mireia musica
TRANSCRIPT
![Page 1: Mireia Musica](https://reader033.vdocuments.site/reader033/viewer/2022042512/55a38f241a28ab74028b45ec/html5/thumbnails/1.jpg)
Edat Mitjana
475 a s.XIV-XV
MIREIA FREIXES 4tD
![Page 2: Mireia Musica](https://reader033.vdocuments.site/reader033/viewer/2022042512/55a38f241a28ab74028b45ec/html5/thumbnails/2.jpg)
Característiques generals
Hi havia dos poders universals: Religios i civil.
El sistema feudal i les Croades el desenvolupament de la música profana (no religiosa).
El poble era pobre i sense cap possibilitat d'accedir a la cultura, dedicat a la pagesia i a servir els seus senyors .
![Page 3: Mireia Musica](https://reader033.vdocuments.site/reader033/viewer/2022042512/55a38f241a28ab74028b45ec/html5/thumbnails/3.jpg)
Finalitats de la Música.
Difondre la paraula de Deu.
Música profana : distreu i diverteix.
Segons Guillaume de Machaut: la música es “una ciència que incita a riure, cantar i ballar”.
![Page 4: Mireia Musica](https://reader033.vdocuments.site/reader033/viewer/2022042512/55a38f241a28ab74028b45ec/html5/thumbnails/4.jpg)
Centres musicals.
Església. Catedral de Notre-Dame. Itàlia Anglaterra Alemanya. Espanya. I resta d’Europa.
![Page 5: Mireia Musica](https://reader033.vdocuments.site/reader033/viewer/2022042512/55a38f241a28ab74028b45ec/html5/thumbnails/5.jpg)
Instruments musicals.
Vent fusta: Flauta i dolçaina. Corda fregada: Fíbula, rabec, llaüt i viola
de roda. Corda polzada: Dulcimer, saltiri i arpa. Percusió: tamborí, cimbala, tintirabulum.
![Page 6: Mireia Musica](https://reader033.vdocuments.site/reader033/viewer/2022042512/55a38f241a28ab74028b45ec/html5/thumbnails/6.jpg)
![Page 7: Mireia Musica](https://reader033.vdocuments.site/reader033/viewer/2022042512/55a38f241a28ab74028b45ec/html5/thumbnails/7.jpg)
Textures musicals.
Textura monòdica: una línia melòdica.
Textura polifònica: mes d’una línea melòdica.
·Textura homofònica. ·Textura contrapuntística. ·Melodia acompanyada.
![Page 8: Mireia Musica](https://reader033.vdocuments.site/reader033/viewer/2022042512/55a38f241a28ab74028b45ec/html5/thumbnails/8.jpg)
El cant Gregorià.
El Papa Gregori I, per tal de tornar a donar un sentit d’unitat al cristianisme, va treballar per recopilar els cants propis dels primers cristians deixant de banda les possibles innovacions que cada lloc havia anat afegint. Aquest tipus de música va ser el propi i únic de l’església cristiana durant molt temps.
![Page 9: Mireia Musica](https://reader033.vdocuments.site/reader033/viewer/2022042512/55a38f241a28ab74028b45ec/html5/thumbnails/9.jpg)
Tipus de Cant
Antífona: dos cors alternaven el cant.
Responsorial: cor i solo alternaven el cant.
Directe: cor sol, no hi habia cap altre alternança.
![Page 10: Mireia Musica](https://reader033.vdocuments.site/reader033/viewer/2022042512/55a38f241a28ab74028b45ec/html5/thumbnails/10.jpg)
Relació entre les notes i el text
Sil·làbica: a cada sil·laba li correspon un nota.
Melismàtica: a cada síl·laba li correspon una sèrie de notes (melisma)
![Page 11: Mireia Musica](https://reader033.vdocuments.site/reader033/viewer/2022042512/55a38f241a28ab74028b45ec/html5/thumbnails/11.jpg)
Notació del cant greegorià
Aquet tipus d’escriptura, correspon a una notació neumàtica. Els neumes, indiquen la direcció ascendent o descendent de les melodies, sense concretar l’altura de la nota. El ritme esta denominat per el text.
![Page 12: Mireia Musica](https://reader033.vdocuments.site/reader033/viewer/2022042512/55a38f241a28ab74028b45ec/html5/thumbnails/12.jpg)
Inici de la polifonia.
Va ser un dels fets més revolucionaris en la historia de la musica dental,per les possibilitats que obria en l’ambit compositiu i interpretatiu i per les necessitats que va conspicuïtat en l’evolució de l’escriptura músical.
![Page 13: Mireia Musica](https://reader033.vdocuments.site/reader033/viewer/2022042512/55a38f241a28ab74028b45ec/html5/thumbnails/13.jpg)
Primeres formes polifòniques
Organum: al cant gregorià se li afegeix una segona línia melòdica.
Discantus: al cant gregorià se li afageix una segona línia melodica que es mou en direcció contaria.
![Page 14: Mireia Musica](https://reader033.vdocuments.site/reader033/viewer/2022042512/55a38f241a28ab74028b45ec/html5/thumbnails/14.jpg)
Polifonia medieval
![Page 15: Mireia Musica](https://reader033.vdocuments.site/reader033/viewer/2022042512/55a38f241a28ab74028b45ec/html5/thumbnails/15.jpg)
Guido d’Arezzo (995-1050)
Va ser un monjo benedictí que va dedicar gran part de la seva vidaa l’estudi de la teoria musical.
![Page 16: Mireia Musica](https://reader033.vdocuments.site/reader033/viewer/2022042512/55a38f241a28ab74028b45ec/html5/thumbnails/16.jpg)
Guido d’Arezzo
Se’l considerava d’iniciador del sistema de notació musical actual.
Va donar nom a les notes basant-se en la primera síl·laba d’un himne dedicat a Sant Joan.
![Page 17: Mireia Musica](https://reader033.vdocuments.site/reader033/viewer/2022042512/55a38f241a28ab74028b45ec/html5/thumbnails/17.jpg)
Notes
UTqueant laxis REsonore fibris MIra gestorum FAmuli tuorum SOLve polluti LAbii reatum Sancte Ioannes
![Page 18: Mireia Musica](https://reader033.vdocuments.site/reader033/viewer/2022042512/55a38f241a28ab74028b45ec/html5/thumbnails/18.jpg)
Música profana: joglars i trobadors.
Durant molt de temps, la interpretació de la música profana va anar a càrrec dels Joglars i Trobadors, que en cada país van rebre noms diferents
![Page 19: Mireia Musica](https://reader033.vdocuments.site/reader033/viewer/2022042512/55a38f241a28ab74028b45ec/html5/thumbnails/19.jpg)
Trobadors
Eren poetes i compositors que pertanyien a la
noblesa
![Page 20: Mireia Musica](https://reader033.vdocuments.site/reader033/viewer/2022042512/55a38f241a28ab74028b45ec/html5/thumbnails/20.jpg)
Un regal de noces: la polifonia.
Blanca de Castella, filla dels reis de Castella Alfons VIII i Elionor.
Quan Blanca tenia dotze anys es va concentrar el seu matrimoni amb Lluís VIII de França.
Quan va entrar a la catedral de Notre-Dame de París, blanca va poder escoltar per primera vegada la polifonia.
La música polifònica va arribar de la ma dels compositors Léonin i Pérotin.