CERÀMICA GREGA

Víctor Mateu

CRONOLOGÍA

En l'Antiga Grècia el torn de terrissaire es va introduir, probablement procedent d'Àsia, a la fi del III mil·lenni aC. La ceràmica autòctona apareix a principis del II mil·lenni aC. i durant els segles següents es realitzava en general en argila refinada, decorada simplement amb una pintura mat.

Hi havia diversos estils.

ESTIL MINOIC

• Poc després del 2000 a. C. apareix al llarg de tota Grècia un estil de ceràmica que va denominar ceràmica miniana o minia. És un estil de ceràmica sorprenent que es distingeix per la superfície envernissada en un gris mat d'alta qualitat.

ESTIL MICÈNIC

• Al principi de l'època micènica, 1600 a. C., la ceràmica que apareix està animada amb nous motius d'elements presos de la naturalesa. Després del 1400 a. C. aquesta ceràmica micènica va ser la predominant. El més destacat són les gerres d'estil palatí, gerres d'emmagatzematge molt elegants, decorades amb cridaners motius florals i marins.

ESTIL PROGEOMÈTRIC

Àmfora panxuda amb nanses, 950-900 a. C. . En canvi, la producció ceràmica no es va extingir, en particular a Atenes. Els gots eren decorats amb motius envernissats de color negre brillant, descendent de l'Edat del Bronze. Línies ondulants traçades a mà, però els nous motius (semicercles, cercles concèntrics) eren dissenyats amb molt de compte, amb compàs o amb pinta.

ESTIL GEOMÈTRIC

• L’art geomètric va néixer als segles IX i VIII a. C. Es caracteritza per nous motius, trencant amb la iconografia minoica i micènica: meandres, triangles i altres figures geomètriques (d’aquí prové el nom del període). Estan disposats en bandes separades de les zones negres per línies triples.

ESTIL ORIENTALITZANT Amb animals i esfinxs, Es va

caracteritzar per una forta influència de l'art oriental: Tot i que l’orient era molt menys aficionat a la ceràmica que Grècia, la seva pintura i la seva escultura mostraven una figuració més fina i més realista. Aquesta influència es va traduir en una nova gamma de motius: esfinxs, grifs, lleons, etc... Representats de manera més realista que en el passat. Els pintors corintis van recórrer a les figures negres, principalment sobre fons vermell: van utilitzar una suspensió col·loïdal de color castany que, amb la cocció, prenia un color negre brillant, gairebé metàl·lic.

FABRICACIÓ Materials La ceràmica grega tenia com a material de base l’argila, encara que

no totes les argiles eren iguals. Així, la d’Atenes era rica en òxid de ferro: amb la cocció adquiria un bell color vermell ataronjat. La de Corint, desproveïda d’òxid de ferro, tenia un color blanquinós. L’argila s’extreia de pedreres o de mines d’argila, purificada després mitjançant rentat durant diverses setmanes. Es posava en remull en grans estanys on les partícules fines pujaven a la superfície i eren recuperades.

ElaboracióEn fabricar un got, el terrisser pastava la pasta per expulsar la bombolles d’aire i treballava sobre un torn assistent. Un cop fabricat es posava a assecar. A continuació es pintava, segons una tècnica que variava segons l’estil emprat. De manera general, el pintor jugava amb el contrast del color vermell d’argila i amb una capa de color negre.