de

Jez Butterworth direcció

Magda Puyo

de

Jez Butterworth direcció

Magda Puyo

Victòria PagèsJosep Julien Joan NegriéVictòria PagèsJosep Julien Joan Negrié

Ajudant de direcció Marc ChornetEscenografia Ramon Simó

Il·luminació Maria DomènechVestuari Montse FiguerasProjeccions Alfonso Ferri

So Damien Bazin

Regidor Pau Ferran Cap tècnic del teatre Moi Cuenca

Producció Joan NegriéAjudant de producció Paloma Arza

Ajudant de vestuari Oriol GrauAdministració Yolanda Rovira

Producció executiva

en coproducció amb

Fotografia i disseny gràfic Jordi EgeaPremsa Maria Bravo

Màrqueting i comunicació PubliespecPremsa del teatre Blanca de Carreras

Primera representació al Teatre Goya el 13 d’abril de 2012

AgraïmentsRosa Boladeras, Joan Ma Segura, Samu.

de

Jez Butterworth Traducció

Cristina Genebat

direcció

Magda Puyo

Josep JulienVictòria Pagès

Joan Negrié

de

Jez Butterworth Traducció

Cristina Genebat

direcció

Magda Puyo

Josep JulienVictòria Pagès

Joan Negrié

L’obraDale, un empresari d’una cadena de rentat d’automòbils d’èxit, però avorrit, serveix com a

narrador de la crisi matrimonial dels seus veïns. Ell i la seva família, que mai es veu, viuen

just al costat de la Joy i en Ned. Les seves cases estan construïdes sobre el tipus de lloc que

el treball de Ned, un expert en demolicions, esborra per donar pas a urbanitzacions i altres

empreses similars. Aquest treball és la metàfora primordial de l’obra per a la destrucció

emocional que hi ha a la vida del Ned i la Joy. Vides que han pres un gir molt diferent de les

seves esperances i expectatives juvenils.

Aquests tres personatges estan ronden els quaranta i tenen diferents maneres de reaccionar

davant el que sovint és vist com un punt d’inflexió traumàtica. La Joy no només s’ha

desenamorat de Ned, sino que la les seves paraules i accions i els seus llargs silencis indiquen

que ara, fins i tot, el troba repugnant. És difícil creure que alguna vegada va jugar una versió

sexy de Scrabble amb ell.

Ned, en canvi, encara està boig per la Joy i pel que sembla li agrada la seva feina (l’obra

s’obre amb ell i Dale veient vídeos de llocs de feines que ha fet, amb els comentaris de

Ned sobre les execucions). La fredor de Joy l’inquieta. Els seus esforços per perdre pes i

recuperar el cabell perdut fa molt de temps per tractar d’aferrar-se a ella es converteix en

una contradicció de la manera com ho tracta. El malson que està començant a perseguir-lo

a ell i el misteri dels objectes que segueixen desapareixent en tota la casa són els presagis

esgarrifosos de la profunditat dels problemes d’aquesta parella. Aquesta desaparició

d’objectes significa que Ned no és capaç de mantenir res, o és l’inici d’una crisi més gran?

Pel que fa a Dale. . . Ell és una persona pragmàtica, que soluciona la rutina sexual del seu

matrimoni amb gravacions sobre com realitzar el cunnilingus i no descarta la possibilitat d’un

flirteig ocasional.

Hi ha un gran simbolisme en els treballs de demolició de Ned, D’altra banda, presenta la idea

que hi ha tot tipus d’espurnes per detonar les forces destructives en nosaltres mateixos i les

nostres relacions, així com el món físic que ens envolta.

SinopsiNed, un expert en demolicions, viu en una bonica casa adossada d’una bona urbanització. Li

encanta el seu ofici, fer barbacoes i col·lecionar trastets que compra a venedors ambulants.

Aparentment la seva vida no té cap complicació. No gaire diferent a la del Dale, el seu amic i

veí, propietari d’un túnel de rentat de cotxes.

Però aleshores, per què el Ned no ha pogut dormir bé els últims mesos? Per què s’atemoreix

davant la seva atractiva esposa Joy? I per què cada cop que viatja per feina alguna

pertinença desapareix de casa seva?

Els tres personatges atrapats en la rutina i en el caos dels seus desitjos insatisfets, intentaran

reconstruir l’edifici de la seva vida, que serà enderrocat una vegada i una altra.

Parlour Song (Música de fons) és una comèdia negra, divertida, hilarant, on s’ exploren les

conseqüencies de l’engany, la frustració i la bogeria que tan bé dissimula la societat del

benestar. És un joc tragicòmic que Jezz Butterworth ens serveix amb una precisió i agudesa

increïbles.

L’autorJezz Butterworth va néixer a Londres, i va assistir al Verulam Comprehensive School de Cambridge. El seu germà Steve és un productor i els seus germans Tom i John Henry-també són escriptors.

Una influència important sobre el treball de Butterworth és el Premi Nobel de Literatura 2005 Harold Pinter: “... conec i admiro enormement Harold Pinter. Ell té una influència descomunal en mi. Les converses amb ell han inspirat el meu treball”. Butterworth ha obtingut un gran èxit amb la seva obra Mojo (que es va estrenar al Royal Court Theatre el 1995). Va guanyar el Laurence Olivier, un Evening Standard i el premi George Devine. Butterworth va escriure i va dirigir l’adaptació cinematogràfica de Mojo, estrenada el 1997. Ha dirigit i co-va escriure amb el seu germà Tom la pel lícula Birthday Girl (2001), que va ser produïda pel seu germà Steve i protagonitzada per Nicole Kidman.

Butterworth també va aconseguir bones crítiques amb les seves obres The night heron (que es va estrenar al Royal Court el 2002) i The Winterling (també al Royal Court el 2006).

El maig de 2007 Butterworth va rebre el Premi EM Forster de l’Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres.

El seu Parlour song s’estrena amb “excel.lents crítiques” a la companyia Atlantic Theatre, a Nova York el març de 2008.

La quarta obra de Butterworth a la Royal Court es va estrenar el juliol de 2009 amb excel.lents crítiques. Jerusalem, que ell descriu com “una visió contemporània de la vida a la agadable i verda Anglaterra”. Jerusalem va ser la segona producció important de Butterworth a Londres el 2009. La producció protagonitzada per Mark Rylance, i que va comptar amb Mackenzie Crook en un paper de suport va exhaurir totesl les localitats. Va guanyar el Premi del Cercle de Crítics de Teatre l’any 2009 i la producció, amb el mateix elenc, va passar al Teatre Apolo a Shaftesbury Avenue, el gener de 2010. A finals de 2009, l’obra va ser nomenada la número dos de totes les produccions de la dècada.

El Teatre Almeida va presentar l’estrena europea de Parlour song el març de 2009.

Magda PuyoDirecció:

Bashir Lashar d’Evelyne de la Chenèliere, estrenat al Festival Temporada Alta 2010 i a la Sala Beckett.Duet per a una sola veu de Tom Kempinsky. Teatre Romea.El berenar d’Ulisses d’Enric Nolla. Sala Beckett.Antílops de Henning Mankell. Teatre Nacional de Catalunya i gira per Catalunya.Mama Medea de Tom Lanoye. Teatre Romea.Trànsits de Carles Batlle. Festival Temporada Alta i posteriorment a la Sala Beckett.Gorda de Neil Labute. Teatre Villarroel i gira per Catalunya.Temps Real d’Albert Mestres. Teatre Nacional de Catalunya. Premi Especial de la Crítica 2007.Animales Nocturnos de Juan Mayorga. Sala Beckett, dins el Festival Grec 2004.

Direcció escènica

El Professional de Dusan Kovasevic. Teatre Nacional de Catalunya i gira per Catalunya.T’estimaré infinittt, text de Gemma Rodriguez. Teatre Nacional de Catalunya.Excés de Neil Labute. Teatre Nacional de Catalunya.Cabaret Faustroll amb Lisboa

Direcció i co-dramaturgia

Espectres, text d’Henrik Ibsen. Teatre Romea i gira per Catalunya.

Cristina GenebatCom a a traductora:

La Gavina d’A. Txèkhov. Direcció David Selvas. VillarroelCoses que dèiem avui de Neil Labute. Direcció Julio Manrique. Sala BeckettAmerican buffalo de David Mamet. Direcció Julio Manrique. Teatre lliureProduct de Mark Ravenhill. Direcció Julio Manrique. Sala Beckett. (premi de la crítica)Eileen shakespeare de F. Melquiot. Direcció Marta Gil. Tantarantana TeatreLa forma de les coses de Neil Labute. Direcció Julio Manrique. Teatre LliureEls boscos de David Mamet. Direcció Julio Manrique/ Sala Beckett.L’illa dels esclaus de Marivaux. Direcció Pep Plà. Teatre Artembrut.El virus de Richard Strand. Direcció David Selvas. Sala Muntaner.

Com a actriu de teatre:Coses que dèiem avui de Neil Labute. Direcció Julio Manrique. Sala BeckettLa forma de les coses de Neil Labute. Direcció Julio Manrique. Teatre LliureMy zinc bed de David Hare. Direcció Ferran Madico. Teatre Fortuny de ReusYvonne, princesa de Borgonya de W.Gombrovich. Direcció Joan Ollé. Teatre LliureGorda de Neil Labute. Direcció Magda Puyo. Teatre VillarroelEls boscos de David Mamet. Direcció Julio Manrique. Sala Beckett.La nit àrab de Roland Schimmelpfennig. Direcció Toni Cassares. Sala BeckettSalamandra de Josep Maria Benet i Jornet. Direcció Toni Cassares. TNCTape Stephen Belber. Direcció Marta Angelat. Sala MuntanerCorella & Shakespeare. Direcció de Ferran Madico. Festival Shakespeare.Juli Cèsar de Shakespeare. Direcció d’Alex Rigola. Teatre Lliure i gira europea.Excés de Labute. Direcció Magda Puyo. Teatre Nacional de CatalunyaEscenes d’una execució de Howard Barker. Direcció Ramon Simó. TNC i gira espanyola. Dom Juan de Molière. Direcció Ariel García-Valdés. Teatre Grec i gira per Catalunya.Suite de Carles Batlle. Direcció Toni Cassares. Sala Beckett.Ricard.G basat en Ricard III de W.Shakespeare. Direcció Magda Puyo. Sala Beckett.

Ramon SimóEl berenar d’Ulisses, d’E. Nolla. Direcció Magda Puyo. Sala Beckett.Duet per a una sola veu de T. Tempinski. Direcció Magda Puyo. Teatre Romea.Bashir Lazar, d’E. de la Chenelière. Direcció Magda Puyo. Sala Beckett. Petita feina per a pallasso vell, De M. Visniec. Direcció Ramon Simó. Teatre Alegria (Terrasa) Sala Muntaner (Barcelona).Antílops, de H. Mankell. Direcció Magda Puyo. Teatre Alegria (Terrassa) i Sala Petita del TNC.Su seguro servidor, Orson Welles. Direcció Esteve Riambau. Teatre Romea dins del Grec 2008.Nunca estuviste tan adorable, de J. Daulte. Direcció J. Daulte. Centro Dramàtico Nacional (Teatro Valle-Inclán) i Sala Villarroel.Espectres, de H. Ibsen. Direcció Magda Puyo. Teatre Romea.Umbra, de Sergi Buka. Direcció Ramon Simó. TNC Sala Petita.Tren de somnis, de Jordi Sabatés. Direcció Joan Font. TNC Sala Tallers. Intimitat, de G. Izcovich, a partir de H. Kureishi. Il·luminació i escenografia. Direcció J. Daulte. Teatre Villarroel.Trànsits, de Carles Batlle. Il·luminació, escenografia i imatge. Direcció Magda Puyo. Sala Planeta (Girona) i Sala Beckett.L’Altra guerra, d’Elsa Solal. Il·luminació, escenografia i imatge. Direcció R. Simó. Teatre Villarroel.Gorda, de Neil LaBute. Escenografia i imatge. Direcció Magda Puyo. Teatre Villarroel.

Victòria PagèsTeatre

Joan Maragall. La llei d’amor. Direcció Joan Ollé. Teatre Nacional de Catalunya.

NÔ. Mishima. Direcció Joan Ollé. Festival GREC de Barcelona

Marburg. Guillem Clua. Direcció Rafel Duran. Teatre Nacional de Catalunya.

El Jardí dels cinc arbres. Salvador Espriu. Direcció Joan Ollé. Teatre Nacional de Catalunya

Mama Medea. Tom Lanoye. Direcció Magda Puyo. Teatre Romea de Barcelona. Nominada als Premis Butaca de

Barcelona 2009 com millor actriu de repartiment.

Tirant lo blanc. Janot Martorell. Direcció Calixto Bieito Teatre Romea de Barcelona.

Nominada als premis Max 2009 com Millor actriu de repartiment.

Arcàdia. Thomas Stoppard. Direcció Ramón Simó. Teatre Nacional de Catalunya.

Premi de la Crítica teatral de Barcelona a la millor interpretació Femenina de la temporada 2006-2007

Teràpies. C. Durang. Direcció Rafa Calatayud. Teatre Condal de Barcelona.

Peer Gynt. Henry Ibsen. Direcció Calixto Bieito. Festival Ibsen de Bergen (Noruega) i Festival Grec de Barcelona.

Festen. Vinterbeg. Direcció Josep Galindo. Teatre Romea de Barcelona. Gira nacional.

El rey Lear. W. Shakespeare. Direcció Calixto Bieito. Teatre Romea de Barcelona. Gira nacional.

Escenas de una ejecución. H. Barrer. Direcció Ramón Simó. Gira nacional.

11 de setiembre 2001– Las Troyanas. M. Vinaver. Direcció Ramón Simó. Teatre Nacional de Catalunya.

Escenes d’una execució. H. Barker. Direcció Ramón Simó. Teatre Nacional de Catalunya.

Histories d’amor. T. Cabré. Direcció Toni Casares. Teatre nacional de Catalunya.

L’estiueg. Goldoni. Direcció Sergi Belbel. Teatre Nacional de Catalunya.

El gos del tinent. J. Benet i Jornet. Direcció Toni Casares. Sala Beckett de Barcelona

La sang. Sergi Belbel. Direcció Toni Casares. Sala Beckett de Barcelona.

Dakota. J. Galceran. Direcció J.Mª Mestres. Teatre Poliorama de Barcelona.

T’odio amor meu. Dorothy Parker. Direcció J.Lluís Bozzo. Teatre Victòria de Barcelona. Gira nacional

Quan era petita. Sharman MacDonald. Direcció Tamzin Townsend. Sala Artenbrut de Barcelona.

Snoopy el musical. Direcció R. Reguant. Teatre Goya de Barcelona

El castell dels tres dragons. Pitarra. Direcció D. Barbany. SAT de Barcelona

El Knack. A. Jellicoe. Direcció R. Reguant. Sala Villarroel de Barcelona.

Televisió:

Ventdelplà. Direcció Diagonal TV. TV3

La Sagrada Familia. Direcció Dagoll Dagom.TV3

Carta mortal. Direcció Eduard Cortés. TVmovie

Cabell d’Àngel. Direcció Enric Folch. TVmovie

A la vida a la mort. Direcció Jesús Garay. TVmovie

El cor de la ciutat. Direcció Esteve Rovira. TV3

Hospital Central (capítols 141-142) Tele5

Nissaga l’Herència. Direcció Silvia Quer. TV3

Sitges. Direcció Eduard Cortés. TV3

Oh España. Direcció Lluís Mª Guell. TV3

Estació d’Enllaç. Direcció X. Berraondo. TV3

Oh Europa!. Direcció J.Lluís Bozzo- Eduard Cortés.TV3.

Josep JulienTeatre

Contra la democràcia de Esteve Soler. Direcció C. FGernandez. Sala Beckett

El Cavernícola de Rob Becker. Direcció Markus von Watchel

Conte d’Hivern de W. Shakespeare. Direcció Carme Portacelli. Temporada alta 2010.

La Gavina Versió M. Crimp. Direcció David Selvas. La Villarroel Grec 2010.

Pere i el llop de S. Prokofief. Direcció Enrique Lanz. Gran teatre del Liceu.

El cafè Carlo Goldoni. Direcció Joan Ollè. Teatre Romea.

Aloma de Merce Rodoreda. Dagoll Dagom. Direcció. Teatre Nacional de Catalunya i gira.

Benefactors de Michael Frayne. Direcció Manuel Dueso. Sala Muntaner Festival Grec 2008

Intimitat de Hanif Kureishi. Direcció Javier Daulte. La Villaroel i gira 2008.

Las otras de Maite Ametlla. Direcció de Josep Costa. Club Capitol

Anitta Split de Josep Julien. Direcció Manel Dueso. Teatre Villaroel. Grec 2006.

Refugiats de Sergi Pompermayer. Direcció David Plana. Teatre nacional de Catalunya.

La Presa de Connor Mc Pherson. Direcció de Manel Dueso. Teatre Romea.

Titus Andronic de William Shakespeare. Direcció Alex Rigola. Teatre Lliure.

Caça de Rates de Peter Turrini. Direcció Lurdes Barba. Sala Beckett.

La Maquina d´aigua de David Mamet. Direcció Alex Rigola. Sitges teatre internacional.

Les set porte de Botho Strauss. Direcció Moises Maicas. Teatre Artenbrut.

Quan sera pintada una escena de fons sense fi de Joan Brossa. Direcció Moisés Maicas. Mercat de les flors.

Croades de Michel Azama. Direcció Antonio Simon. Teatre Adria Gual.

Torna-la a tocar Sam de Woody Allen. Direcció Ricart Reguan. Teatre Condal.

Un cas curios de Carlo Goldoni. Direcció Jordi Vila Zapata. Centre Dramatic del Valles.

La parella es… de Pere Peiró. Direcció Pere Peiró. Auditori de Palma de Mallorca.

Rodeo de LLuisa Cunillé. Direcció Lluís Miquel Climent. Mercat de les flors.

Tot esperant Godot de Samuel Beckett. Direcció Frederic Roda. Sala Beckett.

Cinema

The Totenwakers de Ibon Cormezana

Sin Ti de Raimón Masllorens

Haz conmigo lo que quieras de Ramon de España

Mala uva de Javier Domingo

Atraco a las tres y media de Raul Marchand

Excuses de Joel Joan y Jordi Sanchez

Nomes per tu (telemovie) de Jordi Cadena

Sincopat (telemovie) de Miguel Milena

Televisió

Cuéntame como pasó. TV1

La Riera. TV3

Redes. Capítol: La monogamia. Tv2

Porca Misèria. TV3

A Tortas con la Vida. Antena 3

El pulso. Telemovie. Tele 5

El cor de la ciutat. TV3.

El y Ella. Autonòmiques.

Laberint d´hombres. TV3.

Sitges. TV3.

Estació d´enllaç. TV3.

Secrets de Família. TV3.

Lluna de mel. TV3.

Calamar. Antena 3.

Sota el signe de… TV3.

Joan NegriéTeatreGang Bang (Obert fins l’hora de l’Àngelus) de Xose Miró. Direcció Xose Miró. Projecte T6 TNCVimbodí vs Praga de Cristina Clemente. Direcció Cristina Clemente. Projecte T6 TNCAngelus Novus de Juan Mayoga. Direcció Miquel Ángel Fernández. Teatre Bartrina ReusLa marató de Nova York d’Edoardo Erba. Direcció Juan Carlos Martel. La Villarroel i SALA TRONOluny de Nuuk de Pere Riera. Direcció Pere Riera. Projecte T6 TNCA mi no em diguis amor de Marta Buchaca. Direcció Marta Buchaca. Projecte T6 TNCM de mortal de Carles Mallol. Direcció Carles Mallol Projecte T6 TNCMama Medea de Tom Lanoye. Direcció Magda Puyo. Teatre RomeaEl lleig de M. von Mayenburg. Direcció Juan Carlos Martel. Sala Trono, teatre Tantarantana i gira Cataluya. Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Direcció Calixto BieitoCarnaval de Jordi Galceran. Direcció Sergi Belbel. Gira Catalunya. La felicitat de Javier Daulte. Direcció Javier Daulte. Festival Grec 2006 Teatre Romea Barcelona i gira Catalunya. Tenim un problema de Frank Vikery. Direcció Àngel Llàcer. Teatre Villarroel i gira Catalunya. Ja en tinc 30 de Jordi Silva. Direcció Àngel Llàcer. Teatre Condal i gira Cataluya. Super-rawal de Eric Bogosian. Direcció Marc Martínez. Gira España.Follies de Josep Costa. Musical gamberro de creació. Direcció Josep Costa. Atenbrut teatre. El somni d’una nit d’estiu de William Shakespeare. Direcció Àngel Llàcer. Teatre Borràs, Teatre Principal i Gira CatalunyaThe Full Monty de David Yazbek’s y Terrence Mc Nally. Direcció Mario Gas. Teatre Novedades.

TelevisióEl comisario. Tele 5Porca misèria. Direcció Joel Joan. TV3Los Serrano. Direcció Àlex Pina. Tele 5Pets&pets. Direcció Sergi Shaaff. TV3Moncloa. ¿dígame? TV3 La cosa nostra. TV3Plats Bruts. TV3 Malalts de tele. TV3

Abril 2011

La SALA TRONO de teatre i dansa es va iniciar com a productora teatral l’any 2008 amb El lleig

de Marius von Mayenburg. Una crítica ferotge a l’ús i abús de les operacions de cirurgia estètica.

Aquest espectacle, sortosament, va ser un èxit de crítica i de públic i després de passar per la

SALA TRONO durant dues setmanes i pel TEATRE TANTARANTANA de Barcelona durant quatre

més va fer una gira per Catalunya i Balears que l’ha portat per 30 poblacions catalanes a més de

dues distincions importants: menció especial del jurat Premi Beca Metropol 2008 i la nominació

als premis Butaca 2008 com a millor espectacle de petit format.

Amb aquest precedent la SALA TRONO vol continuar amb la producció teatral de qualitat

confiant i apostant per la dramatúrgia contemporània. Ja sigui del nostre país o europea.

La segona producció va ser l’últim text de l’autor valencià Paco Zarzoso, que porta per títol

L’impossible.

Des de la SALA TRONO li vam proposar a l’autor la possibilitat d’escriure un text per ésser

produït i interpretat per la companyia de la SALA TRONO.

La proposta va entusiasmar a l’autor que es va posar a escriure aquest text que va veure la llum

el mes de setembre de 20009 a la petita sala de Tarragona.

Les previsons de temporada se’ns van desbordar i es es van haver de doblar totes les funcions

programades per demandda de públic.

L’espectacle parlava sobre el complex i de vegades sòrdid món de l’educació, en clau de

comedia, en un institut de secundària. Per un motiu aliè a la institució, les aules romandran

tancades gairebé tot el curs. Tres dels implicats, el director, la cap d’estudis i un jove professor,

ens ofereixen la seva particular visió d’aquesta situació. Una crítica i una denúncia al sistema

educactiu actual.

L’impossible es va representar a la SALA TRONO, la fira de Manacor, el teatre municipal de Valls i

la mostra Butaka d’Olesa de Montserrat.

L’any 2010, la SALA TRONO s’atreveix amb la producció de dos espectacles, el primer és un

musical original. Killer amb text de Guillem Clua i música de Xavier Mestres serà la seva tercera

producció. Un thriller musical per a un actor i tres músics.

Una aposta molt arriscada i important com la que suposa produir i crear un musical original en

català amb tres dels creadors contemporanis més prometedors de l’escena catalana: Guillem Clua,

Xavier Mestres i Joan Ma Segura a la direcció.

Killer explica la història de Pau Moira, un enterramorts que guarda un terrible secret... Coneixem Pau Moira quan seu al banc dels acusats. Tothom l’assenyala com l’assassí en sèrie més letal que ha existit mai, i n’hi ha que demanen fins i tot la pena de mort. Però és Pau Moira realment un personatge tan terrible? Quina relació té exactament amb totes les seves víctimes? Com pot ser que una dona l’estimi amb tantes forces i defensi la seva innocència? I el que és més important, com pot un sol actor explicar aquesta història tragicòmica... a ritme de musical?.Aquest espectacle es va estrenar a la SALA TRONO el 16 de setembre de 2010 i s’ha representat al teatre Kursaal de Manresa, 5 setmanes a la Sala Muntaner de Barcelona i a partir d’abril 2011 iniciarà una gira per Catalunya.L’any 2010 es va estrenar La marató de Nova York d’Edoardo Erba.Una comèdia que corre sola des de fa 15 anys i un desafiament que vencen els dos protagonistes que corren durant tot el que dura la peça. Interpretar i córrer. No existeix vencedor perquè, com a la vida, el primer acaba sent l’últim com si tot fos una fantasia equivocada. Un somni.

Dirigida per Juan Carlos Martel i protagontitzada per Albert Triola i Joan Negrié es va estrenar a la Villarroel el 7 de setembre de 2010 i s’hi va estar quatre setmanes amb gran èxit de crítica i públic i va fer gira per Catalunya.La SALA TRONO a més, també ha coproduït l’espectacle de dansa Una del montón l’any 2008 amb la cia. que porta el mateix nom i que està fent una gira imparable per tot l’Estat espanyol.

L’espectacle està dirigit per Roberto Romei i interpretat per Anna Corredor i Anna Pérez i es una peça delicada en la que s’aposta pel dubte i la interrogació amb l’inici del coneixement perquè el públic descubreixi que un tros de cel és, en realitat, tot el cel.

www.salatrono.com

Xerrada sobre Parlour Song amb el seu autor Jez Butterworth

i el director Ian Rickson del muntatge presentat a l’ Almeida

Theatre de Londres

Jez, ens pot dir com va començar a desenvolupar les seves idees per Parlour Song?

Bé, la meva idea inicial va nèixer escoltant cançons de Blues, em va seduir enormement que

les cançons de Blues –també anomenades “balades d’assassinat”- tenen totes una estructura i

una narrativa bastant simple i que jo podria agafar un motiu de qualsevol d’aquestes cançons i

explicar la seva història. És el més semblant a una història de venjança on hi ha algú que pensa

que la persona que estima s’allunya; aquest és el tema de milers de cançons…….llavors sospiten

que es quedaran sols, que els deixaran, i que si això fos cert, desitjarien matar a aquesta persona

que estimen.

Llavors, Parlour Song és un Blues?

Parlour Song és la versió anglesa d’un Blues, d’un cant negre espiritual o d’una balada……com si

adaptessis una d’aquestes cançons al piano i la classe mitjana inglesa la toqués al menjador de

casa seva. Vaig imaginar què passaria si aquesta classe mitjana anglesa deixés entra a casa seva

un esperit tant poderós , quin tipus de problema els podria provocar.

Què li va atraure de l’obra quan la va llegir Ian (director)?

M’atrau tot el que el Jez escriu perquè he tingut el plaer de dirigir moltes de les seves obres

en aquest país, penso que és un escriptor realment únic, dotat, que és molt valent, musical i

sentimental. El que és fascinant d’aquesta obra és que és completament diferent tonalment i

formalment a d’altres obres seves en les que hi ha molt més conflicte; aquesta obra, en canvi,

és, en la seva superficie, impressionista, juganera i irreal i no es basa en un conflicte obert. El

conflicte bull sota la superficie mentre els protagonistes, gent senzilla, són més cautelosos i

continguts que els desitjos profunds que els mouen. M’agrada moltíssim aquesta tensió; l’obra

està plena d’ansietat, de desig. Hi ha una por extrema a ser base de la violència. Per mi ha estat

molt fácil sentir-me atret per aquests personatges que mostren tants nivells diferents. Quan vaig

llegir l’obra vaig trobar molt evocador el poder reflexionar el que avui dia la gent és capaç de fer

per sentir-se més humà. Instal.lats en una cultura tant frágil, la gent està preocupada pels diners,

per les coses que poden conservar junts, però per sota tenim aquest animal, espantós, salvatge,

que acumula tots els nostres desitjos i sap perfectament què podem fer per deixar de tenir por.

Parlour Song (Música de fons) és una comèdia negra, divertida, hilarant, on s’ exploren les

conseqüencies de l’engany, la frustració i la bogeria que tan bé dissimula la societat del benestar.

És un joc tragicòmic que Jezz Butterworth ens serveix amb una precisió i agudesa increïbles.

Hi estàs d’acord, Jez?

Sí, crec que sí.....jo em vaig criar en uns d’aquests barris nous on la casa del costat era

exactament igual que la teva, com si visquéssim reflectits en un mirall. L’obra es situa

justament en un lloc així, dues parelles que viuen en dues cases exactament iguals. Són amics,

comparteixen barbacoes, l’obra es centra en les seves relacions durant l’època estival. Crec que en la majoria del material que he escrit fins ara he intentat evitar les meves arrels de forma conscient encara que en menor o major mesura és inevitable que la teva biografia estigui present en tot allò que escrius, però crec que aquí, a Parlour Song, he reflectit bastant la classe d’ambient on vaig créixer. He intentat obrir la porta a aquest aire fred que porten les cançons de Blues que és tant estimulant.....aquestes històries on algú viu al final del carrer en un cul de sac durant anys i anys i, de sobte, assassina a tota la seva família amb gran sorpresa per part de tothom......això és el que bull al llarg de tota l’obra.IAN: és curiós perquè els dos ens hem criat en un lloc similar, en un d’aquests barris “inventats”. Són barris on la teva personalitat es va formant partint d’aquesta uniformitat en la que vius i on et vas agrupant per sobreviure. A Parlour Song existeix aquesta gran intimitat; als personatges els separen només uns quants metres i això produeix una intimitat estranya que provoca connexions i xocs molt especials.JEZ: Trobo que aquests barris són ambients fascinants!!!! Allò que abans eren camps s’han omplert de cases idèntiques. Quan era jove, allà on jo vivia, de sobte apareixien cases en llocs on pensàvem que no hi havia res, apareixien famílies que s’instal.laven allà on hi havia camps o boscos. Això sempre em va alarmar moltíssim, veure com la gent creava el seu propi espai d’aquesta manera. Entraven a les seves cases i ja no en sortirien mai més!!!! Aquesta atmosfera tant estranya em va afectar moltíssim quan era jove. Quan algú viu en un cul de sac no pot tenir massa perspectiva, està allí i és un cul de sac. Literalment.

Què en diria del seu estil a Parlour Song? Crec que és un estil molt diferent a d’altres escriptors. Com descriuria el seu estil?JEZ: Bé, jo descriuria el meu estil a Parlour Song com....-l’obra és tota una trama en si mateixa però escrita per un camí diferent. Podria ser la trama d’una telenovel.la, explicar la història d’aquestes dues famílies, podria ser una obra banal, un clixé....però vaig decidir escriure-la des d’un lloc molt distint, un registre peculiar com única possibilitat. Només valia explicar allò més dificultós amb la màxima senzillesa possible.Per exemple, en l’escena entre l’esposa i el veí quan juguen al scrable, la vaig escriure durant setmanes i no funcionava.....fins que vaig aconseguir depurar-la al màxim. La dificultat estava en trobar les paraules exactes com si fos un passeig per la corda fluixa, paraules tant senzilles, fràgils i potents com en un poema o una cançó. Paraules que el públic ha de conservar en el seu cap més enllà de les parets del teatre. Paraules que transmetin el particular drama viscut per aquestes parelles durant aquell estiu tant especial.IAN: Crec que l’estil de l’obra juga, de forma constant, ha desviar de la millor manera el drama que estan vivint els personatges. Això atrau al públic poderosament, és un registre molt senzill que aconsegueix pertorbar i commoure a l’espectador. Crec que la tortuositat és un dels estadis més alts d’art en el teatre, sobretot quan aquesta tortuositat es situa en un lloc comú, lògic, familiar, una història que qualsevol pot reconèixer. Com un somni.JEZ : Això és cert, sí, és veritat.IAN: Crec que hi ha escriptors que atrauen cert tipus d’actor. El treball de Harold Pinter requereix un tipus d’actor semblant al que necessita el treball de Jez. Necessiten actors que tinguin la capacitat d’interpretar una melodia particular, ser receptius i tenir una gran musicalitat. Actors intel.ligents per fer el personatge de Ned amb una profunditat aparentment tan senzilla, capaços de fer una Amanda amb una ambigüetat torbadora i al veí Dale, el guia de l’obra, amb un gran encant i una lleugeresa brillantíssima. Tots connectats per les paraules d’en Jezz.

info@teatregoya.cat

Funcions del 13 d’abril al 13 de maigDe dimarts a divendres a les 21.00 hDissabte a les 18.30 h i a les 21.00 hDiumenge a les 18.30 h

Funcions especials17 ABR no hi ha funció30 ABR a les 21.00 h01 MAI a les 18.30 h02 MAI no hi ha funció

PreusDe dimarts a dijous, 22 €De divendres a diumenge, 26 €

Horari de taquillaDe dimarts a divendres de 17.30h. a 21h.Dissabtes de 16.30h. a 21h.Diumenges de 16.30h. a 18.30h.

C/ Joaquín Costa, 68 · 08001 Barcelona Tel. 93 343 53 23 · Fax. 93 302 84 56

Transports públicsMetro: L1 i L2: UniversitatBusos: 9-14-24-41-50-54-55-56-58-59-63-64-66-91-141

www.teatregoya.cat

Patrocinador del teatre

Institucions

Mitjans de comunicació

Patrocinadors fundadors

Grups molt més a

Producció amb la col·laboració de

Habitat El Triangle: Plaza Cataluña 4 Habitat Diagonal: Av. Diagonal, 514 Barcelona

Teatre Bartrina de Reus 31 de marçTeatre Goya de Barcelona 16 d’abril

Teatre SALA TRONO de Tarragona 19 de maig