants juguen per divertir-se. Per tant, parlem del joc com aactivitat motivadora en si mateixa.

L’infant utilitza el joc com a eina de:

— Relació amb els altres.— Relació amb un mateix.

La iniciativa,la imaginació i la valentia perinnovar han deser una constanten la intervencióeducativa

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 93

— Relació amb l’entorn.— Desenvolupament d’habilitats (intel·lectuals, físiques,

emocionals…).

Les regles que s’estableixen en el joc generen unes exi-gències que permeten al nen o nena definir el seu rol enl’entorn, ja que delimiten el que pot i el que no pot fer; re-gulen la subjectivitat i l’objectivitat, determinen els diferentsprocessos i la finalitat del joc, en marquen variants, in-diquen la manera de solucionar els conflictes i de complirles penalitzacions. L’anàlisi posterior dóna peu a canviar-neo no les regles, permet observar el comportament delsinfants en una determinada situació i millorar-ne els as-pectes relacionals. En conseqüència, el joc permet conèixerles característiques, les possibilitats i els límits de cadascú.És una situació ideal per regular tant l’equilibri personalentre el jo i els altres com la manera d’establir relacions.

Tenint en compte totes aquestes qualitats del joc, elseducadors l’utilitzem com a eina per incidir en l’aprenen-tatge de l’infant. Per tant, no hem d’oblidar que cal crear unespai lúdic. És bàsic que el joc estigui planificat i es faciamb una intenció educativa concreta, ja que hem de pro-curar de no utilitzar-lo com a simple recurs per omplir eltemps.

Cal vetllar perquè els jocs siguin dinàmics, enriquidors ivariats. Una activitat educativa centrada en el joc (encaraque no sigui de forma exclusiva) sempre és viva i canviant,s’adapta contínuament i troba noves formes de manifestar-se i connectar amb la realitat. Si volem que els nostres noisi noies es comprometin cada cop més amb el nostre projec-te i ideari, cal que l’educació desenvolupada a l’esplai, i pertant la finalitat dels jocs, no consisteixi únicament a passarl’estona, sinó que, més enllà de l’activitat que s’està duent aterme, preservi l’esperit original que ens ha portat a orga-nitzar un moviment laic i progressista.

Cal adaptar el joc contínuament de manera que, a cadaedat, les persones hi trobin possibles sortides, noves formesi nous sentits. Així, des de les edats més primerenques finsa les més adultes se sentiran motivats a participar. I ja no


Cal adaptar eljoc contínuamentde manera que,

a cada edat,les persones hitrobin possiblessortides, novesformes i nous

sentits

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 94

només pel joc en si, sinó pel significat i les implicacionssocials que comporta.

Hem de diferenciar entre joc dirigit i joc espontani. Enel primer cas, la intervenció del monitor és necessària i l’uti-litzarem per potenciar objectius educatius. El joc espontaniés aquell que sorgeix de la iniciativa dels infants. Ells matei-xos n’organitzen l’acció i el divertiment. Nosaltres només elshem de facilitar un espai segur, un temps i uns bons ma-terials.

El jocs a l’esplai prenen unes característiques concretes,que són:

— Permeten la creació de variants i de jocs nous.— La relació entre els participants ha de ser enriquidora.— Tenen una finalitat educativa.— Sovint estan elaborats pels mateixos participants.— Els conflictes que comporten són motiu de creixement

personal.— Els infants saben que és fonamental participar-hi.— Hi ha de predominar la cooperació, la comunicació i la

possibilitat de sortir d’un mateix.— Estan organitzats per edats, característiques i interessos

dels participants.— Situen personalment el nen i la nena en el seu entorn i

li aporten una visió crítica i constructiva de la societat.— Els monitors contribueixen a fer que els acords respon-

guin a la dinàmica del grup. Ajuden els participants a su-perar les dificultats i troben el punt d’intervenció òptimaen el joc, sense acaparar el protagonisme.

— Es produeix una rotació de rols, i una posterior valo-ració i aportació de suggeriments per part del monitor idels altres components del grup.

— A totes les edats es treballa la funció universalitzadoradels jocs. Amb els més grans, s’incideix especialment enla funció integradora.

— Hi ha una gran preocupació per treballar la intercultu-ralitat del joc i dels seus significats. Aporta un enriqui-ment cultural i humanístic.

— Es treballa la imaginació, la creativitat i l’expressió.

Eines educatives I 95

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 95


Els objectius que volem assolir amb un joc dirigit espoden reforçar si en fem una avaluació conjunta amb elsnens. Ells han de poder expressar les seves emocions i vi-vències.

Els infants, d’acord amb la seva edat, han de tenir ganesde jugar i (després de passar-s’ho bé) investigar en el sentitocult o manifest de les situacions que proporciona el joc. Ésimportant que les posin en comú amb els companys i com-panyes i que en puguin treure conclusions. El joc mogut,cooperatiu, d’enginy, creatiu; l’expressió corporal, la repre-sentació teatral, la performance i l’expressió plàstica han depermetre als infants i adolescents posar distància entre ells iels objectes i veure clarament la diferència que hi ha entreel fet de consumir i el de participar, el de compartir i el decrear.

Hi ha una diversitat de tipologies de joc molt àmplia quepermet treballar aspectes com ara els coneixements, la inter-culturalitat, les estratègies, les habilitats, les relacions, lacooperació, etc.

Per evitar la monotonia, us proposem l’elaboració d’unrecull de jocs. Aquest registre haurà d’estar a l’abast de qual-sevol monitor, que el podrà utilitzar per programar les acti-vitats amb més fluïdesa. A la pàgina següent us facilitem unexemple de fitxa de joc.

Les activitats

Un dels grans valors de l’esplai són les vivències que apor-ten a tots els que hi participen. En aquest sentit cal destacarque un dels moments en què es viu l’esplai més intensamentté lloc durant les sortides, ja sigui d’un, dos o més dies. Ensreferim a les excursions, les colònies i els campaments.

Marxar d’excursió a la muntanya, a una casa o alberg,significa abandonar allò que ens és proper, quotidià; allòque a cadascú ens dóna seguretat. Aquest fet permet refor-çar els vincles grupals. Els infants, i també els monitors i mo-nitores, busquen la seguretat personal en els companys.

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 96


Nom (o noms) del joc:

Terreny

(quin és el tipus de terreny més apropiat, divisions o separacions que cal fer, croquis clar...)

Temps

(durada i moment del dia més idoni)

Participants

(franja d’edat més (nombre de participants (nombre d’equips

adequada) més adequat, senars o parells) o divisions que cal fer)

Material necessari

(quantitat i descripció)

Objectius

(aspectes que es treballen amb el joc, habilitats....)

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 97


Desenvolupament del joc

(com i quan comença, descripció del joc, en quin moment i per què s’acaba)

Normes

(regles i excepcions del joc)

Paper de l’animador

(aspectes que el monitor ha de controlar i tenir en compte: vigilància, estat d’ànim, moment

del dia adequat per jugar, maneres d’evitar possibles conflictes, qüestions de seguretat...)

Animació

(ambientació, fantasia que envolta el joc)

Variants

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 98

Quan estem avançant per un camí, encara que el mapa il’experiència ens assegurin que anem bé, experimentareminevitablement una certa sensació de desconcert. De nit,quan anem a dormir a la tenda, tot i l’escalfor humana delscompanys, sorgeix una sensació d’incertesa, d’aventura i laconsciència d’estar vivint un moment irrepetible. Cal aprofi-tar aquests sentiments, no tant per explotar-los o per fer queels nostres nens i nenes siguin valents, sinó per reforçar laconfiança en el grup i la cohesió amb els altres. També ésuna bona ocasió per fer que els infants coneguin la feinadels monitors com a persones que els aporten seguretat,que els ajuden a resoldre les situacions complicades, que elsfaciliten recursos i que estan al seu costat en els bons iels mals moments.

Al llarg d’aquestes activitats, viurem situacions (des deles acampades fins a les colònies) que ens donaran motiusobjectius per aprendre a valorar, en major o menor mesura,les comoditats amb les quals estem acostumats a conviure.Però, alhora, i sobretot als campaments, ens adonarem de la


03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 99


quantitat de coses que ens són prescindibles, i haurem deposar a treballar la nostra capacitat creativa per resoldresituacions quotidianes sense els estris als quals estem habi-tuats. És ben cert que hi ha moments difícils: com el dia quehem de menjar dempeus, tots comprimits en una tendal,perquè està plovent a bots i barrals. Però, curiosament,aquests seran els moments que tots recordarem amb mésintensitat. Són les petites coses que van quallant dins nostrei que es queden per sempre en el record…

Un altre valor important d’aquests tipus d’activitats ésque ens fa compartir amb la resta del grup tots els momentsdel dia: des del pipí del matí, fins a la becaina de desprésde dinar, la dutxa, el cansament del vespre, els despertarsalegres o malhumorats, etc. Tot això en un entorn que elgrup s’ha de fer seu. Efectivament, cal que el grup se sentia gust amb l’espai, amb els estris, amb les persones quetambé han participat en l’activitat i no siguin de l’esplai (cui-ners, intendents…). Si els nens i nenes se senten com acasa, com en una segona llar, estaran més relaxats i respec-taran l’entorn. Per aconseguir que es facin seu l’espai, ésconvenient que participin en la distribució de les coses, delmaterial; que ajudin a muntar i a desmuntar els equips desuport (tendes, cuina…) i que tinguin moments i espais perrelacionar-se amb totes les persones que hi ha a la «casa».

Durant el curs, les excursions tenen la missió de refor-çar el sentiment grupal. Si sortim a la muntanya, ens servi-ran per treballar el respecte i l’interès per la natura i es-devindran un bon moment per començar a habituar-nos atendes de campanya, estris d’acampada i material de mun-tanya en general. Així, els nens es preparen per als campa-ments d’estiu. Les excursions en les quals es fa una camina-da pel bosc o es puja un cim constitueixen també un reptemolt interessant per la sensació final que comporten d’èxitindividual i conjunt (per haver fet el cim o haver arribat allloc d’acampada).

Les sortides a exposicions, museus o altres poblacionsens serviran per aprofundir en el tema que estiguem treba-llant i ens possibilitarà veure de prop altres indrets de lanostra geografia. L’observació i el coneixement de les coses,

De nit, quananem a dormir a

la tenda, tot il’escalfor humana

dels companys,sorgeix

una sensaciód’incertesa,d’aventura i

la consciènciad’estar vivint un moment irrepetible

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 100

siguin espais naturals, rurals o urbans, és el que porta lespersones a sentir-hi afecte. D’aquest sentiment també ensorgeix el respecte i l’afany de preservar i protegir.

Mitjançant l’estada d’uns quants dies en una casa de co-lònies, el grup d’infants i els seus monitors aprofundiran enla convivència. A més a més, les colònies ofereixen múlti-ples possibilitats per treballar l’entorn de les activitats: a tra-vés de decorats, i l´ús de personatges o objectes. Tradi-cionalment, s’utilitza un centre d’interès per vertebrar-ne elselements d’ambientació i animació. El centre d’interès per-met lligar les activitats entre si i serveix, sobretot en elcas dels més petits, per mantenir la curiositat i l’atenció alllarg de tots els dies. De temes sobre els quals pot tractar uncentre d’interès, n’hi ha un munt, i abasten elements tandiversos com el món del circ, el teatre, el cinema, la màqui-na del temps, i poden incloure qualsevol altre aspecte ideatpels monitors i els infants i adaptat a les seves necessitats.

Els campaments comporten la plena immersió en el me-di natural. Això vol dir que haurem d’organitzar-nos permuntar tota la infraestructura indispensable per cobrir lesnostres necessitats (tendes, cuina, menjador…). Pels infants,i sovint també pels monitors, la sensació de viure una aven-tura hi és molt present, i els sentiments que s’experimentensón molt intensos.

Els llenguatges: oral, musical, corporal, plàstic

A l’esplai no només aprenem a conviure i a assumir respon-sabilitats, sinó que també aprenem a reconèixer i expressarels nostres sentiments. És en aquest context que emmar-quem aquestes activitats.

Des de sempre, a l’esplai, s’han fet tallers, cantat can-çons, ballat danses, dibuixat murals i pancartes, esculpit fi-guretes de fang i representat obres de teatre. Fins i tot, s’hanarribat a fer curtmetratges.


03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 101


De totes aquestes activitats artístiques, l’esplai n’extreuespecialment la potencialitat per expressar sentiments. Latècnica és bàsica, òbviament, però és més important allòque es vol transmetre i la vivència que comporta. A més amés, aquestes activitats permeten descobrir les riqueses decada infant, ja que cada un d’ells farà servir el llenguatgeque més el motiva i, com a forma de comunicació no ver-bal, això l’ajudarà a obrir-se al grup.

El domini de la tècnica que volem utilitzar és importanten la mesura que ens donarà més recursos, però no és im-prescindible. Ens caldrà trobar, això sí, els materials, leseines que ens donin més possibilitats: per exemple, si volemfer unes sessions de música, potser d’entrada podem co-mençar amb alguns instruments de percussió i deixar que elgrup, a poc a poc i espontàniament, vagi experimentantamb diferents ritmes.

En aquest terreny apareix sovint un tema que és unamica tabú en el món de l’esplai: la qüestió de l’expressióescrita. Tant infants com monitors associem aquest llenguat-ge a l’escola i a una certa sensació d’obligatorietat. En canvi,creiem que, a l’esplai, podríem recuperar el gust per la lec-tura i per l’escriptura mitjançant activitats engrescadores degrup: edició de revistes, lectura de contes, préstec de llibres,recitals de poesia…

Per últim, voldríem donar peu a la incorporació a aques-tes activitats de les noves tecnologies en el camp de l’ex-pressió, tant de la música, com del disseny, etc. Se’ns haobert un nou ventall de possibilitats que pot ser enorme-ment creatiu i motivador.

La relació amb altres centres

En aquest apartat volem destacar el valor pedagògic del tre-ball amb altres centres d’esplai. Ja és de tots ben conegudala celebració periòdica de trobades d’infants, en les quals elsnens i nenes d’un bon nombre de centres es barregen i tenenl’oportunitat de passar unes hores o uns dies junts, compar-

De totes aquestes activitats

artístiques,l’esplai n’extreu

especialmentla potencialitatper expressar

sentiments

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 102

tint àpats, terrenys d’acampada i activitats. A través d’aquestsencontres, els infants sobrepassen els límits lògics i naturalsdel seu centre d’esplai, i s’expandeixen més enllà del quefins aquell moment els era conegut i familiar. Poden reco-nèixer trets propis i identificar-se amb altres nens i nenes, obé poden descobrir noves maneres de fer, noves activitats inous costums. Si els adults valorem el fet de viatjar pel quesuposa de coneixement de la diversitat del món i perquè ensevita quedar tancats mirant-nos el melic, ens serà més fàcilaplicar el mateix principi als infants. Un dels seus primersviatges és precisament aquest: el que els porta a descobrir iconèixer nens i nenes d’altres esplais, d’altres barris o pobles.

Dins d’aquest tipus d’activitat, podem encabir-hi tant lestrobades generals, com les d’una zona geogràfica, d’un dis-tricte o d’un mateix nucli urbà. També s’hi inclouen els in-tercanvis internacionals i les trobades d’adolescents, que esfan sovint durant l’època d’estiu. I sense anar més lluny,podem afegir-hi qualsevol excursió, organitzada entre dos omés centres per disfrutar junts d’un cap de setmana a lamuntanya.

De les trobades entre centres especialitzats en portarinfants amb discapacitats i centres d’integració en pot sorgirun intercanvi d’experiències molt particular. L’acostament éssempre molt enriquidor per les dues bandes, i els canvis deconducta i actitud de molts dels implicats poden arribar aser sorprenentment positius: en el respecte i la col·labora-ció. En trobades com aquestes, es poden intentar adaptar lesactivitats de tal manera que tots puguin participar-hi activa-ment. No és una tasca gaire fàcil a priori, però resulta moltengrescadora. El fet de saber adaptar les activitats a les ca-racterístiques de tots és un repte considerable i suposa unexercici d’imaginació extraordinari i molt gratificant.

L’entorn cultural i natural

La cultura mediterrània i el seu entorn, mescla de personesde totes les identitats i condicions, destí d’immigracions de


El fet de saberadaptar les activitats ales característiquesde tots és un repte considerable i suposa un exercici d’imaginacióextraordinari imolt gratificant

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 103


tots els temps, acollidora de diferents estils arquitectònics ipermeable als descobriments científics i tècnics més avan-çats, és també capdavantera en moviments associatius, i re-presenta un exemple vivent del que constitueix una comu-nitat ciutadana.

La nostra terra, amb tot el seu patrimoni, els seusmuseus, la seva oferta artística i musical, el seu comerç, laseva gastronomia, el seu paisatge, el seu clima, les sevesentitats esportives, les seves biblioteques, els seus pobles,les seves tradicions, els seus carrers… és una mostra del querepresenta una oferta educativa global en si mateixa, dei-xant de banda el món escolar, el qual tendim a identificarexclusivament —empobrint el significat del concepte cultu-ra— amb un simple vehicle de transmissió de contingutsacadèmics.

Cal reivindicar i popularitzar un model compartit dequalitat educativa, elaborat per tots els agents educatius:centres escolars, entitats culturals, col·lectius ciutadans, as-sociacions juvenils, ateneus, associacions d’ajuda mútua,cercles artístics, moviments ecològics, voluntariat, sindicats,col·legis professionals, serveis socials, ONG, organitzacionsempresarials, associacions esportives i lúdiques, personessignificatives… I, al mateix temps, cal que siguem capaços(com a moviment laic i progressista) de preparar una ofer-ta de qualitat cultural i educativa que ens permeti dir:«aquesta és la nostra proposta d’educació dins del món del’oci».

L’educació no reglada

La formació no reglada, és a dir, externa a l’escola, aportamolts elements que complementen i amplien el paper de laformació reglada. L’oferta educativa de l’escola, tot i queestigui bé, no arriba a satisfer les grans necessitats i possibi-litats educatives de la població, especialment en els sectorsmés desvalguts culturalment i socialment. Des d’aquest puntde vista l’educació no formal ha de ser percebuda com uninstrument per vertebrar la comunitat ciutadana.

La cultura mediterràniarepresenta

un exemplevivent del

que constitueixuna comunitat

ciutadana

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 104

El diàleg entre cultures

L’encontre i descobriment de «l’altre» desenvolupa el sentitde la democràcia, de la responsabilitat i del respecte cap ala diversitat. La varietat de cultures, de realitats humanes ide concepcions socials permet l’existència d’un laboratorid’experiències, d’intercanvis, d’aprenentatges i de diàleg enel si d’una realitat humana viva com l’esplai.

El progrés cultural està basat en la capacitat de comuni-cació humana, la qual serà més rica com més variats siguinels models i concepcions de vida d’una societat determina-da o del grup on l’infant s’educa. Aquest encontre de cultu-res, a l’esplai, potencia un procés de desenvolupament imaduració que es produeix espontàniament, si darrere hi hala intenció i la voluntat d’integrar-ne tots els components.

Sorgeix, doncs, una nova ciutadania, conscient, en laqual el que es valora especialment són les intencions, elsvalors, els hàbits i l’educació, més enllà de l’estricta legali-tat, ja que aquesta nova ciutadania està formada per dife-


03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 105


rents ètnies, parles i religions, que busquen solucions con-juntes. La ciutadania moderna serà social o no serà. És inter-cultural i està basada en el respecte, la tolerància, la pau iel diàleg i, en cap cas, s’oposa irracionalment a «l’altre».

La ciutat educadora

A la ciutat, es concentren un gran nombre d’agents educa-tius. Aquesta gran capacitat educativa s’ha d’aprofitar d’unamanera motivadora i creativa. En la tasca humanista i res-ponsable de consolidació del capital humà d’una societat,els centres de lleure hi tenen un paper destacable, que com-parteixen amb altres institucions i serveis públics (des de launiversitat fins a les associacions de barri). La missió delsesplais es pot centrar especialment en la formació d’actituds,comportaments, competències i valors que permetin unabona convivència comunitària.

L’abundància de recursos, la varietat de situacions hu-manes, socials, culturals i econòmiques permet identificar laciutat com a font de cultura cívica i d’educació permanent ino formal de tots els ciutadans. Les activitats creatives hande manifestar-se en diversos àmbits: les arts, la tecnologia,la ciència, l’economia, l’arquitectura i l’associacionisme vo-luntari. D’aquesta manera, la societat forma èticament i ma-terialment els seus membres i crea, en definitiva, uns hàbitsbasats en la llibertat i els valors de la convivència i la soli-daritat. Això és el que permetrà fundar la nostra ciutat con-temporània en una nova comunitat solidària, que tingui encompte la diversitat i els interessos naturals de cadascú.

L’entorn ecològic

El nostre territori és un mosaic de paisatges, en els quals hiha mostres tant d’ambients naturals propis de l’Europa cen-tral com d’ecosistemes propis de les terres subtropicals. Elrelleu muntanyós ocupa gairebé dos terços del nostre país.La flora i la fauna dels sistemes naturals és diversa i comp-

La missió dels esplais

es pot centrarespecialment en

la formació d’actituds,

comportaments,competències i valors que

permetin unabona convivència

comunitària

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 106

ta amb unes quantes espècies endèmiques. Al llarg de la his-tòria aquesta natura prodigiosa s’ha adaptat a l’evolució cul-tural de les poblacions humanes i ha assolit un relatiu equi-libri. Tot i això, en aquest darrer segle, la industrialització hadegradat l’entorn i ha calgut prendre mesures per evitar laprogressiva contaminació ambiental.

Vivim immersos en una cultura que se sosté gràcies a unmodel social anomenat paradigma de la societat industrial,que, tot i que parteix de la subordinació de la naturalesa al’home, afirma que els mals causats a l’entorn han de serassumits per qui els provoca. Malgrat això, la progressivamanca de recursos i l’augment de la contaminació posa demanifest una problemàtica ambiental, que afecta tant apetits com a grans. La destrucció de la biosfera exigeix unaresposta educativa, que se centri en la formació d’uns ciu-tadans capaços de lluitar per a un futur sostenible, i quesiguin conscients de la necessitat d’una reformulació socio-ecològica, amb nous valors ètics, culturals i econòmics.

El nou paradigma per fer front al desenvolupamentracional dels pobles, en el si d’un marc compatible amb elsbéns naturals del planeta, és el que coneixem com a para-digma de la sostenibilitat o paradigma del desenvolupamentsostenible. A grans trets, es considera que la sostenibilitatimplica la gestió dels recursos del planeta de manera quesatisfacin les necessitats del present sense comprometre elselements vitals per a les generacions futures. Per possibilitaraquesta sostenibilitat, caldrà regular el consum dels recursosdisponibles. En altres paraules, la sostenibilitat només potassolir-se a partir de l’eficiència energètica, el reciclatge, il’ús de les noves tecnologies en la generació d’energia(energies renovables).

Aconseguir una societat sostenible exigeix l’educació deles persones en l’àmbit ambiental, per tal de fer-les cons-cients del problema ecològic, i potenciar-ne la participacióactiva. La percepció dels problemes ambientals és el primerpas per poder dissenyar solucions adequades. L’educació,per tant, ha d’aportar els coneixements i els valors que per-metran que la nostra societat superi l’actual desgavell am-biental.


L’educació had’aportar els coneixementsi els valors quepermetran que la nostra societatsuperi l’actualdesgavell ambiental

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 107


Un dels principals valors que cal estimular és el de lacooperació i el respecte. Aquests i altres valors s’han d’inte-rioritzar a través de metodologies que fomentin la pràcticade nous hàbits. Durant els darrers anys, l’educació ambien-tal s’ha centrat molt a ampliar els coneixements del medi. Encanvi, ha fet molt poc per estimular un ús racional delsrecursos i de l’energia. L’educació ambiental ha de promou-re en els nens i nenes la idea que la vida és comunió ambl’entorn, però, sobretot, ha de dotar-los dels recursos pràc-tics i dels costums necessaris per tal que triïn la sostenibili-tat com a opció de vida més satisfactòria. En el nostre país,l’educació per a la sostenibilitat exigeix mesures d’estalvi i,per tant, ha d’afavorir tot comportament que impliqui lareducció del consum actual de béns i energia.

No és qüestió de potenciar idees místiques de l’estil de:«cal salvar el planeta» o «cal retornar a la natura per viure de

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 108

forma més saludable». Es tracta més aviat de potenciar l’ob-servació de l’entorn per descobrir de quina manera els nos-tres comportaments actuals afecten l’ecologia. En aquestsentit, el fet de mesurar científicament determinats paràme-tres ambientals, com ara el grau de contaminació de l’aigua,l’aire, el sòl, la pèrdua d’espècies biològiques, etc., és unaforma de visualitzar l’impacte que causa el nostre estil devida i la base per corregir-lo. Així doncs, promoure la res-ponsabilitat implica examinar les nostres activitats diàries acasa, l’escola, l’esplai, el barri i la ciutat.

A l’hora d’adoptar solucions, no hem d’oblidar les refle-xions que s’han consensuat mundialment, i que trobem, perexemple, en el Programa de les Nacions Unides per alDesenvolupament Sostenible, conegut també amb el nomd’Agenda 21. Els esplais, com a centres educatius, tambéhan d’involucrar-se en els processos d’elaboració de lesagendes 21 locals.

Finalment, no podem oblidar que actualment disposemde la tecnologia per reduir a una quarta part el consum d’e-nergia i de recursos naturals (l’anomenat Factor Quatre). Pertant, hem de ser partidaris d’aquests ginys ecològics, encaraque siguin una mica més cars. El moviment laic i progres-sista aporta formació i informació suficients perquè elsesplais laics puguin ser agents actius a favor de la sosteni-bilitat. Hem de retrobar el sentit exacte de les nostres neces-sitats per assolir una vida sana i respectuosa amb l’entorn, ievitar tot allò que ens empeny a portar una vida consumis-ta, egoista i insolidària amb la resta de la humanitat. Leseines educatives han de potenciar la idea que qualsevolcanvi, per insignificant que sembli, té la seva importància;que cadascú de nosaltres, amb els seus petits gestos, estàcontribuint a crear un món més sostenible.


Promoure la responsabilitatimplica examinarles nostres activitats diàriesa casa, l’escola,l’esplai, el barri i la ciutat

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 109

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 110

8. L’avaluació

L’avaluació ha de recaure en els elements del procés edu-catiu. És a dir, en els nens i nenes, el grup, les activitats, elsmonitors, l’organització, els objectius, la metodologia, l’idea-ri i en ella mateixa.

Quan és el moment adequat? De fet, val la pena apro-fitar els ritmes naturals de l’esplai: després de les activitats,al final del trimestre, després del curs, acabada l’activitatd’estiu; però també abans de tots aquest períodes ja quel’avaluació d’una etapa serveix per programar-ne la se-güent.

Activitat diària trimestre curs activitat d’estiu

L’avaluació dels nens i nenes

La valoració individual de la mainada es pot fer trimestral-ment o anualment, però, si hi ha un nen o nena que enspreocupa especialment per les seves dificultats d’integracióal grup o d’adaptació a la dinàmica de l’esplai, es pot fermés sovint.

En les dues pàgines següents us proposem un possiblemodel de fitxa d’avaluació o informe pedagògic.

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 111


Informe pedagògic

Nom de l’infant:Monitors que el porten:Esplai:

HÀBITS

1. Hàbits de treballAcaba les activitats que comença? Sí NoÉs endreçat i té cura del material? Sí NoLi agrada treballar sol? Sí NoLi agrada treballar en equip? Sí No

2. Hàbits personalsÉs endreçat i té cura de les seves coses? Sí NoTé cura de la seva persona i del seu aspecte? Sí NoTé assumits els hàbits higiènics quotidians? Sí No

3. Hàbits de conductaRespecta les normes socials i de convivència? Sí No Respecta les orientacions i les ordres dels monitors? Sí NoSi no les respecta, com hi reacciona?_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

ACTIVITATS

1. ParticipacióParticipa fàcilment en les activitats proposades? Sí NoProposa activitats per fer? Sí NoExplica com participa en les activitats:______________________________________________________________________________________________________________________________

Quines activitats el motiven més:______________________________________________________________________________________________________________________________

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 112

L’avaluació I 113

2.Actituds [Subratlla aquelles que mostra quan es duen a terme les activitats]Passiu – Actiu – Indiferent – Content – Trist – Interessat – Desinteressat – Motivat– Desmotivat – Cooperatiu – Individualista - Boicotejador

Característiques personals [Subratlla les més representatives]Tímid – Extrovertit – Introvertit - Imaginatiu – Creatiu – Autoestima – Poca auto-estima – Responsable – Compromès – Agressiu – Tranquil – Variable emocional-ment – Acceptació de les frustracions – Es fa estimar – Accepta l’ajuda dels altres– Coneix les seves virtuts – Coneix les seves mancances

RELACIONS PERSONALS

1.Amb els companys [Subratlla les que més s’hi acosten]És acceptat i respectat – És aïllat o rebutjat – Té amistat amb algú especial – Es faamb tothom sense distincions – És un dinamitzador del grup – Segueix la tendèn-cia del grup – És etiquetat d’una determinada manera

Observacions______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________–2.Amb els monitors [Subratlla les més característiques]Explica les seves coses – Crida l’atenció constantment – Busca l’afecte i l’amistat –Busca l’aprovació

Observacions______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________–Opinió i valoració general de l’infant_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 113

En moltes ocasions fem aquesta avaluació, informalment,després de les activitats: «T’has fixat com s’ha implicat en Pauavui amb el joc? Feia dies que no el veia disfrutar tant» o«Avui l’Ona no s’ho ha passat bé; els tallers de manualitats nosón el seu fort». Aquesta avaluació és molt important, peròl’hem d’intentar sistematitzar a partir de l’observació i de lesfitxes de seguiment.

L’avaluació del grup

En aquest sentit passa com amb l’avaluació dels nens. L’a-valuació informal té molt de pes i correm el risc de quedar-nos sovint amb mal gust de boca perquè, en un momentdonat, no ha sortit l’activitat com esperàvem.

Per això, a banda d’aquestes primeres consideracions,cal aprofundir en la reflexió sobre la cohesió del grup, la in-tegració i participació dels seus membres, etc.

Una bona eina pot ser el diari del grup, on dia rere dias’explica com han funcionat les coses, i es tenen en comp-te els elements del grup que volem avaluar. A continuació,teniu un model de fitxa de valoració de grup.

Al final d’un període (trimestre, activitat d’estiu, etc.) po-dem fer un bon repàs del diari. Això ens donarà una visióglobal d’aquests elements i ens permetrà plantejar noveslínies d’actuació amb el grup (vegeu la fitxa de la pàginasegüent).

L’avaluació de les activitats

Cada activitat ha de ser avaluada segons les seves caracte-rístiques i podem tenir models de fitxes que s’adeqüin acada activitat: per a jocs, per a tallers, per a sortides, etc.Seguidament us presentem un model de fitxa d’avaluaciód’activitat (vegeu la fitxa de la pàgina 116).


03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 114


Fit

xa d

e va

lora

ció

de

grup

NO

MD

EL

GR

UP:

ED

AT

DE

LS

INT

EG

RA

NT

S(M

ÍN.I

MÀ

X.)

:

Co

mpo

sici

óde

l gru

p:

•N

re.t

otal

d’in

tegr

ants

:

•N

re.d

e ne

ns/n

ois:

•N

re d

e ne

nes/

noie

s:

Car

acte

ríst

ique

sa

teni

r en

com

pte:

•N

ivel

l soc

ioec

onòm

ic:

•G

rau

de v

arie

tat

ètni

ca:

•G

rau

de c

onei

xem

ent

prev

i ent

re a

lgun

s m

embr

es:

•Te

mps

que

por

ten

junt

s:

Co

hesi

óde

l gru

p:

•H

i ha

subg

rups

?

•H

i ha

infa

nts

mar

gina

ts?

•H

i ha

algu

n líd

er c

lar?

Com

és:

col·l

abor

ador

o d

estr

uctiu

?

•N

ivel

l de

cohe

sió,

(mar

car

núm

.):

(Mol

t ba

ix)

1 2

3 4

5 6

7 8

9 10

(M

olt

alt)

Clim

ade

l gru

p:

• H

i ha

bon

ambi

ent?

• H

i ha

conf

licte

s?

• N

ivel

l del

clim

a gr

upal

,(m

arca

r nú

m.):

(Mol

t m

al a

mbi

ent)

1 2

3 4

5 6

7 8

9 1

0 (M

olt

bon

ambi

ent)

Co

mun

icac

ió:

• H

i ha

fluïd

esa

en la

com

unic

ació

?

• S’

expr

esse

n lli

urem

ent

les

opin

ions

del

s co

mpo

nent

s?

Par

tici

paci

ó:

• Pa

rtic

ipen

tot

s en

les

activ

itats

?

• G

rau

de p

artic

ipac

ió (

mar

car

núm

.):

(Mol

t ba

ix)

1 2

3 4

5 6

7 8

9 10

(M

olt

alt)

Obs

erva

cio

ns:

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 115


Fitxa de valoració de l’activitat

Nom de l’activitat: Taller Joc Altres

Dia/hora: Lloc:

Grup/s, edat: Nre. de monitors:

Valoració dels objectius de l’activitat:

Valoració dels objectius:

Valoració de l’activitat:

(material, espai, temps, preparació, presentació...)

Valoració dels participants:

(participació dels infants, participació dels monitors)

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 116

L’avaluació dels monitors

Tot i que costi posar-nos-hi, o que en determinades situa-cions, preferim no haver de destapar un conflicte latent, oque pensem que és la darrera feina que cal fer a l’esplai…no hem de perdre de vista que una acurada valoració delfuncionament de l’equip de monitors ens pot ajudar, i molt,a crear el clima de confiança i cohesió necessari per desen-volupar la nostra feina.

Ja hem esmentat anteriorment que l’equip de monitorsés l’eix que estructura el centre d’esplai, i que fem de moni-tors per voluntat pròpia i sense percebre cap retribució.Però tot plegat no implica que estiguem exclosos de valorarla nostra feina, sinó, més aviat al contrari: com més ho fem,millor anirà l’esplai.

Com a equip, hem de tenir en compte molts aspectes al’hora de fer una avaluació:

— Els resultats del treball de grup, del repartiment de tas-ques i de l’assumpció de responsabilitats de cadascunde nosaltres.

— El sistema d’organització i gestió, les eines i els recursosen el mètode de treball.

— Les relacions interpersonals i les seves repercussions enla marxa del centre.

— Les característiques individuals de cada membre de l’e-quip.

— Les actituds que prenem, i el seu grau de coherènciaamb les idees i valors que definim en el nostre ideari.

Si som capaços d’analitzar, un cop al trimestre com amínim, en quina situació estem com a equip de monitors;ens podem proposar noves fites i sabrem crear un clima deconfiança entre tots: estarem establint la base per tal quel’esplai funcioni de la millor manera possible.

També serà important, i a la vegada reconfortant, queens plantegem què significa per a cadascú de nosaltres el fetde ser monitor:


03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 117


— Quins aprenentatges hem hagut de fer per millorar lanostra acció?

— Com hem millorat nosaltres mateixos?— Quins plantejaments nous ens hem fet?— Quines aportacions personals ens proporciona l’esplai?— Quines noves perspectives ens ofereix l’experiència a

l’esplai?

Aquestes i moltes altres preguntes ens poden ajudaren moments de dubte i desconcert. Si ens les fem de tant entant, podrem valorar més i millor la tasca desenvolupada, jaque serem conscients de les coses gratificants i positives queens aporta l’esplai.

L’avaluació del projecte educatiu de l’esplai

El projecte educatiu del centre d’esplai és una eina viva queens ha de servir com a pauta i model per al dia a dia. Pertant, cal que periòdicament el revisem per adaptar-lo alscanvis que es produeixen en l’entorn, en l’equip de moni-tors, en els nens i nenes i en les seves famílies.

En aquest procés de revisió, cal la participació de tot l’e-quip educatiu de l’esplai per tal que sigui consensuat i com-partit pel conjunt dels membres.

Tot i que sembli estrany, podem afirmar que com méscrisis i problemes haguem d’afrontar a l’esplai, més milloresserem capaços d’introduir en el nostre projecte educatiu. Defet, podrem avaluar el nostre projecte d’acord amb la nostracapacitat per adaptar-nos tant a les dificultats amb quètopem com als reptes i plantejaments que ens haurem pro-posat.

Però no podem esperar que els problemes se solucioninsense més ni més; hem de preveure’ls i tenir propostes i sis-temes de reconducció dels conflictes, que ens permetinpolir la nostra planificació.

Podrem avaluarel nostre projecte

d’acord amb la nostra

capacitat peradaptar-nos tanta les dificultatsamb què topemcom als reptes i plantejaments

que ens hauremproposat

03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 118

A més d’avaluar totes les parts del projecte educatiu,fóra bo que ens plantegéssim les preguntes següents:

— En què hem millorat institucionalment?— Com hem millorat nosaltres mateixos? — Quins canvis socials hem propiciat? — Quins plantejaments nous hem fet?— Quins aprenentatges hem hagut de portar a terme per

millorar la nostra acció?— Quines aportacions personals i socials ens està propor-

cionant el nostre pas per l’esplai?— A quines noves perspectives m’està obrint aquest tipus

d’experiència?


03.Esplac 26/4/04 16:45 Página 119

TERCERA PART

Model de centre

04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 121

04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 122

1. Un model d’organització

En aquest tercer bloc del projecte educatiu, parlem de l’or-ganització. Aquesta dimensió del nostre treball té una pro-funda càrrega ideològica i educativa de la qual val la penaser conscients. Les estructures organitzatives no són neutres.Una organització autoritària educa en l’autoritarisme; unaorganització caòtica, en el campi qui pugui. Si concebeml’esplai com un espai per als infants, com un lloc de troba-da per als nens i nenes i com una escola de ciutadans actius,el marc d’aquest aprenentatge ha de ser coherent ambaquesta filosofia educativa i els valors de l’humanisme laicque l’inspiren.

Les nostres entitats estan formades per col·lectius diver-sos amb diferents nivells d’implicació. Els infants, els moni-tors, les famílies hi tenen papers diferents, i és bàsic conèi-xer com cada un d’aquests grups es relaciona entre si. Perexemple, solem dir que la implicació dels pares és insu-ficient, però sovint tampoc no queda clar què n’esperem.I quan aquest espai de participació no està ben delimitat,ens pot semblar que o bé no participen gens o bé ho fand’una manera poc adequada. Per això, convé clarificar-houna mica.

En la gestió econòmica, hi trobem un altre element deforta càrrega ideològica. El preu d’unes colònies pot ex-cloure part del grup si no s’estableixen sistemes de solida-ritat interna. Però, fent un pas més, el valor de l’austeritat,tan absent en la nostra societat consumista, és també unaopció absolutament vàlida. No estem a Suècia, no lliguem

Les estructuresorganitzatives nosón neutres

04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 123

els gossos amb llonganisses, però ni que poguéssim, noho faríem. Tenim l’oportunitat d’experimentar que, ambpocs recursos, es poden fer moltes coses i es pot ser tambémolt feliç.

Per acabar, no espereu trobar en aquest tercer bloc deldocument les receptes o les solucions màgiques a tots elsproblemes i dificultats que ens trobem diàriament en la nos-tra feina. Cada projecte és únic i respon a una realitat con-creta. El que aquí trobareu seran orientacions, pautes, refe-rències i una mica de mètode i ordre per organitzar-vos ambmés eficiència i eficàcia.

124 I Projecte educatiu d’Esplac / Model de centre

Tenim l’oportunitat

d’experimentarque, amb pocs

recursos,es poden fer

moltes coses i espot ser també

molt feliç

04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 124

2. L’àmbit d’actuació

Una entitat arrelada a l’entorn

L’esplai no és una illa enmig d’un desert. És un sistemaobert i està en contacte directe amb el seu entorn més im-mediat. La relació que s’hi estableix és d’intercanvi constant:arriben nous nens, uns altres se’n van, nous monitors i mo-nitores comencen a participar en l’associació, alguns paress’involucren en el funcionament del centre…

Quan hi ha festes al barri o al poble, normalment l’es-plai té l’oportunitat de contribuir fent allò que sap fer: orga-nitzant esdeveniments i actes infantils i juvenils oberts a totsaquells que vulguin passar-s’ho bé, encara que no siguinmembres fixos de l’esplai. També té contacte amb altres en-titats geogràficament properes i dedicades al lleure, amb lesquals acostuma a coordinar-se per tal d’organitzar festes pera tots els nens. Amb aquests altres grups no sempre s’esta-bleix una relació cordial, i en alguns casos, pot haver-hi finsi tot un distanciament considerable; però és innegable queles diverses entitats es tenen en compte mútuament, encaraque només sigui per comparar-se i diferenciar-se.

Cada esplai es deu al seu entorn. Neix perquè hi ha unarealitat social que l’impulsa i, al llarg de la seva trajectòria,s’adapta a les necessitats i característiques de l’ambient quel’envolta. Des d’aquesta perspectiva, podríem trobar certesdiferències entre els esplais d’entorn urbà i aquells d’entornrural. De la mateixa manera, també podem observar dife-rències entre esplais situats en zones marcades per un nivell

Cada esplai esdeu al seuentorn. Neix perquè hi ha unarealitat socialque l’impulsa i s’adapta a lesnecessitats icaracterístiquesde l’ambient que l’envolta

04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 125

socioeconòmic baix i aquells que pertanyen a àrees més be-nestants. Tot i així, els iguala una mateixa finalitat: la volun-tat de servei a la comunitat.

El treball en xarxes

El treball en xarxa implica la creació d’un vincle amb altresentitats per tal de tirar endavant un projecte comú. De la re-lació dels esplais amb el seu entorn immediat, se’n desprènuna necessària coordinació d’esforços. És fàcil constatar queun centre determinat es relaciona tant amb altres esplais comamb entitats que, a priori, no tenen res a veure amb l’edu-cació en el lleure. En aquest cas, però, es tracta d’organit-zacions que poden facilitar elements de treball (material,autocars, terrenys d’acampada, subvencions…). Treballar enxarxa significa que, des del nostre racó, des de l’esplai, este-nem les nostres relacions en totes direccions; envers entitatssimilars i altres que no ho són, però que tenen també uninterès comú per al desenvolupament social.

Esplais Catalans aglutina en el seu si un munt de centresamb unes característiques ideològiques compartides. Així,una de les xarxes que en aquests moments s’està consoli-dant es basa en els sectors geogràfics, els quals agrupencentres propers en l’espai. Les denominacions responen, enalguns casos, als noms de les comarques catalanes a lesquals pertanyen els municipis: el Penedès, el Bages, el BaixLlobregat, Barcelona, el Vallès, el Barcelonès Nord, el Ma-resme i Osona. Aquestes demarcacions geogràfiques facili-ten una participació més activa dels esplais en la federació.Les dificultats de desplaçament entre els pobles més allu-nyats i la seu central n’han fet necessària l’estructuració. Enel fons, són un mitjà per remarcar el paper protagonista delsesplais i evitar la percepció d’una federació separada de laseva base social.

Finalment, l’esplai esdevé un punt de referència dins delterritori a l’hora de fer sentir la veu dels més petits. És unvehicle d’expressió dels nens i nenes, a través de les sevesfestes o activitats de carrer; és també un instrument a l’hora


El treball enxarxa implica

la creació d’unvincle amb altresentitats per tal

de tirar endavantun projecte comú

04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 126

de sol·licitar subvencions per als projectes de l’esplai o perdemanar millores que afecten directament els infants.

La comunitat educativa

El funcionament de l’esplai està establert tant per l’equip demonitors i monitores com pels pares, mares, infants i socis isòcies col·laboradors, a partir de diferents eines que tot se-guit comentem. Quan l’exercici dels propis drets i obliga-cions i l’acceptació dels límits del propi rol a l’esplai són elsadequats, estarem mostrant un signe inequívoc de madure-sa que permetrà la formació de ciutadans i ciutadanes lliu-res, autònoms, crítics i responsables.

L’equip de monitors i monitores

Si els monitors són plenament conscients de la importànciad’implicar tots els col·lectius i d’establir canals clars de

L’àmbit d’actuació I 127

04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 127


col·laboració, el nostre model d’esplai serà viu, dinàmic,participatiu i permanentment obert a l’acció.

No és fàcil modificar el nostre model de centre, si no s’a-dequa als nostres principis. Però si es planteja bé des delprincipi (tenint sempre en compte l’ideari i les orientacionsque se’ns donen en altres apartats d’aquest document o ba-sant-nos en l’assessorament d’altres centres que ja han pas-sat per aquest procés, per exemple) pot convertir-se en uncamí cap a la maduresa de tots els col·lectius i pot suposarun aprenentatge molt important de civisme.

Els pares i les mares a l’esplai

L’equip de monitors ha d’obrir canals de participació perquèels pares prenguin part en la marxa de l’entitat. Però és con-venient que la cooperació estigui regulada pel mateix equipi que els límits de la intervenció de cadascú estiguin clara-ment delimitats. Si no és així, es pot tendir a una organitza-ció ineficient i poc funcional.

Els pares es poden organitzar de diferents maneres: po-den formar una associació de pares, organitzar-se en comis-sió, o poden adoptar qualsevol altra fórmula que s’adeqüi ales característiques i necessitats de cada centre.

La participació dels pares i mares es pot entendre a dosnivells, individualment i col·lectivament:

— La participació individual. Es basa en l’ocupació de de-terminats càrrecs o posicions dins del centre per part depersones que assumeixen, d’aquesta manera, la repre-sentació, la gestió econòmica o l’obtenció de recursosde l’entitat.

— La participació col·lectiva. Se centra en el conjunt depares com a col·lectiu. Si els monitors ho considerenoportú, poden participar en la discussió de l’ideari, enl’organització d’activitats puntuals, en l’assessorament del’equip de monitors, en la resolució de possibles crisis,etc. Tot plegat contribueix a donar solidesa i continuïtatal centre.

És convenientque la cooperacióestigui regulada

pel mateix equipi que els límits

de la intervencióde cadascú

estiguin claramentdelimitats

04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 128

Molt sovint la presència dels pares al nostre esplai no téres a veure amb el que hem dit fins ara. Els motius pelsquals els pares porten els seus fills i filles a l’esplai són benvariats. Tant poden considerar que l’esplai és un pàrquingd’infants o una oferta de consum d’activitats lúdiques bara-tes o un espai de formació ciutadana. Segons com ens con-siderin, tindran unes actituds, unes expectatives i uns grausd’implicació diversos. Però, siguin quins siguin els motiuspels quals els pares porten els fills a l’esplai, correspon alsmonitors aconseguir que valorin cada cop més allò que s’hifa. Això es pot assolir, per exemple, amb la celebració detrobades personals, de reunions o assemblees.

Cal tenir en compte, però, que l’eina més potent de quèdisposem per aconseguir el canvi de mentalitat i una certadifusió de la nostra feina entre els pares es basa en la fre-qüència dels intercanvis: és mitjançant el coneixement mutuque la curiositat i l’interès guanyen terreny. El monitor had’anar informant als pares no només d’allò que fa, sinó so-bretot del perquè. Les estones que sol haver-hi abans o des-prés de començar una determinada activitat s’han d’aprofi-tar perquè el pare, la mare o tots dos ens coneguin tant anosaltres com al centre.

Quan inscriuen els infants a l’esplai també seria bodonar als pares una còpia de l’ideari, del projecte de curs,de l’esquema organitzatiu i de les línies de gestió econòmi-ca del centre, per poder-los comentar posteriorment i dema-nar que en facin suggeriments. Encara que siguin els mo-nitors els que regulin la vida de l’esplai, els pares han desentir que valorem la seva participació.

Sigui com sigui, ha de quedar clar que l’acció delspares en el si de l’esplai no podrà passar per davant del’autonomia de l’equip de monitors: caldrà que els paresreconeguin que aquest col·lectiu (el dels monitors) és elmotor principal del desenvolupament de l’esplai i n’haurande respectar la gestió en tot moment. En qualsevol cas,això no treu que el fet de comptar amb un conjunt depares actius sigui un ajut considerable a l’hora de superarles dificultats, i representi un element de solidesa per al’entitat.

L’àmbit d’actuació I 129

Encara que siguinels monitors elsque regulin lavida de l’esplai,els pares han de sentir quevalorem la sevaparticipació

04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 129


Els nens i nenes

Les aportacions dels infants en el projecte educatiu són im-prescindibles. L’esplai és una escola de ciutadania i, pertant, cal crear espais i eines perquè els nens i nenes se sub-mergeixin i es comprometin gradualment en l’exercici del’esperit democràtic i cívic dels nostres centres. I tant els mésmenuts com els més grans han de comptar amb la sevaquota de participació.

Els socis i sòcies col·laboradors

Hi ha persones relacionades amb l’esplai (antics monitors,persones col·laboradores…) que, encara que no portin elsinfants directament, poden ser de gran ajuda per a l’equipde monitors quan, en ocasions, es veu ofegat per l’excés defeina. El fet de mantenir el ritme actiu de l’esplai no és fàcili, de vegades, el dia a dia pot fer que altres tasques s’endar-rereixin o deixin d’acomplir-se. Per això, aquestes personespoden tenir un paper molt important en les feines que se’lsencomanen i que estiguin disposades a dur a terme. Aques-tes demandes són molt diverses: donar suport a la concre-ció de l’ideari, col·laborar en la redacció del reglament derègim intern, participar en el procés de gestació del col·lec-tiu de pares, responsabilitzar-se de les relacions institucio-nals, coordinar activitats extraordinàries, etc. Com sempre,cal determinar clarament el paper d’aquests col·laboradors al’esplai i la relació que establiran amb la resta dels col·lec-tius implicats.

Hi ha personesrelacionades amb l’esplai

que poden serde gran ajuda

per a l’equip demonitors quan es

veu ofegat perl’excés de feina

04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 130

3. L’àmbit organitzatiu

L’organització per grups d’edat

Quan parlem d’organització a l’esplai, normalment, nomésens referim a la manera amb què l’equip de monitors es re-parteix les tasques per tal de fer funcionar el centre. Tambépensem sovint en la participació d’altres col·lectius, com araels pares i els col·laboradors puntuals.

De totes maneres, ens hem d’adonar que també és unaspecte de l’organització la manera de distribuir els nens inenes: si funcionem per grups o si treballem amb tots elsinfants alhora. I aquesta manera de treballar pot marcar con-siderablement el tarannà i els resultats del nostre centre. Pertant, abans de triar un o altre tipus d’organització interna,caldria que cada centre reflexionés sobre l’estructura mésadient per assolir els seus objectius.

No hi ha un sistema millor que l’altre, sinó que, depe-nent d’uns determinats objectius, hi ha maneres de funcio-nar que ens poden facilitar o complicar les coses. Cal revi-sar els sistemes organitzatius per comprovar que són els mésadaptats a les noves situacions. Per fer aquesta reflexió, usremetem a les pàgines d’aquest document que parlen depsicologia evolutiva, on us hem explicat quines són les ne-cessitats, per una banda, i les possibilitats, per l’altra, de ca-da moment evolutiu. Això significa que hi haurà momentsen què caldrà treballar amb els infants distribuïts per edats.Si no ho fem així, correm el perill de proposar activitats queresultin incomprensibles per a uns (els més petits) i absolu-

No hi ha un sistema millorque l’altre, sinóque hi ha maneres de funcionar que enspoden facilitar ocomplicar lescoses

04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 131

tament avorrides per als altres (els més grans). Per això, al’apartat de les estratègies educatives, també hem desenvo-lupat els quadres explicatius d’acord amb l’edat.

Ara bé, per ella mateixa, no ha de ser l’únic paràmetrea tenir en compte. Tot i que habitualment se separen elsnens i nenes per franges d’edat, per adequar les activitats acada nivell de maduresa, també hem de saber treballar ambtots els infants de l’esplai o amb més d’un grup a la vegada.L’esplai ha de ser una alternativa als models estàndard defuncionament, i ha de possibilitar espais de relació inter-generacionals, que permetin als nens i nenes de diferentsedats descobrir-se mútuament i treure el màxim profit d’a-questes noves relacions.

Així, podem concloure que el més ric i productiu per atots els participants del centre serà l’alternança entre l’agru-pació horitzontal (per edats) i la vertical (amb persones dediferents edats). Es combinaran les dues modalitats atenentsempre als objectius que es vulguin treballar.

Evidentment, és difícil passar d’un tipus d’organització auna altra. Però el fet de treballar de manera mixta, conjugantles jornades, festes o sortides generals per a tot l’esplai ambel manteniment dels grups d’edat per a altres caps de set-mana ens permetrà, si sabem fer-ho bé, treure el màximprofit de les nostres experiències. Per exemple, un bon re-curs per no perdre el caliu familiar, de microsocietat, que espot haver generat en unes colònies o campaments de cairemés general, és la convocatòria d’assemblees periòdiques,amb tots els nens i nenes del centre, per tal d’analitzar i ferpropostes respecte del funcionament de l’esplai, dels grupsi de les activitats.

La participació democràtica

Estem massa acostumats a la concepció de democràcia es-tablerta per la societat a la qual pertanyem. La participaciódemocràtica no implica només votar cada quatre anys, sinóque suposa assumir responsabilitats per tirar endavant la so-


La participaciódemocràtica noimplica només

votar cada quatre anys, sinó

que suposa assumir

responsabilitatsper tirar

endavant lasocietat on vivim

04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 132

cietat on vivim. En el nostre cas, es tracta d’aplicar-la al cen-tre d’esplai del qual formem part.

Aquesta assumpció de responsabilitats ha de ser cohe-rent respecte a la situació personal de cadascú i a les neces-sitats del centre. A més a més, ha d’anar acompanyada d’unsmecanismes de control i avaluació que ens permetin garan-tir una bona gestió del centre i un aprenentatge constantdels errors passats.

Podem englobar en dos àmbits les responsabilitats que esderiven del manteniment d’un centre d’esplai: un d’estructu-ral (administració, comptabilitat, gestió de recursos…) i l’altrede pedagògic (educació dels nens, relació amb els pares…).En qualsevol d’aquests dos camps podem trobar feines més imenys fàcils. A priori el sistema per repartir responsabilitatsha d’estar basat en el grau d’experiència dels monitors, peròno pot deixar de banda la motivació de les persones i la capa-citat real de dur a terme determinades tasques.

Així doncs, un centre d’esplai ha de repartir les sevesresponsabilitats d’acord amb uns criteris que en garanteixin

L’àmbit organitzatiu I 133

04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 133


el bon funcionament. Per altra banda, encara que s’hagi fetla feina ben feta, cal evitar repetir els mateixos esquemesany rere any. Per als responsables, reincidir en una deter-minada activitat pot comportar el desgast, la falta de moti-vació o l’encasellament prematur. Pel centre pot traduir-seen estancament. Per tal de fer una distribució correcta de lesresponsabilitats, no hi ha cap formula màgica; n’hi ha prouamb aplicar el sentit comú.

Si tenim monitors formats, farem millor la feina que sino els tenim. Si ajuntem monitors amb experiència amb al-tres que no en tenen tanta, segurament també l’encertarem.Si separem els monitors que es pensen que l’esplai és laseva festa, també estem actuant correctament. En tot cas, siposem per davant els interessos dels monitors a les necessi-tats dels infants, de segur que tard o d’hora fallarem.

Un esplai ha de garantir la memòria històrica del centre.Tothom ha de saber d’on ve i el que ha costat arribar fins almoment present. Cal conèixer els errors i els èxits del pas-sat; per què han fallat alguns projectes i n’han prosperatd’altres, i perquè l’esplai està federat a Esplac. També ésimportant plantejar-se si els motius d’altres temps encarasón vàlids avui. Aconseguir això és bastant senzill: noméscal, per una banda, prendre acta de tot el que es fa i arxi-var-ho, i, de l’altra, treballar el sentiment de grup i l’orgullde participar en un projecte autònom com l’esplai. Tambéseria bo que no es perdés el contacte amb els antics moni-tors; aquells que comencen a rondar els trenta o els qua-ranta anys: tenen molt per aportar, encara que només pu-guin fer acte de presència un parell de cops a l’any.

Finalment, un esplai ha de garantir la pervivència en eltemps del centre. Aquest punt potser es pot entendre comuna conseqüència dels altres o, fins i tot, com una obvietat.No és així. El fet que haguem pogut gaudir de l’esplai coma nen, nena, adolescent o monitor ens ha de portar a conti-nuar oferint la mateixa possibilitat a altres persones.

Garantir els tres punts depassa de llarg la durada, mésaviat escassa, d’un curs d’esplai. No aconseguirem satisferaquestes necessitats amb petites accions; hem d’anar més en-llà. Hi ha d’haver una fita que ens guiï, si més no, a mig ter-

Un esplai ha de garantir la pervivència en el temps del centre

04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 134

mini. Ens referim al que podríem anomenar estratègia o ob-jectius de centre. Són les pautes que ens han de servir permillorar el nostre esplai: aquelles accions que no tenen unarepercussió immediata, però que impliquen una inversió defutur, aquella quantitat de diners que volem tenir estalviats entres anys, aquella vella aspiració de ser el referent en l’orga-nització de les activitats infantils del barri, aquella aposta pelsprojectes de solidaritat, aquell local que volem comprar…Hem de tenir clar cap a on volem anar i d’on partim per arri-bar-hi; quines són les nostres mancances; com les podemesmenar, i què estem disposats a fer i amb qui comptem.

Els estatuts: justificació i model

El dret a associar-se forma part dels drets humans fonamen-tals. Hem de recordar que tampoc fa tant que no el podíemexercir, i que molta gent va lluitar per canviar aquesta situa-ció. És per això que el fet de constituir una associació ésimportant, perquè implica un posicionament polític i uncompromís social a favor de la democràcia. De fet, l’asso-ciació d’un grup de gent per tirar endavant uns interessoscomuns demostra que les persones poden fer coses amb lli-bertat, sense necessitat de la tutela d’institucions com aral’Estat o l’Església. En definitiva, evidencia la maduresa deles persones a l’hora d’escollir el seu camí lliurement.

És per això que a Esplac pensem que els nostres centresd’esplai han de tenir la forma d’associació. El fet de conver-tir-los en entitat jurídica els permet ser en tot moment lliu-res de triar, pensar i optar per un determinat camí. Aquestaforma atorga un reconeixement social a la nostra feina i ensgaranteix un marc legal en què encabir la nostra activitat iles nostres demandes.

Els requisits per constituir una associació són pocs, gai-rebé inexistents, i tots s’encaminen a garantir-ne el caràcterdemocràtic. En aquest sentit, s’han de redactar uns estatuts,que regeixen l’associació i que s’elaboren segons un modelcreat per l’administració competent, en el nostre cas, la Ge-neralitat de Catalunya. Els estatuts donen cert marge de ma-


L’associació d’ungrup de gent pertirar endavantuns interessoscomuns demostraque les personespoden fer cosesamb llibertat

04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 135


niobra a les associacions per tal que s’adaptin a les diversesnecessitats.

D’acord amb la llei d’associacions, els socis són els mà-xims dipositaris del poder de cada entitat. En el nostre cas,qui hauria de ser soci d’un centre d’esplai? Si partim de labase que els nens i nenes ja veuen cobertes les seves neces-sitats de participació dins del grup a l’hora de prendre i dura terme decisions sobre coses que entenen, comprendremque no cal que se’n facin socis. Si pensem que els monitorssón els que desenvolupen dia a dia la seva feina dins del’associació i que, per tant, són els que coneixen millor lesnecessitats del centre, veiem que sí que ho han de ser. Peròens cal considerar, a més, que nens i monitors ja tenen unespai de participació i que els pares potser estan interessatsa opinar sobre l’educació que estem donant als seus fills. Sitenim en compte que, amb la seva col·laboració, poden en-riquir la vida de l’esplai, veurem que és una bona idea queels pares també en siguin socis.

Els monitors i pares dels nens són les persones més ade-quades per tirar endavant una associació dedicada a l’esplai,però no són els únics. Malgrat que hi ha poca gent disposadaa pagar una quota per ser soci d’un esplai, sí que comptemamb una sèrie de gent excepcional, que hi està vinculada: elsexmonitors i els expares. Els hauríem de convèncer perquècontinuessin pagant la quota de soci i participessin en la vidade l’associació; no ens mou tant l’afany econòmic, com lavoluntat de mantenir un bon grup de gent darrere del centre.No tindrien perquè viure el dia a dia de l’esplai, però podriaser un col·lectiu molt conscienciat de la feina que s’hi fa i ambvoluntat de treballar en un segon terme.

D’aquest gruix de socis que tenen el màxim poder deci-sori, se’n deriva un petit grup de persones disposades a ga-rantir que es portin a terme les línies de treball aprovadesen l’assemblea, i a representar l’associació durant un perío-de de temps determinat. És el que anomenem junta directi-va, o equip de govern, la qual, per llei, ha d’estar formadaper un mínim de tres persones (president, secretari i treso-rer), a banda dels vocals que es consideri necessari. Creiemque s’ha de constituir la junta directiva a partir d’uns criteris

Els monitors i pares dels nenssón les personesmés adequades

per tirar endavant

una associació dedicada a

l’esplai, però nosón els únics

04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 136

de representativitat clars; haurien de formar-ne part els tresgrans blocs de persones de què parlàvem: representants delsmonitors en actiu, monitors amb experiència que hagin dei-xat de portar nens, i pares.

El Reglament de règim intern

En aquest document han de quedar reflectides totes les rela-cions, tant des d’un punt de vista pedagògic com tècnic, ques’estableixen dins del grup de persones que forma un esplai.No parlem ara de socis o no socis, sinó de la gent que estàdonant la cara: del monitor dels nens i nenes, de l’encarre-gat de la secretaria, del que busca les cases de colònies…

Però, quines són les àrees en què ens hem de dividir perfer la feina? Quantes comissions o consells hem de crear? Agrans trets, podem establir els següents criteris:

— Criteri de corresponsabilitat. Les responsabilitats indivi-duals o col·lectives estan reconegudes i són exigiblesper tots. Al mateix temps, tothom s’ha de comprometrea donar el millor de si mateix per dur a terme les deci-sions que es prenguin, col·laborar en la seva realitzaciói acceptar-ne les conseqüències.

— Criteri de subsidiarietat. A partir de la forma de funcio-nament escollida, les persones o grups de persones ambun grau de responsabilitat més alt han de respectar lesatribucions dels altres.

— Criteri de globalitat. S’han de planificar totes les actua-cions tenint en compte el conjunt del centre d’esplai.

Sigui quina sigui la forma de funcionament, ha d’estarclara i s’ha d’aplicar igual per a tothom.

L’organigrama

L’organigrama és senzillament la representació gràfica que re-flecteix el funcionament d’una entitat i les relacions que s’es-


Han de quedarreflectides totesles relacions, tantdes d’un punt devista pedagògiccom tècnic,que s’estableixendins del grup depersones queforma un esplai

04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 137


tableixen entre els diferents càrrecs i òrgans. És, per tant,una eina que, plasmada en un full, ens ajuda a veure ràpi-dament les divisions que hem creat per treballar millor.L’organigrama no és un document que requereixi un granesforç conceptual; simplement es desprèn dels estatuts i delReglament de règim intern. Hi consten per escrit els òrgansi càrrecs que necessitem per funcionar, les competències decadascun d’ells i la forma de relacionar-se entre si. Es tractasimplement de recollir-ho i plasmar-ho gràficament. El siste-ma més habitual es basa en la representació de petitescel·les que reflecteixen els càrrecs i òrgans. Estan unidesamb línies, que n’indiquen el tipus de relació. Habitualments’ordena de dalt a baix, segons que el nivell de responsabi-litat sigui més o menys alt.

L’error més típic consisteix a considerar l’organigramacom un document del qual s’extreu el funcionament de l’es-plai. Ha de ser justament el contrari. Aquesta interpretació,a més, comporta una visió molt freda de l’organització. Lasenzillesa inherent a l’organigrama no permet explicar ambdetall una realitat tan complicada com és la vida d’una asso-ciació. Per tant, no ens n’hem de servir mai a l’hora d’en-tendre o donar a conèixer el funcionament de la nostra enti-tat. Com tots sabem, el nostre dia a dia està basat en unsvalors i unes opcions davant la vida que s’haurien de mani-festar també en la nostra forma d’organitzar-nos. Evident-ment, uns quadrets i unes fletxetes per si sols no podranreflectir mai aquesta complexitat.

Cal que ens n’oblidem i estripem el que ja tenim? No.Com ja hem dit, és una eina i s’ha de fer servir com a tal.Els llibres tenen els seus índexs; els estudis, els seus esque-mes i nosaltres, el nostre organigrama. Som nosaltres els quehem de decidir com l’utilitzarem.

Les relacions externes

L’esplai ha canviat. I molt. Els primers centres eren combolets que anaven sortint aquí i allà, sense ordre ni concert;s’entenien com a fenomen molt local, útil per cobrir unes

L’organigrama ésuna eina que ens

ajuda a veureràpidament

les divisions quehem creat pertreballar millor

04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 138

necessitats molt concretes del barri o de la comunitat ons’emmarcaven. Ara, en canvi, els centres d’esplai formenpart d’un moviment educatiu socialment reconegut, duen aterme activitats a escala internacional i creen projectes desolidaritat i cooperació. Com podem constatar, els canvissón importants i, si bé la nostra actuació continua nodrint-se de les persones del nostre entorn més immediat, tambéés cert que els nostres plantejaments ja fa temps que vansobrepassar aquestes fronteres.

Amb els anys hem anat veient com, per fer la nostrafeina, ens anàvem relacionant amb més i més gent. Desd’associacions de veïns i coordinadores d’entitats, ja siguid’àmbit general o infantils, passant pels nostres ajuntamentsfins arribar, evidentment, a demarcacions geogràfiques mésàmplies.

Tot plegat, es tradueix en esforç humà, nombroses reu-nions i l’organització d’activitats diverses. Però, val la pena?


04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 139


De fet, les relacions externes s’han convertit en una de leseines més importants dels esplais. Són essencials perquè enspermeten mantenir una presència social, que, a la vegada,ens ajuda a assolir els nostres objectius, des dels més bàsicsfins als més ambiciosos. En l’entorn més immediat, les coor-dinadores d’entitats, els consells locals i les associacions deveïns són una mostra clara del que diem. Per una banda,ens permetran discutir i valorar quines són les necessitatsdels infants del nostre barri. Per l’altra, ens convertirem enreferents clars de l’àmbit en què treballem. A més a més,participarem activament en aspectes que, tot i no estar di-rectament relacionats amb el lleure, formen part del nostrecompromís social. Aquesta participació també ens facilitaràel suport d’altres entitats quan sigui necessari i ¿per què no?ens donarà l’oportunitat de presentar-nos davant de les ad-ministracions com una associació activa i integrada dins dela vida quotidiana de la ciutat i del país.

Un altre punt que hem de tenir en compte són les admi-nistracions; les relacions més habituals les establim ambl’Ajuntament, amb qui tenim contactes no tan sols per pre-sentar la sol·licitud d’una subvenció o les instàncies per or-ganitzar-hi un acte determinat, sinó per reunir-nos de tanten tant amb el tècnic o el regidor. Ens hem de conèixermútuament i no només a través de papers. El coneixementpersonal ens obrirà moltes portes i facilitarà la nostra feina.

Finalment, val la pena destacar que les relacions queestablim amb entitats que tenen el nostre mateix objectiusón sempre enriquidores; en primer lloc, perquè permetendescobrir altres formes de funcionar i entendre les coses;serveixen, també, per compartir experiències i fer projectescomuns que sobrepassin la capacitat d’un centre en concret.I, en segon lloc, perquè ens ajuden a tenir una força i unprotagonisme en del món del lleure que, tot sols, no tin-dríem.

En el si de la nostra federació aquestes relacions es ve-hiculen a través dels sectors geogràfics, que són la nostraeina de participació més immediata. En aquest espai, hi tro-bem, a més de tot el que hem dit anteriorment, l’oportuni-tat de dirigir el camí de la federació a la qual vam triar d’in-

Les relacions més habituals

les establim ambl’Ajuntament;

ens hem de conèixer

mútuament i nonomés a través

de papers

04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 140

tegrar-nos. Aquest és, per tant, un dels aspectes que méshem de valorar, ja que al cap i a la fi es tracta del funcio-nament de casa nostra.

Fins ara, hem enumerat les relacions més habituals delscentres d’esplai i hem analitzat el perquè de la seva impor-tància. Ara parlarem sobre qui i com s’han de portar aterme.

Un cop vista la rellevància d’aquests vincles, queda clarque no els hauríem de deixar en mans de gent inexperta ode persones amb poc coneixement del centre. Però, peraltra banda, el seu caràcter formatiu les fa especialment ade-quades per als menys experimentats. És per això, que cal-dria aplicar, aquí també, el que ja vam dir pels equips demonitors. Fóra bo ajuntar gent amb diferents graus d’expe-riència; alguns amb caràcter més fix, i altres amb possibili-tats de rotar (si així ho decidim). En tot cas, és bàsic comp-tar amb algunes persones estables en cada un dels nostresàmbits relacionals. Facilitarà la feina a la gent de fora, ja queels permetrà tenir un referent clar al qual dirigir-se, i tambéa nosaltres, perquè contribuirà a l’establiment de relacionspersonals més sòlides.

Un cop triades les persones que se’n responsabilitzaran,cal assegurar-nos que la informació flueix sense entrebancs.El representant ha d’informar amb regularitat el seu centre,i l’esplai, per la seva banda, haurà de comunicar-li qualse-vol novetat o dada de la qual tingui coneixement.

A més, en aquestes reunions, sovint s’han de prendredecisions. És probable que es tracti de temes que ja haginestat discutits amb anterioritat dins de cada centre, però nosempre és així. Tant en un cas com en l’altre, el nostre re-presentant ha de tenir la capacitat de poder valorar i emetreuna opinió en aquell mateix moment. Posteriorment, uncop ho parli amb el centre, podrà considerar si l’ha encer-tat o no. De totes maneres, no ens ha de fer por confiar enla gent.


Fóra bo ajuntargent amb diferents grausd’experiència;alguns ambcaràcter més fix,i altres amb possibilitats de rotar

04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 141

04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 142

4. La gestió econòmica

La gestió econòmica: una necessitat

Per definició, els centres d’esplai són entitats no lucrativesd’educació en el lleure que es poden constituir legalment1

per tres o més persones, amb la finalitat de dur a terme unatasca d’interès social i educatiu adreçada als infants i ado-lescents de l’entorn més proper. Segons la llei «es consideraque una associació no té afany de lucre, encara que desen-volupi una activitat econòmica, si el fruit d’aquesta activitates destina exclusivament al compliment de les finalitats d’in-terès general establertes als estatuts. En cap cas no es podenrepartir els béns de l’associació entre els associats i associa-des ni ésser cedits gratuïtament a persones físiques o jurídi-ques amb interès lucratiu. Se n’exceptuen les aportacionscondicionals, que tenen el tracte que imposa la condició.»

Queda molt clar que la finalitat social de l’esplai és labase que en justifica el projecte d’educació en el lleure i, peraquesta raó, entre altres, ocupa la major part del temps delsmonitors i monitores. La legislació permet l’activitat econò-mica dels centres d’esplai, ja que considera que, si el seufruit es destina al compliment dels seus objectius, no hi haafany lucratiu.

La formació dels monitors i monitores és majoritària-ment pedagògica i això comporta que, sovint, es deixin de

1. Llei d’associacions 7/1997, de 18 de juny. Parlament de Catalunya.

La legislació permet l’activitateconòmica delscentres d’esplai,ja que consideraque, si el seufruit es destinaal complimentdels seus objectius, no hiha afany lucratiu

04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 143

banda els aspectes relacionats amb el vessant econòmic deles entitats. Però hem de prendre consciència que quan par-lem de projectes estem parlant de què volem fer, com i quanho volem fer. I la gestió econòmica té un paper transcenden-tal en l’anàlisi i desenvolupament de tots aquests processos.

Tot projecte necessita un conjunt de recursos (humans,materials i funcionals —temps, espai i diners—) per poder-se convertir en una realitat. L’èxit del projecte educatiudependrà de la capacitat dels monitors i monitores per ges-tionar-los. Cal saber aprofitar els escassos mitjans econòmicsde què disposem per afavorir la nostra feina educativa. Aixòno vol dir que l’objectiu de les entitats sigui el d’obtenirbeneficis, sinó que els guanys econòmics han de permetre’nla consecució dels propòsits en l’àmbit de l’educació en ellleure d’infants i adolescents.

Els recursos econòmics han d’estar directament relacio-nats amb els projectes de la nostra entitat, i els membres del’esplai són els responsables d’aconseguir-los per poder dura terme un determinat projecte. Per tant, en cap moment,s’ha de planificar a priori partint només dels diners dispo-nibles. És justament el contrari: pensar prèviament què esvol fer i trobar després la forma de finançament adequada.

Ideari i gestió econòmica

Els centres d’esplais associats a Esplac ens declarem ideolò-gicament i pedagògicament centres laics i progressistes, arre-lats a Catalunya, i apostem per uns valors conseqüents, delsquals ja hem parlat en anteriors capítols d’aquest llibre.Aquests mateixos elements que guien la nostra pràctica edu-cativa n’han de vertebrar l’estructura organitzacional i el fun-cionament, i per tant, també la gestió econòmica. En aquestsentit, de la mateixa manera que els monitors i monitoresd’Esplac són conscients de la necessitat de planificar lesestratègies educatives adients perquè la participació delsinfants i adolescents sigui un fet real dins del centre, tambého han de ser de la importància de buscar les alternatives


Els monitors i monitoresd’Esplac són

conscients de laimportància de buscar

les alternativeseconòmiques que

facin possible la solidaritat i lacooperació, entre

els membres de l’esplai

04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 144

econòmiques que facin possible la solidaritat i la coopera-ció —que no la caritat—, entre els membres de l’esplai i elsdiferents centres.

Prendre una opció de progrés també implica ser cons-cient del fet que tant la societat com les persones estanimmerses en un procés dinàmic: un procés de canvi cons-tant. El centre d’esplai d’Esplac exerceix la seva tasca edu-cativa amb la voluntat de transformar la societat que l’en-volta i amb la consciència d’oferir un servei públic i dedefensa dels drets col·lectius. Aquesta actitud compromesadins la societat civil legitima la utilització dels recursospúblics com a màxima expressió del principi de subsidia-rietat, en el sentit de donar un servei social des de la matei-xa societat. La participació de les administracions en elfinançament de les nostres entitats i projectes ha de ser con-siderada com un dret, i no pas com un suport o un simplepatrocini. Les institucions públiques han de prendre mesu-res actives per facilitar que les persones tinguin la llibertatd’actuar. En qualsevol cas, no hauríem de caure en elparany de dependre totalment de les administracions públi-ques, ja que aquest és un risc que pot posar en perill la nos-tra autonomia a l’hora de dur a terme els projectes.

La nostra vocació integradora, plural i partidària del dreta la diferència ens emplaça a optar per una educació en ellleure no excloent, que estigui a l’abast de tothom, sensedistinció social i/o cultural. En termes econòmics, ho tra-duiríem en polítiques de redistribució de recursos, per faci-litar-ne la participació de tots, i en l’aposta per l’austeritat ila sostenibilitat de la nostra gestió.

Aquesta austeritat implica una actitud de respecte perles persones i pels materials: cal, doncs, aprofitar els recur-sos que estan al nostre abast, planificar les despeses o inver-sions que hem de fer, decidir si són necessàries i prioritàriespel nostre projecte, i portar un bon control de la gestió eco-nòmica per poder reaccionar davant dels imprevistos.

El concepte de sostenibilitat ha d’orientar els monitors imonitores a l’hora de dur a terme el nostre projecte dins deles possibilitats reals i sense hipotecar el futur. Els encarre-gats de la gestió econòmica dels centres tenen una doble

La gestió econòmica I 145

La participacióde les administracionsen el finançamentde les nostresentitats i projectes ha deser consideradacom un dret,i no pas com un suport o unsimple patrocini

04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 145


responsabilitat. Per una banda, han de tenir una visió globalde l’entitat, de tal manera que si, esporàdicament es prenuna decisió agosarada, no trontollarà l’estabilitat del conjunt.Per altra banda, han de tenir clar que els centres d’esplaistenen una missió que va més enllà de la planificació anual.Cal un ús racional dels recursos, encara que siguin abun-dants en un moment donat. En cap cas s’ha de posar enperill el futur del conjunt del projecte.

Si considerem aquests principis generals com a base dela nostra gestió econòmica, serà més fàcil planificar i pres-supostar les nostres activitats i/o programes concrets. Unavisió global dels recursos del centre ens permetrà distribuir-los per tal que tothom pugui gaudir-ne sense exclusions.

Eines de gestió econòmica

Els «números» de l’entitat

És molt important que tothom participi en els aspectes eco-nòmics més generals: és bàsic, doncs, difondre una «culturaeconòmica» en el si de les entitats, que fomenti la conscièn-cia i la participació dels membres en relació amb l’aspecteeconòmic de l’entitat i de les activitats que organitza. D’altrabanda, ha de quedar clara la distribució de tasques i res-ponsabilitats específiques relatives al dia a dia d’aquestagestió econòmica.

Per combinar aquest doble vessant, recauria en el con-junt de membres de l’entitat (constituïts en assemblea, claus-tre, equip de monitors i monitores…) l’aprovació del pres-supost i dels comptes anuals, i l’avaluació de la gestió. Encanvi, només una persona (tresorer/a, administrador/a,comptable…) o grup de persones s’hauria de responsabilit-zar de la gestió econòmica del dia a dia.

La mala gestió pot provocar el desaprofitament delsrecursos econòmics i materials de què disposem. Sigui quinsigui el model escollit per a la distribució de tasques, és

És bàsic difondreuna «cultura

econòmica» en elsi de les entitats,

que fomenti la consciència ila participació

dels membres enrelació amb

l’aspecte econòmicde l’entitat

04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 146

molt important que quedi clar de qui és la responsabilitatde cadascuna de les tasques relatives a l’organització i a lagestió econòmica de l’entitat (elaboració del pressupostanual, seguiment de tresoreria, sol·licitud i justificacions desubvencions, cobrament de quotes, obligacions fiscals,etc.).

La comptabilitat com a instrument de gestió econòmica

El seguiment econòmic de la nostra entitat no s’ha de limi-tar a controlar les entrades i sortides dels diners i a fer unsaldo final. La realitat economicofinancera requereix un trac-tament més complet: ens ha de permetre fer una anàlisi dela situació econòmica global de l’entitat per poder prendredecisions. El seguiment correcte de la situació econòmica, amés, és garantia de transparència i una bona font d’infor-mació per a socis i tercers. Finalment, perquè totes aquestesdades siguin comprensibles per a tothom, cal unificar crite-ris i seguir uns determinats models estandaritzats.

Per tal d’assolir aquests objectius (informar i prendredecisions), ens cal un instrument que sistematitzi i homoge-neïtzi les dades econòmiques. Aquest instrument és lacomptabilitat.


Fets econòmics

Registrament comptable

Font d’informació

Presa de decisions

El seguimentcorrecte de la situació econòmica ésgarantia detransparència i una bona fontd’informació per a socis i tercers

04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 147


Així doncs, la comptabilitat és un instrument de gestióeconòmica constituït per un seguit de regles que permetenrecollir, representar i mesurar el patrimoni i les seves varia-cions amb l’objectiu d’orientar les decisions econòmiques idonar informació interna i externa de manera fidel.

La legislació comptable bàsica queda recollida en dostextos:

— Pla General de Comptabilitat (PGC) (Reial Decret1643/1990, de 20 de desembre).

— Adaptació del Pla General de Comptabilitat a les entitatsno lucratives (Reial Decret 776/1998, de 30 d’abril).

El primer text està pensat per a les empreses i el segonfa una referència, d’una manera bastant àmplia, a les enti-tats no lucratives. A més, la Llei d’associacions recull, tambéde manera ambigua, les obligacions relatives a la comptabi-litat i especifica únicament que les associacions han de por-tar «llibres de comptabilitat adequats a les activitats que fan».

A causa d’aquesta ambigüitat legal quant a les obligacionscomptables, i pel fet que la realitat i el volum econòmic demoltes entitats no necessita cap mena de control comptablesofisticat —propi més aviat d’una gran organització o empre-sa— cada centre ha de saber trobar el sistema que millor s’a-dapta a les seves necessitats. Per tant, no cal conèixer al peude la lletra el Pla General de Comptabilitat, sinó que, perpoder treballar segons les nostres necessitats, n’hi ha prouamb aplicar-ne la filosofia i els instruments bàsics.

Els documents comptables

Igual que amb les activitats del nostre centre d’esplai, unagestió econòmica correcta també requereix una previsió iuna avaluació. Els pressupostos són l’instrument bàsic deprevisió i, per a l’avaluació, ens basarem essencialment enles liquidacions d’aquests pressupostos.

Ara veurem en detall aquests documents, però, d’entra-da, cal destacar la importància d’elaborar els documents

Els pressupostossón l’instrument

bàsic de previsió i, per a l’avaluació,ens basarem

essencialment enles liquidacions

d’aquests pressupostos

04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 148

econòmics a dos nivells: d’una banda, els globals de total’entitat (pressupost general i liquidació corresponent) i del’altra, els de cadascuna de les activitats que fem (pressu-postos d’activitats i liquidació corresponent).

El pressupost general

El pressupost general ha de ser el «projecte econòmic» queacompanya el nostre «projecte pedagògic» de l’any. Així, unade les principals eines dels centres d’esplai en la nostra gestióeconòmica és el pressupost, el qual recull sistemàticament lesdespeses previstes d’acord amb les necessitats de les diferentsprogramacions, i els ingressos que faran possible fer-hi front.

El pressupost general ha de ser un document de caràc-ter realista, viable, coherent amb la resta de documents delcentre (estatuts, programacions…) i vinculant, un cop hagiestat aprovat per l’assemblea o l’òrgan competent.

El pressupost permet relacionar els recursos (ingressos)amb les aplicacions (despeses) del centre d’esplai. Per orien-tar-nos, i d’acord amb la nomenclatura del PGC, podem dirque la majoria de centres d’educació en el lleure contemplenles partides següents:

INGRESSOS:Ingressos propis:— Quotes dels socis i sòcies (alguns centres també ingres-

sen una quantitat en concepte de matrícula un cop al’any).


NIVELL

«SOCIAL»

NIVELL

ECONÒMIC

• Projecte, línies d’actuació,programa…

• Memòria, avaluació,valoració…

PREPARACIÓ AVALUACIÓEXECUCIÓ

• Pressupost general

• Pressupostos d’activitats

• Liquidació del pressupost general (compte de resultats)

• Liquidació dels pressupostos d’activitats

• Full de caixa (seguiment econòmic)

04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 149


— Quotes de participació en activitats.— Campanyes econòmiques.— Donatius i/o aportacions econòmiques particulars.— Prestacions de serveis.— Interessos bancaris.

Subvencions i/o convenis:— Administració local:

✓ Ajuntament: departaments relacionats amb la nostraactivitat.

✓ Conselleries de districte.— Diputacions: depenent dels nostres projectes específics.— Generalitat de Catalunya:

✓ Secretaria General de Joventut.✓ Programes internacionals.✓ Benestar Social: Acció Cívica.

— Ministeri de Treball i Assumptes Socials: Institut de laJoventut: programes europeus.

— Unió Europea: activitats internacionals, iniciatives juve-nils.

DESPESES:

Despeses d’aprovisionament: — Material per a tallers i activitats.— Material d’oficina.— Material de neteja.— Material audiovisual.— Material per a la farmaciola.

Serveis exteriors:— Lloguers i cànons.— Reparació i conservació.— Serveis de professionals independents.— Transports.— Primes d’assegurances.— Serveis bancaris i similars.— Publicitat, propaganda i relacions públiques.— Subministraments: llum, aigua, gas, telèfon…

04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 150

— Altres serveis: serveis de neteja, missatgers, comunitat deveïns…

Tributs:— Altres tributs: impost de béns immobles, brossa…

Despeses de personal:— Remuneracions.— Seguretat Social a càrrec del centre.

Dotacions per a l’amortització:— Amortització de l’immobilitzat.

Com a instrument de planificació, el pressupost ens per-met tenir una visió de les nostres principals fonts d’ingres-sos. És important que els nostres recursos no provinguingairebé en exclusiva d’un sol lloc. Per aquest motiu, cal evi-tar que el nostre finançament sigui excessivament depenentde les subvencions de les administracions públiques. Seriabo que els recursos obtinguts estiguessin repartits entre les


04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 151


subvencions, les quotes dels nostres socis, les donacions iaportacions de les empreses privades, i la venda de serveisi productes atípics del nostre centre d’esplai.

El pressupost ens dóna la possibilitat d’aplicar polítiquesde distribució de recursos, basades en la solidaritat interna,que facilitin la incorporació a les nostres activitats d’aquellsinfants que no podrien participar-hi per problemes econò-mics. També ens permet fer una previsió de la nostra capa-citat inversora, i valorar la manera de dur a terme el nostreprograma amb la màxima qualitat.

Finalment, el pressupost ens fa ser conscients del valorreal de la nostra tasca: en constatem el cost real —el quecostaria a preu de mercat (si actuéssim per afany de lu-cre)— i el cost polític, que és el que ens permet fer acces-sibles determinades activitats a tothom que ho vulgui.Aquest últim sempre està per sota del cost real de l’activi-tat, ja que els monitors i monitores aportem el nostre tempsde forma altruista, i busquem els recursos i serveis més eco-nòmics. No està de més que ressaltem aquest aspecte per-què es prengui consciència social del valor real d’allò queestem fent.

L’equip de monitors es pot plantejar diverses maneresd’adaptar al màxim el pressupost a la realitat de l’esplai:

— Pressupostos «anuals» o «per cursos». Normalment, elscentres d’esplai organitzen els seus projectes «per cur-sos», és a dir, planificant les activitats des del setembrefins a l’agost de l’any següent. Sembla, doncs, raonableque s’adeqüi el pressupost a la programació. El PGCadmet la comptabilitat per cursos i no hi ha cap llei onormativa que obligui els centres d’esplai a fer la comp-tabilitat per anys naturals.

Com que les administracions públiques ens subven-cionen per anys naturals, és interessant que adaptemaquests ingressos al nostre exercici econòmic: es a dir,podríem registrar la subvenció de l’any 2002 com a in-grés del curs 2002/2003.

— Pressupostos que quadren o que no quadren. Els nostrespressupostos sempre han d’estar pensats per quadrar, de

Cal evitar que el nostre

finançament siguiexcessivament

depenent de lessubvencions de

les administracionspúbliques

04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 152

manera que els ingressos coincideixin amb les despesesprevistes.

Normalment els nostres pressupostos contemplenestrictament les partides del compte de pèrdues i guanys(allò que ingressem i gastem en el funcionament nor-mal). Si hi preveiem diferències, ens trobarem en unasituació de dèficit o de superàvit. Però, quan passi aixòho haurem de compensar amb un desequilibri equiva-lent en les partides del balanç (augmentaran o disminui-ran alguns dels nostres fons, béns, drets i/o obligacions).

Sense entrar en consideracions particulars sobrecom presentar el document de pressupost per a la peti-ció de subvencions, l’elaboració del nostre pressupostpot respondre a estratègies a més llarg termini. Per tant,si tenim la intenció de fer alguna inversió o augmentarels fons propis (per no tenir problemes de finançament,etc.), podem plantejar un pressupost amb superàvit. Aixímateix, segons com, podem considerar adient pressu-postar amb dèficit per tal de cobrir, per exemple, unaactivitat extraordinària a partir dels fons propis generatsen altres exercicis.

En definitiva, volem destacar que pot ser convenienttenir superàvit, contràriament al que es pensa sovint, ique, en cap cas, es contradiu amb la nostra condiciód’entitat sense afany de lucre, d’acord amb la Llei7/1997, de 18 de juny, i de la qual hem parlat al princi-pi d’aquest capítol.

— Pressupostos segons els nostres programes o programesadaptats als nostres pressupostos. Si es vol fer una bonaplanificació del pressupost, és important fer-la d’acordamb el projecte del centre. No hem d’oblidar, per tant,que el més important és la nostra finalitat i que elsrecursos estan per fer-la possible. Una de les funcionsdels responsables dels centres és administrar-se ambausteritat i aconseguir els recursos humans, materials ieconòmics suficients per dur a terme el projecte. Cal evi-tar la tendència contrària: la de programar les activitatsd’acord amb els pressupostos, i subordinar-les als in-gressos disponibles.


Pot ser convenient tenirsuperàvit,contràriament alque es pensasovint

04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 153


Liquidació del pressupost general (compte de resultats)

Un cop acabat el curs, hem d’elaborar un document on s’in-diqui la totalitat d’ingressos i despeses i la diferència entreels dos imports: el resultat final (guany o pèrdua). Es tracta,en definitiva, de veure si realment s’ha complert allò quevam preveure en el pressupost general o si, per contra, hiha hagut desviacions.

Parlem aquí dels mateixos components i conceptes queen el cas del pressupost general. Per això, s’acostuma a ferservir un document idèntic a l’anterior, però en el qual, alcostat de la columna d’allò «pressupostat» s’hi afegeixen lacolumna del que s’ha «realitzat», i la de la «desviació» ques’ha produït entre totes dues quantitats.

Pressupostos d’activitats

Com ja s’ha comentat, a banda de la previsió per al conjuntde l’entitat mitjançant el pressupost general, cal analitzar lesactivitats o els projectes per separat.

Per això, i seguint les mateixes pautes i conceptes queacabem de veure, cal elaborar un pressupost concret per acadascuna de les activitats que fem. En aquest sentit, siimputem correctament totes les despeses a les activitatscorresponents, podrem veure si n’hi ha alguna de defici-tària.

Liquidació dels pressupostos d’activitats

Un cop acabada l’activitat, hem d’elaborar un document ons’especifiqui la totalitat d’ingressos i despeses i, d’acord ambla diferència entre els dos imports, el resultat final (guany opèrdua). Així, es tracta de veure si realment s’ha complertallò que vam preveure en el pressupost de l’activitat o si,per contra, hi ha hagut desviacions.

Parlem aquí dels mateixos components i conceptes queen el cas del pressupost de l’activitat. Per això, s’acostuma a

04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 154

fer servir un document idèntic a l’anterior, però en el qual,al costat de la columna d’allò «pressupostat» s’hi afegeixen lacolumna del que s’ha «realitzat», i la de la «desviació» ques’ha produït entre totes dues quantitats.

A més d’aquests documents que acabem de veure, calsaber que n’hi ha un altre, amb el qual ens hauríem decomençar a familiaritzar: el balanç de situació patrimonial.

El balanç és el document comptable que informa de lacomposició i del valor del patrimoni, entenent com a tal elconjunt de béns, drets i obligacions econòmics de l’entitat.

Així, el balanç recull la situació global de l’entitat (patri-moni, procedència i ús dels recursos, diners que s’ha obtin-gut l’últim any, la quantitat que deu o que li deuen, bénsmaterials, etc.) en una data concreta: l’últim dia de l’exerci-ci econòmic (per exemple, el 31 d’agost). Per tant, ve a serla «fotografia» de la situació econòmica de l’entitat en unmoment determinat.

La majoria de centres d’esplai no elaboren cap balançperquè, per fer-ho, calen uns coneixements de comptabili-tat. En tot cas, caldria que tots els centres tendissin a elabo-rar-ne un. Podríem començar a familiaritzar-nos-hi fixant-nos amb el balanç d’Esplac, que es presenta cada any al’Assemblea General.

Obligacions fiscals

Totes les entitats, incloses les que no tenen afany de lucre,estan sotmeses, d’una o altra manera, a l’obligatorietat depagar impostos.

Per evitar-se sorpreses, és important que cada entitat si-gui conscient d’aquestes obligacions. I en relació amb això,cal recordar que davant de les administracions «la ignoràn-cia de les lleis no n’excusa del compliment».

Com que ens trobem que les diferents administracionsi/o funcionaris, a la pràctica, apliquen diferents criteris, nopodem fer afirmacions absolutes sobre el nivell d’obligato-rietat de cada impost.


El balanç recullla situació globalde l’entitat ve a ser la«fotografia» dela situació econòmica del’entitat en un momentdeterminat

04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 155


Malgrat això, podem afirmar que els impostos més habi-tuals i les seves característiques bàsiques són:

— Impost sobre activitats econòmiques (IAE)— Impost sobre el valor afegit (IVA)— Impost sobre societats (IS)— Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF)

Cada entitat, atenent a la seves característiques i per evi-tar que l’aspecte fiscal sigui un obstacle per a la realitzacióde les seves activitats, ha de plantejar-se si està subjecte al’obligació de tributar aquestes les diferents figures imposi-tives.

IAE

IVA

• Entrega de béns i serveis • Fundacions i associacions declarades d’utilitat pública

IMPOST AVALUACIÓEXECUCIÓ

• Entrega de béns i serveis • Entregues de béns i serveis de «protecció de

la infància i la joventut» per part d’entitats de

«caràcter social»

IS• Obtenció de determinats ingressos • Ingressos relacionats amb l’objecte social

(per exemple, quotes de socis, subvencions,donacions…)

IRPF • Pagament de determinades remuneracions • No n’hi ha

04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 156

5. Equipaments i recursos

Locals i equipaments: la seva importància

Quan pensem en un centre estable, automàticament ens veal cap la idea d’un espai físic que el situï geogràficament. Ellocal d’un esplai n’és l’expressió física. Serveix com a puntde referència i com a marc d’identificació per a les personesque hi van i li donen vida dia rere dia. Aquí, a casa nostra,es coneixen experiències d’educació en el lleure basades enl’animació al carrer i en l’organització de jocs i activitats iti-nerants en espais oberts, com ara les places. Però, si prete-nem disfrutar d’una certa estabilitat i tranquil·litat, i aconse-guir un cert grau d’identificació per part de la gent que ensenvolta, el local ens serà una eina imprescindible.

Si mirem de consensuar les característiques idòniesd’un local d’esplai, hauríem de tenir en compte alguns fac-tors. Un local ha de servir, abans que res, perquè les per-sones —els nens i nenes, pares, monitors, etc.— s’hi trobina gust. Per aconseguir-ho, cal que la gent se’l senti com apropi i se’l faci seu. L’ha de poder pintar i decorar segons elseu criteri, instal·lant-hi un mobiliari còmode, que —dona-des les característiques de les persones que l’utilitzaran—sigui pràctic i resistent alhora. En definitiva, s’hi ha de sen-tir com si fos casa seva.

La ubicació ideal és una planta baixa. Si estem en uns so-terranis o en un pis, hi haurà escales, i això suposarà unabarrera arquitectònica per a l’accés de persones amb disca-

04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 157

pacitats físiques. En aquest cas, hauríem de prendre lesmesures adients per facilitar-los-hi l’entrada (rampes, ascen-sor) i preveure la instal·lació de lavabos adaptats. Tot i així,i des d’un punt de vista pràctic, els baixos d’un edifici sónsempre més visibles que no un pis, i els pares dels infantsens hi podran localitzar més fàcilment.

Seguint en la línia de sentir-nos com a casa, un localhaurà de ser acollidor. Haurà de tenir calefacció a l’hivern iventilació suficient a l’estiu. No pot faltar-hi llum, aigua i la-vabo. És a dir, haurà de tenir unes condicions mínimes d’ha-bitabilitat i d’higiene, sense les quals l’establiment d’unaassociació reconeguda jurídicament i dedicada a l’educaciód’infants i joves podria ser il·legal. Posats a demanar i, sa-bent que els usuaris seran nens i nenes, a més d’adults, seriaun encert que el mobiliari i els lavabos fossin accessibles is’adaptessin a les seves necessitats i característiques.

Pel que fa a l’interior, l’ideal fóra que cada grup de l’en-titat tingués un espai propi per a les seves activitats. Quanaixò no és possible, s’haurà d’establir un calendari de torns,i s’hauran d’anar compartint els espais disponibles entretots. Si cada grup té el seu racó, serà més fàcil el treball dela decoració i l’acondiciament de la sala. Això permetràinculcar als infants el sentit de la responsabilitat. Un altreavantatge és que evita que les seves creacions s’extraviïn os’esclafin a causa de l’acumulació de material o per mancad’espai. Si disposem de cadires individuals, podrem fer rot-llanes, la qual cosa afavorirà el treball d’hàbits assemblearis.

Un altre espai important és la sala de monitors, en laqual es fan les reunions de l’equip i es guarda el materialnecessari per treballar (fitxes de nens i nenes, llibres o dos-siers d’activitats, projectes, memòries, documentació diversa,etc.). També és un punt de trobada per als mateixos mo-nitors, que hi poden deixar les seves pertinences, bosses,roba… Sovint podem trobar espais equipats amb nevera. Enaquest cas els refrescos i el menjar ens faran recuperar lesforces després d’unes hores d’activitat intensa.

El magatzem o sala de material també és molt necessa-ri. Ens permetrà tenir ben resguardat el material que s’utilit-za per a les activitats. Una adequada distribució en gavetes,


04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 158

capses i lleixes, convenientment marcades, ens en facilitaràl’accés i la localització, i un inventari ben elaborat ens aju-darà a controlar si en tenim o no suficient.

Finalment, si hi ha prou lloc, podrem pensar a crearracons estables de joc o de lectura, una sala d’ordinadors oun rocòdrom… Les possibilitats són infinites, però està clarque, normalment, ens haurem d’adaptar a allò de què dis-posem i n’haurem de mantenir l’estructura bàsica.

Altres espais

Si sortim del local, veurem que hi ha molts altres espais físicsque també utilitzem. Des de les cases de colònies i els ter-renys d’acampada que lloguem fins a les escoles, centrescívics, poliesportius, etc. Quan volem fer una reunió de paresi no tenim espai suficient en el nostre propi local, acudim a

Equipaments i recursos I 159

04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 159


espais d’ús públic, en centres cívics o casals. Si el local no-més ens permet guardar el material i fer les reunions demonitors, anem a fer les activitats a una escola o a un centrecívic. De vegades, compartim el nostre espai amb altres enti-tats o associacions i, entre tots, podem gaudir d’una superfí-cie més àmplia i costejar-ne el manteniment. En alguns casos,hi ha centres d’esplai que han arribat a muntar la seva pròpiacasa de colònies, i l’aprofiten per treballar una sèrie d’hàbitsi sentiments amb els infants, els quals, any rere any, s’hananat fent seva la casa, construint-hi les lliteres, pintant-hi lesparets, arreglant-hi finestres, criant i cuidant animals, etc.

No podem oblidar que el local ens dóna unes senyes d’i-dentitat. El local parla de nosaltres. Ens permet ser i créixeren el seu si, i ens ofereix la possibilitat d’expressar-nos. Enrelació amb l’espai, com més autonomia i independència tin-guem, més possibilitats ens sortiran d’assajar conductes i acti-tuds de responsabilització i compromís. Tot i que el fet decomptar amb espais cedits per ajuntaments, entitats externeso parròquies pot aportar seguretat, també sol ser un factorde coerció per al desenvolupament de les persones de l’es-plai. La independència física és més arriscada i més costosaeconòmicament, però a la llarga resulta molt més satisfactò-ria i gratificant.

04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 160

6. El futur: projecte estratègic

La necessitat de planificar a mig i a llarg termini

Tot i que el pas individual per l’esplai pugui ser més omenys llarg en el temps, cal establir els mitjans perquè siguiefectiu, coherent i planificat. Tant pels infants com pelsmonitors i monitores, i extensivament, per a la resta de lacomunitat educativa de l’esplai, el fet d’haver participat enel centre ha de ser motiu suficient per adoptar una determi-nada manera de viure i de veure el món; ha de deixar prouempremta perquè puguem reconèixer en tots nosaltres undeterminat estil de fer i actuar.

Això no s’aconsegueix sense un esforç de planificació iorganització que tingui en compte els criteris que regeixenla nostra tasca educativa en el món del lleure. Hem d’es-tructurar un procés gradual i adaptat als infants i a la mane-ra de fer de l’esplai, i hem de donar resposta a les sevesnecessitats i inquietuds perquè puguin arribar a ser perso-nes lliures, creatives i autosuficients.

L’establiment d’un projecte estratègic i global de l’esplai,que abasti uns quants anys, que cerqui resultats a llarg ter-mini i que tingui en compte el procés de creixement i madu-ració dels infants, des que arriben a l’esplai fins que, ja coma adults, decideixen què fan del seu temps de lleure, ensatorgarà un paper social rellevant.

El fet de treballar des d’aquesta perspectiva àmplia i glo-bal, tenint en compte que cada cert temps cal avaluar el pro-

El fet d’haverparticipat en elcentre ha de sermotiu suficientper adoptar una determinadamanera de viurei de veure el món

04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 161

jecte i tots els condicionaments que afectaran la nostra accióeducativa, tant pel que fa als participants com als espais detreball, àmbit social, recursos, etc., ens convertirà en una au-tèntica alternativa educativa, potent i real, adaptada a la rea-litat present i capaç de reorganitzar-se d’acord amb les ne-cessitats i expectatives que es creïn a cada moment.


04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 162

BIBLIOGRAFIA

04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 163

04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 164

Bibliografia

Conclusions de les Terceres Jornades del Congrés d’Esplac. Barcelona, 1999.CUENCA CABEZA, Manuel. Temas de pedagogía del ocio. Universidad de Deusto,

1995. DECROLY, Ovide. La funció de la globalització i altres escrits. Eumo, 1987.DELGADO, Buenaventura. (2000). La institución libre de enseñanza en Cata-

luña. Ariel Practicum, 2000DIVERSOS AUTORS. La participación de los niños: de la participación simbólica a

la participación auténtica. Ensayos innocenti Unicef. Fondo de las Nacio-nes Unidas para la infancia. Oficina regional para América Latina y el Ca-ribe, 1993.

DIVERSOS EDITORS. Participando que es gerundio: pautas educativas para tra-bajar la participación infantil. Consejo de la Juventud de España, 1999.

FERMOSO, Paciano. Pedagogía social: fundamentación científica. Herder,1994.

FERRER I GUÀRDIA, Francesc. L’escola moderna. Eumo, 1990. FLAVELL, J. La psicologia evolutiva de Jean Piaget. Paidós, 1982.FRANCH, Joaquim; MARTINELL, Alfons. L’animació de grups d’esplai i de vacan-

ces. Fer de monitor. Barcelona: Laia, 1984. FREINET, Celestin. La escuela moderna francesa. Una pedagogía moderna de

sentido común. Las invariantes pedagógicas. Morata, 1996.FREIRE, Paulo. Pedagogía del oprimido. Siglo Veintiuno de España, 1970. FREIRE, Paulo. L’educació com a pràctica de la llibertat. Eumo, 1987 FRITZEN, Silvino José. La ventana de Johari. Sal Terrae, 1987.GESELL, A. Psicología evolutiva de 1 a 16 años. Buenos Aires: Paidós.GONZÁLEZ, M.P. Orientaciones teóricas fundamentales en Psicología de los

Grupos. Barcelona: EUB, 1995.GONZÁLEZ, M.P. Psicología de los grupos: Teoría y aplicación. Madrid: Síntesis,

1997.

04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 165

MEIRIEU, Philippe. Frankenstein Educador. Laertes Psicopedagogía, 1998. OSTERRIETH, Paul. Psicología infantil. Morata, 1981.Projectes de la Comissió de Formació de l’Associació de Casals de Joves de

Catalunya, (ACJ). Barcelona, 1999. PUIG ROVIRA, Josep; TRILLA, Jaume. La pedagogía del ocio. Laertes Psicope-

dagogía, 1987. Quinze pedagogs, la seva influència avui. Rousseau, Pestalozzi, Fröbel, Robin,

Ferrer, Steiner, Dewey, Decroly, Montessori, Makarenko, Ferrière, Cousinet,Freinet, Neill, Rogers. Universitat Oberta de Catalunya; Proa, 1995.

ROBIN, Paul. Manifiesto a los partidarios de la educación integral. PequeñaBiblioteca Calamus Scriptorius, 1981.

SANVICENS, Alejandro. Introducción a la pedagogía. Barcanova, 1984. Temasuniversitarios.

SAVATER, Fernando. El valor de educar. Ariel, 1997. SBANDI, P. Psicología de los Grupos. Barcelona: Herder, 1977.Seminaris sobre el Model de Centre. Barcelona: Esplac, 1998.TRILLA, Jaume. La educación fuera de la escuela: enseñanza a distancia, por

correspondencia, por ordenador, radio, vídeo y otros medios no formales.Nueva Paideia, 1985.

166 I Projecte educatiu d’Esplac / Bibliografia

04.Esplac 26/4/04 16:46 Página 166

projecte educatiu d’esplac - bruixes i bruixots · de reflexionar i contrastar el nostre treball...

Documents