poetes oson aguia a

ALPENS

ROSER IBORRA I PLANS

ALPENS, 1952

Roser Iborra, alpensina de naixement, ha conreat les més variades vessants

literàries: contes per a adults, narracions infantils, prosa poètica, articles

periodístics... La seva obra, distingida amb diversos premis, ha vist la llum en

forma de llibre i, sobretot, en la revista Cavall Fort, on publica des dels 16 anys.

Lluint, ardents, els arbres

Iborra, Roser

[Vic : Emboscall], 1999

P 833 Mor

BALENYÀ

JOSEP M. MAS I BIGAS HOSTALETS DE BALENYÀ, 1950

Per felicitar... (2 v.)

Bosch i Jover, Miquel

Vich : Sala, 1954-1956

P 833 Bos

Centelles : visió poètica


Centelles : Ajuntament de

Centelles, 1970

P 833 Bos

Miquel Bosch i Jover : poeta d'ahir,

d'avui i de sempre


Centelles : Ajuntament de Centelles, 1970

P 833 Bos

Com el foc

Mas i Bigas, Josep M.

Centelles : [l'autor], 1993

P 833 Mas

Recull d'ofrenes en ocasió de

l'homenatge al mestre Miquel

Bosch i Jover : 1900-1960

Vich : Tip. Balmesiana, 1961

082 Rec

Miquel Bosch i Jover : una

veu que torna

Puig i Font, Pere

Revista Vic. Vic : 1995, p. 15-19

Des de l’any 1993 l’Ajuntament de Balenyà

convoca els Premis Literaris Bosch i Jover, amb la

intenció de donar més relleu a la figura del poeta

i escriptor.

Consulta a quines biblioteques d’Osona

estan disponibles els següents exemplars a:

http://sinera.diba.cat

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:


MIQUEL BOSCH I JOVER

CALDERS, 1900 – 1960

Va néixer a Calders el 29 de juny de 1900, d'on el seu pare era metge. Als sis

anys va arribar a Artés juntament amb la seva mare, vídua, i la seva germana.

Ja de molt jove, en Miquel Bosch, despuntà pel seu talent privilegiat i

especialment per les seves infatigables inquietuds literàries. Dirigí la Revista

Jorba des de l'any 1934 fins al 1936, a part de participar amb altra premsa

manresana. També col·laborà amb la revista Ausa des dels seus inicis. La seva

vocació de mestre el portà a exercir la carrera, primer a Torà de Tost i més tard

a Hostalets de Balenyà, on treballà intensivament durant 25 anys, fins a la seva

mort a Calders el dia 17 de novembre de 1960.



PERE PLANESAS I MARSAL

HOSTALETS DE BALENYÀ, 1932

Espais

Planesas i Marsal, Pere

Girona : Papers on

Demand, 2010

P 833 Pla

Aromes de tardor


Vic : [l'autor], 2012

P 833 Pla

La Vella que fila


Vic : Emboscall, 2003

P 833 Pla

Arrels i quimeres



P 833 Pla

Flors i amors


Vic : [l'autor], 2010

P 833 Pla

Boirines



P 833 Pla

http://sinera.diba.cat/search~S168*cat?/cP+833+Per/cP+833+!mPer!c/-3,-1,,B/browse






http://sinera.diba.cat/search~S171*cat?/aPuig+i+Font%2C+Pere/apuig+i+font+pere/-3,-1,0,B/browse

http://sinera.diba.cat/search~S171*cat/t?Revista+Vic.







MONTSERRAT LLORENS I BAULENAS

EL BRULL, 1956

Va néixer a El Brull l’any 1956. Va estudiar Magisteri a la Universitat de Barcelona. L’any 1978 va anar a

viure a Manlleu. Des d’aleshores, treballa a l’Escola d’Adults Miquel Martí i Pol, a Vic i a Manlleu. Actualment

n’és la directora del centre de Manlleu. L'any 1987 va guanyar els premis de poesia Miquel Martí i Pol de

Roda de Ter i el Jacint Verdaguer de Calldetenes. Un any després, va obtenir l’Abraxas de Calella, el Josep

Munteis d’Olot i el Goleta i Bergantí del Masnou. L’any 1993 va guanyar el Premi de Narrativa de

Calldetenes.

Finestra

Llorens i Baulenas, Montserrat

Girona : [s.n.], 2011 P 833 Llo

Paisatges íntims


Vic : Emboscall, 2001 P 833 Llo

Dones : secrets, estones, mentides


Vic : Emboscall, 1999 P 833 Llo

Dietari ; Lletra per a tu ; Urgent


Barcelona : Columna, 1993 P 833 Llo

Bressol d'amor i d'angoixa


Sabadell : Ausa, DL 1989 P 833 Llo

També sóc vida


Olot : Ajuntament d'Olot, 1989 P 833 Llo

CALLDETENES SIMEÓ PARAREDA I XANDRI CALLDETENES, 1983

Edelton

Parareda, Simeó

Madrid : Vitruvio, 2013 P 833 Par

En el miratge

impossible dels somnis,

guardes solatges

de tarda, i la fonda

lassitud dels teus braços.





EL BRULL

Alaví

Parareda, Simeó

Madrid : Vitruvio, 2013 P 833 Par

Des de l’any 1979 l’Ajuntament de Calldetenes convoca els

Premis Literaris de Calldetenes, que inclou els premis Jacint

Verdaguer de poesia, Armand Quintana de novela, Lluís Solà

i Sala de teatre, i els premis per a Estudiants dels Països

Catalans, i per a Estudiants de Calldetenes









CENTELLES

PERE BARNILS I GIOL

CENTELLES, 1882 – BARCELONA, 1933

Filòleg i foneticista. Pensionat per la Diputació de Barcelona, estudià filologia romànica a la Universitat de Halle, on seguí els

cursos de Schäell i Suchier, i a París, on s'especialitzà en fonètica experimental. Dedicat a la investigació del català i als estudis de dialectologia, publicà la seva tesi doctoral El dialecte d'Alacant (1913). Durant sis anys s'encarregà d'aplegar materials per al

Diccionari General de la Llengua Catalana. Fou director del laboratori de fonètica de Barcelona, on va aplicar per primera vegada

els mètodes de Rousselot, sota la direcció del qual publicà un volum d'Estudis Fonètics, que constituí un dels números del Butlletí

de Dialectologia Catalana. Col·laborà en la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i fou director tècnic de l'Escola

Municipal de Sordmuts. Dirigí les revistes Estudis Fonètics, La Paraula i El Parlar i publicà nombrosos estudis de fonètica i de

dialectologia, l'obra Els defectes del parlar (1930) i el recull de poemes Les creus de Centelles (1913).

.

Pere Barnils : l'home, el

lingüista i el mestre : 1882-1933

Julià i Muné, Joan

Barcelona : Abadia de Montserrat, 2000

92(Bar) Jul



OLEGUER BELLAVISTA I BOU

SABADELL, 1928 – CENTELLES, 2005

Murmuris d’estels : recull de poemes 1980-1996

Bellavista i Bou, Oleguer

Barcelona : Mediterrània, 1997

P 833 Bel

El Ble que fumeja


Barcelona : Claret, 1998

92 (Bel) Bel

Senderons vers la utopia : segona part

d'El Ble que fumeja


Barcelona : Claret, 1999

92 (Bel) Bel



Capellà durant 28 anys, especialitzat en moviments catòlics obrers. Fundador i director durant 14 anys de la revista

Correspondència. Va treballar en diverses organitzacions catòliques dirigides a la promoció i defensa dels drets

humans.

Va destacar en la seva lluita en defensa dels treballadors en el temps del franquisme a la parròquia de Sant Jaume de

l’Almeda, Cornellà de Llobregat. L’Oleguer no tan sols va ser un defensor incansable dels drets humans i de les llibertats

sindicals, democràtiques i nacionals de Catalunya, sinó que també ha deixat un legat de 8 llibres (alguns prohibits per

la censura franquista), nombrosos articles, biografies obreres, conferències...

Va formar part activa del Centre d’Estudis Centellencs, va fundar i dirigir l’Arxiu Històric Municipal de Centelles.


PERE CAMPRUBÍ I MASFERRER CENTELLES, 1927

Petjades d'en Pere

Moliner

Camprubí i Masferrer, Pere

Centelles : [s.n.], 1996

(Centelles : Impremta

Moderna)

P 833 Cam

ANDREU COLL I CRUELLS

CENTELLES, 1926

Tal com raja : somnis, poesia

Coll i Cruells, Andreu

[Centelles : l'autor],1995

P 833 Col



JOAN DRUGUET I SALLENT

CENTELLES, 1977

Joan Druguet i Sallent és el contrabaix de la Cobla Sant Jordi i

compositor de sardanes. Anteriorment havia tocat a la cobla

Lluïsos de Taradell, a la Jovenívola de Sabadell i a La Principal

del Llobregat. També forma part de l'orquestra del Conservatori

de Badalona. És membre del grup de música tradicional

Bitayna, de Vic. La seva sardana Bombolles d'amistat (2005)

va ser finalista del Premi Sardana de l'Any.

.



Des de l'infern

Druguet Sallent, Joan

Vic : Emboscall, 2000 P 833 Dru

LAURA GRAU I BOIX

CENTELLES, 1951 - 2010

Les meves llunes

Grau, Laura

Centelles : [s.n.], DL 1993

P 833 Gra

Esgranar el silenci

Grau, Laura


P 833 Gra

L'Olor

Grau, Laura


P 833 Gra



MONTSERRAT LLAVINA I SOLER

CENTELLES, 1951



La primavera

Llavina i Soler, Montserrat

[Centelles : l'autora], 1998

P 833 Lla

La tardor



P 833 Lla

L’hivern



P 833 Lla

L’estiu



P 833 Lla

Els Murs



P 833 Lla

Retalls de lluna



P 833 Lla

Centelles un poble

genuí



P 833 Lla

Crepuscle : poemes i

pintures


Centelles : El Portal, 2005

P 833 Lla














MIQUEL PASCUAL I CAMPILLO

SEGURA DE LA SIERRA (JAÉN), 1953

Miquel Pascual Campillo va néixer el 26 d’abril de 1953 a Segura de la Sierra (Jaén) i es traslladà a Centelles el 1963. Va

estudiar al seminari de Vic fins als 17 anys. Als 13 anys va guanyar el primer premi de poesia juvenil de Badalona amb un

poema català El meu poble.

Des de 1976 fins a 1982 actuà com a intèrpret de les seves cançons a Osona. Va publicar el llibre Miguel/Miquel (1981)

on hi ha una sèrie de poemes en castellà i en català, els quals fan referència a la seva circumstància particular. A mitjans

dels anys vuitanta deixà el conreu de la creació literària, que ha reprès l’any 1998, i des d’aleshores ha obtingut una

quinzena de premis, tant en poesia com en prosa. El 2002 ha publicat tres llibres: el poemari Barceloda, l’irònic i

humorístic Diccionari Filosòfic Filològic, i Cansongs, on es recullen les lletres de les seves cançons.

. Mots enreixats

Mentre planyo, ai, la manca

d’un xic més d’inspiració

per rimar quatre paraules

i acabar una cançó,

m’entretinc buscant els mots

que cada dia s’amaguen

rere llurs definicions;

en blanques cel·les quadrades

escric molt a poc a poc

cada lletra endevinada.

Les Mitges de la lluna

Pascual, Miquel


P 833 Pas



Miguel, Miquel i companyia

Pascual, Miquel


P 833 Pas

GLÒRIA RABOT I CANALS

CENTELLES, 1949

Glòria Rabot va néixer a Centelles el 9 de febrer de

1949. Uns anys després de casar-se va marxar del

poble i actualment viu a Santa Eulàlia de Ronçana.

Des de l’any 2007 participa a les trobades de Brots

de Poesia de Tona i a les del grup Raïm de Poesia

d’Artés, també col·labora al programa de Ràdio

Pista de Balenyà amb el grup Quicarell Poètic.

Sentiments : sentir és un esclat de vida

Rabot i Canals, Glòria

Centelles : El Portal, 2008

P 833 Rab



JORDI SALA I MORELL CENTELLES, 1951

Jordi Sala va donar amb En un girar d’ulls una mostra de la

seva poesia escrita al llarg de trenta anys; es tractava, doncs,

d’un llibre divers en el fons i en la forma, però on els poemes

tenien el denominador comú de circumscriure’s a allò

esencial. Defugint l’ornamentació gratuïta tant com la

discursivitat prosaica, amb Amants d’encesa tenebra realitza

un llibre centrat en el tema de l’amor, amb un fons vivencial ben cosit amb un entrellat de refèrencies procedents dels

clàssics grecs i bíblics, que reelabora tenint molt present,

alhora, el mestratge de la tradició poética anglosaxona.

En un girar d'ulls

Sala Morell, Jordi


P 833 Sal

Amants d'encesa tenebra

Sala Morell, Jordi


P 833 Sal




ANNA DODAS I NOGUER

FOLGUEROLES , 1963 - MONTPELLER, 1986

Paisatge amb hivern

Dodas i Noguer, Anna

Sant Boi de Llobregat : Edicions del Mall, 1986

P 833 Dod

El Volcà

Dodas i Noguer, Anna

Barcelona : Edicions 62, 1991

P 833 Dod

Consulta a quines

biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:


Anna Dodas va néixer a la mateixa casa on havia nascut, accidentalment, Jacint Verdaguer. És la més petita de sis

germans d'una família de picapedrers i mestres. El 1980 comença la carrera de Filologia Catalana a la Universitat de

Barcelona on es llicencia amb una tesina sobre l'obra Mites de Jordi Sarsanedas. Paral·lelament va al Conservatori

Superior de Música de Barcelona on continua els estudis de guitarra que havia començat a l'Escola de Música de Vic.

Aviat realitza concerts com a solista a diversos pobles i ciutats de Catalunya i eventualment també acompanya el grup

de Camerata de Cançó Tradicional. La música i la literatura són dues constants essencials de la seva vida.

Des de ben petita participa en concursos literaris de la seva comarca, i guanya diversos premis. La seva narrativa conté

elements màgics i surrealistes que l'acosten a la literatura avantguardista.

Amb un poemari escrit a Folgueroles entre el gener i l'agost de 1985, Paisatge amb hivern, aconsegueix el premi

Amadeu Oller de poesia l'any 1986 que Edicions El Mall publica amb algunes composicions musicals de Josep

Baucells. El mes d'agost d'aquest mateix any, amb una amiga, realitza un viatge de vacances cap a l'Alguer (Sardenya) i són

assassinades prop de Montpeller. Abans havia deixat acabat i a punt de publicar la seva segona obra poètica El volcà

editada pòstumament el 1991 amb una reedició de Paisatge amb hivern i diversos esbossos i poemes esparsos. La

imatge del volcà li serveix per unir els temes de la mort i l'amor en uns versos deutors, en part, de l'obra de Foix.

A la seva memòria, l’Ateneu de Folgueroles convoca, des de 1993, un premi literari destinat a distingir la millor òpera prima publicada en llengua catalana durant els dos anys anteriors d’un autor o autora que no tingui més de 30 anys.

NO ÉS AIGUA, NO No és aigua no, que és foc

i el mantell argentat és de porpra

no són brises suaus, són remolins

uns llavis vermells de dents

esmolades

fileres de dents dures i blanques

un sexe ardent on tot si fon

flor de cactus

flor de carn

caòtics plenilunis estivals

repic incontrolat de campanes,

insectes

agulles roents

això és i no allò altre:

una fosca madura i la terra negra

no hi ha estels en la nit, hi ha

rabents cometes.

FOLGUEROLES



JACINT VERDAGUER I SANTALÓ

FOLGUEROLES, 1848 – VALLVIDRERA, 1902

Jacint Verdaguer i Santaló va néixer a Folgueroles el 17 de maig de 1845. Els seus

pares, de condició modesta però amb un cert nivell cultural, van tenir vuit fills. El

pare era mestre de cases i pagès. Des de la infància, el nen va ser orientat,

especialment per una mare profundament religiosa, cap als estudis eclesiàstics. Als

deu anys va entrar al seminari.

Va viure amb la família fins als disset anys, en què va traslladar la residència a Can

Tona. Cap als quinze anys se li desperta la vocació literària i comença a compondre

els primers versos. Les classes de retòrica i poètica que rebia al seminari el van

posar en contacte amb la literatura culta, sobretot amb els clàssics grecollatins,

amb els grans escriptors europeus i amb els castellans del Barroc. Més tard, va

entrar en contacte amb els romàntics. Paral·lelament, l’ambient en què vivia el

familiaritza a fons amb les riques formes de la literatura popular.

En aquests anys escriu sobretot poesia amatòria, però també composicions religioses i

satíriques. Comença ben aviat algunes obres de més envergadura, de caràcter èpic,

com ara Dos màrtirs de ma pàtria (publicat a Vic el 1865) o Colom, poema inacabat

del qual va néixer L’Atlàntida. Els 1865 i 1866 obté diversos premis en els Jocs Florals

de Barcelona, cosa que va refermar la seva vocació literària i el va posar en contacte

amb les personalitats més rellevants del moviment de la Renaixença (Marià Aguiló,

Milà i Fontanals, Llorens i Barba...), que el van orientar i esperonar. El 1867, amb uns

joves amics lletraferits, funda l’Esbart de Vic, grup que fa reunions literàries, a la

manera dels felibres provençals, en una font - anomenada poèticament del Desmai, per l’arbre que hi havia- prop de Can Tona, on residia Verdaguer. El 24 de setembre de

1870 va ser ordenat sacerdot i uns mesos més tard destinat com a vicari a la petita

parròquia de Vinyoles d’Orís. Dedicat de ple a les activitats sacerdotals, va dedicar-se

també a la literatura en una triple direcció: poesia devota de caire popular, poesia

mística i continuació del poema èpic atlàntic que havia començat uns anys abans.

Aviat se li manifesta una estranya malaltia que li produïa unes fortíssimes cefalàlgies i

que l’obliga el 1873 a deixar el servei parroquial tot cercant remei per als seus mals.

Part de 1873 i el 1874 els passa a Barcelona consultant metges i vivint de manera

molt precària. Gràcies als seus amics aconsegueix la feina de capellà de vaixell de la

Companyia Transatlàntica. S’embarca a finals de 1874 i durant dos anys realitza nou viatges de la península a Cuba i Puerto Rico. En aquest període recobra la salut, acaba

pràcticament L’Atlàntida i entra en contacte amb la família López, propietària de la

Companyia Transatlàntica i la primera fortuna d’Espanya en aquell moment. Protegit

per Antonio López, primer marquès de Comillas, esdevé el seu capellà familiar. Així

Verdaguer aconsegueix d’establir-se a Barcelona i de solucionar la seva situació com a

eclesiàstic i com a escriptor. El 1877 L’Atlàntida és premiada als Jocs Florals de

Barcelona i obté un ampli ressò nacional i internacional.

Gràcies al mecenatge dels marquesos de Comillas pot dedicar-se plenament a la tasca

literària. A més, realitza, normalment acompanyant els seus protectors, viatges per la

península, pel centre i nord d’Europa, per la costa del Magrib, per les Balears, per Itàlia

i per Terra Santa. El període de 1877 a 1889 és el més productiu de la seva carrera:

Idil·lis i cants místics (1879), Llegenda de Montserrat (1880), Canigó (1885), Pàtria

(1888), Dietari d’un pelegrí a Terra Santa (1889), etc. Verdaguer, que ha assolit un

enorme prestigi, participa ara en nombroses empreses religioses, patriòtiques i

literàries.

Cap a 1886, arran d’un viatge a Palestina, Verdaguer va començar a sofrir una crisi interior que es va manifestar en un canvi de

vida que el va portar a mig abandonar l’activitat literària i a dedicar-se a la recerca d’un camí de santificació. Intensifica l’oració, el

dejuni, la confessió i l’almoina. Va posar-se en contacte amb una mena de secta que afirmava que rebia revelacions sobrenaturals

i que practicava els exorcismes sense autorització eclesiàstica. Verdaguer va quedar completament seduït per aquest grup i va

adoptar una sèrie d’actituds que va provocar el disgust del seu mecenes, Claudi López, segon marquès de Comillas. L’any 1893 el

bisbe Morgades de Vic, de qui depenia jurídicament Verdaguer, el va instal·lar al santuari de La Gleva, a vuit quilòmetres de la

capital vigatana. Aquí reprèn en part les activitats literàries.

El bisbe i el marquès intenten, per via de l’ofec econòmic, que Verdaguer canviï d’actitud, però aquest, després de dos anys de

desterrament a La Gleva, desobeeix el seu superior i s’instal·la a Barcelona, a casa de Deseada Martínez, vídua Duran, una filla de

la qual, Empar, tenia revelacions. Aquesta família, a qui el poeta havia protegit uns anys abans, va augmentar encara els seus

problemes. La reacció del bisbe Morgades va ser contundent: la suspensió a divinis i, doncs, la prohibició de celebrar missa.

La resposta de Verdaguer va consistir en la publicació a la premsa ho va haver de fer en la d’esquerres i anticatalanista- de dues

sèries d’articles, Un sacerdot calumniat (1895) i Un sacerdot perseguit (1897), aplegats després amb el títol En defensa pròpia, en

què conta la seva versió dels fets, denuncia la persecució de què era objecte i dóna el nom d’aquells a qui en considerava

culpables: el bisbe Morgades, el marquès de Comillas, el canonge Jaume Collell -fins aleshores el seu amic més íntim-, els jesuïtes

i alguns dels seus familiars, en especial el polític Narcís Verdaguer i Callís. L’escàndol que es va desfermar era molt considerable i

va obtenir un gran ressò nacional i internacional. L’opinió pública es va dividir en dos bàndols: els partidaris del poeta i els seus

detractors. Va ser tractat públicament de boig -i la seva integritat moral, a causa de la seva convivència amb la família Duran,

posada en qüestió. La majoria dels seus amics sacerdots i bona part del catalanisme literari el van abandonar: Verdaguer va

quedar reduït a la misèria econòmica i va ser marginat de la vida literària, social i eclesiàstica. Prematurament envellit a causa de les penalitats passades i amb la salut molt malmesa, el mes de març de 1902 va caure molt

malalt, sembla que de tuberculosi, i va ser traslladat a Vil·la Joana, a Vallvidrera, on va morir el 10 de juny. Encara les darreres

setmanes de vida les va haver de passar angoixat per les intrigues dels grups que l’envoltaven a l’espera de ser-ne els hereus

materials i espirituals. Va rebre sepultura al cementiri de Montjuïc, després d’un enterrament al qual van assistir unes tres-centes

mil persones -el més multitudinari que mai hi ha hagut a Barcelona-, que reconeixien així el seu paper de poeta nacional i la seva

immensa popularitat.

[L’OBRA DE JACINT VERDAGUER CONSTA D’UN GRAN LLEGAT

LITERARI. EN AQUESTA SECCIÓ PRESENTEM UN PETIT RECULL

D’ALGUNES DE LES SEVES OBRES]

Paisatges escrits a la

Plana de Vic: Verdaguer i

Martí i Pol

Vic : Eumo : Consell Comarcal

d'Osona, 2008

DVD 91(46.71Os) Pai

Selected poems of Jacint

Verdaguer : a bilingual edition

Verdaguer, Jacint

Chicago : University of Chicago

Press, 2007

P 833 Ver

Els Bordons de

l'arpa : antología ; tria,

notes i presentació per

Isidor Cònsul

Verdaguer, Jacint

Barcelona : Proa, 2002

P 833 Ver

Els Millors poemes

Verdaguer, Jacint

Barcelona : Proa [etc.], 1998

P 833 Ver

Verdaguer, un geni poètic : catàleg

de l'exposició commemorativa del

centenari de la mort de Jacint

Verdaguer : 1902-2002

Barcelona : Biblioteca de Catalunya, 2002

833.3(Ver) Ver

Antologia / Jacint

Verdaguer ; edició a

cura de Joan Vilamala

Verdaguer, Jacint

Barcelona : Barcanova, 2003

P 833 Ver



Gaudí i Verdaguer : tradició i

modernitat a la Barcelona del

canvi de segle, 1878-1912

Barcelona : Museu d'Història de la

Ciutat. Institut de Cultura, 2002

72(Gau) Gau

Antologia

poètica /Jacint

Verdaguer ; tria i

pròleg de Carles

Riba

Verdaguer, Jacint

Barcelona : Edicions

62, 2001

P 833 Ver

Els Ulls de Verdaguer :

Museu Nacional d'Art de

Catalunya, : [catàleg de

l'exposició] / [director:

Víctor Batallé]

Verdaguer, Jacint

[Barcelona] : Generalitat de

Catalunya. Museu Nacional

d'Art de Catalunya, 2002

P 833.3(Ver) Ull

Obres completes

Verdaguer, Jacint

Barcelona : Biblioteca

Perenne, 1949

P 833 Ver

Les Ascensions de Verdaguer al

Pirineu : guia d'itineraris per

resseguir les ascensions que Mossen

Cinto va realitzar als cims del Pirineu Gasull i Roig, Bernat

Valls : Cossetània, 2008 796.51(46Pir) Gas

Jacint Verdaguer

Palol, Miquel de

Barcelona : Omega,

cop. 2002

833(Ver) Pal

Mirau mon cor / música a

l'obra poètica de Verdaguer

Barcelona : Moraleda, DL 2003

CD 091.7MIR

Petita història de

Jacint Verdaguer

Rosés i Pou, Carme

Barcelona :

Mediterrània, 2002

IP(Ver) Ros

Tant de gust de

conèixer-lo,

senyor Verdaguer

Bernal, M. Carme

[Barcelona]:

Abadia de Montserrat, 2011

ILF Ber

Barcelona : textos per a un

llibre / Jacint Verdaguer ; a

cura de Francesc Codina i Valls

Verdaguer, Jacint

Vic : Eumo : Societat Verdaguer,

2006

P 833 Ver











http://sinera.diba.cat/search~S168*cat?/aGasull+i+Roig%2C+Bernat/agasull+i+roig+bernat/-3,-1,0,B/browse

http://sinera.diba.cat/search~S168*cat?/c796.51%2846Pir%29+Gas/c796.51!i%2846!mPir%29+!mGas!c/-3,-1,,B/browse

http://sinera.diba.cat/search~S168*cat?/aPalol%2C+Miquel+de/apalol+miquel+de/-3,-1,0,B/browse


http://sinera.diba.cat/search~S168*cat?/cCD+091.7MIR/cCD+091.7MIR!c/-3,-1,,B/browse

http://sinera.diba.cat/search~S171*cat?/aRos%7bu00E9%7ds+i+Pou%2C+Carme/aroses+i+pou+carme/-3,-1,0,B/browse


http://sinera.diba.cat/search~S171*cat?/aBernal%2C+M.+Carme/abernal+m+carme/-3,-1,0,B/browse



La Biblioteca Joan Triadú de Vic acull el Fons especial Jacint Verdaguer, que està format per obres de Jacint Verdaguer i per documents sobre el poeta de Folgueroles. La Biblioteca de Catalunya, per la seva part, ofereix una col·lecció especial verdagueriana, la qual es va formar amb l'adquisició de la biblioteca del poeta al 1908, amb prop de quatre mil volums. S'hi han afegit edicions de les seves obres i bibliografia de Verdaguer. També disposa del fons de manuscrits, que inclou obra literària, correspondència i documentació i estudis sobre l’escriptor. L'epistolari ofereix cartes escrites (ordenades per destinataris), cartes rebudes (ordenades per autors) i inclou també correspondència entre tercers. Per últim, també es poden consultar altres documents, com per exemple adaptacions musicals, autògrafs, manuscrits musicals i edicions impreses amb textos de Verdaguer.

La Fundació Jacint Verdaguer va posar en marxa el 2013 Verdaguer Edicions, l’editorial que preserva i edita l’obra del poeta Jacint Verdaguer .

http://www.verdagueredicions.cat/

L’EMIGRANT

Dolça Catalunya,

pàtria del meu cor,

quan de tu s'allunya

d'enyorança es mor.

I

Hermosa vall, bressol de ma infantesa,

blanc Pirineu,

marges i rius, ermita al cel suspesa,

per sempre adéu!

Arpes del bosc, pinsans i caderneres,

cantau, cantau,

jo dic plorant a boscos i riberes:

adéu-siau!

II

¿On trobaré tos sanitosos climes,

ton cel daurat?

mes ai, mes ai ! ¿on trobaré tes cimes,

bell Montserrat?

Enlloc veuré, ciutat de Barcelona,

ta hermosa Seu,

ni eixos turons, joiells de la corona

que et posà Déu.

III

Adéu, germans: adéu-siau, mon pare,

no us veure més!

Oh! si al fossar on jau ma dolça mare,

jo el llit tingués!

Oh mariners, lo vent que me'n desterra

que em fa sofrir!

estic malalt, mes ai! tornau-me a terra,

que hi vull morir!

CAMINANT

Mig segle fa que pel món vaig, camina que camina, per escabrós viarany vora el gran riu de la vida. Veig anar i veig venir les ones rodoladisses: les que vénen duen flors i alguna fulla marcida, mes les ones que se’n van totes s’enduen ruïnes. De les que em vénen damunt quina vindrà per les mies?

Una barca va pel riu d’una riba a l’altra riba; fa cara de segador la barquera que la guia. Qui es deixa embarcar, mai més torna a sa terra nadiua, i es desperta a l’altre món quan ha feta una dormida. Barquereta del bon Déu, no em faces la cara trista: si tanmateix vens per mi, embarca’m tot de seguida; lo desterro se’m fa llarg, cuita a dur-me a l’altra riba, que mos ullets tenen son i el caminar m’afadiga.

GURB ANNA AGULAR I PUJOL

GURB, 1975

CARME MORERA I RUSIÑOL

GURB, 1947

La llei del pèndol Aguilar Pujol, Anna

[Vic]: Emboscall, 1999

P 833 Agu



EL VIOLÍ

Puc sentir els grinyols d’un violí

que s’escampen per la memòria.

Estan plorant per tu,

ploren la teva absència nua i transparent.

Cada nota que deixen anar les cordes

remou les llàgrimes que fermo amb sanglots.

Sentir les belles melodies

és enyorar-te amb desfici i passió.

El vell violí avui em parla a cau d’orella

perquè el teu record baixi orelles endins

i el teu nom s’agafi al meu pensament.

Només hi falta el pes de la pena.

Quantes vegades no s’haurà tibat aquest violí

i cansat d’esperar mans lúcides que l’acariciïn

ensabona ànimes de poetes fins fer-los rebentar.

Només és feliç quan veu que els poemes ploren.

El músic no creu sempre en allò que toca,

Però si els compassos s’endevinen,

Cal seguir-los el ritme. Encara que faci mal als amants.

Quan l’arpa hi acompanyi, ja serà un altre dia.

No em cansaria mai d’abraçar-te amb la mirada

perquè em regales petons del passat

que guarden intacte el gust de la intenció.

El violí em coneix i em descobreix el dolor.

Ai dels joves que l’escolten amb deliri!

D’aquí a dos dies no se sentiran el cor sota la pell.

Anna Aguilar i Pujol és llicenciada en

Periodisme per la Universitat

Autònoma de Barcelona. Va treballar

al periòdic El 9 Nou (edició d’Osona i

el Ripollès) des del 1994 fins al

2001. Des de llavors és redactora de

la revista Presència. Ha publicat dos

llibres de poesia, La llei del pèndol (1999) i Des de l’escon (2002) a l’editorial Emboscall. És coautora del

reportatge Història d’un soldat, premi

Tasis-Torrent de premsa local i

comarcal 2003.

Des de la finestra : mirades en deu temps : mirada

Morera, Carme Ripoll : Maideu, 2009

P 833 Mor

De desembre a desembre ... àngels

Morera, Carme Vic : Emboscall, 2006

P 833 Mor

Díptic marí Morera, Carme


P 833 Mor

Sal Morera, Carme Vic : Emboscall, 2001

P 833 Mor

Haikus entre les branques Morera, Carme

Vic : Emboscall, 2000 P 833 Mor

Els Ulls et bressen dintre

Morera, Carme [Vic : Emboscall], 1999

P 833 Mor

Si guaito cap a mar... Morera, Carme

Vic : Emboscall, 1998 2 v.

P 833 Mor

Des de l’escon Aguilar Pujol, Anna

[Vic]: Emboscall, 2002

P 833 Agu

Es va donar a conèixer amb una

breu mostra de poemes recollits

sota el títol Si guaito cap a mar

(1998), on es revelava com una

poeta d’aquella estirp que veu el

món com un mirall on es reflecteix

l’ànima. Si bé parla sovint d’estats

emocionals, ho fa amb imatges,

procedents de l’àmbit natural (del

mar, en els poemes d’aquest petit

recull), d’una força visual

impactant. Construeix, amb

pinzellades de gran intensitat

expressiva, petits quadres on el que

compta, més que la perfecció del

detall, és l’adequació del conjunt a

la seva peculiar manera d’entendre

el món i a si mateixa. Posteriorment

ha publicat, en aquesta mateixa

línia, els reculls Haikus entre les

branques (2000) i Sal (2001).

Des de l’any 1988, l'Ajuntament

de Gurb convoca els Premis

Literaris de Gurb, que inclou

el premi Carme Morera i Rusiñol

als millors poemes escrits.


http://sinera.diba.cat/search~S168*cat?/cP+833+Mor/cP+833+!mMor!c/-3,-1,,B/browse








Partença

Un aire fresc alentia la ingravidesa

fugaç d’aquell moment. La pluja es confonia

amb la boira blanenca i pastosa, estripada

i quasi tangible. La figura distant

de les alzines m’empenyia a descobrir

la profunditat flonja i esfilagarsada

d’un laberint absorbent. Falcat amb la seva

pròpia ombra, el pou completava la subtil

imatge del misteri nu. La passionera,

ufanosa, regalimava la sang vítria

del matí. La vitalitat d’un dramatisme

impenetrable em traspassava pell i carn.

Tot era nou. Tot estava per denudar.

Calia fer el primer pas. Al meu davant,

zigzaguejava persistent, fantasmagòrica

i abassegadora

la ruta de l’avenir.

LLUÇÀ

MALLA

VICENÇ AMBRÓS I BESA BERGA, 1982

Del Lluçanès, del pas

del temps i personals

Ambrós i Besa, Vicenç

Solsona : Lafrau, 2003

P 833 Amb

Foc entre dos blaus

Ambrós i Besa, Vicenç

Badalona : Omicron, 2006

P 833 Amb

IRENE SOLÀ I SÀEZ MALLA, 1990

Bèstia

Solà i Sàez, Irene

Cabrera de Mar : Galerada, 2012

P 833 Sol




http://sinera.diba.cat Irene Solà, estudiant de Belles Arts i

guanyadora del 48è Premi de Poesia

Amadeu Oller per a poetes inèdits –menors

de trenta anys– amb l’obra Bèstia, que

publica l’editorial Galerada. El premi és un

dels més antics que ininterrompudament

s’atorguen en llengua catalana. Premiada en diversos certàmens des del 2004, entre

els quals destaquen la publicació del conte

L’Ahir es diu Júlia, i l’endemà també, en el

recull Aprenents i altres contes, accèssit al

XXVI Premi Antoni Bofarull de narrativa i en

el 21è Premi Miquel Martí i Pol. És

cofundadora del ‘fanzine’ de creació

contemporània ‘Vols russos’, i participa en

diversos projectes col·lectius.

Sra. Darling

Hi havia un búfal blanc immens

i tu l'assenyalaves i cridaves com un indi,

i jo vaig dir que era una pedra blanca grossa.

Érem a Camprodon i

ja ens hi podríem haver quedat.

A Vic dels búfals en fem sabates

i jaquetes,

i dels indis, fuet.

MANLLEU

Jesús Aumatell ha sigut l’editor d’Emboscall des de 1998 fins a

2011. Durant aquest període i sota aquest segell ha editat

artesanalment centenars d’obres literàries, amb tiratges reduïts i

difusió limitada.

JESÚS AUMATELL I MOLAS

MANLLEU, 1963



La Literatura a Osona entre

1952 i 2002

Aumatell, Jesús

Ausa Vic : Patronat d'Estudis

Ausonencs, (2002), p. 185-208

Andador

Aumatell, Jesús

Barcelona : Cafè Central, 1999

P 833 Aum

El Riu

Aumatell, Jesús


P 833 Aum

“Per descansar-ne, donem els records

a les formes retòriques”

Presència de la narrativa a

la revista "Inquietud"

Aumatell, Jesús

Ausa Vic : Patronat d'Estudis Ausonencs, (2000), p. 271-281

JOAQUIM BOIXÉS I SABATÉS

MANLLEU, 1926 – RIPOLL, 1996

Va ser estudiós de la vila de Ripoll (el Ripollès) i del seu monestir

i autor de poemes i obres de teatre. Va guanyar en quatre

ocasions el Jocs Florals, quan aquests es celebraven en l'exili:

Viola d'Or a Caracas (Veneçuela, 1953), a Sao Paulo (Brasil,

1954) i París (França, 1959), Mendoza (Argentina, 1958). Arran

d'aquests guardons va ser nomenat Mestre en Gai Saber.

Va morir a Ripoll, on havia viscut des de la infància, el 1996.

Del meu Ripoll : recull

de poemes dispersos

Boixés i Sabatés, Joaquim

Ripoll : Maideu, 1996

P 833 Boi



JORDI CABALLERIA I ARNAUS

MANLLEU, 1959

«els indicis de l’amor són un somni persistent i una

por infinita»

CECÍLIA ALCÀNTARA I RIBOLLEDA

BERGA, 1960

Putxinel·li

Alcàntara, Cecília


P 833 Alc

Instants amics



92(Alc) Alc

Vida


Vic : Emboscall, 2001 P 833 Alc

http://sinera.diba.cat/search~S171*cat/t?Ausa


http://sinera.diba.cat/search~S168*cat?/cP+833+Mas/cP+833+!mMas!c/-3,-1,,B/browse








Armand Quintana i Panedas, novel·lista, articulista, conferenciant i professor de

llengua i literatura catalanes. Com a militant de la resistència cultural durant el

franquisme destacà en l'organització en la clandestinitat de cursos de català durant

els anys 50. En la mateixa línia, fou membre fundador de Cavall Fort i de la delegació

d'Òmnium Cultural a Osona, de la qual en va ser president de 1976 a 1980. També va

ser redactor de la revista Inquietud Artística i de la premsa catalana, estant vinculat

tanmateix a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, al Patronat d'Estudis

Osonencs i a l'Ateneu Barcelonès. Pel que fa a la seva activitat política fou, com a

independent, regidor de cultura a l'Ajuntament de Vic entre els anys 1983 i 1987 en

el govern municipal encapçalat per l'alcalde Ramon Montanyà. Poc després va

ingressar a ERC, partit al qual va pertànyer fins la seva mort el 2005.

ARMAND QUINTANA I PANEDAS MANLLEU, 1921 – TAVÈRNOLES, 2005

Recital d'homenatge

Armand Quintana i Josep Grau : Vic,

tardor de 2005, Manlleu, hivern de 2006

[Vic] : Ajuntament de Vic ; [Manlleu] :

Ajuntament de Manlleu, 2005

P 833 Rec

LA IMMINÈNCIA

La imminència del bes

clou els teus ulls

i et transfigura.

Quina imatge mental

se't fa present

que t'il·lumina el rostre?

Quina imatge mental

en l'instant precursor

del contacte dels llavis?

Després vindrà el desfici.

Consulta a quines

biblioteques d’Osona

estan disponibles els

següents exemplars a:


http://www.armandquintana.cat/

JOAN MARIA ROVIRA I TORT

MANLLEU, 1909 - 1982

DIA 25

Els pelegrins no escatimen i les carteres s’aprimen.

El meu cor pels màrtirs frissa

i a Sant Calixte dic missa.

I a la catacumba ardent

de Cecília el cos morent.

El silenci ens acompanya

fent-nos una emoció estranya.

I anem a la recepció que que ens fa el senyor Embaixador.

Seguim tota l’embaixada

que és de tapiços forrada.

Els saló dels Cardenals

en veureu molts pocs d’iguals.

La Senyora que ens acompanya i no se’ns fa gens estranya.

Un record més ja tenim per contar, mentre vivim.

I tothom surt satisfet

de la visita que hem fet.

Uns se’n van al Vaticà

a veure el Museu que hi ha.

Però necessites vuit dies per veure ses Galeries.

Són molts dels que hi han anat

que un llibre se n’han comprat.

I així podran sapiguer

tot lo que el Museu conté.

Si a la cúpula vols pujar veuràs tot el Vaticà.

A la cúpula pugem i el paisatge contemplem.

Tres cents esglaons hi ha

que fan bufà a la gent gran.

Els jardins del Vaticà

també es poden contemplar.

Després de pujar i baixar dóna gust el descansar.

I ho fem entrant al tresor

d’objectes de plata i or.

Dels papes no has vist la llista?

senyal que ets molt curt de vista.

No t’han picat amb la canya?

Si que és cosa ben estranya.

Tothom allà agenollat s’arrepenteix del pecat.

Cop de canya ben donat;

molta indulgència has guanyat.

Mes era tanta la impressió

que els feia riure el bastó.

Tornem ara al Vaticà per veure al Museu que hi ha.

Tres cents lires de pet,

de la butxaca fan nèt.

Que no us sàpiguen pas greu

per lo que allà dins veureu.

Però això sí: molt caminar

ulls oberts i poc garlar.

I veureu moltes figures amb tapissos i pintures.

També escultures veureu

que en eix món no tenen preu.

Pro per fer-te’n ben capaç

compra un llibre i ho

entendràs.

Impossible hagis paït

tot lo que has vist i llegit.

La cartera has remirat? Perquè veig que s’ha aprimat.

Mira que és just i precís

fer compres de compromís.

No fassis pas descontents

els amics i els teus parents.

Doncs no quedem malament i a tots portaré un present.

Serà un retrat del Sant Pare del Papa que tenim ara.

Auca d'un pelegrí a

Roma i Lourdes

Rovira Tort, Joan Mª

Manlleu : Gràfiques

Manlleu, 1959

P 833 Rov

Va ser un dels fundadors del periòdic

Manlleu (1ª època) i va col·laborar,

entre d'altres publicacions, a les

revistes locals El Record, Nostra Dansa, Comarca i Manlleu Publicació.

També va destacar com a poeta. Per

signar els seus articles utilitzava el

pseudònim de Castestel. L’any 1932

va publicar Poemes i cançons.

Després del conflicte, s’alineà

decididament amb el bàndol

vencedor, i tot i que pràcticament

deixà d’escriure poesia, fou un

col·laborador constant en les

publicacions locals. En aquest sentit,

fou un dels membres del grup que

publicava les Pàgines amicals, on

publicà els poemes que escriví durant

la Guerra, els quals constitueixen una

de les poques mostres de poesia en

català de tendència falangista escrita

a Osona.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Novel%C2%B7la

http://ca.wikipedia.org/wiki/Franquisme

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catal%C3%A0

http://ca.wikipedia.org/wiki/D%C3%A8cada_del_1950

http://ca.wikipedia.org/wiki/Cavall_Fort

http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%92mnium_Cultural

http://ca.wikipedia.org/wiki/Associaci%C3%B3_d%27Escriptors_en_Llengua_Catalana

http://ca.wikipedia.org/wiki/Patronat_d%27Estudis_Osonencs


http://ca.wikipedia.org/wiki/Ateneu_Barcelon%C3%A8s

http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ramon_Montany%C3%A0_i_Salvans&action=edit&redlink=1

http://ca.wikipedia.org/wiki/Esquerra_Republicana_de_Catalunya


http://www.armandquintana.cat/

http://sinera.diba.cat/search~S168*cat?/aRovira+Tort%2C+Joan+M%7bu00AA%7d/arovira+tort+joan+m/-3,-1,0,B/browse


JACINT SALA I CODONY MANLLEU, 1945

És llicenciat en Pedagogia per la Universitat de Barcelona. Va

ser membre del cercle literari Cau Faluga i ha treballat com a

mestre de català. En gairebé tres dècades, té més de vint

poemaris publicats, i també ha fet traduccions i ha col·laborat

en fragments i parts de llibres d'altres autors.



La Visita

Sala i Codony, Jacint

Barcelona : Viena, 2012

P 833 Sal

Calabruixa & farigola


Barcelona : Témenos, 2012

P 833 Sal

Amb un cordill de cànem


Benicarló : Onada, 2012

P 833 Sal

HomesQue


Lleida : Pagès, 2012

P 833 Sal

Llum, encara


Barcelona : Témenos, 2010

P 833 Sal

Marlí


València : Tres i quatre, 2010

P 833 Sal

Manicomi


Les Franqueses del Vallès :

Emboscall, 2009

P 833 Sal

Set cioranes per a

desengreixar


Girona : [s.n.], 2008

P 833 Sal

Morir a Guadalest


[Andorra la Vella : s.n.], DL 1996

P 833 Sal

Extrema soledat, extrema

gosadia


Mislata : Centre Cultural, 1996

P 833 Sal

6

No haver-te tornat boig et feia ràbia; i saps que l’habitud ha anat inflant un univers d’esquella amb parsimònia, (cabrums i beladors que els angelets serraren!) : dalt de tot, inexhaurible, el talismà del temps diu decasíl·labs i afanya els núvols aspres, on subtil s’hi amaga aquesta esquira del ramat veí. I existiràs, arbrant-te en l’únic desig de tu mateix. I et serà lícit triar constel·lacions, i menar amb tota la gosadia clara l’embranzida que dóna ser l’orat. Mira’t les mans. Et creixen nous haikús entre el silenci dels dits que no es resignen. T’encetava la carn de ròssec dur: tenacitat de serra que no oblida. Mira com encara és tan possible l’oronella damunt la glorieta dels lilàs. Tu ets qui viu aquí. Diràs: “Estimo Aquest ble de follor que em defineix. Em cal tornar-me boig per no tornar-me versaire indolent: serra que serra la llesca ineficaç dels mots estèrils”.

3

T’has empassat les dents i aquest instat llevant contra el silenci: escapoleix-te i allera’t, doncs, d’un cop. Massa esperaves l’inici en un acord, i el pentagrama no és ni si el demanes. Ets tu el qui desvetlla l’amulet, i el pensa, i troba que és l’eina escaient per al prodigi. Utòpic, serrador: el cant no és sinó l’esgarrapada i la ferida (abella de Castàlia, tangible arcàngel de Duino, de Bierville) d’haver triat quin dels alès podries encara desitjar. Bé pots entendre que en cap guaret no hi fruiten els miracles. Aferma un peu. Després, mira’t i apunta: (no deixis mai cap estri per senyar-te; tampoc no t’ensalivis) i vés fent. T’hi trobarà la nit, t’hi trobarà, de ben segur, la mort. (Si ho saps, de què aquests escarafalls?) Fins que t’adonis que l’amulet no és. Xerraquejant-lo n’has fet un talismà. L’himne és a punt.











Filferros de llum


Barcelona : Columna, 1994

P 833 Sal

Vent de marbre ; Dies

de Vyšehrad


Sabadell : Ausa, DL 1991

P 833 Sal

Quadern de Magranes


Palma de Mallorca : Moll, 1991

P 833 Sal

[Poemes] Sala i Codony, Jacint

Mataró : Traç, [1990]

P 833 Sal

Les Ombres, Laocoont,

les ombres!



[Andorra la Vella : s.n.], DL

1996

P 833 Sal

Si vols, Virginia,

aquesta nit escoltarem

Beethoven



P 833 Sal

Orbs d'alimares


Sant Boi de Llobregat :

Edicions del Mall, 1985

P 833 Sal

El Xerrac i la subtilesa


Palma de Mallorca : Moll, 1985

P 833 Sal

Cants de cada vegada


València : Edicions de la

Federació d'Entitats Culturals,

DL 1985

P 833 Sal

Adagio per a un

centaure


Calldetenes : l'Ajuntament :

Eumo, 1985

P 833 Sal

Memòria de Castàlia


Olot : Aubert, 1985

P 833 Sal

Salms de l'ambigüitat


Olot : Aubert, impressor, 1983

P 833 Sal

T’has punxat amb la rosa i t’has perdut, navegant de mil inquietdus, fins atènyer aquest port on és difícil la mort. I t’escrius l’epitafi i et capbusses en el mar de parpelles d’una rosa, dins els somnis volubles de ningú. Dels versos de la tomba, me n’arriba un laberint de marbre i el desig d’un vast itinerari interior que em porta fins aquí, fins a la teva manera de tornar. ¿Som, en el somni, res, si et requerim?













ANNA SENYÉ I RAMISA

MANLLEU, 1881 – BARCELONA, 1956

(Re)descobrir Anna Senyé

Ramisa : dona, poeta i manlleuenca

Pou Jutglar, Esther

[Manlleu : l'autora, 2009]

833.3(Sen) Pou

Remolinada : versos

Anna Senyé d'Aymà

Barcelona : Políglota, 1922

P 833 Sen



Va néixer a Castellfollit de Riubregós

(L’Anoia) l’any 1915.

Als 20 anys va anar a viure a Mollerussa (el

Pla d’Urgell), on va fer de professor de

pàrvuls i on va col·laborar en el periòdic del

grup de joves de la parròquia.

L’any 1947 es va traslladar a Manlleu.

Aleshores va fer un curs per correspondència

de guionista literari cinematogràfic del qual

van sorgir diversos guions i sinopsis. Ha

utilitzat el pseudònim Manel Seiguer.

Catalunya riu :

faules i epigrames

moderns per a riure,

distreure i pensar

Serra Berenguer, Manuel

Manlleu : Gràfiques

Manlleu, 1988 P 833 Ser




EL RELLOTGE DE PLATÍ

A un rellotge de platí

i una polsera barata,

en Jep escull (quina llauna!)

no pas el rellotge fi.

Que a vegades el destí

Ofereix el bo i dolent…

I el va orgull, indolent,

Escolleix ço més mesquí!

MANUEL VILÀ I DALMAU

MANLLEU, 1887 –1954

Va néixer a Manlleu tot i que als pocs anys es traslladà

a Taradell. Va estudiar als Germans Maristes de Vic.

Acabats els estudis, va anar a viure a Barcelona i, als 21 anys, es traslladà a Tossa de Mar (la Selva), on va

perdre el contacte amb els cercles literaris que

freqüentava a la ciutat comtal. L'any 1921, però, va

retornar a Barcelona.

Les seves poesies van ser publicades a la Gazeta

Vigatana i en un dels volums de la Biblioteca d'Autors

Vigatans -prologat per Apel·les Mestres.

Va ser membre fundador de la societat literària

L'Esperança i membre de la Societat de Geografia

Comarcal de Barcelona.

Va tornar a Manlleu, 30 anys després de ser-ne fora, i hi

va morir el 2 d'octubre de 1954.

Poesies : poesies

Vilà, Manuel

Barcelona : Ilustració

Catalana, 1910

833.0 Lec

Quan l'amor dictava :

poesies

Vilà, Manuel

Tortosa : Imp. Heraldo de

Tortosa, 1929

P 833 Vil

MANUEL SERRA I BERENGUER CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS (L'ANOIA), 1915

http://sinera.diba.cat/search~S171*cat?/aPou+Jutglar%2C+Esther/apou+jutglar+esther/-3,-1,0,B/browse




http://ca.wikipedia.org/wiki/Taradell



TOMÀS CAMACHO I MOLINA PONFERRADA (LLEÓ), 1960

L’any 1968 es va traslladar amb la seva família a Manlleu; posteriorment va

estudiar a Tarragona i s’establí definitivament a Alcanar. Però sempre s’ha

mantingut vinculat amb Osona, on encara viu part de la seva família.

Ha escrit part de la seva obra poètica en castellà Poema para inundar de agua un pasadizo de fantasmas, publicat el 1995, però també s’ha destacat com a poeta

en llengua catalana amb els volums Tons i temps (1999) i Àngels a terra (2001).



Ikebanes d'aire

Camacho, Tomàs

[Vic] : Emboscall, 2001 P 833 Cam

Poema para inundar de agua un

pasadizo de fantasmas

Camacho, Tomàs

Torredonjimeno : Ayuntamiento de

Torredonjimeno, 1995

P 834 Cam

K & O : poemes kaoistes

Camacho, Tomàs

Navarrés : [l'autor], 2003 P 833 Cam

Tons i temps

Camacho, Tomàs

[Vic] : Emboscall, 1999

P 833 Cam

EMILI CASALS I PARLADÉ MANLLEU, 1969

De formació autodidacta, va fer palesa

la seva afició a la poesia quan tenia,

aproximadament, 25 anys. Per aquesta

època, concretament l’any 1995, era

membre del consell de redacció de la

revista local Roda de Ter.

Com a poeta, ha guanyat i quedat

finalista de diversos premis literaris.

També ha participat en alguns actes

poètics, com ara l’exposició Els Poetes d’Osona, avui que es va organitzar a la

biblioteca Joan Triadú de Vic la

primavera del 2000 commemorant

l’any Miquel Martí i Pol.

Consulta a quines

biblioteques d’Osona

estan disponibles els



Pel maig

cada dia un raig :

tardes de pluja

Casals, Emili

Vic : Emboscall,

1998

P 833 Cas

JOAN CASTELL I MASALLERA

MANLLEU, 1910 - 1991

Va ser un dels fundadors del periòdic Manlleu i va

col·laborar en vàries revistes locals. També va destacar

com a poeta. Per signar els seus articles utilitzava el

pseudònim de Castestel. L’any 1932 va publicar Poemes i cançons. Després del conflicte, s’alineà decididament

amb el bàndol vencedor, i tot i que pràcticament deixà

d’escriure poesia, fou un col·laborador constant en les

publicacions locals. En aquest sentit, fou un dels

membres del grup que publicava les Pàgines amicals, on

publicà els poemes que escriví durant la Guerra, els

quals constitueixen una de les poques mostres de poesia

en català de tendència falangista escrita a Osona.

Poemes i cançons

Castell Masallera, Joan

Manlleu : Barcelona : Tip.

Manlleuenca, 1931

P 833 Cas





http://sinera.diba.cat/search~S168*cat?/aCasals%2C+Emili/acasals+emili/-3,-1,0,B/browse


http://sinera.diba.cat/search~S171*cat?/aCastell+Masallera%2C+Joan/acastell+masallera+joan/-3,-1,0,B/browse




JOSEFA CONTIJOCH I PRATDESABA MANLLEU, 1940

Ganiveta : antologia poètica 1964-2011

Contijoch, Josefa

Barcelona : Lleonard Muntaner, 2012

P 833 Con

Congesta

Contijoch, Josefa


P 833 Con

Les Lentes il·lusions

Contijoch, Josefa

Barcelona : Empúries, 2001

P 833 Con

Ales intactes

Contijoch, Josefa


P 833 Con

Quadern de vacances : (una lectura

"d'El Segon Sexe")

Contijoch, Josefa

[S.l.] : [L'Autora], 1981

P 833 Con

Aquello que he visto

Contijoch, Josefa

Madrid : Alorca, 1965

P 834 Con

De la soledad primera

Contijoch, Josefa

Barcelona : Trimer, 1964

P 834 Con

Tombstone Blues

Contijoch, Josefa

[S.l.] : [L'Autora], 1967

P 833 Con

Josefa Contijoch és una escriptora catalana que va néixer a Manlleu el 20 de gener de 1940. Filla d'una família d'impressors i llibreters. Estudia comerç i

idiomes a les germanes carmelites de Manlleu. Després estudia filologia a

la Universitat de Barcelona. Des de l'any de la seva creació (1992, per

iniciativa de Montserrat Abelló i Maria-Mercè Marçal) forma part del Comitè

d'Escriptores del Centre Català del PEN Club; és de l'equip fundador del

col·lectiu QUARK POESIA de la UAB.

Les seves primeres obres de poesia són dels anys 60 i les escriu en castellà,

serà uns anys més tard quan comença a publicar en català: Quadern de vacances (una lectura d'El segon sexe) (1983; Premi Miquel Martí i Pol de

poesia de CC.OO. el 1981), Ales intactes (1996; Premi de Poesia Salvador

Espriu 1994), Les lentes il·lusions (2001; Premi Màrius Torres 2000)

i Congesta (2007). També conrea la narrativa. Així ha escrit novel·les

com Potala (1986), La dona liquada (1990) o Els dies infinits (2001); i

narrativa infantil. També conrea els gèneres de crítica literària o assaig, amb

llibres com Les vacants (2005), i és traductora del francès.

Ales intactes

The white sails still fly seaward,

Seaward flying,

Unbroken wings.

(T.S. Eliot)

Pot no tenir res a veure el projecte

que fas de tu mateix i el tu mateix

que trobes cap d'uns anys. Començaràs

a comprovar: realitat i desig

són enemics. Es porten la contrària.

Què hi fa allò que volies de tu?

No compta ja el que t'imaginaves.

Compta només el resultat final:

qui ets, què fas i la fràgil volada

d'unes ales intactes.









http://ca.wikipedia.org/wiki/Escriptora

http://ca.wikipedia.org/wiki/Manlleu

http://ca.wikipedia.org/wiki/Impressor

http://ca.wikipedia.org/wiki/Llibreter

http://ca.wikipedia.org/wiki/Filologia

http://ca.wikipedia.org/wiki/Universitat_de_Barcelona

http://ca.wikipedia.org/wiki/1992

http://ca.wikipedia.org/wiki/Montserrat_Abell%C3%B3

http://ca.wikipedia.org/wiki/Maria-Merc%C3%A8_Mar%C3%A7al

http://ca.wikipedia.org/wiki/Centre_Catal%C3%A0_del_PEN_Club

http://ca.wikipedia.org/wiki/UAB

http://ca.wikipedia.org/wiki/Poesia

http://ca.wikipedia.org/wiki/Anys_60

http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell%C3%A0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catal%C3%A0


http://ca.wikipedia.org/wiki/Comissions_Obreres







http://ca.wikipedia.org/wiki/Narrativa




http://ca.wikipedia.org/wiki/Cr%C3%ADtica_liter%C3%A0ria

http://ca.wikipedia.org/wiki/Assaig


http://ca.wikipedia.org/wiki/Traductora

http://ca.wikipedia.org/wiki/Franc%C3%A8s

RAMON FARRÉS I PUNTÍ

MANLLEU, 1962

És llicenciat en filologia clàssica i

doctor en traducció. Ha treballat de

corrector-redactor al Parlament de

Catalunya, de corresponsal del diari

Avui a Berlín i de traductor-redactor al

canal de televisió Deutsche Welle TV.

Des del 1995 dóna classes de

traducció de l’alemany a la Universitat

Autònoma de Barcelona. Ha estat

membre dels consells de redacció de

les revistes Clot (Vic) i Tranvía (Berlín), i

ho és encara de Quaderns: revista de

traducció (Bellaterra). Ha traduït Jules

Verne, Dino Buzzati, Thomas Bernhard,

Werner Schwab i Bertolt Brecht, entre

altres. Té publicats varis llibres de

poemes i de narracions, a banda d’una

gran quantitat de textos esparsos en

revistes com Reduccions, Revista de

Catalunya, el Pou de Lletres, Els

Marges o Alga.



Endreça

Farrés, Ramon

[Vic : Emboscall], 1999

P 833 Far

El Present constant

Farrés, Ramon

Palma : Muntaner, 2009

P 833 Far

Trenta-set poemes

en forma de finestra

Farrés, Ramon

Vic : Eumo, 1997

P 833 Far

Antoni Pous : l'obra essencial

Farrés, Ramon

Vic : Eumo, 2005

92(Pou) Far

El Present constant

Farrés, Ramon

Palma : Muntaner, 2009

P 833 Far

Sobre poesia i sobre la meva

poesia

Farrés, Ramon

Marges. Barcelona : Curial. Núm. 85

(primavera 2008), p. 7-16P

JOSEP GRAU I JOFRE

MANLLEU, 1927 - 2005

Va néixer el 1927 a Manlleu i va estudiar al

Seminari de Vic. L’any 1951 va col·laborar en

una antologia poètica, prolongada per Carles

Riba, juntament amb l’anomenat Grup de Vic.

Va ser regidor de cultura de l’Ajuntament de

Manlleu. Ha col·laborat a les publicacions

Inquietud, Cop d’ull, Clot, Manlleu-

publicació, Reduccions i Quatre estacions a

l’Empordà. És premi de novel·la i poesia de

Calldetenes, any 1985. Va exercir de

professor al col·legi del Sagrat Cor de Torelló.

Virídia

Grau i Jofre, Josep


P 833 Gra

El Llac

Grau i Jofre, Josep


P 833 Gra

El Desert constant

Grau i Jofre, Josep

Sant Boi de Llobregat : Edicions del Mall, 1978

P 833 Gra

Josep Grau i Jofre : poeta

de la terra

Grau i Company, Laia

[Manlleu : s.n., 2010]

92(Gra) Gra








http://sinera.diba.cat/search~S168*cat/t?Marges.







PERE GÜELL I COSTA

MANLLEU, 1955

JOAN BAPTISTA GÜELL I SOLER

MANLLEU, 1863 – NAVÀS, 1910

Joan Bta. Güell i Soler : un poeta de la

Renaixença a Manlleu

Güell i Soler, Joan Bta.


P 833 Gue



Va estudiar al Seminari de Vic. Va publicar poesies en diverses publicacions, com El Ter (I’època) i va ser autor de diverses obres de

teatre. També va ser director, durant uns anys, del Quadre Escènic de Manlleu.

Entre d'altres guardons, va guanyar els Jocs Florals de Manlleu (1980 i 1902), els de Ripoll (1903) i el premi extraordinari de

Mataró (1907). Va ser membre del Centre Català de Manlleu, de l'Associació Catalanista Rafael de Casanova i de la Junta dels

Bons Manlleuencs.

Va morir, el 1910, a Navàs (el Bages), població on vivia des de 1902.

On la nit era negra

Güell Costa

Pere Rosanes-Creus

Pep Torelló : Intograf, 1993

P 833 Gue

Va estar especialment actiu en els anys setanta, quan col·laborà en diverses publicacions de l’època,

com Silenci i La meva dona dorm amb el gat de l’avi. En col·laboració amb Pep Rosanes publicà el llibre

de poesia On la nit era negra (1993).



RATLLES CURTES

Al senyor A.T.G.

Molt estimat senyor meu: que el guardi per sempre Déu dels republicans partits

i d’altres raves fregits, que fan “ditxosa” l’Espanya, puix que amb ells llur fam enganya nodrint-se de llibertat

com qualsevol esguerrat. 1 Molt m’agrada senyor meu la proposta que ara ens feu

de declarar forta guerra a tot lo mal de la terra desemmascarant alhora a aqueixa taifa traïdora,

que porta careta doble

per engatussar al poble.

Jo sols vinc a encoratjar-vos i el desig manifestar-vos

de que el nostre estimat Diari siga lo millor breviari per la gent d’aquesta terra, tant del pla om de la serra,

que sent amor de debò per la santa Tradició. Guerra, doncs, a aqueixa gent

tan superba i displicent escòria dels vells partits que ens han deixat atordits, i, si hem de parlar en plata,

molt més pobres que una rata; que quan jo vaig de tercera2 ell ne viatgen de primera, i mengen tots vis à vis,

jo, a cal Beco, i ells al Suís.

Guerra, doncs, amb rodolins, que també són bons balins,

per a treure la migranya a n’aquesta pobra Espanya. Si per cas aixís ho feu, al costat sempre em tindreu

amb totes mes energies, que –fill meu!- no són follies. Si per sort una vegada

vos puc dar una abraçada, les costelles, pel davant, com macarrons cruixiran. Vaja, “buenas”!, o bé “a Déu!”,

de mi sempre disposeu! Navàs, abril de 1904 1

Llibertat de captar. (N. De l’A.) 2

Perquè no hi ha quarta (N. De l’A.)



ELIAS MAS I SERRA

MANLLEU, 1945

Itinerari

Mas Serra, Elías

Barcelona :

La Busca, 2010

P 833 Mas

El Jardí i les hores

Mas Serra, Elías

[S.l.] : Témenos, 2009

P 833 Mas

Poema

urbano

Mas Serra, Elías

Aiguafreda : Víctor Pozanco,

2006

P 834 Mas

Samos

Mas Serra, Elías


P 833 Mas

Trilogia Àtica

Mas Serra, Elías

Barcelona : La Busca, 2007

P 833 Mas

Puerta de carros:

esbozo para una liturgia

Mas Serra, Elías

[Bilbao : Lankopi], 2011

P 834 Mas

És crític literari, periodista, poeta, arquitecte i Diplomat en Polítiques Públiques Europees. Ha publicat

llibres d’assaig sobre arquitectura i llibres de poesia, tan en castellà com en català, amb els quals ha

guanyat diversos premis literaris, entre els que destaquen, el Miquel Martí i Pol, el Josep Munteis (Ciutat

d’Olot) i el Jacint Verdaguer (Calldetenes). Tots tres reculls de poemes premiats estan aplegats al seu

últim llibre Trilogia Àtica. També ha practicat la poesia visual amb la qual ha participat en diverses

exposicions. Fa molts anys que viu a Euskadi.



SERGI OLIVA I OSTOS MANLLEU, 1982

La Tau

Aumatell, Jesús


P 833 Aum

Inficcions

Aumatell, Jesús


P 833 Inf

Qui sap en quin viatge farà estada

la seva mà!

Qui sap si els condonyers o les pruneres

senten

el seu alè fet aura

i si es passeja pel corriol estret,

si lliga, encara, amb cintes d’or

les mates al canyís entreteixint

les fruites ignorades i les fulles

i el temps de l’abundor...

I, encara, anguniosa, reposa

la tímida mirada

sobre els nostres avalots

i els esverats afanys,

i fa veure que mira a les muntanyes:

horitzó de blavoses

solituds,

més enllà de les hores encalmades.

Tendra i cruel

Oliva, Sergi

Madrid : Bubok, 2010

P 833 Oli

Les Paraules del

silenci

Oliva, Sergi


P 833 Oli

El Beso desnudo

de tu mirada

Oliva, Sergi


P 834 Oli

El Recoveco

Oliva, Sergi

Vic : [s.n.], 2003

P 834 Oli

RAMON PLA I ROVIRA MANLLEU, 1887 – CABRERA DE MAR, 1973

Ramon Pla i Rovira va néixer a Manlleu l'abril de 1887. Els seus pares treballaven al tèxtil i per raons

de feina varen traslladar-se a Ripoll. De Ripoll a Teià i de Teià a Cabrera de Mar on passà gran part de

la seva vida. Ramon Pla morí a Cabrils el novembre de 1973.



L'Avi Pla : antologia poètica

Pla i Rovira, Ramon

[Cabrera de Mar] : L'Ajuntament,

2006

P 833 Pla

Llicenciat en Filologia Hispànica per la

Universitat de Barcelona. Va formar part de

la revista cultural Eixavuiro.

Ha escrit articles d’opinió en diferents diaris, i a Internet ha publicat Faules d’humana fauna, a Barcelona Review. És

promotor del recital poètic Vers Manlleu

que se celebra per la Setmana PIC.

Tendra i cruel

Oliva, Sergi

Madrid : Bubok, 2010

P 833 Oli

LLUÍS POU I SOLÀ

MANLLEU, 1901 - 1975

Va néixer al carrer de Sant Martí de

Manlleu el 1901. Professionalment, es

va especialitzar com a filador en el ram

del tèxtil. L'any 1924 fou empresonat

pel règim de Primo de Rivera acusat de

participar en els fets de Prat de Molló.

Quan en sortí l'any següent, encara

pendent de condemna, fugí a la

Cerdanya, on féu de pastor, i, poc

després, s'exilià a França. El 1930 fou

indultat i tornà a Manlleu, on començà a

participar en diverses publicacions com

Manlleu, El Record, La Nostra Dansa i,

posteriorment, a Comarca.

Aires dels cims

Pou i Solà, Lluís

Manlleu : Tip.

Manlleuense, 1933

P 833 Pou

Antologia poètica

Pou i Solà, Lluís

Manlleu : Comissió

d'Ensenyament i Cultura

de l'Ajuntament de

Manlleu, 1985

P 833 Pou

Aplec de caramelles

Pou i Solà, Lluís

Manlleu : Gràf. Manlleu,

1954

P 833 Pou

Aplec de caramelles

Pou i Solà, Lluís

Manlleu : Tip.

Manlleuenca, 1933

P 833 Pou

Esparses de la meva

arpa

Pou i Solà, Lluís

Manlleu : Graf. Manlleu,

1970

P 833 Pou

Records de Manlleu

Pou i Solà, Lluís

Manlleu : Tip.

Manlleuenca, 1935

P 833 Pou















http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0052612







Jo temo haver-me mutilat volent ultrapassar amb una exigència precoç el propi signe de la joventut com tu me’l mostres; per això, potser, ara parlo més per orgull que per necessitat; per la íntima ambigüitat en el poema dels camins exclosos es nota; neixia, però no puc amb la llum, sempre sóc un vençut.

ANTONI POUS I ARGILA MANLLEU, 1932 – BARCELONA, 1976

Va néixer, el 1932, a Manlleu. Va cursar estudis d'humanitats al Seminari

Menor de la Gleva i estudis de filologia i teologia al Seminari de Vic.

Paral·lelament, estudiava llengua i literatura catalanes. Va ser membre de

l'anomenat Grup de poetes de Vic. L'any 1956 va celebrar, a Manlleu, la

festa de poesia anomenada Missa Nova. Entre 1956 i 1958 va fer estada a

Sant Hipòlit de Voltregà (Osona). Els dos anys següents els va passar a Roma

(Itàlia), estudiant teologia a la Universitat Gregoriana. De 1960 a 1963 va

viure a Igualada (l'Anoia) on va fundar el grup Lacetània, la revista Textos,

Literatura i Societat i la col·lecció Quaderns de Lacetània. Després, va anar a

Alemanya a estudiar filosofia, literatura i lingüística a la Universitat de

Tubinga, on va donar classes de llengua i literatura catalanes i hi va

organitzar els Jocs Florals de 1970. Entre 1971 i 1976 va viure a Suïssa, on

va ocupar un lectorat a la Universitat de Zuric. Va traduir Benjamin, Hegel i

Paul Celan, entre d'altres autors. Va morir, el 1976, a Barcelona.



"L'Obra essencial" d'Antoni Pous vista

per Ramon Farrés

Formosa, Feliu

Serra d’or. Núm. 558 (juny 2006), p. 36-38

Antoni Pous : l'obra esencial

Farrés, Ramon

Vic : Eumo, 2005

92(Pou) Far

Antologia de la poesia igualadina :

amb un prefaci

Pous, Antoni

Igualada : Bas, 1963

P 833 Ant

Un cap al tard

Cap al tard; era a l'hora de la posta

quan mirava les roses del ponent,

esfullant-se silents damunt la brosta

que tinc en els racons del pensament.

Llavors una infinita melangia

m'ha palpat l'epidermis i la sang,

i he trobat a la boca saboria

de fang

Llavors m'he vist malalt perquè era un home,

i m'he vist home per l'estar malalt;

llavors cap rosa no tenia aroma,

sols una mica de flairor banal.

I m'anava migrant, patint martiri

dintre del vent de la caducitat,

que m'alenava des del cementiri

amb la flairesa de l'eternitat.

Et vaig conèixer perquè ja et sabia. T’havia des de sempre dut pels meus camins que em feies, rosa del meu dia, t’has mirat sempre en mi i ens hem fet lleus. Totes les primeveres eren teves i et coronaren de tirabuixons: vida de pètals, vori, i les treves de fruita amorosint-se en cels pregons. Et refàs lluny de mi, avui. I et mires arborescent de flams quan em consums creant-te a l’ombra de les teves llums asserenades -verge secreta que de tu fugires.

Els boscos muts en boira irrevocable naixent en llunyanies infinites de passes i la finitud de la mirada. Els faigs desesperats de vent s’aturmenten i canten. Nosaltres per l’estranya via erràvem amb el pit contra tot. En la certesa perduts. La boira, el vent, la pluja i nosaltres. He vingut fins a tu per trobar-me, Hiperió. Vivent a l’esperit de l’ombra no m’he avesat a la nit, ni de des flors he volgut enflorar-me; ton silenci de llum he reverit des del tedi constret que, equívoc, arma.

Quadern de notes. [1] Totes les coses no són res i jo un inútil plor damunt les coses. Jo sóc l’elegia de les coses. I visc sol. Sol! Compadiu-me vosaltres, estimeu-me! [11] A més, tot el que es pot dir del sentiment de la mort en els petes, és la poesia llur. No sabria com fer-ho per a parlar de la mort, si fos tal mort el que puny els esperits. La mort és clara. Recordaria les insistents, però en la seva imperiosa reialesa se’ns emmenen cap al centre, per un camí que s’inicia morint en nosaltres per a néixer en els altres, i ésser, en retorn, més nosaltres.

http://sinera.diba.cat/search~S168*cat?/aFormosa%2C+Feliu/aformosa+feliu/-3,-1,0,B/browse

http://sinera.diba.cat/search~S168*cat?/aFormosa%2C+Feliu/aformosa+feliu/-3,-1,0,B/browse

EUDALD PUIG I MAYOLAS

MANLLEU, 1948 – TERRASSA, 2013

Va néixer a Manlleu el 1948 i, pocs anys després, va anar a viure a Terrassa (Vallès Occidental).

Va fer crítica literària en diverses revistes i diaris (Tarotdequinze, Serra d’Or, Tele/Exprés, Diario de

Terrassa...) i va exercir com a professor d'institut.

Va donat conferències sobre Marcel Proust, poesia, mètrica i literatura en general.

Com a literat va rebre l’ajut de la Institució de les Lletres Catalanes en la seva primera edició. L'any

1979 va guanyar el Premi Miquel de Palol de poesia, a Girona. L’any 2002 va guanyar el XXXVII Premi

Joan Teixidor de Poesia de la Ciutat d’Olot (Haikus on-line) juntament amb dos autors més.

Diferents publicacions han destacat la importància de la seva obra, i els seus poemes han estat

recitats en diferents mitjans de comunicació i en diverses representacions teatrals.

Va morir el 22 d'abril de 2013 , a l'edat de 64 anys a Terrassa, ciutat on havia passat la major part

de la seva vida.



La Vida entredita

Puig, Eudald

Barcelona : Proa, 2006

P 833 Pui

A l'ombra dels lotus

Puig, Eudald

Capilla, Josep Maria

Roca, M. Rosa


P 833 Cap

Poemes per a Clara

Puig, Eudald

Barcelona : Edicions 62 [etc.],

1998

P 833 Pui

Una Visió de la poesia :

Setena trobada de poesia

Puig, Eudald

Terrassa : Associació de Poetes

Terrassencs, 1989

P 833 Pui

Parc de gessamins

Puig, Eudald


P 833 Pui

La Vinya cremada

Puig, Eudald


P 833 Pui

Malgrat tot, no m’haig pas de penedir

d’aquesta llum de tarda que daura el verd

de pins i alzines i amoroseix els cremadells;

el sol florit m’ortigava la pell en ple migdia

i ara criden falciots sobre un cel molt alt;

Un cel espès aombra la ciutat.

Gira una grua, ronca un helicòpter.

Però hi ha una cosa més certa dintre meu:

que sempre viuré a la casa del turó com un hoste fantasmal,

assolellat o a l’ombra d’una alzina.

Miraré com esclaten els borrons de primavera

i com canta la deu dins el fullatge,

oloraré l’aigua clara entre els cavallons

o veuré caure la neu a l’hivern;

de nit, caminaré per les estances

i no despertaré a ningú.

Quan senti que algú parla amb la seva càlida veu,

jo em quedaré ben mut. Ningú no em veurà.







JOAN PUNTÍ I COLLELL

MANLLEU, 1886 – BARCELONA, 1962

Joan Puntí i Collell fou un eclesiàstic i escriptor. Va fer classes de català al Col·legi del

Carme de Manlleu i va fer d'organista a l'Església de Santa Maria. Escriví rondalles,

obres festives, moralitzants i d'apostolat. Va ser redactor i director de la revista El

Record, col·laborador del Manlleu (Primera època), capellà de l'Orfeó Català i creador

del butlletí de la Germandat de Sacerdots i Religiosos de Manlleu. Fou també un dels

col·laboradors del Foment de Pietat Catalana. Va participar diverses vegades als Jocs

Florals de Barcelona. El 1918 va guanyar la Viola d'or i d'argent, i el 1929 el primer

accèssit.

La Mainada felicita : versos

infantils per a festes onomàstiques

i altres diades i avinenteses

Puntí i Collell, Joan

Barcelona : Balmes, 1955

P 833 Pun

Roses i noses



P 833 Pun

Faules i moralitats


Barcelona : Foment de

Pietat : Balmes, 1951

IP 833 Pun

El Vers onomàstic : conjunt de

petits presents literàrio-piadosos

fets a unes noies ...



P 833 Pun

Comanda


Barcelona : Foment de Pietat, 1923

P 833 Pun

Cofret de versos : de l'indret

pairal : de la pietat humil : de

oració : de l'anar a la catedral :

d'arreu-arreu


Barcelona : Imp. de F. Giró, 1920

P 833 Pun

Cofret de versos


Barcelona : Imp. Mestre

Altés, 1918

P 833 Pun

Tribut a Joan Puntí i Collell : fill

il·lustre de Manlleu

Prat i Roca, Josep

Manlleu : [s.n.], 1979

92(Pun) Pra












MASIES DE RODA

MIQUEL ARIMANY I COMA

BARCELONA, 1920 - 1996

Miquel Arimany fou un dels escriptors més destacats

del nostre panorama literari del segle XX. Poeta,

narrador, assagista, dramaturg, traductor, gramàtic i

lexicògraf fou un dels impulsors de la llengua catalana

durant els temps més foscos. Com a editor, donà veu a

multitud d’escriptors publicant-los obra i al llarg de

quaranta anys (del 1952 al 1992) dirigí la

revista literària El Pont. L’any 1960 va crear, amb la

voluntat d’anar redreçant l’ús públic del català,

obstaculitzat sistemàticament per la censura, el Bloc

Maragall que encara avui arriba a milers de llars del

país. Miquel Arimany també fou l’autor d’un diccionari

de la llengua i d’obres gramaticals.

La seva vinculació a les Masies de Roda vingué per les

seves estades estiuenques al mas Pla de Roda, on

reposen les seves cendres, així com a través de les

seves freqüents visites a Roda de Ter.

.

Miquel Arimany i Enric

Morera

Arimany, Miquel

Barcelona : Sala d'Art Taller de

Picasso, 1983 P 833 Ari

L'Ombra del vent

Arimany, Miquel

Barcelona : Miquel Arimany, 1987

P 833 Ari

Versions de poesia

Arimany, Miquel

Barcelona : Arimany, 1986

P 833 Ari

Poesia : 1938-83

Arimany, Miquel


P 833 Ari

De foc i d'aire

Arimany, Miquel

Barcelona : Rafael Dalmau, 1982

P 833 Ari

Paisatges de Catalunya

Arimany, Miquel

Barcelona : Miquel Arimany, 1978

P 833 Ari

Cançons per a no cantar

Arimany, Miquel


P 833 Ari

Petit poema de Catalunya

Arimany, Miquel


P 833 Ari

Petit poema de Catalunya

Arimany, Miquel


P 833 Ari

D'aire i de foc

Arimany, Miquel

Barcelona : Sagitari, 1959

P 833 Ari



Poesias

Camp-Sangles, Josep

Vich : Anglada, 1881 P 833 Cami

L’Ajuntament de les Masies de

Roda convoca enguany el 4rt

Premi Literari Miquel Arimany.

JOSEP CAMP-SANGLES I MORER

MASIES DE RODA, 1857 – VIC, 1879














MASIES DE VOLTREGÀ

PERE ROCA I LLORET

MASIES DE VOLTREGÀ, 1963 - 1968

Rotacions

Roca Lloret, Pere

Tarragona : Tertulia de

Poesía Medina 15, 2001

P 833 Roc



Natural de les Masies de Voltregà, comarca d’Osona, on va transcórrer la seva infantesa i

primera joventut, es va traslladar a Tarragona on va cursar estudis, primer a l’antiga

Universitat Laboral, i després a l’Escola de Magisteri. Posteriorment obtingué la

llicenciatura en Filologia Francesa a la Universitat de Barcelona i treballà com a professor

de llengua i literatura francesa i castellana a diversos indrets, entre ells l’Institut Abat Oliba

de Ripoll, i com a traductor per a l’editorial Eumo de Vic. Va col·laborar en obres de teatre,

programes de ràdio i recitals de poesia. També va ser membre d’UR, grup dedicat a la

interpretació de la poesia fonètica.

JOSEP CRIBALLÉS I FAJA

MASIES DE VOLTREGÀ, 1933

Orís, poble i castell : recull de poemes

1989-1995

Criballés i Faja, Josep

Orís : [s.n.] 1996 (Torelló : Sellarès)

P 833 Cri

Els déus s’han mort ... de riure al sentir a un d’ells dir que ell era l’únic déu

NIETZSCHE

d’omega).

La cambra nua fuig per la finestra oberta a l'infinit, de la nit màgica penetra un clar de lluna i estiu, melodia de fons

d'un mirall on oneja aigua blava a la cambra nua.



Orís rebrota : recull de

poemes 1990-2007

Criballés i Faja, Josep

Orís : [s.n.], 2007

P 833 Cri




MUNTANYOLA

JOAN FARRÀS I TORT

MUNTANYOLA, 1926

Rector de Castellbell i Sant Cristòfol (Bages) des del 22 de desembre de 1958.

Estudià al seminari de Vic. Es llicencià en Filosofia i Lletres per la Universitat de

Barcelona. Ha exercit de professor de llengua i literatura en el Col·legi Lliure-Adoptat

de Cardona i en els instituts d’ensenyament secundari Guillem de Berguedà , de

Berga, i Pius Font i Quer, de Manresa. Pluja d'estels ; Poemes i cançons

Farràs i Tort, Joan

Sant Vicenç de Castellet : Farell, 2008

P 833 Far

Poemes a tres veus

Farràs i Tort Ramon, Josep i Joan

Barcelona : Claret, cop. 1996

P 833 Far



OLOST ROBERT JOVÉ I RAUBERT

OLOST, 1964 TERESA RIBERA I ICART

OLOST, 1952

Treballa de bibliotecari. Ha publicat

el recull Gelada negra (2000),

Espases rovellades (Premi Jacint

Verdaguer 2001) i Cançó de bressol del líquid amniòtic (2001).

Coneixedor i admirador tant del món

del cinema, com de la poesia i de la

cultura underground americana, la

seva obra combina hàbilment

aquests referents amb l’experiència

pròpia, amb la realitat quotidiana, i

amb els fets que han quedat per

sempre a la memòria.

Així, realitat i ficció es barregen i

donen l’autèntica dimensió d’una

imaginació que tendeix de forma

natural al mite.



Gelada negra

Jové i Raubert, Robert

[Vic] : Emboscall,

2000

P 833 Jov

Cançó de bressol

del líquid amniòtic :

poema



P 833 Jov

Espases

rovellades


Tarragona : El Mèdol

2002

P 833 Jov



Així com Penèlope

Ribera i Icart, Teresa

Prats de Lluçanès : Cal

Siller, 2006

P 833 Rib







ORISTÀ JOSEP RIERA I CANAL

ORISTÀ, 1950

A plena pell

Riera, Josep


P 833 Rie

Amb les mans de fang

Riera, Josep


P 833 Rie

Com aigua a tesa

Riera, Josep

[Badalona] : Òmicron, 2010

P 833 Rie

Del joc al seny

Riera, Josep


P 833 Rie

La Lletra menuda

Riera, Josep


P 833 Rie

Temps de vidre / antologia

poètica de Josep Riera ; amb música

de Jordi Lara

Riera, Josep

Barcelona : TRAM, DL 2000

CD 6.RIE 12

Pell i paraula

V.I.C.U.S.

Girona : Quimera, 2009

Sobre textos de Josep Riera

CD 091.7VIC

Pell de serp

Riera, Josep


P 833 Rie

La millor companyia

Riera, Josep


P 833 Rie

La Pell de l'altra

Riera, Josep


P 833 Rie



El Preu del blat

Riera, Josep

Prats de Lluçanès : Cal Siller, 2011

P 833 Rie

Reraguarda

Riera, Josep


P 833 Rie

Temps de vidre

Riera, Josep


P 833 Rie

Pagès de professió, la seva formació, autodidacta,

l’ha portat tant a escriure prosa com poesia, tot i

que el seu èxit en aquest darrer gènere l’han portat

a concentrar-hi més esforços. Membre del grup de

teatre Ridorta, d’Oristà, els seus poemes han donat lloc a un muntatge teatral en el qual han

participat tots els grups del Lluçanès.






http://sinera.diba.cat/search~S168*cat?/cCD+6.RIE+12/cCD+6.RIE+12!c/-3,-1,,B/browse

http://sinera.diba.cat/search~S168*cat?/cCD+091.7VIC/cCD+091.7VIC!c/-3,-1,,B/browse







RODA DE TER

JOSEP BAUCELLS I PRAT

RODA DE TER, 1862 – GRANOLLERS, 1926

Obtingué anomenada amb els

poemes Brots (1888) i amb els seus

articles patriòtics radicals, publicats

en català a El Obrero. Mancat de

salut, tornà a Roda de Ter, on es

dedicà a l’ensenyament. Escriví

també el drama sobre Bac de

Roda L’hereu de la forca (1919), el

llibre de poemes La barca d’or

(publicat el 1928), etc.

La Barca d'or : deixa poètica

Baucells Prat, Josep

Vic : Tip. Franciscana, 1928

P 833 Pra

Brots : poesías

Baucells Prat, Josep

Barcelona : La Academia, 1888

P 833 Pra



ESTEVE BUSQUETS I MOLAS

RODA DE TER, 1908– BARCELONA, 1991

Fou un periodista i escriptor català. Començà als diaris

d'orientació catòlica i vinculats a la Federació de Joves

Cristians El Matí, La Nau, Flama i director de L'Avant i del

diari Catalònia, a Tarragona el 1935.

Després de la guerra civil espanyola dirigí Tú, òrgan de les

HOAC, a Madrid. Posteriorment, va inaugurar la columna

diària Bon dia» a El Correo Catalán, primer esforç fet des del

1939 de catalanització d'una secció periodística a un diari

Barcelona. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Oasi : poesies

Busquets i Molas, Esteve

Ripoll : Scriptorium, 1930

P 833 Bus




JOSEP CLARÀ I ROCA

RODA DE TER, 1905 – BARCELONA, 1989

Vinculat al Centre Catòlic, va ser un

dels principals animadors de la vida

cultural rodenca anterior a la Guerra

Civil. Igualment, tingué un paper

crucial en la represa posterior, contribuint a la creació de tertúlies (la

Penya Verdaguer) i esdeveniments

literaris (els Jocs Florals de Roda de

Ter de 1947). Va publicar dos llibres de

poesia: Hores enceses (1947) i Pètals d’una flor (1980).

En Bach de Roda : lema:

esca, flama i caliu : poema en VI

cants i una entença

Clarà i Roca, Josep

Roda de Ter : [s.n., 200-?]

P 833 Cla

Pètals d'una

sola flor : sonets

Clarà i Roca, Josep

[S.l. : l'autor, 1980]

P 833 Cla






Premi Jaume Salés i

Sanjaume RODA DE TER

MIQUEL MARTÍ I POL

RODA DE TER, 1929 – VIC, 2003

Va cursar estudis primaris a l’escola parroquial del seu poble. A catorze anys comença a

treballar al despatx d’una fàbrica de filatura de cotó. Hi treballarà prop de trenta anys,

fins que el 1973 una esclerosi múltiple l’obliga a deixar la feina i el converteix en un

pensionista de gran invalidesa. Abans, als dinou anys, havia patit una greu tuberculosi

pulmonar. Casat dues vegades, té dos fills del primer matrimoni.

Ha publicat més de trenta llibres, la major part de poesia. Té però, editats un volum de

narracions, dos llibres de ‘memòries novel·lades’ i un de correspondència amb el poeta

Joan Vinyoli. Actualment la seva Obra Poètica és en curs d’edició a la col·lecció ‘Clàssics

Catalans del segle XX’ d’edicions 62. En volums personals o en antologies, la seva poesia

ha estat traduïda, entre d’altres llengües, a l’espanyol, portuguès, alemany, anglès, italià,

flamenc, eslovè, búlgar, rus, japonès, etc., i també, en el cas excepcional d’un poema

encarregat per la UNESCO, al xinès, a l’àrab, i a l’esperanto.

Ha traduït una vintena de llibres, principalment del francès, amb esporàdiques incursions

a l’espanyol i l’italià. Alguns dels autors els llibres dels quals ha traduït són: Neruda,

Saint-Exupéry, Apollinaire, Flaubert, Zola, Racine, Huysmans, Gianni Rodari, etc.. Entre d’altres, ha obtingut el Premi Óssa Menor, el Fastenrath, el ‘Premio de la Crítica’, el

Salvador Espriu, el Ciutat de Barcelona (en traducció primer i en poesia després), el

‘Nosside’ internacional a la Vall d’Aosta, etc.. El 1991 se li va atorgar el Premi d’Honor de

les Lletres Catalanes.

Té la Creu de Sant Jordi, la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts 1992 per part del

Ministeri de Cultura de l’estat espanyol. També el Premi Nacional de Literatura (1998) i la

Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1999).

L’ 11 de novembre de 2013 es complien deu anys de la mort de Miquel Martí i Pol. Diferents entitats, mitjans i col·lectius de tot Catalunya van

commemorar, durant el 2013, el desè aniversari de l’escriptor organitzant i impulsant tota mena d’iniciatives per tal de recordar-lo.

L’Ajuntament de Roda de Ter convoca els Premis Literaris de Poesia ‘Miquel Martí i Pol’ com a reconeixement i homenatge al poeta. El lliurament dels

Premis Literaris és un dels actes centrals de les Jornades Miquel Martí i Pol. Aquestes Jornades s’organitzen en homenatge a la figura del Martí i Pol i

tenen com a eix vertebrador el Premi de Poesia que porta el seu nom. Era l’any 1985 quan es va convocar per primera vegada aquest guardó i,

d’aleshores ençà, han estat molts els poetes dels Països Catalans que han participat en el certamen, poetes del Principat, de les Illes o del País Valencià

que han trobat en aquest guardó un impuls i un estímul per a la seva obra.

[L’OBRA DE MIQUEL MARTÍ I POL CONSTA D’UN GRAN LLEGAT

LITERARI. EN AQUESTA SECCIÓ PRESENTEM UN PETIT RECULL

D’ALGUNES DE LES SEVES OBRES]

Estimat Miquel

Llach, Lluís


92(Mar) Lla

La nit : onze

haikús

Martí i Pol, Miquel

Barcelona :

Perspectiva

Editorial Cultural,

cop. 2002

P 833 Mar

Creix el silenci

Sans, Montserrat

(Fotògrafa)

[Barcelona] :

Perspectiva, 2004

P 833 San

Sol de palla trenada :

antologia poètica, 1951-2003



P 833 Mar

Tot és possible :

paraules per a l'esperança


Barcelona : Ara Llibres, 2013

P 833 Mar

Tribut

de sorra i fulles a

Miquel Martí i Pol


Barcelona :

Mediterrània, 2011

P 833 Mar

Miquel Martí i Pol : el

compromís amb la vida

Barcelona : Fundació

Videoteca dels Països

Catalans, DL 2003

DVD 833.3(Mar) Miq

Miquel Martí i Pol recitat

per Ramon Martí i Pol



P 833 Mar

Amb els ulls oberts


[Barcelona] : 2003 MDS

Books/Mediasat, 2003

P 833 Mar

Degustació poètica : Terra ; Tendresa ;

Autoretrat



P 833 Mar



Veu incessant : poemes



P 833 Mar

Pensaments ;

Miquel Martí i Pol


Barcelona : Pòrtic,

2007

P 833 Mar

Lectura poètica

de Miquel Martí i Pol

des del Ladakh

Zanskar, el Tibet indi


Girona : Fundació Valvi :

Aura Comunicació, 2006

P 833 Mar

Petita història

de Miquel Martí i Pol



I 92(Mar) Fer

Bon profit! ; Per molts anys



IP 833 Mar



http://sinera.diba.cat/search~S168*cat?/aSans%2C+Montserrat+%28Fot%7bu00F2%7dgrafa%29/asans+montserrat+fotografa/-3,-1,0,B/browse

http://sinera.diba.cat/search~S168*cat?/aSans%2C+Montserrat+%28Fot%7bu00F2%7dgrafa%29/asans+montserrat+fotografa/-3,-1,0,B/browse














La Biblioteca Bac de Roda acull el Centre d’Interès Miquel Martí i Pol amb

documentació recopilada sobre la figura del poeta i el complet Fons Miquel

Martí i Pol, cedit per ell mateix, que aglutina 7644 registres de llibres i uns 1000

exemplars de revistes, així com els documents de l'arxiu personal format per 49

caixes i un total de 110 d'obres d'art, algunes de les quals estan exposades de

forma permanent a la biblioteca.

El 2013 es va posar en marxa una pàgina web dedicada al poeta:

www.miquelmartiipol.cat

http://www.miquelmartiipol.cat/

Quasi homenatge

Envelliran els llibres i potser

no els llegirà ningú, però la carn

no serà pas menys trista. Desaprendre

tan de futur és una tasca dura

i també ho és assajar de fer un nus

amb la corda del temps per recordar

que encara no has viscut i ja s'apropa,

furtiu i descaradament solemne,

el desenllaç. Toca el mar amb els ulls

cansats de no mirar i esborra els signes

de qualsevol complaença; que sigui

tot tan dur i tremolés que ja no puguis

recular més sense negar-te. Ara

potser ja res no compta, només l'arbre

que preserva l'espai de les ventades

contradient el ritme de les coses,

o la sageta que desfà camí

i és un repte de llum que t'assenyala

i esperes amb temor i amb alegria.

Envelliran llibres i molt més

hauràs envellit tu quan, mig escèptic,

mig resigant, recullis el farcell

d'enganys i desenganys i, altiu, contemplis

la immensitat amb la mirada neta

de turpituds i angoixes, tal vegada

estrafent sense ganes aquell gest

de revolta que ben pocs han comprès

però t'ha acompanyat tota la vida.

Petita faula de mi mateix 1 Jo, per exemple, em llevo cada dia a les set vint-i-cinc i m’afaito lentament perquè em vagui de reprendre, una a una, les paraules i omplir-me’n les mans. Són llargs els dies, llargues les hores lentes, i ara la gent creix massa de pressa i tothom perd el temps en ximpleries. 2 Jo, per exemple, esmorzo discretament i em rento polidament la boca, i tot té un aire plàcid mentre em vesteixo, i penso que el món és una cambra petita, amb quatre mobles per tota companyia. Però la gent creix massa de pressa i tothom perd el temps en ximpleries. 3 Jo, per exemple, dintre de poc ja farà vint- i-tres anys que treballo vuit hores cada dia, i he viscut sempre al poble i he engendrat fills, i estimo les coses i el silenci i encara em vaga als vespres tot sol al fons de casa d’escriure algun poema. Però la gent creix massa de pressa- ja ho he dit- i llegeix poc i pensa molt menys i tothom perd el temps en ximpleries.

RECONDUIM LA VIDA

Reconduïm-la a poc a poc, la vida,

a poc a poc i amb molta confiança,

no pas pels vells topants ni per dreceres

grandiloqüents, sinó pel discretíssim

camí del fer i desfer de cada dia.

Reconduïm-la amb dubtes i projectes,

i amb turpituds, anhels i defallences;

humanament, entre brogit i angoixes

pel gorg dels anys que ens correspon de viure.

En solitud, però no solitaris,

reconduïm la vida, amb la certesa

que cap esforç no cau en terra eixorca.

Dia vindrà que algú beurà a mans plenes

l’aigua de llum que brolli de les pedres

d’aquest temps nou que ara esculpim. nosaltres.

COM UN OCELL A LES MANS Com un ocell a les mans d'un infant, tan insegura com un ocell de niu a les mans d'un infant, la meva veu a les vostres mans. Insistiu a voler posseir la bellesa i heu perdut el tacte de les coses delicades. Les vostres mans són dures com un rostoll i teniu dits desiguals i gruixuts; debades l'aigua de la meva veu hi cau com una pluja. Transmesa constantment, tothora renovada, la bellesa és el vostre patrimoni, però vosaltres estimeu absurdament el risc o la peresa, trista i rutinària, d'una llar de cartó. Puc predicar-vos amb les vostres mateixes paraules: fugiu del cristianisme de les coses, paganitzeu de nou tots els afectes, car per assolir la bellesa us heu de despullar de prejudicis i viure amb els ulls ben oberts i amb els sentits tensos com un crit. Llavors recobrareu el tacte de les coses lleus i les vostres mans seran de vent i de llum.

VINT-I-SET POEMES EN TRES TEMPS Ai, quin pes tan feixuc als muscles em fa sentir aquesta gent que treballa només per assolir un futur sòlid i estable i que envelleix, neguitejada i recelosa, davant la persistent maldat dels homes. Aquesta gent loquaç i adelerada que, sense esforç aparent, separa el bé del mal i amb un índex feixuc i reptador aplica càstigs i anatemes. Aquesta gent tenaç, que fa negocis, i que els defensa amb urc i, a poc a poc, esdevé lletja i agressiva i trista. Ai, quin pes tan feixuc, quin mal gust a la boca. * No demano gran cosa: poder parlar sense estrafer la veu, caminar sense crosses, fer l'amor sense haver de demanar permisos, escriure en un paper sense pautes. O bé, si sembla massa: escriure sense haver d'estrafer la veu, caminar sense pautes, parlar sense haver de demanar permisos, fer l'amor sense crosses. O bé, si sembla massa: fer l'amor sense haver d'estrafer la veu, escriure sense crosses, caminar sense haver de demanar permisos, poder parlar sense pautes. O bé, si sembla massa...

TEMPS D’INTERLUNI

El silenci també és un atzucac

i també es diu amb silenci.

Potser

cap gest no és tan clar i tan transparent

com tu pensaves, i ara sents l'ofec

de tants gestos sobrers.

Potser el costum

t'ha convertit en aquest personatge

hieràtic i solemne que malviu

entre la por terrible a veure's nu

i el terrible desig de despullar-se.

EL POBLE El poble és un vell tossut, és una noia que no té promès, és un petit comerciant en descrèdit, és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps. El poble és una xafogosa tarda d’estiu, és un parapet damunt la sorra, és la pluja fina de novembre. El poble és quaranta anys d’enfilar-se per les bastides, és el petit desfici del diumenge a la tarda, és la família com a base de la societat futura, és el conjunt d’habitants, etc., etc. El poble és el meu esforç i el vostre esforç, és la meva veu i la vostra veu, és la meva petita mort i la vostra petita mort. El poble és el conjunt del nostre esforç i de la nostra veu i de la nostra petita mort. El poble és tu i tu i tu i tot d’altra gent que no coneixes, i els teus secrets i els secrets dels altres. El poble és tothom, el poble és ningú. El poble és tot: el principi i la fi, l’amor i l’odi, la veu i el silenci, la vida i la mort.

TEMPESTA

Puc sobreviure amb poca cosa, i ara,

quan preveig que l’oratge portarà

perfums tal volta torbadors, m’aclofo

per oferir un xic més de resistència.

Del desamor que em ronda, algú, llunyà

com l’ull remot del temps, se n’aprofita

per inventar-se un amor fet a mida.

És bo complaure, i és cansat. Tants límits

per transgredir agosten les paraules.

Trec el cap al carrer i ningú m’hi espera.

Ara passa més gent pel pont i em sembla

que tots estan molt més atrafegats

que anys endarrera. Fa molt temps que trona

pel cantó de ponent, però el gran xàfec

no arriba mai. Tancaré amb pany i clau

el calaix dels projectes. Tant se val

que em comparteixi amb mi mateix per si

no hi ha esperança, ni retorn, ni ruta.

JAUME SALÉS I SANJAUME

RODA DE TER, 1932 - 2010

Escriptor i historiador. Destacà tant per les seves importants aportacions en el camp de la història local, com per la seva

producció literària que abarca pràcticament tots els gèneres.

Va ser membre de la Penya Verdaguer, al costat de Josep Puigdollers i Josep Clarà i d'escriptors reconeguts com Miquel

Martí i Pol i Emili Teixidor.Reconegut activista cultural tant a nivell local, com comarcal. Fundà i fou membre de diferents

entitats rodenques com Tertúlia i Nova Tertúlia, juntament amb Miquel Vilar i Blanch i Anton Vilaseca. Va desenvolupar, així

mateix, una important tasca com a impulsor de publicacions locals. Durant anys va col·laborar com a redactor i articulista

de la revista Roda de Ter, de la que també fou director. A més a més va fundar la revista humorística El Mussol i el periòdic

local El 13.

Una de les seves obres més reconegudes i que adquirí una gran popularitat als anys vuitanta, fou l'obra en vers, l'Encís del

Pessebre, també coneguda com els Pastorets de Roda.




El Baró de Savassona

Salés i Sanjaume, Jaume

Roda de Ter : Jaume Salés i

Malian, 2009

P 833 Sal

GUILLEM RAMISA I AYATS

RODA DE TER, 1985

El Món

ample

Ramia Ayats,

Guillem

[Barcelona :

l'autor], 2013

P 833 Ram

Els Llavis muts

Ramia Ayats, Guillem

[Barcelona : L'autor], 2010

P 833 Ram

Jo no en tinc la culpa


[Barcelona : l'autor], 2009

P 833 Ram

Un polsim de merda


Rodríguez Mercader, Gerard

[Barcelona : els autors], 2008

P 833 Rod



El Premi Jaume Salés i Sanjaume de teatre és un guardó literari de dramatúrgia en llengua catalana creat l'any 2012 per l'Ajuntament de Roda de

Ter (Osona). Duu per nom l'escriptor local Jaume Salés i Sanjaume com a mostra d'homenatge i reconeixement. El guardó forma part dels Premis

Literaris de Roda de Ter i s'atorga biennalment dins de les Jornades Miquel Martí i Pol que se celebren el cap de setmana després de l'11 de

novembre, data de la mort de l'escriptor.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Miquel_Mart%C3%AD_i_Pol

http://ca.wikipedia.org/wiki/Miquel_Mart%C3%AD_i_Pol

http://ca.wikipedia.org/wiki/Emili_Teixidor

http://aladi.diba.cat/search~S168*cat?/aSal%7bu00E9%7ds+i+Sanjaume%2C+Jaume/asales+i+sanjaume+jaume/-3,-1,0,B/browse






http://ca.wikipedia.org/wiki/Dramat%C3%BArgia

http://ca.wikipedia.org/wiki/Llengua_catalana


http://ca.wikipedia.org/wiki/Roda_de_Ter

http://ca.wikipedia.org/wiki/Roda_de_Ter

http://ca.wikipedia.org/wiki/Osona

http://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Sal%C3%A9s_i_Sanjaume

http://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Literaris_de_Roda_de_Ter

http://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Literaris_de_Roda_de_Ter

http://ca.wikipedia.org/wiki/11_de_novembre

http://ca.wikipedia.org/wiki/11_de_novembre

ST. HIPÒLIT DE VOLTREGÀ JAUME ANGLADA I RODELLAS

SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ, 19??

A tot vent : poemes

d'abans d'ahir

Anglada i Rodellas, Jaume

Sant Hipòlit de Voltregà :

Ajuntament de Sant Hipòlit

de Voltregà, 1991

P 833 Ang

BRUNA GENEROSO I M IRALPEIX

BARCELONA, 1986

Va néixer a Barcelona l’any 1986.

Viu a Sant Hipòlit de Voltregà,

Osona. És llicenciada en Traducció i

Interpretació i té un Màster en

Creació Literària per la Universitat

Pompeu Fabra. Ha guanyat diversos

premis literaris i té escrits inclosos

en cinc volums col·lectius.

On has deixat la veu?

Generoso i Miralpeix, Bruna


P 833 Bru





Tu!

Tu, presoner que atalaiaves

la partida d’un vaixell,

jo prou sé el que pensaves,

…ta imaginació era un ocell!

Tu, captiu que en hores blanes,

ajaçat vora la mar,

mires lluny i no t’aplanes,

… tens algú a qui estimar!

Tu, reclòs que en les nits llargues,

desvetllat no saps dormir.

Hores que et semblen amargues,

… ja s’acaba el teu sofrir!

No ets ni reclòs, ni captiu

i menys un tristoi presoner.

Somnies a bastir ton niu,

… i la teva vida refer!



SALVADOR GIRALT I ARNELLA

BARCELONA, 1954



Orgia numeral i altres

monòlegs

Giralt, Salvador

Tordera : Emboscall, 2011

P 833 Gir

Àvia Rosa

Giralt, Salvador


P 833 Gir

Miratges

Giralt, Salvador


P 833 Gir

Romanço de l'Ambròs i del

seu tros

Giralt, Salvador


P 833 Gir

Vint-i-dos poemes

Giralt, Salvador


P 833 Gir

Romanço d'en Valentí

que era un nas d'allò més fi

Giralt, Salvador


P 833 Gir

Resideix a Sant Hipòlit, on es va traslladar a finals dels anys vuitanta. En

unes referències autobiogràfiques recollides en el llibre Exit (Premi Relatos

con Clase 2000), explica que les ganes d’escriure li van venir, ja complerts

els trenta anys, una temporada que vivia a Banyoles, i conclou que la

influència de l’estany hi devia ser decisiva. Per a qui coneix els llibres de

poesia (Miratges, Elionor, Àvia Rosa) i narrativa (Ludus puerorum) que Giralt

ha anat publicant al llarg dels anys noranta en editorials artesanals,això li

permet entendre per què la seva obra es manifesta, des dels seus

inicis,com una proposta molt personal, allunyada de tendències dictades

per gurús i capelletes, i manté el lúcid compromís d’ajustar les formes

expressives a la comunicació literària d’un ric bagatge humà adquirit al llarg

d’anys de viure amb afany d’autenticitat. També revela que l’aparició de

l’entorn natural en moltes de les seves obres no és pas gratuïta, sinó que es

constitueix com un rerefons simbòlic on es projecten –anhels i frustracions–

les profunditats més fosques de la psique de l’autor.

.

Àvia Rosa

Giralt, Salvador


P 833 Gir

Miratges

Giralt, Salvador


P 833 Gir

Romanço de l'Ambròs i del

seu tros

Giralt, Salvador


P 833 Gir

Romanço d'en Valentí

que era un nas d'allò més fi

Giralt, Salvador


P 833 Gir

http://www.salvadorgiralt.cat/











http://www.salvadorgiralt.cat/bografia.html

ST. JULIÀ DE VILATORTA

RAMON BOIXEDA I GONZÁLEZ

SANT JULIÀ DE VILATORTA, 1981

És fill de Sant Julià de Vilatorta.

Després de viure uns anys a Girona es

va traslladar a Barcelona.

De formació Arquitecte Tècnic i

llicenciat en Teoria de la Literatura i

Literatura Comparada, també exerceix

de cronista cultural en diferents mitjans

de premsa en català.



La Pell fina

Boixeda, Ramon


P 833 Boi

ST. PERE DE TORELLÓ MARIA FONT I CASTANY

SANT PERE DE TORELLÓ, 1928 DOLORS CUBÍ I QUADRADA

SANT PERE DE TORELLÓ, 1973

Adéus definitius

Font, Maria


P 833 Fon

Desarrelats

Font, Maria


P 833 Fon

Adéus definitius

Font, Maria


P 833 Fon

Nits

Font, Maria


P 833 Fon

Sota el fumeral

Font, Maria


P 833 Fon

Desarrelats

Font, Maria


P 833 Fon

Enderrocs

Font, Maria


P 833 Fon

La mort al camp i

altres poemes

Font, Maria

Torelló : [l'autora], 1981

P 833 Fon

Les Coses petites

Cubí, Dolors


P 833 Cub












http://aladi.diba.cat/search~S168*cat?/aCub%7bu00ED%7d%2C+Dolors/acubi+dolors/-3,-1,0,B/browse


ST. QUIRZE DE BESORA Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:


MAX BESORA I MASCARELLA BARCELONA, 1980

L'Espectre electromagnètic

Besora, Max


P 833 Bes

JOAN CARLES I RIBAS LA FARGA DE BABIÈ, 1931

Visions poètiques

d'en Joan Carles i Ribas

Carles i Ribas, Joan

[S.l. : l'autor], 2011

P 833 Car



CRISTINA CASAS I MATA SANT QUIRZE DE BESORA, 1971

Va néixer a Sant Quirze de

Besora, població on resideix. És

llicenciada en Psicologia per la

UAB i treballa com a psicòloga en

una Fundació que atén persones

amb discapacitats.

Ha publicat llibres de relats i de

poesia i ha estat guardonada amb

diversos premis.

Al mig de les coses

Casas i Mata, Cristina


P 833 Cas

Úter

Casas i Mata, Cristina


P 833 Cas



MANEL CASTROMIL I PÉREZ EL FIGARÓ, 1971

El Llanto del erial

Castromil Pérez, Manuel

Barcelona : Parnass, 2001

P 834 Cas



JOSEP CHECA I FALGÀ

CALDES DE MONTBUI, 1962

Comparteix l’ofici de poeta amb els seus lligams amb el món rural i la natura. Ha participat

en recitals i ha estat conferenciant en centres culturals com ara l’Ateneu Barcelonès, el

Pen Club Internacional, l’Ateneu Terrassenc o la biblioteca Joan Triadú de Vic, etc.

Ha donat xerrades i fet presentacions dels seus llibres a un grapat de pobles del nostre

país. Diverses companyies teatrals han dramatitzat part de la seva obra.



Els Arbres que no conec

Checa, Josep

Manresa : Abadia, 2013

P 833 Che

Carrer Malats

Checa, Josep

Manresa : Abadia, 2012

P 833 Che

30 orquídies

Checa, Josep

Barcelona : Abadia de Montserrat,

2009

P 833 Che

Què vols que et porti?

Checa, Josep


P 833 Che

La Temerària estratègia del

funàmbul cec

Checa, Josep


P 833 Che

Tots els teus noms

Checa, Josep


P 833 Che

El Temps i les paraules

Checa, Josep


P 833 Che

EXTINCIÓ …amb una vaga complicitat:

Jorge Luis Borges

Joan Margarit

Hermann Hesse

Cap mot no els motiva, ni cap gest, ni cap paisatge. De vegades les respostes

als seus misteris són insondables, tenebroses. Sigui com sigui, els diners sempre hi tenen molt a veure, i el poder també. Una seqüència infinita. Una infinita crueltat.

Dones de gebre vessen llàgrimes eixutes sobre flors de plàstic –aquet és tot el seu plany, amb audiovisuals els festius, a ponent de taula-

Els fascina la grafia de les morts: la dòcil mort, el miserere d’enyor per un pam de cel de l’ocell amb els ulls burxats i el pres sense esperança. El noble espasme

i el vòmit de sang del brau i el rebel traït... Aquests són els motius del llop ? més que llop, boc o bou mans; animal de granja servil i estúpid.

De l’original, estepari o no, extingit per desdesig i embalsamat, només en queden les engrunes d’un àpat d’àcars.

MARIA PORTÚS I CRUELLS ST QUIRZE DE BESORA, 1919 – MONTESQUIU, 2006

MARGARITA SELLAS I PUIG ST QUIRZE DE BESORA, 1908 – MONTESQUIU, 1992

Poemari il·lustrat de

na Maria Portús Cruells

Portús Cruells, Maria

Montesquiu : Ajuntament de

Montesquiu, 2007

P 833 Poe

Margarida Sellas : actriu,

poetessa i pintora autodidacta

Sellas, Margarita

Montesquiu : Ajuntament de

Montesquiu, 2007

P 833 Sel












TARADELL

ROSER BIGAS I BRUGALLA

TARADELL, 1928

Roser Bigas i Brugalla va estudiar fins

als 14 anys a l'escola de les

Dominiques de Taradell, on va tenir dos

grans professors, sor Rosa Sitjà i

mossèn Ramon Vidal, que li

transmeteren les ganes de llegir i

aprendre. Va treballar al sector tèxtil, es

va casar i té dues filles i tres néts.

Actualment està jubilada, però sovint

col·labora amb algunes entitats de

Taradell escrivint els seus versos.

Versos senzills : recull de poesia

Brugalla Bigas, Roser

Taradell : [l'autora], 2011

P 833 Big



FRANCESC CAMPRODON I SAFONT

TARADELL, 1816 – L’HAVANA (CUBA), 1870

Poeta i autor dramàtic. Estudià lleis però es dedicà a la literatura. Les

seves obres s’estrenaren a Madrid. Fou diputat pels districtes de

Gràcia, Vic i Santa Coloma de Farners, i administrador reial de les

rendes de Cuba. Actuà en conferències i les seves poesies foren llegides

en diferents sessions.



Francesc Camprodon i Safont :

autor de Marina, l'òpera de Lloret

Ruscalleda i Gallart, Sebastià [Lloret de Mar] : Club Marina, 2009

92(Cam) Rus

¡Flor de un día! : drama en un

prologo y tres actos : en verso

Camprodon i Lafont, Francesc Madrid : Imprenta La Propaganda, 1898

T834 Cam

ROSA CODINA I COSTA

TARADELL, 1949

En el mar del pensament

Codina Costa, Rosa


P 833 Cod

Destí d'amor

Codina Costa, Rosa

Barcelona : Comte d'Aure, 2003

P 833 Cod

Sensacions. Paraules i poemes

Codina Costa, Rosa


P 833 Cod




http://www.taradell.cat/imatges-veure_imatge-4593-cat.htm




MONTSERRAT MOLAS I PUJOL TARADELL, 1925-1997

La Montserrat neix a Taradell el 29 d’octubre de 1925. Hi passa tota la seva infantesa. Una

imatge li quedarà especialment gravada d’aquests anys: el Montseny. Diferents poesies hi fan

al·lusió: “em porta remembrança d’aquell Montseny on hi vaig passar la infància ben a prop

seu...”, o, encara: “Muntanya d’ametistes, Montseny preuat, records de ma infantesa, oh

temps passat!”.

Anys més tard, amb els fills ja aposentats, la Montserrat voldrà tornar a Taradell. Amb l’Esteve

hi llogaran la seva “casa de vacances” on passaran regularment els finals de setmana. Per altra

banda es faran càrrec de la concessió dels avantpassats en el cementiri del poble.

Finalment, la Montserrat podrà acomplir el seu somni: “que les meves despulles, un cop ja

pols, poguessin quedar sempre al teu envolt...” Serà enterrada a Taradell el 5 d’abril de 1997.



Poètica

Molas Pujol, Montserrat

[Aiguafreda : Esteve

Muntada], 1998

P 833 Mol

I he llegit el teu nom, allà imprès,

en un senzill record, humil com tu mateix. I he pensat que els teus noms

prou que t’esqueien: Salvador, i revifador de la nostra llengua; Espriu (o esperit), tot tu ho eres;

Castelló, un castell o fortalesa. Tot això ho fores tu per Catalunya. Un esperit salvador de la cultura.

(23 de febrer de 1985)

A SALVADOR ESPRIU

Tu, que vas cantar la mort més que l’amor; tu, que vares viure pensant

sempre en morir, avui, en el teu enterrament quan abandonàvem el teu cos mort,

t’he sentit viu en el nostre entorn. El teu esperit tot ho omplia,

JOSEP ORS I SELLABONA

TARADELL, 1958



Només són

fragments

Ors, Josep


P 833 Ors



Interiors : poesia

Peraire Alcubierre, Josefina

Barcelona : Comte d'Aure, 2003 P 833 Per

Pell de temps : poesia



P 833 Per

Nasqué a Barcelona, on resideix. És Llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat de

Barcelona. Actualment, es dedica a la ceràmica i a l’escultura, ha participat en

nombroses exposicions individuals i col·lectives. Es confessa també, amant de la música

i la paraula, des de sempre.

Forma part del Grup Literari Poesia Viva, i és membre actiu del Seminari d’Investigació

Poètica de Barcelona, fundat i dirigit per l’escriptor i professor de Preceptiva Poètica,

Josep Colet i Giralt.

Ha guanyat diversos premis literaris.

EL ROSTRE

Haikus

Modela, el mestre, el rostre que el captiva. Batega el marbre!

L’ideal guia el cisell de l’artista que vol palpar-lo...

Llavis de gebre fonent-se en la quimera

que els torna flama...

AMB ARMES DE PAU Salvàvem els mots de la nostre llengua

el meu poble i jo. ( Salvador Espriu)

No vull escriure d’odis ni venjançes ni de passats sagnants ni d’enemics. Això, ja em viu a dins...

Vull escriure un somni compartit on cada idea, cada lluita independent, sigui una arma de pau per enlairar la llengua, que va cantar-nos al bressol.

La llengua que ha trenat la maravella d’un Llull i un Verdaguer, per dir-ne dos, i aquell ventall immens que trena noms de seny i saviesa

que ens ha fet créixer. Quina minsa cultura la d’aquells que no entenen que cada patrimoni fa un TOT UNIVERSAL que ens fa més rics.

Si amb la política, seguint les passes democràtiques, un poble no assoleix el seu cimal,

sols beslluma la porta de sortida que ens obre l’esperit.

Ets, CATALUNYA

la viva arrel remota que en mi s’aferra, i amb l’eina de la parla, el meu present afirmo!

JOSEFINA PERAIRE I ALCUBIERRE BARCELONA, 1947

A l'ombra dels bambús :

haikais i tankas


[Granollers] : Granollers, 2001

P 833 Per

Consulta a quines

biblioteques d’Osona estan disponibles els següents exemplars a:


Enfilo llunes : poesia



P 833 Per





ANTONI PLADEVALL I ARUMÍ

TARADELL, 1961

És un escriptor i professor català. Doctor en filologia clàssica i professor de llatí i grec, es

va presentar com a escriptor amb el poemari Les noies de l'hoste, inclòs en el llibre

col·lectiu 6 poetes 83. Escriu en diferents publicacions periòdiques, entre les que

destaca Ausa, el butlletí del Patronat d'Estudis Osonencs, de la qual fou director entre

1990 i 1994.

Com a escriptor ha publicat l'assaig La il·lustració a Vic. Les aportacions de Francesc de Veyan i Mola i Llucià Gallissà i Costa (2000), el dietari La mentida original (2000), les

proses breus Quadern de Can Garbells (2002) i les novel·les La lliça bruta (2001)

i Massey Ferguson 35 (2003). Ara bé, l'èxit de crítica i públic li va arribar amb la

novel·la Terres de lloguer , premi Pin i Soler de Tarragona 2005. També ha guanyat

el premi Joaquim Amat-Piniella del 2007 amb Terres de Lloguer i el premi Carlemany de

novel·la del 2008 amb La papallona negra.

6 poetes 83

Barcelona : Associació de Joves Escriptors :

Edicions del Mall, 1983

P 833 6poe

Consulta a quines biblioteques d’Osona estan disponibles els



M. Carme Pujol va néixer a Taradell l’any

1930 i estudià el Batxillerat al col·legi de

l’Infant Jesús (Dames Negres) de Barcelona.

Arran del seu matrimoni es traslladà a una

masia dels afores de Bellvís (Pla d’Urgell).



Cercant la pau

Pujol i Boix, M. Carme [s.l : s.n], 1987

P 833 Puj

M. CARME PUJOL I BOIX

TARADELL, 1930

CAMINES...

Camines...

cercant ni tu saps què, que el teu cor ompli

i sadolli el desig del teu voler.

Camines...

i el neguit et devora i res no t’omple;

no sents més que buidor dins del teu ser.

I en la teva follia cerques, orba,

el doll que posi fi a la teva set.

Atura’t!

i deixa la fal·làcia mentidera

que vols que dugui la teva ànsia a port;

no miris ni endavant ni endarrera,

perquè tens més a prop la teva sort.

Trepitja fermament l’eixuta terra,

amb els ulls ben oberts, contempla el cel,

i l’aire pur que et dóna com a ofrena,

a ple pulmó respira sens recel.

Atura’t!, no busquis més a fora

la pau que neguiteja el teu anhel,

que sols seràs feliç si aquesta joia,

aprens a conrear-la dintre teu.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ausa


http://ca.wikipedia.org/wiki/Premi_Joaquim_Amat-Piniella

http://ca.wikipedia.org/wiki/Premi_Carlemany_de_novel%C2%B7la

http://ca.wikipedia.org/wiki/Premi_Carlemany_de_novel%C2%B7la



PRATS DE LLUÇANÈS ISIDRE CASTELLS I CASADESÚS

PRATS DE LLUÇANÈS, 1889 – ORISTÀ, 1936

Perfums i clarors

Castells i Casadesús, Isidre

Vich : Gazeta de Vich, 1934

P 833 Cas



Mn. Isidre Castells va néixer el 1889 a cal

Bagues, al carrer de Vic de Prats de

Lluçanès, on actualment encara hi ha una

placa que ho recorda. El 1904 se’n va anar

a estudiar al seminari de Vic i després de ser

ordenat sacerdot va passar per diferents

parròquies fins que el 1929 retornà a Prats.

Fou assassinat el 1936 poc després d’haver

començat la guerra civil.

Retorn a la pàtria

Aquella pau dolça del poble que estimo oh com la retrobo dins l'aspre camí dels dies que passen i que ara ja oviro com posen al viure el dol d'una fi. les serres grogueigen del sol que declina i un fons de tristesa s'amaga en les valls; perquè no m'arriben d'allà a la masia les dolces tonades i el càntic dels galls? Si tant em somreien els jorns d'infantesa saltant a gambades afraus i camins com és que ara sento mirant la carena l'agror i dolcesa que em punyen a dins? Oh pàtria estimada, que tens a tothora un riure placèvol i un cor bondadós, i saps de la vida l'amor i la joia i ets sempre festosa d'un cel tant blavós! Tu vols l'acollida donar a n'el hoste que es posa en tos braços joliu com infant, i acobles alegra els fills a tes vores car vius de les mares l'amor bategant. Jo sempre en ma vida t'he vist enardida, en hores festives i en temps de condol, si mai la penúria ton cor esllanguia un raig d'esperança t'ha dut el consol. Per xò en el retorn a ta falda amorosa jo prec que m'acullis tot fent el camí que m'obre un esquinç de ferida i em dóna l'agror i dolcesa que jo no sé dir. I així quan devingui la mort no llunyana perquè ja mos dies s'escolen lleugers, la fe de mos pares vull dur-la guardada a dintre la tomba i arran dels xiprers.

LA LLAURADA

Mentres al peu del camp remuga la parella el bon pagès reposa del fatigós treball, el sol que ja decanta fereix de ple la rella, i els ulls li pampelluguen de la vivor del tall. Tot s’omple de baf que deixa la solcada, ara les mans són brunes del pa que haurà llescat, i com un fil de llum raja la mel daurada que torna groc son rostre del tot auriolat. La terra ja llaurada voldria fecondar i espera vivament la joia del sembrar perquè de nou esclati el fruit d’una altra anyada; mira el pagès extàtic els solcs indefinits; després vora del marge els bous són desjunyits i regna sobre el camp la pau de la vesprada.


poetes oson aguia a

Education