diumenge 19 de juny de 2011 pÀgina 7 dominical · 2011-06-18 · «tresors per trobar» arreu dels...

Reportatge Els nous «tresors» Creen a l’Estartit un joc de recerca submarina PÀGI NES 2 i 3 Entrevista Josep Anguera «Lesman comunitats de municipis són el futur» PÀ GINA 6 Entrevista Eugènia Bieto «La tolerància al fracàs és fonamental» PÀ GINES 8 i 9

Plaça Salvador Espriu, 5GIRONA

PORTA’NS AQUEST ANUNCI I ET FAREM UN 2X1 EN COMPRAR ELS TEUS PROGRESSIUS

Amb la garantia d’

DESCOBREIX L’ÚLTIMA NOVETAT DEL MERCAT EN PROGRESSIUS:

ÉS SALUT PER ALS TEUS ULLS:

SÓN LENTS PROGRESSIVES AMB GARANTIA D’AUTENTICITAT

Un 40% més de camp visual lateral.Fins a un 62% més primes.Les úniques que protegeixen dels infrarojos.

Dom

inic

alDiumenge 19de juny de 2011

Diari de Girona ReportatgeOrquídies de casaA les comarquesgironines hi hadesenes d’espèciesd’aquestes florsexòtiques, i personesque es dediquen aintentar trobar-ne.PÀGINA 7

Gran luxe en sis cilindres: La nova K 1600 de BMW presenta una gran dotació tecnològica. PÀGINES 18 i 19�SUPLEMENT

La història que relata L’illa del tresor portaels seus lectors a un món d’aventures fic-tici i desprèn la il·lusió perquè algun dia

el lector pugui fer la recerca del seu. Una fan-tasia que des de ja és activa gràcies a la inicia-tiva d’una empresa de l’Estartit, Swimmers, queha ideat l’experiència que cadascú pugui par-ticipar en la recerca del tresor que, en tot cas,no té el valor econòmic del que tenia en el lli-bre de Robert Louis Stevenson, però sí que hiaporta el sentit de la competitivitat del joc i lasatisfacció de trobar-los. Una fantasia activa quees pot practicar en diferents punts del litoral gi-roní, de la resta de la Península Ibèrica i que,en pocs mesos de vida, ja ha traspassat fronte-res i ha arribat a les costes d’Itàlia i d’Egipte.

La idea, ha explicat la seva creadora PatriciaGonzález i fundadora de Swimmers, va gestar-se l’any passat arran de la seva gran afició algeocatching i la voluntat d’unir-lo al mar. I quees va concloure amb els seus estudis en novestecnologies i xarxes socials. La iniciativa s’haposat en marxa aquest passat mes de març, i téuna connexió inherent a la xarxa d’Internet. Laswimmers experience, com l’han batejat, con-sisteix en fer els mateixos passos que seguiriaqualsevol pirata en la recerca d’un tresor: un

mapa i les ganes de recerca i de trobar.L’activitat neix, lògicament, en amagar un tre-

sor a sota de l’aigua. En aquest cas, l’actual,aquests «tresors» són unes figuretes de fang (en-tre d’altres, estrelles de mar, cavalls de mar, pei-xos) que es col·loquen dins d’unes petites àm-fores, també de fang, que a la vegada s’ama-guen al mar (tant les àmfores com les figureteses poden adquirir a través del web de la ini-ciativa: www.swimmersexperience.com). Ales-hores entren en servei les noves tecnologiesper realitzar el que avui en dia seria el mapadel tresor: la persona que ha amagat l’àmfora ila figureta, a través de la pàgina web de Swim-mers en la qual s’ha registrat, ha d’emplenar lafulla de ruta perquè «els buscadors de fortuna»ho trobin; així, es pot indicar les coordenadesd’on es troba, donar pistes, penjar fotografies ivídeos, etcètera perquè sigui localitzable. Uncop descoberta l’àmfora, s’ha d’agafar la figu-reta que hi ha i dipositar-n’hi una altra que eldescobridor porta a sobre amb la voluntat decrear una comunitat que formi part d’aquest joctan senzill com entretingut.

Aquesta fulla de ruta es troba al web i cadas -cun dels swims (les figuretes) amagats es trobaindicat en un mapa. Clicant sobre el punt, l’ex-

2 DominicalDiumenge 19de juny de 2011

DominicalPasseig General Mendoza 2.17002 GIRONA.Telèfon: 972 20 20 66

DirectorJordi Xargayó

Cap de redaccióAlfons Petit

AdministradorFèlix Noguera

PublicitatPaco Martí

FOTO PORTADA: XAVIER BÉJAR (UN EXEMPLARD’ORQUIS LAXIFLOR –ORCHIS LAXIFLORA–,UNA ORQUÍDIA DE PRATS MOLT HUMITS,ESTRANYA A LA GARROTXA)

19 de juny de 2011

4 i 5 Gironins al mónL’Europa emergent Jordi Cos, nascut a Ripoll fa 44anys, en fa quatre que resideixa Bucarest, on és l’únic soci noromanès d’un grup d’empreses.

6 EntrevistaJosep AngueraProfessor d’Economia Aplicadaa la UdG i especialista enpolítica municipal, defensa lesmancomunitats de poblacions.

8 i 9 EntrevistaEugènia BietoLa directora d’ESADE consideraque «la cultura que castigael fracàs només aconsegueixque la gent no arrisqui».

10 ReportatgeEls plaers senzillsSobre la complicitat entreJosep Pla i el pare de la cuinacatalana, Josep Mercader,en els 50 anys del Motel.

11 Noms i llocs de l’artMaria Paola Coda

SUMARI

Els nous«tresors»

Swimmers, de l’Estartit, crea un joc de recerca submarina defiguretes amb la intenció de convertir-lo en una activitat global

TEXT: CARLES TORRAMADÉ

1

2

Reportatge


Fotos:1Patricia González,amb les figuretes defang que s’amaguena les àmfores. Demo ment, n’hi ha dequatre formes: estre-lla de mar, peix, ca -vall de mar i petxina.Les peces de cerà-mica són innòcuesper al fons marí.Foto: Swimmers2 i 3Dues imatges departicipants a la jor-nada de portes ober-tes que l’EstacióNàutica de l’Estartitva celebrar el passat28 de maig i que vaportar la recerca al’embarcador de l’illaGran de les Medes.Fotos: Swimmers4Dos submarinistes,instants abans d’a-nar al fons de lesMedes per amagar-hi dos «tresors».Foto: Swimmers5Un submarinistalocalitza un dels«tresors», en aquestcas una estrella, alfons de les MedesFoto: Swimmers6L’àmfora amagada aDahab, al Mar Roig.Fou el primer «tre-sor» fora de les fron-teres espanyoles.Foto: Eva Roqueta7Un practicant delswimmer es disposaa capbussar-se a laCova de la Vaca deles Medes per ama-gar-hi l’àmfora i el«tresor». Foto: PauAsensio

pedicionari obtindrà les dades necessàries perpoder localitzar el tresor, a més de mostrar elgrau de dificultat que pot tenir l’intent d’acon-seguir-lo. Actualment, segons ha explicat Pa-tricia González, hi ha un total de 14 swims ama-gats com ara a les Medes, la Costa Brava, Ceu-ta, Egipte i Itàlia. La intenció és que aquestapresència es multipliqui pròximament amb més«tresors per trobar» arreu dels mars del món. Amés, cada swim se’l dotarà d’un codi perquè, através de les persones que el trobin i n’infor-min al web, es pugui seguir els seus passos i elviatge per les aigües de diferents països. Tam-bé es poden comentar les troballes a internet.

Les dades que hi ha sobre on es troba cadafigureta també permetran saber si es pot loca-litzar simplement nedant (amb ulleres d’anarsota l’aigua i un tub) o, per contra, es reque-reix ja anar preparat per fer immersió. Perexemple, la de la Cova de la Vaca de les Me-des es troba a 20 metres de profunditat; la del’illa Mateua de l’Escala, a 9 metres; la de Da-hab (Mar Roig, Egipte) a 11 metres; o la de CalaPedrosa, a la costa del Montgrí, a un metre.

El joc no només acaba en trobar el swim i co-municar-ho al web, sinó que la iniciativa tam-bé és a les xarxes socials (facebook, twitter,

tuenti, linkedin i youtube) a través de les qualses difon l’activitat però també serveixen per re-alitzar concursos amb els usuaris. En breu,Swimmers posarà en marxa jocs de cap de set-mana en diferents punts de la Costa Brava. Se-ran rutes per a submarinistes, practicants d’s-norkel i caiac i inclouran allotjament, recercade tresors al mar i premis.

A LA RECERCAEl passat 28 de maig, l’Estació Nàutica l’Estartit-Illes Medes va celebrar una jornada de portesobertes en què diferents participants van fer untast de la recerca dels swims que es troben a lazona de l’embarcador que hi ha a les Illes Me-des. Hi van prendre part una desena de perso-nes que, equipades amb un vestit de neoprè,ulleres d’anar sota l’aigua, un tub i unes aletes,es van embarcar cap a les Medes. En el trajec-te, van poder gaudir de la presència d’un enor-me peix lluna –d’uns dos metres–, que es tro-bava entre el port de l’Estartit i les Medes.

Ja amarrats i convenientment vestits, els par-ticipants van llançar-se a l’aigua a la recerca deles àmfores i les figuretes que hi ha al seu in-terior, i que prèviament s’havien donat unesconsignes per saber on trobar-los. Aleshores,

va començar el camí de la recerca, que no re-vertia gaire dificultat ja que en aquest punt del’embarcador de les Medes no hi ha gaire pro-funditat. No obstant això, la rocositat del fonsmarí en aquest indret fa que les àmfores pu-guin trobar-se en qualsevol dels múltiples ra-cons que hi ha.

La recerca dels swims és una bona manerade realitzar una activitat esportiva alhora queentretinguda ja que quan els peus entren a l’ai-gua s’encèn l’ànim competitiu per aconseguirel «preuat tresor». A més, es pot gaudir del fonsmarí ja sigui en indrets com a les Illes Medes(que ja és conegut per molts submarinistes ipracticants d’snorkel) com en altres punts quepermeten conèixer-los, ja sigui a Ceuta, a laCosta Brava o en d’altres països. Una extensióque Patricia González vol potenciar a través delweb i les xarxes perquè les àmfores i les figu-retes de fang arribin arreu dels mars del pla-neta, de manera que sigui una activitat més quees pot programar per als amants dels fons ma-rins. Swimmers compta amb empreses col·la-boradores a l’Estartit, Espanya i a Itàlia, sobre-tot del món de les activitats aquàtiques, queofereixen descomptes per als jugadors deswims en els diferents serveis.

3

4 5

7

6

JORDI Cos Fernàndez Nascut a Ripoll fa 44 anys, en fa quatre que viu a Bucarest

Se’n va anar a Romania sense conèixer l’idioma a fons i sense tenir-hi cap feina, i quatre anysdesprés considera Bucarest casa seva i és l’únic soci no romanès d’un grup d’empreses dedicat aassessorar en matèria d’inversions, a rehabilitar habitatges i a construir parcs fotovoltaics.

Jordi Cos sempre s’ha sentit atret pels paï-sos de l’est d’Europa: «Hi ha una bona partde desig personal sense explicació apa-

rent, sempre m’han cridat, fins i tot quan hi ha-via dificultats per entrar-hi i no coneixien pràc-ticament el turisme». Aquest interès el va por-tar a viatjar de manera periòdica, des de prin-cipis de la dècada de 1990, a diversos d’aquestspaïsos, en alguns dels quals «no hi havia niCoca-Cola ni McDonalds». I l’any 2007, desprésd’ha ver-hi estat en diferents ocasions en els sisanys anteriors, es va decidir a anar-se’n a viu-re al que més l’interessava, Romania, que s’a-cabava d’incorporar a la Unió Europea: «Quanvaig arribar no tenia feina i em vaig dedicar aconèixer la llengua romanesa, amb la que emrelaciono normalment, i sobretot el caràcter dela gent, perquè en aquest país és extremada-ment important el cercle d’amistats en el qualet mous, i les seves relacions a tots els nivells,sobretot institucionals. I he fet molta sort».

Quatre anys després, Jordi Cos, nascut a Ri-poll en una família amb vinculacions estretesamb Olot, viu a cavall entre Romania i Cata-lunya, encara que considera Bucarest com acasa seva. Ell i la seva dona, Valeria Ilchyshyn,esperen un fill per al proper mes de setembre.I de feina no n’hi falta: és l’únic membre no ro-manès d’un grup d’empreses que es dedica ala rehabilitació d’edificis antics, sobretot per al’Administració, a la contrucció d’obra nova(«que ara està molt fluixeta»), i a projectar, cons-truir i mantenir parcs fotovoltaics, que «tenenen aquest moment una subvenció molt alta isón molt i molt interessants per a inversors».

Però no li ha resultat fàcil, arribar fins aquí:«Si m’haguessin pagat per estar-m’hi hauria ple-gat algunes vegades, però com que ho feia demanera voluntària i desitjada he superat els mo-ments crítics. No ha estat fàcil, però sí molt en-riquidor». En aquest punt, es mostra crític ambla Generalitat i la resta d’administracions cata-lanes, perquè considera que desaprofiten re-cursos per ajudar els emprenedors del país quetenen ganes de trobar nous mercats: «És unapena que les institucions catalanes no aprofi-tin aquests coneixements i experiències, i lesrelacions que jo mateix i d’altres com jo tenimen diferents països, i que serien molt útils pera la implantació d’empreses catalanes a l’es-tran ger. Els serveis que es donen ara a nivelloficial són pocs, cars de mantenir i generalmentmolt desfassats, sense interès real per a les de-mandes dels emprenedors».

LA IMPORTÀNCIA DE LES RELACIONSSobre els seus primers temps a Romania, re-corda que «la meva feina era aprendre l’idio-ma, conèixer el mercat en diferents sectors igent autòctona relacionada amb aquests mer-cats, a l’hora que saber com funciona la buro-cràcia-administració romanesa. Tot i no treba-llar per a cap empresa, de feina no me’n falta-va». I és que aquestes relacions són decisives,a Romania, a l’hora de poder fer negocis: «Perdesenvolupar qualsevol projecte en aquest paíssón molt importants les relacions interperso-nals i això es facilita molt amb amistats de llar-ga durada o amb vincles familiars, evidentmentmés senzills entre persones autòctones». Aquestfet frena l’arribada d’empreses foranes, catala-nes per exemple, a un mercat que segons Jor-di Cos ofereix moltes possibilitats: «La implan-tació d’empreses de Catalunya és complicadaperquè no entenen com funciona Romania i te-nen la fixació d’aplicar el seu sistema en aquestpaís, sense cap marge d’elasticitat. Per això,col·laborar amb grups similars al nostre facili-ta tant les coses, és més senzill entendre algu-nes qüestions...». De fet, bona part de la sevaactivitat professional se centra precisament en«assessorar promotors i constructors, i inversorsen energia fotovoltaica, i aconseguir-los tot elque necessiten, terreny, material, mà d’obra,creació de societat, permisos administratius,...I si volen, els ho fem tot, clau en mà».

Precisament aquestes dificultats per enten-dre els codis romanesos a l’hora de fer nego-cis són encara el que menys li agrada del país:

«No és senzill entendre’ls i això pot desanimarfacilment el nou inversor, i per tant el país perdriquesa. A més, aquí en els negocis són im-portants les relacions i la lleialtat que compor-ten i un nouvingut, sobretot si és estranger, pottrobar-se sense entendre res i sense poder ti-rar endavant cap negoci tot i les ganes i els di-ners que hi posi. És molt freqüent».

Malgrat tot això, Jordi Cos pensa que Roma-nia és un mercat potencialment molt interes-sant per als emprenedors catalans: «Tot i ser unmercat feble és força gran, la població és de 22milions de persones i això vol dir un bon nom-bre de gent amb poder adquisitiu». A més, «estàtot per fer, arriben fons europeus i tenen unesganes tremendes de consumir». Ara bé, sí quealerta els possibles interessats a invertir a Ro-mania que, al marge de la necessitat d’un bonassessoramnt, «el mercat és molt canviant i s’hade ser molt elàstic».

Jordi Cos no se’n penedeix, d’ha ver optat per

viure a Romania, al contrari. I entre les cosesque creu que sorprendrien més els gironins quevisitessin el país hi ha, d’entra da, «el contrasttan marcat entre la riquesa i la pobresa, sem-pre en clau europea, això sí, no es pot compa -rar amb l’Índia, per exemple». De Bucarest, laciutat on viu, en destaca que hi ha «força edi-ficis immensos i grans boulevards que va pro-mocionar la megalomania de Ceaucescu, tot ique he d’admetre que no és bonic en compa-ració amb altres ciutats europees». En canvi, «elsCàrpats són excepcionals, les muntanyes mésben conservades d’Europa». Cos tam bé elogiael caràcter dels romanesos: «La gent és moltmaca quan la coneixes bé, i si anem cap a pro-víncies el caràcter de tothom millora molt». En-cara que alerta que «els gironins estem moltacostumats a una vida molt endreçada i tran-quil·la, i a Romania tot això es capgira i per tantens omplim de sorpreses». També ha constatatque «molta gent té familia visquent a Espanya,

emergentL’Europa


Fotos:1Un edifici caracterís-tic del centre de Bu -carest, similar al demoltes altres ciutatsde països de l’Est.2La ciutadella deRâsnov, als Càrpats.3El «Castell deDràcula», típic delpo ble de Bran,aprop de Brasov,una ciutat «estupen-da», segons JordiCos, a 160 kilòme-tres de Bucarest.4La Casa del Poblede Bucarest, consi-derat el segon edificipúblic més gran delmón després delPentàgon.5Cos i la seva do na,Valeria Ilchyshyn,celebrant la Pasqua.6Vista de la Casa delPoble des de lacasa de Jordi Cos iValeria Ilchyshyn.7Sighisoara (Schass -burg), una ciutat degran influència ger-mànica, com moltesaltres a Romania,fruit de la dominacióaustrohongaresa.8Característica imat-ge dels Càrpats, unaserralada que trave-sa tot el país i que,segons Cos, «con-serva llops, óssos,linxs, galls fers,... iuna manera de viureantiga que es perdmassa ràpid».9Rehabilitació d’unafaçana per a aïlla-ment tèrmic, acàrrec de l’empresade Jordi Cos.10L’edifici, un cop aca-bada l’obra.

1

2

3 4

TEXT: ALFONS PETIT

Amb la col·laboració de

BucarestROMANIA

DISTÀNCIA DE GIRONA:2.500 kilòmetres(per carretera).

POBLACIÓ:2.082.000 habitants.

SUPERFÍCIE:226 km².DENSITAT:

9.212,39 hab./km².MONEDA:

Leu(1 euro = 4,17 lei).

IDIOMA OFICIAL:Romanès.

QUÈ ÉS EL QUE MÉS LI HAAGRADAT DE BUCAREST

A JORDI COS:Visc a Romania perquè

és un país que m’estimo ino es poden enumerarles raons en un llistat, hiha una gran part de sen-timent. Però puc remar-car les moltes ganes deviure que té la gent aquí,les ganes de prosperar.

No tenen mandra de res.

I EL QUE MENYS:Fins que no portes moltde temps no és senzill

entendre els seus codisen els negocis, això potdesanimar fàcilment el

nou inversor i per tant elpaís perd riquesa. No ésuna qüestió idiomàtica. El

que nosaltres donemcom a sobreentès, clarís-sim, que no cal comen-tar, per a ells pot signifi-

car tot el contrari.

QUÈ ÉS EL QUE MÉS TROBAA FALTAR DE GIRONA:

La família i els amics,sens dubte, encara quesembli un tòpic. Avui endia, per sort, ens podemcomunicar sovint ambles noves tecnologies.

Passejar, perquè aBucarest és pràctica-ment impossible. I elspaisatges i les olors.

I EL QUE MENYS:La rigidesa del sistema ila falta d’oportunitats, sino tens molts de mitjanseconòmics. L’apatia de la

gent, que no és cons-cient de tot el que té ique s’inventa malalties

de ric; mai està contenta.Parlo d’una percepció,

sense concretar; és unacrítica constructiva.

Gironinsal món


i per tant tenen una certa informació del quepassa aquí. Els agrada molt, Espanya, hi ha unasimpatia espontània i natural». Hi ha menys co-neixement, en canvi, sobre la realitat catalana:«El tema català el conèixen lleugerament».

Pel que fa al menjar, «és el típic dels païsosde l’est, molt bo, molt laboriós i molt adequatper a un clima fred», encara que «el fast-foodguanya lloc ràpidament, els horaris de menjarsón molt anàrquics i no s’hi miren gaire per duruna dieta equilibrada. Hi ha problemes de sa-lut seriosos en la gent gran derivats d’una malaalimentació». I això és especialment greu en unpaís en el qual els serveis socials no són pre-cisament un dels seus punts forts: «Són forçadeficitaris, sobretot la sanitat». A més, els sala-ris en general acostumen a ser força baixos, imés en aquests moments de crisi, i en canvi«els preus són alts respecte del que es cobra.No és fàcil viure a Romania».

Tot i això, el nivell d’alfabetització és elevat,hi ha un molt alt coneixement de l’anglès, queés la llengua amb la qual treballen les empre-ses internacionals que operen a Romania, i elnivell d’introducció de les noves tecnologies éstambé molt important: «No hi havia res i ara tots’ha equipat amb les darreres tecnologies. Lagent es mou molt bé per Internet, molt més quea Catalunya». Com a contrapunt, Jordi Cos as-senyala que «l’economia interna romanesa ésencara feble i la poca experiència en la gestióde fons europeus per part de l’administraciólocal fa que s’aprofiti molt menys del que se-

ria posible, però poc a poc van arribant». Aquestfactor contribueix a la voluntat general a Ro-mania de formar part de la Unió Europea, queno és només per raons econòmiques derivadesde l’arribada d’aquells fons: «Volen estar a Eu-ropa per raons econòmiques i morals, són Eu-ropa de fet. És força frustrant quan no et dei-xen entrar en altres països, ni per anar de va-cances, així que ara se senten més reconeguts».

«EL BOTIGUER NO ÉS COMÚ» A més de l’entrada a la Unió Europea, un altreelement de canvi decisiu a Romania en les úl-times dècades ha estat la transició a la demo-cràcia actual des del règim comunista anterior,que a parer de Jordi Cos ha deixat una em-premta clara al país en diferents aspectes. Perexemple, «el comunisme ha fet que la gent notingui cultura empresarial generalitzada, compassa a Catalunya. Aquí l’empresari és empre-sari i la figura del “botiguer” o patró d’una em-presa petita que crema la vida per tirar-la en-davant no és comú». També creu que s’ha fetmalament el procés de privatització de deter-minades empreses públiques, «S’ha privatitzatmolt malament i s’han enriquit molt unes po-ques persones. Totes les empreses s’han venuta estrangers. És el mateix que ha passat en totsaquests països a l’entrar al règim capitalista»

Al marge del que ha conegut del país per laseva feina i per la relació amb els romanesosamb els quals tracta, Jordi Cos també ha apro-fitat caps de setmana i períodes de vacances

per tenir una visió més àmplia del país, enca-ra que «aquí tot està obert fins i tot els diumen -ges, i de seguida es barregen la feina i el capde setmana». En tot cas, la seva percepció li per-met valorar el canvi que ha experimentat Ro-mania des de la seva entrada a la Unió Euro-pea, que és precisament el temps que ell hi por-ta vivint: «Han canviat molt i, a més, molt de-pressa. Això ha produït forts desequilibris ques’estan corregint. És el gran moment d’aquestspaïsos, sobretot de Romania, perquè surten demolt avall i amb molta força. Fa moltes ganesde viure aquest moment».

Aquesta darrera frase deixa clar que Jordi Cosno té la intenció, de moment, de canviar de llocde residència, i tampoc no es planteja un pos-sible retorn a les comarques gironines a llargtermini: «Mentalment estic establert a tots dosllocs, indistintament, i espero que segueixi aixíde manera permanent. Visc Europa com un fetreal tot i que les institucions no es creuen enabsolut l’Europa de les persones. Només el ca-pital i les mercaderies tenen llibertat. Per quèno puc passar la ITV del meu cotxe a Roma-nia? Això és només un exemple».

Jordi Cos torna regularment a Girona, i men-trestant manté una relació «tan estreta com puc»amb la família i els amics a través del telèfon id’Internet. Això li permet estar al cas del quepassa a les comarques gironines, «per aquestesconverses, i pel que llegeixo als diaris per In-ternet», encara que és conscient que «segur queem perdo moltes notícies».

10

8

9

5

7

6

Josep Anguera (Barcelona, 1948) és Cate-dràtic d’Escola Universitària i professord’Economia Aplicada de la Universitat de

Girona (UdG). Ha estat alcalde de Sant Martíde Llémena i regidor al mateix Ajuntament. Vaser director territorial del Servei d’Ocupació deCatalunya del Departament de Treball de la Ge-neralitat a Girona. Es mostra crític amb el crei-xement urbà dels darrers anys, i amb la políti-ca urbanística desenvolupada en l’època de va-ques grasses. Creu en la democràcia participa-tiva, i en el paper dels consells assessors en eldia a dia dels ajuntaments, en què es donariaveu a les nombroses Associacions del país.

Per als pobles petits, les associacions demunicipis, com Salines-Bassegoda a l’AltEmpordà, són el futur? No només per als pe-tits pobles de muntanya o les entitats munici-pals descentralitzades (EMD). Amb la tecnolo-gia actual i la seva eficàcia, ja no cal el despla-çament per fer una gestió. El model d’ajunta-ment de finals del XIX i meitat del segle XX estàsuperat. Donem un millor servei amb una con-centració d’ajuntaments.

Molts pobles consideren un drama no te-nir ajuntament propi. Durant les vaquesgras ses no vam fer aquesta feina, i ara s’ha defer amb la crisi. La concentració d’ajuntamentsja apareixia fa 15-20 anys en l’Informe Roca.Amb l’augment de la tecnologia, ara és moltmés fàcil. Políticament no és agradable, peròes tracta de donar un millor servei unificant ne-cessitats comunes, sense perdre personalitatprò pia. Els ajuntaments ara tenen menys recur -sos, i es tracta que tornin a les seves compe-tèn cies originals. Que no juguin a ser Estats enpetit.

Es poden apujar els impostos, o cedir im-postos al municipi? El marge de maniobra del’ajuntament és petit. I és difícil augmentar-nela recaptació. S’haurien d’unificar esforços i cre-ar fons de compensació. Polinyà, al Vallès, perexemple, té un gran polígon industrial queaconsegueix una recaptació econòmica brutal.Però aquesta recaptació l’aconsegueix amb tre-balladors que viuen en altres municipis, i alsquals s’ha de compensar per l’ús residencial.S’ha de tenir en compte el treballador que tre-balla en un lloc i viu en un altre.

Les àrees residencials no tenen prou in-gressos propis. És clar. A l’últim Govern Pu-jol, Badia del Vallès es va fer municipi, i era no-més uns quants blocs de pisos amb poquíssi-ma activitat econòmica. L’ajuntament va haverde posar de la seva butxaca molts serveis enels següents deu anys de vida del municipi. Gi-rona, per exemple, rep cada dia molts treba-lladors de fora, que els calen uns serveis. Al-hora, les empreses paguen uns impostos a laciutat per les seves activitats.

Fins a quin punt no hem estirat més el braçque la màniga: amb els ports esportius, elsmuseus o centres d’interpretació; i més in-fraestructures? El sector públic és com unafamília. I durant anys hem viscut com Alícia enel país de les meravelles. Ara vivim una situa-ció terrenal. Abans, era molt difícil que un re-gidor votés en un ple en contra de fer un noumuseu, o un centre esportiu. No hem tingut unavisió més àmplia, a nivell de territori. Tothom

té piscines públiques, i tenim centres esportiusamb un grau d’explotació penós. I quan vénenmal dades, és una càrrega econòmica enormeper al municipi. Cal més coordinació i planeja-ment del territori.

Molts municipis han fet polígons indus-trials sense tenir en compte el veí? Si el veíel tenia, tu també el volies. Els polígons s’hande crear en xarxa, al costat de les autopistes oen zones molt ben comunicades. Riudellots iCelrà conformen un gran polígon, a la sortidade l’autopista; això vol dir que es fa en detri-ment de Vilobí? No. Els polígons haurien d’es-tar en pocs llocs, i aquests han de proporcio-nar una transmissió de rendes amb els munici-pis del voltant, que se’n beneficien també.

Podem aprendre d’exemples europeus enpolítica municipal, com l’habitatge de llo-guer per a joves de Suècia? Som gairebé l’ú-nic país d’Europa on existeix tant d’habitatgeen propietat. Aquí la casa és el lloc per col·lo-car els estalvis, però, a canvi, et lliga a un lloc.Per això és diu un bé arrel. Si tens una hipote-ca a 25-30 anys, i et sorgeix una feina a l’altra

banda del país, t’im-possibilita marxar.Hauríem de tenir unsistema d’habitatgede lloguer molt mésampli, i no només pera joves, per a tothom.

Podem potenciarles zones d’interèspaisatgístic com elMontseny, la Ga-rrotxa, Salines...?Amb totes les reser-ves del món, perquèsón zones protegidesi poden patir sobre-saturació. Mira quèha passat amb les co-ves d’Altamira; que esva haver de fer unarèplica perquè l’origi-nal estava desapare-guent per la contami-nació.

Si hagués de triarun model d’Estatque afavorís elsmu nicipis, quintriaria? L’alemany,amb els lands, queordenen el territorides d’una responsa-bi litat gran dels mu-nicipis. Aquí hauríemde restar competèn-cies al municipi, i ales comunitats autò-nomes, per tenir untutelatge de la UnióEuropea. Mira el casde València, on la ur-banització del litoralmediterrani ha moti-vat queixes de laUnió Europea. Lesmancomunitats demu nicipis, els acords

supramunicipals, són el futur. L’alcalde d’un po-ble no ha de veure el del poble veí com un ri-val, sinó aplegar forces amb ell, amb serveiscompartits. I si vols, entitats municipals descen -tralitzades, que decideixin en coses puntuals.

S’arribaran a integrar les urbanitzacionsamb els nuclis antics dels nostres munici-pis? La urbanització només s’entén per aquestrecord ancestral que tenim del camp i del mónagrícola. Com a gestió de serveis i per costos,són inassumibles. S’han fet tantes urbanitza-cions perquè els municipis aconseguien dinersamb les llicències d’obres, però han provocatuna saturació de serveis. Si sóc crític amb unpis en propietat, imagina’t amb la segona resi-dència!

Per què? Un treballador que ja ha fet un granesforç per tenir un pis en propietat, pensa l’es-forç que li suposa la segona residència. Moltsd’ells, un cop netejada la piscina i la casa, hande tornar a fer cua el diumenge al vespre a lacarretera per tornar a casa. Quan hi havia mol-ta feina i feies hores extres, encara, però ara éseconòmicament innassumible.

Entrevista


JOSEP Anguera Professor d’Economia Aplicada de la Universitat de Girona

Especialista en política municipal, Josep Anguera exposa en aquesta entrevista quines poden serles possibilitats de futur dels ajuntaments de les comarques gironines. Amb un nou mandat aca-bat de posar en marxa, i amb previsibles canvis motivats per la complicada situació econòmica

“Les mancomunitats demunicipis són el futur”

TEXT: MOISÈS DE PABLO FOTOGRAFIA: ANIOL RESCLOSA

“Amb la

tecnologiaactual i la seva

eficàcia,ja no cal el

desplaçamentper fer una

gestió.El model

d’ajuntamentde finals delXIX i meitat

del segle XXestà superat.

Donem unmillor servei

amb unaconcentració

d’ajuntaments.“

Les orquídies acostumen a ser unes florsd’una bellesa espectacular, que s’asso-cien al luxe i a l’elegància, i que remeten

a indrets exòtics de clima tropical... I resultaque a les comarques gironines n’hi ha desenesd’espècies, i persones, organitzades en grupso a títol individual, que periòdicament fan sor-tides per intentar trobar-ne. Xavier Béjar ésuna d’aquestes persones; es va començar a in-teressar per aquestes flors, com a aficionat,l’any 2003, i actualment coordina el grup d’or- quídies de la delegació de la Garrotxa de laInstitució Catalana d’Història Natural. «A partde la bellesa d’aquestes flors, el que més emva atreure va ser la seva capacitat per haverevolucionat amb els insectes per enganyar-los», explica. I posa un exemple: «Hi ha unaespècie que té una semblança extraordinàriaamb l’abella femella; i no només físicament,sinó que emet la mateixa olor, i té uns pèlsque estimulen la còpula per part del mascle.Aquest engany tan refinat els permet usar elsinsectes per reproduir-se sense donar-los resa canvi, perquè altres flors els donen pòl.leno nèctar, però les orquídies, sovint, no».

Xavier Béjar aclareix que si bé a les comar-ques gironines hi ha orquídies, no es pot com-parar la quantitat ni la diversitat d’espèciesamb la de regions tropicals. «D’orquídies n’hiha en molts indrets, però com més càlids són,n’hi ha més, i més variades». A la Garrotxa,que és la zona que coneix millor, hi ha unacinquantena d’espècies, però també se’n tro-ben a l’Empordà, al Ripollès i fins i tot a la Cer-danya. «A diferència del Tròpic, on les orquí-dies acostumen a créixer sobre altres plantes,la major part de les espècies d’Europa són te-rrestres, i en el nostre cas, entre un 80% i un90% es troben en prats –mediterranis o demuntanya–; la resta als boscos». A més, «comque les orquídies formen un grup evolutiva-ment molt nou, i s’hibriden molt entre elles,hi ha discrepàncies entre els experts a l’horade determinar amb precisió les espècies».

El clima influeix de manera determinant enla floració de les orquídies, de manera que ales comarques gironines «comencen a florir elfebrer-març a l’Empordà, continuen a partir del’abril a la Garrotxa, i el juny-juliol ja s’ha aca-bat la temporada». Malgrat això, hi ha deter-minades espècies que floreixen a l’estiu en zo-nes de muntanya (Epipactis), i també algunaque ho fa a la tardor, com ara l’Spiranthes, que«dóna una flor blanca molt maca».

LES MÉS ESPECTACULARS Entre les espècies més espectaculars que espoden trobar a les comarques gironines, Xa-vier Béjar cita l’orquídia Mosques grosses, quefa una flor de color rosa d’entre quatre i cinccentímetres, força habitual a l’Empordà i ques’expandeix cap a la Garrotxa; la Sabatetes dela Mare de Déu, amb una flor d’uns set centí-metres, de muntanya, i que es troba en riscd’extinció (a la Garrotxa n’hi havia hagut); il’Abellera becada, molt estesa a la Garrotxa.

Xavier Béjar explica que la Garrotxa és unazona propícia per a l’observació d’orquídiesperquè «té parts de clima mediterrani i d’altresde muntanya, la qual cosa la fa molt rica». L’any2008, una seixan tena de persones van comen -çar a treballar, en un projecte avalat per la Ins-titució Catalana d’Història Natural, en l’elabo-ració d’un atles d’or quídies a la Garrotxa, queva ser publicat i que és actualitzat per un grupque fa sortides periòdiques per observaraquestes flors. «N’hi ha diversos, d’aquestsgrups –comenta Béjar–, i també persones queho fan a títol individual. I com els boletaires,sovint no es donen massa explicacions entreells dels llocs on en troben». Entre els amantsde les orquídies, n’hi ha que simplement lesobserven o les fotografien, però també quen’agafen per secar-les i formar una col.lecció.Xavier Béjar alerta, però, que «si durant dos otres anys s’arrenca la flor, el bulb de la plantas’acaba extingint». És per això que a Osca oen algunes zones del Regne Unit posen guar-des a vigilar determinades espècies, comenta.

Projectes similars al de l’atles de la Garrot-xa s’han impulsat al Ripollès i al Berguedà. Se-gons Béjar, serveixen per conscienciar els pro-pietaris dels prats de la presència d’aquestesflors, per mirar de protegir-les. En aquest puntdestaca, però, que «la millor protecció és elmanteniment de la ramaderia, si no hi ha mas-sa vaques o ovelles, és clar, perquè llavors esmengen totes les flors. Però sinó, la presència

dels animals garanteix lacontinuïtat dels prats ique els terrenys no s’em-bardissaran, la qual cosaacaba amb les orquídies».

En aquesta línia de di-vulgació de les orquídiess’emmarquen les activi-tats que ha organitzat da-rrerament el Museu Co-marcal de la Garrotxa,que fins el cap de setma-na que ve mostra una ex-posició dedicada a les or-quídies de la Garrotxa, ique ha programat duessortides guiades per Xa-vier Béjar per observar-ne sobre el terreny.

Reportatge

7 DominicalDiumenge 19 de juny de 2011

Orquídiesde casaA les comarques gironines hi ha desenes d’espècies d’aquestesflors exòtiques, i persones que es dediquen a intentar trobar-ne

TEXT: ALFONS PETIT

Fotos:Sobre aquestes lí -nies, els participantsen una de les sorti-des guiades per Xa -vier Béjar per ob ser-var orquídies so breel terreny, organitza-da pel Museu Co -mar cal de la Gar -rotxa. Foto: MuseuComarcal de laGarrotxa.1Abellera becada(Ophrys scolopax).És una orquídia defloració tardanaestesa per tota laGarrotxa. Foto:Xavier Béjar.2Orquis cremada(Orchis ustulata).Foto: Xavier Béjar.3Caputxina olorosa(Gymnadeniaconopsea). Orquídiade floració tardanaestesa per tota laGarrotxa menys perla part oriental.Foto: Xavier Béjar.4Orquís gros(Dactylorhiza elata).És una orquídia rara,pròpia de jonqueresi prats molt molls.Foto: Xavier Béjar.

1

2 3 4

Dues terceres parts de la carrera professio-nal d’Eugènia Bieto Caubet (Barcelona,1950) s’han desenvolupat a l’Escola Supe-

rior d’Administració i Direcció d’Empreses (ESA-DE), centre del qual primer en va ser alumna,després professora i ara directora. A més, Bietoha estat vinculada al món de la iniciativa empre-sarial, tant en la creació i la gestió de noves em-preses, com en la implantació de programes d’in-novació estratègica en les empreses i en el des-envolupament de noves línies de negoci. La pri-mera dona al capdavant del tercer centre de for-mació de negocis de l’Estat espanyol, que figuraentre els vint-i-cinc més destacats del món, és deles que veuen oportunitats en aquests temps es-valotats. Davant de la falta d’escrúpols dels quevan afavorir la debacle, Eugènia Bieto consideraque «la integritat i l’ètica en el desenvolupamentde la funció directiva són ara importants, com noho han estat mai».

ESADE té un perfil d’escola elitista. És una es-cola privada, els seus ingressos provenen ínte-grament de les matrícules dels alumnes i no hi hafons públics. Les matrícules, evidentment, sónmés cares que a la Universitat pública. Costa unesforç econòmic entrar a ESADE, però tenimmuntat un sistema de beques potent perquè elsalumnes que tinguin la capacitat suficient i unbon expedient acadèmic hi puguin accedir al mar-ge de limitacions econòmiques. Fem un procésde selecció molt fort i són estudis cars.

En un moment tempestuós en l’econòmic iamb tanta incertesa sembla difícil formar fu-turs empresaris, sobretot perquè no sabema què ens enfrontarem demà. Al contrari. Aquíens trobem que ens vénen empresaris i directiusa buscar respostes. Són moments en els quals

veiem que la formació resulta un element clauper a les empreses, que busquen noves maneresd’enfocar-se, nous models de negoci i formesd’organitzar-se. No és complicat des de la pers-pectiva de l’escola o del professor, però sí és clarque són moments crítics. L’important és ser fle-xibles i entendre molt bé què és el que en aquestsmoments necessiten les empreses i els directius.Vénen a buscar solucions, i nosaltres hem de te-nir la capacitat de donar-les o apuntar-les.

Quin seria el perfil del responsable d’una em-presa en aquesta conjuntura? Han de ser per-sones amb gran capacitat d’innovació, amb unaforta dosi de lideratge, que significa tenir les ide-es molt clares, i transmetre confiança als seusequips. Aquests són moments de molta incerte-sa, i a les empreses s’instal·la aquesta sensació dequè passarà? El directiu ha de tenir una resilièn-cia molt forta per transmetre confiança que la si-tuació se superarà i que la solució es construeixentre tots. Ara més que mai el directiu ha de sercapaç d’involucrar els seus equips en les deci-sions i en els processos. Els responsables de lesempreses han de ser molt oberts, amb una visióperifèrica i amb capacitat d’interpretar d’una ma-nera ràpida el que està passant, però no en el seuentorn més pròxim, sinó al món. Ha de ser un di-rectiu molt ben format. Les crisis resulten unaoportunitat per desenvolupar lideratges forts, ésquan emergeixen els bons líders.

Ara hi ha una gran desconfiança cap a certsresponsables empresarials, sobretot en elmón financer, que han avantposat el seu be-nefici personal a l’interès de les empresesque tenien al seu càrrec, i als quals es respon -sabilitza d’aquesta catàstrofe econòmica quevivim. La crisi és el resultat d’un conjunt de co-

ses. Hi ha empreses que capegen bé aquesta si-tuació perquè els seus responsables ho han fetbé, no ens hem de fixar només en la part dolen-ta. Aquesta situació és conseqüència no nomésde decisions equivocades per part de responsa-bles empresarials, també hi influeixen determi-


“La culturaque castiga elfracàs nomésaconsegueixque la gentno arrisqui”

TEXT: ANDRÉS MONTES FOTOGRAFIA: LUISMA MURIAS

EUGÈNIA Bieto Directora d’ESADE

És la directora d’una de les grans escoles de negocis de l’Estatespanyol, ESADE, de la qual abans ’havia estat alumna –Llicen -ciada en Ciències empresarials i Màster en direcció d’empreses,entre d’altres títols acadèmics– i professora. Va ser subdirectora delCentre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) de laGeneralitat de Catalunya per a les polítiques d’equilibri territorial,ha exercit diversos càrrecs a l’Institut de la Mitjana i Petita Indús -tria Valencianes (IMPIVA) per al foment de la creació d’empreses, iés consultora de societats com Syngenta, Solvay i Arcelor.

Entrevista


nats marcs regulatorios i les visions a curt termi-ni. Estem davant d’un canvi de paradigma, el curttermini és dolent, i quan es prenen decisions ambaquesta visió vas donant tombs, un no té una lí-nia clara i acostuma a equivocar-se. Cal posar lamirada en el llarg termini. En aquest moment les

empreses han de ser capaces d’apostar per la in-novació, que requereix terminis llargs. I a méscal potenciar els elements col·laboratius. Si elsobjectius es converteixen en alguna cosa indivi-dual, es mata el treball del grup, quan del que estracta és d’aconseguir coses que beneficiïn a l’em-

presa en el seu conjunt. Els incentius són bons,però han de tenir aquest marc del qual parlo.

La conducta empresarial es troba en revisió.Per exemple, ara es parla com mai d’èticaempresarial, potser per rentar certs pecatsdel passat. L’important és educar en valors, queés una expressió que s’ha utilitzat en ocasionsd’una manera gratuïta. Els hem de recuperar od’insistir-hi, perquè en moltes institucions no espot dir que es perdessin ni podem demonitzarara amb això. La integritat i l’ètica en el desen-volupament de la funció directiva són ara im-portants com no ho han estat mai. L’empresa téuna gran responsabilitat sobre els problemes dela humanitat. A l’escola de negocis les qüestionssobre l’ètica empresarial han estat una preocu-pació des de la fundació, entre la Companyia deJesús i els empresaris. Llavors no es parlava deresponsabilitat social, però sí d’ètica, i tenim unacàtedra dedicada només a això.

Podem dir llavors que cal buscar un nou per-fil d’empresari? Més que un nou perfil, crecque cal recuperar i fer valer determinats com-portaments que s’han mantingut sempre. Cal po-sar d’exemple als qui decideixen tirar endavantel seu propi projecte i arriscar. En l’àmbit de l’em-presa familiar veus molts casos de firmes que noreparteixen dividends durant anys per reinvertiren el propi negoci. Cal posar en valor a la gentjove que està emprenent negocis. Els comporta-ments negatius i deslleials que ens han portat aaquesta situació no han de fer que perdem devista altres comportaments que necessiten reco-neixement.

Alguns models socials poden causar danysimportants. En el seu millor moment, MarioConde era un ídol que devia portar moltsalumnes a escoles com la seva. No podem evi-tar que passin aquestes coses. El que hem d’a-conseguir és que hi hagi un conjunt més amplide líders personals i que siguin autèntiques pa-lanques de canvi.

La iniciativa empresarial és una cosa que espot ensenyar? Sí que es pot ensenyar. Hi ha quité més capacitat creativa que d’altres, però tam-bé hi ha el cas de qui no ha descobert que téaquesta disposició. Jo sempre poso l’exemple delfutbolista: de Messis n’hi ha pocs, però en totsels equips veiem jugadors extraordinaris que elque han fet és entrenar-se molt, entendre el sen-tit del treball en equip i esforçar-se. Les capaci-tats es poden desenvolupar i es poden ensenyar.M’he passat molts anys ensenyant iniciativa a lagent, estimulant-la, fent que sàpiga gestionar lapor al fracàs. A més, aquesta iniciativa és un delselements crucials per sortir de la crisi.

En el nostre entorn cultural es tendeix a pe-nalitzar el fracàs, a considerar-lo alguna cosaterrible, mentre que entre els anglosaxonsés gairebé un pas en l’aprenentatge. La tole-rància al fracàs és fonamental. La cultura que cas-tiga el fracàs no és bona, només aconsegueix quela gent no arrisqui. Les empreses han de treba-llar perquè dins de l’organització no es penalitziel fracàs, perquè es perd l’estímul per innovar,per assajar coses noves.

L’efecte d’aquest temor s’agreuja en un mo-ment en què s’insisteix molt que l’única viade retorn a l’activitat laboral dels qui estanen atur serà que es converteixin en autoem-pleadors i desenvolupin la seva pròpia em-presa... Mesos després que es generalitzés aque-lla imatge dels empleats de bancs i empreses fi-nanceres dels Estats Units sortint amb les sevespertinences en una caixa es va fer un estudi persaber a què s’havien dedicat i es va comprovarque un percentatge elevat d’ells havien deciditemprendre els seu negocis. I aquests negocis ana-ven des d’una franquícia del Burger King fins acol·locar-se com a professor de finances o in-tentar col·laborar en el desenvolupament d’unapatent. Al final un és propietari del seu propi des-tí i ha de buscar-se el propi camí.

Suposo que entre els que surten de l’escolano hi ha atur. Potser ara tarden un mes més queabans a trobar feina. Abans, en un mes i mig te-nien ocupació, ara necessiten dos mesos i mig.També abans rebien quatre ofertes cadascun enacabar i ara en reben només dues, però se se-gueixen col·locant. També és cert que no surtencentenars d’alumnes cada any.

“Els

responsablesde les

empreses hande ser moltoberts, amb

una visióperifèrica

i ambcapacitat

d’interpretard’una maneraràpida el queestà passant,però no en elseu entorn

més pròxim,sinó al món.Ha de ser undirectiu moltben format.Les crisis

resulten unaoportunitat

perdesenvolupar

lideratgesforts, és quanemergeixen

els bonslíders.

“La integritati l’ètica en eldesenvolu -

pament de lafunció

directivasón ara

importantscom no ho

han estat mai.

“

“

Tenia la inten-ció d’escriuresobre aquests

éssers d’ulls tràgicsi melancòlics ano-menats peixos i emvaig trobar amb ladefinició de JosepPla del llenguado.Aquest animal es-pantós i aixafat perles pressions del’aigua marina alqual la cuina con-verteix en filetmeunière i, segonsel gran escriptorempordanès, «enun article que per-met passar l’estonaagradablemente».Rendit a la sevaprosa, resultava in-evitable recordarque aquests dies escompleix el cin-quantenari de l’Ho-tel Empordà, de Fi-gueres (conegutpopularment comel Motel), on Pla vatenir habitació itaula reservada ique el seu amic Jo-sep Mercader vaconvertir en san-tuari de la gran cui-na catalana. Una deles últimes vegadesque hi vaig anar,encara circulavaper les taules un lli-bret amb fragments dels Escrits Empordanesosdedicat a honorar la memòria de l’escriptor deLlofriu i a deixar constància de les relacionsentre Pla i el restaurant, que des del 1979, quanva morir Mercader als 52 anys, porta el seugendre, Jaume Subirós.

La cuina catalana li deu la seva modernitza-ció a Mercader, l’home que va marcar el camíintegrador entre els plats de tradició familiar ila gran taula. Seves són creacions senzilles iextraordinàries que aquests dies es recordenamb motiu de l’aniversari del Motel, com lasopa de farigola, les fabetes a la menta, elsnaps amb rocafort o l’orella de porc confitadaamb patates saltades, que a força de ser imi-tades molts creuen que provenen de la tradi-ció culinària regional, quan la realitat és queformen part del llegat indiscutible d’una solapersona. El bacallà a l’estil de Josep Mercaderque el Motel manté encara a la carta és una deles millors preparacions que conec: rostit algrill de carbó i amb una musselina d’all. Sen-zill, sublim.

MINIMALISTES I OBSERVADORSNo ha d’estranyar a ningú l’amistat entre Mer-cader i Pla.Tots dos tenien un concepte mini-malista de les coses, eren aguts observadors idefensors de la senzillesa, fins al punt de re-flec tir-ho a les seves obres. No sobra ni unapa raula en les descripcions seques i precisesde l’escriptor. El cuiner, el seu amic, no esta-va disposat a desaprofitar el que li semblavaaprofitable en els aliments. De les anxoves, vatreure partit fins i tot de les espines, però noper intentar suplantar-ne la gustosa carn, sinóper fregir-les simplement arrebossades en fa-rina i llet i fer d’una deixalla un fantàstic ape-ritiu.

Una de les converses que més embolicavaPla i Mercader tenia a veure amb els pollastresi les decepcions que es pateixen per no men-jar els que realment resulten comestibles. Els

empordanesos li han fet un monument al po-llastre de masia, el gratapaller. Per festejar-lovan inventar un plat de mar i muntanya, el po-llastre amb escamarlans, que competeix ambel suquet de peix de roca entre els més apre-ciats. Un guisat com cal de gratapaller, amb es-camarlans o sense, requereix paciència. En re-alitat, tot guisat que es preï està fundat enaquesta virtut. Cocció extremadament lenta,hores de foc i atencions diverses.

Deia Pla a propòsit dels pollastres de masiaque si no es mantenen a l’olla el temps ne-cessari, el seu abordatge és impossible. Es potdir el mateix de qualsevol pollastre de qual-sevol altre lloc, del camp o salvatge, eixut i depoca carn, però molt més agraït de menjar queels seus insípids cosins llunyans de cuixesblanques i botides.

La descripció que el gran escriptor fa d’a-quests últims a El que hem menjat és molt di-vertida i val la pena reproduir-la: «L’altra clas-se de pollastres, els socialistes i ben educats,són molt presentables, amb la seva carn blan-ca i consistent i el seu delicat maquillatge degaltes. Però és inútil: són pollastres que hanestat criats per guanyar diners; en cap cas perser cuinats. Tenen sempre el gust fictici i so-fisticat que els ha imposat l’alimentació artifi-cial. Malgrat la seva decorativa presència, ex-halen un avorriment total. Són pollastres queno us incitaran cap forma de memòria, perquètots són iguals e intercambiables».

Però la cuina empordanesa va molt més en-llà del pollastre, combina l’oca i els naps, fadels cargols un festí i té en el mar una immensasopa de peix llesta per anar a la cassola. El su-quet, el bacallà a la llauna, les sarsueles, lesespardenyes, els arrossos i les fideuàs en sónbons exemples. També hi ha l’horta, amb elspè sols en temporada, dolços i sedosos; elsmongets per acompanyar les botifarres, lesmongetes tendres... I, per descomptat, els bo-lets: els rovellons i pinetells, els moixernons,

el negret, les múrgoles, els ceps, etcètera.L’Empordà –on es continua mantenint en al-guns restaurants, encara que cada vegadamenys, la tradició del platillo familiar de peix(el congre amb pèsols), l’ànec amb peres o lavedella amb bolets– és la quintaessència me-diterrània culinària d’una Espanya bolcada enels fogons.

PLA I L’OLIVERAPerò abans que res va ser l’olivera. Els recordsde joventut de Josep Pla estan lligats a l’olive-rar que hi havia al davant de la taverna de Ger-vasi, a Palafrugell, on els parroquians es reu-nien per menjar cargols, estofat i arengades so-bre pa torrat. El gran escriptor empordanès vaexplicar que la taverna de l’olivera bullia d’a-nimació fins que moria la tarda, «quan la llumes fonia, desmaiada, sobre les terres del cos-tat del mar».

L’olivera sempre ha estat present en Pla. Ésun arbre intemporal, no té horari, no està sot-mès a la inexorabilitat del temps. «L’olivera éssempre igual, fins i tot quan degota el seu fruito es produeix el xàfec d’olives, que diuen elspagesos», va escriure a Les hores, un preciósllibre de les estacions. Pla es va dedicar durantla seva vida a contradir la suposició estesa quela qualitat de la cuina catalana es deu a la sevaproximitat geogràfica amb França, i argumen-tava que tot el que hi ha de comú entre ellesés precisament el que la cuina francesa té dela catalana: els guisats i les salses amb oli d’o-liva propis del Rosselló. La resta eren, per aell, els greixos del Nord, des quals sempre varecelar. Pla atribuïa la passió del caràcter dePicasso als greixos del Nord i a l’absència depeix fregit. «Quan un home així es troba mésalimentat per la cuina de la mantega de Fran-ça que pels peixets fregits en oli d’oliva quees mengen a Màlaga, el fet pot contribuir a ori-ginar alguna cosa explosiva», va escriure.

Al final, com veuen, hem tornat al peix.

Reportatge


Els plaers senzillsTEXT: LUIS M. ALONSO

Sobre la complicitat que van mantenir l’escriptor Josep Pla i el pare de la cuina catalana, JosepMercader, quan es compleixen cinquanta anys del Motel de Figueres, temple de la bona taula

Maria Paola Coda prefereix descobrir-seal segon intent: a la pregunta pel seulloc d’origen respon, en primera instàn-

cia, que és de Gènova –ciutat de més d’un mi-lió d’habitants ràpidament identificable–, tot ique, per poc que s’allargui la conversa, de se-guida deixa que aflori, com una aparició deli-ciosa arrencada a la boirina del record recent,el Castelletto d’Orba (1981) de la seva infància,un petit poble molt proper a la capital de Ligú -ria però que conserva, contra pronòstic i ne-gant les frenètiques dinàmiques contemporà-nies, un encant i una proximitat familiar impen -sables en cap de les nostres metròpolis inhu-ma nes. O, més encara: quan se la interroga enrelació a la seva ocupació, declara ser una «res-trauratrice dell’arte» que va tenir la immensasort de formar-se a Florència –capital de la de-li cadesa contraposada al múscul romà–, on vaestudiar Belles Arts i, és clar, també deixa quees manifesti, en segona instància, una vocacióartística que va començar essent escultòrica pe -rò que actualment s’endinsa amb determinaciópels territoris vagues de la pintura abstracta.

Amb tot, els aplaçament de Maria Paola Codanomés ho són en aparença. De la mateixa ma-nera que Itàlia i la memòria artística conformenun únic substrat –tan heterogeni i estratificatcom es vulgui–, la seva activitat professionalcom a restauradora s’imbrica de manera indis-soluble amb la pràctica de l’art: tot forma partd’una única aventura creativa que té molt a veu-re amb la capacitat per emocionar-se amb elsperfils mínims de les coses i, per descomptat,amb la voluntat de permetre que els materialsi el conjunt d’elements visibles es manifestinsense perdre allò que en determina la singula-ritat. Per això, Coda pot explicar com va res-pec tar els forats deixats pels claus i les taquesde pintura que s’escampaven sobre una antigataula que, pel què sembla, devia pertànyer a al-gun pintor: perquè eren les marques que l’ús–en tant que suma de vida i temps– havia im-près sobre l’antic escriptori, perquè «sovint elsaccidents en què la peça es veu involucrada alllarg de la seva vida són els que li donen aque-lla particularitat única que és important man-tenir a l’hora de restaurar». D’això es tracta: nocal ser Heidegger ni haver dissertat llargamentsobre les botes desgastades d’un pagès pinta-des per Van Gogh per ser conscients que el mésanodí dels objectes modelat per l’activitat hu-

mana conserva elements de totun món en forma d’eco, deprofunda reverberació que no-més l’esguard atent és capaç derecuperar.

Les pintures de Maria PaolaCoda, en aquest mateix sentit,només aspiren a ser «finestresobertes que porten a la pintu-ra mateixa», camps de colorcom els que realitzava el seuadmirat Mark Rothko, o «sup-ports-surfaces» –tal i com ho vadefinir a mitjans anys seixantaVincent Bioulès– que no volenrepresentar res però que, almateix temps, estan a perfectadisposició de les projeccionssubjectives dels hipotètics es-pectadors... Per això podemdir que ens trobem davant d’u-na artista que actualment s’en-dinsa amb determinació pelsterritoris vagues de la pintura abstracta.

Des del passat 28 d’abril, Maria Paola Codaha fixat de manera estable la seva base d’ope-racions al centre de Girona, al número 1 del ca-rrer Auriga, en un local de dues plantes on han

de conviure, com dèiem,tots els estrats que con-formen la seva persona-litat creativa: la restaura-ció de mobles –planteja-da en un sentit molt mésproper a allò que ente-nem per «recuperació»–comparteix espai amb eltaller dedicat a la pràcti-ca de l’art –mancat de fi-nalitat immediata, a di-ferència de l’artesania– ique, al mateix temps,s’ofereix com a espai ex-positiu i com a lloc detrobada per a tot tipus ded’iniciativa cultural.

Que el seu taller –perdir-ne d’alguna manera–estigui a mig camí i siguiequidistant d’espais comel Teatre Municipal, el

Cinema Truffaut o el Centre Cultural la Mercè,pot ser un bon símptoma de revalorització d’a-quell altre Barri Vell, el que no compta amb l’as-cendent benèfic que, pel que sembla, encaraproporciona l’herència jueva.

Noms i llocs del’art a Girona


Art i restauracióNascuda en una petita localitat propera a Gènova, Maria Paola Coda ha instal·lat un taller al BarriVell de Girona en el qual restaura mobles antics i s’endinsa en els territoris de la pintura abstracta

EudaldCampsCrític d’art

EU

DA

LD C

AM

PS

Establimentsantics


L’any 1906, Francesc Vila i Pujolràs va obrirla seva botiga de pastisseria i alimenta-ció a la plaça de la Vila de la Cellera de

Ter. Només hi havia tres comerços, en tota lapoblació: una carnisseria, l’estanc i la botigad’en Vila; els dos darrers continuen en actiu.

Francesc Vila sempre va estar al capdavantdel negoci, treballant de dia i de nit per po-der satisfer la seva clientela, que anava aug-mentant. Amb el temps va anar deixant debanda la venda d’aliments perquè les galetesli ocupaven moltes hores.

Entre els altres productes de pastisseria ques’elaboraven a can Vila també hi havia teulesde xocolata. En deien «xocolata familiar» i esvenia al preu de 65 cèntims de pesseta cadateula. S’havien de consumir aviat perquè noportaven ni conservants ni cap element delsque hi ha ara per allargar el sabor durant moltde temps.

GALETERS DES DE SEMPREDurant la Guerra Civil van mantenir les por-tes obertes per vendre el que podien, atès queno hi havia productes bàsics per poder fabri-car. Amb tot, van poder tirar endavant, com ala postguerra, quan encara ho van passar pit-jor amb l’època del racionament i les restric-cions que havien imposat les autoritats fran-quistes sobre determinats productes.

Francesc Vila i Pujolràs es va estar a la bo-ti ga fins a la meitat dels anys cinquanta i vaagafar el relleu el seu fill, Eusebi Vila i Turón.Anys abans, l’empresa tenia quatre o cinc tre-balladors i ja s’havien començat a vendre ga-letes per tota la comarca. Les distribuïen entren (amb el carrilet d’Olot) i, als anys cin-quanta, amb una furgoneta marca Ford. Es re-partia als pobles veïns, des d’Amer fins arri-bar a Bescanó i també molta gent anava a labotiga a comprar-ne. Per Nadal, com conti-nuen fent ara, fabricaven torrons d’avellana,artesanalment, amb una producció limitada,que la gent reconeixia. Es compaginava la ven-da de galetes amb la de torrons i dolços.

L’any 1980, el fill d’Eusebi Vila, Josep Vila iTràfac, que ja feia temps que treballava d’a-prenent a l’obrador, va agafar el relleu de lacasa. Josep Vila havia estat dos anys estudiant

i practicant la tècnica de la pastisseria a Bar-celona, cosa que li va anar molt bé per apren-dre l’ofici. Al llarg dels anys s’han anat fent re-formes a l’obrador i ala botiga, i se’n ha obertun altra al carrer doctor Joaquim Codina.

Actualment, només es dediquen a la fabri-

cació de galeta artesanal, sense colorants niconservants. Són naturals i, per això, no po-den tenir-les molt de temps magatzemades.Josep Vila té dos fills, un dels quals, Sedi Vilai Canals, sembla que té interès pel negoci. D’a-questa manera, hi haurà una continuïtat.

Galetes VilaLa Cellera de TerDes dels seus orígens elabora galetes i dolços de manera

artesanal; durant un temps va utilitzar el tren i una furgonetaper a la distribució dels seus productes per les localitats veïnes.

Història

La botiga vanéixer l’any1906 a la plaçade la vila de laCellera i no hacanviat de llocdes de llavors,tot i que ara n’hiha una altra,amb l’obrador,al carrer Codi-na. Ja va co-mençar venentgaletes, que escontinuen ela-borant amb elmateix sistemaartesanal. Du-rant uns anys esva fer el reparti-ment en tren perla comarca i, ala postguerra,es repartia pelspobles veïnsamb una furgo-neta del tipus«Rubia».

Origen1906.FundadorFrancesc Vila iPujolràs.Propietariactual Josep Vila i Trà-fac.TreballadorsRègim familiar.ActivitatElaboració ivenda de dol-ços i galetes.

TEXT I FOTOGRAFIA: JOSEP MARIA BARTOMEU

El pebrot, pebre, bajoca, pimentó, pri-mentó (segons els parlars) és una fruitavinguda d’Amèrica. Hi ha els dolços (de

morro de bou, bitxo de Girona...), els coents(bitxo, cirereta, pebre coent, pebrina, vitet...) iels que s’assequen (nyora, pebrot de romesco).N’hi ha de verds, grocs i vermells. De verds n’hiha de dos tipus. Els que ja de natural són així,com l’anomenat pebrot italià, que té tant d’èxita la cuina, i els que ho són perquè són imma-durs però que després es tornen vermells.Aquests pebrots gruixuts o «de morro de bou»,vermells, rodonencs o allargats, es poden men-jar verds o vermells, tot i que per amanir, talcom fem a Catalunya –no pas a pertot es men-ja el pebrot amanit– se sol menjar ben madur ivermell, que és quan és més dolç i gustós.

Una de les menes de pebrots més originalsés el que a Girona en diem bitxo –totalmentdesconegut a Barcelona–, bitxo dolç, o de con-fitar. Tant per menjar en cru, amanit –crec queés el millor pebrot per a aquest comès– comper confitar, es fa servir immadur, de color groc;quan es torna vermell ja no té interès, si no ésper afegir a la samfaina.

Aquest curiós i exquisit pebrot es troba amolts pocs llocs del món, i particularment a Ma-llorca –on s’anomena pebre blanc o groc–, i ésel que s’afegeix a la clàssica amanida mallor-quina d’estiu, el trempó; també n’he menjat acor què vols a Hongria, on fins i tot me’n ser-vien per esmorzar pels volts de Nadal, cosa quevol dir que el cultivaven en hivernacles. Unaprova de la insolvència contrastada de bonapart dels nostres polítics i institucions és quemai s’han preocupat per estudiar-lo, tipificar-lo i fer-ne una indicació d’origen o geogràfica...No seria aquesta una de les funcions d’institu-cions de la societat civil, com les Cambres deComerç i similars, ja que els polítics fallen? Emtemo, però, que els incompetents es trobenarreu. Al mercat són molt difícils de trobaraquests bitxos confitats. Els que hi ha, tambégrocs o verds, són d’una altra espècie, de for-ma arrodonida, i menys bona, o els pebrots corrents o pimentons en aiguasal valencians.

CONFITATS O ENVINAGRATS Ja que parlem dels confitats o envinagrats, tam-bé hi el costum de conservar així el pebrot ver-mell, si bé fet a talls. Apareix, per exemple, alsenvinagrats mixtos («variantes»), a les banderi-les i a les olives «gaspatxes» i similars. Els bit-xos picants (cirereta, cirett, pebrines –Catalu -nya Nord–, vitets –País Valencià–, pebre coento de cirereta –Balears, així com coralet, pebrede moro –l’Alguer–, pesteta –Tortosa–, etc...)són molt apreciats envinagrats.

El pebrot, per tant, és molt dúctil: es pot men-jar cru, fregit, escalivat –una de les millors pre-paracions–, confitat en vinagre...

La cuina mexicana en fa un ús importantís-

sim (chile, xili), si bé quasi tots són coents. I enla cuina mediterrània són molt presents: apa-reix a les salses i bases –a Catalunya, sovint s’a-fegeix al sofregit, i els pescadors a vegades elposen als suquets–. Són imprescindibles a lasamfaina i altres composicions similars que tro-bem arreu. Els pebrots també són molt estimatsfarcits, amb arròs, carn, formatge, etc.

El pebrot té bàsicament hidrats de carboni,

una petita quantitat de proteïnes i a penes lí-pids. Per tant, és útil en dietes hipocalòriques.Té vitamines i, sobretot, vitamina C; el vermellen té més que la taronja. També té vitamina Ai minerals. Per tant, en contra del que es creu,és excel·lent per als malalts de l’estómac –ex-cepte els picants, tot i que són aperitius–. Al li-copè del pebrot se li atribueixen efectes pre-ventius dels càncers de bufeta i pàncrees.

Del dolç al picant Gastronomia


JaumeFàbrega«Bona Vida»http://blocs.mes -vilaweb.cat/jau -mefabregahttp://jaumefabrega.blogspot.com

Els pebrots farcits es fan arreu de la Me-diterrània, però són especialment po-pulars a les comarques d’Alacant, d’on

procedeix aquesta recepta (bajoques farci-des), que ens recorda preparacions similarsde la cuina de Grècia i Turquia.

ElaboracióTalleu els pebrots per dalt, per la part més am-pla i reserveu-ne la coroneta. Netegeu-los deles llavors i les vinses. Renteu-los amb aiguai eixugueu-los.– Fregiu la carn picada, l’all picolat finíssima -ment i el julivert, tot amanit amb sal, i si n’hiposeu, una mica de canyella; afegiu-hi el to-

màquet, una culleradeta de sucre i, al final,l’arròs ja bullit. Un cop tots els ingredientscuits, amb l’ajuda d’una cullera farciu els pe-

brots, però no els ompliu del tot. Tapeu-losamb la tapa que heu reservat i, si cal, hoaguanteu amb uns trossos d’escuradents.– Fiqueu-los en una cassola de terrissa, ambdues cullerades d’aigua, una d’oli, sal i tomà -quet a trossos. Tapeu bé la cassola, amb unpaper de barba xopat amb aigua (o un paperd’alumini) i feu-ho coure, a forn fluix, unesdues hores. Hi ha qui l’hi té menys temps.

NotesAl sofregit també s’hi pot afegir, abans de po-sar-hi la carn, ceba ratllada.– El mateix farcit també es pot fer amb baca-llà, tonyina, o bé només amb carn.

Pebrots farcitsLa recepta

El pebrot és una fruita vinguda d’Amèrica molt dúctil a la cuina: es pot menjar cru, fregit,escalivat (una de les millors maneres), confitat en vinagre o farcit amb diverses preparacions

Ingredients

� Vuit pebrots ver-mells d’escalivar,ben molsuts.� Vuit tassetesd’arròs (duescullerades percada pebrot). � Un quart de kilode carn de porc,

que tingui unamica de greix.� Tomàquets.� 2 o 3 alls.� Julivert.� Oli.� Sal.� Sucre.� Canyella enpols (opcional) obé safrà.

AN

IOL R

ES

CLO

SA

El Priorat, única Denominació d’OrigenQualificada de Catalunya, aposta da-

rrerament, com es fa en moltes altres zo-nas, per vins més joves, més afruitats, ambmenys estructura i criança, o sigui mes fà-cils de beure i també, per què no dir-ho,amb preus més assequibles. El nou vi pre-sentat per la firma Portal del Priorat, s.l.,és un negre de criança curta d’un bonic

color cirera picota, amb ribet violaci, co-lor de joventut. Amb una intensitat aro-màtica alta i aromes que recorden les mo-res, la regaléssia, violetes i tocs cremosos.Un vi brillant, complex i atractiu, que con-serva la mineralitat pròpia de la terra pis-sarrossa que li dóna vida. En boca és sa-borós, amb una estructura sedosa, que nocansa, pels seus records de fruita madu-

ra, tanins polits i darrerere-gust suau i persistent. Preuaproximat: 11euros. Fa unbon maridatge amb unaamanida de figues negresmadures, pernil d’ànec iencenalls de parmesà.

El celler elaborador: Elceller Portal del Priorat, s.l.i tot el seu projecte vitiviní-cola és obra de l’arquitecteAlejandro Arribas, que eldesenvolupa al portal delPriorat, als pobles de Bell-munt, El Lloar i El Molar,

aconseguint vins moderns d’alta qualitat.Per a més informació: www.portaldel-priorat.com i www.girovi.cat


AgustíEnsesaBonetEscola de Tastavins del Gironès Col.leccionisme

Com passa amb les fruitesi les hortalisses, que se’nrecomana el consum

quan n’és la temporada perquèsón més bones, en el món delcol.leccionisme ens trobem alllarg de l’any amb diverses te-màtiques del «temps», i una d’a-questes és la relativa als pro-grames de les festes majorsdels nostres pobles i ciutats, lesquals proliferen quan s’acostenles dates estiuenques. La reco-llida, l’estudi i la conservaciódels programes festius es potconvertir en una autèntica re-cerca històrica en tant quemolts municipis tenen la sen-sibilitat de dedicar una bonapart dels seus opuscles i llibretsa temes locals, d’entre ells elsrelacionats amb fets i perso-natges d’un recent passat, ofins i tot del present. Tal commarca la tradició, per altra ban-da, els aficionats a escriure icercar la història local comp-ten amb els programes anualsde la festa grossa de la seva po-blació com un mitjà idoni i denotable difusió per mostrar ioferir a llurs convilatans el pro-ducte d’aquells treballs.

La nostra recomanació sem-pre ha estat la d’editar, perpoca possibilitat que hi hagi,uns exemplars amb contingut, amb lectura i ambprou informació com per ser digna de ser con-servada a la bilioteca familiar. La qualitat de lapresentació anirà lligada als pressupostos i a lavoluntat dels responsables municipals de torn,però el que entenem que val per sobre de totés el contingut, i si pot ser amb força il.lustra-cions al.lusives millor, la qual cosa, comple-mentada amb la informació dels actes festius iel suport publicitari de les cases comercials id’altres entitats, fa que es completin unes pu-blicacions de gran prestància i utilitat.

Un exemple d’aquests programes el podemtenir en el de la festa major d’enguany de Cas-sà de la Selva, amb una cridanera portada queensenya un capgros –i que reproduïm en aquestespai–, i un contingut dedicat gairebé de ma-nera monogràfica a homenatjar els veïns il.lus-tres que passen dels 80 anys. Un total de vint-i-quatre ressenyes o petites biografies, amb unafoto actual de cada personatge, que encapçalaper ordre cronològic el doctor Josep Ruscalle-

da amb els seus ben portats 101 anys, i en la re-lació de les quals hi ha tant homes com dones,de totes les professions, però que d’alguna ma-nera han destacat al llarg de la seva vida per laseva involucració amb la societat civil local através de les entitats i moltes altres col.labora-cions desinteressades.

Aquest programa de format A4 i 76 pàginescompagina de manera equilibrada l’esmentadareferència a la gent gran i a la història local ambinformacions sobre els joves i les seves activi-tats festives, a més de presentar els tres finalis-tes o candidats a l’elecció de Pubilla i Hereu.Tot això, amanit amb els habituals anuncis pu-blicitaris mitjançant els quals les firmes comer-ciales desitgen sobretot col.laborar amb aques-ta seva aportació a la festa del poble.

Conservar i guardar aquestes publicacions jademostra una certa afició al col.leccionisme. Elsmés interessats en el tema intentaran aconse-guir edicions anteriors, així com obrir el ventallcap a d’altres municipis de la demarcació.

Programes de festa majorAmb les celebracions populars torna un apartat «de temporada»

XavierRomero

Arribava sense que ningú se n’adonés. Lagent anava amunt i avall atrafegadíssi-

ma, fent els encàrrecs habituals dels dies demercat, i per això no el veien apropar-se ambles seves bíblies i el seu escambell. Sempretriava el dia de mercat per visitar els pobles.Tothom anava a plaça i era més fàcil que aalgú se li encengués la mateixa flama quehavia crescut dins seu quan era molt jove.

Gabriel Anglada Terrades va néixer el 1854a Figueres, on de ben jove va començar atreballar de flequer. Per raons que no s’hanpogut escatir, va entrar en contacte amb elprotestantisme i va abandonar la fe catòlica.

La capital empordanesa –a mitjans del se-gle XIX, un dels feus més destacats del re-pu blicanisme federalista, que defensava lalaïcitat de l’Estat i la llibertat de culte delsciutadans– va ser el focus més important depropagació d’aquella religió a les comarquesde Girona. Durant la dècada de 1880, Fi-gueres havia rebut la visita de missioners ihi havia diverses capelles obertes a la ciutatper practicar el culte protestant.

Gabriel Anglada no només es va conver-tir, sinó que es va introduir de ple en l’or-ganització protestant. Primer actuant com a«colportor», és a dir, venedor de Bíblies a do-micili. I passat un temps va esdevenir pas-tor. Una de les característiques d’aquestabranca del cristianis me és que les SagradesEscriptures, en tant que paraula de Déu, hande ser accessibles a tots els creients. Aquestés un dels punts claus que, abans del Con-cili Vaticà II, la diferenciava del catolicisme,que sostenia que la Bíblia només podia serinterpretada per un sacerdot i en llatí. Enconseqüència, el protestantisme defensavala traducció del text sagrat a llengües ver-nacles i això explica que l’índex d’alfabetit-zació de la població fos més gran als païsoseuropeus protestants, ja que havien de sa-ber llegir la Bíblia. A més, durant la litúrgia,la prèdica es feia en l’idioma dels fidels. Peraixò, el pastor Gabriel Anglada feia els ser-mons en català.

Com tants altres co-rreligionaris, Angladava ser perseguit i em-presonat en diversesocasions per un Estatconfessional i amb unpes importantíssim dela jerarquia catòlicaque no permetia lamés mínima dissidèn-cia. Malgrat això, maiva abandonar les sevescreences i va estendrela seva tasca pastoral aBarcelona i a Sabadell.Gabriel Anglada Terra-des va morir el 1917 aFigueres, als 63 anys.

GabrielAngladaTerrades

Gironins del segle XIX

XavierCarmaniuMainadéHistoriadori periodista

El vi

Gotes del Priorat2009

La roba mini arriba ambel bon temps per lluir cames

La moda s’ha escurçat aquestatemporada. Les bermudes per a elless’han deixat al calaix i, ara el que més esveu són petits shorts, minifaldilles i tambéminivestits, com aquests de Vans. Idealsper lluir cames. I el color, el més estiuenc ifemení de tots: el turquesa

L’espart puja un esglaóEls materials naturals són els més adequats per als dies

calorosos, perquè són més transpirables i mal·leables.Missoni proposa aquesta elegant sabata amb un atractiu tocantic i rústic, feta amb espart, cuiro i fusta, i sense taló. Perportar amb pantalons de camals estrets o faldilles.

Biquinis i banyadorsque fan joc per a tota la família

Punto Blanco proposa comprar els vestits de banyde conjunt per a tota la família. Aquests són els modelsBoracay, en els quals el blau és el to predominant. Enel biquini i el boxer dels adults, es combina amb unestampat floral, mentre que en els banyadors delsnens hi ha ratlles.

Tendències


Una peça clàssicaper a elles

Hi ha qui assegura que lesnoies es diferencien per lesque tenen una caçadora decuir a l’armari i les que noen tenen. Aquest és undels darrers models deSchott, en un jove colorvermell i amb l’estil deles clàssiques illegendàries caçadoresdels anys seixanta.

Un estil més formalUn to neutre com el beix per a les bosses de mà té

l’avantatge que combina amb molts colors, des del negre finsal blanc, passant per les diverses gradacions dels torrats.Aquests models, de la col·lecció més formal deMalíparmi, combinen la pell amb el metall i el teixit.

Fa vuit anys, Rowan Atkinson provava uncanvi de registre amb Johnny English,desigual comèdia de Peter Howitt que

parodiava les pel·lícules de James Bond ambmés ganes que enginy, sense que això fos unllast per aconseguir unes recaptacions inter-nacionals més que notables. Potser perquè litorna a urgir un canvi d’aires (la seva darre-ra aparició fílmica va ser com a Mister Bean)o perquè el gènere està més de moda quemai, Atkinson estrenarà aquest mes de se-tem bre Johnny English reborn, on semblaque, a més de 007, se’n riurà de les aventu-res de Jason Bourne i les fantasies conspira-tives de l’estil de la sèrie Alias.

Diverses sónles novetats d’a-questa seqüela,però la més visto-sa és la incorpo-ració del directorOliver Parker,irregular adapta-dor de textos deWilde (Un marido ideal, El retrato de DorianGray) i Shakespeare (Otel·lo). Pel que fa alguió, ha estat escrit a quatre mans per un ha-bitual d’Atkinson, Hamish McColl (autor dela magnífica Les vacances de Mister Bean) iWilliam Davies, responsable de títols comCómo entrenar a tu dragón.

Johnny English reborn comença quan elservei secret britànic descobreix un sinistrepla per matar el primer ministre xinès. Lescir cumstàncies fan que Johnny, el més des-

astrós dels seus agents, sigui l’encarregat d’in-vestigar-ho. I, durant les seves desventuresper tot el món, acaba descobrint que el plal’ha traçat una misteriosa organització d’as-sassins formada per agents ressentits amb elsseus respectius governs. English, ajudat perla seva col·lega Pamela Head, haurà de des-mantellar l’organització a contrarellotge perevitar el caos mundial.

No hi ha dubte que les aptituds còmiquesdel protagonista són el principal al·licient delfilm, però també ho serà un espectacularplanter d’intèrprets molt disposats a riure’sd’ells mateixos que encapçala Gillian Ander-son (l’agent Scully d’Expediente X està traient

molt punta a la seva maduresa), DominicWest, Mark Ivanir, Togo Igawa, Ben Miller,Richard Schiff (el Toby Ziegler de la sèrie Elala oeste de la Casa Blanca) i ni més ni menysque Pierce Brosnan i Rosamund Pike, que javan formar parella a la darrera pel·lícula del’actor com a James Bond, Muere otro día. Enl’apartat musical, el compositor Ed Shearmurés substituït per l’emergent Ilan Eshkeri, au-tor de les partitures de La Reina Victoria, Nin-ja Assassin i Centurión.

Un 007de bromaRowan Atkinson recupera vuit anys després el personatge del’agent secret Johnny English, en un film que també parodiales aventures de Jason Bourne i les sèries de l’estil d’«Alias»

TEXT: PEP PRIETO

Cinema


JA ÉS PRIMAVERA A GIRONA – LA MOSCA JA ÉS AQUÍ DE NOUNNOVETAT: ÀMPLIA GAMMA DE COLORS DE MOSQUES PRIMAVERALS TRIA I ENGANXA’T

FES-LA VOLAR ARA TU TAMBÉ – NO BADIS, JA EN QUEDEN POQUESNOUS SET COLORS PER AQUEST 2011: TARONJA, LILA, VERD, GRANA, BLAU FOSC I BLAU CEL, GRIS DE LUXE I ELS JA HABITUALS BLANC I NEGREPUNTS DE VENDA: PAPERERIA PAPIRONA (Hortes, 20), JAN COL·LECCIÓ (Ferreries Velles, 11), i també als ja habituals LLIBRERIA CARLEMANY, LLIBRERIA GELI i LLIBRERIA 22Recordeu que ara també podeu aconseguir l’Auca de Sant Narcís per tan sols 3 euros amb la mosca inclosa

Una missió perillosa«Johnny English reborn» comença quan elservei secret britànic descobreix un sinistre

pla per matar el primer ministre xinès

The fighter

Director: David O. Russell.Intèrprets: Mark Wahlberg,Christian Bale, Melissa Leo.Distribuïdora: Tripictures.Durada: 115 minuts.La història del boxejadorMicky Ward defuig qualse-vol temptativa de biopicconvencional per endinsar-se en la seva vida domèsti-ca com a contrapunt de la

seva meteòrica carrera, en un film que consolidal’habilitat del director de Tres Reyes per a la sub-versió dels gèneres. La cinta, doncs, brilla preci-sament per allò que sovint no mostren aquest ti-pus d’històries, emparant-se, a més, en un esplèn-did repartiment que inclou Amy Adams. El rei dela funció, en qualsevol cas, és Christian Bale, queacapara tota l’atenció de l’espectador en cadas-cuna de les seves aparicions. P. P.

Roller girls

Director: Drew Barimore.Intèrprets: Drew Barrymo-re, Ellen Page, Kirsten Wiig.Distribuïdora: Selecta.Durada: 111 minuts.El debut de l’actriu DrewBarrymore com a directoraés un acceptable melodra-ma esportiu sobre una joveque veu en el patinatge la

possibilitat de fugir de la seva Texas natal. Si bé éscert que es deixa arrossegar per un bon grapat deconvencionalismes, especialment en el retrat deles relacions entre les companyes d’equip, Barry-more condueix amb bon pols la narració i fins i totresulta brillant en la resolució de les escenes sobrerodes. Entre les secundàries s’hi trobe Marcia GayHarden i Juliette Lewis. P. P.

Saw 3D

Director: Kevin Greutert.Intèrprets: Tobin Bell, Cos-tas Mandylor.Distribuïdora: Emon.Durada: 90 minuts.La darrera entrega de lasaga Saw té l’únic al·licientd’estar rodada en tres di-mensions, i això fa que en elformat domèstic perdi la

poca gràcia que té i es limiti a ser una nova i es-gotadora successió de crims més o menys esca-brosos. Hi ha alguna sorpresa argumental (com larecuperació del personatge de Cary Elwes) peròtot plegat és tan típic que per moments costa dediscernir si es tracta de la setena, la quarta o laprimera entregues de la sèrie. Mai una hora i mitjas’havien fet tan carregoses. P. P.

Carne de neón

Director: Paco Cabezas.Intèrprets: Mario Casas, Vi-cente Romero.Distribuïdora: Vértice.Durada: 113 minuts.Un jove criat al carrer i de-linqüent vocacional es retro-ba amb la seva mare (es-plèndida Ángela Molina) iobre un local nocturn per

provar de tenir una vida més profitosa. Però comque el barri és el que és, es veu immers en unapermanent espiral d’embolics. Una digna i moltentretinguda barreja entre tragicomèdia i thrillerque importa l’estil de pel·lícules com Snatch. En elrepartiment, Macarena Gómez, Blanca Suárez,Antonio de la Torre i Darío Grandinetti. P. P.

DVD

Música


Els 5 mésvenuts

ESPANYA

1 = MaterialdefectuosoExtremoduro 2 � PabloAlborán PbloAlborán3 = MapasVetusta Morla 4 � Born thisway Lady Gaga 5 � Remixes 2:81-11 DepecheMode

REGNE UNIT

1 � Suck it andsee ArcticMonkeys 2 = 21 Adele 3 � Born thisway Lady Gaga4 � Dream withme JackieEvancho5 � 19 Adele

ESTATSUNITS

1 � 21 Adele 2 � Born thisway Lady Gaga 3 � BSO Thebook of mormonDiversos 4 � All 6’s & 7’sTech N9ne5 � RonnieDunn RonnieDunn

P R E S T I G E

NUCLI NATURAL EvO2 & 100% SWISS NATURENucli natural compost per lavanda, herbes suïsses iEvO2Nucli transpirable que regula la humitat i manté unatemperatura estable independentment dels canvis cli-màtics i estacionals.

La planta de lavanda ofereix propietats calmants iantiestrès.

Les herbes suïsses estimulen la circulació sanguíniai tenen propietats antiinflamatòries i antireumàtiques.

c/ Rutlla, 11 - Tel./Fax 972 20 34 23 - 17002 GIRONA ı c/ Maluquer Salvador, 3 - Tel. 972 22 33 43 - 17002 GIRONA ı pl. Rector Ferrer, 4 - Tel. 972 26 20 98 - 17800 OLOT

Paul McCartney va publicar el1970 un àlbum en solitarique va certificar la mort dels

Beatles i deu anys més tard va po-sar fi a l’aventura del seu grupWings amb un altre disc com a so-lista. Els dos treballs surten ara ala venda en una versió remaste-ritzada amb material extra.

L’àlbum McCartney va aparèi-xer originalment l’abril de 1970 iva ser enviat a la premsa acom-panyat per una entrevista en laqual Paul confirmava un secret aveus: els Beatles no tornarien a to-car junts. Després de la gravaciód’Abbey Road, el 1969, quan ladissolució del grup era inevitable,McCartney es va refugiar en unagranja d’Escòcia amb la seva donaLinda i va començar a enregistrarels temes del seu primer disc ensolitari. El resultat va ser un àlbumminimalista, allunyat completa-ment de la majestuositat del tre-ball final dels Beatles, en el queMcCartney tocava tots els instru-ments i Linda li donava un cop demà en algunes parts vocals.

Paul va tornar als estudis d’Ab-bey Road per completar alguns te-mes del disc, com el monumentalMaybe I’m amazed, considerat undels millors temes de la seva ca-rrera en solitari. Pero la majoria dels talls deMcCartney són acústics (Every night, Junk), al-guns d’ells instrumentals, amb els quals Paulexperimentava amb la intenció d’escapar-se del’enorme ombra dels Beatles i es mostrava comun músic complet. Tot i la desconcertant pro-posta, l’àlbum va aconseguir el primer lloc a lesllistes nord-americanes –al Regne Unit nomésva ser número dos– i transcorreguts més de qua-ranta anys es manté com un dels treballs mésbrillants del músic britànic.

McCartney torna ara al mercat amb un so re-masteritzat que torna la frescor a unes cançonsbàsiques, netes i sense pretensions de compe-tir amb els clàssics que Paul va signar al costatde John Lennon. La nova edició inclou un CDamb preses alternatives i versions en directe iun DVD amb la història de la gravació del disc.

Amb el temps, McCartney tornaria a com-pondre cançons més orientades a les llistes devendes i encadenaria una llarga sèrie d’èxits alcostat d’un grup d’acompanyament, Wings, for-

mat amb Linda i el guitarrista Denny Laine, du-rant els anys setanta. Amb Wings, Paul va re-cuperar el plaer de tocar en directe –portavasense fer-ho des que el 1966 els Beatles es vanretirar dels escenaris–, però el 1980 es va can-sar de l’invent i va tornar a tancar-se a casa per,de nou, crear música en solitari.

McCartney II tornava a tenir el caràcter ex-pe rimental del seu antecessor, però el seu soera completament diferent. Paul va jugar fortamb els sintetitzadors que començaven a estarde moda. No es va oblidar d’incloure un èxit aldisc, el single Coming up, que obria un àlbumamb el qual va tornar a ser número u al RegneUnit –es va quedar al tercer lloc als Estats Units–.

La remasterització no ha pogut esborrar elsefectes de l’atipada de sintetitzadors, peròMcCartney II ofereix joies com On the way, onel beatle s’exhibeix de nou com gran músic. Elmaterial extra que acompanya l’edició recupe-ra rareses i cares B (Check my machine, Secretfriend) i la nadala Wonderful Christmastime.

a sequesMcCartney

Paul McCartney reedita els dos discos amb els quals va posarpunt i final a les seves trajectòries amb els Beatles i els Wings

Novetats

Alejo Stivel: «Decíamos...»

El productor musical Alejo Stivel ha tornat a can-tar per al seu primer disc en solitari, una cosaque li ha fet passar «moments molt durs» des-prés de gairebé 30 anys d’una premeditada se-quera vocal, encara que sosté que ha sortit vic-toriós de l’experiència. L’exmembre de la bandaTequila reinterpreta a Decíamos ayer una col·lec-ció de clàssics rockers de finals dels 70 i 80, una«necessitat», diu, encoratjada per l’última reu-nió del seu grup (Vuelve Tequila, 2008).

Fuel FandangoTot té cabuda en la proposta de Fuel Fandango:pop, rock, flamenc, funk, música electrònica iqualsevol altre estil. La cantant cordovesa Nita iel DJ i productor canari Ale Acosta no es posencap límit a l’hora de compondre i això es nota enel seu debut homònim. Perquè al final «t’adonesque només hi ha dos tipus de música: la bona ila dolenta». Encara que reconeixen que pensa-ven que la seva seria una «proposta arriscada»,es mostren encantats amb l’acollida del públic.

New Order/Joy Division: «Total»

New Order, la mítica banda dels 80 que van for-mar els membres de Joy Division, ha deixat debanda les seves picabaralles internes per llan-çar Total, una compilació del millor dels dos con-junts, i un tema inèdit de 2005. Des de l’èxit in-discutible de Joy Division Love will tear us apartfins a la melodia de New Order Bizarre love trian-gle –versionada fins a la sacietat–, Total repas-sa de manera cronològica la història dels dosgrups, acabant amb Hellbent, la cançó inèdita.

Juaninacka: «Hellboyz» El MC resident a Sevilla Juaninacka publica elseu quart àlbum d’estudi, Hellboyz, batejat enhonor a la ciutat on ha desenvolupat la seva ca-rrera artística i que abandona la línia introspec-tiva d’anteriors treballs per aprofundir en temà-tiques «quotidianes, interiors i directes». Hell-boyz és un disc «basat en el soul», les lletres delqual s’allunyen de l’egotrip –«ja no em diu res»,assegura Juaninacka– per aprofundir en temà-tiques com la mort, la vida o els sentiments.

TEXT: CARLOS GOSCH

19 de juny de 2011

La novetatMés dinàmicEl Mercedes Classe C Cupèaposta per les formes clàssiquesdels models esportius

SUMARI

SUPL

EMEN

T

MOTORSuplement de Diari de Girona.Director: Jordi Xargayó i Teixidor.Coordinador: Àlex Chenoix.Disseny gràfic: Laura Vázquez.Redacció, Distribució i Publicitat:Passeig Gral. Mendoza, 2. 17002Girona. Tel. 972 20 20 66 Correu electrònic:[email protected] 972 20 20 05

• Celrà• Vilamalla• Palamós

• Blanes• Olot• Ripoll

• Vic• GIRONA

Diari de Girona

La presentacióRevisió completaHonda es vol reforçar en el mercat dels SUV amb una gran millora del seu supervendes CR-V

GRAN LUXEEN SIS CILINDRES

La nineta dels ulls de BMW Motorrad i,ara, la de molts amants de les dues ro-des que esperaven la seva estrena co-mercial després que la marca ale-manya presentés fa dos anys la Con-

cept 6, un prototip que lluïa la tecnologia méspuntera i que comptava amb un poderós mo-tor de sis cilindres en línia. A Alemanya ja te-nien experiència muntant bocs de sis cilindresper als seus potents cotxes, però ara ha arri-bat l'hora de muntar-ne un sobre una moto(160 CV i 175 Nm), i el resultat no ha decebutningú. El seu funcionament és suau, tant quela K 1600 (GT o GTL) sembla que vagi impul-sada per un motor elèctric i les prestacions,malgrat no ser d'escàndol, prometen accele-ració i velocitat en qualsevol règim de revolu-cions.

Malgrat això, al motor no hi ha tota la dosi

tecnològica, al contrari. Cada detall compta –opot comptar en opció– amb els elements mésmoderns. Des del puny del gas –que és elec-trònic– fins al quadre de commandament o lessuspensions. Tot aquest reguitzell d'elementses tradueixen, contra tot pronòstic, en una mo-tocicleta confortable, àgil i dinàmica.

El motor s’ha construït amb l’objectiu de re-duir el pes i això significa que, la moto a puntde marxa, pesa 319 kg. Al damunt de la moto,el pilot pot comptar amb tres modalitats de con-ducció diferents i un control dinàmic de la trac-ció DTC per a màxima seguretat a l'accelerar.Polsant un botó que es troba al puny dret, espot seleccionar la modalitat «rain», «road» «odynamic», apropiades per a diverses condi-cions de conducció, ja sigui per viatjar sobreasfalt mullat, còmodament per carreteres o op-tar per un estil de conducció més esportiu. Un

altre element que es pot personalitzar a gustés la suspensió, amb el dispositiu ESA II.Aquest grup disposa de les funcions «confort»,«normal» o «sport» a més de diferents confi-guracions per a una o dues persones i càrre-ga.

Un cop escollida la modalitat, la K 1600 éscapaç de satisfer els pilots més exigents. Laconfiguració dels estreps, la superfície delseient i el manillar de la K 1600 GT, afavoreixuna postura més aviat activa, encara que sem-pre còmoda en realitzar viatges llargs. L'angledel genoll és còmode, tant per al conductorcom per al seu passatger, però la postura delscossos està orientada cap a la roda davante-ra. La K 1600 GT porta de sèrie un equipamentmolt complet, compost de far xenó, calefaccióper als punys i el seient, regulació automàticade la velocitat i ordinador de bord. DdG

La nova K 1600 de BMW presenta una gran dotaciótecnològica i un inèdit motor de sis ciclindres en línia

Diari de Girona

Motor


Un valBOSCH CAR SERVICE

per valor de 200 € per usar en

qualsevol dels més de 600 tallers

Bosch Car Service d’Espanya

–4 vals per sortejar cada mes–

PParticipa i podràsguanyar una targetaBP ULTIMATE*carregada amb 200 eurosde carburant cada mes

–13 tagetes per sortejar cada mes–

VOTAI GUANYA

ENTRA A LA PÀGINA WEBI PARTICIPA DE FORMA GRATUÏTA

Tria el Cotxe de l’Any 2012

*Els regals són per sorteig entre tots els lectors del Grupo Prensa Ibérica

Els cotxes seleccionats com a candidats el mes de juny són:

A diferència de la seva germana, la versióGTL s’ha pensat per satisfer els que busquen,sobretot, comoditat. El conductor i el seu pas-satger es beneficien d'una postura molt rela-xada i vertical, especialment còmoda en rea-litzar viatges de llargues distàncies. Les con-dicions ergonòmiques, concebudes per oferirel màxim nivell de confort possible, estan de-finides pel seient d'una sola peça i regulableen dues altures, els estreps lleugerament des-plaçats cap endavant i a sota i el manillarallargat cap al conductor. El topcase de sèrieserveix de suport per al passatger, la qualcosa contribueix al seu confort. L’equipamentde sèrie de la GTL inclou, igual que en la sevagermana GT, fars xenó, calefacció als punys ial seient, així com regulador de velocitat i or-dinador de bord.

El tauler d'instruments delsmodels K 1600 té dos instru-

ments rodons per al velocíme-tre i el comptarevolucions, amés d'incloure una pantallaTFT de 5,7 polzades. La in-

clusió de les informacions enla pantalla representa una

novetat en el món de les mo-tos. Així és possible mostrar

les informacions sobre els re-glatges de les suspensions,

l’autonomia o el sistema de rà-dio i multimèdia, entre altres

elements.

COMODITAT ACCENTUADA

Motor


Diari de Girona

El Classe C Cupè de Mercedes Benz conjuga les virtuts dels seusgermans de gamma amb les formes clàssiques d’un esportiu

sibaritesPer a

Mercedes es vol apropar cada cop més a un públic més jovei apassionat dels cotxes; i un dels seus principals argu-ments és el Classe C Cupè, un model que, curiosament,

adopta les formes clàssiques dels esportius per suduïr a aquestpúblic. Així doncs, la barreja dels atributs dels seus germans degamma -tecnologia, luxe, comoditat i dinamisme- amb una imat-ge més agressiva gràcies a la seva carrosseria de tres portes ésun combinat molt atractiu. Així ho van poder copsar els qui, du-rant la setmana passada, es van desplaçar al Garatge Plana deFornells de la Selva, on es va fer la presentació oficial d’aquestmodel.

Capó allargat i voladís curtVist de costat, el nou cupè presenta una silueta baixa, un mun-tant posterior esvelt i una configuració clàssica de tres volums ambels atributs típic del cupè: una part posterior curta, un capò allar-gat i un parabrisa molt inclinat que s’allarga cap enrere. Un altredels seus trets diferencials es troba a la part anterior, el C cupèadopta aquí les formes de l’actual Classe C, però les modifica ambelements propis. La graella del radiador presenta ara un dissenyde dues làmines; que compten amb aplicacions cromades ques’estenen del mig cap als costats i atorguen al frontal un aire mésesportiu.

Luxe i dinamisme a l’interiorA dins l’habitacle, hi destaquen els seients individuals esportiusamb reposacaps integrats en les places del darrere, que accen-tuen la vocació dinàmica d’aquest model. El tauler d'instrumentspresenta un disseny robust, esportiu i d'alta qualitat. Tres anellstubulars de superfície galvanitzada dirigits cap al conductor acre-diten el caràcter esportiu del cupè. Un component d'alta qualitatdel tauler d'instruments és la motllura de grans dimensions queneix en el difusor d'aire central, s'estén per la zona de l'acompa -nyant i arriba fins al difusor d'aire en la banda dreta, la qual cosasubratlla el caràcter generós de l'habitacle. Per primer cop, lesmotllures s'ofereixen en efecte lacat brillant de color porcellana,un material que realça els seus atributs més exclusius.

Cinc motors, per començarTres motors de gasolina i dos grups dièsel s'ocupen d'impulsar,de moment, aquest model. Tots ells estan equipats de sèrie ambinjecció directa i funció de parada i arrencada ECO. Els modelsequipats amb transmissió automàtica disposen del canvi auto-màtic de set velocitats perfeccionat 7G-TRONIC PLUS. Al catà-leg hi destaca el nou bloc V6 de gasolina del C 350 BlueEFFI-CIENCY. Aquesta mecànica desenvolupa 306 CV i 370 Nm, i ac-celera el cupè en 6,0 segons de 0 a 100 km/h. El consum marcacotes inèdites en aquesta categoria de potència amb una mitja-

na ponderada de 6,8 litres de combustible. Malgrataixò, el model que gasta menys és el C 220

CDI BlueEFFICIENCY, que necessitauna mitjana de 4,4 litres de combus-

tible. DdG

COMPRAVENDA DE VEHICLES NOUS, D’OCASIÓ I KM 0 - VEHICLES SENSE CARNET

AAUTOS TONI

CITROËNBERLINGO 1.9 D AC. DAANY 076.500 €

OPEL CORSA1200. 16V.CLIMA. DA.CC. ABSANY 065.300 €

SUZUKI SAMURAI 1.3LONG BODYANY 901.900 €

SEAT IBIZA1.4 TD. 180 CV.CLIMA. DA.CC. ABSANY 076.500 €

SUZUKIVITARA 1.6 JLXHARD TROPDA. TC.ANY 923.300 €

BMW 320 DCLIMA. DA.CC. ABSANY 995.500 €

LADANIVA 1.7ANY 951.600 €

PEUGEOT307 SW 2.0 HDiFULL EQUIPANY 936.500 €

FINANÇAMENT A LA SEVA MIDA, SENSE ENTRADA I GARANTIA FINS A 12 MESOS

Polígon CAN ILLUS - Ctra. C-63, km 33 (Ctra. Anglès-Sta. Coloma, davant gasolinera) - 17441 BRUNYOLATel. - Fax 972 42 32 65 - Tel. mòbil 608 43 00 84 - www.autostoni.com - e-mail:[email protected]

Motor


Diari de Girona

La firma japonesa ha aconseguit situar al seu màxim exponent en matèria de totterreny, el CR-V, entre els primers del sector dels Sport Utility Vehicles. L'arribada del

motor 2.2 i-DTEC n’ha estat una de les causes principals

El mercat del tot terreny té en el seu sector delsmodels compactes, un dels seus principals pro-tagonistes. Una parcel·la que acull la majoria de

les vendes del sector, i en el qual l'Honda CR-V hatingut sempre un destacat paper. Aquesta destaca-da posició es veu ara reforçada amb l'arribada d'u-na actualització que engloba des de detalls estèticsfins a la incorporació del motor dièsel i-DTEC de 150CV que, per primera vegada, pot anar associat a unatransmissió automàtica de sis marxes.

Amb un disseny exterior encara més sofisticat, elCR-V compta amb nou capó davanter, nous para-xocs anteriors i posteriors, amb una nova graella, illantes d'alumini de 17 i 18 polzades. Els nous para-

xocs, passos de roda i taloneres, en les versions al-tes de la gamma (Luxury i Innova), ara són del colorde la carrosseria. I la nova graella compta amb unabarra central també de color de la carrosseria, en llocde cromada. L'actual gamma de colors està forma-da per l'Urban Titanium Metal·litzat (nou), el NegreVidre Perlat, el Gris Ametista Perlat, el Bronze FoscPerlat, el Gris Plata Metal·litzat, el Blanco PremiumPerlado i el Vermell Milano Sòlid.

Dièsel automàticEl CR-V 2010 està disponible amb un motor 2.2 diè-sel i un 2.0 de gasolina. En el primer cas es tracta dela nova unitat 2.2 i-DTEC, amb millors prestacions i

major economia de combustible, que ja es va incor-porar en l'Accord el 2008. El bloc i-DTEC (tecnolo-gia dièsel intel·ligent) de 2.2 litres del CR-V es recol-za en l'extraordinari rendiment, l'economia de com-bustible, i l'eficàcia d'emissions del motor dièsel i-CTDi, que ha estat guardonat diverses vegades. Coma principal novetat hi destaca la possibilitat que aquestequipi una transmissió automàtica de 5 velocitats, amés de la ja tradicional manual de 6 marxes.

Tot i això, el CR-V 2010 segueix comptant amb elbloc de benzina 2.0 i-VTEC, que manté la potènciade 150 CV a 6.200 rpm, amb unes millorades pres-tacions mediambientals. La superior eficiència delmotor i l'aerodinàmica millorada del vehicle supo-

sen una major economia de combustible, amb va-lors en circuit mixt de 8,2 l/100km. L'acceleració de0 a 100km/h és de 10,2 segons.

El motor de gasolina 2.0 litres SOHC i-VTEC de1.997 cc del CR-V es beneficia de la més avançadatecnologia VTEC i del coneixement i experiència ensistemes de control d'Honda, a més d'introduir al-tres innovacions per millorar-ne e comportament me-diambiental: en les situacions de conducció poc exi-gents, la combinació del tancament endarrerit de lavàlvula d'admissió amb l'obertura total de la vàlvulade papallona redueix considerablement les pèrduesi, en conseqüència, el consum de combustible delvehicle. DdG

Referència «SUV»

El CR-V és la principalaposta de la marca

japonesa per al mercat«off-road»

22 PublicitatDiumenge 19de juny de 2011

Seat Ibiza1.9 TDI - 5 portesAny 2008

Opel Astra EnjoyGasolina o dièselAny 2010

Citroën BerlingoPeugeot Partner dièselDiverses unitatsAny 2007/08

Toyota Aygo1.0 gasolinaAny 2006

Seat Ibiza1.9 TDI - 5 portesAny 2007

Kia Carens2.0 CRDIAny 2005

BMW Sèrie 11.8 gasolinaAny 2002

Peugeot 1071.4 HDIAny 2008

Seat León1.9 TDI - 5 portesAny 2005

Opel Agila Cosmo 1.3 CDTI - 5 portesAny 2006

Renault Espace2.0 DCI 150cvAny 2008

Peugeot 2071.4 HDIDiversos modelsAny 2008

Opel MerivaDièsel / GasolinaDiversos models

Citroën C21.1 gasolinaAny 2007

Opel Zafira Enjoy1.7 CDTIAny 2010

Opel CorsaGasolina o dièselDiversos modelsAny 2010

Àngel Blanch té cotxes perfectes per a tu, perfectes per a tothom

VEHICLES D’OCASIÓ CERTIFICATS

Publicitat 23 Diumenge 19

de juny de 2011

HIPER MOBLE GIRONA

OOUUTTLLEETTPol. Ind. Les Conques, s/n

17243 LLAMBILLES(GIRONA)

Tel. 972 46 81 86Fax 972 46 96 [email protected]

Carretera de Barcelona, 12117003 GIRONATel. i Fax 972 41 03 53

Güell, 162 (cantonada Bastiments)17005 GIRONATel. i Fax 972 23 43 11

Passeig Països Catalans, 2217190 SALT Tel. i Fax 972 23 02 61

Ctra. de les Tries, 1017800 OLOTTel. i Fax 972 26 92 07

Av. Joan Carles I, 16817300 BLANESTel. 972 35 09 95

Av. de l’Estació17300 BLANESTel. 972 35 56 21

TAMBÉ HO TROBAREU A:

COMPOSICIÓ EN CENDRA BLANC, CAPÇAL I 2 TAULETES (SOMIER I MATALÀS OPCIONALS)

COMPOSICIÓ MODULAR DE 300 CMDISPONIBLE TAMBÉ EN DIVERSOS COLORS.

LLIT COMPACTE AMB 4 CONTENIDORS.(MATALÀS OPCIONAL) 9 COLORS PER ESCOLLIR.

SOFÀ COMPACTE DE 260 CM, AMB SEIENTS EXTRAÏBLES, RESPATLLERS RECLINABLESI BAGUL EN EL MÒDUL CHAISSELONGUE,

TAPISSAT EN DIVERSES TELES I DIVERSOS COLORS.

MODERN JUVENIL COMPOST: LLIT COMPACTE AMB LLIT NIU ARROSSEGAMENT,MÒDUL SABATER, TAULA D’ESTUDI, PRESTATGERIA I ARMARI DE 100 CM

(LA TAULA D’ESTUDI, EL SOMIER I EL MATALÀS SÓN OPCIONALS).

COMPOSICIÓ DE 240 CM EN COLOR WENGE I BLANC

DORMITORI MATRIMONI AMB CAPÇAL I 2 TAULETES, ACABAT EN BLANC-NEGRE. (BANYERA, CALAIXERA, MIRALL, MATALÀS I SOMIER OPCIONALS)

diumenge 19 de juny de 2011 pÀgina 7 dominical · 2011-06-18 · «tresors per trobar» arreu dels...

Documents