Recull de

Premsa

cultura 34 DIMARTS, 4 D’OCTUBRE DEL 2016 ara

Per què l’IEC vol “simplificar” els diacrítics

la riquesa ni la genuïnitat del català”, afirma l’IEC, que recorda que l’accent diacrític és un fet d’ortografia i no pas un fet de llengua i que, per tant, “la simplificació dels diacrítics afavoreix l’aprenentatge de l’ortografia, no l’aprenentatge de la llengua”. En aquest sentit recorden que l’ortogra-fia afecta només la llengua escrita, “tot

i que pot contribuir a facilitar la lec-tura i la pronunciació”. Davant les po-sicions maximalistes que proposen ara eliminar l’ela geminada o l’hac, l’IEC rebaixa la tensió: aquests casos responen a raons etimològiques, men-tre que els diacrítics són arbitraris.

Segons els filòlegs de l’IEC, “la quantitat de diacrítics s’havia multi-

plicat de l’època de Pompeu Fabra d’una cinquantena a més de cent cin-quanta”, i havien deixat de fer la seva funció. La tria dels catorze mots mo-nosíl·labs amb accent diacrític ha si-gut “fruit d’intensos debats per ar-ribar a un consens” i es basa en ra-ons com la freqüència d’ús (déu/deu i bé/be)i, en la major part dels casos, l’alternança entre un mot lèxic (una paraula que té significat propi) i un mot gramatical àton (preposicions, pronoms, etcètera), com ara són/son, mà/ma, és/es.

De tota manera, això no resol tots els casos. Frases com “Els botiguers venen” induiran els lectors a confu-sió. L’IEC hi treu importància i no creu que sigui “un problema greu”, perquè mai s’ha diferenciat el temps de l’imperfet dels verbs vendre i venir (és a dir venien), ni tampoc altres pa-raules com deu (nombre) de deu (doll d’aigua). Tampoc no hi ha perill de confondre –afirmen– paraules que no tenen la mateixa categoria grama-tical: “Entre riu (de riure) i riu (nom) hi pot haver confusió? I entre nét (nom) i net (adjectiu)?” Els experts creuen que senzillament el context sintàctic i semàntic dóna la solució i només fora d’un discurs comunica-tiu hi pot haver dubtes en un rètol que digui “Institut Català del Sol”.

Aquesta nova proposta d’Ortogra-fia s’hauria de ratificar el 17 de no-vembre i es comercialitzarà a princi-pi del 2017. L’aplicació es durà a ter-me progressivament durant un perí-ode de cinc anys.e

El 17 de novembre s’hauria de ratificar la reforma. MARC ROVIRA

La institució reacciona a la polèmica, treu importància a les crítiques i justifica la reducció dels accents

LLENGUA

La paraula #diacrítics es va conver-tir divendres en trending topic a Twitter i en tema de debat en colles, famílies i sobretaules. La polèmica es va encendre tan bon punt va comen-çar a córrer a través dels mitjans i les xarxes socials la notícia que l’Institut d’Estudis Catalans reformaria l’Or-tografia de la llengua catalana i, en-tre altres novetats, eliminaria 137 ac-cents diacrítics –els accents que ser-veixen per desambiguar parelles de paraules que a dret a llei no s’hauri-en d’accentuar, com bota/bóta, feu/féu, sol/sòl, etcètera– i només en deixaria una llista limitada de cator-ze –bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, són/son, té/te, ús/us, vós/vos–. La majoria dels comentaris eren crítics i hi havia gent que s’es-forçava a construir frases recargola-des per fer evident la complicació que comportava la reforma, com “So-ta el sol i al sol, una dona dona molt cafè molt a un net net i li diu: «Guar-da la bota i corda’t la bota»” .

Quatre dies després que la Secció Filològica presentés al ple de l’IEC la proposta de “simplificació”, la institu-ció ha detallat millor els motius que hi ha al darrere la decisió, per contrares-tar les crítiques. I, en primer lloc, re-baten l’acusació que eliminar diacrí-tics suposi empobrir la llengua: “El nombre de diacrítics no determina ni

BARCELONALAURA SERRA

“No crec que et puguis cansar mai de Beethoven”

ra moderna de tocar el piano”, afe-geix Pace. Un d’aquests camins va ser mostrar les possibilitats del vi-olí en les sonates. “Les sonates són l’obra més important de Beethoven per a violí. Gràcies a ell, el violí as-sumeix el rol principal, com passa en la sonata núm. 5, Primavera, en què fa la melodia principal abans que el piano. Abans les sonates eren per a piano i violí, segurament per-què els compositors eren pianistes, però a partir d’ell també són per a violí i piano”, explica Kavakos, que afronta aquesta integral en tres parts com “l’oportunitat de fer un viatge amb Beethoven”. No serà, però, un viatge cronològic. Avui in-terpretaran la segona, la tercera, la sisena i la setena. El 26 de gener, la quarta, la cinquena i la desena; i el 22 de novembre del 2017, la prime-ra, la vuitena i la novena.

Leonidas Kavakos interpretarà la integral de sonates per a violí i piano de Beethoven. PALAU DE LA MÚSICA

La immersió conjunta del violis-ta grec i el pianista italià en les sona-tes de Beethoven és un projecte que va començar fa més de quatre anys i que va culminar en l’enregistrament d’un disc que va publicar Decca l’any 2013. “Va ser el primer gran projec-te junts i també el primer disc amb l’Enrico”, diu Kavakos, que actual-ment és artista resident de la Filhar-mònica de Nova York, una orquestra amb la qual estrenarà el Concert per a violí num. 3 de Lera Auerbach.

“Un contrast increïble” Beethoven va escriure les deu sona-tes en un període relativament curt, entre el 1796 i el 1812. Tot i així, com assenyala Kavakos, hi ha “un con-trast increïble i molta varietat” i “la manera de compondre canvia molt”. Per exemple, les tres prime-res, aplegades com a Opus 12 i dedi-cades a Antonio Salieri –mestre de Beethoven a Viena–, són “lleuge-res”. En canvi, la novena, coneguda com la Sonata Kreutzer, és “pràcti-cament com un concert però només amb dos instruments”.

Tot plegat configura una obra que reflecteix “el geni i la grande-sa” d’un compositor que va canviar la història de la música. Massa Beethoven? Ni de bon tros.e

MÚSICA

Beethoven és un dels eixos de la tem-porada 2016-2017 del Palau de la Mú-sica. Gustavo Dudamel dirigirà la in-tegral simfònica, el Trio Ludwig s’en-frontarà als trios per a piano i avui mateix el violinista grec Leonidas Ka-vakos i el pianista italià Enrico Pace oferiran el primer dels tres concerts que dedicaran a les deu sonates per a violí i piano. Massa Beethoven? Pa-ce somriu abans de dir: “No crec que et puguis cansar mai de Beethoven”.

Amb la mateixa eloqüència, Ka-vakos assegura que en el composi-tor de Bonn conflueixen “la dimen-sió mundana i la divina”, i recorda “el geni i la grandesa” d’un home que va obrir nous camins per a la música. “També va crear la mane-

BARCELONAXAVIER CERVANTES

Kavakos i Pace afronten la integral de les sonates per a violí al Palau de la Música

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

108000

12978

Diario

369 CM² - 44%

1773 €

34

España

4 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

CL.~SICA CICLO

ARRANCA LA FIEBRE BEETHOVENE1 Palau de la Mfisica ofrece hoy la primera entrega de varias integrales dedicadas al compositor

ANA MARIA D.~VILA BARCELONAEste serfi, sin duda, el afloBeethoven para el Palau de laMfisica Catalana. La inmortalobra del compositor alemfin esta-rfi mils presente que nunca en lanueva temporada de la institu-ci6n, que ofrecerfi la integral desus sinfonias -una aut6ntica ma-rat6n orquestal que liderarfi laestelar batuta de Gustavo Duda-men y se pondr~in en marcha lastambi6n integrales de los triospara piano -a cargo del Trio Lud-wig- y de las fundamentales so-natas para violin y piano.

Estas filtimas serfin, precisa-mente, las primeras partiturassurgidas del genio de Bonn quellegarfin a la sala modernista y dela mano de una pareja artisticade relieve. Esta noche, el violinis-ta griego Leonidas Kavakos, todoun referente internacional de es-te instrumento, y el pianista ita-liano Enrico Pace ofrecerfin laprimera de las tres audiciones enlas que abordarfin el global deunas partituras que constituyen,junto con los cuartetos de cuerda,la cima de la creaci6n cameristi-ca de su autor.

En la audici6n de hoy, Kavakosy Pace interpretargtn cuatro de lasdiez sonatas que Beethoven escri-hi6 entre 1796 y 1812; concreta-mente las Nfimero 6, 3, 2 y 7.Posteriormente, el 26 de enero de2017, ofrecergtn las Nfimero 4, 5 y10 y las tres restantes, el 27 denoviembre de 2017, ya en el mar-co de una nueva temporada.

((Este es un proyecto que co-menz6 a prepararse hace cuatro

El violinista griego Leonidas Kavakos. MARCO BORGGREVE

afios cuando grabamos las obraspara Decca>>, explica LeonidasKavakos, en relaci6n a su aplau-dida entrega discogrgtfica, consi-derada una de las versiones dereferencia del siglo XXI. Para Ka-vakos, no cabe duda que se tratade obras capitales de la historiade la mfisica.

((Hasta ese momento el violin

era un instrumento secundario,pero esto comienza a cambiarcon Beethoven, en especial cuan-do escribe la Sonata n~mero 5,en la que el violin presenta la me-lodia antes que el piano por pri-mera vez. Esta forma tendril unagran influencia posterior y se em-pezarfi a hablar de sonatas paraviolin y piano, un cambio de con-

cepto muy importante>>, seflala.No obstante, Kavakos tambi6n

opina que se trata de un corpusmusical muy diferente entre si.((El periodo en el que Beethovenescribe estas obras no es dema-siado largo, pero en 61 su escritu-ra cambia mucho. La N(~m. 2, porejemplo, es ligera y fficil, en cam-bio la Sonata Kreutzer es una es-

pecie de concierto para dos ins-trumentos. E1 contraste entre am-has es increible. Yen la Ntim. 10encontramos una concepci6n afinmas amplia de lo que es la sona-ta, al afiadir un cuarto movimien-to)>, afiade el mfisico, que consi-dera queen todas estas obras esposible captar la doble dimen-si6n, ((divina y humana>~, que tu-vo Beethoven.

Kavakos ofrecerfi estas partitu-ras con un violin Stradivariusconstruido setenta afios anetsque Beethoven escribiera la pri-mera nota de ellas. Para el mdsi-co, la antigfiedad de su instru-mento, unido a la maestria de 1asmanos que lo crearon, constituyeun importante valor afiadido. ((Elhecho de haber estado en escena-rios durante 250 afios yen lasmanos de los mejores mfisicos,confiere una dimensiSn especiala los instrumentos. La vibraci6nde la madera a lo largo de todoese tiempo deja una huella irre-producible>>, comenta el artista.

Sin embargo, Kavakos tambi6nsabe apreciar el arte de los mo-dernos constructores yes posee-dor de dos violines surgidos deun exquisito taller del barrio deGr~cia, el del luthier David Ba-gu6. ((Es un buen amigo al queconozco desde hace varios afios.Sus instrumentos son magnificosporque suenan antiguos desde elprincipio. Uno de ellos lo utilic6en mi debut con la orquesta delConcertgebouw>>, cuenta. ((La ge-neraci6n actual tiene talento, pe-ro tambi6n creo que hemos de se-guir honrando a los cl~isicos>>.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

25000

8047

Diario

497 CM² - 48%

2952 €

49

España

4 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

| Cultura i Espectacles | 37EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 D’OCTUBRE DEL 2016

El Museu d’Art Contempo-rani de Barcelona (Macba)podrà respirar una micamés econòmicament apartir del 2017 ja que eixu-garà definitivament eldeute que va contreure el2012 a causa de l’impaga-ment aquell any de l’apor-tació del Ministeri de Cul-tura, una circumstànciaque el va portar a una greucrisi. La pesant motxilladel museu (que ja haviaaconseguit fins ara pagarla meitat del que devia,1.600.000 euros) desapa-reixerà gràcies a un ingrésextraordinari per part dela Generalitat i l’Ajunta-ment de 241.000 euros ca-dascun. A més, la fundacióprivada Macba farà tambéuna aportació econòmicaespecial de 241.000 euros,a part de participar, comés habitual, en l’adquisiciód’obres d’art.

La bona notícia conti-nua perquè les institu-cions augmentaran tambéla seva aportació ordinà-ria: l’Ajuntament hi apor-

tarà 4,4 milions (3% d’aug-ment); la Generalitat, tresmilions (4% d’augment), iel ministeri continuaràaportant-hi un milió. Elnou gerent del museu, Jo-sep M. Carreté, que fa unmes que ha entrat al Mac-ba, després de deixar elMNAC, ha explicat que si

fallés el ministeri (que en-cara no ha confirmat la se-va aportació pel bloqueigpolític que viu l’Estat), elmuseu “hauria de reduirdespeses de funciona-ment”. En tot cas, el dèfi-cit quedaria resolt.

A partir d’aquí el museuafronta un futur imme-

diat més esperançador.Un any just després queentrés a dirigir el museu,Ferran Barenblit afirma:“Hem posat les bases per aprojectes més ambiciososper al futur.” I no ho faràsol. Fa un mes que s’hanincorporat tres nous fit-xatges d’altura. Ja hem

anomenat el sotsdirectorgerent Josep M. Carreté,amb una amplíssima ex-periència en gestió mu-seística i patrimonial. L’al-tre fitxatge és la londinen-ca Tanya Barson, excon-servadora d’art interna-cional de la Tate Modernde Londres i especialista

en art llatinoamericà, queés la nova conservadora encap del Macba, i s’ocuparàde les col·leccions, exposi-cions i publicacions. Bar-son assenyala algunes lí-nies de la seva política ar-tística: “Les pràctiques ar-quitectòniques radicals, laidentitat, el cos i l’espai i lestemàtiques feministes.”

El val·lisoletà PabloMartínez, que havia estatcap de programes al CA2Mde Móstoles quan Baren-blit n’era el director, passaa tenir el mateix càrrec alMacba. Martínez s’ocupa-rà dels programes educa-tius i de les activitats i, pertant, també serà el respon-sable del Programa d’Estu-dis Independents (PEI),interromput l’any passat ique es farà a la primavera.

Pel que fa a les exposi-cions temporals, el Macbaobrirà aquesta tardor les jaanunciades de Miralda il’art alternatiu dels anysvuitanta i l’any que ve ofe-rirà la mostra retrospecti-va de Joan Brossa poeta ala tardor i una mostra so-bre el col·lectiu ForensicArchitecture a l’abril. ■

Després d’un any de Ferran Barenblit com a director, el museu estrena nou equipi afronta un 2017 més tranquil econòmicament perquè eixugarà el deute

Montse FrisachBARCELONA

Macba, sense dèficit

Josep M. Carreté, Pablo Martínez, Ferran Barenblit i Tanya Barson, el nou equip directiu del Macba ■ ANDREU PUIG

“No et pots cansar mai deBeethoven!” El pianistaEnrico Pace, que aquestanit farà parella amb el vio-linista grec Leonidas Ka-vakos, ho té claríssim: lamúsica beethoviana contéuna dimensió espiritualmolt particular, ja que elsdarrers anys de la seva vi-da no l’escoltava, sinó que“la imaginava” a causa dela seva sordesa. Així, lamarató que proposa el Pa-lau de la Música Catalanaal voltant de l’universBeethoven –integral de les

sonates per a violí i piano,de les Simfonies, ambGustavo Dudamel, i la deTrios per a piano amb elTrio Ludwig– és, ras i curt,“una sort”.

“Les sonates per a violí ipiano revolucionen el con-cepte de sonata mateixa icomencen a donar mésprotagonisme al violí”, ex-plica Kavakos. “Beetho-ven va crear la maneramoderna de tocar el piano,la manera d’usar el cosmés enllà de la digitalitza-ció”, hi afegeix Pace.

En total són deu sona-tes que interpretaran entres concerts: el primer,aquest vespre, i els altresdos, els dies 26 de gener i22 de novembre de l’anyvinent. Kavakos opina queno es pot parlar ben bé de

“relat”. La tercera sonata,per exemple, està connec-tada amb l’ Heroica, per laseva atmosfera “fosca”,mentre que la número 2 éscom una tocatta, “fàcil illeugera”. En tot cas, en elconjunt s’hi troben duesdimensions: “La divina i lamundana, engrescadora ienèrgica.”

Kavakos, admirador dela feina del luthier DavidBagué, de qui té dos vio-lins, ha optat per tocaraquest vespre el seu Stra-divarius. “Els violins delsegle XVIII tenen una di-mensió irreductible: eltemps, i això hi dóna untoc místic gairebé diví queno es troba en els instru-ments nous, encara quetècnicament els puguinfer sonar com a vells”. ■

Valèria GaillardBARCELONA

Un viatge per l’univers BeethovenLeonidas Kavakosinterpreta la integralde les sonates per aviolí i piano al Palau

Leonidas Kavakos oferirà la integral de les sonates per a violí i piano de Beethoven ■ ARXIU

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

130000

23138

Diario

397 CM² - 37%

3038 €

37

España

4 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

| Apunts | 45EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 D’OCTUBRE DEL 2016

BARCELONA22.30 CONCERT‘Blues jam session’. Lasala Harlem jazz Club (c/Comtessa de Sobradiel, 8)comença la seva novatemporada.

TERRASSAEXPOSICIÓ‘Herois de paper’. ElCentre Cultural Terrassaés l’espai d’una mostraque recull una vuitantenade dibuixos originals d’au-tors de còmics de diversospaïsos.

BARCELONAEXPOSICIÓSaro Arizza. La Casa de-gli Italiani (passatge Mén-dez Vigo, 8) amb la col·la-boració del Reial CercleArtístic de Barcelona, ofe-reix l’exposició Antico |Contemporaneo 2 de l’ar-tista sicilià Saro Arizza.

BARCELONA17.30 FAMILIAR‘Xino-xano’. Aquest es-pectacle infantil amb mú-sica i contes, té lloc al cen-tre cívic Sagrada Família.

L’agenda

La fusió de Paula DomínguezLes ‘Sonates’ de BeethovenBARCELONA20.30 CONCERTEl violinista Leonidas Kavakos i el pianista EnricoPace interpreten Beethoven al Palau de la Música.

BARCELONA20.00/22.00 CONCERTLa cantant Paula Domínguez porta el projecte Aire,que fusiona jazz i flamenc, al Jamboree.

Entreteniments www.elpuntavui.cat/serveis/entreteniments

Com s’hi juga: En cadascun dels nou quadrats que hiha en la graella s’han d’anar situant els números de l’1 al9 sense que es repeteixin. El número no es pot repetirtampoc en la mateixa línea, ni horitzontal ni vertical.

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Sudoku Nekane IgandeHoritzontals:1. Avaria de vellut. Posar-se a l’ombra d’un bon pi. Un a zero. 2. Relatiu a la ciència que relaciona sòl i plantes. Gibrells per a rentar els plats. 3. No hi és tot del tot. Lleva de manera radi-cal. Es queixen com els uis. 4. Ibèrica de la península. Esta-blertes amb un cert lligam ma-terial. Tanca el cercle. 5. En el mateix grau. Em sembla que s’ha trencat. Proveir d’anses un cistell. 6. Distri-bueixes els teus béns. Una cabellera que fa ondes. 7. Ganxo del car-nisser. Mescla pastosa d’argila i d’aigua. Enganyada sense miraments. 8. Associació obrera que defensa els seus interessos. Bons amics de les cols. 9. Repe-tidor de telecomunicacions. Idees fixes. Entonació. 10. Una mica urgent. No s’hi pot aparcar. Llarga glosa típica de ses illes. 11. Manté tot el coneixe-ment. S’estira al llit. Època passada. 12. Consonant del tema. Es pentinarien amb ondes. Comença un cicle. 13. Té. Malalt per desnutrició. El de mar és la garota. 14. S’ha afanyat a rampinyar tot el que podia. Porc d’ullals molt grossos.

Verticals: 1. Les que són de menys edat que les altres. La rus-sa mata i la fran-cesa arruïna. 2. Marinar o estovar un menjar. Part aquosa de la sang. Símbol de dentífric. 3. Sodi navarrès. Amant del bon vi. Excre-ment infantil. 4. Negoci comercial a fer. Tingui mol-tes ganes de menjar. Primers entrebancs. 5. Molt propens a enfadar-se per tot. Crida de fort dolor, el llop. 6. Juga darrere el parxís. Portada a bon port, la nau, tot obeint el timó.

Quan arriba ja és fosc. 7. Boca de metro. Una parella, l’una i l’altra. Amagada sota un casc arro-donit. 8. Veta d’espardenya. És a punt d’arribar tard. Antigament, gecs. 9. Petit arbust que conté un conegut oli. Fer coïssor amb ortigues. Euskadi. 10. Assaona una pell d’ovella. Separaven amb ren-tatges progressius. 11. Cap cosa més. M’hi fico ben endins. Territori de dunes. 12. Fatigada. Afectat mentalment per la vellesa. 13. Entre el jejú i el cec. Acomodar a la nova situació. Mitja peça, la poste-rior. 14. Lloc on s’hi conserves ossos humans. Lloc del temple situat sota el cor.

10987654321 11 12 13 14123456789

1011121314

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Encreuats Miquel Sesé (8.697) www.olissip.com

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

6 diferències Soler– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Escacs Joan Segura (16.900)Blanques juguen i guanyen. Unaelemental maniobra combinada varesoldre la lluita a favor de les blanques a lapartida Fedina - Gulak, jugada percorrespondència l’any 1980.

� ��� �� � ������ � � ����� �

��� � �� � � �

� � �

Solucions d’ahir

Encreuats (8.696)( )C O M B A T S F R U E I XA C U L L I C O E T S AR S A B A T E R S C I MN U A T R A N C I A N OI S S E E N T D U T E SS I A O S A R I G I D

S O R N S E A U R I CC R E S P I R A R A T OA P T E A S I L A R A NB L E D A R C I C L E GD E S I G D I A R I U EA B T I P A R A L E T SL E T A L S B A T A N E TS U O R I R O S A A R A

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 141234567891011121314

6 diferències

Escacs (16.899)

Sudoku

1.D5C +! - AxD;2.PTxP + - R4T;3.T8TR! - Abandonen.

A la secció de serveis del webwww.elpuntavui.cat/serveis/entreteniments.html, dinsEntreteniments, hi trobareumés jocs interactius

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

APUNTS

130000

23138

Diario

257 CM² - 24%

1970 €

45

España

4 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

38 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIMARTS, 4 OCTUBRE 2016

Un ‘Macbeth’ senseèpoca i enblancinegreobre la temporadadelLiceuLudovic Tézier protagonitza ambMartina Serafin la producció de Christof Loy

MARICEL CHAVARRÍABarcelona

“Als qui diguin que aquesta òperaportamala sort noels feucas.ÉsunVerdi descomunal i meravellós”.Així cridava ahir el baríton LucaSalsiaassistiralesonzerepresenta-cions d’aquest majestuósMacbethamb què el Liceu inaugura la tem-porada divendres –fins al dia 23– ique ell protagonitza en el segon re-partiment. La superstició sobre elsanguinari títol de Shakespeare,una de les obres més potents i tea-trals de Verdi, és, lògicament, cosad’Itàlia. O és que potser el diabòlicesperitdeLadyMacbeth foragitaràels transeüntsde laRambla?Per començar, la posada enesce-na d’aquesta producció que arribadirectament de Ginebra a tall decontribuciófinala l’anyShakespea-reiqueestàconcebudaperChristof

Loy (Il turco in Italia, Arabella) ésprou intensa. El reggista alemanyrecrea un ambient atemporal, abs-tracte, immens i impressionant ba-sant-seenelblancielnegre,ésadir:el bé i el mal. El castell de Cawdor

del’EscòciadeShakespeareescon-verteix aquí en Manderley, escali-nata inclosa. La Rebecca de Hitch-cockésel seupuntdepartida.“Ésenunespaiexagerat i surrea-lista que encaixen bé els contrastos–apuntavaelbarítonLudovicTézi-

seva popular trilogia, sinó enMac-beth. “És aquí on utilitza les veusde manera extrema, amb exigèn-cies espectacularsper al baríton i lasoprano”.És cert que Verdi volia de les so-pranosunaveu lletja?“Sí,peròlaveud’unaéslaqueés”,respon resignada la russa TatianaSerjan, que dóna vida a LadyMac-beth en el segon repartiment. “Quecom s’aconsegueix? Doncs combi-nant la dinàmica i les paraules, icantant sotto voce, com bé escriviaVerdiperobtenirveusmístiques”.“Efectivament”, afegeix la pro-tagonista del primer repartiment,MartinaSerafin.“Verdivoliadesta-carelcaràcterfoscimalvatd’aquestpersonatgequeensarrossegaa l’in-fern.Voliaunaveumésaspra”.I aquí intervé l’estel·lar Tézier,quedebuta enel paper, com tambéfa Serafin. “Com que sóc francès,sóc comprensiu amb la traducció:una voce bruta per mi no significauna veu lletja, sinóuna veu enbrut,mineral,natural,noacadèmica,unamicacoml’aigua, una sonoritat que

ens acosta a la veritat huma-na que Verdi no va deixarmaideperseguiral’escenari.Aquestaobrademanaalsba-rítons uns colors molt exi-gents, i també és importantbuscar el text de Shakespea-re, una gran font d’inspira-ció. Diria que és útil pensarmés a recitar i no tant a can-tar,quetambé,sobretotenelbel canto que sorgeix quanmor Lady Macbeth... no éscasualqueellcomenciacan-tarbéquanella janohiés”.La Simfònica del Liceuposarà al faristol la segonaversió francesa de Verdi del1865, vuit anysdesprésd’ha-ver estrenat aFlorència. Pe-rò la producció que arriba

aquí prescindeix dels tres balletsd’aquesta versió –tot i que sí que hiha cos de ball a l’Ondine e Silfidi– itambé del cor triomfal final, aca-bantamblamortdeMacbeth.Totapunt,doncs,peraunaestre-na a la qual s’espera que vagi elmi-nistre de Cultura. Ahir el directorgeneraldelteatre,RogerGuasch,vaanunciarunnouplaestratègic “idesostenibilitat”ques’estàtraçantperal 2017-2021, i que intenta cobrir eldèficit estructural del coliseu. Aixòsí, es va congratular d’haver tancatla temporada anterior amb equili-bri econòmic–amb2,8milionsmésd’ingressosqueel2014-2015–iambuna ocupació del 88,7%, 4,4 puntsmésque l’anyanterior.

ElLiceupreparaunplaperal2021 iescongratulaperquètancalatemporadaambun89%d’ocupació

er, l’estrella del repartiment–. Per-què si poses en escena una bogeriacom aquesta en un espai natural escreaunadistorsióvisual”.I Christina Scheppelmann, la di-rectora artística del Liceu, afegia:“Loy treballamolt al detall, comen-çant sempreper lamúsica. Ihacre-at un espai que quadra amb la uni-versalitat del tema: l’ambició i lacondició humana. Elmés fascinantés la força teatral que hi ha en Sha-kespeareienVerdi, icomLoylauti-litza per narrar la història ambimatgesmés comprensibles que lesllunyanesescenamedievals”.PeròcomsentenciavaahirGiam-paolo Bisanti, el director musicald’aquesta òpera, “Verdi es fa ambles veus. És elmés important”. I enaquestsentit,peralmestremilanès,l’evolució estilística de l’autordeRigoletto, Il trovatore iLatravia-tanotrobaelseulímitenaquesta, la

Les evocadorespostals escollidesper Jordi Bernadó

L’associació Amics delLiceu celebra el seu 30èaniversari i els 25 anys del’edició del llibre que editade la temporada d’òperaamb un insòlit il·lustrador:el fotògraf Jordi Bernadó(Lleida, 1966), que ha optatper una solució gràficamolt original que s’exposa

M. CHAVARRÍA Barcelona

El violinista Leonidas Kavakos(Atenes, 1966) desembarca avui alPalau de la Música amb la integraldeSonatesperaviolí i pianodeBee-thoven que interpretarà en tres en-treguesambl’italiàEnricoPace(Ri-mini,1967).Elprojecte,ambundelsintèrprets predilectes del Palau,continuarà al gener i la temporada2017-2018.Demomentavuis’escol-taran la segona, tercera, sisena i se-tenadelgenideBonn.“És gràcies a Beethoven que lessonates per a piano i violí passen aser sonates per a violí i piano”, deia

ahir Kavakos, que s’ha convertit enuna referència pel que fa a les ver-sionsd’aquestes peces. “EnMozartelviolíerasecundari...peròBeetho-ven tot el que tocava ho duia mésenllàdels límits. Iaixò influeixenlaresta de compositors, malgrat quelamajoria erenpianistes i tendienaescriurepensanten l’instrument”.“És remarcable que sent bastantcurtelperíodequetranscorreentrelaprimerasonata i l’última,uns treslustres, la manera que Beethovenles compon canvia moltíssim. Nonomésacada instrument, sinóen laforma de la sonata. Espanta unamica comparar l’opus 12, la núm. 2,

amb la sonata Kreutzer: la primeraés com una tocata, lleugera i fàcil,peròKreutzer és comun sol instru-ment, ambmoltamésdinàmica.Encara que al Palau tocarà unStradivarius,Kavakos tédosviolinsdel lutier David Bagué: “El conecdes de fa temps, som amics. És unhomequetél’habilitatdeferinstru-ments ambun so antic ja d’entrada,cosa que els fa molt especials. Peròhihaunadimensióqueningúnopotsuperar: el temps. El temps aportaaquesta dimensió extra que és lavibració, per això els instrumentsdel segleXVIII són insuperables”.És positiva tanta presència deBeethoven al Palau? “No pots can-sar-se d’escoltar-lo: tot el desenvo-lupamenthumàestàcontingutenlasevamúsica”. Iacaba:“Sabemqueala sevaèpocahihaviacompositors ivirtuososqueentretenienelpúblic,peròBeethoventeniaunadimensióespiritual, i com a intèrpret el quehas de fer és comprendre el signifi-catde les sevesnotes”.

LeonidasKavakoscomença la integralde Beethoven al Palau

DAVID AIROB

XAVIER GÓMEZ

ElmestreBisanti flanquejatperLucaSalsi iTatianaSerjan(esq.) iLudovicTézier iMartinaSerafin(dreta)

L’amistat ambel lutier català.Kavakos tocarà avuiun Stradivarius, si bété un parell de violinsdel lutier català DavidBagué, del qual lloal’“habilitat de crearinstruments que jad’entrada tenenun so antic”

L’evocació deMacbeth

aquest mes a la galeriaSenda: no fa cap de les fotosque evoquen cada òperasinó que recorre a postalsantigues que fa un tempsque recull. “La meva ideano és crear un símbol decada òpera, sinó un diàleg,deixant lectures obertes”.Com és habitual, el llibrerecorre també a persona-litats alienes a l’òpera percomentar cada títol, enaquest cas gent com PauGasol (que no va dubtar aescollirDonGiovanni), ol’actriu Ángela Molina.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

651000

131497

Diario

328 CM² - 29%

8120 €

38

España

4 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

JANOT GUIL

BARCELONA

Privación del derecho a desempeñar

cualquier responsabilidad pública –lo-

cal, autonómica o estatal (español)–,

pero no cárcel. La Fiscalía ha solicita-do diez años de inhabilitación para el

ejercicio de cargos públicos para el ex-

presidente de la Generalitat Artur Mas

y otros nueve años para las exconse-

jeras Irene Rigau –diputada– y Joana

Ortega por prevaricación y desobe-

diencia al Tribunal Constitucional (TC)

por organizar la consulta secesionis-

ta del 9 de noviembre de 2014.

En su escrito de calificación, pre-

sentado ayer ante el Tribunal Superior

de Justicia de Cataluña (TSJC), los fis-

cales Francisco Bañeres y Emilio Sán-

chez Ulled acusan a los tres encausa-

dos de los delitos de desobediencia

grave y de prevaricación, en el caso de

Mas como autor y en el de las conse-

jeras como cooperadoras necesarias.

Por contra, tal y como avanzó el Mi-

nisterio Público en escritos anterio-

res, ya no les acusa de malversación

de fondos públicos –como sí lo plan-

teaba inicialmente en su querella–, el

único delito que acarreaba cárcel.

En principio, el Ministerio Público

pide penas de diez y nueve años de

inhabilitación por ambos delitos en

concurso, pero, para el caso de que el

TSJC decida aplicarlos por separado,

propone como alternativa una pena

de nueve años y medio de inhabilita-

ción y multa de 36.000 euros para Mas

y, para Ortega y Rigau, multa de 30.000

euros y ocho años de inhabilitación.

En su escrito, la Fiscalía argumen-

ta que Mas, «auxiliado directamente

por destacados miembros de su Go-

bierno» –entre los que incluye al aho-

ra diputado del PDECat Francesc

Homs, que será juzgado por el Tribu-

nal Supremo por ser aforado–, «arti-

culó una estrategia de desafío comple-

to y efectivo a la suspensión» de la con-

sulta acordada por el TC en una

providencia del 4 de noviembre. «Sien-

do plenamente conscientes de que con

ello quebrantaban el obligado acata-

miento» a las órdenes del más alto tri-

bunal, añaden. Mas, «amparado sim-

plemente en su voluntad, que convir-

tió irrazonablemente en aparente

fuente de normatividad, actuando con

plena conciencia y voluntad, dejó de

suspender oficialmente la convocato-

ria», señalan los fiscales. Además, «se

concertó con el resto de acusados para

disponer efectivamente, o dejar de

truncar, la continuación de todas las

actuaciones públicas de preparación».

La Fiscalía rechaza uno de los ar-

gumentos esgrimidos por los acusa-

dos: el de que la consulta fue ejecuta-

da por voluntarios, y no por la Gene-

ralitat, tras su suspensión por el TC.

La Fiscalía rebate que Mas y el resto

de acusados «decidieron generar la

apariencia de que las actuaciones ad-

ministrativas públicas se paralizaban

y el proceso quedaba exclusivamente

en manos de ciudadanos voluntarios,

cuando en realidad no era así». A ello,

señala, contribuyó que los principales

trabajos organizativos y logísticos se

encargaran a contratistas privados,

«en un clima de opacidad».

Desde la defensa, se escudan tam-

bién en que la providencia del TC del

4 de noviembre no concretaba qué ac-

tos quedaban suspendidos, y de ahí

que los servicios jurídicos de la Gene-

ralitat lo recurriera. Sin embargo, la

Fiscalía subraya que en dicho recur-

El fiscal pide 10 años de inhabilitación para Mas por el 9-N∑ Las exconsejeras Rigau

y Ortega se enfrentan a 9 años sin poder ejercer cargos públicos

Artur Mas denuncia que todo es un «aquelarre judicial» contra el 9-N

El juicio del caso Palau, en marzo El tribunal de la Audiencia de Barcelona que juzgará el caso del desfalco del Palau de la Música orquestado por Félix Millet y el presunto cobro de comisiones de la antigua Convergència fijó ayer para el 1 de marzo de 2017 el comien-zo de la vista oral, que se alargará hasta el 27 de junio con 16 acusados. Así lo acordó la Sección Décima de la Audiencia, que pretendía celebrarlo de enero a abril, pero ha modificado el calen-dario ante los compromisos previos de los abogados y tras reunirse ayer durante tres horas con todas las partes personadas en la causa para acordar la agenda.

Sin pena de cárcel La Fiscalía desiste de acusar a Mas de malversación, el único delito que acarreaba cárcel

La verdadera inhabilitación se la

autoimpuso Mas queriendo imi-

tar a Esquerra y renunciando a la

moderación centrada, y por lo tanto a

la hegemonía del catalanismo. Se au-

toinhabilitó Mas pactando con la CUP

para hacerle la pinza a Junqueras, y se

volvió a autoinhabilitar dejándose cor-

tar la cabeza por los antisistema por-

que sabía que si se repetían las eleccio-

nes iba a perderlas. Eso, el que tantas

lecciones de democracia pretendió dar-

le al Estado; el que tanto decía defender

el derecho a decidir de los catalanes

cuando él fue el primero en negárselo.

No hay fiscalía ni tribunal que pu-

diera inhabilitar al expresidente de la

Generalitat más de lo que él mismo se

ha autoinhabilitado. Si la justicia espa-

ñola estuviera realmente al servicio de

los intereses del Estado, no lo inhabi-

litaría nunca, y haría lo posible por de-

volverle a la presidencia de la Genera-

litat con su inseparable señor don Qui-

co (Homs) como asesor principal. Se-

mejante mezcla de incompetencia, arro-

gancia y fatalidad, aseguraría a España

décadas de unidad inquebrantable.

Mas quiso engañar a los independen-

tistas con su patochada participativa,

para conseguir sus votos pero sin co-

rrer los riesgos de celebrar un referen-

do ilegal; y quiso colársela al Estado, sa-

liendo a proclamar los «resultados» de

la pachanga –que es justo lo que se ha-

bía comprometido a no hacer– para pre-

sumir de héroe ante la turba exaltada.

Y lo que ha conseguido es cargarse

su partido y dejarlo con unas expec-

tativas electorales que hacen llorar,

que le echen de la Generalitat y que la

Fiscalía pida inhabilitarle diez años.

Todo lo que Mas ha tocado, ha aca-

bado hundido, escindido, escarnecido

o inhabilitado. Convergència hoy ni

existe y lo que queda de ella es una ver-

gonzosa banda de paletos provincia-

nos. Hizo más Franco en favor del ca-

talanismo político prohibiéndolo –por-

que como mínimo la clandestinidad

proporciona una épica, y hasta un pres-

tigio–; que Mas liderándolo, porque del

ridículo grotesco que le ha hecho ha-

cer, le va a ser muy difícil reponerse.

El Estado tendría que considerar se-

riamente incorporar a Mas a su estra-

tegia para mandarlo de aliado a sus ad-

versarios y enemigos. Un tan decidido

talento para la calamidad es muy difí-

cil de encontrar.

SALVADOR SOSTRES

AUTOINHABILITARSE

TODO IRÁ BIEN

24 ESPAÑA abc.es/espana MARTES, 4 DE OCTUBRE DE 2016 ABCSECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPAÑA

485000

110644

Diario

713 CM² - 97%

29816 €

24-25

España

4 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

ÀLEX GUBERN

BARCELONA

La pretensión de convertir la Agen-

cia Tributaria de Catalunya (ATC) en

una «estructura de estado» le puede

salir muy caro a la Generalitat: entre

100 y 400 millones de euros al año,

según las estimaciones de los Regis-

tradores de la Propiedad, el colecti-

vo de funcionarios del Estado que his-tóricamente se ha encargado de la li-

quidación y recaudación de los

impuestos cedidos a las comunida-

des autónomas (sucesiones, donacio-

nes y transmisiones patrimoniales).

En el caso de Cataluña, y después

de años de «fructífera y eficaz cola-

boración» –en palabras del decano de

los Registradores en esta comunidad,

Luis Suárez–, la Generalitat preten-

de asumir de manera propia esas fun-

ciones ahora delegadas, una decisión

política que, a su criterio, choca con

el más elemental criterio de eficien-

cia. La Hacienda propia, según ha se-

ñalado repetidas veces su responsa-

ble político, el consejero de Econo-

mía, Oriol Junqueras, es unas de las

«estructuras de estado» claves, jun-

to a la seguridad social, para una hi-

potética república catalana.

Sin querer entrar en consideracio-

nes políticas, el decano de los Regis-

tradores apuntó que por un criterio

de experiencia e implantación terri-

torial –55 oficinas frente a la veinte-

na prevista por la Generalitat–, el me-

jor modelo de gestión, generalizado

entre las autonomías, es el actual.

Al respecto, Suárez recordó que

por cada euro que perciben los regis-

tradores por este trabajo (25 millo-

nes en total), la administración cata-

lana recauda 4,5. Sus estimaciones

calculan una merma de ingresos de

100 millones al año, a la que sumar

otros 300 si, como denuncian que es

previsible, se colapsa el sistema. Al

respecto, consideran que es imposi-

ble que la Generalitat pueda asumir

en el plazo de un año –en octubre de

2017 vence el convenio– todas las fun-

ciones que ahora desarrollan los re-

gistradores, empezando por la incor-

poración de los 277 empleados que

les asisten en esta tarea. «La Comu-

nidad de Madrid quiso hacer lo mis-

mo en 1991 y tuvo que rectificar»,

apuntó Suárez.

«No perder su experiencia» Al respecto, hoy mismo la Generali-

tat ha convocado una reunión en la

que los registradores temen que se

les comunique la denuncia del con-

venio. Por contra, fuentes del Govern

precisaron a ABC que, sin renunciar

a su objetivo de asumir esas funcio-

nes, hoy propondrán la creación de

una «mesa de trabajo» para ver la me-

jor manera de incorporar a estos em-

pleados a su plantilla. «No queremos

perder su experiencia», añaden.

La Hacienda catalana generaría pérdidas de hasta 400 millones∑ Los registradores

temen un colapso si la Generalitat asume sus funciones

En el aire

Impuestos cedidos Como «estructura de estado», la Generalitat quiere recau-dar ya todos los impuestos cedidos.

403 trabajadores Los registradores emplean a 277 trabajadores, que la Generalitat quiere, sin precisar cómo, incorporar.

Generalizado El grueso de CC.AA, incluido el País Vasco, trabajan con los registradores. Madrid probó lo contrario, y rectificó.

55 oficinas Frente a las actuales oficinas liquidadoras, la Generalitat prevé menos de 20.

EFE

so la Generalitat urgía al TC a respon-

derle antes del día de la consulta –cosa

que no hizo– porque, si no, la consul-

ta no podía celebrarse, según enten-

dían los abogados de la Generalitat.

La petición de Fiscalía por el 9-N, a

la que se unirá la de las acusaciones

populares, causó un alud de apoyos a

Mas y sus exconsejeras. De partidos

independentistas, del presidente de la

Generalitat, Carles Puigdemont, de la

alcaldesa de Barcelona, Ada Colau...

Mas, Rigau y Ortega reaccionaron

en rueda de prensa. Mas acusó al Go-

bierno de presionar a los fiscales para

convertir «una fiesta democrática» en

un «aquelarre y una farsa judicial». Y

admitió que es «un honor» ser procesa-

do por el 9-N.

ABC PALMA

La expresidenta del Parlament ba-

lear y de UM, Maria Antònia Munar,

entonó ayer por primera vez el mea

culpa al admitir que cuando era pre-

sidenta del Consell de Mallorca re-

clamaron un soborno de 4 millones

a la empresa Sacresa por el concur-

so de Can Domenge. «Confieso que

hubo un cohecho y siento mucho este

hecho», dijo ayer en el juicio, al tiem-

po que añadía que «no solo estoy pri-

vada de la libertad, estoy muerta po-

lítica, económica y socialmente». Todo

ello frente al jurado que la juzga por

el presunto cohecho pasivo de Can

Domenge, en el que la Fiscalía y el

Consell de Mallorca piden una con-

dena de 4 años de prisión así como

el paga de una multa de 7 millones.

«He querido declarar para que que-

dara constancia de que los hechos se

han producido, ahora lo conozco todo,

estoy de acuerdo y me arrepiento mu-

chísimo», dijo Munar. Su abogado

cree que la condena que piden para

su defendida es exagerada.

Munar admite por primera vez un soborno de 4 millones

BALEARES

ABC MARTES, 4 DE OCTUBRE DE 2016 ESPAÑA 25abc.es/espanaSECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPAÑA

485000

110644

Diario

713 CM² - 97%

29816 €

24-25

España

4 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

05ara DIMARTS, 4 D’OCTUBRE DEL 2016 política

Artur Mas va comparèixer flanquejat per les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega. Francesc Homs, a qui el Suprem també investiga pel 9-N, va seguir la roda de premsa des de la primera fila. TONI ALBIR / EFE

EL JUDICI PEL CAS PALAU, L’1 DE MARÇ L’Audiència ha programat 55 sessions per jutjar l’espoli liderat per Fèlix Millet al Palau de la Música i el presumpte finançament irregular de Convergència. Hi declararan 133 testimonis.

Condemna gairebé unànime de la decisió de la fiscalia

Ada Colau ALCALDESSA DE BARCELONA

“Repetirem tants cops com calgui que el 9-N som tots. Les discrepàncies es resolen amb debat, no amb amenaces”

Xavier García Albiol COORDINADOR GENERAL PP A CATALUNYA

“Des d’un punt de vista d’higiene democràtica, la petició d’inhabilitació és una molt bona notícia”

Àngel Ros PRESIDENT DEL PSC

“Lamentem la judicialització d’un debat que hauria de ser objecte i acció de debat polític”

Jordi Sànchez PRESIDENT DE L’ANC

“La voluntat d’un país no la compraran amb la por. Volen un càstig exemplar. Tindran una resposta excepcional”

Carles Puigdemont PRESIDENT DE LA GENERALITAT

“La seva vergonya és la nostra fortalesa. No esteu sols: som més els qui preferim les urnes a les arnes”

Artur Mas EXPRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Volen convertir el que va ser una festa de la democràcia en un gran aquelarre judicial”

bilitat”, va dir, de manera que va ne-gar tenir “cap consciència d’haver comès un delicte”. Per la seva ban-da, l’exconsellera d’Ensenyament va argumentar que el Govern va complir la seva paraula. “Fa 45 anys que exerceixo de servidora pública. ¿M’estan dient que no sóc digna de servir el meu país i la meva societat? ¿No sóc digna d’ocupar una respon-sabilitat pública? ¿No som dignes de ser elegits?”, va preguntar-se ahir Rigau, després de titllar la de-mocràcia espanyola de “malalta”.

La tesi dels ex alts càrrecs, però, no encaixa per enlloc amb la versió de la Fiscalia. El ministeri públic se centra especialment en els treballs d’informàtica per al 9-N que van fer dues empreses. Així, diu que, amb el permís d’Ortega, es van acabar ins-tal·lant els programes necessaris per comptabilitzar els vots i regis-trar els votants. D’altra banda, se-gons la fiscalia, el paper de l’excon-sellera Rigau va ser proporcionar els 7.000 ordinadors i garantir que s’obrissin les escoles.

Inicialment, la fiscalia també es va querellar contra els tres exres-ponsables de la Generalitat per mal-versar diners públics en la votació, però finalment han descartat en l’escrit d’acusació aquest delicte, que és l’únic que implicava penes de presó. Tot i això, les acusacions par-ticulars podrien incorporar el càr-rec per malversació en les seves de-mandes. Tenen cinc dies per pre-sentar els seus escrits.e

Homs: “Van intentar alarmar la població”

solució”. Igualment, Homs va acu-sar el govern de Rajoy de “menys-prear” la consulta i va insistir que l’executiu central hauria pogut pre-sentar molt abans una “incidència d’execució”.

L’oferta de Moncloa Homs també va explicar al jutge que el 7 de novembre el govern espanyol els va fer arribar una proposta: “Si el president Mas la nit del dia 9 no fe-ia una compareixença pública, no farien res”. Segons Homs, després d’aquesta proposta, que “van rebut-jar”, encara va tenir més la sensació que estaven actuant dins de la lega-litat. “Com puc tenir la sensació que estic infringint la llei quan se’m fa arribar del govern espanyol que si no sortim el diumenge a la nit i ens en desentenem públicament no passarà res? Què té a veure això amb el dret?”, es va preguntar davant del magistrat Homs, que també és ad-vocat. L’exconseller no va especifi-car qui li havia fet arribar aquesta oferta, que ha explicat públicament en diverses ocasions. L’expresident Artur Mas, però, va negar ahir que l’Estat els hagués fet aquest plante-jament de manera “directa o indi-recta”, i ho va dir amb Homs escol-tant-lo a primera fila.

Durant l’interrogatori al Suprem, el jutge va qüestionar en nombroses ocasions un dels principals argu-ments de defensa d’Homs. Quan ell deia que la suspensió del Tribunal Constitucional no era prou explíci-ta sobre el que es podia o el que no es podia fer, el magistrat li rebatia: “La providència el que feia era afectar tot el que es mogués [actuacions per organitzar la consulta]”, va etzibar-li el jutge. De moment el Suprem en-cara no ha especificat per quins de-lictes investigarà Homs. L’exconse-ller de Presidència ja ha declarat dos cops voluntàriament pel 9-N.e

Francesc Homs en la seva compareixença pública després de declarar davant del Tribunal Suprem. EMILIO NARANJO / EFE

El diputat va afirmar al Suprem que l’Estat i la justícia haurien pogut parar la votació

Durant la seva declaració davant del jutge del Tribunal Suprem –a la qual ha tingut accés l’ARA–, l’exconse-ller de Presidència, Francesc Homs, va acusar el govern de Mariano Ra-joy d’haver intentat espantar la po-blació amb les conseqüències de participar en la consulta del 9 de no-vembre del 2014. “Hi va haver in-tenció d’alarmar la població. Hi va haver intenció d’inculcar por als vo-luntaris perquè no es produís el que es va produir”, va assegurar l’excon-seller de Presidència. Segons Homs, “l’obsessió del govern espanyol era neutralitzar el que es feia a Catalu-nya i intimidar”, segurament per-què –va dir al jutge– no van saber re-accionar davant de la convocatòria del 9-N fins que “van veure que allò agafava una dimensió política que els molestava”.

Homs va insistir en la seva decla-ració que durant tot el procés fins a la votació, la Generalitat va tenir la convicció que la consulta era legal, per dos motius: perquè la suspensió del Tribunal Constitucional no con-cretava el que es podia i el que no es podia fer, i sobretot perquè tant el govern central com la mateixa jus-tícia tenien al seu abast mecanismes per aturar la consulta i no els van utilitzar: “No van actuar podent-ho fer. No van actuar amb tot el que té al seu abast la fiscalia, no va actuar cap jutge instructor, ni de primera instància ni de cap altre nivell, orde-nant la paralització de les actuaci-ons”, va dir Homs. L’ara portaveu al Congrés també va explicar al jutge que el mateix Constitucional –tot i no haver-se produït encara la refor-ma de les seves atribucions– hauria pogut actuar “si hagués considerat que no s’estava complint la seva re-

BARCELONAM.R.

La FAES, presidida per l’expresident José María Aznar, ja no estarà vinculada al PP. L’entitat canviarà els estatuts perquè en la seva direcció no hi hagi membres sorgits del partit i renunciarà a les subvencions.

LA FAES ES DESVINCULA DEL PP

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

108000

12978

Diario

84 CM² - 10%

445 €

5

España

4 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Cuatro meses de juicio por el ’caso Palau’Est~ previsto quedeclaren los 16acusados, adem~s de133 testigos y 23 peritos

G. G. BARCELONAEntre el i de matzo y el 27 de juniodel afio pr6ximo el Auditorio de laCiutat de la Justicia serh el escena-rio de las 55 sesiones del juicio porel supuesto expolio del Palau de laMfisica y la presunta financiaci6nirregular de ConvergSncia Demo-

cr~tica de Catalunya (CDC). Serficasi ocho afios despu6s de que losMossos d’Esquadra entrasen en elPalau por orden judicial y se inicia-se de esta forma una investigaci6ncompleja que ha acabado con 16acusados, cinco procesados comoparticipes lucmtivos y seis posiblesresponsables civiles subsidiarios.

Ayer se fij6 el calendario por estejuicio que sentar~i en el banquillo,entre otros acusados, a los ex res-ponsables del Palau de la MfisicaF~lix Millet y Jordi Montull y alextesorero de CDC Daniel Oshcar, ya

que las acusaciones consideran queel partido se financi6 de forma irre-gular por presuntamente recibir co-misiones de la constmctora Ferro-vial a cambio de adjudicaciones deobra pfiblica en los gobiernos deJordi Pujol. Precisamente, una delas obras en cuesti6n es la Ciutat dela Justicia en la que se har~ el juicio.

Durante las 55 sesiones declara-r/m los 16 acusados adem~ de 133testigos y 23 peritos propuestos porlas partes. La cantidad de abogados,procuradores, acusados y responsa-bles civiles que deben comparecer

hacen que el juicio se celebre en laCiutat de la Justicia, ya queen laAudiencia de Barcelona no ha espa-cio. En este sentido, el abogado de-fensor de algfin procesado ha son-deado la posibilidad de que los acu-sados no est~n en todas las sesionesdel juicio, aunque la presidenta deltribunal ha pospuesto el debate so-bre esta cuesti6n al primer dia de lavista oral como cuesti6n previa. E1tribunal anunci6 que las declaracio-nes de los acusados serum al iniciodel juicio y no al final, como habianpropuesto algunas defensas.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

25000

8047

Diario

155 CM² - 15%

922 €

25

España

4 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Martes 4 de octubre de 2016 ELPAÍS 3

CATALUÑA

Los 61 municipios que confor-man el Consorcio del Ter seoponen a que el río tenga quedarmás agua de la que ya da aotras cuencas, básicamente ala del Llobregat, para abaste-cer el área metropolitana deBarcelona. Consideran que elTer “no da más de sí”. Este lu-nes han presentado alegacio-nes al Plan Especial de Actua-ción en Situación de Alerta yEventual Sequía que está ela-borando la Agencia Catalanadel Agua (ACA).

El gerente del Consorcioque reúne a los municipiospor donde pasa el Ter, Pons Fe-liu, ha recordado que, de me-dia, el 70% o más del agua deeste río se deriva hacia la cuen-ca del Llobregat para abaste-cer a la deficitaria área metro-politana de Barcelona. Estetrasvase, asegura Feliu, afectanegativamente el río porqueno queda suficiente cantidadde agua para mantener a losecosistemas y a las especies enbuenas condiciones.

El plan del ACA prevé redu-cir hasta 0,5milímetros por se-gundo el caudal del Ter en ca-sos de sequía extrema, lo quesegún él “sonunos valores irri-sorios que dejarían el río secoen sus tramos bajos” y ademáses extremadamente negativopara los valoresmedioambien-tales del río y las diferentes es-pecies que viven ahí, puestoque ha alertado que “provocaun agravio importante en lasespecies autóctonas y amena-za los hábitats fluviales, quevan en regresión por falta deagua”. Es decir, se ponen enriesgo los ecosistemas del ríoque ya se encuentran amena-zados, mantiene Feliu.

Las fechas de un juicio largamen-te esperado (de marzo a junio de2017) ponen las cosas aún másdifíciles a un Partit DemòcrataEuropeu Català (PDECat) en ple-na consolidación. Tresmeses des-pués de su refundación, el parti-do ha cerrado la elección de susdirigentes y ahora debe ponersea trabajar para intentar recupe-rar la confianza de los votantesque ha perdido, en parte, por loscasos de corrupción y tambiénpor su deriva independentista.

La exposición mediática deun caso de corrupción tan sona-do como el del Palau puede acen-tuar, además, la situación de ines-tabilidad que ya vive el Gobiernocatalán por las diferencias den-tro de Junts pel Sí y por la descon-fianza de la CUP. La coalición deGobierno podría salir más debili-tada. El Ejecutivo, además, entraen un año clave de su mandato,tal como anunció el presidente,Carles Puigdemont, durante lacuestión de confianza de la sema-na pasada. Durante los próximosmeses debe desarrollar las es-tructuras de Estado y las tres le-yes de desconexión (entre lasque se encuentra un esencial, lade transitoriedad jurídica), quetienen que estar concluidas, se-gún las previsiones de Puigde-

mont, a finales del mes de junio.Una vez cumplidos esos trámi-tes, el Gobierno debe preparar laconvocatoria de un referéndumindependentista cuya celebra-ción está prevista para la segun-da quincena de septiembre. Eljuicio amenaza con desacreditarcualquier intento de Puigde-mont de buscar una consulta pac-tada con el Estado.

El juicio llega, en cualquier ca-so, siete años y ocho meses des-pués de que los Mossos d’Esqua-dra registraran la emblemáticainstitución cultural. El saquea-dor confeso, Fèlix Millet, y otras15 personas se sentarán en elbanquillo. La vista oral tambiéndirimirá si el partido de ArturMas cobró comisiones ilegalesde Ferrovial a cambio de adjudi-car obras públicas durante el últi-mo gobierno de Jordi Pujol.

Comisiones por obrasLa investigación judicial, a partirde 2009, sacó a la luz los tejema-nejes de Millet y su mano dere-cha, Jordi Montull, al frente delPalau. Ambos se apropiaron pre-suntamente de unos 30 millonesde euros de la institución musi-cal, entre fondos públicos y priva-dos. Ninguno de ellos ingresó en

prisión provisional, pese a queconfesaron (parcialmente) susdelitos. La Fiscalía reclama paracada uno de ellos una pena de 27años y medio de cárcel.

Las anotaciones sobre unospagos a “Daniel” hallados mástarde llevaron hasta Convergèn-cia: su extesorero, Daniel Osácar,afronta una petición de sieteaños y medio de cárcel por el co-bro de comisiones. Las diligen-cias revelaron que Ferrovial ca-muflaba como supuestas dona-ciones altruistas al Palau lo queen realidad eran comisiones en-cubiertas a Convergència. A cam-

bio, según la Fiscalía, el Gobier-no catalán adjudicó a la construc-tora obras de gran envergadura,como la línea 9 del metro o laflamante Ciudad de la Justiciadonde, precisamente, se celebra-rá la vista.

Las partes implicadas en elproceso (38) se reunieron ayerpara fijar las fechas definitivasde las 55 sesiones de un juiciocuyas cifras son monstruosas:60.784 folios de causa, 16 acusa-dos, seis acusaciones y cinco res-ponsables civiles por lucrarse delos delitos; entre ellos, Conver-gència.

Girona dicebasta a enviarmás aguadel Ter aBarcelona

El presidente de la Generalitat,Carles Puigdemont, anunció haceunos días que todas las estructu-ras de estado estarán listas en ju-lio de 2017 para poner enmarchauna eventual desconexión del Es-tado. Y con esta promesa sobre lamesa, el Departamento de Ense-ñanza también se ha apurado ahacer lo propio y marcar la hojade ruta de su sistema educativo.La consejera del ramo, MeritxellRuiz, ha ordenado a un grupo deexpertos el diseño de un sistemaeducativo “sin restriccionespresu-puestarias ni normativas”.

El documento “de máximos”,como lo calificó el secretario dePolíticasEducativas de laGenera-litat, Antoni Llobet, estará abier-to a debate con la comunidad edu-

cativa. El ConsejoEscolar deCata-luña (CEC), que pilota la iniciati-va, será el encargado de crear yaprobar el documento final a par-tir de las ponencias de los exper-tos y las aportaciones del resto delos actores del sector. En julio, elmismo mes que puso Puigde-mont para tener todo a punto pa-ra la independencia, el CEC prevéentregar a la consejera tanto lasponencias iniciales, como lasaportaciones y la reflexión finaldel CEC “sobre el futuro de la edu-cación en Cataluña”.

“Es importante saber a dóndequeremos encaminar el país engeneral y el debate queremos ha-cerlo independientemente de có-mo culmine el proceso[soberanista]“, matizó ayerLlobet. Pese a que hasta los tem-

pos coinciden con los estipuladospor el presidente, el secretario dePolíticas Educativas insistió enque el debate participativo que haabierto el CEC trasciende al proce-so soberanista. “Puede haber unainfluencia del proceso pero ya tie-ne sentidohacerlo independiente-mente de lo que pase con él”,apuntó.

La ponencia inspiradora quedesarrollarán los expertos pivotasobre cinco ámbitos de la educa-ción: la arquitectura académica,los centros docentes, el profesora-do, los alumnos y los principiosque enmarcan todos estos ele-mentos. “Queremos pensar a logrande y ser ambiciosos, no ope-rar con la censura de las normasadministrativas y de financia-ción”, apostilló el presidente del

CEC,Lluís Font. Enseñanza invita-rá al debate participativo a unas100.000personas, segúnFont, en-tre personal docente de la red pú-blica y la concertada, consejos es-colares territoriales, empresasdel sistema educativo, investiga-dores y patronales, entre otros.

Llobet remarcó que el docu-mento que surja del debate parti-cipativo no tendrá rango de ley nipretende sustituir a laLey deEdu-cación de Cataluña (LEC). “Se tra-ta de dibujar hasta qué punto po-demos evolucionar y avanzar.Cuanto más claro tengamos adóndequeremos ir,más claro ten-dremos los caminos que hay quesortear”, indicó. Font apuntó queel documento no quiere ser una“sacudida” a la LEC, sino que pre-tende incluir aspectos que no sehan debatido nunca por las res-tricciones que los actores educati-vos llevaban de serie (económicasy legales).

“Este debate es una respuestapara clarificar a dónde ir”, insis-tió Llobet. El secretario de Políti-cas Educativas aseguró que, encaso de no alcanzar la indepen-dencia, ese documento se podráaprovechar igualmente pese a es-tar diseñado sin contar con el or-denamiento jurídico ni la situa-ción económica. “En el margenque tengamos, lo haremos”, ma-nifestó.

Enseñanza prepara el sistemaeducativo para una eventual secesión

El juicio del Palaucomplica a CDCla primavera dela “desconexión” MARTA RODRÍGUEZ, Barcelona

La consejera, Meritxell Ruiz

JESSICA MOUZO, Barcelona

Fèlix Millet y Jordi Montull, en la Audiencia de Barcelona. / A. GARCIA

JESÚS GARCÍA / DANI CORDERO, BarcelonaEl caso Palau, que destapó el expolio del Palau de laMúsica y el pago decomisiones irregulares a Convergència, se juzgará a partir del próximodía 1 de marzo. La vista, que durará cuatro meses, supone un nuevolastre para el Partit Demòcrata Europeu Català. El partido herederode Convergència deberá lidiar con el fantasma de la corrupción enpleno intento por retomar su proyecto político. El juicio, además,puede desestabilizar al Gobierno catalán durante la preparación delas llamadas “estructuras de Estado” y de las “leyes de desconexión”.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

101000

20657

Diario

599 CM² - 53%

6757 €

3

España

4 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIMARTS 234 D’OCTUBRE DEL 2016

LLL

pensió» del Constitucional, que van conèixer el mateix dia en què es va dictar, el 4 de novembre del 2014 (el president va rebre un correu elec-trònic de l’alt tribunal). D’aquesta manera, afegeix l’acusació pública, el llavors president, «emparat sim-plement en la seva voluntat, que va convertir irraonablement en apa-rent font de normativitat», i actuant «amb plena consciència i voluntat», va deixar de suspendre oficialment la convocatòria, «incomplint l’obli-gació» que com a convocant d’aques-ta l’afectava. Per això incideixen que Mas «es va concertar» amb els altres dos acu-sats per «disposar efectivament, o deixar de truncar, la continuació de totes les actuacions públiques de preparació que ja estaven en mar-xa», així com les que s’anaven a pro-duir abans de la votació. És a dir, segons l’acusació, els treballs pre-paratoris van continuar «fins a com-pletar-los», això sí, «amb la conveni-ent discreció».

ELS VOLUNTARIS / Segons la fiscalia, els acusats eren «plenament consci-ents» que amb la seva actuació «tren-caven l’obligat acatament de les de-cisions» del Constitucional, «il·lícit designi» que, si volien que prospe-rés, «havien d’emmascarar conve-nientment». Per aconseguir-ho, des-taca el ministeri públic, els acusats van decidir «generar l’aparença que les actuacions administratives pú-bliques es paralitzaven i el procés quedava exclusivament en mans de ciutadans voluntaris, quan en reali-tat no era així». D’aquesta manera, insisteixen els fiscals, «la utilització d’instru-ments i procediments públics, lluny de ser interrompuda, va con-tinuar», si bé es va mantenir «con-venientment en segon pla», de ma-nera que «de cara a l’exterior» l’apa-rença fos que el procés participatiu estava en mans de voluntaris. Van actuar, segons la seva opinió, «en un clima d’opacitat escassament compatible amb l’exercici respon-sable de les potestats públiques» i «disposats en tot moment a eludir el control judicial». Després de conèixer-se les peti-cions dels fiscals, la vicepresiden-ta del Govern, Soraya Sáenz de San-tamaría, va asseverar que «quan un incompleix la llei, té conseqüènci-es». Una afirmació que, a judici de Mas, liquida la separació de poders al donar per comesos els delictes dels quals se l’acusa. «Això ho po-dria haver dit un ministre de Fran-co. No hi hauria gaire diferència», va replicar. El procés judicial obert després de la querella de la fiscalia contra Mas, Ortega i Rigau entra en la seva recta final. Ara hauran de presentar la seva qualificació les acusacions populars i després li tocarà el torn a les defenses. De forma paral·lela, el Tribunal Suprem investiga la parti-cipació en el 9-N del portaveu al Con-grés dels Diputats del Partit Demò-crata Català i exconseller de Presi-dència, Francesc Homs. H

Artur MasEXPRESIDENT DE LA GENERALITAT

«És un honor ser processat per haver donat la veu a la gent. Tornaríem a fer el mateix»

Joana OrtegaEXVICEPRESIDENTA DEL GOVERN

«El 9-N es va fer amb garanties i transparència, sense trencar cap llei. La democràcia no és delicte»

Irene RigauEXCONSELLERA D’ENSENYAMENT

«Dir que no sóc honorable per a un servei públic, el qual fa 35 anys que faig, és una gran ofensa»

Soraya Sáenz de S.VICEPRESIDENTA DEL GOVERN

«Quan un incompleix una llei, això té conseqüències. La fiscalia actua autònomament»

Àngel RosPRESIDENT DEL PSC

«Lamentem que en aquest país es judicialitzi el que hauria de ser objecte d’acció i debat polític»

LA PLAGA DE LA CORRUPCIÓ

El judici pel saqueig del Palau de la Música en l’època de Fèlix Mi-llet i Jordi Montull i el presump-te finançament il·legal de l’extin-ta CDC ja té data: començarà el pròxim 1 de març i les 55 sessions previstes s’allargaran fins al 27 de juny. La vista se celebrarà gairebé vuit anys després que els Mossos d’Esquadra registressin l’audito-ri barceloní. Ahir, el tribunal de la Secció De-sena, la fiscalia, les defenses i les acusacions es van reunir a l’Au-diència de Barcelona durant tres hores per concretar el calenda-ri. La idea inicial dels magistrats era que comencés a principis del mes de gener, però s’ha endarre-rit a causa de l’atapeïda agenda dels advocats. El tribunal va dei-xar clara una idea: no es podrà al-terar el calendari llevat de causa de força major. L’objectiu és evi-tar més dilacions en un cas mar-cat per la lentitud de la seva ins-trucció i tramitació. En un princi-pi, el criteri dels magistrats és que els acusats acudeixin tots els dies al judici, encara que hi ha advo-cats defensors que intentaran que els seus clients només hi vagin en dies determinats. Els Mossos van registrar el Pa-lau el 2009 arran d’una querella

presentada per la fiscalia per pre-sumpte desviament de fons de l’en-titat cultural. Els principals en-causats, Fèlix Millet, que era pre-sident de l’entitat, i la seva mà dreta, Jordi Montull, van arribar a confessar després que havien uti-litzat fons del Palau per a fins per-sonals. La investigació va desta-par que havien desviat uns 30 mili-ons d’euros. I també, el presumpte pagament de comissions a CDC. La fiscalia considera acreditat que, a canvi d’adjudicacions d’obra pública en l’últim govern de Jordi

J. G. A.BARCELONA

Quasi 8 anys desprésEl judici de Millet i Montull pel saqueig del Palau, destapat el 2009, començarà l’1 de març del 2017 i durarà quatre mesos

procés obert pel frustrat projecte de l’hotel, encara que després van ser absolts). La seva confessió, el se-tembre del 2009, en què reconeixi-en que s’havien apropiat fons del Palau per a fins particulars, i la di-lació a l’hora de citar-los a decla-rar (el 19 d’octubre) els va salvar de passar per la presó. La seva avança-da edat juga a favor seu a l’hora de la celebració del judici.

El tresorer de CDC

El fiscal Emilio Sánchez Ulled re-clama en el seu escrit d’acusació set anys i mig de presó per a l’ex-tresorer de CDC, Daniel Osàcar, i quatre anys de presó per a dos directius de Ferrovial. I al partit, que té 15 seus embargades judi-cialment i que també s’asseurà al banc dels acusats com a respon-sable civil, 6,6 milions d’euros per «comissions il·lícites» supo-sadament a canvi de l’adjudica-ció d’obra pública, com la línia 9 del metro. Els que van ser mà-xims responsables del Palau, Mi-llet i Montull, s’enfronten a una pena de 27 anys i mig de presó per a cadascun. I la filla del segon, a 26 anys de presó. La magnitud de la causa –tan sols el sumari són 60.784 folis– ha obligat que el ju-dici se celebri a la Ciutat de la Jus-tícia de Barcelona. H

Pujol, la constructora Ferrovial va pagar 6,6 milions d’euros a CDC a través del Palau de la Música, que exercia d’intermediari per diners. Les obres sota sospita són la línia 9 del metro i la Ciutat de la Justícia, que serà, curiosament, l’escenari del judici. Per aquest cas, ni l’expresident del Palau, Fèlix Millet, ni la seva mà dreta, Jordi Montull, han trepitjat la presó (sí que hi van estar 13 dies pel

La fiscalia sosté que Convergència va cobrar comissions a través de la institució cultural

33 En cadira de rodes 8Fèlix Millet arriba a l’Audiència Provincial, el març del 2014.

FERRAN NADEU

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

490000

87909

Diario

595 CM² - 56%

13781 €

23

España

4 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 D’OCTUBRE DEL 2016 | Nacional | 21

La venda de cotxessegueix a l’alçasense el PIVE ipuja un 22,6%

ECONOMIA

Les matriculacions de turis-mes continuen disparades apesar de no tenir ja el plad’ajudes a la compra, el PIVE.A Catalunya, i segons les da-des de les patronals de fabri-cants (Anfac) i distribuïdors(Ganvam i Faconauto), lesmatriculacions de turismes itot terrenys van arribar a les14.057 unitats, un 22,63%més que el mateix mes del’any passat. En l’acumulat delgener al setembre, les vendesse situen en les 132.267 uni-tats, un 11,37% més respecteal 2015. Pel que fa al conjuntde l’Estat, les vendes al se-tembre també van augmen-tar, però menys, un 13,9%. Elsetembre va ser el segon messense ajudes a la compra através del pla PIVE, que es vaesgotar al juliol. ■ REDACCIÓ

POLÍTICA

Munar confessahaver cobrat partdel suborn perCan Domenge

Maria Antònia Munar,durant el judici ■ ARXIU

L’expresidenta del Parlamentbalear, Maria Antònia Munar,va confessar haver rebut partd’un suborn de 4 milions d’eu-ros per l’adjudicació dels ter-renys de Can Domenge. Lapromotora Sacresa hauriasubornat Munar i altres anticsalts càrrecs d’Unió Mallorqui-na (UM) amb l’objectiu d’adju-dicar-se aquest espai de Pal-ma. L’advocat de l’expresiden-ta, José Antonio Choclán, hova revelar en el judici que secelebra des de dilluns a l’Au-diència Provincial de les Ba-lears. La Fiscalia Anticorrup-ció ha demanat que s’apliquil’atenuant de confessió i la re-paració parcial del dany al’acusada, que a més ha in-gressat un total de 150.000euros. L’expresidenta d’UMera l’única dels cinc implicatsd’aquesta trama de corrupcióque no havia confessat elsfets. La fiscalia i el Consell deMallorca reclamaven inicial-ment 4 anys de presó i 7 mi-lions d’euros de multa per undelicte de suborn passiu.■ REDACCIÓ

El macrojudici per l’espoli i lasuposada corrupció política al’entorn del Palau de la Músicade Barcelona finalment té da-ta, vuit anys després de des-tapar-se el cas. Començarà l’1de març i acabarà el 27 de ju-ny. Seran 55 sessions. Així hovan acordar ahir la secció de-sena de l’Audiència de Barce-lona i la vintena d’advocatspersonats. El judici se celebra-rà a l’auditori de la Ciutat de laJustícia de Barcelona, l’únic

POLÍTICA

L’espoli i la corrupció al Palau dela Música es jutjaran l’1 de març

espai prou gran per encabir-hisetze acusats, cinc responsa-bles civils, sis subsidiaris, 133testimonis i 23 pèrits.

El fiscal anticorrupció Emi-lio Sánchez Ulled demana 27anys i mig de presó per a l’ex-president del Palau, Fèlix Mi-llet, i la seva mà dreta, JordiMontull, per haver reconegutpart de l’espoli de diners pú-blics i privats (se’ls reclamaprop de 40 milions d’euros)destinats al Palau. També de-

mana una condemna de 26anys de presó per a l’exdirec-tora financera de l’entitat,Gemma Montull. A més, el fis-cal sol·licita set anys i mig pera l’extresorer de CDC DanielOsàcar, pel seu paper clau enel presumpte pagament decomissions il·lícites de laconstructora Ferrovial a la for-mació nacionalista. SánchezUlled reclama que Convergèn-cia torni els 6,6 milions d’eu-ros obtinguts. ■ M.P.

Catalunya és un “territoriclau” per al BBVA, segons elseu conseller delegat

ECONOMIA

El conseller delegat de BBVA, Carlos Torres Vi-la, va subratllar ahir l’interès clau del territoricatalà per al banc, que acaba de finalitzar la in-tegració operativa de Catalunya Caixa. Torres,que va remarcar l’objectiu d’assolir el lideratgea Catalunya, va ser ahir de visita en diferentsoficines, acompanyat, entre d’altres, pel direc-tor territorial de Barcelona, Christian Terribas, iel de Catalunya, Xavier Llinares. També es vareunir amb el consell assessor regional, integratper representants de l’àmbit empresarial cata-là. Amb l’absorció de Catalunya Caixa i Unnim,el BBVA ha guanyat una forta implantació aCatalunya, on el 75% de la plantilla prové de lesantigues caixes. ■ REDACCIÓ

Carlos Torres, conseller delegat de BBVA,amb Josep Pont (Grup Borges) i Oriol Guixà(Lafarge Lacambra) ■ EPA

SOCIETAT

Els infants amb pocs recursosmengen aliments més calòricsEls nens de 3 a 14 anys de fa-mílies en els quals la mare ténivells d’estudis primaris o noté estudis consumeixen el do-ble de productes hipercalòrics(40,9 %) que els de pares uni-versitaris (19,6 %), una situa-ció que ha empitjorat lleuge-rament en l’últim any. Segonsles dades de l’Enquesta deSalut de Catalunya del 2015,que es va presentar ahir, elconsum freqüent de produc-tes hipercalòrics se situa en el27% de la població infantil ca-talana el 2015, fet que suposa

un repunt tenint en compteque el 2014 era del 24,3%.

El conseller de Salut, Anto-ni Comín, ha donat a conèixerahir els resultats d’aquestaenquesta, que confirma quehi ha diferències socials en elconsum freqüent dels deno-minats productes hipercalò-rics, una “alerta clara” sobre laqual pretenen influir diversosprogrames de salut impulsatspel govern català. Altres resul-tats de l’enquesta indiquenque ha augmentat també, en-cara que lleument, el consum

de tabac en les dones (del20,3% el 2014 al 20,6% del’any passat) i l’excés de pestambé en dones (del 40,7% al43,3%).

El sondeig, que s’elaboraamb entrevistes al llarg de totl’any, recull informació sobrel’estat de salut, l’estil de vida ila utilització dels serveis sani-taris de tota la població resi-dent a Catalunya, no té límitd’edat, i l’any passat hi vanparticipar 5.598 persones(2.803 homes i 2.795dones). ■ EFE

L’enquesta de Salut revela la necessitat d’educar les famílies en l’alimentació saludable ■ EPA

8011

75-1

1463

26w

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NACIONAL

130000

23138

Diario

128 CM² - 12%

985 €

21

España

4 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIMARTS, 4 OCTUBRE 2016 P O L Í T I C A LAVANGUARDIA 23

Junqueras afirmaque per “primercop” es compliràelmarge de dèficitEl vicepresident no s’acaba de fiar dela CUP per a l’aprovació del pressupost

ÀLEX TORTBarcelona

Nodiguis blat que no sigui al sac,i encara ben lligat. El Departa-ment d’Economia segueix sentprudent i prefereix allunyar-sede les bones sensacions que al-guns membres del Govern, deJunts pel Sí i fins i tot de la CUP,que veuen clar una tramitaciópressupostària. Ara bé, on sí queés optimista el vicepresident delGovern i conseller d’Economia,Oriol Junqueras, és amb el com-pliment dels marges de dèficit.Així doncs, Junqueras va afir-

mar ahir que “molt probable-ment” la Generalitat compliràaquest any l’objectiu de dèficit.Un objectiu que el també presi-dent d’ERC va destacar en unaentrevista a TV3 que seria la pri-mera vegada “en molt i molt detemps” que el Govern aconse-guiria.

De fet, l’objectiu de dèficitmarcat per l’Estat a Catalunya ésdel 0,7% del PIB. Les dades queel Ministeri d’Hisenda va apor-tar al juliol eren que Catalunyaacumulava un dèficit del 0,8%–171 milions d’euros–.No obstant això, Junqueras no

es va mostrar tan esperançat iconvençut en declaracions pos-teriors als periodistes i va mati-sar les seves paraules: “El Go-vern s’aproparà aquesta vegadamés al sostre de dèficit que enmolts altres anys”. Aquest fet haestat facilitat, segons va assegu-rar, per la pròrroga dels pressu-postos. “La pròrroga no nomésens ho facilita sinó que ens hicondemna”, va matisar Junque-ras, perquè implica costos en po-lítiques socials. En aquest punt,el vicepresident va assenyalar laCUP i va ressaltar que “els quehan condemnat la Generalitat acomplir amb el dèficit són

aquells que defensen que els dè-ficits no existeixin”.En tot cas, ara mateix la Con-

selleria d’Economia està esmer-çant esforços ambels pressupos-tos del 2017, que perquè s’apro-vin han de rebre l’ajuda de laCUP. Els anticapitalistes ja vanavisar durant la qüestió de confi-ançaque rebutjarienels comptesuna altra vegada si aquests tor-nen a ser iguals que els presen-tats al juny.Tot i que s’està jugant amb la

carta del referèndum per facili-tar la tramitació dels pressupos-tos, Junqueras no es fia de laCUP: “Els pressupostos van arri-bar al Parlament perquè hi havia

acord..., però després els acordsvan ‘mutar’”. Igualment, va re-cordar als anticapitalistes querenunciar una altra vegada a uns800 milions d’euros per a políti-ques socials seria “un disbaratmonumental”.Junqueras va tornar a insistir

en la dificultat d’elaborar unspressupostos sense que el Go-vern central faciliti informació ales comunitats autònomes, comara la liquidació de finançamentde l’any passat o la previsió d’in-gressos per al 2017. El vicepresi-dent del Govern va acusar el PPde retenir les dades per pressio-nar el PSOEdecara a la formacióde govern a Espanya.

TONI ALBIR / EFE

Junqueras reclama dades a l’Estat per poder elaborar els comptes

El judici perl’espoli delPalaucomençaràl’1 demarçTONI MUÑOZBarcelona

Fèlix Millet i Jordi Montulls’asseuran al banc dels acusatsl’1 demarç de l’any que ve en eljudiciperl’espolidelPalaudelaMúsica, gairebé vuit anys des-prés que els Mossos d’Esqua-dra escorcollessin la institució.Les parts implicades en el pro-cediment judicial es van reunirahir a l’AudiènciadeBarcelonaper tancar una calendari quequadrés amb les agendes delstrenta advocats, del fiscal i delsmateixos jutges del tribunal.Finalment, el judici començaràl’1 de març i s’acabarà el 27 dejuny. En total se celebraran 55sessions a la Ciutat de la Justí-cia, un emplaçament que s’ha-bilitarà excepcionalment acausadel grannombredepartspersonades en la causa.Hi des-filaran els setze acusats, els 133testimonis i 23pèrits.Millet i Montull s’enfronten

aunapenade 27 anys imig quedemana la Fiscalia pel saqueigdelPalau, i l’extresorerdeCDCDaniel Osàcar, a set anys i migpel seu paper clau en la pre-sumptadesviacióde fons.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

651000

131497

Diario

113 CM² - 10%

2980 €

23

España

4 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

CATALUÑA

La Razón

Millet irá a juicio el próximo 1 de marzo El ex presidente del Palau y su ex brazo derecho, Jordi Montull, afrontarán una petición de condena del fi scal de 27 años, en un macroproceso que contará con 55 sesiones, 16 acusados y más de un centenar de testigos

Hace pocos días, el Tribunal Su-perior de Justicia de Cataluña (TSJC) dictó que el juicio por el multimillonario expolio de 35 millones, supuestamente sacados de las cuentas del Palau de la Mú-sica, sería entre enero y abril del próximo año, casi siete años des-pués de que los Mossos d’Esquadra entraran en el emble-mático edifi cio.

Finalmente, el TSJC puso fecha al macrojuicio, que básicamente tiene a dos principales acusados. El principal es el ex presidente del Palau, Fèlix Millet, y el otro es el que fue su brazo derecho, el ex director económico de la entidad, Jordi Montull.

El macrojuicio por este supues-to expolio se celebrará entre el 1 de marzo y el 27 de junio de 2017, en 55 sesiones que tendrán lugar en el auditorio de la Ciutat de la Justicia de Barcelona, y no en la Audiencia, debido al volumen de acusados.

Juicio esperadoSe trata de uno de los juicios más esperados, debido al volumen del presunto expolio, y por la relevan-cia del principal acusado, además de la entidad afectada, una de las más importantes de Cataluña.

La Fiscalía y los abogados de las acusaciones y las partes de las defensas fi jaron las fechas de ce-lebración del juicio contra los ex responsables del Palau, en una sesión convocada por la sección décima de la Audiencia de Barce-lona para establecer el calendario del proceso.

La previsión inicial de la Au-diencia era celebrar el juicio entre los meses de enero y abril próxi-mos, pero en la puesta en común se constató la incompatibilidad de las agendas de los abogados, que tenían otras vistas orales ya señaladas, lo que obligó a retrasar tres meses el inicio del proceso.

De hecho, la ley establece pre-ferencia para los juicios que han sido señalados anteriormente y no prevé ningún trato especial

para las llamadas «macrocausas» o procesos complejos.

El juicio se desarrollará hasta el 27 de junio, con sesiones de entre uno y cinco días a la semana, lo que supone casi cuatro meses de proceso. A lo largo de esas 55 se-siones, desfi larán ante el tribunal no solo los 16 acusados por el ex-polio del Palau, sino también 133 testigos del saqueo y otros 23 pe-ritos que analizaron la magnitud del desvío.

El caso del expolio del Palau comportó el embargo de una quincena de sedes de CDC por cobrar presuntamente comisio-nes de la constructora Ferrovial a través de la entidad.

El enjuiciamiento del caso, in-vestigado por cinco jueces distin-tos que se sucedieron al frente del juzgado de instrucción número 30 de Barcelona, correspondió por reparto, a la sección décima de la Audiencia, que fi nalmente desig-

nó como ponente de la sentencia al magistrado Julio Hernández Pascual.

La Fiscalía pide 27 años y medio de cárcel para Millet y Montull, y otros siete y medio para el ex te-sorero de CDC Daniel Osàcar, por su papel clave en el presunto pago de comisiones ilícitas de la cons-tructora Ferrovial a la formación nacionalista. Ocho años después, ambos acusados se sentarán en el banquillo.

Joan PLANES– Barcelona

En la imagen, Fèlix Millet, después de su comparecencia en una comisión parlamentaria en julio de 2010

Archivo

w LOS MOSSOS

D’ESQUADRA entraron en julio de 2009 en el Palau de la Música, para investigar un supuesto expolio.

LAS CLAVES

w EL PRINCIPAL

ACUSADO, Fèlix Millet, admitió el desfalco en parte, aunque luego de descubrió que la cantidad era mayor.

w MILLET Y EL OTRO

PRINCIPAL ACUSADO,

Jordi Montull, irán a juicio ahora después de un breve paso por la cárcel .

w AMBOS ACUSADOS

podrían supuestamen-te haber expoliado más de 35 millones de euros de las arcas de la emblemtática entidad barcelonesa.

El Govern dice que cumplirá con el défi cit por primera vez

El vicepresidente del Govern y conseller de Economía de la Generalitat, Oriol Junqueras, au-guró ayer que el Govern «muy probablemente» cumplirá este año el objetivo de défi cit, que es del 0,7 por ciento del PIB, de forma que será «la primera vez en mu-cho, mucho tiempo» que el ejecu-tivo catalán logra ese objetivo.

Junqueras se refi rió así a las previsiones de défi cit para el cie-rre del año. Cataluña acumulaba hasta el mes de julio un défi cit de apenas 171 millones de euros, equivalente a un 0,08 por ciento de su PIB, una cifra que es diez veces inferior a la del año pasado a estas alturas, según los datos difundidos la semana pasada por el ministerio de Hacienda. Recor-dó que la prórroga de las cuentas

de 2015, entre otros factores, llevó a esta situación, aunque a la vez admitió que cuadrar las cuentas tiene «muchas ventajas», como poder negociar fi nanciación en mejores condiciones.

En cuanto a la negociación de los presupuestos de 2017, aseguró que espera contar como mínimo con la mayoría parlamentaria «comprometida» con el proceso de independencia, dijo, en refe-rencia a la CUP.

En este sentido, insistió en que las cuentas de 2017, al igual que sucedió con el proyecto de presu-puestos de 2016, serán «muy dife-rentes» a las de 2015, por lo que

L.R. - Barcelona

renunciar «a más de 800 millones en políticas sociales sería un dis-parate monumental».

El conseller dijo que se propone que los presupuestos cuenten con el «consenso más amplio posi-ble», y recordó que las cuentas de 2016 se llevaron al Parlament porque «había acuerdo», aunque «después los acuerdos mutaron», lamentó. No obstante, se volvi�