metodes de control de males herbes
DESCRIPTION
Mètodes de control de males herbesTRANSCRIPT
Control alternatiu de males herbes
A. Taberner Servei Sanitat Vegetal - MalherbologiaJornada Tècnica sobre Agricultura Ecològica
Palau Solità i Plegamans, dimarts 15 de març de 2011
Índex
1. El control integrat2. Aspectes clau en el control amb mètodes alternatius3. Mètodes disponibles de control mecànic4. Encoixinats5. Altres mètodes
PROTECCIÓ DE CONREUS
SAPRÒFAGS
PATÒGENS
FITÒFAGS
POLINITZADORS
ALTRES
ALTRES PRODUCTORSPRIMARIS
PATOLOGIA VEGETAL
ENTOMOLOGIA AGRICOLA
MALHERBOLOGIA
ESPÈCIES CULTIVADES
SOL
ARVENSES
MALES HERBES
Modificat de OILB Comissió Protecció Integrada
Què és un sistema integrat de control de males herbes
• Es defineix com integrat un sistema que es basa en l'úsde diferents coneixements i tècniques en una estratègia coordinada a mitjan i llarg termini.
Definició 1
• Utilització conjunta de tots els mètodes de control possibles de manera que es reforcin uns amb uns altres aprofitant al mateix temps els punts més febles de la mala herba.
Definició 2
• Estratègia a llarg termini que inclou la combinaciódistints mètodes de control, tant directes com indirectes, a fi de mantenir l’infestació de les males herbes per sota d’un llindar admissible econòmicament (Zwerger, 1996).
Definició 3
• És l’utilització de tots els mitjans justificables sota criteris econòmics , ecològics i toxicològics per a mantenir les poblacions dels flagells per sota delsumbrals econòmics de dany , posant especial énfasis en l´ús conscient dels factors de control natural (OILB, 1977)
Característiques d'un sistema integrat
• Flexible, capaç de respondre a les condicions de cultiu en el moment que s’apliqui.
• Basat en una bona comprensió del cicle biològic i característiques de la mala herba que es tracta de controlar.
• Adaptat a les condicions de la finca: clima, sòl, història. • Lligat a la consecució dels objectius de negoci de
l’explotació a llarg termini. • Barat (amb una bona relació cost – eficàcia) a curt
termini.
Coneixer i quantificar les males herbes i decidir
On ComQuan
FrequènciaTemporalització
Entrelinies A la líneaRodas
Físics Biològics
Encoixinats Manual Mecànic
Ideas clau:
Cultivar be - Temps - Constància
ASPECTES A TENIR EN COMPTE EN LA PRACTICA DEL CONTROL INTEGRAT
Mètodes a combinar
– Indirectes• Prevenció.• Sistema de Cultiu.
– Rotacions.– Cultiu del sol.
– Directes• Mètodes físics.
– Control mecànic.– Encoixinats
• Mètodes biològics.– Control biològic– Al·lelopatia.
Momentadequat
Destrucció de llavors
Retras de sembra
Mesures preventives
Densitat de sembra
Rotacions
Conreu del sòl
Uso de maquinaria
neta
MÉTODES NO QUÍMICS
Mètodes indirectes: prevenció-cultiu
1. Escollir bé la varietat a conrear. 2. És preferible el trasplantament a la sembra. 3. Evitar la introducció de llavors, per exemple amb el reg,
el fem o els “compost”. 4. En la preparació del sòl:
1. És preferible el llaurat del sòl. 2. Fer-lo amb antelació parell a poder fer falsa sembra. 3. Deixar el terreny fi i bé preparat.
5. En les rotacions: 1. Aprofitar el guaret, sobretot quan hi ha males
herbes perennes. 2. Alternar al màxim els tipus de cultiu. 3. Adaptar el cultiu al mètode de control que s’utilitzarà. 4. Fer que el cultiu sigui el més competitiu possible.
Cost del control manual en temps
Mida de les males herbes
• El cultiu sempre ha d’anar un estadi fenològic més avançat que les males herbes.
• Com més petita és la mala herba, més fàcil de controlar.
Període lliure de males herbes
• És el temps en que el cultiu ha d’estar lliure de males herbes. Depèn del tipus de cultiu.
Tipus de males herbes
• Dicotiledònies vs gramínies– Més fàcils de controlar les dicotiledònies que les
gramínies.– El foc controla pitjor les gramínies.
• Anuals vs perennes– Les anuals s’han de controlar abans de produir
llavors.– En les perennes s’han d’esgotar els propàguls
vegetatius.
Control de perennes
1. El propàguls s’escampen amb la maquinària com les llavors.2. Les plàntules procedents de llavor són igual que una plàntula
d’una mala herba anual.1. Cal controlar-les d’1 a 3 setmanes desprès de la emergència,
abans de que facin aparell vegetatiu subterrani.3. Com més petit és l’aparell vegetatiu subterrani més fàcil és
esgotar-los.4. A una mala herba perenne cal dedicar-li tota una campanya pel
seu control.1. Cas de rodals.2. En un any una perenne es multiplica per 10.3. En un any es pot aconseguir un 70 - 90% del seu control.
5. La millor època pel control d’una perenne és quan està creixent activament, que sol coincidir amb el període de cultiu.
Control mecànic – Aspectes clau
1. Enterrar bé les restes i rebrots del cultiu anterior. El millor és un bon llaurat.
2. Començar quan abans millor. Com més petita és la mala herba millor.
3.El sòl pla, fi i ben preparat. Evitar terrossos, pedres, desnivellaments i compactaciódel sòl.
Control mecànic – Aspectes clau
4.Com més superficial és el treball del sòl menys es promou la germinació de males herbes desprès de conrear-lo.
5. Desherbar en temps sec i sense pluges posteriors que puguin afavorir el rebrot de les males herbes.
6. El cultiu a les fosques sempre disminueix, encara que forma irregular, les germinacions.
Control mecànic – Aspectes clau
7. Desherbar el més a prop possible de les plantes del cultiu.
8. Sembrar o trasplantar de forma exacta i regular afavoreix el treball de les maquines per a desherbar.
9. Enganxar les màquines en el lloc més visible que es pugui: davant o a la part central del tractor.
Control mecànic – Aspectes clau
10. El control mecànic sempre produeix una disminució de la densitat de cultiu, que cal suplementar amb la dosi de sembra o densitat de trasplant en un 2 – 5%
11. L'agressivitat dels mitjans mecànics augmenta amb la velocitat d’avanç. Augmenta l'eficàcia i disminueix la selectivitat.
Mètodes mecànics
• Desherbat a la fila.– És l’aspecte més problemàtic.– Cada cop hi ha mes eines amb visors que permeten
un guiatge més acurat.• Desherbat entre files.
– És relativament fàcil.– Està força aconseguit.
Control mecànic – Efectes secundaris
• Sembla que tenen efectes positius i negatius, tot i que són de difícil avaluació.
• Sobre malalties.– Per una part al mantenir més airejat el sòl tenen un
efecte positiu.– Per altra part, els estris poden ser una eina
transmissora de malalties.– Si es provoquen ferides per cops, també poden ser
una via d’infecció.– Sembla que poden tenir un efecte afavoridor dels
danys per gelada.
Grada de pues
• Arrenca les plàntules i les cobreix amb una mica de terra.
• 2,5 ha/h amb 6m• 3-12 km/• Eficàcia mitjana alta• Es gradua la velocitat i
l’angle de les pues.
Cultivadors amb retlles
• Talla les plantes entre dues terres.
• 0,5 a 2 ha/h• 4-7 km/h fins a 15 amb
sistemes de guiat.• Es pot adaptar per a
cultivar entre solcs
Raspalls
• Arrenca molt superficialment.
• S’ha de fer molt aviat.• 0,5 a 1 ha/h.• 2-4 km/h• Cal canviar tots els raspalls
periòdicament.
Fresadores interlínies
• Arranquen i enterren les plàntules.
• De cotiledons a 15 cm.• Cultius en línees separades
30 cm o mes• 0,75 ha/h amb 3 m• 3-7 km/h
Cultivadors rotatius entre línies
• Arranquen i cobreixen amb terra.
• 0,75 ha/h amb 3 m• 3-7 km/h
Dits desherbadors
• Arranquen i treuen fora del cultiu.
• 1 ha/h amb 3 m• 4-12 km/h
Desherbadors “retorçats”
• Arranquen• 1 ha/h amb 3 m• 4-12 km/h
Desherbadors pneumatics
• Arranquen i bufen les plantules fora del cultiu.
• 1 ha/h amb 3 m• 4-12 km/h
Cremadors
• Cremen les fulles de les plantes.
• 1 ha/h amb 3 m• 3-6 km/h• 80-120 l gas/ha• Plantes seques i petites
Gàbies
• Utilitzades en hortocultura i en arròs.
Sistemes dirigits
• Apuren al màxim la superfície desherbada.
• S’està avançant amb l’ús de càmeres i softwars de processament de les imatges.
• S’està treballant en robòtica.
Encoixinats
• Informació de:
Encoixinats
Mètodes biològics
• El control biològic és l’ús deliberat d’organismes introduïts o endèmics (sobretot artròpodes fitòfags, nematodes o patògens vegetals) per a la regulació de poblacions concretes de males herbes. (Grup EWRS de control biològic)
• http://www.ewrs.org/ewrs-bcw.htm
Apion onopordi en cards
Cassida rubiginosa en cards
Puccinia punctiformis en cards
Alelopatia
• Qualsevol procés que impliqui metabòlits secundaris (aleloquímics) produïts per plantes, microorganismes, virus, algues i foncs que influeixin en el creixement i desenvolupament de sistemes biològics agrícoles.
Conclusió
Controlar males herbes amb mitjans no químics costa més, tot i que s’està
avançant ...
Idees clau:
Cultivar bé - Temps - Constància
www.gencat.cat