Núm. 20, Primer semestre 2004

La Fundació signa un conveni amb la Universitat per a estudiar la situació dels serveis socials de l’Horta Sud

Una horta assetjada

L’art actual a l’Horta Sud

30 anys d’Escola Comarcal

Entrevista a Amàlia Alba

Mislata, cresol de cultures

www.fhortasud.org

La Fundació firma un conveni amb la Universitat per a estudiar la situació dels serveis socials municipals de la comarca

La Fundació Horta Sud aprova un pres-supost de 38.800 euros per al 2004

Recuperant els nostres senyals d’identitat

El món associatiu: un repte de futur immediatMARÍA ALBERT

Entrevista a Enric MartíFRANCESC MARTÍNEZ

8

7

6

5

4

la fundació actualitat comarcal

papers de l’horta

L’horta, un patrimoni en perill d’extincióFRANCESC MARTÍNEZ

L’Horta de València: entre la burla i el miteJOSEP LLUÍS MIRALLES I GARCIA

24

22

SUMARI

Director:Francesc Martínez

Col·laboren en aquest número:Maria Albert, Josep Lluís Miralles, Albert Taberner, Jaume Sobrevela,Alfred Ramos, Adrià Bessó, Rafael Roca, Celia Fuentes Peinado,Cristina Valero Tortajada, Iván Esteve i Jesús López.

Assessorament lingüístic: Òscar Pérez SilvestreFotografia: Ricard Martínez, Presen Sena, Arxiu de l’Ajuntament deMislata, Arxiu de la FDHS, Robert Amoraga, Indaleci López.Disseny i maquetació: Collage-no coop.v.Impressió: Gráficas Jovi

Tiratge: 1.000 exemplars. Imprés en paper 100% reciclat.Periodicitat: semestralDipòsit legal: V-1372-1994

Entitat editora:FUNDACIÓN PARA EL DESARROLLO DE L’HORTA SUD.President: Enric Martí MarzalC/ Caja de Ahorros, 4. 46900 TorrentTel. 96 155 32 27www.fhortasud.orgfundació@fhortasud.org

Aquesta publicació no es responsabilitza de l’opiniódels seus col·laboradors ni s’identifica necessàriamentamb els treballs publicats.

sociocomunitari

Esportistes paralímpics de l’Horta en AtenesCELIA FUENTES PEINADO

Els inicis de l’Escola Comarcal de PicassentJAUME SOBREVELA

La Nostra Escola Comarcal:30 anys compartint aprenentatgesALBERT TABERNER

16

14

13

associacions de comarca

Dos associacions de Silla i Catarroja recuperen la navegació tradicionalde la vela llatina a l’AlbuferaFRANCESC MARTÍNEZ

Vint anys d’escoltisme a AlaquàsRAFAEL ROCA

12

10

Foto portada: Campanar de l’església parroquial de Mislata.

de casa

Mislata, cresol de culturesJESÚS LÓPEZ I IVÁN ESTEVE

18

20 anys de luev

La Trobada d’Escoles en Valencià a Picanya: un compromís per la nostra llenguaALFRED RAMOS

28

gent d’ací

Entrevista a Amàlia AlbaFRANCESC MARTÍNEZ

30

cultura

L’art actual a l’Horta SudCRISTINA VALERO

El Sopar Comarcal de l’Idecova reunir a Alfafar el món de la cultura de l’Horta Sud 34

32

patrimoni històric

Les Escoles Velles de Massanassa renaixen per a obrir-se al pobleCRISTINA VALERO TORTAJADA

35

passat i present

El Port de Catarroja 36

El model de creixement econòmic actual del’Horta, fonamentat en la urbanització extensi-va del territori, no és sostenible a llarg termini desdel punt de vista mediambiental. L’horta agrària iel Parc Natural de l’Albufera, i també la salut i laqualitat de vida dels habitants de la comarca, esveuen diàriament afectats per aquest desenvolupa-ment econòmic desordenat que associa el progrésamb destrucció de l’entorn natural, un paisatgeque és també fonamental per a mantindre el be-nestar comú de les persones. En les últimes quatredècades s’ha reduït a la meitat la superfície d’hor-ta a la nostra comarca, la qual rep precisament elseu gentilici de la riquesa hortícola que durant se-gles ha dominat el seu paisatge. La pressió urba-nitzadora dels 45 municipis de l’àrea metropolita-na, i sobretot l’oposició sistemàtica de laGeneralitat a crear una figura legislativa de protec-ció de l’horta, estan posant en perill la supervivèn-cia d’aquest espai singular que sols existeix en al-tres cinc llocs d’Europa. Les últimes actuacions

polèmiques en aquest sentit són les obres de l’AVE, la modificació del PGOU de València per a urbanitzaren l’horta i el decret de la Conselleria de Territori i Habitatge que permet construir vivendes en l’horta deles pedanies de València situades al Parc Natural de l’Albufera. La depredació continua, i no sembla que laclasse política tinga intenció de parar el procés. El Consell Valencià de Cultura i destacats especialistes deles dos universitats de València han denunciat repetides vegades que si continuem el ritme actual urbanit-zador, en 50 anys haurà desaparegut l’horta. Els diversos moviments ciutadans (la societat civil) que desde 1978 estan reivindicant la conservació de l’horta -no des d’una postura nostàlgica, sinó com a garantiade sostenibilitat social i econòmica- han vist impotents que les seues propostes han sigut desestimades sis-temàticament davant una Administració insensible i la pressió immobiliària. La negativa del Grup Popularde les Corts Valencianes, l’any 2001, de debatre la Iniciativa Legislativa Popular per la Protecció de l’Hortaavalada per més de 117.00 ciutadans, és una prova evident que el front urbanitzador no vol parar. Tampocla recent aprovada Llei d’Ordenació del Territori ofereix una garantia completa per a preservar l’horta, jaque no inclou la figura de paratge natural protegit per a aquest espai agrari. Enfront d’això, cal continuarreivindicant un pacte social i polític per a protegir l’horta, un pacte que faça compatible els interessos i lasupervivència econòmica dels llauradors amb la conservació del paisatge. És a dir, combinar la reconversióde l’agricultura per a fer-la rendible econòmicament amb un pla d’ordenació del territori comarcal que creela figura de paratge natural protegit de l’horta. I això no és una entelèquia. Tenim un exemple de gestió onpodem aprendre: el Parc Agrari del Baix Llobregat, situat en l’àrea metropolitana de Barcelona, una co-marca densament poblada i industrialitzada, com l’Horta. El Parc Agrari del Baix Llobregat, protegit per llei,integra unes 2.700 hectàrees d’horta protegida de 14 municipis. És un espai que no es pot urbanitzar i es-tà gestionat per un consorci format per institucions i associacions de llauradors i consumidors, els quals hanaconseguit conservar l’horta i fer-la rendible per al llaurador. Si és possible crear una horta protegida alBaix Llobregat, per què no a València? I si aquesta fórmula no es pot aplicar a l’Horta, cal buscar altres so-lucions. L’important és tindre voluntat per a crear mecanismes de diàleg i de participació per a trobar al-ternatives entre totes les parts implicades. I això ho han de fer els poders polítics.

ED

ITO

RIA

LN

úm. 1

9, S

egon S

emestre 2

003

3

El Consell Valencià de Cultura i destacats especialistes deles dos universitats de València han denunciat repetidesvegades que si continuem el ritme actual urbanitzador, en50 anys haurà desaparegut l’horta.

per l’Horta

EDITORIAL

Núm. 2

0, P

rim

er s

emestre 2

004

Un pacte social i polític

4

LA FUNDACIÓ

La Fundació Horta Sud (FDHS) hafirmat un conveni d'investigacióamb la Universitat de València per arealitzar un estudi de polítiques socialsmunicipals a la comarca. L'acord haestat subscrit pel president de laFundació, Enric Martí, i el professor delDepartament de Sociologia i Antro-pologia Social, Antonio Ariño.El projecte es denomina “Polítiques so-cials municipals a l'Horta Sud: allò glo-bal passa per allò pròxim”. L'objectede l'estudi és obtindre dades i criteriscontrastats i científics que puguen serutilitzats per a orientar, ampliar o im-plantar programes de benestar socialamb l'adequada flexibilitat a la realitatcanviant.La duració de l'estudi, dirigit per Anto-nio Ariño, és de dos anys. Quan trans-córrega aquest temps es publicaranles conclusions en un llibre que serà fi-nançat per la FDHS i la Mancomunitatde l'Horta Sud. Aquest treball, apuntaEnric Martí, està integrat en el progra-ma de la FDHS “Cap a on anem”, queinclou altres estudis sobre la realitat

socioeconòmica de la comarca. Und'aquests treballs és l’anàlisi prospec-tiva L’associacionisme a l'Horta Sud,publicada per la Fundació. “Aquestsestudis proporcionen ferramentes efi-caces a les institucions per a actuar enla planificació i la resolució de proble-mes que afecten la comarca”, conclouMartí.

OBJECTIU DEL PROJECTEAquest projecte d'investigació propo-sa efectuar un diagnòstic sobre la si-tuació dels serveis socials municipalsdels 20 pobles de l'Horta Sud, amb elpropòsit d’oferir una contribució infor-mada al debat de la redefinició de l'es-tat del benestar. Per això, es contac-tarà amb tots els tècnics municipalsper a recollir la seua opinió sobre la si-tuació dels serveis socials, amb la fi-nalitat de detectar les pistes de des-envolupament futur que caldriaabordar. En l’última fase de l’estudi esplantejaran propostes de coordinació iarticulació d'aquests serveis en l'àmbitcomarcal.

DEFINICIÓ DE L'ESTUDIDistintes veus autoritzades reclamenla necessitat de completar l'estat delbenestar amb un quart pilar que esta-ria en el mateix nivell que el dret a l'e-ducació i a la salut. Aquest pilar és eldret universal als serveis socials.En l'actualitat, encara que el sistemade serveis socials es troba implantat al'Horta Sud, no tots els municipis elshan desenvolupats amb la mateixaamplitud i eficàcia. Hi ha un desenvo-lupament desigual, descoordinació en-tre nivells i sectors, dificultats organit-zatives i en alguns casos depenent dela disponibilitat pressupostària del'Administració, és a dir, que no es ba-sen en la institucionalització de drets.

JUSTIFICACIÓ DEL TREBALLA més, la situació actual no és la ma-teixa que la de fa 25 anys, quan vancomençar a caminar els primers ajun-taments democràtics. La problemàticasocial actual té grans desafiaments.L'augment de l'esperança de vida al’Estat espanyol ha provocat un enve-

Es faran propostes per a aconseguir una coordinació méseficaç entre els municipisi adaptar els serveis a lesnoves demandes socials,com ara l'envelliment de la població, la violència de gènere o la immigració.

Enric Martí i Antonio Ariño.

La Fundació firma un conveni amb laUniversitat per a estudiar la situaciódels serveis socials municipals de la comarca

Núm. 2

0, P

rim

er s

emestre 2

004

LA FUNDACIÓ

LA

FU

ND

AC

IÓN

úm. 2

0, P

rim

er s

emestre 2

004

5

lliment de la població, i amb això elcreixement de situacions de depen-dència de les persones majors. A més,la diversitat cultural i el fenomen crei-xent de la immigració, així com el pa-per de les dones, els canvis en les es-tructures familiars, el dramatisme dela violència domèstica i les noves es-tructures del treball per la globalitza-ció econòmica, obrin un nou escenarid'amenaces i vulnerabilitats que fan e-mergir noves formes d'exclusió social.Davant d'aquesta situació, hi ha raonsper a realitzar un balanç de la situacióactual dels serveis socials i les tendèn-cies de futur. En aquest sentit, l'estudique elaborarà la Universitat de Va-lència no sols es limitarà a fer un diag-nòstic de la situació actual dels serveissocials; també analitzarà els punts fe-bles, la relació que guarden aquestsserveis amb les característiques socio-demogràfiques de la comarca, l'ava-luació de fortaleses, i finalment plan-tejarà propostes per al futur quecontemplen fórmules de coordinacióentre els municipis de la comarca.

Distintes veusautoritzades reclamenla necessitat decompletar l'estat del benestar amb un quart pilar que estariaen el mateix nivell queel dret a l'educació i a la salut.

L’assemblea de la Fundaciónpara el Desarrollo de l'Horta Sud(FDHS), reunida el passat 30 demarç, ha aprovat el pla de gestió peral 2004 amb un pressupost de38.000 euros. El pressupost, apro-vat pel Consell Executiu de la FDHS,recull l'execució dels programes pro-pis de la FDHS que són el MuseuComarcal de l'Horta Sud, l'edició deles revistes Papers de l'Horta iPapers Associatius de l'Horta Sud,així com els programes de cursos iajudes a associacions de la comarcai ONG que realitzen activitats de soli-daritat.

PLA DE GESTIÓ DE 2004Pel que fa al pla de gestió per al2004, la Fundació continuarà poten-ciant el Museu Comarcal JosepFerrís March, que s'ha consolidatcom a espai museístic de primerordre amb la incorporació d'activitatsartístiques i teatrals després del’ampliació de l'any passat. D'altrabanda, la Fundació impulsarà el seuCentre de Recursos Associatiusmitjançant la realització de cursos deformació per a associacions amb pro-fessors especialitzats en diversospobles de la comarca (en el primersemestre de 2004 se n’han impartittres: un a Benetússer i dos a Tor-rent). També està previst celebrar afinals d'any una nova Jornada deConvivència d'Associacions de l'HortaSud, que facilita l'intercanvi entreassociacions. A més, la Fundació, encol·laboració amb Caixa Popular,manté el seu programa per a asso-

ciacions mitjançant la concessiód’ajudes a activitats interassociativesde la comarca, el veredicte de lesquals es farà públic al novembre. Aixímateix, la FDHS té previst potenciarels serveis actuals oferits a lesassociacions, com són el butlletíPapers Associatius i la Guia deRecursos de l'Horta Sud. Un altredels programes emblemàtics de laFDHS és el de Solidaritat Interna-cional, mitjançant el qual la Funda-ció concedirà 3.005 euros a ONGque desenvolupen projectes de des-envolupament en el Tercer Món.

NOUS PROJECTES Finalment, la Fundació ha previst edi-tar enguany un llibre en què recopi-larà els articles que analitzen els 20municipis de la comarca, de la secció“De casa” de la revista Papers del'Horta. A més, la Fundació té previstiniciar un estudi sobre polítiquessocials municipals de l'Horta Sud,mitjançant la firma d'un conveni decol·laboració amb la Universitat deValència i la Mancomunitat de l'HortaSud.

La Fundació concedirà3.005 euros a ONGque desenvolupenprojectes dedesenvolupament enel Tercer Món.

La Fundació Horta Sudaprova un pressupost

de 38.800 euros per al 2004

6

LA FUNDACIÓ

Recuperant els nostres senyalsd’identitat

major i infantil aportats per cadacomissió fallera l’exposició es vaacompanyar d’una sèrie derecursos preparats des del museu,com ara un audiovisual en power-point i tres plafons que explicavenrespectivament la història de lesfalles a Torrent, el procéstradicional de confecció d’una fallai el procés actual.El fil de la vida: brodats d’Elena MartíExposició celebrada del 24 de marçal 17 d’abril. Elena Martí és unabrodadora autodidacta de Picanya,que ha realitzat més d’un miler de brodats, dels quals se’n vanexposar uns 150. Es tracta d’untema que ha tingut molt bonaacceptació, sobretot pel que fa avisites individuals de la gent gran.Els Paisatges de l’Aigua: les infraestructures hidràuliques a l’Horta SudDel 5 de maig al 10 de juny.Aquesta mostra ens acosta a l’evolució de l’ús de l’aigua al’Horta Sud, des de l’època romanaamb les séquies del Túria que vanadquirir la seua configuració actuala l’època islàmica. Després elregadiu s’amplia a finals del segleXVIII amb la perllongació de laSéquia Reial del Xúquer i a finalsdel segle XIX i les primeries del XXamb els pous de motor. A finals delsegle XX es construeix la darreragran infraestructura hidràulica de la comarca, que és el canalXúquer-Túria. També es fa un repàsa l’evolució de les tècniques delregadiu, que van del reg a manta al reg per degoteig que estàimplantant-se actualment.Mostra de Joves Creadors del’Horta SudAquest concurs, organitzat per sisajuntaments de l’Horta Sud, ensmostra del 18 de juny al 2 de julioll’obra de Pilar Lacruz, una de les sisartístes guardonades. Les seuespintures ens mostren un joc decolors primaris en forma de taques,tendents a buscar certes simetrieso asimetries, que li atorguen unagran riquesa decorativa pròxima al Pop Art.

Durant el primer semestre de l’any2004 s’han realitzat les següentsactivitats:

Tal com estava previst en el plad’activitats, s’han realitzat lespresentacions de la peça del mes elprimer dimecres de cada mes, on s’han exposat: el jouet, el rosset,(que és una eina de fuster per amarcar la fusta), la maça per a picarespart, la serra de cadastre; el banc defuster i el berbiquí.

Exposició del NinotAquesta exposició, muntada per la Junta Local Fallera deTorrent i la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Torrent es vainaugurar el dissabte 28 de febrerde 2004 i es va poder visitar fins aldia 10 de març. A més dels ninots

EXPOSICIONS TEMPORALS

PRESENTACIÓ DE LA PEÇA DEL MES

Teatre i cinema al MuseuOrganitzat i patrocinat per laRegidoria de Cultura del’Ajuntament de Torrent, es varealitzar a començaments d’any un cicle de teatre i cinema, que hatingut molt bona acceptació depúblic, celebrat del 25 de gener al 22 de febrer cada diumenge de matí a les 12 hores.Taller de boixetsLligat a l’exposició de brodats s’haorganitzat un taller de boixets elsdivendres de vesprada en horarihabitual del museu durant elsmesos de maig i juny. Aquest tallerés impartit per la boixadorad’Alaquàs Leo Baños.Taller de jotesRelacionat amb el cicle de música,s’està impartint tres vesprades persetmana un taller de ball de jotes acàrrec del ballador Andreu Montés.El curs s’imparteix en tres nivellsamb tres grups respectivament,que es reuneixen una vesprada lasetmana: nivell avançat i bàsic pera adults, i un altre per a xiquets i xiquetes.Cicle de “Música al Museu”Aquest cicle ha estat organitzat des del mateix museu, i consta dequatre concerts de música valen-ciana, celebrats dijous a les 22.30hores, on han participat RafaXambó, el grup de la Marina DolçTab Jazz Project, i Empar Torres.

Igualment s’han acollit altres activitats,com ara presentacions de llibres, comla Revista d’Estudis Fallers (2 de març)i el llibre Gent d’ací de Toni Saragossa,editat per l’editorial Denes (31 demarç); o realitzades per col·lectius iassociacions de la comarca, com ara ellliurament de premis del I Concurs deFotografia “Al voltant de la dolçaina” organitzatpel Club de la Dolçaina el dia 11 dejuny, on es van exposar a la SalaFaitanar les 42 fotografies presentadesal concurs i es va fer el lliurament delspremis al corral. Després delscorresponents parlaments va actuar lacolla “Els Bessons” amb un repertoride música de tabal i dolçaina.

TALLERS I ALTRES ACTIVITATS

Concert de música valenciana.

Activitats al Museu Comarcal de l’Horta Sud “Josep Ferrís March”

Cicle matinal de teatre.

ADRIÀ BESSÓDirector del Museu Comarcal

Núm. 2

0, P

rim

er s

emestre 2

004

LA FUNDACIÓ

LA

FU

ND

AC

IÓN

úm. 2

0, P

rim

er s

emestre 2

004

7

En referència a la investigació titula-da L’associacionisme a l’Horta Sudhem considerat tot tipus d’associacionscíviques, és a dir, totes aquelles cone-gudes com a associacions sense ànimde lucre. El disseny de la investigaciórecull un total de deu sectors associa-tius: Cultura, Salut, Serveis Socials,Desenvolupament i Promoció Comuni-tària, Medi Ambient, Defensa Cívica,Sociabilitat, Jocs de Competició i Es-ports, Solidaritat Internacional i Festa.La raó per la qual es considera aquestventall associatiu tan extens és moltsenzilla: partim d’un concepte de be-nestar social ampli, que considera queun dels principals recursos que té unasocietat és la capacitat d’organització,és a dir, d’associació, disponible tantper a defensar els seus interessos comper a fer front a les seues necessitats. En l’estudi es destaquen dos qüestionsprincipals: la primera és un augmentnotable del nombre d’associacions enla dècada dels 90, i la segona és queaquestes segueixen una tendència capa l’especialització funcional, és a dir,de l’activitat que realitzen. Aquestsfets es constaten en la formalització deles associacions (reglaments i esta-tuts), en la continuïtat en el temps mit-jançant la realització estable de pro-grames, disposició de locals, percepcióde subvencions, firma de contractes oconvenis, etc. De manera conjunta trobem en tot l’u-nivers associatiu una sèrie de dimen-sions que cal assenyalar, perquè sonprecisament aquestes les que ens po-den donar la clau per a interpretaraquest boom associatiu.

IDENTITAT I SOCIABILITATEn primer lloc, s’ha de parlar de laidentitat. Tota persona que formapart d’una associació s’identifica ambl’activitat que realitza en l’associació.

Una segona dimensió és la que s’hadenominat sociabilitat, és a dir, les re-lacions d’afinitat i/o d’amistat que s’es-tableixen en l’associació. El “bon rotllo”és fonamental per al funcionament del’associació, ja que aquesta depén engran mesura d’aquest clima per a pro-longar la seua actuació en el temps. L’associació no és possible, i ací s’apun-ta ja a una tercera dimensió, sense la so-lidaritat que es dóna en major o menorgrau tant entre els membres de la ma-teixa associació com amb el seu entorn. La quarta dimensió és la participacióen aspectes socials, és a dir, la pres-tació de serveis per a l’ajuda mútua icomunitària. I, finalment, cal assenyalar la partici-pació política, que és aquella que esdóna en la defensa d’interessos. De manera que l’espai associatiu ensofereix: a) un sentiment de pertinença:la identitat, b) un tipus de relacions:sociabilitat (afinitat, amistat) solidàries,i c) unes formes d’acció: en aspectessocials i polítics. Resulta raonable pen-sar que en un moment de grans trans-formacions socials com l’actual, en elqual tot és canviant, la gent busque unlloc d’aquestes característiques.La realitat associativa que hem trobatals municipis de la comarca de l’HortaSud és local, són associacions queviuen i actuen al municipi. Això ens po-dria fer pensar que es tracta d’un as-sociacionisme compacte que col·labo-ra de forma habitual. Però, allò cert ésque aquesta localitat associativa nocomporta una articulació. A més amés, en molts casos, les associacionsdel mateix municipi ni tan sols es co-neixen, i menys encara es relacionen.Tampoc no ho fan amb l’associació veï-na del poble del costat que es dedicaa la mateixa activitat. Estem davantd’un associacionisme autocentrat, pre-ocupat en la seua pròpia activitat.

Si es donara aquesta interacció d’unamanera més activa entre les diversesassociacions, tant del mateix campcom entre les d’una mateixa localitat,això suposaria un autèntic exercici dela ciutadania participativa; és a dir,implicar-se en la cosa pública, en allòque ens afecta a tots. Perquè perme-tria incorporar els recursos humansque mouen totes les iniciatives cívi-ques per a la millora de la qualitat devida en l’entorn, que a més dinamitza-ria la vida local i produiria transferèn-cies de valors i actituds d’uns campsassociatius a altres. En definitiva, el món associatiu té unrepte en el futur immediat, des d’unaperspectiva local, que pot definir-secom el desenvolupament de la partici-pació en polítiques de proximitat. Elsproblemes, els riscos, les vulnerabili-tats i les exclusions que genera el sis-tema actual s’han d’abordar en diver-sos plans, però el primer de tots ha deser sempre el local.Per tal que aquesta articulació i dina-mització local siga possible, cal uncanvi de sensibilitat en les organitza-cions, però també en les forces políti-ques que gestionen els ajuntaments.En aquest sentit, és necessari modifi-car les actituds arbitràries i discrecio-nals que hi puga haver, i per a això fafalta transparència i consens a l’horade gestionar els recursos. Això no se-rà possible sense la institucionalitza-ció dels instruments de participacióadients. Això evitaria la creació fictícia d’entitats,el menyspreu i la persecució de les as-sociacions crítiques dissidents o alter-natives amb el poder polític formal. Enaquest sentit, cal desenvolupar una po-lítica i una actuació per part de les as-sociacions que es base en el supòsitque els ciutadans són el principal recursamb què compta una localitat.

MARÍA ALBERTCoautora del llibre L’associacionisme a l’Horta Sud. Un estudi de la societat civil formal

en l’ambit comarcal. (Fundació Horta Sud, Torrent 2003)

El món associatiu:un repte de futur immediat

8

LA FUNDACIÓ

Enric Martí vol continuar la tascadels seus antecessors al front dela Fundació, tot donant suport a l’es-tructura associativa de l’Horta Sud ifomentant la consciència comarcal.Enric ha treballat sempre prop de lespersones. Tota la seua vida professio-nal s’ha desenvolupat en el món de lesCaixes d’Estalvis i des de 1992 es re-ponsable de Relacions Laborals en l’À-rea de Recursos Humans de Bancaixa.També va ser Jutge de Pau d’Alaquàsentre els anys 1998 i 2002. Això li hadonat una sensibilitat especial versl’atenció als problemes i necessitatsde la gent, adquirint un compromíssocial que l’aplica amb la mateixa con-vicció en la Fundació.València condiciona encara el desen-rotllament de l’Horta Sud?Hi ha una relació històrica mútua.L’Horta Sud és un conglomerat de po-blacions pegades a València, la quald’alguna manera polaritza molt la vidai les activitats dels pobles. De fet, en-cara gastem de València algunes in-frastructures que necessitem per a lacomarca. No tenim un hospital comar-cal ni una delegació de la Universitat.La proximitat a la capital frena el nai-xement als pobles de determinats

equipaments i estructures culturals ieconòmiques de tot tipus. És un fetassolit per tots.I aquests dèficits, com els podem so-lucionar?Des dels moviments que ixen de lapròpia societat civil, al marge i tambécomplementaris a l’activitat dels ajun-taments, sí que podem aconseguirunes sinèrgies per a compensar estesdeficiències, tant a nivell de poblecom de comarca, que en ser més po-blada comparteix una idiosincràcia iuna història compartida. D’alguna ma-nera haurien d’aprofitar entre tots pera fer força comuna. Així i tot, a horesd’ara, tant l’Administració com les as-sociacions es mouen més en el àmbitlocal on naixen i creixen i els costa in-tegrar-se en grups de treball d’àmbitcomarcal.Cal, doncs, fomentar un moviment as-sociatiu comarcalista?Eixe és el buit on la Fundació del’Horta Sud desenrotlla una de lesseues principals activitats, és a dir, sermotor o font d’estímul per a que lesiniciatives locals no es queden enl’àmbit de cada poble. Està bé quetinguem un moviment associatiu local,perquè és el nucli primari on s’ha de

Enric Martí Marzal, actual president de la Fundació de l’Horta Sud, és unpersona molt vinculada al teixit associatiu de la comarca. Des del seupoble natal, Alaquàs, ha impulsat iniciatives culturals i festives amb lafinalitat de mantenir la cultura del poble en totes les seuesmanifestacions. Va ser membre de la junta directiva de l’IDECO de l’HortaSud i des de 1997 forma part del Consell Executiu de la Fundació, ocupantdiversos càrrecs de responsabilitat sota la presidència de Josep Ferrís iVicent Comes. En la Fundació ha estat sempre lligat al Museu Comarcal,ostentant la presidència de la comissió informativa relativa a aquestorganisme.

fer, però és necessari que cada poblees veja en un àmbit més ample, el co-marcal. I és ací on entra la Fundació,és a dir, com a organisme que coordi-na accions entre els pobles, que apor-ta sugerències i mitjans per a donarsuport a les associacions. Eixa és la lí-nia, que existisca una estructura co-marcal on es puguen posar en comútot tipus d’activitats i de realitats de lacomarca. És una funció que laFundació o l’IDECO de l’Horta Sud, oentitats semblants, complisquen eixafunció motora de la comarca. Des dela Fundació, en eixa triple orientacióque tenen els nostres programes d’ac-tuació (de mirar les nostres arrels i elnostre passat, de mirar quin és el pre-sent que vivim, i de mirar de cara alfutur per veure que podem fer), és unalínia d’acció prou completa que esmaterialitza en moltes activitats i pro-postes que duguem endavant.Però també és cert que alguns acu-sen a les entitats comarcals de nos-tàlgics i d’anar en contra del progrésper defensar el nostre patrimoni i lanostra història.No es tracta de mirar el passat de ma-nera nostàlgica, sinó de no abdicar delque duem darrere, perquè és el camí

“No hem de mirar al passat de manera nostàlgica, però no hem d’abdicar delque duem darrere, perquè és el camí que ens ha portat a ser el que som”“No hem de mirar al passat de manera nostàlgica, però no hem d’abdicar delque duem darrere, perquè és el camí que ens ha portat a ser el que som”

Enric Martí Marzal.

Entrevista a Enric Martí

FRANCESC MARTÍNEZ

Núm. 2

0, P

rim

er s

emestre 2

004

LA FUNDACIÓ

LA

FU

ND

AC

IÓN

úm. 2

0, P

rim

er S

emestre 2

004

9

que ens ha portat a ser el que som.Cal viure el present i incorporar tot elque ens envolta (les noves tecnolo-gies, els immigrants, les transforma-cions de l’economia...), i tot això hemde reelaborar-ho i fer-ho vida i fer-hofutur en la més pur significat llatí de laparaula “tradició”, que significa “en-trega” en llatí. És a dir, anar recollintel que ve del passat, recreant-ho en lavida actual i donant-ho als que venendesprés per a que facen el mateix. Aixípodem fer un camí de vida, d’històriai de creixement cultural.Hi ha consciència comarcal de l’HortaSud?Les bases per a que es tinga si que s’-han assentat durant molt de temps,des de la Transició, amb l’apariciód’associacions de tot tipus que han fo-mentat els llaços locals i comarcals.Però tampoc podem ser excessiva-ment optimistes, ja que costa moltarribar a una conscienciació plena i as-sumida. De vegades això és com elGuadiana, emergent; hi ha èpoqueson es veu més moviment i d’altres quehi ha menys. Però si que hi ha unesbases, perquè hem anat creixent. Potser cal avançar més, hi ha encara ba-rreres locals i ens cal coordinar-nosmés en algunes coses. No es tracta defer-se ombra els pobles els uns als al-tres ni d’usurpació de funcions. Seriadesitjable mobilitzar més a la gent per

a que es concienciara i que eixa cons-cienciació es projectara en activitats ien compromisos comarcals.Actualment tenim problemes greus enla comarca, com l’AVE o la degrada-ció de l’horta. Pot el moviment asso-ciatiu fer front a tot això amb èxit, oés encara massa feble el nivell deconscienciació comarcal?A nivell sociològic la societat civil és laque encara lluita desinteressadament,ja que no té interessos partidistes nide lucre, i per això pot transmetre unsentiment més autèntic del que vol. Ide la seua reacció front a una amena-ça ja en marxa com és l’AVE, amb elque això suposa de barrera física id’impacte ambiental, dependrà enpart que es modifique o no el projec-te, ja que no tenim necessitat de quèla comarca es convertisca en unEscalectrix i anar donat salts per a co-municar-nos entre els pobles. L’AVE ésuna amenaça molt greu, i des de la so-cietat civil hem de fer un esforç no no-més d’actuar com a associacions co-ordinades, sinó per a encetar unatasca de conscienciació de la ciutada-nia per tal que sentira com a propi l’a-menaça de l’AVE, és a dir, aconseguirmoure la ciutadania per a que no esqueda passiva i expectant front al pro-blema. Això sense descartar el paperde les institucions polítiques locals icomarcals elegides democràticament.I com podem fer moure la ciutadania?Els programes de la Fundació adre-çats a les associacions compleixen enpart eixe objectiu?Actualment, amb la gran expansió deles noves tecnologies i de la informàti-ca, són molt importants els programesque proporcionem des de la Fundacióa les associacions en matèria de mit-jans de tecnologia i de comunicació,prestant accions formatives per a ques’estructuren i funcionen, i també as-sessoria legal per a que sàpiguen mou-re’s millor en un entramat normatiucada dia més complex. Estem dotanta les associacions de criteris més ra-cionals i científics per a actuar, és adir, d’una metodologia clara i objecti-

va per a treballar millor. Això es as-sentar unes bases de futur que sónpositives, unes bases que sense dubteajudaran a les associacions a tindre unnivell de consecució dels seus objec-tius. Oferir aquests mitjans, així comels intercanvis de les trobades locals icomarcal d’associacions, on es com-parteixen experiències, tot això estàcreant poc a poc una xarxa associati-va més ampla que hauria d’extendre’sa tota la comarca on ens estiguéremtots més identificats i coordinats.Com veus el futur de l’associacionis-me? No sembla que en general hi hacerta desmobilització socialÉs veritat que en els últims anys la so-cietat està més centrada en l’individu,més tancada, menys preocupada peltema de compartir. Però al mateixtemps, i no ho podem oblidar, s’hadespertat una consciència solidària im-portant que es descobreix diàriament.La gent és més sensible pels proble-mes de l’altra gent i també es mou peraconseguir coses noves o de millora.Mai podrem dir que els individus somen una època determinada d’una ma-nera o d’altra. No podem generalitzar,no és cert que en la societat actual lespersones siguem individualistes i noens importe res del que passa. Peròés de veres, i no sé quins són els mo-tius, que a la gent li costa molt vincu-lar-se a les associacions i assumircompromisos socials, segurament pelritme de vida que duguem. No podemdir que l’associacionisme està de capa caiguda, sinó en un moment d’es-tructurar-se d’altra manera.

“És una funció que laFundació o l’IDECO del’Horta Sud, o entitatssemblants, complisqueneixa funció motora dela comarca”.

10

Dos associacions de Silla i Catarrojarecuperen la navegació tradicionalde la vela llatina a l’Albufera

ASSOCIACIONS DE COMARCA

La navegació amb vela llatina és an-tiga en el temps. El seu secret ésel domini del vent. La vela llatina des-taca pel seu magnífic rendiment per anavegar amb vents contraris, i perdescomptat amb vents a favor. Laseua forma triangular facilita el des-plaçament de l’embarcació en qualse-vol direcció, gràcies també a l’ús hàbilque fan el pilot i el mitger de l’arbre,l’entena i els aparells.La navegació amb vela llatina la prac-ticaren els pobles romans, bizantins iàrabs del Mediterrani, tant en la costacom en llacs interiors. També els po-bles riberencs cristians. En l’Albuferaaquesta forma ancestral de navegar jaestava bastant estesa quan el reiMartí l’Humà atorgà l’any 1404 el pri-vilegi de pescar en el llac a les comu-nitats de pescadors.Durant segles les barques de vela lla-tina han format part del paisatge del’Albufera. S’utilitzaven sobretot per apescar, transportar arròs i terra per aaterrar els tancats. I això va donar unsquants tallers d’artesans del calafatde barques i barquets del llac. De fet,

hui encara perviuen les comunitats depescadors de Silla, Catarroja i el Pal-mar, que no fa molts anys tiraven lesseues xarxes amb barques impulsadesper vela llatina, practicant les tècni-ques de pesca del monot, el tresmall itir al pla. Hi ha també alguns calafatsen actiu, és a dir artesans construc-tors de barques, barquets i barque-tots. Però aquest ofici ha desapareguti hui moltes barques es fan en tallersparticulars aprofitant l’àmplia xarxade fàbriques de moble que hi ha al’Horta Sud.També en la costa valenciana la velallatina dominà el tràfic comercial enembarcacions anomenades mules, i lapesca en barques com el bou de pare-lla, immortalitzades en els olis impres-sionistes de Joaquín Sorolla.Però la revolució tecnològica del segleXX va marcar la decadència de la velatriangular al País Valencià. Els investi-gadors Francesc Oller i Vicent García,autors del llibre Nuestra vela latina,assenyalen que la vela llatina en lacosta valenciana va començar a des-aparèixer a partir de la posada en

marxa de la línia del ferrocarrilPortbou-València. I en l’Albufera vaser el motor de combustió a partir dela dècada de 1950. També, apuntaJoan Josep Rosaleny, “a causa de ladesaparició de la figura el pescadorprofessional per la manca de rendibili-tat del peix i de la contaminació”.

HEREUS D’UNA TRADICIÓ ANCESTRALDurant dècades la silueta blanca de lavela llatina semblava haver desapare-gut de l’Albufera. Només alguns vellsbarquers eixien al llac impulsats pelvent, però ja no navegaven per aguanyar-se el pa sinó per a gaudir del’entorn natural de l’Albufera. I així vaser fins a 1988. Aquest any, concreta-ment el 21 de maig, es va fundarl’Associació de Vela Llatina de Silla,que actualment té més de 60 socis.Els fundadors d’aquesta entitat forenJoan García, Llorenç Carbonell, VicentSan Lorenzo, Emili Alba, Francesc Gui-llem i Pere Navarro. Tots ells tenien encomú la seua estima per l’Albufera,fortament degradada pel desmesuratcreixement industrial i la contamina-ció. Però sobretot eren hereus d’unatradició ancestral de navegació ques’havia transmés sense a penes can-vis durant segles de pares a fills. L’associacio pretenia recuperar la na-vegació amb vela llatina i els valorsd’equilibri entre l’home i la natura quela industrialització havia deteriorat.Entre les seues finalitats figuren recu-perar tot allò autòcton de l’Albufera, isobretot la recuperació i promoció deles barques de vela llatina, així comcol·laborar, prestar atenció i promocio-nar el Parc Natural de l’Albufera.

TOMÁS SANCHIS

Antiga barca de l’Albufera transportant garbes d’arròs.

ASSOCIACIONS DE COMARCA

AS

SO

CIA

CIO

NS

DE

CO

MA

RC

A

11

Posteriorment es va crear l’Associacióde Vela Llatina de Catarroja amb lesmateixes finalitats que la de Silla.L’entitat catarrogina està presididaper Miquel Martí. Ambdós pobles del’Horta Sud tenen un port obert al’Albufera, on es poden veure encaradesenes de barques i barquets, bas-tants d’ells amb aparell llatí.Setze anys després de la creació del’associació de Silla les veles llatinestornen a navegar pel llac desafiant els15 vents que poden bufar a l’Albufera.Però ara no transporten arròs ni terra,s’utilitzen per a competició esportiva.L’associació de Catarroja organitzacursos de navegació amb vela llatinaper a conservar la tradició, cursos queestan inclosos en l’oferta curricular delliure elecció que ofereix als seusalumnes la Universitat Politècnica deValència.Per la seua banda, l’associació de Silladestaca per les regates. Enguany hanorganitzat set regates des del 27 demarç fins al 4 de setembre, aprofitantel bon temps primaveral i estiuenc.Aquestes regates són la prova mésevident que la navegació llatina enca-ra està viva i que es perpetuarà a lesgeneracions futures. I ha estat possi-ble gràcies la treball dels sis presi-dents i les respectives juntes que hatingut l’associació de Silla. Tots ple-gats han treballat per recuperar unapart de la nostra cultura popular, quesi no hauria desaparegut com una es-pècie més en perill d’extinció. Així s’-

ha aconseguit preservar una part delpatrimoni històric i cultural valencià.Però els homes de l’Albufera de Silla esdonen a conèixer fora del territori va-lencià. Membres d’aquesta associacióparticipen regularment en regates devela llatina a Catalunya, Múrcia i les IllesBalears. També tenen una excel·lentrelació amb l’Associació de BarquesTradicionals de Xàbia. En aquestes ex-pedicions els socis de l’Associació deVela Llatina de Silla han tingut l’oportu-nitat de veure com naveguen altres bar-ques de vela triangular com ara el llaütde Xàbia, el bot menorquí, la dorna ga-llega o la barca catalana. L’any 2003 va ser fructífer en expedi-cions. De fet, participaren en la IV CopaCatalunya, en la I Trobada de Basti-ments Tradicionals de Cambrils, en la I Concentració Nacional de Vela Llatinacelebrada a Cartagena i en la IV Tro-bada de Barques Tradicionals de Xàbia.

LA RECUPERACIÓ DEL VOCABULARIPerò recuperar la navegació de la velallatina planteja un repte paral·lel: re-cuperar el vocabulari mariner d’aques-ta forma ancestral de navegar. Els po-bles riberencs de l’Albufera tenen unaparla rica en relació al món de la nave-gació en el llac que encara està viva,però que no figura en els diccionarisconvencionals. Aquesta tasca de recu-peració la està realitzant amb èxitJoan Josep Rosaleny. De fet, ha publi-cat amb Pilar Rosaleny, en la revistaAnnals de l’Ideco de l’Horta Sud eltreball d’investigació “Aspectes bàsicssobre la navegació a vela llatina del’Albufera de València”. Aquest estudirecull més de 150 vocables sobre lesembarcacions del llac i la navegacióamb vela llatina, a més de fer un repàsde les característiques de les barquestradicionals de l’Albufera.

L’associacio preteniarecuperar la navegacióamb vela llatina i els valors d’equilibrientre l’home i la naturaque la industrialitzacióhavia deteriorat.

Regata de vela llatina a l’Albufera.

Membres de l’Associació de Vela Llatina de Silla.

Núm. 2

0, P

rim

er S

emestre 2

004

Núm. 2

0, P

rim

er s

emestre 2

004

12

L’agrupament escoltaArgila està celebrant el 20é aniversari de la seua fundació

ASSOCIACIONS DE COMARCA

Durant la Ronda Solar (és així comen el món escolta es denomina alcurs escolar) 2003-2004 l’agrupamentescolta Argila, d’Alaquàs, està cele-brant el 20é aniversari de la seua fun-dació. No és fàcil que, en els nostresdies i en la nostra comarca, un col·lec-tiu juvenil i confessional es mantingadurant dues dècades educant xiquets,adolescents i jóvens en la fe, la solida-ritat i el treball pels altres amb la vitali-tat i la força amb què ho ha fet l’Argila.L’Argila nasqué en 1983 a la parrò-quia de la Mare de Déu de l’Olivar. Unany abans, i procedent de Tavernes dela Valldigna, hi havia arribat com a rec-tor mossén Vicent Cardona i fou el seuimpuls personal, que ja acreditava unampli bagatge en l’escoltisme, el queorientà el grup de jóvens del movi-ment Júnior i de catequesi de confir-mació que per aquell temps s’alberga-ven al si de la parròquia a crear unagrupament escolta. D’aquesta mane-ra, i amb la complicitat de personescom ara Paco Guerrero, Vicent Martí,Maria Alòs, Maria Ferrer i el mallorquíRafel Samsó, per aquell temps fraredominic al Vedat, es posaren a funcio-nar dues seccions de l’Argila, la dexiquets de 9 a 12 anys i la d’adoles-cents de 13-16.La ideologia que al llarg d’aquests vintanys ha guiat les activitats de l’Argilaha estat fonamentada en tres opcionsben diàfanes: l’educació, el país i la fe.

És a dir: la progressió personal i lavida en xicotets grups; el compromíshistòric i cultural amb els senyals d’i-dentitat propis i característics del nos-tre territori; i la vivència de la fe il’Evangeli al si de la comunitat parro-quial de la Mare de Déu de l’Olivar.Aquestes opcions l’han portat a impri-mir a totes les seues activitats un mar-cat caràcter cristià i valencianista,particular i universal alhora, en unatrajectòria que no s’ha vist mancadade la participació en dos dels gransaplecs mundials que periòdicamentconvoca l’escoltisme internacional:l’Eurofolk de 1989, que tingué lloc aItàlia, i el Jamboree de 1995, celebrata Holanda. No hi ha dubte que l’expe-riència viscuda pels adolescents ijóvens de l’Argila que participaren enaquestes trobades, on la diversitat i lamulticulturalitat s’hi fan patents d’unamanera extraordinària, fou decisiva pera la posterior comprensió de la ideo-logia escolta i del compromís social.Perquè si alguna cosa cal destacar deles experiències viscudes pels cente-nars de jóvens d’Alaquàs que, al llargdels anys, han passat pels localsparroquials de la Mare de Déu del’Olivar, és l’elevat índex d’implicacióen l’entramat cívic i social que un granpercentatge d’ells ha manifestat pos-teriorment. L’esperit de servici trans-més a través de centenars de jocs,cançons i activitats ha comportat que,

a dia de hui, una gran part d’exmem-bres de l’Argila es troben comprome-sos amb nombrosos projectes locals icomarcals. En el pla cultural podríemcitar l’organització del Certamen anualde poemes a la Mare de Déu de l’Oli-var; la participació en el Grup deDanses i Colla de Dolçainers i Tabale-ters l’Olivar; les col·laboracions ambpublicacions com ara La Fulla de l’Oli-var, Quaderns d’Investigació d’Ala-quàs o la mateixa Papers de l’Horta; iel treball al si de l’IDECO. En el plasocial, l’aportació a la Federaciód’Escoltisme Valencià i el treball enpro dels desfavorits de la societat através d’entitats com Càritas (local idiocesana), SOADI i Mas al Vent. I,finalment, la vocació política quealguns han manifestat, ja que en l’ac-tual consistori municipal d’Alaquàstrobem la presència de tres d’ells: dosscouters (caps) i un membre delComité de Pares i Mares.Si el compromís social i cultural acre-ditat per la gent que, al llarg dels da-rrers vint anys, ha passat per les sec-cions de l’Argila demostra alguna cosaés que han estat educats -modelats-en l’altruisme, el treball en grup i elsvalors evangèlics (que en el cas hanpres cos a Alaquàs, l’Horta Sud i elPaís Valencià), i amb unes conseqüèn-cies concretes, socialment beneficio-ses. Que l’Argila ha contribuït, en lamesura de les seues possibilitats, «adeixar aquest món millor que no l’ha-via trobat», que era la màxima queorientava Banden Powell quan decidífundar, allà per l’any 1907, elMoviment Escolta.Que siga per molts anys!

RAFAEL ROCA

Alguns socis de l’associació Argila d’Alaquàs.

Vint anys d’escoltisme a Alaquàs

Núm. 2

0, P

rim

er s

emestre 2

004

SOCIOCOMUNITARI

SO

CIO

CO

MU

NIT

AR

IN

úm. 2

0, P

rim

er s

emestre 2

004

13

Després de quatre anys d’entre-nament dur, els Jocs Olímpicstornen a inundar l’actualitat esportiva.Enguany es disputaran a Atenes. I totseguit els Jocs Paralímpics que, dossetmanes després, concretament del17 al 28 de setembre, també es dis-puten al mateix lloc. A estos míticsJocs Paralímpics aniran enguany untotal d’11 esportistes d’elit de l’Horta,triats pel Comité Paralímpic Espanyol.Un grup de representats de la nostracomarca que competiran a les modali-tats de botxes, esgrima, ciclisme, na-tació, atletisme i halterofília.En natació destaca Pedro Úbeda, pa-ralític cerebral de Burjassot, amb 31anys. Ja ha aconseguit cinc medallesde plata i quatre de bronze en elscampionats del Món de 1994 i de1998, els campionats d’Europa 1995i 1997. També de Burjassot, DavidLevecq de 20 anys amb amiotròfia enla cama dreta, va guanyar tres ors ennatació en el Campionat Mundial de2003 i una de plata. A més a més,també té tres plates més del IIICampionat del Món d’IPC 2002 i elsXIV Jocs del Mediterrani 2001.En la categoria femenina participarà lanadadora Amaia Zuazua de Xirivellaque, amb 28 anys i afectada de parà-lisi cerebral, ja ha participat en elsJocs Olímpics de Sidney 2000, aixícom en el III Campionat del Món d’IPC2002, el Campionat d’Europa 1999(on va aconseguir una medalla de pla-ta) i en el Campionat Alemany 2003. Ila joventut i inexperiència estarà re-presentada per la joveníssima KimLópez, de tan sols 15 anys, amb ce-guesa parcial, natural de Silla, de laqual segurament es començarà a par-lar a partir d’Atenes.

CICLISME I BÒTXESI no menys jove és el ciclista MauriceEckhard, de Paterna, afectat de parà-lisi cerebral. Als 21 anys ja ha compe-tit en els campionats d’Europa 2001,del Món 2002 i el primer d’Europad’IPC 2003, i ha aconseguit un totalde dos medalles d’or, dos de plata itres de bronze. Així mateix, en la modalitat de botxes(esport similar a la petanca per a pa-ralítics cerebrals) competiran JoséVaquerizo de 26 anys, d’Alfafar, queha aconseguit un plata per equips enla IV Copa del Món 2003; i AmparoBaixauli de Sedaví de 36 anys, que téuna medalla de bronze en el Cam-pionat d’Europa 2001 per parelles.D’altra banda, el llançament de pes idisc, competirà David Casinos de 32anys, de Godella, afectat de ceguesatotal. Té la medalla d’or en totes lescompeticions en què ha participat,com ara els Jocs Paralímpics Sidney

2000, els Campionats d’Europad’IBSA 1999 i 2001, el III Campionatdel Món d’IPC 2002 i el I Campionatd’Europa d’EPC 2003. I en 100 i 200metres llisos, participarà el jove de 23anys Juan Serrano de Torrent, quefins ara sols ha competit en el ICampionat d’Europa d’EPC 2003 iaconseguí un merescut cinqué lloc.La també torrentina Ruth Aguilar, de29 anys i afectada de paraplegia,competirà en halterofília. Els Jocsd’Atenes seran les seues primeres pa-ralimpíades, ja que fins ara només hacompetit en tres campionats i haguanyat el bronze del Campionatd’Europa 2003. I per últim, en esgri-ma estarem representats pel veterà itabé torrentí Juan Antonio Orellana,de 42 anys amb poliomielitis, que apesar de la seua edat ha començat acompetir fa dos anys en les Copes delMón 2002 i 2003.

Onze esportistes discapacitats de l’Horta participaran el proper setembre en els Jocs Paralímpics d’Atenes. CELIA FUENTES PEINADO

Esportistes paralímpicsde l’Horta en Atenes

David Casinos, cec total, campió delmón en llançament de pes.

José Vaquerizo d’Alfafar, subcampiómundial de bòccia.

SOCIOCOMUNITARI

14

Els inicis de l’Escola Comarcalde Picassent

Ens situem al final dels anys 60,tardofranquisme pur i dur.L’escola pública, amb honroses excep-cions a títol personal d’alguns mes-tres, és, en general, una escola autori-tària, gens crítica, sotmesa i submisaal règim totalitari i totalment castella-nitzada per convicció i per llei.Un xicotet grup de pares -potser afi-nant un poc més diria de mares, algu-nes d’elles professionals de l’ensenya-ment i que en eixos anys comencen atindre família- es plantegen el tema del’escola per als seus fills. Pensen en unaltre tipus d’escola que no siga la pri-vada ni la pública d’aleshores i queestiga més d’acord amb les seues con-viccions de tot tipus, incloses les pe-dagògiques. De totes aquestes qües-tions participen els seus marits i sor-geix la idea de crear una escola novaque fóra democràtica, participativa,arrelada al medi, en valencià, compro-mesa amb el país i amb la comarca,

solidària, etc., poc a veure amb l’es-cola pública del moment.Totes aquestes inquietuds es donenen persones provinents del mon cris-tià, concretament del moviment apos-tòlic de la JARC (Joventut Agrícola iRural Catòlica) que ja portava bas-tants anys treballant i que sap fer par-ticipar en idees i compromisos a gentde la comarca, ja que el seu sistemade treball és local i comarcal. Moltagent jove de la comarca es coneix permitjà de la JARC. També de totes lesesmentades inquietuds, fan participaraltres persones no vinculades a laJARC.Tot açò que, de moment, són sola-ment idees cal posar-ho en solfa i ésquan entra, al galop, un grup coope-ratiu que s’ha format fa un temps ique és on treballen bastants dels pa-res de qui parlem. Es tracta d’una co-operativa de vivendes que promou ha-bitatges en règim cooperatiu. El grup

es diu COINSER, i d’eixe grup sorgi-ran, a més de l’Escola Comarcal,Consum, Caixa Popular, La Florida i unllarg etcètera d’iniciatives cooperati-ves. I és que les coses no cauen delcel. COINSER entén i comparteix laidea i dedica grans esforços tècnic i dedirecció humana per a la consecucióde l’obra que es pretén, renunciant enbastants casos als guanys econòmicsque li corresponen i fins i tot fent-secàrrec de costos addicionals. Crec quees pot afirmar que sense COINSERhauria estat molt difícil la constitucióde l’escola.Com he dit, el nucli inicial té conei-xences de pares i mares de la comar-ca que poden estar interessats i co-mencen els contactes. Hi participen atots els nivells: cristians i no cristians,sindicalistes i polítics clandestins, xi-cotets empresaris i treballadors, pro-fessionals i funcionaris; en definitiva,un extens ventall de la societat del

La Nostra EscolaComarcal de Picassent,una de els escolespioneres enl’ensenyament en valencià, ha rebutenguany el Premi QuicoMoret de la Concòrdiaque concedeix l’Idecode l’Horta Sud per laseua trajectòria de 30 anys en la normalització de la nostra llengua.

L’Escola Comarcal mai no ha faltat a les Trobades organitzades per la FEV. Ricard Martínez.

JAUME SOBREVELA

Núm. 2

0, P

rim

er s

emestre 2

004

SOCIOCOMUNITARI

SO

CIO

CO

MU

NIT

AR

IN

úm. 2

0, P

rim

er S

emestre 2

004

15

moment. Queda clar des del principique l’escola ha de ser comarcal i or-ganitzada en forma de cooperativa. Escompren uns terrenys que s’intentaque estiguen situats a la zona centralde la comarca, a la partida del Realonde Picassent, molt prop de Torrent, ala subzona anomenada les Canyades,un punt alt des d’on es veu una bonapart de la comarca.Com a bases ideològiques es formu-len: una escola comarcal, cooperativa,en valencià, popular, arrelada al medi,democràtica i participativa i solidària.Alguna d’aquestes bases era il·legal idifícilment es podia amagar a les ins-peccions.Com a necessitats educatives ineludi-bles, des del principi s’inclou la parti-cipació d’un psicòleg i un mestre demúsica, es rebaixa la ràtio d’alumnesper classe a un màxim de 33 (oficial-ment era de 40/45). Això ens donariaproblemes de cara a les subvencions.

COMISSIONS DE TREBALLS’estructura la participació de tots elssocis en comissions de treball. Les méssignificatives, juntament amb la JuntaRectora de la cooperativa, foren la co-missió d’obres, la pedagògica, l’orga-nitzativa, la de personal, la de jardine-ria, el comité de recursos i la comissióde poble, a la qual assistien els veïnsde cada poble i els representants deles distintes comissions que haviend’informar als socis dels treballs i deles gestions de cada comissió.El mes de setembre de 1973 comen-ça l’activitat escolar a Villa Carmen de

Catarroja La Nostra Escola Comarcal.Al segon trimestre del curs, amb obresencara, es fa el trasllat a Picassent. Lacomissió d’obres ha de treballar devalent perquè allò vaja de pressa i lade jardineria per tal d’adequar un pocel terreny on solament hi ha garrofe-res i algun ametler. Els diumenges sónbons dies per a pujar a l’escola a plan-tar arbres, regar, etc.Prompte apareixen problemes econó-mics i les primeres baixes per aques-tes causes. Es crea el Fons de Com-pensació, una espècie de declaracióde renda voluntària a partir de la qualqui més ingressos té paga el rebutmés alt i supleix el qui menys ingres-sa. Comença també la lluita per lessubvencions oficials. Per tal d’aconse-guir-ne s’organitza una manifestacióque transcorre per la ciutat de Valèn-cia fins a la seu de la Delegació delMinisteri d’Educació. Amb la quasitotalitat de pares, mestres i treballa-dors de l’escola, participen també elsalumnes i amics de pares i d’alumnes,tots acompanyats de tabalets i dolçai-nes. És, crec, una de les primeres ma-nifestacions reivindicatives i al mateixtemps festives que es fa a València. Enla visita al delegat del ministeri mani-festem la nostra voluntat de negociarper tal d’arribar a convertir-nos enescola pública. Després d’algun viatgea Madrid, utilitzant amistats, aconse-guim entrar en la roda de les subven-cions encara que amb un percentatgebaix, el 10% del cost que estima elministeri, i en anys posteriors anarenapujant-nos-les encara que molt a poca poc.

CONVENI AMB LA DIPUTACIÓAmb tot aquest tràfec arriba la demo-cràcia, que ens porta immensos bene-ficis d’altres tipus però ens fa perdrepersones molt valuoses que s’hanpassat a la política. Juntament ambles escoles La Gavina i La Masia, acon-seguim i firmem un conveni pel valen-cià amb la Diputació de València,aconseguit per l’interés del presidentde la Diputació i amb la intervenció del’ICE i una altra persona vinculada i in-

teressadísima en la nostra llengua.Parle de l’inoblidable Manuel SanchisGuarner. Aquest conveni ens suposaun respir econòmic. A pesar de totsels esforços, la base popular de l’es-cola és difícil pel cost que suposa.Durant uns quants anys no tenim telè-fon, totes les comunicacions han deser via autobús o pujant a l’escola.Totes les setmanes s’edita El Full delDivendres, en el qual s’anuncien fetsacadèmics o notícies de l’escola i ac-tes culturals o recreatius dels distintspobles de la comarca, o fins i tot re-ceptes de cuina. Tot aquell que vol diralguna cosa té el full al seu abast.La voluntat de permanència és clara, icom a símbol d’això plantàrem a l’es-cola els tres arbres representatius delnostre país, que podeu trobar a l’en-trada de l’escola. Em referisc al roure,la carrasca i la surera. Des del principihi hagué intents de fer una cooperati-va mixta de pares i treballadors.Durant bastants anys no fou possi-ble… Crec que podreu entendre moltbé per què els primers socis posavenl’èmfasi a anomenar-nos La NostraEscola Comarcal.

Actuació dels Porrots de Silla a l’escola.

Coral de la Comarcal Ricard Martínez.

Com a basesideològiques esformulen: una escolacomarcal, cooperativa,en valencià, popular,arrelada al medi,democràtica iparticipativa i solidària.

SOCIOCOMUNITARI

16

Educar i ensenyar són dos concep-tes de múltiples accepcions. Peraixò hi ha escoles de l’Opus o escoleselitistes per al foment de la competi-tivitat, o escoles que com la nostra –id’altres afortunadament– pretenen a-companyar el nostre alumnat i llurs fa-mílies durant els anys d’escolaritzaciócompartint l’aprenentatge de conei-xements i valors vitals per a la felicitati la convivència. En la Comarcal volemestar al costat de l’alumnat per tal queel seu creixement com a persones si-ga un creixement harmoniós: física-ment, intel·lectualment i emocional-ment. Dit amb una càrrega ideològicaevident, hem volgut i volem ajudar-losa créixer en la llibertat, en la coopera-ció i la solidaritat. Que cada xiquet ixiqueta de la Comarcal arribe a ungrau òptim de competència intel·lec-tual i humana per a exercir en la vidade persones lliures, crítiques, tole-rants, compromeses amb la societat,

solidàries, cooperants i progressistes.I que ho facen estimant la terra, la cul-tura i la llengua; estimant les personesque compartim el sentiment de sentir-nos valencians i valencianes. Ajudant-los a descobrir, valorar i estimar igual-ment els altres, els qui no són comnosaltres. Mostrant-los horitzons uni-versals: la pau, la preservació del me-di ambient, el mestissatge cultural,l’europeisme, els drets humans o lacooperació internacional.El caràcter comarcal de la nostra es-cola ha fet que al llarg de 30 anys mi-lers de persones hagen anat cons-truint un seguit de llaços i xarxes deconeixences i d’estima. Els xiquets ixiquetes de la Comarcal i llurs famílieshan aconseguit un coneixement del’Horta que té com a conseqüència unsentiment de pertinença, una voluntatde compartir, una estima envers elsnostres pobles i la nostra gent que ésla base per als projectes comarcals de

llarga volada. Aquells xiquets i xique-tes que a Villa Carmen de Catarrojacomençaren l’aventura de la Comarcali els qui al llarg de 30 anys han passatper l’escola, hui són persones plena-ment integrades en la vida social, eco-nòmica i política de la comarca.

UN ESPAI D’AMISTATLa Comarcal ha estat per a ells i elles,i per als qui en el futur compartiranamb nosaltres, els millors anys d’a-prenentatge de la seua vida, un espaiper a l’amistat, un ambient de desco-briments i d’experiències. Una oportu-nitat d’aprendre la cultura generada alllarg de la història, una motivació pera l’esforç que representa sempre ad-quirir un magnífic grau de competèn-cia per a continuar estudis, per al tre-ball i per a la vida. Estic plenamentconvençut que ser de la Comarcal, ha-ver estat alumne o alumna, socis de lacooperativa, és un motiu d’orgull i desatisfacció per a tots ells i elles. I laseua satisfacció és la nostra alegria.Perquè és per ells i elles que pares imares, treballadors i treballadores del’escola, renovem cada dia el nostrecompromís amb un projecte educatiuque ja ha fet trenta anys a la nostracomarca. Trenta anys enviant promo-cions cap a la vida, cap a altres estu-dis, amb un segell propi: els xiquets ixiquetes de la Comarcal ens vénenben preparats i preparades –ens diuenels responsables dels instituts–, peròsobretot diuen que són xiquets i xi-quetes amb iniciativa, crítics, solidaris,valencianistes... i ens cau la bava.Estem ben orgullosos del reconeixe-ment que altres han fet de la nostratasca. La Comarcal ha anat celebrant

Durant trenta anys, a laNostra Escola Comarcalhem compartitaprenentatges i hempretés fer-ho amb unestil propi. Creiem queno és poca cosaconsolidar un projecteeducatiu al llarg detants anys. Peròl’autèntic valor del’escola, la força i laraó de ser de laComarcal, és la del seuprojecte educatiu.

Festa de carnestoltes.

ALBERT TABERNER

La Nostra Escola Comarcal:30 anys compartint aprenentatges

Núm. 2

0, P

rim

er s

emestre 2

004

SOCIOCOMUNITARI

SO

CIO

CO

MU

NIT

AR

IN

úm. 2

0, P

rim

er s

emestre 2

004

17

aniversaris i rebent distincions: elBaldiri Reixach al projecte educatiu envalencià; el premi a la gestió innova-dora de Caixa Popular; el de la Confe-deració de Cooperatives de la CV, i arael de l’IDECO, el premi que du el nomdel meu amic de la infància QuicoMoret. Al reconeixement generós detantes institucions, volem unir la nos-tra gratitud per les distincions atorga-des.I ara què hi farem? Doncs proposar-vos celebrar-ne almenys altres trenta.O millor, anar compartint celebracionsamb tots vosaltres, les vostres i lesnostres: les de la democràcia, les delsajuntaments democràtics, les de l’au-togovern, les de la Mancomunitat, lesde l’IDECO, les de les escoles en va-lencià... Allí, en la vida dels pobles del’Horta, ens trobareu als comarcalers icomarcaleres.

ANAR MÉS LLUNYA la passió, a la generositat, al saberfer, al carisma dels fundadors i funda-dores i dels treballadors i treballado-res que iniciaren i continuaren aques-ta aventura volem ara, trenta anysdesprés, amb l’enyorança d’Itacaamerant-nos el cor i la memòria, dir-los que volem anar més lluny. LaComarcal ha anat compartint aprenen-tatges pedagògics participant en elsmoviments de renovació pedagògica,en les escoles d’estiu, en els cursos de

perfeccionament de la Conselleriad’Educació, en el CEFIRE de Torrent,en els cursos de Rosa Sensat, en elscursos de l’ICE, en les trobades d’es-coles en valencià. Hem aprés moltescoses de les experiències d’altres ihem oferit sense reserva les nostres:el llibre de Daniel, un xiquet del’Horta, Borumballa o Pessic han estatels primers llibres i materials en valen-cià per a l’aprenentatge de la lectura iescriptura i per al coneixement delmedi de què hem pogut disposar lesescoles en valencià. Libres fets ambmolt d’amor per la llengua, per mes-tres i pares i mares de la Comarcal.Volem continuar aquella tasca tan en-grescadora. Ara, la cooperativa de laNEC s’ha dotat d’una estructura ge-rencial per a conjugar harmoniosa-ment carisma i eficiència. Els socisusuaris i els socis de treball, compar-tint la direcció de l’escola per mitjà deles assembles de socis, del ConsellRector, de l’Equip de Direcció, delConsell Escolar i de la Gerència iAdministració estem compromesos enun procés de millora permanent de lanostra escola que assegure cada dia elmillor servei als usuaris i la satisfacciói cooperació de tots els treballadors itreballadores.

L’aplicació de les noves tecnologiesa l’ensenyament amb la creació del’aula d’informàtica i la d’audiovisuals.

La participació en els programes

europeus Comenius i Palestra d’inter-canvi d’alumnes i experiències enl’àmbit d’Europa.

La participació en el Portfolio Euro-peu de les Llengües, coordinat pelCEFIRE de Torrent.

La participació en els programeseducatius bilingües en infantil i pri-mària.

L’escola de pares i mares.El Projecte DITCA per a la detecció

primerenca i intervenció en els tras-torns de la conducta alimentària.

L’estudi d’implantació d’un sistemade gestió ambiental de l’escola.

La implantació del model de quali-tat EFQM.Són els reptes del nostre futur imme-diat. Ah!, i contribuir a celebrar joio-sament que una escola laica com lanostra, respectuosa amb totes les cre-ences, no es veja en la tessitura d’en-senyar cap dogma confessional.Als pares i mares que iniciaren l’aven-

tura de la Comarcal, a les persones deCoinser, socis o no de la Nostra Escola,que generosament s’empenyoraren entreball i recursos per tal que açò anaraendavant. Als mestres i treballadors itreballadores que han dedicat una partde la seua vida professional a l’escola.Als presidents i membres dels consellsrectors que ens acompanyen. Als mi-lers d’alumnes. Als qui sempre heu tro-bat temps per a la participació i dedi-cació desinteressada a l’escola. A

Orquestra juvenil de la Comarcal Ricard Martínez.

El caràcter comarcal de la nostra escola hafet que al llarg de 30anys milers de personeshagen anat construintun seguit de llaços i xarxes de coneixencesi d’estima.

DE CASA

dors. Així, podem situar la primeragran fita bèl·lica al voltant de l'any 75aC, durant les lluites constants entreels generals romans Pompeu i Sertori,que acabaren amb el triomf del pri-mer, després d'una batalla definitivaque tingué com a escenari el lloc ocu-pat entre el riu Túria i la capital, se-gons conten els historiadors entre elPla de Quart i la localitat de Mislata.La segona de les grans batalles quemarquen els eixos centrals històrics dela vila de Mislata la trobem a finals delsegle XI, en una societat feudal i ambun protagonista d'excepció, RodrigoDíaz de Vivar, el més famós de tots els

pervivència de la ciutat de València i,per tant, sabent les dates històriquesdel naixement de la gran ciutat, sa-bem la data aproximada de la creaciód'esta vila (any 210 aC).València fou erigida com una ciutatcastell, a la vora del riu Túria, per aaprofitar l'illa que formava el gran me-andre on estava enclavada com una lí-nia de possible defensa del territori entemps dels romans. Mislata, en canvi,fou creada per una absoluta necessi-tat de la gran ciutat, la guardiana de lacanalització de l'aigua del riu per a l'a-bastiment de la capital.Després, les terres del voltant forendessecades per al cultiu i Mislata vaser el primer municipi de la primera"cinturació", continuada per moltes al-tres en el gran pla a l'oest de la ciutatde València. Possiblement, l'espinadorsal del reg de les cinturacions va-lencianes seria la primitiva séquia deFavara (encara existent), que travessatot l'espai lliure des de Mislata fins al'Albufera.La història més antiga de la ciutat deMislata està marcada, com la pròpiaHistòria en majúscules, per les succes-sives guerres i lluites de poder queprotagonitzaren tots els seus pobla-

A pesar de gaudir d'una independència i autosuficiència plena,la proximitat a la granciutat és un dels seusprincipals elementscaracteritzadors, comtambé ho és la seuadensitat de població.

Mislata és, amb més de 42.000habitants, una de les ciutatsmés poblades de la província deValència. Ubicada al marge del riu Tú-ria, la ciutat limita al nord i est amb elcap i casal, a l'oest amb Quart dePoblet i al sud amb el municipi deXirivella.A pesar de gaudir d'una independèn-cia i autosuficiència plena, la proximi-tat a la gran ciutat és un dels seusprincipals elements caracteritzadors,com també ho és la seua densitat depoblació, ja que els habitants con-viuen en un terme municipal reduïtque a penes supera els dos quilòme-tres quadrats.En els últims anys, igual que en moltsaltres municipis del cinturó de Valè-ncia, Mislata ha experimentat un perí-ode constant de canvis i transforma-cions fins al punt de convertir-se enuna gran ciutat, que s'assembla poc aaquella vila de l'horta valenciana quefou en un passat no massa llunyà.

RECORREGUT HISTÒRICEl naixement de Mislata està íntima-ment lligat a la fundació de la capital.Es podria dir que la creació de la vilade Mislata és una conseqüència de la

Mislata, gresol de cultures

18

JESÚS LÓPEZ I IVÁN ESTEVE

Plaça del Princep d’Astúries.

Campanar de l’església parroquialde Mislata.

Núm. 2

0, P

rim

er s

emestre 2

004

DE CASA

DE

CA

SA

Núm. 2

0, P

rim

er s

emestre 2

004

mercenaris de guerra del seu temps.El Cid, llavors al servici d'Alfons VI deCastella, s'apoderà de la ciutat deValència després d'una sagnant bata-lla contra les tropes de l'exèrcit àrabcomandades pels almoràvits.De fet, el dia de l'aparició de la llunasawwual (14/10/1094) els musulmansestaven congregats en oració per lafesta de la ruptura del desdejuni aManzil Ata (Mislata), al costat de laSaquiyat Hawara (Séquia de Favara).La batalla començà amb un enfronta-ment cruel entre els dos exèrcits. Enun moment, el Cid demanà la retiradai els àrabs cregueren en la seua victò-ria, perquè eren molt superiors ennombre d'hòmens. No obstant això, elCid estava preparat i rodejà l'exèrcitmusulmà, que atacà pel buit que dei-xaven les tropes cristianes.L'estratègia donà un magnífic resultati la victòria, gràcies a l'astuta manio-bra utilitzada pel Cid en terrenys deMislata, assegurà la pau a València i elseu terme durant alguns anys.Durant la conquesta cristiana, Mislataera una alqueria on Jaume I, fidel a laseua idea de llibertat –que consistiaen l'accés a la propietat de la terra–repartí cases i terrenys. La concessiódel poblat en conjunt fou atorgada aSancho López d'Albero en 1239, se-gons consta en el Llibre del reparti-ment, encara que posteriorment tam-

bé poblaren la vila altres cavallers comRamon Seguí i En Pertusa, que rebe-ren importants donacions per la seuaclasse social, així com dos frares delMonestir de Poblet, ubicat al pobleveí. I així arribem a l'any 1348, data de latercera gran fita en què el nom deMislata passà a engrossir les pàginesde la Història, en un enfrontament co-negut com la Batalla de Mislata.Llavors, les forces de Pere el Ceri-moniós s'enfrontaren a les forces de laUnió Aragonesa primer i la UnióValenciana posteriorment dins d'unmoviment senyorial en defensa delsseus privilegis de classe.El 9 de desembre de 1348, el Pla deMislata fou l'escenari de la terrible ba-talla, en què les tropes reials vencerenels unionistes després d'haver patitnombroses baixes. Una vegada ven-çuts els enemics, el rei aplicà als der-rotats tot el pes de la justícia i castigàels unionistes amb cruels castics, comobligar-los a beure el bronze fos ambel qual s’havia fabricat la campanaque convocava les reunions dels re-bels.Posteriorment, l'alqueria de Mislatafou un lloc de convivència, quasi sem-pre tensa però fructífera, entre elsmoriscos i els cristians vells, en unallarga etapa marcada per les successi-ves baronies de Mislata. El primer ba-ró de Mislata fou Pere II de Boïls, quetambé ho fou de Manises, Albalat iBenilloba, i qui seguiren moltes altresfamílies nobles fins que en 1497,Francesc d’Aguiló vengué Mislata alcomte d'Aranda, sens dubte el barópolíticament més important deMislata.Pedro Pablo Abarca de Bolea fou eldesé comte d'Aranda i baró de Mislatai la Moreria, nom que encara hui con-serva el centre històric de la ciutat.Gran estadista de l'Estat espanyol, vaser nomenat capità general deValència en 1763, ocupà la presidèn-cia de Castella en 1766 i dirigí la polí-tica de l'Estat impulsant importantsreformes il·lustrades, i es caracteritzàper la seua animadversió a la Gran

Durant la conquestacristiana, Mislata erauna alqueria on Jaume I, fidel a la seua idea de llibertat–que consistia enl'accés a la propietatde la terra– repartícases i terrenys.

19

Antiga estació del ferrocarril.

Carrer Major.

El limoner de Mislata.

DE CASA

20

Bretanya i per ser l'artífex de l'expul-sió dels jesuïtes d'Espanya.En l'àmbit local, el comte d'Arandapassà a la història per ser el creadorde la Carta de poblament en 1611, undocument que informa sobre la con-cessió feta pel comte amb la finalitatde realitzar una nova repoblació de lavila. L'expulsió dels moriscos dos anysabans deixà les zones rurals pràctica-ment despoblades i els senyors, pro-pietaris de la quasi totalitat de la terrade Mislata, portaren llauradors dellocs menys castigats, igual com en l'è-poca de Jaume I, però en condicionsmolt més degradants, com es detallaen aquest document.Per a concloure el repàs històric als

fets més destacats succeïts a Mislata,és necessari referir dos últimes bata-lles que tenien com a objectiu la pre-sa de la gran ciutat i que la menuda vi-la de Mislata. Per la seua situaciógeogràfica, fou el bastió sobre el qualles forces enemigues obtingueren l'è-xit en la captura de la capital del reg-ne. La primera d'elles, enmig de laGuerra de la Independència, la prota-gonitzà el general francés Suchet, queestablí el quarter de l'artilleria dins lavila, entre Soternes i Campanar. I la segona i última d'aquestes gransbatalles ocorregué ja en temps mo-derns, quan el general MartínezCampos bombardejà València per asufocar la insurrecció cantonalista que

s'inicià a Cartagena. Una vegada més,l'emplaçament lleugerament elevat dela ciutat de Mislata serví perquè foraelegida com a punt estratègic militar.

AGRICULTURA I INDÚSTRIAD'altra banda, en la Mislata de l'èpocamoderna, una vegada superades totesles lluites entre els distints pobladors,els habitants s'assentaren i progressa-ren en el seu mode de vida, que du-rant segles i segles no fou un altre quel'agricultura. Les primeres documenta-cions històriques fan veure que al vol-tant del segle XIII i següents la vinyaera el principal cultiu de la terra altadel terme, i els cronistes més anticsdiuen que el vi de Mislata tenia unaqualitat excel·lent, molt apreciada pelmercat.No obstant això, els principals cultiusde les terres de Mislata, almenys du-rant els dos últims segles d'història,eren els habituals d'una vila de l'hortavalenciana. El blat era, sens dubte, elproducte per excel·lència i el que ocu-pava un nombre més gran d'hectàreescultivades, a més de constituir la prin-cipal font de manteniment dels veïnsmislaters. A més del blat, però en me-nor mesura, també era fàcil trobar aMislata camps de creïlles, cebes i tottipus de verdures (pimentons, cogom-bres, tomaques...), que deixaren pasmés tard –ja en el segle XX– als horts

Pou del Quint.

Antic ajuntament, hui Casa de Cultura. Actual ajuntament.

Igual que en moltsaltres municipis del'àrea metropolitana deValència, el pas deltemps anà llevantterreny a les gransplanures d'horta il'agricultura deixà deconstituir la principalactivitat dels veïns dela vila en favor de laindústria.

DE CASA

DE

CA

SA

de taronja. Fins i tot hui, en els últimsvestigis de terra llaurada que encarahi ha al terme municipal de Mislata, alvoltant de l'emblemàtic Pou del Quint,s’hi veuen algunes plantacions desti-nades al cultiu de verdures.Igual que en molts altres municipis del'àrea metropolitana de València, elpas del temps anà llevant terreny a lesgrans planures d'horta i l'agriculturadeixà de constituir la principal activitatdels veïns de la vila en favor de la in-dústria. La fabricació de pell fou, sensdubte, la primera de les activitats ar-tesanals que aconseguí restar efectiusa l'agricultura. Com era molt habitualen l'època, el gremi de fabricants depell es concentrava en un mateix ca-rrer, el de Felipe Bellver, ple de tallersde manufactura. Després de les pells arribà la fabrica-ció, també de forma artesanal, de to-ta classe de mobles fins al punt deconvertir-se en un dels grans sectorsde producció a principis del segle pas-sat. I després d'aquestes concentra-cions gremials que ocuparen desenesd'artesans de Mislata arribà el procésindustrial, del qual destacarem la ins-tal·lació de tres fàbriques emblemà-tiques: l'empresa de fabricació deventalls de José Pinar; la de Natra,dedicada a la fabricació de xocolate iderivats, ubicada en ple cor de Mis-lata, a l'actual plaça del Músic RamonIbars, i la fàbrica de paper de fumarPayá que col·locà un bon nombre demislaters que ja no podien subsistiramb els escassos beneficis que deixa-va l'agricultura. Hui, a excepció de Payá, les grans in-dústries també han desaparegut delnucli urbà de Mislata i el sector servi-cis és l’hegemònic. Una potent xarxade servicis sostinguda per un teixit demés de 1.200 comerços i xicotetes em-preses constitueixen en l'actualitat elprincipal sector econòmic de la ciutat.

PRESENT I FUTURHui en dia, Mislata és el resultat de laimportant transformació, sobretot ur-banística, que ha viscut en els últimsanys. El pas del segle XX ha esborrat

de la memòria de molts habitants a-quella imatge de poble de l'horta va-lenciana que tenia en l'agricultura laseua vida. Els camins, camps, alque-ries i molins deixaren pas a les fàbri-ques i construccions industrials, quetambé han acabat sucumbint davantl'avanç voraç del creixement urbanísticresidencial.Mislata supera ja els 40.000 habi-tants i ara lluita per desfer-se de l'eti-queta de "ciutat dormitori" imposadaper la proximitat a la gran capital, dela qual tracta d'aprofitar els innumera-bles beneficis i de minimitzar els des-avantatges de la proximitat. I un d’a-quests grans beneficis són lesexcel·lents comunicacions amb quècompta la ciutat, on la connexió ambValència gràcies al Metro ha servit pera guanyar en vitalitat i fer més còmo-da la vida dels seus ciutadans. Cadadia, centenars de veïns arriben en unsminuts al cor de la gran ciutat i tenena l'abast tot un univers de servicis. No obstant això, la dependència deMislata respecte del cap i casal, tot iser real, no és excessivament marca-da, ja que la ciutat ha aprofitat tambéaquests últims anys de creixement itransformació per a crear unes moder-nes infraestructures i una potent xarxade servicis, principalment comercials,adaptades a les seues necessitats. Lesàmplies i noves zones verdes creades

han servit per a oxigenar en part laciutat i les noves infraestructures es-portives, educatives i urbanístiques,unides a una incessant activitat ludico-cultural per a totes les edats, són lesapostes de Mislata per a adaptar-seals nous temps. Finalment, no podem tancar aquestarticle sobre la ciutat sense ressaltarel que sens dubte és un dels seusgrans tresors, el de la seua ciutadania.Mislata s'ha convertit en un autènticcresol de cultures on conviuen milersde ciutadans arribats des de tots elspunts d'Espanya i de fora de les nos-tres fronteres. Precisament aquestaconvivència multicultural és el punt departida d'un estrany sentiment de po-ble que, si bé atén a persones de moltdiverses arrels, es reflecteix en un altnivell de participació en la vida socialdel municipi. Les moltes festes que secelebren en la ciutat al llarg de totl'any –la màxima expressió de la qualsón les festes valencianes per excel-lència, les Falles– així com el sorpre-nentment nombrós moviment associa-tiu inviten a pensar que la ciutat, apesar de guardar només unes poquescoincidències amb allò que fou en unpassat no molt llunyà, creu encara enla virtut del progrés compromés i en laconvicció que és necessari evolucionarsense deixar de mirar arrere i senseperdre les senyes d'identitat.

21

Núm. 2

0, P

rim

er s

emestre 2

004

Antiga Creu Coberta de Mislata. Actual Creu Coberta de Mislata.

ACTUALITAT COMARCAL

camp i l’horta acabe finalment degra-dada i abandonada. El procés final ja elconeixem: l’ajuntament acaba modifi-cant el Pla General d’OrdenacióUrbana (PGOU) per a transformar zo-nes agrícoles deteriorades en nous es-pais d’habitatges i d’indústries. És elpeix que es mossega la cua. Si a això unim altres factors com el fetque la Generalitat no ha creat una fi-gura jurídica de protecció de l’horta, ola construcció continuada de corre-dors de transport d’alta capacitat (au-tovies i vies fèrries), o l’envellimentprogressiu dels llauradors (el 40%dels agricultors superen els 64 anysd’edat) i la baixa rendibilitat econòmi-ca d’un camp minifundista, tenim elterreny adobat per a acabar amb undels espais agraris més singulars delmón. Manca també un pla comarcald’ordenació del territori que delimite iprotegisca clarament l’espai agrari,tant per a la construcció de noves zo-nes residencials com de vies de trans-ports. De fet, les grans infraestructu-res de comunicació estan cada vegadamés esquarterant el territori i creantbarreres. Entre 2001-05 l’Estat i laGeneralitat han planificat la construc-ció 23 noves autovies i línies de ferro-carril, entre d’altres el polèmic AVE.En poc més de quaranta anys estem a

L’horta agrícola de la comarca del’Horta està cada vegada mésamenaçada. En quaranta anys, la su-perfície de l’anomenat en altres temps“jardí d’Espanya” ha retrocedit de ma-nera alarmant. El Consell Valencià deCultura advertia en un dictamen de 8de maig de 2000 que si es continua elplanejament urbanístic vigent en els45 municipis de la comarca, l’hortahaurà desaparegut en menys de cin-quanta anys. El mateix advertimenthan fet diversos especialistes de lesdues universitats públiques de Valèn-cia. Un futur poc prometedor per a undels sis espais d’horta viva existentsencara a la Unió Europea.Les causes del setge a l’horta són múl-tiples. La principal, la pressió urbanís-tica que exerceixen la gran majoriadels municipis de l’àrea metropolita-na. Hi ha una tendència excessiva delsajuntaments a requalificar sòl rústiccom a sòl urbanitzable (industrial o re-sidencial). Una pràctica que de vega-des no respon al creixement real de lapoblació i la indústria. Eixa possibilitat de modificar els plansurbanístics per a convertir zona agríco-la en urbanitzable ha estat aprofitadapels especuladors, els quals no dub-ten d’anar comprant horta protegidaals llauradors per a que no cultiven el

L’horta, un patrimonien perill d’extinció

22

Entre 1956 i 1999 s’hareduït a la meitat lasuperfície d’hortaagrària de l’Horta. La pressióurbanitzadora delsmunicipis i la negativade la Generalitat a crear una figura de protecció, estanposant en perill lapreservació de l’horta,un paisatge que solstrobem en altres cincllocs d’Europa. Els movimentsciutadans que des des1980 han estatreivindicant laconservació de l’hortahan fracassat davantun front urbanitzadordepredador que confonel progrés amb el ciment. Això fanecessari un pactesocial i polític per a la preservació del’horta si volem impedirla seua desaparició.

FRANCESC MARTÍNEZ

Antiga cebera decorant una rotonda.

ACTUALITAT COMARCAL

AC

TU

AL

ITA

T C

OM

AR

CA

L

punt d’eliminar una horta que hananat fent els llauradors valencians enmés de 1.500 anys. Les xifres sobre laregressió de l’horta (com les queaportem en les gràfiques adjuntes) nosón massa esperançadores sobre elfutur d’aquest paisatge.

PACTE SOCIAL PER L’HORTADavant de tot açò, cal un pacte sociali polític per a protegir l’horta. Tanma-teix, la classe política i econòmica (lle-vat d’escasses excepcions) no apostenpel proteccionisme de l’horta, fins alpunt de què han fet fracassar totes lesiniciatives de la societat civil per a fre-nar el setge d’aquest espai agrari.Diversos moviments ciutadans i ecolo-gistes sorgits a partir de 1980, comara l’Associació d’Amics de l’Horta, laCoordinadora per la Defensa del’Horta i la Coordinadora Per l’Horta,entre d’altres, no han pogut frenar ladepredació de l’horta. L’últim d’a-quests moviments són les més de 500associacions ciutadanes de l’Hortaque lluiten contra el traçat de l’AVE enla comarca, entre les quals es troba laFundació de l’Horta Sud. Però malgrat que milers de ciutadanshan manifestat repetides vegades laseua oposició ferma a la desaparicióde l’horta, els poders públics no sen’han fet ressò. El cas més paradig-màtic d’aquest front urbanitzador haestat el rebuig per part de la Genera-litat de la Iniciativa Legislativa Popular(ILP) per a la Protecció de l’Horta.Aquest moviment, promogut per laCoordinadora Per l’Horta, va recollir117.842 signatures, un nombre mésque suficient per a dur la ILP a lesCorts Valencianes i aprovar una llei deprotecció. Però al novembre de 2001el Partit Popular va impedir el debat ales Corts d’aquesta ILP. Aquesta ini-ciativa legislativa pretenia un pactesocial per l’horta i, entre d’altres co-ses, proposava mesures per a la re-conversió de l’agricultura per a fer-larendible econòmicament, així com l’a-provació d’un pla d’ordenació del te-rritori que creara una figura de parat-ge protegit de l’horta.

Els objectius de la ILP no són una ente-lèquia, s’inspiren en algunes de les fór-mules de gestió que funcionen hui alParc Agrari del Baix Llobregat, situat alsud de Barcelona. Aquest parc integrades de 1998 unes 2.700 hectàrees pro-tegides d’horta de 14 municipis. El BaixLlobregat és una comarca metropolita-na amb més de 750.000 habitants, unade les zones més industrialitzades deCatalunya i amb més pressió urbanísti-ca. Però la diferència amb l’horta delBaix Llobregat i la de València és que laprimera està protegida, és a dir, no s’hipot urbanitzar en ella, sols cultivar. Aixòs’ha aconseguit declarant la zona parcagrari protegit per llei de la Generalitatcatalana, tot creant un consorci de ges-tió format per institucions i associa-cions de llauradors i consumidors, quehan aconseguit conservar l’horta i alho-ra fer-la rendible per als agricultors.

23

Núm. 2

0, P

rim

er s

emestre 2

004

USOS DEL SÒL EN LA COMARCA DE L’HORTA (L’Horta Nord, València i L’Horta Sud)

ANY 1956 (Font: estudi del Geògraf Francesc Tortosa)

Superfície urbanitzada: 14%Superfície cultivada: 80%, de la qual el 33% del sòl (20.885 ha.) era horta.Superfície forestal i Alfufera: 6%

ANY 1999 (Font: informe del Sector Agrario Valenciano de 1999)

Superfície urbanitzada: 33,43% (21.000 ha)Superfície cultivada: 58,06% (36.465 ha)Secà: 7% (2.555 ha)Regadiu: 93% (33.910 ha): 10.228 ha cultiu horta, 21.608 cítrics, 4.629 guaretParc natural de l’Albufera: 4,51%Sòl forestal: 3,25%

HORTA CULTIVADA AL TERME MUNICIPAL DE VALÈNCIA (Consell Agrari Municipal de València 2003)

Any 1990: 4.500 ha.Any 2003: 2.015 ha (ha disminuït un 60%)

Alqueria Moret

Si és possible crear una horta protegi-da al Baix Llobregat,