Recull de

Premsa

37

culturaara DIMARTS, 9 DE FEBRER DEL 2016

me’n va anar de les mans i va acabar convertit en novel·la, La patria de todos los vascos [2012]”.

Nascut a Sant Sebastià el 1966, Zaldua va debutar amb només 23 anys. “Veinte cuentos cortitos va ser un llibre publicat sense cap tipus de pressió –diu–. Temàticament, eren narracions molt adolescents: lla-vors m’interessava, sobretot, la lite-ratura fantàstica. Vaig trigar a tor-nar a publicar. Mentiras, mentiras, mentiras no va sortir fins onze anys més tard, el 2000”. La narrativa s’apropava més al Zaldua d’Enlloc, mai: més proximitat amb el món quotidià, sentit de l’humor i mira-da precisa. I un altre canvi: Menti-ras... va ser escrit en basc. “El can-vi em va servir per rebaixar l’ampu-lositat de la llengua que feia servir els primers anys”, recorda.

D’ETA a Twitter L’últim llibre de Zaldua inclou 39 narracions escrites durant gairebé una dècada. Comença amb un nar-rador en primera perso-na que pateix un infart en una plaça plena a vessar de gent i acaba amb una reflexió sobre la distinció entre els països novel·la i els països conte. Per a l’au-tor, la nació basca dóna més autors de narrativa breu: “No és estrany que l’espasmòdica, esquizofrè-nica i sempre interrompu-da i interminable història d’Euskal Herria –s’hi pot llegir– hagi produït contis-tes genials que, malgrat que

cada vegada més escriuen alguna novel·la, tornarien feliços al conte per ser-hi reconeguts com a mestres de la forma si les peticions afectu-oses d’un mercat literari cada cop més difícil d’acontentar no induïs-sin a la novel·la”.

Enmig de narracions esquitxa-des d’humor, Enlloc, mai no obvia el conflicte basc en contes com A89, La Transeuropéene, en què dos ho-mes viatgen a França per veure els familiars presoners mentre escol-ten Kraftwerk, o La cèl·lula dor-ment, en què una parella de terro-ristes esperen ordres d’ETA ama-gats en un pis sense saber que l’or-ganització ha abandonat la violència. “Hi ha lectors que m’han dit que aquest conte té un aire bec-kettià, i és possible que hi sigui, pe-rò jo hi veig més la influència de Kafka, que ha sigut molt important per a mi –reconeix Zaldua–. El vaig tornar a llegir quan van sortir tots els contes en basc i encara ara, un segle després d’haver sigut publi-

cats, són una epifania. Quan van aparèixer a principis del segle XX devien ser molt desconcertants”. Zaldua explica que, un cop acabat el conflicte armat amb ETA, la “sanció social d’escriure sobre el tema és més lleu perquè no hi ha perill que els llibres tinguin conseqüències més enllà d’una crítica positiva o negativa”. Considera que en els prò-xims anys es publicarà “més mate-rial autobiogràfic, no necessària-ment literari”, i que és possible que hi hagi un boom de ficció: “Correm el risc que el conflicte es banalitzi”.

Enlloc, mai és un llibre arrelat al País Basc, encara que s’hi parli de Richard Hawley o de les conseqüèn-cies de “morir per Twitter”. “Potser escric coses locals, però homes i do-nes ens assemblem –diu–. La repú-blica mundial de les lletres pot ser un espai indefinit, ple de noms es-trangers, o tendir a l’exotisme quan es tracta de literatures perifèriques. Els meus llibres no busquen que el lector faci turisme literari”.e

Iban Zaldua, a l’espai Contrabandos de Barcelona, on ha presentat recentment els contes d’Enlloc, mai. CÈLIA ATSET

“Correm el risc que el conflicte basc

es banalitzi”‘Enlloc, mai’ és el primer recull de

narracions d’Iban Zaldua publicat en català

LITERATURA

Fa uns quinze anys hi va haver un petit boom de literatura basca tra-duïda al castellà i, en menor mesu-ra, al català. Impulsat per Obabako-ak, amb què Bernardo Atxaga va guanyar el Premio Nacional de nar-rativa el 1988, van anar arribant més títols d’Atxaga –Memòries d’una va-ca, Aquells cels, El fill de l’acordio-nista– i es van donar a conèixer nous valors, com Unai Elorriaga, amb Un tranvía en SP (Alfaguara, 2001), i Kirmen Uribe, primer amb els po-emes de Mentrestant agafa’m la mà, editats a Visor el 2003 i a Proa el 2010, i després amb la novel·la Bil-bao-New York-Bilbao (Edicions 62, 2010).

Actualment, més enllà de Twist, de Harkaitz Cano –publicada a Seix Barral el 2013–, i de la imprescindi-ble antologia de narrativa Pomes perdudes (Tigre de Paper, 2014), són poques les notícies que arriben de la literatura basca. Enlloc, mai, d’Iban Zaldua, és la primera traducció de la microeditorial barcelonina Godall. Se n’han ocupat Ainara Munt Ojan-guren i Maria Colera Intxausti. “En-lloc, mai és el llibre que m’ha costat més de tancar –reconeix l’autor–. Després de Porvenir [2005] vaig anar acumulant material durant uns anys, perquè jo no faig llibres de relats unitaris, sinó compilacions. Enmig de tot això se’m van creuar altres projectes: vaig fer un llibre de contes que s’inspiraven en discos, Biodiscografías [2011], i un conte se

BARCELONAJORDI NOPCA

Vila reclama que l’Estat compleixi amb els equipaments catalanssupostaris en equipaments com el MNAC, el Liceu o el Palau de la Mú-sica després que en els últims anys “la participació de l’Estat s’ha de-gradat molt, per raons pressupostà-ries i per incompliments determi-nats”. Per a la Generalitat, segons va recordar el conseller, “un dels mu-seus que ha de ser més rellevant” i que cal “projectar amb més força és el MNAC, que pel seu valor patri-monial està en condicions de ser-ho, i ningú entén que no hi hagi el compromís suficient”.

Pel que fa als papers de Salaman-ca, Vila va assegurar que han previst la possibilitat de fer “els ajustos le-gislatius necessaris” en el futur per-què la qüestió de l’arxiu de Sala-

manca “pugui tirar endavant i acabi bé”. L’últim capítol d’aquest llarg li-tigi es va produir el 22 de desembre, quan les Corts de Castella i Lleó van aprovar, per unanimitat de totes les formacions, una declaració institu-cional en què s’exigia a la Generali-tat catalana la devolució de “tota la documentació indegudament rebu-da des del 2006”.

En relació a la polèmica de Sixe-na, el conseller va recordar la im-portància que “l’art sigui accessible al marge d’on sigui”. I va afegir: “L’art no entén de fronteres admi-nistratives”. Vila es va mostrar es-perançat a resoldre la qüestió i “tro-bar el camí perquè tothom se senti reconfortat”.e

Santi Vila es va trobar ahir a Madrid amb el ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo. EFE

POLÍTICA CULTURAL

El conseller de Cultura, Santi Vi-la, va mantenir ahir la seva prime-ra reunió amb el ministre de Cultu-ra espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, en la qual es van tractar tres grans eixos: el compliment dels compro-misos pressupostaris per part de l’Estat en els equipaments cultu-rals en què té participació, el re-torn dels papers de Salamanca i la reclamació del govern d’Aragó de les pintures de Sixena.

Vila va recordar a Méndez de Vi-go que el govern espanyol ha de complir els seus compromisos pres-

BARCELONAJ.N.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

120000

14121

Diario

268 CM² - 32%

1424 €

37

España

9 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Diari de Girona ■DIMArTS, 9 DE FEBrEr DE 201634

Cultura i SocietatESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ

CORREU ELECTRÒNIC cultura.diaridegirona@epi.es

La Catedral de Girona ofereix desdel passat 4 de gener visita gratu-ïta a totes les persones nascudes ala ciutat de Girona o que hi resi-deixen. El Bisbat va comunicarahir una decisió que torna a apro-par el temple als «parroquians»,després que la instauració de l’en-trada turística de pagament l’any2005 allunyés els ciutadans delmonument.

La visita gratuïta permetrà l’ac-cés a l’interior del temple i tambéal seu museu i al claustre, i es po-drà fer a qualsevol moment del diadins l’horari d’obertura i qualsevoldia de l’any. Aquesta és una nove-tat important perquè, abans del2005, l’accés al claustre i al museu,anomenat Tresor, era de paga-ment.

La visita gratuïta ha quedat ins-taurada també per a la basílica deSant Feliu, que va fer les funcionsde Catedral fins al segle XI i formapart d’un mateix relat històric dela Girona episcopal.

A partir del 2005, l’accés a la Ca-tedral sense pagar va quedar res-tringit a les hores de culte. Actu-alment, l’entrada turística de pa-gament costa 7 euros (amb au-dioguia), 5 euros (jubilats i estu-diants, sense audioguia), i 1,20euros (menors de 16 anys).

El bisbe Francesc Pardo ha ex-pressat en més d’una ocasió laseva intenció d’impulsar una po-lítica d’obertura i d’apropament dela Catredral als gironins.

La Seu va registrar l’any passatun total de 233.078 visitants de pa-gament. Aquesta xifra no té encompte els feligresos que hi assis-teixen en hores de culte. El mo-nument és el segon museu de lescomarques gironines en nombre

de visitants, després del MuseuDalí de Figueres, però manté lesfuncions de culte religiós.

Del total de 233.078 visitants cul-

turals del 2015, 86.788 (un 37,24%)van gaudir d’entrada gratuïta. Aixònomés és possible per a grupsque acreditin raons de salut, raons

laborals o bé que tinguin vincula-ció amb l’Església. A partir d’ara, lagratuïtat ja és extensiva a totes lespersones nascudes a la ciutat de

Girona, i també a tots els resi-dents, encara que siguin nascuts al’estranger. La idea és oferir la gra-tuïtat a «tots els parroquians», jaque la Catedral, a més de ser elprincipal tresor artístic i històric,manté les funcions d’Església par-roquial per a les quals va ser crea-da fa molts segles.

No s’hi val portar convidatsLes persones que tinguin la resi-dència a Salt o a Celrà, o bé que vis-quin a altres comarques, no po-dran beneficiar-se de la gratuïtat,reservada en exclusiva als nas-cuts al municipi de Girona. Els re-sidents a Girona no poden portarconvidats no residents a Girona.

Per tenir l’entrada lliure noméscal presentar-se a la mateixa por-ta d’accés per on entren els turis-tes i presentar un document acre-ditatiu com pot ser el DNI, el car-net de conduir o qualsevol altre.

Aquest simple gest dóna accésa una visita fascinant per un mo-nument construït entre els seglesXI i XVIII que ofereix una lliçódes del romànic del seu claustre itorre de Carlemany fins al barrocde la façana i l'escalinata, sense oblidar la singular gran nau que,amb 23 metres d'amplària, és l'es-pai gòtic voltat més ample delmón.

Precisament, dissabte passat elbisbe Francesc Pardo i el consellerde Cultura, Santi Vila, van pre-sentar una visitat conjunta de pa-gament de 10 euros que engloba laCatedral, Sant Feliu i el Museud’Art de Girona (MD’A).

Així, el relat de la història de Gi-rona explicat a partir del patri-moni històric religiós recupera elseu protagonisme en l’era de l’es-clat del turisme.

GIRONA | DANIEL BONAVENTURA

Els residents a la ciutat de Girona tenenentrada gratis a la Catedral i el seu museu

El Bisbat posa en pràctica una política d’obertura qüestionada des de l’any 2005, quan es va implantar el pagament

Un argentí guanya el IV Torneigde Dramatúrgia Transatlàntic

El dramaturg argentí LeandroAiraldo ha guanyat el IV Torneig deDramatúrgia Transatlàntic delTemporada Alta. La final, que es vacelebrar aquest diumenge a lasala Timbre4 de Buenos Aires, vaenfrontar el text d'Airaldo, En-amorarse es hablar corto y enre-dado, amb el de la seva compa-triota Patricia Suárez, La virgen delcolibrí.

L'obra guanyadora d'aquestquart torneig, que per primeravegada no ha tingut cap autor ca-talà a la final, tracta sobre unahistòria d'amor entre un homede camp i una dona de ciutat.Aquesta edició del TemporadaAlta a Amèrica Llatina, que se ce-lebra fins al 18 de febrer, s'obre perprimer cop a la creació del conti-nent i porta espectacles a l’Argen-tina, l'Uruguai i el Perú.

GIRONA | DdG

El conseller de Cultura, SantiVila, va exigir ahir al ministre d'E-ducació, Cultura i Esport, ÍñigoMéndez de Vigo, que compleixiamb els compromisos estatutarisi pressupostaris que l'Estat ha ad-quirit amb les principals institu-cions culturals del país com elMuseu Nacional d'Art de Catalu-nya (MNAC), el Liceu i el Palau de

la Música. «Han de complir men-tre no canviï el règim jurídic queens posa en relació», va subratllarVila en declaracions als periodis-tes després de la reunió amb el mi-nistre.

D'altra banda, el conseller es vamostrar confiat que es culminaràel retorn dels Papers de Salaman-ca: «Tinc la impressió que hi haànim de fer allò que calgui, però el

pitjor enemic és aquesta situaciód'incertesa en què el govern d'Es-panya no està en condicions deprendre decisions massa trans-cendents». Així mateix, va dir queha notat voluntat per part del mi-nistre de portar a terme una «mo-dificació legislativa» per facilitar elretorn dels documents «que per-tanyen a una quarantena de mu-nicipis catalans».

BARCELONA | ACN

Vila exigeix a Menéndez de Vigo quecompleixi amb el MNAC i el Liceu

La visita a la Catedral i Sant Feliu ja és gratuïta per als gironins.

MARC MARTÍ

MEMÒRIA DEL 2015

Cau un 6,66% el nombre de per-sones que visiten la CatedralEl total de visitants durant el 2015 ala Catedral de Girona ha estat de233.078 persones, xifra que signifi-ca un 6,66% menys que l’any ante-rior, el 2014, quan van visitar el tem-ple uns 249.000 visitants. El 2013va tenir 216.152 visitants.

Un 37,24% dels visitants es be-neficien de l’entrada gratuïtaEls col·lectius o persones que acredi-ten disminució psíquica o física, elsgrups escolars, els grups vinculats al’Església, entre altres, tenen la visi-ta gratuïta a la Catedral de Girona. El2015 el total d’entrades gratuïtes vaser de 86.788, un 37,24%.

Origen dels visitantsCatalunya 30,35%França 17,18%Regne Unit 6,45%Rússia 5,89%Alemanya 4,86%Holanda 4,46%Comunitat de Madrid 4,45%Itàlia 3,61%Estats Units 3,36%Andalusia 2,32%Amèrica del Sud 1,66%Japó 0,80%Xina 0,33%

86.788 VISITES GRATIS

LES DADES

233.078 VISITANTS

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

38000

5556

Diario

134 CM² - 12%

294 €

34

España

9 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

36 | Diario del AltoAragón / Martes, 9 de febrero de 2016

ALTOARAGÓN DOSLos vecinos deLinás estudiancómo pueden conservarsus piezas

Página 38

El MuseoDiocesano deJaca suma trespiezas en suaniversario

Página 39

Los grausinos recordarán su orfeón con una exposición y conciertos

Página 40

Un total de setenta comensales disfrutaron ayer del exquisito menú con el que comenzaron las jornadas. laUra cereza

Cocina aragonesa para unas bodas de plata con sabor tradicionalLa Escuela de Hostelería de Huesca abrió ayer sus 25 Jornadas Gastronómicas

BEGOÑA SIERRA

DE PRIMERO un rancho ‘Sartané’ elaborado con arroz, patatas, ver-duras, caracoles y car-

ne para continuar con un sabroso ‘Bacalao ajoarriero con huevo’ y un tercer plato muy tradicional: ‘Pierna de lechal rellena, en sal-sa española con caracoles estofa-dos’. Todo ello regado con vinos de la tierra y acompañado con un ‘Pan de cinta’, una pieza rús-tica de gran tradición en Aragón, para finalizar con un dulce ‘Do-rondón’, un helado de higos con gelatina de ponche.

Con este rico menú arrancó ayer la vigésimo quinta edición de las Jornadas Gastronómicas de la Escuela de Hostelería San Lorenzo de Huesca que, en sus bodas de plata, regresa a sus orí-genes con el mismo tema con el que arrancó este encuentro gas-tronómico hace 25 años, la Coci-na Aragonesa.

Andrés Cantos, director del centro, explica que el tema les pa-

reció suficientemente importante para repetirlo, eso sí, con algunas modificaciones en las recetas ya que a lo largo de estos 25 años la cocina aragonesa ha evoluciona-do hacia la innovación.

Unos 70 comensales pudieron degustar ayer este rico menú y en los próximos días podrán disfru-tar de los platos aragoneses más tradicionales muchos más. Quie-nes deseen asistir pueden llamar al centro para reservar, porque, “aunque ya está casi completo, todavía quedan algunas plazas en varios días sueltos”, informa Cantos.

Y mientras en el comedor estos platos causaban sensación, en la cocina los alumnos preparaban con esmero cada receta.

Carl-Jorge Más Pinós fue quien supervisó el ‘Sartané’, un plato típico de su pueblo. Sergio Alas-truey Grasa se hizo cargo de la receta del bacalao ajoarriero, pre-sentado en timbal con un huevo poché en el centro. La pierna de lechal, incluida en la carta a pro-puesta de la alumna Ana Delga-

do, causó sensación por su sabor, que incluyó unos caracoles. Y el ‘Dorondón’ puso el punto dulce a un exquisito menú con sabor ara-gonés.

Para hoy martes la propuesta se basa en un cardo con bacalao (entrante), congrio con huevos tontos en salsa de azafrán (pri-mero), lingote de manitas y cue-llo de cordero (tercero) y quenefa de helado de borraja sobre bizco-cho de almendras y miel y tallos de borraja con culis de meloco-tón. Mañana miércoles 10, el me-nú ofrece boliches de Embún al estilo antiguo (entrante), cazue-la de cangrejos, ajos tiernos, al-cachofas y setas (primero), falsos canelones de pollo al chilindrón (segundo) y melocotón con mos-tillo (postre). Por último, el jueves 11 habrá ajoarrieros de Barbastro (entrante), anguilas en salsa (pri-mero), sorpresa de Nasarre (se-gundo) y pastel Biarritz (postre).

Con la misma ilusiónAl echar la vista atrás, el director recuerda que las jornadas nacie-ron en el curso 89/90 en la Anti-gua Residencia de Niños, donde arrancó la andadura de esta cita en un contexto de “tiempos difí-ciles en los que nos faltaba casi todo menos ganas para tirar ha-cia adelante”.

Por ello, en su veinticinco cum-pleaños, las jornadas han que-rido recordar sus orígenes para dejar claro que la ilusión de aquel entonces sigue viva.

los colores de aragón. laUra cereza

Un selecto ‘Sartané’. laUra cereza

el ‘Bacalao ajoarriero con huevo’. l. cereza

exquisito ‘Dorondón’. laUra cereza

alumnos en la cocina de la escuela. l.c.

“Esta ilusión nos permite con-tinuar en el camino que nos ha traído hasta estos días y todo es-to ha sido posible gracias a todos los alumnos que han pasado por nuestras aulas, profesores, per-sonal laboral y administración, a las dos anteriores direcciones que ha tenido la Escuela, empresarios e instituciones que en estos 28 años han creído y apostado por este proyecto”, explica.

La temática de esta edición también pretende reivindicar y defender la gastronomía arago-nesa. “Tras 25 años nos topamos con una cocina tradicional pero más elaborada y actualizada que se adapta mejor a lo que es un res-taurante”, comenta Cantos.

El objetivo de estas jornadas, indica el director, es que todos los alumnos del centro participen en un concurso en el que la escuela valora sus propuestas y la labor que desempeñan los jefes de ran-go o somelieres. “De sus ideas sa-len las recetas de los menús que se sirven estos días, el café y las propuestas del cóctel de bienve-nida”, comenta.

Además, las jornadas permi-ten dar a conocer las instalacio-nes entre los oscenses y favorece la convivencia entre centros ya que los alumnos de Artes Apli-cadas diseñan el cartel anuncia-dor de las jornadas, decoran cada año el comedor, el hall de la es-cuela y participan en la caracteri-zación de los alumnos que sirven los platos.

DAA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

29000

4942

Diario

990 CM² - 110%

2863 €

36,40

España

9 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

40 | Cultura Diario del AltoAragón / Martes, 9 de febrero de 2016

Graus recordará a su Orfeón con una exposición en Espacio Pirineos La muestra, con un centenar de piezas, se podrá visitar del 19 de marzo al 21 de mayo

ELENA FORTUÑO

GRAUS.- La exposición El triun-fo del arte. El Orfeón de Graus, 1914-1918 reabrirá las puertas del centro Espacio Pirineos el 19 de marzo. La muestra iniciará la décima temporada del centro cultural grausino y estará visi-table hasta el 21 de mayo. Esta será una de las principales ac-ciones programadas en el año que Graus dedica a homenajear al Orfeón grausino coincidiendo con el centenario de sus exitosos conciertos en Barcelona.

El Área de Cultura del Ayun-tamiento avanzó esta apertura de la temporada en Espacio Pi-rineos con esta muestra en torno al Orfeón de Graus. El concejal de Cultura, Joaquín Baldellou, comentó que se mantiene el for-mato de reapertura de estos úl-timos años, dadas las excelentes cifras de visitantes que arroja es-te espacio cultural. “Las cifras espectaculares de asistentes nos obligan a seguir en la línea de es-

Componentes del Orfeón de Graus. S.E.

patrón de inaugurar la tempora-da con una exposición importan-te y hemos optado por esta del Orfeón. Entre mayo de 1914 y noviembre de 1918 –relató Mur- el pedagogo musical catalán Manuel Borguñó crea, forma y dirige el Orfeón de Graus, un nu-tridísimo coro mixto cuyas más altas cotas artísticas serían los conciertos interpretados en Za-ragoza en junio de 1915 y en Bar-celona en octubre de 1916. Como conmemoración del centenario de esos conciertos en el Palau de la Música Catalana, el Teatro Go-ya y el Palacio de Bellas Artes de Barcelona, el Ayuntamiento de Graus y el centro Espacio Piri-neos se encuentran preparando una gran exposición documental y fotográfica que podrá disfrutar-se en el centro cultural grausino entre el 19 de marzo y el 21 de mayo”.

El técnico de Cultura también aludió al peso del orfeón. “Nos veíamos en la obligación de recu-perar la memoria de este grupo, cuya trayectoria fue muy corta, pero muy destacada”.

La exposición presentará en torno a un centenar de piezas contemporáneas, de las que más de la mitad son documen-tos, libros y partituras, además de una treintena de fotografías y algunos objetos del máximo in-terés, como el estandarte del or-feón y cinco de las corbatas que le fueron impuestas en sus con-ciertos de Zaragoza y Barcelo-na.

Jorge Mur aludió a la labor rea-lizada por Carlos Pascual en la recuperación de la historia del orfeón, junto con muchos otros vecinos, y aprovechó para hacer “un llamamiento” para quienes crean que pueden tener en su ca-sa objetos de aquel momento.

Noelia Torres, Joaquín Baldellou y Jorge Mur presentaron los actos. E.F.

tos últimos años. La exposición del Orfeón de Graus esperamos que cumpla las expectativas que nos proponemos cuando abri-mos cada año, como ocurrió la pasada reapertura con Graus Re-visitado. Ahora hemos elegido el centenario de las actuaciones del Orfeón en Barcelona”. Baldellou

destacó el interés histórico de es-ta agrupación musical grausina. “Supuso un movimiento social, cultural y artístico sin preceden-tes hasta la época que descono-cemos muchos de nosotros, y gracias a esta exposición y al tra-bajo que se está haciendo podre-mos conocerlo”.

El técnico de Cultura, Jorge Mur, se refirió a la décima tempo-rada que se abrirá el 19 de marzo como “especial” y a las expecta-tivas puestas en esta muestra, ligada también a una nueva can-didatura Patrim, un programa en el que ya se ha estado estos últi-mos años. “Continuamos con el

Una de las partituras que interpretaba. S.E.

El recital conmemorativo tendrá un repertorio similar a los conciertos de 1916

E. F.

GRAUS.- Además de la expo-sición, el Área de Cultura del Ayuntamiento de Graus traba-ja en el proyecto de diseñar un concierto conmemorativo del centenario de los de octubre de 1916 en Barcelona. La Coral Vi-lla de Graus colabora en este

proyecto musical que vería la luz el próximo otoño y se inter-pretaría en Barcelona y Graus.

“La idea es engrosar el gru-po de la Coral Villa de Graus pa-ra tener cuerpo suficiente para que vuelva a realizarse un con-cierto similar a los que hizo el Orfeón en octubre de 1916 en Barcelona. Estamos en plena fa-se de negociación y esperamos concretar el proyecto pronto”, adelantó el técnico de Cultura, Jorge Mur.

Recordó que el Orfeón de Graus constituyó todo un fenó-meno artístico en su época, pe-ro también social, agrupando en una misma formación a unos

150 coristas, hombres y mujeres, adultos y niños, de cualquier ex-tracción social y tendencia po-lítica. Entre las solistas destacó a Pepita Sazatornil y Conchita López, ambas de Graus, en una localidad donde había entonces veladas teatrales, banda música conformada y coro parroquial.

Respecto a Borguñó, dijo que compuso el Himno a Costa con letra Marcelino Gambón, el Himno a San isidro que aún se canta, y otros como el de San Vi-cente Ferrer o la Jota Viva Ara-gón. “Se intentará interpretar en los conciertos de octubre un re-pertorio similar al de los recita-les de 1916”, indicó Mur.

La directora de la Coral Villa de Graus, Noelia Torres, colabo-ra activamente en la creación de estos conciertos. “Hay mucha gente que está haciendo gran la-bor de búsqueda de repertorio”, y citó a Carlos Pascual, “que ya tenía un trabajo anticipado”.

Torres comentó que el con-cierto que se prepara para Bar-celona en el centenario de la actuación allí del orfeón se rea-lizaría también en Graus. Coin-cidiendo con la conmemoración de la muerte de Joaquín Costa, desgranó el himno que su coro interpretó ayer y obra de Ma-nuel Borguñó, “con armonías tí-picas de la época”.

El grupo de laCoral Villa de Graus se incrementarápara rememorar al Orfeón

DAA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

29000

4942

Diario

990 CM² - 110%

2863 €

36,40

España

9 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

CATALUÑAMARTES 9 DE FEBRERO DE 2016

Catalunya@elpais.es | ccaa.elpais.com/ccaa/catalunya.html | elpais.cat

Cerca de 30 vehículos queda-ron ayer afectados por un in-cendio declarado la madruga-da del lunes en Esplugues deLlobregat (Baix Llobregat). Alas 4.13 horas de la madruga-da, los Bomberos de la Gene-ralitat recibieron el aviso deque había varios coches ar-diendo en la calle Carme y suprolongación.

Las unidades desplazadassofocaron las llamas y consi-

guieron apagar una decena devehículos ardiendo que queda-ron totalmente calcinados.Otros 17 coches que estabanaparcados en la zona resulta-ron dañados por el fuego, elhumo y las altas temperatu-ras. Los Mossos investiganahora las causas del incendio.

El pasado 26 de enero,otros 40 vehículos quedaronafectados por un incendio ori-ginado en las inmediacionesdel Park Güell.

Junqueras se estrenó ayer en elParlament como titular deEcono-mía y Hacienda esbozando las lí-neasmaestrasde unosPresupues-tos que deberá negociar con sussocios de la CUP. Tras un tijereta-zo en el gasto del 23% desde 2010,Junqueras sostuvo que este añose incrementará el gasto a través

del fondo de políticas sociales y elplan de choque.

El vicepresidente admitió queen 2016 recibirá más recursospor la participación de la Genera-litat en ingresos tributarios del Es-tado, pero dijo que estos serán“devorados” por el incremento sa-larial a los empleados públicos, el

retorno de parte de la paga extrade 2012 y el plan de choque. Porello, el titular de Economía apos-tó por “racionalizar” el gasto co-rriente agrupando la Administra-ción en dos grandes campus ycrear impuestos ambientales. Elvicepresidente tampoco renuncióa explorar una redistribución de

los objetivos de déficit u obtenermás recursos de un nuevo mode-lo de financiación con el próximoGobierno central.

Ante el inminente inicio de lasnegociaciones para losPresupues-tos, la CUP marcó perfil y propu-so dos soluciones para obtener re-cursos que vayan a políticas socia-

les: aumentar impuestos a las cla-ses altas y el “impago” de los crédi-tos contraídos por la Generalitatque la población vea innecesa-rios. La portavoz de Economía dela formación, Eulàlia Reguant, pi-dió una “auditoría ciudadana” dela deuda para que la población co-nozca quiénes son los acreedoresde la Generalitat y en qué condi-ciones prestan, y decida lo queconsidera innecesario devolver.Además, propuso elevar impues-tos a las rentas más altas. “Tene-mos margen y no lo aprovecha-mos ni parece que queramos”, la-mentó.

Presión a la CUPLa propuesta del impago de ladeuda llega justo cuando en el se-node laCUP toman fuerzadenue-vo las voces críticas con el acuer-do firmado con Junts pel Sí (JpSí).La presión también le llega porparte de JpSí. El expresidente dela Generalitat, Artur Mas, recor-dó ayer enRac1 a los diputados dela CUP que el acuerdo de investi-dura de Carles Puigdemont lesobliga a apoyar los Presupuestos.

También el portavoz de Cata-lunya Sí que es Pot (CSQP), JoanCoscubiela, se abrió a apoyar aJunqueras anteun eventual impa-go de la deuda. Sin embargo Jun-queras rechazó de plano la posibi-lidaddedejar dedevolver los prés-tamos a sus acreedores. “En nin-gún caso puedes hacer un impa-go unilateral cuando estás en si-tuación de déficit”, atajó.

El vicepresidente sí afirmó, encambio, que se convocará el gru-po de trabajo previsto en el anexode la declaración independentistadel 9 de noviembre para renego-ciar los préstamos con la bancanacional y la financiación extra-presupuestaria. Junqueras plan-teó que dará batalla para renego-ciar las condiciones de los crédi-tos Fondo de Liquidez Autonómi-co, que tiene más de la mitad dela deuda catalana. Los interesesde este año, recordó Junqueras,serándel 0,834%, “cuando el Esta-do se financia al 0,005%”, se quejóJunqueras.

La oposición, que arremetiócontra Oriol Junqueras por“inconcreto”, insistió sobre susplanes para el Impuesto de Suce-siones y Patrimonio. PSC, CSQP yla CUP defendieron su revisiónal alza y el PP abogó por supri-mirlo. Junqueras, que hace ape-nas dos semanas se negó a subir-lo, se limitó a expresar que exis-te un debate académico sobre sihay una doble imposición conestos tributos. “Hacer ese debatecon la que está cayendo nosparece de juzgado de guardia”,dijo el diputado socialista ÒscarOrdeig.

El fuego arrasa 30coches en Esplugues

La “inconcreción”del consejero conSucesiones

Un afectado observauno de los vehículos quemados en Esplugues de Llobregat. / ALBERT GARCIA

» EL MINISTRO NIEGA A SANTI VILA.Tras reunirse, el consejero dijo que Méndezde Vigo se comprometió a seguir con ladevolución de los ‘papeles de Salamanca’,algo que negó el Ministerio, que calificó elencuentro de “protocolario”. PÁGINA 8

A. L. CONGOSTRINA, Barcelona

Junqueras ve “insostenible” el déficity la CUP le pide que impague deuda

» ENCARCELADO UN PEDERASTA.Un juzgado de Tarragona ha ordenadoel ingreso en prisión provisional de unhombre acusado de haber abusadosexualmente en Vila-seca (Tarragonés)de un niño de siete años.

LLUÍS PELLICER, BarcelonaEl vicepresidente y titular de Hacienda de laGeneralitat, Oriol Junqueras, admitió ayerque pese a la recuperación de la economía elnivel del déficit público aún es “insostenible amedio plazo” por la falta de “suficientes ingre-

sos”. Tras cinco años de recortes, Junquerassugirió que la Generalitat cerró 2015 con undesfase superior al del año anterior (el 2,13%del PIB), en parte por una partida de 1.318millones correspondiente a proyectos de obrapública financiados de forma extrapresupues-

taria. El vicepresidente anunció que “los añosde ajuste han pasado”, aunque apostilló: “Enparte”. La CUP le pidió una auditoría de ladeuda para impagar la parte que los ciudada-nos “crean innecesaria” y destinar esos fon-dos a políticas sociales.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

118000

25725

Diario

418 CM² - 37%

3925 €

1,8

España

9 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

8 ELPAÍS Martes 9 de febrero de 2016

CATALUÑA

Primera cita y primer desen-cuentro entre Santi Vila, el con-sejero de Cultura de la Generali-tat e Íñigo Méndez de Vigo, mi-nistro de Educación, Cultura yDeportes. Ayer se produjo la pri-mera entrevista entre los dospolíticos tras el nombramientoen el cargo de Vila, hace apenasunmes, y el ministro en funcio-nes, en el cargo a la espera deque las fuerzas políticas pactennuevo presidente y haya otro go-bierno. Sobre lamesa, temas en-quistados durante décadas queafectan negativamente la rela-ción entre Estado y Cataluña.

Entre ellos, el de los llama-dos papeles de Salamanca, la do-cumentación confiscada tras laGuerra Civil en Cataluña cuyoretorno se lleva reclamandodesde los años noventa y que,pese al empuje vivido en los últi-mos años, sigue abierto. Tam-bién, el conflicto por las 113obras de arte religioso que Ara-gón y la diócesis de Barbastro-Monzón reclaman a Cataluña yque ha recorrido juzgados civi-les y eclesiásticos. Un asunto alque en los últimos días se lehan sumado otros conflictos, to-dos relacionados con bienes pa-trimoniales del monasterio os-cense de Sijena que se conser-van en Cataluña.

El descenso de la aportacióneconómica del Estado en losconsorcios de los grandes equi-pamientos culturales como elLiceo, el MNAC o el Palau, o lafalta de implicación del Estadopor hacer del Museo Arqueoló-gico de Tarragona un centro delsiglo XXI, también estaban en laagenda que Vila llevó aMadrid.

Tras la entrevista, celebradaa primera hora de la mañana,se produjo la valoración. Parala consejería, el encuentro quese ha calificado de “formal, co-rrecto, cordial y de inicio de le-gislatura”, no podía haber ido

mejor. Tras la llegada del últi-mo envió a documentación des-de Salamanca en diciembre de2014 elMinisterio dio por cerra-do el tema y aseguró que ya nohabría más, pese a que la Gene-ralitatmantiene que todavía fal-ta el 10% de los documentos porvolver. Según Vila, el ministroMéndez se comprometió ayer aavanzar en el retorno de los ar-chivos pendientes, “sobre todoa los que hacen mención a 43municipios catalanes”. Según eldepartamento, tras el encuen-tro, Vila cree que “hay voluntadpor parte del Estado de aplicaruna modificación legislativaque lo permita y confío en quelo podremos rematar en laspróximas semanas”.

“Acto protocolario”El consejero, además de recor-darle alministro que ha de cum-plir sus compromisos presu-puestarios con el MNAC, el Li-ceo o el Palau, explicó que “tam-bién se ha hablado de la filoso-fía que ha de presidir este tipode instituciones culturales”.

Una versión bien distinta esla que mantuvo el Ministeriotras el encuentro de ayer. Fuen-tes cercanas a Méndez de Vigoaseguraron que se quedaronperplejos tras las declaracionesdel consejero, afirmando de for-ma tajante que: “El ministro nose ha comprometido en avan-zar en nada, ni ha mostrado in-tención alguna demodificar na-da, ya que a nadie se escapa queestamos en funciones”. Para elMinistro, la reunión de ayer “noha sido nada más que un actoprotocolario y ordinario, en elmarco de buenas relacionescon un consejero que es nuevo.Por eso, se le ha recibido y se leha atendido, pero no se han to-mado decisiones y mucho me-nos sobre algo de calado”, rema-charon.

Cuando Micaela de la Maza, pe-riodista de Morón de la Frontera(Sevilla) afincada enMadrid, deci-dió tener perro, no pensaba enlas complicaciones que le surgi-rían en la gran ciudad en el día adía. Desde conseguir un pasea-dor de perros de confianza a unveterinario o un canguro. Tam-bién a qué bares, tiendas o gale-rías de arte podía acceder con sumascota, Colega, un mestizo de 8años al que no quería dejar siem-pre en casa durante los ratos deocio. “Si salía de mi barrio no sa-bía dónde poder entrar, dóndeme iban a mirar raro”, explica.Harta de devaneos, hace 4 añosdecidió crear una página web(www.SrPerro.com) con reco-mendaciones de restaurantes detapas, bares de vermuts, tiendasde libros, establecimientos dedi-cados a canes... todos dog frien-dly.Una guía, en definitiva, “pararesolver la vida de un perro y ha-cerla más amena”.

De la Maza caminaba kilóme-tros, no se separaba de Colega ycada lugar que visitaba lo ilustra-ba con una foto de su mascota.Colega aparece en Internet en

centenares de fotografías de loslugares reseñados, tumbado enel sofá de un comercio, haciendomuecas entre los taburetes de unbar… en todas las poses posibles yconuna característica pajarita ro-ja.

Laweb abarca diversas ciuda-des de España, entre ellas Barce-lona, de la que ha publicado estemes la tercera edición de un li-bro, Barcelona con perro, en elque recopila las 100 mejores “di-recciones perrunas”, con mapaincluido. El objetivo es localizarsitios en los que las mascotassean recibidas igual de bien quelas personas que las acompañan.En Madrid va por la cuarta edi-ción publicada. Las guías sonanuales y además hay una aplica-ción móvil disponible del portalde Internet.

“Barcelona en general es unaciudad bastante perruna. Puedesentrar en tiendas de ropa e ir enmetro. Casi todos los espacios,Moritz, por ejemplo, son perru-nos. Y hay barrios como Sant An-toni y Poble Sec con bastantes lu-gares a los que poder acudir. Lomalo son los cines de verano por-que en la ciudad solo puedes ir

con perro al que hacen en la pla-ya”, explica De la Maza. En espe-cial, de Barcelona recomienda elbar Calders (calle Parlament, 25)y el restaurante Sol i Lluna, en elnúmero 50 de la calle Verdi, don-de según cuenta “tienen cuencode agua, le dan chuches al perroy los humanos comenmuy bien”.En elmismo barrio deGràcia des-taca la tienda de ropaVerdeMan-darina (calle Sant Cristòfol, 11), yen el Raval el coworking de costu-ra Lantoki (Doctor Dou, 15).

La finalidad es, por ejemplo,que los dueños de perros puedandescartar terrazas en las que loscamareros les obligarán a levan-tarse e irse y acudir directamen-te a los que sí permiten tomaruna copa con tu can. Lo mismocon las galerías de arte o libre-rías como la Casa del Libro, cade-na que permite la entrada de pe-rros. Por eso en www.SrPerro.com también hay una “lista ne-gra” con comercios descartados.

De la Maza tiene una críticasobre Barcelona: “Aún faltan es-pacios públicos, zonas verdes alas que poder llevar el perro suel-to sin tener miedo a que te pon-gan una multa”, concluye.

Primer desencuentroentre el consejero deCultura y el MinisterioMéndez de Vigo niega que se vayana devolver más ‘papeles de Salamanca’

Barcelona, ciudad perrunaUna guía recopila los mejores comercios para ir con canes

Colega, la mascota del portal perruno, en un bar que acepta canes.

JOSÉ ÁNGEL MONTAÑÉS, Barcelona

MERCÈ PÉREZ, Barcelona

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

118000

25725

Diario

418 CM² - 37%

3925 €

1,8

España

9 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL PUNT AVUIDIMARTS, 9 DE FEBRER DEL 201630 | Cultura i Espectacles |

uan acaba Cola, Coli-ta, Colassa, subtitu-lada com una oda a

Barcelona, ha quedat clarque totes les amigues dela fotògrafa Isabel Steva(Colita), convocades perVentura Pons, s’ho vanpassar molt bé en aquellsanys (ai, aquelles nits deBocaccio en què tots i to-tes van enamorar-se!)mentre desafiaven la dic-tadura divertint-se tantcom van poder amb la se-va vida alliberada. S’ho vanpassar magníficament (tot

Q

i que reconeixen que tam-bé hi va haver momentsd’abatiment, com ara enrelació amb els afusella-ments després del judicide Burgos), mentre Colitaretratava els germansMoix, els actors i directorsde cinema que rodaven aCatalunya, els intèrpretsde la Nova Cançó, els es-criptors del boom sud-americà residents a Barce-lona, els mateixos mem-bres de l’anomenada Gau-che Divine que es reunienal bar de l’Oriol Regàs.Barcelona, entre mitjansdels seixanta i mitjans delssetanta, era una festa enquè elles van descobrir lallibertat i, en recordar-ho,

totes riuen: Maruja Torres,Teresa Gimpera, Núria Fe-liu, Pilar Aymerich, Beatrizde Moura, Ana Maio, RosaSender i Marta Tatjer.

Tanmateix, quan acabael documental a propòsitde Colita, que VenturaPons ha posat en escenacom una conversa entreamigues convidades perColita a menjar xurros unatarda qualsevol, també éspossible adonar-se queno hi ha un sol pla en totala pel·lícula que reuneiximés d’una tertuliana.

Ventura Pons les ha fil-mat d’una en una i, de fet,no cal arribar fins al finalper adonar-se que aquestahipotètica conversa s’ha

construït a través delmuntatge; que potser síque van arribar-se a trobartres o quatre d’elles, peròque moltes mai s’interpel-len directament i que, entot cas, el muntatge ho in-tenta dissimular posant-les forçadament en rela-ció; que a vegades n’hi haalguna que sembla quehagi desaparegut, com sise n’hagués anat totd’una d’allà, fins que a lasala de muntatge se’n vanadonar fent-la present denou amb una rialla quecreus haver vist abans oque fins i tot pot semblaruna mica desproporciona-da o desajustada. I que,en fi, aquesta conversa

muntada no sempre ésfluïda i es repeteix.

D’altra banda, quanacaba la pel·lícula, és pos-sible pensar que està béque s’ho passessin tan bé,però que t’importa mésaviat poc i que, en lloc derecordar tantes anècdotesmeravelloses com si apor-tessin un document per ala memòria històrica enclau divertida, hauria estatmillor que parlessin unamica més de les fotogra-fies de Colita, algunes deboníssimes, que passenveloçment a la pantallaa l’inici de cada apartatde la conversa muntada.Aquestes fotos sí que sónun document valuós.

Cola, Colita, Colassa(Oda a Barcelona)Director: Ventura PonsCatalunya, 2016

Totes riuen molt

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Críticacinema

Colita, en un moment deldocumental ■ ARXIU

Imma Merino

El nou conseller de Cultura,Santi Vila, es va reunir ahiramb el ministre de Cultura,Íñigo Méndez de Vigo, i vamostrar després un mode-rat optimisme sobre retorndels papers de Salamanca:“Li he expressat la preocu-pació pel bloqueig d’aques-ta qüestió. Tinc la impres-sió que hi ha ànim per partseva de fer allò que calgui,però el pitjor enemic és lasituació d’incertesa en quèel govern d’Espanya no es-tà en condicions de pren-dre decisions massa trans-cendents”, va dir, en decla-racions recollides perACN. Vila va assegurarque també ha notat la vo-luntat del ministre deportar a terme una “mo-dificació legislativa” perfacilitar el retorn dels do-cuments “que pertanyena 43 municipis catalans”.“Crec que en les pròximessetmanes ho podrem re-matar”, va afirmar.

En la trobada, que vadurar més d’una hora,també es va tractar el pa-

per de l’Estat en institu-cions catalanes com ara elMuseu Nacional d’Art deCatalunya (MNAC), elGran Teatre del Liceu i elPalau de la Música Catala-na. Santi Vila va recordarque el govern espanyol hade complir els seus com-promisos pressupostaris

en aquests equipaments,després que en els últimsanys “la participació del’Estat s’ha degradat molt,per raons pressupostàriesi per incompliments de-terminats”. En aquestsentit, el conseller de Cul-tura va reclamar un canvid’actitud del ministeri,

perquè “no té cap sentitque els papers diguin unacosa i la pràctica en suposiuna altra”. Segons SantiVila, per a la Generalitat“un dels museus que hande ser més rellevants i quehem de projectar amb mésforça és el MNAC, pel seuvalor patrimonial està en

condicions de ser-ho, i nin-gú entén que no hi hagi elcompromís suficient”.

Vila i Méndez de Vigotambé van parlar de la ne-cessitat de posar al dia elMuseu Arqueològic de Tar-ragona. “És un projecte delegislatura”, va assegurarVila, que va parlar amb elministre sobre la necessi-tat de fer-ne una “revisió iposada al dia”. Segons elconseller, aquest museu téun fons “de gran interès ivàlua vinculat al món ro-mà”. És per això que hadestacat la necessitatd’actualitzar “una instal-lació dels anys seixantamolt deixada de la mà deDéu per tothom”. ■

El conseller de Cultura, Santi Vila, diu que veu bona predisposició delministre Íñigo Méndez de Vigo respecte als ‘papers’ de Salamanca

RedaccióMADRID

‘Papers’ a la vista

Méndez de Vigo i Vila, en la reunió que van mantenir ahir a Madrid ■ JAVIER LIZÓN / EFE

Una modificaciólegislativa potfacilitar el retorndels documentsde 43 municipiscatalans

Diumenge es va celebrar ala sala Timbre4 de BuenosAires la final del IV Torneigde Dramatúrgia Transat-làntic, en el marc del festi-val Temporada Alta al’Amèrica Llatina. El pú-blic va escollir com a ven-cedor l’argentí LeandroAiraldo, que es va imposaraixí a Patricia Suárez ambuna altra peça del pres-tigiós dramaturg, Ena-morarse es hablar corto yenredado, en aquest casdefensada a escena pelsactors Paula Ransenbergi Juan Zuloaga.

La guanyadora de l’úl-tim Torneig de Dramatúr-gia de Temporada Alta,Clàudia Cedó, i el finalistaRamon Madaula es vanquedar a les portes de la fi-nal argentina en les duessemifinals celebrades eldivendres i dissabte. Cedói Madaula van traduir alcastellà els textos amb elsque van participar al tor-neig català, D.N.I. i El Elec-to, que van ser interpre-tats per actors argentins.Els mateixos autors vanparticipar en una taula ro-dona que es va celebrar elpassat dijous 4 de febrer ique va comptar amb lapresència del dramaturgWalter Jakob. ■

Airaldoguanya elTorneig deDramatúrgia

RedaccióBUENOS AIRES

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

131000

23625

Diario

525 CM² - 49%

3352 €

30

España

9 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

44 LAVANGUARDIA DIMARTS, 9 FEBRER 2016

LA CARTELLERA DE PEL·LÍCULES ESTÀ SUBJECTA A POSSIBLES CANVIS D’ÚLTIMA HORA DELS CINEMES

M G M G M G M GPEL·LÍCULES BARCELONA

Alvin y las ardillas: fiesta sobre ruedasEUA. 2016. DIR.: WALT BECKER. INT.: KIMBERLY WILLIAMS I JOSH GREEN. APTA

Comèdia familiar: A causa d’una sèrie de malentesos, l’Alvin, el Simon i el Theodorearriben a creure que el Dave vol proposar matrimoni a la nova xicota, de Nova York,i oblidar-se d’ells. Tenen tres dies per fer que retiri la proposició i evitar així perdre elDave i, possiblement, guanyar un terrible germanastre. 95 min.

Cinesa Diagonal 18.15Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.00 20.05Cinesa Heron City 3D 16.00 18.05 20.10Cinesa La Maquinista 15.45 17.45Glòries Multicines 16.00 18.00Palau Balaña Multicines 16.00 17.50

AmyREGNE UNIT. 2015. DIR.: ASIF KAPADIA. 12 A

Documental: L’Amy va saltar a la fama internacional amb el seu segon àlbum, Backto black, que va vendre 12 milions de còpies arreu del món i va ser diverses vegadesDisc de Platí a nombrosos països des del llançament el 2006. Va ser admirada permolts i va col·laborar amb diversos artistes. Va morir el 2011 a causa d’una sobredosid’alcohol, amb només 27 anys. 90 min.n Cinemes Texas 22.00

Barcelona, nit d’hivernESPANYA. 2015. DIR.: D. DE LA ORDEN. INT.: M. ESPARBÉ I B. SANTA-CRUZ. 7 A

Comèdia romàntica: Seqüela de Barcelona nit d’estiu, en la qual es descobreixennoves històries protagonitzades, entre d’altres, per un jove d’uns 30 anys irres-ponsable que intenta recuperar l’antiga xicota, un noi d’uns 20 anys que vol co-mençar a sortir de festa i una àvia entranyable amb ganes de compartir amb lafamília el secret que fa temps que oculta. 95 min.C Balmes Multicines 22.15C Comèdia 22.25

CarolDIVERSOS PAÏSOS. 2015. DIR.: T. HAYNES. INT.: C. BLANCHETT I R. MARA. APTA

Drama: La relació entre dues dones molt diferents en la dècada de 1950 a Nova York.Una jove de 20 anys, la Teresa, treballa en una botiga i somia amb una vida més plenaquan coneix la Carol, una seductora dona atrapada en un matrimoni adinerat, peròsense amor. A mesura que la història es desenvolupa, les seves vides comencen a en-fonsar-se, i la Carol cada vegada té més por de perdre la custòdia de la seva filla en casd’una separació, ja que el seu marit qüestiona la seva capacitat com a mare.118 min.

Aribau Multicines 16.00 19.00 22.00c Balmes Multicines 16.10 19.10 22.10c Boliche 15.50 18.00 20.10 22.00

Bosque Multicines 16.10 19.10 22.10Cinesa Diagonal 15.50 18.00 20.20

c Cinesa Diagonal 22.40Cinesa Diagonal Mar 16.40 19.15

c Cinesa Diagonal Mar 21.45Cinesa Heron City 3D 16.15 19.00 22.00Comèdia 16.45 19.30 22.10Gran Sarrià Multicines 16.10 19.10 22.10

c Renoir Floridablanca 16.00 18.10 20.20 22.35Yelmo Cines Icaria 17.20 19.50 22.30

Cola, Colita, Colassa (Oda a Barcelona)ESPANYA. 2015. DIR.: VENTURA PONS. APTA

Documental: En el retrat fotogràfic, Colita és una mestra indiscutible de la Barcelonadel s. XX. S’ha lliurat tant al seu ofici com al plaer d’exercir-lo preferint retratar gentque coneix i, molt especialment, la que estima. Escriptors, cantants, artistes de cine-ma però també rostres anònims, apassionants, que recull entre el poble. 77 min.C Balmes Multicines 16.20C Boliche 16.10 18.20

Com canviar el mónCANADÀ, REGNE UNIT. 2015. DIR.: JERRY ROTHWELL. APTA

Documental: El 1971, un grup d’activistes canadencs va iniciar la seva primeramissió a bord d’un vell vaixell de pesca: aturar els assaigs de la bomba atòmica deNixon a Alaska. Aquest fet va provocar el naixement del moviment mediambiental i lacreació de l’organització global que avui coneixem com a Greenpeace. 112 min.n Zumzeig Cinema 19.40

Creed. La leyenda de RockyEUA. 2015. DIR.: R. COOGLER. INT.: S. STALLONE I M. B. JORDAN. 12 A

Drama: Adonis Johnson no va arribar a conèixer el seu famós pare, el campió delmón dels pesos pesats Apollo Creed, que va morir abans que ell naixés. No obs-tant això, ningú pot negar que porta la boxa a la sang, de manera que posa rumb aFiladèlfia, el lloc en què es va celebrar el llegendari combat d’Apollo Creed amb unprometedor i dur rival anomenat Rocky Balboa. 133 min.

Arenas de Barcelona 16.15 19.15 22.00Aribau Multicines 22.10

c Balmes Multicines 19.15 22.15Bosque Multicines 16.05 19.05 22.05Cinesa Diagonal 16.00 19.00 22.00Cinesa Diagonal Mar 16.30 19.20 22.05

c Cinesa Diagonal Mar 20.30Cinesa Heron City 3D 16.30 19.15 22.05Cinesa La Maquinista 16.20 19.10 22.00

Glòries Multicines 16.15 19.10 22.05Palau Balaña Multicines 16.00 19.00 21.45Yelmo Cines Icaria 17.00 19.40 22.20

Cuando cae la nieveREGNE UNIT, SÈRBIA . 2016. DIR.: S. SARIF. INT.: C. DANCE I A. TRAUE. 12 A

Romàntica: La comunista Katya és una espia del govern americà en plena cursaarmamentística de la Guerra Freda. Quan li assignen la seva missió més important,aconseguir informació secreta de la jove promesa del govern rus, l’Alexander, l’últimque espera és enamorar-se d’ell. Intentar conciliar la seva passió cap a ell amb el seurebuig al comunisme la portarà a fer el major dels sacrificis. 93 min.

Cinesa Diagonal Mar 16.15

45 añosREGNE UNIT. 2015. DIR.: A. HAIGH. INT.: C. RAMPLING I T. COURTENAY. APTA

Drama: Només falta una setmana perquè Kate i Geoff Mercer celebrin el 45 aniversaridel seu casament. Tenen pensat donar una festa i els preparatius van d’allò més bé.Llavors, el Geoff rep una carta en què se li comunica que ha estat descobert el cos delseu primer amor, congelat i intacte en una glacera dels Alps suïssos. 93 min.c Méliès 18.30

Yelmo Cines Icaria 18.15

El camí més llarg per tornar a casaESPANYA. 2014. DIR.: SERGI PÉREZ. INT.: MARIA RIBERA I POL LÓPEZ. 16 A

Drama: Un matí el Joel troba l’Elvis, el gos de la dona, mig moribund i assedegat. Aixòl’obliga a sortir de casa, cosa que porta evitant des de fa temps. En deixar-se les clausdins, passa el dia intentant desesperadament tornar a casa, el seu refugi. 85 min.C Cinemes Texas 22.15

El desconocidoESPANYA. 2015. DIR.: D. DE LA TORRE. INT.: LUIS TOSAR I JAVIER GUTIÉRREZ. 12 A

Thriller: El Carlos, executiu de banca, comença el matí rutinari portant els fills al’escola, cosa excepcional, ja que sol fer-ho la dona. Quan arrenca el cotxe, rep latrucada d’un desconegut que ho sap tot sobre ell. Aquesta persona li anuncia queté una bomba sota del seient i li comunica que té només unes hores per reunir unaelevada quantitat de diners. 98 min.

Verdi HD 20.00

El fotógrafo del pánicoREGNE UNIT. 1960. DIR.: M.POWELL. INT.: MOIRA SHEARER I ANNA MASSEY. SC

Thriller: El Bohem interpreta un psicòpata que retrata a les seves víc-times mentre moren. És un fotògraf posseït per l’al·lucinació, marcatper la seva infància. El seu pare, un científic obsessionat amb estudiarles reaccions infantils davant la por, va destrossar la seva psique i el vaconvertir en un adult acomplexat i afectat per una demència demoníaca. 101 min.n Phenomena 15.20

El gran díaFRANÇA. 2015. DIR.: PASCAL PLISSON. 12 A

Documental: Narra la història real i extraordinària de quatre joves, l’Albert, la Nidhi,el Tom i la Deegii, que s’enfronten a una prova que pot canviar i millorar les sevesvides per sempre. El gran dia s’acosta i els quatre herois, de països tan diferents comCuba, la Índia, Uganda i Mongòlia, fa mesos i fins i tot anys que es preparen perafrontar aquest desafiament. 86 min.

Cinesa Heron City 3D 15.50 22.45Comèdia 16.00

c Verdi Park HD 16.00

El hijo de SaúlHONGRIA . 2015. DIR.: LÁSZLÓ NEMES. INT.: GÉZA RÖHRIG I LEVENTE MOLNÁR.18 A

Drama: Auschwitz, 1944. Saul Auslander és un presoner hongarès que treballa enun dels forns crematoris d’Auschwitz. És obligat a cremar tots els cadàvers dels habi-tants del seu propi poble però, fent ús de la seva moral, tracta de salvar de les flamesel cos d’un jove que creu que és el seu fill i buscar un rabí per poder-lo enterrardecentment. 107 min.

Aribau Club 18.00 22.00c Balmes Multicines 16.00

Gran Sarrià Multicines 20.00c Renoir Floridablanca 18.25c Verdi Park HD 16.00

Yelmo Cines Icaria 17.35

El puente de los espíasEUA. 2015. DIR.: STEVEN SPIELBERG. INT.: TOM HANKS I MARK RYLANCE. 12 A

Thriller: Explica la història de James Donovan, un advocat de Brooklyn que es veuabocat al nucli de la Guerra Freda, quan la CIA li encarrega la pràcticament impossiblemissió de negociar l’alliberament del pilot d’un avió abatut. 141 min.c Balmes Multicines 16.20

Cinesa Diagonal Mar 16.20 19.15 22.10Cinesa Heron City 3D 16.20Gran Sarrià Multicines 16.00 19.00 22.00Yelmo Cines Icaria 22.00

El renacido (The revenant)EUA. 2015. DIR.: A. GONZÁLEZ IÑÁRRITU. INT.: L. DICAPRIO I T. HARDY. 16 A

Acció: A les profunditats de l’Amèrica salvatge, el caçador Hugh Glass resulta greu-ment ferit i és abandonat a la seva sort per un membre traïdor del seu equip, John Fitz-gerald. Amb la força de voluntat com a única arma, el Glass s’ha d’enfrontar a un terri-tori hostil, a un hivern brutal i a la guerra constant entre les tribus de nadius americans,en una recerca heroica i implacable per aconseguir venjar-se del Fitzgerald.100 min.

Arenas de Barcelona 15.45 18.45 21.45Arenas de Barcelona 18.10 21.10Aribau Multicines 16.00 19.05 22.10

c Balmes Multicines 16.00 18.05 20.05 22.00

c Balmes Multicines 17.00 19.00 21.10Bosque Multicines 15.55 19.00 22.05Cinesa Diagonal 15.50 19.00 22.10Cinesa Diagonal 17.30 20.15

c Cinesa Diagonal 20.40Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.05 20.40Cinesa Diagonal Mar 17.30 19.00 21.30

c Cinesa Diagonal Mar 22.10Cinesa Heron City 3D 15.50 19.00 20.40Cinesa Heron City 3D 17.30 20.00 22.10Cinesa La Maquinista 15.50 19.00 20.40Cinesa La Maquinista 17.30 20.00 22.10Comèdia 16.10 19.10 22.05Glòries Multicines 15.50 18.50 21.50Gran Sarrià Multicines 16.00 19.00 22.00Palau Balaña Multicines 15.45 18.40 21.35

c Phenomena 21.45c Renoir Floridablanca 16.15 19.15 22.15c Verdi HD 16.05 19.05 20.30 22.05 12.00

Yelmo Cines Icaria 17.30 19.00 20.30 22.00

El rey de La HabanaESPANYA, REPÚBLICA DOMINICANA. 2015. DIR.: A. VILLARONGA. INT.: M. TORTOLO.18 A

Drama: Després d’escapolir-se d’un correccional, el Reinaldo mira de sobreviure alscarrersde l’Havanade finalsdels90,unade lespitjorsdècadespera lasocietat cubana.Esperances,desencants,rom,bonhumorisobretotlafaml’acompanyenenelseudeam-bular, fins que coneix la Magda i la Yunisleidy, també supervivents com ell.120 min.

Boliche 22.00Cinemes Texas 18.00Cinesa Diagonal Mar 16.40 19.25 22.00Cinesa Heron City 3D 16.30 19.20 22.10

EmbarazadosESPANYA. 2016. DIR.: JUANA MACÍAS. INT.: PACO LEÓN I ALEXANDRA JIMÉNEZ.12 A

Comèdia: El Fran i l’Alina tenen gairebé 40 anys i fa mitja vida que estan junts. Per al’Alina ha arribat el moment de tenir fills, però el Fran no ho té gens clar, és jove, lescoses li van bé i no veu la necessitat d’espatllar-ho tot i posar-se a canviar bolquers.Tot es complica quan s’assabenten que els espermatozoides del Fran són anormals ique l’Alina està premenopàusica. 100 min.

Arenas de Barcelona 15.45 22.00Bosque Multicines 16.00 20.15Cinesa Diagonal 16.15 18.15Cinesa Diagonal Mar 16.10 18.20 20.30 22.45Cinesa Heron City 3D 16.10 18.20 20.30 22.40Cinesa La Maquinista 15.50 19.25Glòries Multicines 19.00 22.00Palau Balaña Multicines 16.15 19.10

En el sótanoÀUSTRIA. 2014. DIR.: ULRICH SEIDL. 18 A

Documental:Documentalquesesubmergeixa lesentranyesd’Àustriapermostrarquèamaguen els seus habitants al soterrani de casa seva. Nazis nostàlgics, col·leccionistesde nines, amants de les armes, o sadomasoquistes que deixen Christian Grey a l’alturad’un domador de ratolins, són alguns dels personatges que es passegen davant de lacàmera sense adonar-se de l’àcida mirada amb la qual són observats. 85 min.n Zumzeig Cinema 18.00

Goya: Un espectáculo de carne y huesoREGNE UNIT. 2015. DIR.: DAVID BICKERSTAFF. APTA

Documental: Francisco de Goya és retratat a través de cartes i d’una exposició deles seves obres mestres. Influït per Rembrandt i Velázquez, Goya va explorar un nourealisme revelant el que veia físicament i psicològicament, i capturant els canvisd’expressió. Això no li va impedir aconseguir importants encàrrecs de gent poderosa.La pel·lícula construeix un fascinant retrat del pintor. 90 min.c Balmes Multicines 20.00

Yelmo Cines Icaria 20.00

HipòcratesFRANÇA. 2014. DIR.: THOMAS LILTI. INT.: V. LACOSTE I J. GAMBLIN. 12 A

Drama: El Benjamin està destinat a ser un gran metge, però la seva primera ex-periència com a metge resident a l’hospital on treballa el seu pare no surt com ellesperava. La pràctica es revela molt més complexa que la teoria i la responsabilitatés aclaparadora. A més, el seu company de feina, un metge estranger, té molta mésexperiència que ell. 102 min.n Cinemes Texas 16.00 20.00

Informe general II. El nou rapte d’EuropaESPANYA. 2015. DIR.: PERE PORTABELLA. APTA

Documental: Quaranta anys després del primer Informe general, Portabella retrataara el present polític des de la perspectiva dels moviments socials com a alternativaals partits tradicionals. 126 min.n Verdi HD 18.00 22.20

Isla bonitaESPANYA. 2015. DIR.: FERNANDO COLOMO. INT.: TIM BETTERMANN I LILIAN CARO.7A

Comèdia: El Miguel Ángel convida el seu amic Fer, un veterà i enamoradís realitzadorpublicitari anat a menys, al seu retir daurat a l’illa de Menorca. El problema és que laseva joveesposa tambéhihaconvidat lamare i elsnebots.ElMiquelÁngelno témésre-

mei que col·locar el seu amic a casa de la Nuria, una interessant escultora.101 min.Cinemes Maldà 22.05

JoyEUA. 2015. DIR.: D. O. RUSSELL. INT.: JENNIFER LAWRENCE I ROBERT DE NIRO. 7 A

Comèdia: El film se centra en una noia que aconsegueix fundar una dinastia de ne-gocis i es converteix en la matriarca familiar. La traïció, la deslleialtat, la pèrdua de lainnocència i les cicatrius de l’amor pavimenten el camí d’aquesta intensa comèdiahumana i emocional sobre convertir-se en l’autèntic cap d’una família i liderar unnegoci en un món implacable. 120 min.

Cinesa Diagonal 15.45c Méliès 16.00c Verdi HD 22.15

Yelmo Cines Icaria 19.50 22.20

L’assassinat d’un gatEUA. 2014. DIR.: GILLIAN GREENE. INT.: FRAN KRANZ I NIKKI REED. 7 A

Comèdia negra: Clinton Moisey és un dissenyador de figuretes d’acció. Quan el Clin-ton desperta un matí i troba al seu gat Mouser enfilat en una fletxa, queda devastati decideix investigar-ho. A mesura que es va endinsant en el cas, el Clinton es trobaamb la Greta, una traficant de marihuana; el Yi Kim, un impecable empleat de magat-zem coreà, i Al Ford, una celebritat local. 101 min.c Cinemes Maldà 20.35

La Academia de las MusasESPANYA. 2015. DIR.: J. L. GUERÍN. INT.: R. PINTO I E. FORGETTA. APTA

Drama: En acabar les classes, un professor és qüestionat per la seva dona, quedesconfia del projecte acadèmic que vol dur a terme. La intenció del professor éscrear una acadèmia de les muses que, inspirada en referents clàssics, hauria deservir per regenerar el món a través del compromís amb la poesia. El controvertitpropòsit desencadena una ronda d’escenes al voltant de la paraula i el desig.92 min.

Méliès 20.15c Verdi Park HD 16.10

La chica danesaDIVERSOS PAÏSOS. 2015. DIR.: T. HOOPER. INT.: E. REDMAYNE I A. VIKANDER. 12 A

Drama: Narra la veritable història dels artistes danesos Einar i Gerda Wegener. Formenunaparellamolt unida, encaraquea totsdoselsmancaaconseguir la revelacióartísticai personal. Tot canvia el dia en què la Gerda ha de lliurar un retrat i demana al seu ma-rit que supleixi la model posant-se un vestit de dona per acabar el quadre. 120 min.

Arenas de Barcelona 16.00 19.15 22.00c Balmes Multicines 22.00

Bosque Multicines 16.10 19.10 22.10Cinesa Diagonal 22.30Cinesa Diagonal Mar 16.30 19.00 21.30Cinesa Heron City 3D 16.10 18.45 21.30Cinesa La Maquinista 19.45 22.15Comèdia 16.30 19.20Glòries Multicines 19.50 22.15Gran Sarrià Multicines 16.15 19.05 22.05Palau Balaña Multicines 19.45 22.05

c Renoir Floridablanca 16.00 18.15 20.30 22.45c Verdi Park HD 18.05 20.20 22.35

Yelmo Cines Icaria 17.30 20.00 22.25

La gran apuestaEUA. 2015. DIR.: ADAM MCKAY. INT.: CHRISTIAN BALE I STEVE CARELL. 7 A

Drama: Quan quatre persones van veure el que els grans bancs, els mitjans de comu-nicació i el govern negaven, l’esfondrament de l’economia global, van tenir una idea:fer una gran aposta i invertir en les més fosques entranyes de la banca moderna, onhaurien de qüestionar-s’ho tot i tothom. 130 min.

Arenas de Barcelona 15.45 18.45 21.45Aribau Multicines 16.10 19.05 22.00

c Balmes Multicines 16.20 19.10 22.00Bosque Multicines 16.05 19.05 22.05Cinesa Diagonal 16.30 19.15 22.10Cinesa Diagonal Mar 16.30 19.10

c Cinesa Diagonal Mar 21.50Cinesa Heron City 3D 19.15 22.10Cinesa La Maquinista 16.30 19.15 22.00Comèdia 22.00Glòries Multicines 16.10 19.05 22.00Gran Sarrià Multicines 16.00 19.00 22.10

c Méliès 16.10Palau Balaña Multicines 19.05 21.45

c Renoir Floridablanca 16.00 20.25 22.45c Verdi HD 12.00c Verdi Park HD 19.45 22.15

Yelmo Cines Icaria 17.00 19.35 22.10

La juventudDIVERSOS PAÏSOS. 2015. DIR.: P. SORRENTINO. INT.: M. CAINE I H. KEITEL. 12 A

Drama: És primavera. El Fred i el Mick, dos vells amics que ara s’acosten als 80anys, estan de vacances en un hotel elegant als peus dels Alps. El Fred, compositori director d’orquestra, està a punt de retirar-se. El Mick, director de cinema, encaratreballa. Tots dos amics saben que el seu temps s’acaba ràpidament i decideixenenfrontar-se al futur junts. 118 min.

Aribau Club 16.30 19.15 22.00c Balmes Multicines 16.30 19.20 22.10

c

c

solters

c

c

c

fn

LEU

Acció:perion el R

c

c

c

MacbeREGNE UNIT

Drama:i

CARTELLERA Vegeu els tràilers de les pel·lícules d’estrena i les sales de cinema de

Catalunya on es projecten a www.lavanguardia.com/trailers­cine

Cartellera elaborada per OneData. comercial@onedata.es

La pianista Anna Gourari

La pianista russa nascuda aKazanAnna Gourari arribaavui al cicle Palau 100 piano,amb el seu virtuosisme i visiómística de lamúsica. Per aaquest debut al Palau dela Música ha escollit unprograma complex amb Cho-pin, Bach-Busoni, Gubaidulinai Prokófiev. 20.30 h. 20 €

La Filmoteca de Catalunyaprojecta avui Le silence dela mer (1947) l’òpera primade Jean­Pierre Melville idel prestigiós director defotografia Henri Decae,sobre un avi i la seva neboda,obligats a acollir un oficialnazi a casa seva durantl’ocupació de França. 21.30 h Le silence de lamer, deMelville

Tel Entrada: 902 10 12 12. Internet: www.telentrada.com x Ticketmaster: 902 15 00 25. Internet: www.ticketmaster.es

Abreviacions: DL: dilluns, DM: dimarts, DX: dimecres, DJ: dijous, DV: divendres, DS: dissabte, DG: diumenge, F: festius, c: v.o. subtitulada en castellà, n: v.o. subtitulada en català, C: parlada en català,M: matinal, G: golfa, U: en 3D

NOVETATS Direcció

Carol **** Todd Haynes

Informe general **** Pere Portabella

El renacido *** Alejandro G. Iñárritu

Spotlight **** TomMcCarthy

Cola, Colita, Colassa *** Ventura Pons

Respira** Christian Zübert

El gran día** Pascal Plisson

Embarazados ** Juana Macias

Creed: la leyenda de Rocky* Ryan Coogler

DOLENTA c REGULAR * BONA **MOLT BONA *** OBRA MESTRA ****

IDEES

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

657000

141874

Diario

113 CM² - 10%

2800 €

44

España

9 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

38 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIMARTS, 9 FEBRER 2016

decontrast ambaltres contestataris re­alistes del moment, que majoritària­ment feien servir la fotografia com asuport de referència. Ells no, ells“s’han confiat a la seva fina intuïció i ales formidables capacitats tècniquesque han sabut procurar­se, i han creatles seves obres a lamanera tradicional,amb el motiu escollit al davant”. Lamostra estarà oberta fins al maig.Tot i que amb l’incon­

venient que la visita exi­geix acreditació prèvia,Madrid ofereix simultà­niament una exposició ala localitat veïna de Boa­dilla del Monte, on hi hala ciutat financera delBancoSantander. Es trac­ta de la mostra Looking atthe world around you:contemporary works fromQatar museums, una an­tologia dels fons reunitsper les sales de la monar­quia qatariana que laFundación Banco de San­tander i la Qatar Muse­ums Authority han selec­cionat per penjar a Ma­drid fins al juny que ve. Sibé la mostra permet unacostament a la creacióartística contemporàniadel món àrab, les col∙lec­cions de la península Arà­biga no es limiten a ras­trejar i acumular el mésrellevant de l’activitatcreativa de l’entorn immediat, sinó agenerar grans col∙leccions de vocacióuniversal.

Per il∙lustrar eloqüentment lamane­ra com el món àrab posa la mirada so­bre l’art modern i contemporani aliè alseu patrimoni cultural, buscant el re­flex que van exposar dels temes àrabsgrans artistes occidentals, Franciscode Goya (Dos orientals, 1825) i RenéMagritte (Sherezade, 1947) obren la se­lecció d’obres que exhibeix la Funda­ción Banco de Santander. Sobre això,“la col∙lecció del museu [Islamic ArtMuseum] proposa de no veure l’orien­talisme com unmoviment artístic uni­

tari, sinó com una metodologia peranalitzar i entendre les idees sobre laregió d’artistes de llocs llunyans”, ex­plica Abdellah Karroum, director del’Arab Museum of Modern Art, cone­gut com aMathaf.Karroum narra, al catàleg de l’expo­

sició, l’origen i ambicions dels fons dela jove i puixant institució que ésQatarMuseums: “Les col∙leccions i les inici­atives de comissariat de Qatar Muse­ums tenen el propòsit d’entaular una

interacció crítica amb el món que ensenvolta i amb les seves històries, elsseus objectes i les relacions que hi haentre ells”, en un procés encara enmarxa i encara en una fase certamentinicial, tot i l’abast del que hi ha reunit:“Aquestes col∙leccions i els diferents

museus que les conserven s’handesen­volupat en diverses fases al llarg del’última dècada per mitjà d’adquisici­ons, encàrrecs, residències d’artistes iprojectes d’art públic”.Per això aquestes col∙leccions no

s’abstreuen de les convulsions de la re­gió, i també les visions de tercers: “Im­mers enunclimadecanvi polític i soci­al, l’art d’aquest període dóna testimo­ni de la història en el moment que esprodueix. Looking at the world around

you es fa ressò d’aquestes visions inter­relacionades de l’art i convida a exami­nar múltiples capes de la història, lamitologia i la representació, i a reflexi­onar sobre el paper de l’art i els artis­tes”, assenyala el director de l’ArabMuseum ofModern Art.Als artistes occidentals esmentats,

en l’antologia els acompanyenobresdela iraniana Shirin Neshat, la libanesaMona Hatoum o el xinès Yan Pei­Ming, així com noms amb història,com el de la princesa turca FahrelnissaZeid (1901­1991), que barrejava ele­ments de l’art islàmic i bizantí amb in­fluències d’Occident.c

Josep MariaRuiz Simon

L’espasadeDàmocles

Dimecres passat, el president Puig­demont va lamentar haver d’apli­car lasevainterpretaciódel“man­

datdemocràtic”de les eleccions catalanes“sota l’espasadeDàmocles”de les amena­ces de l’Estat. Dissabte, el columnista An­tonio Baños va escriure, fent referència ales retallades que vol tornar a imposarBrussel∙les, que “les esquerres que volengovernar Espanya tenen una espasa a lacoroneta.UnDàmoclesquejavaaturarelsgrecs”. I ahir l’alcaldessa Colau va consi­derar que la vaga convocada pels treballa­dorsdeTMBperalsdiesdelMobileWorldCongress era “una espasa de Dàmocles”perpoderseurealatauladenegociació.Famésd’unsegle,GustaveFlaubertvadeixarapuntat “Espasa: Només es coneix la deDàmocles”alDiccionarid’ideesrebudesonrecopilava els tòpics que la gent solia dirquan volia resultar escaient i amable. Lescoses han canviat poc des d’aleshores. Pe­rò si Dàmocles tornés de l’Hades se sor­prendria de l’ús que al segle XXI es fa del’anècdotaambquè la tradició l’involucra.La versiómés detallada d’aquesta anèc­

dota l’explicaCiceró a lesTusculanes ambl’objectiu demostrar que,malgrat les apa­rences, la vida dels tirans és terriblementdissortada. Xenofont ja havia tractat laqüestió de si els el tirans poden ser feliçosal Hieró, on el tirà de Siracusa que dónanom al diàleg mantenia que la seva és lapitjorde lesvides iSimònides, elpoeta, ar­gumentava que els tirans poden arribar a

serfeliçossiescomportenjustament.AlesTusculanes, Ciceró pren el mateix partitque Hieró i exemplifica la seva tesi ambmúltiples anècdotes relatives a un altre ti­rà sicilià, Dionís el Vell, que va governarSiracusa durant gairebé quaranta anys.Totes il∙lustren que tenir poder no garan­teix gaudir de les coses que es desitgen.Sobretot quan, com els tirans, s’hi arribaamb males arts. Dionís va satisfer l’ambi­ció de poder però va acabar vivint comunpresoner per por dels que l’envoltaven idels seus súbdits. Tenia el poder però nogosava que cap barber l’afaités. Tenia elsamants que volia i un parell d’esposes bendesitjables, però no s’hi podia allitartranquil. Fins i tot va fer excavarunamplefossat al voltant del seu dormitori perquènomés s’hi pogués accedir a través d’unapassarel∙la que ell mateix retirava quaneradins.L’anècdota de l’espasa de Dàmocles es­

cenifica lamaneracomDionísvivia lasevasituació.Noéstant lametàforad’unaame­naça o d’una imposició externa com la dela por que acovardeix els qui tenen elpoder i, per la manera com l’han aconse­guitol’hanexercit,enviuenlapèrduacomun perill. Dàmocles era un cortesà insu­portable que no s’estava mai de dir que eltirà de Siracusa era el més afortunat delshomes.Dioníselvaconvidaraprovarlase­va vida. El va fer estirar en un llit d’or, en­voltat de luxe i plaers. I Dàmocles estavacontent fins que Dionís va fer penjar d’uncrindecavallunaespasasobreelseucap.Apartird’aleshoresva ser incapaçdegaudirde les riqueses i dels plaers que l’envol­taven i va acabar demanant al tirà que eldeixésmarxar.

No és tant lametàforad’una amenaça com lade la por que acovardeixels qui tenen el poder

Lacol∙leccióqatarianaacosta el nouart d’Orient

JUAN CARLOS HIDALGO / EFE

Corrent subjacent (2004), deMonaHatoum, a la ciutat financera del Santander

Les col∙leccions d’art àrabmodern i contemporanisurten per primeravegada del seu país

>> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR

BARCELONA Redacció

ElconsellerdeCultura,SantiVila, esvareunirahirambelministred’Educació,Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vi­go, a la seu del ministeri, a Madrid. Enla trobada, que Vila va qualificar de“formal, correcta, cordial i d’inici de le­gislatura”, van tractar, entre altres te­mes, el conflicte patrimonial sobre lespintures i altres béns artístics del mo­nestir de Sixena. Segons el conseller,“elMinisteri, la Generalitat i el Governd’Aragóhemcomençat aposar sobre lataula algunes solucions que en els pro­pers temps caldrà treballar de manerainterna idiscreta”.Hiha lavoluntatperpart de les tres administracions de tro­bar una solució política,més enllà de lavia jurídica.

També van parlar dels papers del’Arxiu de Salamanca, que segons laGeneralitat encara estan pendents deretorn i que representen un 5% del to­tal reivindicat.Es tracta sobretotdepa­pers relacionats amb 43 municipis ca­talans. Vila ha afegit que per possibili­tar el retorn d’aquesta documentació“hi ha voluntat, per part de l’Estat,d’aplicar una modificació legislativaquehopermeti, i confioquehopodremrematar en les properes setmanes”.En la trobada, que s’ha allargat més

d’una hora, també van tractar el paperde l’Estat en aquelles institucions cata­laneson téparticipació, comperexem­ple elMuseuNacional d’Art deCatalu­nya (MNAC), el Gran Teatre del Liceuo el Palau de laMúsica Catalana. SantiVilaharecordatqueelgovernespanyol

ha de complir els seus compromisospressupostaris en aquests equipa­ments després de la reducció que haaplicat els darrers anys. El conseller haassegurat que per la Generalitat “undels museus que ha de ser més relle­vant i que hem de projectar amb mésforça és elMNAC,quepel seuvalorpa­trimonial està en condicions de fer­ho,i ningú no entén que no hi hagi proucompromís”. També han coincidit enla necessitat de revisar el funciona­mentdelMuseuArqueològicdeTarra­gona i evitar la sensació de deixadesaactual.Per Vila, però, “el pitjor enemic que

tenim és la situació d’impasse del go­vern de l’Estat, que no està en condici­ons de prendre decisions gaire trans­cendents”.c

Santi Vila i ÍñigoMéndezdeVigoproposenobrir unanegociació “discreta” sobre Sixena

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

657000

141874

Diario

215 CM² - 19%

5320 €

38

España

9 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

La corrupci~s’hereta delfranquisme. Elproblema ~s, cornen altres temes,hayer fet unatransici~ i no unaruptura

rvlentre el paisvivia en labombolla, lacorrupci~ eratolerada i els quela combatieneren una ~morlaincompresa

Joan LlinaresDespr~s d’alguns anys al capdavant del MNAC el Palau de la M0sica, des de fa pocsmesos ha estat nomenat gerent de coordinaci6 recursos de I’Ajuntarnent de Barcelona

IPEREBOSCH I CUENCA

¯ No hi ha setmana que no ens Ilevemamb alguna noticia sobre corrupci6. Fapocs dies es va donar a con6ixer I’ope-raci~ Taula, que esquitxa de dalt a baixel Partit Popular del Pais Valenci& Ima-gino que no rha sorpr~s?Sorprendre no seria ]a paraula. A la vistadel que ja 6s pflblic i tamb6 per la mevaexperibncia en la gesti6 pflblica, totes lescoses que estan sortint les intuia i fins i totles veia a venir. La forma en qub el PP ac-tuava era d’un obscurantisme i d’un aprofitament de les majories absolutes que hanconduit cap a la situaci6 actual. Quan arafa quasi un anys surten les gravacions delgerent d’Imelsa, era dhsperar qualsevolcosa. La sorpresa ve pel let que les investigacions hagin arribat fins on ban arribat.Es pot generar la confusi6 que Valbncia 6sel lloc m6s corrupte de l’Estat. ]o pensoque no, que la corrupci6 que hi ha al nostre pals la tenim malauradament al con-)unt de l’Estat, el que passa 6s queen el casde Valbncia hem tingut la sort d’uns jutgesi fiscals que han conduit la investigaci6fins arribar els aspectes m6s profunds i in-cidentals.

Una de les coses que es pregunta laciutadania 6s com hem pogut estar rantde temps amb la bena als ulls. Semblaque hagi estat necess~ria una crisi eco-n~mica de magnitud per adonar-nos decasos de megalomania i d’altres ques~n directament de corrupci&..La crisi ha generat un canvi de percepci6.La corrupci6 ha existit sempre i s’heretadel franquisme. I aquest ha estat un delsc/racers que ha generat totes les derivades.Mentre el pals vivia en la bombolla i en unestat d’bxtasi econ6mic en qub semblavaque el creLxement immobfliari seria indefinit, els diners han corregut i la corrupci6era una qiiesti6 consubstancial i si no ad-mesa, la toler~ncia era moneda del dia adia. La gent que ha tingut sempre una ac-titud de rebuig i combat cap a la corrupci6ha estat una minoria a la qual no feien ni

L’home valentJoan Llinares (Alzira, 1953) s’haguanyat a pols la fama de personameticulosa, honesta i valenta, tresatributs molt sol.licitats en elstemps que corren. Una bona provad’aix6 6s la seva traject6ria. Tot ique ja havia estat vuit anys al Mu-seu Nacional d’Art de Catalunya (elMNAC), va adquirir notorietat partir del 2009, quart fou nomenatdirector executiu del Palau de laMfisica per tal de posar ordre aI’etapa de desgavell de F61ix Milleti Jordi Montull. Posteriorment varetornar a I’lnstitut Valencib d’ArtModern, que havia ajudat a impul-sar; i, des del passat mes de juliol,ha estat fitxat pel govern d’Ada Co-lau per tal d’aprofundir en la trans-par~ncia i la Iluita contra la corrup-ci6 a I’Ajuntament de Barcelona.La seva traject6ria, doncs, hatranscorregut entre el Pals Valen-cib i el nostre pals i s’ha caracterit-zat per la valentia en la Iluita con-tra la corrupci6.

cas. I aquest canvi de percepci6 tamb~ t6una influbncia en l’/tmbit judicial i fins i totels processos fiscalitzadors interns.

Ara parlava de les arrels profundesd’aquesta corrupci& Corn s’explica queel 1975 no s’aprofiti per fer una rupturaen aquest sentit?E1 pacte, el gran pacte...

Yamb6 va comportar aixMEra consubstancial. Del franquisme, no esrevisava res. E1 pacte de la transici6 noparteix d’una anulaci6 de la legalitat de ladictadura. Ens hem centrat molt en la partmils dolenta i m6s sanguinSria i encaraavui segueixen sent legals les sentbnciesque es van dictar, rant de pres6 corn demort. Per6 tamb~ hi ha, d’una maneraconsubstancial, tota la resta, com ara laforma en qub es feien els negocis econ6mics durant els ffanquisme i que empara-

va grans fortunes que s’havien fet durantaquells anys.

Encara sortiran robs coses al Pais Va-lencia?N’hi ha m~s casos. E1 de la Fira de Valen-cia ser/z brutal quart surti tot.

I qu~ li sembla, la reacci6 de la direccibdel Partit Popular? D’una banda defen-sen aferrissadament Rita Barber~ i, deI’altra, anuncien un canvi de marcaelectoral al Pais Valencib per netejar-ne la imatge...Ells diuen que s6n casos ~//llats quan jaquasi no queda ningfi sense imputar. Noes tracta de persones. Forma part del siste-ma. E1 partit ha funcionat aixi. L~structuradel PP al Pals Valenci~l i, per extensi6, el dela resta de l’Estat s’ha finan~at essencialmerit a partir dels negocis originats enprocessos de corrupci6. I aix6 no ho handeixat anar pr~cticament fins que han per-dut el poder. No 6s un problema de persones, sin6 de personatges que dintre d’unsistema perfectament engreixat i amb unengranatge que funcionava corn una es-tructura, amb una part visible i una altrade mafiosa, es combinava polltica, adjudi-cacions i personatges que vivien al seu vol-tant.

Despr~s de 8 anys al capdavant del Mu-seu Nacional d’Art de Catalunya (elMNAC), havia decidit prendre’s un pe-riode de reflexib. Perb, de cop i volta,rep la proposta d’assumir el cbrrec dedirector executiu del Palau de la Mbsi-ca pocs dies despr~s que es destap~sI’esc6ndol de F~lix Millet. Quin encbr-rec van fer-li, exactament?E1 meu compromls fou esbrinar qu~ hax;mpassat, garantir que el Palau seguls funcio-nant i reorganitzar la institucid per evitarque torn6s a repetir se un cas semblant. Lacondici6 que vaig posar fou que la direc-ci6 fos executiva, b/~sicament per trencaramb l’esquema que F~lix Millet havia esta-blert. No volia tenia al damunt meu algu-na persona amb capacitat per impedir quefes la feina que ha-4a de fer.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PRESENCIA

60000

26219

Semanal

2560 CM² - 320%

14080 €

57-60

España

7 Febrero, 2016

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

L

Quina fou la seva primera impressib enarribar al Palau? Suposo que devia tro-bar-se un ambient hostil o enrarit, so-bretot tenint en compte que alguns tre-balladors feia anys que estaven arab F~-lix Millet i Jordi Montull...E1 primer dia va ser de presa de contacte.]o vaig demanar per al director artistic i elpresident del comit~ d~mpresa per garan-fir la tranquil.litat en l’~mbit del personal ide la continffitat de la instituci6. La mevasorpresa es va produir quan em van dirque el Palau no tenia ni una cosa ni l’altra,un fet increible si tenim en compte que estractava d’una instituci6 cultural arab rn6sde cent treballadors. Els dos temes els vamresoldre en els primers mesos.

En alguna ocasib ha explicat que JordiMontull es va acomiadar de vost~ el 30de juliol dient que anava de vacances ique al setembre ja el posaria al correntde tot. Tant arrelada era la sensacibd’impunitat per pensar que podia tornaral Palau corn si res hagu~s succei’t?Me’l vaig trobar alll, amb els seus advo-cats, despr~s de tornar d’una reuni6 a laCiutat de la ]usticia en qu~ ens haviem po-sat a disposici6 de l’autofitat judicial. Vadir-me que volia anar a desfer una opera-ci6 de compravenda d’uns baixos al carterde Sant Pete M~s Alt, gaireb6 al davant delPalau de la Mfisica. Lbperaci6 s’havia aca-bat de tancar el 22 de juliol, el dia abans del~ntrada dels Mossos d’Esquadra al Palau,

Joan Liinares a laterrassa de I’Edifici

sense cap coneixement de la junta de FOr- Novfssirn deCatal~. ]o vaig dir-los que deixessin els !

I’Ajuntarnentdefe6Barcelona. ALBERT

xecs que s’havien de cobrar a la notaria i i SALAM~que m4s endavant ja parlarlem de comes :feia lbperaci6 i vaig amenaqar-los que si ’no ho feien aniria a la policia. Va ser lla-vors quan Jordi Montull em va dir: "Tutranquil, que ara vaig de vacances i en par-lem quan torni:’

Una de les coses que sorpr~n ~s que unpersonatge corn F~lix Millet fes i desf~ssense que ningb sospitbs o denuncibsres?Estava Jdo]atrat. Per mo]ta gent, e] frau deMillet va ser un cop molt dur. Personesque confiaven en ell van tenir la sensa-[]

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PRESENCIA

60000

26219

Semanal

2560 CM² - 320%

14080 €

57-60

España

7 Febrero, 2016

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

ENTREVISTA

No is possibleun cas com el deI’lnstitut Valenci d’Art Modernsense unaconniv nciaabsoluta delpoder politic

Una de les cosesque hem apr samb el cas delPalau de laMt sica is queI’exc s deconfian;as’acaba pagant

~]ci6 que havien estat enganyats. Hi haviaun exc6s de confianqa. I una de les cosesque hem aprbs amb el cas Palau 6s que l’ex-c6s de confianqa es page. Sense justificar-ho, la mateixa administraci6 tenia idolatrat el personatge. E1 dia abans de l~ntradadels Mossos, la comissi6 de Culture del’Ajuntament va acordar concedir-li la me-dalla dbr de la ciutat i despr~s es va hayerde desfer tot. Era tot un personatge.

Recordo que ambles dificukats econb-miques del MuseD Nacional dArt de Cata-lunya anava sovint a la conselleria de Cultufa a reclamar m6s diners i m6s d’una ve-gada m’havien dit: "A veure si n’apreneudhn Millet que demana mok menys quevosaltres!" Ningfl sabia que estava rebentsubvencions a c6pia de dir mentides. Lesobres del Petit Paled eren un poD sensefons que es va sobrefinanqar, igualmentcorn la de ]brgue i tantes i tantescoses. Ell no assoleix la condici6 d’un prohom per ell mateLx,sin6 grhcies al PaleD. Va instal-lar una maquin~ria a tray,s dela qual obtenia diners aprofitent la instituci6 del Palau de laMdsica i gaireb~ del no-res. I sialgfi li demanava comptes, fins itot s’enfadava. La frase era:"Que no et ties de mi?" I ningfianava m6s enllh. E1 model flex-igbncia cap a la gesti6 pflblica iel concepte de transpar~nciagaireb~ no existien.

Despr~s de I’entrada delsMossos d’Esquadra i mentrees va mantenir corn a directorexecutio, egcara es van agardescobrint alguns documentssorprenents. QuiD destacaria?N’hi va haver molts. Quan ensposem a treballar en el pie d’auditoria iresseguim les factures superiors a 60.000euros (despr~s vain anar baL-(ant aquestllindar), ens trobem amb viatges de FOrfe6. De fet, gastar-se m~s de 100.000 eurosen un viatge a la Polinbsia de la familiaMillet era una xorissada per6, a m~s am~s, quan deman~vem a l’ag~ncia de viarDes, queens desgloss~s la despesa, la sorpresa fou majfiscula. All6 va set la primerasorpresa. Despr6s tamb6 es va produir ladesaparici6 d’un llibre d’actes que, en teo-ria, el tenia la Gemma Montull o el secretaft del PaleD, per6 queen realitat haviadesaparegut. Aqui ens trobem una grolle-ra manipulaci6 feta sobre el llibre originalen els quals apareix que F~llx Millet i JordiMontull podien cobrar unes quantitats su-periors sobre la base dels superhvits quetingu6s el Paled de la Mflsica. Despr~s esva veure que havien manipulat el llibredhctes per justificar les n6mines que te-nien. Un altre document que localitzemen les primeres quaranta vuit hores ~s unesquema dels comptes corrents arab quboperava la instituci6. N’hi havia m~s de90! Absolutament extralimitat.

IEs de les coses que sorpreoen. Que, en-cara avui. alguns bancs no hagin facili-tat els moviments de bona partd’aquests comptes...Tel vega& aquesta ~s la principal difer~n-cia entre els jutges de Valbncia i els d’aqui.Hi ha parts de la investigaci6 que mai en-tendr~, corn 6s el d~’ribar al fonsen tota latrama banc~ia. Hi ha bancs que es ne-guen a facilitar informaci6 i no passe resquan ~s una negaci6 d’auxili a la justicia,una desobedi+ncia que est~ tipificada en elcodi penal. I ningfi no diD res.

Una de les derivades del cas ~s el pre-sumpte finanqament irregular de Con-verg~ncia Democrbtica de Catalunya.En quid moment va comem;ar a tenir in-dicis sobre aquesta qllestib?Aqui ens va agafar dintre d’aquesta sensa-

AI capdamunt de I’AjuntamentLa sessi6 fotogr~fica enscondueix a la terrassa deI’Edifici Novissim, des d’onpodem resseguir una vistaespectacular de Barcelona,en quatre dimensions. Laterrassa est& condicionadacorn a mirador, arab al-guns r~tols explicatius; pe-r6 darrerament tamb~ haestat habilitada corn a es-pai d’esbarjo del personalde I’Ajuntament. Llinaresfa pocs mesos que est~ aI’Ajuntament, per6 corn abon gestor cultural assu-

meix ben evict el paper deguia improvisat i ens expli-ca la histbria d’un edificiconstruR durant I’etapa deI’Alcalde Porcioles, ques’ha acabat integrant en elpaisatge del barri gbtic,malgrat la seva monstruo-sitat. E~s des d’aquest edifi-ci, un dels paradigmes dela Barcelona franquista,des d’on Joan Llinares haassumit el noD repte demillorar la transpar~ncia ila Iluita contra la corrupci6des de la capital del pals.

ci6 de sorpresa en sorpresa. I~Orfe6 Catal~tenia un pressupost que no arribava al mi-ll6 d’euros anuals per6, en canvi, signavaconvenis amb una ftmdaci6 d’un partitpolitic en qub aquesta es comprometia adesenvolupar activitats culturals. Aix6 noencaixava per enlloc i ~s aqui on es vaobrir carol la sospita que hi havia un trasphs de recursos del PaleD de la Mfisica capa un partit politic a trav6s de la seva fun-daci6. En aquell moment es planteja que lamateixa fundaci6 decideix tornar els diners i aix6 ~s una altra sorpresa, perqu~suposadament havien servit per dur a ter-me activitats culturals. Uargumentari vaser que aix6 ho havia decidit Millet senseconeixement de la junta de l’Orfe6 ni delPatronat del Palau de la Mflsica.

Amb aquests convenis, perb, no s’acabatot.E1 que es va veient amb l’avanq de les in-vestigacions s6n les aportacions d’tma em-presa constructora com Ferrovial, que co-incidien amb el pagament d’unes facturesdescomunals de tasques que no s’haviendut a terme al Palau de la Mfisica, corn ara

mailings o muntatges audiovisuals; i, queper tant, eren falses. Quan preguntaves alpersonal del Palau quid havia estat el cir-cuit d’aquelles factures no et sabien dir aquins serveis corresponien i ni tan sols co-neixien els operadors que havien prestatels serveis. I les mateixes empreses no sa-bien justificar les despeses. Ni tenien albarans nires de res. Jordi Montull les donavaa la Gemma Montull i es pagaven el ma-teix dia que arribaven.

I a qu~ creu que corresponien, doncs,aquestes factures?Des del primer moment vaig creure queestaven vinculades a despeses electorals.E1 pagament d’aquestes factures, a m~s am~s, coincidia arab anotacions ales aDen-des o trucades telef6niques, totes ellesmolt ben documentades, que es mante-

nien amb l’extresorer de CDC,Caries Torrent. Tot estava anD-tat: "No podem pager la facturafins que no ingressem els dinersde FerroviaU’ Per tent, la percepci6 que hi havia un finanqa-ment il.legal era molt data.Despr6s va sortir la carpetaamb el tema de les adjudica-clods de la llnia 9 del metro ilbperaci6 del 4,5%. I21,5% se’lquedava el Palau en l’~mbit del’equip directiu i el 3% se n’ana-

Des del 2 d’octubre del 2010 jano forma part del Palau, perbimagino que segueix el cas adistbncia. Encara qDeden co-ses per aclarir en aquests mo-ments?Un dels temes que pateix el Palad corn a instituci6 4s que

aquest terme no s’ha tancat. Funcionaarab tota la seva normalitat i ha recuperatlbbjectiu i la funci6 de la seva creaci6, pe-r6 segueix pesant aquesta hist6ria perqu6judicialment no esta tancada. Molt des-pros que esdati el cas Millet ho fa el casNoDs i hi ha una membre de la Casa Reialasseguda al bancs dels acusats, en canvi, nitan sols sabem si F~lix Millet anita final-ment a judici per aquest cas.

La gent no ent~n que, m~s de sis anysdespr~s de I’entrada dels Mossos al Pa-laD, F~lix Millet i Jordi Montull es pas-segin tranquil.lament pel carrer.Aix6 ens indigna a tots. Desprestigia lajustlcia i les institucions. 1 6s una altra forma de corrupci6. Hi ha una clara percep-ci6, des de l’Estat, que 4s possible trencarl’equilibri de poders no donant els recur-sos per tal que aquell que m’ha de controlaro fiscalitzar no pugui fer-ho.

Vost~ va participar en la fundacib deI’lnstitut Valencib d’Art Modern (IVAM).El projecte inicial era inoovador, ambuo museD que fuflcionava arab agtoflo-

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PRESENCIA

60000

26219

Semanal

2560 CM² - 320%

14080 €

57-60

España

7 Febrero, 2016

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

mia de gesti6; per6 ara es troba en unasituacib molt lamentable...No estic gens sorpr6s. Jo surto de I’IVAMPaW 2000 per anar al Museu Nacionald’Art de Catalunya i reingresso lbctubredel 2014, quan es produeLx el canvi de di-recci6. Llenc~rrec que rebo 6s el dhclarirtota la situaci6 econbmica.

Alguns diuen que el cas de I’IVAM en-cara 6s m~s escandalbs que el del Pa-lau de la Mbsica. Vost~ va participar enla seva constitucib i, algons anys des-pros, torna per aoditar-la. Sospitava queel problema no era nombs I’administra-cib estrambbtica de Consuelo Ciscar alfront de la institucib?La direcci6 ja havia donat mostres que eltractament de la gesti6 dels recursos eco-n6mics era d’una manca de rigor i un me-nyspreu absolut a tots els mecanismes ha-bituals de gesti6.A l’hora d’adiudicar elstransports, per exemple, ens va voler im-posar l’empresa que ho feia tot a la conse-lleria de Culiura. A l’hora de la veritat, pe-r6, yam fer concursos i no en van guanyarmai cap. En aquests moments, el propieta-ri d’una d’aquestes empreses est/~ imputat.Quan entrem, el primer queens plante-gem & fer una auditoria a fons dels darrers quatre anys. De fet, ja hi havia hagutauditories, per6 eren de riure; d’aquestesque acaben dient que tot ~s normal.

I~s una de les coses que sorpr~n. Lesauditories com aquestes o les del Palaude la M~sica que no detecten res...La filosofia ha de canviar radicalment.Un dels objectius que tenim a l’Ajuntament ~s anar a la segona capa, compro-vant els resultats i els compliments. Queuna factura coincideixi no ens val. Encaraque sigui per mostreig, cal anar acomprovar que les t~actures es corresponienamb els serveis prestats. En el cas deI’IVAM, a trav6s d’aquesta via yam detec-tar una compra de 60.000 revistes que notenien albar~ nires. La persona que por-tava la gesti6 administrativa em deia:’~qui hem pagat sempre aixi:" Per6 aix6no 6s veritat. A1 final, despr6s de resseguirel fil amb l’empresa editora de la revista,yam descobrir que s’havien comprat no-m6s 20 revistes i no pas les 60.000 que, enteoria, s’havien let constar. Un dels casosm6s sonats que s’han donat a con~ixer 6sel de les adquisicions, amb obres dart queno existien i despr6s les fabricaven. E1 jut-jat tamb6 apunta sobrecostos escandalosos, com ara un quadre de l’artista ]ulioQuaresma valorat en uns 2.000 euros ique va costar-ne 32.400, un 1.500% m6s.E1 que va fer la taxaci6 em va dir que finsi tot haviem estat molt generosos amb lavaloraci6 inicial. Casos com aquests, aga-fats de forma aleat6ria, ens van mostrar lacrua realitat de I’IVAM.

No sembla possible que Consuelo Cis-car actubs sense la proteccib politica

durant els 10 anys qoe va estar al cap- ,~,~davant de I’IVAM...La conniv6ncia del poder politic 6s total.Despr6s et diuen que 6s un cas a/liar. Per6 [a manta detot forma part del mateix magma, de lamateixa casta, tot i que a mi m’agrada m4s [ecu[SnSparlar de caspa. Tot aix6 ho sabia tothom, ]ust[cia perqu era pflblic i notori. Fa anys vaig escriureun article en qu6 denunciava que s’estavapervertint la funci6 d’un museu pfiblic i .estava al servei dels negocis privats.Aquest article va ser contestat per algunsil.lustres historiadors de l’art corn ara Tom/~s Llorens o el Calvo Serraller, que deien : ~[[[[~iOque les compres estaven ben fetes. Quan esdestapa la trama, el document de r6plicaes retira del portal web de I’IVAM. Cornpodien comprometre el seu prestigi pro-fessional d’aquesta forma?

Fa pocs mesos ha tornat a aterrar a Bar-celona, concretament per fer-se c~rrecdels serveis juridics i transpar~ncia deI’Ajuntament. Quin ~s I’enc~rrec que livan fer?La proposta especifica ~s crear una oficinaque garanteLxi la transpar~ncia municipalen tots els/~mbits; no nom6s de la llei ques’acaba d’aprovar del Paflament de Catalu-nya, sin6 en el sentit sociol6gic i politic delterme. En altres paraules: que el ciutad/~s~piga qu~ estan fent els responsables poli-tics i els gestors. A la vegada, volem quelbficina es converteixi en una estructuraper prevenir i evitar conductes v’mculadesa la corrupci6.

Una de les mesures que s’han pres haestat la creaci6 de I’Oficina per laTranspar~ncia i les Bones Pr~ctiques.Quin balan~ podem fer-ne?En aquests moments tenim assolit un 92%dels obiectius de transparbncia i en el pri- !mer trimestre volem assolir el 100%. Es- itern organitzant i planificant l’/unbit del ~control de gesti6, d’acord amb l’estructuramunicipal. Estem completant /~mbits defiscalitzaci6 que l~.juntament jat&

Una altra de les iniciatives ha estat lacreacib d’una bbstia per tal que els ciu- :tadans puguin denunciar, de maneraanbnima o no, possibles irregularitats i :corrupteles...Quan el proc6s normatiu s’enllesteixi, labfistia comengar/~ a funcionar amb la ga-rantia que no es posar~ en risc el prestigi ’de cap c~rrec o treballador. L’anonimat 6snecessari, per6 a la vegada pot ser mal utilitzat.

Una de les conseqli~ncies dels casos decorrupcib ~s la desconfian~a que generaentre la ciutadania. Corn es cura aixb?Precisament un dels primers objectiusd’aquesta oficina 4s recuperar la confian-ga. Nom6s a partir mesures d’aquest tipus,que obrin de bat a bat les portes de les administracions i donin protagonisme a laciutadania, serem capagos de recuperar-la.

La filosofiadeI’auditoria ha decanviarradicalment. Noes poden repetircasos com el deI’IVAM o el Palaude la Mt sica

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PRESENCIA

60000

26219

Semanal

2560 CM² - 320%

14080 €

57-60

España

7 Febrero, 2016

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Sábado, 6 de febrero de 2016 Diari de Terrassa 22 Opinión

D O N E D I

Imprime: IMPRINTSA Impressions Intercomarcals SA

Los textos destinados a la ssección de cartas no deben exce-der de un folio. Deben ir firmados por sus autores con cons-tancia de su DNI, domicilio y número de teléfono. DIARI DE TERRASSA se reserva el derecho a publicarlos, extractarlos o resumirlos, y no facilitará información postal o telefónica so-bre los mismos. Para remitir colaboraciones para esta sección, puede utilizar el sistema tradicional de correo o la dirección electrónica opinion@diarideterrassa.es

*Diari de Terrassa no comparte necesariamente las opiniones que aparecen en sus páginas.

Esta publicación no puede ser reproduci-

da; ni en todo ni en parte, ni registrada

en, o transmitida por, un sistema de re-

cuperación de información, por ningún

medio, sea mecánico, fotoquímico, elec-

trónico, magnético, electroóptico, por fo-

tocopia, o cualquier otro, sin el permiso

por escrito de la empresa editora.

Què sap el gat de fer culleres, si en sa vida n’ha vist fer?

EIA Tarradellas que, donat que Catalunya no tindria mai un exèrcit propi, el nostre exèrcit havien de ser els funcionaris,

que haurien de ser gent d’una alta capacitat professional, formats en una escola creada ex-pressament per a aquest fi. La visió de Tarra-dellas estava fonamentada clarament en l’Eco-le Nationale d’Administration francesa, l’es-cola que forma els alts funcionaris del país veí. És molt difícil trobar algú en un lloc clau de l’administració francesa que no hagi passat per l’ENA: resultat, els francesos tenen una ad-ministració que funciona com un rellotge! Pu-jol i els seus equips van tenir l’oportunitat de fer realitat el projecte de Tarradellas perquè van haver de construir una administració par-tint pràcticament de zero. Clarament no se’n van sortir, o no se’n van voler sortir, perquè,

RAMON BOSCH

D

ben mirat, en una administració amb alts fun-cionaris ben formats i deslligats de la designa-ció política no haurien pogut llaurar tot el que, pel que diuen les cròniques, van arribar a llau-rar.

És veritat que es va crear l’Escola d’Adminis-tració Pública de Catalunya però també és ve-ritat que aquesta escola no ha adquirit mai cap mena de prestigi en la formació de funciona-ris i els que ens hem volgut formar de debò hem hagut de passar pel màster de funció pú-blica d’ESADE, l’única iniciativa realment se-riosa que s’ha fet en aquest país a l’hora de for-mar directius de l’administració pública.

Però tot això forma part del passat. Ara que es diu que es crearan unes noves estructures d’Estat semblaria que seria el moment ade-quat per fer realitat el vell somni de Tarrade-llas. I més donada la lamentable experiència d’aquests últims trenta-sis anys en què les ad-ministracions, totes les administracions, han viscut massa casos de gent que les ha volgut convertir en un mirall de la mediocritat del seu propi talent o de gent que les ha posat al ser-vei d’alguns polítics que han acreditat més am-

bició que escrúpols. Era raonable esperar, doncs, que en un moment crucial com l’actu-al, per dirigir l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, es triés algú de prestigi dins de la funció pública, algú que hagués reflexionat llargament –i si pot ser per escrit- sobre com ha de ser l’administració pública del nostre país i, vist el pa que es dóna a casa nostra, que hagués tingut un actiu compromís ètic contra la corrupció. En lloc de triar algú d’aquestes característiques, el Govern ha decidit encarre-gar aquesta responsabilitat a Agustí Colomi-nes! La cosa faria riure, si no fes plorar.

Agustí Colomines va ser director d’una fun-dació que duia el nom de Trias Fargas fins que els hereus d’aquest polític, arran del cas Palau, van demanar als dirigents de Convergència Democràtica de Catalunya que desvincules-sin el nom, i el prestigi, d’aquest polític del nom de la fundació que havia servit presumpta-ment a Convergència per blanquejar els diners provinents de suposades comissions per l’ad-judicació d’obra pública.

Agustí Colomines sempre ha negat que es-tigués al cas dels suposats tripijocs compta-

bles de la seva fundació. En un article publicat al diari digital El Món afirmava: “La Fundació CatDem –nom que va rebre la Fundació Trias Fargas postpalau- volia ser un think tank a l’americana i per això vaig pactar que jo no-més em faria càrrec de la gestió, diguem-ne, política i intel·lectual a partir de pactar un pres-supost anual per a activitats i personal a càr-rec de la Fundació. Per tant, com vaig dir en la comissió parlamentària que va tractar el cas del Palau, servidor no ha entrat mai en les qüestions administratives. No crec que ningú me’n pugui fer retret”.

No sé si ningú li’n pot fer cap retret. Ara, que algú explícitament renunciï a saber d’on vé-nen i on van els diners que aporten els ciuta-dans a la fundació que ell dirigeix (“l’adminis-tració de la fundació no és a la fundació”, va declarar quan la CatDem va ser escorcollada per la policia) no sembla la millor carta de pre-sentació per a algú que ha estat escollit per di-rigir una escola d’administració pública. És com triar un sord per dirigir l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalu-nya!

amb igualtat d’oportunitats, basada en l’ex-cel·lència, l’exigència i el rigor.

A més, d’aquest progrés, n’han de sorgir els valors de la societat que volem construir i en què volem viure. La llibertat, la democràcia, la igualtat, l’honestedat, el respecte a la dife-rència, la convivència, l’eficiència, l’excel·lèn-cia educativa… Són valors en què ens reco-neixem la majoria de ciutadans i ciutadanes, tot i que no sempre els practiquem amb prou coherència.

L’únic camí per enfortir-los és treballar per tenir la millor educació possible. Podem co-mençar a avançar, ja sigui a través de lleis, partides pressupostàries, pactes, renúncies, generositat, visió de futur..., però el que real-ment necessitem és compromís. Si volem as-pirar a ser com Finlàndia, per posar un exem-ple, hem de començar a treballar seriosament a escala de país, d’Estat i de ciutat.

Estic convençuda que ho podem aconse-guir, però hem de d’implicar-hi tots els actors possibles: famílies, professorat, comunitat educativa, ciutadania, ajuntaments... L’edu-cació, pública, igualitària i de qualitat, té el poder de despertar l’immens potencial de l’ésser humà. Però, alhora, demana tractar-la com el que és: un tresor que amaga les claus del nostre futur.

Com a mestra i ara també com a política, aquest és el meu compromís i treballaré cada dia per fer-ho possible.

* L’autora és primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Terrassa i regidora d’Educació

Valors i igualtat d’oportunitats: el tresor de l’educació pública

ESPRÉS de molts anys treba-llant com a mestra, pedagoga i músic -una de les millors feines del món- i després d’uns

quants mesos d’apassionant dedicació a la política municipal, ho tinc més clar que mai: l’educació pública ha d’esdevenir el veritable gran tresor d’aquest país i de la nostra ciutat.

A vegades, però, tinc la sensació que no va-lorem prou la importància que té aquesta per al desenvolupament social del propi indivi-du, ja que ho entenem com un dret adquirit i “subjacent”, immers en el nostre ADN. Sem-bla que ja no recordem els reptes de societats passades quan el dret a l’educació era només per a uns quants. Crec que hauríem de valo-rar-ho i entendre que el repte és encara da-munt la taula.

Tot és important, sens dubte: la sanitat, les infraestructures, l’habitatge, les pensions, la justícia… Però l’educació és l’eina que ens permet un veritable progrés, tant en les per-sones com en la societat on vivim. Podem ser millors persones i viure millor perquè tenim una educació de què generacions anteriors no van gaudir, i que aquesta ha estat possible gràcies a les polítiques educatives implemen-tades per l’administració. Aquesta és una de les claus de la societat del benestar, del nos-tre progrés: una bona educació, on tothom

tingui accés, garantida pels poders públics. Això ho he vist a les aules, curs rere curs, i

així ho he compartit sempre amb companys i companyes. És el que m’ha ensenyat con-viure amb moltes generacions d’alumnes di-ferents. L’educació és el pilar central del nos-tre progrés. A curt, a mitjà i a llarg termini.

L’educació també és una qüestió de priori-tats: el que dediques a rescatar bancs, a com-prar tancs o a mantenir ferrocarrils faraònics, no ho pots dedicar a educació. No perquè no tinguem riquesa o capacitat econòmica, sinó perquè darrera de les decisions sempre hi ha

ideologia i interessos concrets. Cada euro de menys per a l’educació pública és una apos-ta per les desigualtats socials i un obstacle per al progrés de la majoria de persones i famíli-es. És a dir, una “desinversió”.

Per això és tan important l’educació públi-ca. La seva capacitat d’adaptació al món, d’in-novació i de creativitat és el que ens ha de per-metre garantir el desenvolupament integral de les persones. Ha de ser el garant de l’èxit cultural, social i econòmic de la nostra soci-etat, on el dret a una educació de qualitat ens dugui a una societat cohesionada socialment,

ROSA M. RIBERA I MITJAVILA

D

ftp@diarideterrassa.es - 07/02/2016 11:24 - 195.57.82.230

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

4296

Martes a sábados

378 CM² - 33%

245 €

22

España

6 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Sábado 6 de febrero de 2016 l Heraldo de Soria 6 l SORIA

lación genital femenina, que afortunadamente ha sido prohi-bida por Naciones Unidas pero que, desgraciadamente, sigue vi-gente en el África profunda, en los pueblos, en la inmigración (chicas jóvenes que son enviadas de vuelta a su tierra, durante un breve periodo de tiempo para poder recibir esta práctica).

Los componentes de este gru-po tienen una larga lista de actua-ciones como bailarines tribales, recorriendo numerosas ciudades de España y habiendo realizado más de trescientas actuaciones, como en Palau de la Música Ca-talana en Barcelona, el Arriaga de Bilbao y muchos otros.

‘Af Ndanza’ han realizado ya dos giras en España. Han actua-do en Madrid, Valladolid, Villal-ba, Burgos, Aranda de Duero, en los auditorios de Ávila, Cartage-na, Galapagar, El Espinar, etcéte-ra, tanto a través de ayuntamien-tos como de universidades.

HERALDO

Alcaldes de Pinares ligan su continuidad en la UGAM a un mayor control de los montes

ver «una nueva política sancio-nadora» que endurezca el siste-ma actual. Los regidores quieren medidas «más fuertes y correcti-vas» similares a las recogidas en la legislación de la actividad ci-negética. Son partidarios, por ejemplo, de que las fuerzas del orden puedan inmovilizar vehí-culos. También de impulsar san-ciones económicas «de mayor cuantía» para que los decomisos no queden en algo anecdótico.

El problema es que esto es «competencia de la Administra-ción regional». Los alcaldes, por tanto, no tienen competencias. En cualquier caso, la petición «queda recogida» en el documento para que la Junta de Castilla y León y ‘Montes de Soria’ tomen nota. Ellos son partidarios de que la UGAM estudie e impulse «meca-nismos necesarios» para poner en marcha sus exigencias. El escrito refleja, asimismo, la posibilidad de estrechar el cerco a la compraven-ta. Esta cuestión «sí es competen-cia» de los consistorios. No en va-no, son ellos los quienes conceden o no permiso a los comerciantes para instalarse en sus municipios.

Para Medrano, lo lógico es que esta práctica quede restringida «a quienes tengan permiso comer-cial». «Somos nosotros los que ponemos las condiciones. Ni la UGAM ni Cesefor», aseveró. El próximo paso será remitir el tex-to a la Unidad de Gestión de Apro-vechamiento Micológico, que convocará su asamblea general en próximas fechas. A priori, se en-viará «antes» de esta cita para dar a sus responsables «tiempo sufi-ciente» para leerlo y analizarlo.

Una vez que se produzca el en-cuentro y que la UGAM muestre su postura, los alcaldes de Pinares decidirán si continúan un año más o si impulsan un nuevo modelo.

J. L. Q.

El Campus cogerá un espectáculo de ‘black dance’ y un taller de danza

● También reclaman una política sancionadora «más fuerte y correctiva» que logre frenar a los recolectores ilegales

SORIA. «Los montes tienen pro-pietarios y son ellos quienes tie-nen que establecer sus condicio-nes». Alcaldes y concejales de Vi-nuesa, Duruelo de la Sierra, Cova-leda, Salduero, Molinos, El Royo y Montenegro de Cameros presen-tarán ante la UGAM ‘Montes de Soria’ un documento que recoge propuestas para erradicar la reco-lección ilegal durante la tempora-da micológica. Los regidores no permitirán que la situación del pa-sado otoño vuelva a repetirse. Por ello, presentarán medidas centra-das en la renovación del sistema de expedición de permisos y «de la actual política sancionadora».

Los distintos apartados que contempla el informe, aún en fa-se de redacción, son «condicio-nes» acordadas «entre todos». A partir de esta campaña, los muni-cipios que lo suscriben no adju-dicarán directamente sus aprove-chamientos a Cesefor. «Saldrán a subasta con los planteamientos que entendamos necesarios», ex-plicó Asunción Medrano, alcal-desa de Vinuesa. Los consistorios quieren que haya «un mayor con-trol sobre la expedición de licen-cias». «Ahora es indiscriminado. Esto nos lleva a tener multitud de personas en puntos concretos del monte», dijo. Esta propuesta, re-cordó ayer, «ya ha sido probada con éxito este año en Villoslada».

La afluencia se controlaría, de acuerdo con Medrano, «a través de la propia expedición de per-misos». Así, ayuntamientos y re-colectores sabrían «si pueden ac-ceder o no a una zona concreta». Este sistema variaría durante la temporada. Estaría ligado, sobre todo, «a las floradas». Zonificar la provincia ayudará, en su opi-nión, a controlar la expedición de licencias y «el acceso al monte».

Los alcaldes de Pinares consi-deran «importantísimo» promo-

El espectáculo, un nuevo género que mezcla danza contemporánea africana, teatro, mimo y expresión, arrancará a las 19.00

SORIA. El grupo ‘Af Ndanza’ ofrecerá un espectáculo de ‘black dance’ así como un taller de dan-za contemporánea el próximo 10 de febrero en el salón de actos del Campus Duques de Soria.

El espectáculo, un nuevo géne-ro que mezcla danza contempo-ránea africana, teatro, mimo y expresión corporal, será de 19.00 a 20.00 horas y posteriormente, de 20.30 a 21.30 horas, una ‘mas-ter class’ de danza.

El grupo ‘Af Ndanza’ nace en el marco del proyecto solidario ‘Música para Salvar Vidas’, que ayuda a jóvenes africanos en si-tuaciones precarias a salir ade-lante en su propio país, utilizan-do la música y la danza como he-rramienta terapéutico.

El proyecto se autofinancia con conciertos y actuaciones a cargo de los grupos que han na-cido en el marco del mismo: co-ro ‘Uganda Natumayini’, coro góspel ‘Aba Taano (ganador de cinco premios internacionales) y el propio grupo ‘Af Ndanza’.

Raíces africanas Está integrado por cinco jóvenes bailarines que han crecido entre músicos y bailarines tribales, y con sus cuerpos son capaces de expresar la realidad dramática de un continente lleno de contras-tes, de luces y de sombras.

La primera parte del espectá-culo es una representación de la belleza de África, su miseria, su fe, su enorme capacidad de tra-bajo y de esfuerzo, su sentido del ritmo, su alegría. Toques impre-sionistas, cuadros que van dibu-jando con sus cuerpos.

La segunda parte es una pe-queña obra de teatro y danza que denuncia la práctica de la muti-

Los alcaldes exigen nuevas medidas para regular el acceso a los montes de Soria. MARIANO CASTEJÓN

La fase autonómica de la XI Olimpiada de Biología se celebra hoy en SoriaSORIA. La Universidad de Valladolid (UVa), al igual que las otras tres universidades públicas de Castilla y León (Burgos, León y Salamanca), celebra hoy las pruebas de la XI edición de la Olimpiada de Biología, fase autonómica, de la región. Los exámenes ten-drán lugar en las sedes de los campus de Valladolid y Soria, según informaron ayer fuen-tes académicas.

Las pruebas comenzarán a las 10.00 horas de forma si-multánea en el Aula 1 y 2 de la Facultad de Medicina de Va-lladolid y en el Aula 07 del módulo 1 en el Campus Uni-versitario Duques de Soria y en ellas pueden participar los alumnos matriculados duran-te el curso 2015-2016 de se-gundo de Bachillerato de los centros de secundaria de Cas-tilla y León.

El premio para los tres pri-

meros clasificados, elegidos entre los presentados en las cuatro universidades, incluye una estancia de investigación de una semana en el Instituto de Biología y Genética Mole-cular (IBGM) de Valladolid. Además, los tres primeros clasificados representarán a su comunidad autónoma en la fase nacional que se celebra-rá en Vigo del 7 al 10 de abril.

También hay una fase inter-nacional que tendrá lugar en la ciudad de Hanoi (Vietnam) del 17 al 24 de julio de 2016 y una Iberomericana en Brasil en septiembre de 2016.

La fase local de la Olimpiada de Matemáticas, celebrada ha-ce unos días, contó con dos so-rianos entre los tres primeros clasificados. Se trata de Alejan-dro Fernández Jiménez y Sara Porras Bedmar, ambos del ins-tituto Antonio Machado.

HERALDO

Irán «todos a una». Los alcaldes de Pinares no solo pusieron so-bre la mesa sus principales in-quietudes de cara a la campaña micológica. También acordaron «ir juntos» para atajar un pro-blema que consideran «co-mún». Aunque Covaleda se ade-lantó y aprobará en breve una

ordenanza propia, alcaldes co-mo Asunción Medrano conside-ran que legislar municipio a municipio es una solución «po-co práctica», ya que los montes «están unidos» y no entienden de barreras políticas. Los regi-dores esperan que la UGAM se haya puesto a trabajar al igual

que lo han hecho ellos. Lo im-portante es «no repetir los erro-res del año pasado». La presen-cia de recolectores ilegales puso en jaque a municipios como Vi-nuesa. Los alcaldes consideran que todavía «hay tiempo» para impulsar «medidas eficaces» que frenen el problema. J. L. Q.

Respuesta «en conjunto» a un problema colectivo

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SORIA

17000

2501

Diario

224 CM² - 20%

450 €

6

España

6 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

MDSICA CONCIERTOS

Perales volver~ a Barcelona,donde debut6 hace 40 a~osI BARCELONA I E1 cantante Jos6 LuisPerales actuar~ en el Palau dela Mfisica de Barcelona el mi6r-coles 8 de junio, ciudad dondedebut6 hace m~is de 40 afios.Segtin ha informado la promo-tora The Project, el artista in-terpretar~i sus grandes 6xitos de

entre sus 27 producciones mu-sicales y m~is de 510 canciones.Ademfis, actualmente preparaCalma, un nuevo filbum paraUniversal, que presentar~ en elPalau de la Mfisica, en un con-cierto en el que tampoco falta-r~in sus grandes cl~isicos.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

86000

9286

Diario

84 CM² - 10%

400 €

50

España

6 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL BINARI – EL CRONISTA MUSICAL| RSSRSSRSSRSS

JUAN DIEGO FLOREZ AL PALAU

Temporada 2015-2016 de Palau 100 “Grans Veus”

Dimecres, 3 de febrer de 2016

Wolfgang Amadeus Mozart

- Misero! O sogno, o son desto?… ària de concert KV 431

- Dies Bildnis ist beuzaubend schön, ària de Die Zauberflöte

- Un’aura amorosa, ària de Cosí fan tutte

- Il mio tesoro intanto, ària de Don Giovanni

Charles Gounod

- Salut! Demeure chaste et pure, ària de Faust

Pàgina 1 de 5Juan Diego Florez al Palau | El Binari - El Cronista Musical

09/02/2016http://elbinari.com/actualitat/juan-diego-florez-al-palau/

- L’amour… Ah! Lève-toi, soleil!, ària de Roméo et Juliette

Jules Massenet

- Pourquoi me réveiller?, ària de Werther

Renato Rascel: Arrivederci Roma, Eddi di Lazzaro: Chitarra romana, Fritz Kreisler: Prélude et Allegro

dans le style de Pugnani (instrumental), Cesare Andrea Bixio: Parlami d’amore, Mariù, Eduardo di Capua

i Alfredo Mazzuchi: O sole mio, Gaetano Donizetti: Amor mariano, Vittorio Monti-. Csardas

(instrumental), Gioachino Rossini: Bolero L’invito i Cessa di piu resistere, ària d’Il barbiere di Sviglia

Juan Diego Florez – tenor

Vincenzo Scalera – piano

Ksenija Sidorova – acordió

Avi Avital – mandolina

Daniel Forcada – percussió

Juan Diego Florez va debutar en la Temporada de Palau 100 “Grans Veus” el passat 3 de febrer de

2016. El seu refinament i la seva perfecció tècnica i estilística l’han consagrat com una referència en

el seu repertori les ùltimes dècades. Un repertori que va ampliant poc a poc en el transcurs dels anys,

Pàgina 2 de 5Juan Diego Florez al Palau | El Binari - El Cronista Musical

09/02/2016http://elbinari.com/actualitat/juan-diego-florez-al-palau/

des dels principis amb el bel canto de Donizetti, Bellini i Rossini, amb el classicisme del repertori

Mozartià i amb noves incorporacions amb el repertori francès de Charles Gounod i Jules Massenet.

La segona part del concert va estar composta d’un repertori de cançons napolitanes i populars

italianes que pertanyen al seu nou disc “Italia”.

El concert va començar amb unes paraules de Juan Diego Florez dirigides al públic explicant que tenia

una costella trencada des del dissabte i que no li afectava a la veu, sino només al respirar al provocar-

li una mica de dolor. Això no li va afectar gens al seu cant, ja que va arrencar el concert amb quatre

àries de Mozart que les va interpretar d’una manera deliciosa amb una veu pura i clara de preciòs

timbre amb una tècnica i dicció impecables amb un linea vocal admirable. Li va aportar a la música de

Mozart tendresa, sensibilitat, amb una refinada musicalitat i fraseig exquisit.

Seguidament va cantar tres àries franceses on Florez va estar especialment expressiu i sensible amb

un cant apassionat i comunicatiu amb uns aguts generosos i brillants. L’ària de Gounod del seu Faust

la va cantar amb un timbre preciosista amb gran delicadesa passant per un “Pourquoin me réveiller” de

Werther amb tot el seu sentit dramàtic on va mostrar una veu esplèndida, tancant la primera part amb

una romàntica “L’amour…Ah! Lève-toi, soleil!” del Roméo et Juliette de Gounod on va acabar amb una

gran ovació del públic. Tota la primera part juntament amb un efectiu Vincenzo Scalera on va estar

pendent en tot moment del tenor ajustant a la perfecció els seus acompanyaments al piano.

Pàgina 3 de 5Juan Diego Florez al Palau | El Binari - El Cronista Musical

09/02/2016http://elbinari.com/actualitat/juan-diego-florez-al-palau/

La segona part es va convertir amb una interpretació del tot festiva en el seu ambient , ja que el tenor

es va relaxar com si estigues envoltat d’amics molt sonrrient i amb tres músics més a l’escenari

interpretant napolitanes i cançons populars que estàn incloses en el seu darrer CD “Italia”. La

interpretació d’aquestes obres van ser fantàstiques amb expressivitat, calidesa i gust musical

juntament amb el virtuòs de la mandolina Avi Avital i la fabulosa acordeonista Ksenija Sidorova. Avi

Avital i Ksenija Sidorova van interpretar dos brillants interpretacions instrumentals de Fritz Kreisler i

Vittorio Monti, i Juan Diego Florez va cloure el programa de concert amb una brillantísima

interpretació de l’ària “Cessa di piu resistere” d’Il barbiere di Siviglia. L’ovació va ser tant gran que el

tenor ens van oferir tres bisos: els dos primers van ser les cançons “Besame mucho” y “La flor de la

canela” interpretades per Juan Diego Florez que s’acompanyava amb la seva guitarra que van provocar

el deliri del públic, i ja que no es parava d’aplaudir va cantar la famosa ària dels nou dos de pit “Pour

mon ame” de La Fille du Régiment que tant famòs l’ha fet. Va ser un concert emocionant el que es va

viure al Palau amb un Juan Diego Florez esplendoròs amb un repertori de gran qualitat a la primera

part i una preciosa segona part de cançons italianes.

Pàgina 4 de 5Juan Diego Florez al Palau | El Binari - El Cronista Musical

09/02/2016http://elbinari.com/actualitat/juan-diego-florez-al-palau/

Fotos: Lorenzo di Nozzi

Categories: Actualitat, Palau 100, Recitals

7 febrero, 2016 [http://elbinari.com/actualitat/juan-diego-florez-al-palau/]

Author: Ofelia Roca

Pàgina 5 de 5Juan Diego Florez al Palau | El Binari - El Cronista Musical

09/02/2016http://elbinari.com/actualitat/juan-diego-florez-al-palau/