13,5 Coustitucid geolugica del tor() de Alontgat

(^rrn^tit1l4 •14 ► , ';(^OII'r'it•f del It lr( i th' ^ItrI1l^^^r1

per

G. I)r:r'nr>r: i L.

El turO de Alontgat, situat a poca distancia del NE de Barcelona,esta unit a la Serralada de Marina que, per aquest costat, es posa encontacte anrb In Mediterrania sense la plataforma de materials detri-tics que, tot al Ilarg del Maresnre, contorneja les formacions paleozoi-ques de in serralada predita.

Alorfologicament, ja es distingeix de Iluny el paisatge originat perles roques secondaries i terciaries que entre Montgat i Badalona essobreposen als materials paleozoics de In Serralada. El nruntanyamhercinia participa del to grisenc i de les formes particularment arrodo-nides i rnamellonades que caracteritzen la peneplanicie incipient de InSerralada de Marina recoberta ordinarianieut pel bosc niediterrani depins i alzines i per In nurquia exuberant. En canvi els ttuons d'en Su-riol i de In Bateria, constituits per roques triasiques, destaquen be perllur color roig vin, pels petits cingles que originen les calcaries i per lasuperficie tabular dels cims que suporten una vegetaciO migrada.

Entre la plana deltica del Besos i els turons mesozoics s'intercalaencara [lit reply d'una setantena de metres d'alcada damunt de in mari pocs menys damunt del delta, format per una serie de turons que vandes de Santa Colonur de Gramenet a Montgat i sobre els quals recol-zen les terras.,es quaternaries del Bess ben aprofitades per vergers iconrens horticoles (Figs. I i 2).

La constitncio geologica del turn de Montgat, tin dels ptijols queforma part d'aquest reply, es, tot i les seves dimensions redu'ides, moltinteressant i conrplexa. En el maps geologic d'AL,VERA, a escala1:40.000 (I ), in nun ntenn' ria del propi geoleg (2) 1 en I'explicacio delfull 421 del nou maps geologic d'Espanya, a escala 1:50.110() (3), estroben algunes d ides sobre In seva constitucio, tot i que, per la Sivaescassa importarncia en relacio amb la superficie cartografiada, no hapogut esser representada degudament.

Al costat Est del turd apareix una potent formaciri calcaria queen alguns Ilocs pren l'aspecte propi de les calcirries grrolle de SantaCreu d'Olorde, ,Alontcada, el Coll, Alontpalau, etc. i tambe conte Pn-

G. DEI AI I i L. Sul.l S.VtAl Is 13t)

crinus, quo -,cm bastant abundants en les calcaries situades al cite del

turn, damunt mateix del trine] del ferrocarril. No obstant, aquests fos-

sils no permeten fixar I'edat exacta de les calcaries, si be per Ilurs

caracters petrografics i Ilur posicio estatigrilfica existeixen gratis pro-

babilitats (pie siguin devitniques, i corn it tals son iucloses en el non

Pik;. I i n ritllat rrprem,nta I, , niunLinv- p,ilroz,i- I!]. Iu •. - I-I puntei.at

cspes cl, diposits terciilris de la ribera antil;a . - It puntelit clar el delta quater-

nari. - L' espai en blanc el delta actual. - I-scala I : IO0.000.

ulip;i de I'In,titut Geologic. A les pedreres de la banda de mar es

vouon, si nirs no, till pare]] de dies eruptius de bastant de potencia que

travessen les calcaries: es tracta de roques porfiriques molt alterades

i, per tart, dificils d'estudiar al microscopi. Per analogia amb els altres

dies eruptius quo en distints Ilocs de la serralada travessen les calca-

ries es probable que pertanyin it una de les fases eruptives que acom-

panyareii I'orogenesi herciniana (4).

I)amunt de Ins calcaries paleozoiques sogtieix una nlassa tial s-

grossiva do gruix considerable, constituida per materials detritics

ninderns, la goal comen4a al cite del turn del trine], es travesada per

la c-irretera i encara cs prolonga tuna vint-i-cinquena do metres it l'altre

140 Constituci6 geologica del turd de Montgat

costal. A la base, que s'observa bastant be en la boca Nord del hint]de la via ferrada de Barcelona a Franca, es lroben conglomerals cons-tituits per codols grossos empastats per un cirnent arenos argilenc detons vermellosos. Els codols ben rodats son principalment conglomeratsrogencs de la base del trial, granit, pissarres metanlorfiques, liditescarboniferes i calcaries de p"itina blanca, amb sections de gasterbpo-de; coin els que contenen les calcaries triasiques que fornien les cor-nises dels turons de la Bateria i altres que hi ha hen it prop del taro tieMontgat; la qual cosy prova que ]a seva scdimentaci6 ^s induhtaOh -

7.

2. Bloc diagrama del delta del BesOis

went posterior it la d'aquests diposits nlesozoics, A causa de la vege-taci6 i de les obres del tunel no es possible seguir la successi6estratigrafica d'aquesta fornlaci6, perm, en canvi, la seva part superior,un abunden materials detritics de menys grandaria, es veu molt be itambd(')s costats de Ia rasa oherta en el tut-6 per facilitar el pas de lacarretera.

l.'estratigrafia d'aquest tros resta indicada en el tall geologic delit fig. 3.

1. Conglowerats de la base anlh codols de lidites, roques nieta-morfiques i eruptives i materials triasics (5 m).

2. Gresos groguencs (0,75 in).

3. Margues groguengiies (0,50 In).

4. Congloinerats compostos de micacites, calcaries grrot/e,calcaries triasiques, quarsites, granit, porfirs, etc., empas-tats per un ciment gresenc..3 in.

G. UF^^:^rr i L. Sui r: S.aunkis 141

^. Gresos (U,SU m).

1i. Alargues amb tayue^ blavenques I l m).

r. l'onglomerats d'elements petits (1

ti. ('alcaries Il m).

!^. Conglomerats (1 m).

10. Caldaries 1l m).

11. Gresos margosos ^;ruguenrs amb impressions de ^'e^;eLils

fiissils f l m).

td N W

Ce^^t/rr

SSE

Turd dr Hoops/Clrrrtrra i

NerMb%/r^^dnia

Ls

FiK. 3. Tull Keolu^ic de 'l'iana a Mont^at . Fsc.^le^ I_' ^.^^^^^

I`Z. Nlargues fossiliferes, ^^inoses i ^risenques 13 m).

13. (iresos ^risencs (3 ml•

1-4. ^[ar^;ues vinoses 111,511 m).

15. Con^;lomerats (^1 m 1.

1(i. Gresos mar^osos rol;encs (2,5U m).

I i . Con^;lomerats (12 m).

lei. (iresos micacis ferruginosos 15 nil.

141. Calvaries (2 m).

2l). Argiles ro^enques 12 ml.

21. Calvaries blanquinuses (2 ml.

Yer taut, des dell crni^lomerats de la base predominen en tots la

formaci^i l;resos micacis, quelcom arltiisics a vegades, de to kris ver-

dbs yue altcrneu amb mur^;ues irises i gro^uenques i al^una que alts

raps de calvaries blanquinoses.

142 Constituci6 geol,)gica del tur6 de Montgat

L'estratificaci6 es presenta tin xic alterada per dislocations d'ori-gen tectonic. Ell el mur SW de la carretera es veu corn les capesdibuixen an sinclinal de radi ilarg amb el flanc N\V nu's alcat que elflanc SVV (Lam. 1); 1'eix del sinclinal travessa obliquannent la carreterade forma que, seguint aquesta, es pot veure perfectanient la succes^i6estratigra(ica, si be les capes, a causa de no estar tallades normalmert,semblen tenir mes gruix del que teren realment, a tees a noes, en elmur de la carretera del costat del tune] hi ha una falla que altera utixic I'estratificaciti priniitiva. Tot el corjunt Illicit clarament it I'\V, pet))it la base el bu4ament es molt mes fort (ens 50"), i en I'eix del sincli-nal susdit les capes arriben a I'horitzontalitat. ('oni que la direcci6 debupinent de les calcaries devonianes es N40"\V, es evident la discor-danca entre ambd6s terrenys.

Entre aquestes filades ALMERA descobri impressions de fulles deSalix augusta, per)) no pogue precisar I'edat de la forniaci6; la qualcosy foe precisanient el motin que ens indui it rec6rrer aquesta zona.En les primeres edicions del mapa geologic fet per Ai iEKA (5), Iotala formacio ve donada com it pliocenica, per)) ties tard el propi Ai-ntE-iz:n rectifica la seva opini6 primera, car en les edicions posteriors dt Imapa a 1:40.000 ((i) ja es inciosa entre el miocen. No obstant hi hauna contradicci6 evident entre la representaci6 grafica de la cartadarrerament esmentada i la Ilegenda explicativa que I'acompanya;puix que nientre aquesta es la mateixa que en el mapa corresponerit itIa regio de Barcelona, es a dir, la inclou entre el postplioccn (p 4' delmapa), en el dibuix ve representat anib el color i el signe conventionaldel poiitia (lit 5'). No to res d'estrany que en les distintes edicions delmapa a escala I:40.000 hi hagi aquestes vaci[lacions, puix que en latnenroria del propi AI.aiitRA, destinada a I'estudi de les forntacions deMontgat i Vallcarca. dill textualment: ala presencia de ,Suli.r angustuacusa clarament la presencia del terciari superior, pontiri o pliocen».1, tot i aixo, despres, en el mapa dels voltants de Barcelona col-lecaels dip))sits de Montgat en el postplioccn, arribant aixi a tenir tiescriteris distints respecte it I'edat d'aquests sediments!

En les capes grisenques i en els gresos micacis situats ell el Hierde (levant de la carretera hem trobat abundants impressions de plantesfossils que el professor G. Di-a'Aeei: de la [iniversitat ]Inure de Lille,reconegut paleobotanic, ha tingut la gentilesa de classificar. Les esre-cies que ha pogut determinar entre els nombrosos exemplars de con-servaci6 bastant defectuosa figurer Sequoia Lon sdor/ii (lirgt. ) Heer,/(Ales silncrtica L. i Cinnamonu.im polltnrorphum I leer, a mites d'al-gunes impressions de fulles de monocotiledonies impossibles de deter-

Ci. Ur:r^rr. i l.. Sur.: S:^ii,^iiis 1-+3

miner per Ilur estat lamentable de conservacio . No obstant les nostres

recerques pacients , no hi hem pogut trohar les impressions de fuller

de Sa/ i.r- uitn^ustu a que es refereiz ^'11.n^t^.tz^.

Tot i les determinations paleontolirgiques esmentades suara resla

encara dubtosa I'edat de les fornulcions tertiaries de Montgat, pair

que els documents paleobotanics gairehe mai no son suficients per a

precisar-ho com enaquest car, en que

les especies que s'hi

troben poden perta-

n^-er indi^tintanrent al

nee sw

a la carretera del turdTall ^eolol;ic de IlevantrI^i ,.R.Il11uCCn O ai pilOCell. de J]ontKat. Escala horitzontal Ia0.0011 . E,cala ver-

NO Obstallt, raon5 teC- tical molt exa^erada.

tbniques i petrografi-yues incliner a create, com veurem tot seguit, yue segurament es

tracta dr.l nliocen superior.l',n el tall geolirgic de la figure 3 es veu cons el versant ponenti

del turd de rtilontgat i el pujol on hi ha el cemerltiri ester formats, com

el versant Ilevanti del hrrti, per materials paleozoics traversals per un

ample dic de purfir dioritic que Aorta la direccio ENE-^VS^^'. Aquests

materials primaris s<in recoberts pel quaternari del torrent que separa

ambdr"is rirrons, peru reapareixen a les pro^imitats del cementiri, on

es veuen yuarsites i lidites molt replegades i gairebe verticals que

deuen referir-se al carbonifer yue restaria plegat en el fans del sincli-

nal paleozoic que insinuen les calories devonianes del turn de 1^1ont-

gat lfig. 3). nLnu^:aA ja suposava I'e^istencia del carbonifer al N del

turn de ^krntgat per «haver trobat dannrnt de les calories que atri-

bueix tanil>c^ al devonia una cape de grauwackes senrblants a les de

t'.rllcarca tray°essades per un purfir quar^ifer» (no es yaarsifer, sinb

diuritic). Les esmentades lidites de davant el cenrentiri venen a confir-

nrar la suposicio d'.'11.au^:l^,a (2, obr, cit.l. AI davall del triasic del taro

d'en Sariol aparei^en pissarres siloriyaes i metamorfiques que tambe

r.r troben en el turd d'en Riber, al costal del de rtilontgat i que deuen

esser info riots a les calories devonianes. U'ayuesta forma recta ben

perfilat un sinclinal paleozoic semblant al del ['apiol i itiialgrat. Former

la base del sinclinal pissarres silririques metamorfitzades, i al dannnrt

hi ha les calories devonianes del taro de ^lontgat, les goals former la

Branca SE del sinclinal yue va de NE a SW; la Branca N\^' deu rester

recoberta pel triasic del taro de la Eiateria i d'en Sariol. Finalment, en

1'eix del sinclinal, damunt del devonia, hi ha les grauwacques i lidites

del carbonifer.

144 Cun'tituciu geuluugica (lei turu de Montgat

Entre ambdos monticles paleozoics qne formen els flancs del sin-clinal s'encaixen els sediments neogenics del turn de Montgat qucdeuen representar el con de dejeccio originat per on torrent torrentialque, procedent del NE, desetnbocaria entre els esmentats turons pa-leozoics. Tots aquests materials presentee grans analogies petrografi-ques amb els que formen una serie de turons de petita alcada (PuigFret, 90 in, Puig Mel to, 60 in, Puig Patxau, 75 in, Puig de Bou Ma-gre, 75), que s'estenen a I'esquerra del Besbs des de les proxirnitatsde Santa Colorna de Gramenet it Montgat, i que, com a miaxim, arri-ben a tenir uns 80 in d'al4aria damunt el riu, que it Santa Colonia cor-re solament a 10 in d'alcaria dannnrt at nivell de la mar . D'aquestafaiso, tal com suposava Ai.vu:RA, els esmentats turons no deuen refe-rir-se at triasic inferior, sing at miocen, puix que, ultra les analogiespetrogrirfiques i les proves paleontologiques aportades, es de remarcarque els diposits a que ens referim contornegen perfectanrent les sinuo-sitats i els entrants i sortints del relleu muntanyos prbxinr que formenels turons paleozoics que hi ha entre Badalona i Puig Castellar (Turddel Pollo en el mapa d'Ai.atu:RA) assenyalant clarament In linia deribatge miocenica. En alguns Ilocs com Santa Colorna de Gramenet(turons del Bou Magre, en el inapa d'ALMu:RA), els estrats estan furta-ment inclinats i tots ells son d'un color roig vinos intens. I)egut itambdos caracters hi ha bastant de diferencia entre aquests materialsdetritics i els que, atr ihuits per ALMFRA at pliocen superior, voregenels contorns del Tibidabo i que at Llobregat reposen clarament damuntel pliocen fossilifer. Aixo obliga a creure que la serie de turons neoge-nics de la riba esquerra del Bes6s son interiors als diposits pliocenicsde la vall del Llobregat i que, per tant, s'han de remuntar at miocensuperior. Cal reinarcar, denies, la similitud de color entre els dipositsrniocenics del Valles-Penedos i els del Besos.

EIs moviments orogenics postnriocenics que han afectat les rnun-tanyes i depre-sions litoralenques (falles i plegaments de Montjuic,per exemple) i que, segons ha demostrat SCHRIEL (7), pertanyen it lafase rodanica dintre de les orogenesis que admet S-ru.t.r-. (s), plegareni dislocaren intensament les capes de Montgat i de Santa Coloma deGramenet, i aixo explicaria, amb el consegiient aixecanrent produit, lamanta de sediments pliocenics a I'altra banda del Besbs, que, en canvi,es troben en el curs inferior del Llobregat. El pliocen, denies, mai noes troba tan plegat, sing Ileugerament inclinat cap a mar; factor quetambC parla a favor de I'edat miocenica dels diposits del Besbs.

Despres de tot aixo resta molt clara I'evolucio soferta per aquestpetit fragment de in Serralada de Marina. EIs diposits primaris dels

(i. DLrnrr. i L. Sui.r SAH\uIs 145

voltants de Montgat formen part d ' un sinclinal paleozoic que ton acti-

vament erosionat a causa que els plegaments hercinians determinaren

I'enersiO de la serralada que acaba convertint-se en una perieplanicie.

L'erosio intensa disgrega el mantell pissarrenc que recobri el nucli

granitic de In serralada , i deixa gairebe unicament con a testimoni els

eixos sinclinals que devien ocupar els foes de les valls tectoniques.

Aixo explicit que arreu de les muntanyes de la costa estiguin al desco-

bert el granit i les pissarres siltiriques, i solament es trobi el paleozoic

superior ( devonia i carbonifer ) formant sinclinals aguts que s'han sal-

vat de 1'erosi6. Danutnt d'aquesta plana erosionada es dipositaren els

terrenys triasics, i cal remarcar , encara , que el trias del turn de Mont-

gat, amb In seva fauna litoral , representa les ribes de In mar triasica

que s'estenia d'aqui cap al S, i que , durant tot el mesozoic, per aquest

costat ja no arriba Ines annt . En arribar el niocen i produir - se I'es-

fondrament del pont catalano - balear , les ribes de la mar tniocenica,

proxines per aquest costat a les actuals , banyaven el peu de la serra-

lada de Marina mentre les rieres procedents del ntassis muntanyos

actual dipositaven els sediments que fornen els turons que voregen In

serralada i que representen , per tart , les ribes de In mar miocenica.

Despres de dipositats aquests materials , roves empentes orogeniques

calla cop de menor quantia , coniprimeixen els sediments mes moderns

entre les tenalles que representen els dos flancs del sinclinal herciniii,

degut a les quals compressions avui es presenten plegats i encastats

per una falla contra el nassis paleozoic . En canvi , els sediments cor-

responents als altres turons de Santa (' olona de (iranenet , si b^ pre-

sentee inclinacions de 35 i 40", estan nenys dislocate que els del turn

de Montgat.

Les plantes fossils detcrininades per (i . DIeP,vPi•: son les segiients:

I. Sequoia Lau sa'orfii (Br(Irt.) Ileer

(Sequoia sempervirens Gndl.) Fig. I

Diverses hranques proveides de fulles separades, distiques, estre-

tes cap a la base, decurrents damunt la tija, de nerviacio central apa-

rent. Denies, algunes branques gairebe desproveides de fulles.

Aquestes restes son senihlants, per un costat, a les branques actuals

de Sequoia sempereireas Endl. de I'alta California, i per l'altre, a

les espicies fossils que ban estat considerades coin it S. Langsdior/ii

(lirgt.) I leer, forma que era de considerar-se idintica a S. sempervi-

rens per la seva semblan4a amb In planta californiana.

IS Colistitm-6, ',c(jI'q41, ;I (!(.] tlitf^ dc Molligill

Segrtoru L^tn,,sdorjii ha estat assenyalada en gran Hombre dejaciments de les terres artiques, en 1'eocen d'Anglaterra, en les ilorfsrniocniques del centre d'Guropa, a la vall d'^1rno, s Italia. Es troba alSE de Fran4a, des de la flora aquitanica fins a la flora miocenirr i plio-ci^nica de la vall del Roine. Pins ara no s'ha trobat en el pliocen de 111e-zimieuz ni en le flora del .^'las^i, Central, ni en la redo de Barcelona (1.3).

i^:

4

3

I^i_. ^. 1'Inntr^ t^^s,il, de Aluut^;^it: L .tiey«oin Lun^^..^^^irJi^ ilir^r.i Il^^er. 1. /^it^'ussrlraticu L. - 3-5. Cini+umomum polymur^^hunr t I^^cr.

2. Fn^;rrs silnatictt 1.. fig. 2

Oos fragments que sembla que es poden considerar com de fullerde Fcr^;^us. La pert yue es conserva del limbo pre^enta cinc parells denirvis. L'emergencia i I'orientaciri de les nerviacions es sernblant a lesyue s'observen en el limbo del faig. Una part marginal sembls enters.

Versemblantrnent ens trobem en presencia de fulles d'un faig deltipus silvuticcr, en quf^ les nerviacions scin en Hombre mes reduit queen el F. ferrrr^;trteu Ait. d'Amr^rica del Nord. Aquest tipus darrer haestat trobat alguna vegada en la flora europea, per exemple en I'aqui-tania de ^lanosque rota la forma de Fa^,rus prrsfiira, que representsprobablement aquells especie. Una forma de faig mes frequent en elterciari superior d'Europa es !^. ^^liut•c nit^u, que es distingeia del sil-

G. Di PAVE i L. 501.1. SABARiS 1.17

c'atica sobretot per la forma del seu limbe mrs allargat i amb un nonr

hre mes gran de parells de nervis secundaris (de 9 a 11, en hoc de 7 it 9).

RI?RC^r,I.it ha trobat Fa us plioceuica var. ceretona en Ia flora

miopliocena de Cerdanya, mentre que, segons una determinacio de

lir)tLAV, J. AI,MERA ha trobat F. silr'atica en la flora astiana dell

voltants de Barcelona (11, 12 i 13).

3. Cinnantomum polymorphum Heer (figs. 3-5)

Diversos fragments de fulles presenten ultra els nervis centrals,

dos nervis laterals ascendents com en les fulles de Cinnamc;mum.

a les quals creiem que poden identificar - se. En la flora terciaria

d'Espanya s'han assenyalat nroltes especies de Cinnamonncm.

FI_u'Iu, trrlbil una fully de C. lanceolatum ( Ung.) Heer entre els exem-

plars recollits it Cervera per L. M . VIDAI. (14 ) i tin de nosaltres (15)

ha representat recentment una fulla semblaut, tiobada per BATALLI-R

en l'oligocen de Tilrrega.Ri:RC>I,I.i•: assenyala la presencia de C. polclmorphunt en el mio-

pliocen de Cerdanya (16). Al.ntrn.v troba aquesta mateixa especie als

voltants de Barcelona ( astiil) ant amb C. scheuteti Ileer , segons les

deternrinacions de Bot LAY , i C. lune('olatum Herr en un altre lot

examinat per SAPORTA (1 i ).

Les fulles de Montgat senlblen esser prbxinies a les fulles de

C. polgntorph « m, de Cerdanya.

Al SF de Franca es pot seguir els Cinnamomum de la serie po-

lymorpha des de I ' eocen fins al pliocen de la vall del Rome (18) i,

dem^s, sup molt fregiicnts en les flores terciaries d'Europa. Es consi-

deren estretanlent units als Cinnanromum de I'Extrenl Orient,

C. caurphora Nees, C. pe(/unculatum Nees C. albi/lorum BI., que

ocupen la regiri septentrional de la immensa area triangular on actual-

ment rester acantonats els Cinncunom «m, triangle que to per vertexs

la part occidental de [India anglesa , Japci i Australia.

Als exemplars classificats cal afegir ne encara d'altres , i particu-

larnrent fragments de fulles de monocotiledhnies , que. degut a Ihrr im-

perfecte estat de conserv aciu , ^s impossible deternnnar genericanlent.

Sequoia Lan;;sc/orjii, Fanus silratica i Cinnarnomruu polrlmor-

plrum tenen una innplia distribucici en el temps i en I'espai durant el

terciari . Llur associaciri a la Iatitud de Barcelona assenyala el neogen,

peru Ilur presencia en els sediments de Montgat no es suficient per a

precisar exactament Ilur edat , car poden pertanyer indistintament al

miocen o al pliocen.

148 Constituc i6 geolOgica del tur6 de Moutgat

B i b I i o g r a f i a

I 1i u+ r J. ,1?apa geoldgico de la provincia de Barcelona . Regidn pri-mera o contornos de la capital . Escala I : 40.(W. 19(x).

2. A+ a uA J. Relaciones geoldgicas entre el grupo de Montgat y el deVallcarca . Mcm. de la R. Acad. de Cienc. y Art. de Barcelona. 402.

3. lnstituto Geohigico y Minero de Espana con la colaboraci6n de la Di-putaci6n provincial de Barcelona. Hoja 421. Barcelona. Escala1 : 5().(X)() y Memoria explicativa. 1928.

4. SAN M ou +a. +- +.A C.AMARA. Resumen geoldgico geogndstico de la Sierrade Levante . Mem. de In R. Soc. Esp. e Hist. Nat. 19,30.

5. A+.ah:KA. Mapa geol.; obra citada.

6. A+stru\ Mapa de in region quinta 1913.

7. Scn+tiei W. Die katalonischen Kiistengebirge zwischen Ebrontundungand Ampurdan . (i0ttingen, 1929.

ti. Srn.+.r H. Grundfragen vergleichenden Tektonik. Berlin, 1924.

9. SOLi'. SA+IAais L., FONT J. M. Addicions a la fauna pliocenica de Papiol.But. Inst. Cat. d'Hist. Nat. 1932.

10. D+3'APE G . Recherches stir la Flore plioce i e de la Vallee du Rhone.Annales des Science naturelles Botaniyue. IO e. ser. I. IV. 1922.

p. 120, pl. 1 figs. 13-15.

It. DEPAPE. G. Loc. cit., p. 143. p1. VI figs. 1-5.

12. RcRrn.i.e. Fiore fossile de Cerdagne . Revue des Scienc. naturelles deMontpellier. 3." ser., t. IV, 154, p. 258, pl. V, figs. 1-7.

13. Flora pliocenica de los alrededores de Barcelona . Mem. R.Acad. Cienc. Art. Barcelona. Ter. ep.. vol. iII, 107, p. 326.

14. Fucm:: P. Note sur quelques vegeteaux tertiares de la Catalogne. But.Inst. Cat. d'Hist. Nat., vol. VI, 2." ep.. 14X16), fig. G.

15. DciApe G. et BA IAL1.E.R J. R. Note sur quelques plantes fossiles de laCatalogne. But . Inst. Cat. Hist. Nat., vol. XXXI, 1931, him. XI, f. 7.

16. R+?uo+ ,+_+ :. Loc. cit., p. 228, pl. X, figs. 5-6

17 ALMERA. Flor. plioc., Barceiona. Loc. cit., p. 334.

18. D+•:pApa G. Flor. plioc. Vail. Rhine. Loc. cit., p. 175, pl. IX, figs. 9-11.