organismes governamentals 2 organismes internacionals 16 ... · l’informe presentat al parlament...

1

número 46 Març-abril 2007

Índex Organismes governamentals 2 −Catalunya 2 −Espanya 5 −França 8 −Regne Unit 10 −Bèlgica 12 −Països Baixos 12 −Finlàndia 14 Organismes Internacionals 16 Associacions del món local 22 Think tanks i fundacions 25 Recomanem ... 33 contacte

Centre per a la Innovació Local (CIL) Direcció d'Estudis Àrea de la Presidència C/ Mallorca, 244 planta baixa 08008 Barcelona http://www.diba.cat/innovacio Ens interessa la teva opinió: [email protected]

2

Organismes governamentals

Catalunya

Informe anual del Síndic de Greuges 2006 Síndic de Greuges

Al llarg del 2006 les queixes ateses pel Síndic de Greuges s’han incrementat significativament. Es repeteixen els temes de sempre: la mala administració, la segregació escolar, la lentitud de la Justícia; però també en presenta de nous, com ara l’assetjament immobiliari o els problemes que ha suposat la xarxa de rodalies (RENFE), entre d’altres.

L’informe presentat al Parlament sobre l’activitat duta a terme pel Síndic de Greuges de Catalunya al llarg del 2006 mostra que les queixes ateses han augmentat un 42% respecte a l’any anterior, i supera el llindar de les 5.000. El nombre de consultes ateses s’ha doblat respecte al 2005 i ha arribat a situar-se per sobre de les 14.000. L’augment de les consultes, però, és fruit tant de les mancances dels sistemes d’informació de les institucions i dels serveis públics, com del desconeixement que en té la ciutadania.

Els temes principals que han motivat les queixes, a banda dels ja presents en altres informes com ara la mala administració en general, la manca de metges especialistes i les llistes d’espera, han estat els següents: la segregació escolar que de facto dificulta la tasca educativa, ja que en alguns centres es concentra en excés l’alumnat amb més dificultats, cosa que no succeeix en altres centres del mateix barri; la mala gestió dels serveis socials que, sumada a la manca de recursos per afrontar les problemàtiques derivades de l’exclusió social, fa que alguns processos s’allarguin excessivament, com ara l’assignació de places en residències sociosanitàries, o l’expedició de certificats de discapacitat; l’assetjament immobiliari i els perjudicis causats als usuaris de rodalies de RENFE han estat una novetat d’aquest any.

Un 76% dels suggeriments fets pel Síndic han estat plenament acceptats, un 14% ho han estat parcialment, mentre que un 9% dels casos han estat rebutjats.

Informe al Parlament 2006 http://www.sindic.cat/ficheros/informes/50 INFORMANUAL2006WEB.pdf

Document de bases de la Llei d’acollida Departament d’Acció Social i Ciutadania

Aquest text se sotmet a la participació dels ens locals, les associacions, les entitats i la ciutadania perquè, fruit del debat, s’elabori la futura Llei d’acollida. Es proposa, entre d’altres, l’extensió dels drets i deures a tothom, amb el veïnatge administratiu a Catalunya o sense, i s’entén l’acollida com el primer estadi d’un procés llarg d’integració.

El nou estatut incorpora, com a competències de la Generalitat, l’acollida i la integració de les persones immigrades i retornades, i el seu posterior desenvolupament normatiu. Per a la seva elaboració, s’ha volgut recollir l’experiència i l’expertesa demostrada des de fa uns quants anys pel món local, les associacions i les entitats que han estat actives en aquesta tasca.


3

El document de treball d’aquest procés incorpora com a novetats més destacables: l’extensió dels drets i deures a totes les persones i no només als qui tenen veïnatge administratiu a Catalunya, i la necessitat de centrar-se en l’acollida. Es deixa per a regulacions posteriors els altres aspectes que es derivin del Pacte Nacional per a la Immigració i del seu desenvolupament legislatiu.

El document defineix l’acollida com la primera etapa en la qual la persona inicia el procés d’integració a la nova societat, i els serveis d’acollida s’entenen com el conjunt de recursos (equipaments, projectes, programes, etc.) tant públics com privats destinats a garantir la formació i la informació bàsica necessàries per portar-lo a terme.

També s’hi plantegen els principis bàsics de l’acollida: és un dret individual, temporal, que ha de satisfer les necessitats inicials de formació i d’informació, flexible segons les necessitats de cada destinatari; és a dir, ha de permetre un enfocament diferenciat segons edat, origen, religió, gènere, capacitat personal, i ha d’incorporar la perspectiva de gènere.

Segons el document, el govern local ha de fer-se càrrec de l’estudi i la detecció de necessitats en el seu àmbit, crear i gestionar els serveis d’acollida necessaris, fer plans d’acollida municipals, prestar els serveis amb els seus mitjans propis i coordinar-se amb la Generalitat i amb les entitats del tercer sector.

Llei d'acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya. Document de bases http://www.gencat.net/benestar/immi/pdf/acollida.pdf

Els valors bàsics de la població de la província de Barcelona Institut d'Estadística de Catalunya

L’estudi pilot se centra en la província de Barcelona i analitza els valors bàsics de la població, per descobrir la seva estructura interna i les diferències entre les classes socials, i per comprovar la relació que hi ha entre aquests valors, les orientacions polítiques i el seu comportament electoral.

Els valors bàsics són creences vinculades a les emocions que marquen objectius abstractes i desitjables que guien, orienten i seleccionen les accions polítiques que cal fer, l’avaluació de comportaments i les relacions socials. Cada persona té un sistema de valors bàsics propi que indica un sistema jeràrquic de prioritats valoratives, que fan que hom s’inclini per una o altra acció, o accepti més o menys unes determinades accions.

La teoria dels valors bàsics n’estableix deu que es vinculen entre ells, ja sigui reforçant-se o entrant en conflicte, segons cada persona. Aquests deu valors bàsics, però, es poden agrupar en quatre blocs segons la coherència entre els valors que els componen: l’autotranscendència (voler anar més enllà dels propis interessos personals i promoure el benestar), l’autoperfeccionament (perseguir els interessos personals encara que sigui a costa dels altres), l’obertura al canvi (buscar la direcció emocional i inte lectual que es desitja al marge dels resultats que s’aconsegueixin) i la conservació (preservar l’status quo i la seguretat que donen). Aquests quatre valors es poden oposar dos a dos i definir, així, dos eixos: el primer seria el de l’autoperfeccionament-autotranscendència i l’altre el de l’obertura-conservació.

L’estudi mostra que les dones, la gent gran, els més religiosos, els de classe social baixa o amb menys ingressos, que ells o els seus pares han nascut fora de Catalunya, es classificarien com a autotranscendents i conservadors. En canvi, els homes, els joves, nascuts a Catalunya, amb estudis secundaris o superiors, poc religiosos, solters, de posició social alta, que treballen o que tenen ingressos elevats, serien més autoperfeccionistes i oberts al canvi.


4

Pel que fa a les orientacions polítiques, la gent més autotranscendent seria la que es considera d’esquerres, catalana i que sent simpaties per ICV-EUiA o per a cap partit en concret. Els que estarien motivats per l’autoperfeccionament serien els més conservadors, que se senten més espanyols, i que tenen més simpatia pel PPC, CiU, ERC i per Ciutadans - Partit de la Ciutadania.

Els que tenen més interès per la política i es mostren més sensibles al canvi serien d’esquerres, se senten catalans i simpatitzen amb ERC i ICV-EUiA. En canvi, els desinteressats per la política serien els que són més conservadors, se senten més espanyols i tenen més simpaties pel PPC o CiU.

Valors bàsics, circumstàncies vitals i orientacions polítiques: estudi pilot a la província de Barcelona http://www.idescat.net/cat/idescat/estudisopinio/rpeo/R-374.pdf

Pla de govern 2007-2010 Govern

El Pla de govern és el full de ruta de l’executiu català per a aquest mandat, on reuneix els principals objectius i les accions que es compromet a dur a terme. És el mapa de compromisos i prioritats del Govern més enllà de l’acord que van signar les forces polítiques que donen suport a l’actual executiu, ja que incorpora algunes prioritats i actuacions no previstes aleshores.

El Pla s’estructura en tres eixos: reforçar l’Estat del benestar per aconseguir una societat més justa i cohesionada, incrementar la qualitat democràtica i l’eficàcia dels nostres governs i institucions, i potenciar una economia plena i dinàmica en un territori sostenible. El Pla de govern comptarà amb un sistema d’indicadors per fer el seguiment regular de la seva consecució.

Els tres eixos esmentats es despleguen en dinou àmbits d’actuació, seixanta-set objectius operatius i més de tres-centes actuacions, i es preveu que caldrà aprovar una cinquantena de lleis noves.

Pel que fa al món local, d’entre les principals actuacions previstes, destaquen pel seu impacte en la seva organització i en els seus àmbits d’actuació la previsió d’impulsar lleis per a la regulació de la millora de les urbanitzacions, de les finances locals, de l’organització municipal, de l’oficina antifrau, de l’Administració de la Generalitat, del directiu públic, de l’acollida dels immigrants, del sistema policial, o dels espectacles públics i les activitats recreatives.

En el Pla també es preveuen la creació de diversos ens, com ara el Consell de Governs Locals o les àrees metropolitanes, i també que els ajuntaments acabin gestionant el 25% de la despesa pública total catalana.

Pla de govern 2007-2010 http://www.gencat.net/pladegovern/cat/index.htm

Mapa dels llocs de culte a Catalunya Departament de la Presidència

L’actualització del Mapa dels llocs de culte a Catalunya corresponent al 2007 indica que a Catalunya hi ha 3.449 temples de 13 confessions religioses diferents, el 75% dels quals corresponen a l’Església catòlica.


5

A diferència de l’edició de l’any 2004, ara també es comptabilitzen els de la confessió religiosa dominant, la cristiana catòlica, i destaca que ara hi ha uns 200 centres nous oberts de les religions minoritàries, que arriben a un total de 915.

Les religions minoritàries recollides són el judaisme, el cristianisme oriental, el cristianisme evangèlic, els testimonis de Jehovà, l’Església Adventista del Setè Dia, l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, l’Islam, la fe Bahà’í, l’hinduisme, el sikhisme, el budisme i el taoisme.

Respecte de l’any 2004, els llocs de culte de les esglésies evangèliques són els que han augmentat més, sobretot arran de la immigració provinent d’Amèrica del Sud, i els oratoris islàmics, que han crescut sostingudament des de fa una dècada. També destaca el creixement dels temples budistes, de 28 a 42; dels hindús, de 16 a 30, i de les esglésies ortodoxes, de 8 a 18.

Pel que fa la implantació territorial dels llocs de culte, la pauta general és que, com era d’esperar, els temples catòlics estan presents en totes les comarques catalanes, però en les comarques més poblades la diferència entre el nombre de centres catòlics i els de les altres religions s’escurcen. Aquest seria el cas del Barcelonès o del Baix Llobregat. En canvi, al Vallès Occidental el nombre de temples no catòlics ja supera el dels catòlics.

Tot i que les activitats religioses sobrepassen les que es fan en els llocs de culte, la presència i expansió d’aquests centres mostra que a Catalunya s’està consolidant un pluralisme religiós.

Mapa de les religions de Catalunya http://www20.gencat.cat/portal/site/Departament-de-la-Presidencia/menuitem.071f7e6e05a64ea47c0bfa10b0c0e1a0/?vgnextoid=57d28af333391110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=57d28af333391110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

Espanya

Projecte de llei de desenvolupament sostenible del medi rural Consejo de Ministros

Mitjançant polítiques horitzontals de desenvolupament rural, s’abordaran matèries com ara l’educació, la cultura, la sanitat, l’habitatge, els transports, la comunicació entre territoris o la seguretat, alhora que fomenta la incorporació dels joves i les dones.

El contracte territorial és l’instrument que permet una relació contractual entre les administracions públiques i els titulars de les explotacions agràries per orientar i incentivar la seva activitat des de la perspectiva del desenvolupament sostenible.

Estableix tres grups territorials:

Les àrees que cal revitalitzar. En formen part més de 3.700 municipis i es caracteritzen pel despoblament, les rendes baixes i l’aïllament geogràfic.

Les zones intermèdies. Integren més de 3.200 municipis i presenten una densitat de població i uns nivells de renda baixos o mitjans.


6

Les àrees periurbanes. Constituïdes per prop de 1.700 municipis i uns sis milions de persones, amb una població creixent i uns nivells de renda mitjans o alts.

Per primer cop, el Projecte de llei reuneix l’actuació de dotze departaments ministerials per facilitar la coordinació i la convergència de les diferents polítiques del medi rural. Per això, preveu la creació de tres òrgans: la Comissió Interministerial per al Medi Rural, el Consell per al Medi Rural, que integra l’Administració central, les comunitats autònomes i les entitats locals, i la Mesa d’Associacions de Desenvolupament Rural.

Proyecto de Ley para el desarrollo sostenible del medio rural http://www.la-moncloa.es/ConsejodeMinistros/Referencias/ 2007/refc20070427.htm

Pla de publicitat i comunicació institucional de l’Administració General de l’Estat per al 2007 Consejo de Ministros

Per primera vegada, en línia amb el principi de transparència de la Llei de publicitat i comunicació institucional, es recullen en un Pla anual les campanyes previstes per tots els ministeris i pels seus organismes adscrits. S’hi indiquen les prioritats i les previsions d’inversió, enumera les iniciatives previstes per a l’any 2007 i en detalla els seus objectius, els suports i els períodes d’execució.

L’àrea prioritària d’inversió, amb una partida que supera el 30% de les previsions pressupostàries, és la promoció dels hàbits saludables i de cura de l’entorn, amb actuacions relacionades amb la seguretat vial, l’estalvi energètic, la salut i els hàbits de vida, el tabaquisme, l’alcohol, la prevenció del consum de drogues o l’ús responsable dels medicaments.

Seguidament, amb una previsió del 15% de la despesa prevista, prioritza la promoció dels drets dels ciutadans i destaca la difusió de les lleis sobre la dependència i la igualtat, i les iniciatives de conscienciació sobre la violència de gènere, la integració d’immigrants, la promoció de l’ocupació estable o el foment dels serveis públics digitals.

El 14% de les previsions s’adrecen al foment del transport públic i a la difusió d’infraestructures. Una proporció idèntica es preveu per promocionar els interessos turístics i la imatge d’Espanya a l’estranger.

Acuerdo por el que se aprueba el Plan de Publicidad y Comunicación Institucional de la Administración General del Estado para el 2007 http://www.la-moncloa.es/NR/rdonlyres/A4EDC4BD-01B9-4FD9-A7D3-0E33A1FA5BA7/80441/PlanPublicidadInstitucional2007.pdf

Regulació i qualitat dels serveis públics liberalitzats Ministerio de Administraciones públicas (MAP)

L’autor, Anton Costa, fa pròpia la dita anglesa «tot el que es mesura, millora, i el que no, empitjora». Per això, cal mesurar la qualitat del servei de les indústries de xarxa que recentment s’han liberalitzat a la major part dels països: telecomunicacions, energia, aigua, transports i serveis postals, ja que la qualitat està esdevenint el cost ocult d’aquesta liberalització.


7

Els reguladors comunitaris han establert les obligacions de servei públic d’universalitat, d’assequibilitat i de qualitat als serveis d’interès general, però la qualitat és una variable multidimensional que presenta el problema afegit de la informació asimètrica entre proveïdors i consumidors.

Els mecanismes per reduir aquesta asimetria són l’elegibilitat, l’autoregulació i la regulació pública. Tot i que es tracta de mecanismes complementaris, la tendència és utilitzar majorment la regulació pública. Tanmateix, és cabdal que la política pública enforteixi els mecanismes d’autoregulació o «de veu» per augmentar el poder dels clients sobre els proveïdors.

En la major part dels països encara resta pendent disposar d’un procediment estructurat i institucionalitzat per abordar sistemàticament i coherent les tasques que identifiquin les mesures més adients per mesurar la qualitat, per incorporar-les al sistema d’incentius de preu i per avaluar-ne els resultats. Això permetrà als responsables de la liberalització, els dels governs locals i els dels regionals tenir una major informació sobre l’evolució de la qualitat del servei i sobre com millorar-la.

Regulacion y calidad de los servicios públicos liberalizados http://www.map.es/iniciativas/mejora de la administracion general del estado/servicios publicos/evaluacion calidad/evaluacion/institucionalizacion/documentos publicaciones/a costas/document es/Papeles2 AntonCostas.pdf

Actituds dels espanyols envers la hisenda pública Ministerio de Economia y Hacienda (MEH)

Quëstions com ara la reducció de la despesa pública, les polítiques públiques, els impostos, la credibilitat i l’estabilitat pressupostària, el frau fiscal o l’administració d’impostos, són capdals per entendre les diverses actituds envers la hisenda pública. Aquest estudi identifica els factors socials i els aspectes psicològics que orienten l’opinió i la cultura fiscal dels individus.

Els espanyols, en general, tenen un sentiment desfavorable cap a la intervenció de l’Estat en l’economia, comparativament superior al de països del nostre entorn, com ara França, Alemanya o el Regne Unit. Però aquesta actitud de desafecció no és homogènia. Així, els desocupats presenten una actitud més radicalitzada, amb una major proporció de sentiments tant favorables com desfavorables cap a l’intervencionisme. També hi influeix la ideologia: els espanyols més ubicats a la dreta manifesten un sentiment més favorable a la intervenció que els que s’identifiquen a l’esquerra.

Majoritàriament donen suport a l’estabilitat de preus, a la reducció de la despesa pública i, en menor grau, al control dels salaris. Tot i que defensen la sanitat, les pensions i la seguretat social, tendeixen més a donar suport a les polítiques d’igualtat socioeconòmica que a les de seguretat socioeconòmica. Això sí, mitjançant la millora de la redistribució de la renda i no tant per l’increment dels impostos.

El perfil més comú de contribuent és el que està decebut amb el sistema impositiu i troba que paga molts impostos, tot i que són minoria els que iniciarien una revolta fiscal.

Si es compara l’administració dels impostos dels diferents nivells de govern, el govern central es percep com el més eficaç i els ajuntaments com els menys eficaços. Val a dir, però, que del 2003 al 2004 s’ha incrementat la proporció d’espanyols que creuen que els ajuntaments són els que millor els administren (d’un 25,5% a un 28,6%).

Actitudes de los españoles hacia la hacienda pública http://www.ief.es/publicaciones/PapelesDeTrabajo/pt2006 22.pdf


8

França

Barris amb dificultats i política de ciutat Délégation interministérielle à la ville

L’objectiu central d’aquesta política és afavorir la cohesió social de les ciutats franceses a través d’una diversitat d’intervencions, com ara el programa nacional de renovació urbana o el taller de salut local, entre d’altres, que complementen les polítiques públiques generals com ara educació, habitatge o acció social.

Es tracta d’una política interministerial, impulsada des del govern en un marc contractual amb les co lectivitats locals: prefectes, alcaldes o presidents de les entitats públiques de cooperació intermunicipal (EPCI).

Aquest informe resumeix les polítiques governamentals adreçades als barris amb dificultats des dels seus inicis, l’any 1977. Per conduir adequadament aquesta política, s’ha anat construint, des de 1980, una organització específica, com ara la creació del Ministeri de la Ciutat, el Consell Nacional de la Ciutat, l’Agència Nacional de la Renovació Urbana o l’Observatori Nacional de les Zones Urbanes Sensibles.

En el document també s’aporten xifres de l’Observatori que mesuren les diferències entre els barris desfavorits i les aglomeracions urbanes a les quals pertanyen.

Agir pour les habitants des quartiers en difficulté http://www.ville.gouv.fr/pdf/editions/agir-pour-les-quartiers.pdf

La política de la ciutat i la intermunicipalitat Délégation interministérielle à la ville

Les relacions que la política de ciutat té amb les aglomeracions, com a desenvolupament del territori, no són noves, però sí que és relativament recent la seva orientació política, necessària per a la definició i avaluació de la política de ciutat. A França, des de finals de 1993, es defineixen com a àmbits d’intervenció per a la política de la ciutat els barris, els municipis i les aglomeracions.

En aquest estudi, s’analitza la competència «política de la ciutat» —per part de les anomenades entitats públiques de cooperació intermunicipal (EPCI) en el marc dels contractes Estat-ciutat en el període 2000-2006—, a partir d’una enquesta que es va fer l’any 2006 en 285 EPCI: 14 comunitats urbanes, 164 comunitats d’aglomeració, 6 sindicats d’aglomeració i 101 comunitats de municipis, seleccionats segons l’existència en el seu territori d’un contracte de ciutat.

Els contractes de ciutat són generalment anteriors a la creació o a la transformació dels EPCI i al compromís intermunicipal, i la política de ciutat no correspon sempre a una relació contractual directa entre l’Estat i l’estructura intermunicipal. No obstant això, en un de cada dos casos, la signatura d’un contracte es tradueix en un compromís fort de l’EPCI en relació amb aquesta competència. Més del 80% dels 285 EPCI que han respost l’enquesta intervenen en relació amb la política de la ciutat en els àmbits de l’ocupació i de la inserció econòmica, àmbits on la intermunicipalitat ha substituït la política local.

Tanmateix, els EPCI enquestats estimen que la intermunicipalitat aporta un valor afegit en els àmbits de


9

l’habitatge i de l’allotjament, de l’ocupació, de la formació, del desenvolupament econòmic i dels transports. Competències reconegudes, bé sigui a títol obligatori o opcional. Però apareix una paradoxa en relació amb la prevenció de la delinqüència: els EPCI estimen que poden aportar valor afegit en aquest àmbit en matèria de prevenció i seguretat, però consideren que és difícilment gestionable a causa de l’estat actual del dret.

Politique de la ville et intercommunalité http://i.ville.gouv.fr/divbib/doc/rapport interco.pdf

Les noves missions de l’electe local en el context de la descentralització Sénat

La República Francesa, tal com la defineix l’actual Constitució, és un ens descentralitzat. En l’àmbit local, però, hi ha un cert malestar i decepció envers a l’aplicació dels projectes de descentralització al territori, ja que segons els seus representants no compleix les expectatives necessàries.

El president del Senat, coneixedor d’aquest malestar, va encarregar a l’Observatori de la Descentralització una reflexió sobre la situació dels electes amb la finalitat d’aportar respostes concretes a les seves demandes.

L’informe ha estat elaborat sobre la base dels resultats d’una enquesta feta a 500 electes, on es comparen els poders i mitjans financers de què disposen les regions, co lectivitats territorials recents, amb certes regions europees, com ara les italianes o les espanyoles. Així, consideren que les competències reconegudes en matèria econòmica són insuficients i desitjarien incrementar-les.

Els departaments, encara que són actors clau del territori, especialment en l’àmbit econòmic i social, es consideren com les co lectivitats «no estimades» de la República i viuen amb incertitud el seu futur.

Els alcaldes senten que pateixen un dèficit de consideració en relació amb la legitimitat democràtica que, tanmateix, encarnen.

Sembla, i és una apreciació molt significativa, que tots els responsables polítics escollits per sufragi universal directe i que exerceixen funcions executives tenen el sentiment que el seu marge de maniobra es redueix any rere any davant la multiplicació de normes i procediments jurídics, tècnics i mediambientals, i també davant el fort control que exerceixen els agents de l’Estat.

Rapport d'information fait au nom de l'Observatoire de la décentralisation sur les nouvelles missions de l'élu local dans le contexte de la décentralisation http://www.senat.fr/rap/r06-256/r06-2561.pdf

Col lectivitats territorials: principals lleis adoptades entre el 2002 i el 2007 Sénat

Aquest document de treball pretén fer una relació i anàlisi de les principals lleis d’aquesta legislatura que hagin tingut efectes directes o indirectes en el marc jurídic de les co lectivitats territorials.

La XII legislatura (2002-2007) ha estat una etapa caracteritzada per decisives reformes legislatives importants per a les co lectivitats territorials i que han constituït el que s’anomena l’acte II de la descentralització.


10

La revisió constitucional del 28 de març de 2003 sobre l’organització descentralitzada de la República ha estat complementada per les lleis orgàniques sobre l’experimentació en les co lectivitats locals, el referèndum local i l’autonomia financera de les co lectivitats territorials, així com la llei sobre llibertats i responsabilitats locals.

Cadascuna de les lleis ha estat analitzada tenint en compte les diferents aportacions que fan en els àmbits de les institucions, de les finances locals, de la seguretat pública i prevenció de riscs, així com des de la perspectiva de les diverses polítiques sectorials: educació, cultura, habitatge, medi ambient, etc.

El document també abasta totes les mesures legislatives d’aquest mandat que han tingut incidència en l’àmbit local, com ara les ordenances que han permès accelerar les reformes en múltiples àmbits com ara l’habitatge i la construcció, les normes pressupostàries, els mercats públics, la funció pública i les mesures d’adaptació i transposició del dret comunitari.

La classificació temàtica i els continguts sintètics han estat pensats amb l’objectiu de facilitar les consultes.

Analyse des principales lois concernant les collectivités territoriales adoptées au cours de la XIIe législature (2002-2007) http://www.senat.fr/ct/ct07-5/CT07-5.pdf

Regne Unit

Augmentar el progrés: els serveis públics Cabinet Office

El futur dels serveis públics haurà de basar-se en tres factors fonamentals: respondre a les necessitats de la ciutadania i servir les seves demandes; fer que la distribució dels serveis clau de sanitat, educació, i benestar sigui equitativa; i que els serveis públics incorporin qualitat i millora contínua.

La personalització dels serveis i la seva equitat són els objectius fonamentals de les darreres reformes governamentals, però cal continuar amb aquesta línia per millorar els serveis durant els pròxims deu anys.

Així, el govern ha d’esmerçar els seus esforços a apoderar més els ciutadans per poder adaptar i personalitzar millor els serveis. També ha d’ampliar la cartera de proveïdors per diversificar la prestació de serveis. En l’àmbit laboral, ha de promoure la innovació i implicar els treballadors dels serveis públics, trencar amb la vella demarcació entre professions i apostar per la creació de noves funcions, per donar-los flexibilitat i poders per respondre millor a les necessitats dels usuaris. Tanmateix, cal donar suport als sectors de població amb més dificultats per accedir als serveis, així com equilibrar els drets i deures dels individus i de les comunitats.

Per això, el govern ha de crear institucions d’automillora dels serveis públics, independents del control centralitzat de l’estat, perquè treguin el millor de si mateixos per a la provisió de serveis dels sectors públic i privat, així com del tercer sector. El centre d’aquesta visió dels serveis públics moderns és l’usuari del servei.


11

Building on Progress: Public Services http://www.cabinetoffice.gov.uk/policy review/documents/building on progress.pdf

Noves formes de treball i nous models de provisió del servei públic de biblioteques Department for Communities and Local Government (DCLG)

El desenvolupament futur dels nous models de provisió haurà de considerar i potenciar el diàleg entre tres grups de participants: els dissenyadors de les polítiques, els seus executors i els proveïdors potencials.

L’informe analitza els reptes que, des del govern local, han d’afrontar els serveis públics de biblioteques, així com les seves potencialitats per introduir nous models de provisió i, tot seguit, esbossar els temes clau que els diferents actors hauran de tenir en compte.

Així, els dissenyadors de les polítiques hauran d’incloure temes nous al debat: com augmentar el treball conjunt i els models alternatius per millorar la provisió de serveis i com implicar nous grups d’interès. També hauran de decidir com abordar les barreres, reals o percebudes, que dificulten el desenvolupament d’aquestes noves opcions de provisió o com implicar i retenir el suport del públic en aquests processos d’innovació. A més, caldrà que considerin la viabilitat del model, que potenciïn les economies d’escala i que identifiquin en l’àmbit nacional les organitzacions privades i voluntàries del sector.

D’altra banda, els executors d’aquestes polítiques hauran de separar el seu rol de proveïdor de serveis dels seus altres rols més comuns, a fi facilitar el desenvolupament de noves estratègies de provisió. També hauran de treballar en cooperació amb altres autoritats locals, crear incentius per innovar, fomentar nous vincles amb els sectors privat i voluntari o implicar els usuaris en el disseny i la provisió dels serveis de les biblioteques locals.

Finalment, els proveïdors potencials hauran d’estimular el canvi mitjançant les seves aportacions al debat. També hauran de formar partenariats amb altres proveïdors per desenvolupar propostes innovadores i assolir una massa crítica. Una bona opció per augmentar la visibilitat de les seves iniciatives és treballar amb els centres regionals d’excel.lència.

Developing the Local Government Services Market: Working paper on new ways of working and new models of provision within the public library service http://www.communities.gov.uk/pub/219/DevelopingtheLocalGovernmentServicesMarketNewwaysofworkingandnewmodelsofprovisir id1508219.pdf

Revisió dels sistemes d’informació local Department for Communities and Local Government (DCLG)

Les fonts d’informació nacional són valuoses, però cada cop es complementen més amb sistemes d’informació local, els quals se centren en les dades que requereixen els dissenyadors de les polítiques locals i els ciutadans i que possibiliten els usuaris interrogar, mapificar, analitzar i descarregar les dades nacionals i locals.

En aquesta recerca s'analitzen els sistemes d'informació local i com poden usar-se per millorar el procediment en tots els estadis del disseny de polítiques i dels processos de provisió.

En algunes àrees, els sistemes d’informació local estan tenint un paper important en les activitats de partenariat i de regeneració. D’una banda, proporcionen dades per informar i millorar tots els estadis de


12

disseny de les polítiques i dels processos de provisió. I de l’altra, contribueixen al desenvolupament de tres aspectes clau del llibre blanc del govern local, ja que afavoreixen les polítiques que promocionen l’apoderament i la descentralització, el treball preventiu i les intervencions primerenques, i enforteixen la responsabilitat.

També són beneficiosos per recollir i analitzar les dades dels partenariats i d’altres organitzacions. Aquesta informació sovint està més actualitzada o més detallada geogràficament que les dades del govern central i de les seves agències. Finalment, amb freqüència, són un catalitzador per a una cultura més analítica i més centrada de les activitats de regeneració.

Local Information Systems: A review of their role, characteristics and benefits http://www.communities.gov.uk/pub/582/LocalInformationSystemAreviewoftheirrolecharacteristicsandbenefits id1508582.pdf

Bèlgica

Projecte de llei sobre redistribució del treball en el sector públic Chambre des Répresentants de Belgique

Aconseguir un pacte generacional en el marc d’una política d’ocupació global, que incrementi la taxa d’ocupació dels treballadors d’edat avançada, és un dels objectius importants del govern belga.

Després d’aplicar la mesura en el sector privat, ara es considera indispensable prendre mesures apropiades en el sector públic a fi d’aconseguir realitzar una política de personal proactiva que presti una atenció especial als treballadors d’edat avançada i que institueixi una flexibilitat d’horaris i de temps de treball per a aquest co lectiu. És per això que el projecte de llei, que s’està debatent a la Cambra de Representants, proposa modificacions de la llei vigent.

En primer lloc proposa flexibilitzar el règim de jubilació anticipada que permeti treballar a mitja jornada. La normativa vigent estableix un termini màxim de cinc anys per poder treballar a mitja jornada. Ara el treballador podrà mantenir aquest règim fins a la data de la jubilació obligatòria.

D’altra banda, el nou text comporta transferir diverses competències relatives a la distribució de temps als municipis i a les regions. Les regions hauran de decidir en quina mesura s’aplicaran aquests nous drets. Finalment, cal tenir en compte que el ministre competent haurà de presentar cada any a les cambres legislatives federals un informe amb els resultats de l’aplicació de la llei.

Projet de loi modifiant la loi du 10 avril 1995 relative à la redistribution du travail dans le secteur public http://www.lachambre.be/FLWB/PDF/51/2880/51K2880002.pdf

Països Baixos

Les organitzacions sense afany de lucre marquen la diferència? Netherlands Bureau for Economic Policy Analysis

Quines condicions s’han de donar per estimular i afavorir la presència i activitat de les organitzacions sense afany de lucre? Aquesta és la pregunta principal que vol respondre el marc conceptual presentat en el text.


13

El marc conceptual és una pauta interpretativa i de decisió sobre si en determinats mercats socials cal articular polítiques específiques de suport i estímul a les organitzacions sense afany de lucre com a prestadores de serveis de qualitat, en comptes que siguin empreses les que ho facin. Tot i que els autors se centren en els casos de l’atenció i cura de les persones, l’atenció a la infància i les polítiques actives d’ocupació adreçades a la reinserció laboral (welfare to work), el marc es pot aplicar en diversos mercats on hi hagi presència activa dels dos tipus d’organitzacions.

El punt de partida és entendre les organitzacions sense afany de lucre (OSAL) com a mecanismes correctors de les mancances del funcionament del mercat.

En segon lloc, es tracta de detectar les fallades i iniquitats del mercat (informació asimètrica per als diversos grups socials, externalitats, provisió no equitativa, etc.) existents i si això fa que les OSAL adoptin el rol de defensors de la societat en general, o prestin serveis de qualitat per a determinats grups que estan exclosos i els facin accessibles determinats béns i serveis.

El tercer punt és si les OSAL marquen realment la diferència respecte de les organitzacions amb afany de lucre pel que fa a la qualitat i accessibilitat dels serveis que presten. Si no hi ha diferències significatives, llavors les mancances del mercat es poden atacar via regulacions generals que no tinguin en compte la naturalesa dels ens prestadors.

Però si realment hi ha diferències en termes d’accés i qualitat i encara hi ha mancances del mercat residuals, llavors cal que es compleixin tres condicions més abans de fer polítiques d’estímul i suport a les OSAL com a prestadores de serveis. Aquestes tres condicions són: que la prestació no es pugui mesurar en termes quantitatius, que els subsidis o ajuts públics (tant econòmics com en forma de personal) que es vulguin implantar no generin una proliferació de les OSAL, ni que facin que a les empreses mercantils els surti a compte passar a ser organitzacions sense afany de lucre.

Do non-profits make a difference? Evaluating non-profit vis-à-vis for-profit organisations in social services http://www.cpb.nl/eng/pub/cpbreeksen/document/142/doc142.pdf

L’impacte del mercat en la prestació de serveis d’atenció a la infància Centraal Planbureau

La nova Llei d’atenció a la infància del 2005 va canviar el sistema de finançament de la prestació d’aquests serveis, i fa que els pares siguin els que decideixin lliurement de qui rebran la cura i assistència infantil, i estimula, així, el mercat dels serveis de cura i atenció a la infància.

El gener de 2005, el Govern va elaborar la Llei d’atenció a la infància (Childcare Act) que va canviar el sistema de finançament de la prestació d’aquests serveis. Prèviament, bona part dels fons públics destinats a sufragar aquestes despeses anaven directament als prestadors d’aquests serveis (amb afany de lucre i sense) sota la forma de subsidis del govern local. En canvi, ara els fons van directament als pares perquè decideixin lliurement de qui rebran la cura i l’assistència infantil, fet que estimula, així, el mercat dels serveis de cura i atenció a la infància.

Els autors comparen la prestació de serveis en el període 1999-2001, quan funcionava el sistema antic, amb la que hi ha després de la introducció de la nova llei, i constaten certs canvis importants: es detecta un desplaçament d’aquests serveis de les àrees socialment i econòmicament més deprimides, cap a altres mercats i zones amb població més benestant.


14

Això ha passat simultàniament al creixement i la proliferació de la proporció d’agents prestadors amb afany de lucre i amb la contracció dels mercats, que en el sistema anterior estaven copats per agents prestadors sense afany de lucre. Aquest canvi té dues lectures: d’una banda, és un exemple clar del millor encaix del mercat a la demanda real, però, de l’altra, confirma la necessitat de prendre certes precaucions, si no es vol deixar desassistides zones i estrats de població.

Quant a la comparació entre ens prestadors amb afany de lucre o sense, a banda del canvi apuntat anteriorment, es constata que la caiguda de l’oferta de serveis és especialment acusada en aquelles zones deprimides i que en l’anterior sistema les organitzacions sense afany de lucre l’havien copat. És a dir, si no hi ha un sistema d’ajuts o subsidis per a aquestes zones i grups poblacionals, tal com existia en l’anterior sistema, no hi haurà cap garantia de la plena satisfacció d’aquestes demandes. Per això recomanen que cal dissenyar polítiques específiques, fetes a mida per a zones i grups concrets, i no genèriques, per evitar problemes.

The impact of market forces on the provision of childcare: Insights from the 2005 Childcare Act in the Netherlands http://www.cpb.nl/.

Finlàndia

Els homes i la política d’igualtat de gènere Ministry of Social Affairs and Health

La relació entre els homes i la igualtat de gènere és un tema nou a Finlàndia. Hi ha dues perspectives per abordar aquesta relació: la igualtat de gènere necessita els homes, i els homes necessiten la igualtat de gènere.

L’objectiu general és incorporar els homes a les polítiques de gènere, a través de vies diferents: augmentar les polítiques de gènere en què els homes són el centre de referència, promocionar la seva participació en el debat o potenciar el gènere com a política dominant, sempre des de la perspectiva que involucra ambdós sexes.

Tot i que les accions que es poden portar a terme són nombroses, se’n prioritzen set. En algunes, l’objectiu principal és millorar l’estatus dels homes, com ara esmenar la legislació sobre permisos familiars per donar suport a la implicació dels pares o formar els professionals sanitaris perquè promoguin la participació dels pares en les atencions maternals i pediàtriques. En d’altres, l’impacte afecta positivament tots dos sexes o actua sobre els efectes que els homes tenen sobre l’estatus de les dones, com són les campanyes adreçades als clients de les prostitutes.

El fet que es tracti d’un tema relativament nou provoca que la recerca concentri gran part de les propostes. Així, algunes universitats ja han establert línies d’estudis sobre els homes i la masculinitat des d’una perspectiva de gènere, però encara cal institucionalitzar aquests estudis. Una altra línia d’investigació hauria d’explorar les connexions entre els homes i la violència, mitjançant la recerca estadística sobre els homes com a víctimes i com a perpetradors de violència.

En l’àmbit de les estadístiques sobre igualtat de gènere, també cal qüestionar-se els seus centres d’interès. De fet, tradicionalment, s’han centrat en els temes rellevants per a les dones i n’han desestimat d’altres que són més importants des de la perspectiva masculina, com ara la distribució per gènere de les decisions de custòdia sobre els fills en els casos de divorci.


15

Men and Gender Equality Policy http://www.stm.fi/Resource.phx/publishing/store/2007/02/hu1171371965657/passthru.pdf

Els negocis orientats al manteniment de la capacitació en l’àmbit laboral

Ministry of Social Affairs and Health

El treball cada vegada requereix un coneixement més intensiu ja que aquest actiu intangible adquireix una major rellevància estratègica. Aquest informe es basa en l’anomenat model danès, combinat amb el paradigma finlandès de la capacitació laboral.

El model danès de gestió dels actius intangibles utilitza la comptabilitat del capital inte lectual, que són estructures basades en una certa lògica i que tenen com a elements principals la narrativa del coneixement, els reptes de la gestió i les iniciatives, i els indicadors.

Però aquest model rarament té en compte els aspectes relacionats amb la salut. El sistema de manteniment de la capacitació laboral finlandès, en canvi, és pràcticament l’únic a escala internacional que aborda els problemes de salut ocupacional. I aquesta perspectiva és especialment rellevant en un context d’envelliment de la població activa i d’abandó del mercat laboral en edats cada cop més joves.

El projecte, que s’ha portat a terme en cooperació amb dues companyies finlandeses, mostra que el benestar del personal té molts vincles amb el negoci actual de les companyies. El repte és identificar aquests vincles. De fet, indica que el benestar del personal ha d’estar en el centre estratègic de l’organització del coneixement intensiu.

Business-oriented maintenance of work ability http://www.stm.fi/Resource.phx/publishing/store/2007/03/hu1173259026974/passthru.pdf


16

Organismes internacionals

Canvi climàtic i aspectes de l’adaptació dels recursos hídrics Unió Europea

L’increment de les temperatures provocat pel canvi climàtic produirà, en els propers anys, irregularitats hidrològiques en forma d’inundacions i de sequeres. En aquest context, l’aigua esdevindrà un recurs crític tant per al benestar dels ciutadans com per a l’economia..

L’informe avalua els punts forts i els punts febles de les polítiques hidrològiques actuals dels països de la Unió Europea i les modificacions que s’hauran d’introduir per adaptar-les al nou escenari.

En termes generals es constata que tots els països són conscients de la necessitat de prendre mesures d’adaptació. De fet, en la major part de països se n’estan començant a planificar o a desenvolupar algunes, fonamentalment relacionades amb la protecció contra les inundacions i la conservació de la línia costanera. Tanmateix, encara queda molta feina per fer, com ho demostra el fet que molt pocs països disposin de plans nacionals d’adaptació al canvi climàtic, mesures de gestió de l’escassetat d’aigua o sistemes de planificació a llarg termini del subministrament hídric.

En el cas espanyol, destaca la recent publicació del Pla nacional d’adaptació al canvi climàtic, que estableix un marc de referència per a la coordinació entre administracions públiques en les activitats d’avaluació d’impactes, vulnerabilitat i adaptació al canvi climàtic.

Una vegada, doncs, assolida la fase de sensibilització per part dels governs, es fa necessari accelerar l’adopció de mesures concretes entre les quals cal destacar com a més urgents: la protecció dels ecosistemes que afavoreixen la preservació dels recursos hídrics, l’adopció de mesures per a la reducció del consum d’aigua, la posada en marxa de campanyes informatives i de conscienciació i la reducció dels índexs de contaminació de l’aire i de l’aigua.

La cooperació amb la societat civil i amb el sector empresarial i la implicació de tots els àmbits de govern són estratègies que poden contribuir decisivament a incrementar l’efectivitat i la rapidesa en el desenvolupament d’aquestes mesures; de fet en molts països —com ara Suècia, Finlàndia, Holanda o Hongria— s’està potenciant el paper dels governs locals tant en l’aplicació de mesures d’adaptació com en la recollida i la transmissió de dades de seguiment mediambiental.

Climate change and water adaptation issues http://reports.eea.europa.eu/technical report 2007 2/en/eea technical report 2 2007.pdf

La incidència de la criminalitat a la UE Unió Europea

En termes generals, la criminalitat ha disminuït en el conjunt de la UE en els darrers deu anys. De fet, l’estudi revela que l’any 2004 un 15% dels europeus afirmaven que havien estat víctimes d’un acte delictiu o criminal davant el 21% del 1995; les úniques excepcions a aquesta tendència han estat Bèlgica i els Països Baixos.

Des d’una perspectiva comparada, s’analitzen els índexs de delinqüència a la UE-15 més Polònia, Hongria i Estònia. El marc empíric utilitzat són les dades de l’Informe sobre criminalitat i seguretat a Europa provinents d’una enquesta amb més de 41.000 participants.


17

Comparativament, els estats membres on la criminalitat és més elevada són, per aquest ordre, Irlanda, el Regne Unit, Estònia, els Països Baixos, Dinamarca i Bèlgica. Per contra, Espanya, Hongria, França, Àustria i Grècia estan entre els estats que mostren una criminalitat més baixa. En relació amb el sentiment de seguretat o inseguretat, un 30% dels europeus temen ser víctimes d’un robatori i el mateix percentatge declaren que no se senten segurs al carrer.

Pel que fa a les dades sobre l’Estat espanyol en particular, es constata que l’índex de criminalitat s’ha reduït d’un 50% des de l’any 1989 —evolució que ha permès a l’Estat espanyol passar de les posicions capdavanteres a les darreres del rànquing de delinqüència—, si bé els delictes de robatori i els relacionats amb les drogues són més presents que en cap altre país europeu i la percepció sobre l’efectivitat de la policia és inferior a la mitjana europea.

The burden of crime in the EU http://www.europeansafetyobservatory.eu/downloads/EUICS%20-%20The%20Burden%20of%20Crime%20in%20the%20EU.pdf

Informe del Parlament Europeu sobre els serveis socials d’interès general a la Unió Europea Unió Europea

Mercat o servei públic, principi de subsidiarietat o valors compartits a escala europea, diversitat de sistemes d’organització o igualtat de drets i descentralització de més recursos financers, associada a la descentralització de competències a escala regional o local, són els dilemes principals que han d’afrontar els sistemes de serveis socials europeus.

L’actual context econòmic i social ha fet emergir un seguit de reptes de fort impacte en un dels pilars del model social europeu: els serveis socials d’interès general. L’informe planteja la necessitat de donar un tractament diferenciat a aquest tipus de serveis i els eixos de transformació necessaris d’un sector que, d’altra banda, té una importància econòmica, laboral i de cohesió social clau.

Entre les recomanacions amb què conclou l’informe cal destacar les següents:

- La necessitat de conciliar els interessos de mercat i de servei públic mitjançant les normes relatives a la competència, els ajuts públics i al mercat en general.

- El respecte a la diversitat de modalitats d’organització i de gestió.

- La creació de partenariats publicoprivats per tal de vetllar per l’interès general i perquè les prestacions siguin eficaces i de qualitat.

- La necessitat de crear un marc jurídic clar per a aquests serveis que pugui, especialment, protegir les formes de treball més comunes en aquest sector, com són el treball de les dones, la flexibilitat del repartiment del temps de treball, el treball a temps parcial i el recurs al voluntariat.

- L’assignació de finançament en els processos de descentralització de competències a escala regional o local.

Informe sobre los servicios sociales de interès general en la Unión Europea http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?pubRef=-//EP//TEXT+REPORT+A6-2007-0057+0+DOC+XML+V0//ES&language=ES


18

Sistema danès per a tothom? La «flexiguretat» International Monetary Found

El model danès de «flexiguretat» ha cridat l’atenció de molts governs europeus pel grau de compatibilitat que permet entre la flexibilitat en el mercat laboral i la protecció social. Ara bé, més enllà de les seves singularitats, és exportable a altres països?

L’obra analitza comparativament l’evolució entre el 1960 i el 2002 dels indicadors econòmics de 19 països, entre els quals figura l’Estat espanyol, per mostrar les seves característiques, els seus punts forts i els seus punts febles.

Certament el model de «flexiguretat» adoptat per Dinamarca ha tingut efectes positius en les taxes d’atur, de creixement econòmic, d’endeutament públic i de beneficis socials com a resultat de l’aplicació d’una combinació de mesures de flexibilització del mercat de treball, d’impuls de les polítiques actives d’ocupació, d’increment de la pressió fiscal sobre el salari i d’aplicació d’una normativa més restrictiva sobre els beneficiaris de subsidis per desocupació.

No obstant això, altres aspectes mostren les dificultats per a la seva exportació íntegra. L’economia danesa ha combinat tradicionalment la flexibilitat laboral amb una elevada protecció social i, per tant, aquest model no ha significat un canvi substancial del seu marc econòmic. A més, per fer-lo viable cal un índex d’atur reduït i uns pressupostos públics abundants. En canvi, altres països han aconseguit reduir els índexs d’atur per mitjà de fórmules menys costoses.

Així, el model no pot ser adoptat com a solució universal, però sí que té aspectes clau que poden ser d’utilitat en altres països. D’una banda, el consens social aconseguit respecte a la necessitat de flexibilitzar el mercat laboral i respecte a la necessitat de desenvolupar noves polítiques d’ocupació, i de l’altra, la capacitat d’adaptació del model per part del govern danès als reptes que s’han anat produint.

Danish for All? Balancing Flexibility with Security: The Flexicurity Model http://www.imf.org/external/pubs/ft/wp/2007/wp0736.pdf

L’Informe global de les tecnologies de la informació World Economic Forum

Dinamarca, Suècia, Singapur i Finlàndia encapçalen el rànquing de 122 països d’arreu del món sobre el grau de desenvolupament de les tecnologies de la informació i les comunicacions. L’Estat espanyol figura en la posició

Els indicadors que s’han tingut en compte per elaborar-lo són l’existència d’un context favorable al desenvolupament de les TIC, la preparació tècnica dels diversos actors socials —individus, empreses i organismes oficials— i el seu grau d’ús.

Aquesta edició mostra com les tecnologies de la informació han esdevingut un factor imprescindible per al desenvolupament de la innovació i, per tant, per al creixement econòmic d’un país, ja que han transformat la vida quotidiana dels ciutadans d’arreu del món: des de la seva manera de treballar fins a la manera d’aprendre, de divertir-se o de relacionar-se.


19

En aquest sentit, l’experiència dels països nòrdics demostra la importància de les polítiques educatives, de promoció de la innovació i de foment de l’ús de les TIC per a l’increment de la competitivitat d’un país en aquest terreny.

Des de la perspectiva local, l’informe destaca la confluència de tres tendències en les properes dècades que afectaran els rànquings: el manteniment de la descentralització de competències dels governs nacionals envers els governs municipals, la maduresa de les estratègies d’externalització i de privatització, i l’emergència de les ciutats com a actors econòmics i socials globals.

Aquest nou context fa necessari, d’una banda, incrementar la disponibilitat d’indicadors sobre la realitat local, especialment pel que fa al grau de competència quant a les TIC, i de l’altra, la intensificació de l’ús de noves tecnologies als governs municipals.

DUTTA, Soumitra; MIA, Irene (eds.) (2007). The Global Information Technology Report. Connecting to the networked economy. Geneve: World Economic Forum.

Joves i ocupació European Foundation for the Improvement of Living and Working Conditions

Les diferències interregionals existents a Europa fan que els àmbits locals i regionals emergeixin com a dimensions estratègiques a l’hora d’aplicar polítiques d’ocupació juvenil i que la implicació de tots els actors socials sigui un element clau del seu èxit.

La situació laboral dels joves a Europa planteja una gran diversitat de necessitats i de dèficits als quals cal respondre per mantenir els índexs de cohesió social, competitivitat econòmica i sostenibilitat de l’Estat del benestar.

En el context de buscar fórmules per incrementar l’ocupació, l’informe se centra específicament en l’estudi de la situació laboral dels joves a vint-i-sis països europeus —entre els quals s’inclou l’Estat espanyol— en aspectes com ara la desocupació, el marc regulador, els programes ocupacionals dirigits a aquest co lectiu i el paper dels agents socials.

Les dades mostren un panorama on emergeixen reptes importants: la desocupació juvenil duplica la desocupació mitjana —amb dotze països amb taxes d’atur juvenil per sobre del 20%, inclosa Espanya—, continuen existint diferències de gènere —per exemple, en termes de taxes d’atur— i aquest grup de població és el més vulnerable a les conseqüències de les davallades econòmiques.

Entre els aspectes positius cal destacar la prioritat creixent que s’està donant, a tots els països, a les polítiques d’ocupació destinades als joves, amb mesures que van des de la promoció dels emprenedors fins a les polítiques de «segona oportunitat» o a sistemes de regulació que protegeixen específicament els drets laborals d’aquest co lectiu.

Youth and work http://www.eurofound.europa.eu/pubdocs/2006/100/en/1/ef06100en.pdf


20

Permisos de paternitat i maternitat a les empreses europees European Foundation for the Improvement of Living and Working Conditions

Continua existint un biaix de gènere i grans diferències entre països europeus en la decisió dels treballadors i les treballadores d’acollir-se a permisos de paternitat i maternitat. Les causes d’aquesta situació van des de factors socials o politicolegals, com ara la manca de suport financer, fins a factors laborals, com ara les cultures organitzacionals de les empreses.

En aquest treball s’analitzen, des d’una perspectiva comparada, els drets a permisos de paternitat i maternitat a vint-i-un països europeus —inclosa Espanya—, l’ús que se’n fa i els factors que en determinen els beneficiaris potencials. La conciliació de la vida laboral i personal és un tema prioritari tant a l’agenda política de la Unió Europea com de la resta de governs nacionals, regionals i locals europeus.

Els principals factors que incideixen en la decisió dels empleats i les empleades són els aspectes econòmics, l’existència de serveis complementaris —com ara les llars d’infants—, les possibilitats de reduir la jornada laboral i les cultures organitzatives.

Suècia, Eslovènia i Finlàndia són els tres països capdavanters en el nombre de pares que s’acullen a aquest tipus de beneficis, i la República Txeca, Xipre, Letònia, Hongria, Alemanya, Polònia i Espanya són els que estan a la cua.

D’entre les principals implicacions polítiques que mostren els seus resultats, cal destacar-ne dues. La primera seria la influència de la regulació legal existent, sobretot en relació amb el seu caràcter retribuït, en la propensió dels pares d’acollir-se a aquest tipus de beneficis. I la segona seria la resistència que continua existint per part de les empreses a la concessió d’aquest tipus de drets, tot i que només un 11% afirmen que la concessió d’aquests drets els ha comportat problemes. Així, la identificació i difusió de bones pràctiques pot ser una mesura molt efectiva per superar aquestes reticències.

Parental leave in European companies http://www.diba.cat/butlletins/detallBinocle.asp?id=1871

Polítiques de benestar en la regió de la UNECE: per què tantes diferències? Nacions Unides

No hi ha dubte que el model d’Estat del benestar europeu i l’americà tenen grans diferències, no només pel que fa a la configuració, sinó també, i sobretot, pel que fa a la protecció social que ofereixen. Quines en són les causes? I, d’altra banda, es pot parlar d’un model únic d’Estat del benestar europeu?

En el marc del debat sobre la sostenibilitat de l’Estat del benestar, el document analitza i compara els sistemes de benestar social nord-americà i europeu, així com els europeus entre sí.

Les xifres i lustren amb claredat la diferència en el volum de despesa invertida en la redistribució de la riquesa entre rics i pobres existent als països europeus i als Estats Units: a Europa es dedica el 20% de la despesa pública a les polítiques de benestar davant del 10% que hi dediquen els EUA.

Les causes d’aquestes diferències són diverses, com ara l’existència a Europa de sistemes electorals proporcionals que tendeixen a generar més atenció a la redistribució de la riquesa, o la fortalesa dels partits socialistes i comunistes, que als Estats Units no han tingut mai un paper rellevant.


21

Altres causes són la protecció de la propietat privada que fa el sistema constitucional americà en contra de l’expropiació i de la redistribució, o la percepció per part dels ciutadans sobre l’origen de la pobresa: els europeus la veuen com el resultat de la manca d’oportunitats i els nord-americans com el resultat de la manca d’esforç.

La comparació entre els estats de benestar europeus demostra que dels quatre models en què es poden agrupar (nòrdic, anglosaxó, continental i mediterrani), el primer és el més eficaç, però també el més costós. Aquests dos factors el fan difícilment exportable.

Així, els països de l’Europa occidental, especialment els continentals i els mediterranis — França, Alemanya, Itàlia i Espanya—, tenen sistemes de protecció social excessivament reguladors, la qual cosa provoca ineficiències en les seves economies. Ineficiències que, combinades amb l’allargament de l’esperança de vida i l’increment de la despesa sanitària, poden comprometre la seva sostenibilitat futura.

És aconsellable, doncs, que les noves democràcies de l’Europa central i de l’est optin pel model anglosaxó.

ALESINA, Alberto (2007). Welfare Policies in the UNECE Region: Why so Different?. Geneva: United Nations. Economic Commission for Europe

És perjudicial la decadència urbana? És negativa, també, la revitalització urbana? National Bureau of Economic Rersearch- NBER

Encara no hi ha una conclusió científica unívoca sobre els efectes de la revitalització urbana en els barris més desafavorits, ja que, d’una banda, pot comportar una escalada del preu de l’habitatge, però, de l’altra, el deteriorament de les ciutats pot generar una reducció de les oportunitats laborals i de la qualitat dels serveis públics municipals.

El document avalua quina és la millor alternativa sobre la base de les preferències dels ciutadans segons les dades de l’Informe americà de l’habitatge.

Els resultats posen de manifest que, en general, les famílies estarien disposades a assumir un cost d’entre un 1% i un 3% dels seus ingressos per a la millora de la qualitat de la vida a la ciutat que resultaria de la revitalització urbana. Les variables que mostren una relació més directa amb la voluntat de pagar per la millora urbana són la renda, el nivell educatiu i el fet de no tenir fills.

Es pot concloure, doncs que, atesa la potencial inversió que farien les famílies per millorar la qualitat de les ciutats, la revitalització aporta més avantatges —i satisfacció— per als residents que el deteriorament. Les famílies únicament es poden veure perjudicades en aquest procés si l’increment de preus, de l’habitatge o d’altres béns, que en resulta supera la seva voluntat de pagar. No obstant això, l’experiència demostra que aquest efecte negatiu únicament es produeix quan s’afegeixen altres interessos de mercat.

VIGDOR, Jacob L. (2007). Is Urban Decay Bad? Is Urban Revitalization Bad Too?. Cambridge: National Bureau of Economic Research


22

Associacions del món local

Guia per a la implantació d’un sistema de costos a l’Administració local Federación Española de Municipios i Provincias (FEMP)

El valor afegit d’aquesta guia és que la metodologia emprada permet calcular els costos directes i indirectes de les prestacions municipals, més enllà de la comptabilitat pressupostària que es limita a calcular les despeses registrades en els programes comptables. Els serveis que tracta són els d’atenció social, d’esports i de gestió de residus.

L’objectiu és implantar un sistema de costos a l’Administració local que suposi la millora de la gestió pública i de l’eficiència, un canvi en la cultura organitzativa, un increment de la transparència i una millora en la competència entre ajuntaments, derivada de la capacitat de comparar els seus respectius sistemes de gestió.

El cost final de cadascun dels serveis incorpora els costos directes de la prestació i també els indirectes, com per exemple la despesa del personal multifuncional, és a dir, que afecta diverses prestacions; els costos derivats de la prestació del servei, i els costos transversals que afecten altres programes.

Així, en el cas dels serveis socials, un cost indirecte seria l’amortització dels actius, mentre que per als serveis esportius, o de residus, els costos d’amortització serien directes. Per tal que els indicadors siguin efectius, cal que els seus atributs destaquin per la seva fiabilitat, factibilitat econòmica, comparabilitat, sensibilitat als canvis, objectivitat i accessibilitat.

La guia proposa un sistema d’indicadors de gestió per a cadascun dels serveis comentats en què s’inclouen indicadors d’activitat, econòmics i d’entorn. Així, per exemple, els serveis socials estableixen indicadors com ara l’índex de casos atesos (indicador d’activitat), el percentatge de despesa corrent (indicador econòmic), la informació i l’orientació individual (indicadors de costos) o l’índex de població dependent (indicadors d’entorn).

En definitiva, tot aquest complex sistema de costos de gestió permet als ajuntaments calcular de manera efectiva els costos reals d’un determinat servei per tal d’adaptar l’estructura pressupostària i d’organització de gestió a la realitat.

Guia para la implantación de un sistema de costos en la Administración Local http://www.femp.es

Cap a una estratègia nacional de millora Local Government Association (LGA)

Els reptes als quals s’ha d’enfrontar el govern local, com ara la globalització, els canvis demogràfics, el canvi climàtic o l’increment de l’ús de les noves tecnologies repercuteix en la provisió d’uns serveis millors i de qualitat, en l’increment de la complexitat local o en la necessitat de construir comunitats cohesionades i sostenibles que puguin fer front a la nova realitat.

Estableix les prioritats estratègiques de millora per a la provisió de serveis i de recursos del govern local britànic, emmarcades al llibre blanc del govern local Comunitats fortes i pròsperes.


23

Destaca, a més, alguns elements clau que ha de tenir present la nova estratègia de millora del govern local, com ara l’impuls del lideratge local i del treball en partenariats o la implicació activa i passiva dels barris.

Així mateix, aquesta nova estratègia implica redefinir les relacions entre els àmbits territorials, és a dir, entre l’àmbit local, el regional i subregional i el nacional. L’objectiu principal d’aquesta reorganització és millorar l’arquitectura institucional per tal que sigui eficient, efectiva, accessible i responsable.

Per això, l’àmbit local, responsable final de la seva pròpia millora, ha d’exercir un paper de líder, així com l’àmbit regional ha de servir de coordinador i l’àmbit nacional ha d’impulsar i facilitar els contactes supraregionals per a la solució de problemes similars en llocs territorialment distants.

Finalment, i durant tot el període de desenvolupament de l’estratègia de millora, cal racionalitzar l’arquitectura institucional existent; desenvolupar una àmplia aproximació local a la millora i una base de dades rigorosa dels èxits i dificultats d’aquesta estratègia.

Towards a national improvement strategy http://www.lga.gov.uk/Documents/Publication/towardsnationalimprovementstrategy.pdf

Prevenció de les discriminacions, promoció de la igualtat: com responen les grans ciutats? Maires de Grandes Villes

L’objectiu és identificar i difondre les diverses actuacions dutes a terme pels municipis a favor de la igualtat, a partir dels resultats d’una enquesta efectuada a dirigents polítics locals.

L’informe exposa els compromisos adquirits pels electes municipals per lluitar contra les discriminacions, tant de caràcter local com global, segons les característiques d’organització de cada municipi. Així, alguns dels compromisos impliquen una reforma de la mateixa organització amb la incorporació de nous serveis interns de vocació transversal, o amb la insta lació de comissions extramunicipals per desenvolupar polítiques d’igualtat.

En relació amb la incorporació de mesures contra la discriminació en les polítiques locals, l’informe recull les iniciatives dels electes en sis àrees: actuacions d’ajuda a les víctimes de les discriminacions, adaptació dels serveis municipals a l’heterogeneïtat de la població resident, desenvolupament d’accions de sensibilització per lluitar contra els prejudicis, prevenció de les discriminacions en l’accés a l’habitatge, prevenció de les discriminacions en l’accés al mercat de treball i desenvolupament de campanyes de sensibilització a les escoles, a les entitats esportives i als espais d’oci.

Pel que fa a les actuacions a favor de les persones discriminades, la major part de respostes manifesten la preocupació dels electes locals d’ampliar la gamma de serveis municipals per tal de cobrir les necessitats de tots els ciutadans, així com d’adaptar els seus serveis als problemes de les persones discriminades. Un tipus d’actuació recorrent és la creació de grups de treball sobre el tema de la igualtat home-dona i sobre el desenvolupament d’accions de sensibilització contra la violència de gènere.

Finalment, els electes exposen els plans d’acció i de sensibilització sobre la prevenció de les discriminacions i la promoció de la igualtat dins de la seva pròpia organització com a actuacions per a la promoció de la igualtat en el si de la gestió dels recursos humans.


24

Prévention des discriminations, promotion de l'égalité: que répondent les grandes villes et agglomérations à la HALDE? http://www.grandesvilles.org/IMG/pdf LaHalde.pdf

Manifest de les ciutats de l’extraradi Association des Maires Ville & Banlieue de France

La mala imatge d’aquestes zones urbanes de França ve donada per l’existència d’una situació real de degradació en infraestructures, econòmica, social i cultural, i pel fracàs de la política de ciutat que, històricament, s’havia centrat a intentar solucionar els problemes de tipus urbanístic sense incorporar una visió integral dels problemes

L’informe, que té per objectiu avaluar la situació dels barris de l’extraradi i presentar una sèrie de propostes per millorar la seva qualitat de vida, presenta un conjunt ampli de propostes que es poden agrupar temàticament en:

- Recursos dels municipis: per tal de corregir les desigualtats fonamentals derivades de la disparitat de recursos entre diverses comunitats urbanes, amb mesures com ara el reforçament de les entitats responsables i la seva regulació, la revisió de la fiscalitat local o l’aplicació de mecanismes eficaços de solidaritat entre els municipis més vulnerables.

- Desenvolupament del territori: la renovació urbana s’ha d’inscriure dins d’una política ambiciosa de desenvolupament, d’equipaments i de transports per als barris, mitjançant l’increment de la inversió a les ciutats i l’impuls d’una xarxa de transports eficient.

- Intermunicipalitat: incrementar els criteris de democràcia i solidaritat a les àrees metropolitanes.

- Diferències entre els municipis de la IIle-de-France: disminuir-les mitjançant l’aplicació de programes integrals de desenvolupament, de renovació urbanística o d’afavoriment de la dispersió de pols industrials al llarg del territori de la regió i diversificar, així, l’economia.

- Habitatge: iniciar una política nacional que permeti l’accés a l’habitatge amb l’increment de la construcció de qualitat, el reforçament dels habitatges socials, la inversió en projectes de renovació o el foment de l’habitatge sostenible.

- Cohesió social: per tal de mantenir i activar els mecanismes de la política de ciutat caldrà, entre d’altres, afavorir els processos d’associació i de participació ciutadana.

- Educació: el desenvolupament d’una educació d’exce lència és un dels mecanismes per reduir les desigualtats.

- Prevenció i seguretat: reforçar la prevenció, la qualitat i la quantitat de les forces de seguretat o reinventar la policia de proximitat.

- Inserció i ocupació: millorar l’organització i la coordinació de les polítiques d’inserció o revitalitzar les polítiques d’inserció existents.

- Lluita contra les discriminacions: defensar la laïcitat, la neutralitat de l’espai públic i dels serveis públics, instaurar un ensenyament cívic universal a les escoles o mobilitzar de manera transversal les institucions de les àrees metropolitanes mitjançant campanyes d’informació i de sensibilització.

Manifeste des villes de banlieue http://www.ville-et-banlieue.org/doc/Manifeste des villes de banlieue 06-02-07.doc


25

Think tanks i fundacions estrangeres

Proveïdors de polítiques Center for Policy Studies

Els índexs de participació electoral existent i d’afiliació als partits són indicadors que i lustren el grau de desmobilització política dels ciutadans. L’ús de les iniciatives legislatives populars es revela com un po-tent instrument per invertir aquesta situació.

Els resultats de l’estudi revelen que el recurs de la iniciativa legislativa popular és utilitzat a vint-i-quatre dels cinquanta estats dels Estats Units, a Nova Zelanda i a Suïssa, i recentment ha estat intro-duït a Hongria, Letònia, Lituània, Eslovàquia, Eslovènia i Ucraïna.

L’evidència empírica dels Estats Units posa de manifest que els estats on s’aplica aquesta fórmula tenen, de mitjana, un 5% més de participació electoral que la resta, i que la seva utilització per vehi-cular-hi valors populistes —un dels arguments utilitzats per restringir-la— no és superior a la dels ca-nals parlamentaris.

La iniciativa legislativa ciutadana és un mitjà molt eficaç de reconnexió dels ciutadans amb el sistema polític i d’enriquiment del procés legislatiu, sempre que s’utilitzi com a complement dels estaments representatius. En aquest sentit, un dels seus grans valors afegits és la capacitat de retroalimentar-se, és a dir, de crear més demanda: la limitació de les restriccions per presentar iniciatives legislatives populars i la seva efectivitat —en forma d’aprovació de normatives concretes— dóna com a resultat un major interès dels ciutadans per fer-ne ús.

Supply side politics http://www.cps.org.uk/latestpublications/

Al meu pati de darrere: obrint el procés de planificació? Centre Forum

El mercat de l’habitatge britànic és cada vegada més inaccessible, ja que es construeixen pocs habitat-ges i els preus continuen augmentant. El document planteja un model de planificació urbanística que afavoriria l’increment de l’oferta d’habitatges i, per tant, el seu abaratiment, i permetria la participació dels veïns en el disseny dels plans urbanístics.

Una de les causes principals del problema radica en la mala planificació provocada per la manca d’in-centius financers que tenen els municipis per al desenvolupament urbanístic.

El sistema que es planteja parteix de la inversió de l’ordre del procés de planificació. En primer lloc, l’ajuntament instaria els propietaris de terrenys potencialment requalificables a proposar un preu hipo-tètic de venda; en segon lloc, es requalificarien els terrenys i, finalment, els constructors adquiririen el sòl —a un preu molt superior al preu proposat pels propietaris— a través dels ajuntaments i d’acord amb un pla de desenvolupament pactat prèviament amb els residents.


26

Aquesta estratègia permetria a les administracions locals capturar bona part del benefici de la requalifi-cació de terrenys i reinvertir-lo en habitatges socials, implicar les comunitats en el disseny urbanístic dels municipis, frenar la pujada de preus de l’habitatge, reduir els impostos municipals millorant la qualitat dels serveis públics i impulsar el trasllat de les indústries cap a zones deprimides a causa de la requalifi-cació del terreny industrial de les àrees benestants.

In my back yard: unlocking the planning system? http://www.centreforum.org/assets/pubs/in-my-back-yard.pdf

Innovacions a les administracions públiques: perspectives internacionals sobre la refor-ma de la funció pública Institute for Public Policy Research

Identificar els reptes actuals que han d’afrontar les administracions públiques en la reforma de la funció pú-blica i les mesures que cal adoptar per fer-hi front són els objectius d’aquesta publicació.

L’actual ritme de transformacions socials, econòmiques i tecnològiques fa necessari mantenir el procés de renovació de la funció pública per tal d’establir unes polítiques de recursos humans centrades en els resultats, millorar i fer més transparent el procés de presa de decisions, desenvolupar una cultura de l’aprenentatge i modificar els sistemes de capacitació i de formació per tal d’adaptar-los al context del segle XXI.

Aquests objectius s’han de fer efectius en el context de crisi del model de la nova gestió pública, hege-mònic fins fa uns anys.

Entre les disfuncions que l’han anat posant en qüestió, cal esmentar l’excessiva fragmentació de l’admi-nistració pública en organismes autònoms, la fractura entre les institucions de disseny de polítiques pú-bliques i les encarregades de la implantació, la pèrdua dels mecanismes de control dels òrgans adminis-tratius per part dels diversos àmbits de govern, la inhibició de la possibilitat de compartir coneixement o el dèficit democràtic.

En aquestes circumstàncies, impulsar la transformació dels sistemes de la funció pública passa per clari-ficar els rols i les responsabilitats dels directius i dels tècnics; adoptar la participació, la co laboració i la innovació com a principis que impregnin la gestió pública quotidiana, establir la gestió del coneixement com a objectiu de tots els àmbits administratius, incrementar la mobilitat dels funcionaris dins de la totali-tat del sector públic i adoptar una perspectiva integral en els processos de transformació que s’escome-tin.

Innovations in Government: International perspectives on civil service reform http://www.ippr.org.uk/publicationsandreports/publication.asp?id=538

Estratègies per donar suport a l’art i la cultura a la metròpolis Rand Corporation

En els darrers anys moltes ciutats dels Estats Units han vist créixer ràpidament el seu sector cultural sense afany de lucre. Partint de l’experiència de diverses ciutats, s’explora el panorama local actual quant a instru-ments de suport a les organitzacions culturals i les mesures d’adaptació necessàries per donar continuïtat a l’auge actual.

Les ciutats utilitzen una varietat de mecanismes de suport cultural, tant pel que fa a l’organització —un


27

organisme multifuncional o una combinació d’organismes públics i/o privats—, com pel que fa als contin-guts —ajudes econòmiques, assistència tècnica, organització d’esdeveniments artístics, publicitat del sector cultural o inversió econòmica activa.

No obstant això, el ritme amb què s’ha produït l’emergència del sector cultural no governamental ha dei-xat obsoletes la major part d’estructures de suport existents, cosa que ha provocat una forta competència entre organitzacions culturals per a l’obtenció d’ajudes i una manca de models organitzatius per donar estabilitat al sector en un context de transformació de la realitat urbana i de constrenyiment pressupostari.

La sostenibilitat de la revitalització del sector cultural urbà nord-americà exigeix l’adopció de mesures per aconseguir una estructura de suport cultural integrada, la inclusió del sector artístic en l’estratègia de des-envolupament econòmic de la ciutat i la promoció de la co laboració entre organitzacions artístiques i en-tre organitzacions artístiques i altres sectors econòmics i socials urbans.

Strategies for Sustaining Arts and Culture in the Metropolis http://www.rand.org/pubs/research briefs/2007/RAND RB9217.pdf

La taxa per circular per carretera: un full de ruta Social Market Foundation

Els problemes de congestió i de contaminació provocats pel trànsit han creat un consens polític al Regne Unit sobre la necessitat de prendre mesures per corregir-los. El document de treball formula un possible pla d’acció per a la implantació d’una taxa per circular tenint en compte els aspectes d’eficiència, d’acceptació pública i d’equitat del sistema.

El primer pas per al disseny òptim del pla d’acció és la identificació dels punts forts i els punts febles del sistema de transports, fent una radiografia de les congestions i de l’increment del trànsit i avaluant la situ-ació de les infraestructures de transport públic.

Una vegada dibuixat el panorama existent, caldria identificar clarament els objectius de la mesura i deter-minar-ne el finançament i els mecanismes de governança. Seguidament, caldria establir el tipus de taxa i el sistema tecnològic per aplicar-la, impulsar, tant pel que fa al govern nacional com al govern local, el consens necessari al voltant de la utilitat potencial de la taxa i desenvolupar-ne els mecanismes de segui-ment i avaluació.

La taxa per circular per carretera pot esdevenir, doncs, un instrument potent per transmetre als conduc-tors i als motoristes els costos dels desplaçaments per carretera sempre que es caracteritzi per la simpli-citat i la claredat.

En aquest sentit, la seva efectivitat es pot veure incrementada amb l’aprofitament de les sinergies genera-des per l’aplicació de mesures complementàries, com ara un impost de circulació proporcional als índexs de contaminació del vehicle, incentius fiscals a l’ús de vehicles híbrids, un sistema variable d’aplicació de la nova taxa condicionat a l’hora del dia i als índexs de congestió o la reinversió en infraestructures i transports públics dels ingressos aportats per la taxa.

Road User Charging: A Road Map http://www.smf.co.uk/index.php?name=UpDownload&req=viewdownloaddetails&lid=202


28

Eficiència i polarització del mercat de treball The Work Foundation

L’economia del coneixement ha donat a la innovació i a l’educació un valor de factor estratègic. El docu-ment de treball analitza l’impacte d’aquesta situació al Regne Unit en termes de desigualtat i de polarització social.

En contrast amb la situació dels anys vuitanta, l’economia del coneixement mostra un balanç positiu quant a nivells de desigualtat social: les diferències entre les retribucions més altes i les més baixes s’han estabilitzat i, a més, va augmentant el pes de les primeres.

Al contrari, doncs, del que es pronosticava fa uns anys, la intensificació de l’ús de noves tecnologies en el món laboral no ha provocat una expansió de les desigualtats, sinó que ha reduït la proporció de llocs de treball mecànics i rutinaris i ha incrementat la de llocs de treball que requereixen formació università-ria tant en segments superiors com en els inferiors del mercat de treball.

Malgrat aquestes tendències generals positives, l’economia del coneixement també té aspectes que cal corregir, com ara la incidència del fenomen de la sobrequalificació —present, fins i tot, entre les ocupa-cions que exigeixen un nivell de formació bàsic— o les menors oportunitats laborals per als treballadors sense graduació universitària.

La principal implicació de l’escenari apuntat és que, per tal d’aprofitar l’increment de capital humà gene-rat per la generalització de l’educació universitària, cal millorar la qualitat de l’ocupació —especialment la de retribucions inferiors— i de les institucions que relacionen el mercat de treball i el sistema educa-tiu.

La millora de la qualitat de l’ocupació tindria un altre efecte positiu indirecte en la retroalimentació de la demanda d’educació universitària ja que en milloraria els resultats laborals.

Efficiency and labour market polarisation http://www.theworkfoundation.com/Assets/PDFs/polerisation.pdf

La democràcia i els partits polítics Hansard Society

Els partits són una peça clau del sistema democràtic. Aquest recull d’articles de diversos autors planteja les mesures necessàries per corregir el seu distanciament creixent dels ciutadans i la transformació que haurien d’afrontar per tal d’adaptar-se als canvis que s’han donat en el sistema democràtic.

Entre les mesures més interessants per reduir el distanciament, destaquen la necessitat d’una recerca més aprofundida sobre les causes reals de la desmobilització política; la importància de la transparència i de l’exercici de retre comptes dels representants polítics i dels governs davant dels ciutadans, i el valor estratègic del desenvolupament de noves formes de participació que estableixin nous vincles entre els processos de presa de decisions i la societat civil.

En aquest sentit, un dels autors proposa un full de ruta per a la renovació dels partits polítics que té com a punts principals la transformació de les connexions entre els partits i les comunitats, el reforçament de


29

les funcions bàsiques dels partits, la descentralització de poder als governs locals i l’ampliació del paper dels partits polítics en tant que són espais de debat i de discussió.

Malgrat la diversitat de perspectives exposades, la idea en la qual coincideixen tots els autors és la impor-tància d’impulsar la mobilització política a escala local en tant que és un espai on els ciutadans es poden comprometre amb els seus interessos més immediats.

Això vol dir que els grups polítics locals han d’esdevenir fòrums més actius de debat sobre temes munici-pals, fomentar la participació ciutadana en els processos de presa de decisions municipals, incrementar la seva pluralitat de composició, actuar de pont entre la dimensió política local i la dimensió política nacio-nal i tenir un paper actiu en el període d’entre les eleccions i no només durant les eleccions.

Democracy and political parties http://www.democracyseries.org.uk/sites/democracyseries.org.uk/files/HANSARD%20DEM%20POLITICAL%20COMPLETE.pdf

Els canvis en la taxa de dependència a Espanya i la contribució de la immigració Caixa de Catalunya

La transformació de la piràmide poblacional espanyola ha estat el factor determinant de la modificació de la taxa de dependència espanyola: mentre el 1980 cada ocupat mantenia 2,16 inactius i aturats, l’any 2000 no-més en mantenia 1,64 i el 2006, 1,3.

El Pacte de Toledo (1995) va situar les bases de la reforma d’un sistema de pensions que, d’acord amb els paràmetres ocupacionals i l’envelliment relatiu de la població que en aquell moment es preveien, plan-tejava seriosos problemes de viabilitat a curt termini. Però la situació actual és l’oposada, sobretot pel que fa la taxa de dependència.

Les causes concretes d’aquesta evolució radiquen en tres fenòmens socials: l’aportació de la immigració en termes de població en edat activa i ocupats —entre el 2000 i el 2006 els immigrants aporten 2,2 mili-ons d’efectius a l’ocupació—, el fet que el gruix de la nodrida generació del baby-boom dels anys seixanta està dins del mercat de treball i el fet que l’increment dels dependents adults més grans de 64 anys ha estat més que compensat per la caiguda dels dependents menors de 16 anys.

En aquests vint-i-sis anys transcorreguts entre el 1980 i el 2006, l’estructura demogràfica de la població ha evolucionat d’una forma piramidal típica (amb una base més àmplia) a una forma d’urna. Això ha per-mès reduir la taxa de dependència i incrementar, per tant, la sostenibilitat de l’actual sistema de pensions i de seguretat social.

No obstant això, aquesta situació favorable és transitòria. Els baby-boomers estaran fora del mercat de treball d’aquí a vint anys i la poc nodrida generació actual de 0 a 25 anys estarà dins d’aquest mercat, amb la qual cosa els indicadors de dependència s’elevaran considerablement respecte als seus valors actuals.

Els canvis en la taxa de dependència a Espanya i la contribució de la immigració http://www.caixacatalunya.es/caixacat/cat/ccpublic/particulars/publica/pdf/it0307c4.pdf


30

Els reptes socioeducatius de les segones generacions d’immigrants Fundació Jaume Bofill

En el decurs del segle XXI s’anirà incrementant el nombre de segones generacions d’immigrants que for-maran part de diverses comunitats socioculturals a la vegada, com ara la del país de residència i la del país de procedència dels progenitors. Els mecanismes socials existents actualment, entre ells l’educatiu, hauran d’adaptar-se a aquest nou context.

En la mesura que la migració és un fenomen transnacional, l’òptica de la nació estat és inservible per gestionar la integració dels nouvinguts. Cal, doncs, adoptar una perspectiva transnacional que permeti conciliar l’exercici de drets i responsabilitats en diverses comunitats.

En el terreny educatiu, l’enfocament transnacional es tradueix en l’aplicació d’una metodologia didàcti-ca que fomenti la socialització en els valors dominants de la societat d’acollida, però respectant deter-minats trets culturals ètnics com ara la llengua o la religió. Tanmateix, les escoles no poden actuar en solitari: millorar les estructures econòmiques i la qualitat de les infraestructures per afavorir la igualtat d’oportunitats i reduir les tensions i estereotips racials existents són elements que tenen, sens dubte, un paper clau per potenciar la capacitat d’integració de les societats receptores d’immigració.

La transnacionalitat, tant en el context escolar com en el context social, és el factor educatiu clau per superar la tensió a què estan sotmesos els fills de les noves minories ètniques pels missatges contra-dictoris que reben de l’entorn familiar i de l’entorn social dominant. Transnacionalitat entesa mitjançant l’assumpció que els límits del bé co lectiu s’estenen més enllà de les nostres fronteres nacionals i, per tant, mitjançant l’ampliació dels valors i els seus significats que tots compartim.

En aquest sentit, cal no oblidar que la biculturalitat i el bilingüisme són recursos de gran valor afegit en el context actual de globalització. http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/446.pdf

Infraestructures: més iniciativa privada i millor sector públic Fundación Alternativas

La cooperació entre el sector públic i el sector privat no ha de ser considerada una finalitat en si mateixa, sinó un mitjà per contribuir al benestar social, i com a conseqüència cal perfeccionar les fórmules de co laboració utilitzades.

En els darrers anys, la participació del sector privat en el desenvolupament de les infraestructures pú-bliques s’ha anat incrementant i ha fet possible el finançament de nous projectes en un context de res-triccions pressupostàries de la hisenda pública. El document fa un balanç dels aspectes positius i els negatius d’aquesta co laboració entre els sectors públic i privat.

La venda o concessió d’infraestructures públiques a la iniciativa privada aporta, potencialment, un se-guit d’avantatges no només envers el sector públic, sinó també envers els ciutadans: increment de l’eficiència, reducció dels riscos de construcció d’un equipament innecessari i finançament extrapres-supostari.


31

No obstant això, l’experiència acumulada a diversos països ha fet emergir els aspectes negatius d’a-quest tipus d’estratègies: el monopoli dels operadors privats crea un alt risc d’explotació de la ciuta-dania, la implicació de capital privat no impedeix la construcció de grans projectes de dubtosa rendi-bilitat social i, en molts casos, té efectes laborals negatius, pèrdua i precarització dels llocs de treball.

Alguns exemples per millorar la co laboració entre els sectors públic i privat serien: Aplicar fórmules de concessió en què el sector públic assumeixi estrictament els riscos, com ara un menor nombre d’usuaris d’una autopista dels previstos al qual el sector privat no podria fer front. Regular detallada-ment tots els aspectes de la prestació del servei. Instituir organismes de control independents tant del govern com del sector empresarial. Avaluar econòmicament els beneficis potencials de cada inversió abans d’iniciar-la. Aquesta avaluació ha d’incloure la consulta als ciutadans.

Infraestructuras: más iniciativa privada y mejor sector público http://www.falternativas.org/base/download/2572 08-02-07 104documento.pdf

Anàlisi quantitativa de l’Estat del benestar a Europa: models i resultats Fundación de Estudios de Economía Aplicada

En el marc del debat sobre la pretesa insostenibilitat financera dels sistemes de protecció social euro-peus i del seu encaix difícil en l’actual context de globalització, s’analitzen les característiques dels dife-rents models d’Estat del benestar existents a Europa i l’impacte en termes de benestar social de cadas-cun d’ells.

A partir de les característiques principals dels estats de benestar europeus es poden establir quatre grups. El primer seria el de l’Europa continental i Finlàndia, amb elevats índexs de regulació, de prestacions socials i de pressió fiscal; el segon, el dels països anglosaxons, amb baixos índexs de regulació, baixa pressió fiscal i elevada despesa en habitatge social per habitant; el tercer, el dels països del sud d’Europa, amb elevats índexs de protecció de l’ocupació i baix índex de prestacions socials i de pressió fiscal, i el quart seria el dels països nòrdics, amb elevats índexs de prestacions socials i de pressió fiscal.

L’avaluació dels índexs de benestar generat per cadascun dels models condueix a una classificació simètrica, en bona manera, a l’anterior. Els països nòrdics destaquen pels elevats índexs de benes-tar generats; els països centreeuropeus i anglosaxons, pels índexs moderats, i els països del sud d’Europa, per uns índexs baixos de benestar i un elevat grau de corrupció.

El cas espanyol entraria en el grup de països del sud d’Europa, ja que té una despesa social baixa, tant si es mesura en percentatge del PIB com per capita, tot i que el pes dels subsidis d’atur és supe-rior a la mitjana de la UE.

Els resultats de l’avaluació confirmen que no hi ha un únic model d’Estat del benestar, però que, en canvi, sí que hi ha una sèrie de constants comunes. La primera seria la relació negativa que hi ha entre l’índex de benestar dels ciutadans i els mecanismes de regulació rígids —administratius, eco-nòmics o laborals—, cosa que mostra la major eficiència de la despesa social com a mesura de pro-tecció dels co lectius desafavorits.


32

Altres constants serien la major efectivitat dels programes de benestar que impliquen més inversió en capi-tal humà —com ara els de sanitat i educació—, l’increment de la despesa social per capita amb una reduc-ció de la despesa social com a percentatge del PIB que s’ha produït a tots els països —com a resultat de l’increment de la productivitat—, i que els impostos sobre el consum són els que menys distorsió econòmi-ca provoquen a l’hora de finançar la despesa públicas

Análisis cuantitativo del estado de bienestar en Europa: Modelos y resultados http://www.fedea.es/pub/Papers/2007/dt2007-03.pdf


33

Recomanem La bona governança en les organitzacions requereix lluitar contra les irregularitats organitzatives i individu-als i, en aquest context, la transparència és capdal alhora que un element clau dels processos de responsabi-litat i de legitimació de les autoritats públiques.

En aquest apartat ens centrarem en l’accés públic als documents i a la informació com una de forma de transparència. Per això, hem seleccionat un article que planteja el tema des d’una perspectiva acadèmica i un llibre verd de la Unió Europea que exemplifica l’interès dels governs. A més, proporcionem un vincle amb la website que la Comissió Europea ha creat per portar a terme el seu procés de consulta.

Barreres organitzatives a la transparència. Martial Pasquer i Jean-Patrick Villeneuve.

El concepte de transparència ha assolit una major importància en els darrers anys per la necessitat de lluitar contra les irregularitats organitzatives i individuals i a fi de promoure una bona governança a les organitzacions, tant públiques com privades. En general, transparència significa l’obertura dels processos i les decisions desenvolupats en el si d’una organització cap a terceres parts interessades. Es considera un dret fonamental i és l’element clau dels processos de responsabilitat i de legitimació de les autoritats públiques.

La transparència pot ser definida des de diverses perspectives, però en aquest article els autors se cen-tren en la denominada transparència documental, basada en la possibilitat de preguntar o demanar infor-mació o documents sense necessitat de justificació.

La transparència documental és, d’una banda, l’element de salvaguarda del sistema democràtic i, de l’al-tra, la condició necessària per a la participació dels individus en els processos de desenvolupament de polítiques públiques.

A partir de l’avaluació de les diferències en l’accés a la informació en quatre estats, Canadà, EUA, Gran Bretanya i Austràlia, s’estableixen un continuum o una tipologia de la transparència: la no-transparència caracteritzada pel fet que una organització o algunes de les seves actuacions estan exemptes legalment de l’obligació de facilitar informació; la transparència apartada correspon a una organització subjecta a la llei però que activament i il legal entorpeix l’accés a la informació, és l’eliminació de determinats docu-ments la seva forma més directa; la transparència d’obstrucció utilitza tots els elements legals disponibles per limitar l’accés a la informació; la transparència forçada se centra en la impossibiliat d’accedir a deter-minada informació per la manca de recursos o pel desconeixement de la seva existència; i, la transparèn-cia maximitzada que suposa l’accés a tota la informació que disposa l’organització.

Aquesta classificació permet els autors aprofundir en l’anàlisi d’aquelles situacions en les quals les orga-nitzacions impedeixen l’accés a la informació: una cultura de secretisme, una estructura institucional ex-cessivament jeràrquica i burocràtica o la impossibilitat tècnica per facilitar aquesta informació.

Així mateix, presenten una sèrie de propostes per regular de manera més eficient el principi de transpa-rència, entre les quals destaca, en un extrem, la recomanació de transparència absoluta i en l’altre, la


34

d’autolimitació. Per superar les dificultats inherents a cadascun dels posicionaments tan polaritzats, ela-boren una tercera via que relaciona la transparència amb una gestió eficient del dret a la informació per part de les administracions, és a dir, aquestes han de fer un ús correcte del seu privilegi.

Organizational barriers to transparency. A typology and analysis of organizational behaviour tending to prevent or restrict access to information

Llibre verd: revisió de l’accés public als documents de les institucions de la Comunitat Europea

La Comissió europea ha iniciat una consulta sobre la regulació de l’accés públic als documents del Parla-ment Europeu, del Consell d’Europa i de la Comissió Europea. Amb això, aquest llibre verd és seu punt de partida, que permetrà les persones interessades, els ciutadans, les ONG, les associacions, els opera-dors econòmics, les autoritats públiques i altres organitzacions fer les seves aportacions. Informa sobre l'estat de la implementació de la Regulació i perfila algunes opcions per millorar-ne la legislació i les me-sures operatives que es volen desenvolupar per tal d'oferir un accés públic als documents d’aquestes institucions i de les seves agències d'una manera millor i més fàcil.

GREEN PAPER: Public Access to Documents held by institutions of the European Community. A review http://ec.europa.eu/transparency/revision/docs/gp en.pdf

Review of the rules on access to documents

Enllaç sobre transparència

Per facilitar la participació en la consulta, la Comissió Europea ha creat una pàgina web que proporciona tota la informació necessària: el llibre verd, la regulació (EC) Núm. 1049/2001, així com d’altra addicional.

Review of the rules on access to documents http://ec.europa.eu/transparency/revision/index en.htm
