pla director d’oncologia · 2013-01-13 · la missió del pla director d’oncologia és...

(PD) Planificació i AvaluacióPla Director d’Oncologia

Pla Director d’Oncologia

03


Planificació i AvaluacióPla Director d’Oncologia

Biblioteca de Catalunya. Dades CIP:

Serveis sociosanitaris: indicadors per mesurar elscriteris de qualitat de l'atenció al pacient i a lafamília. _ (Planificació i avaluació sanitàries; 2)A la part superior de la portada: Pla DirectorSociosanitariISBN 84-393-7239-6I. Hilarión, Pilar, dir. II. Catalunya. Departament deSalut III. Pla Director Sociosanitari (Catalunya) IV.Col·lecció: Planificació i avaluació sanitàries; 21. Serveis sanitaris _ Catalunya _ Avaluació 2. Serveissanitaris _ Catalunya _ Control de qualitat614.39 (467.1)

© Generalitat de Catalunya. Departament de SalutEdita: Direcció General de Planificació i Avaluació.Pla Director d’OncologiaPrimera edició: Barcelona, octubre de 2006Tiratge: 1.000 exemplarsISBN: 84-393-7239-6Dipòsit legal: B-46369-2006Assessorament lingüístic: Caballeria T&A SLDisseny: eggeassociatsImpressió: Gràfiques Pacífic

Índex


Presentació de la consellera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .5

1. Resum executiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7

2. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .112.1 Antecedents històrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .11

3. Finalitat del pla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .153.1 Missió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .163.2 Valors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .163.3 Objectius del Pla de salut de Catalunya 2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .173.4 Horitzó temporal 2005-2007 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .17

4. Organització del pla director . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .194.1 Organigrama . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .214.2 Direcció del Pla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .214.3 Consell Assessor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .224.4 Comissió Permanent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .224.5 Grups de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23

5. Anàlisi de situació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .255.1 Sociodemografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .275.2 Impacte del càncer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .295.3 Prevenció i cribratge del càncer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .365.4 Morbiditat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .375.5 Radioteràpia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .445.6 Hospital de dia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .455.7 Anàlisis econòmic. Estimació de la despesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .455.8 Anàlisi qualitatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .475.9 Anàlisi DAFO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .48

6. Propostes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .51

7. Mapa sanitari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .69

8. Seguiment i avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .79

9. Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .87

10.Actors del pla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .91

11. Annex . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10111.1 Quadre resum d’objectius, línies i projectes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10311.2 Llistat acrònims . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10411.3 Decret . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .105

Presentació de la consellera de Salut, Marina Geli, per al Pla director d’oncologia

La planificació sanitària és un dels eixos fonamentals de la política de Govern. El bonnivell de qualitat i eficàcia del sistema sanitari català fa que la salut dels ciutadans deCatalunya sigui una de les millors del món. En aquest marc, la planificació sanitària delDepartament de Salut té com a objectiu marcar les directrius estratègiques per continuar

avançant en la millora de l’estat de salut, la disminució de les desigualtats i l’eficàcia dels serveis de salut. Calfer especial èmfasi en que els serveis de salut continuïn contribuint a la millora de la salut i de la qualitat de vidadels ciutadans amb la incorporació de la nova evidència científica i la visió dels professionals i dels ciutadans.

El Pla de salut de Catalunya és l’eina amb la que es dota el Govern per marcar les prioritats en matèria de salut.El Govern de la Generalitat, fomentant el rol directriu del Pla de salut, el reforça creant els Plans directors ques’encarreguen de fer operatives les polítiques marcades en el Pla de salut. El Departament ha prioritzat sis matè-ries, en base a l’anàlisi de la salut, dels serveis sanitaris i del context socioeconòmic del país com a plans direc-tors per al període 2005-07; són la salut mental i les addiccions, l’oncologia, les malalties vasculars, elsproblemes de salut sociosanitaris, la immigració i la recerca en ciències de la salut.

Els Plans directors, adaptats a la realitat del nostre país i al context econòmic sanitari, defineixen les activitats il’ordenació de serveis necessària per assolir les polítiques plantejades amb una visió integrada de la situació iaborden des de la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia fins a la rehabilitació, amb les actuacions dediagnòstic i tractament. Els Plans defineixen un model d’atenció i organització de serveis que parteixen de la rea-litat i permeten continuar avançant en l’eficàcia i qualitat del sistema.

Amb aquestes línies els vull presentar el Pla director d’oncologia, fruit del treball de molts professionals que, jun-tament amb institucions proveïdores de serveis, associacions de pacients i familiars i tècnics del Departament,han elaborat les principals línies estratègiques i operatives per assolir els objectius de salut i de qualitat i eficà-cia de serveis.

Un dels problemes de salut prioritaris a la nostra societat són les malalties oncològiques, la seva incidència i pre-valença en la població i la gran taxa de mortalitat que suposen. Això, unit a les grans possibilitats pel que fa a laprevenció d’aquest tipus de malalties i als tractaments que les acompanyen, fan aconsellable l’existència d’unpla específic que defineixi, cada tres anys i de forma sistemàtica i exhaustiva, les noves actuacions a desenvo-lupar en l’àmbit de la promoció, la prevenció, la detecció precoç, el diagnòstic i tractament i l’atenció pal·liativade la malaltia oncològica.

Per donar resposta a tots aquests reptes que ens ofereix la societat actual es crea el Pla director d’oncologia enl’àmbit de la salut que, amb una periodicitat de tres anys, fixa els objectius d’atenció a la població així com lesaccions que faran possible que aquests objectius s’assoleixin.

La missió del Pla director d’oncologia és aconseguir un màxim control del càncer tenint en compte els recursosdisponibles. Les directrius i les actuacions definides en aquest Pla han d’orientar els objectius i les intervencionsdel Pla de salut en la prevenció i el control del càncer.Aquesta important eina de treball s’acompanyarà del desenvolupament dels processos preventius i assistencialsi dels circuits necessaris per fer operatives les estratègies del Pla director en les diferents regions i GovernsTerritorials de Salut de Catalunya.

El Pla, que s’acompanya de material de formació destinat als professionals i d’informació per a pacients i fami-liars, neix amb la voluntat de ser transparent i de publicar de forma sistemàtica els seus resultats.Vull agrair a tots aquells que han participat en l’elaboració del document la seva dedicació i esforç realitzat.Espero i desitjo que aquest Pla sigui d’utilitat per a tots els professionals que treballen en el sistema sanitari i quecontribueixi a la millora de la salut i qualitat de vida dels ciutadans de Catalunya del segle XXI.

Marina Geli i FàbregasConsellera de Salut

5


1. Resum executiu

MissióMillorar la salut de la població catalana i disminuir la incidència i la mortalitat encàncer amb equitat, qualitat, accessibilitat i sostenibilitat del sistema sanitaricatalà, essent la informació i la formació les nostres eines de treball.

Objectiu i línies de treballObjectius generals del Pla director d’oncologia:1. Reduir la incidència i la mortalitat en càncer a Catalunya.2. Millorar la qualitat de vida en tot el procés.3. Millorar l’accessibilitat, garantint el diagnòstic precoç i un tractament apropiat i

de qualitat.4. Millorar la informació i comunicació entre ciutadans, pacients, familiars, profes-

sionals, gestors i polítics.

Aquests objectius es porten a terme mitjançant les següents línies estratègiques:- Prevenció Primària: desenvolupar activitats de prevenció primària en estils de

vida saludable mitjançant la prevenció i el control del tabaquisme, amb la conso-lidació i extensió de la Xarxa d’Hospitals Lliures de Fum a tot el territori català i ladifusió del codi europeu contra el càncer.

- Prevenció Secundària:- Constitució d’un grup assessor per fer propostes relatives a la implementació de

nous programes de cribratge i al desenvolupament dels existents.- Extensió del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama fins als 69 anys.

Valorar l’extensió del programa a altres grups d’edat. Avaluació i millora delPrograma.

- Estudiar la conveniència de desenvolupar i implementar un programa de cribrat-ge en càncer colorectal.

- Implementació i avaluació del protocol de detecció precoç de càncer de cèrvix.- Diagnòstic ràpid: definir, implantar i avaluar el programa de circuit de diagnòstic

ràpid, que minimitzi el temps d’incertesa i el patiment del malalt entre la sospitade càncer, la confirmació diagnòstica i l’inici del tractament.

- Millorar la qualitat del procés assistencial en: cirurgia, quimioteràpia, radioteràpiai cures pal·liatives, i oferir un bon suport psicosocial i aconseguir que les onco-guies puguin ser un instrument real d’ajuda al professional i als ciutadans.

- Formació i informació:- Fomentar, facilitar i acreditar la formació dels professionals sanitaris.- Facilitar informació entenedora als ciutadans, malalts i famílies.- Establir canals de comunicació entre els diferents agents implicats en el procés

assistencial.- Recerca: desenvolupar projectes d’investigació, per resoldre les respostes als

interrogants la solució dels quals ajudaria als clínics en l’assistència dels malalts:- Creació de la xarxa de banc de tumors a Catalunya.- Estudis sobre economia de la salut i sistemes sanitaris.- Projecte de preservació de la fertilitat en pacients oncològics.

- Sistemes d’informació i avaluació:- Actualització, unificació i implementació del sistema Snomed CT en anatomia

patològica.- Creació de registres de tumors hospitalaris als centres amb atenció oncològica.- Creació del registre poblacional de càncer de Catalunya.- Disseny i implementació del quadre de comandament del Pla director d’oncologia.

9


1. Resum executiu

- Cooperació amb associacions de voluntaris i grups d’ajuda mútua en el marc dela complementarietat i la transparència.

- Xarxes. Consolidar la col·laboració amb altres comunitats autònomes, així comamb altres països.

Punts clau- Per a portar a terme les estratègies de treball abans exposades, és necessari ser

conscient dels punt forts i dèbils que tenim, i d’aquesta manera definir el millorenfocament. Planificació de l’atenció oncològica que doni resposta a les necessi-tats dels ciutadans i pacients. Priorització fruit de la participació i consens en elsi dels diferents territoris. La planificació ha de tenir la capacitat real de despesai, en el seu cas, plantejar processos de millora progressiva. És a dir, coneixementlocal amb visió local.

- Planificació sabent el cost de cada acció, qui és el responsable de la seva imple-mentació i com es farà l’avaluació de l’assoliment dels objectius.

- Evitar la frustració que generen les expectatives que no s’aconsegueixen.

En resum, és necessari comunicar, conèixer la situació real, prioritzar, implementari avaluar.

10

1. Resum executiu

2. Introducció

El càncer és un problema de salut present a totes les societats i conegut des del’antiguitat. Tanmateix, és durant el segle XX que, després del descens de lesmalalties infeccioses que el càncer apareix com una de les causes de mort mésimportants dels països desenvolupats, juntament amb les malalties cardiovascularsi els accidents.

Les dades més recents de la mortalitat a Catalunya, tal com es recullen en aquestPla, mostren que avui el càncer és la primera causa de mort en els homes i la sego-na en les dones. Aquest és un exemple de la magnitud del desafiament que plan-teja a la salut de la comunitat, tal com s’ha posat de manifest repetidament en elPla de salut.

El Pla director d’oncologia que presentem en aquest document es planteja des delGovern de la Generalitat com una resposta que permeti millorar l’atenció oncològi-ca amb criteris d’equitat, qualitat i eficiència.

En definitiva, el Pla ha de servir perquè el sistema sanitari català estigui en millordisposició per respondre als reptes que planteja el càncer.

Hem de fer menció del Pla director d’oncologia 2001-2004, com antecedent al Plaactual.

El Pla es va dotar d’una estructura per dirigir-lo i gestionar-lo vinculat a la mateixadurada del Pla. Amb l’objectiu de liderar-ne el desplegament i seguiment delsresultats, es crearà la figura de director del pla de lluita contra el càncer per al perí-ode 2001-2004.

Paral·lelament, es va establir un comitè de direcció del Pla, format pel director delpla i per representants sanitaris. Posteriorment es va definir el pla operatiu per aldesplegament i l’aplicació d’aquest Pla.

El Pla anterior va establir els objectius i prioritats de la lluita contra aquesta malal-tia pel període 2001-2004, en base a l’anàlisi de la situació epidemiològica del càn-cer, de la situació de l’atenció oncològica a Catalunya i en el marc dels objectiusdel Pla de salut de Catalunya.

El desplegament del Pla director d’oncologia 2001-2004 es va dur a terme mit-jançant un comitè directiu i unes comissions de coordinació a les regions sanità-ries, que van proposar, consensuar i posar en marxa les diferents línies d’actuacióa desenvolupar tenint en compte les necessitats del territori.

Entre els objectius plantejats en aquest període destaquem com a prioritari la millo-ra dels resultats clínics i la qualitat de vida, que incideix especialment en l’atenciómultidisciplinària i el suport psicosocial, així com l’extensió dels programes de pre-venció primària, les activitats de cribratge per a la detecció precoç, la garantiad’un diagnòstic i tractament apropiat i de qualitat, la millora dels sistemes d’infor-mació sanitària i la recerca.

Per donar resposta a aquests objectius, es van promoure un seguit d’activitats sotauna perspectiva territorial equitativa i sostenible. Algunes d’aquestes actuacions

13


2. Introducció

2.1. Antecedentshistòrics

han finalitzat en el període 2001-2004 i d’altres han obert un camí de continuïtat imillora pel que fa a les línies d’intervenció que s’havien plantejat.En base a l’avaluació de les actuacions realitzades durant aquest període, als nouselements apareguts en referència a aquesta problemàtica i a les noves estratègiesde polítiques sanitàries, s’han elaborat els objectius i la planificació del Pla direc-tor d’oncologia per al proper període 2005-2007.

14

2. Introducció

3. Finalitat del pla

Les malalties oncològiques per la seva incidència i prevalença en la població i perl’elevada taxa de mortalitat que comporten continuen essent un dels problemes desalut prioritaris. Aquest fet, juntament amb les possibilitats en relació a la seva pre-venció i tractament, fa aconsellable l’establiment d’un pla específic que, cada tresanys, (re)defineixi d’una manera sistemàtica i exhaustiva les actuacions a desen-volupar en l’àmbit de la promoció, la prevenció, la detecció precoç, el diagnòstic itractament i l’atenció pal·liativa de la malaltia oncològica. La finalitat del Pla ésaconseguir el màxim control del càncer tenint en compte els recursos disponibles.Les directrius i actuacions definides pel Pla hauran d’orientar els objectius i inter-vencions del Pla de salut en la prevenció i control del càncer.

L’elaboració del Pla té en compte els notables avenços científics dels darrers anysi l’experiència assolida en la lluita contra aquesta malaltia, com també els resultatsdel Pla director d’oncologia 2001-2004, que establia diferents accions a desenvolu-par en aquest termini amb l’objectiu de millorar els resultats clínics i la qualitat de vidadels pacients, i de potenciar la prevenció d’aquesta malaltia i el seu diagnòstic precoç.

D’altra banda, en aquesta tasca de planificació de l’atenció a la malaltia oncològi-ca el Departament de Salut compta amb la col·laboració d’experts en aquestamatèria, que assessoren sobre les fases successives d’elaboració, d’implantació,d’avaluació i d’actualització del Pla.

Millorar la salut de la població catalana i disminuir la incidència i la mortalitat percàncer amb equitat, qualitat, accessibilitat i sostenibilitat del sistema sanitaricatalà. La informació i la formació són les nostres eines de treball.

El Pla director d’oncologia assenta les seves bases en els següents valors:- El ciutadà és el centre de l’atenció sanitària.- L’atenció prestada és integral.- Les línies d’actuació es defineixen i es desenvolupen tenint en compte quatre

valors imprescindibles: eficiència, qualitat, accessibilitat i sostenibilitat del siste-ma sanitari. D’aquesta manera, s’aconsegueix una visió transversal i sectoritzadade tot el sistema sanitari català.

- L’atenció oncològica és prestada per professionals experts i implicats en totes lesfases del procés assistencial. Aquesta atenció és coordinada, integrada i multi-disciplinar.

- L’avaluació de les estratègies és imprescindible, perquè ens permetrà la (re)defi-nició permanent de totes les activitats desenvolupades.

- És necessari fomentar la participació del ciutadà en tot el procés de decisió.- La coordinació transversal entre les unitats i els plans directors de la Direcció

General de Planificació i Avaluació (DGPA) és fonamental per tal de desenvoluparestratègies consensuades i amb un àmbit d’actuació més ampli i acurat.

Els objectius definits per al Pla de salut de Catalunya en relació al càncer i a par-tir dels quals el Pla defineix les estratègies d’actuació són:- D’aquí a l’any 2010 cal reduir la incidència de tumors relacionats amb el tabac en

un 5%.- D’aquí a l’any 2010 cal aconseguir estabilitzar la tendència de la incidència de

càncer de mama i colorectal.- D’aquí a l’any 2010 cal reduir la mortalitat per càncer de les persones de menys

17



3.1. Missió

3.2. Valors

3.3. Objectiusdel Pla de salutde Catalunya2010

de 65 anys en un 15 %.- D’aquí a l’any 2010 cal mantenir la reducció de la mortalitat per càncers relacio-

nats amb el tabac en homes, i reduir el càncer de pròstata en un 10%.- D’aquí a l’any 2010 cal reduir la mortalitat per càncer de mama i de coll d’úter en

dones, i per càncer colorectal en homes i dones en un 10%.- D’aquí a l’any 2010 cal mantenir la reducció sostinguda de la mortalitat per càn-

cer d’estómac i endometri.- D’aquí a l’any 2010 cal incrementar la supervivència global per càncer als 5 anys

en un 15% principalment en els tumors de mama, colorectal i de pròstata.- D’aquí a l’any 2010 cal desenvolupar i aplicar els protocols de control del dolor i d’al-

tres símptomes en la malaltia avançada del càncer a tots els hospitals de Catalunya.

El Pla director d’oncologia estableix, en base a l’anàlisi de la situació epidemiolò-gica del càncer i de la situació de l’atenció oncològica a Catalunya, els objectius iles prioritats en la lluita contra aquesta malaltia.

El Pla defineix els objectius generals següents:- Desenvolupar activitats de prevenció primària del càncer fomentant estils de vida

saludables amb especial èmfasi a la reducció del tabaquisme.- Desenvolupar i consolidar activitats de prevenció secundaria.- Promoure i implementar el circuit de diagnòstic ràpid.- Millorar la qualitat del procés assistencial en diferents àmbits:

- Cirurgia- Quimioteràpia, tractament sistèmic.- Radioteràpia.- Cures pal·liatives- Psico-oncologia.

- Desenvolupar programes de formació tant per als professionals sanitaris com pera la resta de personal.

- Avançar en el desenvolupament dels sistemes d’informació sanitària i d’avaluacióen atenció oncològica.

- Promoure la recerca aplicada a la clínica, a l’epidemiologia i a la prevenció enl’àmbit de l’oncologia.

- Fomentar la informació i la comunicació amb i entre els ciutadans, els pacients,els professionals sanitaris i les institucions implicades en el procés assistencial.

Establir relacions de cooperació i suport amb associacions i entitats existents a lacomunitat. L’assoliment d’aquests objectius requereix el desplegament i una ade-quada ordenació dels recursos tecnològics i assistencials implicats, per tal degarantir-ne tant l’equitat d’accés com la utilització racional.

En resum, aquests objectius abasten els següents àmbits:- Prevenció primària: estils de vida- Prevenció secundària: programes de cribratge i altres estratègies de detecció

precoç- Diagnòstic ràpid- Terapèutica- Formació- Sistemes d’informació i avaluació- Recerca- Informació i comunicació- Cooperació- Xarxes

18


3.4. Horitzótemporal2005-2007

4. Organització del PlaDirector d’Oncologia

La direcció del Pla es basa en uns criteris de gestió i principis que li permetenpoder definir uns objectius acurats d’acord amb les necessitats de la poblaciócatalana en l’àmbit de la malaltia del càncer.

Criteris de gestióEls criteris de gestió són eines que permeten assolir els valors que el Pla perse-gueix en tot moment: equitat, qualitat, sostenibilitat i accessibilitat.

- Orientació vers els objectius de millora de la salut i la qualitat de vida de la genta qui va dirigit.

- Atenció centrada en les necessitats de la població.- Procés sistemàtic de presa de decisions basades en l’evidència, els valors socials

i l’aprofitament dels recursos que han de beneficiar la majoria de la població.- Plantejament integral, que relacioni els diferents nivells assistencials i ho encaixi

en la societat.- Guanyar lideratge en aquesta tasca, sent exemple de claredat i unitat de propò-

sit, així com ésser capaços de reconèixer la feina feta per cadascun dels actors.- Copiar bé dels millors i a la vegada intentar millorar, innovar i crear constantment

noves accions que optimitzin els recursos existents.

Principis fonamentalsEls principis fonamentals orienten l’acció sanitària a les organitzacions, al diagnòs-tic, al tractament, al seguiment i a la prevenció del càncer.

- Analitzar les necessitats de salut i de serveis sanitaris dels grups de poblacióafectats per malalties oncològiques.

- Proposar àrees prioritàries d’actuació en els àmbits de la promoció, la prevenciói l’assistència de les malalties oncològiques.

- Definir mesures i proposar plans d’actuació que possibilitin garantir l’equitat d’ac-cés en el diagnòstic i el tractament de les malalties oncològiques.

- Desenvolupar estàndards de qualitat d’atenció d’aquestes malalties.- Impulsar mesures que permetin millorar la qualitat de vida en les diferents etapes

de les malalties oncològiques.- Formular propostes per desenvolupar el marc normatiu que potenciï la prevenció

i l’atenció de qualitat d’aquestes malalties.- Definir i concretar actuacions per fomentar la recerca en oncologia.- Dissenyar plans d’actuació i estratègies en l’àmbit de la docència en oncologia.- Promoure i definir sistemes d’informació sobre el càncer que permetin elaborar

21


4. Organització del Pla Director d’Oncologia

4.1. Organigrama

4.2. Direcciódel Pla

Departament de SalutDirecció General

de Planificació i Avaluació

Oficina coordinacióplans directors

Comissió Permanent

Grups de treball

ConsellAssessor

Direcció del Pladirector

indicadors per tal de poder avaluar els progressos en el control de la malaltia,conèixer les necessitats assistencials dels pacients, la utilització dels serveissanitaris i la situació dels factors de risc relacionats amb aquesta malaltia.

- Establir i definir sistemes que permetin avançar en el procés d’informació alspacients afectats per malalties oncològiques per tal que la informació que rebinsigui rigorosa, comprensible i adaptada a les seves necessitats amb la finalitatd’assolir la participació dels pacients en la presa de decisions terapèutiques.

Funcions del directorTenint en compte els criteris de gestió i els principis fonamentals, abans mencio-nats, el director del pla té encomanades les següents principals funcions:

- Impulsar, dirigir i coordinar els treballs del Consell Assessor, en el procés d’ela-boració del Pla, fixar les línies de treball generals i específiques.

- Formular la proposta de Pla i elevar-ho a la DGPA.- Definir i concretar les actuacions a executar sobre la base dels objectius fixats i

proposar-les als òrgans competents, així com efectuar l’avaluació del procés d’a-plicació del Pla.

- Impulsar la implementació del Pla i fer-ne el seguiment en les diferents regionssanitàries de Catalunya.

El Consell Assessor és una comissió d’experts de tot el territori que té com a fina-litat principal la d’assessorar el Pla de les actuacions que planifica realitzar. Elmotiu de l’existència d’un consell que assessori al pla, correspon a l’alta coneixe-ment de la realitat oncològica a Catalunya.

El Consell Assessor està format per una representació de les institucions, de pro-fessionals i de malalts (societats científiques i entitats no governamentals), aquestcompta amb el suport de l’estructura de la DGPA.

Funcions del director del consell assessor- Prestar el seu assessorament en totes les actuacions que es derivin del procés

d’elaboració i d’implantació del Pla.- Revisar, analitzar i valorar la documentació necessària per a l’elaboració del Pla.- Elaborar i elevar al director o directora del Pla les propostes i els suggeriments

que consideri oportuns i els informes tècnics que recullin les recomanacions delConsell Assessor en cadascun dels camps d’actuació que integren el Pla direc-tor d’oncologia.

- Donar assessorament científic i tècnic en les tasques d’implantació, avaluació iactualització del Pla.

- Avaluar l’evolució dels plans directors d’oncologia i emetre informes prospectiussobre noves necessitats que orientin la seva evolució futura i actualització.

El Comissió Permanent del Pla director és una comissió delegada pel ConsellAssessor formada per pocs membres, atesa la seva expertesa en diferents àmbits,els quals analitzen i treballen les polítiques que es plantegen al Consell Assessor.És a dir, el Comissió Permanent executarà les funcions del Consell Assessor que lisiguin delegades pel plenari.

22


4.3. ConsellAssessor

4.4. ComissióPermanent

El Consell Assessor ha constituït diversos grups de treball especialistes en elsdiversos temes que el pla vol treballar, millorar o planificar. En aquests grups detreball també hi participen aquells membres del Consell Assessor que són expertsen els àmbits a tractar.

A continuació es detallen els grups de treball que disposa actualment el Pla.

- Grup de treball de psico-oncologia: aquest grup està format pels psico-oncòlegsadscrits al Pla. La seva tasca principal és elaborar el document de l’atenció psico-oncològica a Catalunya. Ha de ser un document consensuat per tots els mem-bres. Aquest document ha de definir els objectius a perseguir en totes lesinstitucions sanitàries on es presta el servei de suport psicològic al malalt i a lafamília, els criteris de creixement, les prioritats i els indicadors d’avaluació tantquantitatius com qualitatius que ens permetin avaluar la tasca realitzada.

- Grup de treball de radioteràpia: aquest grup està format per caps de servei deradioteràpia d’hospitals catalans. Aquest grup ha constituït 4 comissions de tre-ball i cadascuna treballa un àmbit, atesa la complexitat que comporta.- Comissió per a l’avaluació dels equips de radioteràpia estàndard.- Comissió per a l’avaluació dels equips de radioteràpia d’alta tecnologia.- Comissió per al sistema d’informació en radioteràpia (actualització dels nivells

de complexitat dels tractaments, inclusió d’informació de llistes d’espera, inclu-sió d’informació sobre braquiteràpia, nou programa de gestió i facturació de laradioteràpia).

- Comissió per a la recerca en radiobiologia molecular aplicada.

- Grup de treball d’anatomia patològica: aquest grup està constituït per caps de ser-vei d’anatomia patològica d’hospitals catalans. La seva tasca és analitzar la situa-ció de l’anatomia patològica actual, fer propostes de futur i conèixer quins són elsrecursos necessaris per tal d’aconseguir una anatomia patològica homogènia i dequalitat a tot el territori.

- Grup de treball de càncer de cèrvix: aquest grup està subdividit en dos grups detreball atesa la complexitat del tema, perquè hi estan implicades tant institucionscom societats científiques:- Grup de treball que defineix el nou protocol d’actuacions en la detecció precoç

de càncer de cèrvix i, al mateix temps, incorporarà els últims avenços en aquestcamp. Aquest està constituït per professionals de l’àmbit epidemiològic, assis-tencial, professional i l’administració.

- Grup de treball format per representants de les societats científiques implicadesamb la prevenció de càncer de cèrvix, que s’encarrega d’avaluar el documentelaborat pel grup de treball mencionat anteriorment.

- Grup de treball mapa sanitari: aquest grup està format per professionals de diver-ses disciplines immersos en tot el procés assistencial en l’àmbit de càncer. Laseva tasca és la de definir els criteris de planificació de serveis per a l’atenció delcàncer. L’elaboració del mapa sanitari es realitza en sessions individuals pertumors o grups de tumors i per a cada una d’elles es compta amb professionalsexperts en la localització tumoral que es treballa.Els criteris generals que orienten la política de salut i la planificació de serveis sónl’equitat, l’eficiència, la sostenibilitat i la satisfacció dels ciutadans i dels malalts.

23


4.5. Grupsde treball

24


- Grups de treball regions sanitàries: aquests grups, també denominats comissionsde seguiment oncològic, estan presents a totes les regions sanitàries deCatalunya. Aquestes estan formades per professionals de l’àmbit territorial decada regió perquè coneixen la realitat oncològica. Aquestes comissions realitzenun seguiment permanent de les polítiques definides per al pla, així com dels pro-jectes a portar a terme en la demarcació territorial.

- Grup de treball d’infermeria: aquest grup està constituït per professionals d’infer-meria amb una àmplia representació territorial i de nivells assistencials. El seuobjectiu és elaborar les línies de contribució de la infermeria en l’atenció oncolò-gica a Catalunya.

- Grup de treball de cures pal·liatives: aquest grup està constituït per experts enaquest àmbit amb una àmplia representació territorial. El seu objectiu és elaborarun document consensuat sobre les línies de treball en l’àmbit de l’oncologiapal·liativa amb coordinació amb el Pla director sociosanitari.

- Grup de treball de cribratges en càncer: aquest grup està constituït per experts encribratges amb una àmplia representació territorial. El seu objectiu és el d’asses-sorar el departament sobre polítiques de cribratge en càncer.

5. Anàlisi de situació

Distribució de població i piràmide de poblacióEl coneixement de les característiques demogràfiques de la població i dels indica-dors més rellevants sobre la seva evolució són elements imprescindibles per pre-veure les seves necessitats i problemes de salut i planificar adequadament lesintervencions sanitàries i socials.Actualment, segons el Registre Central d’Usuaris del Servei Català de la Salut, lapoblació de Catalunya supera els 7 milions d’habitants (3.649.704 dones i3.546.463 homes), un 16,94% dels quals ja tenen 65 anys o més.

Grups d’edat Nombres absoluts %Homes Dones Total Homes Dones Total

0-14 556.069 523.733 1.079.802 51,50% 48,50% 100%15-64 2.482.785 2.414.726 4.897.511 50,69% 49,31% 100%65 i més 507.609 711.245 1.218.854 41,65% 58,35% 100%Total 3.546.464 3.649.704 7.196.168 49,28% 50,72% 100%

Font: Registre Central d’Usuaris 31 desembre 2005. Departament de Salut

La distribució per grups d’edat mostra que un 15,01% del total són menors de 15anys i un 16,94% tenen 65 anys o més, la qual cosa vol dir que ja s’ha consolidatuna determinada piràmide poblacional on hi ha més persones de 64 anys quemenors de 15 anys.

Font: Registre Central d’Usuaris. Desembre 2005. Departament de Salut

Per regions sanitàries, segons el decret 105/2005, de 31 de maig, podem observarque la regió de Barcelona, que inclou gran part de l’àrea metropolitana (Barcelonaciutat, part de les antigues Regió Centre, Barcelonès Nord i Maresme i Costa dePonent) aglutina més del 68% del total de la població catalana, mentre que la restarepresenta el 31,2%.

27


5. Análisi de situació

5.1. Socio-demografia

Taula 1. Distribucióde població per gransgrups d’edat i gènere.Catalunya, 2006

Gràfic 1. Piràmide depoblació Catalunya,2006

0-4

5-9

10-14

15-19

20-24

25-29

30-34

35-39

40-44

45-49

50-54

55-59

60-64

65-69

70-74

75-79

80-84

85-89

90-94

> = 95

Gru

p d’

edat

10 8 6 4 2 0 2 4 6 8 10

% Homes % Dones

28


Regió sanitària Nombres absoluts %Homes Dones Total Homes Dones Total

RS Lleida 170.643 167.479 338.122 4,81% 4,59% 4,70%RS Camp de Tarragona 263.274 264.680 527.954 7,42% 7,25% 7,34%RS Terres de l’Ebre 89.562 86.975 176.537 2,53% 2,38% 2,45%RS Girona 330.310 327.638 657.948 9,31% 8,98% 9,14%RS Catalunya Central 238.640 240.408 479.048 6,73% 6,59% 6,66%RS Barcelona 2.421.150 2.530.114 4.951.264 68,27% 69,32% 68,80%RS Alt Pirineus i Aran 32.829 32.374 65.203 0,93% 0,89% 0,91%Sense Regió 56 36 92Total 3.546.464 3.649.704 7.196.168 100% 100% 100%

Font: Registre Central d’Usuaris 31 desembre 2005. Departament de Salut

Les previsions demogràfiques realitzades a partir de la població d’usuaris delCatSalut indiquen que l’any 2015 a Catalunya més d’un milió tres-centes mil perso-nes sobrepassaran els 65 anys d’edat.

En qualsevol dels escenaris considerats en la projecció, l’accentuació de l’envelli-ment demogràfic és un dels resultats més consistents, fenomen similar al que s’ob-serva en els països del nostre entorn. Així, les projeccions demogràfiques a Europapreveuen que l’any 2030 més del 24% de la població europea tindrà 65 anys omés.

Projeccions de població per grups d’edat 2005-2015

Edat Població en milers Distribució relativa Diferència 2005-20152005 2015 2015 2005 2015 2015 Absoluta RelativaRCA Mitjà Alt RCA Mitjà Alt Mitjà Alt Mitjà Alt

0-4 391,4 459,0 488,1 5,5% 5,8% 5,9% 67,6 96,7 17,3% 24,7%5-14 682,6 923,5 978;7 9,6% 11,6% 11,9% 241,0 296,1 35,3% 43,4%15-44 3.158,5 3.079,0 3.263,4 44,5% 38,7% 39,7% -79,6% 104,8 -2,5% 3,3%45-64 1.679,3 1058,4 1094,5 23,6% 25,9% 25,5% 379,1 415,2 22,6% 24,7%65-74 607,8 717,4 714,3 8,6% 9,0% 8,7% 109,7 106,5 18,0% 17,5%75+ 585,8 724,6 674,4 8,2% 9,1% 8,2% 138,8 88,7 23,7% 15,1%Total 7.105,3 7.961,9 8.213,3 100,0% 100,0% 100,0% 856,6 1.108,0 12,1% 15,6%

Font: Projeccions de població per al Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública de Catalunya.Octubre 2005. Direcció de Planificació i Avaluació. Departament de Salut. Octubre 2005

Taula 2. Distribucióde la població pergènere i regió sanitàriaamb la novadistribució territorial

Taula 3. Projeccionsde població per grupsd’edat 2005-2015.Catalunya, 2005

Gràfic 2. Evolució dela població segonsescenaris de projecció

en m

ilers

7.000

8.400

8.000

8.200

7.800

7.400

7.600

7.200

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Alt Mitjà

L’índex d’envelliment, és a dir, la relació entre la població de 65 anys o més i lamenor de 15 anys, és superior a 1 (100) a Catalunya, si bé és diferent segons elsexe, en les dones és més alt.

Pel que fa a la distribució per territori d’aquest índex, es manté superior a 100 a totel territori, excepte a la RS Camp de Tarragona (94). Aquest índex és sensiblementdiferent entre sexes, en les dones la població de 65 anys o més és superior a lapoblació de 15 anys o menys a totes les RS, mentre que en els homes aquesta rela-ció només es manté a Lleida, Alt Pirineus i Aran i Terres de l’Ebre, amb xifres lleu-gerament superiors a 100.

Cal tenir en compte que l’envelliment de la població és un del factors que expli-quen una part significativa (fins a un 40%) de l’augment de la incidència de càn-cer a Catalunya del últims anys (Pla director d’oncologia 2001-2004).

Índex d’envelliment i dependència

Índex Índex de Índex de Índex ded'envelliment sobreenvelliment dependència global dependència senil

Regió Sanitària H D Total H D Total H D Total H D TotalLLeida 113 156 134 11 16 14 45 56 50 24 34 29

Camp de Tarragona 79 110 94 9 15 12 43 50 46 19 26 23

Terres de l'Ebre 130 172 151 10 15 13 48 58 53 27 37 32

Girona 84 118 100 9 15 12 44 53 48 20 28 24

Catalunya Central 97 144 120 9 15 13 46 57 51 23 33 28

Barcelona 90 138 113 8 15 13 42 50 46 20 29 24

Alt Pirineu i Aran 125 165 144 12 19 16 49 59 54 27 37 32

Catalunya 91 136 113 9 15 12 43 51 47 20 29 25

Font: Registre Central d’Usuaris 31-desembre 2005. Departament de SalutÍndex d’envelliment: relació entre població de 65 anys o més i el menors de 15 anys.Índex de sobreenvelliment: relació entre la població de 85 anys o més i els de 65 anys o mésÍndex de dependència global: relació entre la població de 65 anys o més i menor de 15 anys i els de15-64 anysÍndex de dependència senil: relació entre la població de 65 anys o més i la de 15-64 anys

El càncer és un problema de salut amb un gran impacte sobre la morbimortalitatde la població i sobre el sistema de salut català. Constitueix la primera causa demort en homes i la segona en dones, a més, la seva incidència a Catalunya mos-tra una tendència creixent. La supervivència per càncer mostra un increment en ladarrera dècada i són especialment remarcables els increments observats en rela-ció amb el càncer de mama en dones i amb el càncer de pròstata en homes.

Com ja hem mencionat, el càncer és un dels principals problemes de salut de lacomunitat en els països occidentals. Per tant, la quantificació del seu impacte a lapoblació i l’anàlisi de les seves tendències ha de ser la base de qualsevol estratè-gia de control i prevenció de la malaltia. L’objectiu de la informació que es presen-ta és conèixer en quina situació estem a Catalunya en relació al càncer des delpunt de vista epidemiològic i dels últims canvis que s’han produït.

29


Taula 4. índex d’envelliment idependència pergènere i territori.Catalunya, 2005

5.2. Impacte del càncer

30


Sota el nom de càncer englobem tot un conjunt de més de cent malalties diferents,la qual cosa dóna una idea de la complexitat d’aquest problema. El càncer ha estatpresent a la humanitat des de l’antiguitat, i és difícil imaginar que pugui desaparèi-xer. Tot i això, hi ha nombrosos arguments que demostren que és possible lluitarcontra el càncer de forma eficaç. De fet, les importants variacions de la incidènciai el nombre de casos nous per any d’aquesta malaltia que s’observen entre els paï-sos són indicatius de la importància que poden tenir els factors de risc relacionatsamb la manera de viure de cada individu, amb el seu medi ambient i amb l’herèn-cia com a causes de càncer.L’impacte del càncer a la població es pot mesurar aplicant diferents indicadors.Les principals mesures són la incidència, la mortalitat i la supervivència.

Incidència de càncer a CatalunyaLa incidència de càncer per a Catalunya pot estimar-se a partir de les dades delsRegistre de Càncer de Tarragona i de Girona, del Registre de mortalitat deCatalunya i de la relació incidència/mortalitat. De forma global, les dades de Gironai Tarragona són similars, amb unes taxes brutes al voltant de 500,0 nous casos percada 100.000 homes i de 350,0 nous casos per cada 100.000 dones, i les taxesajustades a la població mundial, al voltant de 300,0/100.000 homes i de200,0/100.000 dones en el període 1996-1997.

S’ha estimat que a Catalunya durant el període 2004-5 s’han diagnosticat uns33.200 nous casos de càncer anuals.

Els tumors més freqüents segons les darreres dades disponibles del Registre deCàncer de Girona, corresponents a l’any 2002, mostren que el càncer més freqüenten els homes és el de pròstata, que representa un 21,4% del total, seguit pel depulmó, un 15,5%, i el de colorectal, un 15,0%. Aquest és un canvi important que hasucceït en els darrers 4-5 anys i que equipara les dades catalanes amb les d’altrespaïsos europeus. En les dones, el tumor més freqüent continua sent el càncer demama, amb el 31,7%, seguit pel colorectal 13,6% i el d’úter 5,3%. En el següentgràfic es poden contemplar els canvis esmentats en els darrers anys.

Percentatge de casos de càncer segons les principals localitzacions

SupervivènciaLa supervivència global per càncer als cinc anys a Catalunya s’ha incrementatnotablement en el període 1990-1994 respecte del període 1985-1989 (ha passatdel 35,3% el 42,1% en homes i del 42,1% al 56,3% en dones) i en la majoria decàncers. En concret, són remarcables els increments de supervivència significatiusen el càncer de mama en dones (del 66,7% en el període 1985-1989 al 75,9% en el

Gràfic 3. Freqüènciarelativa (%) de lesprincipals localitza-cions tumorals enhomes i dones.Girona, 1994-97 i 2002

��

��

0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 25,0%

1994-97 2002

30,0% 35,0%

Cap i coll

Estómac

Bufeta urinària

Còlon i recte

Pròstata

Pulmó

Estómac

Úter

Colorectal

Mama

període 1990-1994) i en el càncer de pròstata en homes (del 40,3% al 55,1%). Acontinuació presentem les taules amb les dades supervivència en homes i dones.

Localització 1985-89 1990-94n risc % IC95%* n risc % IC95 %*

Cav. oral i faringe 122 47,8 (4,7-54,8) 119 56,2 (50,6-62,5)Esòfag 4 3,4 (1,1-10,4) 4 8,8 (4,7-16,4)Estómac 55 20,3 (15,9-25,9) 41 29,8 (24,6-36,3)Colorectal 105 39,3 (33,5-46,1) 160 47,5 (43,2-52,2)Fetge 7 8,5 (3,9-18,3) 9 15,0 (8,8-25,6)Pàncrees 3 2,7 (0,7-10,6) 3 4,9 (2,0-11,9)Laringe 120 62,3 (55,3-70,2) 64 59,2 (52,0-67,4)Pulmó 80 11,5 (9,3-14,1) 45 11,1 (9,0-13,6)Melanoma 35 72,7 (59,5-89,0) 26 65,4 (53,7-79,8)Pròstata 128 40,3 (34,7-46,7) 139 55,1 (49,7-61,1)Bufeta urinària 267 64,2 (59,1-69,7) 274 74,2 (69,9-78,7)Ronyó 33 43,0 (32,6-56,6) 26 49,7 (40,8-60,5)Encèfal 14 17,2 (10,5-28,3) 10 18,2 (12,1-27,4)L. de Hodgkin 30 72,9 (59,9-88,8) 18 79,3 (66,4-94,8)L. no hodgkinià 22 45,4 (32,6-63,2) 9 36,1 (24,6-53,0)Mieloma 13 22,4 (13,4-37,2) 9 23,0 (13,1-40,2)Leucèmies 49 37,2 (29,4-47,0) 27 36,3 (28,6-46,2)Primari descorregut 22 10,3 (6,8-15,5) 6 7,5 (4,5-12,5)TOTAL** 1.267 35,3 (33,7-37,0) 1.016 42,1 (40,5-43,8)

* Interval de confiança del 95%** Total excepte pell no melanoma

Localització 1985-89 1990-94n risc % IC95%* n risc % IC95 %*

Cav. oral i faringe 32 63,9 (50,8-80,4) 25 66,3 (53,7-81,9)Esòfag — — — 2 18,7 (5,3-66,2)Estómac 40 25,7 (19,5-33,9) 26 27,5 (21,0-35,9)Colorectal 178 42,9 (38,1-48,2) 140 49,6 (45,1-54,5)Fetge 2 2,6 (0,4-18,3) 3 8,0 (3,1-20,4)Pàncrees 6 9,2 (4,0-21,5) 3 4,8 (1,5-15,4)Laringe 4 60,9 (29,8-100,0) 3 72,3 (42,3-115,7)Pulmó 6 9,3 (4,0-21,5) 9 20,6 (13,6-31,3)Melanoma 39 76,0 (63,7-90,7) 41 88,9 (79,8-99,0)Mama 588 66,7 (63,4-70,1) 458 75,9 (72,9-79,1)Coll d’úter 90 62,2 (54,4-71,1) 72 68,0 (60,9-75,9)Cos d’úter 165 71,7 (65,7-78,3) 119 73,0 (66,9-79,7)Ovari 61 42,7 (35,1-51,9) 25 36,5 (28,8-46,2)Bufeta urinària 58 63,8 (53,6-76,1) 37 63,3 (53,5-74,9)Ronyó 19 49,2 (34,8-69,5) 15 47,5 (34,1-65,9)Encèfal 12 17,2 (10,0-29,5) 8 21,9 (14,5-33,0)L. de Hodgkin 9 51,0 (31,2-83,2) 7 77,5 (61,0-98,5)L. no hodgkinià 17 37,4 (25,2-55,6) 19 47,4 (36,3-61,9)Mieloma 16 31,3 (20,0-48,9) 9 30,1 (17,7-50,9)Leucèmies 28 39,1 (28,9-52,8) 24 48,4 (38,5-60,8)Primari descorregut 13 8,2 (4,7-14,1) 11 12,4 (7,4-20,7)TOTAL** 1449 48,9 (47,1-50,8) 1118 556,3 (54,5-58,1)

* Interval de confiança del 95%** Total excepte pell no melanoma

31


Taula 5.1. Persones aric (n risc) i super-vivència relativa a 5anys a Tarragona,1985-89 i 1990-94.HOMES

Taula 5.2. Persones arisc (n risc) i super-vivència relativa a 5anys a Tarragona,1985-89 i 1990-94.DONES

La probabilitat de sobreviure varia segons els tumors. Hi ha una sèrie de tumorsd’elevada supervivència als cinc anys del diagnòstic (> 50%), com ara el càncerde bufeta urinària, els limfomes de Hodgkin, el càncer de pròstata, el melanoma,el càncer de mama i el càncer d’úter. Entre els tumors de supervivència intermèdia(entre el 20 i el 50%) destaquen el càncer colorectal, les leucèmies, els limfomesno-hodgkinians i el càncer d’estómac. Finalment, trobem una sèrie de tumors ambuna elevada letalitat (supervivències < 20%), com ara el càncer de pàncrees,d’esòfag, de pulmó i de fetge.

Les dades més recents del Registre de Girona indiquen que la supervivènciasegueix millorant: la supervivència relativa als 5 anys en homes és del 46% i en lesdones, del 60% en el període 1994-2001. (Memòria 2004 UERCG)

La supervivència del càncer a Catalunya ocupa una posició intermèdia en relacióamb altres països europeus. A Europa es detecten algunes diferències entre elspaïsos del nord, de l’est i de l’oest, amb millores més destacades en el països del’Europa occidental, on la supervivència és similar a la que s’observa a Catalunya.

PrevalençaS’estima que a Catalunya unes 222.500 persones conviuen amb un diagnòstic decàncer (sense incloure pell no melanoma). Al voltant de 90.500 són homes i132.000, dones. En ambdós sexes, el major nombre de casos prevalents es con-centra a les edats compreses entre els 65 i 79 anys.

MortalitatEl càncer és la primera causa de mortalitat en el homes i la segona en les dones,després de les malalties de l’aparell circulatori.

Si ho analitzem per grups d’edat, el càncer és la primera causa de mort entre lesdones de 25 i 74 anys i la primera causa a partir dels 35 anys en el homes.

32


Gràfic 4. Mortalitatproporcional per causes de mort persexe. Catalunya, 2003

Malalties infeccioses

Tumors

Malaties endocrines

Malaties mentals

Malaties del sistema nervios

Malaties del sistema circulatori

Malaties del sistema respiratori

Malaties del sistema digestiu

Malaties del sistema genitourinari

Símptomes i signes mal definits

Causes externes

Altres

0 10 20 30 40%

Homes Dones

GrupsDones Homesd’edatCauses Taxa* Causes Taxa*<1 Certes afeccions del període perinatal 157,1 Certes afeccions del període perinatal 185,2

Malformacions congènites 55,3 Malformacions congènites 62,6Malalties endocrines 17,5 Malalties mal definides 16,3

1-4 Malalties infeccioses 5,5 Causes externes de morbiditat i mortalitat 4,4Malformacions congènites 3,9 Tumors 4,4Malalties mal definides 3,1 Malformacions congènites 4,4

5-14 Tumors 4,5 Causes externes de morbiditat i mortalitat 6,6Causes externes de morbiditat i mortalitat 2,4 Tumors 4,0Malformacions congènites 1,1 Malalties del sistema nerviós 1,0

15-24 Causes externes de morbiditat i mortalitat 12,0 Causes externes de morbiditat i mortalitat 51,2Tumors 3,9 Tumors 6,4Malalties del sistema nerviós 2,4 Malalties del sistema nerviós 3,0

25-34 Causes externes de morbiditat i mortalitat 9,2 Causes externes de morbiditat i mortalitat 42,6Tumors 8,7 Tumors 7,4Malalties del sistema nerviós 2,5 Malalties del sistema circulatori 6,9

35-44 Tumors 32,8 Tumors 44,3Causes externes de morbiditat i mortalitat 12,8 Causes externes de morbiditat i mortalitat 43,3Malalties infeccioses 9,8 Malalties del sistema circulatori 26,3

45-54 Tumors 108,2 Tumors 188,9Malalties del sistema circulatori 18,7 Malalties del sistema circulatori 80,4Causes externes de morbiditat i mortalitat 13,6 Causes externes de morbiditat i mortalitat 42,2

55-64 Tumors 187,0 Tumors 476,8Malalties del sistema circulatori 56,1 Malalties del sistema circulatori 190,7Malalties del sistema digestiu 23,2 Malalties del sistema digestiu 55,2

65-74 Tumors 414,0 Tumors 1.038,7Malalties del sistema circulatori 278,9 Malalties del sistema circulatori 617,4Malalties del sistema digestiu 60,2 Malalties del sistema respiratori 237,3

75-84 Malalties del sistema circulatori 1.407,4 Malalties del sistema circulatori 2.034,0Tumors 832,8 Tumors 1.948,0Malalties del sistema respiratori 343,2 Malalties del sistema respiratori 961,9

>84 Malalties del sistema circulatori 6.636,5 Malalties del sistema circulatori 6.635,9Malalties mentals i del comportament 1.930,2 Malalties del sistema respiratori 3.424,9Malalties del sistema respiratori 1.721,9 Tumors 3.242,4

TOTAL Malalties del sistema circulatori 305,6 Tumors 303,3

Tumors 179,0 Malalties del sistema circulatori 259,7

Malalties del sistema respiratori 76,9 Malalties del sistema respiratori 114,7

*Taxes per 100.000 habitants

Les taxes de mortalitat per càncer per cada 100.000 habitants per al 2003 són de303 en els homes i de 179 en les dones. Per tant, un de cada 3 homes i una decada 7 dones va morir per càncer.

Pel que fa a l’evolució de la mortalitat, l’anàlisi de les taxes de mortalitat per càn-cer ajustada per edat a Catalunya mostren que en els darrers anys, 1999-2002, esmanté la tendència decreixent (de 135,53 en el 1999 a 127,85 en el 2002), tendèn-cia ja observada en el període 1990-2000.

33


Taula 6. Primeres causes de defuncióper grup d’edat i persexe segons els 20grans grups demalalties de laCIM -10. Catalunya,2004 (Font: Serveid’informació i estudis.Direcció General derecursos Sanitaris.Departament de Salut)

Taxa ajustada*1999 2000 2001 2002

Homes 196,7 186,4 191,3 184,1Dones 87,6 83,3 85,7 84,7Total 135,5 127,5 131,1 127,8

Font: Registre de mortalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social* Taxa ajustada a la població mundial per 100.000 habitants

Pel que fa a les localitzacions més freqüents, és important destacar que el càncerde pulmó ja és la tercera causa de mort per càncer en les dones i també la pocadiferència que hi ha entre les dues primeres causes, el càncer de mama i el càn-cer colorectal, també en les dones.

Localització tumoral Homes Localització tumoral DonesPulmó 27,2 Mama 16,2Colorectal 11,3 Colorectal 15,0Pròstata 8,3 Pulmó 6,4Bufeta urinària 5,8 Pàncrees 5,7Estómac 5,3 Primari desconegut 5,7Primari desconegut 4,7 Estómac 5,5Fetge 4,5 Ovari 4,8

A la taula següent es pot observar que el càncer de mama és la primera causa pelque fa als anys totals de vida perduts, superant, en aquest aspecte, a les malaltiescardiovasculars. En els homes es pot destacar la importància del càncer de pulmói el paper molt reduït del càncer de pròstata pel que fa al nombre d’anys de vidaperduts.

Grups de causes seleccionats Dones Homes TotalAnys Mitjana Anys Mitjana Anys Mitjana

d’anys d’anys d’anys6 Sida 1.568 30,74 4.203 27,83 5.770 28,5610 Tumor maligne d’estómac 1.140 13,90 2.238 10,31 3.378 11,3011 Tumor maligne de budell gran 2.145 10,94 2.843 10,26 4.988 10,5413 Tumor maligne de fetge 405 9,20 1.403 9,29 1.808 9,2718 Tumor maligne de tràquea, bronquis í pulmó 2.455 13,95 14.138 10,42 16.593 10,8220 Tumor maligne de mama 5.683 13,56 88 12,50 5.770 13,5424 Tumor maligne de pròstata NA NA 575 5,87 575 5,8728 Leucèmia 1.740 20,23 1.982 16,11 3.722 17,8129 limfoma 1.088 14,50 2.118 16,16 3.205 15,5635 Diabetis 535 7,43 1.415 10,72 1.950 9,5643 Malalties isquèmiques del cor 1.500 8,15 8.795 10,11 10.295 9,7746 Malalties cerebrovasculars 2.193 11,13 4.130 11,93 6.322 11,6451 Pneumònies i broncoprisumònies 455 22,73 780 13,92 1.234 16,2452 Bronquitis, emfisema, asma i MPOC 558 9,14 2.355 7,65 2.913 71,8955 Cirrosi i altres malalties del fetge 2.260 14,30 5.768 13,83 8.027 13,9666 Accidents de trànsit de vehicles a motor 3.583 30,62 15.137 35,12 18.719 34,1671 Suïcidis i autolesions 2.350 25,91 6.788 25,81 9.145 25,83TOTES les causes 158.801 14,72 139.617 14,74 98.417 14,74

Font: Servei d’Informació i Estudis. Direcció General de Recursos Sanitaris. Departament de Salut.

34


Taula 7. Mortalitat percàncer a Catalunya,1999-2002

Taula 8. Mortalitat percàncer a Catalunya,2003. Freqüència rela-tiva (%) de les princi-pals localitzacionstumorals.

Taula 9. Anys poten-cials de vida perduts(APVP) d’1 a 70 anys.Catalunya, 2003

Núm. Núm. Núm. Taxa* Taxa* Taxa*dones homes total dones homes total

1 Tuberculosi 3 13 16 0,12 0,50 0,312 Tumor maligne del coll de l’úter 26 NA 26 1,16 NA 1,163 Tumor maligne del coll o del cos de l’úter 49 NA 49 2,19 NA 2,194 Malaltia de Hodgkin 4 13 17 0,16 0,50 0,335 Malaltia cardíaca reumàtica 1 0 1 0,06 0,00 0,036 Malaltia de l’aparell respiratori 3 5 8 0,72 1,14 0,947 Asma 3 5 8 0,17 0,27 0,228 Apendicitis aguda 0 2 2 0,00 0,08 0,049 Hèrnia abdominal 2 2 4 0,08 0,08 0,0810 Colelitiasi i colecistitis 1 3 4 0,04 0,12 0,0811 Malalties hipertensives i cerebrovasculars 111 234 345 8,56 18,20 13,3612 Complicacions de l’embaràs, el part

i el puerperi 3 NA 3 0,09 NA 0,0913 Malalties infecciosos:

Còlera, Tètanus, Tos ferina 0 0 0 0,00 0,00 0,00Xarampió 0 1 1 0,00 0,23 0,12

14 Osteomielitis 1 2 3 0,04 0,07 0,0615 Tumor maligne de la tràquea, dels bronquis

i del pulmó 138 904 1.042 5,46 34,78 20,3216 Cirrosi i altres malalties cròniques del fetge 191 484 675 7,42 18,79 13,1117 Accident de trànsit de vehicles a motor 159 511 670 4,75 15,76 10,1718 Sida 46 123 169 3,03 7,76 5,44

* Taxa per 100.000 habitantsNA: No AplicableFont: Servei d’Informació i Estudis. Direcció General de Recursos Sanitaris. Departament de Salut.

Càncer infantilEl càncer en els nens és una patologia relativament poc freqüent però és la sego-na causa de mortalitat infantil a Catalunya, de forma similar que a la resta de paï-sos desenvolupats.

Catalunya presenta una taxa d’incidència crua global de 13,1 nous casos anualsde càncer infantil per milió de nens en edats compreses entre els 0 i els 14 anys.

Segons la font de dades del Registre Nacional de Tumors infantils (1980-2001),cada any es diagnostiquen a Espanya 815 nous casos de càncer infantil. ACatalunya es diagnostiquen entre 170 i 200 nous casos cada any. El 79% delscasos de càncer infantil diagnosticats a Catalunya corresponen a nens que viuena Barcelona (32,5%) o a la seva província.

A Catalunya, els tumors pediàtrics més freqüents són leucèmies (24,8 %), tumorsdel sistema nerviós central (20,2 %) i limfomes (14.4%).

La supervivència del càncer infantil a Catalunya és superior al 70% (xifres compa-rables amb les d’altres països).

35


Taula 10. Mortalitat evitable. Catalunya,2003

Prevalença de factors de risc per al càncer i cribratge5.3.1. FumadorsA Catalunya, l’any 2002, la prevalença de fumadors de 15 anys o més va ser del32,1% (38,0% en els homes i 26,6% en les dones), xifra que representa una reduc-ció del 5% respecte del 1990, però que encara està per sobre de l’objectiu fixat pelPla de salut per l’any 2010 (reducció fins al 28%).

En l’última dècada, la prevalença global de fumadors ha disminuït molt lleugera-ment (del 37,7% al 32.1%).

Per sexes, l’evolució del tabaquisme a Catalunya en els darrers anys mostra unatendència ascendent pel que fa a les dones (s’ha incrementat un 15,2% en relacióal 1998) i descendent en els homes (ha disminuït un 3,3% durant el mateix període).

En el cas dels joves d’ambdós sexes sembla que s’ha frenat l’increment de la xifrade prevalença que s’havia produït entre els anys 1994-1998 malgrat que, tot i lamillora global, està situada lluny de l’objectiu marcat que era del 18 % l’any 2000en la franja jove entre 15 i 24 anys.

El procés d’abandó del tabaquisme per part dels fumadors sembla que s’accele-ra: la densitat d’intents de deixar és més precoç i freqüent. Els professionals sani-taris tenen un rol creixent a l’hora de suscitar-lo i donar-li suport, cal destacar elpaper de l’atenció primària. Tot i que algunes persones necessiten una atenció mésespecialitzada.

5.3.2. Cribratge del càncerA Catalunya, existeix un programa de detecció precoç de càncer de mama decaràcter poblacional i una estratègia de cribratge del càncer de coll d’úter decaràcter oportunista.

Programa del cribratge del càncer de mama:El programa de detecció precoç de càncer de mama consta de la realització demamografies amb periodicitat biennal mitjançant un sistema d’invitació per cartapersonal. La població diana d’aquest cribratge va ser, en la fase inicial d’implanta-ció, la de les dones de 50-64 anys. A partir de l’any 2000, després d’haver acon-seguit un alt nivell d’implantació per al grup d’edat diana inicial, el Departament deSalut va decidir estendre’l progressivament fins als 69 anys.

Actualment, el programa de detecció precoç de càncer de mama dóna coberturaal 100% de les dones compreses entre els 50 i els 64 anys. L’evolució de les xifresde cobertura és: 75,9% el 2001, 98% el 2002, 98% el 2003 i 100% el 2004. Lapoblació diana de 50-64 anys a l’inici del període (2001) era de 548.590 dones(dades del padró 2001). Pel que fa a l’extensió a les dones de 65-69 anys que jahavien estat incloses en el programa, se segueix l’extensió progressiva iniciadal’any 2000. L’any 2003 ja es van invitar 165.524 dones d’aquest grup d’edat, quecorresponen al 35,6% de les dones que en aquell any tenien aquesta edat. El sis-tema progressiu d’extensió escollit suposa que l’augment de la cobertura enaquest grup d’edat es faci a mesura que progressin les rondes del programa.

36


5.3. Prevenció i cribratge delcàncer

La participació global del programa (dones de 50-69 anys) es va situar al voltantdel 58% i no s’observen canvis important durant el període estudiat. El percentat-ge de dones amb cobertura de mamografia es va situar per sobre del 70%. En elgrup de dones de 65-69 anys, la participació és lleugerament superior que la deles dones més joves. És a dir, hi ha una bona acceptació del cribratge en aques-tes dones de més edat.

Any 2001 2002 2003Dones invitades (n) 137.484 247.806 258.808Participació (%) 58,4 54,9 58,1Cobertura (%) 75,7 70,7 72,2



Cribratge del càncer de coll úterPel càncer de coll d’úter, l’opció de cribratge escollida és l’estratègia de cribratgeoportunista amb citologia realitzat des dels serveis assistencials.

Pel que fa al cribratge del càncer de coll d’úter, segons dades de l’Enquesta deSalut de Catalunya, el 55,7 % de les dones de 20 anys i més manifesta que se sot-met regularment a una citologia cervical amb propòsits preventius. El grup d’edatque ho declara amb més proporció és el de 40 a 49 anys (76,7 %), seguit del de30 a 39 anys (74,6%) i de 50 a 59 anys (67,5 %).

Cribratge del càncer de còlon i recteDavant l’impacte del càncer colorectal i l’evidència de l’eficàcia del cribratge ambprova de detecció de sang oculta en femta, es va decidir iniciar una prova pilot decribratge amb sang oculta en femta per tal d’avaluar l’acceptació i la viabilitat d’a-quest cribratge en el nostre medi. La prova pilot s’està duent a terme a l’Hospitaletde Llobregat i a l’Alt Penedès. S’ha finalitzat la segona ronda del programa pilotque es desenvolupa a l’Hospitalet de Llobregat que, juntament amb els resultatsd’altres experiències, ha de servir per prendre decisions sobre la possibilitat d’es-tendre aquest cribratge a tot el territori.

Taxa hospitalització per càncerLes taxes d’hospitalització ens permeten conèixer l’accessibilitat des del punt devista de la seva variabilitat.

L’Any 2002 la taxa bruta d’hospitalització per càncer més alta, segons la regiósanitària de residència, va ser la de la regió sanitària de Girona i la més baixa, la

37


Taula 11. Participacióglobal del programadones 50-69 anys (cri-bratge del prevalença i cribratge d’incidència)



5.4. Morbiditat

de la regió Centre. Pel que fa a l’any 2003, la taxa bruta més alta correspon a laciutat de Barcelona i la més baixa continua corresponent a Centre. Quan s’estan-darditzen, s’observa que tant a l’any 2002 com 2003 les taxes de les regions ambpoblació més envellida són més baixes, excepte pel que fa a Girona. En canvi, lataxa estandarditzada augmenta respecte a la bruta en aquelles regions amb pobla-ció jove.

Regió sanitària 2002 2003de residència Taxa bruta Taxa estandarditzada Taxa bruta Taxa estandarditzadaLleida 153,5 138,9 130,3 116,8Tarragona 138,8 141,3 119,2 124,1Tortosa 134,7 119,1 116,4 101,6Girona 168,4 166,3 137,2 138,2Costa de Ponent 137,2 148,7 129,7 139,8B. Nord i Maresme 148,0 162,6 144,3 156,3Centre 122,1 132,8 113,2 123,0Barcelona Ciutat 161,6 142,5 152,9 135,1Catalunya 144,5 144,5 133,1 133,1

Font: Registre del Conjunt Mínim de Dades (CMBDAH) dels hospitals d’agutsLes dades 2003 corresponen a la població del 2004: nombre d’habitants segons la població del regis-tre central d’assegurats (RCA)

L’any 2002 la relació màxim/mínim de la taxa estandarditzada és d’1,40. És a dir,que l’hospitalització dels residents de la regió de taxa més alta (Girona) per càn-cer és un 40% superior a la de la regió de taxa més baixa (Tortosa).

L’any 2003 la relació màxim/mínim de la taxa estandarditzada és d’1,54. És a dir,que l’hospitalització dels residents de la regió de taxa més alta (Barcelonès, Nordi Maresme) per càncer és un 54% superior a la de la regió de taxa més baixa(Tortosa).

2002 2003Relació Coeficient Relació Coeficientmàxim/mínim de variació màxim/mínim de variació

ponderat ponderatTaxa bruta d’hospitalització 1,38 11,0% 1,34 11%Taxa estandarditzada d’hospitalització 1,40 7,9% 1,54 8,8%

Font: Registre del Conjunt Mínim de Dades (CMBDAH) dels hospitals d’agutsLes dades 2003 corresponen a la població del 2004: nombre d’habitants segons la població del regis-tre central d’assegurats (RCA)

Taxa d’hospitalització per càncers seleccionatsLes taxes brutes més altes en els dos tipus de càncer analitzats (mama i bronquisi pulmó) corresponen a la regió sanitària de Girona. Quan s’estandarditzen, s’ob-serva que les taxes de les regions amb població més envellida són les més baixes,mentre que les de les regions amb població jove són les més altes.

La variació de les taxes d’hospitalització, tant les brutes com les estandarditzades,del càncer de mama és sensiblement inferior a la de bronquis i pulmó.

38


Taula 14. Taxa d’hos-pitalització per càncer,bruta i estandarditza-da, per 10.000 habi-tants i regió sanitàriade residència.Catalunya, 2002-2003

Taula 15. Variació terri-torial dels indicadorsd’hospitalització percàncer. Catalunya,2002-2003

Regió sanitària Taxa bruta Taxa estandarditzadaMama Bronquis i pulmó Mama Bronquis i pulmó

Lleida 63,9 29,9 59,0 26,9Tarragona 65,5 33,3 69,2 33,5Tortosa 61,1 33,6 56,6 29,5Girona 76,1 53,8 78,9 52,5Costa de Ponent 57,3 38,4 59,2 41,2Barcelonès Nord i Maresme 58,9 52,4 71,1 56,9Centre 55,9 33,9 61,7 36,9Barcelona Ciutat 67,8 40,3 62,1 36,3Catalunya 62,4 39,8 62,4 39,8

Font: Registre del Conjunt Mínim de Dades (CMBDAH) dels hospitals d’aguts

La relació màxim/mínim de la taxa bruta és d’1,36 en els càncers de mama i d’1,80en els càncers de pulmó. És a dir, que en el cas del càncer de mama, els residentsa la regió sanitària de Girona s’hospitalitzen un 36% més que els residents a laregió sanitària Centre.

Pel que fa al càncer de bronquis i pulmó, els residents a la regió sanitària de Gironas’hospitalitzen un 80% més que els residents a la regió sanitària de Lleida.

Indicadors d’hospitalització Regions sanitàriesRelació màxim/mínim Coeficient de variació ponderat

Càncer de mama

Taxa bruta d’hospitalització 1,36 10,1%Taxa estandarditzada d’hospitalització 1,39 9,9%Càncer de bronquis i pulmó

Taxa bruta d’hospitalització 1,80 18,2%Taxa estandarditzada d’hospitalització 2,12 20,4%


Com es pot veure a la taula següent, les dades d’activitat hospitalària del 2004mostren que les neoplàsies constitueixen el cinquè gran grup de diagnòstic, ambuna distribució dels contactes del 8,4 % i una estada mitjana de 7,7 dies.

39


Taula 16. Taxes d’hos-pitalització per 10.000habitants, bruta iestandarditzada, pertipus de càncer i regiósanitària de residèn-cia. Catalunya, 2000-2002

Taula 17. Variació terri-torial dels indicadorsd’hospitalització pertipus de càncer.Catalunya, 2000-2002

Taxa d’hospitalització segons tipus de tumor l’any 2003Si analitzem les taxes d’hospitalització segons el tipus de tumor, l’any 2003 obser-vem que les taxes brutes més altes amb els dos tipus de càncer analitzats (mamai bronquis i pulmó) continuen corresponent a la Regió Sanitària de Girona.

La variació de les taxes d’hospitalització, tant brutes com estandarditzades, percàncer de mama, igual que en el període anterior, són sensiblement inferiors a lade bronquis i pulmó.

Regió sanitària Taxa bruta Taxa estandarditzadaMama Bronquis i pulmó Mama Bronquis i pulmó

Lleida 21,7 10,8 21,5 9,8Tarragona 20,5 10,4 22,7 10,8Tortosa 16,7 6,4 18,1 5,6Girona 20,2 15,9 22,4 15,9Costa de Ponent 18,1 11,9 21,1 12,6Barcelonès Nord i Maresme 19,2 16,2 22,3 17,1Centre 17,3 10,1 20,3 10,9Barcelona Ciutat 20,3 12,3 19,9 11,2Catalunya 19,1 12,1 19,1 12,1


40


Taula 19. Taxes d’hos-pitalització per 10.000habitants, bruta iestandarditzada, pertipus de càncer i regiósanitària de residèn-cia. Catalunya, 2003

Grans grups de diagnòstic Distribució dels contactes Estada mitjana Mitajana d’edatN (%) N (%) (dies) (edat)2003 2004 2003 2004 2003 2004

Malalties infeccioses i parasitàries 13.195 1,5 13.346 1,5 7,9 7,8 36,4 37,3Neoplàsies 72.304 8,4 74.037 8,4 8,0 7,7 59,8 60,1

Mal. endocrines, nutricional, metabol. i immunitàries 14.287 1,7 13.610 1,6 7,4 6,3 53,5 53,9Malalties de sang i òrgans hematopoiètics 6.320 0,7 6.901 0,8 7,4 7,0 59,0 59,4Trastorns mentals 9.063 1,1 9.367 1,1 12,2 12,4 44,2 44,7Malalties de sistema nerviós i òrgans dels sentits 92.132 10,7 93.751 10,7 1,2 1,0 64,2 64,0Malalties d’aparell circulatori 102.861 12,0 103.724 11,8 7,3 7,1 66,7 66,8Malalties d’aparell respiratori 84.590 9,9 81.807 9,3 6,3 6,3 53,8 53,4Malalties dàparell digestiu 91.693 10,7 94.289 10,7 5,4 5,3 53,4 53,6Malalties d’aparell gènito-urinari 60.998 7,1 62,532 7,1 4,1 3,9 49,8 49,5Complicacions d’embaràs, part i puerperi 81.359 9,5 85.963 9,8 3,5 3,4 30,5 30,6Malalties de pell i teixit subcutani 12.123 1,4 12.988 1,5 4,3 4,1 41,4 40,5Malalties d’aparell locomotor i teixit connectiu 65.192 7,6 69.389 7,9 4,5 4,3 53,7 54,6Anomalies congènites 8.375 1,0 9.032 1,0 4,5 4,3 14,8 15,1Infeccions originades en el període perinatal 13.307 1,6 13.958 1,6 8,6 8,5 0,0 0,0Símptomes, signes i afeccions mal definits 34.185 4,0 33.529 3,8 4,0 4,0 50,6 51,2Lesions i emmetzinaments 64.214 7,5 64.750 7,4 8,3 8,2 51,9 52,1Classificació Codi V 28.892 3,4 29.639 3,4 4,6 4,6 41,0 41,0Diagnòstic principal desconegut 2.811 0,3 4.648 0,5 7,1 5,3 53,0 51,9

Taula 18. Distribució delscontactes d’hospitalitzacióconvencional i CMA, l’esta-da mitjana i la mitjana d’edatper diagnòstics principal,segons els grans grups dediagnòstics de, la CIM.9.Mcanys 2003-2004

Les taxes brutes més altes amb els dos tipus de càncer analitzats (mama i bron-quis i pulmó) continuen corresponent a la Regió sanitària de Girona.

La variació de les taxes d’hospitalització, tant brutes com estandarditzades, delcàncer de mama, igual que en el període anterior, són sensiblement inferiors a lade bronquis i pulmó.

Indicadors d’hospitalització Regions sanitàriesRelació màxim/mínim Coeficient de variació ponderat

Càncer de mama

Taxa bruta d’hospitalització 1,30 7,4%Taxa estandarditzada d’hospitalització 1,26 11,1%Càncer de bronquis i pulmó

Taxa bruta d’hospitalització 2,45 18,6%Taxa estandarditzada d’hospitalització 3,07 20,3%


Tractament quirúrgic del càncer de mamaLa proporció de cirurgia conservadora és un indicador que permet conèixer la qua-litat de l’atenció.

Els resultats que es presenten en les taules següents permeten valorar les diferèn-cies en la proporció de cirurgia conservadora sobre el total de càncers de mamafemenins intervinguts quirúrgicament, segons tipus d’hospital, regió sanitària deresidència del malalt i regió sanitària de l’hospital, així com l’evolució entre el perí-ode 2000-2002 i l’any 2003.

A Catalunya la proporció de cirurgia conservadora sobre el total de procedimentsquirúrgics realitzats durant el període 2000-2002 va ser del 55,2%, l’any 2003 s’ob-serva un increment (60,8%).

La proporció de cirurgia conservadora més alta, tant en el període 2000-2002 comen l’any 2003, correspon als hospitals de referència i d’alta tecnologia de la XHUP,mentre que les més baixes s’observen en els hospitals privats i en el grup d’altreshospitals públics de la XHUP.

Tant en el període 2000-2002 com a l’any 2003, la proporció de cirurgia conserva-dora més alta és a la Regió sanitària Costa de Ponent, mentre que les més baixessón a les regions Terres de l’Ebre i Girona. Aquests resultats són similars en l’anà-lisi de base poblacional (per residència del malalta) com en la referida a l’activitatdels hospitals de cada regió (per hospital on és tractada).

Si comparem el període 2000-2002 amb l’any 2003, els percentatges totals en totesles regions han augmentat, excepte a Lleida, on ha baixat.

Tenint en compte que no hi ha evidència de diferències en l’estadiatge en elmoment del diagnòstic del càncer de mama femení entre la població de les dife-rents regions, les variacions observades podrien estar lligades a la pràctica clínicai a l’oferta de serveis.

41


Taula 20. Variació terri-torial dels indicadorsd’hospitalització pertipus de càncer.Catalunya, 2003

Hospitals XHUP % cirurgia conservadora % cirurgia conservadora2000-2002 2003

Alta tecnologia 57,3 64,1Referència 57,3 60,8Altres públics 50,9 57,3Privats 50,1 56,9TOTAL 55,2 60,8


Regió sanitària de residència % cirurgia conservadora % cirurgia conservadora2000-2002 2003

Lleida 59,1 52,7Tarragona 54,5 58,6Terres de l’Ebre 46,3 60,0Girona 48,6 51,5Costa de Ponent 66,9 68,6Bar. Nord i Maresma 50,7 61,7Centre 55,0 63,1Barcelona Ciutat 54,8 60,5Total Catalunya 55,7 61,0


Regió sanitària de l’hospital % cirurgia conservadora % cirurgia conservadora2000-2002 2003

Lleida 55,1 55,4Tarragona 55,1 59,1Terres de l’Ebre 44,1 59,4Girona 49,8 50,2Costa de Ponent 71,1 72,0Bar. Nord i Maresma 49,3 60,8Centre 55,4 62,9Barcelona Ciutat 52,8 59,2Total Catalunya 55,2 60,8


Tractament quirúrgic en oncologiaL’any 2003 es va publicar l’estudi «Informe tècnic: informe sobre la relació entrevolum de procediments i resultats en cirurgia oncològica», en el qual, en una anà-lisi basada en el CMBD de Catalunya, es trobaven diferències estadísticament sig-nificatives en la mortalitat hospitalària relacionades amb el volum d’intervencionsper a la cirurgia de pàncrees, de fetge i d’esòfag. En altres neoplàsies es trobavendiferències entre centres en els tipus de procediment practicat en la cirurgiaoncològica de mama, de recte, de pròstata i d’estómac.

42


Taula 21. Percentatgede cirurgia conserva-dora per càncer demama per tipus d’hos-pital. Catalunya, 2000-2002 i Catalunya,2003

Taula 22. Percentatgede cirurgia conserva-dora per càncer demama, per regió deresidència de la malal-ta. Catalunya, 2000-2002 iCatalunya, 2003

Taula 23. Percentatgede cirurgia conserva-dora per càncer demama, per regiósanitària de l’hospitalCatalunya 2000-2002i Catalunya, 2003

Atenció a les cures pal·liativesL’any 2004 es van generar 3.868 episodis d’atenció a les unitats de cures pal·liati-ves, la gran majoria dels quals corresponen a pacients diagnosticats de càncer. Cal destacar que 600 casos corresponen a neoplàsia maligna de bronquis i pulmó.

L’any 2004 es van generar, a les UFISS, 15.407 episodis. Cal destacar que d’a-quests, 610 corresponen a neoplàsia maligna de bronquis i pulmó.

43


Taula 24. Indicadorsdels episodis atesosen unitats de curespal·liatives per catego-ries diagnòstiquessegons la classificacióde les CCHPR.Catalunya, 2004

Taula 25. Indicadorsdels episodis atesosen UFISS per catego-ries diagnòstiquessegons la classificacióde les CCHPR.Catalunya, 2004

Categories diagnòstiques Total episodis Episodis finalitzats l’any 2004N Mitjana Dones % N (%) Estada Defuncions

d’edat mitjana (%)(anys) (dies)

Neoplàsia maligna de bronquis i pulmó 600 69,1 13,3 564 94,0 17,0 74,5Neoplàsia maligna de còlon 258 73,2 49,6 238 92,2 19,5 71,2Neoplàsia maligna d’estómac 204 72,4 36,8 192 94,1 15,1 71,4Neoplàsia maligna de mama 188 69,3 99,5 174 92,6 23,5 64,4Neoplàsia maligna de recte i anus 161 72,5 41,6 149 92,5 21,8 68,8Altres neoplàsies 1.470 69,7 35,2 1.366 92,9 20,7 71,2Altres diagnòstics 970 77,0 65,3 894 92,2 21,7 62,9Diagnòstic principal desconegut o erroni 17 74,5 47,1 17 100,0 15,6 47,1Total 3.868 72,6 40,6 3.594 92,9 20,2 69,0



Fractura de coll del fèmur (maluc) 1.748 82,7 75,1 1.650 94,4 11,0 3,0Malaltia cerebrovascular aguda 1.479 76,4 49,4 1.440 97,4 16,3 7,8Malaltia pulmonar obstructiva crònica i bronquièctasi 755 77,6 25,0 709 93,9 15,1 13,3Trastorns orgànics i demència senil o presenil 656 78,0 61,6 636 97,0 92,6 7,7Neoplàsia maligna de bronquis i pulmó 610 69,3 10,2 594 97,4 46,7 31,5Insuficiència cardíaca congestiva, no hipertensiva 599 81,6 66,9 584 97,5 23,1 14,4Altres diagnòstics 9.389 74,5 54,1 8.975 95,6 25,9 14,3Diagnòstic principal desconegut o erroni 171 78,7 66,1 168 98,2 26,1 14,.3Total 15.407 76,9 53,8 14,756 95,8 27,2 12,8

L’any 2004 es van generar, als PADES, 11.924 episodis. Cal que del total, 911corresponen a neoplàsia maligna de bronquis i pulmó, 490 a neoplàsia maligna decòlon i 413 a neoplàsia maligna de mama.

Regió sanitària Acceleradors lineals Bomba de colbaltRegió Sanitària de Girona 1 1Regió Sanitària de Lleida 0 1Regió Sanitària de Tarragona 1 1Regió Sanitària del Barcelonès Nord i del Maresme 3 0Regió Sanitària de Barcelona 10 4Regió Sanitària de Costa Ponent 4 1Regió Sanitària de Catalunya Central 2 1TOTAL 21 9

Font: Registre AATRM. Catalunya, octubre 2004

Segons les dades recollides pel sistema d’informació en radioteràpia, es van realit-zar 12.927 tractaments de radioteràpia externa en el sistema públic durant l’any2004. A la taula es mostra la distribució de tractaments segons el tumor que originael tractament. Destaquen 3.461 tractaments en càncer de mama, 1,975 en pròstata,1.810 en tràquea, bronquis i pulmó i 1.114 en cap i coll. Aquests representen el 65% dels tractaments de radioteràpia que es van realitzar aquell any.

Cal mencionar que es van realitzar un 0,2% de tractaments de radioteràpia a malaltsmenors de 15 anys durant l’any 2004.

44


Taula 26. Indicadorsdels episodis atesospel PADES per cate-gories diagnòstiquessegons la classificacióde les CCHPR. Catalunya, 2004

5.5. Radioteràpia

Taula 27. Instalacionsde radioteràpia perregió sanitària i tipusd’instal·lació.



Trastorns orgànics i demència senil o presenil 1.574 83,7 68,0 1.136 72,2 77,4 18,1Neoplàsia maligna de bronquis i pulmó 911 70,4 14,3 664 72,9 53,6 52,1No assignable 491 75,9 46,2 388 79,0 82,2 33,2Neoplàsia maligna de còlon 490 73,6 45,5 349 71,2 68,7 45,3Malaltia pulmonar obstructiva crònica i bronquièctasi 479 78,3 22,5 357 74,5 65,4 13,7Neoplàsia maligna de mama 413 71,0 97,1 299 72,4 63,6 44,5Altres diagnòstics 7.433 75,4 48,7 5.550 74,7 61,6 29,6Diagnòstic principal desconegut o erroni 133 79,4 54,1 99 74,4 74,5 25,3Total 11.924 75,5 49,1 8.842 74,2 64,3 30,4

Catalunya N %Mama 3.461 26,8Pròstata 1.975 15,3Tràquea, bronquis i pulmó 1.810 14,0Cap i coll 1.114 8,6Còlon i recte 958 7,4Altres 642 5,0Úter 517 4,0Altres digestius 447 3,5Altres hematològiques. 365 2,8Bufeta urinària 346 2,7SNC 336 2,6Pell 311 2,4N secundàries 187 1,4Alt. OS i teixit connectiu 184 1,4Limfoma Hodgkin 116 0,9Limfoma no Hodgkin 104 0,8Total 12.873 99,6

Desconegut 54 0,4Total 12.927 100,00

Font de les dades: base de dades de la facturació dels tractaments de radioteràpia en 11 hospitals dela Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública de Catalunya (XHUP).

Motiu del tractament CatalunyaPrimari 75,0Metàstasi 22,9Altres 2,1

A data 2005, es disposen a Catalunya de 454 places d’hospital de dia en oncologia.

L’anàlisi econòmic que presentem a continuació s’ha elaborat a partir de l’estudi«Avaluació de la participació dels plans directors en la despesa sanitària delServei Català de la Salut», encarregat per la Direcció General de Planificació iAvaluació.

A la taula 30 es presenten les dades relacionades amb aquest tipus de patologiesi que són les que corresponen a la categoria II de la CIM-9-MC.

45


Taula 28. Activitatradioteràpia. Dadesde diagnòstics fona-mentals

Taula 29. Motiu deltractament

5.6. Hospitalde dia

5.7. Anàlisieconòmic.Estimació dela despesa

Línies de serveis *1000 € %At. Hospitalària 354.521 55,3Sociosanitari 33.703 5,3Equips AP 15.075 2,4Farmàcia 104.570 16,2MHDA 133.406 20,8Total 641.276 100,0

És prou clar que la línia que té un pes específic més elevat, un 55,3 %, és la quecorrespon a l’Atenció Hospitalària. Per tant, sembla interessant desglossar el totalentre els diferents elements que la formen.

*1000 € %Estades i CMA 200.830 56,6Consultes externes 63.345 17,8Urgències 11.096 3,1Hospital de dia 54.432 15,4TTPE* 24.817 7,1Total AH 354.521 100,0

Nota: (*) Tècniques, tractaments i procediments específics.

La despesa relacionada amb les estades hospitalàries és la més significativa ialhora la que ens pot permetre realitzar una anàlisi més aprofundida. El que plan-tegem en la taula 3 és atribuir un cost pels diagnòstics més importants utilitzantcom a base de distribució el pes relatiu de cadascun d’ells (nombre d’altes *pes,d’acord amb la informació del CMBD per l’any 2005). S’aporta, a més, informacióde les estades i altes que ha generat cadascun d’aquests diagnòstics.

Els 11 diagnòstics més importants representen el 66,9 % de tota la despesa dedi-cada a l’Atenció Hospitalària en la categoria II.

% pes *1000 € Estades AltesNeoplàsies malignes secun. 8,9 17.881 52.394 4.815Neoplàsia maligna de colon 8,6 17.374 47.802 3.617Altres neoplàsies benignes 8,4 16.777 26.912 7.137Neoplàsia maligna de bronquis i pulmó 7,9 15.992 42.690 4.327Quimioteràpia i radioteràpia 7,7 15.577 26.680 5.467Neoplàsia maligna de bufeta 5,8 11.641 40.188 5.661Neoplàsia maligna de recte i anus 4,3 8.609 26.417 2.046Neoplàsia maligna de cap i coll 4,0 8.012 22.377 2.079Neoplàsia de natura inespec. 3,9 7.855 14.585 2.595Neoplàsia maligna de mamella 3,6 7.373 20.293 4.461Leucèmia 3,6 7.348 20.333 1.143Altres 33,1 66.391 342.671 21.909Total 100,00 200.830 524.659 65.257

46


Taula 30. Despesa peroncologia segonslínea de servei(Cat II CIM-9)

Taula 31. Distribuciódel presupost d’aten-ció hospitalària.Catalunya, 2006

Taula 32. Distribucióde l’atenció hospitalà-ria entre els diagnòs-tics més importants.Catalunya, 2006

El càncer és un conjunt de malalties amb un impacte notable en la nostra societat.Un de cada quatre ciutadans patirà un càncer en algun moment de la seva vida,aplicant els coneixements mèdics actuals, la meitat dels quals sobreviuran a laseva malaltia. Aquesta millora en la supervivència suposa un impacte assistencialnotable pel que fa al seguiment dels pacients que han sobreviscut al càncer.

L’atenció oncològica planteja desafiaments de gran transcendència en el sistemasanitari:- En l’atenció del càncer participen en més o menys grau i en funció de la malaltia

i de la fase de la malaltia tots els nivells assistencials, i el seu diagnòstic i tracta-ment requereix de professionals de diferents especialitats.

- Hi ha possibilitats clares de continuar la millora en l’atenció oncològica.- La demanda i les expectatives de la població són creixents en l’àmbit de l’aten-

ció oncològica.

L’atenció al càncer està vivint una etapa de canvi accelerat que es caracteritzapels següents factors:- Introducció continuada de nous fàrmacs en el tractament del càncer. El desenvo-

lupament de nous fàrmacs ha evolucionat cap a fàrmacs dissenyats per actuar enprocessos biològics específics del càncer.

- Aquests nous fàrmacs poden beneficiar tumors d’elevada incidència, com el càn-cer de mama, de pulmó o colorectal. El seu cost multiplica el del tractament alqual substitueixen.

- Les noves tecnologies en radioteràpia han augmentat el cost i la complexitat d’a-questa estratègia terapèutica amb què són tractats prop de la meitat delspacients amb càncer i, a la vegada, també han permès millorar els resultats clí-nics i la qualitat de vida dels pacients.

- El canvi en el paradigma del tractament del càncer amb la consolidació de l’ad-juvància en les fases inicials de la malaltia, abans la quimioteràpia constituïa unrecurs terapèutic del càncer avançat. Aquest canvi de paradigma ha continuatamb la tendència cap a la individualització del tractament del càncer, d’acordamb factors predictius de la resposta al tractament. S’estima que aproximada-ment la meitat dels pacients de càncer rebran tractament sistèmic (quimioteràpia,hormonoteràpia, etc.)

- Les expectatives i els coneixements dels pacients i de les seves famílies han can-viat en els darrers anys i ara la seva disposició per rebre tractament, per rebreinformació i per participar en major o menor grau en les decisions del seu procésassistencial és més manifesta.

Aquests factors i la mateixa rapidesa dels canvis en la societat fan necessari queel sistema sanitari públic doni una resposta global als problemes que planteja l’a-tenció oncològica.

És convenient recordar quins són els paràmetres que defineixen una atencióoncològica de qualitat:- L’atenció oncològica de qualitat requereix la participació dels diferents nivells

assistencials i dels diferents professionals sanitaris amb diverses especialitatsque han d’actuar coordinadament i garantir la continuïtat assistencial al llarg delprocés de la malaltia.

47


5.8. Anàlisi qualitatiu

- L’aplicació del primer tractament del càncer és el principal factor determinant delpronòstic futur de la malaltia i s’ha de decidir amb l’acord dels professionals quehan d’intervenir-hi. Aquests professionals han de gaudir de l’experiència clínica ila competència suficient en el tractament oncològic específic que es vulgui efec-tuar. Un requisit bàsic per assolir-ho és efectuar el tractament en un nombre mínimanual de casos. La necessitat d’especialització és una qüestió molt discutida enla cirurgia del càncer.

- Els tractaments han d’estar basats en la millor evidència científica disponible. Caldiferenciar el tractament establert i protocol·litzat del tractament experimental delqual no hi ha evidència suficient. A més, s’han d’administrar seguint les guies debona pràctica en el camp de la recerca mèdica. Les oncoguies són, en aquestsentit, una eina important, i permeten minimitzar la variabilitat no apropiada igarantir l’equitat en l’atenció oncològica, servir de suport de la millora de qualitatde l’atenció i optimitzar l’ús dels recursos disponibles.

- L’avaluació dels resultats clínics en oncologia és essencial. L’indicador clar és lasupervivència a l’any i als cinc anys, si bé hi ha altres indicadors importants comara la mortalitat quirúrgica (30 dies), la taxa de recidives o el nombre de ganglisavaluats en l’estudi de diagnòstic/extensió de la malaltia.

Un debat no resolt en la planificació de l’atenció oncològica és el que s’origina delfet que, per la seva elevada freqüència, el càncer pots ser diagnosticat a tots elsnivells assistencials mentre que la complexitat terapèutica que requereixen moltspacients i la diversitat de patologies obliga a una notable especialització en elsdiferents nivells hospitalaris.

Febleses (F):- Falta de cultura de planificació, ordenació i avaluació del procés.- Recent posta en marxa del pla director (any 2001).- Manca de canals de comunicació amb ciutadans, professionals i institucions.- Falta de costum en la presa de decisions fruit del consens.- Manca d’indicadors de procés.- Atomització de procediments complexes i poc freqüents.- Heterogeneïtat del territori, diferents regions sanitàries i diferents nivells assisten-

cials hospitalaris. Això comporta una tendència a centralitzar els serveis aBarcelona.

- Manca de cultura de valoració de costos en relació a l’eficàcia de les accions por-tades a terme.

- No planificació de la formació dels professionals.- Manca de connexió entre la recerca i l’assistència.- Recursos insuficients.

Amenaces (A):- Projectes no orientats a les necessitats del malalt.- Visualització del Pla director d’oncologia com a eina fiscalitzadora que minva l’au-

tonomia dels grups.- Planificar en funció de la demanda i no de les necessitats.- Actituds rígides que dificulta la gestió.- Supeditar l’interès de les institucions o dels grups a l’interès general de la ciuta-

dania catalana.

48


5.9. AnàlisisDAFO

Fortaleses (F):- Voluntat política i suport per part de la Conselleria i de la DGPA.- Hi ha pressupost per tal de portar a terme els projectes definits.- Experiència de l’anterior Pla director d’oncologia 2001-2004. Participació de pro-

fessionals amb reconeguda expertesa i institucions.- Consens en la presa de decisions i en base a criteris objectius orientats a les

necessitats del malalt i a situar-lo en el centre del procés.- Coneixement de la realitat en profunditat gràcies a la tasca portada a terme per

el Pla director d’oncologia 2001-2004.- Registres poblacionals.- Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques.- Valors clars (equitat, qualitat, accessibilitat i sostenibilitat).

Oportunitats (O):- Aconseguir el consens.- Elaborar el mapa sanitari en oncologia per tal de poder planificar i reordenar els

recursos que són necessaris per aconseguir una activitat assistencial oncològicade qualitat, amb equitat, eficàcia i eficiència.

- Projectes pilots amb èxit.- Creació de registres i de la xarxa de banc de cèl·lules tumorals a Catalunya.- Estudis de recerca.- Participació de la societat civil i millora de la informació.- Polítiques d’avaluació de resultats.- Afavorir elements de treball en xarxa entre professionals i institucions.- Xarxes. Aprofitar les relacions amb altres Plans directors, tant d’Espanya com

d’Europa.

Resultats de l’anàlisi DAFOEl Pla gestiona aquests punts dèbils i amenaces per tal de prevenir els possiblesefectes negatius. S’ha de tenir en compte que el coneixement de les amenaces ensenforteixen i ens fan capaços per aconseguir els objectius que ens plantegem.D’aquests punts forts destaquem els següents: la voluntat política, l’experiència delPla director d’oncologia 2001-2004, el consens de tots els actors implicats i, perl’últim, el coneixement real de la situació epidemiològica.

L’anàlisi del DAFO ens indica que hem d’orientar les nostres activitats al malalt i ales seves necessitats i no a la pressió dels grups d’interès, que és una de les ame-naces més importants que pot perjudicar la nostra tasca diària.

49


6. Propostes

És convenient recordar quins són els paràmetres que defineixen una atencióoncològica de qualitat:

- L’atenció oncològica de qualitat requereix la participació dels diferents nivellsassistencials i dels iferents professionals sanitaris amb diverses especialitats, quehan d’actuar coordinadament i garantir la continuïtat assistencial al llarg del pro-cés de la malaltia.

- L’aplicació del primer tractament del càncer és el principal factor determinant delpronòstic futur de la malaltia i s’ha de decidir amb l’acord dels professionals quehan d’intervenir-hi. Aquests professionals han de gaudir de l’experiència clínica ila competència suficient en el tractament oncològic específic que es vulgui efec-tuar. Un requisit bàsic per assolir-ho és efectuar el tractament en un nombre mínimanual de casos. La necessitat d’especialització és una qüestió discutida sovint enla cirurgia del càncer.

- L’atenció oncològica ha d’estar basada en la millor evidència científica disponi-ble. Cal diferenciar el tractament establert i protocol·litzat del tractament experi-mental del qual no hi ha evidència suficient. A més, s’han d’administrar seguintles guies de bona pràctica en el camp de la recerca mèdica. Les oncoguies són,en aquest sentit, una eina important, i permeten minimitzar la variabilitat no apro-piada i garantir l’equitat en l’atenció oncològica, servir de suport de la millora dequalitat de l’atenció i optimitzar l’ús dels recursos disponibles.

- L’avaluació dels resultats clínics en oncologia és essencial. L’indicador clar és lasupervivència a l’any i als cinc anys, si bé hi ha altres indicadors importants comara la mortalitat quirúrgica (30 dies), la taxa de recidives, o el nombre de ganglisavaluats en l’estudi de diagnòstic/extensió de la malaltia.

Tenint en compte aquest paràmetres, es proposen els següents principis orienta-dors de l’atenció oncològica:

- centrada en el pacient i que tingui en compte les seves necessitats i valors- basada en la millor evidència científica disponible- que ofereixi una atenció tan propera al lloc de residència del pacient com sigui

possible, mantenint la qualitat assistencial i tenint en compte els avantatges del’especialització en l’atenció oncològica

- que faciliti la formació i la recerca per produir nova evidència científica- promotora de l’atenció multidisciplinària del malalt i la continuïtat entre els dife-

rents nivells assistencials- integradora dels aspectes psicosocials i mèdics en l’atenció del malalt- basada en l’avaluació dels resultats clínics de l’atenció oncològica

Objectius operatius, línies i projectesA continuació descriurem les línies d’actuació i els projectes que es desenvolupa-ran d’acord amb els objectius ja esmentats.

La identificació d’un nombre important de factors de risc per a un nombre impor-tant de tumors, i el caràcter modificable de bona part d’aquest factors, permet dis-senyar estratègies adreçades a la prevenció primària del càncer.

El coneixement actual sobre els factors de risc del càncer i el seu paper en la pre-venció, recollits en el Codi Europeu contra el Càncer (Codi Europeu Contra el

53


6.1. Prevencióprimària

6. Propostes

Càncer tercera versió, 2003), i l’evidència de l’efectivitat de les estratègies preven-tives (Evidence- based cancer prevention: strategies for NGOs. A UICC handbookfor Europe) indiquen que un nombre significatiu de càncers es poden prevenir.S’estima que amb els coneixements actuals un 30-40% de les morts per càncersón evitables. En el nostre context, els principals factors de risc que poden contri-buir a aquesta estratègia de prevenció primària són el tabac, la dieta, el consumexcessiu d’alcohol, l’obesitat i la manca d’exercici físic, l’exposició excessiva a lallum solar, l’exposició a determinats agents infecciosos o l’exposició a substànciescarcinògenes. En concret, el tabac segueix essent el factor de risc que es pot pre-venir més important i amb un impacte potencial més important. Els tumors relacio-nats amb el tabac (cavitat oral i faringe, laringe, pàncrees, pulmó, bufeta urinària ironyó) representen el 45 % dels tumors en els homes i l’11% en les dones.

Una bona part d’aquest factors de risc són compartits amb altres malalties i, pertant, l’adopció d’un estil de vida saludable en relació a aquests factors tindrà unimpacte positiu també en altres malalties. Aquest fet obliga que les estratègies deprevenció primària de càncer s’emmarquin en les estratègies més generals de pro-moció de la salut.

Pel que fa a les estratègies, de manera general, són més efectives aquelles quecombinen intervencions a diferents nivells: informació i educació, clíniques (p.e.cessació tabàquica), reguladores (p.e. espais sense fum, prohibició de propagan-da), econòmiques i socials, econòmiques (política de preus).

Recomanacions:- Desenvolupament d’un programa d’activitats contra el tabac. Cooperació amb la

DG de Salut Pública del Departament de Salut per tal promoure la prevenció, ladetecció i l’abandonament del tabaquisme.

- Projecte Hospitals sense fum. Consolidació de la Xarxa Hospitals Sense Fum.- Col·laboració amb la DG de Salut Pública del Departament de Salut en la promo-

ció d’estils de vida saludables relacionats amb la dieta, l’obesitat, el consum d’al-cohol i l’exercici físic.

- Informació a la població i als professionals sobre les causes del càncer i de lespossibilitats i la manera de prevenir-lo: difusió del nou del Codi Europeu Contra elCàncer versió 3a mitjançant tríptics i pòsters que estan a l’abast dels ciutadansals centres d’atenció primària i als hospitals.

- Prevenció del càncer de pell. Difusió de les recomanacions dirigides a prevenir elcàncer de pell.

El cribratge és una de les estratègies que s’ha demostrat efectiva en el control dedeterminats càncers (càncer de mama, càncer de coll d’úter i càncer colorectal).Pel que fa a altres tumors, hi ha estudis en marxa per avaluar l’eficàcia del cribrat-ge en altres càncer de pròstata i càncer de pulmó.

A Catalunya, existeix el programa de detecció precoç de càncer de mama decaràcter poblacional i una estratègia de cribratge del càncer de coll d’úter decaràcter oportunista. El programa de detecció precoç de càncer de mama constade la realització de mamografies amb periodicitat biennal mitjançant un sistemad’invitació per carta personal. La població diana d’aquest cribratge va ser, en lafase inicial d’implantació, la de les dones de 50-64 anys. A partir de l’any 2000,després d’haver aconseguit un alt nivell d’implantació per al grup d’edat diana

54

6. Propostes

6.2. Prevenciósecundaria

inicial, el Departament de Salut va decidir estendre’l progressivament fins als 69anys. Els principals aspectes a desenvolupar són finalitzar l’extensió al grup d’edatde 65-69, la valoració de l’extensió a altres grups d’edat i continuar el procés d’a-valuació i de millora de qualitat del programa.

Pel càncer de coll d’úter, existeix una estratègia de cribratge amb citologia de tipusoportunista que es realitza des dels serveis assistencials. En aquest cribratge, elprincipals objectius són l’elaboració d’un nou protocol de cribratge i la seva implan-tació efectiva, especialment pel que fa a les noves tecnologies i a la periodicitat.

Davant l’impacte del càncer colorectal i l’evidencia de l’eficàcia del cribratge ambprova de detecció de sang oculta en femta, es va decidir iniciar una prova pilot decribratge amb sang oculta en femta per tal d’avaluar l’acceptació i la viabilitat d’a-quest cribratge en el nostre medi. Els resultats d’aquesta prova pilot, juntamentamb els resultats d’altres experiències, ha de servir per prendre decisions sobre lapossibilitat d’estendre aquest cribratge a tot el territori.

Per últim, l’impacte i la complexitat de la decisió d’introducció de futurs nous cri-bratges i la necessitat de garantir i millorar la qualitat dels programes implantatsaconsellen la creació d’un comitè assessor de cribratge del càncer a Catalunyaamb la funció d’assessorar el Pla i el Departament de Salut.

Actualment, el programa de detecció precoç de càncer de mama dóna coberturaal 100% de les dones d’edats compreses entre els 50 i els 64 anys i està en fased’extensió fins als 69 anys. Pel que fa al cribratge del càncer colorectal, s’ha fina-litzat la segona ronda del programa pilot, que es desenvolupa a l’Hospitalet deLlobregat i que, juntament amb els resultats d’altres experiències, ha de servir pera la presa de decisions sobre la possibilitat d’estendre aquest cribratge a tot elterritori. Per últim, cal mencionar el cribratge del càncer de coll d’úter, del qualestem en la fase final de definició del nou protocol d’actuació.

Recomanacions:- Creació d’un grup assessor sobre cribratge del càncer amb l’objectiu d’assesso-

rar el Pla i el Departament de Salut sobre la possible implementació de nous pro-grames de cribratge i en el procés d’avaluació dels programes ja implantats.

- Programa de cribratge del càncer de mama: consolidar l’ampliació del cribratgedel càncer de mama fins als 69 anys; valorar l’ampliació del programa a les donesde menys de 50 anys i de més de 69 anys.

- Programa de cribratge del càncer colorectal: valorar la possible implantació d’unprograma poblacional de cribratge del càncer de còlon i recte.

- Programa de cribratge del coll d’úter: actualització del protocol de cribratge delcàncer de coll d’úter, incloent-hi la indicació de la prova de detecció del VPH ensituacions determinades, i avaluació de la seva implantació.

La predisposició genètica al càncer juga un paper significatiu en alguns càncersfreqüents, com per exemple el càncer de mama, el càncer colorectal o el càncerd’ovari, entre altres. Si bé només una petita proporció d’aquests càncers tenen uncomponent hereditari determinant, les persones amb la predisposició hereditàriapoden tenir un risc molt alt de desenvolupar un càncer al llarg de la seva vida.Aquest grup de persones es poden beneficiar d’estratègies específiques preventi-ves i de seguiment.

55


6.3. Consellgenètic

És important, per tant, que les persones preocupades per una història familiar rebinuna correcta valoració del seu risc real i que aquestes persones i famílies que s’identifiquin amb un alt risc puguin accedir a serveis de consell genètic especia-litzat que tingui en compte els aspectes psicosocials que aquesta predisposiciópot comportar.

Recomanacions:- Elaborar una guia de consell genètic en predisposició hereditària al càncer.- Proposar un model organitzatiu per a valorar i tractar els pacients i les famílies

amb possible predisposició hereditària al càncer.- Establir els criteris organitzatius i funcionals fonamentals de les unitats de consell

genètic.

Atenció primàriaDiagnosticar aviat el càncer és important perquè els retards en el diagnòstic i eltractament poden tenir conseqüències negatives per a la curació de la malaltia.

Es poden observar diferents motius per aquests retards, des que el malalt recone-gui que aquells símptomes no són normals i que dubti de si cal anar al metge decapçalera o no, que el metge interpreti correctament els símptomes, i per últim,que el sistema no doni resposta a les necessitats del pacient.

Tenint en compte aquestes premisses, es poden definir tres tipus de raons:- Retards pel pacient- Retards pel metge- Retards originats pel propi sistema assistencial.

«Si te símptomes vagi al metge»:Aquest interval de temps pot ser important i determinant a l’hora de rebre un deter-minat tractament menys agressiu. A més a més, és reconegut que grans retards de2 o 3 mesos poden influenciar en la supervivència.

Actualment, no es disposen de dades generals d’aquests intervals de temps, peròper les dades parcials existents, podem veure que són períodes molt llargs enalguns casos. El fet de tenir registres hospitalaris i poblacionals amb estadiatgesdels diferents tipus de tumors ens podria ajudar a mesurar indirectament aquestperíode i poder fer comparacions amb altres països.

En aquest moment no tenim dades sobre els retards ni de què són deguts. Algunsestudis han determinat que el temps de retard per anar al metge pot ser realmentimportant, però poca cosa es coneix en relació als motius que motiven als malaltsper anar o al metge o no anar-hi.

Com a línia de treball a desenvolupar, es definiran estratègies per difondre entreels ciutadans aquests símptomes a tenir en compte, mitjançant la difusió de fulle-tons informatius, així com mitjançant campanyes d’informació portades a terme perles entitats no governamentals en càncer i societats científiques.També cal fer un estudi de quins són exactament els temps en el nostre mitjà i lesraons del retard per acudir al metge de capçalera.

56

6. Propostes

6.4. Diagnòsticràpid del càncer

«Temps entre el metge de capçalera i el diagnòstic»:Pot ser que els usuaris que van al metge de capçalera per explicar uns símptomesno siguin conscients que això pugui indicar la sospita d’un càncer.

És necessari que els metges de capçalera contemplin la possibilitat de falsosnegatius i estar atents a veure si els símptomes persisteixen o desapareixen.

També caldria tenir presents els símptomes més sospitosos de càncer i assegurarque els hospitals no estiguin sobresaturats i puguin donar resposta com més ràpidmillor als dubtes diagnòstics.

Per minimitzar aquests problemes és molt útil l’ús d’oncoguies (publicades ahttp://www.aatrm.net).

Es tenia la percepció, ateses determinades dades, de la possibilitat d’existència deretards importants en el procés assistencial de l’atenció primària - hospital.

Per aquest motiu s’ha iniciat el programa de diagnòstic ràpid en tres tumors(mama, còlon i pulmó) per ordre d’incidència.

El desplegament del circuit de diagnòstic ràpid s’ha portat a terme mitjançant lesregions sanitàries. A cada regió sanitària s’han desenvolupat discussions per con-sensuar i determinar quins són els principals símptomes de sospita de patir un càncer.

Recomanacions:- Establir circuits de diagnòstic preferent per als casos amb sospita fonamentada

de malaltia per al càncer de mama, càncer de pulmó i càncer colorectal.- Desenvolupar programes de formació dirigits als metges de capçalera en relació

al diagnòstic ràpid.- Es definiran i monitoritzaran indicadors per avaluar el procés diagnòstic.

Procés diagnòstic als hospitalsEn aquest moment, la percepció que es té dels hospitals en relació a la capacitatde donar resposta a la sol·licitud d’exploracions complementàries o consultesespecialitzades és de manca de recursos, d’un percentatge alt de falsos positius iuna demanda creixent de tractament de nous càncers. Paral·lelament, l’incrementd’oferta de nous tractaments comporta el creixement de la demanda de les explo-racions complementàries, fet que contribueix a saturar els hospitals.

S’ha de tenir en compte que la qualitat en el diagnòstic ve condicionada, entrealtres, per la bona cooperació entre els especialistes que participen en el procés.

Actualment s’ha introduït un tipus especial d’escàner que augmentarà progressiva-ment en el futur immediat. Es tracta del PET (Tomografia per emissió de positrons),indicat en alguns diagnòstics ja en el seu començament, així com per aclarir l’es-tadiatge o les recaigudes. L’ús d’aquesta tècnica, que es combina amb el TAC(Tomografia Axial Computeritzada) convencional i la RM (Ressonància Magnètica),s’ha protocol·litzat.En aquest any 2006, s’ha fet una proposta de guia de pràctica clínica de la tècni-ca de PET i una proposta per al seu desenvolupament per tot el territori català.

57


6.5. Model assistencial

Si existeix una sospita o un diagnòstic de càncer per qualsevol de les tècniquesd’imatge, caldrà concretar de quin tipus de tumor es tracta i desenvolupar un estu-di anatomopatòleg de qualitat.

Per aquest motiu, un grup de treball format per anatomopatòlegs de diferentsnivells hospitalaris i de diferents parts del territori català ha elaborat un documentque explica com haurien de ser i com haurien de funcionar aquests serveis dediagnòstic cel·lular.

Els serveis d’anatomia patològica haurien de contribuir a la constitució dels regis-tres de tumors hospitalaris, els quals són necessaris per portar a terme l’avaluaciód’aquesta patologia, així com dels bancs de tumors, imprescindibles per fer unabona recerca.

Recomanacions:- Les unitats assistencials relacionades amb el diagnòstic del càncer haurien d’as-

segurar un circuit el més eficient possible.- Cal proposar i implementar indicadors de qualitat en el diagnòstic.- Els laboratoris d’anatomia patològica han d’ajudar en la validació qualitativa del

procés diagnòstico-terapèutic.- Cal promoure l’accés a les proves de diagnòstic molecular d’evidència demostra-

da de manera que promogui l’equitat en la seva disponibilitat.- Cal seguir les recomanacions de l’AATRM establertes mitjançant el seu grup d’ex-

perts en l’ús del PET.- Cal orientar els serveis d’anatomia patològica perquè segueixin les recomana-

cions del grup d’experts sobre el diagnòstic d’anatomia patològica del càncer.

Tractament del càncerTractament quirúrgic: en la majoria dels càncers, el tractament quirúrgic és deter-minant en el resultat.

L’any 2003 es va publicar l’estudi «Informe tècnic: informe sobre la relació entrevolum de procediments i resultats en cirurgia oncològica», on es trobava, tant enla revisió bibliogràfica con en els resultats de l’estudi, la necessitat de milloraralguns resultats i d’implementar noves maneres de fer. En aquest estudi, es vapoder comprovar un grau de variabilitat que probablement no estava justificadapels diferents estadiatges o morbiditat dels malalts. També es va fer evident l’asso-ciació del volum/expertesa de professionals i/o institucions amb certs procedi-ments i bons resultats.

Des de l’any 2001-2002 s’ha anat analitzant, mitjançant l’estudi de bases adminis-tratives de diferents procediments quirúrgics en càncer, la mortalitat, l’eficiència omobilitat i els fluxos que ens podran ajudar a millorar en aquest camp.

És evident que en relació a la qualitat assistencial, les guies de pràctica clínica enspodran ajudar a millorar i monitorar la nostra pràctica, ja que el propòsit d’aques-tes guies és assegurar el millor tractament en base a l’evidencia científica. Lesguies de pràctica orienten el camí del diagnòstic, del tractament i del seguimentdels afectats.

58

6. Propostes

6.6. Qualitatassistencial

La implementació i avaluació d’aquestes guies són aspectes crítics per al seu èxiti una garantia que s’està fent la millor praxis possible.

Aquesta avaluació ens podrà ajudar a comparar la realitat amb el que fóra desitja-ble i d’aquesta manera identificar les diferències quantitatives i qualitatives. Lanecessitat d’avaluar és decisiva per al manteniment i desenvolupament de la qua-litat clínica i és aquesta la raó que justificaria la prioritat en aquest sentit.

S’ha demostrat que l’ús de les oncoguies pot ajudar a mantenir i millorar la qualitatdonada, tenint present que és necessària la seva actualització.

Els països que tenen més experiència en bases de dades i que ja estan treballantamb dades clíniques i indicadors associats publiquen l’ajuda que els suposa poderdisposar d’aquesta informació.

Caldria estendre el treball multidisciplinari que ja es porta a terme en molts tumorsa totes aquelles situacions que no es contemplen en la rutina de l’oncoguia.

El continuum assistencial hauria de comportar la col·laboració i la clarificació delque cal fer a cada lloc.

Tal com diu la literatura i com s’ha pogut comprovar, caldria centralitzar alguns pro-cediments quirúrgics, perquè l’expertesa i l’estructura de l’hospital pot ajudar aobtenir millors resultats. Per alguns tumors, fóra bo determinar un nombre de casosmínim per sota del que desaconsellés la pràctica d’un determinat procediment.Aquesta premissa no ens ha de fer oblidar que la qualitat i l’expertesa de la infer-meria i de la resta de l’hospital és important per obtenir uns bons resultats. Els hos-pitals on, per la seva casuística, es s’haurien de concentrar diverses patologieshaurien de garantir uns indicadors estàndards de qualitat.

Ja fa dos anys que s’ha anat estenent la idea que cal centralitzar la realització decerts procediments i, espontàniament, s’han produït certs moviments en aquestsentit.

Hi ha suficient evidència científica d’aquesta relació volum i qualitat per a donaraquest pas endavant, encara que la literatura diu que el volum per sé no garanteixnecessàriament uns bons resultats.

En aquest moment hauríem de centrar la informació dels resultats en cirurgia perdepartament o servei malgrat que fóra bo tenir resultats individuals.

A l’hora de confeccionar el mapa sanitari en oncologia s’ha tingut en compte la rea-litat d’aquest binomi volum - qualitat.

El treball de mapa precisarà en quin lloc cal fer cada una d’aquestes intervencionsquirúrgiques en els casos en què s’ha vist que el volum afecta els seus resultats,així com certa part del procés de diagnòstic.Les dades que tenim fins ara mostren que certs procediments es realitzen a llocsinadequats perquè no tenen l’expertesa necessària que garanteixi un mínim decasos.

59


Recomanacions:- Actualització i avaluació de la implementació de les oncoguies.- Desenvolupar els indicadors que han d’utilitzar-se per a l’avaluació de les onco-

guies.- L’organització de la cirurgia d’alta complexitat en oncologia ha d’ordenar-se

segons les recomanacions aprovades per la comissió de terciarisme delDepartament de Salut.

- Cal avaluar periòdicament els resultats dels diferents serveis quirúrgics dereferència en oncologia terciària.

La formació d’un especialista en cirurgia cal que continuï fins al final de la sevaespecialització i fóra bo entrar en un procés de diàleg amb les diferents societatscientífiques, universitats i institucions per tal de consensuar el procés d’una forma-ció correcta i constant.

Recomanacions:- Els cirurgians que tracten pacients amb càncer haurien de tenir uns nivells de

competència adequats.- S’hauria de tenir en compte la infermeria responsable d’aquests malalts en el pro-

cés quirúrgic i la s’hauria d’avaluar la seva expertesa.- El contingut de l’educació mèdica continuada hauria de ser específica per les

diferents àrees de la cirurgia del càncer.

El darrer Pla de salut 2002-2005, en el capítol dedicat al càncer, defineix com aobjectiu a assolir per l’any 2010 que «d’aquí a l’any 2010 cal desenvolupar i apli-car els protocols de control del dolor i d’altres símptomes en la malaltia avançadadel càncer en tots els hospitals de Catalunya». Les cures pal·liatives en oncologiaassumeixen el repte de liderar el desenvolupament i la consolidació de l’atenció dequalitat al final de la vida a Catalunya, exportant el seu model d’atenció més enllàdel malalt oncològic. Conscients dels canvis continus de la medicina i de les coor-denades sociodemogràfiques del nostre entorn entenem la necessitat de desenvo-lupar programes de millora continua de la qualitat i de línies pròpies de recerca.

En el marc del Pla director d’oncologia 2005-2007 s’està elaborant un documentque reculli les propostes estratègiques per a l’atenció a la fi de la vida del malaltque pateix càncer. En l’elaboració d’aquest participen experts de les regionssanitàries de Girona, Lleida i Catalunya Central, així com una representació del Pla.

Recomanacions:- Adaptar la cartera de serveis per tal d’aconseguir un sistema sostenible i alhora

facilitar la proximitat al domicili del ciutadà. Tenir serveis més polivalents en àreesamb poca població i més especifiques en àrees de més població.

- UFISS de cures pal·liatives en hospitals de tercer nivell i de referència.- PADES, cal tenir un equip per cada 100.000 habitants.- Assegurar una intervenció equitativa en les polítiques d’atenció al final de la vida

a tot el territori.

60

6. Propostes

6.7. Formacióquirúrgica

6.8. CuresPal·liatives

La radioteràpia és una de les estratègies fonamentals en el tractament local delcàncer. S’aplica tant amb intenció curativa i adjuvant com amb finalitat pal·liativaper al control de símptomes. S’estima que una proporció important, entre el 45 i el52%, dels nous casos de càncer rebran tractament radioteràpic.

La radioteràpia és un tractament amb un component tecnològic molt important ique requereix una elevada inversió de capital inicial d’equipament tecnològica-ment complex i de personal especialitzat. Malgrat això, el cost per tractament noés alt si els equips s’utilitzen de manera òptima.

A Catalunya, com a molts altres països del nostre entorn, la situació dels recursosha estat històricament complicada a causa, en gran part, de l’elevada inversió decapital inicial necessària que, com ja s’ha comentat, és característica d’aquestatecnologia. Davant d’aquesta situació, a finals dels any vuitanta es va prioritzar lainversió en renovació i nous equipaments de radioteràpia per tal de renovar el parctecnològic i fer front a les necessitats creixents d’aquesta modalitat terapèutica. Almateix temps es va modificar el sistema de pagament d’aquests tractaments. Elnou sistema es va basar en el pagament per tractament, en lloc de sessió, i dife-rencia diferents nivells de complexitat d’aquest tractament. Aquest nou sistema vapermetre un finançament més ajustat a la complexitat dels tractaments administratsi, pel fet d’individualitzar la radioteràpia en el sistema de pagament, va tenir efec-tes positius en destacar la importància i la prioritat d’aquesta modalitat terapèuti-ca. De manera paral·lela, es va establir un sistema d’informació d’aquesttractament que permet tenir una informació bàsica dels tractaments finançats pelCatSalut.

Al conjunt de Catalunya actualment (2005) hi ha 34 instal·lacions de radioteràpia,30 de les quals són al sector públic (24 l’any 2000). De les instal·lacions del sectorpúblic, 21 són acceleradors lineals i 9 són bombes de cobalt. L’any 2004 es vanadministrar 13.000 tractaments de radioteràpia externa al sector públic.

Quan es planifiquen les necessitats en radioteràpia s’ha de tenir en compte que lesnecessitats seguiran augmentant en els propers anys a causa de l’augment previstde casos de càncer i del possible augment d’indicacions. També s’han de tenir encompte les necessitats de renovació dels equips que arriben al final de la seva vidaútil. En aquest sentit, cal ressaltar que la tendència a una major complexitat tec-nològica en els tractaments de radioteràpia pot tenir impacte en les necessitats derenovació o actualització de les instal·lacions ja existents. La necessitat d’introduirles noves tecnologies en aquest àmbit ha de tenir en compte criteris de prioritza-ció en funció del benefici que aporten, el cost-efectivitat, les necessitats de recur-sos humans formats específicament i la sostenibilitat del sistema.

Un altre aspecte a considerar és la millora de l’accessibilitat dels pacients a aquesttractament, que a causa de les seves característiques tecnològiques complexes eslocalitza obligatòriament en pocs centres.

La planificació també ha de considerar les necessitats en recursos humans (met-ges radioterapeutes, físics i tècnics), que són un element clau en aquesta teràpia.

Per últim, cal promoure la recerca clínica i en radiobiologia i la participació delscentres catalans en projecte de recerca multicèntrics.

61


6.9. Radioteràpia

Recomanacions:- Definir els criteris d’organització, d’estructura, d’equips i de necessitats en radio-

teràpia d’acord amb les recomanacions dels experts.- Definir el paper de les noves tecnologies i les prioritats en la seva introducció al

territori.- Definir nous nivells de complexitat dels tractaments que tinguin en compte els

canvis produïts en aquest tractament, així com les noves tecnologies emergents.- Millorar l’actual sistema d’informació per adaptar-lo al nou sistema de classifica-

ció de la complexitat i per donar resposta a les noves necessitats d’informació(llistes i temps d’espera, indicadors de qualitat, etc.)

- Definir indicadors bàsics de qualitat de l’activitat de radioteràpia.

En l’apartat anterior, hem explicat la conveniència de disposar, implementar, ava-luar i actualitzar les oncoguies en relació a la cirurgia, això també es pot aplicar al’ús de la quimioteràpia atesa la seva complexitat i els efectes adversos que espoden derivar d’una administració inapropiada.

Fóra bo comptar amb registres d’extravasació per tal de poder establir indicadorsde qualitat en els nostres hospitals.

El desenvolupament de noves drogues està evolucionant molt ràpidament, tant pelque fa a la seva eficàcia com al seu increment de cost. Per tant, es produiran aug-ments de costos encara més elevats que els que s’han tingut fins ara, que ja erenalts.

Com ja hem dit, cal avaluar les oncoguies, perquè ens donarà una idea de l’ade-quació de l’ús de la quimioteràpia, de la seva variabilitat, o de l’eficàcia dels dife-rents proveïdors.

En aquest moment, només tenim dades d’eficàcia i d’efectes secundaris dels qui-mioteràpics en aquells malalts que entren als assajos clínics. Per contra, els malaltsals qui s’ofereix el tractament convencional queden fora de control quant a tota unasèrie de paràmetres importants a l’hora de tenir una visió global de com funcionala quimioteràpia.

Hi ha una necessitat de monitorar els resultats obtinguts amb els tractamentsestàndards i de poder valorar la seva eficàcia amb els resultats adversos.

Hauríem de poder disposar d’un model simple per a registrar les dades més impor-tants junt amb altres països i poder compartir la millora.

Recomanacions:- Avaluació de les oncoguies en el grau de seguiment de les recomanacions en

quimioteràpia i posterior actualització considerant els canvis en l’evidencia cien-tífica d’aquests tractaments.

- Valoració de la creació d’una comissió de nous medicaments oncològics.

62

6. Propostes

6.10.Quimioteràpia

1. Monitorar els tractaments estàndardsLa introducció de nous medicaments en el tractament del càncer comportarà unaconsiderable despesa. A més, en moltes ocasions la seva implantació no es realit-za d’acord amb un procés racional de discussió sinó que més aviat es realitza enfunció d’altres variables que no sempre són afavoridores de l’equitat i el bon ús.

Cal disposar de bases de dades que facilitin l’evolució o la priorització per intro-duir noves drogues. Aquests programes ja existeixen en països com Suècia,Noruega, Finlàndia i Canadà, entre altres.

L’avaluació d’aquestes noves drogues hauria de tenir en compte la quantitat, l’e-ficàcia i els efectes adversos, a més dels estudis de cost-eficàcia i les conseqüèn-cies que provocarà al sistema sanitari la seva introducció.

2. Tractaments no específics per al càncerQuan parlem de tractaments no específics per al càncer ens referim a tots aquellsque intenten evitar o minorar els efectes adversos del tractament del càncer, bésigui per la cirurgia, per la radioteràpia, per la quimioteràpia o per tots ells en unconjunt. El personal sanitari hauria d’estar format per ajudar i donar resposta aaquestes necessitats.En aquest moment les guies de pràctica clínica no contemplen aquest apartat,però caldria explorar aquestes línies i restringir-les a centres de referència en unmarc de recerca. Aquest tipus de tractament potser s’hauria de realitzar en l’aten-ció al malalt pal·liatiu i en la rehabilitació.

Moltes vegades els malalts i/o les seves famílies veuen superades les seves forcesper a resistir l’impacte físic i moral que suposa saber que està afectat per unamalaltia, sovint de mal pronòstic, com és el càncer. En aquestes situacions fóramolt bo que els professionals que els atenen comptessin amb recursos suficientsper ajudar-los a sortir d’aquest estat d’angoixa o que estiguessin suficientment pre-parats per adonar-se que, al malalt, potser li fa falta l’ajuda d’un professional experten psicologia o psiquiatria.

Aquest és el motiu que ha portat a les societats occidentals a introduir en el pro-cés de cura el psico-oncòleg, professional format en psico-oncologia o psiquiatriaque s’ha especialitzat en malalts afectats de càncer.

Aquesta nova ajuda es va introduir fa pocs anys en el nostre país i s’ha desenvo-lupat molt ràpidament, a causa de les necessitats.

En aquest moment estem treballant en l’elaboració d’un document que ens ajudi apensar en la millor manera d’emprar els recursos escassos, i que a punta cap auna actuació en xarxa amb diferents professionals que depenen del sistema público d’organitzacions no governamentals.

S’ha fet la primera reunió de consens (17/02/06) en la qual es van discutir els puntssegüents: funcions del psico-oncòleg, priorització de funcions, criteris de creixe-ment, indicadors de qualitat.

63


6.11.Psico-oncologia

Recomanacions:- Avaluar l’activitat del psico-oncòlegs en els centres de referència i proposar un

model de desenvolupament futur de la psico-oncologia.

El percentatge de malalts amb càncer que es tractaran en els propers anys estàaugmentant i variarà segons el tipus de tumor. D’aquesta població, molts estan enedat laboral, i alguns d’ells presentaran seqüeles no només de la malaltia sinótambé a causa del tractament, com ara cansament, pèrdua de pes, dolors, al·lèr-gies, etc. Fins ara no s’ha tingut en compte aquesta població de forma sistemàticai específica.

Les necessitats actuals són desconegudes, si tenim en compte la bibliografiapodem dir que una tercera part no necessitaran cap rehabilitació, una tercera partels caldrà una rehabilitació de curta durada i la resta necessitaran un procés mésllarg. Per això, fóra bo disposar d’una prestació de serveis com més organitzada iprevisible millor.

En general, els diferents grups de malalts comparteixen aspectes de les sevesnecessitats amb altres malalts, malgrat que alguns d’aquests grups poden presen-tar unes necessitats específiques i complexes.

Probablement molts malalts de càncer només necessitaran una rehabilitació sim-ple i corrent.

La incorporació dels malalts en l’elaboració de les oncoguies o dels protocols anivell local podria ajudar a millorar aquests aspectes, que sovint queden oblidats.

Com en altres aspectes del procés del tractament del càncer, la continuïtat assis-tencial i la seva visió globalitzada pot ajudar a millorar aquests aspectes.

Recomanacions:- Analitzar les necessitats de rehabilitació dels diferents pacients oncològics, tant

les que es donen en el procés curatiu, com aquelles que se centren en rehabili-tar les seqüeles del tractament.

- Desplegar la cirurgia de reconstrucció mamaria en el territori facilitant-ne l’accés.

Alguns malalts seran capaços d’enfrontar-se a la malaltia si consideren que tenenun cert control de la seva pròpia vida i que el podran seguir tenint en un futur, bus-cant informació participant en el seu procés de curació, sentint que se’ls explicaquè els passa i que se’ls ajuda psicològicament quan ho necessiten, etc. Peròaltres, aquesta nova situació desconeguda i generadora d’angoixa els deixarà blo-quejats i necessitats de suport psicològic.

Fóra bo per als malalts i per al sistema sanitari que els pacients participessin acti-vament en les decisions importants durant tota la seva malaltia, i es generés així unsentiment de confiança bidireccional amb les institucions. Aquesta confiança esprodueix pel coneixement que és necessari per arribar el millor resultat possible.

64

6. Propostes

6.12.Rehabilitació

6.13. Ciutadà,malalt i família

Cal entendre les necessitats del malalt, no tan sols les mèdiques i/o hospitalàriessinó també aquelles que envolten les pròpies circumstancies dels afectats, lessocials, les psicològiques i altres. La realitat és que aquestes no s’acostumen atenir en compte i ens són bastants desconegudes. S’hauria de distingir també entreaquelles necessitats que tothom tindrà i altres molt dependents de les circumstàn-cies de cada un d’ells.

El paper dels psico-oncòlegs que formen el personal directament implicat en el pro-cés de curar/cuidar pot ser un bon camí per resoldre aquestes realitats individuals.

El paper de la infermeria, personatge clau, que es repeteix en totes les parts delprocés és molt important i fóra bo donar-los, formalment, un paper més rellevant.

El treball que desenvolupen les entitats no governamentals especialitzades en càn-cer i els grups d’autoajuda que organitzen per compartir experiències poden aju-dar a millorar molts d’aquests aspectes.

A Catalunya no existeix cap sistema d’informació i comunicació organitzat entreciutadans, malalts i institucions, com ja tenen altres països. El treball conjunt ambles diferents ONGs pot ser un camí per començar a treballar amb aquesta man-cança i millorar aquest aspecte fonamental per al propi malalt i la seva família.

La comunicació entre el personal sanitari, els pacients, els familiars, els gestors iels polítics ens ajudaria a sentir confiança, millorar l’angoixa i, per tant, la capacitatde comprendre i de sentir que els malalts participen activament en la seva curació.

El pacient hauria de conèixer que el responsable del procés és un professional quel’escolta quan pregunta i que té en compte els seus dubtes i inseguretats:«M’escolta i es preocupa per a mi», això comportarà un augment de la confiança iuna disminució de l’estrès i, per tant, del patiment.

La recerca, en les àrees de prevenció, detecció precoç, diagnòstic i tractament delcàncer és un component essencial per millorar l’atenció oncològica i reduir l’impac-te d’aquesta malaltia.

La recerca bàsica, que aporta coneixement sobre el càncer, la recerca translacio-nal, que ha de permetre traduir aquest nou coneixement en intervenció, i la recer-ca aplicada, que permet traduir aquestes intervencions proposades en pràcticahabitual efectiva, són el tres nivells generals de recerca necessaris en l’estratègiade recerca en oncologia. A Catalunya comptem amb investigadors i grups d’inves-tigadors de qualitat reconeguda en diferents nivells de recerca i disciplines, peròcal potenciar la recerca (infraestructures, recursos humans) i la recerca multicèn-trica i mutidiscipliar (laboratori, epidemiologia, clínica, psicosocial, serveis sanita-ris, etc.)

Recomanacions:- Col·laborar amb el Pla director de recerca en ciències de la salut.- Desenvolupar el projecte de creació d’una xarxa d’un banc de tumors per tota

Catalunya que fomenti la recerca oncològica.- Desenvolupar el projecte de preservació de la fertilitat en pacients oncològics.

65


6.14. Recerca

Un Registre de Càncer de base Poblacional (RCP) té com objectiu recollir de formasistemàtica la informació de tots els tumors malignes (i alguns no malignes) d’unapoblació definida. La informació inclou detalls del pacient, del tumor, del tracta-ment i de la mortalitat. Els procediments d’un RCP segueixen pautes predefinides,generalment establertes per estaments internacionals com the International UnionAgainst Cancer (UICC), the International Agency for Research on Cancer (IARC),the International Association of Cancer Registries (IACR), and the World HealthOrganization (WHO). Els RPC són una important eina per monitorar les tendènciesi les variacions geogràfiques de la incidència del càncer.

A Catalunya hi ha dos RCP, un a la província de Tarragona (des de 1980) i l’altre ala de Girona (des de 1994). Els dos RCPs cobreixen aproximadament el 20% de lapoblació catalana. Ambdós RCPs aporten informació sobre incidència, prevalençai supervivència del càncer en les esmentades àrees geogràfiques. Així mateix, con-juntament amb el Registre de Mortalitat i les piràmides poblacionals de Catalunya,els RCPs permeten estimar la incidència i la prevalença de càncer al nostre país.

Els registres de càncer poblacional automitzat (RCPA) recullen la informacióelectrònicament a partir de les bases de dades dels serveis de documentaciómèdica (altes hospitalàries), laboratoris d’anatomia patològica (biòpsies, citolo-gies, autòpsies) i el Registre de Mortalitat (certificats de defunció). Les altes hospi-talàries es codifiquen amb la Classificació Internacional per Malalties, novenarevisió (CIM-9). El Registre de Mortalitat ha codificat amb la mateixa classificaciófins l’any 1998, i actualment empra la desena revisió (CIM-10). La gran majoria delslaboratoris d’anatomia patològica a Catalunya codifiquen amb la classificacióSNOMED de l’any 1976. La WHO recomana la utilització de la classificació SNO-MED-CT (revisió de l’any 2002), la qual coincideix amb la normativa internacionalde codificació dels registres de càncer (International Classification for OncologicalDiseases), tercera revisió (ICD-O-3).

Les dades de les tres fonts d’informació s’han de verificar electrònicament perdetectar errors en combinacions com localització tumoral/morfologia i sexe/localit-zació tumoral emprant programes de la International Association for Research onCancer (IARC) i Surveillance, Epidemiology and End Results (SEER) dels E.U.A. Elscasos són creuats per identificar duplicacions o casos nous de càncer (patientmatching). Així mateix, la informació de cada cas oncològic es creua per detectarduplicacions de localitzacions tumorals (cancer matching).

Recomanacions:- La posada en marxa d’un RCPA a Catalunya implica l’homogeneització de la codi-

ficació dels laboratoris d’anatomia patològica (implementació del SNOMED-CT) ila constitució de la seva base legal.

- Estendre la posada en marxa de registres hospitalaris de tumors a tots els cen-tres hospitalaris de Catalunya amb activitat en el camp de l’oncologia.

L’RCPA s’hauria d’implementar als territoris on no n’hi ha (regions de Barcelona,Catalunya Central, Lleida i Alt Pirineus) La metodologia d’un registre de càncerautomatitzat implica que quan s’obtenen les fonts d’informació electrònicament, esdisposa d’informació sanitària que genera indicadors de salut no emprats normal-ment en registres de càncer estàndards (registres de càncer manuals). Alguns

66

6. Propostes

6.15. Registredel càncer

d’aquests indicadors són l’índex de comorbiditat per cada malalt oncològic, els cir-cuits sanitaris dels malalts oncològics, la quantificació de procediments oncolò-gics, la detecció de patrons familiars de càncer i la possibilitat d’ampliar fontsd’informació que estiguin informatitzades de forma rutinària: àrees bàsiques desalut, serveis de radiodiagnòstic, serveis de farmàcia, base de dades de radioterà-pia a Catalunya i programes de cribratge del càncer (mama, cèrvix).

Amb la finalitat d’aprofitar l’experiència d’altres plans directors d’altres comunitatsautònomes i països europeus, és necessari fer sinergies en l’àmbit de l’oncologia.Aquestes ens permeten definir les actuacions tenint en compte els punts forts ifebles que altres plans han detectat.

Actualment, mantenim una relació de col·laboració amb el Pla director d’oncologiaandalús, que es centra en el càncer de cèrvix, en els sistemes d’informació, en elflux de comunicació amb la societat civil, en la recerca i en les xarxes conjuntamentamb països europeus.

67


6.16. Xarxes

7. Mapa sanitari en oncologia


En aquest capítol es presenten els criteris de planificació que han de servir dereferència per avançar cap a l’establiment d’un model d’atenció compartida,accessible, de qualitat i sostenible en l’atenció al càncer a Catalunya, en el marcdel Pla i el Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública.

El nou Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública es concep com l’instrumentprincipal de planificació de serveis a Catalunya. La seva elaboració requereix, coma primer pas i juntament amb l’anàlisi de la situació, la definició de criteris de pla-nificació de serveis per tal d’avaluar les necessitats de desplegament i adequaciódels recursos per donar resposta als problemes de salut de la població. En aquestprocés s’han prioritzat els àmbits dels serveis relacionats amb els Plans directorsdel Departament de Salut, entre ells el Pla director d’oncologia.

Els principis que orienten les polítiques de salut i de serveis del sistema públic desalut de Catalunya són l’equitat, l’eficiència, la sostenibilitat i la satisfacció dels ciu-tadans amb els serveis. En la planificació de serveis aquests principis es traduei-xen en tres elements clau: l’accessibilitat, en els seus diversos components(espacial, temporal, social i cultural), la qualitat en el resultat i en el procés d’aten-ció i el cost de les intervencions a dur a terme en els diferents tipus de serveis.L’exercici de definició de criteris es basa en la interrelació entre aquests elements,de manera que l’atenció es pugui donar el més propera al domicili de les personesafectades, en el moment oportú, sense que es produeixin desigualtats entre grupsde població i territoris, però garantint la màxima qualitat possible i amb l’alternati-va més cost-efectiva.

El treball de definició de criteris de planificació de serveis per a l’atenció al càncers’ha dut a terme mitjançant una sèrie de grups de treball sobre diferents àmbitstemàtics segons el tipus de càncer i/o el tipus d’atenció, els quals s’han reunit ensessions de treball monogràfiques (onco-hematologia, tumors digestius, càncersginecològics, càncer de mama, càncers de cap i coll, onco-pediatria, càncer depulmó, tumors urològics i situacions poc freqüents i càncers neurològics). Enaquestes sessions de treball han participat professionals assistencials (oncòlegs,cirurgians, radioterapeutes, psico-oncòlegs, hematòlegs, uròlegs, etc.), professio-nals de l’àmbit de la planificació, gestió i avaluació de serveis i tècnics vinculats alPla director d’oncologia.

Els resultats de les sessions de treball han permès establir les orientacionsnecessàries per a la definició dels criteris de planificació de serveis (quines són lesintervencions a considerar, en quins serveis s’han de dur a terme, quins són elsrequeriments principals de recursos que se’n poden derivar i quines relacions entreels diferents tipus de serveis s’han de produir). En base a aquestes orientacionss’han definit els criteris que es presenten en aquest capítol en relació amb l’orga-nització del model d’atenció al càncer des de la perspectiva dels diferents tipus deserveis, així com els objectius comuns entre aquests i els instruments de millora dela qualitat i la coordinació dels serveis. D’altra banda, cal fer esment que algunsdels procediments relacionats amb l’atenció al càncer s’han de realitzar en serveisd’alta especialització i concentrats en un reduït nombre de centres i equips profes-sionals. En aquests casos, la discussió sobre els criteris i les propostes concreteses du a terme en el marc de la Comissió de Terciarisme de Catalunya.

71


A continuació es presenten una sèrie de punts que s’han identificat, a partir de ladiscussió de les sessions de treball monogràfiques, com a orientacions generalscomunes per a la planificació de serveis en l’atenció als diferents tipus de càncer:

- Augmentar la capacitat de l’atenció primària mitjançant recursos suficients, for-mació adequada i guies de pràctica clínica consensuades per tal es que espuguin identificar els possibles casos a partir dels símptomes d’alarma i que,quan escaigui, es pugui assumir el seguiment dels casos en les fases posteriorsal tractament hospitalari.

- Millorar la coordinació entre serveis i la rapidesa en la realització de les provesdiagnòstiques per tal de derivar amb rapidesa els casos de sospita als hospitals.Cal establir circuits segons prioritats i treballar criteris de derivació.

- Cal assegurar que l’atenció especialitzada disposi de la capacitat suficient per ferles proves diagnòstiques i amb qualitat, seguint criteris de diagnòstic ràpid per ales sospites de càncers, però sense generar ni/o allargar la llista d’espera per ala resta de pacients.

- La incorporació de noves tecnologies diagnòstiques, com pot ser el PET/TC o elsestudis citogènics i moleculars, s’ha de fer tenint en compte l’evidència sobre elsresultats i les indicacions. En aquest procés és de gran importància el treball d’a-valuació i assessorament de l’AATRM.

- Cada cop més l’estratègia diagnòstica presenta elements de transversalitat, com-binant diferents tipus de proves (anatomia patològica, bioquímica, imatge), demanera que s’ha de garantir l’accés ràpid a les proves adequades en les qualspoden participar diferents estructures, amb diferents graus de concentració, imantenir una visió integrada que garanteixi la qualitat de la prova i la interpreta-ció dels resultats apropiada. Els avenços en el diagnòstic molecular, així com eldesenvolupament de grups de treball molt especialitzats, comportarà que deter-minats tipus de proves s’hagin de realitzar en centres de referència per tal d’as-segurar la qualitat dels resultats i l’optimització dels equipamentstecnològicament més sofisticats. En qualsevol cas, cal assegurar un sistema derecollida de mostres homogeni i desplegar un sistema de transport àgil.

- La indicació del tractament s’ha de fer en base a un comitè de tumors multidisci-plinari, on intervinguin professionals dels diferents àmbits assistencials quepuguin actuar en el tractament en cada cas (oncologia, cirurgia, radioteràpia,infermeria, anatomopatologia i radiologia, entre altres). Malgrat la importància deltreball multidisciplinar, aquest no ha d’anar en detriment que el pacient comptiamb un professional de referència de forma clara com a responsable de la sevaatenció i seguiment en les diferents fases del procés assistencial.

- Cal promoure el desenvolupament i l’avaluació de les oncoguies com a instru-ments de referència per a la millora del procés assistencial.

- Com a criteri general a l’hora de dur a terme una intervenció terapèutica, s’had’assegurar que el centre que la realitzi pugui atendre les complicacions.

- Cal distingir els diferents tipus de càncer i la fase evolutiva, que poden requerirque el tractament es concentri en pocs centres atès el baix nombre de casos i lanecessitat d’un alt grau d’expertesa per a determinats procediments quirúrgics.

- En els tipus de càncer per als quals cal concentrar el tractament en pocs centres,cal establir models territorials radials amb una connexió de referència clara aaquests centres. Per a la resta de casos, aquells que es poden atendre de formamés descentralitzada, s’han d’establir models en xarxa amb una estreta relacióentre els professionals dels centres amb serveis d’alta especialització i els delsaltres centres que poden assumir l’atenció. Les oncoguies i els protocols comunshan de facilitar el tractament amb criteris comuns i la continuïtat assistencial.

72


7.1. Considera-cions generalsque orienten ladefinició de criteris comunsde planificacióde l’atenció alcàncer

- En els hospitals de referència s’han de crear unitats funcionals, enteses com agrups multidisciplinaris de professionals implicats en el tractament d’una determi-nada patologia, amb objectius, metodologia i resultats a avaluar. Poden compar-tir, amb major o menor grau, àrees diagnòstiques, àrees de consulta i àreesd’internament.

- Cal millorar els circuits de derivació entre serveis, des de la concepció d’un sis-tema sanitari en xarxa, amb l’objectiu de garantir l’equitat i la qualitat.

- En el seguiment dels casos participen diferents serveis amb diferent intensitatsegons les fases. La fase inicial de seguiment es duu a terme de forma molt vin-culada a l’hospital que ha assumit el tractament i la gestió del pacient, de mane-ra que es pugui atendre les possibles complicacions post-tractament i detectarprecoçment les possibles recidives. En les fases següents, l’hospital que ha fet eltractament pot actuar amb menor intensitat i el seguiment hauria d’arribar a serassumit de forma compartida entre l’hospital i l’atenció primària. En tots els casos,el seguiment s’ha de dur a terme de forma coordinada entre els serveis i els pro-fessionals que han d’intervenir-hi i cal evitar multiplicar proves i visites no justifi-cades clínicament o bé que es podrien concentrar en un sol contacte assistencial.

- Quant al tractament pal·liatiu, és important una bona connexió entre els serveishospitalaris i els que presten cures pal·liatives de diferents nivells assistencials.

- La infermeria, tant en l’atenció especialitzada com en l’atenció primària segonsles fases de tractament i seguiment, té un paper clau en la gestió de casos i lacontinuïtat assistencial. La infermeria pot aportar agilitat en la comunicació i lacoordinació dels serveis assistencials i, quan el malalt va a casa, pot donar unainformació adient per al malalt en el domicili i afavorir el compliment de les reco-manacions terapèutiques i preventives.

- El suport psicosocial es considera que té molta importància, tant el suport alpacient i a la família, com als professionals que intervenen en el diagnòstic, trac-tament i seguiment dels malalts. El suport psicosocial inclou el treball social i elsaspectes relacionats amb la dependència, com també amb les fases de conva-lescència posteriors al tractament.

- Cada vegada hi ha malalts de major edat amb aquestes patologies. L’atencióoncològica a persones grans i la relació amb els serveis sociosanitaris cadavegada tindrà major importància i caldria ser capaç de fer front a les necessitatsespecífiques dels pacients oncològics d’edat avançada.

- Davant de situacions en les que existeixen diverses alternatives diagnòstiques oterapèutiques, el pacient ha de poder participar en la decisió fins on vulgui pren-dre-hi part.

- Per garantir la qualitat, cal que hi hagi bons registres de l’activitat assistencial ique es compleixin els estàndards mínims assistencials. L’avaluació, mitjançantauditories internes i externes, és un estímul per obtenir qualitat. De forma espe-cial, en els casos que s’ha de concentrar determinada activitat en pocs centres,en base a criteris de qualitat (volum de casos i expertesa), l’avaluació d’estàn-dards de qualitat ha de ser determinant a l’hora de seleccionar els centres i man-tenir l’acreditació com a centres de referència.

- Atès que l’atenció al càncer té un component important d’atenció d’alta especia-lització, el qual fa que determinats casos hagin de ser atesos per un nombrereduït d’equips assistencials i centres, cal vetllar per garantir el nivell de formaciói competència dels professionals dels hospitals bàsics que deixen d’atendre lapatologia quan passa a un servei d’alta especialització. Cal desenvolupar estratè-gies de formació, tant aprofitant les noves tecnologies (e-learning) com desenvo-lupant línies de col·laboració entre hospitals, de manera que els professionalsdels hospitals bàsics puguin assistir presencialment en les intervencions que es

73


porten a terme en els serveis d’alta especialització i/o que els professionals d’a-quests serveis es desplacin als hospitals bàsics, quan els requeriments tecnolò-gics per garantir la qualitat assistencial ho permetin.

- Pel que fa a la teràpia amb noves estratègies de tractament en fase de recerca,cal estructurar un sistema i organitzar la relació entre centres per tal que amb cri-teris d’equitat puguin accedir-hi pacients candidats, independentment del centreen el qual són tractats.

L’atenció al càncer afecta el conjunt dels serveis del sistema de salut, des delsrelacionats amb les actuacions de salut pública i l’atenció primària fins als serveismés especialitzats, incloent també els serveis de l’àmbit de l’atenció a les neces-sitats sociosanitàries. Aquest fet fa que en l’exercici de planificació, més que esta-blir criteris sobre dispositius específics s’hagi posat l’èmfasi en definir quins són elsserveis més adequats en cada cas per dur a terme les intervencions per fer frontals problemes de salut i com s’han de relacionar.

Com a plantejament general s’ha considerat una doble dinàmica. D’una banda,que l’atenció que es pot donar a prop d’on viu el pacient i pels serveis menys espe-cialitzats es faci en els serveis amb referència territorial de proximitat, principal-ment en l’àmbit de l’atenció primària i de l’atenció especialitzada vinculada alshospitals generals bàsics i als hospitals de referència. De l’altra, que tot allò quesigui recomanable que es faci en serveis altament especialitzats, per qüestions dequalitat o perquè requereixen de tecnologia complexa i cara, es concentri en unnombre reduït de centres.

Pel que fa a les qüestions relacionades amb el desenvolupament de la recerca estractarà de forma coordinada el Pla director d’oncologia i el Pla director de recer-ca.

7.2.1. Tipus de serveis implicats en l’atenció al càncerA la taula següent es presenta de forma resumida el ventall d’intervencions identi-ficades per a l’atenció al càncer i els serveis que es consideren més adequats perdur-les a terme3.

74


7.2. L’atenció alcàncer des de laperspectiva delsdiferents tipusde serveis

3. En el document «Criteris de planificació per a l’atenció al càncer» (Informe Tècnic del Mapa Sanitari), en fasefinal de redacció, es presenten de forma detallada les intervencions per a cada tipus de càncer i els serveisimplicats en cada cas.

Els serveis de radioteràpiaLa importància de la radioteràpia en l’estratègia de control del càncer i la necessi-tat de planificació per assolir un nivell de recursos adequats a les necessitats ja esva posar de manifest en les primeres iniciatives organitzades i sistemàtiques d’a-bordatge del càncer a Catalunya. L’esforç continuat d’inversió en radioteràpia hamillorat la situació d’aquest tractament a Catalunya. Davant els constants avenços

75


Serveis implicats en l’atenció al càncer

PREVENCIÓ DIAGNÒSTIC TRACTAMENT SEGUIMENT

SALUT PÚBLICA Promoció de la salutsobre hàbits i estils devida.Protecció sobre riscosambientals.

ATENCIÓ PRIMÀRIA Prevenció de factors Detecció de símptomes Cures pal·liatives. La fase inicial de de risc. d’alarma. seguiment està molt Cribratge poblacional vinculada a l’hospital quedel càncer de mama. ha assumit el tractamentCàncer de cèrvix. i la gestió del pacient, de

HOSPITALS GENERALS Cribratge poblacional Diagnòstic i estudi Quimioteràpia. manera que es podenBÀSICS càncer de mama. d’extensió. Cirurgia. atendre les possibles

Rehabilitació4. complicacionsCures pal·liatives. post-tractament i detectar

HOSPITALS DE Diagnòstic i estudi Radioteràpia i precoçment les possiblesREFERÈNCIA5 d’extensió. quimioteràpia. recidives. En les fases

Cirurgia de complexitat següents, l’hospital quemitjana-alta6. ha fet el tractament potCures pal·liatives. actuar amb menorRehabilitació. intensitat i el seguiment

SERVEIS D’ALTA Detecció càncers poc Cirurgia d’alta hauria d’arribar a serESPECIALITZACIÓ7 freqüents i/o d’alta complexitat8. assumit de forma

especialització. Atenció oncològica compartida entrepediàtrica. l’hospital i l’atencióRadioteràpia d’alta primària.especialització.Trasplantament deprogenitors hematològics.

SERVEIS Cures pal·liatives.SOCIOSANITARIS

3. En el document «Criteris de planificació per a l’atenció al càncer» (Informe Tècnic del Mapa Sanitari), en fasefinal de redacció, es presenten de forma detallada les intervencions per a cada tipus de càncer i els serveisimplicats en cada cas.4. En determinats tipus de càncer es recomana tractament rehabilitador (fisioteràpia respiratòria, foniatria, ensi-nistrament en malalts ostomitzats, rehabilitació de la disfunció erèctil i de la incontinència urinària, etc.).5. Algunes intervencions requereixen un cert nivell d’especialització, tecnologies i serveis de suport (p.e. curesintensives) que no es troben en general en tots els hospitals i que és propi dels denominats hospitals de referèn-cia o de segon nivell, els quals inclouen els hospitals d’alta tecnologia en funció d’hospitals de referència.6. Algunes intervencions requereixen un cert nivell d’especialització, tecnologies i serveis de suport (p.e. curesintensives) que no es troben en general en tots els hospitals i que és propi dels denominats hospitals de referèn-cia o de segon nivell, els quals inclouen els hospitals d’alta tecnologia en funció d’hospitals de referència.7. Serveis que es concentren en un reduït nombre d’hospitals (terciaris o de referència), que disposen de tecno-logia i d’equips de professionals de gran expertesa clínica i que assumeixen l’atenció d’una població de referèn-cia més àmplia que la que els correspon com a servei de proximitat.8. D’acord amb la proposta aprovada per la Comissió de Terciarisme de Catalunya, s’inclou la cirurgia de lesneoplàsies de pàncrees, esòfag, pulmó i bronquis, de les metàstasis hepàtiques i de situacions molt poc fre-qüents (cirurgia abdominal i cirurgia de sarcomes i tumors ossis).

tecnològics en l’àmbit de la radioteràpia, els canvis en els tractaments i les neces-sitats de planificació i de millora de la qualitat de l’assistència, es proposen els cri-teris següents:- Arribar a una dotació de 5 aparells de radioteràpia tecnològicament actualitzats

per milió d’habitants.- El desplegament territorial ha de suposar una millora en l’accessibilitat sempre

que es mantingui el nivell de qualitat assistencial assolit. Això suposa consolidarels serveis de radioteràpia en els centres de referència i avaluar les necessitatsd’equipaments per a serveis situats a hospitals generals. Caldrà definir el modelde servies d’oncologia radioteràpica en ambdós nivells assistencials i, si s’escau,els criteris per desplegar serveis multicèntrics.

La incorporació de noves tecnologies necessàries per a tractaments d’alta comple-xitat en un baix nombre de casos susceptibles de beneficiar-se’n s’haurà de fer enels centres d’alta especialització seguint criteris de planificació que tinguin encompte la necessitat estimada de tractaments anuals, la formació específica delsprofessionals, els circuits d’accés a aquestes tecnologies i l’avaluació dels resultats.

Els serveis d’alta especialització i/o concentració en oncologiaD’acord amb les consideracions esmentades anteriorment en l’atenció al càncer hiha determinats procediments i àmbits d’atenció que, atenent a criteris de qualitat,requereixen la concentració en pocs centres i equips professionals. En aquest sen-tit, s’han inclòs entre els àmbits de Reordenació del Terciarisme a Catalunya 2004-2007 els següents àmbits relacionats amb l’atenció oncològica:- Cirurgia oncològica de pulmó, esòfag, pàncrees i fetge.- Oncologia pediàtrica.

Objectius comuns entre els diferents tipus de serveisEn qualsevol cas, els diferents tipus de serveis que participen en l’atenció al càn-cer no es poden entendre com a compartiments aïllats sinó com a serveis amb unaalta interacció amb una concepció de sistema en xarxa. Tots aquests serveis hande compartir objectius comuns en l’atenció a les persones amb càncer, entre elsquals cal destacar:- La continuïtat assistencial en tot el procés d’atenció.- L’agilitat en els processos diagnòstics i terapèutics en els casos que l’espera

genera una major angoixa en les persones afectades.- El suport psicosocial als pacients, als familiars i als professionals.

76


7.2.3. Instruments per a la millora de la qualitat i la coordinació de serveisQue cada tipus de servei pugui assumir la part del procés d’atenció que li corres-pon, amb un bon nivell de qualitat i una relació efectiva de coordinació, requereixel desenvolupament d’una sèrie d’instruments que ho facilitin, la majoria dels qualsestan relacionats amb les línies d’actuació i projectes del Pla director d’oncologiaesmentats en els capítols anteriors. En el decurs de la discussió sobre les orienta-cions de la planificació dels serveis per a l’atenció al càncer s’han identificat coma instruments principals per a la millora de la qualitat i la coordinació de serveis,els següents:- Comitès de tumors- Col·laboració intercentres- Guies clíniques- Sistema d’informació- Avaluació- Formació- Recerca

77


8. Seguiment i avaluació

81



Per tal d’avançar en la utilització i l’anàlisi de la informació disponible, i amb l’ob-jectiu de millorar la qualitat de l’atenció sanitària en oncologia, és necessari fer unrecull d’indicadors per avaluar la reducció en la incidència i en la mortalitat percàncer, la millora en l’accessibilitat i la garantia d’un diagnòstic precoç i un d’untractament apropiat i de qualitat. La integració d’aquesta informació pot contribuira la identificació de marges de millora de l’atenció i suggerir als gestors i planifica-dors sanitaris noves iniciatives per a la compra i la provisió de serveis.

Es presenten un conjunt d’ indicadors que ens permeten proporcionar informacióque doni suport a la presa de decisions a l’hora de planificar, organitzar, gestionari avaluar l’avanç del Pla director d’oncologia. El propòsit, per tant, és disposar d’in-formació fiable, consistent i sistemàtica que en la periodicitat pertinent permetiseguir i avaluar la progressió dels principals objectius estratègics del Pla i d’aquells objectius operatius de transcendència per a la correcta implementació delmateix.

L’elecció dels indicadors de seguiment i avaluació s’ha basat en els principis d’ob-jectivitat, validesa, sensibilitat, especificitat i consens. En aquest sentit cal tenir encompte que els actuals sistemes d’ informació no permeten obtenir un conjuntexhaustiu d’indicadors. És per aquesta raó que, amb caràcter progressiu i factible,s’aniran perfeccionant els indicadors existents i se n’inclouran d’altres que es con-siderin necessaris per arribar a disposar d’una bona anàlisi de la situació i evolu-ció de l’atenció oncològica a Catalunya i de la resposta assistencial del sistemasanitari català a aquest important problema de salut.

Pel que fa a la resta d’objectius que per raons tecnològiques, funcionals o concep-tuals no siguin susceptibles de ser avaluats a partir d’indicadors sintètics, s’utilit-zaran mecanismes i eines d’ avaluació ad hoc.

El Pla director d’oncologia utilitzarà, per tant, com indicadors sintètics bàsics deseguiment i avaluació, els que es presenten a continuació:

OBJECTIU Reduir la mortalitat per cáncer de les persones de menys de 65 anys

Indicador: Taxa de mortalitat ajustada per edat per càncer en menors 65 anysFita: Reducció del 15% en la incidència registrada l’ any 2005Horitzó temporal: 2010Periodicitat de l’avaluació: AnualJustificació: La mortalitat és un del principals indicadors per a mesurar l’impacte del

càncerConstrucció de l’indicador: Numerador: nombre de casos de morts per càncer durant el període

d’estudiDenominador: nombre de persones en una àrea determinada en el períoded’estudiS’expressa com el nombre de defuncions per càncer en el perío-de/100.000 habitants i s’ajusta per edat

Font d’informació: Registre de Mortalitat de Catalunya

82


OBJECTIU Reduir la mortalitat per càncers relacionats amb el tabac en homes

Indicador: Taxa de mortalitat ajustada per edat per tumors relacionats amb el tabac(càncer cavitat oral i faringe, laringe, esòfag, pulmó, pàncrees, bufetaurinària i ronyó) en homes

Fita: Reducció del 10% en la incidència registrada l’any 2005Horitzó temporal: 2010Periodicitat de l’avaluació: AnualJustificació: La mortalitat per càncers relacionats amb el tabac és una mortalitat evitableConstrucció de l’indicador: Numerador: nombre de casos de morts per càncers relacionats amb el

tabac durant el període d’estudiDenominador: nombre de persones en una àrea determinada en elperíode d’estudiS’expressa com el nombre de defuncions per càncers relacionats amb eltabac en el període/100.000 habitants i s’ajusta per edat


OBJECTIU Reduir la incidència per càncer en els tumors relacionats amb el tabac

Indicador: Taxa d’incidència ajustada per edat del tumors relacionats amb el tabac*Fita: Reducció del 5 % en la incidència registrada l’any 2005Horitzó temporal: 2010Periodicitat de l’avaluació: AnualJustificació: El tumors relacionats amb el tabac són tumors evitables, encara que en

graus diferents segons el tipus de tumorConstrucció de l’indicador: Numerador: nombre de casos nous amb càncers relacionats amb el tabac

durant el període d’estudiDenominador: nombre de persones en una àrea determinada i en elperíode d’estudiS’expressa com el nombre de casos nous en el període/100.000 habitantsi s’ajusta per edat

Font d’informació: Registre poblacional de càncer de Tarragona i de Girona

OBJECTIU Reduir la mortalitat per càncer de mama, i de coll d’úter en dones, i càncer

colorectal en homes i dones.

Indicador: Taxa de mortalitat ajustada per edat per càncer de mama, coll d’úter endones, i càncer colorectal en homes i dones

Fita: Reducció del 10% de la mortalitat registrada l’ any 2005Horitzó temporal: 2010Periodicitat de l’avaluació: AnualJustificació: Són càncers per als quals disposem d’activitats de detecció precoç o de

tractaments eficaçosConstrucció de l’indicador: Numerador: nombre de morts pel càncer d’interès durant el període

d’estudiDenominador: nombre de persones en una àrea determinada en el períoded’estudiS’expressa com el nombre de defuncions per càncer en el perío-de/100.000 habitants i s’ajusta per edat


83


OBJECTIU Aconseguir estabilitzar la tendència de la incidència de càncer colorectal

Indicador: Taxa d’incidència ajustada per edat de càncer colorectalFita: Incidència estabilitzada a partir del registre 2005Horitzó temporal: 2010Periodicitat de l’ avaluació: AnualJustificació: El càncer colorectal es pot prevenir en bona part mitjançant la modificació

dels factors de risc coneguts (dieta, exercici físic, etc.)Construcció de l’indicador: Numerador: nombre de casos nous amb càncer colorectal durant el perío-

de d’estudiDenominador: nombre de persones amb risc de desenvolupar un càncercolorectal en una àrea determinada i en el període d’estudiS’expressa com el nombre de casos nous en el període/100.000 habitantsi s’ajusta per edat

Font d’informació: Registre poblacional de càncer de Tarragona i de Girona

OBJECTIU Incrementar la supervivència global per càncer als 5 anys (tumors de

mama, colorectal i pròstata)

Indicador: Taxa de supervivència relativa ajustada per edat per càncer als 5 anysFita: Augment del 15% de la supervivència relativaHoritzó temporal: 2010Periodicitat de l’ avaluació: AnualJustificació: Es disposa de tractaments amb bona eficàcia, sobretot en els estadis ini-

cials. En aquest sentit és important el diagnòstic precoç davant de símpto-mes suggestius i, en el càncer de mama, també mitjançant la participacióen el programa de cribratge mamogràfic

Construcció de l’indicador: Numerador: supervivència observada als 5 anys en un grup de pacientsDenominador: supervivència esperada que tindrien aquests pacients teninten compte la mortalitat d’una població de referènciaS’expressa com la probabilitat de sobreviure al càncer al cap de 5 anys

Font d’informació: Registre poblacional de càncer de Tarragona i de Girona i Registre deMortalitat de Catalunya

OBJECTIU Variació en la proporció de cirurgia conservadora en càncers de mama

sobre el total de càncers de mama

Indicador: Proporció de cirurgia conservadora sobre el total de càncers de mamaintervinguts quirúrgicament

Fita: Disminució de la variacióHoritzó temporal: 2010Periodicitat de l’avaluació: AnualJustificació: Les variacions en la pràctica mèdica són importants per a la política

sanitària a causa de les considerables implicacions sobre el cost i elsresultats dels serveis sanitaris

Construcció de l’indicador: Numerador: nombre de cirurgies conservadores de mama realitzadesDenominador: nombre de dones diagnosticades de càncer de mamaintervingudes quirúrgicament

Font d’informació: CMBDAH

84


OBJECTIU Promoure i implementar el circuit de diagnòstic ràpid

Indicador: Proporció de centres amb implantació i posada en marxa del Circuit dediagnòstic ràpid en càncer

Fita: 100% d’implantacióHoritzó temporal: 2010Periodicitat de l’avaluació: AnualJustificació: El diagnòstic ràpid és una de les prioritats en l’atenció del càncerConstrucció de l’indicador: Numerador: nombre de centres amb circuit de diagnòstic ràpid del càncer

posat en marxaDenominador: nombre de centres que atenen pacients amb càncer

Font d’informació: Enquesta CatSalut

OBJECTIU Desenvolupar activitats de prevenció primària del càncer fomentant estils

de vida saludables amb especial èmfasi en la reducció del tabaquisme.

Indicador: a) Prevalença del tabaquisme en la població de 15 anys o mésb) Prevalença de tabaquisme en la població de 15 a 24 anysc) Proporció d’abandonament del tabaquisme en la població de 15 anys omés

Fita: a) Prevalença màxima del 28%b) Prevalença màxima del 32%c) Proporció d’abandonament del 35%

Horitzó temporal: 2010Periodicitat de l’avaluació: Periodicitat ESCAJustificació: El tabaquisme és el principal factor de risc evitable en relació amb

el càncerConstrucció de l’indicador: Prevalença de fumadors

Numerador: persones que declaren que fumenDenominador: persones enquestadesEs considera fumador tant el fumador diari com el fumador ocasionalProporció d’abandonamentNumerador: persones que declaren ser ex-fumadoresDenominador: persones enquestades que declaren ser ex-fumadores ofumadores

Font d’informació: Estudi poblacional transversal. ESCA


de vida saludables: hàbits alimentaris

Indicador: Consum de verdures i hortalisses2. Consum de fruites

Fita: 1. Incrementar el consum de verdures i hortalisses per sobre del 300 g/dia2. Incrementar el consum de fruites per sobre de 400 g/dia

Horitzó temporal: 2010Periodicitat de l’avaluació: Periodicitat ENCAT i ESCAJustificació: Nombrosos estudis han indicat l’efecte protector del consum de verdures,

hortalisses i fruites per a un ampli grup de tumors (esòfag, estómac, còlon,recte i pàncrees)

Construcció de l’indicador: Mitjana de grams de verdures i hortalisses consumits diàriament per per-sona.Mitjana de grams de fruita consumits diàriament per persona

Font d’informació: ENCAT, ESCA

85



de vida saludables: prevalença d’obesitat i de sobrepès

Indicador: Prevalença d’obesitat i de sobrepès, mesurada segons l’índex de massacorporal [IMC = pes en kg / (alçada en metres)2]

Fita: 1. Disminuir la mitjana poblacional de l’IMC per sota de 25 kg/m2

2. Aconseguir que la prevalença d’obesitat (IMC � 30 kg/m2) en la pobla-ció adulta de 18 a 74 anys no augmenti en relació a l’any 20023. Que la prevalença d’obesitat en la població infantil i juvenil no augmentii sigui < 10%

Horitzó temporal: 2010Periodicitat de l’avaluació: Periodicitat ENCAT i ESCATJustificació: L’obesitat és un dels factors de risc que es relaciona amb diversos càn-

cers (còlon, mama postmenopàusic, endometri, ronyó i esòfag)Construcció de l’indicador: Numerador: individus amb un IMC � 30 kg/m2 (obesitat) i amb un IMC

entre 25-30 kg/m2 (sobrepès)Denominador: total individus examinats

Font d’informació: ENCAT, ESCA

OBJECTIU Desenvolupar i consolidar activitats de prevenció secundaria

Indicador: Cobertura de la població diana de 64-69 anys del programa de deteccióprecoç de càncer de mama

Fita: Cobertura >95% de la població diana de 65-69 anysHoritzó temporal: 2010Periodicitat de l’ avaluació: AnualJustificació: El Programa de detecció precoç de càncer de mama, un cop assolida la

implantació en les dones de 50-64 anys, ha iniciat l’extensió progressivafins als 69 anys. Per aquest grup d’edat l’eficàcia del cribratge mamogràficestà àmpliament acceptada

Construcció de l’indicador: Numerador: dones de 65-69 anys invitades al programaDenominador: dones de 65-69 anys a la població dianaS’expressa en %

Font d’informació: Sistema d’informació del programa de detecció precoç de càncer demama

OBJECTIU Desenvolupar i aplicar els protocols de control del dolor i d’altres símpto-

mes en la malaltia oncològica avançada en tots els hospitals de Catalunya

Indicador: % d’ hospitals amb protocol de control del dolor/símptomes de la malaltianeolplàsica avançada

Fita: 100%Horitzó temporal: 2010Periodicitat de l’avaluació: AnualJustificació: La disponibilitat de protocols o guies de pràctica clínica és un element

bàsic per a una assistència de qualitatConstrucció de l’indicador: Numerador: centres amb protocol de control del dolor i altres símptomes

en la malaltia oncològica avançadaDenominador: Nombre de centres que tracten malalts oncològics

Font d’informació: Auditoria / Enquesta ad hoc

La millora dels Sistemes d’Informació pel que fa referència a l’atenció oncològicaés un element estratègic per poder establir mecanismes adequats de seguiment iavaluar el procés d’implantació del Pla director. En aquest sentit s’identifiquen unconjunt d’ actuacions prioritàries en sistemes d’informació sectorial:

- S’estableix la necessitat de posar en marxa el Registre Poblacional de Càncer deCatalunya. El coneixement de les dades poblacionals relacionades amb el càn-cer, la incidència i la supervivència, la seva evolució en el temps i les possiblesdiferències en el territori és un element imprescindible per a una bona planifica-ció de l’atenció oncològica. Aquesta informació permet conèixer l’impacte d’a-questa malaltia i determinar les prioritats en prevenció, tractament i recerca. Lesdades d’incidència i supervivència i la seva evolució temporal són claus per a l’a-valuació de les activitats preventives i de detecció precoç i per al tractament d’a-questa malaltia.

- A Catalunya existeixen actualment els registres poblacionals de càncer deTarragona i de Girona. Aquests dos registres cobreixen aproximadament el 20%de la població catalana. La resta del territori no està coberta per cap registre i,per tant, no es disposa de dades directes sobre aquests indicadors per aquestterritori ni per al conjunt de Catalunya. Per altra banda, els avenços en el campde la informàtica i en la informatització de l’activitat dels hospitals (CMBD, anato-mia patològica, registre de mortalitat, etc.) han obert la possibilitat de registres decàncers automatitzats amb la reducció significativa dels recursos humans neces-saris en comparació amb un registre tradicional. Les experiències de registresd’altres països (Irlanda del Nord i la regió del Veneto del Nord d’Itàlia) mostrencom és factible aquest plantejament.

- S’estableix la necessitat de registres hospitalaris de tumors. Els registres hospita-laris de tumors són una eina útil per a un millor coneixement i avaluació de l’aten-ció oncològica dels hospitals. En aquest cas, també els avenços en tecnologiesde la informació abans esmentats permeten l’establiment de registres de càncersamb un alt grau d’automatització.

- S’ estableix la necessitat de millora de la informació sobre l’activitat de l’hospitalde dia. Una bona part de l’activitat assistencial es realitza sense necessitat d’in-gressar el pacient a l’hospital de dia. En aquest moment, la disponibilitat d’infor-mació sobre l’hospital de dia és clarament millorable ja que, malgrat estar inclosaen el circuit del CMBD, és molt menys exhaustiva.

- S’estableix la necessitat de millorar la informació disponible, la utilització i el con-sum farmacèutic hospitalari. A nivell de Catalunya, es disposa d’informació sobrela cirurgia i els tractaments radioteràpics dels malalts oncològics, però es dispo-sa de molt poca informació sobre l’altra peça angular del tractament del càncer,el tractament quimioteràpic. La ràpida aparició de nous agents terapèutics, ambmecanismes d’acció nous, amb resultats prometedors per a determinades indica-cions i d’elevat cost en general, planteja qüestions relacionades amb l’equitat delseu ús en els malalts i l’impacte indubtable que tenen en la despesa en atencióoncològica. En aquests moments, hi ha un sistema d’informació lligat la factura-ció del Servei Català de la Salut d’alguns d’aquest nous fàrmacs. Pel seu lligamamb la facturació, només es recull informació sobre l’ús dels fàrmacs que es fac-turen. Seria desitjable avançar en els sistemes d’informació per tal de conèixerl’ús de la quimioteràpia i especialment del nous agents terapèutics.

- S’ estableix la necessitat de posar en marxa un portal temàtic en què la població,els pacients i els professionals puguin accedir per obtenir informació sobre elcàncer, la seva prevenció, el diagnòstic i el tractament que s’ajusti i s’adeqüi mésa les seves necessitats.

86


9. Bibliografia consultada

1. Borràs JM, Borràs J, Bosch FX, Fernández E, Galceran J, Gispert R, et al. Càncer Catalunya 2001.Hospitalet de Llobregat. Institut Català d’Oncologia. 2002.

2. Borràs JM, Espinàs JA, Fernández E, Gispert R, Peris M, Pla R. Avaluació dels objectius sobre el càn-cer. A: Departament de Sanitat i Seguretat Social. Generalitat de Catalunya. Avaluació dels objectiusper a l’any 2000 del Pla de Salut de Catalunya. Barcelona. Departament de Sanitat i Seguretat Social.2003:53-61.

3. Boyle P, Autier O, Bartelink H, Baselga J, Boffetta P, Burn J, et al. European Code Against Cancer andscientific justification: third version (2003). Ann Oncol 2003; 14(7):973-1005.

4. Departament de Sanitat i Seguretat Social. Estratègies de Salut per a l’any 2010. Pla de salut deCatalunya 2002-2005. Barcelona. Departament de Sanitat i Seguretat Social. 2003.

5. Pla R, Pons JMV, González JR, Borràs JM. Hi ha nivells assistencials en cirurgia oncològica? Els quemés en fan, ho fan millor? Informe sobre la relació entre volum de procediments i resultats en cirurgiaoncològica. Barcelona. Agéncia de Tecnologia i Recerca Mèdiques. Servei Català de la Salut. 2003.

6. Sancho-Garnier, H, Anderson A, Biedermann A, eds. Evidence-Based Cancer Prevention: Strategiesfor NGOs. A UICC Handbook for Europe. Geneve: UICC. 2004.

7. Memòria 2004. Unitat d’Epidemiologia i Registre de Càncer de Girona (UERCG). Girona. Institut CatalàOncologia. 2005.

8. Servei d’Informació i Estudis. Anàlisi de la mortalitat a Catalunya, 2004. Barcelona. Departament deSalut, Generalitat de Catalunya, 2005.

9. Avantprojecte informe tècnic de mapa sanitari. Criteris de planificació per a l’atenció del càncer.Barcelona. Departament de Salut. 2006.

89


9. Bibliografia consultada

10. Actors del Pla

93


10. Actors del Pla

Maria Luisa de la Puente MartorellDirectora generalDirecció General de Planificaciói Avaluació

Manel Balcells DíazSecretari generalSecretaria d’Estratègia i Coordinació(2004-abril 2006)

Roger Pla FarnósCoordinadorOficina de Coordinació de PlansDirectors i Planificació Operativa.Director de Pla Director d’Oncologia (2004 -maig 2006)

Josep Maria Borrás AndrésDirector del Pla Director d’Oncologia

Josep Alfons Espinàs PiñolTècnic. Metge especialista MedicinaPreventiva i Salut Pública

Diana Altabella ArrufatTècnic

Carme Prades PérezSecretària

EQUIP DEL PLA DIRECTOR D’ONCOLOGIA

Dolors Costa SampereAdjunta de direcció

Ricard Tresserras GajuSotsdirector

Roger Pla FarnósOficina de Coordinació Plans Directors i Planificació Operativa

Lluís Bohigas SantasusagnaOficina d’Anàlisi Econòmica iEstratègies d’Informació

Elena Calvo ValènciaCoordinació Plans Interdepartamentals

David Elvira MartínezOficina d’Anàlisi Econòmica iEstratègies d’Informació

Pilar Brugulat GuiterasServei del Pla de Salut

Carme Medina MolinaServei del Pla de Salut

Genís García LorenteUnitat d’Anàlisi Demanda d’Informació

Salvi Juncà ValdorUnitat d’Anàlisi Demanda d’Informació

Josep Fusté SugrañésUnitat de Mapa Sanitari

Mercè Mercader MenéndezUnitat de Planificació Operativa

Laura Sampietro-ColomUnitat de Plans Estratègics

Diana Altabella ArrufatOficina de CoordinacióPlans Directors i Planificació Operativa

COL·LABORADORS DEL DEPARTAMENT DE SALUT

Secretaria GeneralMarta Segura BonetSecretària general

Maria Josep Borràs PascualAssessoria jurídica

Mercè Grau BorràsAssessoria jurídica

Direcció General de Planificació i Avaluació

94

10. Actors del Pla

Direcció General de Salut PúblicaAntoni Plasència TaradachDirector general

Carmen Cabezas PeñaSotsdirectora general de promoció dela salut

Conxa Castell AbatServei educació sanitària i programesde salut

Eulàlia Roure CuspineraServei educació sanitària i programesde salut

Esteve Saltó CerezuelaServei educació sanitària i programesde salut

Gemma Salvador CastellPrograma alimentació i nutrició

Direcció General de Recursos SanitarisRafael Manzanera LópezDirector general

Lluís Josep Torralba NovellaSubdirecció general

Albert Navarro AnadonGerència de la direcció

Rosa Gispert MagarolaServei informació i estudis

Delegacions TerritorialsSebastià Barranco TomásRegió Sanitària de Lleida

Ramon Pujol MartínezRegió Sanitària Alt Pirineus i Aran

Josep Maria Sabaté GuaschRegió Sanitària Camp de Tarragona

Ismael Roldán BermejoRegió Sanitària Terres de l’Ebre

Ferran Cordon GranadosRegió Sanitària de Girona

Antoni Sans MiretRegió Sanitària Catalunya Central

Enric Mangas MongeRegió Sanitària de Barcelona

Josep Ganduxé SolerRegió Sanitària de Barcelona

Ferrer Gadía, GerardRegió Sanitària de Lleida

Benavent Viladegut, FelipRegió Sanitària Alt Pirineus i Aran

Pilar Magrinyà PiñolRegió Sanitària Camp de Tarragona

Josep Faba PiñolRegió Sanitària Terres de l’Ebre

Maria Teresa Faixedas BrunsomsRegió Sanitària de Girona

Remei Juncadella PianeliRegió Sanitària Catalunya Central

Alejandro Guarga RojasRegió Sanitària de Barcelona

Servei Català de la SalutEnric Agustí FabréSubdirecció

Francesc Brossa LinaresGerència compra i avaluació deserveis assistencials

Josep Maria Argimon PallásDivisió d’avaluació de serveis

95


CONSELL ASSESSOR

Josep Sánchez de Toledo CodinaPresident del Consell Assessor

Josep M. Borrás AndrésDirector del Pla director d’oncologia

MembresEnric Agustí FabréServei Català de la Salut

Manel Armengol CarrascoHospital de la Vall d’Hebró

Josep M. Argimón PallásServei Català de la Salut

Josep Baselga TorresHospital de la Vall d’Hebró

Pedro Barrios SánchezHospital de Creu Roja de L’Hospitalet de Llobregat

Agustí Barnadas MolinsHospital de la Santa Creu i Sant Pau

Albert Biete SolàHospital Clínic i Provincial deBarcelona

Joan Borràs BaladaHospital Sant Joan de Déu de Reus

Xavier Bosch JoséInstitut Català d’Oncologia

Xavier Bonfill CospHospital de la Santa Creu i Sant Pau

Joan Brunet VidalCorporació de Salut del Maresmei la Selva

Elías Campo GüerriHospital Clínic i Provincial deBarcelona

Ramon Colomer BoschInstitut Català d’Oncologia de Girona

Pilar Cort FuentesAssociació Espanyola Contra Càncer

Montserrat Domènech SantasusanaHospital de Manresa

Josep Alfons Espinás PiñolPla director d’oncologia

Laureano FernándezCruz Hospital Clínic i Provincial deBarcelona

Evarist Feliu FrasnedoInstitut Català d’Oncologia de Badalona

Antoni Grau ÀvilaHospital Universitari Verge de la Cintade Tortosa

Juan Figueras FelipHospital Universitari de Bellvitge

Luis Grande PosaHospital del Mar de Barcelona

Josep Ramon Germà LluchInstitut Català d’Oncologia deL’Hospitalet de Llobregat

Jordi Giralt López de SagradoHospital de la Vall d’Hebró

Carlos Alberto González SvatetzInstitut Català d’Oncologia del’Hospitalet de Llobregat

Francisco Luis Gil MoncayoInstitut Català d’Oncologia del’Hospitalet de Llobregat

96

10. Actors del Pla

Mateu Huguet RecasensInstitut Català de la Salut

Anna Lafuerza TorresHospital Sant Joan de Déu de Reus

Concha León PizarroHospital de Terrassa

Mari Cruz Lizuain ArroyoInstitut Català d’Oncologia del’Hospitalet de Llobregat

Montserrat Llobera SerentillHospital Universitari Verge de la Cintade Tortosa

Ramon López LozanoInstitut Català d’Oncologia

Josep Macià VirgiliHospital Arnau de Vilanova de Lleida

Mercè Marzo CastillejoSocietat Catalana de Medicina Familiari Comunitària

Xavier Matías GuiuHospital Arnau de Vilanova de Lleida

Josep Morell MiroFederació Catalana d’Entitats Contra elCàncer de Catalunya

Antoni Plasència TaradachDepartament de Salut

Jaume Pérez PayerolsHospital de Sant Joan de Déud’Esplugues de Llobregat

Miquel Quer AgustíHospital de la Santa Creu i Sant Pau

Anna Riera DomènechUnió Catalana d’Hospitals

Rafel Rossell CostaInstitut Català d’Oncologia deBadalona

Eugeni Saigí GrauCorporació Sanitària Parc Taulí

Sergi Serrano FiguerasHospital del Mar de Barcelona

Jordi Sierra GilHospital de la Santa Creu i Sant Pau

Juan José Sirvent CalveraHospital Universitari Joan XXIII deTarragona

Josep Tabernero CaturlaHospital de la Vall d’Hebró

Ricard Tresserres GajuDepartament de Salut

Manel Trias FolchHospital de la Santa Creu i Sant Pau

Montserrat Valverde BoschHospital Clínic i Provincial deBarcelona

Joan Maria Vianney Pons RàfolsAgència d’Avaluació de Tecnologia iRecerca Mèdiques

97

COMISSIÓ PERMANENT

Àngels Arcusa LanzaHospital de Terrassa

Josep M. Argimon PallásServei Català de la Salut

Josep Baselga TorresHospital de la Vall d’Hebró

Josep Antoni Bombí LatorreAcadèmia de Ciències Mèdiques deCatalunya i Balears

Joan Borràs BaladaHospital Sant Joan de Déu de Reus

Xavier Bosch JoséInstitut Català d’Oncologia del’Hospitalet de Llobregat

Xavier Castells OliveresHospital del Mar

Jordi Craven-Bartle LamoteHospital de la Santa Creu i Sant Pau

Josep Alfons Espinás PiñolPla director d’oncologia

Laureano Fernández CruzHospital Clínica i Provincial de Barcelona

Tarsila Ferro GarcíaInstitut Català d’Oncologia

Miquel Hernández Bronchutl’Hospital General de Granollers

Concepción León PizarroHospital de Terrassa


Emili Montserrat CostaHospital Clínic i Provincial de Barcelona

Constancio Marco MolinaHospital Mútua de Terrassa

Josep Morell MiróFederació d’Entitats contra el Càncera Catalunya

Maria Nabal VicuñaHospital Universitari de Lleida

Josep Tabernero CaturlaHospital de la Vall d’Hebró

Joan Maria Vianney RàfolsAgència d’Avaluació de Tecnologiai Recerca Mèdiques

GRUPS DE TREBALL

Grup de treball psico-oncologiaConstituït per 12 psico-oncòlegs repartits en 9 hospitals

Francisco Gil Moncayo GilInstitut Català d’Oncologiade l’Hospitalet de Llobregat

Eva Juan LinaresHospital de la Santa Creu i Sant Pau

Concepción León PizarroHospital de Terrassa

Purificación Lluch SalaInstitut Català d’Oncologia de Girona

Jorge Mate MéndezInstitut Català d’Oncologia de l’Hospitalet de Llobregat

Irene Mensa RodríguezHospital de la Vall Hebró

Cristian Ochoa ArnedoInstitut Català d’Oncologia de l’Hospitalet de Llobregat

Marta Pérez CampdepadrósHospital de la Vall d’Hebró

97


98

Grup de treball de radioteràpiaManel Algara LópezHospital del Mar

Lluís Anglada TortInstitut Català d’Oncologia de Girona

Antonio Arellano TolivarInstitut Català d’Oncologia de Badalona

Josep BenetConsorci sanitari de Barcelona

Josep Balart SerraHospital de la Santa Creu i Sant Pau

Albert Biete SolanoHospital Clínic i Provincial de Barcelona

Josep Carceller VidalHospital Arnau de Vilanova de Lleida

Jordi Craven-Bartle LamoteHospital de la Santa Creu i Sant Pau

Jordi Giralt López de SagradoHospital de la Vall d’Hebron

Ferran GuedeaInstitut Català d’Oncologia del’Hospitalet de Llobregat

Enric Fernández VelillaHospital de l’Esperança

Anna Lafuerza TorresHospital Sant Joan de Reus

Martí LacruzHospital de l’Esperança

Miquel Macià GarauHospital de la Santa Creu i Sant Pau

Agustí Pedro OliveresClínica Platon

Josep Pardo MasferrerHospital General de Catalunya

Alberto Sánchez ReyesHospital Clínic i Provincial de Barcelona

Montserrat Ribas MoralesHospital de la Santa Creu i Sant Pau

98

10. Actors del Pla

Inmaculada Ruiz RipollHospital del Mar

Marta Schroeder PujolInstitut Català d’Oncologia de Badalona

Núria Sánchez AbadHospital Clínic i Provincial de Barcelona

Agustina Sirgo RodríguezHospital Sant Joan de Reus

Grup de treball d’anatomia patològicaAurelio Ariza FernándezHospital Germans Trias i Pujol

Josep Antoni Bombí LatorreAcadèmia de Ciències Mèdiques deCatalunya i Balears

Lluís Bernadó TurmóHospital Doctor Josep Trueta de Girona

Elías Campo GüerriHospital Clínic i Provincial de Barcelona

Enric Condom MundoHospital Universitari de Bellvitge

Victor Fumanal OrusHospital d’Igualada

Xavier Maties-GuiuHospital Arnau de Vilanova de Lleida

Sergi Serrano FiguerasHospital del Mar de Barcelona

Juan José Sirvent CalveraHospital Universitari Joan XIII deTarragona

99


Grup de treball del càncer de coll uteríÀngels Avecilla PalauSocietat Catalana de la Contracepció

Santiago Barambio BermúdezSocietat Catalana de la Contracepció

Silvia De Sanjosé LlonguerasInstitut Català d’Oncologia del’Hospitalet de Llobregat

Mercè Fernández GesalíInstitut Català de la Dona

Tarsila Ferro GarcíaAssociació Espanyola d’InfermeriaOncològica

Josep Maria La Illa VicensSocietat Catalana d’Obstetrícia iGinecologia

Llúcia López MarínSocietat Catalana de Citopatologia


Cristina Martínez BuenoAssociació Catalana de Llevadores

Susana Abajo LlamaPASSIR Reus. ICS

Maria Alejo SánchezHospital General de Vic

Xavier Bosch JoséInstitut Català d’Oncologia del’Hospitalet de Llobregat

Carme Beni PardoDepartament de Salut

Carme Català PinyolXarxa de Dones per a la Salut

Carme Coll CapdevilaInstitut Català de la Salut. Maresme

Dolors Costa SampereDepartament de Salut

Montse Cruells SallaCoordinadora d’Usuaris de la Salut

Gemma Falguera PuigInstitut Català de la Salut

Carles Foradada MartorellDepartament de Salut

Belen Lloveras RubioSocietat Catalana de Citopatologia

Albert Planes MagrinyàInstitut Català Salut, Osona

11. Annex

103


11. Annex

11.1. Quadreresum delsobjectius, líniesi projectes

LÍNIES D’ACTUACIÓ PROJECTES

Prevenció primària Prevenció i control del tabaquisme, xarxa hospitals sense fum, xarxa atenció primària sense fum,desplegament de l’atenció al tabaquisme a la XAD per garantir un mínim desplegament territorial.Difusió del codi europeu contra el càncer

Detecció precoç Càncer de mama: finalitzar l’extensió als 69 anys, valorar l’ampliació a dones de menys de 50anys i de més de 69 anys.Càncer de cèrvix: finalització i implantació del nou protocol.Càncer colorectal: valoració de la implantació d’un programa poblacional de cribratge.

Diagnòstic ràpid Implementació del circuit de diagnòstic ràpid i de l’avaluació del resultats a tot el territoriMillora dels resultats i de la Oncoguies. Avaluar la implantació de les oncoguies. Editar i difondre les noves guies.qualitat del procés assistencial Actualització de les guies 2003.

Mapa sanitari. Definició dels criteris d’elaboració per determinar el mapa sanitari en oncologia aCatalunya.Cirurgia. Ordenar la cirurgia d’alta complexitat en oncologia. Incrementar l’oferta de cirurgia repa-radora en càncer. Monitorització dels resultats de la cirurgia oncològica.Radioteràpia. Definir els criteris estructural i d’equipament, els nous nivells de complexitat, elsindicadors de qualitat, el mapa d’estructura i la modificació sistema d’informació (llistes d’espera,etc)Quimioteràpia. Estudi de l’ús dels tractaments quimioteràpics en malalts de càncer. Valorar laconveniència d’una comissió d’avaluació de nous fàrmacs.Creació d’equips pluri-institucionals per al tractament de malalties poc freqüents.Psico-oncologia: avaluar l’activitat i proposar un model de desenvolupament futurCures pal·liatives. Document de desplegament de les cures pal·liatives en col·laboració amb elPla director sociosanitari.

Informació, comunicació Web del PDOC adreçat al malalt, a la família i als ciutadans en generali participació dels ciutadans, Cooperar amb associacions de voluntaris i grups d’ajuda mútua en càncer d’adults i de nens.malalts i família Creació de registres hospitalaris de tumors. Creació del Registre poblacional de càncer de

Catalunya.Implantació SNOMEDQuadre de comandament

Recerca Xarxa Banc de Tumors a Catalunya. Recerca en radiobiologia. Projecte de preservació de lafertilitat en malalts oncològics.

Formació Participació del projecte E-Oncologia

AATRM- Agència de Tecnologia i Recerca MèdiquesCMBD- Conjunt mínim bàsic de dadesCMBDAH- Conjunt mínim i bàsic de dades d’alta hospitalàriaDGPA- Direcció General de Planificació i AvaluacióENCA- Examen de Salut de CatalunyaESCA- Enquesta de Salut de CatalunyaESCAT- Enquesta nutricional de CatalunyaPDO- Pla director d’oncologiaPET/TC- Tomografia per emissió de positronsRCP- Registre de càncer de base poblacionalRCPA- Registre de càncer poblacional automatitzatRMN- Ressonància MagnèticaSNOMED CT- Systematized Nomenclature of Medicine--Clinical TermsTAC- Tomografia Axial Computaritzada

104

11.2. Llistatd’acrònims

11. Annex

105


11.3. Decret Decret de creació pel qual es crea el Pla director d’oncologia i el seu ConsellAssessor (27/2006 DOGC 4584 data 2-03-2006).

106

11. Annex

107


(PD) Planificació i AvaluacióPla Director d’Oncologia


03

pla director d’oncologia · 2013-01-13 · la missió del pla director d’oncologia és...

Documents