ponÈncia cooperis sobre tdah
TRANSCRIPT
El TDA-H i el fracàs escolar.Existiexen diverses causes de baix rendiment
escolar i el TDAH és una de les principals.
1. Breu història del TDAHLes primeres referències científiques de nens i nenes amb
TDA-H daten de 1902 (Still a“The Lancet”.)
Nens/es amb Dèficit del Control Moral. El trastorn ha sofert successius canvis de nom:
Des de 1994 el coneixem amb el nom actual de TDA-H.
La investigació sobre TDA-H en persones adultes s’inicia als finals dels anys 60.
� Síndrome cerebral mínim � Trastorn de l’ impuls hipercinètic
Disfunció cerebral mínima�
2. Què és el TDAH?És un trastorn del
neurodesenvolupament
És un trastorn neurobiològic (orgànic)
És un dels trastorns psicopatològics més freqüents en nens/es
Dèficit de les funcions executives (lòbul frontal)
Estadística sobre la Prevalença del TDA-H
La Organizació Mundial de la Salut (OMS)
NIVEL MUNDIAL: 5%
EEUU: 2% - 18%
ESPANYA: 3% - 10%
EUROPA: 3% - 7% “més de 1 milló 850 mil nens”
Novembre 2008
Gaceta Parlamentaria, vol. VIII, número 1879
2. Què és el TDAH?Tres símptomes el defineixen:
Dificultats per al manteniment de l’atenció o Dèficit d’ atenció
Hiperactivitat o dificultat per al control de l’activitat motora, sembla que tinguin un motor encès constant dins seu.
Impulsivitat o precipitació excessiva en les accions que empren la persona.
El nen TDA-H vs La nena TDA-H. Els nens amb TDAH
Presenten un major grau d’hiperactivitat-impulsivitat que les nenes amb aquest trastorn.
Provoquen conductes molestes, desordre, manca de pulcritud, comportaments impulsius -agressius amb els companys i, fins i tot, poden arribar a enfrontaments amb el mestre o professor.
Aquestes conductes preocupen tant a pares com a mestres, per aquest motiu es sol consultar amb professionals i, per tant, es diagnostiquen amb major rapidesa.
El nen TDA-H vs La nena TDA-HLa nena TDA-H
Les nenes sovint presenten més problemes de rendiment acadèmic
Acostumen a ser més inatentes que impulsives.
Simptomatologia ansiosa o depressiva No acostumen a presentar conductes
molestes.
Tot i tenir bones capacitats, poden presentar fracàs escolar i això pot arribar a distorsionar la relació amb el mestre i amb la família
HiperactivitatHiperactivitat+/-+/-
Impulsivitat Impulsivitat
Dèficit Dèficit
d’atenciód’atenció
3. SÍMPTOMES PRINCPALS DEL TDA-H
DOS SÓN ELS EIXOS PRINCIPALS
3.1. MANIFESTACIONS DEL DÈFICIT D’ATENCIÓ
Es desconcentra amb molta facilitat.
S’avorreix, es distreu i va canviant d’una tasca a una altra, deixant-ho tot a mitges.
Els hi costa molt mantenir atenció en tasques molt llargues, els deures se’ls hi fan eterns i mai aconsegueix finalitzar-los
Rendeix molt més quan se li dóna una atenció individualitzada.
Tenen dificultats en entendre correctament les instruccions verbals, i els problemes de memòria a curt termini són particularment importants
3.2. MANIFESTACIONS DE LA IMPULSIVITAT. Tenen tendència a interrompre i parlen més alt que els demés.
Es frustren fàcilment i són molt impacients.
Molts tenen rebequeries o empipaments súbitament i exploten amb facilitat.
En l’escola, acostumen a contestar abans que el mestre/professor acabi de formular la pregunta.
Les instruccions només s’escolten a mitges i els treballs es fan de forma precipitada i s'entreguen sense repassar, plens d’errors, motivats pel descuit.
A l’hora del pati, destaquen per la seva susceptibilitat i tendència ficar-se en problemes.
No són nens i nenes agressives, però perden fàcilment el control i no pensen suficientment en les conseqüències de les seves accions.
Aprenen poc de l’experiència.
CLÍNICA DE LA HIPERACTIVITAT
Aquests nens i nenes semblen incansables.
Són inquiets i els hi costa molt estar asseguts ( moviment constant quan ho estan).
Parlen permanentment
Sensació de motor interior constant.
Dificultat per estar tranquil amb els/les demés.
El TDAH a l’educació infantil(3-6 anys).Conductes observables:
Hiperactivitat motora (“sempre en Hiperactivitat motora (“sempre en marxa” “amb el motor encès”).marxa” “amb el motor encès”).
Colpeja als altres.Colpeja als altres.Joc molt vigorós i fins i tot destructiu, Joc molt vigorós i fins i tot destructiu,
trenca objectes.trenca objectes.““Temerari”— pot arriscar-se o ficar en Temerari”— pot arriscar-se o ficar en
risc als altres.risc als altres.
Curiositat insaciable.Curiositat insaciable.No obeeix.No obeeix.Reclama, discuteix, sollorós.Reclama, discuteix, sollorós.Interromp als altres.Interromp als altres.Rebequeries.Rebequeries.
El tdah a Educació primària. (6-12)Conductes observables:
Baix rendimient acadèmic.Baix rendimient acadèmic.
Es distrau fàcilment.Es distrau fàcilment.
Dificultat per organitzar les tasques, amb Dificultat per organitzar les tasques, amb errors, incomplertes o les perdi.errors, incomplertes o les perdi.
Crida d’atenció freqüentment.Crida d’atenció freqüentment.
Assiduament fora del seu lloc.Assiduament fora del seu lloc. Agressiu.Agressiu.
Respon abans que li acabin de formular Respon abans que li acabin de formular una pregunta.una pregunta.
Interromp i interfereix.Interromp i interfereix.
No espera els torns en els jocs.No espera els torns en els jocs. Dificultat per relacionar-se amb els pares.Dificultat per relacionar-se amb els pares. Percebut com a “immadur”Percebut com a “immadur” Es nega a ajudar a casa seva.Es nega a ajudar a casa seva. Propens a sofrir accidents Propens a sofrir accidents Baixa autoestimaBaixa autoestima..
El TDA-H a secundària.(12-16 anys)Conductes observables:
Sensació interna de intranquil·litat.Sensació interna de intranquil·litat.
Pobre autoestima.Pobre autoestima.
Dificultat en les relacions intrafamiliars..Dificultat en les relacions intrafamiliars..
Dificultats de relació amb l’autoritat, indisciplina, baix rendiment Dificultats de relació amb l’autoritat, indisciplina, baix rendiment etc.etc.
Conductes no modificables amb recompenses ni càstigs.Conductes no modificables amb recompenses ni càstigs.
S’involucra en activitats de risc (sexuals, abús de substàncies etc). S’involucra en activitats de risc (sexuals, abús de substàncies etc).
Augmenta la extroversió i confidencialitat amb el grup. Augmenta la extroversió i confidencialitat amb el grup.
Desatent o negligent amb la seva pròpia seguretat (accidents ).Desatent o negligent amb la seva pròpia seguretat (accidents ).
Problemes d’aprenentatge específics.Problemes d’aprenentatge específics.
Dificultats per organitzar el treball escolar i pobres resultats.Dificultats per organitzar el treball escolar i pobres resultats.
Conductes de RiscTDAH en l’adolescència:
Ús /Abús de l’alcohol, cigarrets i/o altres substàncies psicotròpiques.
Conduir sense compte
Atrevits amb el deport.
Activitat sexual sense precaució.
Conductes auto-lesives
Intents de Suicidi
El TDAH a l’edat adulta.Problemes laborals i
familiars.Problemes legals.Dificultats en les
relacions socials.Baixa autoestimaAnsietat i depressió.Abús de substàncies
psicotròpiques.Persones adictives
4.DIAGNÒSTIC
Qui detecta el problema?Pares i mestres/professors
Qui ha de realitzar el diagnòstic?Un equip multidisciplinar
Com es porta a terme el diagnòstic?Una avaluació a nivell mèdic, psicològic i
pedagògic.
4.1. CRITERIS DIAGNÒSTICS
4.1. Criteris diagnòstics i tipus de TDA-H ( DSM-IV-TR)
Alguns d’aquets símptomes hagin aparegut abans dels 7 anys.
S’hagin observat almenys 6 símptomes d’atenció i/o hiperactivitat, durant almenys 6 mesos i que siguin més freqüents i acusats que els observats normalment entre iguals.
Alguns d'aquest símptomes s’experimenten almenys en dos entorns diferents ( ex. Casa, escola…)
Ha d’haver-hi proves clares de deteriorament clínic significatiu de l’activitat social, acadèmica o laboral.
Els símptomes no apareixen exclusivament en el transcurs d’un trastorn generalitzat del desenvolupament, esquizofrènia o altres trastorns mentals.
4.2. SUBTIPUS DE TDA-H3 TIPUS DE TDA-H.
Tipus amb predomini de dèficit d’atenció: si s’han experimentat 6 o més símptomes de falta d’atenció ( però menys de 6 d’hiperactivitat o impulsivitat) durant almenys 6 mesos.
Tipus amb predomini d’hiperactivitat- impulsivitat: si s’han experimentat 6 o més símptomes d’hiperactivitat- impulsivitat ( però menys de 6 de falta d’atenció) durant almenys 6 mesos.
Tipus combinat: si s’han experimentat 6 o més símptomes de falta d’atenció i 6 o més d’hiperactivitat- impulsivitat durant almenys 6 mesos. Es tracta del tipus de TDA-H més comú entre nens/es i adolescents.
TDA-H
T. Negat. Desafiant
T. Antisocial
T. Ansietat
T. DepresiuT.
BipolarTOCT. Tourette
T. d’aprenentatge específics
TICS
Epilepsia
4.3. TRASTORNS COMÒRBIDS.
6. INTERVENCIÓTRACTAMENT
MULTIDICIPLINAR
Comporta:TRACTAMENT
FARMACOLÒGIC
TRACTAMENT PSICOLÒGIC
TRACTAMENT PSICOPEDAGÒGIC
7. CONSEQÜÈNCIES DEL TDA-H dins i fora de l’aula
A partir dels propis símptomes que comporta el trastorn; és habitual que els TDA-H tinguin problemes en les següents àrees:
AutoestimaHabilitats socialsProblemes d’aprenentatgeProblemes de conducta
Com afecta l’autoestima als nens amb TDA-HExisteixen estudis que demostren que els nens/es amb TDA-H es
valoren a si mateixos més negativament, amb més problemes, més impopulars i menys feliços que els altres nens i nenes de la seva edat. Més del 50% de nens/es amb Tda-H presenten problemes emocionals com ara sentimens depressius, sentiments de desconfiança, inseguretat o baixa autoestima. Es pot donar per diferents motius
Acostumen a ser més difícils deducar, d’aquí, que rebin amb major freqüència, una informació negativa sobre el seu comportament i les seves tasques. Massa sovint, se’ls diu “ no cridis”, “ comporta’t” “ això és impresentable” “ torna-ho a fer ja”.
Sovint se’ls confon amb nens/es mal educats, ganduls, dropos, “ passotes” o “tontos”.
Aquets nens/es creixen sotmesos a un major nombre de fracassos i errors. S’esforcen per fer bé les coses, per agradar als del seu voltant, però els resultats no sempre són satisfactoris i cometen més errors que els altres, tot i haver se esforçat més.
Arrel d’aquest esforç sense èxit, se senten indefensos “ no sé què fer, faci el que faci, fracasso”.
Sovint es troben davant de tasques que exigeixen una atenció o un autocontrol que no estan capacitats per afrontar, augmentant així la seva sensació de frustració o fracàs.
Després de fracassar en algunes tasques, les persones adultes van deixant d’oferir-los responsabilitats per por que no compleixin. El nen/a ho viu com un missatge negatiu que li diu” no t’ho deixo fer, perquè no seràs capaç”, llavors, el nen/a, no se sent competent ni segur d’ell mateix.
Com millorar l’autoestima a l’aulaQue un nen/a tingui baixa autoestima pot fer que els seu
rendiment sigui inferior al que voldríem. Per això és important dedicar temps a incrementar-la.
Poden tenir en compte les següents orientacions:
•Acceptar les dificultats que suposa tenir un alumne amb TDA-H dins l’aula.
•Un cop es coneixen aquestes dificultats és més fàcil identificar els esforços per
per part de l’alumne i elogiar-lo quan realitat alguna cosa ben feta.
•Oferir-li major grau de confiança en la seva persona i en les seves competències.
Dir-li: “ ajuda’m, m ‘agrada saber que puc comptar amb tu”.
•Intentar modificar el nostre llenguatge per tal d’evitar el tan temible NO ( “no
Corris, no facis això, no fas res de res! “…)
•Evita l’acusació, la ridiculització i la falta de respecte.
•Potenciar activitats que fomentin la integració social del nen amb TDA-H dins del
grup classe ( treballs en grup, dinàmiques, jocs…)
Per expressar sentimentsnegatius, quan estem enfadats
amb ell, és molt convenient utilitzarLa següent fórmula:
“ jo em sento…”“quant tu fas…”
“ em sento trist quan…”“perquè….”
Jo em sento trist, quan portes la feina bruta, perquè sé que tu si vols
ets molt net i polit.
Exemple de la bústia a P5
Les habilitats socials i TDA-HLes habilitats socials són les funcions que més afectades
estan en el TDA-H. La dificultat per respondre a les demandes plantejades en la interacció, la baixa tolerància a la frustració i la conducta agressiva, portarà als nens i nenes que pateixen TDA-H, el rebuig i aÏllament social.
Algunes pautes amb els que els/les podem ajudar:
•Observar al nen o nena mentre juga amb altres: això ens ajudarà a entendre què és lo que fa bé i quines són el seus errors alhora de relacionar-se socialment.
•Dissenyar un sitema de senyals per a utilitzar amb el nen o nena en diferent situacions socials: tocar-se l’orella, fer la garxina, tocar-li l’espatlla. Així, els ajudarem a millorar el seu desenvolupament social sense cauar-li vergonya.
Les habilitats socials i TDA-H• Treballar en un comportament o habilitat social a la vegada: enfocar l’atenció i l’esforç del nen on ena en una sola habilitat per un període de temps. D’’aquesta manera, tot li resultarà menys confós i obtindrà una millor resposta a la seva intervenció.
•Involucrar al nen o nena en activitats de grup, sempre considerant els seus interessos i habilitats.
•Recordi que vostè és un exemple per al seu nen/a: en la mesura en que vostè es comporti correctament, controlant els seus temperament o escoltant amb cortesia, li estarà proporcionant al nen o nena un model positiu, d’habilitats socials apropiades
Els trastorns específics d’aprenentatgeAl voltant del 19 al 26% presentaran un
Trastorn d’aprenentatge , és adir que el seu rendiment en lectura,càlcul o expressió escrita és inferior al que s’espera per l’edat, escolarització i nivell d’intel.ligència.
.És freqüent identificar en aquestes infants dificultats predominantment desatents, ja que són aquests els qui per manca de concentració,organització planificació presenten més limitacions per seguir el curs escolar.
Tot i no complir criteris diagnòstics de trastorn d’aprenentatge, la gran majoria de nens amb TDAH tindrà dificultats acadèmiques que seran resultat de la seva distracció, impulsivitat i comportament inquiet
Dificultats en la lecturaOmissions: oblidar llegir una lletra, síl·laba, paraula o fins i
tot tota una frase. “Llegeix:“la meu germà té sis any_ “
Addicions: Afegir lletres, síl·labes o paraules al text que s’està llegint “Llegeix:“les casa dels meus tiets”
Substitucions : llegir una lletra, síl·laba o paraula per una altra Llegeix:“vaig apropar-me al gos amb cert tambor” (en lloc de temor, Em fa mal el calaix)
Dificultat davant alguns grups consonàntics com: tr/bl/pr/bl/ t-d/ ll-y/ v-b/ m-n)
Comprensió lectora deficient que es tradueix en una mala comprensió de textos escrits, (lectures) o comprensió deficitària de les instruccions que acompanyen a les tasques
Dificultats lectura II
Desgrat o rebuig davant la lectura, sovint per fatiga, fracassos anteriors o per la mateixa dificultat que comporta mantenir l’atenció davant de tasques llargues.
Lectura lenta, “sil·labejada” o precipitada
En gran grup, es sol perdre, davant la demanda del mestre per a que continuï llegint.
Tècniques de millora de la lectura Motivar l’alumne amb textos breus, senzills, visuals i amb opcions
atractives de resposta ( jocs, dibuixos, inventar un títol, respostes múltiples, joc de preguntes i respostes...)
Anar augmentant progressivament l’extensió i la dificultat del text
Rutina diària a llegir targetes que continguin paraules amb els grups consonàntics que tenen dificultats.
Cabra, sobre, marbre, plat, plou, paret, sed, beure, veure...
Premiar tot esforç positiu envers la feina.
Encerclar/pintar les accions a realitzar en un enunciat.Classifica aquestes paraules en agudes, planes i esdrúixoles.
Lectura compartida entre iguals o internivell ( padrins de lectura)
Assajar prèviament amb l’alumne la tasca a fer davant el grup, per fomentar la seva autoconfiança.
Tècniques de millora de la lectura IIUtilitzar un metrònom per evitar el sil.labeig o la
precipitació. Incrementant la velocitat a mesura de la pràctica del text.
Lectura cronometrada “al millor de dos “per augmentar la velocitat lectora
Abans d’una lectura grupal, llegir de forma individual, una o dues vegades, per agafar seguretat davant la lectura.
Davant la lectura grupal, utilitzar un cartó assenyalador, perquè no es pugui perdre durant la lectura.
Acords previs: Saber prèviament, quin fragment ha de llegir en la lectura grupal, augmentarà el nivell d’atenció durant la lectura.
Tècniques de millora de la lectura III
Utilitzar jocs de taula que impliquin llegir. Cluedo, joc de pistes, pictionary,joc de rol....
Llibre-joc: Llibres de passar d’una pàgina a l’altra segons el final que es vulgui ( com una gimcana)
Reforçar la lectura ben feta de paraules, per tal de motivar a fixar-s’hi.
Permetre temporalment, l´’ús d’un assenyalador que ha de ser retirat progressivament.
Fer un llistat de “ paraules maleïdes.”
Dificultats en l’escriptura.Unió de paraules. « aveure , lhospital,
acasa,…»
Fragmentacions « Des prés, ales hores, da munt,… »
Addicció de lletres “ trornar” “didferent” ( diferent)
Omissió de lletres, síl·labes o paraules abil (abril) semana (setmana)
Substitució de lletres, síl·labes o paraules
“llallus” ( iaios) llent ( gent) max (maig)
Dificultats en l’escriptura IIRepetició o rectificació de síl·labes o paraules
tortornarem, airhir
Dificultats en la psicomotricitat fina, la qual comporta problemes en fer-se els cordons, pintar sense passar-se de la linia....
Poden fer lletra molt gran o molt petita i desorganitzada, a no ser que apretin molt, però llavors es cansen
Major nombre de faltes ortogràfiques : Els hi costa memoritzar les normes ortogràfiques i la seva falta d’atenció durant les tasques, fa que tinguin més faltes d’ortografia.
La repetició de les normes « la letra con sangre entra » no serà útil.
Tècniques de millora de l’escriptura Lletrejat de paraules una estona al dia.
Plantilles de doble o quàdruple línia per millorar la cal·ligrafia.
Adaptadors de bolígraf i llapis per millorar el traç
Subratllar les paraules que ha escrit malament i anotar-les en un registre.
Dictat de paraules.
Activitats enriquidores. Utilitzar les paraules que ha escrit malament utilitzant frases on surti ell i/o el seu món pròxim.
Treballar el vocabulari amb activitats multisensorials: jocs tipus “el penjat”, elaboració dediccionaris propis o lletrejat de paraules sobre superfícies rugoses -sorra, farina, a l’esquena de l’altre,
Tècniques de millora de l’escriptura II Petites còpies diferides. Primer ho llegeix una o dues vegades i tot seguit ho
copia, vigilant de no cometre cap error ortogràfic ni gramatical.
Proporcionar temps als nens, per corregir la seva pròpia grafia o la dels seus companys, avaluant l’activitat in situ.
Dictar cada paraula lentament, exagerant o allargant els sons, ja que permet als alumnes, retenir amb major facilitat, la seqüència, mentres escriuen.
Reforçar una postura corporal correcta, el nen ha d’estar ben sent i orientat a la taula.
Comprovar si el nen utilitza sempre la mateixa mà, per escriure.
Evitar el desenvolupament d’hàbits gràfics incorrectes, de la forma més ràpida i eficaç possible, perquè una vegada s’assimilen i es cronifiquen els mals hàbits, es tornen molt difícils de eradicar.
Ensenyar-li i instruir-lo a realitzar correctament els treballs, sense taxons i borradures. Pautes clares i de diferents colors
Tècniques de millora de l’escriptura III Si el nen té problemes de lateralitat, estaria bé, marcar de color vermell
l’esquerra i de color blau la dreta.
Tenir un racó a l’aula, on exposar bons models de treballs dels membres de la classe.
Proporcionar estímuls i/o oportunitats per realitzar escrits. Ex. El periodista de la setmana, un diari de la classe, la revista escolar….
Ensenyar-li alternatives per aquelles paraules que utilitza amb excés, i reemplaçar-les per unes altres més interessants.
Descripció de seqüències, imatges, cartells publicitaris, espots publicitaris.
Crear una xarxa de correspondència entre alumnes de la mateixa/ diferents classe i/o nivell, mitjançant el correu electrònic, o cartes.
Realització d’un diari personal. Pràctica reflexiva del seu estil d’aprenentatge i la seva consciència sobre l’esforç.
Dificultats en el càlcul matemàtic.
Pobre comprensió dels enunciats Dificultat a l’hora d’identificar l’operació a
realitzar.
Dificultat d’abstracció de conceptes matemàtics
Errors en el càlcul mental.
Tècniques de millora pel càlcul matemàtic Autoinstrucció davant dels enunciats dels problemes: Davant del
problema subratllo les dades i encerclo la paraula clau o paraules clau que m’identifiquen l’operació.
Davant enuciats matemàtics: Autoinstrucció: Dades, què em pregunta?, decidir l’operació i repassar si està correctament.
Autoinstrucció pel reconeixement de l’operació: Sumar = POSAR coses (+) Restar = TREURE coses (-) Multiplicar = POSAR coses (+) MOLTES VEGADES (x) Dividir = REPARTIR coses (:)
Exercicis on només l’alumne ha d’identificar l’operació i no se li exigeix la resolució completa del problema.
Cada signe pot tenir el seu color.
Proposar-li enigmes on el nen tingui de descubrir el que ha de fer, mitjançant pautes visuals.
Tècniques de millora pel càlcul matemàtic II Manipulació de material o representació gràfica de les dades
Ús dels dits per fer càlcul mental.
Representació mental dels nombres.
Activitats enriquides: proporcionar a l’alumne, activitats on les persones implicades són nens i nenes de la classe. Així millorarà en atendre millor el càlcul mental.
Entrenament de calcul mental diàri. Començar amb operacions simples ( 3+2, 6+4, 7+2) per tal de comenci a agafar seguretat en el càlcul, i així, no utilitzar els dits.
Ús de les TAC: jclic, programari xtec. Molts recursos tecnològics per poder abordar aquestes dificultats dins l’aula.
Treballar per racons cooperatius. Potenciar l’aprenentatge entre iguals. Competència aprendre a aprendre.
Tècnica del STOP Una estratègia que s’ha mostrat molt efectiva
amb els nens amb TDAH pertreballar la resolució dels problemes matemàtics, és l’aplicació d’autoinstruccions com la següent :
Podem utilitzar aquest senyal quan el nen s’hagi d’aturara pensar abans de procedir a fer qualsevol tasca. Aquestsenyal, confeccionat amb paper o cartró, té escrits aldarrera els següents passos:
1. PARO : voldrà dir « deixo el llapis
sobre la taula, encara no el necessito » 2. MIRO: “observo tot el full i llegeixo tot
el que hi apareix” 3. DECIDEIXO: “subratllaré les dades i
buscaré la paraula clau que em diu el que haig de fer... crec que és una suma”
4. SEGUEIXO: “ara ja puc agafar el llapis i fer el que he decidit: faré una suma”
5. REPASSO: “torno a fer l’operació més a poc a poc, comprovant el resultat i em pregunto si aquest té sentit”
Recordem elogiar-lo de forma especial, ja que aquest exercici,per a un nen impulsiu, acostumat a fer-ho tot de forma ràpida,suposa esforç molt important.
ALGUNES ORIENTACIONS DAVANT DE SITUACIONS CONCRETES
S’ AIXECA SOVINT:•Recordar la norma abans de començar “ningú vindrà a la meva taula si no té la feina acabada, qui tingui un dubte que aixequi la mà i jo m’acosto”.
•Pactar un senyal entre el mestre i l’alumne que li recordi la norma de forma privada.•Reforçar la conducta correcta (apropar-se i dir “m’agrada veure’t assegut, sé que faràs una bona feina”) i ignorar la incorrecta
•Elaborar un sistema que li doni l’oportunitat de posar-se dret i caminar (dibuixar un espai a terra, donar un càrrec...).•Entrenar-lo lo a estar uns minuts treballant autònomament (si és capaç d’estarassegut uns minuts pactats durant la tasca, podrà realitzar després una activitat que li agradi).
•Aplicar la conseqüència més lògica en cas d’incomplir la norma (per exemple, temporalment perdrà el privilegi de seure).
INTERROMP CONSTANTMENT: Oferir la norma per escrit o a través d’un dibuix en un lloc
visible(“per intervenir cal estar en silenci, ben assegut a la cadira i amb la mà aixecada.
Pactar amb el nen senyals silenciosos com a recordatori (tocar,mirar, picar l’ullet) i mantenir-se sovint proper a ell.
Aprofitar algunes situacions amb d’altres nens per mostrar el modelcorrecte (“a veure a qui pregunto... a l’Albert que està assegut, ensilenci i amb la mà aixecada”).
Reforçar la conducta correcta, sempre que aquesta es doni o s’aproximi “m’agrada que la Marta recordi que ha d’aixecar la mà i esperar que jo li digui que parli. Gràcies Marta”.
En cas que el nen continuï interrompent, oferir petits recordatoris dela norma i ignorar la conducta. (“Ara és el teu torn d’escoltar i el meude parlar. Si vols dir alguna cosa, estigues en silenci, ben assegut i aixeca la mà”).
Podem donar al nen impulsiu un petit marge d'interrupció, pactant prèviament amb ell una interrupció legal (com per exemple, que ens pugui dir: “Senyo, quan puguis...”). Posposant la interrupció l’ajudem a adquirir un major autocontrol, doncs el forcem a contenir-se,alhora que aconseguim disminuir el número d’interrupcions.
Als nens poc autònoms els podem oferir un mitjà addicional per reclamar ajut (el nen pot disposar d’una targeta vermella que situarà sobre la taula quan necessiti l’ajut del mestre).
MOLESTA ELS COMPANYS DE TAULA:Asseure’l amb un company que presenti un bon model de comportament.Dedicar un temps personal a parlar sobre els sentiments que generaen el company/ companys quan envaeix el seu espai, els interromp,parla en excés...Oferir un espai per a ell sol on pugui treballar
tranquil·lament,presentant-li aquest com un “lloc per treballar tranquil” i no un “lloc perquè no molestis”.
Elogiar-lo mitjançant l'alabança específica quan treballi correctament amb els seus companys (“m’agrada la forma en quèen Carles està treballant amb el seu company”).
En cas d’incompliment podem aplicar, per exemple, el Temps-fora sota la següent consigna: “ neix-te al teu company quan creguisuque podràs treballar en silenci”.
PERD EL CONTROL,CRIDA,DESAFIA... Si perd completament el control, cal retirar-lo de l’aula. Si el nen/jove desafia: inicialment es poden oferir altres alternatives de solució (“està bé, si no ho vols dibuixar, escriu-ho”), en cas que aquestes no donin resultat convé no confrontar -se ni entrar en lluita de poders (“aquí qui mana sóc jo!!”), mantenir-se ferm i no caure enlamentacions (li diem:
“després en parlem”, ignorem els seus comentaris i continuem l’activitat), no agredir (ni físicament ni verbalment).
Posteriorment al desafiament, dedicar un temps personal a parlar-ne, deixant que s’expliqui, escoltant-lo atentament, cercant conjuntament solucions per a un altre moment, orientant-lo,recordant-li els límits i respectant-lo en tot moment.
Novament es pot aplicar el temps-fora com a tècnica per reduir aquest comportament.
Cal evitar l’abús de l’expulsió de l’aula, doncs aquesta estratègia no afavoreix l’autocontrol del nen amb TDAH. Com a alternativa pactem amb ell tres advertiments. Sota el primer s’aixeca i es manté dret al costat de la cadira, sota el segon es manté dret al final de la classe i només sota el tercer abandona l’aula
“VA COM UNA MOTO”:
Reforçar en tot moment la bona conducta (per exemple, quancamina de forma tran- quil·la pel passadís o quan respecta la Fila durant el menjador). Ignorar algunes conductes inadequades moviments, xerrar en veu baixa,sorollets…)Permetre un alleugeriment per a la tensió física (guixar un
full,esborrar la pissarra, anar a buscar alguna cosa, anar a beure aigua...).
Ensenyar tècniques d’autocontrol (Tècnica de la Tortuga*) i relaxació (respiració profunda).
Pactar prèviament amb el nen senyals de recordatori per aplicar les tècniques d’autocontrol o relaxació.
Intentar preveure moments clau on sabem fàcilment que perd el control: moments de transició, tasca poc planificada, avorriment,moments sense activitat a fer...
TÈCNIQUES COGNITIU-CONDUCTUALSTècniques Cognitives. L’autoavaluació conductual reforçada
FITXA AUTOAVALUACIÓ REFORÇADA. Pri- ESO
COSES QUE SE’M DONEN BÉ
COSES QUE NO SE’M DONEN BÉ
QUÈ PUC FER PER SOL.LUCIONAR-HO
TÈCNIQUES COGNITIU-CONDUCTUALSTècniques Cognitives. L’autoavaluació conductual reforçada
El contracte de comportament
Tant a primària com a secundària.
És de força utilitat per eradicar conductes negatives i/o destructives.
Ha de contenir una recompensa a curt termini, per motivar-lo a continuar seguint la norma.
El podem tenir penjat a la paret, com a suport visual.
Beethoven Thomas Edison
Albert Einstein
Leonardo da vinci
Bill Gates John Lenon DalíEdgar Allan
Poe