programadaˆncia... · 2013-06-15 · l’obsolescencia programada és una estrategia comercial en...
TRANSCRIPT
0
OBSOLESCÈNCIA
PROGRAMADA
Grup: Gerard Quintana, Israel Ochoa, Jordi
Sancho
Curs: 4t ESO “A”
Treball: Obsolescència programada
1
ÍNDEX Apartat Núm. Pag.
1. Introducció 3
2. L’origen de l’obsolescència programada 4
3. Quan s’espatlla el producte 5
3.1.El procés 5
3.2.Conseqüències del procés 6
4. Tipus d’obsolescència programada 7
4.1.Obsolescència tècnica o funcional 7
4.2.Obsolescència Sistemàtica 8
4.3.Obsolescència de disseny 8
4.4.Obsolescència de notificació 9
4.5.Obsolescència pel Esgotament 10
5. Beneficis empresarials 10
5.1.Beneficis Empresarials 10
5.2.Desavantatges Empresarials 11
5.3.Avantatges per al Consumidor 11
5.4.Desavantatges per al Consumidor 11
5.5.Idees que s’han de tindre en compte 12
6. Obsolescència programada contra durabilitat 13
6.1.Comparació 13
6.2.Punts a favor i punts en contra 13
6.3.Conclusió de la comparació 13
7. Diferents àmbits en que s’aplica la obsolescència programada 14
7.1.Alternatives contra l’Obsolescència Programada 14
7.2.En informàtica 15
7.3.La bombeta 18
2
8. Consells per evitar l’obsolescencia programada 20
8.1.Ordinadors de sobretaula 20
8.2.Els ordinadors portàtils 24
8.3.Equips d’impressió 26
8.4.En el software 29
9. Mòbils i tauletes 29
10. Conclusió 30
11. Webgrafía 31
3
1. Introducció
En aquest treball, nosaltres pretenem descobrir les bases de l’obsolescència programada. En
l’actualitat la industria mundial fa tots els seus productes amb una data de caducitat fixa.
L’obsolescencia programada és una estrategia comercial en la cual es programa la vida útil
d’un producte, perque quan transcureixi un temps calculat anteriorment quan s’estaba
dissenyant, el producte es torna obsolet, no funciona o es completament inservible.
Això deriva moltes conseqüències negatives per al consumidor i pel planeta, buscant el
benefici absolut per a l’empresa distribuïdora del producte. Les empreses cada dia busquen
la forma de fer que la gent compri més el seus productes, per això busquen diferents
maneres de fer que el producte duri menys, però que la seva vida sigui útil. Per això podem
veure que un electrodomèstic funciona a la perfecció però de repent un dia, sense previ avís,
deixa de funcionar.
Així que els productes tenen marcada la seva durada des de la seva primera vegada que són
utilitzats. Normalment acostumen a durar una mica més que la garantia, cal recordar que la
garantia ha de ser de 2 anys, i la majoria de productes tenen un temps de vida de dos anys i
mig, o com es el mateix, una miqueta després de que s’acabi la garantia.
Molta gent en lloc d’enviar aquests productes a arreglar, en decideixen comprar-ne de nous,
ja que surt més barat que arreglar-los. I aquest és l’objectiu de les empreses.
A part de la part econòmica, hi ha
la part ecològica. Ja que la gent al
comprar els productes nous,
llancen els vells. Això provoca
que s’acumulin, normalment a
l’Àfrica en grans abocadors al
propi paisatge ja que es més barat
portar-los allí, encara que la gent
d’allà en surti perjudica.
4
2. L’origen de la obsolescència programada
Aquest fenomen es remunta al període entre 1920 i 1930. I tot això a causa d’una bombeta,
una bombeta que havia estat dissenyada per durar molt de temps, exactament 2.500 hores.
Va ser creada el 1924, i davant de aquest fet, es va plantejar un dilema: que es el que
passaria si els consumidors tinguessin bombetes de llarga durada, que comprarien? Un
article d’ una revista deia clarament que un producte de llarga durada era una gran desgràcia
per als negocis. El lobby Phoebus (un lobby es un conjunt d’empreses que dominen el
mercat) va pressionar perquè reduïssin la vida de les bombetes, amb l’objectiu de poder
vendre més unitats. Al llarg dels anys quaranta es va limitar la vida útil de les bombetes a
1.000 hores, però aquesta practica va ser prohibida en una sentència judicial el 1953, encara
que aquesta mesura va servir de molt poc ja que igualment des d’aquell moment ha anat
succeint i no s’hi ha pogut ficar remei. Aquell va ser el punt d’inici de la obsolescència
programada: un lobby que pressiona perquè la vida dels productes sigui deliberadament més
baixa, i així poder vendre continuadament. Es controla la creació, el disseny i la producció
del producte amb un sol objectiu: que el producte duri menys i així poder vendre més, ja que
el consumidor haurà de que comprar un altre producte.
La obsolescència programada va aparèixer en una època en la que es pensa que els recursos
naturals eren infinits, i que el planeta podria seguir absorbint l’impacte ambiental que
constantment es feia en el procés de fabricació i en el descartament posterior, quan els
productes acabaven el seu cicle vital. Al llarg del temps, ens ha quedat clar que només tenim
un planeta i que aquest no pot aguantar els nivells de producció de les fàbriques i que la
generació de residus està acabant amb el planeta. Inventar, provocar, ajudar i mantenir la
obsolescència programada es va convertir en una cosa habitual a partir dels anys trenta.
Perquè ja no es tractava nomès de controlar el procés de fabricació per reduir la vida dels
productes, sinó també buscaven seduir al consumidor: fent grans campanyes de màrqueting i
intentant convèncer al usuari de que comprés el producte nou abans de que l’actual es fes
completament inservible; utilitzant aquestes eines busquen que el consumidor els compri el
producte tot i que no el necessiti.
5
3. Quan s’espatlla el producte
A tothom segurament li ha passat que sen’s ha espatllat un producte, en aquell moment que
el portem a arreglar ens diuen que es més barat comprar-ne un de nou, i a nosaltres com que
també ens surt més barat, li tornem a comprar el mateix producte a la mateixa empresa. Però
que passa amb el producte que descartem i ens desfem d’ell?
3.1. El procés
1. Al espatllar-se el producte, nosaltres truquem o ens comuniquem amb el servei tècnic
de la empresa distribuïdora, els tècnics ens diuen de manera indirecta, que costa més
arreglar el producte (econòmicament) que comprar el seu nou producte d’última
generació. Com que a nosaltres ens surt més econòmic, i al damunt ens quedem amb
alguna cosa millor que el producte espatllat.
2. En aquell moment,
nosaltres llencem el
producte desfasat i ens
quedem amb el nou. Això
genera un gran benefici per
a la empresa distribuïdora,
ja que en lloc de enviar-ho
a arreglar a terceres
empreses, ens venen ells el
nou producte i s’emporten
tot el benefici.
3. El productes espatllats són enviats al abocador, allí en lloc de reciclar-los els guarden
i els acumulen. Quan ja hi ha grans quantitats de productes acumulats, com que a
l’empresa li costa bastants diners emmagatzemar els productes, els envien a
l’Àfrica, perquè allí es més barat tirar-hi els productes.
6
3.2. Conseqüències del procés
Cada dia, la gent llença de mitja 1 kg de deixalles, com que al món hi ha 7.000.000.000
persones i continua creixent a 210.000 persones al dia, en tot el món, diàriament es llencen
uns 7.000.000.000 kg de deixalles.
7
4. Tipus d’obsolescència programada
4.1. Obsolescència tècnica o funcional
El disseny de la majoria dels productes de consum inclouen una vida mitja implantada a
totes les etapes de desenvolupament. Per això les empreses al moment de la fabricació dels
seus productes trien un model molt complex i fan que tots el seus components siguin igual,
per aquest motiu, quan un component del producte s’espatlla, a continuació, s’espatllen un
per un tots els seus components.
L’obsolescència planificada es fa mes probable per a que el cost de les reparacions no sigui
comparable al de la reposició, o per negar-se a proporcionar servei tècnic i recanvis que
tarden mes temps. La creació de noves línies de productes, “interoperar”, amb productes
antics, basats en models passats, fa que el canvi del producte sigui mes forçat. Els canvis els
podem veure en: Els canvis de formats de dispositius perifèrics (ordinador), canvis de
formats de gravacions d’àudio i pel·lícules(a la casa).
La majoria dels productes son alimentats per una bateria que esta soldada en els circuits,
tancats per una carcassa, en lloc de que sigui reemplaçable per una de nova. Encara que el
propietari del producte ho pugui resoldre amb una bateria nova, la majoria dels propietaris
no es molesten en fer-ho o
no tenen les habilitats
necessàries. Alguns
productes contenen bateries
recarregables que no son
substituïbles, això fa que
els consumidors estiguin
obligats a pagar per un
servei de substitució de la
bateria cuan aquesta s’ha
acabat del tot o per
comprar un producte nou.
8
4.2. Obsolescència Sistemàtica
L’obsolescència sistemàtica és l’intent de
fer un producte obsolet, es a dir, alterar el
sistema que s’utilitza per fer que el seu ús
continuat sigui mes difícil. El nou
software introduït en el nou producte no
sempre es compatible amb el software
antic, això provoca el defecte dels
programes o les maquines. El mateix
passa amb les impressores i els nous
cartutxos de tinta.
Una altra mena d’introduir l’obsolescència sistemàtica és eliminant el servei i manteniment
tècnic d’un producte. Si un producte falla, el propietari del mateix es veu obligat a comprar-
se’n un de nou. Però aquesta estratègia casi mai funciona perquè normalment hi han terceres
persones que es preparen per realitzar aquest servei si les peces encara hi son en
disponibilitat. Per combatre aquests tercers, per exemple, en el cas de la substitució d’un
conjunt làser en un circuit d’impressora, s’han de saber el punts claus de soldadura, sinó es
coneixen aquests punts, el propietari o tercer tècnic no serà capaç d’arreglar el producte. Al
mateix temps els tercers, poden superar aquesta enginyeria inversa (obsolescència
programada).
4.3. Obsolescència de disseny
El disseny obsolet pot estar impulsat principalment pel màrqueting, és a dir, el disseny
estètic. Categories de productes, en aquest cas mostren un cicle de moda. Gràcies a la
contínua introducció de nous dissenys, la reorientació i descontinuació dels altres, un
fabricant pot “viatjar en el cicle de la moda”. Aquestes categories inclouen els automòbils,
que tenen un estètic calendari de nous models anuals, la indústria en casi tota la seva totalitat
esta impulsat per la roba i les industries de la telefonia mòbil amb constants millores en les
seves funcions(de menor importància).
9
Obsolescència de disseny es quan els
venedors canvien l’estil dels seus
productes per tal de que el
consumidor ho compri amb major
freqüència. Els canvis en el estil
estan dissenyats per fer que els
propietaris del model antic es sentin
“fora de moda”.
4.4. Obsolescència de notificació
Algunes empreses han desenvolupat una
versió d’obsolescència en la que el
producte informa al usuari o propietari
quan és el moment de comprar-ne un de
nou. Exemples d’aquests són: Els filtres
d’aigua que mostren un avís de
substitució després d’un temps
predeterminat, maquinetes d’afaitar
d’un sol us, etc. Si es notifica al
propietari de que el producte es deturarà
o es detura amb major pressa del que és
necessita, la obsolescència programada
es el resultat.
En alguns casos, la notificació es pot combinar amb la desactivació intencional d’un
producte per evitar de que es doni treball, això provoca que el propietari n’adquireixi un
altre. Exemples d’això son: les empreses fabricants d’impressores d’injecció de tinta que
contenen chips intel·ligents, que després d’un cert número de fotocòpies fetes van
disminuint el seu rendiment i els cartutxos que poden tornar a ser emplenats o que moltes
vegades contenen tinta dins i no funcionen, això es una notificació d’obsolescència.
10
4.5. Obsolescència per esgotament
Quan un producte consumeix un recurs, com quan una impressora d’ordinador consumeix
tinta i paper, en general és inevitable. Però, molts productes consumeixen recursos que no
estan relacionats i que no han de ser
consumits. Per exemple: una impressora
d’injecció de tinta de 4 colors, pot estar
programada pel propietari per imprimir
nomès en blanc i negre, però també pot
estar pre-programada per l’empresa
fabricant, de manera que mentre imprimeixi
fotocòpies en blanc i negre els cartutxos de
color es vagin consumint, això provoca que
la tinta es gasti mes ràpid i s’hagi
d’emplenar o tornar a comprar-ne.
5. Avantatges i Desavantatges
Economia de l’obsolescència programada:
5.1. Beneficis Empresarials
Obsolescència programada tendeix a funcionar millor quan un fabricant o productor te al
menys un oligopoli. Quants mes oligopolis tingui una empresa mes beneficis obtindrà.
Abans de la introducció d’una obsolescència planificada, el productor ha de saber que els
seus productes estan propensos a comprar un reemplaçament. En aquests casos
d’obsolescència planificada, hi ha una asimetria d’informació entre el productor -Qui sap per
quant de temps de durada ha sigut dissenyat el producte?- i el consumidor, que no ho fa. Es
a dir, que les empreses tenen un pla continu per no deixar de produir mai, (fabricació -
venda), i la majoria de les empreses el que busquen és enriquir-se a base de l’economia dels
consumidors. Ex: Una empresa fabrica una rentadora amb una durada de 5 anys. Te 20
empleats, un per rentadora, hi ha 20 persones que volen comprar una rentadora. L’empresa
ja ha obtingut un benefici de 20.000 €, i les persones s’han de gastar 1000 € cada cinc anys.
Això ens deriva a que al cap de 5 anys hi hauran 20 rentadores que es convertiran en residus.
11
I si plantegem 100 anys per davant, hi hauran 2000 rentadores que seran residus, i l’empresa
haurà obtingut un benefici de 4’000.000€.
5.2. Desavantatges Empresarials
Mentre que l’obsolescència planificada es atractiu pels productors, també pot provocar un
mal significatiu a la societat en forma d’externalitats negatives.
Contínuament la substitució, en lloc de la reparació, els productes creen mes residus, la
contaminació, utilitza més recursos naturals, i resulta en una major despesa de consumidors.
La majoria de les empreses i governs a l’hora de comprendre i respectar el mon que ens
envolta, només es fixen en els seus propis interessos. Sense adonar-se que la generació
d’escombraires ens afecta a tots per igual. I algunes companyies de fabricació fan servir el
“tercer mon” com una deixalleria, alguna cosa es cert, no esta gens ben fet per les empreses.
5.3. Avantatges per al Consumidor
Un avantatge de l’obsolescència planificada és que la competitivitat de les empreses per ser
les que mes productes venguin al any, fa que surtin nous models tecnològics, automòbils,
telefònica, etc.. Però per molt que això sigui un avantatge per al consumidor, no és compara
amb l’eficàcia del producte.
5.4. Desavantatges per al Consumidor
Només existeixen, si ho consideren, els costos immediats de fabricació del producte,
comparats al seu preu de venda. Si considerem el cicle del producte, des de que s’obtenen
les matèries primes fins que es rebutja finalment, els costos son tan exagerats que realment
no hi ha benefici.
L’extracció de materials (que produeix desforestació, contaminació del medi ambient, etc...)
son també costos, això es refereix a la distribució, producció, consum i gestió de residus.
D’aquí “els beneficis”, només existeixen al considerar el cicle complet “Fabricació i
Venda”.
Però per això la societat s’ha
tots.
Però la majoria de les empreses es
renéixer amb noves formes.
5.5 Idees que s’han de tindre en compte
- El volum creixent de residus requereix una bona gestió. En aquest sentit, és una oportunitat
per generar beneficis i llocs
- Els principals reptes que afronta el sector
tinguin major marge de maniobra i dignificar la professió. Això és oferir formació de
qualitat i aconseguir més suport de l’Administra
- Malgrat la professionalització del sector i el bon nivell d’inv
activitat en els centres de
desenvolupament i recerca.
- L’ intrusisme en la gestió de
residus és un dels principals cavalls
de batalla del sector ja que
malbaraten el mercat i fins i tot
incorren en delictes, com el furt de
coure.
Quan els cotxes japonesos a
en els anys 1960 i 1970, els fabricants nord
la creació de productes mes duradors.
Però per això la societat s’ha d’autoregular mitjançant lleis que garanteixin el benestar de
Però la majoria de les empreses es defensen dient que: certament tot
amb noves formes.
s que s’han de tindre en compte
El volum creixent de residus requereix una bona gestió. En aquest sentit, és una oportunitat
per generar beneficis i llocs de treball qualificats.
Els principals reptes que afronta el sector, és agilitzar la burocràcia perquè els empresaris
tinguin major marge de maniobra i dignificar la professió. Això és oferir formació de
qualitat i aconseguir més suport de l’Administració.
Malgrat la professionalització del sector i el bon nivell d’inversió en processos, cal més
centres de
desenvolupament i recerca.
L’ intrusisme en la gestió de
residus és un dels principals cavalls
de batalla del sector ja que
malbaraten el mercat i fins i tot
incorren en delictes, com el furt de
Imatge de la Teoria de la Piràmide
Quan els cotxes japonesos amb major esperança de vida entren en el mercat nord
en els anys 1960 i 1970, els fabricants nord-americans es van veure obligats a respondre per
eació de productes mes duradors.
12
mitjançant lleis que garanteixin el benestar de
defensen dient que: certament tot ha de morir, per així
El volum creixent de residus requereix una bona gestió. En aquest sentit, és una oportunitat
és agilitzar la burocràcia perquè els empresaris
tinguin major marge de maniobra i dignificar la professió. Això és oferir formació de
ersió en processos, cal més
Piràmide de Maslow
en el mercat nord-americà,
americans es van veure obligats a respondre per
13
6. Obsolescència programada contra durabilitat
6.1. Comparació
Obsolescència programada: Com ja hem dit anteriorment, és una estrategia comercial en
la cual es programa la vida útil d’un producte perquè quan
transcureixi un temps, calculat anteriorment quan s’estaba
dissenyant, el producte es torna obsolet, no funciona o és
completament inservible.
Durabilitat: És una estrategia comercial en la cual es busca allargar al màxim la vida útil
d’un producte, gràcies al seu disseny basat en estándards, facilitant l’intercambi
de peces i la correcta documentació dels seus components.
6.2. Punts a favor i punts en contra
A favor de la durabilitat: Dura més, sempre es pot millorar y cambiar peces del producte,
materials de més bona calitat i gran benefici per al comprador.
En contra de la durabilitat: Te un preu més elevat, pero la seva llarga duració a la llarga
acaba surtint a compte del
consumidor. Genera menys beneficis
per a les empreses, cosa que no els hi
va bé.
6.3. Conclusió de la comparació
En conclusió, com que les empreses no busquen la felicitat de l’usuari, busquen el seu propi
benefici, seguira utilitzant l’estrategia economica de l’obsolescensia programada enlloc de la
durabilitat, cosa contra la cual els compradors s’haurien d’aixecar i reclamar que s’utilitzi la
estrategia de la durabilitat.
14
A part gran quantitat de consumidors agafen el producte més barat, que és el de l’empresa
que utilitza la estrategia de la obsolescencia programada, en canvi de la més cara, que és de
l’empresa que utilitza la estrategia de la durabilitad, encara que surti més a compte per a
nosaltres; aixó causa que les empreses que utilitzin la segona estrategia la tinguin que
cambiar o desapareixer del mercat, causant que cada cop s’utilitzi més la primera estrategia.
7. Diferents àmbits en que s’aplica la obsolescència programada
7.1. Alternatives contra l’Obsolescència Programada
Una de les alternatives seria principalment que la gent es deixi d’influenciar per tots el
comercials que transmeten les empreses de fabricació amb intenció de que arribi qualsevol
dels seus productes dins de la teva vida.
La majoria de la gent porta un estil determinat per la “moda”.
Moda implantada per les empreses amb intenció de que a partir d’un cert moment en que la
moda canvia, les persones es sentin “fora de moda”, es a dir, que la majoria de les persones
es senten malament per no estar dins d’aquest grup determinat o millor dit manipulat.
Una altra alternativa també podria ser que les empreses fossin més conscients a l’hora de la
fabricació dels seus productes, o sigui que en comptes d’auto-programar el producte, per a
que la seva durada sigui la mes mínima possible, els fessin més eficaços i que durin mes
temps.
Avui en dia, desprès d’anys d’investigació, l’espanyol Benito Muros juntament amb un grup
de enginyers internacionals, han desenvolupat una tecnologia fòrmica necessària per a
fabricar una bombeta que te una duració de per vida.
15
Aquí uns quants exemples sobre l’obsolescència programada en diversos temes:
7.2. En informàtica
Obsolescència programada en software (programari) i hardware
(ordenadors, mòbils, tauletes...)
Els ordenadors, els mòbils i altres dispositius electrònics, funcionen amb un sistema operatiu, és a dir, el que ens permet encendre’l i interactuar am el dispositiu, i dins d’aquest sistema operatiu, hi ha diversos programes i aplicacions, els quals s’actualitzen molt sovint, a la mateixa vegada també surten noves actualitzacions en els sistemes operatius i cada actualització demana més requisits, com pot ser un exemple clar, el Windows:
versió Any de llançament
Processador (mínim) Memòria RAM
Espai de disc dur
Targeta gràfica
Floppy/ CD-DVD
altres
Windows 1.0 20/11/1985 N/A 256 Kb Un disc dur
CGA/ Hercules/ EGA
Unitat floppy
MS-DOS 2.0
Windows 2.1 27/5/1988 Processador 286 d’Intel
512 Kb Un disc dur
Un adaptador de gràfics
Unitat floppy
MS-DOS 3.0
Windows 3.1 Entre 1992 i 1994
Processador Intel 80286 o superior
1 Mb 6,5 Mb Un adaptador de gràfics
Unitat floppy
MS-DOS 3.1
Windows 95 24/8/1995 Intel 80386 DX CPU 4 Mb 50 Mb VGA o més resolució
Unitat floppy
ratolí
Windows 98 25/6/1998 486DX-2/66 MHz o superior
16 Mb 500 Mb VGA o més resolució
CD-ROM o DVD-ROM
ratolí
Windows 2000
17/2/2000 133 MHz 32 Mb 700 Mb VGA o més resolució
CD-ROM o DVD-ROM
ratolí
Windows Me (millenium edition)
24/9/2000 150 MHz
32 Mb 320 Mb lliures
VGA o més resolució
CD-ROM o DVD-ROM
ratolí
Windows XP 25/10/2001 233 MHz (32 bits o 64 bits)
64 Mb 1,5 Gb lliures
VGA o mes resolució
CD-ROM o DVD-ROM
ratolí
16
Windows Vista
30/1/2007 1 GHz (32 bits o 64 bits)
1 Gb 40 Gb 15 Gb lliures
Gràfica de 128 Mb
CD-ROM o DVD-ROM
Ratolí Accés a internet
Windows 7 22/7/2009 1 GHz (32 bits o 64 bits)
1 Gb (32 bits) 2Gb (64 bits)
16 Gb (32 bits) o 20 Gb (64 bits)
Direct-X 9 CD-ROM o DVD-ROM
Ratolí Accés a internet
Windows 8 26/10/2012 1 GHz (32 bits o 64 bits)
1 Gb (32 bits) 2Gb (64 bits)
16 Gb (32 bits) o 20 Gb (64 bits)
Direct-X 9 CD-ROM o DVD-ROM
Ratolí Accés a internet
El que es veu en aquesta taula de les diferents versions de Windows, es que cada un
necessita uns requisits majors, per tant un hardware (ordenador) més bo, més potent i aquest
hardware necessari és el que costa diners cada cop que surt una actualització del sistema
operatiu. Però dins de cada sistema operatiu, també hi ha factors que van obsoletitzant el
hardware fent que el sistema operatiu vagi d’una manera exageradament lenta.
Els punts que provoquen aquesta pèrdua de rendiment son:
-els drivers: cada dispositiu que connectem al nostre ordenador, necessita un software que el
controli i permeti el seu correcte funcionament, això son els drivers, però el problema es que
els fabricants, al vendre el producte (impressores, altaveus, pantalles, ratolins d’última
generació...) nomes fan els drivers pels ordenadors més moderns i els vells es queden sense
poder fer anar aquest hardware extern, per tant estem parlant d’obsolescència programada.
Ens obliguen a comprar ordenadors més moderns, en aquest cas aquesta és l’única solució,
ja que si instal·léssim l’última versió del sistema operatiu al ordenador que tenim no podria
anar a causa d’una lentitud excessiva.
-les versions dels programes: cada cop que un programa s’actualitza, afegeix més coses i per
tant ocupa més i necessita mes recursos, per tant el software i el hardware es van quedant
obsolets a l’hora de fer anar aquest programa.
-els formats dels arxius: cada programa nou amb nous requisits té arxius amb extensions
diferents, i aquests nous arxius només es poden obrir amb el nou programari per tant amb el
nou hardware.
les connexions entre dispositius: en un ordinador hi ha diversos components que no van
directament encaixats a la placa base, sinó que es connecten mitjançant un cable am aquesta
17
placa, com poden ser els lectors de DVD, els discs durs, els lectors de targetes... i aquests
components quant mes nous són, el format del cable en que es connecta amb la placa base és
diferent, per exemple: en els ordenadors vells (però que encara s’utilitzen) s’utilitza una
connexió que es diu IDE, i aquesta consta d’un connector de 40 pins (uns 5 Cm de llarg,
molt incòmode a l’hora de connectar nous dispositius) aquesta connexió a l’hora també te
una velocitat de transmissió de dades molt lenta, uns 133 Mb/s màxim, per tant en els nous
ordenadors ja existeix una connexió nova, la connexió SATA, la qual és més petita i mès
manejable (consta d’uns 7 pins i el connector no fa mes de 2 Cm, el cable també es molt més
manejable) a diferència de IDE, el SATA pot arribar a velocitats de 750 Mb/s, és veritat que
la transmissió és més rapida però no es poden connectar discs durs nous en un ordenador
mes vell que encara avui en dia es fan servir. Això també passa amb la memòria RAM, hi ha
diferents models, cada cop amb més velocitat i capacitat, hi ha DDR, DDR2, DDR3,
DDR4... i entre ells no poden ser compatibles.
-actualitzacions en el sistema operatiu: arriba un moment en que no surten més
actualitzacions per un sistema operatiu, aquestes actualitzacions, porten millores de
seguretat i correcció d’errors en el sistema operatiu, també són nous drivers que augmenten
la compatibilitat amb diferents dispositius i per tant si no surten noves actualitzacions no
podem seguir utilitzant l’ordenador amb noves tecnologies. Però també cal tenir en compte
que en cada actualització el sistema perd rendiment fins que arriba un punt en que va tant
lent que ja no te cap mena de sentit ni encendre’l, a causa de que hauràs d’esperar molt de
temps a que es carregui qualsevol cosa, però tot s’ha de dir que existeix una manera de
recuperar el hardware abans de llançar-lo i aquesta és formatejar el disc dur i tornar a
18
instal·lar un nou sistema operatiu, per exemple: si un ordinador te Windows vista i ja ha
arribat al punt que no es pot treballar a causa de la lentitud, es pot formatejar i instal·lar un
Windows XP (una versió més antiga) que rendeix millor pel hardware en el qual abans hi
havia instal·lada la versió més nova, va mes ràpid i per tant podem donar una segona vida al
ordinador, esta clar que no podrem instal·lar nous programes però el podem fer servir de
magatzem d’arxius o de servidor d’alguna cosa que no sigui molt potent.
7.3. La Bombeta
Sens dubte l'inventor més prolífic va ser Thomas Alva Edison, creador d'aparells com la
bombeta, el fonògraf i el projector de pel·lícules.
El 21 d'octubre de 1879, Thomas Alva Edison presentava un llum pràctic i viable que
romania encesa per 48 hores sense interrupcions. Uns mesos després el govern nord-americà
li va donar la patent com a el major invent mes útil de la historia.
Han passat molts anys i, avui en dia, els llums de llum segueixen sent el motor de la nostra
societat. Si és comparen els llums d'avui en dia amb les bombetes creades per Edison,
externament es podria dir que els llums d'ara son millors que les d'abans. Però, no és així. I
no perquè la tecnologia que tenim en aquest temps no estigui capacitada per poder fer-ho,
sinó perquè els fabricants, les fan a propòsit, amb una programació de vida limitada.
Quan la bombeta fabricada per Thomas Edison es va començar a comercialitzar, s'anunciava
que, gràcies als seus filaments de gran estabilitat, tenia una durada de 1.500 hores. Un any
més tard, 1924, altres fabricants anunciaven llums amb una durada de 2.500 hores.
Avui en dia, una bombeta convencional te una durada aproximadament d'unes 1000 hores, el
que suposa aproximadament, una durada d'un any. Es a dir, després de casi 200 anys, en tots
els avantatges que s'han produït en l’àmbit científic i tecnològic, no siguem capaços de
poder crear bombetes que siguin mes duradores i que no es facin mal be mes ràpid que les
d’abans.
La famosa llum d’un parc de bombers a California, porta encesa 111 anys, això és degut a
que els seus filaments eren 8 vegades més estables que els que es fabriquen avui en dia.
19
Al augmentar un 5% el voltatge tenim una disminució del 40% de la vida, i una reducció del
5% una ampliació de la vida de un 40%, si treballem amb un 10% del voltatge els valors
pugen a més de 60%. No hauria de sorprendre que la bombeta segueixi funcionant uns anys
més.
El Cartell de "Phoebus"
Per allí al any 1924 es van reunir a Ginebra representants d'algunes companyies de la
industria internacional més important del mon.
Aquest dia van decidir crear un cartell mundial per controlar la producció de llums de llum,
que va rebre el nom de "Phoebus".
L’objectiu era controlar el mercat d'aquests productes i garantitzar la viabilitat del seus
negocis.
El motiu: La seva bombeta va ser tan bona que ningú necessitarà comprar una altra, al cap
d'un segle.
Al principi aquella idea va semblar brillant, però deixarà de ser-ho. El més probable és que
al passar els anys es penedeixen de la seva fita.
Tenint en compte que a la llarga allò hauria suposat el fi dels seus negocis. Això els hi va
passar als fabricants de bombetes.
Però, ¿Perquè passa això? Imagina que és un fabricant de començament del segle XIX, i que
els seus enginyers han aconseguit crear una bombeta que durés uns 150 anys.
Al principi vostè estaria content, perquè les seves bombetes es venen com a pa calent , el
que faria que els seus ingressos s’incrementessin. Però que passaria al cap de 5 anys?
La resposta es molt senzilla: Ningú compraria el producte i les vendes caurien en picat.
Entre altres mitjans van decidir que la "vida mitja d'una bombeta de llum general havia de
ser germanitzada per un altre valor que no siguin les 1000 hores".
Aquest cartell va estar actiu fins l'any 1939, encara que molts sostenen que la seva influència
es va estendre, amb altres noms, durant molt de temps. Aquest cartell tenia com a objectiu
20
aconseguir que cap empresa fabriqui llums elèctriques incandescents que duressin més de
1000 hores. Encara que sembli una bogeria, el cartell va imposar dures multes a les
empreses que fabricaven productes que duressin mes de les 1000 hores.
Al mon hi havien moltes empreses que fabricaven llums, però totes questes empreses
estaven aliades, és a dir, totes formaven part del cartell de Phoebus, pel que dominaven
completament el mercat.
Entre elles s'intercanviaven patents, i el mes greu, arxivaven o sabotejaven aquells projectes
o productes que resultaven perjudicials per als seus propòsits, incluint un model de llum que
durava fins a 100 mil hores de vida.
Els membres que formaven el cartell eren: Osram, Phillips, Tungsram, Associeted Electrical
Industries, Compagnie des Lampes, Internacional General Electric, i, el GE Overseas Group.
Però, amb el temps , el cartell va ser denunciat i, en teoria, va deixar de funcionar. Però la
pràctica que es va establir a partir d'aquells anys, continua en vigor actual, redueixen a
propòsit la vida dels productes, en aquest cas les "bombetes".
8. Consells per evitar l’obsolescència programada
8.1.Ordinadors de sobretaula
Consell 1. Hardware bàsic
Si hi ha algun distintiu en els ordinadors de sobretaula és que, excepte models compactats o
una mica especials, les seves possibilitats d’arreglar-los són casi infinites. Si falla la placa
base, es bastant fàcil trobar plaques compatibles en moltes tendes d’electrònica, eBay,
segona mà y alguns altres llocs de compravenda de peces. Passa el mateix amb els
processadors, mòduls de RAM, targetes gràfiques, discs durs, unitats de CD/DVD i fins i tot
ventiladors, que es poden trobar en diverses tendes de components electrònics, com poden
ser www.acuista.com, www.optize.es o www.pccomponentes.com
21
Podria ser que, si el nostre ordinador és molt antic, ens costi una mica més de l’habitual
trobar les peces adequades. Per sort, Internet es una font “inesgotable” de recursos i se sol
fer molt fàcil trobar allò que busquem fent una simple consulta en qualsevol motor de busca
com Google o Yahoo o indagant en eBay. El pitjor que pot arribar a passar és que la peça
que aconseguim no sigui nova, encara que no és un problema massa gran en la gran part de
les vegades. Només els discs durs ens poden arribar a donar algun mal de cap per la menor
fidelitat que ens dóna un disc dur utilitzat, encara que sempre podem trobar adaptadors que
puguin connectar discs durs moderns Serial ATA en plaques IDE antigues, per a ficar un
exemple.
Finalment, respecte als ventiladors, es molt important recordar que les tendes d’electrònica
bones, solen disposar de ventiladors en tots els formats i mides existents. En cas de que sigui
molt complicat trobar-ne un en el àmbit de l’informàtica, sempre es pot optar a buscar un
que s’adapti a les nostres necessitats en una tenda d’electrònica. Al cap i a la fi gran part dels
ventiladors utilitzats en els ordinadors de sobretaula porten mides marcades que es poden
trobar fàcilment.
22
Consell 2: Fonts d’alimentació
Aquest element es també, casi sempre, molt senzill d’arreglar. Si tenim coneixements
avançats d’electrònica, es molt senzill substituir un condensador que estigui cremat o una
resistència feta malbé, i el preu d’aquests components es moltes vegades, per no dir sempre,
verdaderament ridícul (a vegades de cèntims). Però també cal tenir en compte que a vegades
l’error no es tan senzill d’arreglar, es a dir, si feta la acció anterior no funciona, no hi ha
manera d’arreglar-la.
Si no tenim coneixements avançats, sempre podem recórrer a Internet, lloc on en una simple
busca a Google ens pot ajudar a trobar manuals amb els que ens podem preparar per anar
ben preparats en aquesta feina. I en el pitjors dels casos, una font d’alimentació ATX bàsica
costa uns 30 euros i la seva substitució es molt assequible. La majoria de vegades que un
ordinador no arrenca és culpa d’aquest component, acostuma a ser el primer en espatllar-se
ja que si s’espatlla la font primer i l’ordinador no s’encén ja el donem per perdut, però no és
així.
23
Consell 3. Pantalla TFT
Les pantalles TFT solen ser més senzilles d’arreglar del que pot semblar en un principi.
Normalment, es produeix un error en la encesa de la retro il· luminació que, en la gran part
de les vegades, venen motivats per un defecte en l’invertir, component encarregat de
subministrar els impulsos de energia que fa que les llums de retro il· luminació s’encenguin.
A la red disposem de tutorials per a realitzar aquesta reparació i webs de recanvis
(www.lcdparts.net o eBay), lloc on per baix preu aconseguirem una pantalla operativa una
altra vegada. Això és molt important perquè, si parlem de monitors més econòmics o antics,
pot succeir que el preu que costa demanar ajuda al servei tècnic sigui molt poc rentable per
al preu de la mà d’obra.
Consell 4. Teclat i ratolí
Acabant amb els equips de sobretaula, arribem als problemes que solen tindre el teclats i
ratolins associats al ús i especialment relacionats amb la neteja. En els teclats es pot aixecar
amb suavitat les tecles (encaixen a pressió), i aspirar tota la brutícia que es trobi a sota. A
vegades, un simple clip o una grapa poden deixar inutilitzats certes tecles. Amb la barra
espaiadora o la tecla d’entrar, també eés normal i típic que surti la peça metàl·lica que les fa
bascular. Davant d’això s’ha d’aixecar la peça i torna-la a muntar amb una mica de paciència
i cura ens pot permetre arreglar-la i seguir treballant.
24
Si parlem dels ratolins, la neteja torna al ser molt important, i sobretot si son uns ratolins de
bola. Per als ratolins òptics una bona higiene pot donar-nos una millora de la precisió i
qualitat dels moviments.
8.2. Els ordinadors portàtils
Consell 5. Hardware intern
A diferencia dels ordinadors de sobretaula, en els portàtils les coses es compliquen bastant a
l’hora de substituir components de
hardware intern que s’han anat
deteriorant al llarg del temps. Podem
trobar fàcilment mòduls de RAM SO-
DIMM, discs durs de 2,5” i hasta
unitats òptiques en eBay i tendes de
recanvis on-line (com www.optize.es,
www.piezasypartes.es o
www.pccomponentes.com) però no
es pot trobar gaire cosa més.
Tant la placa base, amb tots els seus components integrats, com els ventiladors solen
dissenyar-se més o menys a mesura de cada família de portàtils. El resultat és que, moltes
vegades s’ha d’acudir al propi fabricant del equip per sol·licitar el recanvi, i aquí hi ha la
sorpresa. Una placa base de recanvi pot arribar a tindre un cost de varis centenars d’euros,
cosa que en equips antics pot resultar preferible comprar un portàtil nou.
25
Consell 6. Pantalles
El problema del inverter i el error de la retro il·luminació és també molt comú en els
portàtils, tot i que encara són més normals els trencaments de pantalla per una caiguda.
Aquí, arreglar la pantalla es molt més complicat que en les TFT de sobretaula, sobre tot
perquè en la majoria de casos els elements venen integrats.
Tot i això, hi ha multitud de llocs web que ens donen la opció de aconseguir una pantalla
nova per al nostre portàtil (www.piezasypartes.es o www.lcds4less.com), la qual es pot
substituir sense molts problemes. Això sí, s’ha de desmuntar el portàtil amb molt de compte
i perspicàcia. Els preus de una pantalla de recanvi parteixen dels 70-80€, encara que
depenen molt de la mida i del model exacte.
Consell 7. Bateries y transformadors
La bateria és, sense cap dubte, l’element que haurem de canviar primer en qualsevol portàtil
i que la seva substitució resulta més elemental. Es pot anar a parlar amb el fabricant, encara
que ens podem emportar un bon ensurt. Per això, és convenient visitar pagines com
www.bateriasportatil.es, on és possible trobar bateries per a pràcticament qualsevol model,
fins i tot els més antics, y comprar una original o compatibles per un preu molt econòmic.
26
Passa el mateix amb els transformadors: tenim models compatibles en webs com
www.tucargadordeportatil.com o www.piezasypartes.es a un preu molt més econòmic que
els originals del fabricant. A més, sempre ens queda la opció de comprar un transformador
compatible que sigui multi-voltatge que es venen en tendes d’electrònica i informàtica.
Aquesta classe d’alimentadors permeten seleccionar el voltatge de sortida i diferents
connectors, per el qual, encara que és més voluminós s’adapta a qualsevol model.
8.3. Equips d’impressió
Consell 8. Comptador intern
És tot un clàssic el xip comptador intern que
porten algunes impressores de Epson i que,
després de superar un determinat número de
pagines impreses, fan que la impressora es
pari, ens mostri un missatge d’error i que
tinguem que portar-la al especialista.
Oficialment, això passa quan es detecta un error greu en la impressora o que alguna peça que
no es pot canviar quan s’espatlla.
Encara tot, és cert que a Internet tenim infinitat de tutorials que ens expliquen com es
reinicia aquest xip comptador de pagines i netejar els missatges de error, gràcies a una eina
que es diu SSC Service Utility.
27
Amb altres màquines no és nota res, encara que pràcticament en totes les màquines
existeixen mètodes en que permeten reiniciar els missatges d’error que moltes vegades es
produeixen i bloquegen la impressora obligant-nos a anar al servei tècnic.
En certs models de HP, per exemple, davant d’un bloqueig de la màquina o problemes amb
el capçal es produeix un d’aquests errors greus. Si busquem per Internet per un model
concret, és possible trobar les combinacions de tecles utilitzades pels serveis tècnics de la
marca per a aconseguir netejar el error, fer un reinici de la maquina i, en algun cas d’averia
puntual, fer que torni a funcionar sense cap problema.
Consell 9. Capçals
El que respecta a les impressores amb la tecnologia de injecció de tinta és molt habitual
veure com, per falta d’us, algun capçal comença a imprimir malament, presenti ralles o
simplement no expulsi tinta. En aquestes situacions, a part de fer les feines de neteja del
controlador, hem d’imprimir un parell de pàgines completes a color (negre, cian, groc o
magenta, segons sigui el capçal amb problemes) creant un requadre des del mateix Word
que obligui al capçal a treballar a fons i, en bastantes vegades, acabant d’eliminar el residu
sec i que acabi funcionant de nou.
28
En els casos més persistents, tenim la opció de desmuntar el capçal (si el disseny ho permet),
guardar un parell de mil· límetres d’alcohol en un got petit, i col·locar el capçal damunt seu.
D’aquesta manera, deixarem el capçal submergit en alcohol durant uns deu minuts la zona
de impremta, traient-la amb molt de compte i eixugar-la amb extrema cuidadesa amb un
drap que no deixi anar borrissol, sempre pressionant i sense arrossegar el drap per la
superfície. La gran majoria de les vegades, aquesta solució sol evitar l’haver de canviar de
capçal i permet seguir treballant sense problemes.
Consell 10. Alimentació
Un altre problema clàssic de les impressores es troba en les gomes d’arrossegament que
alimenten el paper. Trobar un canvi per a elles no sempre es fàcil si es tracta de models
barats o de gamma baixa, encara que en cas de les impressores més cares (sobre tot les de
làser) és relativament fàcil aconseguir un kit de reparació de fabricants com Epson,
Lexmark o HP.
Encara així, abans de llançar-nos a buscar gomes i, encara pitjor, a desmuntar la impressora,
que no es pas senzill, aplicarem vaselina sobre la goma. Després de deixar que la absorbeixi
durant uns minuts, netejarem les gomes amb un drap per eliminar les restes de la vaselina
sobrant i imprimirem un bon numero de pagines, fent això, pot ser que al principi o puguin
aparèixer taques. En la gran majoria de casos, aquesta feina tant fàcil és suficient per a
tornar a tenir la impressora en perfectes condicions.
29
8.4. En el software
Consell 11: enginyeria inversa
La enginyeria inversa en el software o en un aparell electrodomèstic consisteix en modificar
la base de dades o la manera de com esta construït, de manera per que l’aparell rendeixi més
amb les seves capacitats inicials, això es fa quan es queda obsolet o quan l’aparell ja és
inútil.
9. Mòbils i tauletes
Els mòbils i les tauletes sofreixen problemes similars als dels equips informàtics, sent els
punts més sensibles la bateria, que encara que la cuidem molt bé en dos anys haurà perdut
notablement autonomia, i la pantalla, que esta exposada a bastants perills.
30
10. conclusió
we think the companies that do provide this resource to make profit, they do it very badly,
because it is true that competition between them allow us to new technological advances that
produce because of this obsolescence.
But this is no way to progress as a people. As companies all they do is produce for
themselves, without thinking of the consumer or the economic situation in which it is
located.
Except that the consumer is offered a less fallible i effectively. Best thing companies can do
is try to improve the manufacture of its production in a way in which the factory and the
consumer, resulting benefited both.
But this is just an opinion, almost all companies continue and, we continued to do.
An example of this is the Benito Muros walls a Spanish scientist, belonging to the
association of SOP(without Lnned obsolescence),
who has invented a light bulb with a life-long, about of 100 years of life.
But the companies that own oligopolies, hace decided that their new invention is not entitled
to, today.
As you understand that? Because instead of testing the product for walls, has been listed as
an obsolete product, namely, a product unfit for society today.
31
11. Web grafia
http://es.wikipedia.org/wiki/Obsolescencia_programada 10/06/2013 9:32
http://naukas.com/2013/05/06/obsolescencia-programada-a-debate-parte-1/ 10/06/2013 9:58
http://www.ecoagricultor.com/2013/05/la-estafa-permitida-de-la-obsolescencia-programada/
10/06/2013 10:21
http://www.buenastareas.com/ensayos/Obsolescencia-Programada-y-Sus-
Consecuencias/2744567.html 10/06/2013 10:26
http://www.buscalogratis.com/ecologia-inventan-las-bombillas-que-nunca-se-funden-que-duran-
toda-la-vida.htm 10/06/2013 10:35
http://www.eleconomista.es/interstitial/volver/directm12/hpymes/noticias/4290506/10/12/Me-
persiguen-por-crear-una-bombilla-que-no-se-funde.html 10/06/2013 10:47
https://docs.google.com/document/preview?hgd=1&id=1lTvpI7sjMtYDLxgqcsfRt7cpWHNVQ2mU
POTI4B0A9eY 11/06/2013 12:50
http://centrodeartigos.com/articulos-informativos/article_66424.html 11/06/2013
12:59
http://josemanuelvega.com/2012/04/26/obsolescencia-programada-vs-durabilidad/ 13/06/13 11:58
http://libredeobsolescenciaprogramada.com/2012/10/17/luchar-contra-la-obsolescencia-en-un-
campo-dificil-la-informatica/ 13/06/13 11:58
http://www.dw.de/obsolescencia-programada-en-aparatos-el%C3%A9ctricos/a-16366305
13/06/13 11:59
http://www.pcactual.com/articulo/zona_practica/paso_a_paso/paso_a_paso_hardware/11729/diez_co
nsejos_contra_obsolescencia_programada.html?_part=3 14/06/2013 13:00
http://elcentinel.blogspot.com.es/2013/04/mas-contra-la-obsolescencia-programada.htm 14/06/2013
13:16
http://disenosocial.org/obsolescencia-0512/ 14/06/2013 13:30
http://librodenotas.com/computacion/19765/obsolescencia-programada-y-software 14/06/2013
13:40