ponència política

PonènciaPolítica

14è Congrés JSC – PONÈNCIA POLÍTICA

2

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ .......................................................................................................................................... 3

2. L‟ALTERNATIVA SOCIALISTA .................................................................................................................. 3

3. Model econòmic

4. El rol de l‟Estat

5. Àmbit econòmic europeu

6. Economia social

7. UNA TRANSICIÓ ENERGÈTICA ............................................................................................................... 6

8. Una nova cultura del territori

9. De les 3 R a les múltiples R

10. Canvi climàtic

11. Transició energètica

12. LA CENTRALITAT DEL MERCAT DE TREBALL ...................................................................................... 7

13. La transició Escola-Treball (TET)

14. Ocupació i emprenedoria dels joves

15. MÉS ENLLÀ DE L‟ESTAT DE BENESTAR ............................................................................................... 8

16. La salut i el sistema sanitari

17. Educació

18. Habitatge

19. La dependència com a sector productiu

20. DRETS CIVILS ......................................................................................................................................... 11

21. Igualtat de gènere

22. El dret d‟accés a l‟avortament

23. Llibertat sexual

24. Dret a morir dignament

25. Abolició de la prostitució

26. Benestar animal, sense excepcions

27. Drets dels infants i els adolescents

28. REPUBLICANISME ................................................................................................................................. 14

29. III República

30. Memòria Històrica

31. Fomentar els valors republicans

32. LAÏCITAT .................................................................................................................................................. 16

33. Supressió de privilegis de l‟Esglèsia Catòlica

34. Pacte nacional de laïcitat

35. CIBERDRETS .......................................................................................................................................... 17

36. FEDERALISME ........................................................................................................................................ 18

37. Un nou catalanisme de base popular que incorpori als nouvinguts

38. La institucionalització de l‟Espanya plural

39. Reforma del Senat

40. EUROPA DEMOCRÀTICA ...................................................................................................................... 20

41. POLÍTICA EXTERIOR ............................................................................................................................. 20


3

42. 1. INTRODUCCIÓ 43. El terme „crisi‟ no descriu la situació actual de la joventut del nostre país. La joventut

està patint una situació d‟emergència i les dificultats s‟acumulen, començant amb el funcionament del nostre mercat laboral. Aquest fet complica el desenvolupament de trajectòries vitals dignes i estables. I aquest fet comporta que, per a molts, la emigració sigui una opció cada vegada més atractiva.

44. L‟atur i la precarietat són els principals problemes dels joves de Catalunya. La dualitat

en les relacions laborals ja es van instal·lar des de fa temps. El mercat laboral clarament no funciona, i propostes com els “mini-jobs” que aprofundeixen la precarietat agreugen aquesta situació. La joventut del país ja pateix amb molta duresa les conseqüències socioeconòmiques de la crisi i no és capaç de visualitzar un futur millor. La nostra alternativa no pot contemplar la persistència del fenomen dels “ni-nis”. Hem de garantir que tots els joves estiguin en procés de formació o tingui una feina digne.

45. La bona societat que volem construir requereix una bona qualitat de vida, i això depèn

del futur del nostre entorn natural. Entenem l‟ecologisme com a fórmula de solidaritat entre generacions. No pot ser un element anecdòtic dins de la nostra agenda política. La transició d‟una economia basada en el carbó a una economia basada en les energies renovables és una tasca imprescindible. Sabem que la lluita contra el canvi climàtic no es tracta simplement del medi ambient, sinó també de justícia social. Són els més vulnerables els que més pateixen les conseqüències d‟un model de creixement insostenible. La nova economia que necessitem per sortir de la situació actual haurà de basar-se en principis de sostenibilitat, que son qüestions de solidaritat intergeneracional.

46. La millor manera per a que un país traci un camí de justícia i dignitat és oferint un futur als seus joves. La opció política que guanyarà el futur serà la que més potenciarà les noves energies d‟una societat inquieta, la que sigui capaç de traslladar els nostres somnis individuals i col·lectius en realitats concretes.

47. Per tant, la nostra ponència política es centra sobre tres eixos:

48. La lluita per un nou model socioeconòmic, per superar un capitalisme fracassat;

49. L‟aprofundiment democràtic, com a mètode i com a finalitat;

50. I un catalanisme integrador per forjar la nova unitat necessària per dur a terme la nostra visió federal.

51. 2. L’ALTERNATIVA SOCIALISTA

52. 2.1. Model econòmic

53. Les institucions econòmiques no so´n independents a la poli´tica, sinó que actua dintre d'un determinat context social. Qualsevol projecte de transformacio´ social ha d'elaborar postulats, propostes i models econo`mics. El nostre objectiu e´s la recerca de la combinacio´ de progre´s material amb justi´cia econo`mica i social i sostenibilitat.

54. Front una economia internacionalitzada hem de competir sobre la base d'una alta capacitacio´ de la ciutadania i no a trave´s de sous baixos i precarietat en el mercat laboral. Augmentar la productivitat del pai´s e´s la clau per assegurar la prosperitat en el context modern d'una societat del coneixement. La investigació i la recerca han de ser un prioritàries.

55. Defensem la redistribució de la riquesa i del poder econòmic. L'èxit del projecte progressista es basa en que les rendes del treball augmentin en relació als beneficis del capital.

56. El rol del capital està sobredimensionat. Les finances no poden continuar movent-se per una especulació arbitrària i divorciada de les necessitats de producció. Per això, s'ha de restaurar el vincle entre les finances i la producció. Això implica una regulació més forta i una


4

democratització del poder financer. El benestar de la majoria no pot estar sotmès als capritxos d'uns pocs capitalistes.

57. La nostra economia està desequilibrada. Apostem per el foment de la industria del benestar, potenciant el sector de la dependència i l‟atenció a les persones. Més cooperativisme és el complement de aquesta economia més social que defensem.

58. Enfront de l'esgotament dels recursos naturals, la destruccio´ del medi ambient, i el problema concret d'un balanç energe`tic extremadament preocupant, ens veiem obligats a reorientar l'economia cap a un model me´s sostenible. Defensem una transició energètica, que suposa passar totalment de una economia basada en el carbó.

59. Per assegurar el progrés material, la justićia econòmica, i la sostenibilitat, caldrà qüestionar l'organització i el rol de les institucions econòmiques bàsiques del país.

60. 2.2. El rol de l’Estat

61. L'estat juga un paper fonamental en l'estructuració de l'economia. Marca les regles del joc, assegura l'estabilitat macroeconòmica, genera incentius a trave´s dels impostos i les subvencions i opera directament sobre el conjunt d'institucions publiques necessa`ries per al desenvolupament d'una economia moderna.

62. Volem un estat de benestar públic, fort i de qualitat. Estem en contra dels copagaments i altres fórmules que serveixen per limitar l'accessibilitat als serveis bàsics.

63. Els projectes col·lectius sòlids es fonamenten en un alt nivell de pressió´ fiscal; els impostos soń la via mitjançant la qual la ciutadania, col·lectivament, exerceix un control democra`tic sobre una part important dels recursos del pai´s. Defensem una profunda reforma fiscal a tots el nivells.

64. L'impost de successions i l‟impost de patrimoni s'hauria de recuperar al nivell estatal i autonòmic. Defensem la taxa Tobin a nivell europeu i mundial. Estem radicalment en contra dels paradisos fiscals i apostem per un sistema on és gravi les rentes de capital igual que les rentes del treball. Estem a favor de la supressió de vies dissenyades per a minimitzar impostos com els SICAVs. Considerem que les multes haurien de ser progressives; qui més té que pagui més per l‟incivisme.

65. És rellevant com es converteixen els estalvis dels ciutadans en inversió´ productiva. La borsa, la banca d‟inversió´, la banca industrial, els fons d‟inversió´ social i l'Estat mateix soń diferents institucions capaces de canalitzar els estalvis cap a la inversió´. Estem en contra del desmantellament de la xarxa de caixes arreu de l'Estat i apostem per la creació de banques publiques d'inversió.

66. Actualment, el nivell d‟inversió´ en l'economia depèn, en part, del grau de confiança d'un petit grup d'inversors. Alhora, mesures socials del Govern destinades a protegir els sectors me´s vulnerables tenen l'efecte de reduir la confiança d'aquests mateixos inversors. La crisi ha mostrat que és immoral deixar que un sector tremendament minoritari de la poblacio´ tingui la responsabilitat de decidir que fer amb una immensa proporcio´ dels capitals del pai´s.

67. Durant els u´ltims dos segles hem conquerit la democra`cia poli´tica pero` hem d'aprofundir en la democra`cia econo`mica. La presa de decisions dintre d'una economia que afecta a ciutadans que no poden participar d'aquesta, pero` igualment es veuen afectats pels seus resultats, degrada la seva igualtat.

68. Apostem per a la renda bàsica universal com a fórmula d‟emancipació col·lectiva. Entenem que aconseguir, tant aquesta renda bàsica universal com la fase posterior de construcció i consolidació de l‟Estat de Benestar, és troba en perill.

69. Defensem el concepte d'una herència universal finançada mitjançant un impost de successions. Aquesta herència es dedicaria a cada jove que hagués acabat amb èxit els seus estudis obligatoris i seria d'una quantitat d‟aproximadament 10.000 euros. L'herència universal seria una eina de justícia intergeneracional i un mecanisme per assolir una millor igualtat d'oportunitats. Permetria als i les joves millor finançament pels seus estudis, tenir més possibilitats d'emprenedoria, o simplement facilitaria l'emancipació.


5

70. 2.3. Àmbit econòmic europeu

71. És necessari un canvi de rumb dràstic en l‟àmbit econòmic de la Unió Europea. Les polítiques d‟austeritat i d‟insolidaritat han agreujat la crisi, fent que els més febles paguin les conseqüències enlloc dels responsables financers de la situació. Estem alarmats veient com es sacrifica la democràcia per imposar retallades injustes als diferents països. Portat al seu extrem, l'agenda d'austeritat il·limitada acabarà minant els fonaments democràtics de la Unió.

72. Per tant, exigim un canvi en el Banc Central Europeu, perquè pugui dur a terme polítiques monetàries expansives per recolzar la generació de llocs de treball. Defensem la creació d'eurobons per mutualitzar els deutes sobirans europeus i la posterior creació d'un veritable tresor europeu. Necessitem una autoritat financera europea unificada. També defensem mecanismes per coordinar els sous europeus, per evitar que els diferents països competeixen entre ells mitjançant l'austeritat salarial. Estem a favor d'un sou mínim europeu, lligat als salaris dels països respectius.

73. Reclamem una altra política fiscal i que s'acabi amb els criteris del Pacte d'Estabilitat i Creixement. Cal estimular les nostres economies. Volem que Europa lideri una transició energètica cap a una economia verda, i això requereix unes polítiques industrials compartides. Caldria establir mínims impositius arreu d'Europea per acabar amb la competència deslleial. Apostem per l'establiment d'una taxa sobre transaccions financeres. Rebutgem la continuada existència de paradisos fiscals dins d'Europa.

74. 2.4. Economia social

75. Només en una societat amb esperit col·lectiu, amb una ciutadania conscient que percebi i valori els beneficis individuals de la cooperació entre iguals, podrem avançar vers els objectius del socialisme democràtic. Per això creiem que cal construir, en l'àmbit municipal, espais de socialització més dinàmics per combatre l'individualisme i promoure que el jovent ?i, per extensió, el conjunt de la ciutadania? participi de projectes d'economia social i solidària que generin ocupació estable i de qualitat.

76. A més, fem una aposta decidida per promoure el comerç just i per posar en l'agenda política socialista la necessitat d'implantar, a nivell europeu, sistemes d'etiquetatge i certificació de productes i serveis que qualifiquin, a ulls del consumidor final, les condicions en què aquests s'han produït ?en essència, el grau de sostenibilitat ecològica dels processos de producció i distribució i les condicions laborals dels treballadors que hi han intervingut?.

77. La cooperativa és la fórmula empresarial que promovem d'acord amb els nostres valors. Un model d'empresa que combat l'explotació laboral, l'alienació del treball i les diferències retributives entre directius i empleats, alhora que fa bandera del seu compromís social i mediambiental.

78. Els nombrosos i significatius casos d'èxit al nostre país del model cooperativista d'organització del treball i dels recursos productius ens demostren que, en efecte, més enllà de la utopia socialista, una empresa essencialment autogestionària, democràtica i intercooperativa pot competir en igualtat de condicions en aquesta economia de mercat global. De fet, les empreses cooperatives, per norma general, estan resistint amb major solidesa la crisi econòmica actual que no pas les societats mercantils tradicionals; això succeeix, en bona part, gràcies al compromís directe dels treballadors-propietaris en la gestió del projecte.

79. Per altra banda, creiem que l'extensió del cooperativisme i els seus valors és també una forma d'estimular el ressorgiment d'una certa consciència de classe treballadora, ara desdibuixada pel postfordisme, l'extensió del benestar i l'hegemonia del pensament neoliberal que han caracteritzat les societats avançades durant les últimes dècades.

80. Cal que l'Administració vetlli perquè els serveis públics de promoció econòmica i assessorament empresarial, així com els programes d'emprenedoria jove, contemplin el model d'empresa cooperativa i el recomanin en tots aquells casos que s'escaigui. En aquest sentit, no podem oblidar que un projecte empresarial no porta l'etiqueta d'economia social per la seva missió ?malgrat aquesta sigui social o mediambiental?, sinó pel seus valors i ètica


6

organitzativa. Alhora, convé engegar projectes que facin pedagogia del cooperativisme, especialment entre els estudiants de secundària.

81. Volem col·laborar, en la mesura del possible, amb el conjunt de les organitzacions catalanes que tenen com a objecte la promoció del cooperativisme i del conjunt de l'economia social i solidària.

82. 3. UNA TRANSICIÓ ENERGÈTICA

83. 3.1. Una nova cultura del territori

84. En els últims anys, a causa del desgavell econòmic, immobiliari i urbanístic que a afectat al medi ambient i al territori, s‟ha treballat des del sector acadèmic i professional per a una “nova cultura del territori”. L‟ordenació del territori ha esdevingut en molts casos a una mala gestió política provocant a la seva escala més detallada (la urbanística) una especulació en la gestió i la qualificació dels usos del sòl municipal. La nova cultura del territori vol fer un gir clar respecte el passat i combatre els errors anteriors a partir d‟aquestes 8 premisses bàsiques:

85. El territori és un bé no renovable, essencial i limitat. El territori és una realitat complexa i fràgil. El territori conté valor ecològics, culturals, patrimonials que no poden reduir- se al preu del sòl. Un territori ben gestionat constitueix un actiu econòmic de primer ordre. La planificació territorial i urbanística és un instrument essencial per l‟actuació dels poders públics. El planejament municipal ha de tenir com a primer objectiu la facilitat d‟accés a l‟habitatge. La planificació territorial ha de proveir acords bàsics respecte el traçat de les infraestructures, desenvolupament d‟assentaments i el sistema d‟espais oberts. La participació ciutadana ha de ser un element clau en els processos de planificació i ordenació del territori. Defensem aquestes premisses de la nova cultura del territori com a premisses fonamentals i bàsiques per aconseguir una Catalunya territorialment sostenible, igualitària, racional i democràtica.

86. 3.2. De les 3R a les múltiples R:

87. Els residus son un dels problemes mediambientals més importants que tenim en els nostres pobles i ciutats. Ja fa uns anys que es parla de les “3 erres ambientals”: reduir, reutilitzar i reciclar. Hem de considerar aquestes 3 erres, i sobretot incidir en les dues primeres, com a “erres de prevenció”, (reduir: generar menys residus; i reutilitzar: aprofitar i allargar el cicle de vida dels productes comprats) i com a últim cas el reciclatge.

88. Malgrat la incorporació d‟aquestes 3 erres en el nostre ideari, en els últims anys s‟està treballant en la incorporació de una quarta R o amb la incorporació de múltiples erres: responsabilitat, reeducar, recuperació. Defensem aquestes 3 erres principals i en la incorporació de les altres R com a base fonamental per millorar la qualitat ambiental dels nostres municipis, per una compra responsable i una gestió dels residus de forma ecològica i sostenible.

89. 3.3. Canvi climàtic

90. La lluita contra el canvi climàtic és una lluita per la justícia global. Els més afectats per canvis en el nostre entorn sempre seran els més vulnerables. Per altra banda, és una qüestió que té a veure fonamentalment amb la justícia intergeneracional. Per tant, defensem una transició energètica cap a unes economies que eliminin l‟emissió del carbó.

91. 3.4. Transició energètica

92. L'aposta per la sostenibilitat és indissociable d'un canvi de governabilitat. És fonamental per a la solidaritat entre generacions. No hi ha escassetat real de recurs, sinó una mala gestió i distribució dels mateixos.

93. L'elecció de les energies renovables és una qüestió política i no tecnològica. Plantegem una estratègia dual per afrontar la reforma energètica. D'una banda, s'ha d'augmentar l'eficiència i d'altra banda s'han de reduir les necessitats. Aquesta idea porta a plantejar-se


7

com opcions energètiques tant noves tecnologies de producció i distribució com mesures d'estalvi, eficiència i consum.

94. Defensem una transició energètica, passant d'una economia basada en les energies del carbó a una economia basada en les energies renovables, compartits, i descentralitzats. Estem en contra de la energia nuclear i a favor del tancament progressiu dels centrals nuclears actuals.

95. La millora de l'eficiència energètica s'ha d'integrar en la construcció de nous edificis. Això pot reduir el consum d'energia entre un 50% i un 80%. L'arquitectura bioclimàtica permet dissenyar edificis de "emissions zero" que són aquells que produeixen tota l'energia que produeixen en el seu propi recinte mitjançant opcions renovables i no emeten CO2. D'altra banda, la generació in situ mitjançant una xarxa de punts i nodes de producció elèctrica distribuïda permet estalviar en pèrdues de transmissió al mateix temps que minimitza la vulnerabilitat enfront de trastorns o incidents com les apagades. Resulta més fiable i tindrà més resiliència un sistema multinodal.

96. Apostem per un transport públic sostenible que fomenti la mobilitat territorial.

97. La producció energètica no és només una qüestió de fonts sinó de model de producció i consum. Un model energètic sostenible es caracteritza per la interdependència entre els seus components i la combinació de fonts, reduint la dependència i la vulnerabilitat i enfocat a un àmbit de producció i consum local. Per avançar en una cultura de la sostenibilitat s'ha de prioritzar el valor de l'autocontenció i la suficiència energètica per tal de, a més de no transgredir els límits ecològics bàsics, poder respectar l'espai i els recursos d'altres.

98. La transició energètica s'ha d'abordar de manera transversal, de manera coordinada, i de manera ambiciosa.

99. 4. LA CENTRALITAT DEL MERCAT DE TREBALL

100. L‟assoliment del nou model econòmic passa necessàriament per un canvi del model d‟ocupació i les relacions laborals, cap a un model socialment més equitatiu i just, ja que el mercat laboral és l‟expressió social de l‟economia, sobretot en l‟àmbit dels joves, perquè és un dels sectors que més ha rebut les conseqüències de la present crisi econòmica en forma fonamentalment d‟atur.

101. Entenem l‟ocupació digne i estable com el mitjà de llibertat i mecanisme per la realització del projecte personal de vida, de l‟emancipació, i alhora l‟element propiciador de la convivència i la cohesió social. La flexibilitat laboral no passa per augmentar la temporalitat, la disminució de costos laborals, la precarietat, i la inestabilitat laboral.

102. Defensem una pujada dels sous dels treballadors alemanys, que porten una dècada d'austeritat salarial, enlloc de una retallada salarial a Espanya. Defensem una pujada del SMI fins a un mínim de 1000 euros; no volem una economia basada en llocs de treball que competeixen mitjançant els salaris baixos.

103. Com defensem l'ocupació digne i estable, també defensem pensions dignes i estables.

104. Entenem els sindicats de classe com un element necessari per a la defensa dels interessos dels i les treballadors i treballadores. Recolzarem mesures que incrementin la força dels sindicats, alhora que afavoreixin la organització sindical de sectors tradicionalment no organitzats.

105. Apostem per una redefinició dels models contractuals, que simplifiqui l‟actual varietat de contractes que hi ha actualment que fomenten la contractació temporal, en favor d‟una major facilitat d‟entrada al mercat laboral, de contractació indefinida i de l‟extensió de mesures de protecció per a tots els treballadors.

106. Considerem que es important poder viure i treballar al mateix territori i així poder permetre una major compatibilitat amb la vida personal, de manera que s‟evitin excessius desplaçaments en mobilitat obligada que solen consumir temps propi que es podria destinar al desenvolupament social o associatiu.


8

107. La flexibilitat horària ha de ser un component imprescindible del nou model laboral, que permeti als treballadors una millor compaginació de les obligacions personals i familiars amb les laborals i formatives, i així també poder possibilitar la formació continua. Tanmateix, defensem una progressiva reducció de la setmana laboral.

108. 4.1. La Transició Escola-Treball (TET)

109. Entenem que el nostre país té un problema en quant a la transició escola-treball (TET) de la seva joventut. És una problemàtica complexa, que llastra les oportunitats de molts joves en l‟intent de construir el seu projecte vital i que requereix de l‟atenció dels diversos agents i actius implicats en el procés formatiu i orientador de la persona. Creiem que des del món local i des de la proximitat s‟han de teixir xarxes i liderar aliances amb els centres formatius de secundària i amb la resta d‟agents que treballen directament en les problemàtiques socials per atendre aquesta qüestió, detectar les diverses necessitats i fer una acció coordinada per tal d‟orientar, assessorar i acompanyar als joves que es troben en “situació de risc TET”.

110. Són molts els joves que al nostre país no aconsegueixen finalitzar els estudis de secundària o que tenen dificultats per acreditar-los. Ha de ser una prioritat treballar per reduir els índexs d‟abandonament o de fracàs escolar. Però al mateix temps, cal oferir sortides formatives o qualificadores professionalment a aquests joves, incrementant i optimitzant els recursos que s‟hi destinen actualment. Si no es fa així, es corre el risc de condemnar a una “precarietat perpètua” a una part significativa de les generacions joves del país.

111. Per nosaltres, aconseguir que en un futur tots els joves aconsegueixin completar un itinerari formatiu i, per tant, que tothom disposi d‟un nivell bàsic en quant a les seves capacitats professionals ha de ser un objectiu fonamental en l‟impuls del nostre model progressista de país i de societat.

112. 4.2. Ocupació i emprenedoria dels joves

113. Per una altra banda, cal garantir als joves la possibilitat d'emprendre, en la vessant vocacional o en la de necessitat, per a poder desenvolupar un projecte d'autoocupació i/o que pugui generar alhora més llocs de treball, preferentment, ajudant projectes PIME i cooperatives que són aquelles formes jurídiques que, per les seves característiques, poden generar una major garantia d'igualtat dins del mercat.

114. Cal doncs, estar atents a possibles projectes d'emprenedoria sorgits directament des de les facultats universitàries o dels centres educatius. Cal potenciar realment les spin-offs centrades en R+D+I, que puguin generar un valor afegit dins del mercat laboral alhora que el diversifiquin. Per a fer això, des de l'administració, s'ha de mitjançar i d'intervenir perquè aquests projectes tinguin el finançament necessari, alhora que se'ls facilitin espais on desenvolupar aquestes activitats, als mateixos centres de recerca, en vivers d'empreses o per la creació de clústers especialitzats en alguns d'aquests àmbits.

115. Pel que fa als joves emprenedors, actualment es troben amb la dificultat de trobar finançament, en moltes ocasions per manca de liquiditat de les entitats bancàries, o per manca d'aval d'aquests. Per aquesta raó, és convenient que existeixi una línia de subvencions per a joves emprenedors, que pugui ser efectivament atorgada, alhora que es faci en el moment inicial. També cal que, des de l'Administració catalana, es garanteixi l'accés a préstecs a interès molt baix per a emprenedors. Es pot plantejar la possibilitat d'atorgar aquests crèdits de forma directa a emprenedors, via Institut Català de Finances, que acreditin projectes amb viabilitat demostrada o bé, que la mateixa Generalitat de Catalunya pugui fer d'avalador davant de les entitats bancàries en favor dels emprenedors.

116. 5. MÉS ENLLÀ DE L’ESTAT DE BENESTAR

117. 5.1. La salut i el sistema sanitari

118. L‟auge conservador i el neoliberalisme s‟ha vist afavorit davant l‟actual context econòmic i social per a iniciar una sèrie de mesures contra tot allò públic. La idea inculcada a la ciutadania de que els serveis públics són de baix o nul preu i de fàcil accés ha permès


9

posteriorment, a aquest sector neoliberal, contribuir a la idea de que també són ineficients i per tant neix la idea de dur a terme una reforma estructural.

119. Des d‟aquest punt de vista és imprescindible introduir canvis culturals en matèria d‟ús dels serveis mitjançant la pedagogia i introduir mecanismes concrets de control per maximitzar l‟eficiència. L‟accés a aquests serveis és desigual i està condicionat per la renda personal. La viabilitat financera del sistema sanitari s‟ha de formular a través d‟un sistema fiscal fort de caire progressiu per garantir la qualitat d‟aquest sense perjudici de ningú. En cap cas seria necessari introduir altres fórmules de finançament com ara el copagament ja que agreujaria les desigualtats entre els ciutadans.

120. Als joves també ens importa la nostra salut i, per tant, s‟han de promoure estils de vida saludables, especialment als centres educatius i centres cívics, a més d‟intensificar les activitats existents per part del Departament de Salut i les que es realitzen per part de les administracions locals. S‟ha de garantir l‟accés dels joves a una informació concreta i precisa, però també lliure, gratuïta i confidencial si fos necessària sobre hàbits de vida saludables, informació sexual i malalties de transmissió sexual fent especial referència a la SIDA, assessorament en relació al consum de substàncies addictives destacant la cocaïna, el haixix, les pastilles, l‟LSD o l‟èxtasi però sense oblidar en cap cas l‟alcohol.

121. Defensem la legalització de la marihuana i l‟haixix. Considerem que la “Guerra en contra de les drogues” ha estat un fracàs. Les drogues haurien de passar de l‟àmbit jurídic- penal cap a l‟àmbit mèdic-social. Cal estudiar fórmules per despenalitzar i descriminalitzar les drogues, com s‟ha fet amb molt d‟èxit a Portugal.

122. 5.2 Educació

123. Defensem la idea que una ciutadania activa pugui formar-se al llarg de les seves vides, mitjançant institucions publiques, laiques, i de qualitat. Això començaria amb una xarxa pública d'escoles bressols. Les desigualtats inicials sempre es van ampliant. Per tant, creiem que des del primer moment s'hauria de garantir les mateixes oportunitats a tothom.

124. Apostem per un sistema educatiu públic de qualitat, laic, i universalment accessible. La Llei d'Educació de Catalunya va representar una oportunitat perduda per reformar com caldria l‟ensenyament català. El pes que tenen les escoles privades i concertades fa que es generi una bretxa en la docència. El sistema educatiu és l‟instrument més important per crear una ciutadania amb consciència i preparació. Des de l‟ensenyament públic és on es crearà un nou catalanisme integrador, que respecti la diversitat dins d'un marc democràtic i republicà. Lluitarem per un sistema educatiu sense discriminacions i que tingui un finançament equiparable als nivells dels països més avançats d'Europa. També és un repte aconseguir la gratuïtat dels llibres de text.

125. La formació professional és, per altra banda, fonamental. Caldria fer una tasca de sensibilització, per adonar-nos que les professions son igualment necessàries i del mateix prestigi que les ocupacions que es troben en altres àmbits. Una població més formada serà una població amb més èxit. Per tant, necessitaríem la implicació de les administracions i una aposta econòmica més contundent per assolir un sistema de formació professional més adequat. Considerem que aquests anys de formació s'haurien de poder utilitzar per cotitzar a la seguretat social.

126. La universitat espanyola és una de les pitjor finançades de tota Europa. Com a conseqüència, el sistema universitari es troba endeutat, amb necessitats d'inversions de fora de l'administració i amb greus mancances per a desenvolupar projectes d'investigació. El col·lectiu de becaris i investigadors universitaris es troba en una situació molt preocupant. La inestabilitat laboral i els baixos salaris fan que molts d'ells abandonin o marxin a l'estranger. No ens podem permetre el luxe de perdre aquest capital humà. Per poder assegurar-nos la universitat moderna i oberta a la societat, que no sigui sota la tutela de les exigències del mercat, caldria continuar incrementant les inversions en aquesta institució.


10

127. 5.3. Habitatge

128. L‟ordenament jurídic vigent reconeix que l‟accés a l‟habitatge és un dret reconegut a tota la població, per tant, s‟ha d‟instar als poders públics de que la seva intervenció en matèria d‟habitatge s‟intensifiqui per tal de poder garantir el compliment d‟aquest dret.

129. Arreu de l‟Estat espanyol, com també a Catalunya, existeix un nombre elevat d‟habitatges buits; per tant, les polítiques públiques que han de dur terme els diferents governs i l‟Administració Pública han d‟anar encaminades a promoure el lloguer com a fórmula preferent per garantir l‟accés a l‟habitatge.

130. En aquest sentit l‟Administració Pública i més concretament les autonomies i els municipis, en tant que competents de l‟ús del sòl, han de promoure polítiques que garanteixin als joves l‟accés a l‟habitatge a través de fórmules existents com la borsa d‟habitatge jove i la promoció d‟HPO de lloguer i de compra gràcies a promocions pròpies de l‟administració i també assegurant un percentatge mínim d‟HPO a la nova construcció d‟iniciativa privada.

131. D‟altra banda, el govern central ha de promoure polítiques d‟accés a l‟habitatge com ara la taxació de l‟habitatge, ajudes econòmiques directes o avantatges fiscals, tant per habitatge de lloguer com de compra, sempre en funció de la renda de l‟individu per tal de garantir una de les funcions per les que l‟estat i l‟administració intervé en l‟economia, la redistribució econòmica garant d‟una cohesió social.

132. Per tal de garantir una correcta coordinació entre les diferents administracions i, per tant, augmentar l‟eficiència de l‟Administració Pública és necessari que l‟Agència d‟Habitatge de Catalunya actuï com a coordinadora i impulsora de polítiques d‟accés a l‟habitatge.

133. El foment del lloguer ha d‟anar de la mà de la necessitat de garantir certes condicions favorables al propietari per tal de trobar incentius en el lloguer, com ara la seguretat de que l‟immoble no esdevindrà malbé. Alhora també s‟ha de realitzar una pujada de taxes en habitatge buit ja que la propietat privada té una funció social tal i com descriu la Constitució. D‟altra banda, s‟ha de garantir al llogater preus d‟acord a les característiques de l‟immoble. Considerem que bancs que rebin diners públics haurien de llogar pisos a un preu social.

134. És necessària una reforma de la Llei Hipotecària. Aquesta reforma hauria d‟incloure la possibilitat de la dació en pagament de la vivenda habitual davant la impossibilitat de fer front al pagament de la hipoteca i la persona afectada acrediti davant d‟un jutge que no està en disposició d‟un altre habitatge per tal de gaudir del dret constitucional a disposar d‟un habitatge digne. En cap cas l‟adquisició d‟una vivenda en propietat no ha d‟implicar perdre estalvis, l‟immoble i continuar amb un deute amb l‟entitat bancària de forma que suposa el desnonament de famílies senceres.

135. Les cooperatives són una fórmula alternativa a la creació d‟habitatge. Es tracta d‟una fórmula privada d‟esperit públic que coresponsabilitza als individus ja que el soci a la vegada és copropietari, adjudicatari i copromotor. Les cooperatives permeten accedir a un habitatge entre un 20 i un 30% més barat que l‟habitatge de compra, tot i que actualment degut a la crisis aquesta diferència no és tan pronunciada. Per tal d‟incentivar aquestes actuacions, les diferents administracions han de dur a terme polítiques que permetin incentius fiscals i ajuts tècnics.

136. L‟habitatge en tant que necessari per a l‟emancipació de l‟individu i que implica una despesa mensual, tant sigui en forma de lloguer o hipoteca, s‟ha de tenir en compte a l‟hora de calcular l‟IPC. Aquest índex no descriu la realitat econòmica de despesa que implica l‟habitatge en la vida diària dels individus.

137. Finalment, caldria crear impostos específics per lluitar contra l‟especulació, com ja es fa a diversos països.

138. Reclamem a les administracions públiques fer complir el dret de gaudir d‟una vivenda digna i adequada. L‟emancipació dels joves no s‟entén sense una emancipació econòmica i d‟habitatge.


11

139. 5.4. La dependència com a sector productiu

140. La llei per a la promoció de l‟autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència s‟ha convertit en la base legal per a desenvolupar el quart pilar de l‟Estat del Benestar. Un quart pilar amb una doble funció: per una banda, té com a objectiu enfortir una xarxa social ja existent gràcies a programes per la protecció de persones en situació de dependència i, per altre banda, aquest quart pilar obre un àmbit potencialment activador de l‟economia. Una economia basada en un model productiu mixt, un model que compatibilitzi un teixit industrial competitiu alhora que creix un sector serveis especialitzat.

141. Actualment, un gran nombre de persones treballen en el sector de la dependència però en gran mesura es tracta d‟un sector amagat a l‟economia submergida on són les dones qui s‟encarreguen d‟aquestes activitats. Per tal de que els poder públics puguin garantir un servei per a la dependència de qualitat és necessari activar polítiques públiques tant en l‟àmbit formatiu per als treballadors, com en l‟àmbit ocupacional, millorant i garantint unes condicions laborals i contractuals. La creació de centres d‟atenció a les persones amb dependència necessita de personal qualificat que garantirà un servei de qualitat.

142. 6. DRETS CIVILS

143. Manifestem el nostre ferm compromís de transformar la societat en base als principis republicans d'igualtat, llibertat i fraternitat entre totes les persones, amb independència del seu sexe, la seva orientació i/o identitat sexual, la seva raça, el seu lloc de naixement o les seves creences. Creiem en l'estat de dret, l'acció legislativa i l'activisme social com a eines per combatre qualsevol tipus de discriminació i construir un món més just.

144. Cal reconèixer els grans avenços impulsats en aquest sentit pels governs socialistes a Espanya i Catalunya, a més de la gran tasca realitzada pels socialistes als ajuntaments catalans des del retorn de la democràcia. Aquesta tasca ha convertit la nostra societat en una de les més avançades del món en matèria de drets civils. Defensarem aferrissadament la nostra obra de govern en matèria d'igualtat i lluitarem per continuar avançant en matèria d'igualtat, ja sigui aportant idees, treballant conjuntament amb entitats i/o reivindicant al carrer.

145. Vetllarem també perquè l'assoliment de drets civils arribi en condicions d'igualtat a la població nouvinguda. En aquest sentit, cal destacar que han sorgit, en els últims anys, forces polítiques filofeixistes que troben en les conseqüències de la crisi econòmica un caldo de cultiu idoni per atiar els instints més primaris de part de la ciutadania i sembrar la llavor de la xenofòbia. Aquest discurs xenòfob també ha estat adoptat, en alguns municipis, per la dreta catalana i espanyola. Procurarem que els i les socialistes catalans fem un debat profund d'idees amb l'objectiu d'elaborar una estratègia política clara i comuna que ens ajudi a aturar el creixement incipient de l'extrema dreta. En aquests moments difícils, en què augmenten la pobresa i les desigualtats, hem de treballar més que mai pel respecte a la diversitat, la convivència i la cohesió social als nostres pobles i ciutats.

146. Per altra banda, continuem reivindicant que cal una reforma del dret de sufragi actiu i passiu reconegut tant per la Llei Orgànica de Règim Electoral General com per la Constitució Espanyola. Creiem que només si la població migrada pot votar i presentar-se lliurement a les diverses conteses electorals es garantirà la igualtat real entre drets i deures de les persones, la plena integració i una societat més oberta, rica i respectuosa amb la diversitat. Defensem el dret a vot als 16 anys.

147. En definitiva, hem d'aixecar la veu en favor de noves llibertats que afavoreixin els més febles. Només amb governs socialistes les llibertats avancen i les injustícies queden enrere.

148. 6.1. Igualtat de gènere

149. Som profundament feministes. Celebrem la Llei per a la igualtat efectiva del Govern Zapatero, que garanteix l'eradicació de tota discriminació per raó de gènere i promou la igualtat real tant a l'esfera pública com privada. En la línia que proposa la legislació, es fa necessària la implantació de mecanismes efectius de discriminació positiva de les dones que


12

assegurin la paritat en òrgans directius de grans empreses, tal com proposava el programa electoral socialista a les eleccions a les Corts espanyoles del 2011.

150. També creiem que cal garantir una oferta equilibrada entre homes i dones en les polítiques actives d'ocupació, procurant incentivar la incorporació de les dones i els homes en igualtat d'oportunitats en treballs tradicionalment segmentats per gènere i trencant, en la mesura del possible, el binomi dona-cuidadora i home-treballs d'enginyeria i força.

151. Per altra banda, volem avançar vers un tractament adequat de la lacra social de la violència sexista tant en el discurs polític com en el mediàtic. Posar el focus únicament en les xifres de dones assassinades a mans de les seves parelles és no voler veure més enllà de la punta de l'iceberg d'un problema molt més complex i que requereix respostes complexes.

152. Per començar, cal reconèixer que la violència sexista és fruit de la persistència d'estructures socioeconòmiques i afectives patriarcals, afavorides històricament pel capitalisme i la forta tradició catòlica de l'Europa mediterrània; aquestes estructures imposen la dependència econòmica i afectiva de la dona respecte l'home. Ignorar les causes i atacar el programa només amb campanyes publicitàries i l'enduriment del càstig als agressors no ajuda a resoldre'l, sinó que fixa en l'imaginari col·lectiu determinats estereotips que poden allargar- lo en el temps.

153. En aquest sentit, també caldria arribar a un acord entre governs, entitats feministes, col·legis de periodistes i mitjans de comunicació perquè el tema de la violència sexista rebi un tractament informatiu analític i responsable que ajudi a comprendre'n les causes. Només així l'opinió pública exigirà als governs polítiques de resposta veritablement eficaces per combatre aquesta lacra social. Per altra banda, la legislació que protegeix les víctimes de violència sexista ha de contemplar que també se'n produeixen casos en parelles homosexuals, que poden reproduir les mateixes dinàmiques patriarcals i rols de gènere desiguals; aquestes han d'estar igualment protegides per la llei.

154. Prenem el compromís de posar la necessària emancipació econòmica i afectiva de la dona al centre del discurs socialista en matèria de violència sexista. En aquest sentit, defensem la universalització de l'educació pública i gratuïta dels 0 als 3 anys i la inversió en dependència per tal d'acabar amb el paper de la dona com a cuidadora familiar i estimular-ne la incorporació al mercat laboral. També convé avançar en mesures de conciliació de la vida laboral i familiar i en la protecció de la maternitat i la paternitat amb permisos més llargs i flexibles que els actuals.

155. Per altra banda, creiem que la igualtat de gènere ha de ser un valor present en les persones des de la seva infància. Per tant, creiem en l'educació com a pilar fonamental per trencar amb estructures patriarcals i rols de gènere desiguals. En aquest sentit, la coeducació en igualtat és cabdal; anhelem una educació infantil i juvenil que potenciï la igualtat real d'oportunitats i l'eliminació de tota mena de discriminació per raó de sexe, i que integri de forma explícita i amb continguts d'aprenentatge la perspectiva de gènere. Això també passa per esborrar estereotips i llenguatge sexista en la docència, els llibres de text i la resta de material pedagògic. L'assignatura Educació per a la Ciutadania ha de ser, en tots els casos, una bona eina per coeducar.

156. 6.2. El dret d'accés a l'avortament

157. Continuarem treballant pel dret de les dones a interrompre voluntàriament el seu embaràs. La maternitat és un fenomen irreversible i que transforma de forma radical la vida de les dones en els àmbits fonamentals de la seva vida: fisiològic, familiar, laboral. És per això que no estem a favor de l'avortament per si mateix, però sí a favor que totes les dones puguin decidir lliurement quan volen ser mares.

158. Per tant, reivindiquem que l'Estat garanteixi l'accés a l'avortament lliure i gratuït a través de la sanitat pública, fent prevaldre el dret a decidir de la dona sobre el dret a l'objecció de consciència de l'equip mèdic. La Llei de l'avortament impulsada pel Govern Zapatero i aprovada al 2010 ha suposat un avenç cabdal en aquest sentit, despenalitzant la interrupció voluntària de l'embaràs durant les primeres 14 setmanes de gestació, sense necessitat d'autorització paterna per a les ciutadanes majors de 16 anys.


13

159. Continuarem defensant aferrissadament que la legislació reconegui a les ciutadanes majors de 16 anys el dret decidir sobre la seva maternitat, sense imposicions o coaccions mèdiques, paternes i/o socials. És necessari continuar protegint les unes i els altres de la criminalització i l'estigmatització. En aquest sentit, també vetllarem perquè l'accés a l'anomenada “píndola del dia després” continuï sent d'accés lliure, sense recepta mèdica ni restriccions d'edat.

160. Per últim, creiem que és bàsic acompanyar la conquesta de drets per part de les dones amb el foment de l'educació sexual a les escoles i el ple accés gratuït als mètodes d'anticoncepció. En aquest sentit, reprovem enèrgicament l'actitud irresponsable i sectària dels jerarques de l'Església catòlica en la seva condemna de l'educació sexual i l'ús del preservatiu.

161. 6.3. Llibertat sexual

162. Volem viure en una societat en què imperi la llibertat sexual sense cap tipus de discriminació. Una societat respectuosa amb la diversitat d'orientacions i/o identitats sexuals. Per això combatem l'homofòbia, la lesbofòbia, la bifòbia i la transfòbia, i treballem conjuntament amb les entitats LGTB en favor de la visibilitat pública del col·lectiu. A més, promovem el reconeixement, el respecte i la visibilitat d'opcions sexuals encara poc conegudes, com la dels transgèneres.

163. Malauradament, no només cal seguir avançant en la igualtat real del col·lectiu LGTB, sinó que cal vetllar per mantenir la igualtat legal assolida amb els socialistes al Govern d'Espanya. En aquests moments, la Llei de matrimonis homosexuals, aprovada l'any 2005, està amenaçada per un recurs d'inconstitucionalitat del PP al Tribunal Constitucional. No només la retallada de drets, sinó el canvi de nom ?de “matrimoni” a “unió civil” o similar? seria inadmissible per nosaltres, ja que suposaria restaurar un greuge històric per a la dignitat pel col·lectiu LGTB i l'establiment, altra vegada, de diversos estatus de ciutadania. En el mateix sentit, també hem de vetllar per preservar el dret a l'adopció homoparental.

164. Per altra banda, reivindiquem que la sanitat pública sufragui els tractaments mèdics i les intervencions quirúrgiques de reassignació de sexe, i que la fase de diagnosi i avaluació prèvia es desenvolupi lliure d'estigmes i humiliacions. A més, cal posar en marxa mecanismes de discriminació positiva en la contractació laboral dels transsexuals, col·lectiu que pateix una especial discriminació a l'hora d'accedir al mercat laboral.

165. En l'àmbit municipal creiem necessari que els serveis d'informació i assessorament juvenils siguin coneixedors de la realitat LGTB i disposin de recursos ?eines formatives, publicacions, contactes amb entitats, etc.? per combatre la discriminació. A més, totes les biblioteques públiques haurien de disposar de publicacions d'interès i utilitat per al col·lectiu.

166. També hem de concebre el reconeixement de nous drets civils i polítics no com un fenomen estàtic, sinó com el producte d'una societat en constant moviment i, per tant, volem mantenir una relació fluïda amb el conjunt de l'associacionisme LGTB català per tal de poder copsar de primera mà quines són les inquietuds del col·lectiu i crear una xarxa d‟acció multidisciplinar.

167. Així doncs, volem impulsar l'associacionisme LGTB, així com la normalització de la diversitat sexual a les escoles i els instituts de secundària amb la col·laboració dels equips docents i les AMPA.

168. 6.4. Dret a morir dignament

169. Defensem que les persones puguin disposar amb llibertat de la seva vida, independentment de factors externs com les polítiques partidistes o la intromissió de l'enfocament oficial de la religió per mitjà dels seus anacrònics partidaris. Creiem que totes les persones en ple ús de les seves facultats mentals haurien de poder triar, de forma legal, el moment i els mitjans per finalitzar la seva vida si la seva situació de malaltia i patiment és irreversible ?és a dir, sempre i quan no existeixin solucions mèdiques per garantir-ne una vida digna?


14

170. Per tant, cal seguir avançant en l'aplicació de l'eutanàsia passiva i, alhora, defensar l'eutanàsia activa com a mitjà legal per a poder morir dignament i amb el mínim patiment. A més, cal invertir en investigació per trobar opcions terapèutiques que minimitzin el sofriment dels pacients; però, sobretot, cal prendre consciència de la importància de l'acompanyament als malalts terminals i formar de forma adequada als professionals mèdics per fer front a aquesta situació dramàtica.

171. 6.5. Abolició de la prostitució

172. Volem eradicar de la societat qualsevol tipus d'explotació i desigualtat. És per aquest motiu que volem abolir la prostitució i canviar l'estructura social de dominació que fa possible el consum sexual de persones. Es tracta d'un tipus d'explotació que té un clar component de gènere i de classe, ja que les seves víctimes són majoritàriament dones i nenes en situació de pobresa.

173. Per tant, reclamem un model normatiu i social encaminat a deslegitimar aquestes pràctiques mitjançant: la lluita contra les màfies del tràfic de persones i l'esclavatge sexual; la persecució i sanció dels clients; i l'atenció, la protecció i la reinserció social i laboral de les persones prostituïdes per tal de garantir-ne el futur. En aquest sentit, també és important la conscienciació ciutadana en tots els àmbits ?educatiu, comunicatiu, laboral, etc.?.

174. A més, rebatem les postures favorables a regular la prostitució i que, amb el pretext de garantir l'ordre social i les condicions laborals de les persones prostituïdes, volen institucionalitzar el consum sexual de persones. L'argument anti-abolicionista basat en què la prostitució s'exerceix, en alguns casos, de forma lliure i voluntària, és una fal·làcia: la renúncia a exercir els propis drets no comporta la seva pèrdua ni la invalidació del marc legal que els garanteix. Per exemple, la renúncia al propi dret a la intimitat no significa la pèrdua definitiva d'aquest dret fonamental ni invalida les lleis que el garanteixen.

175. El nostre compromís amb la igualtat de gènere i els drets humans és una aposta sense excepcions.

176. 6.6. Benestar animal, sense excepcions

177. Ens reafirmem en el reconeixement de la dignitat dels éssers vius sensibles com a part del nostre ideari. A més, creiem que aquest reconeixement hauria de prevaldre sobre la persistència de determinades manifestacions de cultura popular tradicional que són objectivament perjudicials pels animals.

178. Així doncs, celebrem la recent entrada en vigor de la prohibició de les curses de braus a Catalunya, i treballarem perquè aquesta prohibició es faci extensiva a altres activitats públiques gratuïtament lesives pels animals, com els correbous. Estem convençuts que, tal com digué Mahatma Gandhi, la grandesa i el progrés moral d'un poble també es poden jutjar per la forma com tracta els seus animals.

179. Aprofundint en el camí marcat per la Llei catalana de protecció d'animals, impulsada pel govern de progrés que presidí Pasqual Maragall, creiem que cal garantir especialment el benestar dels animals de cria destinats al consum i al comerç, evitant-los qualsevol tipus de patiment físic o psicològic durant el procés. A més, ens oposem a l'experimentació amb animals amb finalitats merament cosmètiques.

180. 6.7. Drets dels infants i els adolescents

181. Els infants precisen una especial cura per part dels poders públics, però no són un mer objecte passiu que cal protegir, sinó que se'ls ha de reconèixer com a subjecte actiu de drets i deures. Els nens i nenes tenen dret al ple desenvolupament i a la protecció contra els maltractaments i l'explotació, però també a la plena participació en la vida familiar, cultural i social, tal com estableix la “Convenció dels drets dels infants” de 1989.

182. Per tal de desenvolupar aquests drets ciutadans, cal promoure la posada en marxa de Consells d'Infants que permetin, en els diversos àmbits de govern, la seva participació social “des de baix” en la transformació de la societat.


15

183. Per altra banda, instem a iniciar els canvis legislatius necessaris per tal de reconèixer als majors de 16 anys el dret de sufragi, tant per escollir com per ser escollits. La desafecció política i la manca de participació dels i les joves és una realitat, i estem convençuts que avançant l‟edat de vot facilitarem la formació d‟una generació de joves socialment responsables. Creiem que les persones majors de 16 anys han de tenir dret a participar directament en la construcció del model polític, econòmic i social en què viuen.

184. 7. REPUBLICANISME

185. Ens sentim una organització hereva dels valors republicans de democràcia, participació, igualtat, llibertat i d'emancipació de la persona. Els valors republicans estan avui dia en auge. Després de la crisi econòmica que estem patint a nivell internacional, la societat s'ha bolcat més que mai en la participació ciutadana com a mètode de transformació social, per aquest motiu moviments com el 15-M han aconseguit arrossegar a ciutadanes i ciutadans al carrer per exigir una major participació, veient que l'actual organització tant de l'Estat com de les diferents Comunitats Autònomes és insuficient.

186. Del fruit de l'anàlisi del nostre context social, entenem que l'Estat ha de garantir la igualtat d'oportunitats i la no discriminació. Per a això hem d'evitar que existeixi qualsevol tipus de dominació.

187. Entenem la República com a mètode d'organització en el qual es defensa el progrés i es garanteix la llibertat material que permet a la ciutadania participar en l'esfera pública i que aquesta sigui un fet positiu en la seva realització personal. Manifestem la renovació del nostre compromís amb els valors del republicanisme, valors que varen ser defensats temps ençà per una gran quantitat de companys progressistes.

188. De les idees de molts d'aquests companys, que a partir de 1936 foren perseguits, silenciats i reprimits per la dictadura feixista del general Franco, en som hereus. La nostra obligació moral vers els republicans que lluitaren per l'ordre de drets i llibertats establert al 1931 és clara: pel que fa a les grans iniciatives que encetaren diversos Governs progressistes, reconeixem la Segona República com un dels períodes més esplèndids de la història política de l‟Espanya contemporània.

189. 7.1. III República

190. Tanmateix, en virtut del nostre ideal republicà i assumint la inherent necessitat de submissió a processos de decisió democràtica dels nostres alts càrrecs institucionals, no podem sinó mostrar-nos contraris a la Corona com a institució i a la monarquia com a forma d'Estat. Sembla inassolible que a les democràcies modernes existeixin càrrecs institucionals de la importància del Cap d'Estat, la titularitat dels quals tingui caràcter hereditari i se n'accedeixi per la via de la successió. La figura del Cap d‟Estat no pot, per tant, no ser escollida democràticament.

191. 7.2. Memòria històrica

192. Manifestem el nostre compromís amb la recuperació de la Memòria Històrica com a mètode d'investigació, reparació i reconeixement de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme. Considerem que una societat ha d'afrontar els fets que van ocórrer en el passat per dignificar a totes les persones que van perdre la vida per la defensa de la llibertat i la democràcia. Especialment d'aquells sectors que van ser més represaliats, és a dir els obrers, les organitzacions polítiques i aquelles persones que van haver de continuar la seva vida amb la dificultat de ser assenyalats per un govern dictatorial com a contraris al règim, tant des de l'exili com en els propis municipis de tot l'Estat. Creiem fermament que per continuar avançant hem de reconèixer tots els danys causats i l'enorme retard que va suposar la Dictadura de Francisco Franco per al progrés de la societat catalana i espanyola.

193. Per això defensem fermament la formació i el coneixement de l'ocorregut a través tant de moviments socials i associacions de recuperació de la Memòria Històrica com de les aules a través d'assignatures com a educació per a la ciutadania que evitin que la nostra història caigui en l'oblit o es converteixi en un fascicle oblidat (i en moltes ocasions endolcit) de la crueltat de la nostra història recent. Les generacions futures han de conèixer de forma objectiva els fets


16

que van marcar una aturada en la democràcia i el progrés de la nostra societat, ja que és mes complicat avançar sense un coneixement del nostre passat.

194. Creiem necessari el reconeixement tant institucional com social d'aquelles persones que van morir per defensar els valors que va assumir la Segona República, amb un marcat caràcter social, especialment en els àmbits rurals i educatius.

195. 7.3. Fomentar valors republicans

196. Davant l'actual pèrdua de valors en la nostra societat, fem nostre i difonguem els valors republicans de justícia, participació ciutadana, emancipació de la persona, solidaritat, igualtat i dignitat de les persones sense importar el seu sexe, orientació sexual, creences religioses/filosofia de vida per evitar l'explotació de les persones.

197. La societat s'ha acomodat a l'Estat del Benestar oblidant alguns d'aquests principis, restant-li importància per la comoditat materialista de la pròpia societat. Però no hem d'oblidar que l'Estat ha de garantir aquests valors enfront de l'agressivitat dels mercats que imposen la seva voluntat anteposant interessos econòmics a les persones.

198. Per això, promovem els valors de la convivència cívica basats en el respecte i la resta de valors republicans que defensen la llibertat i l'emancipació de la persona per fer una societat mes lliure, mes justa i mes igualitària apostant per la igualtat d'oportunitats i la defensa dels mes febles.

199. 8. LAÏCITAT

200. Promovem la laïcitat com un moviment en favor de la llibertat de la persona. Defensem la llibertat de pensament i de consciència, no de la negació de la religió.

201. La laïcitat contribueix a vertebrar una societat en la qual el progrés i l'emancipació de la persona no deriven de cap credo, sinó de la creació d'un espai públic comú a tothom, en el qual desapareguin els vincles coactius, l'alienació i la ignorància.

202. El laïcisme forma part de l'intent de trobar un marc de convivència i referència per a la majoria d'éssers humans, que estigui basat en l'argumentació racional i en l'acceptació de la necessitat que té la persona d‟autogovernar la pròpia vida.

203. A través de la laïcitat defensem valors com l‟antidogmatisme, la tolerància, el pluralisme, la diferència, el racionalisme o els Drets humans.

204. Creiem en la laïcitat com a estructura arquitectònica de la societat com a mètode de promoció del progrés, de llibertat, d'igualtat, de defensa de la ciutadania i els drets humans, creant un espai de convivència en el qual es respecten tant els drets individuals com a col·lectius sense existir la discriminació per diferència de pensaments.

205. La laïcitat és la garantia de convivència pacifica en una societat cada vegada mes plural. Al nostre particular context, la protecció de la laïcitat esdevé cada cop més important. Entenem la laïcitat en sentit estricte com a projecte polític encaminat a assegurar la llibertat de consciència dels ciutadans i al mateix temps exercir de protecció davant la imposició dels valors morals de qualsevol religió.

206. 8.1. Supressió de privilegis de la Església Catòlica

207. La idea implícita és doble, la de la garantia de separació efectiva entre les institucions de l'Estat i les organitzacions religioses, d'una banda, i la comesa de l'Estat a l'hora d'assegurar una esfera de llibertat real de consciència sense intromissions morals d'organitzacions amb creences determinades, de l'altra.

208. Aquest paper actiu de l'Estat és el que ens impulsa a defensar la laïcitat front l'aconfessionalitat: mentre aquesta preveu la col·laboració de l'Estat amb les diverses creences, permetent un tracte diferenciat en virtut d'arrels històriques o de dades demogràfiques, la laïcitat es centra en allunyar i protegir de l'àmbit públic els diferents ordres religiosos i enquadrar-los a l'àmbit privat.


17

209. En aquest sentit reclamem que l‟Estat espanyol suprimeixi els privilegis dels que gaudeix l‟Església Catòlica, això vol dir la supressió del concordat entre Espanya i la Santa Seu i la supressió dels símbols religiosos dels edificis públics oficials.

210. 8.2. Pacte nacional laïcitat

211. Creiem necessari el plantejar un debat públic i social que tingui com a objectiu un Pacte Nacional per la Laïcitat, que representi al conjunt de la societat espanyola i, especialment, a la societat catalana.

212. Aquest gran acord per la laïcitat ha de ser un pacte de país, un pacte que compti amb la participació activa del conjunt de la ciutadania: associacions cíviques i confessions religioses, partits polítics, agents socials, comunitat educativa, món acadèmic, mitjans de comunicació, etc.

213. Ha de ser un pacte que tingui com a objectiu potenciar els valors de la llibertat de consciència i de religió, el pluralisme, la igualtat, el respecte, i la cohesió com a pilars fonamentals de la convivència al nostre país. Aquests són els fonaments de la laïcitat. Perquè la laïcitat constitueix una ètica civil, universalista i independent de qualsevol confessió o ideologia.

214. Només des de la laïcitat, la llibertat de pensament i el pluralisme es pot construir una societat lliure i plenament democràtica. I estem convençuts que arribar a consensos que puguin convertir-se en un Pacte Nacional per la Laïcitat, és una passa més en la construcció d‟aquesta societat desitjada.

215. 9. CIBERDRETS

216. Després del segle de la democratització i dels Estats de Dret on el model productiu es basava en la compra-venda de béns i serveis, iniciem el 2012 amb un model basat en la societat de la informació i del coneixement. És per això que molts conceptes que fins ara havien estat inqüestionables tornen a ser partícips d‟un debat de primer ordre: sobre el preu de les idees, sobre l‟explotació de les mateixes i sobre el sistema d‟intermediaris que està muntat al seu voltant.

217. Avui són moltes les persones que afirmen que ja no existeix una intel·ligència personal i que, aquesta, s‟ha vist superada per la intel·ligència col·lectiva i col·laborativa. Segurament aquests plantejaments encara ens queden lluny de la nostra mirada basada en la propietat entesa com a comunitat romana (o germana), però, si més no, esdevenen un primer esglaó per parlar d‟aquesta nova societat en xarxa i d‟una nova generació de drets ciutadans lligats, necessàriament, a l‟obertura que permeten les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació).

218. Entre aquests nous ciberdrets assumim com un repte propi, generacional i polític, la defensa dels següents:

219. El dret a l‟accés a Internet: això comprèn que les administracions garanteixin aquest dret a la ciutadania com un bé tan valuós com ho pot ser l‟educació, doncs està demostrat que la fractura digital avui és la principal responsable de les desigualtats socials més greus, especialment en l‟àmbit laboral. Tancar aquest dret, suposa tancar a una part de la ciutadania la informació necessària per al seu desenvolupament personal i vital. Aquest dret comprèn també la garantia de la regulació del preu assequible i la qualitat i accés en tot el territori.

220. El dret a la neutralitat de la xarxa: cal garantir com a valor fonamental que la xarxa sigui oberta i equitativa i no sigui una plataforma al servei dels governs que regulen les comunicacions. Per fer-ho cal mantenir el control sobre l‟accés i ús de continguts i aplicacions en mans dels ciutadans en un entorn competitiu i de lliure concurrència.

221. Dret al secret de les comunicacions i a la protecció de les dades que circulen per la xarxa.


18

222. Dret a conèixer els drets a la xarxa i també els serveis i les sancions del seu ús fraudulent: caldria, per tant, elaborar una carta de drets d‟usuaris i usuàries dels serveis 2.0.

223. Dret a la reparació i rectificació en cas de publicació o suplantació de la identitat o altres delictes que suposin falsedat.

224. Dret a preservar la presumpció d‟innocència, la privacitat i la llibertat d‟expressió, dintre i fora d‟Internet.

225. Dret a la transparència de les dades i a l‟”alliberament” de les dades públiques en mans de governs I institucions (open data).

226. Dret a una finestreta virtual única i centralitzada, que garanteixi l‟autenticació i que estigui construïda amb software lliure.

227. Dret al lliure intercanvi sense ànim de lucre de fitxers digitals.

228. Dret a una educació en igualtat de condicions que prioritzi i potenciï l‟ús de les TIC i que eviti la fractura digital com a principal generadora de desigualtats del segle XXI.

229. 10. FEDERALISME

230. El federalisme és l'eina per sumar voluntats de manera lliure. És la formula pel món democràtic que pretenem construir, per l‟Europa que volem, i una Espanya federal és el model que defensem. Front a moviments que pretenen dividir, considerem l‟ideari federal imprescindible per forjar noves solidaritats populars i ciutadanes. Per tant, plantegem tres projectes bàsics:

231. 1. Un nou catalanisme de base popular que incorpori als nouvinguts

232. 2. Iniciar una profunda transició federal com a fase posterior a l'Estatut

233. 3. Portar a terme un federalisme sense fronteres.

234. 10.1. Un nou catalanisme de base popular que incorpori als nouvinguts

235. La nostra societat, a partir dels diferents canvis demogràfics, ha experimentat una gran transformació durant la darrera dècada. L‟arribada de les diverses onades migratòries d‟arreu del món ha suposat un repte que el nostre país encara està afrontant i que, més enllà dels canvis socials, també ha d‟implicar un canvi rellevant en quant a la nostra identitat com a país.

236. Catalunya, en tant que nació plural i diversa, compta ja amb ciutadans i ciutadanes de diferents orígens i cultures fruit dels intensos fluxos migratoris. I hem d‟entendre aquesta interculturalitat com una oportunitat per reformular el concepte de catalanisme des d‟un punt inclusiu, combatent amb tota la fermesa democràtica l‟intent de divisió constant de la societat catalana des d‟alguns sectors segons procedència, llengua o identitat nacional. Cal alçar la veu contra l‟intent de divisió entre catalans de primera i catalans de segona, així com contra els posicionaments que només engloben a una part de la societat i no a tota.

237. El discurs polític de la nostra organització ha estat sempre impregnat pel catalanisme de base social i popular. Davant dels postulats d‟alguns sectors del nacionalisme conservador i excloent, hem de reivindicar un catalanisme integrador, obert a diferents sensibilitats i que sigui capaç de ser atractiu per als molts nouvinguts que han escollit Catalunya per intentar construir un projecte vital millor.

238. Un dels principals reptes que ha d‟afrontar la Catalunya d‟avui, i que per tant és d‟interès dels seus ciutadans, és el de mantenir i ampliar la cohesió social, contràriament al que pretenen algunes forces i moviments conservadors i d‟extrema dreta que a partir d‟un discurs agressiu i demagog que fomenta la xenofòbia en matèria d‟immigració, busquen obtenir un rèdit electoral i destruir la convivència als barris de molts municipis de Catalunya. Enfront d‟aquest foment de la xenofòbia, nosaltres creiem que s‟ha impulsar un foment de la integració dels nouvinguts, apuntalant un discurs clar en matèria de drets i de deures de ciutadania, que no defugi dels problemes, que sigui clar i pedagògic, i que permeti combatre la


19

sensació de mútua discriminació que existeix entre els col·lectius de diferent origen i de base treballadora.

239. El nostre catalanisme ha de ser una eina per a la cohesió social, un punt de trobada d‟individus lliures que viuen i treballen a Catalunya. Ha de ser un gran espai de debat i de suma de sensibilitats, i ha de ser capaç d‟aglutinar una major part de la societat catalana amb plantejaments que generin un ampli consens social.

240. Només des del consens i amb una agenda política amb objectius reals i que puguin ser assumits per una majoria social avançarem en l‟ampliació i aprofundiment d‟aquest espai comú, tant necessari en una societat cada dia mes individualista i amb alguns agents polítics cada dia més sectaris.

241. La immigració és un fenomen extremadament complex que produeix efectes en multitud d‟àmbits: al món educatiu, al teixit comercial, en l‟accés als recursos socials i sanitaris, en la realitat cultural del país... requereix, per tant, d‟una visió transversal en quant a les polítiques d‟immigració que sigui capaç de donar respostes, que parli clarament i que afronti les problemàtiques sense desmerèixer els aspectes positius que també té.

242. La competència per l‟accés als recursos i prestacions públiques que s‟ha produït durant els darrers anys ha posat de manifest algunes de les mancances dels nostres sistemes de protecció social, i ha sigut un dels pilars des dels que s‟ha alimentat el sentiment xenòfob entre les classes populars i treballadores. Cal, per tant, ampliar aquests recursos per donar cobertura a l‟actual demanda creixent a causa de la situació general de crisi econòmica, a la vegada que s‟ha de controlar millor l‟ús i la finalitat d‟aquestes prestacions. Els poders públics han de fer també un major exercici de transparència per rendir comptes davant de la societat en quant als ajuts socials i demanar contraprestacions i exigir responsabilitat a les persones que se‟n beneficiïn.

243. 10.2. La institucionalització de l'Espanya Plural

244. Desprès del procés de l'Estatut, toca obrir nous horitzons. Defensem l'inici d'una transició federal al conjunt de l'estat.

245. Cal rendir el compromís amb el model d'Espanya Federal on es reconeguin les diferents nacions constituents de l'Estat i la vertebració administrativa, tenint en compte l'existència de nacions i regions. El federalisme és el pacte que garanteix la cohesió territorial i social de l'Estat espanyol i treballarem per a dotar de contingut la proposta federal amb l'objectiu de convertir-la en el punt de partida d'un procés de regeneració democràtica per a Espanya on puguem assentar nous horitzons cap on la societat ha d‟avançar.

246. L‟impuls al federalisme passa necessàriament per a realitzar una nova agenda federal que esdevingui una proposta vertebradora de la majoria en un context de tensions identitàries en sentits oposats. Per a fer-ho caldrà avançar en el reconeixement oficial com a llengües d'Espanya dels idiomes propis de les nacions i regions de l'Estat com el català, el gallec, l'euskera i altres idiomes i dialectes emprats arreu de la geografia espanyola que l'Estat ha de protegir i promocionar com a part de la riquesa i diversitat de la cultura.

247. Caldrà impulsar de forma valenta, la reformulació de la divisió administrativa de l'Estat per a fer compatible la representació i atenció de cada territori amb l'eficiència necessària per a la prestació dels serveis públics en igualtat. Caldrà impulsar doncs la mancomunació de competències autonòmiques en aquelles regions que compartint interessos similars puguin obrir noves formes de cooperació institucional en la gestió competencial per a fer compatible l'eficiència amb la subsidiarietat.

248. En el nou context europeu, defensem la participació activa de les regions i nacions d'Espanya en les institucions comunitàries i en dotar de major veu i caràcter decisiu al Comitè de les Regions de la UE. Alhora, tenint en compte aquest escenari internacional més actiu, apostem per a l'activació de les euroregions com l'Euroregió-Mediterrànea Pirineus com a nou marc de referència per a l'estructuració d'una Europa regional activa amb impuls estratègic a la cooperació econòmica i cultural.


20

249. D'acord amb la nostra proposta federal d'igualtat en la diversitat, defensem un model de finançament just i equilibrat que esdevingui solidari i competitiu per al sosteniment de l'Estat del Benestar arreu de l'Estat en forma d'un nou pacte fiscal federal.

250. Aquest seguit de reformes han de ser l'inici d'aquesta nova agenda federal vertebradora de la cohesió social i territorial de l'Estat, i que finalment haurà de ser incorporada en l'assentament d'una nova Constitució per a Espanya on hi sigui palès l'estructuració federal de l'Estat amb l'acord i pacte de les nacions constituents.

251. 10.3. Reforma del Senat

252. Estem compromesos amb la vertebració federal del model d'Estat. Cal introduir canvis importants en el model d'Administració de l'Estat per a fer compatible l'eficiència i eficàcia en la prestació de serveis o la representació política amb la diversitat de cada territori.

253. Volem impulsar una reforma institucional que acompanyi aquest aprofundiment federal per a Espanya. Defensem una reformulació del Senat per a que esdevingui una vertadera cambra de representació dels diferents territoris que configuren l'Estat espanyol. Volem una cambra on senadors i senadores hi exerceixin per vocació al servei dels ciutadans de les diferents regions i nacions de l'Estat amb el prestigi que li confereix esdevenir la cambra federalitzadora espanyola.

254. Per aquest motiu defensem que els senadors i senadors siguin escollits de forma proporcional per sufragi universal prenent de marc de referència les Comunitats Autònomes que són la divisió administrativa de l'Estat Federal, que l'aprovació legislativa del Senat esdevingui en primera lectura en aquelles temàtiques relacionades directament amb les Comunitats Autònomes i que calgui l'aprovació del Senat Federal per a la designació de càrrecs estratègics per a les institucions federals de l'Estat com el Tribunal Constitucional, etc.

255. A la vegada, d'acord amb la visió plural i diversa del model d'Estat que defensem, exigim el ple reconeixement de les llengües oficials de l'Estat com a llengües de treball, intervenció i comunicació en les institucions de l'Estat i també en el Senat tant dins de la cambra com en la seva relació amb la ciutadania.

256. 11. EUROPA DEMOCRÀTICA

257. El nostre federalisme no té horitzons. Lluitarem per fer federals les institucions a tots els nivells. Defensem la construcció de l‟Europa Federal, amb un Parlament Europeu reforçat en les seves competències davant el poder dels Estats membres, donant més pes a la dinàmica comunitària enfront les decisions intergovernamentals.

258. Apostem per una profunda democratització de les decisions en el marc de la Unió Europea, posant en el centre de la presa de decisions a la institució amb major legitimitat democràtica, el Parlament Europeu, a la vegada que s‟incrementen les seves capacitat legislatives.

259. Volem unes Institucions europees que tornin a representar els valors de la igualtat i la justícia social, superant nacionalismes excloents i apostant per la diversitat que ens caracteritza.

260. Promourem una reforma del Comitè Europeu de les Regions, que doni un paper vinculant en el procés de presa de decisions a les entitats subestatals , per tal de millorar la representativitat de les diferents realitats de la Unió i incrementar la seva capacitat d‟influència.

261. Incentivarem el debat sobre els diferents àmbits d‟actuació de les Institucions Europees en el marc de les agrupacions i sectorials de la JSC, ja que considerem que un veritable espai públic europeu és fonamental per avançar en la construcció europea.

262. Donem recolzament a la elecció d‟un cap de llista comú pel conjunt de partits socialistes, socialdemòcrates i laboristes europeus per afrontar les Eleccions al Parlament Europeu de 2014, essent aquest/a candidat/a proposat/a per president/a de la Comissió Europea en cas d‟una majoria socialista. Recolzem la posada en ple funcionament del Servei Exterior de la Unió Europea com element bàsic de la política exterior europea.


21

263. Atès la evolució preocupant del seny de la Unió Europea, on s‟imposen governs "tecnocràtics" i la democràcia es troba cada vegada sota més perill, recolzem la creació d'un front democràtic al nivell europeu, disposat a teixir aliances amb totes les forces polítiques que defensin la democràcia i rebutgin l'austeritat.

264. 12. POLÍTICA EXTERIOR

265. Volem aprofitar els canvis ocorreguts al món àrab per estendre ponts de diàleg i col·laboració amb els nous governs democràtics i la societat civil, especialment amb les joventuts progressistes. Apostem per la continuada democratització de la zona del Mediterrani.

266. Apostem decididament per potenciar la Unió pel Mediterrani com a eina vertebradora del Procés de Barcelona, que permeti mantenir una cooperació beneficiosa per les dues riberes del Mediterrani en àmbits tant rellevants com les energies renovables, l‟educació o la descontaminació, entre d‟altres.

267. Defensem un sistema internacional basat en la cooperació, el multilateralisme, el desenvolupament sostenible, la democràcia i el respecte als Drets Humans. Per aconseguir aquest objectiu, volem unes institucions i uns organismes internacionals reformats que permetin una representativitat efectiva de tots els Estats membres, sense discriminacions ni dret a veto.

268. Defensem el reconeixement de l‟Estat Palestí amb les fronteres del 1967, així com la seva incorporació a les institucions i organismes internacionals de ple dret.

269. Instem al Govern espanyol i a la resta de governs de la Unió Europea a reconèixer la independència de la República Àrab Sahrauí Democràtica, i exigim la retirada de les tropes marroquines del territori del Sàhara Occidental.

ponència política

Documents