INFORMACIÓ

194 ABRIL 2017

Parc de Can Sostres - Torrelles de Llobregat www.antlaformiga.org - ant.laformiga@gmail.com

16a MARATÓ ORNITOLÒGICA TORRELLENCA

La 16a Marató ornitològica torrellenca s´ha programat per al dissabte, 8 d´abril, al matí. Amb aquest concurs, al mateix temps que es fa una sortida de camp per prospectar el nostre entorn i veure el nombre més gran d´espècies d´aus que es puguin trobar, es pretén mostrar el món de l´observació dels ocells, d´una forma lúdica, a la gent que no hi està introduïda però que hi pot tenir un cert interès. Per això, aquest concurs és obert a la participació de tothom. No cal que es tingui cap experiència. Us hi podeu inscriure i convidar a participar-hi a qui vulgueu, ja que no cal ser membre de l´ANT. Junt amb aquest full informatiu també es difondrà el fulletó informatiu de la 16a Marató ornitològica, on hi ha el full d´inscripció per si es vol omplir amb les dades personals i lliurar-lo. La inscripció és de franc. També us hi podeu inscriure, si us és més fàcil, per correu electrònic a l´adreça de l´ANT o per telèfon. Amb totes les persones inscrites, en la reunió del grup d´ornitologia que es realitzarà el dimecres, 5 d´abril, es formaran grups, amb un mínim de tres persones, i un màxim de cinc, en els quals hi haurà un cap de colla amb una mínima experiència i coneixement del territori, que farà de guia. Aquests grups es podran moure per tot el terme municipal de Torrelles de Llobregat, des de les 6 del matí fins a les 13 hores, amb la ruta i l´horari que vulguin lliurement fer, intentant detectar el màxim nombre d´espècies d´ocells. En acabar la marató ornitològica, a les 13 hores, es compartirà un aperitiu entre els participants. Les dades recollides de les diverses espècies detectades serviran per ampliar

el coneixement de l´ornitofauna torrellenca i en els propers fulls informatius es divulgarà el nombre d´espècies detectat.

Evolució del nombre d´espècies detectades en les quinze maratons anteriors. nº d´edició participants espècies detectades data 1a Marató 18 46 20/4/2002 2a Marató 16 53 26/4/2003 3a Marató 4 38 24/4/2004 4a Marató 9 55 30/4/2005 5a Marató 9 50 22/4/2006 6a Marató 7 47 28/4/2007 7a Marató 16 58 26/4/2008 8a Marató 14 60 25/4/2009 9a Marató 15 58 24/4/2010 10a Marató 18 57 30/4/2011 11a Marató 20 54 21/4/2012 12a Marató 11 54 20/4/2013 13a Marató 13 56 26/4/2014 14a Marató 12 56 18/4/2015 15a Marató 9 53 18/4/2015

A la pàgina següent publiquem les bases del concurs.

BASES DE LA 16a MARATÓ ORNITOLÒGICA TORRELLENCA

A continuación reproduïm les bases de la 16a Marató ornitológica torrellenca que, bàsicament, es mantenen des de la primera edició, l´any 2002.

BASES DE LA 16a MARATÓ ORNITOLÒGICA TORRELLENCA

La marató es farà el dissabte, 8 d´abril del 2017, al matí, des de les 6 fins a les 13 hores, al terme municipal de Torrelles de Llobregat. La durada serà de, com a màxim, 7 hores.

Es faran grups de, com a mínim, tres persones, els quals es podran moure per qualsevol punt del terme municipal i durant el temps que creguin convenient dins de l´horari establert.

Cal anotar tots els contactes visuals i/o acústics d´ocells detectats, com a mínim, per dues persones de les que formin el grup. No puntuarà cap cita que no compleixi aquest requisit. Qualsevol espècie valdrà 1 punt, excepte les espècies que no estiguin incloses a la llista d´espècies observades a Torrelles que es valoraran amb 3 punts i les espècies incloses a la llista oficial de rareses de Catalunya que es valoraran amb 5 punts.

La informació recollida haurà de ser lliurada a l´organització, al parc de can Sostres, a les 14 hores. Posteriorment es determinarà el grup guanyador.

El termini d´inscripció finalitza el dimecres, 5 d´abril del 2017, data en la qual es formaran els grups, a cadascun dels quals hi haurà un cap de colla assignat per l´organització.

El dimecres, 5 d´abril del 2017, a les 21 hores, a can Sostres, es donarà tota la informació necessària sobre els integrants de cada grup i del cap de colla per a que puguin organitzar-se. Allí mateix es donarà la documentació necessària.

Per a participar-hi, cal lliurar el full d´inscripció a qualsevol membre de la junta directiva o a l´Estanc. També es pot fer la inscripció donant les dades personals per telèfon al nº 93 689 03 66 o per correu electrònic a l´adreça ant.laformiga@gmail.com, en aquest cas amb prou antelació perquè estiguin disponibles abans de la reunió informativa.

Cal portar binocles. Si alguna persona no en té, a la reunió preparatòria del 5/4/17 se n´hi deixarà un.

És totalment prohibit la utilització de qualsevol mètode d´atracció d´ocells.

Cal respectar el codi ètic dels ornitòlegs, una còpia del qual es donarà als participants.

Totes les dades recollides passaran a pertànyer a l´ANT i serviran per millorar els coneixements sobre la fenologia dels ocells d´aquest municipi.

Aquest concurs és organitzat pel grup d´ornitologia de l´Associació Naturalista Torrellenca La Formiga.

REVISIÓ DEL CATÀLEG D´ARBRES SINGULARS

L´any 2002 el Grup de botànica de l´ANT va publicar el Catàleg d´arbres singulars de Torrelles de Llobregat. Hi van col·laborar Lluís Agustí, Tomás Blasco, Eduard Casas, Vicenç Roig i Marta Salvador. Aquest catàleg incorporava les fitxes de 45 exemplars d´arbres. 32 eren classificats com a autòctons, 9 com a ornamentals i 4 eren fruiters. Les causes per incorporar aquests exemplars al catàleg eren variades. Podien ser les mides, la situació, l´excepcionalitat de l´espècie, la forma del brancatge ... Després de 15 anys alguns exemplars han desaparegut, altres s´han vist afectats per les ventades i s´han trencat i alguns han continuat creixent. L´any 2015, des de la junta de la nostra associació es va acordar revisar les dades de les fitxes dels exemplars existents. S´han mort per diverses causes els següents exemplars: El Boix del Parc de can Sostres El Roure de la Font de can Balasc de dalt L´Alzina de can Guey El Pi de les tres branques El Pi del camí de la font del Porro El Pi del GR92 Un Xiprer de l´entrada del Parc de can Sostres El Llorer del Parc de can Sostres La Palmera de cal Joc El Cedre de can Roig El diumenge, 12 de març, es va treballar en dues fitxes. Es va treballar en la neteja dels sarguessos del volt de la soca de la Figuera de les Penyes de Mossèn Corbera, a la vall de can Mas, per poder actualitzar les dades de la fitxa. I es va accedir al peu de l´Àlber del Molí. Es va poder comprovar que li havien fet la corretgeta. Encara que no van aconseguir la mort d´aquest exemplar de forma instantània, i de moment ha sobreviscut, més tard o més d´hora acabarà caient.

Figuera de la vall de can Mas Àlber del Molí Prenent mides a l´àlber afectat

COL· LECCIÓ DOCUMENTS D´ANT

Acompanyem com sempre aquest full informatiu amb un document, el número 178 dins de la col·lecció, que porta el títol “Depana, 40 anys defensant i estimant la natura”. Per confeccionar-lo hem triat els textos publicats al butlletí d´aquesta associació, el número 33 de “L´Agró Negre” publicat a finals del 2016, per celebrar aquest 40è aniversari i els hem complementat amb fotografies d´algunes activitats seves. A continuació reproduïm un breu resum informatiu, extret de la Viquipèdia, de la Lliga per a la defensa del patrimoni natural i, tot seguit, una nota informativa de l´acte realitzat a la seu de la Institució Catalana d´Història Natural, filial de l´Institut d´Estudis Catalans, en commemoració del 40è aniversari. Finalment recuperem una nota informativa sobre una sortida naturalista pel nostre entorn coorganitzada per l´ANT i DEPANA el maig del 2013.

ACTE COMMEMORATIU DELS 40 ANYS, A L´ICHN El passat dimarts 13 de desembre se celebrà a la seu de la Institució Catalana d’Historia Natural ICHN a Barcelona un acte de commemoració dels 40 anys de la nostra entitat. Es van aplegar unes cinquanta persones d’ambdues entitats. L’acte el va obrir el president de l’ICHN Joan Pino i van intervenir tot seguit el tresorer de DEPANA; Lluís-Xavier Toldrà i Jordi Sargatal. El primer va parlar del recorregut de DEPANA al llarg dels 40 anys de vida, la importància que ha tingut com a defensora de les causes ambientals vers les innombrables agressions que ha patit el nostre patrimoni natural, mitjançant actuacions judicials i campanyes diverses, va fer un repàs dels àmbits on la nostra entitat ha tingut una presència més punyent com la protecció del delta del

Llobregat, la defensa dels óssos al Pirineu o la protecció de la costa. En Jordi Sargatal féu un repàs sistemàtic de la lluita ecologista a Catalunya i del llarg procés de protecció dels espais naturals, que ha portat a la preservació d’un 30% del territori català, almenys sobre el paper. I va fer un seguiment de la situació de diverses espècies emblemàtiques de la nostra fauna, com ara la llúdriga, el vell marí, els voltors, el trencalòs o el llop, entre d’altres, algunes de les quals han viscut una recuperació notable i unes altres una davallada preocupant. L’acte es va concloure amb un debat animat entre els participants.

DEPANA Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural o Depana, és una organització cívica i no governamental, sense ànim de lucre, que va ser fundada a Barcelona el 1976 per defensar el patrimoni natural del país des d'una perspectiva globalitzadora dels problemes que afecten les espècies, els ecosistemes i les relacions de l'ésser humà amb el medi. El 1979 va ser declarada d'utilitat pública.

Depana ha treballat per posar les bases que permetin que Catalunya es desenvolupi d'una manera més sostenible, a través d'un millor equilibri en la gestió dels recursos naturals. Les campanyes i activitats que ha dut a terme, basades sempre en un rigorós assessorament científic, l'han convertit en una associació prestigiosa que encarna el projecte de conservació de la natura més important del país. Col·labora amb les administracions locals, autonòmica i estatal, i forma part de nombroses comissions i juntes d'assessorament d'organismes públics, com ara el Consell de Protecció de la Natura, les juntes dels parcs naturals, els consells de caça, pesca i qualitat ambiental, l'Agència Catalana de l'Aigua, el Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat de Barcelona, etc. La seva tasca es realitza majoritàriament a través de col·laboradors voluntaris i es finança amb les aportacions dels 1.800 socis amb què compta avui dia. El seu òrgan d'expressió és la revista L'Agró Negre, a través de la qual dóna a conèixer les seves activitats i altres notícies i opinions destacades en temes ambientals d'interès general. Depana és membre del CIDN (Consejo Ibérico para la Defensa de la Naturaleza), de la BEE (Oficina Europea del Medi Ambient), d'Eurosite i de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura), organització amb la qual col·labora en la preparació del IV Congrés Mundial de la Natura que se celebrarà a Barcelona l'octubre de 2008. El 2007 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

SORTIDA DE DEPANA El diumenge, 5 de maig, al matí, es realitzà la sortida naturalista pel nostre entorn, coorganitzada amb Depana. Va ser guiada per dos membres de l´ANT i hi assistiren deu persones més que s´havien inscrit a l´associació amb seu a Barcelona. Es tenia com a principal objectiu observar la fauna ornítica de Torrelles, però també hi havia

interès per conèixer tots els altres aspectes de la natura (vegetació, geologia, agricultura …) i la història local (masies, urbanisme, camins, xarxa Natura 2000 …). La ruta triada es va iniciar a la plaça de l´Ajuntament, on també s´acabaria, es va pujar per can Reinal fins la serra de can Valent, on es visitaren les ruïnes del mas, les penyes de can Riera, on s´estudiaren els afloraments de conglomerats silícics, i es tornà pel camí que travessant cirerars i boscos de pi blanc, per sota del cementiri, va a parar al raval Mas. Des d´allí, seguint la carretera del raval Mas, per can Coll i el carrer Major, es retornà al casc urbà. Només sortir del raval Gener ja es va poder observar un exemplar de Picot garser gros i un grup d´Abellerols. També es va poder observar una parella de Corbs. Aquesta sortida es va valorar molt positivament tant pels membres de l´ANT com pels de Depana.

RECULL DE PREMSA

Acompanyem aquest full informatiu amb un recull de premsa, el número 97 dins de la col·lecció, que porta el títol Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya.. Es tracta d´informacions recollides dels diaris El Punt Avui, Ara i El Periódico, que fan referència a la presentació el 30 de gener d´aquest informe redactat per un equip amplíssim d´investigadors. A continuació reproduïm la nota informativa del web de la Generalitat de Catalunya.

La comunitat científica catalana alerta de l'evolució del canvi climàtic i dels seus efectes a Catalunya S'ha presentat el Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya, fruit de la participació de 140 autors i 40 revisors El Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya (TICCC) analitza l’evolució d’aquest fenomen i el seu impacte en els sistemes naturals i humans del país, i proposa recomanacions en mitigació i adaptació al canvi climàtic

El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, han presidit aquest dilluns al migdia la presentació del Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya (TICCC) a l’auditori del Palau de la Generalitat. També hi han intervingut el president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Joandomènec Ros; el director de l’Àrea de Recerca i coneixement de la Fundació Bancària “la Caixa”, Jordi Portabella; el director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), Arnau Queralt i el doctor Javier Martin Vide, coordinador científic de l’informe i catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona. En la seva intervenció els dos consellers han fet un reconeixement explícit a les persones i institucions que han fet possible el TICCC. El conseller Raül Romeva ha subratllat que “aquesta presentació és l’inici de la difusió de tot el coneixement recollit i la creació de noves polítiques que ens portin cap a un nou model de país”. També ha dit que “els canvis que recull l’informe poden afectar de forma important

les nostres vides i sobretot la des les futures generacions. Cal que en siguem conscients i escoltem els missatges de la comunitat científica catalana”. El conseller Josep Rull ha destacat que “tenim la Llei del Canvi Climàtic al Parlament. No pot ser una llei d’un govern concret, sinó una llei de país, governi qui governi ha de seguir desplegant-se amb tot el seu potencial”. Ha afegit que “nosaltres ja treballem amb mentalitat d’Estat. Ens manquen moltes eines, com reconeix l’informe. Catalunya necessita més instruments per prendre millors decisions sobre això que ens interpel·la”. També ha dit que “en coherència amb la UE, Catalunya s’ha marcat uns objectius clars de reducció d’emissions d’efecte hivernacle: per a l’any 2020, una reducció del 25% respecte el 2005, mentre que pel 2030 hauríem de reduir-les en un 40%”. El president del IEC i autor d’un dels capítols de l’informe, Joandomènec Ros, ha assenyalat que “per primera vegada, l’informe incorpora recomanacions per als gestors, importantíssimes com a país”. Per la seva banda, el director del CADS, Arnau Queralt, ha subratllat la transcendència de l’estudi en dir que “avui portem un informe important per al present, però sobretot pel futur del nostre país”. Finalment, el coordinador científic de l’informe, Javier Martin-Vide, ha destacat que “aquest informe situa Catalunya entre les regions europees privilegiades pel que fa el coneixement sobre el canvi climàtic”. El TICCC aplega un recull exhaustiu de la recerca científica sobre aquesta temàtica existent a Catalunya, fruit de la participació de 140 autors i 40 revisors procedents de les principals universitats i centres de recerca del país. En aquest sentit, el TICCC pretén facilitar la transferència de coneixement rigorós, de forta base científica, als responsables de la presa de decisions. Amb una clara vocació de servei públic i un caràcter independent des del punt de vista científic, el document descriu les principals evidències del canvi climàtic a Catalunya i formula recomanacions estratègiques, elaborades pels autors dels diversos capítols, per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i adaptar els sistemes naturals i humans als efectes del canvi climàtic. El TICCC ha estat impulsat pel Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència (mitjançant el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya), el Departament de Territori i Sostenibilitat (mitjançant l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic i el Servei Meteorològic de Catalunya) i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). L’edició d’aquest informe compta amb la col·laboració de l’Obra Social ‘la Caixa’. L’evolució del canvi climàtic i dels seus efectes al nostre país Segons recull el TICCC, Catalunya experimentarà un augment de la temperatura de 0,8°C aquest decenni i de 1,4°C cap al 2050 (respecte a la mitjana del període 1971-2000), i una possible disminució de la precipitació cap a mitjans del segle XXI. D’altra banda, tots els escenaris climàtics apunten a un augment de les temperatures extremes, les onades de calor, així com les nits tropicals (especialment al litoral i prelitoral), les nits i els dies càlids, i la durada de les ratxes seques. També hi ha evidència d’un augment de la torrencialitat i de la freqüència dels dies amb pluges molt intenses. Pel que fa als ecosistemes, aquests podrien veure superada la seva capacitat de resiliència i el seu funcionament i estructura, afectant la provisió dels serveis que ens ofereixen i que són essencials per al funcionament de l’economia i la societat catalanes. Alhora, el dia a dia dels catalans podria veure’s afectat amb l’agreujament dels efectes de la contaminació atmosfèrica a causa de l’augment de la temperatura, entre altres impactes. L’informe també posa de manifest importants impactes sobre el litoral (amb afectacions, entre altres, a l’activitat turística i les infraestructures portuàries i urbanes) i destaca com l’increment de la temperatura de l’aire, la reducció progressiva de la pluviometria, juntament amb un augment de la seva irregularitat, són elements preocupants que afecten directament el sistema agroalimentari català. El document constitueix un excel·lent referent pel que fa a la regionalització de les anàlisis i projeccions sobre l’escalfament global fetes a escala mundial i europea per institucions com el Grup Intergovernamental d'Experts en Canvi Climàtic (IPCC) o l'Agència Europea del Medi Ambient. Catalunya va ser pionera en aquest esforç de regionalització amb l’impuls, l’any 2005, del Primer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya (la segona edició del qual es va publicar l’any 2010). L’informe està disponible a la pàgina web del CADS: cads.gencat.cat

16è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ FOTOGRÀFICA D´AUS

Les respostes correctes a les quatre primeres fotografies del concurs, corresponents als mesos de gener i febrer, són les següents:

Foto nº 1: Anas acuta Ànec cuallarg Pintail Ánade Rabudo

Foto nº 2: Calonectris diomedea Baldriga cendrosa Cory´s Shearwater Pardela Cenicienta

Foto nº 3: Alopochen aegyptiacus Oca egípcia Egyptian Goose Ganso del Nilo

Foto nº 4: Tringa erythropus Gamba roja pintada Spotted Redshank Archibebe Oscuro

Aquestes eren les dues fotografies del mes de febrer.

A continuació reproduïm el text amb el qual Sergi Sales donava les solucions a les dues fotos. Les solucions:

Foto nº1: Oca egípcia (Alopochen aegyptiacus)- Platja d'Aro Tot i que no es originària de les nostres terres, si que presenta poblacions assilvestrades a Catalunya i altres llocs de la Península i Europa, per això és a les llistes en la categoria C, per tant és oficial com qualsevol altra espècie de casa nostra. Adjunto una altra fotografia del mateix ocell.

Foto nº2: Gamba roja pintada (Tringa erythropus)- Delta de l'Ebre

Sergi Sales

CLASSIFICACIÓ DEL 16è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ D´AUS

Després de donar les respostes a les quatre primeres fotografies del concurs, corresponents als mesos de gener i febrer del 2017, la classificació era la següent, en cas d´empat a punts, per ordre temporal de la resposta:

8 PUNTS: Tomás Blasco

Jaume Duaigües Francesc Capdevila

6 PUNTS: Pep Domènech

Marc Pérez Lluís Estrada Eva Reñé David López

4 PUNTS: Sandra Morujo

Rosa Simon Enric Morera Albert Soteras Sergi Sales, l´encarregat del concurs

2 PUNTS: Vicenç Roig

Qui vulgui participar en aquest concurs, encara hi és a temps, només ha de demanar de rebre les fotografies a l´adreça electrònica salessergi@gmail.com. Cal enviar les respostes, abans de finals de cada mes, a la mateixa adreça electrònica. Us animem a fer-ho. Volem potenciar la participació en el concurs. En el full informatiu del febrer i del març ja es van publicar les bases d´aquest concurs i són accessibles al web junt amb les fotos de cada mes. Aquestes dues fotografies següents són les corresponents al mes de març, per a les quals hi havia de temps per respondre fins el 31 de març.

BASES DEL 16è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ FOTOGRÀFICA D´AUS

1. Es faran públiques dues fotografies mensuals des del gener al desembre del 2017.

2. Les respostes han de ser presentades abans de l´últim dia de cada mes. Cal presentar-les via e-mail a l´adreça salessergi@gmail.com.

3. Al mes de desembre, en l´acte final del concurs, al qual és imprescindible assistir per optar als premis i recollir-los, es concursarà en directe sobre deu fotografies, fins a completar, sumant-hi les vint-i-quatre anteriors, el nombre de trenta-quatre.

4. En el cas de les fotografies publicades cada mes, es puntuarà amb dos punts cadascuna de les fotografies encertades si s´ha especificat bé l´espècie amb el nom comú en qualsevol idioma o el científic, i es puntuarà amb un punt cadascuna de les fotografies encertades si s´ha donat la resposta correcta només amb el gènere.

5. En el cas de les deu fotografies fetes públiques en l´acte de lliurament dels premis, en el mes de desembre, es puntuaran amb 0,25 punts, per cada fotografia, si s´ha encertat el nom de l´espècie i caldrà donar les solucions en el temps màxim de dos minuts per fotografia.

6. A més cada tres mesos (març, juny i setembre) es farà una activitat sorpresa (foto extra, itinerari virtual, concurs virtual, cants...) que serà puntuat amb un punt extra de la forma en que s´indicarà prèviament.

7. Tots els ocells del concurs han estat citats a la nostra regió ornitològica i biogeogràfica, el paleàrtic occidental.

8. La participació és oberta a qualsevol membre de l´ANT. Si alguna persona aliena a l´ANT hi vol participar cal que lliuri el corresponent full d´inscripció amb la domiciliació bancària, quan comenci a concursar, i faci efectiu el pagament de la quota anual.

9. La persona que hagi guanyat el concurs com a primer classificat en una de les seves edicions no podrà participar en l´edició immediatament posterior.

10. La classificació serà publicada per e-mail als concursants, al web i al full informatiu de l´entitat.

11. Les fotografies, si no s´han rebut, es podran demanar per e-mail a l´adreça salessergi@gmail.com i es podran consultar al web de l´ANT.

12. S´atorgaran dos premis als dos primers classificats. En cas d´empat, després de la prova en directe, en qualsevol dels dos primers premis, es farà una altra prova de quatre fotografies en directe i, així, successivament, fins a desfer l´empat.

13. S´atorgarà un tercer premi a la constància que es sortejarà entre tots els altres concursants que hagin respost durant els dotze mesos i assisteixin a l´acte final de lliurament dels premis.

14. També es lliurarà un petit obsequi a tots els concursants que assisteixin a l´acte final de lliurament dels premis en agraïment a la seva participació.

15. L´organització es reserva el dret de modificar els terminis de presentació de fotografies i de recepció de respostes durant tot l´any, així com de precisar aquells aspectes que durant el transcurs del concurs no es vegin prou clars.

PREMIS DEL 16è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ FOTOGRÀFICA D´AUS

1r Premi: Material ornitològic valorat en 60 euros + obsequis. 2n Premi: Material ornitològic valorat en 30 euros + obsequis. Premi a la constància: Material ornitològic valorat en 18 euros + obsequis.

Aquests tres premis, per als dos primers classificats del concurs i el tercer que es sorteja, es lliuraran mitjançant vals de compra de material ornitològic. Caldrà que els concursants classificats passin a recollir-los personalment a l´acte de lliurament i els vals caducaran als tres mesos del seu lliurament.

Tots els concursants, que no s´hagin classificat com a primer i segon, i que hagin participat de forma ininterrompuda durant els dotze mesos que dura el concurs participaran en el sorteig per a obtenir el premi a la constància.

Tots els participants en el concurs, només pel fet de ser-ho i d´assistir a l´acte de lliurament dels premis, tindran dret a recollir un petit obsequi d´agraïment a la seva participació.

OBSERVACIONS ORNITOLÒGIQUES

Us recordem que el grup d´ornitologia de l´ANT té interès en recollir el màxim nombre de dades sobre les diverses espècies d´aus del nostre entorn. Si feu qualsevol observació, a Torrelles de Llobregat i el seu entorn, ho podeu comunicar a la nostra adreça electrònica ant.laformiga@gmail.com. Cal donar les següents dades: espècie, nombre d´exemplars, data, hora i lloc de l´observació. A continuació publiquem les observacions que ens han comunicat del mes de març. Oreneta vulgar (Hirundo rustica) (1 ex.) observat a l´escola Can Coll. Dimecres, 29 de març del 2017, a les 17,40 hores. Observador: Tomás Blasco Ballester (Apus melba) (1 ex.) escoltat a la paret mitgera del c. Torrent Roquetes/Joan Maragall. Dimecres, 29 de març del 2017, a les 7,40 hores. Observador: Vicenç Roig Esparver (Accipiter nisus) (1 ex.) observat sobrevolant la pedrera de can Gallina. Diumenge, 26 de març del 2017, a les 19,15 hores. Observador: Vicenç Roig Cornella negra (Corvus corone) (3 ex.) + Corb (Corvus corax) (1 ex.) observats en vol sobre la planta de compostatge. Les cornelles atacaven el corb. Diumenge, 26 de març del 2017, a les 19 hores. Observador: Vicenç Roig Xivita (Tringa ochropus) (1 ex.) observat a la pedrera de can Gallina. Diumenge, 26 de març del 2017, a les 18,50 hores. Observador: Vicenç Roig Esparver (Accipiter nisus) (1 ex.) observat sobrevolant els camps de la mina de can Soler amb una presa a l´urpa. Diumenge, 26 de març del 2017, a les 16,35 hores. Observador: Vicenç Roig Oreneta vulgar (Hirundo rustica) (1 ex.) observat al torrent Sant Martí. Diumenge, 26 de març del 2017, a les 14,45 hores. Observador: Vicenç Roig Colltort (Jynx torquilla) (1 ex.) escoltat a la Cooperativa. Dissabte, 25 de març del 2017, a les 11 hores. Observadora: Rosa Simon Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) (1 ex.) fotografiat a can Guey. Dijous, 23 de març del 2017, a les 11,02 hores. Observador: Enric Daunis Puput (Upupa epops) (1 ex.) observat a la plaça de Catalunya. Dilluns, 20 de març del 2017, a les 11 hores. Observador: Tomás Blasco Colltort (Jynx torquilla) (1 ex.) escoltat a la font del Maset. Dilluns, 20 de març del 2017, a les 8,20 hores. Observador: Tomás Blasco Puput (Upupa epops) (1 ex.) escoltat a La Plana. Dissabte, 18 de març del 2017, a les 8,15 hores. Observador: Pep Domènech Puput (Upupa epops) (1 ex.) escoltat al carrer Martí Mas. Divendres, 17 de març del 2017, a les 7,15 hores. Observadora: Rosa Simon Oreneta cuablanca (Delichon urbica) (24 ex.) observats volant en grup compacte a l´entorn dels nius de la Rectoria. Dilluns, 13 de març del 2017, a les 18,30 hores. Observador: Vicenç Roig Puput (Upupa epops) (1 ex.) escoltat a can Sostres. Dilluns, 13 de març del 2017, a les 7,45 hores. Observador: Vicenç Roig Picot garser gros (Dendrocopos major) (1 ex.) observat a l´àlber del Molí. Diumenge, 12 de març del 2017, a les 18 hores. Observadors: Tomás Blasco, Pep Domènech i Vicenç Roig Corb (Corvus corax) (3 ex.) observats en vol per sobre can Coll. Diumenge, 12 de març del 2017, a les 18,15 hores. Observadors: Tomás Blasco, Rosa Simon, Pep Domènech i Vicenç Roig Merla blava (Monticola solitarius) (1 ex.) observat a les penyes de can Mas. Diumenge, 12 de març del 2017, a les 17 hores. Observadors: Tomás Blasco, Pep Domènech i Vicenç Roig Picot garser petit (Dendrocopos minor) (1 ex.) observat als pollancres de la rotonda de can Roig. Dijous, 9 de març del 2017, a les 9,30 hores. Observador: Tomás Blasco Corb (Corvus corax) (10 ex.) observats en vol per sobre el raval Torrelletes. Dimarts, 7 de març del 2017, a les 11,20 hores. Observador: Tomás Blasco Corb (Corvus corax) (2 ex.) + Cornella negra (Corvus corone) (2 ex.) + Aligot comú (Buteo buteo) (1 ex.) observats en vol per sobre la planta de compostatge. Diumenge, 5 de març del 2017, a les 18,15 hores. Observador: Vicenç Roig Polla d´aigua (Gallinula chloropus) (2 ex.) observats a la riera a prop de can Gallina. Diumenge, 5 de març del 2017, a les 18 hores. Observador: Vicenç Roig Bitxac comú (Saxicola torquatus) (2 ex.) observada una parella als horts de la mina de can Soler. Diumenge, 5 de març del 2017, a les 16,15 hores. Observador: Vicenç Roig Picot garser petit (Dendrocopos minor) (1 ex.) observat als pollancres de la rotonda de can Roig. Diumenge, 5 de març del 2017, a les 10,30 hores. Observador: Tomás Blasco Puput (Upupa epops) (1 ex.) observat a can Coll. Dimecres, 1 de març del 2017, al matí. Observador: Tomás Blasco

9è CONCURS DE FOTOGRAFIA NATURALISTA TORRELLENC

L´ANT organitza cada dos anys el Concurs de fotografia naturalista torrellenc. Enguany és la novena edició del concurs. Us animem a fer les vostres fotografies de la natura del nostre entorn. Recordeu que es poden presentar fotografies en tres apartats diferents: fauna, flora i paisatge. Es publiquen aquestes bases amb temps més que suficient per realitzar i triar les fotografies a presentar. A continuació reproduïm les bases del concurs.

BASES

OBRES: Màxim 3 fotografies per apartat i autor/a. MIDES I PRESENTACIÓ: Format entre 15 X 20 cm. i 21 X 30 cm. muntades sobre cartolina de 40 X 50 cm., darrera de la qual es farà constar el títol de l´obra. El mateix títol o títols, si es presenta més d´una obra, haurà de figurar en un sobre tancat on hi constarà el nom i el telèfon de l´autor/a. LLIURAMENT: QUISES. Major, 47. 08629-Torrelles de Llobregat. Tel. 93 689 12 11. JURAT: Estarà format per persones enteses en fotografia i natura. EXPOSICIÓ: Les fotografies s´exposaran a la sala d´exposicions de la Biblioteca Pompeu Fabra.

CALENDARI

DATA D´ADMISSIÓ: Fins el diumenge, 5 de novembre del 2017. LLIURAMENT DELS PREMIS: El dijous, 9 de novembre del 2017, a les 20,30 hores, a la Biblioteca Pompeu Fabra. EXPOSICIÓ: Del 10 de novembre al 25 de novembre del 2015, a la Biblioteca Pompeu Fabra.

PREMIS

APARTAT FAUNA: 1r. Premi 50 € - 2n. Premi 30 € - 3r. Premi 20 € APARTAT FLORA: 1r. Premi 50 € - 2n. Premi 30 € - 3r. Premi 20 € APARTAT PAISATGE: 1r. Premi 50 € - 2n. Premi 30 € - 3r. Premi 20 €

NOTES

Cada persona concursant tindrà dret a un sol premi per apartat. Les obres premiades de cada apartat, després de l´exposició, seran dipositades a l´arxiu de l´ANT i podran ser publicades per la nostra entitat. Les fotografies no premiades es podran recollir a partir del 27 de novembre a QUISES. Major, 47. Torrelles de Llobregat. Tel. 93 689 12 11. L´organització es reserva el dret de suspendre el concurs si no es presenten un mínim de fotografies. Els premis, a judici del jurat, podran declarar-se deserts. En l´apartat de fauna no s´admeten fotografies de nius, polls i/o animals en captivitat. Totes les fotografies han de ser realitzades a l´àmbit local de Torrelles de Llobregat. El fet de participar en aquest concurs suposa l´acceptació d´aquesta normativa i de les bases.

Imatges de l´exposició i de l´acte del lliurament dels premis de la 8a edició del concurs, l´any 2015.

LLISTA DE PRIMERES OBSERVACIONS D´AUS ESTIVALS

Enguany ja s´han detectat els primers exemplars d´Oreneta cuablanca, Oreneta vulgar, Ballester i Colltort. Ara, per tant, a partir d´aquest mes d´abril i fins el juny, les espècies més tardanes, es podran recollir les primeres observacions de la resta de les aus estivals. Podeu comunicar les vostres observacions (espècie, dia, hora, lloc i observadors) al grup d´ornitologia. Algunes de les espècies més interessants i habituals per a comunicar serien: Àguila marcenca, Falcó mostatxut, Tórtora, Cucut, Xot, Enganyapastors, Siboc, Falciot negre, Abellerol, Rossinyol, Cotxa cua-roja, Bitxac rogenc, Mosquiter pàl·lid, Mosquiter de

passa, Bosqueta vulgar, Tallarol de garriga, Papamosques gris, Mastegatatxes i Oriol. Per a comunicar-ho veniu a les reunions d´ornitologia, també podeu donar les dades a un membre del grup o ho podeu enviar per correu electrònic a l´adreça de la nostra associació: ant.laformiga@gmail.com Després, com cada any, es publicarà la llista de primeres observacions d´aus estivals a Torrelles de Llobregat en aquest full informatiu

FAUNA MORTA

Informa Maria Roig que el divendres, 3 de març, va morir atropellat un exemplar de Geneta (Genetta genetta) entre l´edifici de la cooperativa agrària i can Coll. Informa Vicenç Roig que el diumenge, 27 de març, a la tarda, va observar un exemplar mort, segurament atropellat, de Merla (Turdus merula) al costat de la carretera, a l´altra banda del trencall del camí de can Ràfols.

INAUGURACIÓ DE LES OBRES A LA PLANTA DE COMPOSTATGE

El divendres, 17 de març, es van inaugurar les obres de millora de la planta de compostatge de Torrelles de Llobregat. Bàsicament consistien en un sistema d´airejament inferior de les piles de materia orgánica i en quatre murs de separació entre les piles amb escales d´accés a la part superior. Segons la nota informativa del web municipal que reproduïm a continuació, això permetrà reduir l´impacte de l´olor a les zones habitades més properes.

Es construeixen cinc sitges a la planta de compostatge que eliminaran l'impacte d'olors a l'entorn La inauguració de les noves instal·lacions tindrà lloc aquest divendres per part de l'alcalde Ferran Puig 15/03/2017

Aquest divendres 17 de març s’inauguraran les obres de millora que s’han dut a terme a la planta de compostatge de Torrelles, de la mà de l’alcalde, Ferran Puig, i el vicepresident de Medi Ambient de l’AMB, Eloi Badia. Els treballs impulsats a la planta han consistit en la construcció de cinc sitges noves (els dipòsits on s’emmagatzema la matèria orgànica) amb un sistema de reg i de solera airejada que permetran reduir els impactes d’olors que té sobre l’entorn. Amb el sistema actual, calia voltejar el material per oxigenar la massa, fet que provocava fortes olors. Les noves sitges tenen solera airejada que fa les funcions d’oxigenació i es garanteix un increment en la freqüència d’aportació d’oxigen. Això permetrà produir

compost de millor qualitat que serà apte per a l’agricultura ecològica. Les obres han tingut un cost de 499.999,19€ i han estat finançades per l’Agència de residus de Catalunya. La planta de compostatge de Torrelles dóna servei a diversos municipis de l’entorn, entre ells el nostre. Per garantir un correcte reciclatge i la producció de millor compost, és important que la FORM recollida porta a porta no inclogui residus impropis i estigui tancada en bosses compostables.

LA INDÚSTRIA PORCINA

Ens han fet arribar un article d´opinió sobre els problemes ocasionats pels purins de les granges de porcs. Ja s´ha publicat al diari Ara i a Vilaweb, d´on l´hem extret. Des de diverses associacions s´està treballant per evitar l´increment de la contaminació per nitrats de les aigües subterrànies de moltes comarques. A l´article s´esmenta el Grup de Defensa del Ter però també es fa molta feina des de la plataforma Salvem l´Empordà de Purins. Reproduïm a continuació l´article.

Més clar, l’aigua Biel Barnils i Carrera 12 de març de 2017

Segons el diccionari Alcover-Moll el porc (o la truja) és un “mamífer ungulat domèstic, del gènere Sus, que té el cos gros, la pell dura, de color blanc o negrós, coberta de cerres, el morro llarg i mòbil, les orelles grans i tombades, les potes de davant molt curtes, i la coa curta i prima; es considera derivat de l’espècie Sus scrofa o senglar, i es cria per a l’aprofitament de la seva carn, que és molt saborosa”. A Catalunya n’hi ha més de 7,5 milions, concentrats a les comarques d’Osona i de Ponent, connectades per l’eix transversal (o eix dels porcs). A Osona n’hi ha 800.000 però a tots els arriba el seu Sant Martí i se’n sacrifiquen 20.000 cada dia. Com que dels porcs s’aprofita tot la

meitat s’exporten a França, Portugal, Itàlia, Corea del Sud i el Japó. “Sobren porcs i falten pageses!” La mescla dels seus excrements i la seva orina amb l’aigua de la neteja de les corts són els purins, que s’usen com a fertilitzants als camps de conreus. Però contenen compostos nitrogenats, especialment nitrats, el problema de contaminació difusa més important a les aigües subterrànies de Catalunya i el principal responsable del mal estat de les seves masses d’aigua. Com que la densitat de porcs és tan alta no hi ha prou terres per abocar els purins i estan saturades, cosa que converteix Osona amb la comarca de Catalunya amb més excedent de nitrogen respecte a les terres agràries disponibles. Els números canten: les 28.400 hectàreas de superfície fertilitzable intesiva produeixen 10 milions de quilograms de nitrogen tot i que només en poden absorvir la meitat. El nitrat queda al sòl però quan plou s’escola fins als aqüífers i d’aquí als pous i a les fonts, afectant també els cursos d’aigua superficial. El Grup de Defensa del Ter, que m’ha facilitat moltes de les dades que surten en aquest article, és una entitat ecologista indispensable que fa anys que es preocupa per la contaminació dels aqüífers i les rieres de la comarca. És per això que cada any publica els resultats de les anàlisis de la qualitat de l’aigua de les fonts osonenques, constatant que més de la meitat estan contaminades pels nitrats. La feina que fan és impagable i les dades empíriques que fan públiques topen amb els interessos de l’anomenada aristocàrnia. Per redreçar la situació caldria, sobretot, reduir la cabana porcina i anar cap a un model més sostenible, lluny de les macrogranges que han anat ploriferant amb els anys i multipliquen la població porcina. Segur que apareixeran nous models de tractament millors que els actuals, però ara mateix les plantes de purins no són la solució de re perquè perpetuen el model de producció a l’engròs. El delicat equilibri entre cabana porcina i sostenibilitat ambiental cada cop és més fràgil. La situació s’ha agreujat, especialment després que una ordre ministerial del juny de 2014 fes tancar les plantes de tractament de purins que generaven biogàs. El problema no són els nitrats sinó el model de producció, el capitalisme salvatge que s’afarta com un porc perquè de porc i de senyor se’n ve de mena. No es produeix per menjar sinó per vendre. El sector porcí representa el 3% del PIB de Catalunya (després del turisme és el sector que més hi contribueix) i el 50% del PIB d’Osona. A la indústria de la carn n’hi hauria per dir-li el nom del porc perquè s’engreixa a costa del benestar dels animals, la salut de les persones, l’explotació laboral dels seus treballadors i la lletjor dels nostres paisatges. I la Generalitat d’Amunt no ajuda a revertir aquesta situació perquè fomenta la indústria del sector en detriment de la pagesia. També hi ha una manca de control absolut amb la realitat dels purins que són la causa d’aquesta tragèdia mediambiental de dimensions còsmiques. Com li passava al Met de Ribes la riuada se’ns emporta. I quan els vilatans contemplen esgarrifats l’escena des de dalt el pont i ens pregunten “com vas?” contestem un “anar fent” que ja no es creuen ni les truites.

REDUCCIÓ DE LÍNIES ELÈCTRIQUES AL PARC NATURAL DE COLLSEROLA

A l´Informatiu dels Parcs s´esmenta el conveni signat entre el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola i Endesa per retirar una part de la xarxa elèctrica que travessa aquest espai natural. Reproduïm la nota informativa.

Collserola L’empresa invertirà 4,5 MEUR durant els propers tres anys Acord amb Endesa per optimitzar la xarxa elèctrica que travessa el Parc Natural 15/03/2017

Moment de la signatura del Conveni. Autor: CPNSC

El conveni signat té per objectiu la integració i racionalització de la xarxa elèctrica que travessa el Parc Natural. Per aquest motiu, durant els propers tres anys Endesa preveu reduir un 19% del traçat aeri i substituir un 21% del cablejat convencional per un nou sistema trenat que minimitza la seva presència. Endesa invertirà en els propers tres anys (2017-2019) prop de 4,5 milions d’euros al Parc Natural de la Serra de Collserola. L’objectiu és integrar i racionalitzar la xarxa elèctrica que travessa aquest espai natural. El pla d’actuacions s’emmarca en un conveni signat el dimarts 14 de març per ambdues parts, el qual reforça la col·laboració entre la companyia i el Consorci,

iniciada fa més de vint anys. Els treballs es portaran a terme en tres fases amb una inversió prevista al voltant d’1,5 milions d’euros cada any. En concret, la Endesa realitzarà trenta-set actuacions que permetran reduir fins a un 19% les línies elèctriques que travessen les masses forestals gràcies a la reconfiguració de la xarxa ubicada en aquest entorn. En total se suprimiran més de vint quilòmetres de cablejat aeri i se’n soterraran set més, mentre que també s’eliminaran set centres de transformació i vint-i-set interruptors. D’altra banda, Endesa substituirà un 21% de la xarxa aèria convencional per un nou sistema de cables aïllats i trenats en aquells punts en què sigui impossible reconfigurar-la o suprimir-la. D’aquesta manera es canviaran 18,5 quilòmetres de cablejat de mitjana tensió per un altre tipus que reduirà notablement l’impacte visual gràcies a una reducció important de les mides i de l’amplitud física de les línies. A més a més, també es realitzaran els mateixos treballs al cablejat de baixa tensió, concretament a 2,4 quilòmetres, ja que la resta del cablejat que hi ha d’aquestes característiques ja s’havia anat adaptant en campanyes anteriors. Les actuacions també beneficiaran la qualitat del servei gràcies a la introducció de les últimes innovacions tecnològiques, tant pel que fa a les línies elèctriques aèries com per a l’automatització i digitalització de la xarxa. Les línies elèctriques al medi natural tenen un impacte ambiental, tant pel que fa al paisatge com pels riscos que impliquen per a la fauna (col·lisió) i també pel potencial risc d’incendi. Per això és necessari invertir de manera permanent per millorar el seu encaix al Parc Natural. Com a resultat de la col·laboració entre Endesa i el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola cada any es realitzen plans de neteja i cura de la massa forestal que creix al voltant de la xarxa elèctrica i des de l’any 1993 fins a l’actualitat s’han reconfigurat un total de 39,9 quilòmetres de línies elèctriques aèries en aquest Parc Natural, inclòs dins el Pla d’Espais d’Interès Natural i de la Xarxa Natura 2000.

"LET'S CLEAN UP EUROPE" 2017

Des de les administracions i el Tercer sector ambiental europeu s´organitzen, sota aquesta denominació, accions de neteja i conscienciació dels espais naturals. Reproduïm la nota informativa del butlletí de medi ambient.

Obertura d'inscripcions al "Let's Clean Up Europe" 2017 Els dies 12, 13 i 14 de maig de 2017 se celebra a tot Europa aquest gran esdeveniment que consisteix en la realització d’accions de neteja en espais naturals del nostre entorn per part dels ciutadans. Participa al Let's Clean Up Europe! Ja estan obertes les inscripcions per participar al Let's Clean Up Europe d'enguany, un esdeveniment amb abast europeu que consisteix en realitzar accions de neteja dels nostres espais naturals i que tindrà lloc els propers dies 12, 13 i 14 de maig. Una operació de neteja dóna resposta a problemes ambientals originats per abocaments incontrolats en espais naturals

(boscos, rius, platges, rieres…), per tal d’evitar possibles contaminacions i restaurar-ne l’habitat i el paisatge. Més enllà d’aquest fet, l’acció també té un alt potencial de sensibilització per la ciutadania, en ser una bona oportunitat per visualitzar de forma directa l’efecte dels comportaments incívics. Poden participar les administracions públiques, empreses, associacions, escoles, o universitats que així ho desitgin, organitzant una operació de neteja. I els ciutadans, a través de la seva participació directa en aquestes activitats. Els organitzadors rebran un kit de material logístic (bosses de ràfia reutilitzable, guants protectors i armilles). Des d'avui fins al 31 de març teniu temps per a inscriure una acció de neteja, el material es lliurarà per ordre d’inscripció d’activitat i fins a exhaurir les existències. Us animem doncs a organitzar una operació de neteja en un espai natural proper!

RESTRICCIÓ ALS VEHICLES CONTAMINANTS

A primers de mes es va presentar el pla, consensuat entre les diverses administracions, per restringir el trànsit de vehicles a l´àrea metropolitana de Barcelona com una mesura més de la lluita contra la contaminació de l´aire. Reproduïm la nota informativa del Butlletí de medi ambient.

Millora de la qualitat de l'aire a la conurbació de Barcelona Les restriccions començaran el desembre de 2017 en casos d’episodis ambientals de contaminació La Generalitat es compromet a facilitar la flexibilitat horària del seu personal durant els episodis ambientals en hores punta 06/03/2017

La Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), la Diputació de Barcelona i representants locals han arribat a un acord per reduir un 30% les emissions vinculades al trànsit a la conurbació de Barcelona en el termini de 15 anys. En els propers 5 anys es reduirà un 10% les emissions per assolir gradualment els nivells recomanats per l’Organització Mundial de la Salut, i s’accelerarà l’adopció de mesures locals més intensives per tal de poder assolir els nivells fixats per la Unió Europea abans de desembre de 2020. Es tracta del primer gran compromís de les diverses administracions per garantir la qualitat de l’aire i protegir la salut de la ciutadania i el medi ambient. Els esforços que s’han dut a terme fins ara han disminuït el nombre de partícules en suspensió (PM10), però no han aconseguit la reducció esperada dels nivells de diòxid de nitrogen (NO2). Per aquest

motiu, les diverses administracions implicades han decidit millorar la coordinació i actuar de manera més consensuada. Les mesures beneficiaran directament 4,3 milions de persones de les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, i indirectament sis comarques més de l’entorn de Barcelona (Osona, el Bages, l'Anoia, el Maresme, l'Alt Penedès i el Garraf). Restriccions al trànsit a partir del desembre L’objectiu és aconseguir una reducció del 30% de les emissions associades al trànsit viari en el termini de 15 anys, per tal d’assolir gradualment els nivells recomanats per l’Organització Mundial de la Salut. Com a mínim, un 10% d’aquestes emissions es reduiran els propers 5 anys i així progressivament fins arribar al 30% pactat. Per això, s’ha acordat la restricció de circulació en l’Àmbit-40 per als vehicles més contaminants. Concretament, a partir del proper 1 de desembre, en situacions d’episodi ambiental declarat per la Generalitat, no podran circular en aquest àmbit les furgonetes i turismes anteriors a la categoria “Euro 1”. Es tracta de les furgonetes matriculades abans de l’1 d’octubre del 1994 i els turismes matriculats abans de l’1 de gener del 1997. A la Zona de Baixes Emissions Urbanes dins de les rondes aquesta mesura serà extensiva a tots els turismes i furgonetes que no han rebut l’etiqueta de la DGT. Les restriccions seran revisades anualment. Progressivament, aquestes limitacions de circulació s’aniran estenent, mitjançant la creació d’una zona de baixes emissions. A partir de l’1 de gener de 2019 la restricció en l’Àmbit-40 per a furgonetes i turismes anteriors a “Euro 1” serà efectiva de dilluns a divendres. Cada municipi podrà aplicar restriccions més estrictes en funció de les seves necessitats, mitjançant la implantació de zones urbanes d’atmosfera protegida a l’interior de les ciutats. En l’Àmbit-40, aquestes restriccions afectaran 106.018 turismes (un 7% respecte el total del parc mòbil) i 22.049 furgonetes (un 16% respecte el total). Abans de l’1 de juliol de 2017 s’aprovarà un protocol per detallar les accions a realitzar per cadascuna de les administracions en cada nivell d’alerta, els mecanismes d’activació de les mesures de reforç del transport públic, la implantació d’un títol de transport específic per captar nous viatgers en episodis ambientals per part de l’ATM, i els canals de comunicació i coordinació de les institucions. Fomentar l’ús del transport públic Les administracions es comprometen a informar i sensibilitzar la ciutadania sobre la necessitat de modificar els hàbits de mobilitat per a la disminució de les emissions i la millora la qualitat de l’aire, amb l’objectiu de preservar la salut de les persones i el medi. Especialment en cas d’episodi ambiental, es recomanarà la disminució dels desplaçaments no obligats, evitar les hores punta i apostar pel transport públic enfront del vehicle privat. Per tal de contribuir a disminuir la congestió del transport públic a les hores puntes, la Generalitat es compromet a facilitar, en la mesura del possible, la flexibilitat horària del seu personal durant els episodis ambientals. Renovació del parc de vehicles S’incentivarà la renovació del parc de vehicles amb ajuts i bonificacions en els peatges, per substituir-los progressivament per vehicles de baixes emissions, es promourà el canvi de flotes en les administracions públiques, i la creació de punts de recàrrega d’elèctrics, entre d’altres. Transport públic gratuït amb la Targeta Verda Metropolitana Es crearà una Targeta verda metropolitana que donarà dret a 3 anys de transport públic gratuït per a tots els serveis de transport de l’ATM. Se’n podran beneficiar aquelles persones de l'AMB que donin de baixa i desballestin un vehicle lleuger dièsel fins a “Euro 3” (fabricats abans de 2005), o benzina o gas fins a “Euro 1” (fabricats abans de 1996) i motos tipus pre-Euro o Euro 1, i que no adquireixin cap vehicle nou durant la vigència de tres anys de la Targeta Verda. Els municipis de l’Àmbit-40 que no siguin beneficiaris de la Targeta Verda Metropolitana es podran afegir a la nova tarificació social i ambiental.

PROCÉS PARTICIPATIU

Al mes d´abril s´iniciarà la participació pública per elaborar l´Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya. Aquest procés participatiu es va començar a preparar a finals de l´any passat. Es preveu presentar el document final el mes de juny. A continuació reproduïm la nota informativa del procés participatiu.

Procés participatiu per elaborar l'Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya Reunions informatives sectorials (adreçades a col·lectius específics), reunions informatives territorials (obertes a qualsevol persona interessada) i sessions de debat temàtiques, i també, un formulari de propostes per fer arribar observacions en relació al contingut de l'Estratègia. El procés participatiu per elaborar l'Estratègia S’ha previst un procés participatiu estructurat en diverses fases, que inclouen la participació interna i externa.

Fase 0. Preparació Octubre-desembre 2016. Treball intern dins la Subdirecció General de Biodiversitat i Medi Natural del DTES i reunió del Consell de Protecció de la Natura, l’òrgan de seguiment de l’Estratègia. Dóna lloc a un document base amb una diagnosi i estructura d’Estratègia (àmbits, objectius estratègics i operatius).

Fase 1. Participació interna Gener-març 2017. Creació d’una comissió de seguiment interna de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat (CTSMAS), amb l’objectiu de participar en la validació, esmena i aportació dels objectius operatius i accions que proposa l’Estratègia segons el document base de la fase anterior. La CTSMAS realitza 6 reunions temàtiques, una per cada àmbit de l’Estratègia. Del febrer al març de 2017 es programaran reunions bilaterals interdepartamentals entre el DTES i els departaments de la Generalitat amb implicació en les polítiques de conservació de la biodiversitat, per tal d’acordar i definir objectius i accions. La resta de departaments en queden informats a través de la Comissió Interdepartamental de Canvi Climàtic (reunió del 13/2/2017).

Fase 2. Participació pública Març-abril 2017. S’articularà a través de dos espais: Formulari de propostes en línia. Formulari obert, per fer arribar observacions i propostes en relació amb els continguts de la proposta d’Estratègia (estarà operatiu del 3 al 28 d'abril). Sessions informatives i sessions de debat. Es preveuen realitzar reunions informatives sectorials (adreçades a col·lectius específics), reunions informatives territorials (obertes a qualsevol persona interessada) i sessions de debat temàtiques. La finalitat d’aquestes darreres sessions és validar els objectius operatius i les accions proposades en el document base resultant de la fase anterior, recollir altres accions per a cada objectiu i prioritzar-les. El resultat d’aquesta fase serà un informe amb totes les propostes rebudes a través de les sessions de debat i del formulari de propostes en línia. Es prendrà en consideració la inclusió de totes aquestes propostes en el document final de l’Estratègia. En aquest sentit, s’elaborarà un document de retorn de les propostes recollides.

Fase 3. Redacció i validació del document Maig 2017. D’acord amb les aportacions rebudes durant l’etapa participativa, s’elaborarà el document final de l’Estratègia i s’informarà a la CTSMAS dels canvis i modificacions que se’n derivin. Es convocarà el Consell de Protecció de la Natura, que estarà informat durant tot el procés, per presentar-li i sotmetre a validació el document final de l’Estratègia.

Fase 4. Presentació i aprovació Juny 2017.

Sessió de presentació de l’Estratègia catalana del patrimoni natural i la biodiversitat. Es presentarà el document final de l’Estratègia, que inclou el Pla d’acció 2017-2021, i també l’informe amb els resultats del procés de participació pública. A partir d’aquesta sessió, s’iniciarà la tramitació de l’Estratègia mitjançant l’Acord del Govern.

LA SEQUERA DE L´ANY 2016

Ens han fet arribar l´enllaç a una informació divulgativa sobre la sequera de l´any passat, basat en l´informe anual DeBosCat del 2016, publicada al web del CREAF. La reproduïm a continuació.

Ecologia forestal

La sequera estival de 2016 afecta un 2,2% dels boscos catalans 14 de febrer 2017

Gairebé un 60% de les zones forestals afectades per la sequera corresponen a afectacions noves de l’any 2016. Prop del 75% dels boscos que s’han vist afectats es troben en zones on va ploure menys de la meitat del que és habitual. El Pallars Jussà, l’Anoia i l’Alta Ribagorça són les comarques més afectades. Per espècies, els roures i les alzines són els més perjudicats.

Bosc d’alzines i roures afectat per la sequera, Osona. Font: Agents Rurals

El CREAF ha presentat l’informe anual DeBosCat del 2016, un any especialment càlid i sec durant l’estiu i força complicat pels boscos catalans. D’ençà el 2012 l’afectació no era tan severa, de manera que el 2016 reverteix la tendència de recuperació dels boscos. Enguany, el 2,2% (30.051 ha) de la superfície boscosa de Catalunya presenta mortalitat, decoloració o defoliació dels arbres. “No és un percentatge molt elevat, però sí que és una taxa força més alta que els últims anys. Si s’anés repetint cada any i no es recuperessin llavors sí que ens haurem de preocupar”, explica Mireia Banqué, coordinadora del projecte al CREAF. L’informe DeBosCat, la Xarxa de monitoratge de l’estat dels boscos de Catalunya, revela que, de les 30.000 hectàrees afectades a tota Catalunya, prop d’un 60% (unes 17.500 ha) són noves; no presentaven afectació l’any anterior. La resta, són hectàrees que ja es trobaven també afectades el 2015. “Això es deu a que el 2016 ha estat un any sec i càlid a la major part del territori”, comenta Banqué. Aquesta diferència respecte els darrers anys es nota especialment en comarques com la Noguera, el Baix Empordà i el Berguedà, on les zones afectades han augmentat molt el 2016.

Alzina amb part del fullatge sec. Autora: Mireia Banqué

A més, gairebé un terç d’aquestes 30.000 hectàrees correspon a arbres que s’havien recuperat després de la sequera del 2012, i que mostren de nou símptomes de decaïment. “Si es va produint aquesta recurrència cada pocs anys, l’arbre es debilita molt de pressa, no té temps de refer-se”, explica la investigadora del CREAF. El 2012 el nombre d’hectàrees afectades va ascendir fins les 40.000, però durant els tres anys següents el 84,5% s’havien recuperat.

La majoria de boscos afectats es troben en zones on ha plogut molt per sota la mitjana Les zones de Catalunya on l’estiu ha estat anormalment eixut són les que concentren una major superfície de boscos afectats. “En els llocs on ha plogut menys de la meitat del que és habitual és on hi ha gairebé el 75% de la superfície forestal afectada”, comenta Banqué.

Mapa del percentatge de precipitació acumulada durant l’estiu del 2016 respecte la mitjana climàtica (1961-1990). Sobreposades en blau, les zones de bosc afectades el 2016. Font: DeBosCat

Les zones més afectades es troben a la meitat nord del país La meitat nord de Catalunya és la que concentra la major afectació, com ja ha passat altres anys. Això es deu a què a la meitat sud hi ha menys boscos i aquests estan dominats per espècies mediterrànies més resistents a la sequera, com el pi blanc. Per comarques, el Pallars Jussà (7.000 ha), l’Anoia (3.700 ha) i la Noguera (3.600 ha) són les que presenten una major superfície de bosc afectada. I especialment la serra del Montsec, entre el Pallars Jussà i la Noguera, es troba força afectada.

Gràfic amb les hectàrees d’afectació per comarques. En blau, la superfície afectada durant el 2016; en taronja, la superfície de bosc que ja estava afectada els anys anteriors. Font: DeBosCat

Si ens fixem en la proporció de bosc afectat a cada comarca, veiem que un 12,9% dels boscos del Pallars Jussà estan afectats per sequera, un 10% a l’Anoia, el 8,2% a la Segarra i el 7,9% a l’Alta Ribagorça.

Els arbres de fulla ampla són els més afectats per la sequera El 75% dels arbres afectats per la sequera estival de 2016 corresponen a espècies d’arbres planifolis, aquells que tenen la fulla plana i ampla. Prop del 7% de les rouredes, el 5% de les fagedes i el 2,5% dels alzinars de Catalunya mostren símptomes de decaïment. Pel que fa a les coníferes, que tenen fulles en forma d’agulla, el 5% dels boscos de pi pinyer de Catalunya estan afectats per la sequera, unes 1.700 hectàrees, gairebé tantes com les afectades de pi roig (2.000 ha).

Superfície afectada total, nova i antiga de planifolis i coníferes. Font: DeBosCat

Tanmateix, és normal que l’afectació per sequera sigui més evident en roures i alzines, ja que la seva estratègia és perdre les fulles davant la manca d’aigua prolongada, quelcom molt visible. “Són espècies que tenen una resposta a la sequera a curt termini, però si la primavera és normal, rebrotaran sense problema”, assegura Mireia Banqué. En canvi, els boscos de coníferes presenten molta menys superfície afectada. L’estratègia dels pins per aguantar les condicions adverses és diferent, en general no perden totes les fulles, excepte en casos de molta sequera, com ha passat enguany. “L’afectació dels pins es veu a més llarg termini, i quan succeeix, ja no es recuperen”, alerta la investigadora del CREAF.

Gràfic amb les hectàrees d’afectació per espècies. En blau, la superfície afectada durant el 2016; en taronja, la superfície de cada espècie que ja estava afectada els anys anteriors. Font: DeBosCat. *Inclou les espècies de roure martinenc, roure cerrioide i roure de fulla petita.

El setè any del DeBosCat El DeBosCat és un seguiment anual de l’estat dels boscos catalans en relació a l’afectació per sequera. És un projecte que promou el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i que coordina el CREAF, i on el cos d’Agents Rurals proporciona les dades que recull sobre el terreny. El mostreig es duu a terme des de 2010, cada setembre, just després de l’època més crítica de calor estival i poques precipitacions, i abans de l’inici de la pèrdua de fulles dels caducifolis. L’objectiu dels impulsors és ser capaços de detectar quines zones i quines espècies són més vulnerables als efectes de la sequera, un fenomen que sembla que anirà en augment en freqüència i intensitat. D’aquesta manera, es disposarà d’informació per dissenyar estratègies de gestió que ajudin als gestors a adaptar els boscos al canvi climàtic. “Coneixent quines espècies i quines zones són més vulnerables podrem pensar on és més convenient invertir esforços”, conclou Mireia Banqué.

Faig greument afectat per la sequera, Montseny. Autora: Mireia Banqué

Albert Naya i Díaz Fascinat per la singularitat de la nostra Terra, he estat recentment viatger per necessitat, i abans aprenent de professor de Ciències d’institut per vocació. I encara abans, quatre anys de Biologia Ambiental (2010-14) i quatre més de Periodisme (2006-10), sempre a la UAB, que m’han servit per ser tècnic en comunicació al CREAF des del 2 de desembre de 2015.

CAMPANYA PELS SEDIMENTS DEL DELTA DE L´EBRE

Reproduïm la nota de premsa de la Campanya pels Sediments realitzada per la Plataforma en Defensa de l´Ebre.

23 de febrer de 2017, Parlament de Catalunya

La Campanya pels Sediments entra les seves propostes al Parlament de Catalunya La comissió d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient del Congrés de Diputats va aprovar el 14 de febrer la Proposició No de Llei presentada pel Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya, que demana fer al llarg d’enguany un projecte pilot de transferència controlada de sediments des de l’embassament de Riba Roja d’Ebre fins a la desembocadura del Delta de l’Ebre, amb la finalitat d’implementar-se durant l’any 2017 (projecte coordinat per l’IRTA), i redactar i aprovar, també durant l’any 2017, un Pla de Gestió Integral dels Sediments de la Conca de l’Ebre (primera proposta de la moció de la Campanya pels Sediments). Els activistes de la Campanya pels Sediments s’han reunit durant el matí d’aquest dijous 23 de febrer amb els diferents grups del Parlament de Catalunya per tal de treballar en els fonaments del Pla de Gestió Integral dels Sediments de la Conca de l’Ebre. El PP ha estat l’únic partit que no ha contestat a la sol·licitud de reunions feta per la Campanya pels Sediments. Els populars, tot i reconèixer la importància del Delta de l’Ebre i la retenció dels sediments que fan els embassaments, van voler minimitzar el problema i van considerar que caldria estudiar millor el tema. La resta de grups polítics van defensar que ja seria hora de passar dels projectes a l’acció. La Campanya pels Sediments és un moviment social que reuneix forces de diferents organitzacions com Ecologistes en Acció, SEO/Birdlife, Plataforma en Defensa de l’Ebre, Aigua és vida o Cuenca Azul i que gaudeix del suport d’institucions com la Comunitat de Regants-Sindicat Agrícola de l’Ebre o els principals ajuntaments de les Terres de l’Ebre com ara els de Sant Carles de la Ràpita, Amposta, Deltebre, l’Ampolla o Tortosa, que ja han aprovat la seva moció. Les propostes A més de defensar la prova pilot per desplaçar al Delta sediments de l’embassament de Riba Roja (projecte coordinat per l’IRTA), la Campanya pels Sediments treballa per a que el Pla de Gestió Integral dels Sediments de la Conca de l’Ebre tingui un contingut consistent i per a que sigui incorporat, com a tema rellevant i especific, tant en la revisió del Pla Hidrològic de la Conca de

l’Ebre (2021-2027) com en les necessitats a establir dintre del Pla de Gestió de la Xarxa Natura 2000 del Delta de l’Ebre i que, d’aquesta manera, s’adaptin adequadament els objectius i les mesures de dita planificació a les directives ambientals establertes per la Unió Europea a traves de la Directiva Marc d’Aigües, Directiva d’Habitats i Directiva d’Aus. Tanmateix, per a que s’incorpori al Pla Integral de Protecció del Delta de l’Ebre (PIPDE), òrgan en el que participen el Govern espanyol i la Generalitat de Catalunya. . La Campanya insta a les institucions a donar suport a la creació d’un grup de treball que englobi les diferents comunitats autònomes de la Conca de l’Ebre i que requereixi a l’Estat Espanyol una inspecció independent de les comportes de fons de les preses de la Conca de l’Ebre -especialment les de Mequinensa, Riba-Roja, Flix, principals paranys de sediments. En el cas de que les comportes de fons estiguin en mal estat, exigir-ne l’immediat manteniment conforme està definit legalment. I estudiar i proposar la demolició de les preses que van quedant obsoletes. Tanmateix, proposen encarregar estudis complementaris que analitzen amb profunditat la composició dels sediments dels embassaments de Mequinensa, Riba-Roja i Flix. I, quan sigui necessari, utilitzar sistemes mecànics adequats per anar removent els sediments que estan en bon estat i que no mou el corrent de l’aigua (sense alterar cap zona d’alt valor ambiental com, per exemple, la zona del Matarranya, l’Aiguabarreig Segre-Cinca o les illes i riberes de l’Ebre, com la Reserva de Sebes, totes elles zones protegides com PEIN, ZEPA, Xarxa Natura 2000, etc.). La Comunitat de Regants-Sindicat Agrícola de l’Ebre, que recolza la Campanya, també insta a les institucions competents a recuperar la política del «colmateig» (cultura dels sediments als canals i arrossars) al Delta de l’Ebre, per combatre la subsidència (enfonsament de la plana deltaica). I aplicar les actuacions múltiples i de poc impacte ambiental que la UPC proposa per contenir el mar enfront del Delta de l’Ebre (sacs geotèxtils plens de sorra, algues al fons del mar, etc.) i, d’aquesta manera, combatre la regressió. Per altra banda, la Campanya pels Sediments ha demanat que el Parlament de Catalunya insti a les institucions competents a revisar els protocols d’actuació de la gestió de les preses i les autoritzacions ambientals integrades. Es tracta de revisar l’impacte ambiental de les preses, tenint en compte les dinàmiques creixents de subsidència i regressió al Delta de l’Ebre i les causes i efectes globals del canvi climàt ic, per tal de sustentar legalment la necessitat d’alliberar els sediments retinguts als embassaments. Igualment, reclamen que cal instar a les institucions competents a impulsar l’inici dels expedients de revisió de les concessions de les centrals hidroelèctriques, principalment les situades a Mequinensa, Riba-roja, titularitat d’Endesa, establint condicionants ambientals en la gestió de l’aprofitament dels recursos hídrics que permetin una millora en el traspàs dels sediments riu avall, tenint en compte la situació de vulnerabilitat, erosió i resiliència de la plana deltaica. Si les accions anteriors no sorgeixen els efectes esperats i es confirma l’incompliment de la normativa, la Campanya pels Sediments estudiarà la possibilitat d’interposar denúncies contra la gestió negligent de les preses i exigir responsabilitats a quants subjectes poguessin derivar. En aquest sentit, expliquen que «defensar que els mecanismes de la presa estiguin en bon estat significa defensar la seguretat de tota l’àrea d’influència de la Conca de l’Ebre i possibilitar que els sediments puguin arribar al Delta de l’Ebre. Tanmateix gestionant els sediments adequadament evitaríem que els embassaments quedin obsolets abans d’hora i que en projectin de nous, per tant, evitaríem que inundin més pobles, terres i ecosistemes, i que agreugin el canvi climàtic».

CAMPANYA PEL DELTA DEL LLOBREGAT

Depana dona suport a dues peticions realitzades al Parlament europeu en relació al delta del Llobregat. Demana als seus membres i col·laboradors que se sumin a les peticions. Reproduïm la nota del seu web.

Suma’t a les peticions al Parlament Europeu sobre l’estat del delta del Llobregat! febr. 10, 2017 Actualment hi ha plantejades dues preguntes sobre el Delta al Parlament Europeu. Una sobre la queixa oberta pels incompliments del Govern en la conservació d’hàbitats i espècies, i l’altre sobre una tala a la pineda de Gavà. Suma’t per que el PE els hi don i resposta aviat! Igual que amb molts altres espais naturals del nostre país, si encara es pot parlar del delta del Llobregat és gràcies a la cobertura de les directives de la Unió Europea. Les Directives d’Aus i d’Habitats van donar pas a la creació de la Xarxa Natura 2000, la major xarxa d’espais protegits del mon. Per desgràcia al delta del Llobregat l’experiència de DEPANA és que aquestes directives s’ha aplicat sota “mínims”, i només de manera expeditiva, és a dir, solament la pressió exercida des d’instàncies europees sobre les administracions arran de les denúncies ha sigut eficaç a l’hora de detenir les agressions. Per això DEPANA considera fonamental mantenir aquesta pressió, i ha recorregut al Parlament Europeu, on els ciutadans poden presentar preguntes. La petició es refereix a una queixa presentada per DEPANA sobre l’incompliment de les directives per part de l’Administració, i encara està oberta. La segona petició, del Col·lectiu La Mata de Jonc, és per una tala a la pineda de Gavà, un hàbitat protegit. Per aconseguir que des del Parlament Europeu i la Comissió europea es pressioni a la Generalitat com a responsable últim, demanem la teva ajuda, signa les adhesions i fes córrer la veu!

Només cal registrar-se aquí i seguir aquestes instruccions, és molt fàcil! Més info Us deixem un enllaç i resum de les dues peticions: 1) Petició n.º 0623/2016, sobre la situació de la queixa EU-Pilot 5866/13/ENVI relativa al delta del Llobregat, presentada davant la Comissió Europea https://goo.gl/Vntckq (només funciona si us heu enregistrat) La peticionària sosté que l’Estat espanyol ha incomplit la Directiva 2009/147/CE relativa a la conservació de les aus silvestres en diversos articles, per no prendre mesures suficients per mantenir i adaptar les poblacions que viuen en el Delta i que

estan contemplades en l’Annex I de la Directiva, així per no declarar suficients zones de reproducció i descans per a aquestes espècies. Així mateix, sosté que el Govern de la Generalitat de Catalunya ha incomplit també la Directiva Aus en prevaler criteris urbanístics sobre els científics a l’hora de delimitar les zones a protegir. Igualment, considera que les autoritats espanyoles han incomplit la Directiva 92/43/CEE relativa a la conservació d’hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, per no establir-se el Pla Especial per a l’ordenació dels recursos naturals de la zona, malgrat el compromís adquirit davant la Comissió en el marc de la Declaració d’Impacte Ambiental per a l’ampliació de l’aeroport del Prat (Barcelona), de la qual ja han transcorregut més de 14 anys. Al novembre del 2012, la Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA) va presentar un escrit de Queixa mitjançant el qual es posava en coneixement de la Comissió de les Comunitats Europees la precària situació en la qual es troben algunes de les espècies d’aus de l’Annex I de la Directiva Aus en el Delta del Llobregat, a Catalunya (Espanya). Davant la lentitud i falta d’informació sobre la Queixa presentada en 2012 (EU-Pilot amb referència 5866/13/ENVI), la peticionària pregunta si la Comissió ha estudiat el compliment dels compromisos adquirits en la DIA de l’ampliació de l’aeroport del Prat i el desviament del riu Llobregat; si la Comissió considera que en aquest espai natural s’han complert els articles 2, 3 i 4 de la Directiva Aus, així com els apartats 2º i 4º de l’article 6 de la Directiva Hàbitats, i finalment es pregunta si la Comissió estudia obrir procediment d’infracció a Espanya. Enllaç a la petició sencera. https://sosdeltallobregat.files.wordpress.com/2017/02/peticiocc81n_completa.pdf 2) Petició n.º 0622/2016, sobre la destrucció d’arbres a gran escala en un hàbitat protegit de Gavá (Barcelona) amb la intenció de crear aparcaments i una presumpta violació de la Directiva sobre hàbitats http://goo.gl/UlpYZX El peticionari sol·licita una recerca per determinar si la tala de pins a la zona de Gavá, a Barcelona, ordenada pel municipi per cobrir les necessitats d’aparcament, compleix els requisits de la Directiva sobre hàbitats. També indica que a la mateixa zona hi ha vegetació protegida per la Directiva sobre hàbitats. Podeu consultar aquí el “Documento annexo a la peticio n presentada a la Comisión de Peticiones por la Lliga per la Defensa del

Patrimoni Natural (DEPANA)“ https://sosdeltallobregat.files.wordpress.com/2017/02/peticiocc81n_completa.pdf

SEFA

A l´informatiu dels parcs de la Diputació de Barcelona es publica una nota sobre el programa SEFA que es desenvolupa a la Xarxa de Parcs Naturals. La reproduïm a continuació.

El Programa SEFA, exemple de bona pràctica de conservació de la natura Ha estat inclòs en el 'Manual de Bones Pràctiques' de la UICN 20/03/2017

Detall de la portada. Autor: CeUICN

El Comitè Espanyol de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) ha publicat recentment el 'Manual de Bones Pràctiques en Conservació de la Natura'. El volum ofereix una selecció de les accions i línies de treball dels seus membres que constitueixen exemples d’experiències positives i contrastades en conservació del patrimoni natural, entre elles, el Programa de seguiment estandarditzat de flora amenaçada (SEFA) de la XPN. El Programa SEFA desplega sobre el territori una xarxa de localitats de la flora vascular de major interès de conservació d'aquests espais protegits i zones properes d'influència, i mitjançant unes metodologies de cens predefinides i repetides en el temps, s'obté el coneixement

continuat del seu estat de conservació. El Programa de seguiment estandarditzat de flora amenaçada (SEFA) va sorgir com a resposta a la detecció d’importants mancances en el coneixement de l’estat de la flora vascular amenaçada que posava en relleu la diagnosi del Pla estratègic de conservació de la flora vascular amenaçada de la Xarxa de Parcs Naturals (XPN) de la Diputació de Barcelona de l'any 2009. Es proposa tres grans objectius: facilitar una vigilància adequada de la flora vascular amenaçada sobre el territori; incrementar el coneixement de les espècies seguides (dinàmica poblacional, requeriments ambientals, impactes i amenaces, etc.), i obtenir indicadors per avaluar la gestió de conservació feta als parcs. La finalitat última d'aquesta informació és facilitar una gestió adequada per a la preservació d'aquesta part emblemàtica del valuós i divers patrimoni natural de la Xarxa de Parcs Naturals, una riquesa i diversitat que pren més rellevància pel fet de trobar-se ubicada en una de les àrees amb més dinamisme territorial i més densament poblada de la Mediterrània. Podeu ampliar la informació sobre el Programa SEFA a la web Conservació de la Biodiversitat de la Xarxa de Parcs Naturals. La nova pàgina, presentada el mes de gener d’enguany, difon un gran volum d’informació i documentació sobre la biodiversitat de cadascun dels dotze parcs que formen la XPN. En ella, podreu consultar i conèixer les tasques que es duen a terme a la Xarxa de Parcs Naturals per protegir i millorar l’estat de les espècies més emblemàtiques i sensibles de flora i fauna, dels seus hàbitats i geologia mitjançant un seguit d’accions tals com estudis, seguiments, plans, projectes i accions de conservació, entre ells, el Programa SEFA que ara el Manual inclou com a mostra destacada de bona pràctica de conservació, un reconeixement que encoratja responsables i col·laboradors a continuar treballant en la mateixa direcció.

Seguiment de flora amenaçada: Programa SEFA Què és? El Programa de seguiment estandarditzat de flora amenaçada de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona (SEFA) consisteix a desplegar sobre el territori una xarxa de localitats de la flora vascular de major interès de conservació d'aquests espais protegits i zones properes d'influència. Mitjançant unes metodologies de cens predefinides i repetides en el temps, s'obté el coneixement continuat del seu estat de conservació. La finalitat última d'aquesta informació és facilitar una gestió adequada per a la preservació d'aquesta part emblemàtica del nostre patrimoni natural. Per què va sorgir? En el marc del Pla estratègic de conservació de la flora vascular amenaçada de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona de l'any 2009, es van diagnosticar importants mancances en el coneixement de quina era l'evolució de l'estat d'aquests tàxons. Això dificultava una avaluació acurada que permetés assolir una gestió informada eficient i eficaç de la flora més vulnerable. El SEFA sorgeix com a principal línia d'acció derivada de l'estratègia per a abordar aquest problema.

Mostreig de Silene mutabilis al Garraf. Autor: D. Carrera

Quins objectius té? El SEFA es proposa tres grans objectius instrumentals: Facilitar una vigilància adequada de la flora vascular amenaçada sobre el territori. Incrementar el coneixement de les espècies seguides: dinàmica poblacional, requeriments ambientals, impactes i amenaces, etc. Obtenir indicadors per avaluar la gestió de conservació feta als parcs. Com es duu a terme? Per cada localitat d'una espècie es tria quina metodologia de cens s'emprarà durant les visites periòdiques. El protocol estandarditzat contempla quatre possibilitats: - Metodologia 1 - Presència / absència. S'indica si l'espècie hi és o no, i es pot fer una estimació grollera per rangs del nombre d'exemplars. Acostuma a aplicar-se per a espècies d'interès moderat o quan el nombre de localitats a seguir és molt gran. - Metodologia 2 - Recompte total. Es compten tots els exemplars i/o altres paràmetres significatius de l'estat de conservació del nucli poblacional (grups d'edat, exemplars fèrtils i infèrtils, nombre d'inflorescències, exemplars senescents o morts, àrea ocupada pel nucli poblacional, etc.). S'aplica en localitats amb pocs exemplars o en cas d'espècies molt amenaçades. - Metodologia 3 - Estimació amb parcel·les. Es defineixen diverses

parcel·les per a que representin la dinàmica del conjunt d'aquest nucli poblacional. A dins s'hi compten tots els exemplars i/o altres paràmetres significatius de l'estat de conservació del nucli poblacional. S'aplica en localitats molt nombroses o per espècies de difícil recompte. - Sense seguiment. Es tracta de localitats que no es poden seguir per la càrrega d'esforç de personal que suposen però que interessa

que constin a la base de dades per si mai es poden abordar en el futur, o, en el cas d'espècies amb moltes localitats quan s'opta per concentrar els esforços només en unes concretes. La freqüència de mostreig també s'ajusta en funció de la capacitat de cada parc de dedicar esforços al seguiment, el nombre de localitats a cobrir, i, l'interès i vulnerabilitat de cada localitat concreta. La periodicitat de les visites de cens oscil·la entre anual i quinquennal. Durant les visites a cada localitat, a més de realitzar el cens s'apunta molta altra informació d'interès: hàbitat, estat fenològic de les plantes, impactes observats, possibles amenaces, si calen accions de gestió i la seva urgència, etc.

Cens de Cicendia filiformis al Montnegre i el Corredor. Autor: D. Carrera Més informació sobre el programa SEFA http://parcs.diba.cat/web/conservacio-de-la-biodiversitat/flora-amenacada

COORDINADORA CONTRA LA INCINERACIÓ DE RESIDUS

El cap de setmana de l´1 i 2 d´abril, a Les Borges Blanques es realitza la Trobada de la Coordinadora Catalana Contra la Incineració de Residus. A continuació reproduïm el cartell de les jornades i una informació de l´Estratègia Catalana Residu Zero, participant també a la trobada.

L’objectiu Residu Zero

Residu Zero és objectiu i direcció, també una estratègia; és un missatge i alhora una eina de comunicació, és una expressió que reclama un paradigma nou en la prevenció i la gestió de residus. D’un dia per l’altra no es poden canviar les coses,i més en una situació de gestió de residus on preval l’abocament i la incineració i, per tant, la pèrdua de recursos. Però, cal anar caminant cap a una direcció clara reduint residus, posant en marxa alternatives viables a la gestió de les fraccions no recuperables, creant de llocs de treball en una economia verda, fent participar a la gent, etc Això vol dir donar passes cap al Residu Zero. L’objectiu de l’Estratègia és actuar des de cada àmbit per a canviar tendències, des de l’educació, la informació, les polítiques i les normatives. Els grans criteris que marquen els seu full de ruta són els següents: Avançar cap a una economia circular en què tot residu pugui ser transformat en matèria primera Evitar la generació de residus que

puguin ser evitats

Evitar la disposició en abocadors i incineradores de residus que puguin ser reutilitzats, reciclats o compostats

Promoure l’ecodisseny i la política integrada del producte

Eliminar aquells productes pels què no hi hagi tecnologia sostenible viable que els pugui integrar novament en el medi o transformar en un nou producte

Eliminar les emissions de CO2 derivades de la gestió dels residus

T’hi afegeixes?

GUIA DE RAPINYAIRES DE CATALUNYA

Cossetània edicions va publicar el febrer d´enguany la “Guia de rapinyaires de Catalunya” dels autors Àlex Ollé i Fran Trabalon. En van fent presentacions a diverses localitats , com l´anunciada per APNAE a Castelló d´Empúries. El passat 2 de març es va fer la presentació a Oryx, a Barcelona, amb la participació de Xavier Parellada. A continuació reproduïm diversos textos de la presentació del llibre, de l´editorial i del blog “Noticias de la Ciéncia” traduït.

Presentació de la “GUIA DE RAPINYAIRES DE CATALUNYA” El proper dissabte 1 d’abril a les 18h a la sala del convent Santa Clara de Castelló d’Empúries, a càrrec dels seus autors, Àlex Ollé i Fran Trabalon, i amb la participació de Jordi Sargatal. Una guia que reuneix tot el coneixement actual sobre la nidificació, l’alimentació, la migració i els moviments dels rapinyaires de Catalunya. Es posa una especial èmfasi en la seva identificació, a través d’una descripció general i de la inclusió de 300 fotografies a color amb làmines comparatives per a les espècies més conflictives. S ’afegeix una taula fenològica on s’assenyala de manera ràpida i fàcil en quina època de l’any es presenten els rapinyaires a casa nostra. Es disposarà d’exemplars per a la venda, amb un petit descompte. Activitat gratuïta i oberta a tothom . Us hi esperem! APNAE

Fran Trabalon i Àlex Ollé Àlex Ollé Torner (Barcelona, 1977). Resident a Riumors, Alt Empordà. S’ha dedicat durant vint-i-cinc anys a l’ornitologia, amb especial èmfasi en els criteris d’identificació dels diferents tàxons. Els rapinyaires són un dels principals grups als quals ha dedicat més esforços, realitzant diferents seguiments a nivell català. Forma part del Comitè Avifaunístic Català (CAC) i és un membre recent del Comité de Rarezas de la Sociedad Española de Ornitología (CR-SEO). Fran Trabalon (Barcelona, 1972). S’estableix a Olot, Garrotxa, el 1993, on ha dut a terme diversos seguiments dels rapinyaires nidificants i les seves migracions. Ha estat comissari de l’exposició “Aus, adaptacions al medi” (2004- 2006), i ha publicat diversos articles, especialment relacionats amb la migració. Ha impartit nombrosos cursos i conferències relacionats amb diversos aspectes d’identificació i ecologia de les aus, especialment de rapinyaires. Guia de rapinyaires de Catalunya (Fran Trabalon i Àlex Ollé) En la seva col·lecció de guies de camp, l'editorial Cossetània ha publicat, en català, la “Guia de rapinyaires de Catalunya”. Escrita per Fran Trabalon i Alex Ollé, experts ornitòlegss catalans, ens ofereix una completa visió sobre aquestes aus en el nord-est de la península ibèrica. Es tracta d'una guia completíssima, configurada en la seva part central com una successió de fitxes completament il·lustrades que ens aporten tota la informació necessària per conèixer als seus protagonistes. El llibre, no obstant això, aporta un primer capítol introductori que dedica un notable espai a la

topografia, la migració de les rapinyaires, el seu estat de conservació i la seva muda. El segon capítol és pròpiament la col·lecció de fitxes, una per a cada espècie. Per a elles s'aporten imatges a tot color, i descripcions ornitològiques que abasten la seva morfologia, comportament, ecologia, grau de risc, reproducció, alimentació, etc. També es proporcionen taules amb mesures, pes i longevitat. En el tercer capítol els autors ens proporcionen una sèrie de làmines que faciliten la identificació de les aus i una taula fenològica per establir els períodes de l'any en els quals es desenvolupen les seves diferents activitats. El llibre reserva un quart capítol per a aquelles espècies l'aparició de les quals a Catalunya és merament accidental, un petit grup d'aus que es troben de pas cap a altres territoris, com el nord d'Àfrica, però que poden ser observades i benvolgudes durant el seu viatge. La guia, amb les seves més de 300 fotografies, serà de gran utilitat pels ornitòlegs aficionats i professionals que operen a Catalunya, o per tots aquells que desitgin nodrir la seva biblioteca amb informació molt útil sobre determinades espècies que també es mouen per les seves zones. Amb aquesta guia, segueix ampliant-se la col·lecció que fins ara ens havia ofert unes altres per a arbustos, bolets i arbres. Tractada en profunditat, la informació aportada és tota la que puguin necessitar els afeccionats a les aus rapaces a la regió, perfectament presentada i disposada per a una consulta ràpida i eficaç.

194 AGENDA ABRIL 2017

CALENDARI DE REUNIONS DE L´ANT Dimecres, 5 d´abril, a les 21 hores, a can Sostres. Reunió del grup d´ornitologia per organitzar la marató. Dimecres, 19 d´abril, a les 21 hores, a can Sostres. Reunió de junta directiva. Les reunions de la junta directiva de l´ANT són obertes a la participació de tots els membres de l´associació, amb veu i sense vot. Les reunions del grup d´ornitologia són obertes a la participació de totes aquelles persones que tinguin interès en el món de les aus.

ACTIVITATS DE L´ANT

Dissabte, 8 d´abril, de les 6 a les 13 hores. 16a Marató ornitològica torrellenca. Organitzada pel Grup d´ornitologia.

Diumenge, 30 d´abril, a les 16 hores, a la plaça de l´Església. Passejada per observar els ocells del nostre entorn. Cal avisar de l´assistència. T. 93 689 03 66.

Diumenge, 30 d´abril. Finalitza el termini per respondre a les dues fotografies corresponents al mes d´abril del 16è Concurs d´identificació fotogràfica d´aus. Per participar en aquest concurs només cal demanar de rebre les fotografies per correu electrònic a l´adreça sergisales@gmail.com.

Diumenge, 7 de maig, de les 9 a les12 hores. Passejada naturalista guiada pel nostre entorn.

ALTRES ACTIVITATS Diumenge, 2 d´abril. Sortida en vaixell per veure cetacis. Primera sortida en vaixell, des d’un punt de la costa central catalana a determinar, amb l’objectiu d’assolir possibles albiraments de cetacis i grans peixos i per observar, sovint de ben a prop, un munt d’ocells de mar endins i de costa. Organitzada per DEPANA i CETACIA. T. 932 104 679, info@depana.org, www.depana.org

Dissabte, 22 d´abril. Les rouredes marescents a la Garrotxa. Segona sortida del cicle de Boscos. Exploració de la roureda marescent a la Vall de Salarça, prop de Beget, Alta Garrotxa. Organitzada per DEPANA. T. 932 104 679, info@depana.org, www.depana.org

Dissabte, 29 d´abril, de les 9 a les 14,30 hores. L’antic jardi botànic de Barcelona. Sortida per conèixer l’antic Jardí Botànic de Barcelona, situat en un microclima, als sots de la Foixarda. Admirarem arbres monumentals, com ara el freixe americà, plantes llegendàries, com les cícades, bells lliris pudents, plantes medicinals com les consoldes, falgueres exuberants als racons més humits, etc., en una visita matinal comentada. Guiada per Josep Maria Montserrat, ex-director del IBB. Organitzada per DEPANA. T. 932 104 679, info@depana.org, www.depana.org

POLLS CAIGUTS DEL NIU I ANIMALS FERITS

Als membres de l´ANT sovint ens demanen consell sobre els casos de polls caiguts del niu o animals ferits. En el cas de joves que comencen a volar és millor no tocar-los del lloc on són, generalment encara són atesos pels pares. Si estan en un lloc no recomanable on poden ser depredats per gats i gossos o poden ser víctimes d´accident, només cal posar-los en un lloc elevat on estiguin fora de risc. En cas necessari es pot trucar al telèfon 93.574.00.36 del servei central dels agents rurals que el passarien a recollir, o bé portar-lo al Centre de Recuperació que tingueu més a prop. En l´últim cas consultat la persona col·laboradora va informar de que, a proposta del centre de recuperació, havia dipositat l´exemplar a l´Hospital Veterinari Molins, a Sant Vicenç dels Horts, que és obert les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any, on passen a recollir-los els agents rurals. Donem l´adreça d´aquest centre privat perquè és el lloc més a prop on es poden deixar.

HOSPITAL VETERINARI MOLINS Polígon Industrial Molí dels Frares, Carrer B, Nau 27, a prop de la Comissaria dels Mossos d´Esquadra. 08620-Sant Vicenç dels Horts hospital@hvmolins.com T. 936685753

Els centres següents pertanyen al Departament de Medi ambient de la Generalitat de Catalunya. Disposen de tot el necessari per a la recuperació i, si és possible, s’encarreguen de la seva posterior reintroducció. MAPA D´ACCÉS A TORREFERRUSSA

CENTRE DE RECUPERACIÓ DE TORREFERRUSSA Crta. Sabadell / Sta. Perpètua Km 4,5 08130 Sta. Perpètua de Mogoda (Barcelona) – Tel.- 935600052 CENTRE DE RECUPERACIÓ DE VALLCALENT Camí de Vallcalent, 63 25003 Lleida – Tel.- 973267990 CENTRE DE RECUPERACIÓ DEL PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ Mas del Cortalet – 17486 Castelló d’Empúries (Girona) Tel.- 972454222 CENTRE DE RECUPERACIÓ DEL PARC NATURAL DEL DELTA DE L’EBRE Plaça 20 de maig s/n - 43580 Deltebre (Tarragona) – Tel.- 977489511