Edició de LleidaDISSABTE · 30 de desembre del 2017. Any XLII. Núm. 14503 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13373 - EL PUNT

1,50€

1808

05-1

1351

97w

1344

05-1

1641

06®

CONTRAPORTADA P48

Enric Vicente. Reis Mags de Lleida

“Copiem massadels Estats Units,i cal mantenir lanostra tradició”

SOCIETAT P22

La boirainoportunaa l’aeroportd’AlguaireHa obligat a desviartots els vols queporten esquiadorsal Pirineu

LÍMITS · El president d’Espanyaes mofa de la possibilitat quePuigdemont pugui arribar a serinvestit mentre sigui a Bèlgica

Rajoy accelera i convoca elple del Parlament pel 17-G

AMENAÇA · Avisa que el futurgovern de Catalunya “no ha deposar a prova l’Estat”, perquè sino, tornarà a aplicar l’article 155

JxCat insta l’Estata no obstaculitzarl’elecció presidencial

P8-17

Una imatge del pantà de Sau, on són ben visibles els efectes de la falta de pluges ■ QUIM PUIG

NACIONAL P6-7

L’ACA augmenta per prevenció la producció de les dessalinitzadores

Torna l’alerta per sequera

La llibertat dinsd’un sobre ambsegellEls presos políticsparlen emocionatsde totes les cartesrebudes al penal

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 30 DE DESEMBRE DEL 2017

ento el fred de lanit i la simbomba

fosca... Els versos deSalvat-Papasseit so-bre Nadal en què aca-ba fent plorar Jesúsde tan pobres com

som. Un clàssic que no perd força, nivigència. N’agafa més encara quan enshi veiem reflectits i els versos fan surarles nostres misèries allà on pensemque hi ha certeses, allà on ens creiemen possessió de la veritat. Allí on ensaventurem a donar la lliçó magistral,allí hi ha la poesia que en quatre parau-les aixeca un gest de rebel·lia. Filosofiai poesia caminen de bracet en l’exercicide pensar, de repensar continu quefem des que surt el sol. No nomésBauman hi ha trobat camins coinci-dents. És clar que tampoc cal endin-sar-se, ara que són festes de Nadal, enaquests camins, ni buscar excuses perenfilar-se dalt de la cadira. A tothom lianiria molt bé de fer-ho. Exercir la me-mòria, explorar la millor veu, lluny defalsets, i declamar davant del nostrepúblic, sigui gran o reduït. Els àmbitsde tots els àmbits. I deixar-se anar.

Trencar l’ús habitual de la cadira, i fer-la servir de tribuna, ara que totes estansota sospita: aules, xarxes, balcons, lla-ços, avis i manifestos.

Algú us dirà que això és cosa de ca-nalla, que feu el ridícul. Deixeu-vos en-dur per Papasseit, Foix, Garcés, Vinyoli,Ferrater, Margarit, Raspall, o per Sa-garra si teniu un llarg de vanitat. O finsi tot per Basilisa Sanahuja, l’autorad’aquell simpàtic: “Tinc un pastor alpessebre que em té molt preocupat.”Un poema que corre sovint com a anò-nim, o popular, que va fer circular elPatufet dels anys setanta, però queajuda tant com els altres al ritual. Al’exercici que deixem en mans delsmés petits de casa, que se n’han aprèsun a l’escola, i que reciten en les troba-des familiars d’aquestes festes. Pensoen Joan Salvat-Papasseit, que té placaal carrer Argenteria de Barcelona, fentcamí cap al moll de la Fusta, allà on eraple de trinxeraires. Hi penso ara quese’n va la policia embarcada, els quehan aconseguit fer un malson de cops iporres. Aquest estat de setge. El fracàsde la poesia, el fracàs de les paraules,el fracàs del pensament.

S

Keep calmXavier Graset

La cadira

Exercir la memòria, explorarla millor veu, lluny de falsets,i declamar davant del nostrepúblic, sigui gran o reduït

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

euen recordar que em vaig pas-sar el matí de Sant Esteve mi-rant per sobre un exemplar de

Don Quijote de la Mancha. Al final hivaig acabar entrant, i me l’he llegitaquests dies de dalt a baix. No ho ha-via fet abans, me’n confesso. Nomésm’havia seleccionat els capítols mésconeguts i divulgats, que m’havien fetpensar que podia anar pel món senseavergonyir-me d’ignorar el llibre sen-cer. Martí de Riquer deia que envejavaels que no havien llegit encara El Qui-xot perquè tenien la possibilitat dedescobrir de nou en nou les sorpresesque el llibre conté, plaer que a ell, quese’l sabia de memòria, li era privat. Hedeixat de ser objecte de la seva enveja.

De la lectura sencera dedueixo quemolts dels que citen la novel·la de Cer-vantes tampoc no se l’han llegida tota.Parlen dels molins de vent que l’heroide la història pren per gegants o delramat d’ovelles que confon amb unexèrcit... D’aquests episodis algunsconclouen, i fan bé, que el Quixot di-buixa el caràcter fantasiós i quimèricde l’home castellà, que el seu escuderSancho n’és la contrafigura i que l’un i

D

l’altre es complementen fins fer-se un.Aquests capítols es troben molt alprincipi de la primera part del llibre.La primera part no passaria d’una no-vel·leta si la grandiosa segona part,que la completa, la comenta i la mati-sa, no la fes impressionant. Havia sen-tit dir que molts dels personatges ambquè el Quixot i Sancho es topen a la se-gona part han llegit la primera. Com-provar el joc literari que l’artifici com-porta fa donar la raó als que diuen queEl Quixot és la gran primera novel·lamoderna i experimental. Però el llibreés molt més. Tant, que fins i tot és unconte còmic d’aventures, al marge de

totes les interpretacions erudites quese n’han fet o se’n vulguin fer. Ho dei-xo aquí perquè m’avergonyeix ponde-rar-los un llibre tan antic, reimprès icelebrat.

No han arribat a la segona part niels espanyols que es tenen per més re-cios. El Quixot és boig, i ell mateix se’ndeclara al llit de mort, però amb mo-ments de lucidesa. Quan Sancho ha degovernar la famosa “ínsula Barataria”li aconsella: “No cargues todo el rigorde la ley al delincuente, que no es me-jor la fama del juez riguroso que la delcompasivo.” O: “Cuando te sucedierejuzgar algun pleito de algun tu enemi-go, aparta las mientes de tu injuria, yponlas en la verdad del caso.” O: “Máscampea la misericordia que la justi-cia.”

Com que el llibre està impregnatd’ironia m’havia pensat que l’elogi aBarcelona –“Archivo de cortesia...”etc.– seria una broma. Ho diu de debò,tot i les burles i humiliacions de què ésvíctima el Quixot. Tothom en el camídel Quixot és mig ximple. Uns, vio-lents o sense pietat; uns altres, unesànimes de càntir. Una crònica.

“Tothom a‘El Quixot’ és migximple: uns, violents;d’altres, ingenus

Manuel CuyàsVuits i nous

Crònica espanyola

ue no m’emprenyi mai (tempsenrere vaig llegir en una revistaque no anava bé per a la salut)

no vol dir que de tant en tant no tinguila temptació de fer-ho. Em passaaquests dies veient els estira-i-arronsapoc dissimulats que hi ha entre Juntsper Catalunya i ERC, aquesta expare-lla que està condemnada a tornar a serparella si són fidels als seus programeselectorals. Perdonin-me l’expressió,però hi ha dies en què aquest estira-i-arronsa poc dissimulat que mante-nen en públic és de pati de col·legi.Com s’entén que ERC faci com el PP iCs i estigui constantment reptantPuigdemont a venir a Catalunya perser investit? I que la torna sigui quemolt bé però que Forcadell ha de fer elmateix i presidir el Parlament? A quèobeeix aquesta insinuació contínuaque cal començar la investidura ambun nou president o presidenta? Queno havíem quedat que del resultat

Q “Parin depassar-se facturesi sorprenguin-nos,sisplau, un diad’aquestselectoral del 21-D se’n desprenia la vo-luntat de legitimar l’actual govern?Per què carai, doncs, no admeten queaquest és l’encàrrec que els van fer elselectors i destinen tots plegats els seusesforços no a reptar-se mútuament si-nó a trobar fórmules originals, i legals,per reinstaurar, de la manera que si-gui, el govern de l’1-O? Nomenin dospresidents, un d’institucional i und’executiu; facin tàndem (com supo-sadament el feien fins ara); nomeninconseller o consellers en cap, o sor-

prenguin-nos, com han fet en tantesaltres ocasions fins ara, amb algunafórmula imaginativa i legal que, llunyde desinflar-nos, ens estimuli. Facin elfavor! No van ser capaços d’entendre’samb la CUP, de fer un 9-N, un Juntspel Sí, un “O referèndum o referèn-dum” i un 1-O? Doncs facin el favord’esforçar-s’hi una mica (una micamés) i sorprenguin-nos de nou. I tor-nin a demostrar als unionistes, un copmés, que això de suflé no en té res. Se-rà al bany maria, potser sí, però no se-rà un suflé. Facin el favor, doncs, depair els resultats (els uns per bé, els al-tres per no tant) i parin de passar-semissatges i factures subliminars, quede subliminars no en tenen res i con-taminen innecessàriament l’ambient.Reuneixin-se; parlin; facin la seva fei-na, vaja, i sorprenguin-nos un diad’aquests. Sense presses. Que no calque sigui ni avui ni demà, que és Capd’Any i bé que ho hem de celebrar.

Facin el favor!Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Mariano Rajoy va fer ahir elbalanç tòpic i triomfalista al

qual ens té acostumats aquell quetanca els ulls davant la realitat delsfets. Un discurs amb un clar accentsobre l’economia i sobre Catalunya.Insinuant que la brillant etapa deprosperitat podria anar-se’n en or-ris per culpa de la “inestabilitat po-lítica” catalana. El govern espanyols’està buscant un cap de turc per auna frenada econòmica ja pronosti-cada pels organismes internacio-nals al gener. La responsable d’unahipotètica atonia seria en tot cas lainepta política econòmica espanyo-la. Inepta quan no irresponsable,perquè de quina altra manera espot qualificar un decret per facilitarel canvi exprés del domicili fiscal deles empreses?

Mariano Rajoy va exhibir com unèxit indicadors que, en realitat, sóntràgics. S’estan creant llocs de tre-ball, certament; però de manera in-suficient per aconseguir una taxad’atur europea. A més, són ocupa-cions precàries, mal pagades i debaixa qualificació. Augmenten lesexportacions, però s’obvia que granpart correspon a l’efecte Catalunya.Ara bé: ni una paraula sobre el for-midable deute públic ni sobre labomba de rellotgeria del sistemapúblic de pensions. Espanya va bé inomés els catalans la poden fernaufragar.

En l’àmbit polític, ni una solaidea, ni una sola iniciativa, tret deconvocar el ple del Parlament perescenificar qui mana en realitat aCatalunya, encara que el PP vagipel camí de ser extraparlamentari.Ni una sola proposta per intentaratreure el catalanisme sobiranista.S’ofereix el diàleg, sí. Però el diàleg,perquè ho sigui, ha de ser incondi-cional. Justament, l’únic marc queel PP no admet. Espanya, doncs, éson era.

Rajoy, niprojectesni propostes

EDITORIAL

Les cares de la notícia

La reorganització financera va transformar les cai-xes en bancs, però algunes, tot i el canvi, mantenenl’esperit social fundacional. Aquest 2017, La Caixaha impulsat prop de 50.000 iniciatives que han be-neficiat més d’11 milions de persones. I el 2018continuarà l’atenció a la gent més vulnerable.

PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL

Iniciativa social

Mariano Rajoy, tot i ser el president de l’últim par-tit del Parlament de Catalunya, ha volgut tornar ademostrar qui mana de debò. Va imposar elec-cions i ara imposa la data en què s’ha de reunir elple constituent del Parlament. La metròpoli tornaa governar la colònia insurrecta gràcies al 155.

-+=

-+=

La culpa, dels altresAlbert Rivera

Som una colòniaMariano Rajoy

-+=

Isidre Fainé

Ciudadanos ha tingut a Catalunya un resultat bri-llant –no tant, però, com preveien les enquestesdegudament cuinades–, però insuficient per go-vernar. I qui en té la culpa? El PSC i el PP, que nohan sabut fer els deures, ha dit en Rivera. La vellaescola política: la culpa és dels altres. Sempre.

PRESIDENT DE CIUDADANOS

PRESIDENT DE LA FUNDACIÓ BANCÀRIA LA CAIXA

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/t28iee

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

EL PUNT AVUIDISSABTE, 30 DE DESEMBRE DEL 2017 | Punt de Vista | 3

De reüllMaria Palau

Fer i refer lacultura

n sortir de l’estimulant exposició que el Museud’Història de Catalunya dedica a Josep Puig i

Cadafalch, és inevitable fer-se preguntes incòmodespensant en clau actual. Qui ha recollit l’herència d’aquellhome amb una amplitud d’interessos i inquietudsculturals que van modelar de principi a fi la seva acciópolítica? Avui Puig i Cadafalch és fonamentalmentconegut i reconegut com a arquitecte modernista, peròmés enllà de la seva impressionant obra personal hadeixat un llegat immens com a polític que es va moure

per l’ambició de fer de Catalunya ide Barcelona un país i una ciutatamb un nervi homologable alsgrans països i a les grans ciutatsd’Europa. Vivim uns temps en quèla política cultural no és la prioritatdels nostres governants, i la provamés evident són els pocs recursosque hi destinen. A l’Ajuntament de

Barcelona, per posar un exemple ben recent i dolorós,les urgències culturals van saltant de mans com unpervers joc de pilota. I l’últim que faltava és que l’article155 s’acarnissés amb unes institucions ja de per sidèbils. El nou govern de la Generalitat haurà de fer i referla cultura tant sí com no. I això equival a engreixar el seupressupost. Si no, ens tornaran a fer enrogir les paraulesdel nou director de la Fundació Miró, Marko Daniel,escandalitzat per les retallades al sector: “La imatge deCatalunya a l’estranger seria inimaginable sense l’art i lacultura.”

E

Calen unspressupostosdignes perenfortirl’acciócultural

1any

JxSí i la CUP anuncien un acorden la llei per desconnectar del’Estat. És la norma que ha degarantir la seguretat jurídicadesprés del referèndum.

10anys

20anys

Es registra un 30% mésd’infermeres estrangeres en unany. Sud-amèrica i Europa del’Est són les principals zones deprocedència.

El govern estatal dona percomplert el seu pacted’investidura amb CiU. Aznarconsidera acabats elstraspassos previstos.

Cap a la República Més infermeres Pacte del MajesticTal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 30 DE DESEMBRE DEL 20174 | Punt de Vista |

nguany han tor-nat sensacions i

sentiments que cre-iem superats i reser-vats a ocupar pàginesd’una història que no

s’havia de repetir mai més. Festes deCap d’Any allunyats de casa, separatsdels éssers estimats, amb aquella tris-tor perenne que –en el fons– hom sapque potser no marxarà mai.

Les famílies de Jordi Cuixart, JordiSànchez, Oriol Junqueras i JoaquimForn, d’una banda, i Carles Puigde-mont, Clara Ponsatí, Toni Comín, Me-ritxell Serret i Lluís Puig, d’una altrabanda, tornen a experimentar, en plesegle XXI, les mateixes emocions quetants milers de famílies van haver d’en-tomar any rere any a partir de 1939.Aleshores, com avui, els moments mésdurs eren sempre els de les festes deCap d’Any. Aixecar les copes en unaterra llunyana, amb les absències delsfamiliars represaliats punxant els corssense clemència, amb l’esperançad’una justícia real que fos capaç de po-sar fi a la repressió, l’empresonament i

l’exili.Qui ens ho havia de dir que rebríem

el 2018 amb el retorn d’aquelles sensa-cions mai no oblidades però ja desadesal calaix de la història de tantes famí-lies? L’Estat ha desfermat una repres-sió que encara està escalfant motors.La independència fallida del 27 d’octu-bre ens ha deixat en mans d’un Estatque no té cap intenció d’aixecar el peudel coll de Catalunya. Es preparen cen-tenars de noves imputacions, amb pe-nes de fins a 30 anys per delictes in-existents. L’autogovern romandrà sus-pès amb una intervenció econòmicaque controlarà cada despesa, cada fac-tura, cada pagament. La cultura patiràl’aplicació sibil·lina d’una normativa tri-butària dissenyada per destruir les in-dústries culturals catalanes. L’escolacatalana ja està tocada de mort ambuna eina molt poderosa: la por, que faque molts mestres i professors se sen-tin amenaçats per demandes poten-cials per delictes d’odi i adoctrinament.Estem en perill, i ho estarem mentre si-guem una autonomia espanyola.

E

Full de rutaGermà Capdevila

En perill

Qui ens ho havia de dir querebríem el 2018 amb elretorn d’aquelles sensacionsmai no oblidades però jadesades al calaix de lahistòria de tantes famílies?

“En acabar unany tots hauríem dededicar una estonaa la reflexió

n altre any. Com si fos un mes, undia. Han passat moltes coses du-rant aquest any que demà deixa-

rem enrere. Per unes hores hem estat re-publicans. I durant molts i molts dies nohem estat res. El 155, un número que nooblidarem mai. He tingut davant del meunas uns guàrdies civils que portaven unamala llet que no us dic res. Ja em veia laporra al cap, volien entrar a l’ajuntamentde la Tallada tant si com no. Em vaig esca-par pel costat. Suposo que l’edat em va sal-var. Als més joves no els tenien gaires con-templacions. Al final els van obrir les por-tes i se’n van endur l’urna. “Em sap greu,deia una dona de Madrid, que viu a l’Em-pordà. Se m’han endut el meu vot, vaig serla primera a votar.” Jo era a primera fila, iper tant que no em diguin que exagerem.Ho vaig veure tot, fins i tot quan l’Emíliaqueia a terra per un cop. Tenim la sort deviure en una època en què els mitjans decomunicació són tants i tan perfeccionatsque ja no es pot negar res. Recordo que enla meva vida activa de periodista el primerque es feia davant d’actuacions policialsera allunyar els fotògrafs a una distànciaque els fos impossible treure imatges mí-

U nimament clares, per després afirmarque no havia passat res, que tot era un in-vent de la premsa. Ara també ho neguen,però ja no ens mamem el dit. Les fotos, amilers, ens ensenyen el que va passar. Is’ha fet públic tot per a vergonya d’un capde govern inútil, que deixa a la presóaquests dies de Nadal, o a l’exili, personesque només han intentat ser fidels a les se-ves idees. I a més les acusen de sedicióquan han lluitat sempre perquè el poblemantingués la calma i no hi haguessin in-cidents desagradables.

MALGRAT TOT EL QUE HA PASSAT, soc delsque confien que algun dia els humans dei-xem de ser insensats i intentem conviureamb pau i harmonia. Aquests dies nada-

lencs m’ha fet molt de mal sentir personesque s’alegren de les desgràcies d’altres pelsol fet que pensin diferent d’ells. Pot un és-ser humà alegrar-se que un altre ésser hu-mà estigui lluny de la família en uns diestan assenyalats? Però només alguns, jaque d’altres no han entrat a la presó per-què tenien fills petits i aquests dies hohaurien passat malament. Ja sabeu a quiem refereixo. A cada moment es posen ala boca que tots som iguals. Nassos. Tam-bé tenen fills petits, els catalans que estana la presó o a l’exili.

EN ACABAR UN ANY em sembla que totshauríem de dedicar una estona a la refle-xió. Un dels mals que pateix la humanitatavui és que no tenim temps de reflexio-nar. I llavors actuem amb espontaneïtat ifem disbarats. 2018, un any que estre-nem ben net. I si ens proposéssim tots ple-gats no embrutir-lo? Només hi ha un ca-mí, deixar de banda els nostres egoismes irespectar la manera de ser i pensar dels al-tres. I això només s’aconsegueix deixantde creure que nosaltres tenim la veritatabsoluta. I perdoneu el sermó. Algú ho ha-via de dir.

Pep Collelldemont. Periodista

Ho veurem?Tribuna

Economia endeclivib Mentre continua el disbaratde l’aplicació de les taules del155 per eliminar l’autonomiade Catalunya, l’economia cen-tral decau. Això accentua lesdificultats econòmiques demilions de famílies. El creixe-ment del PIB retrocedeix,mentre augmenta la taxa d’in-flació: 2,04% a l’Estat, l’1,9%a Catalunya, el 2,1% a Girona.Amb aquesta inflació els sousi les pensions perden valor.Baixen de facto.

En canvi, a l’eurozona, la in-flació es va situar en l’1,3%,però amb sous i pensionsmés elevats. A Espanya el ni-vell de desigualtat és el mésalt i va en augment. Els milio-naris, més milionaris; els po-bres, més pobres i necessi-tats. El tercer sector social jaho ha avisat. Lleis catalanescom la de la pobresa energèti-ca i altres, al TC. Indignació.Res del 155, molt de justícia

social! Els treballadors ambsalaris tan baixos romanenanul·lats de la cogestió em-presarial i d’una millor pro-ductivitat. Un salari mínim al’altura de les democràcieseuropees. Progrés i no 155.ENRIC FIGUERASPalamós (Baix Empordà)

La factura de lafractura deCiutadansb En la tàctica dels unionis-tes, especialment durant lapassada campanya de leseleccions del 21-D, un dels ar-guments emprats va ser quevolien “cosir” la fractura pro-vocada pels partits i l’adminis-tració independentista. Un ar-gument seria la campanyacontra la immersió lingüística,reclamant la llibertat dels pa-res a triar si volen l’ensenya-ment dels seus fills en caste-llà, com a dret individual persobre del dret general impo-sat per la Generalitat. Una al-

tra denúncia és sobre l’adoc-trinament dels mestres alsalumnes, en valors catalanis-tes i l’odi sobre tot allò que si-gui espanyol. Per tancar el te-ma, afegim la tendenciosa for-ma de desinformar els cata-lans pels serveis dels mitjanscom TV3 i Catalunya Ràdio.Aquesta tàctica ha donat elsseus fruits, Ciutadans ha setel partit més votat. La pregun-ta essencial és: qui fracturarealment la societat catalana?Als fets ens podem remetre,Ciutadans. El més greu és quipagarà la factura de la fractu-ra? En quins terminis? Perquèaixò sí que té un alt cost sociali passarà molt temps abansno es tanquin les ferides.JORDI LLEAL GIRALTBadalona (Barcelonès)

Davant lapostveritatb El món de la postveritatamenaça seriosament les no-ves generacions, a les quals

caldrà un gran sentit crític perpoder discernir la realitat de lamanipulació. És, sens dubte,un dels grans reptes als qualss’enfronten els educadors:formar joves capaços amb cri-teri propi. Altrament estaremabocats a la dictadura delpensament únic.JESÚS DOMINGOGirona

Porcs senglars

b Cada vegada és més greuel problema que tenim ambels porcs senglars a Barcelo-na. Abans era puntual o anec-dòtic, però actualment és diarii comença a ser alarmant. Elsporcs senglars baixen a la ciu-tat a la recerca de menjar.Abans els seus horaris depasseig eren vora mitjanit, pe-rò ara surten abans i provo-quen ensurts i inclús algun ac-cident. Potser és hora de fer-hialguna cosa, no?BERTA FARRÉBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 30 DE DESEMBRE DEL 2017

Iñigo Urkullu, LEHENDAKARI DEL GOVERN BASC

“No es pot governar un país via internet”La frase del dia

“Els partits del155 han fet molt demal a la democràciai als Cossos i Forcesde Seguretat del’Estat

ra que les CFSE (Cossos i Forces deSeguretat de l’Estat) abandonen,en gran part, Catalunya, toca fer

una valoració de quins han estat els resul-tats d’aquesta operació de caire colonial.

ABANS DE COMENÇAR la nostra anàlisi calreconèixer que amb anterioritat a aquestaoperació policial repressiva, la conegudacom a operació Copèrnic, les relacions ambels diversos CFSE que viuen i treballen aCatalunya es desenvolupaven amb certanormalitat. Així, almenys fins ara la Policiade Catalunya (Mossos/policies locals) erala policia integral i prioritària, i la GuàrdiaCivil i el CPN es dedicaven a les seves com-petències. La convivència en viles i ciutatsera en general bona, i molts dels agentsd’aquests cossos policials i les seves famí-lies, que feia dècades que vivien a Catalu-nya, s’havien integrat al país com uns ciu-tadans més. Fins i tot alguns d’ells havienoptat per quedar-se a Catalunya com a poli-cies locals i alguns, encara que molts me-nys, com a mossos d’esquadra. L’operacióCopèrnic i la brutalitat mostrada per lesCFSE en el si del dispositiu de l’1-O ha tren-cat aquest statu quo. La població de Cata-lunya tardarà dècades a reconciliar-se ambles CFSE si abans no es produeix la inde-pendència. Els propers guàrdies civils i po-licies nacionals destinats a Catalunya esveuran perjudicats per la utilització políti-ca i repressiva que ha fet l’Estat dels seuscompanys vinguts d’arreu de l’Estat.

S’HA DEMOSTRAT que aquesta operació po-licial no era només per impedir el referèn-dum de l’1 d’octubre, sinó una operació de“càstig i escarment” –com va fer França aAlgèria per intentar avortar la seva inde-pendència– contra la població indepen-dentista de Catalunya. El PP, el PSOE i Ciu-tadans han utilitzat els CFSE com una“guàrdia pretoriana” per suplir la seva im-potència per trobar una sortida dialogadaal conflicte català. Els partits del 155 hanfet molt de mal a la democràcia i als CFSE.Aquests han patit un fort desprestigi a Ca-

A talunya, on per molt de temps se’ls conei-xerà com “els piolins de Rajoy”. No han tin-gut ni han volgut tenir en compte que notots els agents dels CFSE es veuen repre-sentats per aquells que van cridar “A porellos”. Tot i que alguns d’ells amb el seu si-lenci còmplice tampoc s’hi van oposar tot iles possibles repercussions futures.

PERÒ PER QUÈ UNA MAJORIA dels membresd’aquests cossos policials accepten joiososl’“A por ellos” contra Catalunya? Un co-mandament progressista de la Guàrdia Ci-vil admetia que calen profunds canvis enels processos de selecció i formació i ens elsprogrames d’estudi dels agents. Enaquests encara ara preval l’esperit d’unasola pàtria, llengua i bandera; tota la restaés una anomalia que cal corregir i comba-tre. Tot allò diferent i plural és vist coml’enemic. I a tot això, caldria afegir-hi queles institucions espanyoles, el nacionalis-me espanyol i els seus mitjans de comuni-cació els bombardegen diàriament encim-bellant-los com els salvadors de la pàtriaúnica i indivisible. Si no s’introdueixencanvis profunds, doncs, la confrontació nos’aturarà.

A CATALUNYA, a més a més de la desconfian-ça cap als CFSE l’1-O i la conseqüent repres-sió, també està tenint les seves repercus-sions. Així, aquest estiu passat la Policia de

Catalunya (Mossos i policies locals) vanprotagonitzar amb èxit una operació anti-terrorista en què van ser capaces de desar-ticular la cèdula responsable dels atemp-tats de Barcelona i Cambrils. La majoria dela població va considerar a partir de llavorsels Mossos i la Policia Local com la seva poli-cia. Va ser un gran pas endavant per a la se-guretat nacional de Catalunya. Aquest èxitde repercussió internacional, el nacionalis-me espanyol, les seves clavegueres i les di-verses operacions Catalunya ho van perce-bre com una amenaça i van començar unagran operació de desprestigi contra elsMossos que avui dia continua en marxa.

AVUI, DISSABTE, MARXEN els piolins de Ca-talunya, però encara és l’hora que hi hagihagut cap citació judicial per al tinent coro-nel López de los Cobos o per al delegat delgovern Enric Millo, com a màxims respon-sables sobre el terreny de la brutal repressióde l’1-O. I, en canvi, es continuen investi-gant els Mossos...

AIXÍ DONCS, QUIN resultat ha tingut l’opera-ció Copèrnic? Ha estat un fracàs polític dedimensions astronòmiques. El PP, la forçapolítica majoritària i que governa a l’Estatespanyol, s’ha convertit en l’últim partit delParlament català i en gairebé residual a Ca-talunya. El govern espanyol no ha vist no-més fracassar l’operació policial, sinó que el21-D ha servit per ratificar el govern legítimde la Generalitat i per donar veu al clam demés de dos milions de persones que dema-nen que es dirimeixin responsabilitats so-bre la brutalitat policial exercida i que si-guin alliberats els presos polítics, així comla retirada total del 155. Volem que els na-cionalistes espanyols treguin les seves ur-pes de les nostres institucions nacionals.Finalment volem homenatjar tots aquellsmossos, policies locals, bombers amb ma-júscules, agents forestals i tots els membresd’emergències que en una situació molt di-fícil políticament i operacionalment s’hanmantingut dignes i compromesos amb laseva nació.

Miquel Sellarès. President del Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya

El fracàs de la Copèrnic i del 155Tribuna

SísifJordiSoler

a campanya elec-toral passada ha

ensenyat que l’espa-nyolisme ha encertatamb la tecla per des-pertar, mobilitzar i

aglutinar el seu electorat. La fórmulautilitzada ha estat tan fàcil com mise-rable; acusar els rivals polítics de men-tir i fer-ho mentint tu molt més encaradel que dius que els altres menteixen.Amb la munició de la mentida, Inés Ar-rimadas s’ha passat la campanya ate-morint la gent i dibuixant una Catalu-nya catastròfica, una ruïna moral, ciu-tadana i econòmica en tota regla. Ciu-tadans ha capgirat la realitat fins alpunt de canviar el nom de les coses iels conceptes. Ara del debat polític endiuen fractura social, de la llibertat decàtedra en diuen adoctrinament i deCatalunya en diuen Espanya.

La mostra que els seus planteja-ments són falsos es va viure la mateixajornada electoral del dia 21, quan la“fractura social” que tan pregona Ciu-tadans no va aparèixer per enlloc. Tot-hom va anar a votar al seu col·legi, unspel groc i d’altres pel taronja, i que sesàpiga ningú es va barallar i tothom varespectar el vot de l’altre.

Però el missatge de Ciutadans hacalat. I ara hi ha centenars de milers decatalans que consideren que això de laindependència va en contra d’ells, encontra del seu sentiment més íntimd’espanyols i també en contra delsseus interessos i drets més fonamen-tals. S’ha de tenir present aquesta rea-litat i cal reaccionar i plantar cara a lesfalsedats d’Arrimadas, Rivera, Carrizo-sa i companyia. Amb arguments, caltrepitjar les ciutats on el vot espanyo-lista ha ensenyat les seves cartes i ex-plicar clar i castellà, si cal, que això devoler construir la República de Catalu-nya no va en contra de ningú, sinó a fa-vor de tothom.

L

De set en setJordi Panyella

Parlar clar icastellà, si cal

EL PUNT AVUIDISSABTE, 30 DE DESEMBRE DEL 20176 |

Turull, Rull, Mundói Romeva recordenl’escalf i suportque els donavenels milers de cartes

Mariano Rajoy tépressa i convocala constituciódel Parlamentper al 17 de gener

Rebuda decartes estanta la presó

Novalegislaturaal ParlamentNacional

Un any sec. La falta de plu-ges ha estat una constanta tot Catalunya durant el2017 i l’estat dels embas-saments dista molt de seròptim. Fins al punt que, sil’absència de precipita-cions es manté, el país po-dria entrar en alerta de se-quera durant els propersmesos de març o abril. Defet, el cultiu de determi-nats cereals com el blat ja

comença a perillar per lairregular precipitaciód’aquest hivern. Aquestasituació d’agreujaments’acumula a les dades queja es van registrar durantel 2016. Quina és la conse-qüència de tot plegat? Quel’Agència Catalana de l’Ai-gua (ACA) ha hagut de co-mençar a incrementar, demanera preventiva, la pro-ducció de les dues úniquesdessalinitzadores que hiha a Catalunya.

Des de l’any 2002 fun-

ciona la de la Tordera (aBlanes) i des de l’estiu del2009 la del Llobregat (alPrat), la més gran d’Euro-pa destinada a l’abasta-ment urbà. Habitualmentla dessalinitzadora del Llo-bregat funciona al 10% dela seva capacitat. Ara estàproduint al 70%. El mateixsucceeix amb la de Blanes.Normalment funciona aun 20-25% de la seva capa-citat i actualment funcio-na al 75%.

La dessalinització con-

sisteix bàsicament a sepa-rar les sals presents a l’ai-gua del mar fins a obteniruna aigua de qualitat i ap-ta per al consum humà. Abanda d’incrementar lafuncionalitat de les dessa-linitzadores, l’ACA tambéestà revisant pous i capta-cions que es van recuperara tot Catalunya durant eldarrer episodi de sequeraper poder-los activar encas que les reserves d’ai-gua continuïn mantenintla tendència a la baixa.

Tot plegat té directa-ment a veure amb l’estatdels embassaments cata-lans. La falta de pluja haposat en tensió les reser-ves d’aigua dels pantans.Les dades de l’ACA sóncontundents: les conquesinternes –els rius que nei-xen a Catalunya i desem-boquen a la Mediterrània–estan només al 45,8% de laseva capacitat (319 hm³).És a dir, menys de la mei-tat que ara fa tres anys,quan estaven al 93% (648

hm³). La baixada de les re-serves ha estat una cons-tant des del 2014. Ja l’anysegüent es va baixar fins al75%, el 2016 estaven al59% i enguany estan persota de la meitat de la sevacapacitat. Cal tenir encompte, però, que a bandadels embassaments de lesconques internes, hi ha elsque corresponen a la partcatalana de l’Ebre, quegestiona l’Estat espanyol através de la CHE.

La principal font de

45,8

59,0

75,0

93,0

80,0

Total conques internes de Catalunya

2013 2014 2015 2016 2017

47,4

61,0

77,0

95,0

81,0

Ter Llobregat(Ter Llobregat)

(Ter Llobregat) (Ter Llobregat) (Ter Llobregat) (Ter Llobregat)

2013 2014 2015 2016 2017

38,7

52,0

75,0

89,0

71,0

Sau

2013 2014 2015 2016 2017

37,3

67,0

78,0

100,087,0

La Llosa del Cavall

2013 2014 2015 2016 2017

50,7

76,080,0

94,0

71,0

La Baells

2013 2014 2015 2016 2017

90,892,092,0

97,0

84,0

Sant Ponç

2013 2014 2015 2016 2017

12,4

31,0

62,0

91,090,0

Siurana

2013 2014 2015 2016 2017

51,055,0

73,0

98,0

90,0

Susqueda

2013 2014 2015 2016 2017

91,0

100,0

96,0100,0

100,0

Foix

2013 2014 2015 2016 2017

18,0

33,0

30,0

52,055,0

Riudecanyes

2013 2014 2015 2016 2017

36,2

45,0

63,0

78,075,0

Darnius

2013 2014 2015 2016 2017

Evolució del’estat delsembassamentscatalans en elsúltims cinc anysEn percentatge sobre el total de la capacitat del pantà

David BruguéBARCELONA

DessalinitzadorFUNCIONAMENT · Els equipaments de la Tordera i el Llobregat incrementen entre un 50 i un 60% la productivitat a causa dela manca de pluges PANTANS · Un any sec i calorós ha deixat els embassaments buits, per sota del 46% a les conques internes

Medi Ambient. El balanç hídric del 2017

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDISSABTE, 30 DE DESEMBRE DEL 2017

Perill de rebel·lióL’APUNT als vaixells del port de Barcelona abans de marxar.

L’Estat desbloqueja ara la convocatòria de nousagents dels Mossos. Un dels pocs símptomes de dis-tensió en setmanes. Si no detecten perill de rebel·lió,per què continua el degoteig de citacions judicials perenganxar cartells, cantar nadales o manifestar-secontra els agents a molts municipis?Carles Sabaté

No hi ha militars que vulguin venir a fer d’examinadorsde conduir a Catalunya. Prefereixen no desplaçar-semalgrat els incentius. I això que entre el col·lectiu dels“a por ellos” suspendre joves catalans en l’examen deconduir seria un bon reclam. Potser ja han vist satisfe-ta la seva venjança. Potser temen que el sopar no esti-gui a l’altura, com es van queixar els agents allotjats

subministrament d’aiguaa Catalunya és la que pro-vé del sistema Ter-Llobre-gat. Formada pels pantansde Sau, Susqueda, la Llosadel Cavall, la Baells i SantPonç, està per sota del50% de la seva capacitat.Són justament Sau i la Llo-sa del Cavall els que en pit-jor situació estan en per-centatge, tot i que evident-ment el volum hídric quepoden suportar no té res aveure. Tot i això, tots dosestan per sota del 38,5%,una situació que en el casde Riudecanyes i Siuranaencara es complica més: elprimer es queda en un18% i el segon supera per

poc el 12%. El vessant po-sitiu de la baixada del ni-vell de l’aigua és que en al-gunes infraestructurescom ara la presa de Dar-nius l’ACA ho ha aprofitatper inspeccionar ele-ments habitualment co-berts d’aigua. S’han analit-zat les alineacions, l’estatdel formigó, de diversesjuntes o la dilatació delsblocs.

Poca pluja i més calorLa situació dels embassa-ments no és una casuali-tat. Hi tenen directamenta veure les poques precipi-tacions i les elevades tem-peratures que hi ha hagut

els darrers dotze mesos.L’hivern passat, segonsdades del Servei Meteoro-lògic de Catalunya, global-ment va ser càlid en granpart del territori. Nomésen certs sectors de Ponentla temperatura va ser si-milar a la d’altres períodeso, fins i tot, lleugeramentinferior. Pluviomètrica-ment hi va haver dèficit engrans àrees de Ponent i delPrepirineu occidental i

punts del litoral i prelitoralcentral. En canvi, a granpart del Pirineu i la restade litoral i prelitoral la plu-ja va estar per sobre delsvalors mitjans climàtics. Iés que en general hi va ha-ver nombrosos episodis devent, pluja i neu al gener, ila meitat de febrer.

La primavera va seguiramb la mateixa tendència:càlida i amb precipitacióirregular. La pluja es va re-partir irregularment:mentre que a l’extrem sudi nord-est del país va seruna primavera particular-ment seca, altres sectorsde Catalunya van acumu-lar mitjanes superiors ales d’altres anys. Pel que faa temperatura, la calor vaser comparable a episodisespecialment forts, comels del 2011 o 2015, enllocs com el Montseny, elprepirineu i el Pirineu.Amb l’arribada de l’estiu lasituació es va agreujar: undels més càlids arreu, delsmés càlids de les darreresdècades, i sec a la majorpart del país. La tardor noha aconseguit capgirar lasituació i si no plou a l’hi-vern l’alerta de sequera ésimminent. ■

res a tot drapLa setmana passada Aigüesde Barcelona alertava de lainviabilitat de la situació hí-drica al país i reclamava la ne-cessitat d’apostar per la re-utilització d’aigua regeneradaper garantir el subministra-ment a l’àrea metropolitanade Barcelona. Una regenera-ció que es podria fer a la plan-ta que Aigües de Barcelonava inaugurar l’any 2007 alPrat de Llobregat i que ac-tualment funciona a l’1% dela seva capacitat, i tracta 60milions de litres al mes quanen podria tractar 300 milions

cada dia. Una aigua d’altaqualitat que, entre altresusos, es podria retornar al riuLlobregat. Segons va explicarJavier Santos, cap de plantade la depuradora, l’estaciópodria adequar les seves ins-tal·lacions en quatre o cincmesos per funcionar a plerendiment amb una inversióde poc més de 300.000 eu-ros. I recordava que els ciuta-dans de Barcelona i la sevaàrea d’influència consumei-xen uns 102 litres per personai dia, un consum dels mésresponsables d’Europa, i que

no seria just que s’arribés alpunt de restringir-los el serveiquan hi ha alternatives perevitar-ho. La principal funcióde la planta de reutilitzacióseria enviar aigua tractadaLlobregat amunt fins a Mo-lins de Rei per, posterior-ment, ser captada per laplanta potabilitzadora deSant Joan Despí. L’aigua s’en-viaria a través d’una canona-da de 15 km. A més, la planta,a través d’un tractamentquaternari, també podria te-nir a ratlla la salinització delsaqüífers del Llobregat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La regeneració de l’aigua com a alternativa

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

30per cent menys deprecipitacions que fa60 anys hi ha de mitjanaal país.

1,6graus més de temperaturamitjana hi ha a Catalunya enrelació amb la dècada dels 50.

El nivell del pantàde Sau és tan baixque es pot accedirperfectament a peu al’antiga església delpoble ■ QUIM PUIG

EL PUNT AVUIDISSABTE, 30 DE DESEMBRE DEL 20178 | Nacional |

Amb el bagatge de tenir no-més el 4% dels vots a Cata-lunya però amb el trumfode retenir l’article 155 a lamà, el president espanyol,Mariano Rajoy, va aprofitarahir l’última compareixen-ça de l’any en què feia ba-lanç del 2017 per utilitzarl’atribuïda prerrogativa dedictar el calendari al Parla-ment. Davant d’un generconvuls, en què CarlesPuigdemont és a l’exili ambquatre consellers i OriolJunqueras ha de conèixerel dia 4 si el jutge Pablo Lla-rena l’obliga a seguir em-presonat preventivament,Rajoy redobla la pressió i es-cull el dimecres 17 perquèes constitueixi el Parla-ment.

La data límit per consti-tuir el nou Parlament sor-git del 21-D que restauril’autonomia després del pa-

rèntesi del 155 era el 23 degener, però Rajoy vol que eltemps corri abans i que eldia 17 s’elegeixi ja el presi-dent o presidenta de lacambra i la seva mesa. Des-prés d’aquesta jornada queexaminarà el vigor del’aliança de Junts per Cata-lunya, ERC i la CUP, a con-tinuació el Parlament dis-posarà de deu dies per con-vocar la sessió d’investidu-ra del que seria el 131è pre-sident si no és reelegit Puig-demont com a 130è.

Santamaría veta la CUPAbans que Rajoy imposésla data del 17 de gener, lavicepresidenta SorayaSáenz de Santamaría vavoler tenir la deferència deconsultar-la amb tots elspartits, tret d’un. “Amb laCUP no. Per què? Perquèno”, va dir Sáenz de Santa-maría sense voler anarmés enllà a l’hora de rao-nar el seu vet deliberat a

un partit que el 21-D ha su-perat el PP en vots. La vi-cepresidenta, això sí, hadialogat amb Carles Cam-puzano i Joan Tardà perinformar JxCat i ERC delcalendari. Rajoy, però, nova voler dir si acceptariareunir-se amb el properpresident i es va limitar afer una oferta genèrica de“diàleg obert i realista”.

Obviant la corrupcióEn el seu balanç anual, enquè va obviar la corrupcióprecisament l’any en quèal juliol va declarar com atestimoni en el cas Gürtel,Rajoy es va focalitzar enl’economia i en l’escenarique deixa el 21-D per con-cloure que seria “absurd”investir Puigdemont pervia telemàtica si continuaa Bèlgica. “Imaginin que jofos a Lisboa...”, va fer mofatot despertant la rialla detots els seus ministres as-seguts a primera fila del so-lemne Saló de Tapissos deLa Moncloa. “Jo no hi posa-ria de candidat un fugitiude la justícia espanyola”,va reblar. Sobre la hipòtesid’una investidura a distàn-cia, fonts de La Moncloaencara anaven més lluny iqüestionaven que es faciun “telegovern” i que es pu-gui reformar el reglamentdel Parlament per fer-hopossible. Qui se suma aaquesta tesi és el lehenda-kari, Íñigo Urkullu: “Noes pot governar un país viainternet.”

Erigit en el primer pre-sident espanyol que estre-na l’article 155 i suspènl’autogovern, Rajoy vaalertar el futur governantcatalà que “no torni a po-sar a prova l’Estat” ambuna agenda independen-tista perquè ara ja tothomsap que s’utilitzarà “la lleiper defensar la llei i la con-vivència”, en al·lusió a lapossible reedició del 155.En aquest sentit, Rajoy vadelimitar el terreny de joca la futura Generalitat avi-sant que no podrà fer més“apel·lacions a la ruptura ola il·legalitat” perquè “lallei no ho permetrà”, i méstenint en compte, segonsell, que l’independentismeno té el suport majoritaride la societat catalana “permantenir-se en una derivatan perniciosa”.

Sobre el mal resultat delPP català, Rajoy no va ferautocrítica, va explicar elcop pel vot útil a Cs i va de-fensar indirectamentSáenz de Santamaría–qüestionada per la gestiódel litigi català– afirmantque no canvia el govern. ■

Rajoy pressiona fixant el dia17 per constituir el Parlament

David PortabellaMADRID

a El president espanyol veu “absurd” investir Puigdemont si és a Bèlgica i ironitza que seria com siell “fos a Lisboa” a Alerta el futur governant que “no torni a posar a prova l’Estat” o reeditarà el 155

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

En el balanç econòmic, Rajoyva presumir d’un PIB quecreix més del 3% per tercerany consecutiu tot i la “ines-tabilitat per Catalunya”, i varelativitzar la taxa d’atur del17%, però no va ocultar unaanomalia: el 2018 arribaràsense un pressupost estatalaprovat. Rajoy admet que algener l’“obstinació” serà unacord amb Cs i el PNB “commés aviat millor”.

La proesa de pactar els

“El futur presidentno podrà fer mésapel·lacions a laruptura o lail·legalitat”Mariano RajoyPRESIDENT ESPANYOL

“És absurd pretendreser president d’unacomunitat autònomavivint a l’estranger.Imaginin que jo fos aLisboa...”

“No es pot pensar agovernar un país desde l’acció telemàtica,via internet”

Íñigo UrkulluLEHENDAKARI DEL GOVERN BASC

Rajoy oferint ahir a La Moncloa la seva tradicional compareixença al final de l’any per fer un balanç polític del 2017 ■ JAVIER SORIANO / AFP

pressupostos alhora amb elPNB i amb un partit anticata-lanista i enemic del concertcom Cs s’ha complicat per aRajoy pel 155, que el separadel PNB. Rajoy, però, ha apro-vat la llei del concert i la novaquota per aplanar el camíamb el PNB i confia a refer elsponts quan hi hagi un governcatalà en funcionament queenterri el 155. A Cs, Rivera ofe-ria el seu balanç per lamentarque “l’enfonsament de PP i

del PSC” no permet el governd’Inés Arrimadas, i per avisarRajoy que la legislatura esta-tal és “transitòria” i “la fi delcicle bipartidista”. Al PSOE, elbalanç no l’oferia Pedro Sán-chez sinó el secretari d’orga-nització, José Luis Ábalos,que va criticar Cs que de “tanexclusiu” que vol ser, acaba“molt sol”. “2017 és l’any delgovern fora de la llei”, resumiaRafael Mayoral (Podem) elbalanç de la gestió de Rajoy.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Confiança a tenir pressupost de nou amb Cs i el PNB

EL PUNT AVUIDISSABTE, 30 DE DESEMBRE DEL 201710 | Nacional |

Junts per Catalunya(JxCat) es referma en elcompromís que CarlesPuigdemont sigui investitpresident de la Generali-tat i, amb l’objectiu de des-viar el focus d’atenció so-bre el seu candidat, diri-gents del grup ja han fetcórrer un argumentari,dirigit als diputats electesde la candidatura, en quès’apel·la directament al’Estat perquè accepti elsresultats del 21-D. Reblenla petició assegurant queels independentistes no

pensen “moure’s del prin-cipi democràtic que aquellque ha estat escollit demo-cràticament ha de poderser investit”, sentencienen el text.

En el document no de-tallen, però, amb quinafórmula volen investirPuigdemont: a distància,per videoconferència o béaconseguint que puguitornar de Brussel·les. Se-gons algunes fonts deJxCat, a hores d’ara no espensa en cap més alterna-tiva, ja estaria pràctica-ment descartada la video-conferència, que assenya-lar la responsabilitat de

Rajoy en l’afer. “El presi-dent Puigdemont és elgran vencedor de les elec-cions”, reiteren per refer-mar la seva estratègia d’in-vestidura. En aquest sen-tit, es mostren segurs que“els catalans no podem ac-ceptar com a normal queno s’accepti el resultat,igual que no va ser normalque ens peguessin peranar a votar l’1 d’octubre”.En tot cas, “els problemesque ha generat l’Estat elsha de resoldre l’Estat”, re-sa el comunicat.

Una de les propostesque s’havien apuntat perfer possible la investidura

de Puigdemont era per-metre la presentació delprograma de govern mit-jançant una videoconfe-rència, una mesura que nos’inclou en el reglamentdel Parlament i que, pertant, només es podria apli-car si es reformés el text através d’un mecanismeexprés que requeriria lamajoria absoluta de vots,

68, la qual cosa obligariaels diputats electes queara són a Brussel·les o a lapresó a renunciar a l’acta iser substituïts pels se-güents membres de la llis-ta que puguin ser presentsa l’hemicicle i votar. I totaixò tenint en compte quela resta de grups ja han ad-vertit que impugnarienaquesta reforma del regla-

ment davant el TribunalConstitucional.

Finalment, JxCat apro-fita per reclamar al governespanyol que digui “quindia pensa anul·lar el 155”.Van ser les mesures d’a-quest article de la Consti-tució les que van provocarla destitució de tots elsmembres del govern,mentre que la presó provi-sional forma part de lacausa general que ins-trueix el Tribunal Supremcontra els membres del go-vern per un delicte de re-bel·lió, sedició i malversa-ció de fons públics.

Precisament ahir l’ex-conseller Santi Vila vacomparèixer davant el co-mitè d’ètica del PDeCATper donar explicacions so-bre les declaracions públi-ques que va fer després dedimitir del govern el 26d’octubre, en què va criti-car els companys de l’exe-cutiu. L’exalcalde de Bar-celona Xavier Trias hauràde decidir si pren mesurescontra Vila per haver afir-mat que hi havia companysque havien exhibit “una in-genuïtat que sorprèn perl’edat que tenen”. ■

RedaccióBARCELONA

JxCat posa el focusen l’Estat per poderinvestir Puigdemonta “El que ha votat la gent no ho pot canviar el Parlament”,adverteix en un argumentari intern fet arribar als electes

Carles Puigdemont, durant una entrevista el 23 dedesembre passat a Brussel·les ■ REUTERS

8623

22-1

1785

01w

EL PUNT AVUIDISSABTE, 30 DE DESEMBRE DEL 201712 | Nacional |

8165

63-1

1772

15w

El govern començarà el2018 amb el pressupost del2017 prorrogat automàti-cament, segons preveuentant la llei de finances públi-ques de Catalunya com lallei orgànica de finança-ment de les comunitats au-tònomes (Lofca), i sensecap restricció addicionaldesprés que l’últim Consellde Ministres de l’any ahirno ho aprovés expressa-ment, i no comuniqués pertant –tret que hi hagi unasorpresa en el BOE d’avui–cap altra limitació extraor-dinària. El secretari d’estatper a les administracionsterritorials, Roberto Ber-múdez de Castro, haviaanunciat la vigília que l’ex-ecutiu espanyol aprovariaahir explícitament la pròr-roga, fet que obria la porta auna nova intervenció defacto, però el secretarid’Economia, Pere Arago-nès, ja el desmentia al matía Catalunya Ràdio i ho atri-

buïa a una “confusió”, jaque feia setmanes que ha-via pactat amb el ministerique no es faria cap decretespecífic perquè la situaciófinancera de la Generalitatés bona, i per tant els crè-dits del 2017 poden prorro-gar-se amb normalitat.

Ordre als departamentsPer això mateix, de fet, el12 de desembre el Depar-tament de la Vicepresidèn-cia i d’Economia i Hisendaja va emetre una instruccióinterna, signada per la di-rectora general de pressu-postos i la interventora ge-neral, en què feia saber a laresta de conselleries i enti-tats del sector públic elscriteris generals d’aplica-ció de la pròrroga, entre elsquals destaca que Econo-mia es reserva l’opciód’acordar la retenció desaldos pressupostaris el2018 per complir els objec-tius d’estabilitat pressu-postària. I és que caldrà te-nir en compte que el límitde dèficit s’estreny dues

dècimes l’any vinent, del0,6 del 2017 al 0,4%. En elsúltims anys, quan ja hancalgut altres diverses pròr-rogues pressupostàries, elgovern havia hagut d’apro-var decrets específics ambmesures de contenció ex-tra, atesa la situació de cri-si econòmica i l’incompli-ment dels límits de dèficitde l’any anterior.

Enguany, en canvi, imalgrat que sota l’emparade l’article 155 es mante-nen en vigor un grapat demesures de fiscalització icontrol, es canviarà d’anyamb “certa normalitat”,segons admetia Aragonès,després que el ministeritambé anunciés aquestasetmana que suspèn en da-ta del 31 de desembre elbloqueig que havia decre-tat al setembre de totes lespartides que no considera-va bàsiques, destinades so-bretot a ajuts i subven-cions. El secretari d’Econo-mia, que confia que la in-tervenció “desapareixerà”del tot quan es formi el nou

govern i per tant s’aixequiel 155, es felicita pel fet que“tot el pressupost” tornaràa estar disponible a partirde l’1 de gener.

Cent milions guanyatsSegons les dades d’execu-ció del pressupost a final denovembre, si bé la xifra to-

tal de partides retingudesel 20 de setembre pujava a481,4 milions, l’import el30 de novembre s’havia re-baixat fins als 381,3, des-prés que aquests mesoss’hagi aixecat el bloqueigper a casos puntuals, comel programa d’igualtat,amb el qual es finança la

renda garantida de ciuta-dania, i els centres espe-cials de treball, els fons eu-ropeus agraris i de garan-tia juvenil i en part el fonsde contingència, per pagarles eleccions del 21-D i unpetit augment retributiu apersonal de l’Institut Cata-là de la Salut. ■

Òscar PalauBARCELONA

El pressupost delgovern del 2017es prorrogaràautomàticamenta Aragonès admet que es podrà iniciar el 2018 amb “certanormalitat” pel desbloqueig de partides que pujaven a 381milions a El Consell de Ministres no hi afegeix restriccions

El secretari d’Economia, Pere Aragonès, confia que acabi aviat la intervenció ■ ACN / ARXIU

L’administració de la Generali-tat va tancar l’octubre amb unsuperàvit d’una dècima delPIB, 212 milions, segons dadesja ajustades que ha fet públi-ques el Ministeri d’Hisenda. Laxifra és millor fins i tot que ladel setembre, que es va tancaramb 140 milions de superàvit,el 0,06%. L’any passat, que es

va tancar amb una lleugeradesviació sobre el límit, el go-vern va acabar l’octubre amb720 milions de dèficit, el0,34% del PIB, amb la qual co-sa l’estalvi en un any puja amés de 930 milions.

Segons dades del govern afinal de novembre, això sí en-cara pendents d’ajustament,

la tendència s’hauria mantin-gut el mes passat, que es vatancar amb un superàvit de101,7 milions. Si bé des d’Eco-nomia es mostren prudentsperquè hi ha moltes opera-cions que es deixen per a finald’exercici, tot fa pensar que el2017 no se sobrepassarà el lí-mit de dèficit, fixat en el 0,6%.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’octubre es tanca amb una dècima de superàvit

EL PUNT AVUIDISSABTE, 30 DE DESEMBRE DEL 201714 | Nacional |

n dels consellers investi-gats recollia la correspon-dència a l’armariet. ¿Có-mo puede ser que estéis en

la cárcel si la gente os quiere tan-to?”, li va preguntar un pres. “Que-daven astorats, i feia cosa. Els pre-sos potser rebien una carta al mes.No en fèiem ostentació.” Era undels primers trenta-tres dies queJordi Turull, Raül Romeva, JosepRull i Carles Mundó van passar aEstremera, mentre Dolors Bassa iMeritxell Borràs vivien temporal-ment recloses a Alcalá Meco. De ve-gades la llibertat s’encomana enparaules manuscrites o picades aordinador per un complex de malalletra; en dibuixos infantils, foto-grafies, retalls de diari o manuali-tats de tota mena amb remitent

Udesconegut, com la majoria de lescartes que aquests dies continuenrebent Oriol Junqueras, JoaquimForn, Jordi Cuixart i Jordi Sàn-chez, apartats de la família durantles festes de Nadal.

En un temps en què ningú n’es-criu i els carters reparteixen factu-res i extractes bancaris, milers depersones han retrobat la solitàriabústia del barri per enviar un alè desolidaritat a Soto del Real, Estre-mera o Alcalá Meco. Per iniciativapròpia o secundant les nombrosescampanyes sorgides de la societatcivil per a l’enviament d’epístoles ala presó. Les cartes han estat i sónun puntal de la quotidianitat a lapresó per als consellers i els Jordis.Així ho expliquen a aquest diariquatre dels presos polítics que vantornar a casa el 4 de desembre: Tu-rull, Romeva, Mundó i Rull. La soli-daritat del carrer entrava a les cel-

les de viva lletra, els ajudava a mas-tegar les hores i a comprovar queera real allò que no estaven sols.

“Les rebíem a glopades absoluta-ment irracionals”, relata Rull. Al-gunes vegades els en donaven tren-ta al dia. D’altres, una cinquante-na. Com a màxim, seixanta. Desobte, els funcionaris dels serveispenitenciaris van quedar desbor-dats. Arribaven centenars, milersde cartes cada dia. És clar que elspresos comuns reben correu. Pot-ser una carta al mes o a la setmana.Però allò, a Estremera, no ho havi-en vist mai. L’allau complicava infi-nitament el protocol de la presó.Havien de registrar-ne els remi-tents, repartir-les als mòduls,obrir-les davant dels consellers percomprovar que no hi havia droga oobjectes prohibits. I ho feien senseperillosos obrecartes: amb un bolí-graf o, directament, amb els dits.

L’escorcoll era poc pràctic i moltllarg. Els vigilants les llegien? “No.Al final alguns les palpejaven perfora o els dèiem que ens avisessinquan les haguessin obert totes,mentre fèiem la partida de parxís ode ping-pong”, explica Turull. Se-gons Romeva, hi havia treballadorsque n’estaven “una mica tips”: “¡Notenéis ni idea de cómo está recep-ción!” El conseller d’Afers i Relaci-ons Institucionals i Exteriors tam-bé creu que la correspondència vacanviar la percepció que teniend’ells a Estremera: “Estaven al·luci-nats. És un missatge molt potent,tant per als interns com per alsfuncionaris o Correus. Quan tenspersones a la presó que reben tan-tes i tantes cartes no pots negarl’evidència. Moltes eren postals,portaven cors al sobre o un ViscaCatalunya!”

Mundó calcula que un 70% de

La llibertat dins d’unsobre amb segellSOLIDARITAT · Les cartes han estat i són un puntal de la quotidianitat dels presos polítics ESCORCOLL · Estremera esva desbordar per l’arribada massiva de correspondència MITJANS · Turull, Romeva, Mundó i Rull expliquen que el grosde la despesa setmanal era en sobres, fulls i segells CREATIUS · Rebien dibuixos, postals, estampes i manualitats

El batec“Un dels momentsmés emotius és l’arri-bada diària de la cor-respondència. Les car-tes, que ja es comptenper centenars, ensmantenen molt con-nectats amb el batecde la gent. L’emociód’obrir cada carta sen-se saber quina històrias’hi amaga, dins delsobre, és una gran ex-periència.” Quan era ala presó, Mundó vadescriure així l’experi-ència en una lletra queva enviar a RAC1. Elsconsellers en respo-nien un màxim d’unadesena cada dia.

Odei A.-EtxearteBARCELONA

La presó d’Estremera. A l’altra pàgina, cartes rebudes per Raül Romeva (dalt), Jordi Turull (a baix, a l’esquerra) i Josep Rull (a baix, a la dreta) ■ ÒSCAR PALAU / EL PUNT AVUI

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDISSABTE, 30 DE DESEMBRE DEL 2017

les que va rebre les havien escritdones. “Hi havia moltes mares ambfills i moltes àvies amb nets. L’em-patia de les dones era molt evident.Sabien que tinc tres fills. Una ma-nera d’expressar-se era amb dibui-xos de nens.” En van rebre molts,moltíssims, de tota mena. “Des defigures abstractes fins a dibuixosde tu. Era inevitable emocionar-semolt. Pensaves en els teus fills, queeren a casa”, continua Mundó. Tu-rull recorda especialment un di-buix en què sortia ell: com que liagrada la muntanya, el van pintardalt d’un cim, amb corbata. Una al-tra de les cartes que més va impac-tar el conseller de la Presidència vaser la d’un veí de la comarca quedescrivia com havia arribat la sevadona, de matinada, el dia que elvan empresonar. “Hi havia tres-centes persones davant de casa, aParets. Van sortir les meves filles

plorant”, s’hi explicava.Rull recorda especialment la

d’un asturià que reflexionava que,com a demòcrata espanyol, temiaque el que havia passat es repetísfora de Catalunya. Hi adjuntava unpensament del pastor luterà ale-many Martin Niemöller: “Quan elsnazis van venir a buscar els comu-nistes, vaig guardar silenci, perquèjo no era comunista. Quan van em-presonar els socialdemòcrates,vaig guardar silenci, perquè jo noera socialdemòcrata. Quan van ve-nir a buscar els sindicalistes, novaig protestar, perquè jo no era sin-dicalista. Quan van venir a buscarels jueus, no vaig protestar, perquèjo no era jueu. Quan van venir abuscar-me, no hi havia ningú mésque pogués protestar.”

Romeva, un enamorat de la lite-ratura, va llegir cartes “molt po-tents” d’escriptors com Jaume Ca-

bré, Jenn Díaz o Toni Sala. Un poe-ta amic, Sebastià Alzamora, li vaavançar els originals de poemes en-cara no publicats. “Cada carta ésuna història. No és un tràmit llegir-les. És una lectura emocionalmentimpactant”, detalla Romeva. Des-prés, dedicaven moltes hores acontestar-les. Era impossible es-criure a tothom, i els consellers co-incideixen a disculpar-se per totesles epístoles no correspostes. Notenien prou temps, ni recursos ma-terials. Els presos poden gastar unmàxim de cent euros a la setmana,el peculi. Va arribar un momentque la despesa setmanal més im-portant era en sobres, paper i se-gells de 50 cèntims. La gent que hosabia introduïa, dins de la seva car-ta, un sobre per a la resposta i eltimbre postal. “A l’economat deienque no havien venut mai tants se-gells”, destaca Turull. No hi podien

comprar, però, fulls en blanc. No-més llibretes. Per això van escriuremoltes cartes en pàgines quadricu-lades. A base d’insistir, van aconse-guir folis als mòduls. Uns, a l’eco-nomat. Els altres, gràcies a l’ajutdel tècnic d’inserció laboral que im-partia el curset d’enquadernació.En plena escassetat, Romeva en fe-ia quartilles. Només tenien un bolí-graf Bic. “Molta gent escrivia a màper solidaritzar-se amb tu”, explicael conseller d’Exteriors. “Desco-breixes cal·ligrafies precioses. Hemperdut el respecte per la cal·ligra-fia. Hi ha petites obres d’art.”

També els enviaven manualitatsde tota mena, descriu Rull, postalsi estampes de la Moreneta i flors se-ques. Com una ginesta, d’un grocviu, que recordava la de Joan Mara-gall: “Feia un vent que enarborava/ feia un sol molt resplendent.”“Era brutal la gent que se sentiaculpable perquè érem a la presó”,relata el conseller de Territori, en-cara impactat.

Tots van establir criteris perprioritzar les cartes que contesta-rien, a banda d’aquelles amb remi-tent d’amics i coneguts. Rull mira-va de respondre totes les que arri-baven des de Terrassa, per exem-ple. El conseller de Justícia, les dela gent gran, que confessava veurerepetida la repressió de la seva jo-ventut. Mundó es va proposar es-criure a tots els majors de 80 anys.Durant la campanya electoral del21-D, una noia d’uns trenta anys seli va acostar després d’un míting

per dir-li que la seva àvia havia em-marcat la seva carta de resposta.“Era molt emocionant”, diu.

Quan van sortir d’Estremera so-ta fiança, els van lliurar milers decartes que els funcionaris no havi-en registrat i entregat a temps. Lesguarden a casa. N’hi ha de gent co-neguda que els ha explicat que elsva escriure, tot i que les cartes novan arribar mai. Rull les ha classifi-cat per demarcacions, amb el pro-pòsit de continuar obrint-les i con-testant-les. Romeva calcula que enté unes quatre mil. Les conserva enles mateixes bosses de nansa de lapresó i també les ha classificat perorigen. El 21-D ha complicat aMundó poder llegir les que encara liqueden per obrir, explica. Ho diu aull: en deu tenir unes cinc mil.Aprofitarà les festes de Nadal percontestar en format postal, ambuna trucada o amb un missatge.Turull també ho vol fer. Desprésd’abocar-se en cos i ànima a la cam-panya electoral, com la resta d’ex-presos polítics que eren candidats,s’hi voldria posar. Però no li és fàcil:admet que les cartes el traslladen ala duresa de la presó. Un temps enquè la llibertat era tinta sobre pa-per dins d’un sobre amb segell. ■

Dins i foraEls presos d’un mòdules podien escriureamb els dels altres percorreu intern. Mundó iRomeva ho feien. Elsconsellers només esveien durant visitespuntuals i amb els ad-vocats. Només trescoincidien a missa. Lescartes han estat la viamés útil per comuni-car-se públicament.Ha estat gairebé l’únicmitjà amb què Jun-queras o Sànchez hanpogut fer campanyapel 21-D. També els es-crivien des de l’estran-ger. Austràlia, el Japó oels Estats Units són al-guns dels remitentsmés llunyans.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Cada carta és unahistòria. No és un tràmitllegir-les. És una lecturaemocionalment impactant”

EL PUNT AVUIDISSABTE, 30 DE DESEMBRE DEL 2017 | Nacional | 17

861531-1169697®

8651

10-1

1741

52®

El govern espanyol vaaprovar ahir l’ampliaciódel cos de Mossos d’Esqua-dra que va fer la Generali-tat al juliol. El Consell deMinistres va desbloquejarla convocatòria de 455 no-ves places. L’aleshoresconseller Jordi Jané n’ha-via anunciat 500 d’“ur-gents” i “inajornables”, pe-rò Hisenda només n’auto-ritzava 50. El ministreCristóbal Montoro va ve-tar l’ampliació, fet que esva interpretar com un càs-tig pel procés.

Aleshores el govern vafer una nova oferta de 455places –una de les últimesdecisions impulsades perJané abans de plegar delgovern– i ara, a l’emparade l’article 155 de la Cons-titució i amb el consellerd’Interior Joaquim Forn ala presó d’Estremera, elgovern espanyol fa un gir iles accepta. D’aquestes,450 són per a l’escala bàsi-ca de mosso i cinc per apersonal facultatiu. La

convocatòria està en mar-xa: hi ha 10.675 aspirantsa cobrir les places. La pri-mera fase de selecció ja va

concloure. Els candidatscomençaran la formació elsetembre de l’any que ve al’Institut de Seguretat Pú-blica de Catalunya (ISPC).

La intenció de la Gene-ralitat era continuar l’am-pliació amb 500 mossosmés l’any que ve, de mane-ra que en els pròxims anyss’augmentés la plantilla en1.500 persones. El cos delsMossos estava integratabans de les últimes ofer-tes d’ocupació per 16.800agents, contra els 18.267

que es va estipular en laJunta de Seguretat del2006 com la plantilla òpti-ma. L’última ampliaciós’havia fet el 2011.

El govern espanyoltambé va aprovar autorit-zar ahir la modificació dedeterminades actuacionsprevistes en el conveni decol·laboració entre la Ge-neralitat i l’Ajuntament deBarcelona amb l’objectiude reordenar els equipa-ments penitenciaris a lacapital. ■

a El Consell de Ministres aprova ara l’ampliació a l’empara de l’article 155després de vetar-la al juliol a Els candidats començaran la formació al setembre

RedaccióMADRID

L’Estat desbloqueja 455places noves dels Mossos

10.675aspirants es van presentar ales proves de selecció per sermosso. La primera fase de latria ja va concloure.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

Acte de graduació de mossos d’esquadra ■ EUROPA PRESS / ARXIU