elprat.ercNº

67Juny2010

PUBLICACIÓ DE LA SECCIÓ LOCAL D’ESQUERRA - EL PRAT DE LLOBREGAT. CASAL FRANCESC LAYRET

El desenvolupament de l’ÀreaResidencial Estratègica Sud dela nostra ciutat te per finalitat

urbanitzar la part sud del Prat abanda i banda del barri de laBarceloneta de forma accelerada. Lapervivència encara en aquesta zonad’un entorn rural i agrari fa necessariposar un crit d’alerta per salvar elque pot ser el darrer entorn rural dela nostra ciutat. El darrer intern depreservar un entorn històric del Pratva ser el de les cases d’en Puig. Lescases d’en Puig es van salvar però esva malbaratar, el seu valor mésimportant, la ruralitat i el seu entorn,(el pati, el forn, el pou). Ara ningú escapaç d’explicar que representaaquell indret més enllà d’un equipa-ment municipal. Per això a més depreservar l’edifici cal fer les cosesben fetes i preservar el seu significathistòric. El conjunt de l’entorn de la Barcelonetaamb els jardins mon racó, el canal derec agrícola que els voreja i els arbresque el contornegen propicien unentorn i caldria completar-lo amb lesdarreres cases de pagès que hi ha al’altre cantó del rec, cal Costelleta i calPau Pi, i que son de les darreres quequeden a la nostra ciutat.Caldria que el nou pla urbanitzadorpreservés els terrenys on estan ubica-des aquestes dues cases de pagès, ireservar-los per a equipaments i parci així podríem salvar un entorn que enaquests moments és únic a la nostra

ciutat. Escarmentats per la manca desensibilitat en aquests temes delgovern municipal que ha dirigit la nos-tra ciutat, caldria mobilitzar la societatcivil, les entitats veïnals, culturals irecreatives tot alertant al govern localde la gran responsabilitat en la sevadecisió respecte a la necessària pre-servació del darrer entorn rural agraride la nostra ciutat.També caldria preservar l’estil rústicde les dues cases de pagès amb les

seves tradicionals façanes de pedraque, d’altra banda, també són típi-ques del nostre urbanisme històric ievitar que la seva restauració esde-vingui un despropòsit com el que vasignificar la restauració de les casesd’en Puig. Per això hem d’unir totsels nostres esforços per salvar eldarrer entorn rural agrari de la nostraciutat. Salvem cal Costelleta i inte-grem-lo al seu entorn. És la darreraoportunitat.

C o n n e c t a a m b n o s a l t r e s !Tel. 686 830 130 www.esquerra.cat/elprat

elprat@esquerra.org

Indult per cal Costelleta

elprat.erc juny 2010 67

El Ple NO dona suport al’Ajuntament d’Arenys

En el ple celebrat el mes de setembre es va debatre unamoció d’Esquerra en la que es demanava donar suport,en defensa de l’autonomia municipal i de la llibertat ideo-

lògica, als acords i a les actuacions preses per l’ajuntamentd’Arenys de Munt pel que fa a la consulta organitzada per lasocietat civil arenyenca.El grup municipal de CiU, malgrat haver anunciat inicialment elvot favorable, inesperadament, va canviar el sentit del vot pro-nunciant-se per l’abstenció.Així l’únic vot favorable va ser d’Esquerra; l’abstenció, d’últimahora, va ser del grup de CiU i ICV, PSC-PSOE i PP van votar-hien contra.Així i tot, el procés de les consultes per la independència no s’haaturat i les jornades dels 13-D, el 28-F i el 25-A demostren lavoluntat del poble català a decidir.

Homenatge al presidentCompanys

El passat 15 d’octubre vam fer el tradicional reconeixementa la figura del president Lluís Companys. Els jardins queporten el seu nom va aplegar un nombrós grup de perso-

nes. Cal destacar que enguany l’ofrena floral es va fer de mane-ra conjunta entre totes les forces polítiques de tradició demo-cràtica com CiU, PSC i ICV a més d’ERC, que la porta comme-morant des de l’ inauguració del monument. Un breu i emotiudiscurs del portaveu del grup municipal d’ERC va reclamar l’a-nul·lació del judici del President Companys com a principal refe-rent d’aquesta injustícia històrica i que aquesta revisió de la sen-tència judicial s’estengui a tots els altres condemnats injusta-ment per la dictadura.

El Baix Llobregat Avança i l’Acampada Jove: música, lluita i més música

D’aquí poc ja tindrem l’estiu a sobre. I una de les coses quemés espera el jovent del nostre país és poder gaudir d’unsdies de bona música, festa i reivindicació a l’aire lliure,

amb molta gent fent gresca. Sí, estic parlant del referent catalàpel que fa a concerts i festivals alternatius estivals: l’AcampadaJove. Segur que molts de vosaltres n’heu sentit a parlar. Duranttres dies, Montblanc (els anys anteriors, Sant Celoni i Arbúcies)s’omple de joves amb tendes, motxilles, gui-tarres i altres per gaudir de tres nits de músi-ca de la mà de diferents grups tant del pano-rama nostra com de l’internacional, enguany,Els Pets, Los Delinquentes, la Pegatina, DrCalypso, Banda Bassotti, Ojos de Brujo,Skatalà, Oprimits, entre molts d’altres. Tot iaixí, hi ha nits de festa com dies de reflexió idebat, amb xerrades sobre diferents temesd’actualitat i preocupació del jovent, tallers,teatre o cultura catalana. Enguany,l’Acampada Jove es celebra els dies 15, 16 i17 de juliol, a Montblanc. I si voleu saber resmés: http://www.acampadajove.cat/El Baix Llobregat Avança i les JERC ho demostrem amb les jor-nades que organitzem arreu de la comarca des de fa un anys.Aquestes jornades s’emmarquen en diferents àmbits com son laprecarietat laboral, l’emancipació juvenil, l’oci i la cultura. Àmbits,tots ells, que incideixen d’una manera molt directa en la vida deljovent del nostre país. Doncs bé, l’objectiu és fer incidència dinsd’aquests àmbits a nivell local i comarcal, però evidentment ambun ressò nacional. Que tothom conegui la situació del joventquan busca feina, quan vol marxar de casa, o quan simplement

desitja millors equipaments i serveis per la seva ciutat. Que lagent vegi aquests problemes i que les JERC, referent de l’es-querra independentista d’aquest país, en porta la bandera i se’npreocupa, acostant-se a tothom i construint solucions per a totesaquestes dificultats pels joves de cara a poder assolir una feinadigna, poder emancipar-se i poder gaudir d’un temps lliure id’una cultura i d’un lleure en funció de les seves necessitats i de

qualitat.Voldria fer una breu valoració de l’acte queva tenir lloc aquí a la nostra ciutat, el Prat deLlobregat, concretament al pati del CentreArtesà. Consistia en un concurs de grups demúsica novells, el guanyador del qual rebia elpremi de poder tocar a l’Acampada Jove. Caldestacar la presència de molta gent, tot i elpartit del Barça, cosa que va fer que la munióde gent anés entrant i sortint del pati. Engeneral, però, hom podia veure a simple copd’ull que no només hi havia gent, sinó que hihavia molta gent jove que es mostrava inte-

ressada per aquell festival. Així, podem assegurar que un delsobjectius que havíem establert per a aquesta jornada s’ha com-plert: ens hem acostat al jovent pratenc, l’hem convidat a un con-cert i hem ensenyat com som les JERC: un conjunt de joves ambpreocupació pel seu país, la seva ciutat i les coses que hi pas-sen, que s’hi poden fer i que s’hi poden construir. Des d’aquí rei-tero el meu agraïment als grups i la gent que els acompanyava,el públic, la gent de l’Artesà i, sobretot, els nostres companys icompanyes d’arreu de la comarca. A tots, gràcies per aconseguirtirar tot això endavant.

El Racó de les

Per l’historiador Josep Camps

El triomf electoral del Front Popular va permetre for-mar un nou govern, presidit per Casares Quirogad'Izquierda Republicana, que reemprendria la políti-

ca reformista del primer bienni 1931-1933. Es decretàl'amnistia promesa que alliberaria uns 30.000 presos polí-tics, entre ells, el president i consellers de la Generalitat deCatalunya que l'u de març de 1936 van arribar a Barcelonaenmig de l'entusiasme popular. També van recobrar l'e-xercici dels seus càrrecs els ajuntaments i jutjats sospe-sos. El Bienni Negre quedava enrera. El 10 demaig de 1936, les noves Corts van inves-tir Manuel Azaña com a president dela República en substitució deNiceto Alcalá Zamora. Catalunya tendia cap a unasituació de normalitat i modera-ció política. El Consell Executiuva tornar a posar en vigor la Lleide Contractes de Conreu, vanser readmesos els pagesos des-nonats i els obrers acomiadatsl'any anterior per motius socials opolítics i s'estengué la jornada laboralsetmanal de 44 hores. La Lliga tornà ala lleial oposició d'Esquerra, que reintegrà elgrup de l'Opinió (Partit Nacionalista Republicà d'Esquerres)i se n'escindí la joventut d'Estat Català. Socialistes i comu-nistes van mantenir una actitud de col·laboració amb ERCi la Unió de Rabassaires tendia a deslligar-se'n. La FAI que,s’anava apoderant de la CNT que perdia afiliació respectea 1931, seguia decidida per la revolució i la insurrecció. Aquella situació de calma contrastava amb l'espiral de vio-lència i d'atacs a persones i béns que a la resta de l'estates desenvolupava la primavera de 1936. Espanya es mig-partia en extrems ideològics i violència. Enmig d'aquellabipolarització, Catalunya semblava un oasi de pau quetrontollava amb la creixent conflictivitat laboral i que vaquedar tràgicament interromput el 28 d’abril amb l’assas-sinat dels germans Josep i Miquel Badia, tirotejats per pis-tolers. El 2 de juliol, un industrial britànic de teixists moriaasassinat també al centre de Barcelona. Miquel Badia va ser membre de la guàrdia personal deMacià, organitzà els escamots d’Estat Català i el 1933 founomenat cap dels Serveis d’Ordre Públic de la Generalitat.Les diferències i enfrontaments amb els anarquistes vanconvertir aquest decidit i abnegat nacionalista en objectiudels faxistes més violents. Deixà l’esmentat càrrec arrande l’excès de zel en la detenció d’un jutge i d’un fiscal con-traris a la normalització lingüística als jutjats de Barcelona.Aquest episodi succeí abans dels fets del 6 d’octubre, onels germans Badia, acompanyats de joves armats, van

intentar socórrer els assetjats del Palau de la Generalirtatperò l’exèrcit els tirotejà. En Josep resultà ferit.Posteriorment s’exiliaren, el gran dels germans va anarcap Alemanya i en Miquel a Colòmbia. Van tornar aBarcelona després de la victòria del Front d’Esquerres.L’assassinat dels germans Badia va colpir la societat cata-lana i desencadenaria una onada d’amenaces i persecu-cions que va centrar-se en els investigadors del dobleassassinat, caps de policia i periodistes com Planes i

Tísner. Tot indicava que els responsables delscrims havien entrat a la columna Durruti.

Militants d’ERC del Prat van sortir endefensa de Miquel Badia després

de cessar com a cap dels serveisde policia de la Generalitat. El 13de setembre de 1934 li vanadreçar una carta d’adheió igratitud per “la vostra tascadepuradora en el cos de poli-

cia, una de les vergonyes mésgrans de l’ensorrat règim, l’hem

aplaudida els amics i els enemicspolítics i per això avui, al llegir lanotícia dolorosa de la vostra

decissió, volem recordar en honor vostre,que aquella policia que anava a partir amb els carteris-tes, cases de lenocini i amb els empresaris de totaclasse de jocs i d’immoralitats, havia passat a la histò-ria, gràcies a la vostra energia, capacitat i sobretot perla vostra honradesa, no comparables amb cap delsinnombrables antecessors que en els darrers trentaanys han passat per la Jefatura de Policia. Així mateixhem de lamentar que deixeu el càrrec perquè aquellPalau d’immundícies, on es cotitzen els crims, robato-ris, assassinats, compra i venda d’estupefaents i tan-tes altres miseries humanes, deixés d’èsser çó que haestat fins ara. Cal persistir en la tasca, valentment ini-ciada per vos el darrer diumenge i convertir en verita-ble Palau de Justícia aquell lloc on fins avui s’hi hanrepresentat les més repugnants tragicomèdies pròpiessolament de l’edat mitjana. Rebeu finalment la nostraadhesió més ferma i entusiasta i us prometem fer totsels possibles, perquè en temps no llunyà, torneu a ocu-par el lloc que tant necessitem com a homes i com acatalans”.Catalunya, l’oasi de pau de la República, no ho va sertant; si bé no va arribar a l’espiral d’atemptats i represà-lies viscuts a Madrid, on el 13 de juliol de 1936 moríassassinat el líder feixista del Bloque Nacional i cap del’oposició, José Calvo Sotelo. La conspiració contra laRepública s’accelerava.

Els anys republicans

Catalunya semblava l’oasi de pau

mentre Espanya es bipolaritzava

elprat.erc juny 2010 67

elprat.erc juny 2010 67

elprat.erc, el nou “Mosquit Republicà” Redacta: el Prat de Llobregat

C/ Pau Casals 131 baixos. 08820 EL PRAT DE LLOBREGAT (Barcelona). Tel: 686 83 01 30.

Dipòsit legal: B 45.111-96 Edita: Fundació Josep Irla. Imprimeix: Eix de Serveis Gràfics

w w w . e s q u e r r a . c a t / e l p r a t elprat@esquerra.org

BOTIFARRADA A LA HISPANITAT al’Artesà

Un any més, la “botifarrada” parti-cular de la nostra secció local al diade la Hispanitat va ser tot un èxit.La gent ens va acompanyar durantel dinar amb ganes de gresca i degaudir d’un dels espais més emble-

màtics de la nostra ciutat com és elpati de l’Artesà. També ens vaacompanyar, la diputada i portaveudel grup parlamentari d’ERC alParlament de Catalunya, l’AnnaSimó.

XXI SOPAR DE LA REPÚBLICAL’endarreriment de la sentència delTribunal Constitucional sobre l’Estatut iles Consultes sobre la Independènciavan marcar el 21è Sopar de laRepública que la secció local d’ERCdel Prat va celebrar, com cada any, alsvoltants del 14 d’abril. El convidat d’en-guany, el diputat i membre de laCoordinadora per les Consultes per laIndependència, Uriel Bertràn, va asse-gurar que les consultes fetes fins ara ila que es realitzarà a Barcelona, “no

són un punt i final, sinó tot el contrari,serà l’inici d’un camí sense marxa enre-ra per aconseguir que les institucionspolítiques catalanes pressionin a l’Estatespanyol per convocar un referèndumvinculant per la independència”. Durantel sopar, amb molta presència de gentjove, es va fer un homenatge a MariaDomingo pels seus 25 anys com a mili-tant d’Esquerra Republicana i es vaconcedir el 4rt. Premi Josep Gibert al’Esplai Sant Pere i Sant Pau.

NOU PRESIDENT i EXECUTIVA D’ERC al PratResultat de l’assemblea organitzada aquest passat 14 demaig, la secció local va escollir al company Lluís Pérez

com a nou President i, amb la seva elecció, es va generarla nova executiva local del Prat quedant formada de lasegüent manera: Secretaria d’Organització: Jordi Castillo;Secretaria de Finances: Artur Novell; Secretaria d’Imatgei Comunicació: Jordi Ibern; Secretaria de la Dona: CarmeCusó; Secretaria de Política Institucional: Anna Torres;com a membres nats, representant les JERC, XavierMorales i representant el G. Municipal a l’Ajuntament iportaveu, Joan Camps. Ens va acompanyar en Jordi Milà,President de la Federació Comarcal del Baix Llobregatd’ERC.

A favor de la “TELEVISIÓ SENSE FRONTERES”El Grup Municipal d’ERC al nostreajuntament, va presentar una mocióper donar suport a la IniciativaLegislativa Popular que AccióCultural del País Valencià va presen-tar al Parlament Espanyol amb ellema “Televisió sense fronteres – PerTV3 al País Valencià”. El resultat de lavotació va ser favorable amb els vots

a favor d’ICV, del PSC-PSOE, de CiUi d’ERC i, com era d’esperar, els votsen contra del PP. També us podemdir que entitats i associacions deveïns locals s’han adherit a aquestacampanya. A hores d’ara, ja es tenenles 500.000 signatures i encara espodrà signar fins a la última setmanadel mes de maig d’enguany.