MHCButlletí 1

MHCButlletíBUTLLETÍ INFORMATIU DEL MUSEU D’HISTÒRIA DE LA CIUTAT DE BARCELONASEGON QUADRIMESTRE DE 2007. ANY IV. NÚM. 11

Quan el Museu és una festaLa imatge que obre el número 11 del butlletí de l’MHCB ens pre-senta un Saló del Tinell diferent i fins i tot podríem dir que pocmuseístic. Al Tinell, el Museu hi presenta des de fa anys les exposi-cions de gran format. S’hi han celebrat també importants actescom el II Congrés Internacional sobre museïtzació de jacimentsarqueològics. Però l’actitud informal de les persones que, assegu-des a terra, omplen el gran saló del Palau Reial Major ens mostrauna altra activitat: es tracta de la festa de cloenda del programa Les10 i una nits de l’estiu de l’any passat.L’editorial del butlletí sol referir-se a les tasques habituals delMuseu. Si els guardeu, podeu fer una ullada als deu números publi-cats: «Memòria i permanència. Conservar, preservar, prevenir, res-taurar» al número 6 o «Els espais de la memòria i l’MHCB» alnúmero 10, entre altres, són exemples clars de la nostra dedicacióconstant. Aquesta vegada, amb la fotografia de la portada us volemanimar un cop més (i ja en són 11!) a participar del programa d’ac-tivitats nocturnes de l’estiu a l’MHCB. No tanquem a la nit és el nomdel programa d’aquest any, que trobareu explicat a les pàgines cen-trals. Quan el Museu és una festa també fem “patrimoni”.

11MHCButllet 11.qxd 16/05/2007 10:05 PÆgina 1

EL PROGRAMA DEL MUSEU

EL MUSEU-MONESTIR DE PEDRALBES I L’ANY DE LA CIÈNCIA

En el marc de la celebració de l’Anyde la Ciència, el Museu-Monestir dePedralbes presenta dues activitats ques’afegeixen als actes de commemo-ració que s’estan organitzant des delMuseu d’Història de la Ciutat deBarcelona. D’una banda, del 28 de juny de 2007al 12 de febrer de 2008 es podrà vi-sitar l’exposició Plantes, remeis i apotecaris. El jardí medieval del Mo-nestir de Pedralbes, que s’instal•larà alclaustre, la farmaciola i la infermeriadel monestir. Amb ella es preténrecrear un hipotètic jardí medicinalper tal d’explicar els principis bàsicsde la medicina medieval i les sevesdiferències respecte a la medicinamoderna. Aquesta recreació s’ha fet apartir d’alguns dels tractats sobre els“medicaments simples” que van tenirmés difusió a l’edat mitjana. Un delstractats seria el Llibre de les medecinesparticulars, obra original del segle XIescrita en àrab pel metge toledà IbnWáfid, de la qual es va fer la versiócatalana al segle XIII, on es recull latradició clàssica grega. Igualment, esrecullen un seguit de plantes delrepertori aportat per la mística bene-dictina Hildegarda de Bingen (segleXII) que, a més de poetessa, va sernaturalista i compositora. Aquestamostra s’organitza en col•laboracióamb l’Institut Botànic de Barcelona.D’altra banda, la XXXV SetmanaInternacional d’Estudis Medievals dePedralbes tindrà lloc del 26 al 29 dejuny de 2007, sota el títol La ciència iels seus límits a l’edat mitjana, amb lacol·laboració de l’Institut d’Estudisde la Cultura Medieval (UB) i l’Ins-

titut d’Estudis Medievals (UAB). Alllarg dels segles medievals la ciènciaexperimentà un desenvolupamentconstant que va fer possible la revolu-ció científica moderna exemplificadaper Galileu. El desig d’assolir unaexplicació racional dels fets i de lamatèria dels objectes va comportar eldesenvolupament d’un mètode cien-tífic experimental, i alhora matemàtici racional. Exponents d’aquest nouconcepte de ciència seran, entrealtres, el filòsof Francis Bacon,Avicenna en el camp de la medicinao Averrois en el de les matemàtiques.Els seus escrits, traduïts a llengüesvernacles com el català i el castellà,van assolir una gran difusió al costatd’altres tractats considerats aleshoresigualment “científics”, com els d’al-químia, fisiognomia o màgia. Durantles jornades d’enguany podrem assis-tir a conferències com la inaugural«La Ciència i els seus límits alsegle XXI» (Jordi Camí, director delParc de Recerca Biomèdica deBarcelona), enguany d’accés lliure,«Com trenca els límits la ciència ara-bois-làmica» (Miquel Forcada, UB),«El saber dels constructors de cate-drals» (J. E. Ruiz-Domènec, UAB),«Les Escoles de Traductors»(Salvador Claramunt, UB), «El viatgecom a transmissió de coneixement»(Rossend Arqués, UAB), «Medicinaandrocèntrica: dones metges, donespacients» (Antoni Carré, UOC) i«Ciència, màgia i els límits del prohi-bit en Arnau de Vilanova» (SebastiàGiralt Soler, UAB).

Seguint la bona experiència i la respostapositiva per part del públic envers el cir-cuit de senyalització de l’itinerari romà perl’antiga Barcino iniciat el 2003, el mes dejuny l’MHCB posa en marxa la senyalitza-ció de dos nous itineraris: els portalsmedievals de la muralla i el barri del Call. La senyalització dels portals medievalsconstarà, d’una banda, de tres monòlitsubicats als punts on hi ha restes i estruc-tures visibles, i de l’altra, de l’edició d’unaguia. El primer monòlit estarà situat atocar de l’ascensor del carrer Pelai ambRambla, que permet l’accés a l’estaciódels FCG i del metro, i s’hi podran veureles restes de la torre del Portal de SantSever; el segon es trobarà al Portal deSanta Madrona, l’únic portal de tota lamuralla que s’ha conservat intacte; i eldarrer, al costat de l’accés a l’aparcamentsubterrani del Pla del Teatre a la Rambla,on es veurà un fragment de muralla asso-ciat a l’antic Portal de Trentaclaus. Laguia, on s’explica el procés constructiu deles muralles i s’ubiquen tots els portals iels llocs on s’han trobat restes arqueolò-giques d’aquestes fortificacions, està dis-ponible a la botiga del Museu, es publicaen quatre idiomes i està profusamentil·lustrada amb fotografies, plànols i grà-fics. També recull les dades que han apor-tat les intervencions arqueològiques dutesa terme en els darrers anys pel MHCB.Per a la senyalització del barri jueu de laBarcelona medieval, s’ha continuat amb elmateix sistema utilitzat en la Barcelonaromana i els portals medievals, però ambuna diferència important: en aquest cas lasenyalització no pot fer referència a unpunt concret que podem veure ja que,malauradament, no s’ha conservat pràcti-cament res de l’antic call. Així, s’intentadespertar la curiositat o la imaginació delsvianants, experts o interessats a conèixerla història d’un barri barceloní, ambdetalls del que havia estat l’espai on estroben els mòduls de senyalització. Elspunts que es destaquen són: el carrer deSant Honorat i la façana antiga del Palaude la Generalitat, el carrer de Sant Severi la baixada de Santa Eulàlia, el carrer deSant Domènec, la placeta de Manuel Ribé,la làpida del carrer de Marlet, el carrerde l’Arc de Sant Ramon del Call, la cruïllaconeguda com «els Quatre Cantons delCall» i la Volta del Remei, un dels princi-pals carrers del Call Menor. En el fulletóque s’edita com a complement de l’itinera-ri, s’esmenten també les sales de l’exposi-ció medieval del Museu d’Història de laCiutat de Barcelona i els fragments epi-gràfics conservats a la placeta de Sant Iu,a la plaça del Rei i també a Montjuïc.

Senyalització denous itineraris: elsportals medievals i la ruta del Call

2 MHCButlletí

Claustre del Museu-Monestir de Pedralbes.

© MHCB-Pere Vivas

MHCButllet 11.qxd 16/05/2007 10:06 PÆgina 2

MHCButlletí 3

JUAN NEGRÍN 1892-1956. BARCELONA, CAPITAL DE LA REPÚBLICA

EL PROGRAMA DEL MUSEU

El Museu d’Història de la Ciutat deBarcelona acull l’exposició Juan Negrín1892-1956. Barcelona, capital de laRepública, a les sales de la Casa Padellàsdel 21 de juny al 4 de novembre de2007. La mostra, organitzada per laSociedad Estatal de ConmemoracionesCulturales, adscrita al Ministeri deCultura, tracta de la figura de JuanNegrín, metge i home d’estat, artífexdel trasllat de la capitalitat d’Espanya aBarcelona durant la II República i diri-gent del país, probablement en el perío-de més dur del segle XX. Aquesta expo-sició, renovada amb documents i objec-tes procedents d’arxius i institucions deCatalunya, arriba a Barcelona desprésd’haver-se presentat a Madrid, La Lagu-na i Tenerife.L’exposició presenta dos enfocamentsimportants: la divulgació científica i ladivulgació històrica. Per una banda, ésun homenatge al científic, motiu pelqual la mostra s’inscriu en el marc del’Any de la Ciència que se celebraenguany i, per l’altra, és una activitatque s’emmarca plenament en el progra-ma d’actes que estem organitzant percommemorar l’aniversari de la procla-mació de la II República. Des delmuseu, amb aquesta exposició esperemajudar a donar a conèixer una persona-litat i un període històric fonamentalper entendre el present.El comissari i catedràtic d’HistòriaContemporània Ricardo Miralles repas-sa la biografia de Juan Negrín, al mateixtemps que presenta la història de la IIRepública i la Guerra Civil en uns esce-naris claus com són Catalunya i Barce-lona durant aquests períodes.L’exposició s’estructura en sis apartatsque van seguint, de forma cronològica,la trajectòria vital i professional de lafigura de Negrín.

1. Infància i joventut a Canàries iAlemanya. Negrín, metge fisiòlegAquest àmbit explica el seu nucli fami-liar i la seva trajectòria com a estudianta Las Palmas i a diverses universitatsalemanyes. El 1916 Santiago Ramón iCajal li demanà que posés en marxa iportés la direcció d’un nou Laboratoride Fisiologia al soterrani de laResidència d’Estudiants de Madrid. Enaquest laboratori i sota la seva direccióes van formar metges de gran prestigicientífic com Severo Ochoa, entrealtres.

2. Negrín socialistaDes de la proclamació de la II Repúbli-ca, Negrín es va dedicar plenament a lapolítica i va abandonar la seva professióde metge. El fet de dominar les princi-pals llengües que es parlaven a Europava fer que fos designat representantd’Espanya en dos organismes interna-cionals de gran importància: l’OficinaInternacional del Treball i la UnióInterparlamentària Europea. En aquestàmbit es destaca que Negrín es va ali-near amb la facció “centrista” delPSOE, encapçalada per IndalecioPrieto.

3. La Guerra Civil: l’ajuda de l’URSS i l’or de Moscou.Negrín, ministre d’HisendaL’única potència que va ajudar laRepública amb el subministrament d’armes fou l’URSS. Per pagar-les es vahaver de fer ús dels estocs d’or del Bancd’Espanya des dels primers dies de larebel•lió, abans que Negrín tingués capresponsabilitat pública, tot i que la utilit-zació de l’or durant la guerra ha quedatassociada a la seva figura.Aquest àmbit reuneix, entre altrespeces, armament de la Guerra Civil uti-litzat pel bàndol republicà i documenta-ció notarial.

4. Barcelona, capital de la RepúblicaEl 1937, Manuel Azaña atorgà el poder aNegrín amb el propòsit d’influir en lademocràcia europea a través d’ell, peròFranco sempre es va negar a qualsevolmediació internacional. El mateix anyNegrín decideix traslladar la capitalitat

de la República a Barcelona, i començael difícil període de discussió de compe-tències entre la Generalitat i el Governde la República.

5. ¡Resistir es vencer!: Negrín aïllatLa figura de Juan Negrín apareix lligada,en la segona etapa de la Guerra Civil, a laseva decisió de resistir i a la dependènciainternacional de l’URSS, juntament ambel protagonisme del Partit Comunistad’Espanya, insòlits en la història del país.Aquest fet va comportar que la políticade Negrín s’identifiqués amb el PCE,cosa que va arribar a dividir el PSOEentre els partidaris de la política deNegrín i els partidaris d’Indalecio Prieto.Entre altres peces, hi podem veure l’in-forme on s’afirma que el gran enemicdel moment és el pluralisme que mantéNegrín.

6. La doble derrota de Juan Negrín: el final de la guerra i l’exiliAquest darrer àmbit tracta de la derrotapolítica i militar de Negrín, i dels 17anys d’exili fins a la seva mort a París elnovembre de 1956. Podem veure expo-sats alguns documents inèdits.La mostra s’acompanya d’un catàleg i del’audiovisual Juan Negrín. Resistir es ven-cer, produït per la Sociedad Estatal deConmemoraciones Culturales, TVE S.A.i la Fundación Pablo Iglesias, amb guióde Ricardo Miralles i Pedro Carvajal. Amb aquesta exposició, el Museud’Història de la Ciutat de Barcelona volconvidar a repassar i reviure una partdel nostre patrimoni col•lectiu, fent dela memòria una eina de futur.

Juan Negrín al laboratoride l’Institut de Fisiologia

de Leipzig

© Arxiu Juan NegrínLópez, París

MHCButllet 11.qxd 16/05/2007 10:07 PÆgina 3

4 MHCButlletí

EL PLA DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA

Una de les principals funcions del’MHCB és la salvaguarda del patrimoniarqueològic de la nostra ciutat. Aquestanecessitat de protecció passa per disposard’un bon coneixement global del patri-moni arqueològic de tot el terme munici-pal. El patrimoni arqueològic és un bécultural sotmès a riscos, ja que sovint estracta de patrimoni desconegut fins a laseva localització, avaluació, documenta-ció, recerca, difusió i protecció. Un tretque el diferencia és el fet que el seu estu-di sistemàtic pot ser tan o més importantque l’existència material. Des d’aproxima-dament els anys setanta del segle XX lesdisposicions a favor de la protecció i larecerca dels jaciments arqueològics hanestat estretament lligades al desenvolupa-ment de la legislació en matèria de plani-ficació urbana i al reconeixement de l’ar-queologia com a part del desenvolupa-ment de l’urbanisme. En la introducció del 16e Document d’évaluation du patrimoine archéologique desvilles de France, dedicat a la ciutatd’Auxerre1, se’ns fa una distinció entre“patrimoni real”, que és el que realments’ha documentat, i “patrimoni ideal”, queés el que suposadament creiem que exis-teix, però del qual encara no hi ha unaconstància concreta. S’ha d’avançar en elconeixement i en la interrelació de ladocumentació per poder acotar amb curael patrimoni arqueològic encara existent.Així, un dels trets comuns a tota la legisla-ció vigent referent al patrimoni –tantinternacional, com nacional i local– és lanecessitat de dur a terme inventaris. Pelque fa al patrimoni arqueològic, la majo-ria d’administracions amb competènciesen matèria patrimonial han fet o estanelaborant inventaris de protecció, quehan rebut el nom de “cartes arqueològi-ques” o “mapes de riscos”.

EL MUSEU PER DINS

Des de l’Àrea de Coneixement i Recercadel Departament de Cultura de la Ge-neralitat de Catalunya s’està duent aterme l’Inventari del Patrimoni Arqueo-lògic de Catalunya, que s’estructura a par-tir de l’elaboració, comarca a comarca,de les cartes arqueològiques. Pel que faals nuclis urbans, s’han dut a terme elsanomenats “programes d’arqueologiaurbana”, on hi ha una documentació mésextensa pel que fa al patrimoni objected’estudi. Tot i la redacció d’aquests pro-grames, s’ha cregut adient, per tal decomplementar l’Inventari del PatrimoniArqueològic, elaborar cartes arqueològi-ques dels nuclis urbans, seguint la ma-teixa metodologia emprada per a la rea-lització de les cartes arqueològiques deles diverses comarques del país. Pel que faa Barcelona, al llarg de l’any 2006 l’Àreade Coneixement i Recerca va encarregarl’elaboració d’una part de la cartaarqueològica del terme municipal a l’em-presa Àtics SL, representada pels arqueò-legs Marta Fàbregas i Jordi Ramos. La pla-nimetria la va efectuar el geògraf, especia-lista en GIS, Àlex Moreno. S’ha dut aterme l’inventari de bona part dels dis-trictes de la ciutat: Horta-Guinardó, SantAndreu, Sant Martí, Nou Barris, Gràcia,Sants-Montjuïc i les Corts. Ciutat Vella il’Eixample n’han quedat exclosos, per lagran magnitud de les intervencions ar-queològiques efectuades al primer i perla presència d’un dels baluards de laCiutadella dins del segon.Des de l’MHCB s’ha col•laborat en di-verses fases del treball de la Carta Arqueo-lògica de Barcelona i, al mateix temps,s’ha impulsat la redacció del Pla Especialde Protecció del Patrimoni Arqueològicde la Ciutat. Ja s’ha assenyalat anterior-ment que, encara que la protecció delpatrimoni recaigui en els organismes de

cultura, cada cop més els organismesd’urbanisme i planejament urbà redactennormatives per a la protecció i el coneixe-ment del patrimoni. Un pla especial ésun pla territorial en un àmbit comarcal omunicipal, d’abast general o parcial delterritori, que només s’ocupa d’una matè-ria concreta essencial, la qual s’adequa a la resta de normatives i al planejamenturbà. La documentació necessària per al’elaboració del Pla Especial consta dedues parts diferenciades:

La normativa pròpiament dita, on esdefiniran els graus de protecció i lesactuacions que cal dur a terme, aixícom el procediment administratiuadient.El catàleg de punts d’interès explicitaten forma de fitxa, on s’ha de fer cons-tar la identificació de l’àrea, l’entornimmediat de protecció, l’estat de con-servació, el nivell de protecció, elsantecedents i la bibliografia. En aquestapartat també s’ha d’incloure tota laplanimetria, tant la de detall d’inter-vencions o àrees com l’elaborada perèpoques històriques i tipologies dife-renciades. Així mateix, s’hauria deredactar una introducció genèricaamb l’evolució territorial per fases his-tòriques de la ciutat.

Un cop el Pla Especial sigui aprovat ini-cialment per l’Ajuntament, s’haurà delliurar a la Generalitat de Catalunya, laqual, ja assabentada, n’iniciarà la revisióper si s’escau fer esmenes i proposaralgun canvi de protecció abans de l’apro-vació definitiva.

© MCHB-Jordi Ramos

NOTES1. DD.AA., Auxerre. Do-cument d’évaluation dupatrimoine archéologiquedes villes de France.

Ministère de la Culture etde la Communication,1998.

•

•

MHCButllet 11.qxd 16/05/2007 10:10 PÆgina 4

Recentment s’han presentat els nousnúmeros de dues publicacions del’MHCB que tenen per objectiu ladivulgació de la recerca i la salvaguar-da del patrimoni que el Museu duu aterme de manera constant: Quadernsd’Arqueologia i Història de la Ciutat deBarcelona (Quarhis) i Quaderns Tècnicsde l’MHCB. En el tercer número dela revista Quarhis, disponible des demitjans d’abril, s’inclou un dossiermonogràfic sobre els treballs d’inves-tigació de la necròpolis de la plaçaVila de Madrid. Es tracta d’una pre-sentació interdisciplinària dels dar-rers estudis efectuats, que van desd’una anàlisi dels rituals funerarisdurant l’Alt Imperi fins a l’estudi

arqueozoològic, antropològic i deljardí funerari d’aquesta necròpolis.També podem trobar articles sobre eldipòsit d’àmfores de la torre 16 de lamuralla romana i una nova produc-ció de pisa arcaica decorada en verd imanganès a la ciutat, així com unestudi arqueomètric sobre aquesttipus de ceràmica. La presentació d’aquest tercer número de Quarhis vacomptar amb una interessantíssimaconferència a càrrec del doctorDesiderio Vaquerizo, catedràtic d’Ar-queologia de la Universitat de Còr-dova, que va versar sobre el ritualfunerari al món romà.Per la seva banda, els temes que pre-senta el segon número dels Quaderns

Tècnics de conservació i restauració,que va sortir a la llum el mes demaig, són un perfecte reflex de ladiversitat d’àmbits en què treballenels equips de conservació i restaura-ció del Museu: des de la protecció deles col•leccions, dels edificis històricsi de les àrees arqueològiques fins a lalabor que acompanya les excavacionsarqueològiques, així com el tracta-ment i restauració dels materials pro-cedents d’aquestes excavacions. Enrelació a béns immobles, trobem dos estudis, un dedicat a la conser-vació-restauració de la cuina delMonestir de Pedralbes i l’altre cen-trat en les noves aportacions en latècnica d’execució de les pintures

murals de la capella de Sant Miquelubicada al mateix monestir. Quant a temes d’arqueologia, es presental’anàlisi microestratigràfica i el trac-tament de les pintures murals del’aula episcopal dels segles V-VI con-servades in situ al subsòl arqueològicdel Museu, i l’estudi dels productes i tècniques per a la reconstrucció devidre arqueològic. Aquestes dues publicacions, que coin-cideixen amb la commemoració en-guany de l’Any de la Ciència i amb elprograma Barcelona Ciència 2007,col•laboren a la difusió de la tascatècnica i científica que es genera desdel Museu d’Història de la Ciutat deBarcelona.

MHCButlletí 5

LES PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES ITÈCNIQUES DE L’MHCB

EL MUSEU PER DINS

Actualment el Museu col·labora ambdiverses institucions amb el préstec d’o-bres de la seva col·lecció. L’exposicióBarcelona and Modernity: Gaudí to Dalí,que ha visitat primer el ClevelandMuseum of Art i després el MetropolitanMuseum of Art de Nova York, n’és unexemple. Per a aquesta mostra, que perprimera vegada als Estats Units ha reunit300 peces d’art català datades entre el1888 i el 1939, hem deixat dues litogra-fies de mitjan segle XIX: el Projecte deReforma i Eixample d’Ildefons Cerdà iBarcelona a vol d’ocell d’OnofreAlsamora.També s’ha donat suport a la FundacióJaume II el Just de València, que hamuntat l’exposició A la búsqueda delToisón de Oro. La Europa de los prínci-pes / La Europa de la ciudades, per a laqual es fa el préstec del reliquiari delssants Abdó i Senén, patrons del gremidels hortolans de la Porta de Sant Antoni,del segle XV.Continuant amb la política de difusió delpatrimoni que el Museu té encomanat,s’estan gestionant altres préstecs. Totseguit ens repassem els més destacats.La bomba Orsini i les obres Vista de lesDrassanes i de Montjuïc des del port, d’A. Battistuzzi, i Les Rambles il·lumina-des, de J. Gomà, participaran en l’exposi-ció que el prestigiós Museu Van Goghd’Amsterdam presentarà entre el 21 desetembre de 2007 i el 20 de gener de2008 amb el títol Barcelona 1900. Estracta d’«un retrat topogràfic des delqual ensenyarem diferents llocs des de la mirada dels artistes», en paraules de Teresa M. Sala, comissària de l’expo-sició i professora de la Universitat deBarcelona. També s’està gestionant la cessió de l’obra anònima Pintura del Bornet amb laCiutadella al fons, dels canonsDestructor i Bruch, de la clau de laCiutadella de Barcelona i de la caixetad’ivori amb un suposat retrat de l’Arxiduc(rei Carles III). Aquestes peces participa-ran en la mostra Catalunya i la Guerrade Successió que prepara el Museud’Història de Catalunya i que romandràoberta de l’11 de setembre de 2007 al 6de gener de 2008.Per acabar, i com a dipòsit permanent,s’han deixat al recentment inauguratMuseu Olímpic i de l’Esport de Barcelonales maquetes de l’Àrea Diagonal, de laurbanització de l’Anella Olímpica i de laVall d’Hebron.

Darrers préstecs de l’MHCB

MHCButllet 11.qxd 16/05/2007 10:14 PÆgina 5

6 MHCButlletí

TEMA CENTRAL

No tanquem a la nit!Activitats d’estiu de l’MHCBUN ESTIU MÉS, I JA EN SÓN 11, EL MUSEU D’HISTORIADE LA CIUTAT DE BARCELONA PREPARA UN PROGRA-MA D’ACTIVITATS NOCTURNES PER A TOT TIPUS DEPÚBLIC. D’AQUESTA MANERA, PODREU CONÈIXER ELRIC PATRIMONI HISTORIC DEL MUSEU I DE LA CIUTATSOTA UNA LLUM DIFERENT. SERAN UN VENTALL D’AC-TIVITATS I UN CONCURS PER APRENDRE, DESCOBRIR,DIVERTIR-SE, COMPARTIR… I OBLIDAR LA CALOR!

Com cada vegada que arriben les nits d’estiu, des de l’MHCBvolem oferir un programa atractiu, divers, amè i didàctic. Enla programació de No tanquem a la nit trobareu un cicle decinema, tallers familiars, diverses rutes nocturnes, visitestemàtiques… De totes aquestes activitats, que es duran aterme al vespre durant els mesos de juliol i agost, en podríemdestacar les següents.

Una nit a la romana Ens alegra dir que aquesta activitat ja és un clàssic. Ara,però, i per complementar-la, sortirem del recinte del Con-junt Monumental de la Plaça del Rei per conèixer altresespais de la Barcino romana (la muralla, l’aqüeducte, etc.).Acabarem la nit amb bon sabor de boca: un tast de mengesromanes a les galeries de la Casa Padellàs.

Nits medievalsSeguint la línia d’Una nit a la romana, amb les Nits medie-vals també sortirem al carrer. De la mà d’un guia visitareml’exposició permanent Barcelona a l’alta edat mitjana, elSaló del Tinell i la capella de Santa Àgata. Trepitjarem laciutat medieval de nit i descobrirem alguns dels edificis,espais, carrers i racons més significatius de la Barcelonagòtica. Podrem conèixer des de l’urbanisme i l’arquitectu-ra de l’època fins a les activitats quotidianes (festes, tradi-cions, comerç, artesania, gastronomia, etc.), sense oblidarl’organització política i eclesiàstica de la ciutat. Al llarg dela visita parlarem de Barchi-nona des d’una perspectivad’història social, però també farem referència a l’ambient ia la vida quotidiana dels seus habitants. Des del ConjuntMonumental medieval de la plaça del Rei, passant per laplaça Sant Jaume i el carrer Argente-ria, recorrerem elscarrers de la Vilanova de Mar.

Sessions golfes romanes Com entenien el cosmos els romans? Quins déus i creen-ces conformaven el seu pensament religiós? La religióromana es caracteritzava per ser politeista i antropomòrfi-ca. Els déus personificaven aspectes de la natura i repre-sentaven les necessitats pràctiques de la vida quotidiana.

14

2

3

1

`

`

MHCButllet 11.qxd 16/05/2007 10:17 PÆgina 6

MHCButlletí 7

Aquestes sessions golfes, una activitat especialment pensa-da per participar-hi en família, inclouen un complet tallersobre l’univers i els déus en època romana.

Nits de música al MonestirLes nits també continuen al Museu-Monestir de Pedralbes.Enguany us oferim un cicle de concerts molt especial dedicata les dones compositores, entre les quals sobresurt l’abadessabenedictina del segle XII Hildegarda Von Bingen, que tambédestacà com a mística, poetessa, metgessa i escriptora. Unahora abans de començar l’acte, podreu fer una visita lliure alMonestir.

Visita nocturna al Refugi 307Aquest estiu el museu incorpora un nou centre a les activitatsnocturnes: el Centre d’Interpretació Històrica del Refugi 307.Aquest és un dels pocs refugis antiaeris visitables a la ciutat,un símbol de la història contemporània de Barcelona. Pelpotencial simbòlic de les seves restes, la seva rellevància histò-rica i els fets relacionats amb la vida quotidiana a la reraguar-da, el refugi antiaeri del Poble Sec és testimoni excepcionalde la defensa passiva de la població davant els bombardeigsde les aviacions franquista i italiana. El nou projecte museo-gràfic permet recórrer els 200 metres de túnels, tot fent unareflexió sobre el context històric que el va originar i sobre elsfets trascedentals dels quals va ser testimoni. Serà una visitacomentada molt especial que finalitzarà amb una tertúlia.

Contes giratoris Aquest taller, per participar-hi en família, us convida a escoltarels contes que quatre narradors amb titelles aniran explicantal voltant del claustre del Museu-Monestir de Pedralbes. Totsels seus relats tenen a veure amb les plantes medicinals que estrobaven al claustre. Per co-mençar a endinsar-vos en aquestmón i abans de fer l’ac-tivitat, podreu visitar l’exposició Plan-tes, remeis i apotecaris. El jardí medieval del Monestir de Pedralbes,mostra amb què es pretén recrear un hipotètic jardí medici-nal per tal d’explicar els principis bàsics de la medicina me-dieval i les seves diferències respecte a la medicina moderna.

No us perdeu!Per conèixer totes les activitats de No tanquem a la nit, així com les dates, horaris i preus, consulteu el Programad’Activitats Juliol-Setembre 2007, que estarà disponible des de mitjans de juny.

Abonament per a totes les activitats de No tanquem a la nit: 60 euros

1Degustació de productesromans a les galeries deCasa Padellàs.

2Cinema a la Plaça del Rei.

3Taller familiar durantuna sessió golfa.4Una nit a la romana: visi-ta del subsòl arqueològic

5Concert al claustre delMuseu-Monestir dePedralbes.

6Ruta nocturna per la Barcelona de la II República.

© MHCB-Pep Herrero

Una nit de llegendaÉs una activitat per endinsar-se en l’univers mític de la ciu-tat i deixar-se emportar per un món de fantasia i evoca-cions no exemptes de veracitat. De fet, conèixer la històriaes conèixer també els seus mites i llegendes. Durant aques-ta ruta trepitjarem diferents espais de la ciutat, vinculats anarracions, personatges i llegendes que ens permetranapropar-nos a la història de la ciutat, des d’una altra per-pectiva. Passat i present, realitat i fantasia, visions paral-leles de la història que seran contrastades amb la històriaen majúscules, aquella que anomenem objectiva i que ensha permès desmitificar i sobretot destriar allò que la lle-genda té de veraç o imaginari.

Ruta nocturna per la Barcelona de la II RepúblicaLa nit també fou testimoni dels canvis que va viure la ciu-tat amb l’arribada de la II República, que va permetreque la gent visqués l’espai públic amb entusiasme i gaudísdel temps d’oci de manera diferent. En aquest itinerariper la Barcelona nocturna dels anys trenta, basant-nos enles transformacions polítiques, socials i culturals que esvan viure durant aquells anys, explicarem com aquestesvan afectar el paisatge i l’entorn del centre de la ciutat. La ruta inclou la visita a l’exposició Juan Negrín 1892-1956. Barcelona, capital de la República, que té lloc a la Casa Padellàs de l’MHCB.

Enfoca, dispara i fes història!Per completar aquesta programació, hem convocat unconcurs molt especial; només cal que vingueu al museuamb la càmera fotogràfica i hi participeu! Us espera ungran premi!

6

5

MHCButllet 11.qxd 16/05/2007 10:19 PÆgina 7

8 MHCButlletí

CAIXA DE FITXES PER AL JOC DEL “TRESILLO”

CAIXA DE FITXES PER AL JOC DEL ” TRESILLO”

Època Inicis s. XIXMaterialFusta

Dimensions 15 x 19 x 4,3 cmNúm. d’inventariMHCB 317

LA PEÇA DEL MUSEU

BreusNou centre de l’MHCBL’1 d’abril passat, el Museu d’Història de laCiutat de Barcelona va inaugurar el Centred’Interpretació Històrica del Refugi 307 (c/ Nou de la Rambla, 169). Amb l’assistènciade més de 600 veïns i veïnes i de diversos tes-timonis que van fer-lo servir durant els bom-bardeigs de la Guerra Civil, es van presentar a la ciutat les obres de recuperació integral i el projecte museogràfic. Durant tot el mesd’abril, un total de 2.055 persones han pogutgaudir de la visita dels més de 200 metres degaleria de mina sota la muntanya de Montjuïc.La Festa! de la primavera republicanaEl cap de setmana republicà, celebrat els dies12, 13, 14 i 15 d’abril, va ser tot un èxit: 7.580persones van participar en les activitats dutesa terme als diferents espais del ConjuntMonumental de la Plaça del Rei. El cap desetmana republicà va començar el 12 d’abrilamb les jornades de portes obertes, durantels quatre dies, a l’exposició La PrimaveraRepublicana. Barcelona, 1931-1939, a lessales de la Casa Padellàs del Museu. A latarda, la conferència a la Fundació Pi i Sunyerva convocar més de 70 persones. Divendres idissabte a la tarda, les dues sessions del Ciclede Cinema van omplir el Saló del Tinell degom a gom. Dissabte, tot i que la forta pluja ila inestabilitat del temps ens van obligar aprendre decisions d’urgència sobre la marxa,tant el nombre de visitants a l’exposició comel de participants a les activitats va serextraordinari. Podem destacar la divertidaexperiència del grafit republicà, i la degusta-ció de tastets republicans. Ja de nit, La VellaDixieland va desafiar els núvols i quan vansonar els primers acords, va esclatar l’am-bient de revetlla a la plaça del Rei. El 10 de juny al Museu-Casa VerdaguerUn any més, el proper 10 de juny el Museud’Història de la Ciutat de Barcelona recordaràla mort de Jacint Verdaguer a Vil·la Joana,l’any 1902. Enguany, un cop feta l’ofrena flo-ral, tindrà lloc una lectura teatralitzada dediversos fragments de L’Atlàntida, obra ambla qual el poeta va guanyar els Jocs Floralsl’any 1877. Tot seguit, s’oferirà un berenar alsassistents a l’acte. Documentació de Can Fabra, CanòdromMeridiana i estació de la SagreraDes de l’MHCB s’ha iniciat la documentació deles dependències de l’antic conjunt fabril deCan Fabra, del Canòdrom Meridiana i de lesinstal·lacions ferroviàries de l’estació de laSagrera, referents del patrimoni arquitectònicde la ciutat. Els treballs que es porten aterme contemplen la realització de tasques derecerca centrades en la recopilació de tota ladocumentació gràfica, tant planimètrica comfotogràfica, i de l’estat actual que presentenaquests equipaments, per tal de poder dispo-sar d’un registre que en permeti la interpreta-ció històrica.

Aquesta caixa amb les fitxes per dur elscomptes del joc del tresillo va ser dona-da al Museu pel dibuixant, escriptor imúsic Apel•les Mestres (1854-1936), quela rebé per transmissió familiar del seupare, l’arquitecte Josep Oriol Mestres iEsplugas, el qual l’havia rebuda igual-ment del seu pare. L’interior de la caixa conté quatre peti-tes capses amb les respectives fitxes decolors diferents, i a la tapa de cada unaun comptador per fer el seguiment dela puntuació dels jugadors. Tant lacaixa exterior com les quatre interiorssón de fusta policromada decoradaamb plata envernissada amb una colagroguenca que imita l’or, d’estil neo-clàssic i decorades amb els mateixosmotius ornamentals. La caixa fou portada des de Madrid aBarcelona per a l’esbarjo de Carles IV ila seva família durant la visita que vanfer a la ciutat, entre l’11 de setembre i el8 de novembre de 1802, amb motiu dela doble boda del príncep d’Astúries,Ferran, amb la princesa de Nàpols,Maria Antònia, i el príncep reial deNàpols, Francesc Genar, amb la infantad’Espanya Maria Isabel.En aquell moment és probable que

aquesta caixa fos una novetat, si tenimen compte que la majoria dels autorssituen l’origen del joc del tresillo alsegle XVIII, cap a 1780-90. Primer va serconegut amb el nom de “rocambor”,més tard com a “mediator”, després “tre-sillo de voltereta” i finalment “tresillo”.Com el seu nom indica, aquest joc decartes espanyoles es juga entre tres, si béper fer el joc més descansat i còmodes’acostuma a jugar amb quatre; enaquest cas, el que reparteix la baralla esqueda sense jugar però participa tambéde les contingències del joc i guanya operd com els altres tres. Entre els quatrejugadors es reparteixen unes fitxes querepresenten un nombre determinat depunts, cosa que permet una major facili-tat per al cobrament i pagament de lesjugades, en comptes d’utilitzar diners. El museu conserva una baralla de naips(MHCB 318), també procedent de lacol•lecció d’Apel•les Mestres, que tradi-cionalment es deia era la utilitzada perla família reial per jugar amb aquest jocde tresillo. Es tracta d’uns naips calco-grafiats i acolorits a mà fets a Barcelonaper uns dels fabricants més importants,els Macià, actius des de mitjan segleXVIII fins a la meitat del XIX.

© MHCB-Carla Puerto

MHCButllet 11.qxd 16/05/2007 10:21 PÆgina 8

MHCButlletí 9

PropostesCinemaRamon Perea, l’home que vasalvar Barcelona. Producció del programa 30minuts, TV Catalunya, 2006. Documental de MontseArmengou i Ricard Belis.Investigació i documentació:Judit Pujadó i Julius Purcell

Va ser amb la Guerra Civil espa-nyola que es va començar a atacarla població civil des de l’aire, laqual cosa va comportar el dissenyi l’organització de tot un noutipus de defenses. Barcelona,davant d’aquest nou perill, s’or-ganitza i sorgeix la Junta de De-fensa Passiva de la Generalitat. En el marc d’aquesta institucióRamon Perea va treballar cons-truint refugis i, com a enginyerque era, dissenyant nous tipus deconstruccions per fer-los mésresistents. El fet d’estar al costatperdedor de la guerra va fer ques’exiliés. De Barcelona va passar aajudar a l’organització de ladefensa passiva a Anglaterra, on,per desgràcia, no va ser escoltatdel tot. El documental repassa lavida d’aquest lluitador català, queva intentar ajudar a salvar víctimesinnocents de dues grans guerresdel segle XX a Europa.

Barcelona a la xarxawww.bcn.cat/volvirtualPasseig virtual per seixanta anysd’història de Barcelona. Gràcies alprograma GeoShow3D, és possi-ble veure les modificacions de laciutat des de l’aire durant sis eta-pes històriques: l’any 1947, durantel període de la postguerra; el1958, quan la ciutat va créixerurbanísticament; el 1970, quan esvan construir els barris perifèrics;el 1986, amb les millores introduï-des per l’Ajuntament democràtic;el 1994, amb la Barcelona posto-límpica, i el 2005, després delFòrum de les Cultures.

Racons deBarcelona perredescobrirParròquia de la Santa Creud’Olorda Ctra. Santa Creu d’Olorda aSarrià (BV 1488)Al mig de la serra de Collserola,dalt d’una carena i darrere delpuig d’Olorda, hi ha una granplana enmig del bosc, on es trobaun conjunt d’edificis de caràcterrural construïts sobre unes restesanteriors, a l’entorn de l’esglésiade la Santa Creu d’Olorda. S’hipot arribar des del barri de Sarrià,per la carretera de Vallvidrera, odes de Molins de Rei, per la carre-tera d’Olorda. Santa Creu d’Olor-da va ser un municipi indepen-dent fins al 1916, any en què es vadividir entre Molins de Rei, SantFeliu de Llobregat i Sarrià. És unexemple interessant d’antigaparròquia rural que manté l’esglé-sia oberta al públic. Un dels edifi-cis ha estat transformat en bar-res-taurant al servei de la gran zonade pícnic i esbarjo creada a l’es-planada de davant d’aquest con-junt. L’accés es fa a través d’unbarri amb xiprers, que porta auna portalada renaixentista en arcde mig punt, amb la data de 1632a la llinda i un rellotge de sol aldamunt. L’església, d’origen pre-romànic tot i que la construccióque es conserva és el fruit dediverses remodelacions al llarg deltemps, té diversos tipus de para-ments i combina filades horitzon-tals de maons, carreus i arrebos-sats. Si bé no ho sabem amb pre-cisió, tot fa pensar que els elements preromànics de l’es-glésia, centrats en l’absis, daten dela fi del primer mil•lenni. Aquestatesi la corroboren documentsconservats dels anys 1032 i 1066.De l’absis primitiu parteix, potser,tota l’evolució arquitectònica: elcreuer elevat d’estil carolingi(segles IX-X), el campanar d’espa-danya (segle XIV) reformat a par-tir del 1619, la porta renaixentistaactual (segle XVI), la rectoria i les

diverses dependències modifica-des al llarg del temps.A la casa rectoral de la parròquia-de Santa Creu d’Olorda es va con-servar fins a la Guerra Civil unaimatge d’època gòtica de la Marede Déu amb el Nen, conegudatambé com a Mare de Déu deGràcia. A banda de l’església hi haun veritable entorn per descobrir,i es pot visitar també la pedrera,anomenada dels Ocells, un granforat on s’explotaven pissarres. Hiha una llegenda que explica queles roques que s’observen al fonsde la gran excavació són ossos fos-silitzats del drac d’Olorda. És un indret ideal per anar-hi apassar tot un dia fora, i alhora unmirador amb vistes privilegiades.del delta del Llobregat.

LlibresHUERTAS CLAVERIA, Josep M. Mites i gent de Barcelona. Barcelona: Edicions 62, 2006Amb aquest llibre Josep M. Huer-tas, recentment desaparegut, vaaconseguir convertir en mites illegendes històries dels ambientspopulars que són descripcionsforça exactes de fets reals succeïtsa Barcelona. Des del Putxet iSarrià fins a Torre Baró i el BonPastor, sense oblidar barris des-apareguts com Somorrostro oPequín, és un recull que ofereixun plànol de la memòria populari literària de la ciutat.

SOLANA, Teresa. Un crim imperfecte. Barcelona: Edicions 62, 2006, 256 p.El llibre, ambientat en els refugismés emblemàtics de l’alta burge-sia barcelonina, explica en claude sàtira les desventures de dosgermans bessons que es guanyenla vida com a detectius improvi-

sats i barroers. El crim que investi-guen els porta a freqüentar elsambients més sofisticats de la ciu-tat, gairebé sempre situats al nordde la Diagonal, on funcionen unscodis excloents molt determinats.Amb aquesta novel•la, una obrasarcàstica, fresca i intel•ligent, Te-resa Solana s’ha convertit en l’au-tora revelació de la literatura cata-lana actual.

PIJOAN, Joaquim. Sayonara Barcelona.Barcelona : Edicions Proa, 2007,234 p.En aquesta novel•la, Premi SantJordi 2006, el protagonista torna a Barcelona després de 25 anys de viure al Japó. Va a la recercadel seu passat i prova de refer elsllaços trencats, però s’encara auna ciutat molt diferent de la queva deixar.

MORIEL, Enrique. La ciudad sin tiempo. Barcelona: Destino, 2007, 469 p.Novel•la històrica escrita ambpseudònim. A la Barcelona actualapareix el cadàver d’un prohomde l’alta societat, totalment dessag-nat i amb unes misterioses ferides.Mentre que al present s’investigaaquest misteriós cadàver, també esveurà la implicació de la família,al llarg dels segles, amb una altrafamília noble de la ciutat.

Montjuïc: Barcelona ParcCentral. Barcelona: Ajuntament deBarcelona, Barcelona ServeisMunicipals, 2007, 227 p. Obra col•lectiva en què hancol•laborat més de seixanta articu-listes, que donen la seva visió de lamuntanya de Montjuïc, i que pre-tén donar a conèixer el passat,present i futur de la muntanya. Ésl’última obra en què va col•laborarJosep M. Huertas Claveria, qui ensparla de la història de Montjuïc .

MHCButllet 11.qxd 16/05/2007 10:26 PÆgina 9

10 MHCButlletí

ELS AMICS I AMIGUES DEL MUSEU

Dissabte 16 de juny. Us proposem una sortidaper gaudir de la història i l’art de dues poblacionsclaus del Solsonès i elBages. Començarem visi-tant la catedral de Sol-sona (finals del segle XI -segle XVII), actualmentgòtica, però que conservaels absis i el campanard’estil romànic. Una deles joies que s’hi alber-guen és la Mare de Déudel Claustre –patrona dela ciutat–, una talla de pe-dra catalogada entre lesescultures més significati-ves del romànic universal.A continuació, ens en-dinsarem en les col•lec-cions d’art romànic igòtic del Museu Diocesài Comarcal. Conjunts depintura mural preromà-nica i romànica com elsde Sant Quirze de Pedret

i Sant Vicenç de Rus són uns dels exponents més importantsde l’art català. Pel que fa a les mostres d’art gòtic, en podríemdestacar el monument sepulcral de Sant Pau de Casserres, elSant Sopar de Jaume Ferrer I o les taules de Pere Serra i LluísBorrassà. Havent dinat, un passeig pel nucli històric de Car-dona ens durà per carrers, places i racons de l’antiga població.Acabarem el dia fent una visita a la Col•legiata de Sant Vicenç,temple erigit el 1040, d’estil romànic llombard, que destaca perles seves dimensions i per la llum natural que entra a través degrans finestrals.Per participar en aquesta activitat, podeu fer la reserva al 93 256 21 54 o bé a amics-mhcb@bcn.cat

Lloc i hora de trobada: plaça de Ramon Berenguer el Gran, a les 8 h. Preu: 15 € (dinar no inclòs). Activitat per a Amic/Amiga i acom-panyant. Places limitades.

Ho trobàvem a faltar… Aquestes sortides tan interessantsque ens organitzen per als Amics del Museu.El proppassat dissabte 21 d’abril vam visitar durant el matí elconjunt medieval de l’antic comtat de Besalú. Una vegadacreuat el majestuós pont que presideix l’entrada a la vila,ens donaren la benvinguda unes guies locals que ens acom-panyaren en la nostra passejada tot explicant-nos els edificis,entre ells l’església de l’antic convent de Santa Maria, la deSant Vicenç (que custodia entre altres peces la relíquia de laVera Creu), l’antic hospital de Sant Julià i l’edifici de laCúria Reial. I el més sobresortint i diferent de tots: el micvé, que com ja sabeu es tracta d’uns banys de purificació dels jueus, únicsde moment a la Península i uns dels deu que hi ha a Europaen bon estat de conservació. Per finalitzar el recorregut, din-tre de la Casa Cornellà ens mostraren un audiovisual queabastava des dels inicis de la vila, en l’època dels ibers, finsals nostres dies, presentant-ne els canvis i transformacions alllarg de més de mil anys.A la tarda i de la mà de la nostra guia seguírem la ruta perdescobrir petits tresors amagats dins d’uns paratges perdutsentre valls i muntanyes. En destaquem les ermites romàni-ques: una d’elles, la de Sant Feliu de Beuda, era un anticcenobi, mentre que a la basílica del Sant Sepulcre de Paleraes podien aconseguir les mateixes indulgències que pelegri-nant al Sant Sepulcre de Jerusalem.Com diu un tros d’una cançó d’en Llach, “el nostre país éstan petit”… Sí, és cert, però nosaltres afegiríem que és tanple d’història, monuments i paratges meravellosos que cadavegada esperem amb més ganes aquestes sortides. I si el diaes presenta formós i assolellat com el que vam tenir, nomésens resta dir-vos fins a la propera i que sigui ben aviat.

Pilar Simon Codina. Número d’Amiga de l’MHCB: 45

Bibliografia recomanada per a la visitaJosep ALANYÀ i ROIG, Besalú, vida i organització d’una juderia,Besalú: Ajuntament, 1996.Joan LÒPEZ i CARRERA, Besalú, Girona: Diputació de Girona-Caixa de Girona, 1988. Quaderns de la revista de Girona. 17.Vicenç VILLATORO, Del call a la sinagoga, Barcelona: EditorialBarcanova, S.A., 1992.Martí GIRONELL, El pont dels jueus, Barcelona: Columna, 2007.Eduard CARBONELL, L’art romànic a Catalunya, segle XII, vol. I iII, Barcelona: 1974, 1975.DD.AA., Catalunya romànica. Vol. IV. La Garrotxa, Barcelona:Enciclopèdia Catalana, 1990.

SOLSONA I CARDONA, UN PASSEIG PER LA SEVA HISTÒRIA I ART

ELS AMICS ENS EXPLIQUEN...SORTIDA A BESALÚ

MHCButllet 11.qxd 16/05/2007 10:29 PÆgina 10

MHCButlletí 11

AvantatgesRUTA PEL PATRIMONI INDUSTRIALDEL POBLENOU Dissabte, 9 de juny us proposem unrecorregut per l’antiga Farinera SantJaume, avui restaurada com a centrecultural, i per alguns dels edificis quehan configurat el paisatge industrialdel Poblenou i resten com a símboldel procés d’industrialització de laciutat a partir del segle XIX. A mésd’analitzar el procés d’industrialitza-ció de la ciutat i les seves repercus-sions en la transformació urbana deSant Martí de Provençals, amb aques-ta ruta es pretén fer una reflexiósobre les causes de la concentraciófabril al territori del Poblenou, comtambé sobre les condicions de vidadels treballadors, la seva procedènciai especialitzacions, i els canvis sofertsal barri amb els nous plans urbanís-tics i funcionals.Lloc i hora de trobada: CentreCultural La Farinera del Clot (Gran Viade les Corts Catalanes, 837) a les10.30 h. Durada aproximada: 3 hores.Activitat per a Amic/Amiga i acompa-nyant. Preu: 3 € . Places limitades.

RUTA VIU LA BARCELONA NOCTURNADELS ANYS TRENTADimarts, 10 de juliol us proposem unitinerari per la Barcelona nocturna delsanys trenta. La nit també fou testimonidels canvis que va viure la ciutat ambl’arribada de la Segona República, queva permetre que la gent visqués l’espaipúblic amb entusiasme i gaudís deltemps d’oci de manera diferent.Basant-nos en les transformacionspolítiques, socials i culturals que esvan viure durant aquells anys, explica-rem com aquestes van afectar el pai-satge i l’entorn del centre de la ciutat.Coneixerem per què la Rambla deBarcelona gaudeix encara avui d’unaactivitat cultural i social excepcional ireconeguda arreu del món. Durant elsanys republicans, juntament amb elParal·lel i el carrer Nou de la Rambla,fou l’entorn on la vida ciutadana espodia copsar amb més intensitat.Acabarem la visita en un bar típic de laBarcelona republicana, amb una copaper a tothom.Lloc i hora de trobada: ConjuntMonumental de la Plaça del Rei a les20 h. Durada aproximada: 2 hores.Activitat per a Amic/Amiga i acompan-yant. Preu: 3 € . Places limitades.

BAETULO, CIUTAT ROMANA. ELMUSEU DE BADALONADissabte, 29 de setembre.. El Museude Badalona es troba ubicat damuntles restes d’unes termes romanesdescobertes el 1954 i ens permetràfer un viatge en el temps fins a laBaetulo romana. L’exposició recorreel jaciment de l’àrea coneguda com elClos de la Torre; al seu subsòl hi tro-barem part d’un carrer amb les sevesbotigues, com també les termes, elsbanys públicsromans delsquals s’han con-servat diversesdependències ondestaquen elsmosaics que deco-raven el paviment.L’exposició Baetulo, ciutatromana presenta una varia-díssima mostra de restesmaterials i objectes del perío-de romà, procedents de lesexcavacions efectuades a la zona delfòrum i altres punts de la ciutatromana i del seu territori. Entreaquest important fons destaquen lespollegueres de bronze d’una de lesportes d’entrada a la ciutat i unarepresentació d’elements construc-tius com bases de columna, capitells,mosaics i pintures murals, entrealtres.Lloc i hora de trobada: entrada delMuseu de Badalona (plaça del’Assemblea de Catalunya, 1) a les10.30 h. Activitat per a Amic/Amiga iacompanyant. Preu: 3 € . Places limitades.

Per participar en les activitats, podeu fer la reserva al telèfon 93 256 21 22 o bé aamics-mhcb@bcn.cat. Places limitades.

“Regalahistòria”Cada amic queen faci un de nou rebrà un regal!!!

ENCARA ELS TEUS AMICS NO SÓN AMICS DE L'MHCB?ANIMA'LS I FAREU HISTÒRIA!

Ara, més avantatges:Presentant el carnet d'Amic/Amiga,tens un 5% de descompte a les llibreries de La Central

www.lacentral.com

MHCButllet 11.qxd 16/05/2007 10:30 PÆgina 11

MHCButlletí 12

01Conjunt Monumental de la Plaça del ReiPlaça del Rei, s/n 08002 BarcelonaTel.: 93 256 21 00Horari de visita: de l’1 d’abril al 30 de setembre, de dimarts a dissabte de 10 a 20 h.De l’1 d’octubre al 31 de març, de dimarts a dissabte de 10 a 14 h i de 16 a 19 h.Diumenges de 10 a 15 h. Dilluns, tancat

02Museu-Monestir de PedralbesBaixada del Monestir, 9 08034 BarcelonaTel.: 93 256 34 34Horari de visita: de l’1 d’abril al 30 de setembre, de dimartsa dissabte de 10 a 17 h.De l’1 d’octubre al 31 de març, de dimarts a dissabte de 10 a 14 h.Diumenges de 10 a 15 h. Dilluns, tancat

03Museu-Casa VerdaguerCtra. Església, 104Vil·la Joana. Vallvidrera08017 BarcelonaTel.: 93 204 78 05Horari de visita:de dimarts a divendres,per a grups amb reserva prèvia.Dissabtes, diumenges i festius de 10 a 14 h.Dilluns, tancat

04Centre d’Interpretació del Park GüellPavelló de Consergeria, Park GüellCarrer d’Olot, s/n 08024 BarcelonaTel.: 93 285 68 99Horari de visita:de dilluns a diumenge, d’11 a 15 h

05Centre d’InterpretacióHistòrica del Refugi 307Nou de la Rambla, 16908004 BarcelonaTel.: 93 256 21 00Horari de visita:dissabtes i diumengesd’11 a 14 h

06Espai Santa Caterina.Centre d’InterpretacióArqueològicaMercat de SantaCaterinaPlaça Joan Camprubí08003 BarcelonaTel.: 93 256 21 00Horari de visita:dilluns, dimarts, dimecres i dissabte de 8.30 a 14 h. Dijous i divendres de 8.30 a 20 h

Direcció: Antoni Nicolau Equip de Redacció: Teresa Blanch, Jordi Carrió, Anna Castellano, Encarna Cobo, Adolf Fernàndez, Lluïsa Mañosa, Carme Miró,Ferran Puig, Núria Rivero, Lina Ubero, Judit Vives Fotografies: Arxiu Juan NegrínLópez, Pep Herrero, Carla Puerto, Jordi Ramos, Pere Vivas Disseny gràfic: PFPEdició: L’Avenç Dipòsit legal: B.43370-20077 ISSN: 2013-8253

T. 93 256 21 22 - F. 93 268 04 54 - reserves-mhcb@bcn.catHorari d’atenció: de dilluns a dijous, de 10 a 14 h i de 16 a 19 h i divendres, de 10 a 14h

www.museuhistoria.bcn.cat

Informació i reserves

MHCButlletí

L’MHCB compta amb el suport del Cercle del Museu:

MHCButllet 11.qxd 16/05/2007 10:31 PÆgina 12