present i futur de la endocrinologia i la nutriciÓ a … · nutrició. hospital de mollet. mollet...

PRESENT I FUTUR DE LA ENDOCRINOLOGIA I LA NUTRICIÓ A CATALUNYA

2017

Societat Catalana d’Endocrinologia i Nutrició

20 de juny


| http://webs.academia.cat/societats/endocri/ | [email protected]

2

1. INTRODUCCIÓ. El perquè de la Jornada. Interrogants ......................................................... 3

SESSIÓ 1: SITUACIÓ ACTUAL I PERSPECTIVES DELS SERVEIS D’ENDOCRINOLOGIA I NUTRICIÓ A

CATALUNYA. ....................................................................................................................... 4

Mapa actual de l’Endocrinologia i Nutrició a Catalunya. Xarxa Pública ................................... 5

Mapa actual de l’Endocrinologia i Nutrició. Xarxa Privada ....................................................... 9

Quin hauria de ser el mapa de l’Endocrinologia i Nutrició a Catalunya? ................................ 11

Cartera de Serveis actuals als Hospitals de Catalunya ............................................................ 19

Que s’ha d’incorporar a la cartera de Serveis d’Endocrinologia i Nutrició? Les visites duals. 30

Situació actual del programa MIR a Catalunya ....................................................................... 32

L’Endocrinologia i Nutrició i la Salut Pública: què hem fet i a on més hem de seguir

participant? ............................................................................................................................. 39

SESSIÓ 2 – CANVI DE PARADIGMA EN L’ASSITÈNCIA ENDOCRINOLÒGICA ............................ 48

Eines “in crescendo”: Consultories, la visita virtual: què ha representat? ............................. 49

On és el límit entre assistència especialitzada i l’assistència primària? El paper de les rutes i

els criteris ................................................................................................................................ 55

Integració de les noves tecnologies en el procés assistencial. Estem preparats? .................. 60

Model d’excel·lència en Endocrinologia i Nutrició: Cap a on hauríem d’anar? ...................... 70

Que aporta i que podria aportar la SCEN ................................................................................ 76

Conclusions de la Jornada ....................................................................................................... 84

mailto:[email protected]



3

1. INTRODUCCIÓ. El perquè de la Jornada. Interrogants

A càrrec del President de la Societat Catalana d’Endocrinologia i

Nutrició, Dr. Lluís Vila.

A Catalunya, des de fa uns anys, la sanitat en general i l’endocrinologia en particular,

estan vivint canvis força significatius que han suposat, entre d’altres, millores

tecnològiques, innovacions terapèutiques, nous models assistencials, noves estratègies

de treball amb l’assistència primària i un bon nombre de noves línies de recerca.

Probablement, tot plegat planteja un panorama de futur una mica diferent que d’una

banda es promet millor, però que per altra cal considerar un bon nombre d’incerteses,

entre les quals cal destacar la crisi econòmica que tant a afectat al sector públic.

Amb tot això, des de la Junta de la SCEN ens hem proposat fer una anàlisi de la situació

actual de la nostra especialitat i també de les perspectives futures, pensant no sols en la

dimensió estructural, organitzativa i científica, sinó també en les perspectives dels nous

endocrinòlegs que aniran sortint en els propers anys. Així doncs, l’objectiu d’aquesta

Jornada neix de la necessitat de discutir i analitzar la situació actual de la nostra

especialitat atesos els canvis que s’han anat produint. D‘aquesta manera podrem

disposar d’una fotografia del moment present de l’Endocrinologia i Nutrició al nostre

país, obrint també la perspectiva del futur.

- Quin és el present i com veiem el futur de l’especialitat en el context de canvi que

vivim?

- Què pot oferir als seus associats la SCEN?

- Manquen més endocrinòlegs a Catalunya?

- La cartera de serveis ha de canviar pel que fa a les nostres relacions amb altres

especialitats com ara Nefrologia, Ginecologia o Reumatologia?

- Quins són els millors models organitzatius per treballar amb l’AP?

- Enfront del canvi de paradigma social com ens afecten les agendes virtuals, la

telemàtica i d’altres importants modificacions?

- Tot plegat, com ens afecta, i quin impacte exerceix en nosaltres de cara a la nostra

feina?

- Quin paper ha jugat o podria jugar la nostra especialitat en la Salut Pública?

La idea de recollir en un document tot el que surti de la jornada neix tanmateix, del desig

de disposar d’una eina de treball àgil i operativa per a tots els socis.

...............................




4

SESSIÓ 1: SITUACIÓ ACTUAL I PERSPECTIVES DELS

SERVEIS D’ENDOCRINOLOGIA I NUTRICIÓ A CATALUNYA.

Moderadors:

Dr. Carles Zafón. Servei d’Endocrinologia i Nutrició. Hospital Vall

d’Hebron. Barcelona.

Dra. Ana Chico. Servei d’Endocrinologia i Nutrició. Hospital de

Sant Pau. Barcelona.

...............................




5

Mapa actual de l’Endocrinologia i Nutrició a Catalunya.

Xarxa Pública i Privada

Xarxa Pública. Dr. Jesús Murillo. Servei d’Endocrinologia i

Nutrició. Hospital de Mollet. Mollet del Vallés.

Revisant les dades del Ministerio de Sanidad y Consumo, ens trobem amb la manca d’un

registre fiable del nombre d’especialistes. Les dades provenen d’un tall en una data

determinada independentment del tipus de contracte i les de Catalunya d’una

estimació.

- La SEEN (Sociedad Española de Endocrinologia y Nutrición) recomana 2

endocrinòlegs per cada 100.000 habitants.

- A l’any 2009, a Espanya hi havia 879 endocrinòlegs, que ens dona una ràtio de 1,9

per 100.000 habitants.

- A Catalunya, en el mateix període, hi havia 90 endocrinòlegs, per tant una ràtio

d’1,2 per 100.000 habitants.

D’aquestes xifres es desprèn que Catalunya, juntament amb les CCAA d’Andalusia i

Ceuta y Melilla, són les que tenen la ràtio més baixa, mentre que Madrid, La Rioja,

Navarra i Astúries són les que la tenen més alta.

D’ençà l’any 90 la SEEN facilita una enquesta per tal de fer un mapa de l’especialitat.

Segons aquestes, les xifres que surten són:

- Any 2002: a Catalunya, 104 endocrins

- Any 2006: a Catalunya 102 endocrins

- Això significa que hi ha un dèficit d’un 45% envers el que és recomanable (190

facultatius)




6

El 2015 la SEEN va contactar amb la SCEN per tal de distribuir la seva enquesta i elaborar

un nou mapa de l’especialitat. Nosaltres l’hem feta arribar a 33 hospitals pertanyents a

la xarxa pública sanitària catalana, dels quals ens han contestat 24, el que representa un

72,7% del total de centres a consultar.

Val la pena assenyalar que l’esmentada enquesta és un tant enrevessada.

Les principals dades són:

Població de referència: 6.921.187 habitants

Nombre d’endocrinòlegs: 138

Nombre d’endocrinòlegs/100.000 hab: 2,0

Edat: 45 +/- 5,6 anys

Sexe: 59,7% dones

Caps de servei: 13 Si / 11 No

Caps de secció: 12

Nombre d’educadores en diabetis: 56

Nombre de dietistes: 48

Edat personal d’infermeria: 49 +/- 5,7 anys

Docència pregrau: 16 Si / 8 No

Nombre de residents: 46 en 10 hospitals acreditats

Nombre de catedràtics: 4

Nombre de professors titulars: 10

Nombre de professors associats: 48

Hospitals de tercer nivell: 2,5 endo/100.000 hab.

H. Vall d’Hebron: 1,3

H. Clínic: 5,1

Hospitals de segon nivell: 2,1 endo/100.000 hab.

H. Mataró: 1,1




7

H. Sagrat Cor: 4,0

Hospitals comarcals: 1,4 endo/100.000 hab.

H. Esperit Sant: 0,9

H. Berga: 2,0

Barcelona

110 endocrinòlegs

5.532.138 habitants

2,0 endo/100.000

hab

Tarragona

9 endocrinòlegs

339.049 habitants

2,7 endo/100.000

hab

LLeida

8 endocrinòlegs

250.000 habitants

3,2 endo/100.000

hab

Girona

11 endocrinòlegs

800.000 habitants

1,4 endo/100.000

hab




8

Considerant a tota la població de la província de Lleida la ràtio seria de 1,87

endocrins/100.00 habitants. De Tarragona falten dades d’alguns hospitals, de manera

que només representa part del territori, el que comporta un biaix en la ràtio.

Conclusions

- Hi ha una manca de dades oficials pel que fa al nombre d’especialistes. Tanmateix,

les dades amb les que treballem provenen d’enquestes, amb les naturals limitacions

metodològiques que això comporta.

- Tot i això, cal constatar el dèficit històric d’endocrinòlegs a Catalunya respecte a

l’estat espanyol, bo i que hi ha hagut un increment dels mateixos del 2006 fins al

2015 (de 102 a 138)

Cal remarcar la gran diferència entre els hospitals, així com el dèficit important en els

hospitals comarcals.

...............................

Intervencions

En el torn de preguntes, el Dr. Ignacio Conget, de l’Hospital Clínic, refibla el clau envers

l’enquesta, que troba difícil d’emplenar i que no pot ser una eina vàlida per a prendre

decisions sobre el territori. És demana com s’entén que no puguin donar-se’n dades

fefaents sobre els especialistes contractats en cada centre.

En diàleg amb el Dr. Murillo, aquest manifesta que l’enquesta, sense ser la solució

definitiva, no deixa de ser una eina més, i que la idea d’aquesta jornada és, justament,

aprofundir en el coneixement de la situació de l’especialitat més exacte i aprofundit.

Tanmateix assenyala el dèficit comparatiu que pateixen els hospitals comarcals.

S’arriba a la conclusió que hi ha una distribució desigual de recursos en l’especialitat.

De tota manera caldria una anàlisi més exhaustiva per extreure conclusions que

permetessin propostes més equitatives.

...............................




9

Mapa actual de l’Endocrinologia i Nutrició. Xarxa privada

Xarxa Privada. Dra. Ariadna Lloveras. Servei d’Endocrinologia i

Nutrició. Clínica Diagonal. Esplugues de Llobregat.

S’evidencia per part de la doctora la dificultat d’obtenir dades de l’assistència privada

en l’especialitat d’Endocrinologia i Nutrició. El primer element és, l’heterogeneïtat de

l’especialitat en el terreny no públic.

Les vinculacions amb clíniques d’altres especialitats, les cures intensives, la cirurgia

major, les consultes externes, tot plegat fan que l’endocrinòleg que treballa en el sector

privat hagi d’enfrontar-se a nombroses variables.

Per altra banda, no tots els centres mèdics veuen de la mateixa manera el problema.

Mentre uns sols entenen l’obesitat com un problema purament d’estètica, d’altres ho

entenen com la patologia que és. La dieta, entesa com a un senzill problema, “de la

operació bikini”, no és la solució.

El Col·legi de Metges té les dades, vers la província de Barcelona, pel que fa als col·legiats

en endocrinologia:

- Endocrins col·legiats 289

- 155 homes

- 134 dones

- Mitjana d’edat 55 anys

Les dades ens donen un perfil preocupant, car si als residents joves no se’ls ofereix una

perspectiva interessant, l’especialitat pot patir un dèficit de professionals en un futur no

gaire llunyà.

Un altre element distorsionador en la xarxa privada és la gran heterogeneïtat que

existeix en els professionals que hi treballen. Les procedències, els països d’origen, la

formació etc. són molt i molt diversos.

- Això comporta que els protocols d’actuació esdevinguin també molt diferents.




10

En aquest sentit també hi juga a la contra les sovint grans diferències que existeixen

entre els centres privats pel que fa a la cartera de serveis. No tots ofereixen el mateix i,

un altre problema a remarcar és la precarietat laboral que fa que els especialistes

estiguin canviant de centres constantment.

- Com a exemple de dèficit que presenta el sector privat, cal assenyalar que les

mútues no cobreixen alguns tractaments complementaris. En el cas de la diabetis,

per exemple, no inclouen l’atenció de la infermera educadora de diabetis o del

dietista.

- Com a dada reveladora de la precarietat del sector, fer esment que en l’actualitat

les mútues paguen entre 18 i 7 euros la visita d’endocrinologia.

...............................

Conclusions

Com a conclusions, s’apunten els aspectes següents:

- La manca de coordinació entre l’assistència pública i privada, les enormes traves

administratives i el perjudici que això comporta en els malalts.

- Les persones que provenen de fora és “perden” quan han de ser assignades a un

centre públic, perquè si bé acostumen a tenir seguretat privada, no la tenen pública

per diferents problemàtiques com ara la manca de papers etc.

- Tanmateix, el fet que un metge presti assistència en diferents centres i que hi hagi

pacients que el segueixin, fa que les històries clíniques estiguin disperses, amb el

conseqüent perill de pèrdua d’informació valuosa del seu procés patològic.

...............................

Intervencions

En el torn de preguntes s’insisteix vers la manca d’especialistes adequats en els centres

privats.

...............................




11

Quin hauria de ser el mapa de l’Endocrinologia i Nutrició

a Catalunya?

Dr. Albert Lecube. Servei d’Endocrinologia i Nutrició. Hospital

Arnau de Vilanova. Lleida.

El primer que es formula és un dubte metodològic: si no sabem quants som, com hem

de saber quin ha de ser el nostre futur? És a partir d’una reflexió prèvia que el ponent,

que volia en principi fer d’advocat del diable i parlar dels aspectes negatius, ha canviat

l’orientació de la xerrada, bo i centrant-se en els aspectes positius. Per fer front al repte

de dibuixar quin ha de ser el mapa de l’especialitat en el futur parteix d’una sèrie de

consideracions que s’assenyalen a continuació.

- La patologia a abordar és molt extensa.

- S’ha d’atendre a la promoció de la salut, així com a la ràpida evolució tecnològica,

la implantació d’aquestes noves tecnologies i saber gestionar el BIG-DATA.

- S’ha de gestionar la incertesa mèdica que ofereix un panorama cada vegada més

complex: universalitzar protocols i guies i reforçar la medicina basada en

l’evidència.

- S’han de reduir les intervencions i tractaments de baix valor terapèutic.

- Cal reforçar el paper dels pacients, fer-los més conscients en la presa de decisions

i de la seva responsabilitat vers la seva malaltia.

Atesos aquests punts, a l’hora de veure com hauria de ser el mapa del futur respecte a

l’Endocrinologia i Nutrició a Catalunya, cal fer una assumpció de lideratge. Ser líders en

assistència, líders en el terreny científic i líders, tanmateix, en el de l’opinió.




12

- Si no s’assumeix el lideratge en aquests àmbits els especialistes en endocrinologia

i nutrició corren el risc que altre especialitats prenguin el protagonisme en

determinades patologies i el paper de la nostra especialitat passi a ser marginal.

D’això es desprenen alguns aspectes importants a considerar en l’assumpció del

lideratge:

- No és pot assumir el gruix dels pacients actuals.

- S’ha de tenir el protagonisme suficient per a satisfer tota la patologia major i

menor, bo i evitant que aquesta es deixi en mans d’especialistes “multi usos” (MI,

AP)

- Voler la complexitat de l’especialitat és bo, però no ho és encasellar-se com fins

ara en l’aspecte “elitista de base experimental” que sols sap parlar d’ “hipotàlems

i pineals”.

- Tenir molt present que, a més d’endocrins, som també nutricionistes i hem

d´exercir, tant pel que fa a l’activitat clínico-assistencial com pel que fa a l’activitat

formativa.

- Aprendre a conviure amb la progressiva diversificació de l’especialitat, les

imposicions de gestió i, a l’hora, mantenir un alt standard de qualitat assistencial.

Un cop esmentats aquests punts, els nous reptes de l’especialitat serien els següents:

- Per les dades que tenim, està clar que l’endocrinòleg del futur serà dona. Això té

uns reptes específics que han de ser reconeguts per a disposar de respostes

efectives.

- Les generacions futures d’especialistes hauran d’enfrontar-se a la disminució de

recursos en investigació i formació i cal estar amatents a això. L’edat mitjana del

endocrinòleg continua pujant i les tasses de reposició de l’actual política sanitària

estan lluny de ser òptimes. A tall d’exemple: Catalunya perdrà 8.000 metges per

jubilació en els propers deu anys.




13

- Els canvis demogràfics de la nostra societat faran necessària la creació d’una sub-

especialitat: la geronto-endocrinologia (amb més patologies de diabetis,

alteracions tiroïdals, osteoporosis, sarcopènia, etc.)

- El paper dels pacients, bé sigui mitjançant associacions o les xarxes socials, serà

bàsic: caldrà reforçar el contacte amb els pacients per tal que puguem actuar

sinèrgicament.

- Finalment, la multidisciplinarietat, que haurà de contemplar la incorporació de

nous professionals de ciències de la salut (biòlegs, farmacèutics, nutricionistes,

bioanalistes, analistes de dades)

Com s’hauria de confeccionar aquest mapa a casa nostra?

Diabetis:

S’ha de dir, en primer lloc, que la Diabetis mellitus tipus 2 (DM2) representa el 10% de

la despesa sanitària i ha estat al llarg del 2015 la sisena causa de mort. Què podem fer?

- Avui en dia sabem que podem modificar la malaltia.

- Hem de liderar el procés de cribratge de prediabetis i diabetis no coneguda i dirigir

el tractament no sols de la hiperglicèmia, sinó a tota la resta de factors de risc

cardiovascular (RCV). Tinguem present que la DM2 no és una malaltia

cardiovascular, és una malaltia metabòlica.

- Estar molt atents a les noves tecnologies aplicades a la diabetis mellitus tipus 1

(DM1). Això suposa que haurem de dedicar més temps a cada visita, i és la nostra

obligació ajudar a demostrar els beneficis d’aquestes tecnologies. Caldrà acreditar

als serveis clínics que les empren i, fins i tot, formar als pacients perquè sàpiguen

com utilitzar-les de la millor manera.

Obesitat:

No cal dir que hem de promoure l’activitat física, l’alimentació saludable supervisant

menús a les escoles, fent educació per a les famílies, activitats divulgatives i ser líders

pel que fa a tot el camp de l’aparició de nous fàrmacs o la cirurgia bariàtrica i altres

tècniques menys agressives.




14

Lípids:

D’entrada, és difícil d’entendre que s’hagi de demanar l’Acreditació de la Unitat de

Lípids a la Sociedad Española de Arterioesclerosis, quan això podria fer-ho amb tota

normalitat la Societat Catalana d’Endocrinologia.

L’aparició dels fàrmacs biològics és una porta enorme i nosaltres hi hem de ser al bell

mig d’aquest fenomen, com ara hi són reumatòlegs o cardiòlegs (AC monoclonals contra

la proproteïna convertasa de la subtilina-kexina-tipus 1).

Nutrició:

Donat que gran número de persones necessiten suplements nutricionals (orals, per

sonda, etc.) i que ja són vint milions d’europeus els qui pateixen desnutrició associada a

la malaltia, tenim la necessitat d’intervencions terapèutiques eficients.

Nous òrgans endocrins:

Cada vegada apareixen noves hormones implicades en processos biològics: en el sistema

muscular i esquelètic (esclerostina FGF-23,RANKI), el sistema digestiu (iDPP4, GLP1,

GLP2, fàrmacs duals, cirurgia bariàtrica).

Genètica:

Cada vegada és també més important estar aliats amb el coneixement de la genètica de

les malalties endocrinològiques. El 25% de les alteracions genètiques descrites a la

literatura tenen relació amb les patologies endocrines. Això significa que anem sense

retorn a una medicina personalitzada. El mateix podem dir del Microbioma, amb la

obesitat, el metabolisme dels lípids o la resistència a la insulina.

Hipòfisi:

Representen el 10% de les neoplàsies intracraneals. Això ens fa arribar a la biologia

molecular, la citogenètica i a les noves opcions farmacològiques, les noves tècniques

quirúrgiques, la revitalització de la radioteràpia o la cirurgia estereoatàxica.

Tiroide:

Diguem, abans que res, que els pacients amb trastorns de la tiroides superen als de

diabetis. Hem de marcar objectius de TSH al llarg de la gestació, així com, entre els

pacients d’edat avançada, i hem de tenir la capacitació tant en tècniques diagnòstiques

com terapèutiques de la patologia nodular en les Unitats d’Alta Resolució. i

l’intervencionisme en patologies nodular en les Unitats d’Alta Resolució. No ens podem

dedicar a fer estudis ecogràfics sense valor amb la idea que així aconseguirem més




15

places d’especialista. Però què implica això? Ras i curt, tenir la cura del cribatge, i tenir

la certesa que una sèrie de pacients se’ns derivin directament a nosaltres.

Fertilitat:

És la gran assignatura pendent. Hem de treballar per tenir el control

neuroendocrinològic de la reproducció i atendre la biologia de l’ovari. També cal atendre

els trastorns d’identitat de gènere en el context d’unitats multidisciplinars.

...............................

Conclusions

A la pregunta inicial de quin hauria de ser el mapa de l’Endocrinologia i Nutrició a

Catalunya sols podem dir que som els mateixos professionals els dipositaris d’aquesta

responsabilitat. Hem de saber el que ens estem jugant, perquè el futur ja és aquí i hem

d’assumir reptes i liderar-los, la Societat ha de formar líders, perquè tots ho podem ser.

I anar endavant!

...............................

Intervencions

Al torn de preguntes sorgeixen algunes reflexions envers si els endocrins han pecat

massa d’elitistes, de si encara són massa pocs com per assumir tot aquest ventalls

d’idees exposades i és genera una certa discussió envers si s’ha de tenir un endocrinòleg

específicament format en tiroides a la consulta bàsica.

Finalment, a la pregunta de quin objectiu és fixaria el Dr. Lecube si tingués ell la

responsabilitat de decidir cap a on haurien d’anar, el doctor respon que serien,

possiblement dos: la potenciació de la nutrició i la diabetis.

...............................




16

REPTES SOCIALS, i DE LA SCEN (1/2)

• Generacions futures: s’enfronten a la

DISMINUCIÓ dels RECURSOS en

investigació i formació.

• L’EDAT mitjana dels endocrinòlegs

continua PUJANT i les tasses de reposició

de l’actual política sanitària estan lluny de

ser òptimes.

• L’endocrinòleg del FUTUR serà DONA,

amb reptes específics que han de ser

reconeguts i disposar d’una resposta

efectiva.




17

• Pacients d’edat cada cop més avançada: hem d’estar

preparats per la GERONTO-ENDOCRINOLOGIA (diabetis,

alteracions tiroïdals, osteoporosis, sarcopènia,...)

REPTES SOCIALS, i DE LA SCEN (1/2)

• MULTIDISCIPLINARIETAT: incorporació de nous

professionals de ciències de salut (biòlegs, farmacèutics,

nutricionistes, bioanalistes,...)

• ASSOCIACIONS de pacients i XARXES socials: grans aliats

o formidables enemics. Hem de reforçar contactes.




18

. DM2: 10% de la despesa sanitària i 6ª causa de mort al 2015

.Ara sabem que es pot canviar el curs natural de la malaltia.

.Hem de liderar els processos de cribatge (de prediabetis i

diabetis no coneguda), i dirigir el tractament no sols de la

hiperglucèmia si no de tota la resta de factors de RCV.

EL “MAPA”




19

Cartera de Serveis actuals als Hospitals de Catalunya

Dra. Carme Vilardell. Servei d’Endocrinologia i Nutrició. Hospital

Sant Joan de Déu de Manresa - Althaia.

La cartera de serveis és una eina organitzativa que defineix, estructura, delimita i

relaciona les funcions i procediments propis de l’especialitat. Constitueix el marc on es

desenvolupen el conjunt de tècniques, tecnologies o procediments, mitjançant els quals

es fan efectives les prestacions sanitàries d’un centre, servei o establiment sanitari. I és

l’element central sobre el qual es defineixen i s’estructuren els recursos. (Cartera de

Servicios de Endocrinologia y Nutrición 2016, Sociedad Española de Endocrinologia y

Nutrición).

Com ja s’ha deixat palès, l’especialitat d’endocrinologia i nutrició cobreix un àrea mèdica

extensa:

- Patologies endocrines

- Patologies del metabolisme

- Trastorns nutricionals

Així com totes les tècniques pròpies:

- Diagnòstiques

- Terapèutiques

- Intervenció dietètica

- Intervenció preventiva

Les àrees de patologia mèdica de l’especialitat i els procediments pel seu abordatge

diagnòstic i terapèutic conformen la cartera de serveis.

L’especialitat inclou activitats diverses (assistencial, docent, gestora, investigadora) que

es desenvolupen en àmbits diferents (hospital, hospital de dia, consulta externa

hospitalària, consulta externa ambulatòria).




20

1. Assistencial.

L’activitat hospitalària es pot desglossar en:

- Hospitalització

- Hospital de dia

- Urgències

- Interconsultes (urgències, pacients hospitalitzats)

- Laboratori-proves funcionals

- Consultes externes

- Consultoria presencial i virtual

- Control i gestió de l’Hosteleria. La gestió d’hosteleria hospitalària és una activitat

que en alguns hospitals s’ha externalitzat i ja no depèn dels serveis d’EN.

Les activitats pròpies de cada àmbit es detallen a continuació :

Hospitalització:

- Atenció als pacients ingressats per trastorns endocrins i/o metabòlics

- Resolució d’interconsultes (pacients ingressats en altres serveis)

- Cribatge nutricional (gestió de protocols de cribatge i valoració nutricional)

- Suport de nutrició artificial (enteral i parenteral)

- Control i gestió d’aliments als pacients ingressats, codificació de dietes i el seu

control i col·laboració amb l’àrea d’Hosteleria de l’hospital.

Hospital de dia:

- Tractament de DM1 debut sense cetoacidosi

- Tractament de descompensacions diabètiques

- Seguiments de pacients en tractament intensiu amb insulina o amb infussors

d’insulina

- Seguiment i valoració de pacients amb diabetis inestable per ús d’esteroides,

quimioteràpia o alta recent

- Tractament estoroideu de l’oftalmologia tiroidea

- Proves funcionals endocrino-metabòliques

- Valoració de monitorització contínua glucosa o tensió arterial

- Nutrició enteral o parenteral domiciliària que precisi d’infraestructura hospitalària

(inici de tractament o maneig de les complicacions) i recanvi de sondes d’ostomia,

col·locació i retirada de sondes nasogàstriques




21

- Tractament de deficiències nutricionals específiques (administració de ferro ev,

vitamines, oligoelements)

Assistència ambulatòria (consultes externes):

- Atenció a pacients remesos per atenció primària o altres serveis hospitalaris per

patologies que afectin al sistema endocrí i/o al metabolisme i/o patologia

nutricional

- Realització de procediments diagnòstics, terapèutics i educatius inclosos en la

cartera de serveis de l’especialitat

- Consulta externa de nutrició: atenció a la demanda de consultes de nutrició,

obesitat i malalties metabòliques d’atenció primària i serveis hospitalaris.

Remarcar que aquesta és una assistència basada en els criteris de derivació consensuats

amb l’atenció primària i els serveis hospitalaris.

2. Docent:

a) Endocrinologia i Nutrició en formació de pregrau i postgrau, que apleguen

metges residents (endocrinologia, medicina interna, família i altres

especialitats), formació continua interna a membres del servei, formació

continua al personal de l’àrea de salut, com metges i infermeria, formació

d’especialistes d’altres hospitals o serveis en comissió de serveis i formació

d’estudiants de medicina.

b) Nutrició Humana i Dietètica en formació de Pregrau i Postgrau, que conté

Postgrau en Nutrició i Dietètica, Pregrau en Nutrició i Dietètica i especialitats

d’infermeria i mòdul professional en Dietètica.

Tanmateix, s’estableixen sistemes de col·laboració en termes formatius amb les

associacions de pacients, especialment amb les de diabetis.

3. Gestora

Defineix objectius i processos assistencials, docents i d’investigació, defineix el

funcionament de la Unitat tant en l’aspecte intern com amb la relació entre serveis amb

l’Atenció Primària. Entre les seves tasques s’hi inclou la definició d’indicadors de

qualitat, complexitat i gestió, l’organització de les unitats i comitès interdisciplinars i la

de monitoritzar els processos, el compliment dels objectius i dels indicadors. L’objectiu




22

de la funció gestora és analitzar l’activitat per detectar noves necessitats i redefinir

objectius, processos i estratègies que permetin adaptar-se a situacions canviants.

Un dels aspectes primordials de la funció gestora és la col·laboració amb l’atenció

primària i amb els serveis hospitalaris. És per aquest motiu que en destaquem els

objectius a continuació.

Col·laboració amb l’atenció primària

- Consensuar criteris de derivació

- Realitzar protocols comuns de diagnòstic i tractament de malalties altament

prevalents: obesitat, dislipèmia, disfunció tiroïdal, diabetis mellitus i osteoporosi

- Realitzar informes que permetin el seguiment de les mesures terapèutiques i els

processos patològics dels pacients

- Formació continua en sessions clíniques i consultories (especialista consultor)

- Participar en cursos de formació adreçats a personal d’atenció primària

- Participar en comissions paritàries sobre problemes de l’àrea de salut i definir plans

d’actuació coordinats

Col·laboració amb serveis hospitalaris

En primer lloc, participar en comissions clíniques hospitalàries:

- Comitè de tumors, nutrició, alimentació, farmàcia, docència/formació continuada,

bioètica, noves tecnologies, assajos clínics i investigació.

També organitzar i liderar/participar en Unitats/comitès multidisciplinars.

La funció gestora sobrepassa la pròpia Unitat o servei i realitza tasques de metagestió

que consisteixen en la col·laboració amb societats científiques en l’elaboració de

registres nacionals de patologies endocrino-metabòliques, amb els òrgans de gestió

superiors a l’Àrea de Salut o la participació en campanyes de Salut Pública.




23

4. La Funció investigadora:

La investigació en l’especialitat d’endocrinologia i nutrició comprèn des de la

investigació bàsica, a la clínica passant per la translacional fins a la epidemiològica. Si bé

és cert que pocs centres apleguen tot el ventall de nivells de recerca, essent la recerca

bàsica exclusiva de pocs centres.

Estat actual de la cartera de serveis a Catalunya:

Les dades s’han extret de l’enquesta de la SEEN de la que ja ens ha parlat el Dr. Murillo

i fa referència a la informació de que es disposava en el moment de la realització de la

mateixa, l’any 2016. Cal tenir en compte les mancances que això suposa, d’una banda

només vàrem respondre 24 centres i per tant, és una visió parcial de la situació. Per altra

banda, l’absència de criteris específics en la definició de les unitats pot originar respostes

interpersonals diferents.

L’anàlisi de dades s’ha realitzat segons la Classificació per Hospitals del SISCAT 2015, en

què els hospitals es classifiquen en funció de la seva estructura i complexitat.

- Nivell 1- Hospitals terciari: 5 centres.

- Nivell 2- Hospital de referència tipus B: 7 centres.

- Nivell 3- Hospital de referència tipus A: 6 centres.

- Nivell 4- Hospital General Bàsic: 6 centres.




24

H. Bellvitge

H. Clínic

H. Germans Trias i

Pujol

H. Sant Pau

H. Vall d'Hebrón

H. Granollers

H. Mataró

H. Moisès Broggi

H. SJD Manresa

H. Vic

H. Verge de la

Cinta

H. Arnau de

Vilanova

H. CSPTaulí

H. Joan XXIII

H. Josep Trueta

Girona

H. Mar

H. Mútua-

H.Terrassa

H. Sagrat Cor

H. Berga

H. Comarcal Alt

Penedès

H. Esperit Sant

H. SJD Martorell

H. Mollet

H. Viladecans

Nivell 1 (n=5)

(Hospital

terciari)

Nivell 2 (n=7)

(Hospital de

referència tipus

B)

Nivell 3 (n=6)

(Hospital de

referència tipus

A)

Nivell 4 (n=6)

(Hospital

General bàsic)




25

Unitats multidisciplinaris/consultes específiques

* H. Esperit Sant, ** H. Esperit Sant, H. Mollet

Unitats multidisciplinars/consultes específiques





26




* H.Clínic, H Germans Trias i Pujol (posterior a enquesta)




27

Procediments diagnòstics-terapèutics





28

Conclusions de l’estat actual de la cartera de serveis

S’observa una gran uniformitat en la cartera de serveis pel que fa a unitats concretes.

Cal destacar que tots els centres disposen d’educació en diabetis.

Les unitats més presents són les de càncer de tiroide, diabetis gestacional, peu diabètic,

unitats de nutrició i tractament amb ISCI.

Els hospitals de nivell 1 (terciaris) són els que ofereixen una cartera de serveis més

completa; malgrat això, la consulta d’alta resolució del nòdul de tiroide té una relació

SI/NO 2/3 mentre que en els hospitals de nivell 2 és 5/2, i en el nivell 3 és de 4/2. El mateix

succeeix amb les tècniques relacionades amb aquesta consulta.

Destacar que les unitats de nutrició no són presents en tots els serveis, fins i tot serveis

d’hospitals terciaris.

Les unitats de metabolisme ossi i patologia suprarenal són presents amb més freqüència

en hospitals de nivell 2 que en els de nivell 1.

Les unitats de lípids (risc cardiovascular) són poc presents en els serveis d’Endocrinologia

i Nutrició, i aquest és un fet comú en tots els nivells.

L’ús de la telemedicina és molt estès. El procediment de monitorització de glucosa és

molt estès del nivell 1 al 4.

Hi ha hospitals de nivell 4 que es diferencien clarament del seu nivell ja que disposen

d’unitats que no són freqüents ni en els de nivell 3.

Els hospitals de nivell 3 de forma majoritària inclouen en la seva cartera de serveis les

tècniques i procediments més comuns en els centres de nivell superiors.

Com a conclusió final, senyalar que la cartera de serveis d’endocrinologia és

homogènia per algunes prestacions, però heterogènia en d’altres. Aquest darrer

aspecte depèn més de característiques del servei/secció que de la categoria de

l’hospital.

...............................

Intervencions

En aquest torn es qüestiona si cal que tots els serveis ofereixin una cartera de serveis

completa. Es planteja que aquest darrer supòsit hauria de significar una distribució

diferent de recursos.




29

S’exemplifica amb les unitats de trastorn de gènere amb opinions clares a favor que es

limitin en centres concrets. Sobretot tenint en compte l’abordatge integral i de qualitat

que ja s’està donant en les unitats especifiques de trastorn de gènere vigents. S’apunta

a la necessitat de treballar en xarxa com a model d’eficiència. Això genera un debat

sobre com planificar i organitzar aquestes xarxes per donar cobertura completa a la

cartera de serveis.

Es posa de manifest que l’organització de xarxes és un punt espinós sobre el que cal

treballar molt.

...............................




30

Que s’ha d’incorporar a la cartera de Serveis

d’Endocrinologia i Nutrició? Les visites duals.

Dr. Ignasi Castells. Serveis d’Endocrinologia i Nutrició. Hospital

de Granollers.

L’especialitat d’endocrinologia i nutrició en els darrers anys ha vist com entrava en certa

crisi a causa de tenir una cartera de serveis que en molts aspectes es sobreposa amb la

d’altres especialitats. Això és especialment notable en relació a l’atenció primària i

l’atenció a la diabetis, però també en relació a moltes altres especialitats.

Malgrat ser una especialitat valorada per els residents que acaben la llicenciatura, el ser

frontissa amb d’altres especialitats molt més grans en representació de facultatius, crec

que, està en situació de retrocedir en els propers anys, si no fem canvis. Prova d’això va

ser el intent de supressió d’algun Servei d’Endocrinologia en Hospitals del àrea

metropolitana en plena crisi el 2011. El fet de ser una especialitat bàsicament

ambulatòria i sense quasi activitat a planta pròpia, la fa crec més vulnerable, segons

criteris dels gestors sanitaris. En aquest sentit cal fer un esforç notable per incorporar

l’activitat de la nutrició hospitalària als Serveis d’Endocrinologia del país, fet que si bé ja

és dóna, està encara lluny de ser una realitat arreu.

Consultes duals amb altres especialitats

Cal reforçar i recuperar àrees d’expertesa que en els darrers anys no han sigut prou

tingudes en compte per tal de fer-nos útils respecta altres especialitats. En aquest sentit

hi ha tot el camp de la osteoporosis, andrologia, ginecologia endocrinològica, i sobretot

l’impacte de l’obesitat en un gran nombre de patologies que atenen altres especialistes,

com ara la SAOS, la esteatohepatitis, les malalties osteomusculars degeneratives... Cal

oferir consultes duals en aquests camps on podem aportar tot el nostre bagatge.

D’altra banda som una especialitat en que ens ha faltat sempre disposar de tècniques

exploratòries pròpies. En aquest sentit en els darrers anys hem anat incorporant

l’ecografia tiroïdal, com també les puncions, però queda encara un llarg recorregut a fer




31

i tenim al davant la possibilitat de tractar amb aquestes eines, a pacients que així

s’estalviarien cirurgies.

De la mateixa manera caldria començar a explorar amb ecografia altres glàndules

endocrines o òrgans afectats per malalties metabòliques, per fer-ho experts en el

maneig i diagnòstic de totes elles.

També el cribratge de patologia tan freqüent com el SAOS amb pulsioximetries

nocturnes, el registre dels MAPA, les ecografies vasculars, són camps que hauríem

d’incorporar a la nostra activitat i no derivar a d’altres per fer aquestes valoracions.

Un altre camp en el que l’especialitat s’hi ha de bolcar és en les noves tecnologies i les

noves eines diagnòstiques i terapèutiques, sobretot en la diabetis tipus 1 on l’avenç en

tecnologies i “pàncrees artificial” és cada cop més notable.

Conclusions

Cal passar doncs a l’acció, oferir a d’altres especialitats el nostre coneixement i maneig

amb patologies amb tanta prevalença com l’obesitat i la diabetis, lluitar i reforçar el

paper de la nutrició i agafar expertesa en tècniques diagnòstiques i terapèutiques. Passar

a dirigir processos i no limitar-nos a atendre problemes concrets. Passar a dirigir enlloc

de derivar a d’altres o esperar que ens enviïn problemes molt concrets a resoldre com el

pes o el mal control metabòlic d’un pacient.

...............................




32

Situació actual del programa MIR a Catalunya

Dr. Eugenio Berlanga. Cap d’estudis de Docència Postgraduada.

Corporació Sanitària Parc Taulí. Sabadell.

En la breu introducció, es fa esment a que, fins fa uns anys, les places de MIR s’ocupaven

per el “Cupo Autonómico”. Els residents triaven plaça, mentre que ara és l’administració

la que detrau les places de formació especialitzada de cada centre sanitari. L’oferta de

places es basa, en la informació de les reunions amb els Caps d’Estudis i els següents

criteris que estableix l’administració:

- En funció de la taxa de reposició. Important, especialment si tenim en compte el

número de jubilacions que és produiran en els propers deu/quinze anys

- Model sanitari i Pla de Salut a Catalunya. Afegir que Endocrinologia no hi figura dins

del “Top”.

- Informes de les Societats Científiques. Assenyalar que el Departament de Salut

parla amb elles abans de fer l’oferta de places.

Quins són els indicadors que fa servir el Departament de Salut? Bàsicament, tres:

Assistencials, Docents i els Quartils. Cadascun d’ells suposa 1/3. És sumen tots, és

passen a una escala de 1-10 i cada centre té el seu resultat que determina l’adjudicació

de la plaça.

En cas d’empat es té en compte el centre que hagi reduït la seva oferta.

Indicadors Assistencials:

Per tenir un resident s’han d’acomplir els mínims que marca el ministeri, és a dir:

- 500 primeres visites de consultes externes (CCEE)

- 1.500 de segones i successives (CCEE)

- 500 Interconsultes

- Nombre de visites a l’any en hospital de dia




33

- El nombre d’ingressos/any no s’aplica a Endocrinologia. Es considera un indicador

amb impacte negatiu si tenim en compte que en l’especialitat d’endocrinologia es

prioritza l’assistència ambulatòria.

Altres indicadors són el de la cirurgia convencional i el de la cirurgia major ambulatòria.

- Indicadors Docents.

- Tutors

- Sessions i publicacions

- Enquesta de satisfacció als residents

- Nombre de mesos de rotacions externes (compte, no d’atenció primària)

Tutors:

Segons un decret de la Generalitat, cada tutor ha de dedicar tres hores al mes per

resident en FSE (Formació Sanitària Especialitzada). Tot i ser aquesta la norma,

segurament no es compleix. Ara bé, la Generalitat envia un document per tal de que el

tutor i el cap de servei el signin donant fe de que això ha estat així.

El número d’entrevistes dites estructurades del tutor amb el resident ha de ser de quatre

a l’any. Què vol dir estructurades? Que no s’hi val fer-les de qualsevol manera, cal fer-

les amb un guió i un programa per tal que el tutor pugui ajudar realment al resident.

Hi ha també el nombre de llibres del resident degudament visats. Cada resident ha de

tenir el seu propi llibre (una mena de portafoli) i el tutor ha de visar-lo cada any i lliurar-

lo a la CD (Comissió de Docència)

Sessions i Publicacions:

S’estableix un mínim de dues sessions clíniques presentades per resident/any, un

número de publicacions (l’estàndard és, com a mínim, una en una revista indexada

durant tota la residència) i tres comunicacions durant la residència.




34

Enquesta de satisfacció als residents:

Cada centre en fa una, però si no fos el cas, s’acostuma a emprar la que estableix el

Departament de Salut i que fa a tots els centres de Catalunya. En general, la contesten

molts pocs residents. Conté la valoració global de la formació rebuda, les rotacions i la

valoració del tutor. En una escala 1-10, un 7 fora un resultat satisfactori. Lògicament, els

qui fan servir l’escala 0-4 hauran de passar-la a la de 10.

Rotacions externes:

Parlem del número de mesos de rotacions externes, sense tenir en compte l’atenció

primària. A Endocrinologia s’obliga al R1 a que faci rotació a AP tres mesos. No ho fa

ningú, però cal dir que és obligatori. D’altra banda, dir que les rotacions externes, quan

abunden, és valoren negativament. El centre que envia molt a fora als seus residents és

perquè no disposa de prous recursos formatius propis i no pot donar la mateixa formació

que d’altres, que si els tenen.

Així:

Valoració dels indicadors assistencials

- Valor 0. Interval +/- 10% estàndard (Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e

Igualdad -MSSSI- o Departament de Salut -DS-). Sense valor estàndard: mitjana

aritmètica dels centres.

- +1>10% estàndard

- -1< 10% estàndard

Quartils.

Els quartils es valoren segons el número de l’examen MIR que han tingut els residents

que han triat l’especialitat en un centre. És valoren en proporció inversa.

- Si al llarg dels darrers tres anys tots els residents han agafat l’especialitat en concret

al primer quartil, tindran quatre punts.

- Si al llarg dels darrers tres anys tos els residents han triat l’especialitat en el centre

en l’últim quartil, tindran un punt.

- Si hi ha places perdudes, contingent o desertes s’aplica la mateixa regla que en el

darrer quartil i s’atorga un punt.




35

Altres criteris: Territorial, Informes auditories (MSSSI) i Queixes fonamentades i

contrastades pels residents davant el MSSSI o el DS.

Territorial:

- Aquest criteri, tot i que hi ha professionals que no l’acaben de veure, va introduir-

se per treure el “Cupo Autonómico” que ja hem esmentat i que creava desequilibris

en el mapa sanitari. Els residents triaven habitualment Barcelona ciutat i, les places

de la perifèria que restaven per cobrir.

- Amb aquest criteri es garanteixen les places dels centres que han estat escollides

en primer quartil en els darrers tres anys. Són considerades “places d’excel·lència”.

Són els casos del HM-PSMar (1/1) i SPau (1/2)

El territori, pel que fa a Catalunya, s’ha dividit en tres àrees o corones:

1a. Corona: àrea metropolitana de Barcelona (VHebron, HClínic, SPau, HM-

PSMar, Bellvitge, HUGTiP)

2a. Corona: província de Barcelona (P.Taulí)

3a. Corona: Tarragona, Lleida i Girona (JXXIII, AVilanova i JTrueta)

Si una corona no té cinc centres es sumen corones i s’integren. En Endocrinologia, les

corones 2 i 3 apareixen juntes per aquest motiu.

A l’exercici 2018, les places per a R1 a Catalunya acreditades han estat 13 d’un total de

12 convocades. (Un centre sense plaça)

Amb dades de 2017, a la primera corona els centres van demanar 9 places i es van

convocar 9 i a les 2 i 3 corones es van demanar 4 i es van convocar 3.

Un total de 13 acreditades i 12 convocades.

D’aquestes 12 convocades a Catalunya:

- Endocrinologia i Nutrició: 329-3603 (el primer i el darrer número que ha agafat

plaça)

- Total d’especialitats: 8-5.367

- Convocades al conjunt d’Espanya: 77. (134-3.892) (la mitja és similar a la de

Catalunya).




36

Aquestes xifres ens permeten dir que l’especialitat està en la mitjana i que és prou triada

pels residents. Com a dada complementària, les places de Medicina Familiar i

Comunitària van ser escollides per residents que han obtingut números alts a l’examen

MIR.

Elecció de plaça segons el quartil (en la darrera convocatòria de MIR 2016):

- 5 en primer quartil (900): 329, 428, 687, 779, 893.

- HClínic (2), SPau (2), HMar (1)

- 3 en segon quartil (1.786): 1.300, 1.400, 1.562

- HUGTiP (1), PTaulí (1), Bellvitge (1)

- 2 en tercer quartil (2.599): 2.024, 2.241

- Bellvitge (1), VHebron (1)

- 2 en quart quartil: 3.496, 3.603

- AVilanova (1), JTrueta (1)

Formació

Pel que fa a la formació, el més important és el criteri de voler formar i voler formar bé.

En aquest sentit, l’eina és la GIFT (Guia Itinerari Formatiu Tipus), que permet crear un

programa de formació oficial de l’especialitat adequat a cada centre. Els mínims

d’obligat compliment són els que hi apareixen al programa de la CNE (Comisión Nacional

de la Especialidad), però pot afegir-se per part del centre més continguts.

Els residents poden veure en les respectives webs de cada centre el que la CD (Comissió

de Docència) va penjant envers la formació i les directrius.

“La CD establirà les directrius i models per a la elaboració dels itineraris formatius tipus

de les unitats docents, amb l’objecte d’homogeneïtzar la seva estructura i contingut,

indicant la periodicitat de revisió i actualització dels mateixos. D’aquesta manera, el/les

tutor/tutors de cadascuna de les especialitats tenen el deure d’establir documentalment

la guia o itinerari formatiu tipus de la unitat docent, prenent com a base els programes

formatius aprovats per cadascuna de les especialitats de les corresponents CNE”.




37

Altres consideracions per elaborar la GIFT:

- Objectius generals i específics per a la formació

- Duració de la formació

- Identificació de les competències professionals a adquirir pel professional en

formació, segon any de residència, detallant les activitats assistencials i el calendari

de rotacions

- Activitats formatives del pla transversal comú

- Identifiquen les sessions clíniques i bibliogràfiques específiques per a l’especialitat

- Inclouen les guàrdies de l’especialitat (com a Endocrinologia no s’acostumen a fer

guàrdies pròpies, es tenen en conte les guàrdies fetes a dispositius d’urgències de

Medicina)

- Ofereixen activitats de recerca per a la participació dels residents (Tan sols dos o

tres centres ofereixen guies formatives que tenen aquesta línia de treball, i són,

lògicament, molt llamineres pel resident)

S’ha de remarcar que, a partir d’aquest any 2017, el DS publicarà a l’AQUASC els

resultats docents de tots els centres; aquesta visibilitat per part de tothom farà que si

algú ha donat dades inexactes pugui ser detectat per la resta.

Pel que fa a l’especialitat en Endocrinologia, el DS pensa continuar aportant entre 12/13

places.

Finalment, el POE (Programa Oficial de l’Especialitat) ha de ser urgentment revisat. Va

redactar-se a l’any 2.006 i el criteri d’acreditacions que hi inclou és encara més desfasat

en el temps, perquè data del 1.996.

...............................

Conclusions

Com a conclusió, és diu que s’han d’ofertar les places allà a on els residents puguin

formar-se millor.

Intervencions

En el torn de preguntes i intervencions, sorgeix el debat vers la territorialitat per part de

la Dra. Marta Hernández, de Lleida, que té por que l’especialitat esdevingui cada vegada




38

més oblidada pel que fa a la perifèria. Considera que és un problema no resolt encara i

que s’ha de garantir. A l’Hospital Arnau de Vilanova han analitzat aquesta situació i

confirma que es detrauen places en la segona i tercera corona, afegint que Barcelona

concentra el 75%. La doctora insisteix que la formació especialitzada augmenta la

qualitat de l’assistència als pacients en el territori i fa pujar el nivell d’aquesta. El debat

continua i s’observa per part d’alguns assistents que els criteris de territori o els quartils

ajudaran a corregir aquest desviament, tot i que alguns apunten que els motius que hi

duen als residents a l’hora de triar lloc són molts diversos. S’esmenta con a exemple de

que no sols el factor de territori hi conte en el cas de Bellvitge, a on les guàrdies són

molt dures.

...............................




39

L’Endocrinologia i Nutrició i la Salut Pública: què hem fet

i a on més hem de seguir participant?

Dra. Conxa Castell. Directora General del Servei d’Educació

Sanitària i Programes de Salut. Departament de Salut de la

Generalitat de Catalunya.

La ponència vol donar una visió envers la col·laboració entre la SCEN i l’àmbit de Salut

Pública en les àrees següents:

- Consell Assessor sobre la Diabetis a Catalunya

(Els professionals endocrins formen part d’ençà la constitució del Consell, al 1983)

- Consell Assessor per a la prescripció d’Hormona del Creixement

- Protocol de l’embaràs: DM, iode

- Estudi iodúria població de Catalunya

- Registre Hipercolesterolèmia familiar

- Model de prevenció i atenció a l’obesitat infantil

Consell Assessor sobre la Diabetis a Catalunya

Els quatre membres que formen part del Consell i de les seves comissions tenen una

participació molt activa en apartats com ara la del Registre de Diabetis tipus 1 a

Catalunya, ja des de l’any 1987, els cursos de formació de professionals en Diabetis,

Educació Sanitària en DM o en la creació, en el seu dia de la figura de l’educador en

diabetis, l’elaboració del Model d’Atenció Integral (UDEN – Unitat de Diabetis,

Endocrinologia i Nutrició), en l’estudi vers nefropatia diabètica a Catalunya DM1,DM2,

IRC, en el protocol de l’infant amb diabetis a l’escola, en l’elaboració del protocol de




40

prescripció de l’ISCI (infussors subcutanis continus d’insulina) encara vigent a dia d’avui,

en les recomanacions de freqüència d’autoanàlisi de glucèmia capil·lar a domicili,

l’anàlisi de bases de dades (BBDD) en l’estudi de control poblacional (e-control) o en les

pautes d’harmonització terapèutica de la DM.

Dades poblacionals:

Entre les dades poblacionals destacar la incidència de la diabetis Tipus 1 a Catalunya en

el període 1987-2016. S’observa com el nombre de nous diagnòstics ha anat oscil·lant

en relació a la variació del nombre de població a risc. En els darrers dos anys s’han

declarat 276 i 289 nous diagnòstics per any, dels quals més de la meitat corresponen a

persones menors de 15 anys en el moment de diagnòstic. Catalunya es membre del

consorci EURODIAB des dels seus inicis l’ any 1989.

Distribució dels nous diagnòstics de DM1 per anys d’estudi Catalunya, 1987-2016

155 150

142

164

145

145

128

122144

114124

127

92

123

106

156

121

138133 129

113

185 183

203

175 176181

188193

209

122

132

159

161

158

143

156

154

174

143

173

160

148139 137

123

147130

10493

112

84

8077

74

54

5967

83 80

277 282

301

325

303

288 284276

318

257

297287

240

262

243

279268 268

237

222 225

269263

280

249

230

240

255

276289

0

50

100

150

200

250

300

350

87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16

0-14 anys 15-29 anys Total

Font: Registre de diabetis tipus 1 de Catalunya. Consell assessor sobre la diabetis a Catalunya. Departament de Salut.




41

Taxa d'incidència de diabetis tipus 1 Catalunya 2011-2016

Nous diagnòstics DM1(0-29 anys) per grup d’edat i sexe Catalunya, 1987-2016

0

200

400

600

800

1000

1200

0 a 4 5 a 9 10 a 14 15 a 19 20 a 24 25 a 29 Homes Dones

N

o

m

b

r

e

d

e

c

a

s

o

s

Pel que fa a les taxes d´incidències DM1, expressades en nous diagnòstics per 100.000 habitants per any, i

per grups d´edat, es pot veure un increment, en el darrer any, de la taxa en el grup de 0 a 30 anys, a

expenses principalment del grup de 0 a 14 anys. La disponibilitat del registre permetrà avaluar la tendència.




42

L’esperança de vida al néixer varia a Catalunya entre 87,0 a la Vall d’Aran i 81,6 a la Ribera d’Ebre i entre 86,0 en dones i 80,3 en homes




43

El mateix efecte s’observa per comarques de manera que l´esperança de vida al néixer varia a Catalunya

entre 87 anys a la Vall d’Aran i 81,6 a la Ribera d´Ebre i entre 86 anys en dones i 80 en homes.




44

Igualment si s’analitza l’esperança de vida de salut i el nivell socioeconòmic per àrees bàsiques, s’observa

que l’esperança de vida és més elevada en les ABS de nivell socioeconòmic més alt.

Pla per a la Promoció de la salut mitjançant l’alimentació i l’activitat física saludables

(PAAS) i Pla Interdepartamental i intersectorial – Salut en totes les polítiques (PINSAP)

Si analitzem els determinants de la salut, veiem que només el 20% depèn de l’àmbit

sanitari, el 80% es troben fóra. De manera que un 30% corresponen a l’estil de vida de

les persones, un 40% a factors socioeconòmics: educació, treball, ingressos, seguretat a

la comunitat i un 10% a factors ambientals, qualitat de l’aire, etc...

Per això cal avançar no només en la promoció d’estils de vida saludables sinó en la

disponibilitat d’entorns facilitadors de conductes saludables. Per avançar cap a un

entorn que promogui i faciliti les opcions més saludables s’han posat en marxa dues

estratègies: la PAAS i la PINSAP.




45

Aquestes son dues eines per a fer senzilles les eleccions saludables de cara a la

ciutadania. D’acord amb l’estratègia mundial de l’OMS i de la NAOS, a Catalunya es va

iniciar el Pla per a la promoció de la Salut mitjançant l’alimentació i l’Activitat física

saludables (PAAS) per fer front a l’epidèmia creixent d’obesitat. L’objectiu és anar cap a

un entorn més saludable. En aquest sentit, l’estratègia del PAAS ha desenvolupat més

de 65 accions en diversos sectors:

A l’escola/institut, als centres comunitaris, amb els ajuntaments, amb l’atenció primària

de salut, amb els mitjans de comunicació, el comerç i la restauració, amb la industria

alimentària i amb les empreses o institucions per tal de promoure la salut a l’àmbit

laboral.

És molt important l’àmbit educatiu, a on s’han fet moltes actuacions com ara la revisió

de menús escolars (PReME), les guies per a l’alimentació saludable en l’etapa escolar,

les recomanacions d’alimentació en la primera infància (0-3 anys), la campanya “Passar-

ho bé i menjar millor!” en els campus esportius i casals d’estiu, les recomanacions de

contingut i ubicació de les màquines expenedores d’aliments i begudes (MEABs), als

espais per a infants i joves.

També la promoció del consum de fruita fresca a les escoles amb materials com “A la

nostra escola la fruita entra sola”, “Colors, sabors i molta marxa” o amb les

recomanacions per als dinars de carmanyoles en els centres educatius, adreçades a

famílies, els consells per a festes de celebracions infantils, acompanya els àpats dels

infants i els consells per a menjadors escolars i famílies.

S’ha d’assenyalar que sempre és prioritzen les escoles que són a zones més

desafavorides, en coordinació amb el Departament d’Ensenyament, especialment a

aquelles denominades de màxima complexitat.

Un altre projecte important d’aquests dos plans d’actuació és l’acreditació

d’establiments de restauració col·lectiva com a promotors d’alimentació mediterrània,

establiments Amed.

L’objectiu de l’acreditació Amed és promoure, identificar i visibilitzar establiments de

restauració que treballin i difonguin l’alimentació mediterrània com patró d’alimentació

saludable pròpia del nostre entorn, en especial en el de menú diari, ja que quasi un 31%

de la població adulta catalana menja fora de casa més d’una vegada a la setmana. Els

establiments acreditats estan identificats amb un adhesiu a l’exterior que els visibilitza

com a establiments Amed. Per a l’acreditació, els establiments han de complir un seguit

de requisits, com:




46

-Garantir que un 25% de l’oferta de primers plats siguin a base de verdures, hortalisses

o llegums.

-Oferir algun producte integral a la carta.

-Incloure a l’oferta de segons plats un 50% de peix o carn magra.

-Disposar, entre les postres làctics, de l’opció de baix contingut en greix.

-Utilitzar oli d’oliva per amanir i preparar els plats (per amanir preferentment oli d’oliva

verge o verge extra).

-Garantir un 50% de fruita fresca, en l’oferta de postres.

Amed identifica restaurants, menjadors laborals, universitats i altres centres de

formació, hospitals, residències, albergs, cadenes de restauració, a més a més de bars i

restaurants. Avui ja són 135 municipis de tot Catalunya on hi ha almenys un establiment

Amed dels 565 acreditats que tenen capacitat per oferir menús basats en l’alimentació

mediterrània a gairebé 87.000 comensals diaris.

La reducció del sedentarisme és un dels 5 objectius de l’estratègia de cròniques 2020 de

l’OMS. A Catalunya el sedentarisme és responsable de més de 3000 morts/any, amb un

cost sanitari estimat de 150-300€/persona. El PAFES (Pla d’Activitat Física, Esport i Salut)

vol donar impuls i suport als professionals de l’atenció primària per a la promoció de

l’activitat física a la consulta i en l’àmbit comunitari amb coordinació amb el municipi.

Els professionals d’Atenció Primària, segueixen un procés de formació i aconsellen les

persones amb factors de risc cardiovascular augmentar la seva activitat física fins arribar

a un nivell saludable, els assessoren mitjançant la utilització de rutes saludables

dissenyades al municipi, n’hi ha més de 800 disponibles. En alguns casos els deriven a

un grup d’exercici supervisat a l’equipament esportiu municipal.

Als municipis, es facilita informació i suport per al disseny de rutes saludables, es recull

l’oferta saludable municipal sobre AF i altres activitats comunitàries de promoció de l’AF

com el Dia Mundial de l’Activitat Física (DMAF).

Un altre element a destacar són els missatges per a la promoció de l’ús d’escales en

centres de treball, edificis públics (hospitals, centres d’atenció primària, residències,

etc.) on s’esperona la població a pujar a peu i deixar a banda ascensors o escales

mecàniques. Amb lemes com “Puja i baixa set minuts al dia” o “Feu salut, pugeu per les

escales” és vol conscienciar a la població de la importància de l’activitat física per a la

salut i d’utilitzar les escales com una manera fàcil de fer-ho.




47

Finalment, el PINSAP (Pla Interdepartamental de Salut Pública) és la aposta que fa el

Govern per incloure la salut en totes les seves polítiques, convertint-la així en un tema

interdepartamental. El PINSAP es basa en el model de Dahlgren i Whitehead de 1991

adaptat a la nostra realitat. Les adaptacions principals s’han fet a la capa de condicions

de vida. Així aspectes com l’entorn, l’urbanisme, la cultura i l’oci apareixen de manera

especifica i s’uneixen als elements ja clàssics de l’alimentació, l’ocupació o la vivenda.

...............................

Conclusions

- La diabetis i l’obesitat són problemes de salut molt prevalents, tant per les

condicions de vida com per l’envelliment de la població.

- Existeix una llarga tradició de col·laboració entre professionals de l’especialitat

d’Endocrinologia i Nutrició i la Salut Pública.

- S’ha treballat principalment en estudis epidemiològics, elaboració de guies i

recomanacions de millora de l’atenció individual.

- Cal avançar cap a un abordatge, més global de la persona i dels seus determinants.

...............................

Intervencions

En el torn de preguntes és demana quin ha de ser el paper de l’especialitat, i la Dra.

Castell diu que a Salut Pública l’endocrinologia té un rol especialment rellevant en

terrenys com la diabetis, juntament amb pediatria.

...............................




48

SESSIÓ 2 – CANVI DE PARADIGMA EN L’ASSITÈNCIA

ENDOCRINOLÒGICA

Moderadors:

Dra. Sílvia Mauri. Servei d’Endocrinologia i Nutrició. Hospital

Universitari de Girona Josep Trueta.

Dr. Manuel Pèrez-Maraver. Servei d’Endocrinologia i Nutrició.

Hospital de Bellvitge. L’Hospitalet de Llobregat.




49

Eines “in crescendo”: Consultories, la visita virtual: què ha

representat?

Dra. Sara Torrejón Jaramillo. Servei d’Endocrinologia i Nutrició.

Hospital Moisès Broggi. Sant Joan Despí.

La Dra. Torrejón exposa la seva experiència al CAE (Centre d’Atenció Especialitzada) de

Cornellà, a on porta treballant deu anys, pel que fa als nous sistemes de visita, cribatge

i derivació de pacients, com ara l’Agenda Virtual.

Al CAE de Cornellà hi ha tres endocrinòlegs: el Dr. Sahún, responsable de quatre àrees

bàsiques a Cornellà, la Dra. López, responsable de tres àrees (dues a Sant Joan Despí i

una a Sant Just Desvern) i la mateixa Dra. Torrejón, responsable de dues àrees a

Esplugues.

Fins l’any 2012, seguien el sistema habitual en el procés de derivacions de pacients: el

metge de família els derivava cap a ells si entenia que el pacient necessitava visita a

l’especialista, l’incloïa a l’Agenda CAE i ells els visitaven i derivaven, si calia, cap a

l’Hospital de Dia, la Consultoria o a l’Agenda CEX (Consultes Externes de l’Hospital).

A partir del 2012, proposen un mètode diferent que permet que l’endocrí decideixi:

Si el Metge de Família considera que el pacient l’ha de visitar l’endocrí, l’inclou dins

d’una Agenda Virtual de Gestió i és l’especialista el qui ha de decidir, atesa l’historia del

pacient, si va a la CEX, (consulta de Nòdul de tiroide, DM1, de Nutrició, de Risc

Cardiovascular...), a l’Hospital de Dia, a l’Agenda del CAE, o si s’ha de comentar a la

Consultoria. En la mateixa agenda s’inclouen dubtes diagnòstics o terapèutics que són

solucionades per la mateixa via. L’Endocrinòleg té un temps reservat per atendre aquest

tipus d’agenda virtual.

És a dir, hi ha una millora i una optimització en el procés del cribatge del pacient, molt

més operativa i àgil. Tot això, naturalment, mantenint sempre un feed back constant

amb el MF per tal que aquest sàpiga en tot moment a on és el pacient que ha derivat.




50

El model de noves agendes és divideix en dues parts:

AGENDA VIRTUAL

- Periodicitat setmanal (30’) (6 pacients)

- Pacients tributaris de visita a l’endocrí

- Dubtes/consultes de pacients

AGENDA DE CONSULTORIA PRESENCIAL

- Periodicitat mensual (1 hora, que ja comença a quedar-se curta) (10-25 pacients)

- Dubtes/consultes de pacients

Aquesta experiència d’Agenda Virtual de gestió permet, segons resultats ja comprovats,

que s’estalviï un 17% de primeres visites al CAE.

Experiència d’Esplugues (A.Virtual)

Can Vidalet

Can Vidalet Lluís Millet

Al CAE47%

Hospital de Dia

8%

CEX Hospital

28%

Consultoria

presencial7%

Retornats a ABS amb indicacions

10%

Retorn ABS 10%

Consultoria presencial 7%

Estalvi de primeres 17%




51

2007-2009

(6 ABS)




52

Evolució de les derivacions segons la presència de l’agenda virtual

0

50

100

150

200

zona SENSE virtual zona AMB virtual

2012

2013

2014

2015

2016

DERIVACIONS NO PROCEDENTS




53

Els Metges de Família, tot i tenir clar que el sistema de l’AV funciona, tenen una certa

resistència pel treball extra que els suposa (veure més endavant intervencions)




54

En l’actualitat aquesta agenda virtual de gestió s’està activant per tots els ambulatoris

de la nostra zona. A més d’aquesta agenda virtual, hi ha altres dispositius per a la relació

AP – End com ara:

- E-Mail del servei per a dubtes amb MF

- Telèfon directe amb l’Hospital de Dia, per urgències

- Diverses activitats formatives com ara la Jornada Anual de Diabetis, la Jornada

d’Obesitat, la de tiroides o sessions i cursos d’actualització envers la diabetis.

...............................

Conclusions

L’Agenda Virtual entesa com a mètode de cribatge i de tria ha demostrat ser una eina

útil, tant pel que fa a les derivacions com en el terreny de la consultoria presencial (com

també ha demostrat una experiència similar a Girona).

L’objectiu no és altra que ser més resolutius, treballar més en contacte amb l’AP, dirigir

al pacient al dispositiu més adequat del Servei i, en definitiva, millorar l’assistència

especialitzada.

...............................

Intervencions

Pel que fa al torn d’intervencions, és fa palès que l’increment de feina que suposa

incloure l’Agenda Virtual als Metges de Família no està contemplada per l’administració.

És a dir, és un temps de feina que no està reconegut com a tal. És temps considerat com

de visites, i això faria que el número de consultes presencials tingués que baixar? Com

és paga això? Si no et baixen el cupo de visites, aquest temps que s’hi dedica a l’AV com

s’ha de comptabilitzar? No pot ser que l’AV mori d’èxit perquè al final els MF acabin

estressats i decebuts?

Els assistents conclouen que el model és molt bo i útil, però cal que l’administració

entengui que el temps dedicat a l’AV pels MF i per l’especialista és un temps real de

treball.

...............................




55

On és el límit entre assistència especialitzada i

l’assistència primària?

El paper de les rutes i els criteris

Dr. Dídac Mauricio. Servei d’Endocrinologia i Nutrició. Hospital

Universitari Germans Trias i Pujol. Badalona.

“La experiència vol dir que t’has equivocat més vegades, i és important equivocar-se

sempre i quan treguis alguna conseqüència”.

Amb aquestes paraules comença l’exposició del Dr. Mauricio, que vol explicar com ha

viscut els límits de l’assistència especialitzada i la primària, i ho fa a partir de l’època que

exercí a l’Hospital de Sabadell.

Bo i reconeixent que aquest límit no és clar, cal fer esment de factors que actuen en

cada lloc. Tot depèn de on ets, dels recursos que tens, de com t’organitzes. Per exemple,

en el cas d’un adenoma hipofisiari, tots sabem molt bé quins són els límits; tanmateix,

si parlem d’altres patologies com ara la tiroïdal, les malalties metabòliques, com la

diabetis, els lípids o d’altres, els límits dependran justament dels centres

(hospital/primària), dels recursos, de les persones.

Planteja com a exemple el que succeeix en algunes àrees del país. És coneguda la manca

actual de metges de família, i s’ha arribat a una competència aferrissada per poder

atraure aquest professionals en alguns CAPs. Per això, no s’hauria de parlar sols de

l’endocrinologia, sinó del sistema, que aviat entrarà en una profunda crisi, segons el seu

parer.

És mostra preocupat per la insuficient planificació, com a problema del nostre sistema

de salut.

Què passarà d’aquí a pocs anys, quan la generació actual d’especialistes comenci a

jubilar-se?

Alguns apunts d’anàlisi poden ser:




56

- El sistema de salut s’ha fet tan gran que no tenim prou gent per a cobrir-lo tot. Com

a exemple, la manca de radiòlegs a molts territoris i dispositius dels sistema.

- El nostre sistema de salut té un cost relativament baix en relació a altres països

europeus, perquè els fàrmacs són barats i els sous dels professionals són molt

baixos.

- No tan sols l’endocrinologia entrarà en crisi com a tal, tot el que fa referència a

l’Atenció Primària, també.

Així doncs, el límit el marca l’actual sistema de salut.

Què diu el nostre sistema de salut? Bàsicament, el mateix que diuen sistemes d’altres

països com l’escandinau, el britànic o l’holandès. I si volem canviar-ho, els endocrins i

ni tant sols els professionals no podem. Això succeeix perquè la importància de

l’especialitat i el seu pes dins del marc general no és gaire gran.

Si hom analitza la cartera de serveis, tal i com la planteja la SEEN (Sociedad Española de

Endocrinologia y Nutrición) és quelcom impressionant i podries acabar creient-te que

des de l’especialitat ho pots fer tot. Però la realitat no és pas aquesta.

El cert és que, al llarg de tots aquests anys, els endocrinòlegs ens hem hagut d’organitzar

i treballar amb una realitat més difícil, allunyada dels grans hospitals i de propostes

ideals sobre el paper de la nostra especialitat. Com a exemple personal, comenta la seva

experiència en deixar la realitat d’un hospital d’alta complexitat de Barcelona, i

començar a treballar en un centre d’especialitat a la zona metropolitana amb una

elevada càrrega assistencial i en menys recursos.

En aquest apartat cal parlar de diversos elements:

- Rutes

- Criteris de derivació

- Sistemes d’interlocució / treball conjunt

- Consultories

- Suport en formació

Pel que fa a les Rutes, hi ha una tendència a la redundància entre elles, i no sembla que

tingui massa sentit repetir continguts comuns entre rutes.




57

Quan hi ha més d’un proveïdor en el territori, això no facilita la organització, ni el

desplegament de les rutes, ni el consens en els criteris. Es posa l’exemple del territori de

Lleida, on tot el territori té un únic proveïdor en l’àrea d’Endocrinologia i Nutrició, fet

que fa molt més fàcil la organització de les rutes, la implantació de criteris comuns i la

interlocució entre endocrinòlegs i atenció primària. En canvi si hi ha més d’una institució,

és més complicat coordinar-se

Vers els criteris de derivació s’ha de dir, abans que res, que prioritzar sempre és bo.

És molt important que els criteris s’apliquin de manera uniforme per evitar iniquitats

entre professionals i, especialment, entre pacients.

Quan parlem de la Consultoria Virtual ens trobem en que aquesta no sempre és

contemplada com l’activitat important que és. Cal que les gerències sàpiguen avaluar el

que suposa aquesta activitat, i se’n faci la justa valoració en termes d’activitat i càrregues

de treball. Cal, doncs, sovint un canvi de paradigma en la consideració que es fa des de

les institucions pel que fa a aquestes consultes.

I si parlem de Formació, aquesta ha de ser continuada, tant perquè el coneixement va

canviant com perquè existeix incorporació continua de nous professionals.

Val la pena fer una reflexió envers que fem els endocrinòlegs i es posa l’exemple de com

s’organitzà fa anys la UDEN de Sabadell, i es revisa les funcions dels facultatius

endocrinòlegs en aquella organització:

UDEN: funcions del facultatiu.

- Realitzar l’assistència directa de pacients a nivell dels diferents dispositius de la

UDEN

- Participació en l’elaboració dels protocols d’actuació assistencial, tenint cura de la

seva aplicació

- Assegurar l’acompliment de les pautes terapèutiques

- Realitzar tasques docents adreçades a altres membres de la UDEN i de l’atenció

primària, desplaçant-se al CAP

- Mantenir la coordinació i l’assessorament adients amb d’altres nivells assistencials

- Afavorir la recerca clínica en l’àmbit propi

- Donar compte al cap de la UDEN

- Col·laborar en l’avaluació de l’activitat de la UDEN

I de com ho fan els professionals d’AP:




58

Aquests professionals a Catalunya obtenen els mateixos resultats que els professionals

de primària d’altres països del nostre entorn.

...............................

Conclusions

Al cap i a la fi, tot el futur depèn de planificar, coordinar-nos, i millorar la qualitat.

...............................

Intervencions

Al torn d’intervencions, sorgeixen temes com ara el que les decisions preses pels

responsables dels dispositius assistencials no sempre són ben enteses, les dificultats en

tractaments com ara la Diabetis de tipus 2, i les patologies complexes. Els canvis en el

nostre sistema de salut cal que siguin definits pels responsables de la política de salut

del país.

Control glucèmic en la pràctica real




59

Es comenta el fet de la importància que tenen els pacients en les decisions de

finançament i es posa com a exemple els pacients amb Diabetis tipus 1, que acabaran

aconseguint el finançament dels sistemes de nansa tancada quan surtin al mercat,

perquè estant molt ben organitzats.

Com a senyal de que l’endocrinologia no està tenint el pes i la visibilitat que hauria de

tenir en la nostre societat és parla de quan va dedicar-se la darrera Marató de TV3 a la

diabetis: va recaptar molt menys que l’anterior, dedicada a les malalties cardio

vasculars. La gent no n’és prou conscient encara del problema que suposa la diabetis i

d’altres malalties, com l’obesitat, que entren en el terreny de l’endocrinologia.

S’acaba comentant que CaTSalut ha de clarificar el paper de cada proveïdor quan n’hi

ha més d’un en un territori determinat.

...............................




60

Integració de les noves tecnologies en el procés

assistencial. Estem preparats?

Dra. Mercedes Rigla. Servei d’Endocrinologia i Nutrició.

Corporació Sanitària Parc Taulí. Sabadell.

Com a paradigma del canvi que son les NNTT (noves tecnologies) dins l’especialitat, sols

cal veure que passa amb els tractaments de la Diabetis 1. Perquè tot està canviant, tot

canviarà, i nosaltres hem d’estar preparats per a poder afrontar les noves situacions i els

nous escenaris que això suposarà.

Podem assenyalar tres ítems pel que fa a aquest canvi que ja vivim:

- El pacient expert

- El Pàncreas Artificial

- La Intel·ligència artificial

El pacient expert

És un nou tipus de pacient – parlem dels afectats per Diabetis 1 – en el que ja son

evidents els canvis que esdevenen de tenir al seu abast un major nivell d’informació.

El seu perfil, doncs, és caracteritza per:

- Aquest major nivell d’informació

- Una motivació molt superior

- Molt més implicat en tot, especialment a la pressa de decisions

- Més cooperatiu, més lligat a d’altres pacients amb qui compartir, comentar,

associar-se

- I, de tot això, sorgeix un esperit molt més crític, amb una sensibilitat molt gran a

l’hora de denunciar campanyes enganyoses amagades sota l’aparença de noticies

mèdiques, per exemple, o la seva participació a jornades.

A més informació, més coneixement i una millor interacció amb el pacient.




61

El Pàncreas Artificial

S’ha de dir que, fins el moment present, els resultats han estat molt i molt engrescadors.

L’industria està dedicant enormes quantitats de diners per tal d’invertir en productes

tecnològics dins del camp sanitari.

Aquest febrer passat, el National Institutes of Health (NIH) va anunciar que destinaria

41 milions de dòlars a quatre programes d’investigació adreçats al Pàncreas Artificial.




62

Això representa que cap a finals del 2018, a tot estirar, ja tindrem resultats i que abans

de el 2020 hi hauran nous sistemes disponibles en el mercat per als pacients. És la

conseqüència lògica de lligar industria i investigació universitària.

I què passa a Espanya?

Doncs que, també lògicament, els pacients no volen esperar. En l’actualitat ja n’hi han 9

que fan servir aquestes noves tecnologies. Alguns, la iniciativa Nigthscout, altres –

menys – la OPEN APS (Open Artificial Pancreas System Project).

Tot això comporta molt treball col·laboratiu i tenir tots els protocols publicats, però, tot

i que amb una certa dificultat, uns coneixements bàsics per part del pacient i molta

motivació, poden aconseguir-se bons resultats amb un sistema DOITYOURSELF (faci-ho

vostè mateix) de Pàncreas Artificial.

Potser fora motiu de reflexió tenir present que els malalts que ja estan en aquest camí

sovint no ho han comunicat als seus metges.

In February 2017, the National Institutes of Health (NIH) announced that it has funded four important trials of artificial pancreas technology ($41 million)

1. The International Diabetes Closed-Loop Trial. (6-month). 240 people with Type 1, ages >14, A1C <10.5. InControl. Tandem, Dexcom, Roche, TypeZero, and Ascencia.

Santa Barbara (CA), Stanford (CA), Aurora (CO), Boston (MA), Rochester (MN), New York City (NY), Charlottesville (VA), Montpellier (France), Padova (Italy), Amsterdam (Netherlands)

2. University of Cambridge in England-led study (one year).130. Modified Medtronic 640G system controlled by a smartphone.

Stanford (CA), Aurora (CO), Minneapolis (MN), Cambridge (UK), Leeds (UK)

3. Medtronic’s 670G vs Medtronic 690G (Cross over 3+3 months), 100 people. Ages 14 to 31.

New Haven (CT), Gainesville (FL), Boston (MA), St. Louis Park (MN), Hannover (Germany), Petah Tikva (Israel), Ljubljana (Slovenia)

4. Dual-hormone “bionic pancreas” (iLet) . 480 children (ages 8 and up) and adults

California, Massachusetts, Michigan, Missouri, North Carolina, Ohio, Wisconsin




63

Els resultats? També molt bons. Mirem les gràfiques d’aquest pacient i comprovem-ho:

És a dir, pel que fa al sistema presenta una solució al problema prou bona, però s’ha

d’implementar.

Perquè no parlem d’endollar una andròmina i que tot vagi sol; parlem d’una altra cosa.

Els models que la indústria, probablement, haurà de fabricar necessitaran molt poca




64

interacció per qüestions de seguretat. El repte rau en el treball inicial que s’ha de fer

amb el pacient, en que aquest sigui amatent als canvis de la basal, d’experimentar

situacions diferents (en dejú, desprès de menjar, en repòs, abans de dormir, etc.)

Tot això comporta un altra tipus d’aprenentatge que els endocrins també hauran de fer,

conjuntament amb el pacient, i tenir en compte molts aspectes.

Podem sintetitzar-ho en aquests ítems:

Rol de l’endocrinòleg/infermeria en el control de glucèmia del Pàncreas Artificial

- Basal

- Basals temporals

- Objectiu(s)

- Factor sensibilitat

- Ràtio CH/I

- Bolus priming

- Formació/adaptació/motivació

- Complicacions per mal funcionament

- Situacions intercurrents/ estres/ exercici

Cal que parlem també de la Diabetis Technologist i aquí hem d’anar a la Intel·ligència

Artificial (IA).

Aquesta ja és una realitat. La mateixa Google es dirigeix cap el Mobil First, és a dir, que

els mòbils serveixin per a solucionar problemes de tota mena emprant IA. I,

naturalment, entre les primeres aplicacions en aquest camp hi son les de sanitat.

Fa tres anys que Medtronic ja va arribar a un acord amb IBM per crear sistemes de

mesura d’hipoglucèmia, tot i que els resultats han estat més aviat minsos.

Què suposa la IA?

- Intel·ligència de patrons

- Integració de dades

- Reconeixement d’imatges

- Ajuda a decidir

- Predicció

- Avisos/Alarmes




65

En aquest article hem volgut posar en paraules a l’abast dels professionals de la medicina

el que representa tota aquesta revolució d’IA aplicada a la diabetis, així com, hem

introduït un petit glossari de termes per a fer-ho tot plegat més entenedor.




66




67




68

Tot això ens fa ressaltar encara més l’obligació que tenim els endocrins d’entendre,

d’aprendre, de enfrontar-nos als nous reptes tecnològics.

Com serà aquest nou endocrí tecnològic? Quins requisits haurà de tenir?

- Formació en comunicacions (tècniques + impacte i adaptació individual)

- Formació bàsica en IA

- Coneixements de tecnologia de monitorització de la glucosa

- Coneixements sobre el teixit subcutani i resposta inflamatòria

- Habilitats en comunicació – motivació mitjançant apps

- Coneixements en regulació de privacitat

- Minimitzador de les diferències per poder adquisitiu

- Recolzament a les iniciatives DIY (Do It Yourself)

En una enquesta feta a pacients experts, ells també ens aporten les seves idees vers com

hem d’evolucionar:

- Hem de ser capaços d’entendre la diabetis des de les seves múltiples perspectives

- Hem d’estar disposats a aprendre i tenir una mentalitat oberta

- “Jo t’educo a tu, tu m’eduques a mi i els dos aprenem junts”

- No acusar al pacient amb iniciativa

- Hem de promoure el coneixement més enllà de proveir-lo sols amb informació

- Hem de defensar al pacient enfront el màrqueting comercial directe al que estan

sotmesos.

...............................




69

Intervencions

En el torn de preguntes sorgí la qüestió més important: i això qui ho pagarà? La Dra.

Rigla confessa que molt és tem que estem a les portes d’uns temps d’una gran

desigualtat, que els endocrins han d’estar al cap de les reivindicacions per un tractament

igual en oportunitats per a tots els pacients i que, finalment, seran aquests i la seva

pressió social la que arrossegarà a l’administració a modificar pautes i protocols.

...............................




70

Model d’excel·lència en Endocrinologia i Nutrició:

Cap a on hauríem d’anar?

Dra. Ana Megía. Servei d’Endocrinologia i Nutrició. Hospital Joan

XXIII. Tarragona.

Quan parlem d’excel·lència, el primer que cal saber és a on érem i a on som ara com a

especialitat.

No cal dir que en el camp de l’endocrinologia s’ha evolucionat molt en els últims anys i,

si bé, abans érem més selectius i potser ens centràvem més en l’hormona – amb àmbits

com ara la patologia hipofisiària, adrenal, tiroïdal, paratiroïdal i diabètica – ara hem

obert el ventall i hem passat a una endocrinologia més clínica - on hem afegit altres

patologies com les alteracions en el metabolisme fosfo-calci, dislipèmies, la nutrició,

obesitat, etc. – que ens amplia el camp d’acció.

A més a més, ens trobem en conflicte amb altres especialitats. Per una banda amb

l’atenció primària que assumeix algunes patologies més prevalents i de més baixa

complexitat; però també amb altres especialistes que històricament han

tractat/diagnosticat patologies que ara nosaltres estem assumint.

Tot això en un context, que ens demana una especialització en diferents àmbits com són

les tecnologies aplicades a la diabetis, la necessitat d’incorporar tècniques diagnòstiques

d’imatge i marcadors moleculars a la pràctica clínica, i l’aparició de novetats

terapèutiques que ens obliguen a una actualització continua.

La medicina de qualitat exercida amb un alt grau d’eficàcia és el paradigma de

l’excel·lència.

Com definim els paràmetres de l’excel·lència en l’atenció mèdica?

Si bé en podríem incloure d’altres, es definiria amb: competència per part dels

professionals, accessibilitat per els pacients, recursos humans suficients, instal·lacions i

infraestructures adequades, respectuoses amb els drets dels pacients i en la que

existeixi una continuïtat de l’atenció amb una bona coordinació amb altres nivells

assistencials.




71

Com es distribueix l’Assistència?

La distribució de l’assistència també ha anat variant al llarg del temps. El numero

d’ingressos hospitalaris s’ha reduït de forma molt significativa, sent en la majoria

d’hospitals anecdòtics, però es manté l’activitat d’interconsultes hospitalàries i s’ha

incrementat de forma molt marcada l’activitat d’hospital de dia. També l’organització

de les consultes ha anat evolucionant i a més a més de consultes monogràfiques més

especialitzades, han aparegut les consultes telemàtiques entre pacient i professional i

entre professionals i els comitès interdisciplinars on es prenen decisions clíniques

compartides. Per últim, amb la incorporació de noves tècniques diagnòstiques s’han

obert gabinets de proves i unitats de diagnòstic ràpid, com en el cas del nòdul tiroïdal o

els estudis de risc cardiovascular.

Quines instal·lacions i recursos humans?

Aquest aspecte ha estat tractat prèviament quan s’ha parlat de la cartera de serveis

d’endocrinologia, i varien en funció del nivell assistencial, el tipus d’hospital i l’àrea de

referència. Però en un centre de referència, les instal·lacions haurien d’incloure:

Consultes Externes (metges, infermeria, dietista...), espai per Educació Grupal, Hospital

de Dia (Consultes metge/infermera i proves funcionals, Peu diabètic), Gabinets (despatx

polivalent amb suport infermeria), Hospitalització (Llits si cal, despatx/os de treball, lloc

per reunions).

En quant a recursos humans, ha de comptar amb metges endocrinòlegs, infermeres i

educadors en diabetis, auxiliars dietistes i nutricionistes, administratius i incorporar

altres professionals com ara podòlegs, genetistes, biòlegs, en funció de les necessitats i

el perfil del centre.

Com ha de ser l’Assistència?

L’assistència hauria de ser basada en l’evidència, utilitzant protocols de pràctica clínica

propis, adaptats al centre, establint àrees de coneixement distribuïdes en funció de les

preferències i les càrregues assistencials dels professionals, coordinada entre els

diferents nivells assistencials així com, entre professionals del mateix nivell, i sempre

sent respectuosa amb les preferències del pacient.

Però, a més d’aquesta assistència, en un model d’excel·lència hem de contemplar la

Recerca, la Gestió i la Docència.

Docència

- Ha d’implicar a tots els professionals del servei amb interès per aquest camp




72

- Ha de distribuir les càrregues docents en funció de la vinculació i la dedicació,

descarregant d’altres funcions a les persones que s’hi dediquen més

- Aquesta docència es podria impartir a diferents nivells, entre els que trobaríem:

- Formació Pregrau i Postgrau (H. Universitaris) en Medicina i en Infermeria i Nutrició

humana i Diabètica, o en altres àmbits relacionats.

- Formació MIR, si es disposa d’Acreditació Docent, en l’Especialitat i/o altres

especialitats

- També s’ha de realitzar formació continua del personal del servei i del personal

sanitari

- I si és possible, col·laborar amb les associacions de pacients

Recerca

És evident que tothom no pot ni vol dedicar-s’hi, però als centres s’hauria de fomentar

la creació de línies de recerca i la realització d’avaluacions de la pràctica clínica habitual.

Per tant, en un àmbit d’excel·lència s’ha de:

- Estimular la recerca del servei i donar suport als líders que liderin grups o línies de

recerca

- Afavorir la recerca associada a la pràctica clínica assistencial, avaluant les tècniques

diagnòstiques i els tractaments utilitzats en estudis d’àmbit local o multicèntrics

- Participar o desenvolupar en estudis epidemiològics de patologies nutricionals o

endocrines

- Col·laborar amb altres grups o investigadors bàsics per realitzar recerca

translacional

- Participar en les campanyes de salut pública

Gestió

Ara per ara, la implicació és variable segons el centre i l’autonomia del servei. Requereix

un compromís per part de tots els professionals del servei i suposa establir objectius per

processos assistencials, docents, de recerca i de qualitat amb els seus indicadors, definir

normes de funcionament del servei, organitzar comitès i l’activitat assistencial i docent,

coordinar-se amb AP i altres serveis, participar en comissions clíniques i comitès i

controlar les despeses, les àrees de millora i qualitat.

Un cop vists aquests aspectes fonamentals per a obtenir una excel·lència, veiem com

s’han de distribuir les activitats en una jornada de treball.

No existeix massa informació en relació a com s’han de distribuir les càrregues de feina.

Una enquesta realitzada per l’Endocrine Society als Estats Units que tractava de veure




73

quan de temps dedicaven a les seves activitats clíniques, de gestió i de recerca els seus

socis, pot ser-nos útil.(1)

Es va mesurar en mitges jornades, i veiem que encara que el barem era sobre 10, la

mitjana va ser d’11, indicant que molta gent dedica hores fora del seu horari laboral a

fer la seva activitat professional. I la distribució per tasques variava segons es tractés

d’un hospital universitari/docent o no. Hospitals docents i centres de referencia, tenien

una càrrega assistencial inferior, amb més activitat docent i de recerca, que un hospital

assistencial normal. Aquesta activitat també variarà en funció del càrrec de

responsabilitat en el servei.

Cap a on anem com especialitat?

Donat que la nostra població és cada cop més envellida amb una alta freqüència de

patologies com ara obesitat, malalties cardiovasculars, diabetis i patrologies tiroïdals,

com es pot veure en aquest gràfic extret de l’Enquesta de salut de Catalunya del 2014,

feta pel Departament de Salut. (2)




74

1. Desjardins C et al. J. Clin Endocinol Metab, April 2011, 96(4):923-933

2. http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/deed.ca

Estem obligats a millorar la coordinació amb la Primària, de forma transversal.

Per tant, és imprescindible:

- Desenvolupar de forma conjunta programes d’atenció de patologies de baixa

complexitat

- Establir criteris de derivació de patologies més complexes

- Implicar-se en el disseny i co-liderar campanyes de salut pública per a la prevenció

d’algunes de les patologies més prevalents

...............................

Conclusions

- Hem de proporcionar una bona atenció als pacients amb patologia endocrina, i això

implica competència, expertesa i innovació

- Potenciar la sub especialització dels professionals, però mantenint una formació

general en endocrinologia i nutrició

- Realitzar una medicina basada en l’evidència científica

- Afavorir la col·laboració interdisciplinar per obtenir millors resultats per al pacient,

amb Primària i amb altres professionals hospitalaris com ara els comitès, consultes

conjuntes – duals, protocols de pràctica clínica etc.

Obesitat Malalties Cardiovasculars

Diabetis Patologia Tiroidal




75

- Incorporar la docència i la recerca a l’atenció clínica, afavorint la implicació dels

professionals en l’activitat docent de Pregrau i Postgrau i liderant línies de recerca

i/o col·laboració amb altres grups nacionals i internacionals

- Facilitar l’accessibilitat del pacient i incorporar en els casos que sigui possible la

consulta virtual/telemàtica

- Incorporar la gestió clínica per tal de millorar l’eficiència i sostenibilitat del sistema

sanitari amb una utilització adequada dels recursos i la millora de la qualitat

...............................

Intervencions

En el torn de preguntes sorgeix el problema de que encara no es considera el temps de

recerca prou per part de l’administració. Es parla de caps de setmana omplint bases de

dades, d’hores robades a la família, de que no figura en cap contracte. També és

suggereix que l’ICS inclogui la carrera professionals de recerca i és fa una crítica vers a

les pautes que acostumen a seguir alguns gerents, que sols tenen objectius econòmics i

no pas de recerca. Tanmateix, és proposa que els responsables de servei arbitrin

fórmules per tal que la gent pugui fer recerca sense que això suposi un llast per a ells,

s’arriba a la conclusió de que el sistema de carrera professional és vital i que la pràctica

assistencial fa difícil tenir temps per a dedicar a la recerca.




76

Que aporta i que podria aportar la SCEN

Dra. Maria José Carrera. Servei d’Endocrinologia i Nutrició.

Hospital del Mar. Barcelona.

La Societat Catalana d’endocrinologia i Nutrició (SCEN) va ser creada l’any 1944.

Parlem de quins són els seus objectius:

- Contribuir al millorament científic dels seus afiliats

- Promoure el desenvolupament de l’Endocrinologia i Nutrició en les vessants

d’assistència mèdica, docència, recerca i organització sanitària, així com donar

assessorament als organismes públics en aquests aspectes

- Fomentar la creació de beques per l’ampliació d’estudis clínics i bàsics que facin

referència als aspectes endocrinòlegs, metabòlics i de nutrició

- Promoure la col·laboració amb les universitats per tal d’obtenir un major

desenvolupament científic, que permeti millorar la recerca de l’Endocrinologia,

Metabolisme i Nutrició, així com desenvolupar la recerca bàsica a Catalunya

- Promoure el desenvolupament de tasques d’interès mèdic i científic en el camp de

l’endocrinologia, Metabolisme i Nutrició mitjançant reunions, congressos, simposis

i treballs de recerca.

Pel que fa als socis de la SCEN:

A dia d’avui tenim 273 socis. La crisi ha fet que alguns s’hagin donat de baixa. Un altre

element a considerar és que alguns s’apunten a la societat per fer el curs de Patologia

tiroïdal amb Ecografia i, un cop fet, és donen de baixa.

Què estem fent?

- Sessions científiques

- Organització del congrés anuals de la SCEN

- Beques

- Curs avançat en el Diagnòstic i Tractament de la Patologia Tiroïdal amb Ecografia




77

Sessions científiques:

- És fan quatre per any, en dijous i amb una durada des de les 17.00 i fins a les 19.00

hores

- Els residents discuteixen un cas clínic i és revisa un tema.

Problema: la baixa assistència a les mateixes

El congrés de la SCEN: inscripcions i comunicacions:

Hi ha al voltant de 140 inscripcions i 10-12 comunicacions orals.

Cal afegir que existeix un premi a la millor comunicació presentada per un resident o un

becari dotat amb 600 euros.

Beques:

Un ajut per a realitzar un Treball de Recerca sobre un tema relacionat amb

l’especialitat




78

A l’assemblea de novembre de 2016 va decidir-se convocar dos ajuts de 9.000 euros

cadascun, un per un treball de recerca bàsica i un altre per un treball de recerca clínica.

També, i amb la finalitat de donar servei als serveis/unitats d’Endocrinologia i Nutrició

que no disposen d’ecògraf, el 2015, a iniciativa de la SEEN s’ajudà en l’adquisició d’un

aparell amb el 20% del cost de l’ecògraf (3.630 Euros) i el passat 2016, com a SCEN, el

80% del cost de l’ecògraf (9.390 euros)

Curs Avançat en el Diagnòstic i Tractament de la Patologia Tiroïdal amb Ecografia:

- El fem amb la col·laboració dels Radiòlegs de Catalunya

- El director és el Dr. Ignasi Castells

- Tenim més sol·licituds que places

- Hem fet ja dues edicions: 2015 i 2016

- Volem donar-li una continuïtat, però en format de taller pràctic, donat que la SEEN

ja crea cursos i no volem solapar-nos

Grup de Nutrició

- Integra professionals metges amb dedicació dins l’àmbit de la Nutrició

- Va crear-se l’any 2013

- El coordinador és el Dr. Pere Leyes

- Actualment té 26 membres

- Dos d’aquests membres van participar en l’elaboració del Consens sobre

desnutrició en el pacient crònic complex, representant a la SCEN l’any 2014. Encara

està per publicar-se.

També s’ha participat en l’elaboració d’un document de consens amb altres societats

científiques, promogut pel CODINUCAT que alerta sobre la promoció, per part d’alguns

mitjans de comunicació, de teràpies no validades ni comprovades pels instruments

científics oficials que suposen un engany i un risc per a les persones amb determinades

malalties. En el mateix sentit, també es denuncia l’intrusisme de persones sense la

capacitació oficial requerida.

Representants Grup de Nutrició

Hospital Universitari de la Vall d’Hebron, Hospital Moisés Broggi, Hospital Universitari

de Bellvitge, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Hospital Verge de la Cinta de

Tortosa, Hospital Residència Sant Camil, Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona,

Hospital Universitari Parc Taulí, Hospital Sant Joan de Reus, Hospital del Mar, Hospital




79

Clínic, Hospital General d’Hospitalet, ICO-Bellvitge, Hospital Arnau de Vilanova de Lleida,

Hospital General d’Igualada, Hospital de Mollet.

Consorci per a l’Estudi de Càncer de Tiroide: CECaT

El CECaT integra a tots els professionals que formen part del maneig interdisciplinari del

càncer de tiroide: endocrinòlegs, metges nuclears, anatomopatòlegs, cirurgians,

oncòlegs, biòlegs, radiòlegs i especialistes de laboratori.

Va crear-se l’any 2014.

Els coordinadors generals són (Dr. Carles Zafón – Dra. Rosa Bella)

És divideix en quatre àrees:

- Clínica

- Anatomia patològica

- Quirúrgica

- Bàsica

Obté el finançament de Genzyme

Centres

Hospital Althaia, Hospital Moisés Broggi, Hospital Universitari Parc Taulí, Hospital Clínic,

Hospital General de Vic, Hospital Universitari Joan XXIII, Hospital de la Santa Creu i Sant

Pau, Hospital Sant Pau i Santa Tecla, Hospital Universitari Josep Trueta, Hospital de

Mataró, Hospital Universitari Arnau de Vilanova, Hospital Universitari Mútua de

Terrassa, Hospital de Terrassa, Hospital Universitari de Bellvitge, Hospital Universitari

Sant Joan de Reus, Hospital del Mar, Hospital Universitari de la Vall d’Hebron, Clínica

Quirón Tecknon, Hospital General de Granollers, Hospital Universitari Germans Trias i

Pujol

Un cop repassat què fem, cal demanar-se que més podem fer. Veiem primer la

distribució de socis de la societat per edat:




80

05

10152025303540

Men

ys d

e 2

5…

De

25

a 2

9 a

nys

De

30

a 3

4 a

nys

De

35

a 3

9 a

nys

De

40

a 4

4 a

nys

De

45

a 4

9 a

nys

De

50

a 5

4 a

nys

De

55

a 5

9 a

nys

De

60

a 6

4 a

nys

De

65

a 6

9 a

nys

De

70

a 7

5 a

nys

Més

de

75

an

ys




81

És palès que tenim un problema d’envelliment del soci mitjà. Atesa aquesta realitat, cal

que incorporem a la SCEN gent jove per tal que hi participi. Proposem:

- MIR: primer any de franc i quota reduïda

- Una sessió d’acollida

- Un vocal representant de residents a la junta

Per acabar de dibuixar la realitat actual de la societat, veiem una enquesta feta als socis

l’octubre del 2016 els resultats són aquests:

( D’1 a 5, essent 1-gens i 5-totalment)

Assisteixes a les sessions de la SCEN a l’Acadèmia?

- Menys d’una vegada a l’any 23/54 (42,6%)

- 1 vegada a l’any 11/54 (20,4%)

- 2 vegades a l’any 7/54 (13%)




82

- 3 vegades a l’any 7/54 (12%)

- Pràcticament sempre 6/54 (11’1%)

Creus que l’horari de les sessions de la societat a l’Acadèmia és un inconvenient per a

que puguis assistir a les reunions?

- 1-13%

- 2-14,8%

- 3- 22,2%

- 4- 31,5%

- 5- 18,5%

Creus que l’emplaçament de l’Acadèmia és un inconvenient per a què puguis assistir a

les sessions?

- 1- 7,4%

- 2- 7,4%

- 3- 13%

- 4- 24,1%

- 5- 48,1%

Trobes que la discussió de casos clínics i el format utilitzat és l’adequat des del punt de

vista formatiu?

- 1- 0%

- 2- 5,6%

- 3- 22,2%

- 4- 40,7%

- 5- 31,5%

Consideres que els casos clínics que es presenten i la seva discussió son d’interès pel teu

exercici professional?

- 1- 1,9%

- 2- 7,4%

- 3- 18,5%

- 4- 42,6%

- 5- 29,6%




83

Opines que els temes que es tracten en les conferencies de la sessió són del teu interès?

- 1- 3,7%

- 2- 5,6%

- 3- 16,7%

- 4- 51,9%

- 5- 22,2%

Un cop analitzada la realitat present, podem extreure’n algunes mesures a banda de les

ja exposades respecte als joves:

- Impulsar els grups de treball

- Realització de documents de consens de la SCEN

- Replantejar les sessions científiques

- Proposar un canvi de lloc i anar a la seu de la CAMFic

...............................

Conclusions

Amb el que hem vist, com a conclusions podem dir que:

El congrés de la SCEN té una bona acceptació

Hi ha un augment dels ajuts concedits

Hem de continuar amb la formació amb ecografia tiroïdal

Hauríem d’augmentar la participació a la societat, sobretot dels nous

especialistes

...............................

Intervencions

En el torn de preguntes es varen debatre diferents aspectes i propostes dins d’aquesta

línia de millora, com ara fer una carta de benvinguda personalitzada a cada resident que

s’apunti, el paper dels tutors i caps de servei a l’hora de fer que un resident s’hi apunti,

la focalització en els residents per a rejovenir la societat i moltes d’altres relacionades

amb els diferents aspectes de la societat.




84

Conclusions de la Jornada

Dr. Lluís Vila, president de la SCEN

Desprès de tot el que s’ha dit, és evident que hi ha molta feina per fer i que ara cal

endreçar les idees que s’han exposat al llarg de la jornada. Com a Junta, és obligatori

donar la major sortida possible a totes, assolir més participació, plantejar la necessitat

de formar-nos en intel·ligència artificial i tot el que fa avinent a les noves tecnologies,

perquè això és imperatiu i perquè és una excel·lent via per atraure als més joves.

La iniciativa d’elaborar un document que reculli per escrit el treball d’aquesta jornada

pot esdevenir una eina útil pels socis. D’això és tracta, tenir eines, col·laborar, crear

sinergies, ampliar horitzons i donar sentit a la Societat.

...............................


present i futur de la endocrinologia i la nutriciÓ a … · nutrició. hospital de mollet. mollet...

Documents