medicina natural basada en l’evidència - mutuam.es€¦ · i comunitària eap legazpi (madrid)....

Medicina naturalbasada en l’evidència

© 2007 Societat Catalana de Medicina Familiar i ComunitàriaPortaferrissa, 8, pral.08002 Barcelona

Tots els drets reservats. Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemadaen sistema de recuperació d’informació ni transmesa de cap forma o per cap mitjà, bé siguielectrònic, mecànic, en fotocòpia, per registre o qualsevol altre tipus, sense el permís previ perescrit del propietari del copyright.

Il·lustració coberta: Verónica Monterde

EdiDe: Edició, coordinació i producció editorialCasanova, 191, 3r 1a08036 Barcelona

ISBN: 978-84-96684-05-8Dipòsit legal: B-45865-2007

3

COORDINADOR� Josep Lluís Llor Vilà

AUTORS� Josep Lluís Llor Vilà, metge especialista en Medicina Familiar

i Comunitària. EAP Deltebre. Diplomat en cursos monogràfics de medicina naturista (Universitat de Saragossa i Universitat de Barcelona).

� Anna Manresa Font, metgessa especialista en Medicina Familiar i Comunitària. EAP Nou Tàrraco. Màster en teràpies naturals (Universitat Rovira i Virgili).

� Immaculada Nogués Orpí, metgessa especialista en Medicina Familiar i Comunitària. EAP Lluís Millet. Màster en medicina naturista(Universitat de Barcelona).

COL·LABORADORS� Isabel Giralt Sampedro, metgessa. Coautora del capítol d’acupuntura.

Professora del Màster en acupuntura de la Fundació Bosch i Gimpera de la Universitat de Barcelona.

� Carles Llor Vilà, metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària.EAP Jaume I, Tarragona.

� Carlos Martínez García-Olalla, metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària EAP Legazpi (Madrid). Professor de sofrologia transpersonal.

� Eva Martínez Giol, terapeuta experta en reflexologia i teràpia floral.Centre Alnatur.

� Judit Montserrat Montcusí, fisioterapeuta i osteòpata C.O. Tausalut.� Pablo Saz Peiró, metge naturista i especialista en hidrologia. Director

del Curs de postgrau de medicina naturista de la Universitat de Saragossa.

A U T O R S

4

� Carmen Sospedra Piñana, metgessa. Directora del Centre MèdicBenicarló. Màster en homeopatia (Universitat de Barcelona).

� Rafael Torres Collado, col·laborador en els capítols de repòs i exercicifísic. Doctor en medicina. Codirector del Màster de medicina naturista,acupuntura i homeopatia de la Universitat de València.

� David Vinyes Casajuana, metge expert en teràpia neural.

AGRAÏMENTS PER LES SEVES APORTACIONS

� Josep Forcadell Blanco, psicòleg. Amposta.� Manel Mateu i Ratera, metge homeòpata. President de l’Acadèmia

Mèdico-Homeopàtica de Barcelona.� Laura Sampietro-Colom, doctora en medicina. Màster en salut pública.

IL·LUSTRADORA

� M. Carmen Reverté Simó

A u t o r s

5

Í N D E X

1. INTRODUCCIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

� Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

2. HISTÒRIA DE LA MEDICINA NATURAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

� Els primers testimonis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

� La medicina clàssica grega . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

� La medicina romana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

� La medicina a l’Edat Mitjana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

� La medicina al segle XVI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

� La medicina al segle XVII . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

� La medicina al segle XVIII . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

� La medicina al segle XIX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

� La medicina al segle XX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

� Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

3. TERÀPIA DE L’ALIMENTACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

� La dieta mediterrània . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

� Efectivitat del consell dietètic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

� La dieta vegetariana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

� Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

4. L’EXERCICI FÍSIC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41

� Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41

� Fonaments de l’exercici físic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41

� Beneficis de l’exercici físic moderat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

� Consell sanitari sobre l’exercici físic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48

� Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

5. EL REPÒS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

� Concepte de repòs nocturn adequat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

� Indicacions del repòs adequat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52

� Mesures per dormir bé . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53

� Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55

6

6. LA HIGIENE MENTAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57

� La higiene de l’estrès . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58

� Estats de relaxació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62

� Altres teràpies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67

� Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 707. FITOTERÀPIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73

� Qué és la fitoteràpia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73

� Història de la fitoteràpia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74

� Classificació de les formes d’administració . . . . . . . . . . . . . . . . . 74

� Eficàcia i seguretat de la fitoteràpia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88

� Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89

8. HIDROLOGIA MÈDICA. HIDROTERÀPIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92

� Diccionari hidrològic bàsic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92

� Hidrologia mèdica o balneoteràpia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94

� Hidroteràpia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100

� Tècniques hidroteràpiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106

� Termoteràpia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115

� Crioteràpia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122

� Peloteràpia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123

� Talassoteràpia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125

� Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127

9. TERÀPIES FÍSIQUES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 132

� Massatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 132

� Osteopatia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134

� Osteopatia cranial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 138

� Quiropràxia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 140

� Rolfing . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141

� Reeducació postural global (RPG) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143

� Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145

10. REFLEXOLOGIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148

� Història de la reflexologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148

� Tècnica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149

� Indicacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149

� Contraindicacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152

� Precaucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153

� Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154

Í n d e x

11. TERÀPIES ENERGÈTIQUES ORIENTALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155� Acupuntura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155� Shiatsu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 160� Digitopuntura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 162� Do-in . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 163� Tai-txi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 164� Txi-kung o qi gong . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 166� Ioga . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 167� Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 170

12. HOMEOPATIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 175� Història de l’homeopatia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 175� Mètode científic en l’homeopatia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 176� Elaboració dels remeis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 177� Estudis de laboratori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 177� Estudis clínics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 178� Indicacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 178� Contraindicacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 183� Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 183

13. ALTRES TERÀPIES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 187� Helioteràpia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 187� Climateràpia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 189� Aromateràpia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 193� Teràpia floral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 197� Teràpia neural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 201� Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 205

ANNEXOS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 209� ANNEX 1. Informació sobre la dieta mediterrània

adreçada a la població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 211� ANNEX 2. Dejú terapèutic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 215� ANNEX 3. Consells sobre l’exercici físic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 217� ANNEX 4. Consells sobre higiene mental . . . . . . . . . . . . . . . . . . 219� ANNEX 5. Consells per relaxar-se . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 223� ANNEX 6. Aigües mineromedicinals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 225

Í n d e x

7

1. INTRODUCCIÓ

9

En el món occidental, en els darrers anys, s’ha produït un augment de la preva-lença de les patologies cròniques a causa de l’envelliment de la població i elscanvis de l’estil de vida, i de les patologies mentals derivades de l’estrès de lasocietat actual. Com a professionals, a més de proporcionar una assistènciasanitària correcta, hem d’educar el pacient en un estil de vida saludable. Elshàbits de vida nocius (figura 1.1): les addiccions, l’estrès, la baixa autoestima, lamanca d’exercici i una dieta desequilibrada són factors determinants en l’apari-ció de diverses malalties.

MEDICINA NATURAL BASADA EN L’EVIDÈNCIA

Figura 1.1. Hàbits de vida nocius.

Amb l’objectiu de millorar la salut de la població, és a l’Atenció Primària onpodem indicar diverses eines terapèutiques: unes estan en el camp de la medi-cina oficial o convencional o al·lopàtica (al·lopàtica = medicina basada en la lleidels oposats), com ara els fàrmacs i la cirurgia, i d’altres estan en el camp de la


10

medicina no convencional o complementària o alternativa, com l’alimentacióvegetariana, la relaxació, la fitoteràpia, l’acupuntura i altres.

El terme que adopten les medicines no convencionals varia segons el país:a Europa i l’Amèrica del Nord, s’usa més el de complementàries o alternatives(MCA), i a la resta del món s’utilitza el mot tradicional. Segons l’OrganitzacióMundial de la Salut (OMS), la medicina tradicional abraça els enfocaments, elsconeixements i les pràctiques basades en plantes, minerals, teràpies manuals,teràpies espirituals, exercicis i altres, aplicades de manera individual o en com-binació per mantenir el benestar i tractar o prevenir les malalties. Dins de lamedicina tradicional, l’OMS hi considera: la medicina tradicional xinesa (acu-puntura i altres), l’aiurveda hindú, la unani àrab i diverses medicines indígenes.Quant a la medicina complementària, els països desenvolupats la classifiquenen: medicina naturista, medicina xinesa, homeopatia i altres. Segons la secció demetges naturistes del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, la medicina natu-rista és: «un sistema medicopreventiu i terapèutic basat en la comprensió i uti-lització dels principis autoreguladors del propi organisme i que contempla l’in-dividu en la seva globalitat i integrat en un entorn. El criteri mèdic naturista técom a punt de referència guarir aplicant estímuls naturals que actuen en elmateix sentit que ho faria la natura de l’individu». Els pilars bàsics de la medici-na naturista són l’alimentació, l’exercici i el descans, la hidroteràpia, la balneo-teràpia, la climateràpia, la fitoteràpia, la teràpia de l’ordre i la higiene mental.

Els autors d’aquest llibre hem triat el terme medicina natural com a equivalentde la medicina única que integra la medicina naturista, la medicina xinesa, altresteràpies no convencionals i que, amb la medicina convencional, té com a objectiupotenciar l’autocura natural de les persones. Pensem que els termes alterna-tiu, complementari, no convencional i convencional s’haurien de superar i anarcap a una sola medicina basada en l’evidència científica.Aquesta medicina natu-ral no té res a veure amb el curanderisme i l’esoterisme, en els quals s’usen lesteràpies naturals, però sense criteris científics. Cal tenir clar que la medicina natu-ral necessita un enfocament professional que es basa en els següents punts:

1. El pacient és una unitat biopsicosocial que cal tractar en conjunt i no sols enparts. Ja en temps de la Grècia clàssica, l’actuació mèdica anava adreçadacap a la persona com a una unitat cos-ment-esperit; tractar la ment i solucio-nar les emocions violentes era tan important com curar el cos.

2. La natura del cos humà (physis) està interconnectada amb la natura externa(Physis), de manera que la salut del medi ambient (la contaminació dels ali-ments, del sòl, de l’aire, del mar, del clima, i el canvi climàtic actual) està ínti-mament lligada a la salut individual.

3. Davant d’un malalt, cal identificar les causes físiques, psíquiques i ecològi-ques que li han desencadenat la malaltia. El procés d’emmalaltir mai no ésbrusc ni unifactorial, sinó lent i multifactorial. Hi intervé el medi ambient, l’a-limentació, els hàbits tòxics, l’equilibri entre treball i descans, el grau d’activi-tat física, la capacitat per relaxar-se i eliminar l’estrès, el respecte als ciclesbiològics, la satisfacció personal, l’educació, el sistema de valors i les creen-ces, els tipus de pensaments i emocions i la capacitat de viure amb harmonia.Cal entendre la malaltia com un estímul per al canvi positiu, com una opor-tunitat per transformar allò que és inharmònic de la persona en harmònic.

4. L’amor per a l’art mèdic, que deriva de l’amor a l’ésser humà, és el fonamentd’una relació metge-pacient digna i de qualitat.

5. El primer que ha de fer el metge és no fer mal al pacient (primum non nocere).6. La natura o fisiologia o homeòstasi de cada persona té tendència a la curació

espontània. Aquesta observació clàssica, que s’anomenava vis medicatrixnaturae, està recolzada per les ciències mèdiques actuals. De vegades, la milloractitud del metge serà l’expectant, acompanyant el pacient en el seu procés.

7. El paper del professional sanitari rau en la facilitació d’aquest procés naturald’autocura. El metge ha de saber usar els recursos que té al seu abast a fi depotenciar la tendència fisiològica al guariment, amb la col·laboració activa delpacient. És lògic que primer usi les teràpies més senzilles com el sol, l’aigua,l’aire, l’alimentació, l’exercici, la modificació d’hàbits, l’ordre de vida, la higie-ne mental, etc. Però altres teràpies més complexes, com els fàrmacs o la cirur-gia, també tenen les seves indicacions.

8. Cada persona necessita una atenció individualitzada, ja que cada individuté una predisposició o terreny diferent a emmalaltir. El biotipus i l’estructu-ra fan, per exemple, que uns caiguin malalts i altres no durant una epidè-mia. A banda dels factors externs, la capacitat del pacient per contrarestarla malaltia és un aspecte important que cal tenir en compte en la gènesi de les patologies.

9. Ensenyar i educar sobre la higiene són activitats bàsiques del professionalsanitari, tant amb finalitat terapèutica com preventiva. En les persones sanes,el principi bàsic és mantenir la salut i prevenir la malaltia.

Aquest enfocament de la medicina natural ja va ser formulat per Hipòcrates i els metges de la seva escola al segle V aC. Al llarg de la història, com es descriual capítol 2, la medicina hipocràtica ha presentat alts i baixos, però va ressorgiramb força com a medicina neohipocràtica en el segle XIX i així s’ha mantingutfins al present.Actualment, la medicina i la salut pública oficial estan tendint capals enfocaments de la medicina natural. Com a exemples podem citar:

I n t r o d u c c i ó

11


12

� Les darreres definicions de salut (OMS, Congrés de Metges i Biòlegs del 1976)ja no la consideren com l’absència de malaltia. Avui dia, s’entén com a salutaquell benestar físic, psíquic i social que permet portar una vida autònoma,solidària i joiosa, amb la capacitat d’adaptació al medi físic i social, i que per-met dur a terme el projecte vital que hom decideix fer.

� El 1974, el ministre de Salut canadenc Lalonde va definir quatre determinantsde la salut que són clàssics en la salut pública. D’aquests, l’estil de vida i elmedi ambient constitueixen el 66% de les causes de mortalitat; aquests deter-minants de la salut són modificables amb la intervenció sanitària. La medicinanatural sempre ha estat en aquesta línia.

� Des de fa 30 anys, les activitats sanitàries d’educació grupals i individuals i la re-cerca adreçada a aconseguir estils de vida sans, confirmen la importància crei-xent que es dóna a la formació de la gent en la seva salut. Però encara quedamolt de camí per recórrer en vista de l’augment de la prevalença de patologiesrelacionades amb el tabac i l’alcohol, per exemple.

� La bioètica es basa en quatre principis: beneficència, no maleficència, justí-cia i autonomia. Algunes d’aquestes bases ja es trobaven en la medicinahipocràtica.

Hi ha una sèrie de factors que ens han motivat a fer aquest llibre:

� L’ús freqüent actual de les medicines no convencionals. Als Estats Units,Canadà i Europa, els estudis mostren que entre el 30 i el 70% de la poblaciógeneral les ha utilitzat alguna vegada, amb un grau de satisfacció de fins al90%. Als països pobres, com l’Àfrica, l’Amèrica del Sud i l’Índia, la medicinatradicional és el recurs sanitari normal del 65-80% de la població.A la Xina ésel recurs del 40% de la població.

� La manca de polítiques estatals que defineixin el paper de la medicina tradi-cional/medicina complementària. Segons l’OMS, només 25 països al móntenen una política sanitària definida segons les teràpies complementàries.A Espanya ja hi ha diversos reglaments al respecte: el Reial decret 1277/2003estableix les bases per a l’autorització de centres, dins dels quals hi ha la con-sulta de teràpies mèdiques no convencionals (per a medicina naturista, medi-caments homeopàtics o per a tècniques d’estimulació amb agulles); la Llei44/2003, que permet el registre de metges amb coneixements en aquestesàrees en els col·legis de metges, previ a l’extensió del diploma d’acreditaciódel Ministeri de Sanitat i Consum, i el Decret del 30 de gener del 2007 de laConselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya, en el qual es regulen lescondicions per a l’exercici de determinades teràpies naturals.

� L’evidència científica cada cop més alta dels remeis naturals. Això és conse-qüència del nombre creixent de països que tenen instituts oficials de recercaen medicina tradicional/medicines complementàries (com els Estats Units,Canadà, el Japó, Alemanya, França, la Xina, Corea, el Vietnam), que, segonsl’OMS, són els que tenen la medicina tradicional integrada totalment o par-cialment en el seu sistema sanitari.

� La línia divisòria entre les teràpies complementàries i les teràpies convencio-nals s’està diluint d’uns anys ençà. Per exemple, hi ha tractaments que abanses consideraven no convencionals, com l’exercici físic, l’alimentació medi-terrània o les psicoteràpies, i ara ja són oficials o acadèmics.

� El nombre creixent de metges que usen teràpies mixtes. Per exemple, al Japóel 70% dels metges al·lopàtics prescriuen també medicina tradicional; alRegne Unit, el 40% dels metges del sistema públic ofereixen accés a les medi-cines complementàries.

� Desconeixement de l’enfocament i de les tècniques de la medicina naturista i d’altres teràpies per part dels professionals sanitaris del nostre país. Una raóés la inexistència de formació específica en el pregrau.

L’objectiu d’aquest llibre és descriure l’abast de les tècniques i els procedimentsemprats en la medicina naturista europea i d’altres teràpies naturals, i analitzar elseu estat de coneixement científic, per tal d’aportar informació als professionalssanitaris de l’Atenció Primària. Per poder formular un bon pla terapèutic amb cadapacient, tots els metges tenen el dret i el deure de saber quina és la millor evidèn-cia disponible tant de les teràpies convencionals com de les no convencionals.

Per assolir aquest objectiu s’ha realitzat una revisió narrativa de l’evidènciacientífica fent una cerca a les principals bases de dades del sistema TripDatabase. Aquest cercador enllaça amb el MEDLINE, l’EMBASE, CochraneLibrary, Bandolier, Dare i d’altres bases de dades. El període revisat ha estat desdel 1996 fins al 2006. També s’ha consultat directament la base de dades de laCochrane Library Plus. Les paraules clau utilitzades en la cerca han estat: «com-plementary medicine, medicine traditional, naturopathy, natural medicine, nutri-tion, mediterranean diet, vegetarian diet, vegetarian nutrition, diet therapy, vege-tarianism, physical exercise, rehabilitation, physiotherapy, physical therapy, bedrest, stress, psychological treatment, cognitive therapy, behavioral therapy,supportive therapy, problem-solving therapy, bibliotherapy, music therapy, rela-xation, phytotherapy, herbal medicine, medicinal teas, essential oil, chineseherb, onion, garlic, hydrotherapy, balneology, balneotherapy, spa therapy, ther-malism, crenotherapy, mud therapy, mineral-waters, sponge, heated vapour,steam, humidifier, rhinotherapy, hyperthermia, talassotherapy, enema, sponge,


13


14

massage, osteopathy, chiropraxis, yoga, do-in, reflexology, taichi, qi-qong, rol-fing, acupuncture, shiat-shu, homeopathy, heliotherapy, sun shine, light therapy,climatotherapy, aromatherapy, bach flowers, procaine, neural therapy».

També s’ha cercat informació a la literatura gris. En concret s’ha explorat a tra-vés d’Internet la disponibilitat de documents i pàgines web que parlessin de lesteràpies que surten en aquest llibre, seleccionant-ne les més rellevants. Alhora,s’han inclòs llibres/monografies publicats sobre medicina naturista en general.

Per a cada tècnica o procediment, s’ha analitzat la qualitat de l’evidència científi-ca pel que fa als beneficis de la seva aplicació. Els beneficis s’han mesurat com laresolució de la simptomatologia i/o problema de salut expressat pel pacient. Per a la gradació de la qualitat, s’ha emprat la classificació proposada per la US Agency forHealth Care Policy and Research modificada. La modificació ha consistit en ampliarels criteris d’inclusió d’articles/documents en el nivell IV d’aquesta classificació. Pelque fa als altres nivells d’evidència, si un estudi no reuneix tots els criteris d’un nivelldeterminat, s’ha qualificat en el grau inferior. Cal assenyalar que la classificació delsassajos i estudis s’ha realitzat a partir dels abstracts; no s’ha fet una anàlisi de la vali-desa interna de cadascun d’ells en l’article senser.

Així doncs, l’evidència identificada s’ha classificat en els següents nivells:

Ia L’evidència procedeix de metaanàlisis d’assaigs clínics controlats, aleatoris,de qualitat.

Ib L’evidència prové almenys d’un assaig clínic controlat, aleatori, de bona qualitat.IIa L’evidència procedeix almenys d’un assaig clínic controlat, ben dissenyat,

però sense aleatoritzar.IIb L’evidència es basa almenys en un estudi gairebé experimental, ben dissenyat.III L’evidència prové d’estudis descriptius ben dissenyats, com per exemple,

de casos-controls o de cohorts.IV L’evidència es basa en documents de comitès d’experts o d’autoritats de

prestigi, o prové d’estudis descriptius o de sèries de pacients o de la recercabàsica en el laboratori.

En la revisió de la qualitat de les tècniques i procediments, hi ha alguns casos alllarg del llibre on no apareix el nivell d’evidència. La raó d’aquesta absència responal fet que no s’han identificat estudis clínics que parlin de la tècnica/procediment.

Cal també assenyalar que, en els capítols d’acupuntura i d’homeopatia, s’hanexplicitat les referències bibliogràfiques al costat de la qualificació sobre la qua-litat de l’evidència.Això s’ha fet atès que l’efectivitat d’aquests dos procedimentsgenera controvèrsia entre la comunitat clínica.Així doncs, en la seva revisió s’haninclòs els articles que mostraven l’efecte positiu d’aquestes tècniques/procedi-

ments. Els autors som conscients del biaix de selecció introduït per no incloure elsarticles amb resultats nuls/neutres.

Una altra limitació associada a aquest estudi és no haver revisat de manerasistemàtica les publicacions en alemany, que és la llengua en què es publiquenla majoria dels estudis de medicina natural. Probablement s’ha perdut informa-ció rellevant que podria complementar l’evidència que es mostra en aquest lli-bre. Per últim, concloure que el nombre d’estudis clínics en el camp de la medi-cina natural no és elevat, com es veurà al llarg del llibre. Aquesta situació potrespondre a causes diverses. Una d’elles podria ser el poc interès que fins aras’ha mostrat per aquestes tècniques i procediments en els cercles mèdics occi-dentals oficials. D’altra banda, tampoc està clar si aquest tipus de tècniques iprocediments han de ser analitzats amb la mateixa metodologia que s’estàemprant per a les tècniques mèdiques de la medicina convencional. Una altracausa podria ser el fet que darrere d’aquestes medicines no hi ha un potencialeconòmic elevat. Això no obstant, aquesta manca d’estudis hauria d’impulsar i d’estimular la recerca en l’àmbit de la medicina natural.

BibliografiaBerdonces JL. Manual de medicina naturista. Barcelona: Oceano, 2003.Bühring M, Saz P. Introducción a la medicina naturista. Las bases científicas de las tera-

pias naturales. Barcelona: Paidós, 1998.Contreras Alemán G. Medicina Naturista. Mitos y realidades. Málaga: Siglo XXI, 2006.Documentació del Màster de Medicina Naturista. Formació continuada Les Heures.

Universitat de Barcelona, 1996.Eisenberg D, Davis R, Ettner S, Appel S, Wilkey S, Van Rompay M, Kessler R. Trends in alter-

native medicine use in the United States, 1990-1997. JAMA 1998; 280: 1569-1575.Lewith G, Kenyon J, Lewis P. Complementary Medicine an Integrated Approach. «Oxford

General Practice Series». Oxford: Oxford University Press, 1996.López D, Ruis O, Fernández X, et al. Ús de teràpies alternatives o complementàries a una

ABS. Pòster. Congrés de la camfic 2004.Martínez Morillo M, Pastor Vega JM, Sendra Portero F. Manual de Medicina Física.

Madrid: Harcourt Brace, 1998.Meyer-Camberg E. Salud y Bienestar con la Medicina Natural. León: Everest, 1983.OMS. Estrategia sobre medicina tradicional 2002-2005. OMS, 2005.Pérez S, Fornells L, Perona M, et al. Infravalorem la utilització de la medicina alternativa?

Sabem els metges l’ús que se’n fa? Pòster. Congrés de la camfic 2004.Pros M,Viñas F. Manual de medicina natural. «Fin de Siglo». Madrid: Temas de Hoy, 1995.Saz Peiró P. Medicina Naturista: Definiciones. Medicina Naturista 2000; 1: 1-8.Saz Peiró P. Principios y actualidad de la cura Kneipp. Medicina Naturista 2004; 7: 327-337.US Agency for Health Care Policy and Research, 1993.Zollman C, Vickers A. ABC of Complementary medicine. Londres: BMJ Books, 2000.


15


16

Els primers testimonisL’any 2700 aC, a la Xina, l’exercici terapèutic i el massatge ja eren prescrits persacerdots sota un concepte magicoreligiós. La medicina hindú, els orígens de laqual es remunten a l’any 1800 aC, es basava en el ioga i l’ús de l’aigua, la terra,l’aire i el sol. D’altra banda, en la medicina egípcia clàssica, el metges, que erenalhora sacerdots, astrònoms i artistes, concedien un gran valor a diverses mesu-res higièniques, com l’alimentació sana, la vestimenta adequada, la gimnàstica,l’ús terapèutic de l’argila i algunes tècniques hidroteràpiques.

La medicina clàssica gregaCap al 900 aC es comencen a erigir temples dedicats a les divinitats sanadores;estaven situats prop de deus i disposaven de banys, gimnàs, jardins i llocs derepòs. Els metges hi enviaven els pacients i també hi anaven els atletes per ferl’entrenament. A partir del segle VI aC, la medicina grega deixa de ser màgica ipassa a ser un saber natural per influència dels filòsofs presocràtics naturalistes,Sòcrates i Plató. Pitàgores i la seva escola introdueixen el concepte de diatia, quevolia dir «la recta ordenació del règim de vida», que permetia regular i purificarel microcosmos de l’home en el macrocosmos. Però la figura que cal ressaltar ésla d’Hipòcrates (460-377 aC), considerat el pare de la medicina occidental per laseva influència mèdica posterior (figura 2.1).

Els tractats hipocràtics, escrits pels deixebles d’Hipòcrates durant els sis seglesposteriors a la seva existència, es basen en la physis descrita en el primer capítol. Lamedicina hipocràtica seguia el mètode empíric, que va d’allò general a allò particu-lar: a cada pacient concret s’havia d’ajudar a autocurar la seva physis i a recuperarla salut; a tal fi eren importants l’alimentació vegetariana, l’exercici físic, el repòs, lahidroteràpia (per exemple, els banys de contrast o l’argila), els massatges, les mani-pulacions i la balneoteràpia (l’ús d’aigua freda i els banys de mar), l’activitat pro-fessional i les relacions i normes socials, juntament amb el conreu de virtuts, com lajustícia, la puresa, la bellesa i la fortalesa; a més, es tenia en compte els fenòmensde la naturalesa: temperatura, vent, sol, terra, clima, estacions.

2. HISTÒRIA DE LA MEDICINANATURAL

La medicina romanaHi ha dues teories mèdiques que cal destacar. En primer lloc, l’empírica de lamedicina hipocràtica: així, Sèneca (4 aC-65 dC) indicava que el vegetarianisme,la senzillesa natural, l’exercici físic, la modèstia i la vida ascètica eren importantsper a la salut. Celsus, Rufus i altres metges van generalitzar la hidroteràpia ambfinalitat recreativa i curativa. A les termes romanes es practicaven quatre tipusde banys: els freds, els d’aigua tèbia, els banys calents i els banys de vapor.Aquestes instal·lacions podien albergar fins a tres mil banyistes. També es vangeneralitzar els massatges, la gimnàstica i els banys de mar. En segon lloc, elracionalisme de Galè (131-200 dC), que és el mètode que va d’allò particular aallò general, considera la malaltia com a resultat de la influència dels factorsexterns i, per tant, s’ha de tractar de manera simptomàtica i mitjançant fàrmacs.Els tractats de Galè, que també recullen el llegat de la medicina hipocràtica, vanconstituir el coneixement mèdic europeu fins al segle XVI.

H i s t ò r i a d e l a m e d i c i n a n a t u r a l

17

Figura 2.1. Hipòcrates.


18

La medicina a l’Edat MitjanaEl món àrab va rebre la ciència grega clàssica al segle VII, a partir de l’ImperiBizantí. A Pèrsia es va constituir una acadèmia hipocràtica. La literatura àrabapreciava la capacitat curativa de la naturalesa i pensava que la finalitat de laterapèutica era ajudar la força pròpia de la persona. A la banda occidental del’antic Imperi Romà, en els primers temps de l’Edat Mitjana, la medicina es tro-bava en mans dels monjos, que sobretot feien servir remeis farmacològics. Ladifusió de la medicina clàssica hi va arribar més tard, concretament al segle XI,gràcies a la traducció de l’àrab al llatí de les obres gregues a Salern i a Toledo.Avicenna és una figura important en la medicina ibèrica d’aquesta època, en laqual es generalitza l’ús dels banys públics; a Còrdova, per exemple, n’hi vanarribar a haver mil. A més, es desenvolupa la medicina a les universitats, com ala de Bolonya i la de Montpeller; en aquesta darrera, hi destaca el paper delvalencià Arnau de Vilanova, que recomanava la teràpia dietètica contra l’úsexcessiu de medicaments comú a l’Edat Mitjana. En general, la medicinamedieval fora dels països àrabs segueix el concepte galènic de la malaltia coma afecció passiva.

La medicina al segle XVI

Gràcies a la impremta, els metges poden llegir els escrits grecs originals i res-sorgeix la idea de la capacitat curativa de la physis, però amb matisos nous: elmecanicista de Leonardo da Vinci i d’altres apunten la importància de l’anatomia,l’exercici muscular i el desenvolupament harmònic del cos i l’esperit. El vitalismede Paracels, que segueix l’empirisme hipocràtic, considera l’univers com un granorganisme viu i interrelacionat, mogut per una força interna que lluita contra lamalaltia; aquesta no és un desordre de la natura, sinó que és una mena de lla-vor externa que s’implantaven en el cos; a més, Paracels teoritza sobre la relacióque ha de tenir el remei amb els símptomes de la malaltia a tractar.

La medicina al segle XVII

Descartes segueix la teoria del racionalisme en considerar el cos humà com quel-com mecànic i tècnic, desproveït d’humanisme. La medicina basada en el mètodede Descartes (cartesià) va tenir una influència posterior que ha perdurat fins a l’actualitat. En canvi, Sydenham (1624-1689) segueix la línia de l’empirismeclínic; sistematitza les malalties i és un seguidor fidel dels criteris hipocràtics.Sydenham considera la malaltia com una reacció natural cap a la cura. En aquest

segle s’estableixen les bases de la hidrologia mèdica, basada en el paper cura-tiu de les deus i dels banys termals.

La medicina al segle XVIII

A la Il·lustració cal esmentar els vitalistes i els sistemàtics. Els primers creien quel’ésser humà tenia una força vital que mantenia viu l’organisme i que lluitavacontra les malalties; a partir de l’observació clínica, el metge havia de decidirquan era suficient el mètode dieteticoexpectant i quan havia d’intervenir ambmitjans enèrgics. Els sistemàtics van incorporar a la teoria mèdica tradicionalgalènica, els estils dels segles anteriors. Fruit d’aquesta recopilació són els llibressobre l’exercici terapèutic, els massatges, l’helioteràpia, la climateràpia i lahidroteràpia. Quant a l’ús terapèutic de l’aigua, cal destacar la difusió de la bal-neoteràpia per tots els països del nostre continent, així com la creació de centresd’aplicació de l’aigua de mar amb base científica.

La medicina al segle XIX

Es generalitza la pràctica de la gimnàstica en els ambients escolar i militar, i esdifon el massatge terapèutic. A la segona meitat del segle ressorgeix de nou lamedicina hipocràtica: es fa un ús integrat de la dieta, les plantes medicinals, l’he-lioteràpia, la climateràpia i la hidroteràpia. L’austríac Vicent Priessnitz va ser l’au-tor de la hidroteràpia com a ciència; va observar que l’aigua freda era curativanomés si s’acompanyava d’una reacció de calor posterior; és a dir, si la pell s’enro-gia. El Dr. D. Gleich va introduir el terme metge naturista a Alemanya l’any 1849.El terme medicina naturista s’estableix com a reacció al curanderisme de l’èpocaque usava les teràpies naturals sense cap criteri mèdic. Precisament, la medicinanaturista recupera l’enfocament mèdic hipocràtic ja comentat en el capítol 1.

El divulgador més conegut de la hidroteràpia va ser l’alemany SebastianKneipp (1821-1897) (figura 2.2).Abans d’ordenar-se sacerdot catòlic, es va curarde la tuberculosi que patia gràcies als banys metòdics que feia al Danubi.Després va assajar les cures amb companys i feligresos de les parròquies on vaexercir. Va ser criticat pels metges de la seva època, tot i aconseguir curar a molta gent d’arreu d’Europa. La seva hidroteràpia es basava en brolls i banysfreds, banys de vapor, fregues i embolcalls. Les altres cures que indicava eren lesplantes medicinals, la dieta, l’exercici i la teràpia de l’ordre.

Winternitz va ser un metge austríac que va afavorir l’entrada de la hidroterà-pia com a ciència a la universitat. Just, Felke, Bircher-Benner i Kuhne van escriurei practicar sobre diverses teràpies naturals: banys d’aire, ús del fang, vida a l’aire


19


20

lliure, alimentació vegetariana, etc. Consideraven la malaltia com el resultat del’acumulació de substàncies estranyes en el cos, que s’havien d’eliminar per l’ori-na, la femta i la suor, per tal de recuperar la salut; en aquesta línia, l’alimentacióvegetariana era un mitjà excel·lent; també es consideraven els refredats i la febrecom a «crisis curatives» en les quals el cos s’allibera de tot allò que té de nociu.

Per últim, cal esmentar a Claude Bernard (1813-1878). A més de ser el parede la fisiologia moderna, va ser un impulsor ferm de la teoria del «terreny», queés l’espai extracel·lular on es troba la predisposició a emmalaltir i que és diferenta cada individu. Bernard afirmava que si aquest espai no tenia les condicions ade-quades (per exemple, estava intoxicat per substàncies nocives per una alimentació inadequada), podia alterar-se la vida cel·lular i ser l’origen de malal-ties. Bernard va mantenir les seves idees contra dues postures de la seva època:la de Pasteur, que afirmava que la causa de les patologies estava en la virulèn-

Figura 2.2. Sebastian Kneipp fent hidroteràpia.

cia dels gèrmens, i la de Wirchoff, que postulava que l’origen de la malaltia esta-va en les cèl·lules. Al final, es van imposar les teories d’aquests darrers i, peraixò, la medicina convencional del segle XX va fer el gir cap a l’ús dels antibiòticsi cap a l’estudi cel·lular, oblidant-se del paper del «terreny» en la fisiologia.

La medicina al segle XX

LA MEDICINA A EUROPA

Els seguidors de Kneipp continuen el moviment «kneippista» que es va anar inte-grant dins la medicina naturista de molts països; els seus instituts tenen funcionsassistencials i de docència. D’altra banda, s’incrementa la pràctica de l’exercicicom a agent rehabilitador per als lesionats de la Primera Guerra Mundial i s’es-tableixen les bases actuals del diversos tipus de massatge terapèutic a partir dela síntesi de les línies americana, europea i oriental. En les primeres dècades delsegle XX, les escoles d’osteopatia s’estenen pels Estats Units i arriben a França iAnglaterra. Després es van tornar a reintroduir a França, de la mà de RobertMaigne, metge francès que va posar les bases racionals de la teràpia manual.William Garner Sutherland introdueix una nova visió, en aportar les seves inves-tigacions a la teràpia cranial. El 1972 l’osteopatia fou reconeguda pels metgesdels Estats Units i actualment també és acceptada en el continent europeu.

Pel que fa a la relació entre medicina naturista i universitat, a la Universitatde Viena destaca el Dr. Pischinger, que investiga l’espai extracel·lular, que és el«terreny» de C. Bernard. L’any 1980 a la Universitat Lliure de Berlín, s’hi crea laprimera càtedra de Medicina Naturista, dirigida pel Dr. Malte Bühring; i a Paríss’inicia el diploma universitari amb vuit disciplines de medicina complementària.Cursos similars es fan a la Universitat d’Exeter al Regne Unit, a Berna (Suïssa) i a Zuric (Àustria).

LA MEDICINA A AMÈRICA

Manuel Lezaeta i el seu fill M. L. Pérez-Catapos són els iniciadors del naturis-me a finals del segle XIX a Xile. Les seves cures es basaven en dieta vegetaria-na, exercici, fitoteràpia, hidroteràpia i actitud mental positiva. Posteriorment, elDr. Pedro Silva Jaramillo és director d’una clínica i catedràtic de medicina natu-rista a la Universitat de Santiago de Xile. Altres països on s’ha estès la medicinanatural han estat Perú, Veneçuela, Mèxic i Cuba; en aquest darrer, a laUniversitat de Camagüey, els metges de família reben formació durant 4 anys enmedicina naturista, medicina tradicional xinesa i homeopatia.


21


22

Les principals tècniques de relaxació tenen el seu origen en els primers anysdel segle XX. Les primeres publicacions sobre la relaxació progressiva de Ja-cobson són del 1929, on definia que si la ment està tranquil·la, el cos es relaxa.D’altra banda,W. Canon és el primer autor que demostra els canvis fisiològics del’estrès.

LA MEDICINA A ESPANYA

A principis del segle XX, es funden centres i farmàcies seguint les teràpies de Priessnitz, Kneipp i Kuhne. Es creen les primeres societats vegetarianes aCatalunya i a Espanya, que editen la Revista Vegetariana Naturalista i elRégimen Naturalista, respectivament. Els iniciadors del moviment naturistaespanyol són el Dr. Jaramillo i el Dr. Ruiz Ibarra, i com a continuadors, el Dr. Ferrándiz i el Dr. Gimeno (que van exercir a Barcelona). A partir dels anystrenta, se celebren al nostre Estat congressos internacionals, en què van partici-par figures mèdiques com Lain Entralgo i Gregorio Marañón.Altres metges natu-ristes que cal destacar van ser Silverio Palafox i Eduardo Alonso; d’aquest cal res-saltar diferents manuals que són bàsics en l’estudi de la medicina naturista. Desdel 1998 s’han anat implantant cursos de postgrau en medicina naturista a lesuniversitats de Granada, Saragossa, Barcelona, Santiago i València.A més, diver-ses escoles d’infermeria imparteixen, en el pregrau, matèries no convencionalscom la fitoteràpia, la reflexoteràpia i l’acupuntura. Cal també esmentar els cur-sos específics de les seccions de medicina naturista, d’acupuntura i d’homeopa-tia del Col·legi de Metges de Barcelona.

BibliografiaArtexte A. Historia de la medicina naturista española. Madrid: Triacastela, 2000.Documentació del màster de Medicina Naturista. Formació continuada Les Heures.

Barcelona: Universitat de Barcelona, 1996.Lewith G, Kenyon J, Lewis P. Complementary Medicine an Integrated Approach. Oxford

General Practice Series. Oxford University Press, 1996.Martínez Morillo M, Pastor Vega JM, Sendra Portero F. Manual de Medicina Física.

Madrid: Harcourt Brace, 1998.Saz Peiró P. Principios y actualidad de la cura Kneipp. Medicina Naturista 2004; 7: 327-337.

3. TERÀPIA DE L’ALIMENTACIÓ

La dieta mediterràniaLa dieta mediterrània constitueix el patró alimentari de diversos països de la conca mediterrània que s’ha transmès de generació en generació. Constitueixun conjunt d’hàbits alimentaris adequats des del punt de vista bioquímic ifisiològic, que, a més, s’han associat amb les taxes mundials més baixes demalalties cardiovasculars i càncer.

Es caracteritza pels següents punts:

� Consum abundant d’aliments d’origen vegetal: fruites, verdures, cereals, pa,patates, llegums, hortalisses i llavors. Es dóna certa preferència pels productesfrescos o crus.

� L’oli d’oliva com a greix principal, substituint altres olis i greixos animals comla margarina.

� Consum diari de iogurt i formatge, de preferència, amb poc greix.� Consum moderat de peix i baix en ous i aviram.� Consum escàs de carn vermella.� Els greixos aporten del 25 al 35% de les calories. Del total de greixos, menys

del 30% són saturats.� Utilització d’all, ceba i herbes com a condiments.� Consum moderat de vi en el menjar.

A la figura 3.1 es mostra la piràmide alimentària per a adults sans.

CARACTERÍSTIQUES DE CADA GRUP D’ALIMENTS

FRUITA, HORTALISSES I VERDURA

Aquest grup d’aliments és una font molt important de vitamines (A, C), minerals,antioxidants (carotens, flavonoides, terpens), fitoestrògens i fibra, si es prenencrus o frescos. Minven les xifres tensionals i milloren el perfil lipídic (evidència IIa).

Aquests aliments han de ser presents en tots els àpats (figura 3.2), per tal d’aconseguir els beneficis de la dieta mediterrània. A més, tenen un contingutcalòric baix i donen sensació de plenitud a l’estómac. El suc d’una fruita no ésequivalent a la fruita sencera, ja que perd contingut de fibra i no treu tant la gana.

23

MEDICINA NATURAL BASADA EN L’ENVIDÈNCIA


24

CEREALS I HORTALISSES FARINOSES

Els cereals tradicionals de la dieta mediterrània són el blat (pa, pastes) i l’arròs.Altres, com el mill, la civada, l’ordi i el blat de moro, són de consum més local.L’avantatge dels cereals és la seva riquesa de glúcids de cadena llarga i de pro-teïnes. Cal donar preferència als cereals integrals, ja que són rics en vitaminesdel grup B (per exemple, la vitamina B6 participa en la transformació del triptò-

Figura 3.1. Piràmide de la dieta mediterrània.

Figura 3.2. Fruita, hortalisses, verdura.

Greixos, olis i dolçosCONSUMIR AMB MODERACIÓ

Grup de llet, iogurt i formatge

2-3 RACIONS

Grup de carn, pollastre,peix, mongetes seques,ous i fruits secs2-3 RACIONS

Grup de fruita2-4 RACIONS

Grup de pa, cereals, arròs

i pasta6-11

RACIONS

Grup vegetal3-5 RACIONS

CLAUGreixos (existentsnormalment i afegits)

Aquests símbols mostren greixos, olis i sucres afegits als aliments

Sucres(afegits)

fan en serotonina, fet que ajuda a mantenir l’estat psicofísic), de minerals, defibra i de fitoestrògens (si volem aconseguir tots els beneficis de la dieta medi-terrània). Les hortalisses farinoses són la patata, la carbassa i el moniato.

LLEGUMS

Els components d’aquest grup són els pèsols, les llenties, els cigrons, els fesols i lasoja, entre d’altres. La forma germinada és la presentació més rica dels llegums,perquè no cal coure’ls. En els llegums cal destacar la proporció de fibra, minerals(calci, magnesi), flavonoides, fitoestrògens, glúcids de cadena llarga i de proteï-nes; en aquest sentit, cal recordar que la combinació de llegums amb cereals opatates ofereix proteïnes amb tots els aminoàcids essencials amb una qualitatsimilar a la de la llet o els ous (evidència IV). Quant a les proteïnes vegetals i ani-mals, la carn no és l’aliment que ofereix proteïnes de major qualitat (taula 3.1).

Te r à p i a d e l ’ a l i m e n t a c i ó

25

Taula 3.1. Qualitat de les proteïnes de diferents aliments

*La utilització neta de les proteïnes és la combinació de dos factors: el valor biològic (presència d’ami-noàcids essencials en proporció adequada) i la digestibilitat o l’absorció pel nostre cos.**Els subproductes de la soja són el tofu i el tempeh.

Ous 93Pinyons 85Llet 82Arròs integral 80Peix 70 a 80Xampinyons 72Patata 67Soja i subproductes** 60 a 75Carn 65 a 70Arròs blanc + llegums 65Formatge 60 a 70Blat de moro 52 a 77Arròs blanc 56Llegums 30 a 50Fruits secs 40Pa integral 40Pa blanc 36

Aliment Utilització neta de les proteïnes*(en %)


26

OLI D’OLIVA

Ha de proporcionar el 20-25% de les calories de la dieta. A part de ser tradicio-nal en la conca mediterrània, l’oli d’oliva és ric en vitamina E i ha demostratreduir les xifres tensionals, millorar el metabolisme hidrocarbonat i lipídic i reduirles concentracions de proteïna C reactiva (evidència IIa). També té efectes bene-ficiosos en la patologia tumoral (evidència III). L’oli d’oliva és l’únic oli vegetalque es pot obtenir per premsat en fred, sense l’acció de calor.

FRUITS SECS I LLAVORS

Són exemples de fruits secs l’ametlla, l’avellana, les nous, els pinyons, les cas-tanyes, els festucs o els cacauets. Quant a les llavors, podem destacar-ne elsèsam i el gira-sol.

Aquest grup d’aliments és ric en greixos monoinsaturats i poliinsaturats, pro-teïnes, fibra, vitamines, minerals, flavonoides, fitoestrògens i fitoesterols. Elsestudis clínics mostren que els fruits secs redueixen el nivell de colesterol total icolesterol-LDL, milloren el metabolisme hidrocarbonat i redueixen les xifres ten-sionals (evidència IIa). Existeix una relació inversa entre el consum de fruits secsi el risc d’infart de miocardi i mort sobtada.

Milloren la funció endotelial i també tenen un efecte antiarítmic pel seu ele-vat contingut en àcids grassos ω-3 i àcid α-linoleic.

LACTIS

En són exemples el iogurt, el formatge fresc, la llet kefirada, la llet quallada, elmató i la llet fresca. El iogurt i el formatge, preferentment el de cabra i el d’ove-lla, aporten proteïnes, calci i vitamines del grup B.

En aquest grup d’aliments caldria assegurar-se que els animals han menjat deforma ecològica, sense pesticides, ja que aquests es concentren en el greix ani-mal. A més, el iogurt és un aliment probiòtic, que segons l’OMS vol dir que con-té microorganismes vius, que en continguts adequats ofereixen beneficis per a la immunitat de l’hoste (evidència IV); els gèrmens del iogurt són actius en la digestió de la lactosa.

PEIX, OUS I CARN

És preferible el peix (sobretot el verat, el salmó i l’arengada i altres peixos d’ai-gua freda, rics en àcids grassos ω-3) a la carn, pels seus efectes favorables sobre

la patologia cardiovascular gràcies a la seva riquesa en greixos poliinsaturats(evidència IV). S’ha demostrat l’associació inversa entre la ingesta de peix i laprevalença de malaltia coronària.A més, els àcids grassos ω-3 d’origen marí pro-tegeixen de l’infart mortal en pacients amb malaltia coronària.

D’altra banda, els peixos són rics en minerals, com el calci, oligoelements,vitamines i proteïnes.

Si s’opta per la carn, aquesta ha de ser d’aviram i sense pell; com a segonaopció, es poden prendre altres carns magres sense greix i d’animals criats demanera ecològica, per evitar la concentració alta de pesticides.

CONDIMENTS

Ho són l’all, la ceba, el tomàquet, la llimona i les plantes aromàtiques, com la fari-gola, la menta, l’alfàbrega, l’anís, el comí, el llorer, el romaní, el julivert, el fonoll i la dent de lleó. Aquestes plantes aporten minerals, vitamines i flavonoides.

� All: antisèptic, descongestionant i antioxidant. Bactericida, regula el coleste-rol, afavoreix la digestió i disminueix la tensió arterial. És millor consumir-locru (v. taules del capítol 7).

� Llimona: tònic, antisèptic, astringent i antioxidant. Eficaç per al tractament dela hiperuricèmia i regula els nivells de colesterol en sang.

� Julivert: relaxant, diürètic, antisèptic, tònic, depuratiu i digestiu. Conté vitami-na C, ferro, potassi i fòsfor. Està indicat en còlics del sistema digestiu, artritis i gota i en el postpart (estimula la producció de llet materna).

� Ceba: rica en flavonoides, de gran ajut per reforçar els vasos sanguinis, millo-ra la circulació i la coagulació (taula 7.2).

� Tomàquet: ric en licopè, vitamina C i potassi, disminueix el risc cardiovascular,i les neoplàsies de pulmó, estómac i pròstata.

VI

És ric en flavonoides (antioxidants del grup dels composts fenòlics) sobretot el vinegre madurat amb fusta. El seu consum moderat dóna lloc a canvis hemostà-tics positius, a l’augment del colesterol-HDL i a la disminució del risc de malaltiacoronària (evidència III). Altres accions positives dels antioxidants del vi són laprevenció de la diabetis, de diverses formes de càncer, de malalties neurodege-neratives i d’osteoporosi (evidència IV).

La cervesa i els licors s’associen a beneficis cardiovasculars menors que elsdel vi (evidència IV).


27


28

Cal tenir clar que el consum de vi és opcional i no ha de superar els 20 g/diaen les dones i els 30 g/dia en els homes, i si hi ha alguna patologia de risc, s’had’evitar-ne el consum. D’altra banda, el suc de raïm, en preferència el negre,és un bon substitut del vi, atès que no presenta els seus inconvenients i conser-va una bona part dels seus beneficis.

AIGUA MINERAL

Les necessitats diàries oscil·len entre 1,5 i 2 litres al dia. Tanmateix, aquestesnecessitats augmenten si fa calor o si fem activitat física intensa. Una quartapart de l’aigua està en els aliments que ingerim en una dieta equilibrada;la resta l’hem de beure. En el capítol d’hidrologia s’esmenten els avantatgesde la ingesta d’aigua mineromedicinal.

CALEN SUPLEMENTS?

1. Els assaigs clínics mostren que per a la prevenció de les infeccions, els suple-ments estarien justificats en els següents casos:� La vitamina C, per a la gent que fa una activitat física intensa o que està en

ambients freds (evidència Ib).� El complex de vitamines (A, B, C, E) i minerals (zinc, seleni) per a persones

de la tercera edat i per disminuir la durada de les infeccions, sobretot delrefredat comú (evidència IIa).

� Minerals (calci, magnesi) i vitamines del grup B per a persones afectades dediabetis de tipus 2 (evidència IIa).

� Calci en forma de suplements >1.000 mg diaris, en dones postmenopàusi-ques complidores, preveu la incidència de fractures en una de cada 20 do-nes en 5 anys (evidència Ia).

2. Els probiòtics (contenen espècies de Lactobacillus i Saccharomyces), presosalmenys dues vegades al dia, escurcen la diarrea infantil i són un complementútil per a la rehidratació de les diarrees en totes les edats (evidència Ib).

D’altra banda, la major part de les persones grans, els esportistes, els infantsi les embarassades del nostre país ingereixen menys vitamines i minerals de les quantitats recomanades. Cal pensar, però, que l’aportació suficient de vita-mines i minerals en aquests col·lectius s’hauria de fer a partir de la dieta medi-terrània, seguint les indicacions de la taula 3.2.

AVANTATGES DE LA DIETA MEDITERRÀNIA

� Reducció de la mortalitat total: evidència III.� Menor incidència i menys mortalitat per malalties cardiovasculars (evidèn-

cia Ib).Això es relaciona pel fet que només el 30% de les calories totals provenendels greixos, i d’aquests, la majoria són greixos poliinsaturats i monoinsaturats;i també per la proporció alta d’antioxidants (carotens, vitamines C, E, seleni,


29

Taula 3.2. Nombre de racions de cada grup d’aliments per assolir una dietaequilibrada, per a 1.600 kcal/dia (indicat en vells i en donessedentàries), per a 2.200 kcal/dia (indicat en infants de més 7 anys, en dones actives, noies adolescents i homes sedentaris) i per a 2.800 kcal/dia (indicat en homes actius i nois adolescents)

aUna ració = 1 plat (o 170 g) d’amanida = 1 plat de verdura cuita = 1/4 tassa de suc de verdures = 1 tomàquet gran = 2 pastanagues grans = 1 pebrot o albergínia (com a mínim cal una ració crua/dia).bUna ració = 1 peça mitjana (o 150 g) de taronja o poma o plàtan = 2 préssecs o 2 mandarines = 3 alber-cocs o 3 prunes = 15 cireres o grans de raïm = 2 tallades de meló = 1/2 tassa de fruita trossejada = 3/4 tassa de suc de fruita.cUna ració = 1/2 barra petita (o 50 g) de pa = 1/2 sandvitx = 1 llesca de pa integral = 1/2 tassa de cerealtorrat sense sucre = 3 galetes petites = 1 plat (o 70 g) de pasta o d’arròs cuit = 170 g de patata o de car-bassa o de moniato.dUna ració = 1 cullerada petita d’oli (o 10 cc) d’oliva o de vegetals = 5 olives.eUna ració = 2 unitats (o 250 g) de iogurt = 125 g de formatge fresc o mató = 50 g de formatge proces-sat = 1 tassa (o 250 cc) de llet. De preferència els descremats o semidescremats.fUna ració = 1/2 tassa (o 170 g) de llegums cuits, que s’ha de prendre amb arròs, altres cereals o patata = 10 unitats (o 30 g) d’ametlles o avellanes o nous o cacauets = 1 o 2 ous (o 100 g) = 125 g de peix (p. ex.: 3 a 4 sardines o 2 tallades de lluç) = 100 g d’aviram o oca o ànec o xai o altres carns.*Els adolescents, els vells i les dones gestants o en lactància n’han de prendre de 3 a 4 unitats.Aigua mineral: 3/4 litre-1,5 litres al dia. En cal més si fem exercici o si suem.

Verdures i hortalissesa 3 4 5Fruitesb 2 3 4Pa, cereals, patatac 6 9 11Oli d’oliva i altresd 4 6 7Lactise 2-3* 2-3* 2-3*Llegum, fruits secs, peix,ous, carnf 2 2 2

Nombre Nombre Nombrede racions/dia de racions/dia de racions/dia

per a 1.600 per a 2.200 per a 2.800 Grup d’aliment calories calories calories


30

zinc i flavonoides), que protegeixen contra la degeneració cel·lular causadapels radicals lliures i substàncies oxidants (evidència IIb).

� Reducció de la incidència d’obesitat, per la menor aportació d’energia i peraccelerar la sacietat quan es menja, gràcies a la riquesa de fibra (evidència IIa).

� Tractament i prevenció de la diabetis, per a la reducció de la hiperglucèmiapostprandial. Això es relaciona amb l’alta ingesta de fibra de la dieta medi-terrània (més de 30 g de fibra al dia), l’oli d’oliva i els glúcids de cadena llar-ga (evidència III).

� Disminució de la incidència i el tractament de la dislipèmia, gràcies a la menoraportació de greixos saturats i a l’augment de fibra i de greixos poliinsaturats,que disminueixen el colesterol-LDL, i de greixos monoinsaturats, que augmen-ten el colesterol-HDL (evidència Ib).

� Tractament i prevenció de la hipertensió arterial, com a conseqüència de laingesta de fibra, de l’augment de fruites i verdures, de la menor aportació desodi, de l’increment de la ingesta de potassi, de greixos poliinsaturats i pelspetits lactis de la llet (evidències IIa-III).

� Reducció de la incidència i de la mortalitat per neoplàsies, a causa de la reduc-ció de la ingesta de carn vermella i per l’augment de greixos poliinsaturtats imonoinsaturats, d’antioxidants i de fibra. L’evidència més alta és en la pre-venció del càncer colorectal i de mama (evidència IIa). Per a altres tumors, comels d’estómac, pròstata, pàncrees, esòfag, pulmó i endometri, l’evidència és IV.

� Disminució del risc d’osteoporosi, a causa del contingut de calci de la dieta(evidència Ib).

� Prevenció i tractament del restrenyiment, les hemorroides, la diverticulosi,la síndrome de budell irritable, els càlculs biliars, el carcinoma de còlon i de lamalabsorció de la lactosa. Tot això es relaciona amb l’augment de les secre-cions digestives i l’increment del pes de les defecacions, per la fibra i pels bac-teris acidolàctics del iogurt (evidència IV).

� Prevenció de les infeccions, les malalties al·lèrgiques i les neoplàsies, per apor-tar nutrients que són bàsics per tenir una bona immunitat, tant humoral comcel·lular, i per afavorir les mucoses íntegres (evidències IIb-III). Aquestsnutrients són:– Els carotens, que es troben a les verdures i hortalisses de fulla verda i a les

fruites i verdures de tons groc taronja, com les pastanagues, els albercocs,les carbasses, el mango i el moniato.

– Les vitamines A, B6 i altres del grup B i C (tenen un paper antioxidant).– Els minerals zinc i seleni són bàsics per tenir un bon sistema immunitari.– La fibra facilita el desenvolupament de la flora intestinal, ja que la fibra solu-

ble dóna energia per al seu creixement, alhora que facilita una major excre-

ció de greix i de proteïna; tot això té un paper en la prevenció de la gastro-enteritis i altres infeccions.

– A més, els bacteris acidolàctics del iogurt afavoreixen la formació d’anticos-sos i d’algunes citocines (evidència IV).

� Possible acció hormonal substitutòria en la dona menopàusica, ja que hi haproporció alta de fitoestrògens (evidència IV).

� Paper en el tractament de la malaltia d’Alzheimer i de la depressió (evidència IV).� La dieta mediterrània s’adapta millor a la nostra dentadura, que està més pre-

parada per mastegar i triturar aliments vegetals que per esquinçar carn.El menor consum de sucre s’associa a menys càries dental.

� Les dietes vegetarianes tenen molt menys impacte en la contaminació delmedi ambient (aigua, terra) que les dietes basades en la carn.

Efectivitat del consell dietèticLa revisió dels assaigs clínics fets en Atenció Primària mostra que els consells des-tinats a promoure la dieta saludable que s’han descrit més amunt milloren la con-ducta alimentària en els següents punts: reducció dels greixos totals i de la pro-porció de greixos saturats i augment en la ingesta de fruites i verdures.Ara bé, elsefectes són més evidents si es duu a terme una intervenció intensiva individual ales persones amb més factors de risc, si es fan servir diferents mitjans d’educaciói si el professional sanitari té una formació prèvia (evidència Ib), (annex 1).

La dieta vegetarianaLa dieta vegetariana és la que exclou el consum de qualsevol tipus de carn d’o-rigen animal (carn, aviram i peix) i de derivats que la continguin.

Les dietes vegetarianes es classifiquen en:

� Dieta ovolacteovegetariana: inclou ous, lactis (desnatats preferentment) i pro-ductes d’origen vegetal (figura 3.3).

� Dieta lacteovegetariana: abasta només lactis amb poc greix i productes d’ori-gen vegetal.

� Dieta vegana: conté només aliments vegetals.

Del dejú terapèutic se’n fa esment a l’annex 2.

A banda de la manca de consum de carn animal, en general, la dieta vegeta-riana és similar a la mediterrània, però amb les següents diferències:


31


32

� Consum elevat de cereals integrals, amb exclusió gairebé total dels refinats.� Disminució de la ingesta de proteïnes, encara que hi ha un augment de l’aporta-

ció de proteïnes vegetals, com els llegums, juntament amb els cereals integrals.� Increment del consum de verdura i fruita frescos, constituint més de la tercera

part de l’alimentació total.� Escassa ingesta de vi i de sal.� Disminució de la ingesta de vitamina B12 i zinc, i també de calci en vegetarians

estrictes.� Es dóna preferència als aliments que són del propi lloc o latitud i de tempora-

da (taula 3.3).

Incloem l’estudi de les dietes vegetarianes en aquest manual per diverses raons:

1. Constitueix la dieta base del moviment naturista espanyol, com s’ha comen-tat en el capítol 2.

2. El seu seguiment creix en el món occidental, de manera progressiva.Actualment,als Estats Units el 2,8% de la població general és vegetariana, i al Canadà,el 4%. Del total de vegetarians, fins a un 25% segueix una dieta vegana.

3. Les associacions americanes del càncer i el cor, i la canadenca del cor recoma-nen la dieta vegetariana perquè redueix el risc de patir malalties cròniques.

4. Es disposa d’evidència científica sobre els avantatges que aporta.

Figura 3.3. Dieta ovolacteovegetariana.

AVANTATGES DE LA DIETA VEGETARIANA

AVANTATGES SOBRE LA SALUT

Segons els estudis actuals (evidència III, mentre no s’especifiqui res diferent),la població vegetariana, respecte a la no vegetariana, assoleix:

� Una reducció de l’índex de massa corporal, amb una mitjana d’1 kg/m2 res-pecte de les persones no vegetarianes. En l’estudi European ProspectiveInvestigation of Cancer and Nutrition (EPIC)-Oxford, en què es va fer un se-guiment de 21.966 individus, es va observar un augment de pes entre elsvegans inferior a l’augment assolit entre els no vegetarians i els ovolacteove-getarians, però no hi va haver cap diferència entre aquests darrers.

� Una reducció de les xifres tensionals, tant de la pressió sistòlica com de ladiastòlica, que oscil·la entre 1 a 10 mm Hg (amb la major reducció entre elsvegans). Això és secundari a l’escassa concentració de sodi, la menor obesitat i la manca de consum d’alcohol, juntament amb un augment de la ingesta depotassi i de fibra, lactis i proteïna de soja de la dieta vegetariana (evidència Ib).


33

Taula 3.3. Fruita i verdura pròpies de cada estació

Fruites Cireres, pinya, Síndria, figa, Raïm, pera, Plàtan, dàtil,maduixes, meló, préssec, pruna, alvocat, alvocat, kiwi,nespres, pera, albercoc, magrana, taronja,llimona, pinya, kiwi, pinya, taronja, llimona,taronja, maduixes, poma, guaiaba, mandarina,plàtan plàtan, pruna kiwi,codony, poma, pera,

plàtan pinya, xirimoia

Verdures i Carbassó, Albergínia, Mongetes, Api, bledes,hortalisses cogombre, mongetes, col, enciam carxofes,

espàrrec, pebrots, faves,col,enciam, enciam, coliflor,pastanagues tomàquets enciam,

escarola,endívia,espinacs,pèsols

Primavera Estiu Tardor Hivern


34

� Una menor incidència de diabetis. També s’ha vist una millora en el perfilglucèmic entre els diabètics de tipus 2 que segueixen una dieta vegetarianarespecte d’aquells diabètics que no la fan (evidència Ib).

� Una reducció de les xifres de colesterol total i de colesterol-LDL, que oscil·la enels treballs entre 0,35 i 0,6 mmol/l. Això és secundari a la major ingesta d’es-terols vegetals, juntament amb una reducció de greixos saturats i del coleste-rol; a més, cal esmentar el paper beneficiós dels fruits secs (evidència IIb).

� Disminució de la mortalitat per cardiopatia isquèmica, en un 24% entre elsvegetarians sobre la base dels resultats d’estudis prospectius. Això es relacio-na amb aspectes de la dieta ja comentats i d’altres, com el consum de fibra(els vegetarians en consumeixen d’un 50 a un 100% més) i als antioxidantsfenòlics (flavonoides i altres), vitamines C i E i alguns carotinoides. En canvi,no es veuen diferències en la mortalitat per ictus.

� Disminució en la incidència d’alguns tumors malignes. Hi podria haver unamenor incidència de casos de càncer colorectal (que podria estar relacionadaamb la proporció diferent de greixos i l’abundància de fibra, fruites i verdures,com també d’antioxidants), encara que l’anàlisi global de mortalitat procedentde cinc assaigs clínics no mostra diferències entre vegetarians i no vegeta-rians. La incidència de neoplàsia de mama podria ser lleugerament més baixaentre les veganes, però no entre les ovolacteovegetarianes quan es comparaamb dones no vegetarianes; aquest fet s’explicaria per l’efecte de l’obesitat idel major consum d’alcohol entre les dones postmenopàusiques no veganes.Tampoc no hi ha dades concloents sobre l’existència de diferències en laincidència de càncer de pròstata entre vegetarians i no vegetarians.

� Disminució de la taxa de filtració glomerular, secundària al menor consum deproteïna animal. En els diabètics s’associa amb una reducció de l’albuminúria(evidència IIa).

� Disminució en un 50% de la incidència de malaltia diverticular. La riquesa defibra i la reducció de greixos en són els factors determinants.

� Disminució en la taxa de litiasi biliar: els vegetarians tenen un 50% de preva-lença respecte de la població general.

AVANTATGES ECOLÒGICS

� El conreu dels cereals integrals i dels llegums suposa un avantatge enfront delpasturatge d’animals propi de la dieta càrnica, ja que s’evita la desforestaciósecundària en els camps de pastura.

� L’alimentació vegetariana no necessita insecticides ni herbicides, ni tampoc pro-ductes químics, amb la qual cosa, la terra i l’aigua estan menys contaminades.

� La dieta vegetariana produeix menys residus domèstics.

INCONVENIENTS DE LA DIETA VEGETARIANA

� Dèficit de ferro: els aliments d’origen vegetal (soja, llegums, fruits secs,cereals, fruita dessecada) només tenen ferro «no hem», que és més sensibleals inhibidors de l’absorció del Fe, com els fitats presents en la dieta vegeta-riana; però, alhora, també és més sensible als estimuladors de l’absorció delFe, com la vitamina C (abundant en la dieta vegetariana). Hi ha diverses mane-res per evitar l’acció dels fitats, com posar en remull els llegums i els cereals ifer-los germinar; o bé prendre els cereals integrals ja fermentats com passa enmenjar pa. A més, els estudis mostren que tot i tenir menys reserves de ferro,els vegetarians no tenen més anèmia ferropènica.

� Dèficit de zinc: en la dieta vegetariana hi ha mancança de Zn. La biodispo-nibilitat d’aquest mineral augmenta si els llegums o els cereals germinen, o sies pren el cereal integral en forma de pa.

� Dèficit de calci: n’hi ha mancança en la dieta vegana. Està present en la sojai els seus derivats, llegums, fruits secs, cereals, fruites, verdures i en els pro-ductes lactis. Els estudis mostren resultats dispars quant a la densitat mineralòssia dels vegetarians. Si bé en la majoria de treballs no es troben diferènciesestadísticament significatives en la densitat mineral de vegetarians i no vege-tarians, altres estudis mostren disminucions de la densitat mineral òssia defins al 8% entre els primers. Per això, els vegans necessiten augmentar laingesta de productes rics o fortificats en calci, i sobretot amb poc contingutd’oxalats –factor inhibidor de l’absorció– com la col i el bròquil.

� Dèficit de vitamina D: tots els vegetals amb greix tenen ergocalciferol (pre-cursor de la vitamina D). Una exposició solar de la cara, les mans i els avant-braços de 5 a 15 minuts cada dia és suficient per convertir la provitamina D envitamina D. En el cas de no tenir aquest bany de sol, els vegans i la gent granque segueixen altres dietes vegetarianes haurien de prendre aliments ambsuplements de vitamina D.

� Dèficit de vitamina B12: és el dèficit més comú entre els vegetarians.A més, s’observen dèficits de vitamina B12 entre els nadons alimentats amb lletmaterna de mares vegetarianes. Entre els vegetarians, està present només enels lactis, els ous i els productes d’origen animal. A més, hi ha cereals, derivatsde la soja i carn vegetal enriquida amb aquesta vitamina; aquests són els pro-ductes que haurien de prendre els vegetarians, per evitar-ne la deficiència. Sesap que una ingesta de 0,3 μg al dia és suficient per evitar l’aparició d’anèmiamacrocítica.

� Dèficit d’àcids grassos ωω-3: la dieta vegetariana és rica en àcids grassosω-6 (àcid oleic), però pot tenir deficiències en àcids ω-3 si no es prenen ous.Per compensar-ho cal ingerir algues marines i oli o llavors de lli.


35


36

� Dèficit de iode: els vegans que viuen en zones amb pobresa d’aquest mine-ral en poden tenir deficiència; per compensar-ho cal només prendre mitjaculleradeta de sal marina al dia.

� Augment en la concentració d’homocisteïna a la sang: no se sap elsignificat d’aquest fet, però aquesta dada podria explicar per què no hi hadiferències en la mortalitat global entre vegetarians i no vegetarians.

PROTEÏNES VEGETALS DE CONSUM RECENT

Des de fa pocs anys la soja i els seus derivats (tofu i tempeh) han anat prenentprotagonisme i ara com ara és molt fàcil trobar aquests aliments en botigues de productes naturals i fins i tot en alguns supermercats.

Es poden adquirir també en forma d’hamburgueses, croquetes, salsitxes,patés, empanades i moltes altres variants. Exemples:

� El gluten s’obté a partir del blat i, a més de ser molt saborós, té una concen-tració important de proteïna (24,7%). És un aliment altament reconstituent i de fàcil digestió.

� El tofu, derivat de la soja groga, és el quall que s’obté de la llet de soja. Contéun 8% de proteïnes, un 4,3% de greixos (80% no saturats) i un 23% més decalci que la llet de vaca. A més, té un contingut alt de ferro, fòsfor, potassi i vitamines B i E.

� El tempeh, elaborat a partir de la soja groga parcialment cuinada i fermen-tada, conté un 19,5% de proteïnes, un 7,5% de greixos i vitamina B. Té pro-pietats estimulants del creixement. És un agent antibacterià i antioxidantnatural.

� Varietats d’algues marines (en general tenen baix contingut en greix):– Kombu: rica en àcid algènic i glutàmic que actua com a depurador natu-

ral, enforteix els budells, per la qual cosa es fa servir com a remei per a la colitis, i baixa la concentració de glucèmia a la sang. Per la seva riquesa eniode, ha estat utilitzada durant segles en la medicina xinesa per al tractamentde la gota. És beneficiosa per a la hipertensió. Facilita l’absorció de nutrientsen el cos. Ajuda a recuperar el pes corporal normal tant en l’obesitat com enla deficiència de pes. Es recomana quan hi ha problemes circulatoris.

– Hiziki: rica en minerals i oligoelements. Equilibra el sistema nerviós i regulala concentració de glucèmia.

– Agar-agar: alga que es fa servir per cuinar i com a laxant.– Arame: indicada per tractar la hipertensió i els trastorns dels òrgans repro-

ductors. Rica en iode i calci.

– Wakame: indicada per al tractament de la hipertensió. Rica en calci i vitami-nes B i C.

– Nori: disminueix el nivell de colesterol. Rica en vitamines C, B1 i A.

Contraindicacions de les algues: hipertiroïdisme, tiroïdectomia en per-sones molt primes i nervioses. En tots aquests casos són més aconsellables lesalgues d’aigua dolça, com la klamath, l’espirulina o la clorela.

� El llevat de cervesa és un producte terrestre però amb propietats similars a lesd’una alga marina. El ferro, el zinc, la vitamina B12 i les proteïnes són les sevesqualitats més destacables.

Bibliografia

DIETA MEDITERRÀNIA

Barringer TA, Kirk JK, Santaniello AC, et al. Effect of a multivitamin and mineral supple-ment on infection and quality of life. A randomized, double-blind, placebo-controlledtrial. Ann Intern Med 2003; 138: 365-371.

Behavioral counseling in primary care to promote a healthy diet: recommendations andrationale. Am J Prev Med 2003; 24: 93-100. www.guideline.gov/summary

Bringham SD, Day NE, Luben R, et al. Dietary fibre in food and protection against col-orectal cancer in the European Prospective Investigation into Cancer and Nutrition(EPIC). Lancet 2003; 361: 1496-1501.

Byers T, Nestle M, McTiernan A, et al. American Cancer Society guidelines on nutritionand physical activity for cancer prevention: reducing the risk of cancer with healthyfood choices and physical activity. CA Cancer J Clin 2002; 52: 92-119.

Castellote C, Castell M. Yogur y modulación del sitema inmunitario (81 ref.). Jano 2005;1564: 45-54.

Cervera P, Calpes J, Rigolfas R. Alimentación y dietoterapia. 4a ed. Madrid: McGraw-Hill-Interamericana, 2004.

Chandra RK, Au B. Single nutrition decifiency and cell-mediated immune responses.I. Zinc. Am J Clin Nutr 1980; 33: 736-738.

Criqui MH, Ringer BL. ¿La dieta o el alcohol explican la paradoja francesa? Lancet (edi-ció espanyola) 1995; 26: 291-296.

De Lorgeril M, Salen P, Martin JL, et al. Mediterranean dietary pattern in a randomizedtrial: pronlonged survival ans possible reduced cancer rate. Arch Intern Med 1998; 158:1169-1170.

Douglas RM, Hemila H, D’Souza R, et al. Vitamine C for preventing ans treating the com-mon cold (Cochrane Review). The Cochrane Library, Issue, 2004. www.update-soft-ware.com/abstracts


37


38

Dun K. The Mediterranean Diet Pyramid. www.oldwayspt.org/pyramids/p_med.htmlEl-Kadiki A, Sutton AJ. Role of multivitamins and mineral supplements in preventing

infections in elderly people: systematic review and meta-analysis of randomised con-trolled trials. BMJ 2005; 330: 871-876.

Estruch R, Martínez-González MA, Corella D, et al., for the PREDIMED Study Investigators.Effects of a Mediterranean-style diet on cardiovascular risk factors. Ann Intern Med2006; 145: 1-11.

Fraser GE, Sabaté J, Beson WL. A possible effect of nut consumption on risk of coronaryheart disease. The adventist Health study. Arch Inter Med 1992; 152: 1416-1424.

Girodon F, Galan P, Monget AL, et al. Impact of trace elements and vitamin supplemen-tation on immunity and infections in institutionalized patients: a randomized controlledtrial. Arch Intern Med 1999; 159: 748-754. www.dietamediterrranea.com

Hu FB, Willett WC. Optimal diets for prevention of coronary heart disease. JAMA 2002;288: 2569-2578.

Lamuela RM, Andres-Lacueva C, Estruch R. Vino y salud. Jano 2006; 1617: 39-43.Lichtenstein AH, Appel LJ, Brands M, et al. Diet and lifestyle recommendations Revision

2006.A scientific statement from teh American Heart Association Nutrition Committee.Circulation 2006; 114: 82-96.

McCullough ML, Robertson AS, Chao A, et al. A prospective study of whole grains, fruits,vegetables and colon cancer risk. Cancer Causes Control 2003; 14: 959-970.

Méndez MA, Popkin BM, Jakszyn P, Berenguer A, Tormo MJ, Sánchez MJ. Adherence to aMediterranean diet is associated with reduced 3-year incidence of obesity. J Nutr 2006;136: 2934-2938.

Meydani SN, Beharka AA. Recent development in vitamin E and immune response. NutrRev 1998; 56: 49S-56S.

Meydani SN, Leka LS, Fine BC, et al. Vitamin E and respiratory tract infections in elderlynursing home residents. A randomized controlled trial. JAMA 2004; 292: 828-836.

Peters EM. Vitamin C, neutrophil functions, and upper respiratory tract infection risk indistance runners: the missing link. Exerc Immunol Rev 1997; 3: 32-52.

Prince RL, Devine A, Dhaliwal SS, Dick IM. Effects of calcium supplementation on clinicalfracture and bone structure: results of a 5-year, double-blind, placebo-controlled trial inelderly women. Arch Intern Med 2006: 166: 869-875.

Rahmathullah L, Underwood BA, Thulasiraj RD, et al. Reduced mortality among childrenin southern India receiving a small weekly dose of vitamin A. N Engl J Med 1990; 323:929-935.

Rall LC, Meydani SN. Vitamin B6 and immune competence. Nutr Rev 1993; 51: 217-225.Saura Calixto F. La fibra dietética: estudio bioquímico y aplicaciones clínicas. Alim Nutr

Salud 1997; 3: 59-72.semFYC. Guia Terapèutica en Atenció Primària. Barcelona: semFYC, 2006.Serra Majem Ll, Ngo de la Cruz J, et al. Dieta mediterránea: beneficios y promoción.

Fundación para el desarrollo de la dieta mediterránea: Barcelona, 2004.Singh RB, Dubnov G, Niaz MA et al. Effect of an Indo-Mediterranean diet on progression

of coronary artery disease in high risk patients; a randomised single-blind trial. Lancet2002; 360: 1455-1461.

Singh RB, Dubnov G, Niaz MA, et al. Effect of an Indo-Mediterranean diet on progressionof coronary artery disease in high risk patients (Indo-Mediterranean diet hearth study):a randomised single-blind trial. Lancet 2002; 360: 1455-1461.

Solà R, Godàs G, Salas J, Masana Ll. Efectos de los frutos secos sobre las enfermedadescardiovasculares. From Contin Nutr Obes 2002; 5: 194-202.

Trichopoulou A, Costacou T, Bamia C, Trichopoulos D. Adherence to a Mediterranean dietand survival in a Greek population. N Engl J Med 2003; 348: 2599-2608.

USDA: The Food Groups and the Food Pyramid. www.kroger.com/hn/Healthy_Eating/Food_Guide_Pyramid.htm

Weisburger JH. Mechanism of action of antioxidants as exemplified in vegetables, toma-toes and tea. Food Chem Toxicol 1999; 37: 943-948.

WHO/FAO. Diet nutrition and the prevention of chronic diseases. Geneva, Switzerland, 2003.Willett WC, Sacks F, Trichopoulou A, Drescher G, Ferro-Luzzi A, Helsing E, Trichopoulos D.

Mediterranean diet pyramid: a cultural model for healthy eating. Am J Clin Nutr 1995;61(6 Suppl):1402S-1406S.

DIETA VEGETARIANA

Aguilar M. La dieta vegetariana. Madrid: Temas de hoy, 1990.Asociación Americana de Dietética (ADA), Asociación de Dietistas de Canadá. Postura de

la Asociación Americana de Dietética y de la Asociación de Dietistas de Canadá: DietaVegetariana. Journal of the American Dietetic Association 2003; 103 (6): 748-765.www.eatright.org/Public/GovermentAffairs/92_17084.cfm

Barnard ND, Cohen J, Jenkins DJ, et al. A low-fat vegan diet improves glycemic controland cardiovascular risk factors in a randomised clinical trial in individuals with type 2diabetes. Diabetes Care 2006; 29: 1777-1783.

Bradford, M. La nueva cocina energética. Barcelona: Océano Ambar, 2005.Bradford, M. Las verduras del mar. Algas. Los nutritivos tesoros marinos para la salud

y el paladar. Barcelona: Océano Ambar, 2005.Cetinkaya F, Yildirmak Y, Kutluk G, Erdem E. Nutritional vitamin B12 deficiency in hospi-

talised young children. Pediatr Hematol Oncol 2007; 24: 15-21.Davey GK, Spencer EA,Appleby PN,Allen NE, Knox KH, Key TJ. EPIC-Oxford: lifestyle char-

acteristics and nutrient intakes in a cohort of 33 883 meat-eaters and 31 546 non meat-eaters in the UK. Public Health Nutr 2003; 6: 259-269.

De Mello VD, Zelmanovitz T, Perassolo MS, Azevedo MJ, Gross JL. Withdrawal of readmeta from the usual diet reduces albuminuria and improves serum fatty acid profile intype 2 diabetes patients with macroalbuminuria. Am J Clin Nutr 2006; 83: 1032-1038.

Galofre, B. El arte de cuidarse en las cinco estaciones. Barcelona: RBA.He J, Dongfeng G, Xigui W, et al. Effect of sogbeau protein on blood pressure: A random-

ized controlled trial. Ann Intern Med 2005; 1431-1439.Key TJ,Appleby PN, Rosell MS. Health effects of vegetarian and vegan diets. Proc Nutr Soc

2006; 65: 35-41.


39


40

Key TJ, Fraser GE, Thorogood M, et al. Mortality in vegetarians and nonvegetarians:detailed findings from a collaborative analysis of 5 prospective studies. Am J Clin Nutr1999; 70: 516S-524S.

Muller H, de Toledo F W, Resch K L. Fasting followed by vegetarian diet in patients withrheumatoid arthritis: a systematic review. Scand J Rheumatology 2001; 30: 1-10.

New SA. Do vegetarians have a normal bone mass? Osteoporos Int. 2004; 15: 679-688.www.ncbi.nlm.nih.gov/entrez/query.fcgi?db=pubmed&cmd=Retrieve&dopt=Abstract&list_uids=15258721

Rosell MS, Appleby P, Key T. Height, age at menarche, body weight, and body mass indexin life-long vegetarians. Public Health Nutr 2005; 8: 870-878.

Rosell MS, Appleby P, Spencer E, Key T. Weight gain over 5 years in 21 966 meat-eating,fish-eating, vegetarian and vegan men and women in EPIC-Oxford. Int J Obes 2006; 30:1389-1396.

Sanjoaquin MA, Appleby PN, Thorogood M, Mann JI, Key TJ. Nutrition, lifestyle and col-orectal cancer incidence: a prospective investigation of 10 998 vegetarians and non-vegetarians in the United Kingdom. Br J Cancer 2004; 90: 118-121.

Saz Peiró P, Ortiz Lucas M. La utilidad de la dieta vegetariana en la medicina naturista.Jano 2006; 1617: 34-38.

Serra-Majem L, Diaz Gonzalez BV. Los alimentos funcionales en las enfermedades car-diovasculares. Jano 2006; 1612: 57-60.

www.botanical-online.com/sojaleche.htmwww.uned.es/pea-nutricion-y-dietetica-I/guia/guianutr/dietamed.htm

4. L’EXERCICI FÍSIC

IntroduccióEn els últims 75 anys, l’activitat física s’ha reduït de manera espectacular en elmón occidental, a causa dels canvis de l’activitat laboral i el temps lliure, en el qual predominen les tasques d’oci sedentàries (televisió, Internet, etc.).Val a dirque la despesa energètica diària s’ha reduït en unes 800 kcal/dia per persona,i que als Estats Units, actualment, el 60% de la població és sedentària, el 10% faactivitat física de manera irregular, i solament el 30% en fa regularment. Aquestcanvi tan important d’estil de vida s’ha associat a un augment de les taxes de car-diopatia isquèmica, ictus, diversos tipus de càncer, obesitat, diabetis de tipus 2,hipertensió arterial, dislipèmies, osteoporosi, colecistectomia i hospitalitzacions;a més, també augmenta la taxa de mortalitat precoç i global (evidència III).

Fonaments de l’exercici físic� L’acció beneficiosa de l’activitat física és general sobre tot el cos perquè

actua modificant la fisiologia i la bioquímica cel·lular; però és més evident en lesparts del cos que s’activen durant la pràctica de l’exercici, com els músculs, elsossos, les articulacions, el sistema circulatori o el metabolisme. Perquè els seusefectes beneficiosos persisteixin, l’exercici físic ha de ser regular en la intensitat,la freqüència i la durada (i en aquest ordre). La pràctica de l’exercici és la millormanera per mantenir la capacitat funcional de la persona i per prevenir la inca-pacitat com a conseqüència de l’envelliment i les malalties cròniques.

� El tipus d’exercici que s’ha estudiat més com a saludable és l’aeròbic o dinàmic, que mobilitza grans grups musculars de forma rítmica (figures 4.1,4.2 i 4.3). Hi ha menys informació sobre els beneficis de l’exercici de resistèn-cia o isomètric, com pujar peses. A l’hora de triar l’exercici idoni per a cadas-cú, cal valorar els antecedents mèdics de la persona, la seva condició física i també els seus gustos.

� La quantitat d’exercici que s’aconsella –producte de la intensitat i la dura-da– és la que aconsegueix cremar 1.000 kcal/setmana (taula 4.1).

� La intensitat adient per poder obtenir els beneficis que es comentaran és laque assoleix el 50-70% de la capacitat màxima aeròbica, mesurada en con-sum d’O2 o el 60-80% de la freqüència cardíaca màxima. Els valors inferiors

41



42

Figura 4.1. Exemple d’exercici aeròbic.


L ’ e x e r c i c i f í s i c

43


Taula 4.1. Classificació de l’exercici físic segons la intensitat, relacionant la despesa energètica de cada activitat en kcal/minut

Baixa � Passejar (3 km/h) 2,5� Caminar a 5 km/h 3,5� Cuinar, rentar, treure la pols, fer els llits, 2,5

anar a comprar� Escombrar, fregar, netejar 3,5� Bricolatge no intens 3� Bicicleta estàtica suau 3 a 4� Petanca, billar, bitlles 3,5� Pescar assegut 2,5� Ball de saló lent 3� Natació de plaer de poc esforç 3,5

Moderada � Jardineria amb eines que faciliten la feina 4� Pescar caminant 4� Caminar ràpid (7 km/h) 4,5� Jugar i córrer amb nens 4 a 5,5� Treballs de casa que requereixen 4,5

cert esforç, com netejar vidres, pintar� Gimnàstica intensa 5,5� Ball de saló ràpid 5,5

Intensitat Tipus d’exercici Despesa en kcal/minut

(Continua)


44

de cada rang són apropiats per a la gent gran. En aquest col·lectiu, com tambéamb les persones sedentàries no entrenades, les diabètiques i els indivi-dus amb risc cardiovascular alt, cal començar per activitats d’intensitat bai-xa durant 15-30 minuts/dia i anar augmentant la durada durant uns mesos, jaque el marge terapèutic entre l’activitat saludable i l’activitat excessiva ésestret. Per exemple, l’efecte antioxidant de l’exercici solament s’observa ambintensitats no excessives. De manera pràctica, si l’exercici produeix confort,segur que s’ha fet amb la intensitat adient (taula 4.1).

� La durada de l’exercici ha de ser, una vegada feta la progressió esmentada,de 30 a 60 minuts al dia i 3 a 5 dies per setmana. Durant el dia, es pot dividirl’activitat en sessions de 10 minuts o més.

� Els efectes secundaris de l’activitat física excessiva són les lesions traumà-tiques o els episodis cardíacs aguts.

� La prescripció de l’activitat física implica seguir els següents passos en totapersona de més de 40 anys:– Anamnesi completa, exploració física.– Prova d’esforç en els pacients amb factors de risc de patir trastorns cardio-

vasculars.– Respectar les contraindicacions de la taula 4.2: les absolutes són per a tot

tipus d’exercici. Les contraindicacions relatives serien les d’intensitat baixa,però serien absolutes si l’activitat fos moderada o alta.

Taula 4.1. Classificació de l’exercici físic segons la intensitat, relacionant la despesa energètica de cada activitat en kcal/minut (Cont.)

� Ciclisme suau (de 9 a 19 km/h) 4 a 7� Natació amb esforç moderat 6

Intensa � Córrer a un ritme moderat (7 km/h) 7� Tennis, esquiar, remar 7� Jardineria amb treball a mà 7,5� Muntanyisme, excursionisme 7,5� Ciclisme intens (19-22 km/h) 7 a 8� Natació de competició 8 a 10� Córrer a 9 km/h 9� Córrer a 11 km/h 11

Intensitat Tipus d’exercici Despesa en kcal/minut

Beneficis de l’exercici físic moderatEls beneficis de practicar exercici de manera moderada són els següents:

� Reducció del 10% de la mortalitat per totes les causes, reducció del 20% deles malalties cardiovasculars i augment de la supervivència (evidència Ib).

� Prevenció de la cardiopatia isquèmica. Hi ha una relació inversa entre els epi-sodis cardíacs i la quantitat d’exercici fet en kcal/setmana; sembla que tant seval si l’exercici és d’intensitat baixa com moderada (evidència III).


45

Taula 4.2. Contraindicacions de l’exercici físic

Absolutes � Malaltia cardiovascular aguda de menys de 6 setmanes

� Arítmies per exercici o que alterin la funció del cor� Angor inestable, insuficiència cardíaca congestiva,

estenosi valvular greu� Blocatge auriculoventricular complet sense marcapàs� Antecedent d’urgència hipertensiva induïda

per exercici� Tromboflebitis aguda, embòlia sistèmica� Infeccions agudes recents� Intoxicació medicamentosa� Malaltia metabòlica no controlada

Relatives � Arítmies supraventriculars freqüents� Extrasístoles ventriculars freqüents� Hipertensió arterial amb xifres > 200/115 mm Hg� Estenosi valvular moderada� Miocardiopatia moderada� Portador de marcapàs de freqüència fixa� Infecció crònica� Malaltia reumàtica o neuromuscular o òssia

que s’agreugi amb l’exercici� Gestació complicada� Persona sedentària sense entrenament i > 40 anys

Contraindicacions Patologies


46

� Reducció de la freqüència cardíaca i de les arítmies ventriculars. Augment de la despesa cardíaca i de l’oxigenació corporal, i augment de l’excreció detòxics (evidència Ib).

� Prevenció i tractament de la hipertensió arterial. Les persones que fan exerci-ci tenen xifres de tensió arterial basal més baixes, concretament de 3 a 4 mm Hgmenys, respecte de les sedentàries (evidència Ib). Aquest fenomen s’ha obser-vat tant en l’exercici aeròbic com en el de resistència.

� Tractament de les dislipèmies. La pràctica d’exercici aeròbic durant diversosmesos augmenta en un 5% la xifra de colesterol-HDL i redueix en el 5 i 4%,respectivament, les xifres de colesterol-LDL i triglicèrids, en persones prè-viament sedentàries (evidència Ib). Aquests canvis augmenten més si lespersones redueixen el consum de greixos saturats i perden pes. Amb l’exerciciisotònic els canvis lipídics són menors.

� Prevenció secundària i rehabilitació en la cardiopatia isquèmica; tant l’exerci-ci aeròbic com el de resistència disminueixen la mortalitat cardíaca en un 20%(evidència Ib).

� Prevenció primària i rehabilitació de l’ictus. L’exercici regular disminueix elsfactors de risc de patir un accident vascular cerebral (AVC) i d’altres com laresistència a la insulina i els factors de la coagulació, i augmenta els sistemesd’antioxidants endògens (evidència III).

� Millora de la clínica del fenomen de Raynaud (evidència III).� Tractament i rehabilitació de l’arteriopatia perifèrica. En la claudicació inter-

mitent l’exercici aeròbic augmenta la distància de marxa sense dolor (evidèn-cia IIa). No s’ha observat aquest benefici amb l’exercici de resistència.

� Prevenció i tractament de l’obesitat.– L’exercici aeròbic millora la composició del cos: augmenta el teixit muscular

i disminueix l’adipós. Aquests canvis no són tan evidents amb l’exercici deresistència (evidència Ia).

– Si hi ha diferència evident en el manteniment del pes aconseguit per ladieta, fent exercici s’aconsegueix evitar l’augment posterior de pes (evidèn-cia III). Per aconseguir-ho, la durada de l’exercici ha de ser superior a l’estàn-dard, de 60 a 90 minuts cada dia de tipus moderat. Si la intensitat de l’exer-cici és menor, cal augmentar-ne la durada.

� Prevenció i tractament de la diabetis de tipus 2 i de la síndrome metabòlica.La prevenció de la diabetis és més evident en la població amb més risc per ala malaltia, com els que tenen intolerància a la glucosa (evidència Ib). A més,l’activitat física redueix la resistència a la insulina, la insulinèmia i la fibrino-genèmia, i millora la intolerància a la glucosa. Amb l’exercici, es redueix laxifra d’hemoglobina glicada en 0,7, xifra no menyspreable si la comparem

amb l’efecte dels hipoglucèmics orals (reducció d’1 a 2) (evidència IIa).L’exercici també és útil en la prevenció de les complicacions de la diabetis.Arabé, en la diabetis el risc de complicacions per l’exercici augmenta, com ara lahipoglucèmia en les persones que prenen hipoglucèmics.

� Tractament de la diabetis de tipus 1. L’activitat regular ha de formar part delseu pla de vida, ja que millora el control glucèmic (evidència IV). No obstantaixò, la possibilitat de l’aparició de complicacions a causa de la diabetis s’hade tenir en compte en el moment d’indicar el tipus d’exercici.

� Prevenció de l’osteoporosi. L’augment de la massa òssia pròpia de la infante-sa i de l’adolescència s’incrementa amb l’exercici regular. La sobrecàrregaintermitent sobre l’os fa reforçar la seva estructura al microscopi (evidència IV).En dones postmenopàusiques, l’activitat física provoca un augment de la den-sitat òssia en la columna vertebral i en el coll del fèmur, així com en la colum-na lumbar, en un 1% anyal (evidència Ib). En les dones premenopàusiques i enels homes s’ha observat l’augment de la massa òssia (evidència IV). Hi ha unareducció del risc de patir fractures osteoporòtiques i caigudes (evidència Ib).A més, amb l’exercici, millora l’equilibri, la flexibilitat i la força muscular i deles articulacions (evidència IV).

� Disminució del dolor i de la incapacitat funcional per l’artrosi del maluc i delgenoll (evidència Ib). L’efecte analgèsic de l’exercici es produeix per l’augmentde l’alliberament d’endorfines. Ara bé, les activitats de la vida diària són sufi-cients per aconseguir-ne un alliberament adequat. La prescripció d’activitatfísica que inclogui exercici d’enfortiment i de flexibilitat millora la capacitat fun-cional de tot el cos.

� Millora de la clínica de fibromiàlgia i de la síndrome de fatiga crònica (evidèn-cia Ib).

� Reducció de la clínica en la hipertròfia prostàtica benigna.� La instauració precoç de l’activitat física ordinària és més beneficiosa que el

repòs en el llit en els episodis de lumbàlgia aguda (evidència Ia). Aquestaacció no s’observa en la ciatàlgia aguda.

� Rehabilitació de la lumbàlgia crònica. L’exercici practicat amb regularitat ésmés important que altres tractaments en la rehabilitació de la lumbàlgia crò-nica (evidència Ib).

� Millora de la cervicàlgia crònica, amb o sense cefalea (evidència Ib).� Millora de la capacitat cardiovascular en els pacients asmàtics (evidència IIa).� Increment de la capacitat funcional en la malaltia pulmonar obstructiva cròni-

ca. A més, augmenta la qualitat de vida i redueix la dispnea (evidència IV).� Millora de la salut mental. Així, s’observa reducció de l’ansietat i de la fatiga

crònica i millora de l’estat d’ànim en la població general i vella, respectivament


47


48

(evidència IIb). Milloren els símptomes de la depressió de manera similar a lateràpia cognitiva (evidència Ib). L’exercici afavoreix l’alliberament d’endorfi-nes, la relaxació muscular i mental i millora l’autoimatge corporal. En elspacients deprimits, la pràctica d’activitat física que sigui agradable sembla serpositiva en el seu estat d’ànim. També, fomenta l’autoestima, la relaxació i lacapacitat per fer front a l’estrès, reduint l’ansietat secundària a l’estrès ordinari(evidència IV). L’efecte de l’activitat sobre l’estrès es deu a l’acció sobre l’eixhipotalàmic-hipofissari-adrenal.

� Millora de la funció cognitiva en la gent gran (evidència III).� Prevenció primària de diversos tumors malignes. Les persones que fan activitat

moderada tenen una reducció de la incidència del càncer de còlon i de mamarespecte els sedentaris (evidència IIa). El mecanisme principal pel qual l’exerci-ci faria aquesta prevenció seria per estimulació del sistema immunitari: s’haobservat augment de l’activitat dels macròfags, del limfòcits activats i de lescèl·lules killer.A més, l’exercici estimula el peristaltisme intestinal i indueix can-vis hormonals. S’ha suggerit que la pràctica d’exercici pot disminuir la incidèn-cia de neoplàsies de pròstata, de pàncrees i d’endometri (evidència IV).

� Tractament de l’insomni. Té efectes positius tant en l’insomni de conciliaciócom de manteniment; així, per exemple, augmenta el període de son profundi redueix la fase REM. Els efectes són tant a curt termini com a llarg termini(evidència Ib).

� Èxit dels programes de cessació tabàquica (evidència III).� Altres: cal facilitar la funció digestiva i la millora de la funció immunitària

(evidència IV). A més, sembla que l’exercici isotònic sol o associat a l’aeròbicés beneficiós per a les persones VIH+.

Consell sanitari sobre l’exercici físic � El canvi de l’activitat física ha de formar part del pla global de promoció d’al-

tres estils de vida saludables.� El consell donat pels professionals d’Atenció Primària (annex 3) dóna lloc a un

increment de l’activitat física a curt termini durant el període de 12 mesos tanten la població general com en la sedentària (evidència Ia). Però aquest canvid’estil de vida no es manté a llarg termini (evidència Ia).

� El consell s’ha d’individualitzar i el pacient ha d’estar d’acord amb el pla. Caldonar la informació específica segons la fase de motivació en què es troba lapersona: fase precontemplativa –no vol fer exercici–, fase contemplativa –nofa exercici, però en voldria fer–, fase de preparació –fa exercici físic irregular–i fase d’activitat i de manteniment –fa exercici de manera regular.

� La modificació de les activitats de la vida diària o a casa, a fi d’incrementar l’e-xercici fins a la quantitat que s’aconsella, és igual d’efectiva que la prescripcióde l’activitat reglada en un gimnàs o un centre esportiu (evidència Ib).

BibliografiaAkim AA, Petrovitch H, Burchfield CM, et al. Efffects of walking on mortality among non-

smoking retired men. N Engl J Med 1998; 338: 94-99.Andersen RE,Wadden TA, Barlett SJ. Effects of lifestyle activity vs structured aerobic exer-

cise in obese women. A randomized trial. JAMA 1999; 281: 335-340.Boule NG, Haddad E, Kenny GP,Wells GA, Sigal RJ. Effects of exercise on glycemic control

and body mass in type 2 diabetes mellitus: a meta-analysis of controlled clinical trials.JAMA 2001; 286: 1217-1227.

Busch A, Schachter CL, Peloso PM, Bombardier C. Ejercicios para el tratamiento del sín-drome de fibromialgia (revisió Cochrane traduïda). Biblioteca Cochrane Plus, 2006.

Byers T, Nestle M, McTiernan A, Doyle C, Currie-Williams A, Gansler T, Thun M. AmericanCancer Society guidelines on nutrition and physical activity for cancer prevention:reducing the risk of cancer with healthy food choices and physical activity. CA Cancer J Clin 2002; 52: 92-119.

Diabetes Prevention Program Research Group. Reduction in the incedence of type 2 dia-betes with lifestyle intervention or metformin. N Engl J Med 2002; 346: 393-403.

Dunn AL, Marcus BH, Kampert, JB et al. Comparison of lifestyle and estructuret interven-tions to increase phisical activity and cardiorespiratory fitness. A randomized trial.JAMA 1999; 281; 327-334.

Edmonds M, McGuire H, Price J Tratamiento con ejercicios para el síndrome de fatigacrónica (revisió Cochrane traduïda). Biblioteca Cochrane Plus, 2006.

Finnish Medical Society Duodecim. Physical activity in the prevention, treatment andrehabilitation of diseases. A: EBM Guidelines. Evidence-Based Medicine [CD-ROM].Helsinki, Finland: Duodecim Medical Publications Ltd.; 2004 Jun 29 [Various].www.guideline.gov

Girolami B, et al. Treatment of intermittent claudication with physical training, smokingcessation, pentoxifylline, or nafronyl. Arch Inter Med 1999; 159: 337-345.

Grupo de Actividad Física y Salud de la semFYC. La necesidad de moverse. Aten Primaria2002; 30: 423-424.

Han A, Robinson V, Judd M, Taixiang W, Wells G, Tugwell P. Tai chi para el tratamiento dela artritis reumatoide. Biblioteca Cochrane Plus, 2006.

Herrera P, Rojas MJ, Vello R. Actividad física y salud. JANO 2001; 1375: 57-69.Irwin ML,Yasui Y, Ulrich CM, et al. Effects of exercise on toal and intra-abdominal body fat

in postmenopausal women; a randomized controlled trial. JAMA 2003; 289: 323-330.Kay TM, Gross A, Santaguida PL, Hoving J, Goldsmith C, Bronfort G, Cervical Overview

Group Ejercicios para los trastornos mecánicos de cuello. Biblioteca Cochrane Plus,2006 (4). Disponible a: www.update-software.com


49


50

Kelley GA. Aerobic exercise and bone density at the hip in postmenopausal women:a meta-analysis. Prevent Medicine 1998; 27: 798-807.

Knols R, Aaronson NK, Uebelhart D, Fransen J, Aufdemkampe G. Physical exercise in can-cer patients during and after medical treatment: a systematic review of randomized andcontrolled clinical trials. DARE. J Clin Oncology 2005; 23: 3830-3842.

Larun L, Nordheim LV, Ekeland E, Hagen KB, Heian F. Ejercicio para la prevención ytratamiento de la ansiedad y la depresión en niños y jóvenes. Biblioteca Cochrane Plus,2006 (4). Disponible a: www.update-software.com

Lawlor DA. Hopker SW. The effectiveness of exercise as an intervention in the manage-ment of depression: systematic review and meta-regression analysis of randomisedcontrolled trials. BMJ 2001; 322: 763-767. http://bmj.bmjjournals.com/cgi/reprint/322/7289/763

Manson JE, et al. A prospective study of walking as compared with vigorous exercise inthe prevention of coronary heart disease in women. N Engl J Med 1999; 341: 650-658.

Manson JE, Natham DM, Krolewski AS. A prospective study of exercise and incidence ofdiabetes among US male physicians. J Am Med Assoc 1992; 268: 63-67.

Marrugat J, Elosua R, Covas MI, Molina L, Rubies J. Amount and intensity of physicalactivity, physical fitness, and serum lipids in men. Am J Epidemiol 1996; 6: 562-569.

Montgomery P, Dennis J. Ejercicios físicos para problemas del sueño en adultos mayoresde 60 años de edad. Biblioteca Cochrane Plus, 2006.

Neter JE, et al. Influence of weight reduction on blood pressure. A meta-analysis of ran-domised controlled trials. Hypertension 2003; 42.

Proper KI, Koning M, Van der Beek AJ, Hiderbrant VH, Bosscher RJ, Van Mechelen W. Theeffectiveness of worksite physical activity programs on physical activity, physical firnes,and health. Database of Abstracts of Reviews of effects (DARE). Clin J Sport Med 2003;13: 106-117.

Ram FSF, Robinson SM, Black PN, Picot J. Entrenamiento físico para el asma. BibliotecaCochrane Plus, 2006 (4).

Serra Grima JR. Prescripción de ejercicio físico para la salud. Barcelona: Paidotribo, 1996.Serratosa L, Fernández A. Hipertensión arterial y ejercicio. Rev Esp Cardiol 1997; 50 (Supl.

4): 24-32.Thomas DE, Elliott EJ, Naughton GA. Ejercicios para la diabetes mellitus tipo 2 (revisió

Cochrane traduïda). Biblioteca Cochrane Plus, 2006 (4). Disponible a: www.update-soft-ware.com

Wolff I, et al. The effect of exercise training programs on bone mass: a meta-analysis ofpublished controlled trials in pre and postmenopausal women. Osteoporosis Int 1999;9: 1-12.

5. EL REPÒS

En aquest capítol fem referència al repòs nocturn, però també esmentem altresmoments de repòs durant el dia, com la migdiada. En el capítol següent es pre-senta la importància dels estats de relaxació per reduir l’estrès del dia.

El repòs adequat (figura 5.1), juntament amb una correcta alimentació i l’e-xercici físic, constitueixen els tres pilars fonamentals de la medicina natural i del’estil de vida saludable des del naixement fins a la mort. Repòs, alimentació iexercici s’han d’alternar durant el dia, amb un ritme harmoniós, a fi d’aconseguiruna bona salut.

51


Figura 5.1. Repòs.

Els problemes del son no són rars. Un 10% de la població té insomni crònic i aquest percentatge puja al 34% si hi afegim els insomnis esporàdics. Amb l’e-dat augmenten aquests percentatges.

Concepte de repòs nocturn adequatEl repòs nocturn adequat és l’experiència de dormir bé, tant en qualitat com enquantitat d’hores, de manera que al dia següent es pugui tenir una qualitat de


52

vida sense cansament, falta d’energia, dificultat de con¡centració ni irritabilitat.Per tant, la persona que dorm poc, però rendeix bé l’endemà, vol dir que des-cansa bé de nit i no pateix insomni.

Cal recordar que el nombre d’hores necessàries disminueix fisiològicamentamb l’edat. Això s’ha comprovat en els estudis de polisomnografia, que tambémostren que la durada del son profund disminueix en la gent gran.

Indicacions del repòs adequatLes indicacions del repòs adequat es poden veure a la taula 5.1.

Taula 5.1. Indicacions, tipus de repòs i grau d’evidència (la higiene del son està indicada en qualsevol situació on s’esmenta un repòs diferent)

Prevenció secundària Repòs al llit < 7 dies Ibd’infart agut de miocardi

Cardiopatia isquèmica Repòs postprandial IVi en la crisi de dolor

Pericarditis aguda Repòs al llit mentre IVhi ha símptomes

Epilèpsia Higiene del son IVVertigen Repòs al llit IVQuadres gripals Repòs al llit IVInfeccions de vies Repòs relatiu IVrespiratòries altes

Prevenció d’accidents laborals Descans regulat IIIdins l’horari laboral

Baixes laborals Higiene del son IVPrevenció d’accidents de trànsit Higiene del son IVPrevenció de depressió Higiene del son IVi estrès crònic

Augment del funcionament Higiene del son IVcognitiu

Astènia Higiene del son IVAlcoholisme Higiene del son IV

Indicacions Tipus de repòs Evidència

(Continua)

Mesures per dormir béA banda de tractar les causes físiques (el dolor crònic, la malaltia respiratòria, elstrastorns de pròstata o altres) i les causes psiquiàtriques de l’insomni secundari,les següents mesures han mostrat efectivitat per millorar el son:

� Pràctica d’exercici diari regular. Com més quantitat d’exercici es fa,més efecte positiu s’observa sobre el son, tant per disminuir l’insomni d’inici com per alleujar l’insomni de manteniment. Això és independent delsexe, l’edat i la presència o no de depressió. És preferible fer l’activitat mésintensa pel matí, deixant per la tarda les activitats més suaus que cal fercom a molt tard 2 hores abans d’anar a dormir. Veure l’apartat d’exercicifísic (evidència Ib).

� Teràpia cognitiva. Aquest tractament consisteix a canviar les idees negati-ves que tenen totes les persones amb problemes de son, tant primari comsecundari (per exemple, el dolor crònic). Aquests pensaments són generadorsd’emocions estressants. En aquestes situacions, la teràpia cognitivoconductualés útil per trencar el cercle viciós d’insomni: pensaments disfuncionals - emo-cions negatives - més insomni (evidència Ia).

� Relaxació. Veure capítol següent (evidència Ia).� La cambra s’ha de reservar només per dormir i per viure la sexua-

litat. El dormitori no ha de ser el lloc per veure la televisió, treballar, rumiarles preocupacions ni fer activitats pròpies de l’estat de vigília (evidència IIa).

E l r e p ò s

53

Taula 5.1. Indicacions, tipus de repòs i grau d’evidència (la higiene del son està indicada en qualsevol situació on s’esmenta un repòs diferent) (Cont.)

Prevenció d’infeccions Higiene del son* IVCiatàlgia Repòs relatiu, alternant IV

amb exercici < 2 setmanesTromboflebitis extensa Repòs amb l’extremitat IV

incorporada, pocs dies

Indicacions Tipus de repòs Evidència

*El descans nocturn incrementa alguns mediadors del nostre sistema immunitari com la interleucina-1.


54

� El bany calent (a 40 ºC) general o parcial, entre 30 minuts i 2 hores abansd’enllitar-se millora el son intermitent i la qualitat del son (evidència IIa) (figu-ra 5.2).

Figura 5.2. Bany calent.

� Cal anar a dormir quan es té son. Si passats 20 minuts d’estar al llit nos’aconsegueix dormir, cal aixecar-se i fer alguna activitat tranquil·la fora del’habitació; quan entri la son, es torna al llit. Cal repetir aquesta pauta tantesvegades com sigui necessari (evidència IIa).

� Aixecar-se del llit a la mateixa hora cada matí (evidència IIa).� Evitar fer migdiada. L’excepció és en la gent gran, sempre i quan la mig-

diada es faci a primera hora de la tarda i durant menys de mitja hora (evi-dència IIa).

� Hàbits higiènics del son. Són útils tant per a la gent gran com per alsinfants (evidència IIa):– No dormir de dia després d’una nit en què s’ha descansat poc.– No mirar el rellotge quan no podem dormir.– Evitar el consum de tabac, cafè, té, begudes de cola, xocolata, altres esti-

mulants i begudes alcohòliques, en les 6 hores abans d’enllitar-se.– Sopar 2 hores abans d’enllitar-se; menjar i beure poc.– Cuidar les condicions físiques del dormitori per tal que no hi hagi sorolls, ni

llums, ni temperatures extremes que alterin el son. Si cal, s’han d’usar tapsper a les orelles.

– Les activitats estimulants o les que provoquen tensió o les preocupacions nos’han de deixar per al final del dia. En canvi, les activitats relaxants, com lle-gir un llibre poc interessant i altres de l’apartat de relaxació, són aconsella-bles abans d’enllitar-se.

– Cal revisar totes les medicacions que pren la persona, a fi de cercar aquellesque puguin interferir amb el son. L’ús d’hipnòtics s’ha de limitar a pocs dies.Una alternativa a les benzodiazepines és la valeriana, la qual no produeixsomnolència diürna i té pocs efectes secundaris.

� Restringir el temps d’estada al llit a les hores que un dorm de mit-jana. Per prescriure el temps que hom ha d’estar al llit, cal elaborar un diaridel son on s’anota el temps que es dorm realment cada nit. El temps prescrit,que no ha de ser inferior a 5 hores, es va reajustant cada setmana segons eltotal d’hores de son (evidència IIb).

� Perdre la por a no poder dormir de nit. Això s’aconsegueix si la perso-na intenta mantenir-se desperta tant com pot, enfrontant-se a les idees de poresmentades. Així, augmenta la satisfacció per dormir (evidència IIb).

� Relaxació. És útil per reduir l’ansietat d’origen i secundària al fet de no poderdormir al principi de la nit. Com a exemple, tenim la relaxació que es basa enla respiració profunda o la que alterna tensió i distensió de totes les parts delcos (evidència IIb).

� Exposar els ulls a la llum del sol. Fer-ho a primera hora del matí i al finalde la tarda, pot millorar la qualitat del son en la gent gran (evidència IV).

� Quant al llit, el coixí ha de tenir el gruix idoni. El coixí no ha de pro-duir corbes doloroses al coll. Els llençols i la roba que es porti a l’hora d’enlli-tar-se –com menys millor– és més adequat que siguin de cotó, a fi de facilitarla transpiració.

� Posició que adopta la columna. Té implicació a l’hora de dormir bé i perprevenir i reduir el mal d’esquena i la tensió lumbar. En aquest sentit, la millorpostura és dormir de costat amb els genolls flexionats (evidència IV).

BibliografiaAC King, et al. Moderate-intensity exercise and sleep-rated quality of sleep in older

adults. A randomized controlled trial. JAMA 1997; 277: 32-37.Aleman A, Althabe F, Belizán J, Bergel E. Reposo en cama durante el embarazo para la

prevención del aborto espontáneo. La Biblioteca Cochrane Plus, 2006. Disponible a:http://www.update-sofware.com

Alonso L, Llor JL. «Información sanitaria escrita dirigida a los pacientes». SemFYC: Guíade Actuación en Atención Primaria. 2a ed. Barcelona: SemFYC, 2002; 1041-1057.

E l r e p ò s

55


56

Currie SR, Wilson KG, Pontefract AJ, et al. Cognitive-behavioral treatment of insomniasecondary to chronic pain. J Consult Clin Psychol 2000; 68: 407-416.

Estivill E, Segara F. Novedades en el tratamiento del insomnio. FMC 2003; 10: 181-188.Hagen KB, Hilde G, Jamtvedt G,Winnem M. Reposo en cama para dolor lumbar y la ciáti-

ca agudos. La Biblioteca Cochrane Plus, 2006. Disponible a: www.update-sofware.comHerkner H, et al. Short versus prolonged bed rest after uncomplicated acute myocardial

infarction: a systematic review and meta-analysis. J Clin Epidemiology 2003; 56: 775-781.Liao WC. Effects of passive body heating on body temperature and sleep regulation in the

elderly: a systematic review. Int J Nursing Studies 2002; 39: 803-810.Meher S, Abalos E, Carroli G. Reposo en cama con o sin hospitalización para la hiperten-

sión durante el embarazo. La Biblioteca Cochrane Plus, 2006. Disponible a: www.update-sofware.com

Molina de González-Méndez T, González-Méndez Echevarría H. Medicina holística.Mérida: Universidad de los Andes, Consejo de Publicaciones, 2000.

Montgomery P, Dennis J. Cognitive behavioural interventions for sleep problems in adultsaged 60+. The Cochrane Database of Systematic Reviews 2003, Issue 1. Art. No.:CD003161. DOI: 10.1002/14651858.CD003161.

Montgomery P, Dennis J. Physical exercise for sleep problems in adults aged 60+. TheCochrane Database of Systematic Reviews 2002, Issue 4. Art. No.: CD003404. DOI:10.1002/14651858.CD003404.

National Hearg and Blood Institut Working Group on Insomia. Insomnia: assesment andmanegement in primary care. Am Fam Phisician 1999; 59: 3029-3038.

Prodigy guidance. Thrombophlebitis 2002. Disponible a: www.prodigy.nhs.ukRamchandani P, Wiggs L, Webb V, et al. A systematic review of treatments for settling

problems and night waking in young children. BMJ 2000; 320: 209-213.Saz Peiró P. EL camino personal a la salud. Barcelona: Cedel, 1983.semFYC. Guia Terapèutica en Atenció Primària. Barcelona: semFYC, 2006.semFYC. Guía Terapéutica en Atención Primaria. Barcelona: semFYC, 2003.Singh NA, et al. A randomized controlled trial of the effect of exercise on sleep. Sleep

1997; 20: 95-101.Smith MT, Perlis ML, Park A, et al. Comparative meta-analysis of pharmacotherapy and

behavior therapy for persistent insomnia. Am J Psychiatry 2002; 159: 5-11.Tucker P, Folkard S, Macdonald I. Rest breaks and accident risk. Lancet 2003; 361: 680.Tworoger SS, et al. Effects of a yearlong moderate-intensity exercise and a stretching

intervention on sleep quality in postmenopausal women. Sleep 2003; 26: 830-836.University of Texas, School of Nursing, Family Nurse Practitioner Program. Practice

parameters for the nonpharmacologic treatment of chronic primary insomnia in the eld-erly.Austin (TX): University of Texas, School of Nursing; 2005. Disponible a: www.guide-line.gov

Vijay Rajput MD, Steven Bromley MD. Chronic Insomnia.Am Fam Phisician 1999; 60: 431-442.

6. LA HIGIENE MENTAL

La higiene mental és la capacitat de pensar, de sentir i d’estimar que permet por-tar una vida autònoma, solidària i joiosa. Per tant, inclou la capacitat de ser esti-mat, de tenir autoestima, de poder donar afecte i de tenir pensaments, emocionsi conviccions positives (figura 6.1).

57


Figura 6.1. Higiene mental.

Però la higiene mental abasta també l’adaptació adient als estímuls o ten-sions a què sempre està subjecta la persona al llarg de la seva vida. En aquestalínia, cal recordar que l’estrès és la resposta fisiològica, psicològica i conductuala les tensions externes (soroll, tràfic, horari de treball) i internes (frustració, an-sietat, personalitat de tipus A). Quan l’individu s’adapta bé a aquests factors,viu un estrès positiu, que es caracteritza per tenir vitalitat, entusiasme, opti-misme, resistència a les malalties, força física, lucidesa mental, creativitat, altaproductivitat i relacions humanes adequades. Per contra, quan no s’adapta bé, viuun estrès negatiu, que desencadena fatiga, irritabilitat, pessimisme, manca deconcentració, malalties, accidents, baixa creativitat i productivitat i dificultats de comunicació.

Els temes que es tracten en aquest capítol són la higiene de l’estrès, la rela-xació i altres teràpies.


58

La higiene de l’estrèsFISIOPATOLOGIA DE L’ESTRÈS

L’estrès agut es caracteritza per no activar l’eix hipotàlem-hipofític-adrenal,i dura generalment menys d’un mes.

Contràriament, l’estrès crònic sí que estimula l’eix neuronal. L’eix neuralcomprèn el sistema nerviós perifèric i l’autònom, generalment el simpàtic.L’efecte més immediat és la tensió muscular i altres, com la taquicàrdia, lataquipnea, la disminució del rec sanguini a la pell, als aparells digestiu, urinari ialtres. Hi ha també un augment breu de la tensió arterial per vasoconstricciósecundària a l’alliberament d’endotelina. A més de l’eix hipotàlem-hipofític-adrenal, en l’estrès crònic s’estimulen uns altres dos eixos:

a) Eix neuroendocrí: està format pel locus ceruleus i els grups cel·lulars nor-adrenèrgics de la medul·la i del pont cerebral; segreguen adrenalina i nora-drenalina. Les conseqüències són:� Augment de la tensió arterial, de la freqüència cardíaca, del volum-minut

i de la freqüència respiratòria, amb ofec.� Tensió muscular, sequedat de boca, formació de trombosi i arítmies.� Increment de l’alliberament dels opiacis endògens, dels àcids grassos

i colesterol.� Disminució del flux sanguini en diferents sistemes (pell, ronyó).

b) Eix endocrí: el nucli paraventricular de l’hipotàlem (hipocamp) segregal’hormona alliberadora de la corticotropina, que és la que activa el sistemahipotàlem-hipofític-adrenal. Augmenta la concentració d’ACTH (corticotropi-na de la hipòfisi) i del cortisol; es redueix l’hormona del creixement, la TRH i el TSH. Els efectes resultants són:� Increment de la glucogènesi –amb la hiperglucèmia secundària–, dels dipò-

sits de greixos, producció d’urea, àcids grassos lliures, irritació gàstrica i dela susceptibilitat a l’arterioesclerosi amb la necrosi de miocardi.

� Reducció de la immunitat (nombre i funció dels leucòcits, producció de cito-cines i altres), de la gana, de les hormones sexuals, del creixement i de lafunció tiroïdal.

� Desenvolupament de més preocupacions, desorientació, irritabilitat, des-confiança, mal humor, apatia, incertesa, oblits freqüents, pèrdua de con-centració, d’atenció i de la capacitat d’enfrontament i de prendre decisions.

Els eixos endocrí i neuroendocrí estan interconnectats de manera que espotencien. Però, a més, hi ha altres interconnexions:

� A nivell de microscòpia s’ha descobert que a l’espai intercel·lular o extracel·lularhi ha una proximitat física entre les terminacions del sistema nerviós, els limfò-cits i altres cèl·lules immunitàries, les hormones i els capil·lars de vasos sangui-nis i limfàtics; i s’ha descobert que els leucòcits tenen receptors per a pèptidsopioides, com endorfines, adrenalina, noradrenalina, acetilcolina, prolactina,ACTH, hormona del creixement, TRH i altres hormones. Aquesta és la basecientífica d’una nova ciència creada al segle XX, anomenada psiconeuroimmu-nologia; es basa en la relació estreta entre la ment (pensaments o cognicions),les emocions i els sistemes fisiològics del cos (endocrí i immunològic, princi-palment).

� El «cervell cognitiu» (hemisferi cerebral esquerre), que regula les funcionsintel·lectuals de la persona, està connectat amb el «cervell emocional»(hemisferi cerebral dret), que controla les emocions, la intuïció, la visualitzaciói la creativitat; aquest darrer cervell està relacionat amb el sistema nerviósvegetatiu. Per tant, els pensaments tenen influència sobre les emocions i sobreles manifestacions vegetatives corporals.

Les patologies que augmenten de freqüència amb l’estrès crònic es relacio-nen a la taula 6.1. La majoria són una font de més estrès en la persona, amb laqual cosa es crea un cercle viciós.

L a h i g i e n e m e n t a l

59

Taula 6.1. Malalties associades amb l’estrès (evidències III i IV)

Cardiovascular Cardiopatia isquèmica, hipertensió arterial,arteriopatia perifèrica

Endocrí Síndrome metabòlica, obesitat, diabetisDermatològic Pruïja crònica, urticària, acne, herpes simple, èczema,

psoriasi, alopèciaDigestiu Úlcera gastroduodenalImmunitari Algunes infeccions, neoplàsies (càncer de mama,

cèrvix, còlon, pulmó) i malalties autoimmunitàries (artritis reumatoide)

Mental Depressió, crisis d’ansietat, episodis psicòtics, insomni,malsons, fatiga mental, baixa productivitat i creativitat, anorèxia

Reumàtic Lumbàlgia crònica, cervicàlgia crònica, altres raquiàlgies, fibromiàlgia, espasmes musculars

Sistema Patologies

(Continua)


60

CONSEQÜÈNCIES DE L’ESTRÈS

Les conseqüències de l’estrès varien segons:

� La vulnerabilitat de cada individu. Hi influeixen els trets genètics, laforma d’interpretar i de controlar els successos amenaçadors, la formaciósociocultural a la infància i si la persona ha patit maltractament infantil.

� Factors psicosocials. Els pensaments negatius incrementen l’estrès, mentreque els positius el frenen. Els qui tenen una actitud optimista en la vida tenenmenys malalties greus i més esperança de vida. En canvi, la depressió, l’aïllamenti la manca de suport social en la població general és un factor de risc demalaltia coronària, mortalitat precoç i càncer.

L’ENFRONTAMENT DE L’ESTRÈS

TERÀPIES PER AFRONTAR L’ESTRÈS

Per augmentar l’efectivitat de les diverses teràpies, és millor combinar-les.A l’an-nex 4 es presenta un full adreçat als pacients, que les engloba.

� Aprendre a reconèixer l’estrès: el metge té al seu abast escales per valorarl’impacte dels successos estressants. A més, cal informar el pacient que elssímptomes que té són secundaris a l’estrès crònic.

� Alimentació sana: la dieta mediterrània amb les següents modificacions:– Consum elevat de fruita, de verdures crues i de cereals integrals.– Escàs consum de sal, de sucres i d’additius.

Taula 6.1. Malalties associades amb l’estrès (evidències III i IV) (Cont.)

Sexual Disfunció erèctil, ejaculació precoç, frigidesa,infertilitat

Tocoginecològic Alteracions menstruals, avortaments, síndrome d’ovari poliquístic

Altres símptomes Astènia crònica, cefalea, retraïment social, agressivitat,síndrome d’apnea del son

Addiccions Alcoholisme, tabaquisme, abús d’ansiolítics, ludopaties

Sistema Patologies

– Evitar aliments i begudes excitants, com xocolata, embotits, picants, els queporten cafeïna i altres.

� Exercici físic: veure el capítol 4.� Relaxació: es descriu a l’apartat següent.� Prendre consciència de la respiració i donar-li profunditat.� Teràpia cognitiva bàsica.� Planificar i gestionar bé el temps.� Potenciació de l’autoestima. Maneig adequat de l’ira i dels disgustos.� Solució dels problemes susceptibles de ser solucionats.� Entrenament en la comunicació assertiva.� Potenciació de la creativitat mitjançant les activitats artístiques.� Tenir en compte els aspectes espirituals de la vida.

EVIDÈNCIA DE L’AFRONTAMENT. Es mostra a la taula 6.2.


61

Taula 6.2. Grau d’evidència de les teràpies d’afrontament de l’estrès

Cardiopatia isquèmica Reducció del 34% de mortalitat global Iai disminució del 29% de trastorns cardíacs, en els 2-5 anys postinfart

Insomni Millora de la inducció i durada Iadel son. Els tractaments conductuals superen els farmacològics, a llarg termini, en la gent gran

Cefalees Reducció del 43% dels episodis Ibde migranya amb la relaxació en relació al 14% que rebien placebo.L’associació de la relaxació i els fàrmacs obté resultats més bons

Artritis Disminució del dolor i de les visites Ibal metge en un 40%, en pacients amb artritis reumatoide, artrosi i altres.La reducció es manté als 4 anys de l’estudi

Nivell Patologia Resultats d’evidència

(Continua)


62

Quant a la relació cost-efectivitat, en els estudis d’investigació s’ha vist queles tècniques d’afrontament de l’estrès per reduir trastorns cardíacs produeixenmenys despeses que el tractament mèdic habitual (evidència Ib). Aquestes terà-pies disminueixen el volum de visites per diferents patologies en diversos hospi-tals dels Estats Units (evidència III). Un conjunt d’estudis ha mostrat que es redueixen les consultes al metge: les generals en el 7 al 15% dels casos, lespediàtriques en el 26%, per episodis d’asma en una visita/any, les motivades perproblemes psicològics i somatitzacions en el 33%, les de tipus reumàtic en el43%, pel dolor crònic en el 38%. Les estades hospitalàries minven en 1,5 dies.

Estats de relaxacióS’anomena relaxació a qualsevol tècnica feta sobre el to muscular amb la finali-tat de reduir-lo i, així, eliminar la tensió psíquica. En el segle XIX, Jacobson vaestablir una màxima que encara segueix vigent: «Sense ansietat no hi ha hiper-tonia muscular i sense hipertonia no hi ha ansietat».

Taula 6.2. Grau d’evidència de les teràpies d’afrontament de l’estrès (Cont.)

Incontinència El biofeedback + exercicis pèlvics Ibés més eficaç que els exercicis sols

Lumbàlgia crònica Milloria de la intensitat del dolor Ib/IIai de l’estat funcional

Cirurgia La relaxació abans i després de cirurgia IIadisminueix el dolor, l’ús de fàrmacs i els dies d’hospitalització

Càncer Millora de l’estat d’ànim, qualitat IIade vida i frontament, i reducció dels símptomes secundaris a la quimioteràpia

Augment de la supervivència IIben malalts de càncer

Hipertensió arterial Les teràpies cognitivoconductuals IIaredueixen les xifres de tensió arterial,de forma similar als fàrmacs

Nivell Patologia Resultats d’evidència

En l’actualitat existeix la tendència a unificar els efectes fisiològics, cognitiusi emocionals de les diferents tècniques de relaxació en un denominador comú,que es coneix com «estat de relaxació» o «resposta de relaxació». Aquest estatde relaxació és oposat a l’estrès i l’ansietat.

Les tècniques de relaxació solen treballar amb la respiració pregona, enfocantl’atenció en l’expulsió de l’aire, la qual s’allarga i es fa més lenta i suau; l’espi-ració és el moment adient per afluixar els músculs (figura 6.2).


63

Figura 6.2. Estat de relaxació.

Amb la pràctica diària, la relaxació es va integrant dins la personalitat delsubjecte, millorant-ne el rendiment i la qualitat de vida.

S’ha demostrat que la pràctica regular dels estats de relaxació redueix la sen-sibilitat a la noradrenalina, la qual cosa permet reduir la resposta simpàtica alsfactors estressants, àdhuc fora de l’estat de relaxació (evidència IIb).

TÈCNIQUES DE RELAXACIÓ

Per poder-les explicar als pacients, és necessari tenir una formació específica.Exemples:

� Relaxació progressiva de Jacobson. Es basa en la contracció i la relaxa-ció alterna dels principals músculs del cos, començant pels peus i acabant per


64

la cara, fins que tots alliberen la tensió. Parteix de l’estat de relaxació simple(annex 5).

� Entrenament autogen de Shultz. Tracta de produir un estat de relaxacióprofund, similar al que s’obté en la suggestió hipnòtica, però prescindint delterapeuta; és a dir, és el pacient qui acaba assolint l’autocontrol del seu estatde relaxació sense la inducció directa del terapeuta. Així es reforça l’autoesti-ma i la independència del pacient. En aquest mètode es fa una atenció auto-enfocada en les sensacions de pesadesa, calor general i tranquil·litat cardíacai respiratòria.

� Sofrologia. Ciència que activa l’harmonia conscient del propi ésser, usant elcos com a mitjà. Desenvolupa les capacitats pròpies de les persones per fer-semés conscients d’elles mateixes tant a nivell corporal com a nivells mental,emocional i conductual, i del seu entorn, amb la qual cosa s’aconsegueix tenirserenor, autocontrol i capacitat autocurativa. Té efectes terapèutics, preven-tius, pedagògics i de desenvolupament personal de gran valor. La sofrologia vanéixer a Espanya el 1960 de la mà del psiquiatra colombià A. Caycedo, quetreballava en la càtedra del professor López Ibor.

� Biofeedback. Per mitjà d’aparells s’indueix la persona a prendre consciènciade l’estat del seu to muscular i de les seves funcions vegetatives, amb l’objec-tiu de controlar-los.

� Hipnosi. Estat mental i físic, en el qual s’aprèn a reduir l’atenció difusa que esdirigeix al medi i s’augmenta l’atenció interna adreçada al propi pensament i, en concret, a la part del pensament que interessa.

� Ioga. Veure capítol 11.� Meditació. Es detalla més endavant.

EFECTES FISIOLÒGICS DE LA RELAXACIÓ

L’estat de la relaxació correspon a l’activació del sistema nerviós parasimpàtic,que és l’encarregat de contrarestar els efectes del sistema simpàtic estimulatper l’estrès. Així, durant i després de la pràctica de la relaxació, s’obtenen elssegüents efectes:

� Augment de la producció de saliva i de llàgrimes. S’estimula la funció de lesglàndules mucoses gàstriques i de les lubricants de l’aparell genital.

� Reducció de la freqüència respiratòria, el ritme cardíac, la tensió arterial i delconsum d’O2.

� Disminueix el lactat sanguini i l’envelliment biològic.� Millora del flux sanguini muscular i reducció de l’activitat muscular.

� Disminució dels nivells de catecolamines, hormona del creixement, prolactina,peroxidases lipídiques, TSH, tiroxina i de cortisol.

� Augment de les ones alfa i theta en diverses àrees corticals, en l’electroence-falograma, amb més coherència intrahemisfèrica i interhemisfèrica.

� Augment de producció d’immunoglobulines (entre d’altres, la IgA de les muco-ses) i de cèl·lules NK immunitàries i increment de la fagocitosi.

� Millora dels temps de reacció als estímuls, de la discriminació auditiva, delshàbits d’estudi i de la capacitat d’atenció.

EFECTES CLÍNICS DELS ESTATS DE RELAXACIÓ

� Reducció de les xifres de tensió arterial en la hipertensió arterial; l’efecte per-dura 6 mesos (evidència Ia). Descens de la quantitat de fàrmacs antihiperten-sius (evidència Ib).

� Reducció de la mortalitat en pacients amb isquèmia coronària (evidència Ia) i millora clínica del dolor per l’exercici (evidència IV).

� Major i més ràpida tolerància a l’estrès (evidència IV).� Correcció de la posició incorrecta del cos (evidència IV).� Millora el dolor crònic en pacients neoplàstics o afectats per altres patologies

(evidència Ia). Influeix en la reducció del dolor agut, com la migranya, i dismi-nueix la necessitat d’analgèsics en les exploracions invasives, el dolor post-operatori i el dolor durant el part (evidència IIb).

� Descens del nombre i de la gravetat dels broncoespames en pacients ambasma (evidència IIb).

� Reducció significativa de les infeccions del tracte respiratori superior, per aug-ment de la IgA a la saliva (evidència IIb).

� Efecte ansiolític en el trastorn d’ansietat generalitzada i en el trastorn de pànic(evidència Ib) i en els pacients amb ventilació mecànica, associant relaxació i musicoteràpia (evidència IIa).

� Acció antidepressiva (evidència IIa).� Millora de la bulímia, quan s’associa la relaxació amb la teràpia cognitivocon-

ductual (evidència Ib).� Reducció de l’estrès i millora de la capacitat cognitiva en pacients amb esqui-

zofrènia (evidència Ib).� Millora del son, especialment si la persona pateix insomni crònic, sobretot en

persones grans (evidència Ia).� Millora dels símptomes derivats de la quimioteràpia (evidència IIa) i en part

dels estudis hi ha augment de la supervivència (evidència IIb).� Millora de les relacions interpersonals, de l’estabilitat emocional, de l’auto-

control i de la capacitat productiva en el treball.


65


66

Per tant, s’observa com una tècnica psíquica té influència sobre diversos sis-temes físics, la qual cosa és un altre argument a favor de la interrelació entre lesdimensions de la persona.

INDICACIONS DE LA RELAXACIÓ

� Trastorn d’angoixa. Ansietat generalitzada. Ansietat associada al trastornobsessiu-compulsiu. Trastorn d’estrès posttraumàtic.

� Síndrome ansiosa-depressiva.� Insomni.� Trastorn somatoforme: dolor psicogen, somatitzacions.� Altres tipus de dolor crònic.� Bulímia nerviosa.� Toxicomanies. Alcoholisme.� Patologia respiratòria: asma, malaltia pulmonar obstructiva crònica (en aquest

cas serien adients les tècniques de relaxació basades en la respiració).� Trastorns psicosomàtics: raquiàlgia, fibromiàlgia, bruxisme, síndrome miofas-

cial, cefalea tensional, migranya, budell irritable, gastritis, ulcus gastroduodenal,dispèpsia, restrenyiment, colitis, astènia crònica, hipertensió essencial, vòmitsfuncionals, tos psicògena, asma, dermatitis atòpica, reaccions de dol.

� Patró de conducta tipus A de Friedman.� Fenomen de Reynaud, relacionat amb l’estrès.� Prevenció de les infeccions.� Prevenció primària i secundària de les malalties relacionades amb l’estrès crònic.� Prevenció primària i secundària de la síndrome metabòlica.� Prevenció primària i secundària de la cardiopatia isquèmica, malalties autoim-

munes i mentals.� En diverses situacions: preparació per al part, entrenament esportiu, millora de

l’aprenentatge escolar, increment del benestar físic i psíquic de la gent gran.

CONTRAINDICACIONS RELATIVES DE LA RELAXACIÓ

� Patologia física greu (per exemple, descompensació diabètica).� Cirurgia recent (l’entrenament per a la relaxació s’ha de fer abans de la inter-

venció).� Hipotensió postural. Lipotímies.� Bradicàrdies. Bloqueig auriculoventricular.� Trastorns histriònics. Trastorns greus de la personalitat.� Psicosi: durant el brot psicòtic.

� Història de convulsions.� Presa de drogues psicodèliques, narcolèpsia.� Infants d’edat inferior a 7 anys.� Vivències estressants prèvies a la relaxació.� Refús de la teràpia.

EFECTES SECUNDARIS DE LA RELAXACIÓ

� Augment dels dolors a curt termini en cas de fibromiàlgia o raquiàlgia crònica.� Hipotensió, mareig i debilitat: incidència de l’1%, més freqüent si l’activació

postrelaxació ha estat incompleta; o bé, per un excés de sessions de relaxa-ció en el mateix dia.

� Frustració, si la persona no es relaxa en les primeres sessions. Cal explicar alpacient que es necessita pràctica diària per arribar a obtenir de manera pro-gressiva més efectes positius.

� Angoixa, com a efecte paradoxal en alguns subjectes: del 2 al 3%.

Altres teràpiesTERÀPIES BREUS EN ATENCIÓ PRIMÀRIA

TERÀPIA DE RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

Indicacions. Pacients amb patologia psiquiàtrica no greu i reactiva a problemesdel medi modificables; a més, el pacient té recursos personals i voluntat de par-ticipar en la teràpia. És eficaç en el tractament de la depressió major no greu idepressió lleu en qualsevol edat, distímia, somatitzadors, trastorns neuròtics crò-nics, suïcidi i trastorn d’estrès posttraumàtic (evidències Ia-Ib).

BIBLIOTERÀPIA

És la teràpia autoadministrada pel pacient mitjançant la lectura d’un llibre o dewebs específiques sobre un tema de salut mental, amb la guia periòdica delmetge. La biblioteràpia basada en la teràpia cognitivoconductual és efectiva enel tractament de:

� La depressió lleu i moderada (evidència Ia).� Quadres d’ansietat i bulímia nerviosa (evidència Ib).� Fòbies, crisis de pànic, trastorns obsessius-compulsius, problemes d’assertivitat,

deficient autoestima, problemes de parella i disfuncions sexuals (evidència IIb).


67


68

PSICOTERÀPIA BÀSICA DE SUPORT

Es basa en la construcció d’una relació metge-pacient terapèutica amb escoltaactiva; a més, se li ofereix informació i consells sobre salut mental (annex 4). Lateràpia de suport és bàsica en el tractament de la depressió major i la distímia(evidència Ib) i del trastorn adaptatiu (evidència IV).

MEDITACIÓ

És la teràpia en què dirigim l’atenció cap al nostre interior a fi d’aconseguir méspau. És el contrari del que normalment fem durant el dia: pensar i actuar sobrepreocupacions i aspectes externs a nosaltres que no paren de provocar-nos estí-muls i ens esgoten. Amb la meditació ens adonem de com pensem, sentim, per-cebem, de manera que parem atenció en una sola cosa.

En reduir els estímuls externs i interns s’obtenen uns efectes fisiològics simi-lars als de la relaxació (evidència IV):

� Disminueix el metabolisme basal, el consum d’oxigen i l’eliminació de CO2.� Es redueix la freqüència cardíaca, la freqüència respiratòria i la tensió arterial.� Augmenten les ones alfa de l’electroencefalograma i permet l’aparició d’ones

theta de fins a 4 cicles/seg. La coherència intrahemisfèrica i interhemisfèricaaugmenta més aquí respecte d’altres tècniques.

� Facilita la concentració i l’atenció.� Millora l’evolució de l’ansietat, la depressió, la malaltia coronària i el càncer.

Els estudis d’intervenció mostren, amb una evidència Ib, que la meditació éstan eficaç com la relaxació en els diferents tipus d’ansietat.

VISUALITZACIÓ

La visualització és la creació conscient d’impressions sensorials mentals amb elpropòsit de canviar un mateix. Es practica durant l’estat de relaxació. Es tractad’imaginar realitats agradables, com ara imatges boniques, sons, olors, tempe-ratura, moviment, etc. Per exemple: estar assegut a la platja.

Aquesta teràpia mèdica va néixer fa més de cent anys de la mà de Jung i Gestalt, que la van usar per reduir l’estrès. Però no va ser fins als darrers anysdel segle XX que es va trobar la base bioquímica de la imaginació. Les sensacionsimaginades produeixen canvis en els neurotransmissors (serotonina, endorfines)

i canvis metabòlics, endocrins i sistèmics, similars als que ocasionen les sensa-cions reals.

Una aplicació de la visualització és la desensibilització sistemàtica, que técom a objectiu substituir la vivència negativa davant situacions estressantsper una reacció positiva. Per aquest fi, durant uns dies, es practica cada dia lavisualització d’una situació d’estrès durant 10 segons i tot seguit es visualit-za una situació agradable. Després, cal enfrontar-se a la situació real. Quans’aconsegueix modificar la vivència negativa, es passa a visualitzar una altra situació.

Indicacions (evidència IV): ansietat, depressió, tensió muscular, cefalea ten-sional, migranya, úlcera gastroduodenal, síndrome de fatiga crònica, insomni,hipertensió arterial i obesitat.

MUSICOTERÀPIA

L’inici de l’ús de la música com a agent terapèutic es pot situar a l’època de laGrècia clàssica. Pitàgores descriu els seus efectes calmants i guaridors. Però la musicoteràpia neix com a disciplina en el segle XIX com a mitjà auxiliar en eltractament mèdic i sobretot d’infermeria.

EFECTIVITAT DE LA MUSICOTERÀPIA (EVIDÈNCIES Ib/IIa)

� Millora general i de la capacitat mental en pacients amb esquizofrènia.� Reducció de l’angoixa i de les freqüències cardíaca i respiratòria en pacients

que reben ventilació mecànica.

ALTRES EFECTES (EVIDÈNCIA IV)

� Reducció de l’estrès.� Millora de l’ansietat; per exemple, durant la colonoscòpia.� Millora de l’agitació en pacients amb confusió.� Augment de l’estat d’ànim i de la capacitat comunicativa.� Disminució del dolor, en pacients amb càncer i en postoperats.� Reducció de l’ofec en pacients amb obstrucció crònica de les vies aèries.� Millora de la salut en nadons.� Millora lleugera de la parla en infants amb autisme.� Reducció de les conductes desadaptatives en pacients amb demència

d’Alzheimer.


69


70

BibliografiaHIGIENE DE L’ESTRÈS

Antai-Otong D. Creative stress. Management techniques for self-renewal. DermatolNursing 2001; 13: 31.

Blumenthal JA, Babyak M, Wei J, et al. Usefulness of psychosocial treatment of mentalstress-induced myocardial ischemia in men. Am J Hypertens 1997; 10: 9-17.

Dyer Wayne W. Tus zonas erróneas. Barcelona: Random House Mondatori, 1978.Labrador FJ. El estrés: nuevas técnicas para su control. Madrid: Bolsitemas, 1992.Martínez García-Olalla C. Técnicas de afrontamiento del estrés para atención primaria.

FMC 2004; 11(Supl. 3): 58-70.McEwen BS. Protective and damaging effects of stress Mediators. N Engl J Med 1998;

338: 171-180.McKay M, Davis M, Fanning P. Técnicas cognitivas para el tratamiento del estrés.

Barcelona: Martínez Roca, 1985.Molina de González-Méndez T, González-Mendéz Echevarría H. Medicina holística.

Mérida: Universidad de los Andes, Consejo de Publicaciones, 2000.Pelletier KR. Mind-body medicine in ambulatory care: evidence-based assessment. J Amb

Care Management 2004: 27: 25-42.Pérez Santos C. Los alimentos y el sueño. Barcelona: Masson, 2003.Saz Peiró P. Senzillas aplicacions de higiene y salud natural. Zaragoza: Pablo Saz Peiró,

1992.Treiber FA, Jackson RW, Davis H, et al. Racial differences in endothelin-1 at rest and in

response tu acute stress in adolescent males. Hypertension 2000; 35: 772-775.Tsigos C, Chrousos GP. Hypothalamic-Pytuitary-Adrenal axis, neuroendocrine factors and

stress. J Psychosomatic Research 2002: 53: 856-871.Vgontzas BAN, Chrousos GP. Sleep, the hypothalamic-pytuitary-adrenal axis and

cytokines: multiple interactions and disturbances in slieep disorders. Endocrinol MetabClin N Am 2002; 31: 15-36.

Wilson P. Manual del antiestrés. Cómo conseguir eliminar las tensiones en el trabajo.Barcelona: Plaza y Janés, 1999.

RELAXACIÓ

Cabell R, Brugada M. La relajación, una terapia generadora de recursos frente a laansiedad. AMF 2006; 2: 181-182.

Chlan L. Effectiveness of a music therapy intervention on relaxation and anxiety forpatients receiving ventilatory assistance. Heart Lung 1998; 27: 169-176.

Esch T, Fricchione GL, Stefano GB.The therapeutic use of the relaxation response in stress-related diseases. Med Sci Monit 2003; 9: 23-34.

Fust WR. Técnicas de relajación. FMC 1997; 4: 221-229.Jacobson E. Progresive relaxation. Chicago: University of Chicago Press, 1987.

Martínez García-Olalla C, López López C. Técnicas de afrontamiento del estrés paraAtención Primaria (dosier del taller). XXVI Congreso de la semFYC. València, 2006.

Martínez García-Olalla C, Noriega E, et al. Tratamiento de apoyo con sofrología de laesquizofrenia paranoide en atención primaria. A propósito de un caso. Centro de Salud1999; 7509-7510.

Martínez García-Olalla C, Martín Fernández J. Impacto de las técnicas de control delestrés sobre la percepción de salud global. Libro de resúmenes del IV CongresoInternacional de la SEAS; 2002, septiembre; 91.

Michaelis RR, Huber MJ, McCann DS. Evaluation of transcendental meditation as amethod of reducing stress. Science 1976; 192: 1242-1244.

Morell EM, Hollandsworth JG Jr. Norepinephrine alterations under stress conditions fol-lowing the regular practice of meditation. Psychosom Med 1986; 48: 270-277.

Morse DR, Martín JS, Furst ML, et al. A physiological and subjective evaluation of medi-tation, hypnosis and relaxation. Psychos Med 1977; 39: 304-324.

O’Connor ME, Schmidt W, Carroll-Pankhurst C, Olness KN. Relaxation training and breastmilk secretory IgA. Arch Ped Adolesc Med 1998; 152: 1065.

Schultz JH. El entrenamiento autógeno, autorrelajación contemplativa. 4a ed. Barcelona:Científico médica, 1987.

ALTRES TERÀPIES

Anderson L, Lewis G, Araya R, et al. Self-help books for depression: how can practition-ers and patients make the right choice? Br J Gen Pracy 2005; 55: 387-392.

Bower P. The clinical and cost effectiveness of self-help treatments for anxiety anddepressive disorders in primary care: a systematic review. Br J Gen Pract 2001: 51: 838-845. Disponible a: www.hubmed.org/display.cgi?issn=09601643&uids=11677710

Chlan L. Effectiveness of a music therapy intervention on relaxation and anxiety forpatients receiving ventilatory assistance. Heart Lung 1998; 27: 169-176.

Cuijpers P. Bibliotherapy in unipolar depression: a meta-analysis. J Behavior TherapyExper Psychiatry 1997; 28: 139-147.

Dowrick C, Dunn G, Ayuso-Mateos JL, et al. i Otcoms of Depression InternationalNetwork(ODIN) Group. Problem solving treatment anb group psychoeducation fordepression: multicentre randomised controlled trial. BMJ 2000; 231; 1-6.

García Campayo J, Ceballos C. ¿En pacientes con trastornos psiquiatricos leves, eltratamiento con biblioterapia en atención primaria es efectivo y eficiente? AtenciónPrimaria Basada en la Evidencia 2001; 8: 7-8.

García Campayo J, Hidalgo Campos I, Orozco González F. Psicoterapia de resolución deproblemas en atención primaria. Barcelona: Ars Médica, 2006.

Gold C, Heldal TO, Dahle T, Wigram T. Music therapy for schizophrenia or schizophrenia-like illnesses. Cochrane Database of Systematic Reviews 2005(2). DOI: 10.1002/14651858.CD004025.pub2.


71


72

Jorm AF, et al. Effectiveness of complementary and self-help treatments for depression.Med J Australia 2002; 176 (10 Suppl): S84-S95. Disponible a: www.mja.com.au/public/issues/176_10_200502/jor10311_fm.html#elementId-1189452

Krisanaprakornit T, Krisanaprakornit W, Piyavhatkul N, Laopaiboon M. Meditation thera-py for anxiety disorders. Cochrane Database of Systematic Reviews 2006 (3).

Lewis G, Anderson L, Araya R, et al. Self-help interventions for mental health problems.Report to the Department of Health R&D Programme. London: Department of Health,July 2004.

Marrs RW. A meta-analysis of bibliotherapy studies. Am J Comm Psychology 1995; 23:843-870.

Mynors-Wallis LM, Gath DH, Day A, Baker F. Randomised controlled trial of problem solv-ing treatment, antidepressant medication, and combined treatment for majjor depres-sion in primary care. BMJ 2000; 320: 26-30.

Nezu AM, Nezu CM, Felgoise SH, et al. Project Genesis: assessing the efficacy of problem-solving therapy for distressed adult cancer patients. J Consult Clin Psychol 2003; 71:1036-1048.

Richards A, et al. PHASE: a randomised, controlled trial of supervised self-help cognitivebehavioural therapy in primary care. Br J Gen Pract 2003: 53: 764-770. Disponible a:www.hubmed.org/display.cgi?issn=09601643&uids=14601351

semFYC. Guia Terapèutica en Atenció Primària. Barcelona: semFYC, 2006.Townsend E, Hawton K, Altman DG, et al. The efficacy of problem-solving treatments

after deliberate self-harm: meta-analysis of randomised controlled trials with respect to depression, hopelessness and improvement in problems. Psychol Med 2001; 31:979-988.

Wilkins MK, Moore ML. Music intervention in the intensive care unit: a complementarytherapy to improve patient outcomes. Evidence-Based Nursing 2004; 7: 103-104.

7. FITOTERÀPIA

73

Què és la fitoteràpiaLa fitoteràpia és el tractament basat en les plantes medicinals senceres o enextractes. Les plantes medicinals, o fitomedicaments, són consumides per lamajoria de la població del món. L’Organització Mundial de la Salut (OMS)estima que el 80% de la població en països en vies de desenvolupament utilitza plantes medicinals tradicionals com a font primària de medicaments per tractar i per controlar diverses malalties; semblantment, en els països desen-volupats, el consum de plantes medicinals, vitamines i suplements minerals haaugmentat de manera important en les darreres dues dècades.A Espanya i sobrela base dels resultats d’un estudi en el 2007 sobre el consum de plantes medici-nals, en consumeix una tercera part de la població de manera habitual amb finsterapèutics. La raó d’aquest augment rau en dues raons principals:

� Creença que tot allò que és natural és bo. Això no és cert; en aquest sentit, calpensar que alguns dels tòxics mortals més coneguts són productes naturals(amanita, cicuta, etc.).

� Incapacitat de la medicina convencional de guarir certes malalties cròniques i incapacitants; aleshores, moltes persones accedeixen a les plantes medicinalscom a alternativa.

No obstant això, els consumidors són conscients que no tots els productesnaturals són iguals i que natural no és sinònim de seguretat; per això, estan exi-gint productes de millor qualitat, més segurs i, sobretot, que siguin eficaços. Envista de la gran varietat de components, així com de la varietat d’efectes sinèr-gics i activitats antagòniques dels fitomedicaments, cal dur a terme una recer-ca i un desenvolupament escaients d’aquests productes. La major part de laliteratura popular sobre les plantes medicinals és difícil d’interpretar i només en comptades excepcions, la informació derivada del folklore, informació pseu-docientífica i coneixement popular sobre la seguretat i l’eficàcia de moltesplantes medicinals, està amarada d’exageracions i efectes miraculosos imagi-naris. No obstant això, en els darrers anys ha augmentat de manera notable elnombre d’estudis que mostren l’efectivitat de la fitoteràpia amb una evidència



74

de moderada a alta. A la taula 7.1 es relacionen les plantes medicinals ambestudis amb nivells d’evidència Ia, Ib i II. És possible que aquesta evidència vagiaugmentant, perquè, de fet, la fitoteràpia descansa en una base científica: elsextractes de plantes interaccionen dins del nostre cos amb enzims. És importantque el metge de família conegui l’efectivitat de les distintes plantes en base alsresultats aportats per assaigs clínics controlats i metodològicament acurats,i que conegui quines l’han demostrat i per a quin problema de salut i quines nol’han demostrat.

Història de la fitoteràpiaLes plantes medicinals han constituït un dels principals remeis emprats desde l’antiguitat i han estat presents, per exemple, en el Corpus Hippocraticum,on se citen 230 espècies vegetals, la majoria amb una finalitat terapèutica. Enel segle I dC, Dioscòrides descrigué les propietats i la forma d’ús de 600 plan-tes medicinals de l’àrea mediterrània. En els segles posteriors, aquesta llistava ser ampliada amb la incorporació de noves espècies d’origen africà i asià-tic. A la segona meitat del segle XIX es creà la moderna farmacologia, majo-ritàriament basada en remeis d’origen vegetal. L’aïllament dels alcaloides del’opi, la nicotina, la cafeïna i l’atropina, entre d’altres, i dels glucòsids de ladigital facilità l’explicació entre composició química i acció en l’organisme. Aixòva contribuir en gran mesura en el desenvolupament de la quimioteràpia de sín-tesi, buscant l’especificitat terapèutica dels medicaments. Aleshores, la utilitza-ció terapèutica de la fitoteràpia va situar-se en un segon terme. Quan es vadesenvolupar la indústria farmacèutica en el segle XX, la fitoteràpia va esdevenirgairebé una medicina alternativa i només alguns extractes o derivats de plan-tes –en total, menys de deu– van seguir comercialitzant-se com a fàrmacs.Però en l’àmbit popular mai no s’ha deixat de banda la fitoteràpia; sinó tot alcontrari, en els darrers anys s’ha produït un augment del seu consum.

Classificació de les formes d’administracióLes plantes medicinals, una vegada recollides, s’han de dessecar de formacorrecta abans d’envasar-les. El procés de dessecació adient és important a fi deno alterar gaire els principis actius de l’espècie. Per a una administració casola-na, cal penjar les plantes del sostre d’una habitació on passi corrent d’aire bensec durant unes setmanes; després es guarden en recipients secs i nets. Si no esfa així, més val comprar-les com a presentacions farmacèutiques.

F i t o t e r à p i a

75

(Con

tinua

)

,Tau

la 7

.1.V

adem

ècum

de

les

plan

tes

amb

grau

s d’

evid

ènci

a d’

I a II

a,al

men

ys p

er a

una

indi

caci

ó

Aesc

ulus

hi

ppoc

asta

num

Cast

anye

r d’Ín

dia

Alliu

m sa

tivum

*Al

l

Nom

cie

ntífi

c /

ino

m c

omú

Indi

caci

ons

Insu

ficiè

ncia

veno

sacr

ònica

Disli

pèm

ia

Hipe

rtens

iólle

uger

a

Arte

riopa

tiape

rifèr

ica

Acci

ó cl

ínic

a(g

rau

d’ev

idèn

cia)

Redu

cció

de

lacir

cum

ferè

ncia

de

la ca

ma,

i del

dol

or

i l’e

dem

a pe

r la

insu

ficiè

ncia

ven

osa

(Ia-Ib

)

Redu

cció

del

coles

tero

lto

tal d

el 6

al 1

2%

i dels

trig

licèr

ids

del 1

3% (I

a)Re

ducc

ió d

e le

s xifr

este

nsio

nals

del

2 al

10%

(Ia)

Augm

ent d

e la

dist

ància

cam

inad

ase

nse

dolo

r am

bcla

udica

cióin

term

itent

(Ib)

Cont

rain

dica

cion

sab

solu

tes

Emba

ràs

Hem

orrà

gia

activ

a

Efec

tes

secu

ndar

is

Nàus

ees,

pruï

ja,

epig

astrà

lgia

Nàus

ees i

mol

èstie

sdi

gest

ives

Cefa

lea

Derm

atiti

s i s

ímpt

omes

al·lè

rgics

Olor

d’a

llPo

tènc

ia d

e l’e

fect

e de

lsan

ticoa

gula

nts

i ant

iagr

egan

ts

a do

sis a

ltes

Hipo

tens

ióor

tost

àtica

Poso

logi

a

De 2

50 a

310

mg/

dia

d’ex

tract

ees

tand

ardi

tzat

amb

100

mg

d’ae

scin

a

De 6

00 a

900

mg

deco

mp.

de p

ols d

’all,

3 pr

eses

/dia

enco

mp.

de 3

00 m

g(e

quiva

l a 2

,4 a

3,

7 g

d’all

fres

c/dia)

Tem

ps >

4 se

tman

es

Com

para

ció

amb

alte

rnat

iva

Acció

sim

ilar a

lsru

tòsid

s i a

ldo

besil

at d

e calc

ii a

les m

itges

de

com

pres

sió fo

rta,

amb

men

ysef

ecte

s sec

unda

ris

Acció

més

suau

que

la d

els

fàrm

acs

hipo

tens

ors

i hip

olip

emia

nts


76

Taul

a 7.

1.Va

dem

ècum

de

les

plan

tes

amb

grau

s d’

evid

ènci

a d’

I a II

a,al

men

ys p

er a

una

indi

caci

ó (C

ont.)

Aloe

vera

*Sè

ver

Caps

icum

(d

ivers

es

espè

cies)

Pebr

e co

ent

Crat

aegu

s ox

ycan

tha

Espi

nalb

Cyna

ra sc

olymu

sCa

rxof

a

Nom

cie

ntífi

c /

ino

m c

omú

Indi

caci

ons

Psor

iasi

Oste

oartr

itis,

lum

bàlg

ia

Neur

opat

iadia

bètic

a opo

sther

pètic

aIn

sufic

iènc

iaca

rdía

caes

tadi

II

Disp

èpsia

Disli

pèm

ia

Acci

ó cl

ínic

a(g

rau

d’ev

idèn

cia)

Dism

inuc

ió d

e le

spl

aque

s en

quad

res

lleus

-mod

erat

s (Ib

)M

illora

del

dol

or e

nl’a

rtros

i i e

n la

lum

bàlg

ia (I

b)M

illora

del

dol

or

i d’a

ltra

clíni

ca d

ene

urop

atia

(IIa

)M

illora

la to

lerà

ncia

a

l’exe

rcici

(val

orad

aam

b er

gom

etria

),la

frac

ció d

’eje

cció

i la

clíni

ca d

’insu

ficiè

ncia

card

íaca

(Ib)

Redu

cció

de

la cl

ínica

de d

ispèp

sia (I

Ia)

Dism

inuc

ió d

el co

leste

rol

tota

l del

10%

(IIa

)

Cont

rain

dica

cion

sab

solu

tes

Emba

ràs

Pell

lesio

nada

Hipe

rsen

sibilit

at

a la

caps

aïcin

a

Lact

ància

,col

èsta

si

Efec

tes

secu

ndar

is

Reac

cions

dèrm

ique

sal

·lèrg

ique

sCr

emor

i re

acció

infla

mat

òria

Cefa

lea,

mar

eig,

nàus

ees,

símpt

omes

dige

stiu

s,pa

lpita

cions

Poso

logi

a

Aplic

ació

de

gel

o su

c d’à

loe,

per v

ia e

xter

naCa

psaïc

ina

al 0,

025-

0,07

5% en

crem

a.Ap

licac

ió d

e 2 a

8

setm

anes

.Es p

otfe

r tra

ctam

ent

disc

ontin

uDe

600

a 9

00 m

g/di

aex

tract

ehi

droa

lcohò

licTe

mps

> 6

setm

anes

6 g

de fu

lles c

rues

o

1.50

0 m

gd’

extra

cte

sec/d

iaTe

mps

> 6

setm

anes

Com

para

ció

amb

alte

rnat

iva

No p

rovo

caar

ítmie

s mor

tals,

que

són

efec

tes

secu

ndar

is de

ladi

gita

l


77

Echi

nace

a an

gusti

folia

*Eq

uinà

cea

Fibra

Fitoe

ster

ols

i est

anol

s ve

geta

lsGi

nkgo

bilo

ba*

Ging

o

Refre

dat

com

ú i q

uadr

esgr

ipal

s en

adu

lts

Hem

orro

ides

amb

símpt

omes

Disli

pèm

ia

Arte

riopa

tiape

rifèr

ica

Acúf

ens,

verti

gen

Dem

ència

Redu

cció

de

la d

urad

a i

inte

nsita

t del

refre

dat

com

ú i d

e la

dur

ada

del q

uadr

e gr

ipal

en

apr

oxim

adam

ent

un 2

5% (I

b)No

serv

eix

com

a

prof

ilàct

ic

Redu

cció

de

la cl

ínica

secu

ndàr

ia

a he

mor

roid

es,

espe

cialm

ent

del s

agna

t (Ia

)Re

ducc

ió d

el co

lest

erol

tota

l i LD

L d’u

n 10

%ap

rox.

(Ia)

Augm

ent d

e la

dist

ància

de m

arxa

sens

e do

lor

en cl

audi

cació

inte

rmite

nt (I

a)M

illora

del

s acú

fens

i v

ertig

en e

n la

ve

llesa

(IIb

)M

illora

de

les h

abilit

ats

cogn

itive

s en

Alzh

eim

er i

dem

ència

vasc

ular

(IV)

Tube

rcul

osi,

col·l

agen

osi,

leuc

èmia

,m

alal

ties

auto

imm

unes

Hipe

rsen

sibilit

at

al p

repa

rat

Al·lè

rgia

Cefa

lea,

símpt

omes

dige

stiu

s,re

accio

nsdè

rmiq

ues

Augm

ent d

e l’I

NRam

b ant

icoag

ulant

si l

’hem

orrà

gia

amb

àcid

acet

ilsal

icílic

Extra

cte a

lcohò

licd’

arre

l equ

ivalen

t a

900

mg

de p

lanta

crua/

dia;

o 6

a 9

mg

de su

c de p

art a

èria

al di

a.M

illor e

lsco

mp.

que e

sdi

ssol

en a

la b

oca,

aban

s d’in

gerir

Tem

ps:7

a 1

0 di

es

2-3

g/di

aTe

mps

< 4

setm

anes

De 6

0 a

120

mg

d’ex

tract

e se

c ca

da 1

2 ho

res

Tem

ps >

8 se

tman

es

(Con

tinua

)


78

Taul

a 7.

1.Va

dem

ècum

de

les

plan

tes

amb

grau

s d’

evid

ènci

a d’

I a II

a,al

men

ys p

er a

una

indi

caci

ó (C

ont.)

Harp

agop

hytu

mpr

ocum

bens

Ha

rpag

òfit

Hype

ricum

pe

rfora

tum

He

rba

de S

ant

Joan

Nom

cie

ntífi

c /

ino

m c

omú

Indi

caci

ons

Lum

bàlg

ia,

dolo

rar

tròsic

i r

eum

àtic

Depr

essió

lleu

im

oder

ada

Acci

ó cl

ínic

a(g

rau

d’ev

idèn

cia)

Redu

cció

del

dol

or(m

esur

at e

n es

cala

),de

rigi

desa

mus

cula

r i d

e la

med

icació

anal

gèsic

a (Ib

)Re

ducc

ió d

e le

s esc

ales

de d

epre

ssió

(p

.ex.

Ham

ilton

) en

dep

ress

ions

lleu

s i m

oder

ades

(Ia)

igr

eus (

Ib)

Cont

rain

dica

cion

sab

solu

tes

Emba

ràs,

lact

ància

Efec

tes

secu

ndar

is

< 6%

:dig

estiu

s,fo

tose

nsib

ilitza

ció,

reac

ció d

èrm

icaSí

mpt

omes

neur

ològ

icsIn

tera

cció

am

ban

ticon

cept

ius

orals

,an

ticoa

gulan

ts,an

tivira

ls i

antic

onvu

lsiva

nts

Augm

ent d

e la

toxic

itat a

mb

lapr

esa

conc

omita

ntd’

ISRS (

síndr

ome

sero

toni

nèrg

ica)

Poso

logi

a

De 5

0 a

100

mg

diar

isd’

harp

agòf

it/di

a pe

r via

ora

l.Vi

a ex

tern

a:4

a 5

g/di

aDe

500

a 1.

000

mg/

dia(3

pre

ses/d

ia)d’

extra

cte a

lcohò

lic,

dura

nt 4

a 8

setm

anes

(pot

tard

ar m

és te

mps

en

l’acc

ióan

tidep

ress

iva en

algun

s pac

ients)

(h

i ha

varia

ciód’

eficà

cia se

gons

extra

cte;la

dos

i no

està

ben

esta

ndar

ditza

da)

Com

para

ció

amb

alte

rnat

iva

Mat

eixa

efe

ctivi

tat

que

rofe

coxib

a la

dosi

de 1

2,5

mg

diar

is en

lalu

mbà

lgia

agu

daEf

icàcia

idèn

tica

a im

ipra

min

a i i

nhib

idor

sse

lect

ius d

e la

reca

ptac

ió d

ese

roto

nina

,am

bm

enys

efe

ctes

secu

ndar

is (4

% v

ersu

s 20

-30%

) i a

mb

un 2

2% d

el co

stde

ls in

hibi

dors

sele

ctiu

s


79

Mat

ricar

ia

cham

omilla

*Ca

mam

illa

Men

tha

pipe

rita*

Men

ta

Oeno

ther

a bi

enni

s*On

agra

Pana

x gin

seng

**Gi

nsen

g

Derm

atitis

,lla

gues

,der

-m

opat

iaex

suda

tiva

Refre

dats

Dolo

r còl

icdi

gest

iu

Cefa

lea

Infe

cció

vies

resp

iratò

ries

altes

,tos

,qu

adre

sgr

ipals

Ècze

ma

atòp

ic

Astè

nia,

febl

esa

física

iin

tel·l

ectu

al

Millo

r evo

lució

clín

icade

la d

erm

atiti

s de

pell

i muc

oses

(IIa

)

Efec

te a

ntiin

flam

ator

i de

vies r

espi

ratò

ries (

IV)

Redu

cció

del

dol

or e

n la

síndr

ome

de cò

lon

irrita

ble

(Ib)

Redu

cció

de

la ce

fale

ate

nsio

nal (

IIa)

Millo

ra d

e la

ven

tilac

ióna

sal.A

cció

an

tivíri

ca (I

V)

Millo

ra d

els s

ímpt

omes

de l’

ècze

ma

(IIa)

Millo

ra d

e l’e

stat

d’àn

im i

de la

capa

citat

físic

a i

men

tal,

en a

dults

i v

ells

(IIa)

Colè

stas

i,co

lecis

titis,

asm

a,he

pato

patia

:per

l’oli

de m

enta

Derm

atiti

s de

cont

acte

al·lè

rgica

Irrita

ció d

e pe

ll i

muc

oses

,ans

ietat

L’oli

de m

enta

,a

dosis

més

alte

s:ne

fritis

,i so

bre

laca

ra d

’infa

nts

poss

ible

esp

asm

ede

glo

tis

Cefa

lea

i sím

ptom

esdi

gest

ius

Taqu

icàrd

ia,au

gmen

tde

tens

ió a

rteria

l,an

sieta

t (<

10%

)Au

gmen

t de

l’INR

amb a

ntico

agula

nts

oral

s Po

tenc

ia la

hipo

gluc

èmia

en

pac

ient

s que

pren

en h

ipog

luce

-m

inat

s i/o

insu

lina

Infu

sió d

e flo

rs:

del 3

al 1

0% p

er a

l’apl

icació

ext

erna

,pe

r inh

alac

ió i

per

a in

gest

ió (f

ins a

3

tass

es/d

ia)

De 3

a 6

g d

e fu

lles

de m

enta

,en

infu

sió (i

nges

tió

i inh

alac

ió)/d

ia.

O de

6 a

12

gote

sd’

oli d

e m

enta

/dia

(aba

ns d

els à

pats

)Ap

licac

ió d

’oli

dem

enta

en

solu

cióal

cohò

lica

al 1

0%,

via e

xter

na

per a

la ce

fale

aDe

2 a

3 g

d’o

li d’

onag

ra a

l dia

De 2

00 a

600

mg/

dia

d’ex

tract

e;o

400

a1.

200

mg/

dia

depo

ls d’

arre

lTe

mps

:de 2

a 3

mes

os

Eficà

cia si

mila

r a

anal

gèsic

s de

prim

era

línia

en la

cefa

lea

(Con

tinua

)


80

Taul

a 7.

1.Va

dem

ècum

de

les

plan

tes

amb

grau

s d’

evid

ènci

a d’

I a II

a,al

men

ys p

er a

una

indi

caci

ó (C

ont.)

Perse

a am

erica

na*

Alvo

cat

Polic

osan

ol**

*

Pyge

um

afric

anum

Prun

a af

rican

aSa

ccha

rom

yces

ce

revis

iae

Lleva

t de

cerv

esa

Salix

alb

aSa

lze

Nom

cie

ntífi

c /

nom

com

úIn

dica

cion

s

Oste

oartr

itis

Disli

pèm

ia

Arte

riopa

tia

Hipe

rplà

siapr

ostà

tica

beni

gna

Diar

rea

Lum

bàlg

ia

Acci

ó cl

ínic

a(g

rau

d’ev

idèn

cia)

Redu

cció

de

la p

resa

d’an

tiinf

lam

ator

is no

este

roïd

als i

del

dolo

r i a

ugm

ent d

e la

capa

citat

func

iona

l (Ib

)Re

ducc

ió d

’un 24

%de

l col

este

rol-L

DL

i aug

men

t d’un

10%

del c

oleste

rol-H

DL (I

a)Au

gmen

t de l

a di

stànc

iaca

min

ada

sens

e dol

oram

b cla

udica

cióin

term

itent

(Ib)

Millo

ra d

e la

clín

icapr

ostà

tica

i del

flux

urin

ari (

IIa)

Prev

enció

i tra

ctam

ent

de la

dia

rrea

del

viatg

er,la

secu

ndàr

ia a

antib

iòtic

s i a

ltres

(IIa

)Tr

acta

men

t de

l’acn

e i

de la

furu

ncul

osi (

IV)

Redu

cció

del d

olor i

de la

m

edica

ció an

algès

ica (I

Ia)

Cont

rain

dica

cion

sab

solu

tes

Hem

orrà

gia

Sens

ibilit

at a

l lle

vat

Efec

tes

secu

ndar

is

Sens

e ef

ecte

sse

cund

aris

impo

rtant

s

Cefa

lea

Nerv

iosis

me

i ins

omni

Pote

ncia

l’efe

cte d

elsan

ticoa

gulan

ts i a

ntiag

rega

nts

Pruï

ja,u

rticà

ria

i altr

es re

accio

nsdè

rmiq

ues

Hipo

tens

ió si

es

pren

conc

omi-

tant

men

t IM

AO

Cefa

lea

Met

eoris

me

Poso

logi

a

Aplic

ació

exte

rna

de su

c de l

lavor

s o

de fr

acció

insa

poni

ficab

le de

l’oli

10-2

0 m

g/di

aTe

mps

:6 m

esos

-2

anys

De 1

00 a

200

mg

d’ex

tract

e al

dia

Tem

ps:2

mes

osDe

250

a 5

00 m

g/di

aTe

mps

:men

tre d

uri

la d

iarre

aCo

m a

pre

vent

iu:

5 di

es a

bans

de

l via

tge

6 g/

dia

per a

tract

amen

t dèr

mic

De 1

20 a

240

mg

de sa

licin

a

Com

para

ció

amb

alte

rnat

iva

Efec

te h

ipo-

cole

ster

olem

iant

supe

rior a

l’obs

erva

t am

bel

s fito

este

rols

ies

tano

ls ve

geta

ls


81

Sere

noa

repe

ns*

Sere

noa

Silyb

um

mar

ianu

m*

Card

mar

ià

Soja

*

Tana

cetu

m

parth

eniu

mM

atric

ària

Trifo

lium

prat

ense

*Tr

èvol

ver

mel

l

Unca

ria to

men

tosa

*Un

gla

de g

at

Hipe

rplà

siapr

ostà

tica

beni

gna

Cirro

sihe

pàtic

a

Fogo

ts

de la

me-

nopa

usa

Disli

pèm

ia

Prev

enció

de la

mig

rany

aFo

gots

de

la m

e-no

paus

a

Artri

tisre

uma-

toid

e

Millo

ra d

el te

st pr

ostà

ticIP

SS,d

e la

qua

litat

de

vida

i de

l flu

xur

inar

i (Ib

)

Millo

ra la

taxa

de

supe

rvivè

ncia

de

la ci

rrosi

(IIa)

Dism

inuc

ió d

e la

freqü

ència

i in

tens

itat

dels

fogo

ts (I

b) a

curt

term

ini

Redu

cció

del

co

lest

erol

(IIb

)

Dism

inuc

ió d

el n

ombr

e i d

e la

inte

nsita

t de

lescr

isis d

e m

igra

nya

(Ib)

Dism

inuc

ió

de la

inte

nsita

t de

ls fo

gots

(Ib)

Dism

inuc

ió d

el n

ombr

ei d

e la

infla

mac

iód’

artic

ulac

ions

afec

tade

s (Ib

)

Tum

ors d

epen

ents

d’es

tròge

ns

Emba

ràs

Sím

ptom

esdi

gest

ius

Gast

roin

test

inal

sPo

t mod

ifica

rl’a

cció

del

tam

oxifè

Altre

s:no

est

anbe

n es

tudi

ats;

els

assa

igs s

ón a

curt

term

ini (

3 m

esos

)

Úlce

res b

ucal

s i e

stom

atiti

sal

·lèrg

icaSa

gnat

s a

dosis

alte

s

Diar

rea,

mar

eig

i sag

nat

320

mg

d’ex

tract

e/di

a en

una

o d

ues

pres

es o

d’1

a 2

gde

frui

ts d

ese

reno

a/ d

iaTe

mps

:d’1

mes

a 1 a

nyDe

12

a 15

g d

e po

lsde

l’he

rba

o 20

0-40

0 m

g de

silim

arin

a/di

aDe

20

a 60

g d

epr

oteï

nes d

eso

ja/d

ia;o

de

40 a

100

mg

d’iso

flavo

nes/d

iaTe

mps

:de 3

a 6

mes

os (p

er a

disli

pèm

ia:1-

3 g

delec

itina

de s

oja/

dia)

25 a

80

mg

de p

lant

aca

da 1

2 ho

res

Infu

sió d

e flo

rs:10

-15

g/di

a;2

o 3

tass

es/d

ia=

40 m

gd’

isofla

vone

s/dia

Tem

ps >

3 m

esos

2 ta

sses

/dia

de

boss

es d

e te

pre

ses

com

a in

fusió

(Con

tinua

)

Taul

a 7.

1.Va

dem

ècum

de

les

plan

tes

amb

grau

s d’

evid

ènci

a d’

I a II

a,al

men

ys p

er a

una

indi

caci

ó (C

ont.)


82

*Els

efec

tes

desc

rits

no s

’han

obs

erva

t en

tots

els

assa

igs

clín

ics

aval

uats

;en

algu

ns e

stud

is no

s’h

an o

bser

vat d

iferè

ncie

s co

mpa

rat a

mb

plac

ebo.

**La

info

rmac

ió p

rese

ntad

a a

la ta

ula

es re

fere

ix n

omés

al g

inse

ng a

siàtic

i al

que

té p

rese

ntac

ió fa

rmac

èutic

a.Al

tres

gins

engs

són

més

bar

ats

que

l’ant

erio

r,pe

rò n

o te

nen

la m

atei

xa e

ficàc

ia i,

a m

és,p

rese

nten

bar

rege

s d’

altre

s su

bstà

ncie

s am

b po

ssib

ilita

t de

més

efe

ctes

sec

unda

ris.

***

Es re

fere

ix a

la m

escl

a d’

alco

hols

satu

rats

que

s’o

bten

en p

rinci

palm

ent d

e la

can

ya d

e su

cre

i que

con

té,a

prox

imad

amen

t,un

60%

d’o

ctac

osan

ol.A

ltres

oríg

ens,

com

el

prop

orci

onat

a p

artir

de

la c

era

de le

s ab

elle

s,po

den

no s

er a

fect

ius.

Nom

cie

ntífi

c /

nom

com

úIn

dica

cion

s

Prev

enció

de le

sin

fecc

ions

urin

àrie

sde re

petic

ió

Inso

mni

Sínd

rom

epr

emen

s-tru

alDi

spèp

sia,

nàus

ees,

vòm

its

Acci

ó cl

ínic

a(g

rau

d’ev

idèn

cia)

Dism

inuc

ió d

’un

40%

en e

l nom

bre

d’in

fecc

ions

urin

àrie

sen

don

es a

mb

cistit

isde

repe

tició

(Ia)

Rest

able

ix el

son

fisio

lògi

c al c

ap

de 2

-4 se

tman

es

d’ús

(Ib)

Redu

cció

de la

clíni

capr

emen

strua

l,mes

urad

aen

esca

la vis

ual (I

Ia)M

illora

del

s vòm

its

de l’

emba

ràs,

la q

uim

iote

ràpi

a i e

ls via

tges

(IIa

)

Cont

rain

dica

cion

sab

solu

tes

Emba

ràs,

lact

ància

i eda

t < 3

any

s

Efec

tes

secu

ndar

is

Mal

gus

t (en

aque

st se

ntit,

una

bona

alte

rnat

ivaés

la p

resa

de

càps

ules

)

Cefa

lea,

debi

litat

;an

sieta

tpa

rado

xal

Dosi

tòxic

a =

20 v

egad

es

la te

rapè

utica

Nàus

ees,

disp

èpsia

,ce

fale

a,re

acció

al·lè

rgica

,acn

eVò

mits

a d

osis

més

alte

sSa

gnat

s

Poso

logi

a

En ca

s d’em

prar

com

prim

its(co

ncen

trat d

e 30

0 mg)

,pre

ndre

’n 2 v

egad

es/d

ia i,e

nca

s d’ut

ilitza

r suc

,8 u

nces

de su

cam

arg (

apro

x.24

0 ml) 3

vega

des/d

ia60

0 m

g d’

extra

cte

enòl

ic,2

hore

sab

ans d

e do

rmir,

o de

2 a

3 g

de

pla

nta

seca

/dia

Tem

ps >

2 se

tman

es20

mg

d’ex

tract

edi

aris

1 g

de p

ols d

’her

baen

infu

sions

Com

para

ció

amb

alte

rnat

iva

No s’

obse

rva

depe

ndèn

ciaEf

ecte

igua

l al

de

lesbe

nzod

iazep

ines

,al

cap

d’un

mes

Eficà

cia si

mila

r a

la p

irido

xina

Eficà

cia si

mila

r a la

met

oclo

pram

ida

Vacc

iniu

m

mac

roca

rpon

Nabi

u de

l Can

adà

Valer

iana

of

ficin

alis*

Vale

riana

Vite

x agn

us-

castu

s Sa

lze v

erd

Zing

iber

of

ficin

ale

Ging

ebre


83

Taula 7.2. Propietats d’algunes plantes medicinals d’ús freqüent,indicades amb grau d’evidència IV

Contraindicacions EfectesPlanta Indicacions absolutes secundaris Posologia

Allium cepa Ceba

Artemisia absinthium

EncensAvena sativaAvenaEucalyptus

globulus Eucaliptus

Foeniculum vulgare

FonollGelidium

(diverses espècies)

Agar-agarGlycyrrhiza

glabraRegalèssia

Hipertensió,dislipèmia,arteriopatiaperifèrica

Anorèxia,dispèpsia

Hipercolestero-lèmia

Tos, bronquitis,quadresgripals

Dispèpsia,meteorisme

Obesitat,restrenyi-ment

Tos, dispèpsiatipus gastritis

Hemorràgia activa

Embaràs,lactància

Hipertensióarterial,insuficiènciarenal, cirrosi,embaràs,hipopotassèmia

Dispèpsia,reacciódèrmica

Hiperaldoste-ronisme amb dosis > 4 g/dia i entractamentsuperior a 1 mes

De 50 a 500 gde cebacrua/dia o decocció al 5%:3 tasses/dia

1 g en tassad’infusió/àpat

100 g de segód’avena/dia

3 tassesd’infusió al2% de fulleso 0,3 g d’olid’eucaliptus/dia

Infusions a l’1%:3 tasses/dia

De 8 a 16 g/dia

D’1 a 2 gd’arrel/dia

(Continua)


84

Taula 7.2. Propietats d’algunes plantes medicinals d’ús freqüent,indicades amb grau d’evidència IV (Cont.)


Cyamopsis tetragono-loba taub

Goma guarHamamelis

viginianaHamamelis

Lavendula angustifolia

Lavanda

Pimpinella anisum

Anís verd

Pinus silvestris

Pi

Plantago psyllium

Saragatona

Dislipèmia

Dermatitis,dermopatiaper varices ilesions de pell

Ansietat,insomni,dispèpsiapsicògena

Meteorisme,infecció de viesrespiratòriesaltes, tos

Tos, bronquitis

Restrenyiment

Úlceragastroduodenal

Embaràs

Embaràs,lactància

Dermatitis,en l’aplicacióexterna

Reacciódèrmicaal·lèrgica

Neuropatia,si es pren per via oral

Reaccionsal·lèrgiques,rarament

15 g/dia

De 0,1 a 1 gaplicat tòpica-ment, diversesvegades al dia

Infusió 3%d’herba seca:3 tasses/dia

Ús extern en banyera o crema permassatgeamb gotesd’essència

3 tassesd’infusió al2% o de 3 a10 g d’aníscru o 0,3 gd’olid’anís/dia

Inhalació de 20gotes d’oli depi per tassad’infusió:3 vegades al dia (o enbanyera)

De 5 a 20 g/dia,per la nit

(Continua)


85

Taula 7.2. Propietats d’algunes plantes medicinals d’ús freqüent,indicades amb grau d’evidència IV (Cont.)


Thea sinensis

Te verd

Thymus vulgaris

Farigola

Triticum sativum

Segó de blat*Urtica dioicaOrtiga

Vitis viniferaVinya

Diarrea,hipotensió,prevencióprimàriad’algunscàncers

Tos, bronquitis,infeccionsurinàries i intestinals,dermatitisexsudatives,ferides,úlceres

Restrenyiment,diverticulosi

Hiperpàsiaprostàticabenigna

Insuficiènciavenosacrònica

Hepatopatia, pera dosis altes

Embaràs,lactància,al·lèrgia (nomésper a l’essència)

Infants < 2 anys

Insomni,ansietat,epigastràlgia,vòmits adosis altes

Albuminúria,hematúria,si es pren a dosis mésaltes

Símptomesdigestius,dermatitis

Infusió del 2 al5% de fulles:1 tassa cada8 hores

Infusió de flors:De 1 al 3%:per a ingestió 3 tasses/dia i per agargarismes

De 12 a 14 g/dia

De 4 a 6 g deplanta crua aldia o de 600a 1.200 mgd’extracte

De 150 a 300 mgd’extracte de llavors deraïm (amb 80% de procianidines)al dia

*No ha de contenir ni fongs ni bacteris.


86

ADMINISTRACIONS CASOLANES

Tenen l’avantatge de ser un tipus d’administració menys tòxica que la far-macèutica i de contenir tots els components actius de la planta, que actuensinèrgicament. L’experimentació demostra que tota la planta té un efecte més in-tens i ampli que el principi actiu de major acció de la planta. Això es deu a lainteracció de les substàncies «inertes» de la planta, que tenen un possible valor.La planta sencera, respecte als extractes o preparats, té un marge més ampleentre dosi terapèutica i dosi tòxica. Un altre avantatge de les administracionscasolanes és que són econòmiques per a la població.

Però aquestes administracions tenen alguns inconvenients: els efectes secun-daris es presenten si es prenen a dosis més altes de les indicades o si no es res-pecten les contraindicacions més importants. D’altra banda, no constitueixen laforma d’administració usual dels assaigs clínics.

TIPUS D’ADMINISTRACIONS CASOLANES

� Pólvores o trossets de la planta.� Infusió: es prepara col·locant la planta en aigua que ha començat a bullir.

Aleshores es tapa l’olla i s’apaga el foc.Al cap d’uns minuts –mai no ha de sermés de 10 minuts–, es pot servir després de colar la barreja. Aquesta tècni-ca s’usa per a plantes amb components delicats, com les aromàtiques. Quant a la quantitat de planta per obtenir la concentració usual del 2%, cal posar unaculleradeta (de cafè) de fulles o/i flors per 100 cc d’aigua (figures 7.1 i 7.2).

Figura 7.1. Preparació d’infusió.

� Decocció: es fa bullir l’espècie vegetal a foc lent per no alterar-ne gaire elscomponents, durant un temps determinat i inferior a 20 minuts. Aquesta tèc-nica s’usa per a parts dures de les plantes.

� Maceració: es deixa reposar la planta amb aigua freda diverses hores.Serveix per extreure elements termolàbils.

� Vi medicinal: algunes plantes es dissolen malament en aigua; aleshores calmacerar-les en un líquid que sigui alcohòlic. El procés es fa durant diverseshores o dies en un recipient de vidre tancat.

� Oli medicinal: la tècnica de preparació és similar a l’anterior, però amb oli.S’usa per a l’aplicació externa, com per exemple, els massatges.

ADMINISTRACIONS FARMACÈUTIQUES

S’utilitzen com a suplements alimentaris. La seva elaboració i prescripció és úni-cament professional. Contenen només alguns components de les plantes, comels alcaloides.

Algunes d’aquestes administracions són les següents:

� Extracte hidroalcohòlic i extracte aquós. S’obtenen per maceració de laplanta amb alcohol de 60º o amb aigua destil·lada, respectivament.

� Oli essencial o essència. Es tracta de les substàncies líquides oloroses i volàtils que es troben en les plantes aromàtiques i que s’obtenen per des-til·lació en vapor d’aigua o per l’acció d’esprémer. Constitueixen la base de


87

Figura 7.2. Preparació d’infusió.


88

l’aromateràpia. S’ha de prendre sempre poques gotes de l’oli, diluïdes ambmolta aigua, per via externa o per via inhalatòria. Un exemple: gotes d’olid’eucaliptus en una banyera d’aigua calenta. En general, es desaconsella l’úsde l’essència per via oral perquè té un marge terapèutic molt estret.

Eficàcia i seguretat de la fitoteràpiaCom es comentava anteriorment, moltes plantes són tòxiques i és importantque els metges d’Atenció Primària sapiguem donar els consells oportuns alsnostres pacients. No només és necessària l’avaluació de la seva eficàcia, sinótambé assegurar-ne la seguretat. Amb aquest objectiu, l’OMS manté un centrecol·laborador per a la vigilància farmacèutica internacional a Uppsala (Suècia),que s’encarrega del seguiment dels medicaments fets amb plantes. Aquestcentre ha desenvolupat un sistema comprensiu d’identificació, confirmació idivulgació oportunes de reaccions adverses als medicaments a base de plan-tes, prenent en consideració la identitat i la composició exactes d’aquests pro-ductes. S’encarrega de supervisar i analitzar les dades de seguretat i toxici-tat dels medicaments convencionals i a base de plantes recollits en més de 44 països. Quant als productes fitoteràpics, l’OMS recomana l’ús constant isistemàtic de la nomenclatura binomial llatina i de la classificació anatomote-rapèutica química per categoritzar les diferents drogues vegetals. La meta d’a-quest centre és la de proporcionar una supervisió més eficaç de les seves reac-cions adverses i fomentar en última instància un ús més segur d’aquestsproductes.

Per a les espècies vegetals estudiades amb grau d’evidència alta o moderada,vegeu la taula 7.1. Cal informar els pacients que l’efectivitat de cada plantaassenyalada s’ha obtingut a partir d’estudis que han usat només presentacionsfarmacèutiques. Si s’opta per una administració casolana, l’evidència és menoro dubtosa. A la taula 7.2 es presenten algunes plantes comunes amb grau d’e-vidència baix. En general, per a les dues taules, les contraindicacions i els efec-tes secundaris són per a les presentacions farmacèutiques i també en les admi-nistracions casolanes si es prenen a dosis més altes que les indicades.

En els casos on no s’assenyala com a contraindicació absoluta, serien con-traindicacions relatives a qualsevol planta –es podrien prendre només les pre-sentacions casolanes a baixes dosis i durant poc temps– les següents condi-cions: embaràs, alletament, infantesa, vellesa. Els pacients han de ser informatsque l’eficàcia i els efectes secundaris de cada planta mostren variabilitat segons el tipus de presentació, el lloc i el temps de recol·lecció, i segons la presènciad’altres substàncies que s’hi barregen.

BibliografiaAlonso-Coello P, Guttyatt G, Heels-Ansdell D, et al. Laxatives for the treatment of hemor-

roids. The Cochrane Database of Systematic Reviews 2006. Issue 3. Disponible a:www.cochrane.org/reviews/en/ab0004649.html

Asociación Española de Médicos Naturistas, Colegio Oficial de Farmacéuticos de Vizcaya.Fitoterapia. Vademécum de prescripción. CITAPE SL, 1994.

Balk E, Chung M, Chew P, et al. Effects of Soy on Health Outcomes. Summary, EvidenceReport/Technology Assessment: Number 126. AHRQ Publication Number 05-E024-1,August 2005. Agency for Healthcare Research and Quality, Rockville, MD. Disponible a:www.ahrq.gov/clinic/epcsums/soysum.htm

Bensoussan A, Talley NK, Hing M, Menzies R, Guo A, Ngu M. Treatment of irritable bowelsyndrome with Chinese herbal medicine. A randomized controlled study. JAMA 1998;280: 1585-1589.

Boyle P, Roberston C, Lowe F. Meta-analysis of clinical trials of permixon in the treatmentof symptomatic benign prostatic hyperplasia. Urology 1998; 55: 533-539.

Calvo JM, Lima EM. Tratamientos «naturales» de la hipercolesterolemia. Rev Clin Esp2006; 206: 504-506.

Cebrian, J. Plantas que curan. RBA Integral. ISBN: 84-7901-706-6.Chrubasik S, Model A, Black A, Pollak S. A randomized double-blind pilot study compar-

ing Doloteffin and Vioxx in the treatment of low back pain. Rheumatology 2003; 42:141-148.

Cómo curar molestias cotidianas de forma natural. The reader’s digest association, inc.2001. ISBN: 84-88746-39-3.

Daniele C, Thompson Coon J, Pittler MH, Ernst E. Vitex agnus castus: a systematic reviewof adverse events. Drug Safety 2005; 28: 319-332.

Dos Santos L, de Vilhena MA, Medeiros P, de Souza GA. The use of herbal medicine inAlzheimer’s disease-a systematic review. Evid Based Complement Alternat Med 2006;3: 441-445.

Frerick H, Keitel W, Kuhn U, Schmidt S, Bredehorst A, Kuhlmann M. Topical treatment ofchronic low back pain with a capsicum plaster. Pain 2003; 106: 59-62.

Gagnier JJ, Van Tulder MW, Berman B, Bombardier C. Herbal medicine for low back pain:a Cochrane review. Spine 2007; 32: 82-92.

Gagnier JJ, Van Tulder M, Berman B, Bombardier C. Herbal medicine for low back pain.The Cochrane Database of Systematic Reviews 2006. Issue 3. Disponible a: www.cochrane.org/reviews/en/ab004504.html

Gimeno Gasca JM. Tomillo. Medicina Naturista 2001; 3: 173-175.Hidalgo LA, Chedraui PA, Morocho N, Ross S, San Miguel G. The effect of red clover

isoflavones on menopausal symptoms, lipids and vaginal cytology in menopausalwomen: a randomized, double-blind, placebo-controlled study. Gynezol Endocrinol2005; 21: 257-264.

Jepson RG, Mihaljevic L, Craig J. Cranberries fir preventing urinary tract infections.Cochrane Databse Sist Rev 2004 (2): CD001321.


89


90

Kontiokari T, Sundqvist K, Nuutinen M, Pokka T, Koskela M, Uhari M. Randomised trial ofcranberry-lingonberry juice and Lactobacillus GG drink for the prevention of urinarytract infections in women. BMJ 2001; 322: 1571-1573.

Kronenberg F, Fugh-Berman S. Complementary and alternative medicine for menopausalsymptoms: a review of randomised controlled trials.Ann Intern Med 2002; 137: 805-813.

Le Bars PL, Katz MM, Berman N, et al. A placebo-controlled, doubled-blind, randomizedtrial of an extract of Ginkgo biloba for dementia. JAMA 1997; 78: 1327-1332.

Linde K, Barrett B, Wölkart K, et al. Echinacea for preventing and treating the commoncold. The Cochrane Database of Systematic Reviews 2006. Issue 3. Disponible a:www.cochrane.org/reviews/en/ab000530.html

Linde K, Ramirez G, Mulrow CD, et al. St John’s wort for depression - an overview andmeta-analysis of randomised clinical trials. BMJ 1996; 313: 253-258.

Little CV, Parsons T, Logan S. Herbal therapy for treating osteoarthritis. The CochraneDatabase of Systematic Reviews 2000, Issue 4. Art. No.: CD002947. DOI: 10.1002/14651858.CD002947.

Little CV, Parsons T. Herbal therapy for treating rheumatoid arthritis. The CochraneDatabase of Systematic Reviews 2000, Issue 4. Art. No.: CD002948. DOI: 10.1002/14651858.CD002948.

Liu JH, Chen GH, Yeh HZ, Huang CK, Poon SK. Enteric-coated peppermint-oil capsules in the treatment of irritable bowel syndrome: A prospective, randomized trial.J Gastroenterol 1997; 32: 765-768.

Long L, Soeken K, Ernst E. Herbal medicines for the treatment of osteoarthritis: a system-atic review. Rheumatology 2001; 40: 779-793.

Mur E, Hartig F, Eibl G, Schirmer M. Randomized double blind trial of an extract from thepentacyclic alkaloid-chemotype of uncaria tomentosa for the treatment of rheumatoidarthritis. J Rheumatol 2002; 29: 678-681.

Peris JB, Stöbing G, Vanclotxa B. Fitoterapia aplicada. Valencia: Colegio Oficial deFarmacéuticos, 1995.

Philipp M, Kohnen R, Hiller KO. Hypericum extract versus imipramine or placebo inpa-tients with moderate depression: randomised multicentre study of treatment for 8 weeks. BMJ 1999; 319: 1534-1539.

Pittler MH, Ernst E. Horse chestnut seed extract for chronic venous insufficiency.The Cochrane Database of Systematic Reviews 2006. Issue 3 Disponible a: www.cochrane.org/reviews/en/ab003230.html

Pittler MH, Ernst E. Complementary therapies for peripheral arterial disease: systematicreview. Atherosclerosis 2005; 81: 1-7.

Pittler MH, Ernst E. Ginkgo biloba extract for the treatment of intermittent claudication.A metaanalysis of randomized trials. Am J Med 2000; 108: 276-281.

Pittler MH, Ernst E. Horse-chesnut seed extract for chronic venous insufficiency. A crite-ria-based systematic review. Arch Dermatol 1998; 134: 1356-1360.

Schulz V, Hänsel R, Blumenthal M,Tyler VE. Rational phytotherapy. 5a ed. Berlin: Springer,2004.

Shah SA, Sander S,White CM, Rinaldi M, Coleman CI. Evaluation of echinacea for the pre-vention and treatment of the common cold: a meta-analysis. Lancet Infect Dis 2007; 7:473-480.

Sigaly C, Neil A. Garlic as lipid lowering agent – a meta analysis. J R Coll Physicians 1994;8: 2-8.

Stevinson C, Pittler MH, Ernst E. Garlic for treating hypercholesteolemia. Ann Intern Med2000; 133: 420-429.

Stothers L. A randomized trial to evaluate effectiveness and cost effectiveness of naturo-pathic cranberry products against urinary tract infection in women. Can J Urol 2002; 9:1558-1562.

Strauss SE. Evidence-based herbal medicine. Evid Based Med 2003; 8: 8.Syed TA, Ahmad SA, Holt AH, Ahmad SA, Ahmad SH, Afzal M. Management of psoriasis

with Aloe vera extract in a hydrophilic cream: a placebo-controlled, double-blind study.Trop Med Int Health 1996; 1: 505-509.

Szegedi A, Kohnen R, Dienel A, Kieser M. Acute treatment of moderate to severe depres-sion with Hipericum extract WS 5570: randomised controlled double blind non-inferior-ity trial versus paroxetine. BMJ 2005; 330: 503-507.

Vogler BK, Pittler MH, Ernst E. Feverfew as a preventive treatment for migraine: a sys-tematic review. Cephalalgia 1998; 18: 704-708.

Vorbach EU, Görtelmeyer R, Brüning J. Therapie von insomnien: Wirksamkeit undVerträglichkeit eines Baldrian-Prärates. Psychopharmakotherapie 1996; 3: 109-115.

Wilt TJ, Isahni A, Stark G, McDonald R, Lau J, Mulrow C. Saw palmetto extracts for treat-ment of benign prostatic hyperplasia.A sistematic review. JAMA 1998; 280: 1604-1609.


91


92

8. HIDROLOGIA MÈDICA.HIDROTERÀPIA

Diccionari hidrològic bàsicAigua de manantial. Aigua potable que surt espontàniament del sòl.

Aigua hipertermal (o termal). Aigua mineral natural amb temperatura > 40 ºC; les aigües mesotermal, hipotermal i freda tenen respectivament entre30 i 40 ºC, < 30 ºC i < 20 ºC de temperatura.

Aigua mineral natural. Aigua de brollador d’origen subterrani, amb tem-peratura, mineralització i característiques constants. També cal afegir-hi lesaigües que es capten artificialment del subsòl.

Aigua mineromedicinal. Aigua mineral natural, que conté més d‘1 g deminerals/litre, o bé més de 250 mg de CO2/litre.Aquesta riquesa en minerals li con-fereix propietats medicinals tant si s’ingereixen com si s’apliquen per via externa.A més, ha de tenir acreditada la utilitat terapèutica amb un registre sanitari a l’eti-queta.A l’annex 6 es mostren les característiques de cada tipus d’aigua. Pel que faa la classificació de les aigües segons el mineral predominant, vegeu la taula 8.1.

Taula 8.1. Dades autoritzades en l’etiquetatge de les aigües mineromedicinals com a beguda

*Està present en les formes d’àcid sulfhídric i àcids polisulfhídrics (SH2, SH, S2).**El límit inferior d’nCi varia segons els països.

Clorurada > 20% del total d’ions en ClBicarbonatada > 20% del total d’ions en bicarbonatSulfatada > 20% del total d’ions en sulfatSulfurada > 20% del total d’ions en sofre*Càlcica > 150 mg/litre de CaMagnèsica > 50 mg/litre de MgFluorada > 1 mg/litre de FFerruginosa > 1 mg/litre de FeRadioactiva > 3 o 18 nCi/litre**Carbònica o carbogasosa > 250 mg CO2/litre

Terminologia Composició

Aigua oligometàl·lica o de mineralització dèbil. L’aigua mineral natu-ral que conté menys d’1 g de minerals/litre. En són exemples moltes de lesaigües embotellades de taula. Aquestes aigües es classifiquen segons el predo-mini de clorurs o de bicarbonat o de sulfat o de sulfurs si aquests són > 20% del total d’ions.

Aigua potable. Aigua transparent, inolora, incolora i insípida, sense gèr-mens patògens i amb substàncies minerals que no sobrepassen la quantitatadmesa oficialment. Absència de nitrits i menys de 10 mg/litre de nitrats, quederiven dels adobs nitrogenats. Però pot tenir sal, calci, clor i una sèrie de con-taminants químics en quantitat no menyspreable: plom, arsènic, plaguicides,i trihalometans, fruit d’una cloració excessiva.

Aigua preparada o purificada.Aigua potable que ha passat per mètodesde filtració fisicoquímica.

Balneació. Aplicació tòpica de les aigües mineromedicinals.Balnearis. Centres sanitaris on s’utilitza només aigua mineromedicinal, la

qual és renovada constantment en les seves instal·lacions. Apliquen la hidrolo-gia mèdica o balneoteràpia.

Balneoteràpia o balneologia. És sinònim d’hidrologia mèdica; termes usats enels països del centre d’Europa. Designa les teràpies que s’apliquen en els balnearis.

Crenoteràpia. Es sinònim de balneoteràpia. El terme és usat a França i prové de crenos, que vol dir «manantial».

Cura hidropínica. És la teràpia basada en la ingesta d’aigües mineromedi-cinals (veure annex 6).

Hidrologia mèdica. És la branca de la medicina que estudia les aigüesmineromedicinals com a agents terapèutics. Inclou les accions de la hidroteràpiai, a més, les originades per les aigües mineromedicinals, derivades per la sevariquesa de minerals que són absorbits per la pell en les aplicacions externes;també inclou els efectes derivats de la ingestió d’aquestes aigües. És una espe-cialitat mèdica reconeguda al nostre Estat i s’hi accedeix només per via MIR.

Hidroteràpia. El terme prové del grec (hydor = aigua, therapia = curació).És l’acció terapèutica de qualsevol tipus d’aigua, com a agent físic, quan és apli-cada per via tòpica o externa (figura 8.1). Inclou les accions mecànica i tèrmicade l’aigua.

Spas o spas urbans. Centres on s’apliquen les tècniques d’hidroteràpia i decosmètica. En no disposar d’aigua mineromedicinal, no poden aplicar altres terà-pies de la hidrologia mèdica. Per tant, no són balnearis.

Talassoteràpia. Aplicacions terapèutiques de l’aigua de mar.Termalisme sanitari. És la balneoteràpia finançada totalment o en part pel

sistema públic de salut.Al nostre Estat sols existeix el termalisme social que s’es-menta més endavant.

H i d r o l o g i a m è d i c a. H i d r o t e r à p i a

93


94

Termoteràpia i crioteràpia. Són les teràpies que utilitzen un medi detransferència de calor. En la termoteràpia, l’agent proporciona calor al cos, i enla crioteràpia, l’agent l’absorbeix.

Hidrologia mèdica o balneoteràpiaA Europa, la balneoteràpia és seguida per un nombre important de gent; apro-ximadament, uns quaranta milions de persones hi accedeixen cada any.Val a dirque en diversos països europeus la balneoteràpia està inclosa en el sistema sani-tari públic.

Al nostre Estat, el nombre total de persones que segueixen cada any la bal-neoteràpia és de 700.000. A més, cal esmentar el Programa del TermalismeSocial, que l’any 2005 va oferir 126.000 places a pensionistes que hi accedeixenper la via de l’IMSERSO (Instituto de Migraciones y Servicios Sociales). El nom-bre de places es duplicaran en el període 2005-2008. Aquest programa ofereixallotjament, tractaments termals bàsics, reconeixement mèdic previ per partd’un especialista hidròleg, activitats d’esplai i assegurança. La durada dels tornsés de 12 dies i el preu total per persona és de 264 a 373 €, dels quals el 50% elpaga l’IMSERSO. Els requisits per poder-hi accedir són els següents: ser pensio-nista; no estar afectat de cap alteració del comportament que impedeixi la con-vivència, ni tenir cap malaltia infectocontagiosa; necessitar tractament termal

Figura 8.1. Hidroteràpia.

sol·licitat, que es puntua amb un barem i es basa en l’informe que fa el metged’Atenció Primària; no tenir cap contraindicació mèdica, i fer la sol·licitud en eltermini indicat.

ACCIONS GENERALS DE LA BALNEOTERÀPIA

Els estudis (evidència IV) fets per l’IMSERSO i altres mostren que en els 3 a 6 me-sos següents a la cura balneària de 9 a 14 dies, es produeix:

� A nivell bioquímic: les aigües bicarbonatades-sulfatades i les sulfurades tenenun efecte antioxidant efectiu o reductor dels radicals lliures (mesurat pelsmetabòlits urinaris de l’estrès oxidatiu). Aquest efecte beneficiós ja apareix elnovè dia, i es duplica si l’estada en el balneari és de 14 dies.

� La balneoteràpia produeix un estímul de l’eix neuroendocrí: augment de secre-ció d’ACTH, glucocorticoides, cortisol; i també de la xifra de leucòcits en sang,prolactina i reducció dels eosinòfils.

� L’aigua oligometàl·lica penetra per la pell a raó de 2-4 ml/cm2/hora. Per tant,la balneació té un efecte hidratant de la pell. També hi ha transport de mine-rals per mitjà de la pell, a partir d’aigües amb una concentració alta deminerals.

� A nivell clínic: reducció del consum de fàrmacs, de l’absentisme laboral i esco-lar i de les visites als centres d’Atenció Primària. La reducció dels fàrmacs del’aparell locomotor és del 39%.

� El grau de millora subjectiva és important en el 42% dels banyistes i resultanul en el 12%.

� El tractament balneoteràpic no és antagònic amb al tractament farmacològic.Al contrari, els especialistes hidròlegs integren la balneació amb la teràpiaconvencional.

Ha de quedar clar que la crenoteràpia és una teràpia útil per a totes les edats.Així, per exemple, la patologia broncopulmonar i otorinolaringològica consti-tueix el primer motiu de balneoteràpia en els infants arreu d’Europa.

A part dels elements hidroteràpics i hidropínics, hi ha altres factors que inter-venen en l’acció beneficiosa dels balnearis i que formen part del que s’anomena«ambient balneari», que són el canvi d’alimentació –més vegetariana–, de l’es-til de vida –es fa exercici físic–, la millora del descans a estones durant el dia i eldescans nocturn, la serenitat, el contacte amb la natura, les condicions climàti-ques, l’absència de contaminació i de l’estrès propi de la vida ordinària, i perúltim, la convivència agradable amb altres banyistes.


95


96

ACCIONS ESPECÍFIQUES DE LA BALNEOTERÀPIA

� Millora del dolor i de la mobilitat articular de l’artrosi (evidència Ib). El 73%dels pacients incrementen la mobilitat articular després de l’estança als bal-nearis (evidència IV).

� Millora del dolor i de la capacitat funcional en l’espondilitis anquilopoèticarespecte al tractament antiinflamatori (evidència IIa).

� Millora clínica en l’artritis reumatoide fins al 40% (evidència IIa).� Reducció del dolor en la fibromiàlgia, similar a la que s’obté amb l’exercici físic

(evidència IIa).� Lumbàlgia crònica: millora del dolor en l’escala visual (evidència Ib).� Dolor musculoesquelètic: es redueix fins a un 30% (evidència IIb).� En els pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica, l’exercici fet dins

l’aigua millora més la capacitat física que l’exercici fet en el medi terrestre(evidència IIb).

� Reducció de la incidència de còlics renals (evidència IV).� La balneoteràpia amb aigües sulfurades aconsegueix una disminució de la

tensió arterial del 6 al 13% respecte a les xifres d’abans del tractament(evidència IV).

� La balneoteràpia és un tractament més efectiu en la dermatitis atòpica res-pecte a la fototeràpia (evidència IIa).

� L’aigua sulfurada en balneació redueix alguns metabòlits d’estrès oxidatiu(evidència IIb); a més, disminueix els limfòcits T i inhibeix les cèl·lules epidèr-miques de Langherans i la producció de citocines (evidència IV).

� La balneació amb aigua sulfurada té més efecte analgèsic en la lumbàlgia,i millora la clínica, la qualitat de vida i els paràmetres de Doppler i pletismo-grafia en la insuficiència venosa (evidència IIa).

� Per via inhalatòria les aigües sulfurades milloren la ventilació nasal en lesinfeccions de vies altes i redueixen el FEV1 en la malaltia pulmonar obstructi-va crònica i la inflamació nasal en les infeccions de vies altes (evidència IIa).

� La balneació amb aigua mineromedicinal + peloides té més efecte analgèsicen la gonartrosi, respecte a la balneació sense aigua mineromedicinal (evidèn-cia IIa).

� Les aigües carbogasoses en balneació milloren la funció diastòlica i sistòlicaen les classes I i II de la insuficiència cardíaca (evidència IIa); a més, tenenefecte vasodilatador arterial (evidència IV).

� Les aigües radioactives incrementen l‘acció antioxidativa de la balneoteràpia(evidència IV).

� Les aigües mineromedicinals amb concentració alta de sals (> 300 g/l), comles procedents del mar Mort, són beneficioses per a la pell psoriàsica: s’obté

una millora del 88% dels pacients abastant un 80-100% de l’extensió de lapell. L’aigua de la mar oberta també està indicada en la psoriasi en augmen-tar la fotosensibilitat de la pell. S’hi obté una millora del 50-60% (evidènciaIV).

� La balneació aconsegueix una milloria de la dermatitis atòpica del 41-80%(evidència IV).

� Pel que fa a les accions de les aigües mineromedicinals en la ingesta, vegeul’annex 6.

INDICACIONS DE LA BALNEOTERÀPIA

PATOLOGIA REUMÀTICA

� Artrosi de qualsevol localització.� Artritis en fase no aguda: reumatoide, espondilitis, psoriàsica, Reiter, gota.� Dolor de parts toves: tendinitis, neuràlgies, bursitis, contractura muscular,

fibromiàlgia, espatlla dolorosa i recuperació de lesions i cirurgia traumàtica.� Lumbàlgia i cervicàlgia crònica.

PATOLOGIA OTORINOLARINGOLÒGICA I RESPIRATÒRIA

� Processos crònics otorinolaringològics: rinitis, poliposi nasal, sinusitis, laringi-tis, faringitis, otitis serosa (les tècniques usades són bàsicament locals: rentats,gargarismes, inhalació).

� Asma, malaltia pulmonar obstructiva crònica, bronquitis crònica, bronqui-èctasi.

PATOLOGIA RENAL I URINÀRIA

� Infeccions urinàries recidivants.� Litiasi urinària.

PATOLOGIA DIGESTIVA

� Dispèpsia, gastritis, úlcera gastroduodenal.� Restrenyiment, hemorroides.� Colecistopatia no litiàsica, síndrome postcolecistectomia.


97


98

PATOLOGIA METABÒLICA I ENDOCRINA

� Sobrepès i obesitat.� Dislipèmies.� Diabetis.� Hiperuricèmia.� Hipertiroïdisme, hipotiroïdisme.

PATOLOGIA CARDIOVASCULAR

� Rehabilitació postinfart de miocardi i post-AVC, angina de pit estable.� Insuficiència cardíaca estable.� Arteriopatia perifèrica de grau I i II, peus freds.� Insuficiència venosa crònica en qualsevol fase, vasculopatia limfàtica.� Fenòmens de Raynaud.� Hipertensió arterial sense elevació aguda de les xifres.

PATOLOGIA NEUROLÒGICA

� Seqüeles de paràlisi, polineuropaties després de fase aguda.� Cefalea tensional.� Distròfia simpaticoreflexa, neuropaties per atrapament, neuràlgies.

PATOLOGIA PSIQUIÀTRICA

� Ansietat generalitzada.� Estrès crònic.� Distímia.� Astènia crònica, trastorns somatoformes.

PATOLOGIA DERMATOLÒGICA

� Dermatitis atòpica, de contacte, seborreica, neurodermitis i per insuficiènciavenosa.

� Urticària crònica, psoriasi, rosàcia.� Ferides i úlceres cròniques, cicatrius de cremades.� Pruïja crònica, ictiosi.

La dermocosmètica (neteja, hidratació, filtre solar, envelliment de la pell,maquillatge, etc.) és un altre camp on tenen indicació les aigües mineromedici-nals soles o combinades amb peloides (que s’expliquen en un apartat posterior).

ALTRES

� Prevenció de les infeccions.� Anèmia ferropènica, pèrdua de pes, anorèxia.� Síndrome climatèrica.

CONTRAINDICACIONS ABSOLUTES DE LA BALNEOTERÀPIA

� Patologia crònica descompensada o en insuficiència greu: cardiovascular, res-piratòria, nefrourològica, digestiva, hematològica, endocrina.

� Infeccions de qualsevol focus en fase aguda.� Immunodeficiències.� Neoplàsies no controlades.� Caquèxia.� Períodes de convalescència després de traumatismes.� Brot psicòtic.

CONTRAINDICACIONS RELATIVES

� Reumatismes en fase aguda, connectivopaties, osteomalàcia, malaltia dePaget.

� Insuficiència respiratòria no avançada.� Alteració de la sensibilitat.� Lesions cutànies, ferides obertes.� Conjuntivitis virals, timpans perforats.� Neuropatia, disestèsies.� Còlics abdominals.� Incontinència d’esfínters.� Trastorns de la coagulació.� Epilèpsia.� Consum alcohòlic excessiu i altres drogodependències.� Malalties psiquiàtriques que impedeixin la convivència en un balneari.

EFECTES SECUNDARIS DE LA BALNEOTERÀPIA

Són rars si es segueixen bé els punts anteriors i si la prescripció balneoteràpicala fa el metge hidròleg.


99


100

En el cas de les aigües calentes o sulfurades o molt mineralitzades, potaparèixer una crisi termal entre el tercer i el vuitè dia. Es caracteritza per males-tar general, cefalea, insomni, doloriment general, diarrea, restrenyiment,febrícula i fenòmens locals, com la reactivació de la malaltia crònica de base,còlics biliars, digestius, augment de secrecions respiratòries i dermatosi.

Per tal de prevenir-la, cal iniciar amb cura els tractaments hidroteràpics, quehan de ser esglaonats i individualitzats.

INTERACCIONS DE LA BALNEOTERÀPIA AMB ELS FÀRMACS

En els mesos següents a l’estada d’un tractament fet en un balneari, haurem devalorar si cal:

� Disminuir les dosis d’analgèsics i antiinflamatoris no esteroïdals, antihiperten-sius, ansiolítics, antihistamínics, vasodilatadors, corticoides i medicació tòpica.

� Augmentar les dosis de diürètics i insulina.

Hidroteràpia

La hidroteràpia comprèn les accions de l’aigua aplicada per via externa(evidència IV, si no s’indica el contrari).

EFECTES MECÀNICS

Massatge. El broll d’aigua freda directa, el broll subaquàtic i les turbulències,quan ens movem dins l’aigua, fan un efecte «massatge» sobre la pell, els músculsi els teixits propers.

Neteja de la pell. Elimina la suor i facilita la transpiració.Pressió hidrostàtica. La pressió de l’aigua sobre el cos és proporcional a la

profunditat d’immersió. Això provoca un augment del retorn venós i de la pres-sió intraauricular; així, els edemes es redueixen. De manera reflexa, es produeixbradicàrdia inicial i disminució de les resistències perifèriques amb el conseqüentincrement de flux arterial perifèric; la diüresi, la natrúria i la caliúria augmentenen els minuts següents a la immersió, per l’acció de diversos mecanismes; a més,el volum d’ejecció cardíac augmenta en un 50%, sense variar la tensió arterial.També cal esmentar que la pressió hidrostàtica sobre l’abdomen i el tòrax, queprovoca una impulsió del diafragma cap amunt, dificulta la inspiració i facilital’espiració, fet que resulta útil com a entrenament i reeducació respiratòria.També, facilita el manteniment de l’equilibri estàtic i dinàmic.

Principi de flotació. La part submergida està sotmesa a una força quel’empeny cap a la superfície. Això fa que el pes aparent del subjecte sigui méspetit (per exemple, una persona de 70 kg amb immersió fins a les aixelles, pesanomés 14 kg, i solament 5 kg si l’aigua li arriba al coll). Aquesta reducció del pes facilita la fisioteràpia, per millorar la força muscular, el moviment de les articulacions sense risc per als cartílags i el reentrenament per a la marxa delspacients amb menys càrrega.

Resistència hidrodinàmica. És el fre que fa l’aigua al moviment d’unobjecte en el seu interior; la tensió superficial de l’aigua que afegeix mésresistència si l’objecte es mou contra la superfície de l’aigua i la resistència deri-vada de les turbulències secundàries al moviment. Això té interès en algunsexercicis.

Benestar psicològic i altres. La millora de la mobilitat i de la marxa delpacient dins l’aigua s’acompanya de benestar emocional, amb eufòria i rela-xació física; aquest benestar també és conseqüència de la pressió de l’aiguasobre els músculs. Així, els exercicis fets a l’aigua milloren la qualitat de vida i l’equilibri en les dones de més de 65 anys amb osteopènia (evidència IIa).

EFECTES TÈRMICS

Transferència tèrmica. L’aigua és un medi que conserva i transmet bé lacalor i el fred. Aquest fet, juntament amb els mecanismes de transmissió de la calor entre l’aigua i el cos (conducció, convenció i evaporació), fa que la calorprocedent de l’aigua calenta o la calor absorbida per l’aigua freda sigui mésintensa que en altres medis: per exemple, la tolerància al vapor d’aigua calen-ta no sobrepassa els 45 ºC, i en canvi, amb la calor seca de la sauna, es pottolerar una temperatura de 100 ºC. A banda, el greix dèrmic actua com unaïllant per a l’entrada o la sortida de calor del cos.

Efecte tèrmic de la hidroteràpia. L’efecte és directament proporcional a la diferència entre la temperatura de l’aigua i la neutralitat tèrmica (de 34 a 36 ºC), a la regió de pell banyada i al temps d’exposició. També varia segons la regió del cos, atès que és més intens en el tronc que en les extremitats. Perexemple, s’aconsegueix més efecte hipotèrmic refredant el tronc en un pacientfebril. Aquests efectes augmenten si la persona fa exercici dins el bany, la qualcosa és possible a la piscina.

Efectes de la termoteràpia. Aigua de 36 a 41-45 ºC: segons la tempera-tura de l’aigua, els banys poden ser calents (de 37 a 40 ºC) o molt calents (de 40 a45 ºC). Els efectes obtinguts són els següents:

H i d r o l o g i a m è d i c a . H i d r o t e r à p i a

101


102

ANALGÈSIA

La calor puja el llindar dels receptors nociceptors i alenteix la conducció nervio-sa i la contractura muscular; també s’alliberen endorfines i altres substàncies. Sil’aigua calenta s’agita, com a l’hidromassatge, l’analgèsia serà més intensa.Accions específiques:

� Reducció del dolor en la lumbàlgia i osteoartritis (evidència IIa).� Alleujament del dolor en la fibromiàlgia, tant a curt com a llarg termini

(evidència IIb).� Millora del dolor secundari a picades d’insectes (evidència IIa).� Millora de la patologia neuromotora en la infància (evidència IIb).� Els banys de seient tebis milloren el dolor de les fissures anals (evidència III).

AUGMENT DE TEMPERATURA I VASODILATACIÓ

L’augment de la temperatura i la vasodilatació primer apareix en la pell expo-sada i els teixits propers. Però si el bany és general, puja la temperatura corporalentre 0,5 i 3 ºC en els primers 8 minuts. Després apareix la hiperèmia ambanalgèsia i l’increment del metabolisme cel·lular; la pell es torna vermella i apareixsudoració. La vasodilatació afecta també les venes. A més, per mecanisme reflex, apareixen reaccions similars, però menys intenses, en la part del cos nobanyada. La durada del bany aconsellat per aquest efecte és de 20 minuts. Els banyscalents escurcen l’evolució dels abscessos i furóncols.

SEDACIÓ

Aquesta acció –sobre les terminacions nervioses de la pell– apareix amb elsbanys amplis i llargs d’aigua al voltant de 37-38 ºC. Es produeix una relaxació i un benestar general. Però si la temperatura és més alta, l’efecte serà excitant,si el bany és curt, i esgotador, si és llarg.

ANTIESPASMÒDIC I RELAXANT MUSCULAR

L’aigua aplicada a 36-38 ºC i durant prou temps provoca relaxació de la mus-culatura estriada i llisa de les extremitats i òrgans, respectivament. Per exem-ple, la calor sobre la panxa provoca reducció del peristaltisme a l’estómac, sis-tema biliar, budells i aparells genital i urinari. En el cas de l’espasticitat per lesiómedul·lar, la hidroteràpia redueix el consum de fàrmacs antiespasmòdics(evidència III).

AUGMENT DE L’ELASTICITAT

L’augment de l’elasticitat apareix en el teixit conjuntiu, la qual cosa vol dir quel’aigua calenta esdevé útil per millorar les rigideses articulars.

EFECTES GENERALS

Increment inicial de la tensió arterial amb reducció posterior per la vasodilatació.A més, augmenta la freqüència i la despesa cardíaca.També s’afavoreix la diüresi.

EFECTES DE LA CRIOTERÀPIA

Aigua a una temperatura de 10-15 a 34 ºC.

VASOCONSTRICCIÓ INICIAL I VASODILATACIÓ POSTERIOR

L’estímul fred de curta durada, de < 15 minuts, sobre un subjecte amb conforttèrmic previ (és a dir, sense sentir fred), desencadena en la pell i els teixits pro-pers (les aplicacions amb fred arriben a més profunditat del cos que les de calor)una resposta immediata de vasoconstricció amb pal·lidesa, i després una vaso-dilatació mediata amb sensació de calor i de benestar. També es produeix lavasodilatació dels vasos que van a òrgans interns. Si l’exposició és més llarga omés intensa, apareix dolor i cianosi. També poden aparèixer calfreds en la mus-culatura estriada, associats a l’augment del metabolisme basal, que és un meca-nisme natural que compensa la pèrdua de calor durant un cert temps.

ANALGÈSIA I RELAXACIÓ MUSCULAR

El fred redueix l’excitabilitat de les terminacions nervioses, augmenta el llindardel dolor i alenteix la velocitat de conducció: a menys de 4 ºC desapareix el dolor.Sobre els músculs estriats, l’aplicació curta augmenta el seu to, però si és més llar-ga, té un efecte contrari sempre i quan no apareguin calfreds. Sobre els músculsllisos de les vísceres els efectes són els contraris als descrits amb l’aigua calenta.

EFECTES GENERALS

Té lloc un increment de la tensió arterial i una disminució de la freqüència car-díaca i del volum sistòlic. A més, es provoca una descàrrega d’adrenalina per lamedul·la suprarenal. La glucèmia i el temps de coagulació es redueixen, mentreque la xifra de leucòcits i d’immunoglobulines en la zona banyada augmenta.


103


104

Altres efectes que cal destacar són l’eliminació de tòxics del cos, l’estimulaciódel metabolisme i de les funcions generals del cos, la polipnea i un entrenamentcardiocirculatori amb enfortiment del cos als canvis de temperatura, que ésimportant per a la prevenció de les infeccions.

EFECTES DE LA HIDROTERÀPIA DE TEMPERATURA ALTERNA

Aigua a una temperatura de 38 a 44 ºC i aigua a 10 a 20 ºC.

� Durant una mitja hora es canvia alternativament de l’aigua calenta a l’aiguafreda: 7 a 10 minuts i 1 minut, respectivament.

� Els efectes obtinguts són els esmentats en la crioteràpia, però potenciats, jaque l’aigua calenta intensifica la reacció calorífica posterior al fred.

INDICACIONS GENERALS DE LA HIDROTERÀPIA

a) Crioteràpia� Febre: la temperatura de l’aigua ha de ser descendent de 34 a 25 ºC; els

banys o rentats són cada mitja hora.� Hemorràgies.� Hemorroides.� Artropatia inflamatòria aguda.� Bursitis i tendosinovitis en fase aguda.� Després de traumatismes recents i cirurgia.� Neteja de ferides i de cremades.� Eritema solar, eritema nodós.� Conjuntivitis al·lèrgica i vírica.� Infeccions superficials de la pell com a tractament complementari.� Medi d’entrenament preexercici.� Entrenament cardiocirculatori a fi de potenciar la immunitat i altres fun-

cions corporals.� Insomni, ansietat, estrès.

b) Hidroteràpia de temperatura alterna� Distròfia simpaticoreflexa.� Insuficiència venosa.� Edemes.� Patologia reumàtica i traumàtica aguda esmentada abans.� Patologia de Raynaud.� Claudicació intermitent.� Depressió, ansietat, estrès.

c) Termoteràpia� Còlics renal, biliar i altres.� Espasme muscular.� Rigidesa articular.� Ciàtica, altres àlgies.� Furóncol, abscessos, mussol, calàsia, dacriocistitis.� Còlics: biliar, renal, intestinal.� Insomni, ansietat, estrès.� Fissures anals.

CONTRAINDICACIONS GENERALS DE LA HIDROTERÀPIA

Les aplicacions fredes estan contraindicades en els casos següents:

� Presència de calfreds.� Insuficiència coronària i cardíaca, hipertensió mal controlada.� Arteriopatia perifèrica, fenomen de Raynaud.� Pneumopatia crònica avançada.� Insuficiència renal i hepàtica.� Diabetis mal controlada.� Patologia reumàtica crònica.� Cistitis.� Hemorràgies intestinals.� Urticària i altres patologies secundàries al fred.

Les aplicacions calentes estan contraindicades en els casos següents:

� Insuficiència venosa i tromboflebitis interna.� Patologia traumàtica i reumàtica inflamatòria aguda.� Ferides obertes, postcirurgia.� Esclerosi múltiple.� Edemes.

EFECTES SECUNDARIS DE LA HIDROTERÀPIA

� Transmissió d’infeccions otorinolaringològiques i dermatològiques, en el casde la hidroteràpia que s’aplica en els spas o en piscines.

� Cremades, si la durada o intensitat de l’aigua calenta és excessiva.


105


106

CONDICIONS GENERALS PER APLICAR LA HIDROTERÀPIA

� La intensitat, la durada i l’extensió de la hidroteràpia han de ser més petitesen el cas de les persones grans o debilitades; també en les persones afecta-des d’una cardiopatia o si la teràpia es fa al final del dia.

� Com més diferència hi ha entre la temperatura de l’aigua i la neutralitat tèr-mica (de 34 a 36 ºC) més curt ha de ser el bany; per exemple, amb aigua de 15 a18 ºC, el temps d’hidroteràpia indicat és < 20 segons.

� Les aplicacions s’han de fer fora dels àpats i les digestions.� La temperatura adequada de la sala on es fa la teràpia és de 20 a 24 ºC, per

no sentir fred.� Les aplicacions calentes i les que provoquen calor en el cos han d’acabar quan

se sua. Després s’ha de fer una aplicació freda.� Quan la pell està calenta o suada, o si sent calor, està indicada l‘aplicació freda.� Si els peus o la pell estan freds o si la persona sent fred, només es pot aplicar

aigua calenta.� La reacció desagradable, com mareig, palpitacions, fred intens o els calfreds

persistents amb la hidroteràpia d’aigua freda, obliga a parar la teràpia.� Si després del bany d’aigua freda la pell no es posa vermella o si no apareix

la sensació de benestar, caldrà fer-li fregues, aplicar calor o/i fer exercici.� Després de qualsevol tècnica és aconsellable abrigar-se i reposar durant mitja

hora.� Després d’una balneació calenta, cal incorporar-se a poc a poc per tal d’evitar

la hipotensió postural.

Tècniques hidroteràpiques

Ens referirem a les teràpies d’accés general per a la població i que no requerei-xen d’un centre de rehabilitació.

RENTAT

El rentat és l’aplicació directa d’aigua freda (de 10 a 20 ºC) per mitjà d’unaesponja, un drap o una tovallola ben escorreguda. La tovallola es mullarà tantesvegades com calgui per tal que no s’escalfi amb el contacte amb la pell. El ren-tat pot ser de mig cos o total i es fa en pocs minuts. Després, i sense assecar lapell, la persona es vesteix, s’abriga i reposa uns 15 a 30 minuts. (Figura 8.2.)

� Indicacions: les generals de la crioteràpia, especialment com a mètode anti-pirètic, fent aplicacions cada 20 minuts; també per l’insomni i l’ansietat; coma entrenament cardiocirculatori suau i en infeccions de les vies respiratòriessuperiors.

� Contraindicacions: cap.

FRICCIÓ

Amb un drap o una tovallola doblegada mullada amb aigua freda (de 10 a 20 ºC) i escorreguda que no gotegi, es frega la pell durant menys d’un minut i es va remullant a mida que s’escalfa. Per a les friccions de tot el cos es fregatota la pell; per exemple, en aquest ordre: extremitats superiors (primer la dreta)per la part externa i després la interna; després el coll, el tòrax, l’abdomen i, acontinuació, l’esquena; per últim, freguem les extremitats inferiors com ho hemfet amb les superiors i les plantes dels peus.

Després de les friccions, la reacció de calor apareix en 1 minut. Si és així, nocal assecar-se; només cal vestir-se o enllitar-se per afavorir encara més la reac-ció positiva. Si no se sent calor, cal assecar-se de cop i abrigar-se.


107

Figura 8.2. Rentat.


108

� Indicacions: com les del rentat; però aquí l’efecte d’entrenament cardiocir-culatori i general del cos és més intens. El fregament de la pell amb unaesponja banyada amb aigua tèbia redueix la febre alta (evidència Ib).

EFUSIÓ O DUTXA

Es deixa anar un doll d’aigua sense pressió sobre el cos situat a 10 cm. La zonaque es banya acostuma a ser parcial: genolls o cuixes o dorsal o lumbar o braçoso clatell o cara. Es poden fer amb aigua calenta durant 4 minuts o aigua fredadurant un minut; o alterna (relació de calenta/freda = 4/1); en el darrer cas esfan dos o tres cicles. Després es treu amb les mans l’aigua de la pell per tal queaquesta quedi sols humida; s’hi fa un massatge i es reposa abrigat durant mitjahora (figura 8.3).

Figura 8.3. Dutxa.

� Indicacions: les generals de la termoteràpia o la crioteràpia. De maneraespecífica, l’efusió d’extremitats superiors o inferiors per a cefalees; trastornscirculatoris arterials o venosos (per exemple, peus o mans fredes), parèsia,parestèsia, neuràlgia i trastorn reumàtic de l’extremitat. L’efusió de mig cossuperior per a cefalees, infeccions respiratòries; enfortiment del cos en gene-ral; astènia física i psíquica.

EMBOLCALL

Són compreses formades per tres capes (vegeu-ne el dibuix a la figura 8.4) decotó o lli (tovallola, mocador, llençol) les dues primeres, i de llana o franel·la, l’ex-terna. La interna es mulla amb aigua freda (de 10 a 20 ºC) o calenta (de 40 a 45 ºC) i es posa escorreguda i ben ajustada al cos. Les capes següents són seques.De vegades es posa una quarta capa, impermeable, que potencia l’efecte caloríficde l’embolcall. L’embolcall es col·loca en àmplies parts del cos (per exemple,envoltant la circumferència del tronc o del coll). El pacient ha d’estar en decúbit.


109

Figura 8.4. Embolcall.

La durada dels embolcalls amb aigua freda difereix segons l‘objectiu. En elsque absorbeixen calor, cal remullar o canviar la capa interna cada 11 a 15 minuts(quan s’escalfa). Els productors de calor o sudorífics han d’estar col·locats mésde tres quarts d’hora o més d’una hora i mitja, respectivament; en aquests casos,la capa mullada no es remulla per tal d’afavorir la capa d’aire calent i humit quees crea al voltant del cos i que fa suar. Si s’afegeix gel en trossos embolicat sobrela capa interna s’afavoreix la reacció vascular de la pell; el mateix s’aconsegueixsi s’hi afegeixen trossos de ceba crua o si s’hi posa vinagre al 30%.

Els embolcalls preparats amb aigua calenta s’han de renovar sovint, perquèes refreda la temperatura de la capa interna fàcilment. Si l’aigua calenta s’hapreparat amb llavors de fenc, augmenta l’efecte estimulant de la calor.

� Indicacions de l’embolcall fred absorbent de calor: febre, insomni;inflamació local; traumatisme musculoesquelètic agut o subagut: contusions,


110

hematomes, esquinços, espasme muscular, dolor raquidi; artritis aguda; coles-cistopatia.

� Indicacions de l’embolcall fred productor de calor: insomni, cefalees,estímul de la funció digestiva, infeccions respiratòries, obesitat, meteorisme,dermatitis, lateroversions de la menopausa.

� Indicacions de l’embolcall calent: reumatisme degeneratiu i inflamatoricrònic, rigidesa articular; rampes de cames; panadissos; inflamació pèlvica; còlicsbiliar, urinari, intestinal; laringitis; dispèpsia, gastritis, úlcera gastroduodenal.

COMPRESA

És una hidroteràpia idèntica a l’embolcall, però amb una capa interna més peti-ta que abasta zones més delimitades del cos, com per exemple, una regió para-lumbar (figures 8.5 i 8.6).

� Indicacions: patologia traumàtica i reumàtica descrita abans.

Figura 8.5. Compresa.

BANY

Tot o part del cos se submergeix en aigua.En el bany de mig cos, l’aigua arriba al melic; en el de tres quarts del cos arriba

a la zona del pit; en el total, al coll. Altres tipus de banys són de peus, peus-cames, d’extremitats inferiors, mans, extremitats superiors; en el bany de seient,la persona està asseguda dins la banyera i l’aigua toca només la regió pèlvica,

natges i part de les cuixes; en el bany vital s’està assegut en un bidet i es mullala part del perineu i els genitals amb un drap.

La durada dels banys calents és de 5 a 20 minuts. En els freds, és de 10 a 30segons si són totals o parcials amb efecte crioteràpic breu i de 15 minuts si lacrioteràpia s’usa com a analgèsia, antiespasmòdic o antiedema.

El bany calent de temperatura ascendent es comença amb 35 ºC i es vapujant a poc a poc fins als 40 ºC.

En les banyeres d’hidromassatge, hi ha dolls d’aigua subaquàtica que es pro-jecten sobre determinades parts del cos, com la columna o les extremitats. Elsefectes i indicacions són la suma dels temes d’hidroteràpia i de massatges.

� Indicacions: són les mateixes que les de la hidroteràpia general. De formaespecífica:– El bany d’ulls fred per a la millora general de la visió i el d’ulls calent per

a conjuntivitis aguda o crònica, mussols (figura 8.7).– El bany fred d’extremitats superiors, per a ansietat, taquicàrdia.– El bany fred de peus per a l’astènia d’extremitats inferiors, restrenyiment,

epistaxi.– El bany fred de seient o de mig cos per a restrenyiment, hemorroides, vari-

ces, insomni.


111

Figura 8.6. Compresa.


112

– El bany calent d’extremitats superiors per a reumatisme crònic, contusions,tendinitis i mans fredes.

– El bany de peus de temperatura ascendent per a les infeccions otorinolarin-gològiques, l’insomni pels peus freds i les inflamacions dels òrgans pèlvics(figura 8.8).

– El bany de peus de temperatura alterna per a insomni, ansietat, hipertensióarterial, cefalees, peus freds.

– El bany de seient calent o de temperatura ascendent per a trastorns de lamenstruació, prostatitis crònica, còlics urinaris, insomni.

– El bany general calent per a l’ansietat, l’agitació i l’insomni. El bany calent(a 40 ºC) general o parcial –fins a mig tòrax o fins al coll–, en la mitja horaa dues hores abans d’enllitar-se millora el son intermitent i la qualitat delson (evidència IIa) (figura 8.9).

RENTAT NASAL

Consisteix en una dutxa nasal amb aigua salina. Es dissol un litre d’aigua mine-ral amb una culleradeta de sal marina. S’escalfa fins que sigui tèbia. Omplim l’ir-

Figura 8.7. Bany d’ulls.

rigador nasal («lota» o una xeringa gran de 200 cc) i s’introdueix en una fossanasal; es fa inclinar el cap endavant i cap al costat contrari, i es deixa caure totel líquid. S’omple de nou l’irrigador i es repeteix en l’altra nariu. A continuació,cal sonar-se i deixar caure la resta del líquid inclinant el cap a un costat i a unaltre durant uns minuts (figura 8.10).


113

Figura 8.8. Bany de peus de temperatura ascendent.

Figura 8.9. Bany general calent.


114

INDICACIONS

� Teràpia i prevenció de les infeccions de les vies respiratòries altes.� Rinitis al·lèrgiques, epistaxis, insuficiència respiratòria nasal.� Alteració de la funció olfactiva i gustativa.� Obstrucció de vies llagrimals.

DOLL A PRESSIÓ

L’aigua és projectada a pressió (> 3 atmosferes) amb una manguera, a 3 metressobre la superfície corporal. Una alternativa a la manguera és el telèfon de ladutxa, però té menys efecte. El temps oscil·la entre 3 i 5 minuts per a l’aiguacalenta i 1 minut per a la freda. Aquesta tècnica combina l’efecte hidroteràpicamb el massatge que provoca la força de l’aigua.

� Indicacions del doll calent: sobretot les cervicàlgies, les lumbàlgies i elstraumatismes (contusions, esquinços).

NATACIÓ

És un esport de base complet que suma els avantatges de ser un exercici físic feten desgravitació i en decúbit, de la musculatura esquelètica i amb beneficissobre els sistemes cardiovascular i respiratori; a més, aporta diversió, distracciói harmonia física.

INDICACIONS

� Desenvolupament psicomotriu dels infants.� Coordinació motriu en els adults.

Figura 8.10. Rentat nasal.

� Estímul general de les funcions corporals en la vellesa.� Rehabilitació de la patologia de l’aparell locomotor que requereixi descàrrega

i enfortiment general de la musculatura i els tendons.� Recuperació de les discapacitats físiques.� Rehabilitació en cardiopatia isquèmica i postinfarts de miocardi.� Insuficiència venosa (el crol i el crol d’esquena).� Manteniment de l’esportista lesionat.� Patologia discal i generativa del raquis.� Raquiàlgia per cifosi dorsal o per hiperlordosi i escoliosi cervical o lumbar

(aquí només són útils els estils de crol i crol d’esquena; els altres estils hi sóncontraindicats).

� Entrenament a l’esforç en l’asma.� Seqüeles de poliomielitis, hemiplegies, esclerosi en plaques i paràlisi cere-

bral.

CURA DE KNEIPP

La cura de Kneipp, instaurada per S. Kneipp (vegeu el capítol 2), integra la hidro-teràpia en forma de més de 120 aplicacions externes d’aigua, l’alimentacióvegetariana (amb aportaments d’aliments d’origen animal), l’exercici físic, lafitoteràpia i la teràpia de l’ordre. Doncs bé, els estudis clínics fets amb aquestacura mostren les següents indicacions (evidència IV):

� Esgotament físic o psíquic.� Patologia psicosomàtica i alteracions neurovegetatives com la dispèpsia.� Ansietat, depressió, psicosi.� Patologia endocrina i metabòlica.� Osteoporosi, patologia reumàtica.� Patologia cardiovascular.� Patologia respiratòria.� Malalties al·lèrgiques.� Patologia genital.

TermoteràpiaMÈTODES CONDUCTIUS

L’aplicació de calor local produeix una acció relaxant muscular i analgèsica (potproduir cremades si la durada es perllonga); també produeix hipertèrmia i vaso-dilatació (ja explicades en la hidroteràpia).


115


116

N’hi ha de diversos tipus:

SAC DE FENC

S’escalfa una bossa de lli o de cotó plena de flors i llavors de fenc amb vapord’aigua, durant mitja hora. Una vegada es comprova que la temperatura del sacno produeix cremades, s’aplica sobre la pell, seguint la tècnica dels embolcalls(vegeu hidroteràpia). Es manté de 15 a 30 minuts.

L’alternativa al fenc és un sac de patates aixafades o llavors de lli: es couen 3 kg de patates amb pell, fins que tenen consistència tova, o bé es couen tresmostres de llavors de lli fins a obtenir un puré; llavors s’introdueixen dins labossa de cotó i es fa com un embolcall.

BOSSA AMB AIGUA CALENTA

La bossa de goma pot contenir aigua calenta entre 48 i 65 ºC; el tipus hot-packés una bossa de cotó plena de bentonita i minerals o la bossa d’hidrocoloide(aquesta última s’escalfa amb aigua a 70 ºC). Una vegada calentes, s’emboli-quen amb diverses tovalloles i s’apliquen sobre la pell; en el cas de la bossa de goma amb aigua a només 48 ºC, es pot aplicar directament sobre la pell.El temps total de tractament és de 15 a 20 minuts (figura 8.11).

Figura 8.11. Termoteràpia.

COIXINET ELÈCTRIC

Presenta l’avantatge del manteniment de la temperatura durant el temps d’apli-cació. Disposa d’un interruptor per a diferents graus d’escalfament. Pot produircremades si s’allarga el temps d’exposició.

GLOPEJOS O GARGARISMES AMB LÍQUIDS CALENTS

Al fer gàrgares (figura 8.12), el líquid entra en contacte amb les genives, lamucosa oral i faríngia alta. No arriba a la faringe mitja o baixa.


117

Figura 8.12. Gargarismes.

� Accions: a part de les pròpies de la termoteràpia local, hi ha la de la netejade les mucoses oral i faríngia.

� Mètode: generalment, s’usa aigua molt calenta, mesclada amb sal o amb suc dellimona. Una altra possibilitat és la infusió calenta de camamilla o de sàlvia. Lesgàrgares es fan de 4 a 5 vegades/dia, amb un got de líquids calent cada vegada.

� Indicacions:– Faringitis, amigdalitis.– Estomatitis, gingivitis, aftes.


118

INDICACIONS DELS MÈTODES CONDUCTIUS

� Patologia reumàtica crònica.� Lumbàlgia, cervicàlgia, dorsàlgia, fibromiàlgia.� Neuràlgia, tendinitis.� Dolor musculoesquelètic: es redueix fins a un 30% (evidència IIb).� Contusions, hematomes.� Èczemes, acne, pruïja.� Ansietat.� Dolor d’origen gàstric i intestinal.� Dismenorrea.� Còlics renal i biliar, cistitis.� Flebitis superficial.� Infeccions respiratòries (la bossa o sac es posa sobre el pit).

CONTRAINDICACIONS DELS MÈTODES CONDUCTIUS

� Arteriopatia distal.� Reducció de la sensibilitat, a fi d’evitar les cremades.� Neoplàsies malignes.� Ferides obertes o infectades.� Infecció amb febre.� Caquèxia, anèmia, cardiopatia descompensada.� Endometriosi, embaràs.� Hemoptisi i altres hemorràgies.

MÈTODES CONVECTIUS

BANY DE VAPOR DE CAP

El bany de vapor de cap o inhalació de bafs (on les gotes tenen un diàmetre < a 30 μ) té un doble efecte:

1. Per l’acció del vapor sobre la mucosa nasal i les vies altes, facilitant el dre-natge de secrecions i la ventilació nasal (evidència IIb).

2. Pel calor del vapor sobre les mucoses i la pell de la cara i del pit, dilatant elsvasos sanguinis i activant la circulació i el metabolisme. A més, si hi afegimplantes medicinals, com camamilla, farigola o eucaliptus, potenciarem la primera acció.

MÈTODES

� Bullir aigua en una olla. Quan bull es posen diverses cullerades o sobrets de laplanta medicinal, es tapa i es deixa al foc sols un minut més. El pacient seu icol·loca el cap damunt l’olla com descriu el dibuix. Per a infeccions de nas i gola, és suficient posar l’olla sota el cap; per a bronquitis cal que el vaporvagi directe al pit. Es col·loca al damunt del pacient una tovallola gran o unamanta. Acte seguit es va obrint poc a poc la tapa a fi d’obtenir un vapor cons-tant i que no cremi la pell; al final cal remenar per potenciar el vapor. El banyde vapor dura de 10 a 15 minuts, durant els quals cal respirar pel nas i per laboca. Després cal enllitar-se per acabar de suar (figura 8.13).


119

Figura 8.13. Banys de vapor de cap.

� Respirar el vapor procedent d’una aixeta d’aigua calenta. En aquest cas, comen el següent, la intensitat del vapor és menor que l’esmentada abans.

� Inhalar vapor col·locant sota el nas un vas que conté una tisana acabada defer amb aigua que ha bullit (figura 8.14).

� Usar un vaporitzador o un humitejador de sobretaula. El tipus més usual és elque produeix vapor calent. Té un compartiment on es poden posar gotesd’essència d’eucaliptus o de mentol, les quals surten en gotetes petites junt


120

amb el vapor. Els altres tipus són els humitejadors de vapor fred produït per unventilador o per ultrasons. Amb qualsevol tipus de vaporitzador és importantla neteja diària del dipòsit i dels filtres; cal assecant-los bé abans de tornar-hia posar aigua, que ha de ser destil·lada, i és molt important seguir els consellsde manteniment del fabricant. Així, s’evita que el vapor que emet porti bacte-ris, fongs i altres partícules que podrien produir febre, tos, ofec i al·lèrgies.

INDICACIONS (EVIDÈNCIA IV SI NO S’INDICA EL CONTRARI)

� Infeccions respiratòries i otorinolaringològiques, agudes o cròniques. En partdels estudis es produeix la millora d’alguns símptomes del refredat comú (evi-dència IIb).

� Grip.� Xerosi cutània; síndrome d’ulls secs o de mucosa nasal seca.

SAUNA

Es practica dins un recinte tancat de fusta, on arriba calor seca procedent d’estufes,a una temperatura d’entre 80 i 100 ºC. S’hi entra despullat, després d’una dutxa deneteja. S’hi està de 8 a 15 minuts; cal tenir cura d’aixecar-se, a poc a poc per evitarl’ortostatisme. Després es pren una dutxa curta d’aigua freda i es reposa uns quantsminuts; es pot tornar a entrar a la sauna fins a fer com a màxim tres cicles. No espot prendre el sol durant un cert nombre d’hores després d’una sauna.

Figura 8.14. Inhalació de bafs.

ACCIONS

� Vasodilatació generalitzada.� Obertura dels porus de les glàndules de la pell + sudoració amb l’eliminació

incrementada de toxines.� Analgèsia, relaxació muscular, sedació.� Increment de la resposta immunològica i de l’enfrontament a l’estrès.� L’aigua freda final produeix vasoconstricció i augment posterior de la circula-

ció de la sang.

INDICACIONS

� Patologia reumàtica crònica.� Espasmes musculars, lumbàlgia, ciatàlgia, fibromiàlgia.� Patologia respiratòria de vies aèries superiors.� Distròfia simpaticoreflexa, neuràlgies.� Recuperació de traumatismes.

CONTRAINDICACIONS

� Vellesa, feblesa important.� Neoplàsies malignes.� Diabetis.� Epilèpsia.� Alcoholisme crònic.� Hipertensió greu, cardiopatia.� Presa de sedants, estimulants, diürètics.� Febre.� Patologia infecciosa i inflamatòria aguda.� Insuficiència hepàtica i renal.� Lesions hemorràgiques.� Antecedents d’arteriopatia o patologia venosa.� Procés ocular degeneratiu.� Psicosi.� Patologia tiroïdal.

BANY DE VAPOR GENERAL

En aquest cas, la persona està dins d’una habitació amb vapor d’aigua a unatemperatura de 38 a 45 ºC, durant 10 a 30 minuts. Després es pren una dutxafreda breu i es reposa durant mitja hora.


121


122

Hi ha balnearis on el vapor té origen natural, del subsòl d’origen volcànic i surt per cavitats naturals o artificials que es construeixen com habitacions tan-cades. Aquest tipus de bany amb vapor natural rep el nom d’estufa.

Les accions, les indicacions i les contraindicacions del bany de vapor generalo de les estufes són les mateixes de la sauna i el bany de vapor de cap.

CrioteràpiaL’efecte que es vol aconseguir amb l’aplicació d’agents freds és el mateix que a la hidroteràpia amb l’aplicació d’aigua freda: disminució del flux sanguini,de la inflamació, de l’edema i de l’espasme muscular i el dolor.

BOSSA DE GEL

En una bossa de plàstic de grandària apropiada segons la superfície que volemtractar, on s’introdueix gel fet a miques. S’aplica sobre la pell, posant sobre labossa diverses capes de tela, com en un embolcall. El temps mínim per refredarels teixits superficials és de 20 minuts, i de 30 minuts per als teixits profunds.

TOVALLOLES O COMPRESES FREDES

S’introdueixen tovalloles o teles de cotó en recipients que tenen gel picat iaigua; aleshores el gel queda adherit a la tela. Després s’aplica sobre la pell i s’embolcalla durant 5 minuts. Després, l’embolcall es canvia per un altre (figu-ra 8.15). Aquest mètode serveix per refredar zones àmplies.

MASSATGE AMB GEL

Es frega amb un tros de gel una zona delimitada i petita de pell; cal evitar queaparegui pal·lidesa o cianosi. Només té finalitat analgèsica.

INDICACIONS DE LA CRIOTERÀPIA (EVIDÈNCIA IV)

� Quadres traumàtics aguts.� Cremades.� Espasme muscular.� Patologia amb dolor o pruïja.� Processos inflamatoris: en són exemples la bartholinitis, l’orquiepididimitis

aguda o l’eritema nodós.

CONTRAINDICACIONS DE LA CRIOTERÀPIA

� Arteriopatia perifèrica, fenomen de Raynaud.� Urticària al fred i una altra patologia secundària al fred.� Presència de calfreds.� Insuficiència coronària, insuficiència cardíaca, hipertensió mal controlada.� Pneumopatia crònica avançada.� Insuficiència renal i hepàtica.� Diabetis mal controlada.� Patologia reumàtica crònica.� Cistitis.� Hemorràgies intestinals.

PeloteràpiaLa paraula peloteràpia prové del grec pelos («fang») i terapeia («teràpia»). Pertant, és el tractament basat en peloides. Aquests estan formats per la barrejad’aigua mineromedicinal o de mar amb productes naturals inorgànics (l’argila olimos) o orgànics (com el fenc o la turba). Els peloides s’apliquen per via exter-na sobre la pell.


123

Figura 8.15. Compresa freda.


124

SISTEMES D’APLICACIÓ

� Perquè l’argila tingui les propietats anteriors cal que hagi madurat: això impli-ca la seva mescla amb aigua mineral –sulfurada o oligometàl·lica preferent-ment– durant un període de 3 a 20 mesos.

� Les formes bàsiques d’aplicació són: bany o «ilutació» general o local; i l’apli-cació local sobre la pell en capes d’1-2 cm de gruix, a una temperatura de 40 a45 ºC i durant 20-30 minuts. Es fan 3-4 sessions per setmana durant un mes.

ACCIONS DELS PELOIDES

� Termoteràpica: la calor que aporta el peloide té un efecte sedant, relaxant,analgèsic i antiinflamatori. Vegeu l’apartat sobre termoteràpia.

� Intercanvis químics: de la pell s’allibera suor i secrecions, i del peloide, ele-ments de valor terapèutic antiinflamatori. Cal saber que l’argila mescladaamb aigua mineral posseeix quantitats apreciables d’al·luminisilicats, es-mectites, miques, talc, caolí, clorites, magnesi, potassi, calci, sodi, ferro i al-tres ions.

� Acció biològica pels microorganismes que proliferen en l’argila.

ACCIONS ESPECÍFIQUES

� Els peloides amb aigua mineral d’alta concentració redueixen més el dolor i elnombre d’articulacions inflamades en l’artritis reumatoide, en el període de 3 mesos posttractament (evidència IIa).

� La combinació de peloides + balneació amb aigua mineromedicinal té mésefecte analgèsic en la gonartrosi, respecte a les tècniques sense aigua mine-romedicinal (evidència IIa).

� Els peloides amb aigües sulfurades tenen un efecte analgèsic més intens en la lumbàlgia, en el dolor de les parts toves i en l’artritis psoriàsica (evidèn-cia IIa).

INDICACIONS DE LA PELOTERÀPIA� Artrosi, artràlgia crònica, artritis.� Dolor de parts toves.� Lumbàlgia.� Miàlgies, neuràlgies.� Traumatisme osteomuscular.� Dermatitis seborreica, acne.

CONTRAINDICACIONS RELATIVES DE LA PELOTERÀPIA

Només en tenen les aplicacions generals:

� Cardiopatia, hipertensió descompensada.� Alteració de la sensibilitat.� Neoplàsies.� Trastorn maniacodepressiu.

L’ús simultani de fàrmacs no és cap contraindicació; ans al contrari, es podenpotenciar les accions d’ambdues teràpies.

TalassoteràpiaL’acció beneficiosa de l’aigua del mar sobre la salut és la conseqüència de diversos fenòmens que estan presents en les platges, com l’acció del sol i de l’aire i la brisa sobre el nostre cos, la humitat elevada i la temperaturasuau i l’acció de l’aigua del mateix bany, comentat ja en el tema de la hidro-teràpia (figura 8.16).


125

Figura 8.16. Talassoteràpia. Bany de sol.


126

A més, l’aigua del mar està molt mineralitzada, amb una mitjana de 35 g/l:hi predominen els ions clor, sodi, sulfat i magnesi; també té tots els altres mine-rals de la terra, però en menys proporció; cal esmentar el seu contingut en gasos(nitrogen, oxigen, carbònic) i la seva matèria orgànica, com mucosines, flora,fauna i bacteris; lluny de la costa, l’aigua de mar sols conté bacteris no patògensque tenen poder antibiòtic, ja que inhibeixen el creixement dels patògens. Pel quefa a la flora, cal destacar el poder sedant i antiinflamatori de les algues.

En l’aigua de mar, no s’ha d’oblidar l’efecte físic de les ones sobre el cos i l’ac-ció del fang i de l’arena marina.

CONDICIONS DE L’ÚS I ACCIONS DE L’AIGUA DE MAR

Ens referim sobretot al bany de mar a la platja. El bany també es pot prendre enels centres de talassoteràpia o balnearis, on s’aplica l’aigua de mar en banyeres odutxes, o bé en brolls, irrigacions o inhalacions de diferent temperatura i pressió.

� Abans del bany, si l’aigua està freda, convé fer exercici.� El primer calfred que sentim dins l’aigua és beneficiós pel seu poder estimu-

lant sobre els sistemes vegetatiu i endocrí.� Convé evitar la repetició dels calfreds, perquè esgota la capacitat defensiva del

cos. Per això, cal fer exercici dins l’aigua o bé aturar el bany. Sempre s’ha d’a-turar un bany de mar si els calfreds són persistents.

� La durada del bany a la mar ha ser més breu en infants de menys de 4 anys,en gent vella i en gent debilitada (com a màxim, 15 minuts).

� No és aconsellable més d’un bany al dia.� La talassoteràpia és més efectiva si es fa durant tot l’any. Per a la patologia

reumàtica, el tractament mínim hauria de ser de 3 setmanes amb una sessiódiària de 10-15 minuts.

� El bany marí amb aigua calenta (de 32 a 42 ºC), durant 10 a 20 minuts, téefectes diferents: produeix vasodilatació, polipnea, taquicàrdia, sudoració,relaxació, analgèsia i transmineralització per mitjà de la pell.

� Pel que fa a l’arena de la platja escalfada pel sol a 60 ºC, cal esmentar el seupoder calorífic i analgèsic si la persona amb artràlgies o dolor muscular ambseqüela posttraumàtica es tapa amb aquesta sorra.

INDICACIONS DE LA TALASSOTERÀPIA (EVIDÈNCIA IV)

� Malalties reumàtiques cròniques.� Lumbàlgia i trastorns de la columna.

� Recuperació de traumatismes i de cirurgia ortopèdica.� Hemiplegia, seqüeles de poliomielitis, polineuritis.� Postinfart de miocardi.� Depressió, astènia, trastorns somatoformes, estrès, obesitat.� Arteriopatia perifèrica, insuficiència venosa, edemes de cames.� Pneumopatia crònica, processos al·lèrgics respiratoris.� Patologia ginecològica.� Psoriasi, acne, dermatitis.� Anèmies, desnutrició.� Patologia psiquiàtrica menor.� Astènia física i psíquica, estrès.

CONTRAINDICACIONS DE LA TALASSOTERÀPIA

� Malaltia febril, infecció aguda.� Cardiopatia o pneumopatia descompensades.� Hipertensió greu.� Patologia vascular aguda.� Neoplàsies malignes, caquèxia.� Insuficiència hepàtica i renal.� Brot psicòtic.

BibliografiaBALNEOTERÀPIA

Altan L, Bingöl U,Aykaç M, Koç Z,Yurtkuran M. Investigation of the effects of pool-basedexercise on fibromyalgia syndrome. Rheumatology international 2004; 24: 272-277.

Balogh Z, Ordögh J, Gász A, Német L, Bender T. Effectiveness of balneotherapy in chroniclow back pain - a randomized single-blind controlled follow-up study. ForschendeKomplementärmedizin und klassische Naturheilkunde 2005; 12: 196-201.

Codish S, Abu-Shakra M, Flusser D, Friger M, Sukenik S. Mud compress therapy for thehands of pacients with rheumatoid arthritis. Rheumatol Int. 2005; 25: 49-54.

Corvillo Martín I, Aguilera López L, Palencia Echevarría V, Maraver Eyzaguirre F. Tra-tamiento crenoterápico de la sinusitis en la infancia. Med Naturista 2006; 9: 472-477.

Cristalli G, Abramo A, Pollastrini L. Treatment of chronic inflammation of the upper respi-ratory airways by inhalation thermal therapy with sulfur-sulfate-bicarbonate-carbona-te-alkaline earth mineral water: a study of nasal cytology. Acta Otorhinolaryngol Ital1996; 16 (6 Suppl 55): 91-94.


127


128

Curs d’hidrologia i climatologia naturistes en atenció primària. Formació continuada LesHeures. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1997.

Devereux K, Robertson D, Briffa NK. Effects of a water-based program on women 65years and over: a randomised controlled trial. Aust J Physiother 2005; 51: 102-128.

Dittmar HC, Pflieger D, Schempp CM, Schopf E, Simon JC. Comparison of balneophotot-herapy and UVA/B mono-phototherapy in patients with subacute atopic dermatitis.Hautarzt 1999; 50: 649-653.

Elkayam O, Ophir J, Brener S, et al. Immediate and delayed effects of treatment at theDead Sea in patients with psoriatic arthritits. Rheumatol Int 2000; 19: 77-82.

Hernández Torres A, et al.Agencia de Evaluación de Tecnologías Sanitarias. Técnicas y tec-nologías en hidrología médica e hidroterapia. Informe n.º 50 de Evaluación deTecnologías Sanitarias. Instituto de Salud Carlos III-Ministerio de Sanidad y Consumo,Madrid, juny 2006.

Iglesias García R. Los balnearios y los beneficios de la hidroterapia. El Médico, 1998;66-70.

Karagulle MZ, Karagulle M. Balneotherapy and spa therapy of rheumatic diseases inTurkey: a systematic review. Forsch Komplementarmed Klass Naturheilkd 2004; 11:33-41.

Kesiktas N, Paker N, Erdogan N, Gülsen G, Biçki D, Yilmaz H. The use of hydrotherapy forthe management of spasticity. Neurorehabili Neural Repair 2004; 18: 268-273.

Kristof O, Gatzen M, Hellenbrecht D, Saller R. Analgesic efficacy of the serial applicationof a sulfurated mud bath at home. Forsch Komplementarmed Klass Naturheilkd 2000;7: 233-236.

Lopalco M, Proia AR, Fraioli A, Serio A, Cammarella I, Petraccia L, Grassi M. Therapeuticeffect of the association between pulmonary ventilation and aerosol-inhalation withsulphureous mineral water in the chronic bronchopneumopathies. Clin Ther 2004; 155:115-120.

Lundberg D, Axelsson S, Boivie J, et al. Methods of treating chronic pain. A SystematicReview. SBU, 2006. ISBN: 91-85413-08-9.

Mancini S, Piccinetti A, Nappi G, Mancini S, Caniato A, Coccheri S. Clinical, functional andquality of life changes after balneokinesis with sulphurous water in patients with vari-cose veins. VASA. Zeitschrift für Gefässkrankheiten 2003; 32: 26-30.

Persiianova-Dubrova AL, Nagiev IuK, Davydova OB. Effect of general carbon dioxide bathson processes of remodeling and diastolic function of the heart in patients with ischemicheart disease after myocardial infarction. Voprosy kurortologii, fizioterapii, i lechebnoifizicheskoi kultury 2002; 3: 3-5.

Pittler MH, Karagülle MZ, Karagülle M, Ernst E. Spa therapy and balneotherapy for trea-ting low back pain: meta-analysis of randomized trials. Rheumatology 2006; 45: 880-884.

Tappe J. Efectos psicológicos de la balneoterapia. Medicina Naturista 2002; 4: 199-203.Verhagen AP, Bierma-Zeinstra SMA, Cardoso JR, De Bie RA, Boers M, De Vet HCW.

Balneotherapy for rheumatoid arthritis. The Cochrane Database of Systematic Reviews2006.

Wadell K, Sundelin G, Henriksson-Larsen K, Lundgren R. High intensity physical grouptraining in water an effective training modality for patients with COPD. Respir Med2004; 98: 428-438.

Wigler I, Elkayam O, Paran D, Yaron M. Spa therapy for gonarthrosis: a prospective study.Rheumatol Int. 1995; 15 (2): 65-68.

Yurtkuran M,Ay A, Karakoç Y. Improvement of the clinical outcome in Ankylosing spondy-litis by balneotherapy. Joint Bone Spine 2005; 72: 283-285.

HIDROTERÀPIA GENERAL

American Academic of Pediatrics. Home treatment of fever. Medical Library 2000.Disponible a: www.medem.com/MedLB/article

Bachmann RM, Schleinkofer GM. Guía práctica de la hidroterapia Kneipp. Barcelona:Integral, 1998.

Ernst E, Pittler M H. Wie effektiv ist die Kur: eine systematische Ubersicht randomisierterStudien [How efficacious is spa treatment: a systematic review of randomized studies].Deutsche Medizinische Wochenschrift, 1998; 123 (10): 273-277.

Fedorczyk J. The role of physical agents in modulating pain. J Hand Ther 1997; 10 (2): 110-121.

Getz M, Hutzler Y, Vermeer A. Effects of aquatic interventions in children with neuromo-tor impairments: a systematic review of the literature. Clinical Rehabilitation 2006; 11:927-936.

Grana WA. Physical agents in musculoskeletal problems: heat and cold therapy modali-ties. Instr Course Lect 1993; 42: 439-442.

Helfand AE, Bruno J: Therapeutic modalities and procedures. Part I: Cold and Heat. ClinPodiatry 1984; 1: 301-313.

Lehman JF, De Lateur BJ. Therapeutic heat. A: Therapeutic Heat and Cold. 4a ed.Baltimore, Md: Williams & Wilkins; 1990; 417-581.

Lehman JF, De Lateur BJ: Cryotherapy. A: Therapeutic Heat and Cold. 4a ed. Baltimore,Md: Williams & Wilkins 1990; 590-632.

Lin YH: Effects of thermal therapy in improving the passive range of knee motion: com-parison of cold and superficial heat applications. Clin Rehabil 2003; 17: 618-623.

Lineker S, Badley E, Hamker G, Wilkins A. Determining sensitivity to change in outcomemesures used to evaluate hydrotherapy exercise programs for perople with rheumaticdiseases. Arthritis Care Res 2000: 13: 62-65.

Loten C, Stokes B, Worsley D, Seymour JE, Jiang S, Isbistergk GK. A randomised contro-lled trial of hot water (45 degrees C) immersion versus ice packs for pain relief in blue-bottle stings. Med J Aust 2006; 184: 329-333.

Mannerkorpi K, Ahlmen M, Ekdalh C. Six- and 24-month follow-up pool exercise therapyand education for patients with fibromyalgia. Scand J Rheumatol 2002; 31; 306-310.

Martínez Morillo M, Pastor Vega JM, Sendra Portero F. Manual de Medicina Física.Madrid: Harcourt Brace, 1998.


129


130

Mayo Clinic staff. Home humidifiers: Soothe your nose, throat and skin, 2003. Disponiblea: www.mayoclinic.com

Meremikwu M, Oyo-Ita A. Physical methods for treating fever in children. CochraneDatabase Syst Rev 2003; (2): CD004264.

National Institute for Clinical Excellence. Cryotherapy as a primary treatment for prosta-te cancer. London: National Institute for Clinical Excellence (NICE), 2005: 2.

Nieto García JA, García Fernández ML. El poder curativo de las aguas mineromedicinales.MEDIFAM 1997; 7: 233-239.

Oosterveld FG, Rasker JJ: Effects of local heat and cold treatment on surface and articu-lar temperature of arthritic knees. Arthritis Rheum 1994; 37: 1578-1582.

Pittler MH, Karagulle MZ, Karagulle M, Ernst E. Spa therapy and balneotherapy for treatinglow back pain: meta-analysis of randomized trials. Rheumatology 2006; 45: 880-884.

Saketkoo K, Januszkiewicz A, Sackner MA. Effects of drinking hot water, cold water andchicken soup on nasal mucus velocity and airflow resistance. Chest 1978; 74: 408-410.

semFYC. Guia terapèutica en Atenció Primària. Barcelona: semFYC, 2006.Singh M. Heated, humidified air for the common cold. The Cochrane Database of Sys-

tematic Reviews 2006.Viñas F. Hidroterapia. La curación por el agua. 3a ed. Barcelona: Integral, 1990.Zijlstra TR,Van de Laar MA, Bernelot Moens HJ,Taal E, Zakroui L, Rasker JJ. Spa treatment for

primary fibromyalgia syndrome: a combination of thalassotherapy, exercise and patient edu-cation improves symptoms and quality of life. Rheumatology (Oxford) 2005; 44: 539-546.

PELOTERÀPIA

Berdonces JL. Peloterapia. Natura Medicatrix 1993; 33: 22-24.Ekmekcioglu C, Strauss-Blasche G, Holzer F, Marktl W. Effect of sulfur baths on antioxi-

dative defense systems, peroxide concentrations and lipid levels in patients with dege-nerative osteoarthritis. Forschende Komplementärmedizin und klassische Naturheil-kunde 2002; 9: 216-220.

Flusser D,Abu-Shakra M, Friger M, Codish S, Sukenik S. Therapy with mud compresses forknee osteoarthritis: Comparison of natural mud preparations with mineral-depletedmud. J Clin Rheumatology 2002; 8: 197-203.

Marullo T, Abramo A. Effects of sulphur-arsenic-ferrous water treatment on specific chronicphloglosis of the upper respiratory tract.Acta otorhinolaryngologica Italica 1999; 19: 5-14.

Pratsel HG, Eigner UM, Weinert D, Limbach B. The analgesic efficacy of sulfur mud bathsin treating rheumatic diseases of the soft tissues. A study using the double-blind con-trol method. Vopr Kurortol Fizioter Lech Fiz Kult 1992; 2: 37-41.

Sukenik S, Buskila D, Neumann L, Kleiner-Baumgarten A. Mud pack therapy in the rheu-matoid arthritis. Clin Rheumatol 1992; 11: 243-247.

Yamaoka K, Mitsunobu F, Hanamoto K, Shibuya K, Mori S, Tanizaki Y, Sugita K.Biochemical comparison between radon effects and thermal effects on humans inradon hot spring therapy. J Radiation Res 2004; 45: 83-88.

CURA HIDROPÍNICA

Borghi L, Meschi T,Amato F, et al. Urinary volume, water and recurrences in idiopathic cal-cium nephrolithiasis: a 5-year randomized prospective study. J Urol 1996; 155: 839-843.

Cepollaro C, Orlandi G, Gonnelli S, Ferrucci G, Arditti JC, Borracelli D, Toti E, Gennari C.Effect of calcium supplementation as a high-calcium mineral water on bone loss inearly postmenopausal women. Calcif Tissue Int 1996; 59: 238-239.

Claydon VE, Schroeder C, Norcliffe LJ, Jordan J, Hainsworth R. Water drinking improvesorthostatic tolerance in patients with posturally related syncope. Clin Sci (Lond) 2006;110: 343-352.

Colussi G, De Ferrari ME, Brunati C, Civati G. Medical prevention and treatment of urinarystones. J Nephrol 2000; 13 (Suppl 3): S65-S70.

Di Silverio F, D’Angelo AR. Prevention of renal calculosis: efficacy of Fiuggi water cure.Research Group on Renal Calculosis. Arch Ital Urol Androl 1994; 66: 253-258.

Joanna Briggs Institute. Maintaining oral hydratation in older people. Best Practice 2001;5: 1-6.

Lu CC, Diedrich A, Tung CS, et al. Water ingestion as prophylaxis against syncope.Circulation 2003; 108: 2660-2665.

Luft FC, Zemel MB, Sowers JA, Fineberg NS, Weinberger MH. Sodium bicarbonate andsodium chloride: effects on blood pressure and electrolyte homeostasis in normal and hy-pertensive man. J Hypertens 1990; 8: 663-670.

McKenna D, Spence D, Haggan SE, McCrum E, Dornan JC, Lappin TR. A randomized trialinvestigating an iron-rich natural mienral water as a prophylaxis against iron deficiencyin pregnancy. Clin Lab Haematol 2003; 25: 99-103.

Meunier PJ, Jenvrin C, Munoz F, De la Gueronniere V, Garnero P, Menz M. Comsumptionof a high calcium mineral water lowers biochemical indices of bone remodeling inmenopausal women with low calcium intake. Osteoporos Int 2005; 16: 1203-1209.

Rodgers AL. Effect of mineral water containing calcium and magnesium on calcium oxa-late urolithiasis risk factors. Urol Int 1997; 58: 93-99.

Roux S, Baudoin C, Boute D, Brazier M, De La Gueronniere V, De Vernejoul MC. Biologicaleffects of drinking water mineral composition on calcium balance and bone remode-long markers. J Nutr Health Aging. 2004; 8: 380-384.

Schoppen S, Pérez-Granados AM, Carbajal A, et al. Sodium bicarbonated mineral waterdecreases postprandial lipaemia in postmenopausal women compared to a low mine-ral water. Br J Nutr 2005; 94: 582-587.

Schorr U, Distler A, Sharma AM. Effect of sodium chloride-and sodium bicarbonate-richmineral water on blood pressure and metabolic parameters in elderly normotensiveindividuals: a randomized double-blind crossover trial. J Hypertens 1996; 14: 131-135.

Schroeder C, Bush VE, Norcliffe LJ, Luft FC, Tank J, Jordan J, Hainsworth R. Water drinkingacutely improves tolerance in healthy subjects. Circulation 2002; 106: 2806-2811.


131

132

TÈCNIQUES D’APLICACIÓ

El pacient està en postura de relaxació com, per exemple, en decúbit supí ambles cames recolzades amb els genolls flexionats. La temperatura del lloc ha deser d’uns 20 ºC. Totes les maniobres s’han de fer rítmicament, a poc a poc i en lamateixa direcció, i no han de produir dolor. La seva durada oscil·la entre 5 i 30 minuts. Comprèn les maniobres bàsiques següents:

� Fregament. És el massatge superficial fet amb molta suavitat amb el palmellde la mà o amb el palmell dels dits. A ritme lent es recorre en sentit centrípet,diverses vegades, cada part d’una zona, fins que s’arriba al final.

9. TERÀPIES FÍSIQUES

MassatgeEl massatge és una teràpia que comprèn un conjunt de maniobres manuals metò-diques que es fan sobre una zona del cos del pacient (figura 9.1). Produeix tantcanvis locals com generals i la seva finalitat pot ser preventiva o bé terapèutica.


Figura 9.1. Massatges.

� Fricció. Aquí no hi ha desplaçament de la mà, sinó que aquesta s’adhereixfermament a la pell que es fa moure sobre els plans de sota; el sentit de lapressió pot ser circular o longitudinal.

� Amassament. És una maniobra que comprimeix i mobilitza els músculs i elstendons amb una o dues mans. La pressió intermitent circular o estirant es faentre el polze i els altres quatre dits.

� Percussió. Són els cops ràpids i enèrgics fets amb el palmell o la vora inter-na de la mà o amb els dits.

� Vibració. Els dits de la mà, fermament recolzats sobre la pell, fan vibrar lazona, amb contraccions i relaxacions ràpides.

ACCIONS DEL MASSATGE

� Accions mecàniques locals (evidència IV). Són proporcionals a la pressiófeta pel massatge. Consisteixen a desplaçar la sang i la limfa cap a les zones nocomprimides, de manera que s’afavoreix el retorn venós i limfàtic i la reabsor-ció d’exsudats i edemes.A més, millora l’excitabilitat muscular.Té un paper pre-ventiu de l’atròfia muscular en la paràlisi. D’altra banda, la pell es neteja dedetritus cel·lulars, millora la seva transpiració i la secreció grassa, i augmental’elasticitat del teixit fibrós de la hipodermis i de les articulacions properes.

� Accions reflexes (evidència Ib). Són més evidents en el massatge fet de mane-ra suau, sense pressió. L’efecte és sobre el sistema nerviós superficial –efecteanestèsic per augment del llindar dolorós– i el sistema autònom, consistent enla dilatació de petits vasos, en l’augment de la permeabilitat capil·lar i, per tant,de l’oxigenació dels teixits i òrgans propers, i en la relaxació muscular a la zona.Es produeix una disminució de la tensió arterial. Aquesta relaxació fa cessar latensió muscular i, a més, hi ha una acció general sedant i sobre l’estat d’ànim dela persona, que augmenta amb l’extensió del massatge.

� Acció mixta. La majoria dels massatges tenen ambdues accions anteriors.

INDICACIONS DEL MASSATGE

Evidència Ib:� Depressió.� Ansietat.� Dolor: de tipus artròsic, muscular o tendinós i neuràlgies.

Evidència IV:� Contractures musculars.� Tendinitis, miositis, esquinços.

Te r à p i e s f í s i q u e s

133


134

� Paràlisi.� Edemes en extremitats.� Hematomes.� Varices i insuficiència venosa.� Arteriopatia perifèrica.� Cicatrius i adherències.� Part (per reduir el dolor i l’ansietat).� Insomni, ansietat, estrès crònic.

CONTRAINDICACIONS DEL MASSATGE

� Infeccions locals de la pell, teixits tous i articulacions.� Flebitis aguda superficial o profunda, pel perill de formació de coàguls.� Limfangitis.� Neoplàsies malignes de pell o teixits propers.� Traumatismes de pocs dies de durada.� Patologia litiàsica.� Febre.� Patologia hemorràgica o presa d’anticoagulants orals.� Ferides.� Radioteràpia recent.

MASSATGES ESPECIALS

� Massatge esportiu. Pot ser preparatori de l’esforç, de recuperació muscularun cop feta l’activitat, o de terapèutica de les lesions secundàries a l’exercici.Per al primer objectiu, es fan friccions, amassaments i maniobres profundesdels principals grups musculars. Per a després de l’esforç, les tècniques seranles superficials suaus i les vibracions, seguides d’un bany d’aigua freda queincrementa la sedació i la recuperació muscular. En el cas de lesions secundà-ries, el massatge, que ha de ser fet per l’especialista, té com a objectiu com-batre l’atròfia i la contractura muscular.

� Acupressió. És l’aplicació de pressió amb els dits sobre els punts d’acupun-tura, amb l’objectiu de reduir el dolor. És una teràpia que entra dins el campde la medicina xinesa.

OsteopatiaD’acord amb una traducció literal, osteopatia significa «patologia òssia», enca-ra que avui dia aquesta definició queda completament inadequada si tenim en

compte que l’osteopatia ha esdevingut amb el pas del temps un sinònim d’ho-lisme i de globalitat, en observar la totalitat de la persona i considerar que cadapart del cos és interdependent de la resta.

L’osteopatia és l’art de diagnosticar i tractar les disfuncions del sistema muscu-loesquelètic que provoquen trastorns i alteren l’estat de salut de l’organisme, mit-jançant l’aplicació d’unes manipulacions amb la finalitat de millorar aquesta estruc-tura. El sistema musculoesquelètic és l’estructura del cos, suporta i protegeix elsòrgans interns, interactua amb el sistema nerviós i incrementa els sistemes circula-tori i digestiu. Si no es manté una alineació correcta (a causa, per exemple, d’unamala postura), el rendiment de la resta de sistemes es veurà afectat.

L’osteopatia es basa en la idea que el cos és un organisme vital, on l’estruc-tura i la funció estan coordinades i la malaltia és una perversió d’una i l’altra. Lateràpia osteopàtica consisteix en la restauració manipuladora d’aquestes ano-malies (Comitè Americà de la Terminologia Osteopàtica). Intenta canviar l’enfo-cament de la medicina davant el pacient i no se centra en la seva malaltia.

«Tothom pot trobar la malaltia, l’important és trobar la salut» (A. Still)

Introdueix, sens dubte, una idea revolucionària; qualsevol que sigui la simp-tomatologia del pacient, el terapeuta ha de buscar la disfunció, una lesió real o compensació del cos que ha iniciat la problemàtica.

HISTÒRIA DE L’OSTEOPATIA

Andrew Taylor Still neix el 1829 a Virgínia (Estats Units) i des de molt jove fouintroduït en la pràctica de la medicina de les mans del seu pare, metge i pastormetodista. Va iniciar els seus estudis de medicina en el College of Physiciansand Surgeons (Missouri) i posteriorment va participar en la guerra de Secessiócom a metge cirurgià. Va ser durant aquesta època que Still es revolta davantla seva impotència mèdica per alleujar els ferits de guerra.

No serà fins a l’any 1864 que la seva carrera professional experimenta uncanvi de direcció. Una important epidèmia de meningitis cerebroespinal fa queStill perdi alguns dels seus pacients i tres dels seus fills. Observant el dia a dia del’evolució dels seus pacients comprova la relació que tenen les contractures de l’esquena amb el mal funcionament visceral. Després de curar un nen amb di-senteria hemorràgica mitjançant la mobilització de les vèrtebres dorsolumbarsdecideix replantejar-se l’enfocament dels seus coneixements i planteja el queposteriorment formarà els principis de l’osteopatia. Still afirmava que qualsevoldany en el sistema musculoesquelètic podia tractar-se amb manipulacions


135


136

i pressions i, atès que tots els sistemes del cos estaven interrelacionats, les fun-cions normals podien restablir-se sense necessitat de fàrmacs.

El 1892 funda The American School of Osteopathy i crea el doctorat en medi-cina osteopàtica. Quan el 1917 Still mor als 90 anys, els col·legis d’osteopatia jas’han multiplicat i en aquest mateix any John Littlejohn pren el relleu de Still icrea la primera escola anglesa. No serà fins uns anys més tard que WilliamGarner Sutherland introdueix una nova visió en el tractament global de la per-sona aportant les seves investigacions sobre la teràpia cranial, avui dia unaaproximació imprescindible en qualsevol tractament osteopàtic.

TÈCNICA

L’osteòpata coneix mètodes manuals de diagnòstic i tractament, i se centra espe-cialment a restablir les relacions entre les diferents estructures i teixits del cos.

MÈTODES DE TRACTAMENT

1. Tècniques de parts toves (massatge superficial o profund, ràpid o lent).2. Estiraments i mobilitzacions articulars.3. Maniobres articulars passives d’alta velocitat i curt recorregut, com els ajus-

taments articulars: aquesta tècnica s’utilitza principalment per al tractamentde la columna vertebral i també en les articulacions perifèriques (figura 9.2).

4. Tècnica d’energia muscular: indicada per augmentar la capacitat de movi-ment d’una determinada articulació.

Figura 9.2. Osteopatia.

El terapeuta adaptarà aquest ventall de tècniques a cada pacient particular i així podrà tractar des dels nadons fins a la gent d’edat més avançada.

És d’aquesta manera que l’osteòpata observa el pacient i la seva postu-ra i mitjançant una sèrie de tests d’exploració estableix un diagnòstic osteopà-tic. Reconeix els bloqueigs i les zones de menys mobilitat. No es fixarà només enl’aparell locomotor, sinó que observarà, explorarà i tractarà, si cal, també a nivellvisceral, cranial, neurològic o endocrí, abordant cada part del cos per restablir elsenllaços mecànics, fluídics i neurològics que vetllen per la nostra salut (ja quel’aparell locomotor, el sistema visceral i el cranial funcionen com una unitatindissoluble i la disfunció de qualsevol d’aquests sistemes repercuteix sobre elsaltres). L’objectiu del terapeuta és restablir aquesta integritat.

El tipus de tractament i el nombre de sessions dependrà del problema i tambéde la persona.

INDICACIONS DE L’OSTEOPATIA

INDICACIONS GENERALS

L’enfocament osteopàtic global i el tractament manual de les afectacions delpacient pot ser una molt bona opció per complementar el tractament mèdic iaixí millorar-ne els resultats o accelerar-ne l’evolució. L’osteòpata tria en cadamoment les tècniques més adients per a cada tipus de pacient i disfunció. Totsels pacients es poden veure beneficiats d’aquesta pràctica, des dels més petitsfins a les persones d’edat més avançada.

Els principals beneficiats d’aquesta teràpia poden ser pacients per als quals eltractament mèdic convencional no és suficient o els està contraindicat el tracta-ment farmacològic, o en pacients que per algun motiu no són candidats o podenprescindir d’algunes intervencions quirúrgiques. També aquells pacients que pre-senten una simptomatologia no reflectida en cap prova complementària mèdicai, per tant, el metge no troba explicació coherent al dolor o disfunció. L’osteopatiano només té una finalitat terapèutica, sinó també és útil com a mesura preventi-va general, per millorar el rendiment, la postura i l’estat vital de la persona.

INDICACIONS ESPECÍFIQUES

� Lumbàlgia aguda i crònica (evidència Ia). S’ha comprovat que redueix el con-sum d’antiinflamatoris no esteroïdals. L’any 1991 es van publicar diversosestudis al British Medical Journal que demostraven l’eficàcia de la mobilitza-ció vertebral en el tractament del mal d’esquena no específic.


137


138

� Cervicàlgia crònica (evidència IIb).� Cefalea tensional i migranya (evidència IIb).� Neuràlgia cervicobraquial subaguda o crònica (evidència IV).� Dorsàlgia no orgànica (evidència IV).� Capsulitis retràctil d’espatlla (evidència IV).� Epicondilitis, estiloïditis radial i cubital i tendinitis de falanges (evidència IV).� Síndrome miofascial (evidència Ib).� Síndrome de fatiga crònica (evidència IV).� Patologia de ròtula i menisc (evidència IV).

CONTRAINDICACIONS DE L’OSTEOPATIA

� Els processos tumorals avançats i els processos infecciosos greus.� Altres situacions com les fractures, les luxacions, l’estenosi de canal o l’hèrnia

discal no són contraindicacions si l’osteopatia és aplicada per un professionalben format en aquesta teràpia.

EFECTES SECUNDARIS DE L’OSTEOPATIA

La seva freqüència és de 0,1 a 1 per milió de manipulacions vertebrals. Podenaparèixer més fàcilment si el terapeuta no està ben format. Són les següents:

� Fractures i esquinços costals, vertebrals.� Protrusió d’hèrnia discal, trencament de disc sa.� Compressió radicular secundària: neuràlgia cervicobraquial o «cua de cavall».� Dislocació atlantoaxial.� Paràlisis parcials del plexe braquial, per elongació.� Lesions medul·lars, per contusió d’estenosi de canal o d’hèrnia discal, o per la

hiperextensió forçada.� Accidents isquèmics transitoris.

Osteopatia cranialEl tractament cranial té com a objectiu explorar les restriccions de mobilitat anivell ossi, membranós i fluídic del crani. L’osteòpata restableix aquesta mobi-litat per millorar el sistema mitjançant diferents tècniques manuals de recen-tratge, bombeig i relaxació de teixits. La perfecta integritat del crani i la se-va interconnexió amb el sacre representen la clau del tractament de moltes disfuncions.

HISTÒRIA DE L’OSTEOPATIA CRANIAL

En un principi l’osteopatia es basava només en el tractament de l’esquelet; nova ser fins a principis de la dècada del 1930 que William Garner Sutherlanddesenvolupà a partir dels seus estudis els cinc fonaments del treball cranial. Desque era estudiant, Sutherland observava el crani i la manera que tenen els ossosde comunicar-se entre ells, no va poder deixar d’observar la similitud entre lesbrànquies d’un peix i l’articulació entre l’esfenoide i el temporal, la qual sem-blava ben bé un mecanisme respiratori.

Sutherland, com tots els estudiants de l’època, fou instruït en la creença queel crani estava compost per un conjunt d’ossos immòbils, un conjunt ossificatque constituïa una sola estructura, la forma i la separació de la qual noméss’explicava per la seva funció en el moment del naixement. Després de moltsanys d’estudi i d’aconseguir comprendre fins al més mínim detall de l’anatomiadel crani, Sutherland arribà a la conclusió que les diferents formes d’articulacióentre els ossos del crani no són sinó el reflex de la seva contínua mobilitat. Noserà fins a l’any 1940 que apareixen publicats els resultats de la seva investi-gació. Actualment, els cinc fenòmens de Sutherland són la base de l’osteopatiacraniosacra.

Aquests principis intenten explicar la funció i el mecanisme del sistema cranial:

� Existeix una petita mobilitat articular entre els ossos cranials. La direc-ció i l’amplitud d’aquests moviments determinen i formen les articulacions i les sutures.

� La duramàter, amb els seus compartiments intracranials i les seves extensions,està en un estat de tensió equilibrada i actua com un sistema de suspensió.

� El sacre té una inserció de la duramàter i, per tant, participa en el movimentinvoluntari del ritme cranial formant part de l’eix craniosacre.

� El líquid cefaloraquidi té una tendència inherent a fluctuar. La seva constantproducció a nivell dels plexes coroïdals i la seva posterior reabsorció provocauna fluctuació.

� El sistema nerviós central es mou de forma rítmica, juntament amb la fluctua-ció del líquid cefaloraquidi es mou el sistema membranós i ossi del crani.

El ritme craniosacre per a l’osteòpata és una altra font de diagnòstic com hopoden ser per a altres professionals de la salut el ritme cardíac o la freqüènciarespiratòria.Aquest ritme fa que els ossos del crani es moguin entorn d’uns eixosfent moviments de rotació interna i externa amb una freqüència de 6 a 14 pul-sacions per minut.


139


140

TÈCNICA

S’utilitzen diverses tècniques manuals de recentratge, bombeig i relaxació de tei-xits. Cada sessió pot durar una mitja hora. El nombre de sessions variarà de qua-tre a sis.

Pot ser normal que després de la primera sessió del tractament els símptomesempitjorin (reacció autocurativa del cos).

INDICACIONS

És un tractament especialment indicat en persones que pateixen migranya, qual-sevol alteració endocrina, estrès, fatiga crònica (evidència IV), embarassades,problemes ginecològics i alteracions del cicle del son entre altres.

CONTRAINDICACIONS

� Malalties psíquiques greus.� Malalties infeccioses greus.� Tumors cerebrals.� Hidrocefàlia.

Quiropràxia

El terme quiropràxia prové de les paraules gregues cheiro, que significa «mà»,i praktikos, que significa «fer», és a dir, «fer amb la mà».

La quiropràxia se centra en la salut de la columna vertebral, les articulacionsi els músculs. Es basa en el principi segons el qual qualsevol desajustament dela columna afecta el funcionament de l’organisme. Per tant, s’han de corregir elsproblemes d’alineació de la columna vertebral, com les subluxacions, a fi demantenir la salut de tot el cos i de cada òrgan.

HISTÒRIA DE LA QUIROPRÀXIA

La quiropràxia fou inventada i desenvolupada per Daniel David Palmer l’any1845 al Canadà. Va arribar a la convicció que la correcta alineació de la colum-na vertebral era molt important per mantenir una bona salut. A Europa, no vaser fins al 1965 que es va fundar el College of Chiropractic a Bournemouth(Gran Bretanya). A la Unió Europea, un curs de quiropràxia dura 5 anys ambdedicació plena.

TÈCNICA

Sovint, abans de qualsevol manipulació, és necessari realitzar proves radiològi-ques. La manipulació o l’ajustament consisteix a aplicar una pressió brusca, breui controlada sobre una articulació. El professional mobilitzarà l’articulació afec-tada tan lluny com sigui possible sense forçar-la i després realitzarà un movi-ment ràpid una mica més enllà del límit amb l’objectiu d’estirar la càpsula arti-cular i els teixits que l’envolten. Durant la manipulació es pot escoltar un lleugeresclafit causat pels gasos del líquid sinovial. Es pot associar a la tècnica massat-ge, aplicació de calor o fred, estiraments musculars i lligamentosos.

INDICACIONS

Vegeu l’apartat que tracta sobre l’osteopatia.

CONTRAINDICACIONS

� Processos tumorals avançats., infeccions greus.� Estenosi de canal, malformació de xarnela occipitocervical.� Osteoporosi avançada.� Fractures, luxacions.� Artritis aguda.� Rigidesa muscular important en el raquis.� Si no existeixen almenys tres dels següents moviments del raquis, lliures

i indolors: flexió anterior, extensió, flexió lateral dreta i esquerra, i rotacionsdreta i esquerra.

� Manca de resposta a les manipulacions.

Rolfing

El rolfing és un sistema terapèutic de massatge profund, centrat en la separaciói els estiraments del teixit conjuntiu i l’educació del moviment.

El seu objectiu és reestructurar i equilibrar el cos humà, incidint en la seva rea-lineació amb l’eix del centre de la gravetat i d’aquest amb la Terra (figura 9.3).

HISTÒRIA DEL ROLFING

La Dra. Ida Rolf (1896-1979) va suggerir que les persones, al llarg de la sevavida, desenvolupen postures incorrectes i tenen l’hàbit de moure’s d’una deter-


141


142

minada manera, com a resultat de la tensió causada per traumes físics o psi-cològics. Tot queda «gravat» a la fàscia. El seu procediment terapèutic consistiaa separar la fàscia perquè el cos recuperés el seu estat natural; era el mètodeanomenat «Integració Estructural» de deu sessions bàsiques. L’any 1973 va fun-dar el Rolf Institut.

TÈCNICA

El mètode Rolfing consisteix en una seqüència de manipulacions molt concretesi adaptades a les necessitats de cada persona. El terapeuta exerceix amb elsnusos dels dits, colzes i genolls pressions profundes i precises sobre la fàscia dediferents parts del cos amb la intenció de retornar l’elasticitat al teixit i obtenirun millor alineament de l’estructura corporal. Es completa cada sessió ambalguns exercicis de moviment.

El nombre de sessions és deu, amb una durada de 60 a 90 minuts i periodici-tat setmanal. El rolfing dóna com a resultat una major facilitat de moviment, unamillor postura i una millor salut emocional i física.

Figura 9.3. Rolfing.

INDICACIONS (EVIDÈNCIA IV)

� Lordosi i males postures.� Escoliosi.� Dolor pèlvic.� Desequilibris corporals crònics causats per accidents.� Estrès.

CONTRAINDICACIONS

� Tercer trimestre de l’embaràs.� Intervenció quirúrgica recent.� Procés oncològic.� Patologies mentals greus.

Reeducació postural global (RPG)DEFINICIÓ

Tècnica de fisioteràpia creada pel fisioterapeuta biomecànic francès PhilippeSouchard a partir de postures d’allargament progressiu i global dels músculsestàtics i la tonificació –si cal– dels dinàmics, amb l’objectiu de remuntar-se desdel símptoma fins a la causa de les lesions, suprimint ambdós a la vegada i cer-cant l’harmonia morfològica.

Una de les aportacions més importants de la RPG és el descobriment del fet queels músculs estàtics s’associen en cadenes funcionals, units entre ells per un sis-tema de fàscies i aponeurosis, de manera que no es pot estirar de l’extrem d’unmúscul sense alterar la resta de la cadena. Quan es produeix una lesió, aquestaroman fixada en forma d’escurçament muscular, i es «dilueix» al llarg de les cade-nes musculars que té més properes, amb la qual cosa pot donar símptomes adistància. Per poder remuntar-nos a la causa cal posar en tensió tota la cadenamuscular.

En fisioteràpia clàssica es parteix de la idea de «feblesa muscular». Des de laRPG es considera un error que pot conduir a tractaments contraproduents, ate-ses les diferències de la fisiologia muscular i de les diferències anatomofisiològi-ques entre músculs estàtics i dinàmics (taula 9.1).

Per què existeixen aquestes diferències? Perquè els músculs estàtics han d’as-segurar la funció estàtica, i si davant una agressió es relaxessin, cauríem. Commés gran és l’agressió, més rígids es tornen. En canvi, els dinàmics no tenenaquesta responsabilitat i poden permetre’s estar flàccids sense posar en perillcap funció vital.


143


144

La fisioteràpia clàssica actua musculant tant els músculs estàtics com elsdinàmics, amb exercicis isotonicoconcèntrics o isomètrics, o bé realitzant trac-cions passives. Tonificar un múscul dinàmic pot estar indicat, però fer-ho amb unmúscul estàtic pot agreujar la patologia, perquè augmentarà el seu escurçamenti la seva rigidesa. Això es traduirà a la llarga en un augment de la compressióarticular, lesió tendinosa, deformació i/o dolor.

La gravetat és una força vertical cap avall. Com la nostra línia de gravetat caucap endavant de l’articulació del turmell, la nostra tendència és la de caure capendavant. Per evitar-ho necessitem un dispositiu muscular posterior que contra-resti aquesta tendència.

Els músculs antigravitatoris, doncs, han d’erigir-nos prenent com a punt laseva inserció inferior, coaptant les articulacions. Com més gran sigui la rigide-sa muscular, més gran serà la compressió sobre les articulacions. En la RPG espretén, a partir de postures d’allargament progressiu i global dels músculsestàtics i la tonificació –si cal– dels dinàmics, recuperar l’equilibri i l’harmoniamorfològica.

Taula 9.1. Diferències entre músculs estàtics i dinàmics

Constitueixen la majoria de músculs Són molt menys nombrososesquelètics

Asseguren l’estàtica Juntament amb els estàtics, asseguren el moviment

Tenen una contracció lenta i sostinguda Tenen una contracció ràpidaRiquesa en teixit conjuntiu Poc teixit conjuntiuPosseeixen fibres musculars curtes Posseeixen fibres musculars llarguesFan moviments involuntaris i inconscients Fan moviments voluntaris i conscientsColor vermell (riquesa en mioglobina) Color pàl·lid (al microscopi)El seu aparell sensorial (fus) té un major El seu aparell sensorial té un major nombre de fibres en sac (enregistren nombre de fibres en cadena estats constants de distensió). Fibres (enregistren distensions puntuals).sensitives anul·loespirals en forma Fibres sensitives anul·loespiralsde flors

Tendència a l’escurçament, la hipertonia, Tendència a l’allargament, la hipotonia,la rigidesa la flacciditat

Músculs estàtics Músculs dinàmics

PRINCIPIS DE LA RPG

1. Tractar malalts, no malalties.2. No limitar-se al símptoma, buscar la causa.3. Treball global i simultani, no analític.4. No tonificar músculs estàtics, sinó allargar-los.5. Treball actiu, no passiu.6. Treball en espiració, no en inspiració.7. Treball en postures, no en alternances.

INDICACIONS DE LA RPG

� Cifosi.� Escolosi.� Genuvarum i genuvalgum.� Contractures.� Lumbàlgies.� Prevenció d’artrosi.

BibliografiaMASSATGE


Molina de González-Méndez T, González-Méndez Echevarría H. Medicina holística.Universidad de los Andes. Mérida: Consejo de Publicaciones, 2000.

OSTEOPATIA

Abenhaim L, Bergeron AM.Twenty years of randomized clinical trials of manipulative the-rapy for back pain: a review. Clin Invest Med 1992; 15: 527-535.

About Chiropractic and Its Use in Treating Low-Back Pain U.S. Department of Health andHuman Services NCCAM Publication No. D196 November 2003.

Andersson GB, Lucente T, Davis AM, et al.A comparison of osteopathic spinal manipulationwith standard care for patients with low back pain. N Engl J Med 1999; 341: 1426-1431.

Assendelft WJ, Morton SC, Yu EI, et al. Spinal manipulative therapy for low back pain.A meta-analysis of effectiveness relative to other therapies. Ann Intern Med 2003; 138:871-881.

Astin JA, Ernst E. The effectiveness of spinal manipulation for the treatment of headachedisorders: a systematic review of randomized clinical trials. Cephalalgia 2002; 22: 617-623.


145


146

Bowles CH. Functional technique: a modern perspective. J Am Osteopath Assoc 1981; 80:326-331.

Bronfort G. Spinal manipulation: current state of research and its indications. NeurologicClinics 1999; 17: 91-111.

DiGiovanna EL, Schiowitz S. Osteopathic Manipulation: An Osteopathic Approach toDiagnosis and Treatment. Philadelphia: Lippincott-Raven; 1997; 13-16.

Effectiveness and costs of acute day hospital treatment compared with conventional in-patient care: randomised controlled trial NHS EED. 2006.

Ernst E, Harkness E. Spinal manipulation: a systematic review of sham-controlled, dou-ble-blind, randomized clinical trials. J Pain Symptom Management 2001; 22: 879-889.

Howell RK, Kappler RE. The influence of osteopathic manipulative therapy and physiot-herapy for persistent back and neck complaints: results of one year follow-ups. BMJ1992; 304: 601-605.

Hurwitz EL, Aker PD, Adams AH, et al. Manipulation and mobilization of the cervicalspine. A systematic review of the literature. Spine 1996; 21: 1746-1759.

Johnston WL, Friedman HD. Functional Methods. Indianapolis, IN: American Academy ofOsteopathy; 1994.

Kleynhans AM. Complications and contrindications to spinal manipulative therapy.A: Handeman S, ed. Modern Developments in the Principles and Practice ofChiropractic. Norwalk, CT. Appleton Century Crofts; 1980: 359-384.

Koes BW,Assendelft WJ,Van der Heijden GJ, et al. Spinal manipulation for low back pain.An updated systematic review of randomized clinical trials. Spine 1996; 21: 2860-2871.

Liem T. La osteopatía craneosacra. Ed. Paidotribo. 2002. ISBN: 8480195770.Liem T. Praxis de la Osteopatía craneosacra. Ed. Paidotribo. ISBN: 978-84-8019-598-0.López de la Iglesia J, García Andrés LE, Medina Martos M. Manipulaciones vertebrales.

FMC 1999; 4: 253-261.Ricard F, Salle JL. Tratado de osteopatía. Panamericana, 2003. ISBN: 84-86961-39-4.Shealy N. Enciclopedia completa ilustrada de Terapias Alternativas. Könemann, 2001.

ISBN: 3-8290-5437-8.The effectiveness of interventions used in the treatment/management of chronic fatigue

syndrome and/or myalgic encephalomyelitis in adults and children Health TechnologyAssessment (HTA) Database 2002.

www.eseos.net/home.htmlwww.indiangyan.com/books/therapybooks/Osteopathy/Headaches_Migraine.shtmlwww.naturamedic.com/osteopatia.htmwww.osteopatiabcn.com/ca/quees.htmYates HA, Glover JC. Counterstrain a handbook of ostepathic techniques, 1995.

QUIROPRÀXIA

Astin JA, Ernst E. The effectiveness of spinal manipulation for the treatment of headachedisorders: a systematic review of randomized clinical trials. Cephalalgia 2002; 22: 617-623.

Dynamic Chiropractic Today: The Complete and Authoritative Guide to This MajorTherapy. Michael Copland-Griffiths. Thorsons Pub., 1991. ISBN: 0722515952.

Gatterman M. Chiropractic, health promotion and wellness. Jones and bartlett, 2006.ISBN: 9780763738693.

Gross AR, Kay T, Hondras M, Golsmith C, Haines T, Peloso P, Kennedy C, Hoving J. Manualtherapy for mechanical neck disorders: a systematic review. Manual Therapy 2002; 7:131-149.

Hondras MA, Linde K, Jones AP. Manual therapy for asthma. Cochrane Database ofSystematic Reviews 2004; (2): CD001002.

Jull G, Trott P, Potter H, Zito G, Niere K, Shirley D, Emberson J, Marschner I, Richardson C.A randomized controlled trial of exercise and manipulative therapy for cervicogenicheadache. Spine 2002; 27: 1835-1843.

Koes BW,Assendelft WJ,Van der Heijden GJ, et al. Spinal manipulation for low back pain.An updated systematic review of randomized clinical trials. Spine 1996; 21: 2860-2871.


Ricard F, Salle JL. Tratado de osteopatía. Ed. Mandala. ISBN 84-86961-39-4.Ricard F. Tratamiento osteopático. Ed. Mandala. ISBN 84-86961-84-X.

ROLFING

Bond M. Rolfing Movimiento. Barcelona: Urano, 1996. ISBN: 84-7953-131-2.Consensus Guidelines for the Management of Chronic Pelvic Pain: Part 2 CMA Infobase

(Canada), 2005.Rolf IP. Rolfing: la integración de las estructuras del cuerpo humano. Barcelona: Urano,

1994. ISBN:84-7953-063-4.Shealy N. Enciclopedia completa ilustrada de Terapias Alternativas. C.d. Könemann. 2001.

ISBN: 3-8290-5437-8.

REEDUCACIÓ POSTURAL GLOBAL

Souchard P. La R.P.G. et les Lessions Articulaires. Editions le Pousoë.Souchard P. Le Champ Clos (traduït al castellà: El Campo Cerrado). Editions le Pousoë.Souchard P. Les Autopostures de Redressement. Editions le Pousoë.Souchard P. Les Cahiers de la R.P.G. Tome I/II. Editions le Pousoë.


147


148

10. REFLEXOLOGIA

La reflexologia és una tècnica de massatge terapèutic que utilitza la pressió ambels dits en punts reflexos de peus i mans connectats a zones del cos pel sistemanerviós. Pot tractar qualsevol part del cos.

Història de la reflexologiaLes arrels de la reflexologia ja estan presents a les antigues civilitzacions de l’À-frica, la Xina, l’Índia i Egipte. A Occident fou redescoberta el 1915 per William H. Fitzgerald, un otorinolaringòleg dels Estats Units que va anomenar aquestatècnica teràpia zonal. Dividia el cos humà en deu parts iguals, distribuïdes verti-calment, de dalt a baix, al llarg de tot el cos (figura 10.1) Cadascuna de les zones

Figura 10.1. Zones transversals en el cos i en els peus segons W. Fitzgerald.

DorsalEsq.

1

5432 21

2

3

1

2

3

DretPlantar

Esq. Dret

453

verticals que passen per un òrgan, teixit o sistema del cos, té en el peus lacorresponent zona reflexa, en la mateixa trajectòria longitudinal i proporcional-ment reduïda.

En els anys trenta del segle XX, una diplomada en Infermeria, Eunice Ingham(1889-1974), proposa la teoria que totes les parts del cos podien ser tractades sies pressionaven certes àrees dels peus, ja que aquestes estaven connectades através de les vies nervioses als diferents òrgans. Més tard,V. M. Bechterev, metgerus, va generalitzar el terme reflexologia.Actualment a Espanya s’ha inclòs en elprograma d’algunes escoles universitàries d’infermeria.

TècnicaEl principi comú és que totes les zones del cos, tant físiques com emocionals,es reflecteixen en punts específics del peu, el que ens permet dibuixar sobre elspeus un «mapa corporal». En el peu esquerre es localitza el costat esquerre delcos, mentre el peu dret conté la part dreta (figures 10.2, 10.3, 10.4 i 10.5).Qualsevol reflex estimulat en una zona concreta del peu tindrà el seu efecte enuna part determinada del cos, mitjançant la informació que arriba a l’escorçacerebral a través de les terminacions nervioses.Aquestes terminacions nerviosessón estimulades mitjançant la digitopressió sobre els propioceptors localitzatsals peus. El cervell analitza la informació dels propioceptors i respon enviantordres a les àrees del cos adequades a través del sistema nerviós autònom.També la pressió intensa sobre un punt reflex estimula la producció d’endorfi-nes, fet que explicaria l’efecte analgèsic de la reflexologia.

La teoria més compartida sobre com actua la reflexologia és que en fer pressiósobre els punts reflexos es trenquen i es dispersen els cristalls que s’hi acumulen(punts de congestió), que interfereixen en la circulació sanguínia congestionant i bloquejant la circulació corporal. El terapeuta detectarà una zona dura, tensa o de textura granulada.

La durada de la sessió serà de 45 minuts i el nombre total de sessions de 12 a15 (cal, però, individualitzar en cada cas).

Indicacions� Ansietat, estrès, insomni, depressió (evidència Ib).� Trastorns del sistema musculoesquelètic: artritis, artrosi, lumbociàtica.� Trastorns del sistema respiratori: bronquitis, asma, al·lèrgies, sinusitis (evidèn-

cia IV).� Neuràlgies, migranyes, cefalees tensionals (evidència III).

R e f l e x o l o g i a

149


150

Figura 10.2. Zones reflexes dels peus (dorsal).

Ossos, músculs i teixits

1. Frontal2. Parietal3. Sinus frontals4. Volta cranial5. Regió lateral del cap6. Base del crani7. Apòfisi mastoide8. Múscul

esternoclido-mastoïdal

9. Músculs de la nuca

10. Articulació de la mandíbula

11. Exterior del cap i coll

12. Dents13. Vora superior

del trapezi20. Estèrnum21. Clavícula22. Articulació

de l’espatlla23. Braç24. Colze25. Vora del tòrax

26. Omòplat27. Diafragma28. Paret abdominal30. Cap del fèmur31. Regió ventral

de la cuixa36. Regió lateral

del genoll37. Regió medial

del genoll40. Teixit

abdominal/pelvià41. Pelvis menor43. Protuberància

de l’isqui

Òrgans sensorials,sistema hormonal

44. Ull45. Centre visual46. Oïda47. Hipòfisi48. Tiroides49. Càpsules

suprarenals52. Trompa uterina53. Plexe solar

Zones reflexes dels peus

310

12

12311127463487582206766

77

5271

31

37

6246132122646823

69

2428

30

36

443

10

126246132122646823

69

24288870

30

36

44


151

Figura 10.3. Zones reflexes dels peus (plantar).

Cervell, cor,sistema limfàtic

58. Cervell59. Cerebel60. Encèfal,

medul·la espinal61. Trompa

d’Eustaqui62. Limfa cap/coll63. Regió limfàtica

lateral del coll64. Limfa aixella65. Aorta, vena

cava superior

66. Cor67. Timus68. Pit (dona)69. Melsa70. Apèndix71. Limfa regió inginal

Òrgans respiratoris

74. Cavitatnasofaríngia

75. Tràquea76. Ramificacions

dels bronquis77. Pulmons

Vies urinàries

78. Ronyons79. Urèter

Tracte digestiu

82. Esòfag83. Entrada de

l’estómac - càrdies84. Estómac85. Sortida de

l’estómac - pílor86. Budell prim -

duodè

87. Budell prim - jejú, ili

88. Vàlvula ileocecal89. Còlon ascendent90. Còlon transvers91. Còlon descendent92. Sigmoide93. Recte95. Bufeta biliar96. Fetge


D Eplantar5 5

584760596129487582657666778396855784

86

7987

9341

43

78

45611246136225262264272349

40

708889

247895

578

456112

461362252622642723496978

24

91

92

40


152

� Vertigen.� Síndrome premenstrual, sufocacions.� Dolor postoperatori (evidència IV).� Còlics del lactant (evidència IV).� Problemes gastrointestinals: còlon irritable, restrenyiment, hemorroides

(evidència IV).� Còlics nefrítics.� Disminució de xifres de tensió arterial (evidència IV).

Contraindicacions� Varicoflebitis.� Trastorns cardíacs.� Aneurismes.� Primer trimestre de l’embaràs.

Figura 10.4. Zones reflexes dels peus (medial).

Ossos, músculs, teixits

14. Regió cervical de lacolumna vertebral

15. Regió dorsal de lacolumna vertebral

16. Regió lumbar de lacolumna vertebral

17. Os sacre

18. Còccix19. Articulació sacroilíaca22. Articulació de l’espatlla23. Braç24. Colze25. Vora del tòrax28. Paret abdominal29. Regió del maluc32. Regió lateral de la cuixa

33. Regió medial de la cuixa

34. Músculs glutis36. Regió lateral del genoll37. Regió medial del genoll38. Símfisi39. Regió simfítica42. Terra

de la pelvis


3781563871

14

15 5381523871

37337316

1917793918935494804255

3373

� Febre.� Infecció sistèmica.� Micosi als peus.� Quimioteràpia.� Tumors malignes.� Trastorns psicòtics greus: esquizofrènia.� En trasplantaments (només maniobres de regulació).

Precaucions� Diabetis.� Trastorns tiroïdals.� Tractaments anticoagulants.


153

Figura 10.5. Zones reflexes dels peus (lateral).

Òrgans sensorials,sistema hormonal

51. Ovari52. Trompa uterina53. Úter 54. Pròstata55. Penis i testicles56. Cordó espermàtic

i conducte inguinal

Cervell, cor,sistema limfàtic

68. Pit (dona)70. Apèndix71. Limfa: regió

inguinal72. Limfa: regió

lateral cuixa73. Limfa: regió

medial cuixa

Vies urinàries

79. Urèter80. Uretra81. Bufeta

Tracte digestiu

88. Vàlvula ileocecal93. Recte94. Anus95. Bufeta biliar


28713632

22

28713632

6825239524

8870525629345172


154

BibliografiaComplementary approaches to menopausal symptoms. Royal College of Nursing, 2006.Curso audiovisual de reflexología podal infantil para familias. Bibiana Carrasco, cirurgia-

na pediàtrica i monitora de reflexoterapia infantil.Ernst E, Koder K. An overview of reflexology. Eur J Gen Pract 1997; 3: 52-57.Kunz K. Reflexología del pie. Tikal. 1995. ISBN: 84-3057-863-3.Mackereth P, Tiran D. Clinical reflexology: a guide for health professionals. Edinburgh:

Churchill and Livingstone, 2002.Marquardt H. Manual práctico de la terapia de las zonas reflejas de los pies. Urano, 1998.

ISBN: 84-7953-087-1.Massage and touch for dementia. Cochrane Database of Systematic Reviews, 2006.Noguera M. La reflexologia podal en el tratamiento de las cefaleas. Natura Medicatrix

1995; 42: 96.Piazzia D. Reflexología. Las guías del bienestar. De Vecchi, 1997. ISBN: 84-315-1718-2.Premenstrual syndrome. Clinical Evidence, 2005.Solà I, Thompson E, Subirana M, et al. Non-invasive interventions for improving well-

being and quality of life in patients with lung cancer. Cochrane Database Syst Rev2004; (4): CD004282.

11. TERÀPIES ENERGÈTIQUESORIENTALS

AcupunturaL’acupuntura és una de les eines terapèutiques de la medicina tradicional xine-sa. El ventall terapèutic d’aquesta medicina també inclou la fitoteràpia, la dieto-teràpia, el massatge, la moxibustió (l’escalfament d’algunes àrees i punts del cosamb un cigar de moxa [Artemisa vulgaris]) i les gimnàstiques suaus de mante-niment (tai-txi,txi-kung). Aquesta medicina és un reflex de les diferents saviesesxineses, que actualment anomenem «cultura xinesa». Les filosofies i pensa-ments que han marcat de forma més notable la cultura xinesa i també la sevamanera de veure la salut i la patologia són el confucianisme i el taoisme.

HISTÒRIA DE L’ACUPUNTURA

El confucianisme va començar a desenvolupar-se en el segle VI aC, a través de lafigura de Kong Fuzi, més conegut com a Confuci. Aquesta filosofia dictava unesnormes morals molt estrictes que tenien com a base la integritat de la família iel cos humà.Aquesta forma de pensament va fer que la medicina avancés en unsentit diferent a la medicina practicada a Occident: el respecte al cos no va per-metre que evolucionessin ni els estudis en cadàvers ni la cirurgia i, per tant, lesvies de coneixement de l’ésser humà s’establiren seguint altres criteris.

El taoisme s’associa a la figura del filòsof Lao-Tse, que va néixer als voltantsde l’any 571 aC, i fou contemporani, per tant, de Kong Fuzi. La filosofia taoista,que ha perdurat fins als nostres dies, ajuda a entendre el cos humà, la salut i lamalaltia, sempre en referència constant a la natura.Actuar d’acord amb la natu-ra contribueix, segons el taoisme, a augmentar la resistència física, prevenir lesmalalties i endarrerir l’envelliment.

El taoisme postula dues de les bases més importants de la medicina xinesaque avui encara ens trobem en els seus textos: la teoria del Yin i del Yang i ladels Cinc Moviments.

� La teoria del Yin i del Yang explica els diferents processos de la vida coma resultat de la interacció de dues forces oposades i complementàries: Yang ésla part de la muntanya on toca el sol. Yin, la part obaga de la muntanya. Yang

155



156

és acció, moviment, escalfor, el cel, la part masculina, l’expansió. El Yang té lescaracterístiques del foc. Yin és repòs, relaxament, fred, la Terra, la part feme-nina, la interiorització. El Yin té les característiques de l’aigua. Yin i Yang sóndues forces en moviment continu una cap a l’altra, dues forces que expressenel mateix, el Tao, la Vida.

� La teoria dels Cinc Moviments explica les matèries bàsiques que confor-men la natura: el foc, la terra, el metall, la fusta i l’aigua, i que ens recorda elselements de la cultura grega (foc, terra, aire i aigua). Els cinc elements tenenrelacions i correspondències amb les estacions climàtiques, amb els sabors,les olors, amb els diferents teixits del cos, amb les emocions i amb cadascun dels òrgans interns. Segons les bases fisiològiques de la medicina xinesa, a cadaòrgan se li atorga, doncs, un moviment i unes funcions que en alguns casos sónmés extenses a les definides habitualment per la medicina occidental.

Aquestes dues teories s’acoblen en medicina xinesa a la dels canals i col·late-rals que també, conjuntament amb les anteriors, queden descrites en el Nei King,primer llibre de medicina xinesa escrit fa més de tres mil anys. La teoria dels canalsi col·laterals descriu un tipus diferent de «circuits d’informació» pels quals circulael Qi i el Xue, traduït a Occident com «Energia o Força Vital» i «Sang». Segons PaulUnschuld, catedràtic d’història de la medicina de la Universitat de Berlín, les gransvies de comunicació que unien diferents regions de l’Imperi xinès unificat van ferque els metges de l’època s’adonessin de la possibilitat que existissin unes vies decomunicació sanguínia i energètica. En la descripció dels trajectes d’aquests meri-dians, es descriu també els anomenats punts d’acupuntura des d’on es podriainfluir, mitjançant estimulació (agulles, calor, massatge), zones locals o llunyanesdel cos, tant exteriors com interiors, en l’acte terapèutic de l’acupuntura.

Fins a mitjan segle XX, l’acupuntura va usar el mètode empíric com a via deconeixement i de recerca. Així es va estendre pel món oriental i després per l’oc-cidental. Però des de fa una trentena d’anys s’han començat a entendre algunsdels seus modes d’acció segons el mètode científic occidental, postulat d’altrabanda molt després de la descripció de les bases de la medicina xinesa. En con-cret, el mecanisme d’acció de l’acupuntura sobre el dolor i sobre la inflamació esdeu a l’alliberament d’endorfines. La inserció d’una agulla en un punt d’acu-puntura desencadena un procés inflamatori amb l’alliberació de substàncies quereben el nom d’algògenes (bradicinina, serotonina, histamina). Aquestes subs-tàncies estimulen les fibres nervioses mielíniques A-delta que entren a la banyadorsal de la medul·la espinal i inhibeixen l’entrada de la sensació dolorosa mit-jançant l’alliberament d’encefalines. Aquest model segmentari és el més simplei el responsable de la millora del dolor després d’un tractament amb acupuntu-

ra en la majoria dels casos. Sabem també que des de la banya posterior ipsilate-ral, les fibres nervioses es dirigeixen a l’hemimedul·la contralateral i ascendeixenpel tracte espinotalàmic fins a estructures del tronc de l’encèfal i cerebrals supe-riors seguint les mateixes vies ascendents i posteriorment descendents que lesvies del dolor.A més, s’ha demostrat que l’acupuntura també té una acció modu-ladora molt específica sobre el sistema nerviós autonòmic o vegetatiu, i potexplicar aquest fet la seva eficàcia sobre els òrgans interns. Altres estudis mos-tren que l’acupuntura modula l’activitat del sistema límbic i d’altres estructuressubcorticals.

L’any 1997 el NIH/OAM Consensus Panel en Acupuntura dels Estats Unitsd’Amèrica afirmava que hi havia clares evidències de la seva eficàcia per al trac-tament de les nàusees i els vòmits en el postoperatori i en la quimioteràpia, enles nàusees durant l’embaràs, i en el dolor postcirurgia dental. També pot serbeneficiosa com a tractament coadjuvant en cefalees, dismenorrea, epicondilitis,fibromiàlgia, lumbàlgies, síndrome del canal carpià i en l’asma.

TÈCNICA

Actualment, les agulles que s’utilitzen són d’un sol ús i n’hi ha de diverses lon-gituds i diferents gruixos. Segons l’acupuntura més tradicional, l’agulla s’ha d’in-serir en el punt exacte del cos i cal manipular-la per aconseguir l’arribada del«deQi», una sensació elèctrica en el nivell de la punció. El pacient ho experi-menta en forma de formigueig i calor. Les agulles inserides es mantenen en elmateix punt de 10 a 30 minuts (figura 11.1). La profunditat de la inserció de les

Te r à p i e s e n e r g è t i q u e s o r i e n t a l s

157

Figura 11.1. Acupuntura.


158

agulles variarà segons la zona: 1 mm sobre un dit o 10 mm a les natges. El nom-bre de sessions dependrà de la patologia que s’hagi de tractar, l’edat i la sensi-bilitat del pacient.

Cal dir també que, en els darrers anys, ha aparegut un nou concepte, l’«acu-puntura contemporània» que postula que qualsevol puntura pot causar unestímul capaç de donar respostes neurofisiològiques locals, medul·lars i cen-trals, les quals depenen de la zona estimulada. Això fa redefinir el concepte del’acupuntura placebo en la recerca clínica actual. L’acupuntura, com a tècnicadins la medicina xinesa, no sol utilitzar-se com a teràpia única, sinó que s’as-socia a altres tècniques (manipulació-massatge, electropuntura, moxibustió,ventoses).

ACCIONS CLÍNIQUES I INDICACIONS

� Osteoartritis (evidència Ib).A curt termini, l’acupuntura té un efecte analgèsicsuperior al no tractament a diverses localitzacions d’osteoartritis (Simth JC,et al., 2000; Berman BM, et al., Rheumatology 1999; Kwon YD, et al.,Rheumatology 2006). En el cas del genoll, millora la rigidesa, la funció articulari la qualitat de vida a mig termini (Vas J, et al., BMJ 2004).

� Dolor lumbar crònic (evidència Ib). L’acupuntura és més eficaç, fins a 3 me-sos posttractament, que el no tractament o que el placebo en la lumbàlgia crònica; a més és igual d’efectiva que els tractaments convencionals (Furlan AD,The Cochrane Library, 2006; Manheimer E, et al., Ann Intern Med 2005).

� Dolor a la columna cervical (evidència Ib). Una revisió d’assaigs mostraun efecte analgèsic superior de l’acupuntura respecte del placebo o del notractament, tant a curt com a llarg termini (Trinh KV, et al., Cochrane DatabaseSyst Rev 2006; Witt CM, et al., Pain 2006). Un estudi prospectiu fet a Sevilla alcentre de salut Dos Hermanas mostra la superioritat de l’acupuntura respecteel TENS (Vas J, et al., Pain 2006).

� Cefalea tensional i migranya (evidència Ib). En una revisió de vuit assaigsclínics, en quatre s’observa que l’acupuntura té un efecte clínic superior al pla-cebo i igual o més efectiu que altres tractaments preventius (Melchart D, et al.,Cochrane Database of Systematic Reviews 2006; Allais G, et al., Headache2002; The Cochrane review 2001).

� Nàusees i vòmits (evidència Ib). En una metaanàlisi s’observa que l’estimu-lació de certs punts provoca la reducció de les nàusees o dels vòmits (Ezzo JM,et al., Cochrane Database of Systematic Reviews 2006).

� Fibromiàlgia (evidència IIa). En diversos assaigs, l’acupuntura té un efecteanalgèsic superior al placebo (Berman BM, et al., J Fam Pract 1999; Assefi NP,

et al.,Ann Intern Med 2005; Martin DP, et al., Mayo Clin Proc 2006; Deluze C, etal., BMJ 1992).

� Epicondilitis (evidència IIa). Dos estudis petits mostren que l’acupuntura ésmés analgèsica que el placebo en les primeres 24 hores (Green S, et al.,Cochrane Database of Systematic Reviews 2006).

� Dolor oncològic (evidència IIa). L’acupuntura redueix més el dolor que lapuntura placebo en pacients de diverses neoplàsies malignes (Lee H, et al., EurJ Pain 2005).

� Dolor pèlvic en embarassades (evidència IIa). L’efecte analgèsic de l’acu-puntura és superior als exercicis de rehabilitació (Elden H, et al., BMJ 2005).

� Símptomes de menopausa (evidència IIb). L’acupuntura redueix les sufo-cacions en un 50%, però menys que els estrògens (Wyon Y, et al., Climacteric2004).

� Ansietat, insomni (evidència IIb). En un assaig, l’acupuntura millora l’in-somni i l’ansietat en pacients amb fibromiàlgia (Deluze C, et al., BMJ 1992).

� Suport anestèsic (evidència IIb). L’acupuntura 30 minuts abans de la cirur-gia redueix l’ús de fàrmacs en un 50% (Han JS, Chin J Pain Med 1995).

� Reflux gastroesofàgic i còlon irritable (evidència IV). A partir de sèriesclíniques fetes a la Xina, s’ha observat la millora dels símptomes digestius(Takahashi T, J Gastroenterology 2006).

EFECTES SECUNDARIS

L’acupuntura no provoca iatrogènia medicamentosa, però com tota intervencióterapèutica no està exempta d’efectes secundaris. Quan l’acupuntura és aplica-da per un professional sanitari, la freqüència dels efectes secundaris es redueixal nivell del 2,1% del total de visites fetes. I només en un 0,4‰ l’efecte adversés important:

� Dolor: a més de dolor es pot trobar entumiment, distensió o sensació nerviosaal llarg d’un trajecte nerviós.

� Sagnat: hi ha descrits petits hematomes en les àrees de punció.� Dermatitis de contacte: pel metall de l’agulla.� Desmai: efecte secundari rar.� Agreujament dels símptomes: també és rar.� Adormiment: l’adormiment, durant i després d’un tractament d’acupuntura,

és un efecte secundari lleu probablement degut a l’alliberament d’opioides.� Pneumotòrax: es presenta per mala tècnica de la puntura a la zona costal.� Cremades per moxibustió.


159


160

� Electroacupuntura i marcapassos: hi ha documentat algun cas de fallada delmarcapassos en aplicar electroacupuntura.

� Hepatitis, sida i altres infeccions: hi ha relatats diversos casos de transmissiód’hepatitis B i sida per l’ús d’agulles d’acupuntura. En tots aquests casos, lesagulles no eren estèrils d’un sol ús.

En relació amb els efectes secundaris, la secció de metges acupuntors delCol·legi de Metges de Barcelona, en espera de la regulació sobre teràpies natu-rals, recomana que l’acupuntura sigui administrada tan sols per metges, diplo-mats d’Infermeria, fisioterapeutes i veterinaris acreditats en aquesta tècnica.Aquesta acreditació permetrà que aquests professionals puguin actuar en elcamp de les seves competències.

CONTRAINDICACIONS

a) Absolutes:� Hemofília.� Valvulopatia o pròtesi valvular, per les agulles permanents.� Marcapassos, per l’electroacupuntura.� Al·lèrgia a metalls.� Greu trastorn psicòtic.

b) Relatives:� Pacients descoagulats (si la puntura es fa acuradament, no és cap con-

traindicació).� Embaràs.

CONDICIONS PER FER L’ACUPUNTURA

1. S’hauria d’actuar amb precaució en les puntures toràciques.2. L’acupuntor ha d’usar sempre agulles estèrils d’un sol ús.3. Observar que el lloc de la punció no sagni després del tractament.4. Vigilar que el pacient no condueixi immediatament després.5. Mantenir el pacient estirat o ben vigilat durant el tractament.6. Esterilitzar adequadament la pell a la zona de la puntura.

ShiatsuShiatsu significa literalment «pressió amb els dits» (shi: «dit», i atsu: «pressió»).Tractament que, aplicant pressions amb els polzes i els palmells de les manssobre determinats punts del cos, corregeix irregularitats, manté i millora la salut,

contribueix a millorar diverses malalties i activa la capacitat d’autocuració del’organisme (estimula el flux limfàtic i sanguini, el sistema immunològic, baixa latensió arterial i augmenta l’alliberació d’endorfines).

HISTÒRIA DEL SHIATSU

Les tècniques de curació que són la base del shiatsu es van originar a la Xina i més tard es van estendre al Japó amb el nom d’anma. Es va desenvolupar apartir de la medicina tradicional xinesa introduïda al Japó fa uns mil cinc-centsanys. El potencial terapèutic d’aquest massatge fou descobert a principis delsegle XX per Tamai Tempaku, qui va combinar les tècniques orientals tradicionalsamb els coneixements anatòmics i fisiològics derivats de la medicina occidental.El shiatsu va ser reconegut pel ministeri de sanitat japonès el 1955, i posterior-ment ha anat adquirint major difusió en el món occidental.

TÈCNICA

És una teràpia corporal que aplica pressions amb els dits, els palmells de lesmans, els colzes, els genolls i els peus. Aquestes pressions es modulen amb lafinalitat d’estimular no només la pell i els músculs, sinó també el sistema hor-monal i el sistema nerviós central i perifèric. També es realitzen mobilitzacions i estiraments generals de músculs i articulacions.

El shiatsu és un tractament integral: sempre es tracta tot el cos, perquè el fun-cionament dels òrgans millori i l’organisme recuperi la seva harmonia natural. Elterapeuta de shiatsu sap que una disfunció de budell, per exemple, pot estarproduïda per una baixa funció dels òrgans que s’hi relacionen. El diagnòstic i lateràpia es fan al mateix temps durant tota la sessió. Quan s’apliquen pressionsamb els dits, els palmells o els peus, es rep informació sobre l’estat de la pell, elsmúsculs, la temperatura del cos, etcètera, tots ells factors que poden determinarl’evolució del tractament terapèutic.

El shiatsu pot ser rebut per persones adultes, nens i gent gran. En els nens espretén millorar la seva constitució i enfortir el cos. En els adults, mantenir i millo-rar l’estat general, i en els ancians, mantenir la flexibilitat del cos i prevenirmalalties.

INDICACIONS

� Cefalees.� Ansietat i depressió (evidència IV).


161


162

� Insomni i trastorns del son.� Fibromiàlgia.� Trastorns digestius.� Trastorns ginecològics i sexuals.� Trastorns de l’aparell locomotor: contractures musculars, cervicàlgies, lumbàl-

gies. Recomanable en l’embaràs (evitant certes zones).� Malalties respiratòries: sinusitis, asma.� Malalties endocrines: diabetis, gota.

CONTRAINDICACIONS

� Malalties del cor.� Síndrome febril.� Osteoporosi.� Pacients oncològics.� Malalties infeccioses.

DigitopunturaNo existeix una diferència essencial entre la digitopuntura i l’acupuntura, peròés obvi que la digitopuntura és una tècnica manual no invasiva i complementà-ria d’altres teràpies. És una eina que pot utilitzar el mateix pacient, previ ense-nyament de l’acupuntor. És un tractament d’autoajuda que consisteix en lapressió digital sobre punts gatell, que provoca l’alliberament de substànciesantiàlgiques naturals denominades endorfines.

HISTÒRIA DE LA DIGITOPUNTURA

La digitopuntura, anomenada també mare de l’acupuntura, té els seus orígens enla medicina tradicional xinesa. Al llarg dels segles s’han desenvolupat molts tipusde digitopuntura. A més, és un important component del Do-in i d’algunes for-mes de txi-kung. Al Japó aquesta tècnica s’utilitza en el shiatsu i a la Xina es combina amb el massatge anomenat tuina.

TÈCNICA

Consisteix en l’aplicació d’una pressió amb els polzes o el palmell de la màdurant 2 o 3 minuts en cada punt gatell. La pressió sobre aquests punts potdesencadenar un «dolor terapèutic», que posteriorment disminueix d’intensitat.

Si la tècnica la realitza el mateix pacient, és recomanable repetir-la diversesvegades al dia fins a la remissió dels símptomes.

Cal tenir precaució durant l’embaràs (només s’ha d’utilitzar la digitopunturaper evitar els vòmits del primer trimestre).

INDICACIONS

� Cefalea tensional.� Insomni.� Nàusees.� Mareig del viatger.� Contractures musculars.

CONTRAINDICACIONS

� Malaltia infecciosa aguda.� Tumors.� Trastorns psicòtics.� Embaràs.� Trastorns renals i cardiovasculars greus.

Do-in Do-in és un terme japonès que significa «autoestimulació». És una modalitat d’au-tomassatge estretament relacionada amb el shiatsu i la digitopuntura. En realitat,el shiatsu i el Do-in són les dues cares de la mateixa moneda. Però mentre el shiatsués un massatge que ens dóna una altra persona, el Do-in és un automassatge.Ambdós estan basats en la mateixa tècnica d’aplicar pressió amb els dits.

S’utilitza com a manteniment diari per realitzar a casa. La seva pràctica inclouexercicis de respiració, estiraments i l’aplicació de pressió amb els dits en deter-minats punts del cos. Es practica al matí en despertar-se, o bé a la nit en anar a dormir.

HISTÒRIA DEL DO-IN

És una disciplina de més de cinc mil anys d’antiguitat, amb una gran influènciadel shiatsu. Es va donar a conèixer a Occident durant la dècada del 1960 alsEstats Units. Era una activitat gairebé exclusiva dels monjos budistes, els quals lautilitzaven per mantenir una bona salut.


163


164

TÈCNICA

Una sessió de Do-in sol durar entre 15 i 20 minuts. S’inicia amb una respiracióhara, o profunda, progressa cap a l’automassatge, continua amb els estiramentsmakko-ho i acaba amb la meditació.

INDICACIONS

� Diferents formes de dolor.� Trastorns sexuals.� Ansietat, estrès.

CONTRAINDICACIONS

� Embaràs.

Tai-txiEl tai-txi és una rutina diària que manté saludables el cos i la ment. Al pricipiera un art marcial, si bé en l’actualitat és més un sistema preventiu de la salutque un sistema de lluita. La pràctica regular del tai-txi ajuda a exercitar totesles parts del cos.

Aquesta teràpia la practiquen a diari uns deu milions de xinesos i un nombrecada vegada més gran d’occidentals.

HISTÒRIA DEL TAI-TXI

Segons la tradició, en el segle XIII, un monjo taoista shaolin, anomenat Chan Sang-Feng, va decidir modificar el shaolin kung-fu per desenvolupar un tipus d’artmarcial que potenciaria el poder interior i la flexibilitat en lloc d’incidir sobre la força exterior. Aquesta inspiració la va tenir mentre observava com lluitavauna garsa amb una serp: sembla que la serp, més petita i menys forta que l’au,va aconseguir guanyar gràcies als seus moviments més àgils i flexibles per elu-dir els atacs de la garsa. Fins al segle XVII, el tai-txi es practicava exclusivamenten els monestirs, i fins al segle XIX va romandre com un art secret. L’any 1949 elrègim comunista xinès va fomentar el tai-txi com un mètode preventiu de salut.

TÈCNICA

És important que l’alumne sigui instruït per un bon professor i que li comuniquiqualsevol dolor a l’hora de practicar el tai-txi. Consisteix en unes sèries o se-

qüències de moviments lents que actuen sobre els òrgans interns com un mas-satge, augmentant la vitalitat física i la capacitat mental (figura 11.2).


165

Figura 11.2. Tai-txi.

És acceptat que el tai-txi és una forma efectiva d’exercici físic, que ajuda a larelaxació, millora el funcionament del sistema esquelètic, redueix la incidènciad’osteoporosi, millora el control respiratori i el sistema cardiovascular.

Diferents estudis realitzats als Estats Units del 1989 al 1996 han demostrat quela gent gran que practica tai-txi té una millor forma física i major benestar.

INDICACIONS

� Problemes derivats de l’estrès.� Síndrome de fatiga crònica (evidència IV).� Hipertensió arterial.� Malalties degeneratives.� Síndrome premenstrual (evidència IIb).

CONTRAINDICACIONS

El tai-txi el pot practicar tothom, a totes les edats i sense importar la forma física.


166

PRECAUCIONS

� En l’embaràs, l’equilibri es pot veure afectat.� Pot lesionar algunes articulacions com els genolls, en el cas que no es practi-

qui correctament.

Txi-kung o qi gong

Txi-kung significa «exercicis d’energia». És una teràpia suau que combina movi-ments lleugers amb tècniques de respiració, meditació i visualització. El seuobjectiu és desenvolupar i millorar la circulació qi o força vital. Adequat per atotes les persones i per a totes les edats, millora la vitalitat i incrementa l’espe-rança de vida.

HISTÒRIA DEL TXI-KUNG

Va sorgir a l’antiga Xina fa uns cinc mil anys, quan la gent va començar a imitarels moviments naturals dels animals. Durant la dinastia xinesa Ming (1368-1644) aquest sistema d’exercicis es va anar perfeccionant fins a formar el txi-kung actual. Va començar a practicar-se obertament a mitjan segle XX.

TÈCNICA

Els exercicis de txi-kung són lents, suaus i rítmics. Durant els exercicis es contro-la la respiració per ajudar a enfocar la ment cap a l’interior del cos. També espractica la meditació amb l’objectiu d’obtenir una major relaxació (figura 11.3).

Els exercicis bàsics són fàcils d’aprendre i adequats per a tothom. Els practi-cants de txi-kung donen molta importància a la connexió que hi ha entre la salutmental i física. És recomanable aprendre-ho i practicar-ho cada dia.

INDICACIONS

� Hipertensió arterial (evidència IV).� Malalties cardiovasculars (evidència IV).� Malalties respiratòries (evidència IV).� Artritis i artrosi (relaxa el sistema muscular i millora la flexibilitat).� Cefalees.� Problemes derivats de l’estrès (evidència IV).� Astènia (amb el txi-kung s’obté un augment de l’energia).

� Prevenció de malalties, en estimular el sistema immunològic (evidència IV).� Síndrome regional complexa (evidència Ib).

CONTRAINDICACIONS

No s’ha identificat cap mena de contraindicació.

IogaTal i com es practica a l’Orient, el ioga es considera un sistema d’exercicis i tèc-niques de respiració que es combina amb la meditació. A Occident és un tipusde teràpia que comporta l’obtenció d’un benestar físic i psíquic. El ioga és un sis-tema excel·lent per contrarestar les tensions i l’estrès de la vida moderna.

HISTÒRIA DEL IOGA

Va ser desenvolupat pels ioguis hindús fa uns cinc mil anys. Les pràctiques iògui-ques es troben descrites en certs textos sagrats hindús, des dels Vedes, de 1500 aC,fins al Bhagavad Guita o Cant de la suprema realitat, l’obra més famosa de laliteratura hindú.


167

Figura 11.3. Txi-kung.


168

El ioga arribà a Occident en el segle XIX i va aconseguir una gran popularitata la dècada del 1960. El tipus de ioga més practicat a Occident és el fonamen-tat en el hatha ioga.

TÈCNICA

Les postures del ioga, anomenades asanes han estat desenvolupades a fi d’e-xercitar cada part del cos. En millorar l’estat físic del cos, tant exteriorment comen els òrgans interns, les asanes poden augmentar l’energia que circula per l’or-ganisme (figura 11.4).

Figura 11.4. Ioga.

Els mantrams són paraules sagrades que es repeteixen mentalment o en veualta, durant algunes sessions de ioga.

TIPUS DE IOGA

Hatha ioga: consisteix en exercicis d’estiraments controlats, adreçats a aug-mentar la flexibilitat de la columna vertebral. Indicat per a tots els nivells deforma física.

Kundalini ioga: és una forma de hatha ioga que se centra en l’energia dela base de la columna vertebral anomenada kundalini.

Vini ioga: desenvolupat pel mestre Desikachar. S’ensenya individualment i és un mètode suau i segur. Especialment indicat per a la gent gran.

Iyengar ioga: se centra en la correcció de les postures.Sivananda ioga: àmplia gamma de postures, des de les més senzilles a les

més complexes.Ashtanga ioga: molt més exigent, només és útil per als qui tenen molt

bona forma física.Raja ioga: dirigit sobretot a exercicis mentals (meditació).Dru ioga: s’ensenya en grups i es basa sobretot en exercicis de respiració.Jnana ioga (o ioga de la saviesa): es concentra en els aspectes filosòfics del

ioga. S’empra la meditació i és molt espiritual.

INDICACIONS

� Estrès, ansietat, depressió (evidència Ib).� Hipertensió arterial (evidència Ib).� Incontinència urinària (evidència Ib).� Millora la resistència a la insulina (evidència Ib).� Disminució de triglicèrids (evidència Ib).� Síndrome premenstrual (evidència Ib).� Asma (evidència IIa).� Trastorns musculoesquèletics: dolor d’esquena, artritis, problemes de mobili-

tat. Síndrome del canal carpià (evidència IIa).� Deshabituació a opiacis (evidència IIa).� Migranya (evidència IV).� Síndrome de fatiga crònica (evidència IV).

CONTRAINDICACIONS

� Fractures.� Problemes de l’oïda (crisi aguda de vertigen).� Problemes oculars (glaucoma, despreniment agut de retina o vitri, postinter-

vencions quirúrgiques).� Trastorns cardiovasculars greus.� Trastorns neurològics greus.� Postoperatoris recents.� Precaució en la gestació (sempre sota criteri mèdic i en mans d’un bon pro-

fessional).


169


170

BibliografiaACUPUNTURA

Alexander P, Hamilton-Fairly G, Smithers DW. Repeated acupuncture and serum hepati-tis. BMJ 1974; 3: 446.

Allais G, Lorenzo CD, Quirico PE, et al. Acupuncture in the prophylactic treatment ofmigraine without aura: a comparison with flunarizine. Headache 2002; 42: 855-861.

Assefi NP, Sherman KJ, Jacobsen C, Goldberg J, Smith WR, Buchwald D. A randomizedclinical trial of acupuncture compared with sham acupuncture in fibromyalgia. AnnIntern Med 2005; 43: 10-19.

Bekkering R, Van Bussel R. Segmental acupuncture. Medical Acupuncture. A WesternScientific Approach. Churchill Livingstone, 1998.

Berman BM, Ezzo J, Hadhazy V, Swyers JP. Is acupuncture effective in the treatment offibromyalgia? J Fam Pract 1999; 48: 213-218.

Berman BM, Singh BB, Lao L, et al. A randomized trial of acupuncture as an adjunctivetherapy in osteoarthritis of the knee. Rheumatology 1999; 38: 346-354.

Brattberg G.Acupuncture treatments: a traffic hazard? Am J Acupuncture 1986; 14: 265-267.Chen F, Hwang S, lee H, Yang H, Chung C. Clinical study of syncope during acupuncture

treatment. Acupuncture Electrotherapeutics Res 1990; 15: 107-119.Cheng TO.Acupuncture needles as a cause of bacterial endocarditis. BMJ 1983; 287: 689.Deluze C, Bosia L, Zirbs A, Chantraine A, Vischer TL. Electroacupuncture in fibromyalgia:

Results of a controlled trial. BMJ 1992; 305: 1249-1252.Elden H, Ladfors L, Olsen MF, Ostgaard HC, Hagberg H. Effects of acupuncture and sta-

bilising exercises as adjunct to standard treatment in pregnant women with pelvic gir-dle pain: randomised single blind controlled trial. BMJ 2005; 331: 249-250.

Ezzo JM, Richardson MA, Vickers A, et al. Acupuncture-point stimulation for chemothera-py-induced nausea or vomiting. Cochrane Database of Systematic Reviews 2006 Issue 4.

Fujiwara H, Kiriyama T, Nagase M. Pseudoaneuryism caused by acupuncture: a rare com-plication. Am J Roentgenology 1994; 162: 731.

Fujiwara H, Taniguchi K, Taakeuchi J, Ikezono E. The influence of low frequency acupunc-ture on a demand pacemaker. Cutis 1980; 38: 226.

Fundamentos de Acupuntura y moxibustión china. Ediciones en Lenguas ExtrangerasBijing, 1a edició, 1984.

Furlan AD, Van Tulder MW, Cherkin DC, Tsukayama H, Lao L, Koes BW, Berman BM.Acupuncture and dry-needling for low back pain (Cochrane Review). From TheCochrane Library, Issue 3, 2006.

Giralt I, Dalmau I. La medicina tradicional xinesa: un coneixement mil·lenari i científic alservei de la salut del segle XXI. Pediatr Catalana 2005; 65: 264-269.

Green S, Buchbinder R, Barnsley L, Hall S, White M, Smidt N, Assendelft W. The CochraneDatabase of Systematic Reviews 2006.

Hagen R. Adverse reactions to acupuncture. Medical Acupuncture. A western ScientificApproach 1998. Churchill Livingstone.

Halvorsen TB,Anda SS, Naess AB, Levang OW. Fatal cardiac tamponade after acupuncturethrough congenital sternal foramen. Lancet 1995; 345: 1175.

Han JS. The future of acupuncture anestesia. From acupuncture anesthesia to acupunc-ture-assisted anesthesia. Chin J Pain Med 1995; 2: 1-5.

Hui KK, Liu J, Makris N, Gollub RL, et al. Acupuncture modulates the limbic system andsubcortical gray structures of the human brain: evidence from FMRI studies in normalsubjects. Hum Brain Mapp 2000; 9: 13-25.

Hung VC, Mines JS. Eschars and scarring from hot needle acupncture tratment. J Am AcadDermatology 1991; 24: 148-149.

Kwon YD, Pittler MH, Ernst E. Acupuncture for peripheral joint osteoarthritis. A systemat-ic review and meta-analysis. Rheumatology (Oxford) 2006; 45: 1331-1337.

Lao L, Hamilton G R, Fu J, Berman BM. Is acupuncture safe: a systematic review of casereports. Alternat Ther Health Med 2003; 9: 72-83.

Lapper G, Monga TN. Pain secondary to acupuncture therapy. Cranio 1998; 6: 188-190.Lee H, et al. Acupuncture for the relief of cancer-related pain-a systematic review. Eur

J Pain 2005; 9: 437-444.Lim B, Manheimer E, Lao L, Ziea E, Wisniewski J, Liu J, Berman B. Acupuncture for treat-

ment of irritable bowel syndrome. Cochrane Database Syst Rev 2006; (4): CD005111.Manheimer E, White A, Berman B, Forys K, Ernst E. Meta-analysis for low back pain. Ann

Intern Med 2005; 142: 651-663.Martin DP, Sletten CD, Williams BA, Berger IH. Improvement in fibromyalgia symptoms

with acupuncture: results of a randomized controlled trial. Mayo Clin Proc 2006; 81:749-757.

Mayer DJ, Price DD, Raffii A. Antagonism of acupuncture analgesia in man by narcoticantagonist naloxone. Brain Res 1977; 121: 368-372.

Melchart D, Linde K, Berman B, White A, Vickers A, Allais G, Brinkhaus B. The CochraneDatabase of Systematic Reviews 2006.

Melchart D, Linde K, Berman B, White A, Vickers A, Allais, B Brinkhaus. Acupuncture foridiopathic headache.Cochrane Database of Systematic Reviews 2006 Issue 4.

National Institutes of Health Consensus Development Conference Statement. Acu-puncture, nov 2-5, 1997. Revised Draft 11/05/97. National Institutes of Health.

Norheim AJ, Fonnebo V. Adverse effects of acupuncture. Lancet 1995; 345: 1576.Peng L, Pitsillides KF, Rendig SV, Pan H-L, Longhurst JC. Reversal of reflex-induced

myocardial ischemia by median nerve stimulation: a feline model of electroacupunc-ture. Circulation 1998; 97: 1186-1194.

Pomeranz B, Chiu D. Naloxone blocks acupuncture analgesia and causes hyperalgesia:endorphin is implicated. Life Sci 1976; 19: 1757-1762.

Smith FW Jr. Neurophysiologic basis of acupuncture. Probl Vet Med 1992; 4: 34-52.Smith JC, Greer NL. Acupuncture for chronic osteoarthritis pain, headache, and low back

pain. Bloomington, MN. Institute for Clinical Systems Improvement; 2000. Disponible a:www.icsi.org/index.asp

Stellon A. Acupuncture in patients with valvular heart disease and prosthetic valves.Acupunct Med 2004; 22: 98-99.


171


172

Stener-Victorin E, Fujisawa S, Kurosawa M. Ovarian blood flow responses to elec-troacupuncture stimulation depend on estrous cycle and on site and frequency of stim-ulation in anesthetized rats. Appl Physiol 2006; 101: 84-91.

Takahashi T. Acupuncture for functional gastrointestinal disorders. Journal of Gas-troenterology 2006; 41: 1435-5922.

The Cochrane review: Acupuncture for idiopathic headache. 2001. Disponible a: www.mrw.interscience.wiley.com/cochrane/clsysrev/articles/CD001218/frame.html

Trinh KV, Graham N, Gross AR, et al. Acupuncture for neck disorders. Cochrane DatabaseSyst Rev 2006; 3: CD004870.

Unschuld P. La sabiduría de curación china. La liebre de marzo, 2004.Vas J, Perea-Milla E, Mendez C, Sanchez Navarro C, Leon Rubio JM, Brioso M, Garcia

Obrero I. Efficacy and safety of acupuncture for chronic uncomplicated neck pain: a ran-domised controlled study. Pain. 2006 Dec 15; 126 (1-3): 245-255. Epub 2006 Aug 23.

Vas J, Méndez C, Perea-Milla, E, et al. Acupuncture as a complementary therapy to thepharmacological treatment of osteoarthritis of the knee: randomised controlled trial.BMJ 2004; 329: 1216-1219.

Vittecoq D, Mettetal JF, Rouziova C, Bach JF, Bouchon JP. Acute HIV infection afteracupuncture treatments. N Engl J Med 1989; 320: 250-251.

White A, Hayhoe S, Hart A, Ernst E. Adverse events following acupunture: prospectivesurvey of 32000 consultations with doctors and physiotherapists. BMJ 2001; 323;485-486.

Witt CM, Jena S, Brinkhaus B, Liecker B, Wegscheider K, Willich SN. Acupuncture forpatients with chronic neck pain. Pain 2006.

www.diariomedico.comwww.metgesacupuntors.orgWyon Y, et al. A comparison of acupuncture and oral estradiol treatment of vasomotor

symptoms in postmenopausal women. Climacteric 2004; 7: 153-164.Zhou W, Hsiao I, Lin V, Longhurst JC. Modulation of cardiovascular excitatory responses

in rats by transcutaneous magnetic stimulation: role of the spinal cord. J Appl Physiol2006; 100: 926-932.

SHIATSU

Anderson T. Shiatsu for midwives Suzanne Yates.Beresford-Cooke C. Shiatsu theory & practice. Ed. W. B. Saunders Company, 1996.Cowmeadow O. Shiatsu: a practical introduction. Element Books, 1998. ISBN: 08-5207-

359-3.Leibold G. El masage shiatsu. Tikal, 1995.Lundberg P. El libro del shiatsu. RBA Libros. ISBN: 84-7901-912-3.Lundberg P. The book of shiatsu. Gaia books.Masunaga S, Ohashi W. Zen shiatsu.Ridolfi R, Franzen S. Shiatsu for women.Saul, G. The book of shiatsu: the healing art of finger pressure.

DIGITOPUNTURA

Shealy CN. Enciclopedia completa ilustrada de Terapias Alternativas. Könemann, 2001.ISBN: 3-8290-5437-8.

DO-IN

Kushy M. Book of Do-In: Exercise for Physical and Spiritual Development. Japan Pubns,1995. ISBN-13: 978-0870403828.

Milford F. Do-In: A form of self massage. Lulu.Com, 2006 ISBN: 9781847289520.Shealy, CN. Enciclopedia completa ilustrada de terapias alternativas. Könemann. 2001.

ISBN: 3-8290-5437-8.www.salud.bioetica.org/do.htmwww.termavital.com/revista/0001_doin.htm

TAI-TXI

Collins H.The complet book of tai chi chuan.Wong kiew kit. 1996. ISBN: 18-5230-792-17.González S. Los 8 capítulos del tai-chi chuan. Alas. ISBN: 8420302805.Han A, Judd MG, Robinson VA,Taixiang W,Tugwell P,Wells G. Tai chi for treating rheuma-

toid arthritis. The Cochrane Library (ISSN 1464-780X).Li JX, Hong Y, Chan KM. Tai chi: physiological characteristics and beneficial effects on

health. Br J Sports Med.2001; 35: 148-156.Minh-Hang T. Does the practice of Tai Chi help to prevent falls in elderly communityd-

wellers? Physical Therapis. Queens University, Kingston Ontario, 2004.Schaller KJ.Tai Chi Chih: an exercise option for older adults. J Gerontol Nurs 1996; 22: 12-17.Wang C, Collett J P, Lau J. The effect of tai chi on health outcomes in patients with chron-

ic conditions: a systematic review. Arch Intern Med 2004; 164: 493-501.Wayne PM, Krebs DE,Wolf SL, et al. Can Tai Chi improve vestibulopathic postural control?

Arch Physical Med Rehabilitation 2004; 85: 142-152.Wu GJ. Evaluation of the effectiveness of Tai Chi for improving balance and preventing

falls in the older population-a review. Am Geriatr Soc 2002; 50: 746-754.

TXI-KUNG

Chen KW, Turner FD. A case study of simultaneous recovery from multiple physical symp-toms with medical qigong therapy. Journal of Alternat Complementary Med; 2004; 10.

González S. Las 9 perlas de Qi Gong: camino de longevidad. Alas. ISBN: 842030378X.Lu Z. Scientific Qigong Exploration. Malvern, PA: Amber Leaf Press; 1997.Sancier KM, Holman D. Multifaceted health benefits of medical qigong. J Alternative

Complementary Med 2004; 10: 163-165.Treating asthma and COPD Swedish Council on Technology Assessement, 2000.


173


174

IOGA

Deveraux G. 15 minutos de yoga. Tutor, 2003. ISBN: 84-7902-383-X.El libro del Yoga. Alianza, 2005. ISBN: 84-2063-941-9.Innes KE, et al. Risk indices associated with the insulin resistance syndrome, cardio-

vascular disease, and possible protection with yoga: a systematic review. DARE 2005; 1.Jorm AF, et al. Effectiveness of complementary and self-help treatments for depression.

Med J Aust 2002; 176 (Suppl): S84-96.Jorm AF, et al. Effectiveness of complementary and self-help treatments for anxiety dis-

orders. MJA 2004; 181: S29-46.Kristal AR, et al. Yoga practice is associated with attenuated weight gain in healthy, mid-

dle-aged men and women. Altern Ther Health Med 2005; 11: 28-33.Manocha R, Marks GB, Kenchington P, Peters D, Salome CM. Sahaja yoga in the man-

agement of moderate to severe asthma: a randomised controlled trial. Thorax 2002; 57:110-115.

Mehta M. El yoga y la salud. ISBN: 84-7902-476-3.Shaffer HJ, et al. Comparing Hatha yoga with dynamic group psychotherapy for enhanc-

ing methadone maintenance treatment: a randomized clinical trial. Altern Ther HealthMed. 1997 Jul; 3 (4):57-66. Disponible a: www.hubmed.org/display.cgi?issn=10786791&uids=9210777

Shealy CN. Enciclopedia completa ilustrada de terapias alternativas. Könemann, 2001.ISBN: 3-8290-5437-8.

Wollery A, et al. A yoga intervention for young adults with elevated symptoms of depres-sion. Altern Ther Health Med 2004; 10: 60-63. Disponible a: www.hubmed.org/display.cgi?issn=10786791&uids=15055096

175

12. HOMEOPATIA

El terme homeopatia prové del grec (homeo: «semblant», i patia: «malaltia»). Enconcret, administra substàncies que, a dosis baixes i repetides, desencadenarienen persones sanes els símptomes de la malaltia, però usades a una dosi moltmés petita, de l’ordre infinitesimal, tenen un paper guaridor. A diferència de laterapèutica convencional o al·lopàtica (al·lo: «contrari») que es basa a tractaramb contraris, com donar un antitèrmic si hi ha febre, l’homeopatia es basa enel fet que el similar cura el similar (via silmilia similibus curentur).

L’homeopatia participa en el procés de la malaltia, ajudant a la força vital del’organisme, que és la capacitat per mantenir-se sa. Estimula les reaccions defen-sives immunitàries i els sistemes de regulació nerviosa i actua a favor del cos ino en contra del símptomes. El remei homeopàtic estimula i ordena el procés deguariment. Per tant, l’homeopatia segueix la línia de la physis de la medicinahipocràtica. L’ús de l’homeopatia no és incompatible amb la medicina conven-cional. Cal analitzar cada cas per aplicar el més adient per al pacient, sabent queen moltes ocasions la medicina oficial i l’homeopàtica són complementàries.Segons la situació es prioritzarà una o una altra teràpia; per exemple, en patolo-gies agudes o greus, on la medicina convencional ha demostrat la seva eficàcia,aquesta serà la primera opció a usar.

Història de l’homeopatiaL’homeopatia sorgeix com a teràpia amb el metge alemany Samuel Hahnemann(1755-1843). Gràcies al seu coneixement de moltes llengües, es va dedicar en elsseus primers anys de postgraduat a traduir llibres mèdics grecs i clàssics. Llegint lamatèria mèdica de Cullen, es va adonar que remeis de l’època provocaven símp-tomes clínics en les persones sanes. Aprofundint en l’estudi dels clàssics (comHipòcrates), seguint les tesis del metges modernistes i després d’observar i experi-mentar (començant per ell mateix) amb diversos remeis, publicà el 1796 un trac-tat sobre els principis del mètode homeopàtic. La seva obra Organon de laMedicina Racional (la 1a edició és del 1810) és l’obra mestra que dóna cos teòrica l’homeopatia. En cada edició posterior introdueix modificacions com a resultatde les seves recerques, on segueix el mètode d’investigació que es descriu després.

Actualment, els estudis poblacionals mostren que el 29% de la població euro-pea ha usat alguna vegada els remeis homeopàtics. També és una medicina



176

complementària prou usada a Amèrica i en el sud d’Àsia. L’homeopatia for-ma part del sistema sanitari oficial a Alemanya, França, el Regne Unit, l’Índia,el Brasil i els Estats Units.

Mètode científic en l’homeopatiaEs basa en els següents passos:

1. Observació del fet que hi ha remeis que, en persones sanes, els provoquensímptomes semblants als que produeix la malaltia que curen; per exemple, laquinina en el paludisme o la colquicina en la gota.

2. Hipòtesi: deu ser que els remeis curen perquè alteren la salut de la persona?3. Experimentació:

� a) Experimentació pura: es posa de manifest que els medicaments curatius encertes malalties provoquen, a dosis petites en persones sanes, símptomessemblants a aquelles patologies.

� b) Experimentació clínica: en administrar un medicament en funció de la llei dela similitud, a dosis infinitesimals o en microdosis, la malaltia es pot curar.

4. La comprovació repetida de les patogenèsies (malalties produïdes pels medica-ments en la gent sana) i de la verificació de la utilitat clínica dels medicamentsindueix la llei de la similitud, que formula el remei més adient per a cada malaltia.

A més, l’homeopatia segueix les lleis de curació de Hering:

1. El procés de curació avança de les parts més profundes del cos (ment, emo-cions, cor, cervell) a les més superficials, com la pell i les extremitats.

2. La curació avança en sentit temporal invers al de l’aparició de la malaltia.3. La curació evoluciona de la part superior del cos a la part inferior.

A diferència del mètode científic convencional, l’homeopatia no es basa en lafisiopatologia ni en les relacions causa-efecte. No selecciona el medicament perla seva acció biològica o metabòlica, sinó en funció només de la llei de la simi-litud. L’homeopatia tracta de millorar la salut de la persona en el seu conjunt i té en compte les necessitats de cada persona en particular. Segons la raça, l’e-dat, l’estat nutricional, els antecedents, la constitució, el temperament, els gus-tos, etcètera, el remei a usar serà diferent. Val a dir que el model explicatiu del’homeopatia necessita més desenvolupament i més recerca que es produiran a mesura que es desenvolupin més la genètica, la immunologia i la física.

Elaboració dels remeisEls remeis homeopàtics es preparen a partir de qualsevol substància (animal,vegetal o mineral) que tingui propietats medicinals. Segueix un mètode de dilu-ció i dinamització o sucussió propis (figura 12.1). La substància medicinal se sot-met a un procés de progressives dilucions i sucussions que la fan més innòcua ia la vegada més potent. Aleshores es tritura la substància i es fan dilucions pro-gressives. Per exemple, per les dilucions centesimals que s’anomenen amb lasigla CH, es dilueix una gota del medicament en 99 gotes d’aigua; aleshores, una30 CH és el resultat de repetir el procés anterior 30 vegades, sacsejant 100 vega-des en cada dilució.

H o m e o p a t i a

177

Figura 12.1. Homeopatia.

Estudis de laboratoriHi ha diversos estudis en animals que mostren l’efectivitat de l’homeopatia encomparació als controls, en la reducció del colesterol, tractament d’intoxicacions,augment del nombre de cries, prevenció de la mastitis postpart, supervivènciaamb fibrosarcoma implantat i efecte antitumoral si s’associa al factor de necro-si tumoral (Cazin, 1987). Aquesta experimentació animal amb resultats positius,a banda d’obrir línies de recerca clínica sobre el paper de certes substàncies a


178

dosis molt baixes en l’activació immunològica, és un argument per descartar l’efecte placebo en l’acció de l’homeopatia.

V. Elia i Niccoli (1999) van realitzar un ampli estudi termodinàmic en solu-cions aquoses obtingudes a través de successives dilucions i agitacions d’algunssoluts. Malgrat l’extremada dilució de les solucions, s’observà un excés de calorexotèrmica en les barreges ultradiluïdes comparat amb les mostres de solventno tractat.Amb això, demostren que les successives dilucions i agitacions podenalterar permanentment les propietats fisicoquímiques de l’aigua com a solvent.K. Linde et al., publicaren el 1994 una metaanàlisi d’una sèrie de dilucions dina-mitzades en toxicologia experimental. Aquesta metaanàlisi de 105 estudis toxi-cològics mostrà que les medicines homeopàtiques eren útils en el tractament deles exposicions a tòxics.

Estudis clínicsS’han publicat quatre metaanàlisis amb 105, 89, 19 i 184 assaigs revisats, res-pectivament, que descarten la hipòtesi que els efectes clínics de l’homeopatiasiguin deguts al fet de ser placebo (evidència Ib) (Kleijnen J, et al., BMJ 1991;Linde K, et al., Lancet 1997; Linde K, et al., J Altern Complement Med 1998;Cucherat M, et al. Eur J Clin Pharmacology 2000). En concret, en la segona meta-anàlisi es conclou que l’efecte homeopàtic és 2,45 vegades superior al placebo i a la metaanàlisi de Cuherat et al., que inclou un total de 2.001 pacients, s’as-senyala que l’homeopatia és superior al placebo (p < 0,001), però la força de l’e-vidència és baixa atesa la baixa qualitat dels assaigs recollits.

Quant als estudis clínics fets en patologies específiques, a la taula 12.1 esmostren els treballs amb resultats positius amb diferència significativa respectedel grup control.

Pel que fa a la relació cost-efectivitat de l’homeopatia, hi ha dues revisionsque recullen estudis quasi experimentals sense assignació aleatòria que sumen493 i 499 pacients, respectivament (Witt et al., Trichard et al.); mostren que elsresultats clínics de l’homeopatia són superiors als del tractament convencionalamb costos similars o inferiors.

IndicacionsL’homeopatia està indicada en qualsevol malaltia, per ser una terapèutica indi-vidualitzada. La totalitat de símptomes i signes del pacient són una guia en lacerca del medicament més adient en cada cas.

H o m e o p a t i a

179

Taula 12.1. Patologies específiques on hi ha estudis amb remeis homeopàtics

Síndromes gripals

Rinofaringitis infantil

Prevenció d’infeccions de vies altes en infants

Rinitis al·lèrgica

Diarrea infantil

Nivell Patologia d’evidència Acció clínica Referències

(Continua)

IIa

IIa

IIa

IIa

IIa

Disminució en 0,28 dies de ladurada del quadre gripal;i increment de la valoraciócurativa del tractament perpart del pacient

L’homeopatia és mésefectiva i millora més laqualitat de vida, respecteal tractament antibiòtic

Reducció del nombre de diesdels processos en un 38%respecte del grup control

Reducció dels símptomes i millora de la qualitat de vida en pacients amb rinitis estacional,respecte al placebo

Remissió de la clínica de rinitis de forma similara la cromolina sòdica

Millora de la clínica en la febre del fenc

Reducció del nombre de deposicions i del nombre de dies en les diarrees que durenmés de 24 hores

� Vickers AJ, et al.Cochrane DatabaseSyst Rev 2004

� The CochraneDatabase of SystRev 2006

� Trichard M, et al.Homepathy 2005

� De Lange ESM, etal. British MedicalJournal 1994

� Steinsbekk A, et al.Complement TherMed 2005

� Kim LS, et al. AnnPharmacother 2005

� Weiser M, et al.ForschKomplementarmed1999

� Taylor MA, et al.BMJ 2000

� Reilly D, et al.Lancet 1986

� Jacobs J. PediatrInfect Dis J 2001;2003


180

Taula 12.1. Patologies específiques on hi ha estudis amb remeis homeopàtics (Cont.)

Fibromiàlgia

Síndrome de fatiga crònica

Osteoartritis

Patologia reumàtica

Vertigen

Infecció per VIH

Insuficiència venosa


IIa

IIa

IIa

IIa

IIa

IIa

IIa

Reducció del puntsdolorosos, millora de laqualitat de vida en relacióa la fibromiàlgia i millorade la salut global

Millora dels símptomesmesurats amb les escalesMFI i FLP

Millora de la qualitat de vida

Millora del dolor mesuratamb escales analògiques i de la inflamació articular

És tan efectiu per reduir el dolor com elsantiinflamatoris noesteroïdals, per via tòpica

Millora de la clínicad’artritis i patologiamusculoesquelètica

Reducció de la durada,freqüència i intensitat delsatacs de vertigen, igualque la betahistina

Augment de CD4 i delslimfòcits T en pacientsamb infecció VIHsimptomàtics

Reducció del dolor i del’hematoma en pacientsoperats d’insuficiènciavenosa

� Bell IR, et al.Rheumatology 2004

� Holdcraft LC, et al.Best Pract Res ClinRheumatol 2003

� Weatherley-Jones E,et al. J PsychosomRes 2004

� Awdry R. Int J AlternComplement Med1996

� Long L, et al. BrHomeopath J 2001

� Van Haselen RA, etal. Rheumatology2000

� Jonas WB, et al.Rheum Dis ClinNorth Am 2000

� Weiser M, et al.Arch OtolaryngolHead Neck Surg1998

� Rastogi DP, et al. BrHomeopath J 1999

� Wolf M, et al. ForschKomplementarmedKlass Naturheilkd2003

(Continua)

H o m e o p a t i a

181


Insuficiència venosa

Ili post-operatori

Prevenció de cefalea i migranya

Otitis mitjana infantil

Dermatitis seborreica

Pruïja

Asma

Símptomes de menopausa

Síndrome premenstrual


IIa

IIa

IIb

IIb

IIb

IIb

IIb

IIb

IIb

Millora de la circulacióvenosa en pacients amb varices, respecte del placebo

Reducció del temps d’ili i del meteorisme desprésde cirurgia abdominal

Reducció del nombre i la intensitat de les crisis i de la presa d’analgèsics

Millora dels símptomesrespecte del grup placebo

Millora de la clínica de dermatitis amb remeihomeopàtic oral de minerals, respecte del placebo

Reducció de la puntuació en pruïja en un 49%, enpacients hemodialitzats

Millora dels símptomes de l’escala analògica en asmàtics adults

Sense cap canvi en l’espirometria

Millora de les sufocacions i de la qualitat de vida en dones amb càncer de mama previ i que noprenien tamoxifè

Alleujament dels símptomes,respecte del placebo

� Ernst E, et al.Phlebology 1990

� Barnes J, et al. J ClinGastroenterol 1997

� Ernst E. J PainSymptom Manage1999

� Jacobs J, et al. PedInfect Dis J 2001

� Smith SA, et al.Altern Med Rev2002

� Cavalcanti AM, etal. Homeopathy2003

� Reilly D, et al.Lancet 1994

� Jacobs J, et al.J AlternComplement Med2005

� Yakir M, et al. BrHomeopath J 2001

(Continua)


182

Indicacions específiques: patologies cròniques, agudes; en prevenció derecaigudes i complementària a la cirurgia, la traumatologia i en primers auxilis.I es pot administrar a qualsevol edat i situació fisiològica (com l’embaràs). L’ús


Síndrome del canal carpià

Lesions de parts toves

Xerostomia bucal

Hiperactivitat infantil

Estomatitis per quimioteràpia

Lumbàlgia

Patologia atòpica infantil

Depressió

Insomni


IIb

IIb

IIb

IIb

IIb

IIb

III

III

III

Reducció del dolor a lesdues setmanes de cirurgiade canal carpià

Sense canvis en la mesurade la força de prensió

Millora del dolor secundaria contusió o a inflamació

Sense canvis en altresparàmetres

Millora dels símptomes desequedat i increment de lataxa d’estimulació salival

Millora clínica de l’atenció

Millora clínica en infantsque reben quimioteràpia

Analgèsia superior respectea la fisioteràpia

Reducció de la presa demedicació convencional

Millora dels resultatsrespecte del tractamentconvencional, en adults

Millora dels resultatsrespecte del tractamentconvencional, en adults

� Jeffrey SL, et al.Altern Ther HealthMed 2002

� Ernst E, et al. ArchSurgery 1998

� Haila S, et al.Homeopathy 2005

� Lamont J. BrHomeopath J 1997

� Oberbaum M, et al.Cancer 2001

� Gmunder R, et al.Z Orthop IhreGrenzged 2002

� Frenkel M, et al.Altern Ther HealthMed 2002

� Witt C, et al.ComplementaryTherapies Med 2005

� Witt C, et al.ComplementaryTherapies Med 2005

de l’homeopatia no és incompatible amb la medicina convencional. En moltessituacions poden ser complementàries.

ContraindicacionsHi ha contraindicacions relatives; són les situacions que es comenten en els efec-tes secundaris.

EFECTES SECUNDARIS

En diversos estudis, els efectes secundaris són lleus i de curta durada; la seva fre-qüència oscil·la entre el 2 i el 8%. Pel que fa al tipus d’efecte:

� Pot aparèixer agudització de la malaltia en persones hipersensibles, en lesquals serien adients dosis més baixes del remei.

� La repetició excessiva d’un remei inadequat, o en potències excessives, potinduir l’aparició de símptomes.

� Una mala indicació d’un remei homeopàtic pot moure reaccions clíniques in-adequades en alguns pacients.

Per aquest motiu últim, és imprescindible que els medicaments homeopàticssiguin prescrits per metges formats en homeopatia, que podran aplicar el remeiadient després del diagnòstic correcte del pacient.

BibliografiaBallester A, Sanz MJ, Galan E. Homeopatía. Fundamentos científicos. FMC1999; 2: 71-78.Barnes J, Resch KL, Ernst E. Homeopathy for postoperative ileus? A meta-analysis. J Clin

Gastroenterol 1997; 25: 628-633.Bell IR, Lewis DA, Brooks AJ, Schwartz GE, Lewis SE,Walsh BT, Baldwin CM. Improved cli-

nical status in fibromyalgia patients treated with individualized homeopathic remediesversus placebo. Rheumatology 2004; 43: 577-582.

Cavalcanti AM, Rocha LM, Carillo R Jr, Lima LU, Lugon JR. Effects of homeopathic treat-ment on pruritus of haemodialysis patients: a randomised placebo-controlled double-blind trial. Homeopathy 2003; 92(4): 177-181.

Cazin A. A study of the effect of decimal and centesimal dilution of Arsenic on Retentionand mobilization of Arsenic in de rat. Human Toxicology 1987.

Cucherat M, Haugh MC, Gooch M, Boissel JP. Evidence o clinical efficacy of homeopathy:a meta-analysis of clinical trials. Eur J Clin Phamacology 2000; 56: 27-33.

H o m e o p a t i a

183


184

De Lange ESM, Blommers J, Kuik DJ, et al. Effects of homeopathic medicines on daily bur-den of symptoms in children with recurrent upper respiratory tract infections. BritishMedical Journal 1994; 309: 1329-1332.

Elia V, Niccoli M. Thermodnamics of extremely diluted aqueous solutions. Ann New YorkAcad Sci 1999.

Ernst E, Pittler MH. Efficacy of homeopathic arnica: a systematic review of placebo-con-trolled clinical trials. Arch Surgery 1998; 133: 1187-1190.

Ernst E, Saradeth T, Resch KL. Complementary treatment of varicose veins: a randomizedplacebo-controlled, double-blind trial. Phlebology 1990; 5: 157-163.

Ernst E. Homeopathic prophilaxis of headaches and migraine? A systematic review. J PainSymptom Manage 1999; 18: 353-357.

Fisher P. The Clinical Evidence Base of Homeopathy. I Simposium sobre Homeopatía,Investigación y Ciencia. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, 2006. www.uclh.nhs.uk/rlhh

Frenkel M, Hermoni D. Effects of homeopathic intervention on medication consumptionin atopic and allergic disorders. Altern Ther Health Med 2002; 8: 76-9.

Gmunder R, Kissling R.The efficacy of homeopathy in the treatment of chronic low back paincompared to standardized physiotherapy. Z Orthop Ihre Grenzged 2002; 140: 503-508.

Hahnemann S. Organon de la Medicina. Buenos Aires: Albatros, 1989.Haila S, Koskinen A, Tenovuo J. Effects of homeopathic treatment on salivary flow rate

and subjective symptoms in patients with oral dryness: a randomized trial. Homeopathy2005; 94: 175-181.

Holdcraft LC, Assefi N, Buchwald D. Complementary and alternative medicine in fibrom-yalgia and related syndromes. Best Pract Res Clin Rheumatology 2003; 17: 667-683.

Jacobs J, Herman P, Heron K, Olsen S, Vaughters L. Homeopathy for menopausal symp-toms in breast cancer survivors: a preliminary randomized controlled trial. J AlternComplement Med 2005; 11: 21-27.

Jacobs J, Jiménez LM, Malthouse S, et al. Homeopathic treatment of acute childhooddiarrhea: Results from a clinical trial in Nepal. J Altern Complement Med 2000; 6: 131-139.

Jacobs J, Jonas WB, Jiménez-Pérez M, Crthers D. Homeopathy for childhood diarrhea:Combined results and meta-analysis from threee randomized, controlled clinical trials.Pediatr Infec Dis J 2003; 22: 229-234.

Jacobs J, Springer DA, Crothers D. Homeopathic treatment of acute otitis media in chil-dren: A preliminary randomized placebo-controlled trial. Pediatric Infect Dis J 2001; 20:177-183.

Jeffrey SL, Belcher HJ. Use of arnica to relieve pain after carpal-tunnel release surgery.Altern Ther Health Med 2002; 8: 66-68.

Jonas WB, Linde K, Ramirez G. Homeopathy and rheumatic disease. Rheum Dis Clin NorthAm 2000; 26: 117-123.

Kim LS, Riedlinger JE, Baldwin CM, et al. Treatment of seasonal allergic rhinitis usinghomeopathic preparation of common allergens in the southwest region of the US:a randomized, controlled clinical trial. Ann Pharmacother 2005; 39: 617-624.

Kleijnen J, Knipschild P, Riet G. Clinical trials of homeopathy. BMJ 1991; 302: 316-323.Lamont J. Homeopathic treatment of attention deficit hyperactivity disorder: a controlled

study. Br Homeopath J 1997; 86: 196-200.Linde K, Clausius N, et al.Are the clinical effects of homeopathy placebo effects? A meta-

analysis of placebo-controlled trials. Lancet 1997; 350: 834-843.Linde K, Jonas WB, Melchart D, et al. Critical review and meta-analysis of serial agitated

dilutions in experimental. Toxicology 1994; 13: 481-492.Linde K, Melchart D. Randomized controlled trials of individualizad homeopathy:A state-

of-art review. J Altern Complem Med 1998; 4: 371-388.Lines to TNF, adriamycin, and combination: role of TNF mRNA induction in overcoming

resistence. J Urol 1993; 149: 1202-1208.Long L, Ernst E. Homeopathic remedies for the treatment of osteoarthritis: a systematic

review. Br Homeopath J 2001; 90: 37-43.Mateu Ratera M. Primeros auxilios con homeopatía. Barcelona: Cairos, 1997.Oberbaum M, Yaniv I, Ben-Gal Y, et al. A randomized controlled clinical trial of the home-

opathic medications Truameel S in the treatment of chemotherapy-induced stomatitisin children undergoing stem cell transplantation. Cancer 2001; 92: 684-690.

Rastogi DP, Singh VP, Singh V, Dey SK, Rao K. Homeopathy in HIV infection: a trial reportof double-blind placebo controlled study. Br Homeopath J 1999; 88: 49-57.

Reilly D, Taylor M, McSerry C. Is homeopathy a placebo response? Controlled trial ofhomeopathic potency with pollen in hayfever as model. Lancet 1986; 881-886.

Reilly D, Taylor MA, Beattie NG, et al. Is evidence for homoeopathy reproducible? Lancet1994; 344: 1601-1606.

Reilly D, Taylor MA, McSharry C, Aitchnson T. Is homehopathy a placebo response?Controlled trial of homeopathic potency with pollen in hayfever as model. Lancet 1986;2: 881-886.

Smith SA, Baker AE, Williams JH. Effective treatment of seborrheic dermatitis using a lowdose, oral homeopathic medication consisting of potassium bromide, sodium bromide,nickel sulfate, and sodium chloride in a double-blind, placebo-controlled study. AlternMed Rev 2002; 7: 59-67.

Steinsbekk A, Fonnebo V, Lewith G, Bentzen N. Homeopathic care for the prevention ofupper respiratory tract infections in children: a pragmatic, randomised, controlled trialcomparing individualised homeopathic care and waiting-list controls. Complement TherMed 2005; 13: 231-238.

Taylor MA, Reilly D, Llewellyn-Jones RH, McScharry C, Aitchison TC. Randomised contro-lled trial of homeopathy versus placebo in perennial allergic rhinitis with overview trialseries. BMJ 2000; 321: 471-476.

Trichard M, Chaufferin G, Nicoloyannis N. Pharmacoeconomic comparison betweenhomeopathic and antibiotic treatment strategies in recurrent acute rhinopharyngitis inchildren. Homepathy 2005; 94: 3-9.

Van Haselen RA, Fisher PA.A randomized controlled trial comparing topical piroxicam gelwith a homeopathic gel in osteoarthritis of the knee. Rheumatology 2000; 39: 714-719.

H o m e o p a t i a

185


186

Vickers AJ, Smith C. Homeopathic Oscillococcinum for preventing and treating influenzaand influenza-like syndromes. Cochrane Database Syst Rev 2004; (1): CD001957.

Weatherley-Jones E, Nicholl JP, Thomas KJ, et al. A randomised, controlled, triple-blindtrial of the efficacy of homeopathic treatment for chronic fatigue syndrome. J Psy-chosom Res 2004; 56: 189-197.

Weatherley-Jones E, Thomas K, Nicholl J. Chronic fatigue syndrome: is homeopathic tre-atment worthwhile? A randomised, controlled trial of individualised treatment vs pla-cebo. In the proceedings of the ISTHTAC Conference, 2001; Philadelphia.

Weiser M, Gegenheimer LH, Klein P.A randomized equivalent trial comparing the efficacyand safety of Luffa comp. Heel nasal spray whith cromolyn sodium sapray in the treat-ment of seasonal allergic rhinitis. Forsch Komplementarmed 1999.

Weiser M, Strosser W, Klein P. Homeopathic vs conventional treatment of vertigo: a ran-domized double-blind controlled clinical study. Arch Otolaryngol Head Neck Surg 1998;124: 879-885.

Witt C, Keil T, Selim D, et al. Outcome and costs of hoemopathic and conventional treat-ment strategies: a comparative cohort study in patients with chronic disorders.Complementary Therapies in Medicine 2005; 13: 79-86.

Wolf M, Tamaschke C, Mayer W, Heger M. Efficacy of Arnica in varicose vein susgery:results of a randomized, double-blind, placebo-controlled pilot study. Forsch Kom-plementarmed Klass Naturheilkd 2003; 10: 242-247.

Yakir M, Kreitler S, Brzezinski A,Vithoulkas G, Oberbaum M, Bentwich Z. Effects of home-opathic treatment in women with premenstrual syndrome: a pilot study. Br HomeopathJ 2001; 90: 148-153.

13. ALTRES TERÀPIES

HelioteràpiaÉs el bany de sol pres de forma terapèutica. L’acció del sol va unida als factorsclimàtics i ambientals. Aquest conjunt helioclimàtic-ambiental és propi de l’he-lioteràpia i és difícil de substituir-lo per mitjans artificials. No obstant això, enaquesta revisió ens referirem també als raigs ultraviolats dels aparells, ja que lamajor part de recerca de qualitat s’ha fet amb ells.

La radiació que rebem del Sol està formada en un 40% per llum visible (de 400 a 760 nm), en un 59% per llum infraroja (més de 760 nm) i en un 1% perllum ultraviolada (de 200 a 400 nm). El marge terapèutic de l’helioteràpia és estret i depèn de l’edat –més efectes secundaris en infants i gent gran– i en certs tipusde pell, sobretot les que no es pigmenten o es pigmenten poc amb el sol i ambels ulls blaus o clars.

ACCIONS DE LA RADIACIÓ SOLAR

� De forma general, disminueix la tensió arterial, augmenta la xifra d’eritròcits i disminueix la bilirubina.A més, té efecte analgèsic, ansiolític i redueix la mortali-tat per cardiopatia isquèmica.També estimula el metabolisme en general, la fun-ció tiroïdal, les glàndules sexuals i el sistema cardiorespiratori (evidència III-IV).

� Efecte antidepressiu: s’ha detectat amb la teràpia amb llum pel matí durantuna setmana en el cas de la depressió estacional d’hivern (evidència Ib) i en ladepressió no estacional (evidència II). Els estudis fets amb fototeràpia mostrenque la intensitat de la llum es relaciona de manera directa amb la millora dela clínica típica d’aquesta síndrome.

� La llum infraroja aporta calor, sudació i vasodilatació cutània. En cas extremprovoca eritema (evidència III-IV).

� La llum ultraviolada és la responsable de la pigmentació, de la formació demelanina i també de la síntesi de 25-hidroxi-vitamina D en la pell (la qual des-prés en el fetge i en el ronyó es convertirà en la forma activa de la vitaminaque facilitarà l’absorció intestinal de calci i fòsfor). També és bactericida i ci-cratitzant i disminueix l’activitat de les cèl·lules de Langerhans de la pell (evi-dència III-IV).

� La llum solar té un paper preventiu de l’osteoporosi i de les fractures no ver-tebrals (evidència IIa).

187



188

� L’helioteràpia durant 3 setmanes o la fototeràpia amb UVB (cinc sessions per set-mana, 5 setmanes) és un dels tractaments adients per a la psoriasi (evidència Ia).

� La llum solar és eficaç en el tractament del lupus vulgar (tuberculosi cutània)(evidència IV).

INDICACIONS

� Psoriasi.� Èczemes al·lèrgics, tuberculosi cutània.� Osteoporosi, profilaxi del raquitisme.� Ferides i llagues, especialment les cròniques.� Hiperbilirubinèmia.� Obesitat, raquitisme.� Convalescència.� Com a mitjà d’enfortiment de la immunitat.� Ansietat, insomni, depressió.� Síndrome afectiva estacional.

EFECTES SECUNDARIS

Els sis primers tenen una evidència III.� Cataractes, conjuntivitis, mosques volants.� Cop de calor, si la calor ambiental i la humitat són molt altes.� Cremada solar. En els estudis de cohorts, les cremades augmenten amb el

temps d’exposició, horari de migdia i absència d’activitat laboral o escolar.� Dermatosi actínica, xeroderma pigmentari i quadres de fotosensibilitat.� Envelliment de la pell.� Melanoma maligne.� Carcinomes espinocel·lular i basocel·lular (evidència III). La seva incidència

depèn de l’edat i de la susceptibilitat de la pell.� Reducció de la immunitat cutània retardada i augment de les cèl·lules T supres-

sores-citotòxiques (evidència IIa), fet que es relaciona amb el punt anterior.

CONTRAINDICACIONS

� Infecció aguda, estats febrils.� Hipertiroïdisme.� Lupus eritematós sistèmic, caquèxia.� Antecedent de neoplàsies de pell, fotodermatosi, melasma, rosàcia.

� El tipus de pell que no es bronzeja amb el sol, vitiligen.� Insuficiència greu: cardíaca, hepàtica i renal. Hipertensió greu.� Alcoholisme.� Presa de fàrmacs fotosensibilitzants (amiodarona, piroxicam, doxiciclina).

MANERA DE PRENDRE EL SOL

� Abans de les 10.00 h o després de les 18.00 h, a les estacions de més insola-ció –primavera i estiu– (v. figura 8.16).

� Per assegurar la necessària síntesi de vitamina D en el nostre cos és suficientel bany de sol durant tot l’any, de cara + avantbraços i mans (o esquena),durant 10-15 minuts, dos dies a la setmana i sense filtre solar. Però hi hadues excepcions a aquesta regla: en els vells i en les persones de pell fosca, lapell no sintetitza prou vitamina D amb el bany solar indicat; en aquests casos,caldria augmentar el temps de bany solar, o bé assegurar la ingesta de vita-mina D prenent aliments rics en aquesta vitamina.

� En persones que no fan banys de sol, el primer dia han d’exposar sols una partdel cos, com els peus o les cames, de 5 a 10 minuts, tapant la resta del cosamb roba. Cada dia es va augmentant de 5 en 5 minuts la durada i també lazona exposada fins a una durada màxima de 3/4 d’hora per a les extremitatsinferiors i de 1/2 hora per al tronc. El temps necessari varia segons el tipus depell; com més es bronzeja i menys es crema, més pot durar l’helioteràpia.

� Els filtres solars de protecció > 15 són necessaris quan l’estona del bany solarsupera els períodes de temps indicats abans. Tenen com a finalitat evitar elsefectes secundaris del sol, però la seva protecció és sols parcial.

� La protecció que ofereixen els filtres solars per evitar els efectes secundaris delsol és parcial, fins i tot amb el filtres més potents. La recerca actual preténobtenir filtres més complets.

� Cal beure més líquids del que és habitual i hidratar la pell amb crema.� S’aconsella evitar sempre el bany general en aigua freda de cop després d’es-

tar estirat al sol, pel perill de reacció vasovagal greu; és a dir, el refredamentdesprés d’un bany solar ha de ser lent.

ClimateràpiaLa climateràpia és la influència dels factors climàtics sobre la salut. Tot canvi enel clima genera en la persona una adaptació i una posada en marxa de meca-nismes de defensa naturals que provoquen modificacions positives i a vegadesnegatives. En el clima d’un determinat lloc, hi participen un conjunt de factors:

A l t r e s t e r à p i e s

189


190

extraterrestres (lluminositat, radiacions), atmosfèrics (temperatura, pressióatmosfèrica, humitat, vents, pressió d’oxigen, carboni, nitrogen, ionització) i geològics (constitució del sòl, latitud, altitud, vegetació). Aquesta riquesa defactors dificulta el coneixement necessari de quin és l’element que actua sobrela salut, perquè, de fet, tots hi actuen associadament.

Cal distingir el clima com a agent terapèutic i el clima com a causa de patologia.

EL CLIMA COM A AGENT TERAPÈUTIC

a) Tècniques� Bany d’aire. És l’exposició del subjecte a l’aire lliure, sense roba sintètica

(figura 13.1). És un tipus de crioteràpia; és a dir, de teràpia deguda a l’estí-mul de l’aire fred. Els efectes circulatoris i metabòlics generals són similarsals que provoca l’aigua freda (v. hidroteràpia).A més, l’aireació de la pell enredueix la humitat, que té eficàcia en el tractament de la vaginitis candi-diàsica (evidència IV).

Figura 13.1. Bany d’aire.

� Cura de repòs a l’aire lliure. És l’exposició al fred moderat mentres’està en decúbit. La finalitat que es persegueix és l’adaptació al fred, i l’in-crement de la capacitat de resistència a l’exercici. Aquesta teràpia s’ano-mena també entrenament en repòs.

� Helioteràpia. Ja comentada en l’apartat anterior.

b) Climes segons l’altitud1. Clima marítim. Propi de les costes i el litoral. Es caracteritza pels valors

elevats d’humitat, pressió atmosfèrica, radiació solar i ionització.La seva acció sobre l’organisme és estimular les funcions respiratòries,

immunitària, digestiva, hematopoètica, metabòlica, etc., de forma propor-cional a l’obertura i activitat del mar. Però en zones càlides, té també unaacció sedant. Veure el tema de talassoteràpia.

Indicacions (evidència IV):� Ansietat, estrès.� Psoriasi i altres dermatosis.� Asma, hipereactivitat bronquial.� Astènia psíquica, síndrome de fatiga crònica.� Convalescència perllongada.� Hipertròfia adenoïdal i ganglionar.� Per estimular la immunitat.� Patologia reumàtica crònica.

2. Clima de la plana. Propi de les altituds inferiors a 600 m. Es caracterit-za per la considerable variació de la temperatura, la humitat i la pluja.

La seva acció és bàsicament sedant, en els dies de poca insolació.

Indicacions (evidència IV):� Ansietat, estrès.� Patologia hepatobiliar.� Afeccions al·lèrgiques i gàstriques (en cas d’absència de vents).� Patologia reumàtica crònica i nefrourològica. En la patologia reumàtica és

millor el clima càlid, sense vents i sense canvis extrems de temperatura.3. Clima forestal. Propi de les zones boscoses. Es caracteritza per la poca

radiació solar i la major refrigeració i humitat.La seva acció és també sedant.

4. Clima de muntanya. Propi de les altituds entre 600 i 2.000 m. Es carac-teritza pels valors baixos de temperatura, pressió, tensió d’oxigen, i per la riquesa de radiació solar i d’ozó. A més, no hi ha al·lergens ni agentscontaminants.

La seva acció és l’estimulant dels aparells respiratori i cardíac, com aconseqüència de la hipòxia relativa. A banda, hi ha una acció mental posi-tiva per la contemplació de la bellesa del paisatge (figura 13.2).

Indicacions (evidència IV):� Psoriasi i altres dermatosis.� Pneumopatia crònica.


191


192

� Patologia al·lèrgica de vies respiratòries.� Astènia psíquica, síndrome de fatiga crònica.� Convalescència.� Per estimular la immunitat.

Contraindicacions:� Cardiopatia avançada.� Insuficiència respiratòria.� Pell sensible al sol (pels efectes nocius de la radiació ultraviolada).� Hipertiroïdisme (per l’efecte estimulant).� Embaràs (sols en zones de radiactivitat de roques granítiques).� Asma: si el clima és ventós i fred.

EL CLIMA COM A CAUSA DE PATOLOGIA

Podem diferenciar el clima atmosfèric i el clima intern domèstic i laboral.Factors que cal tenir en compte (evidència IV si no s’especifica el contrari):

Figura 13.2. Clima de muntanya.

� Els factors climàtics, com la temperatura, la humitat, la pressió atmòsfè-rica, la irradiació solar, la precipitació (tipus, freqüència, quantitat), l’altitud(alta muntanya, muntanya baixa, a la plana, a nivell del mar), el vent (velo-citat, direcció) són factors atmosfèrics que condicionen la salut de la gent,segons la medicina natural al llarg de tota la història. Per exemple, la tem-peratura freda i el vent fort s’associen a la descompensació dels pacientsamb asma.

� L’acció dels contaminants de l’aire procedent de les indústries, dels vehi-cles de motor i dels pneumoal·lergens de l’aire: espores de fongs i pol·len, laqual cosa varia segons l’època de l’any, la humitat, el vent i altres condicionsdel temps.

� Els contaminants químics de l’ambient laboral i domèstic (per exemple:els fums, l’aire condicionat sense filtre). Els pacients amb asma els hauriend’evitar.

� El tabaquisme. En les persones no fumadores, el tabaquisme passiu és unfactor de risc de càncer de pulmó (evidència III).

� La humitat. Si és inferior al 30% (es pot mesurar amb un higròmetre), la qualcosa és normal en els ambients amb intensa calefacció a l’hivern, o bé per l’úsd’aire condicionat a l’estiu, es produeix sequedat de la mucosa de les vies res-piratòries altes; de manera específica, la sequedat ambiental agreuja l’evolu-ció de la dermatitis atòpica, de la pruïja i de la xerosi cutània i mucosa. Si lahumitat és superior al 50%, s’afavoreix el creixement de fongs, àcars i bacte-ris, que és la causa de les reaccions al·lèrgiques. Per tal que la humitat estiguien un rang saludable (entre el 30 i el 50%), cal que el sistema d’aire condicio-nat disposi d’un humidificador incorporat. Tanmateix, de tant en tant és acon-sellable apagar l’aire condicionat i fer exercici amb les finestres obertes –o millor a l’aire lliure–, per tal d’adaptar-se al clima exterior.

� La ventilació i l’exposició al sol de les habitacions té un paper preventiuen la difusió de les malalties infeccioses, com la tuberculosi.

Aromateràpia

La paraula aroma significa «fragància» i teràpia és sinònim de «tractament»;per tant, el terme aromateràpia fa referència al tractament mitjançant l’ús defragàncies (figura 13.3). L’aromateràpia és una tècnica mil·lenària que utilit-za els olis essencials purs extrets de plantes medicinals o algunes fruites perprevenir i alleugerir malalties físiques i emocionals, creant així una sensacióde benestar.


193


194

HISTÒRIA DE L’AROMATERÀPIA

La majoria de les cultures, des de l’antiga Xina fins als nadius americans, ha uti-litzat olis essencials per modificar l’estat d’ànim. Els egipcis els empraven per a efectes curatius, cosmètics i per embalsamar.

La paraula aromateràpia va ser emprada per primer cop pel químic francèsRené-Maurice Gattefose al segle XX, qui va demostrar que els olis essencialstenen propietats antisèptiques i curatives. El 1960, Jean Valnet, metge francès, esva concentrar en l’ús medicinal dels olis essencials, tractant amb ells els trauma-tismes i les cremades de les víctimes de la Segona Guerra Mundial. MargueriteMaury, bioquímica francesa, és considerada la pionera dels massatges aplicantolis essencials a les terminacions nervioses de la columna vertebral i la cara enfunció de les necessitats de cada individu.Va descobrir que eren útils per a la rela-xació, el tractament de malalties cutànies i la milloria en alguns tipus de dolor. El1962 i el 1967 fou premiada internacionalment per les seves investigacions sobreels olis essencials al servei de la salut.

INDICACIONS

Els olis essencials actuen a l’organisme en ser absorbits per la pell, o bé inhalats;en aquest darrer cas, els receptors olfactius capten les olors i transmeten la infor-mació a les àrees del cervell, entre elles, l’hipotàlem.

Figura 13.3. Aromateràpia.

Per preparar un compost de massatge corporal s’utilitza com a base oli d’a-metlles dolces (5 ml), barrejat amb 2-3 gotes d’oli essencial.

Al bany, cal afegir-hi de 5 a 10 gotes d’oli mentre s’omple la banyera ambaigua calenta.

Cada oli essencial té una aroma característica i un perfil terapèutic propi.

PROPIETATS DELS OLIS ESSENCIALS

� Alfàbrega. S’utilitza per al mal de cap i la migranya; també quan hi ha fati-ga mental.

� Arbre del te. Antisèptic, antibiòtic i antifúngic. No s’ha d’utilitzar pur ni enconcentracions altes sobre pells sensibles (s’han de diluir entre 1 i 2 gotes d’olipur en una culleradeta d’oli base).

� Bergamota.Antidepressiu. Té propietats antisèptiques. Ideal per a la cura depells grasses i tacades. En preparacions de crema s’aplica per al tractamentd’èczemes, psoriasi i acne. És summament efectiu en banys d’immersió i ruixaten l’habitació o en l’ambient de treball.

� Camamilla. Relaxant. Té efectes calmants sobre la ment i el cos. S’aplica pera dolors i inflamacions i per als estats d’enuig i humor colèric. Ideal per prote-gir pells seques. Reparador del son (3 gotes de camamilla + 1 gota taronja +1 gota sàlvia romana en 5 ml oli ametlles dolces). Calma els nens nerviosos i els ajuda a dormir.

� Canyella. Estimulant, antisèptic, excel·lent per a la prevenció de grips i refre-dats. És afrodisíaca.

� Cedre. Calmant, sedant, indicat per a l’estrès, harmonitzant, tònic respiratori.S’usa com a complement per al tractament de la caiguda del cabell i la caspa.Beneficiós per a la cura de pells grasses i tacades. Millora els símptomes de lamenopausa. Unes gotetes al coixí milloren la congestió, la tos i la bronquitis.

� Encens. Calmant. Ajuda a la meditació. Per al tractament de la pell, s’inclouen cremes rejovenidores. Preveu les estries.

� Eucaliptus. Potent antisèptic i descongestionant. S’ha d’utilitzar en el fogóon hi ha malalts. Fórmula per al refredat: 5 ml d’oli d’eucaliptus diluït + 2 gotes d’oli pur de lavanda.

� Farigola. Preventiu d’infeccions en general, reforçant del sistema immunolò-gic. Purificador pulmonar, antitussigen, estimulant de la circulació sanguínia.Energitzant a nivells físic, mental i emocional.

� Gerani. Equilibrant mental, físic i emocional.Ajuda a regular les funcions hor-monals. És diürètic, antiinflamatori, analgèsic, cicatritzant, flebotònic i hemos-tàtic. Útil en nombroses afeccions cutànies: cremades lleus, hematomes, der-


195


196

matitis, peu d’atleta, herpes. Es fa servir per fer massatge a les zones ambcel·lulitis. Va bé per tractar l’ansietat. Ajuda a reduir la simptomatologia de lasíndrome premenstrual.

� Gessamí. Relaxant. Ideal per a la cura de la pell, especialment les pellsseques. Propietats sensuals (2 gotes de gessamí + 1 de sàlvia + 4 gotes debergamota). Poderós antidepressiu natural. Contraindicat en l’embaràs (útil enel treball del part) i la lactància.

� Ginebró. Desintoxicant. Restaura l’equilibri psíquic. Ideal per a banys i mas-satges per a la cel·lulitis. Té propietats diürètiques.

� Gingebre. Dolors reumàtics i musculars, esgotament sexual i físic.� Lavanda. És un netejador. Alliberador de tensions, sedant, s’utilitza en proble-

mes d’insomni (unes gotes al coixí), reparador excel·lent per als músculs cansats,cicatritzant, ideal per a cremades, acne i al·lèrgies, repel·lent de mosquits.

� Llimona. Purificant. Refrescant. Estimulant del sistema limfàtic. Astringent.Antiàcid, antisèptic. Bactericida. És ideal per donar un toc fresc a les composi-cions de fórmules aromaterapèutiques.Aplicat mitjançant massatge, alleuja lamigranya i el mal de cap. Atenua les taques cutànies. Barreja per afavorir la concentració: 5 gotes llimona + 2 gotes menta + 1 gota encens.

� Mandarina. Ajuda a dormir els nens (unes gotetes al coixí). Fototòxic.Excel·lent tònic per a les pells grasses. Existeixen preparacions destinades aprevenir les estries durant l’embaràs. Barreja relaxant i seductora: 10 ml d’olide mandarina diluït + 2 gotes sàndal + 1 gota gessamí.

� Melissa. Calmant. La seva aroma és suau i exquisida. Ideal per protegir la pell del fred. Contraindicat en cas d’haver-hi hipertensió i en nens menors de 2 anys.

� Menta. Estimulant, refrescant. Excel·lent per «buidar» el cap. Desperta, alleu-ja la síndrome del viatger. Alleuja l’estrès nerviós i les palpitacions. L’oli presen forma de càpsula pot ser un bon remei per a la síndrome del còlon irritable.En forma de compreses fredes pot calmar les migranyes. Les inhalacions devapor d’oli (mai més de 2 gotes) de menta són excel·lents per a la congestiónasal. Contraindicat en l’embaràs, la lactància, els lactants i els nens petits.No s’ha d’utilitzar directament sobre la pell sense diluir. No s’han de posarmés de 3 gotes al bany. Evitar utilitzar conjuntament tant l’oli com la infusióde menta en persones que prenen homeopatia (antídot).

� Pàtxuli. Calma i aixeca l’esperit. Per acompanyar els processos d’aprenen-tatge. Permet l’alliberament de fluids en casos d’edema, obesitat i retenció de líquids.

� Pi. Indicat per al tractament de dolors artrítics i reumàtics. Contraindicat enl’embaràs.

� Romaní. Tonifica i aixeca l’ànim. Estimula la memòria. L’essència és útil enbronquitis, asma, catarro, alleuja la irregularitat menstrual, analgèsic. Tònicestimulant a nivell cardíac, hepàtic i biliar. S’usa per al cabell afegint unesgotes en el xampú. Antioxidant. Contraindicat en embaràs, epilèpsia i hiper-tensió arterial.

� Rosa. Propietats femenines. Calmant. Tonificant. Excel·lent per a pells seques,madures o envellides. Propietats sensuals.

� Sàlvia. Calmant, relaxant, antidepressiu, per a tot tipus d’estrès i tensió. És útilen el tractament de l’asma, infeccions de la gola i cura de la pell. Va bé afegirunes gotes en l’esbandida després del xampú per als cabells grassos i la caspa.

� Sàndal. Relaxant, harmonitzador, ajuda a la meditació. Excel·lent per a pellsseques. Tractament de l’acne.

� Taronja. Angoixa, depressió, insomni. En massatges per a la retenció delíquids.

Les revisions dels assaigs clínics mostren que l’aromateràpia és efectiva permillorar l’ansietat i l’agitació (evidència IIa).

PRECAUCIONS

� No utilitzar l’aromateràpia durant l’embaràs (alfàbrega, càmfora, majorana,mirra, clau d’olor, hisop, ginebró, cedre, sàlvia, romaní, menta, gessamí, pi).

� Evitar prendre el sol després d’utilitzar sobre la pell la bergamota, l’aranja, lataronja, la llimona i la mandarina, ja que són fototòxics.

� Els olis essencials mai no s’han de prendre de manera oral.� En el cas que la persona pateixi epilèpsia, no s’ha de fer servir mai ni la sàlvia

ni el romaní.� Si la persona pateix hipertensió, no s’ha d’utilitzar ni la sàlvia ni el romaní ni

la melissa.

Teràpia floralEl Dr. E. Bach, metge anglès del segle XIX, va ser autor de la teràpia amb lesessències florals, les quals milloren les emocions i la salut; aquest metge es vaadonar de la relació que hi ha entre la visió de la vida i les emocions amb l’apa-rició de les malalties (figura 13.4).

La malaltia, segons ell, és el resultat d’un llarg procés de conflicte entre laveritable essència de la persona, l’ànima i la personalitat. El 1976, l’OMS vareconèixer la teràpia floral com a sistema mèdic.


197


198

Existeixen 38 remeis compresos en el sistema floral del Dr. Bach (taula 13.1).Aquests 38 remeis estan composts per 34 flors silvestres i 3 flors de cultiu.L’últim no és una flor, sinó aigua de brollador (rock water).

Figura 13.4. Teràpia floral.

Taula 13.1. Les essències florals i les seves aplicacions

1 Agrimony Oculta emocions tortuoses, problemes greus i angoixa Agrimònia inconscient rere una màscara d’alegria i despreocupació

permanent. Evita discussions i cerca harmonia. Tendència a les addiccions, tabac, drogues, alcohol, joc, treball, assumir riscos, menjar i compres, com a mecanisme d’escapada al turment mental. Busca ser acceptat. Si emmalalteix, bromeja

2 Aspen Por al sobrenatural, a situacions imprecises que sent Àlber tremolós que l’amenacen, i a la mort. Presagis. Temor vague

i inexplicable. Agorafòbia, claustrofòbia3 Beech Tendeix a ser intolerant i a criticar despietadament. Jutja Faig sense sensibilitat ni comprensió. Arracona. És arrogant.

No suporta les idees i els costums diferents als seus

Flor Aplicacions

(Continua)


199

(Continua)

Taula 13.1. Les essències florals i les seves aplicacions

4 Centaury No pot dir que no. Reacciona exageradament als desitjos Centàurea dels altres, buscant complaure’ls. Sacrifica les seves pròpies

necessitats per quedar bé. La seva predisposició a servir és explotada. Es presta al domini i l’abús dels altres. La sevavoluntat és feble

5 Cerato Busca l’aprovació i el consell dels altres, ja que no confia Ceratostigma en el seu judici, intuïció, ni en les seves decisions i opinions.

Les seves conviccions no són fermes. Canvia fàcilment d’opinió.És indecís

6 Cherry plum Por a perdre el control dels seus actes, a cometre accions Cerasífera terribles i a embogir. Pensaments irracionals persistents.

Arravataments incontrolables7 Chestnut bud Repeteix els seus errors perquè no reflexiona sobre ellsBrot de ni aprèn de les seves experiències. Reincideix. No escarmentacastanyer

8 Chicory Sobreprotegeix els seus éssers benvolguts i els domina Xicoira mitjançant una manipulació excessiva. Considera que sap

més que els seus dependents. Té una personalitat possessiva i egoista. Es fica en els assumptes dels altres contínuament.Espera la devoció dels qui sobreprotegeix i quan no l’obté se sent víctima. Després els persegueix

9 Clematis Somiador que evadeix la realitat. El seu pensament Clemàtide difícilment es aquí i ara. Distret, presta poca atenció

al que succeeix al seu voltant. Viu en un món de fantasia,com un mecanisme d’escapament a la seva infelicitat

10 Crab apple Flor de la neteja per a qui té la sensació d’estar brut Pomera silvestre i ser impur, baixa autoestima i terror a contaminar-se11 Elm Aclaparat per les seves responsabilitats. Pensa que no és Om capaç d’acomplir-les12 Gentian Pessimisme. Depressió per causes conegudes. Escepticisme.Genciana Control feble davant la frustracióde camp

Flor Aplicacions


200

Taula 13.1. Les essències florals i les seves aplicacions (Cont.)

13 Gorse Desesperat. Sense cap esperançaAulaga14 Heather Abstret. Centrat en ell mateix. Necessita tenir públic Bruc que l’escolti. Parla excessivament, però no escolta15 Holly Gelosia, desconfiança, enveja, odi i rancor. Manca Grèvol de compassió. Per a qui necessita amor16 Honeysuckle No viu el present. Nostàlgia. Enyorança del passat Lligabosc i els bons temps17 Hornbeam Esgotament mental per tediCarpe18 Impatiens Solitud de qui no pot estar acompanyat perquè marxa Impaciència de pressa. Impaciència. Irritabilitat19 Larch Sentiment d’inferioritat. Espera fracassarLàrix20 Mimulus Por al conegut. A situacions concretes, definibles. TimidesaMímul21 Mustard Depressió i tristesa de causes desconegudes, que apareixen Mostassa i desapareixen sense cap motiu22 Oak Lluitar desesperadament contra corrent i sense descans.Roure Dedicació obsessiva a la feina23 Olive Esgotament total, físic i/o mentalOlivera24 Pine Desesperació per sentiment de culpa i autorecriminacióPi25 Red chestnut Por que succeeixi algun mal als éssers benvolguts.Castanyer Preocupació per ellsvermell

26 Rock rose Pànic i terror paralitzant. Estats d’angoixa aguts. MalsonsHeliantem27 Rock water Perfeccionisme. Severitat. Rigidesa de pensamentAigua de roca28 Scleranthus Indecisió entre dos extrems oposatsEsclerantus

Flor Aplicacions

(Continua)

Teràpia neuralCONCEPTE

Teràpia neural significa tractament sobre el sistema nerviós vegetatiu, que trac-ta de neutralitzar els bloqueigs que alteren l’intercanvi d’informació i els focusirritatius de la xarxa nerviosa, que són causa de malaltia.

Com a teràpia naturista, facilita els mecanismes d’autocuració de l’organismemalalt. És una teràpia reguladora, que permet que l’organisme recuperi el seu propiordre mitjançant estímuls inespecífics, com ara la injecció d’un anestèsic local moltdiluït, injectat en microdosis en punts específics del sistema nerviós vegetatiu.


201

Taula 13.1. Les essències florals i les seves aplicacions (Cont.)

29 Star of Seqüeles de traumatismes físics i mentalsBethlehemEstrella de Betlem

30 Sweet chestnut Desesperació profunda. Sent que ha arribat al límit Castanyer dolç del sofriment31 Vervain Fanatisme. No comparteix la càrrega. FortalesaBerbena32 Vine Avidesa pel poder. Dominador. «Petit tirà»Vinya33 Walnut Indecisió per iniciar etapes noves o manejar situacions Noguera difícils34 Water violet Solitud dels orgullosos. Distanciament per sentiment Violeta d'aigua de superioritat35 White chestnut Ruminació torturant d’idees. Diàleg internCastanyer d’Índies

36 Wild oat Manca de metes. Descontentament i incertesa per desconèixer Civada silvestre la missió en la vida37 Wild rose Desinterès, apatia, resignació, capitulació. Falta de motivacióRosa silvestre38 Willow Se sent víctima del destí. RessentimentsSalze

Flor Aplicacions


202

HISTÒRIA DE LA TERÀPIA NEURAL

La base de la teràpia neural té els seus inicis en el segle XIX, amb les investiga-cions de Pavlov, Spiess, Head, Wischnewsky, Bikow i Leriche, entre d’altres. Elsmetges alemanys Ferdinand i Walter Huneke sistematitzaren la teràpia neuralreportant els efectes a distància de l’anestèsia local, en observar que existeixenestats irritatius (camps d’interferència) capaços, fora de l’ordre segmental, deproduir i mantenir malalties. Observaren l’efecte de les injeccions de procaïna, enindrets precisos i definits del cos, sobre la irritació del sistema nerviós vegetatiu.

Aquesta teràpia s’exerceix majoritàriament als països germànics (Alemanya,Àustria i Suïssa) i alguns de Llatinoamèrica (Colòmbia, Mèxic, Argentina, etc.).A Suïssa trobem una càtedra de Teràpia Neural a la Universitat de Berna. Tambés’estudia en altres països europeus i als Estats Units. Actualment a Barcelona esrealitzen cursos de postgrau en Teràpia Neural i Odontologia Neurofocal, aixícom cursos introductoris a través del Col·legi Oficial de Metges.

BASES FISIOPATOLÒGIQUES

Segons el Dr. Peter Dosch (Alemania), cada cèl·lula equivaldria a una petitíssimabateria de potassi amb un potencial de 40 a 90 milivolts. Determinats estímulsfan caure el potencial (despolarització) i normalment la cèl·lula el recuperaimmediatament (repolarització). Si els estímuls irritants són molt freqüents omolt forts, la cèl·lula perd la capacitat de respondre, pel que es trobarà en unestat de despolarització permanent, debilitada i malalta. S’altera el funcio-nament de la membrana cel·lular i això pot provocar descàrregues, actuant coma focus d’interferència, com ho farien els curtcircuits en una xarxa elèctrica.

Un concepte fonamental és el de camp interferent. El Dr. Julio C. Payán(Colòmbia) defineix el camp interferent com una irritació que roman en la memòriai que pot causar canvis patològics a distància en un moment i en un ésser donat.

El sistema nerviós vegetatiu, amb els seus circuits reguladors humorals, hor-monals, neurals i cel·lulars, pren part en totes les reaccions de l’organisme. El sis-tema nerviós és una peça clau en la integració de la totalitat de l’ésser, incloent-hi la pell. El sistema nerviós autònom rep estímuls interns com també del mediextern. El simpàtic participa en los successos generals de la malaltia, sobretot enles inflamacions, les degeneracions i en el símptoma del dolor. També regula lavasodilatació i la vasoconstricció. El simpàtic és l’únic sistema informatiu quetravessa l’organisme en la seva totalitat, que assegura l’aportació i la seva desin-toxicació, així com l’ajust de la capacitat de reacció a qualsevol situació diferent.El parasimpàtic és el seu antagonista a l’àrea del cap-coll i a la zona del tòrax.

TÈCNICA I MÈTODE D’ACCIÓ

S’utilitza un anestèsic local molt diluït, generalment clorhidrat de procaïna a l’1 o al 0,5%, que té un alt potencial elèctric (290 milivolts) i s’injecta enmicrodosis en els punts del sistema nerviós que es considera que estan irritats i que poden ser factors de malaltia. La procaïna té la propietat de repolaritzar iestabilitzar el potencial de membrana, permetent així recuperar i estabilitzar elsistema nerviós vegetatiu. L’efecte de la teràpia neural interromp les vies refle-xes patògenes normalitzant les funciones vegetatives per repolarització de lesmembranes cel·lulars (figura 13.5).


203

Figura 13.5. Teràpia neural.

La teràpia neural permet de vegades la desaparició de símptomes de formagairebé instantània en permetre la repolarització del sistema nerviós vegetatiu idesbloquejar el camp interferent. El Dr. Ferdinand Huneke (Alemanya) anomenàfenomen en segons a la desaparició immediata i mantinguda dels símptomesprovocats a distància per un camp interferent, en injectar-hi procaïna.

El que la persona ens diu, el que sent i l’exploració ens permeten «dialogar»amb el sistema nerviós vegetatiu. És important saber com va començar, quinseren els primers símptomes i on aparegueren i, sobretot, amb què ho relacionala persona malalta. Els antecedents quirúrgics, infecciosos, traumàtics, odon-tològics i ginecològics són importants per valorar possibles focus interferents enel sistema nerviós.


204

No cal oblidar que els hàbits alimentaris, fisiològics i tòxics són moltimportants per regular el procés de guariment; en ocasions esdevenenimprescindibles, i de vegades la seva modificació pot ser l’únic tractamentnecessari.

INDICACIONS

Quadres de dolor i patològics que apareixen després de qualsevol infecció, infla-mació, traumatisme, cicatriu, afecció odontològica, afecció psíquica, etcètera, queactuen com a camp interferent. Així podem entendre com a partir d’una interven-ció quirúrgica poden aparèixer «malalties que aparentment no estan relacionadesamb aquesta operació» i que hi hagi dolors que desapareguin o millorin tractantel sistema nerviós de la cicatriu, ja que en el seu dia va ser seccionat i van alterar-se les seves propietats, podent generar dolor o altres molèsties allí o en altres partsde la xarxa nerviosa.

La teràpia neural és eficaç a qualsevol edat i en qualsevol condició fisiològi-ca. La millora aconseguida amb l’ajut de la teràpia neural pot ser immediata iacostuma a augmentar amb la repetició del tractament, fins a arribar a l’absèn-cia de símptomes. La millora sol ser cada vegada més duradora i els símptomesmenys intensos, gràcies, en part, al fet que s’actua sobre un punt del sistemanerviós vegetatiu cada vegada menys irritat.

Els estudis clínics mostren que la teràpia neural és eficaç en la millora clínicade l’esclerosi múltiple (evidència IIa) i de la incontinència urinària d’urgència(evidència III).

EFECTES SECUNDARIS

Si la procaïna que s’utilitza està lliure de conservants, les reaccions adverses sónextremadament estranyes. No obstant això, poden donar-se reaccions infla-matòries en els punts d’injecció, que solen remetre espontàniament en menys de24 o 48 hores.Aquestes reaccions (mucositat, febrícula, esgotament) acostumena ser, malgrat que molestes, signes autocuratius.

CONTRAINDICACIONS

� Persones amb problemes de la coagulació.� No són contraindicacions ni la lactància ni l’embaràs.

CONDICIONS PER A LA SEVA APLICACIÓ

L’experiència acumulada per nombrosos professionals amb centenars de milersde pacients fa que aquesta sigui una teràpia segura si s’és un bon coneixedor dela tècnica. Legalment només poden injectar els metges, els diplomats d’Infermeria,els odontòlegs i els veterinaris.

Bibliografia

HELIOTERÀPIA

Cooper KD, Baron ED, LeVee G, Stevens SR. Protection against UV-induced suppression ofcontact hypersensitivity responses by sunscreens in humans. Exp Dermatol 2002;11(Suppl 1): 20-27.

Finnish Medical Society Duodecim. Psoriasis. A: EBM Guidelines. Evidence-BasedMedicine. Helsinki, Finland: Duodecim Medical Publications Ltd.; 2005 May 25 [Various].Disponible a: www.guideline.gov

Frentz G, Olsen JH, Avrach WW. Malignant tumours and psoriasis: climatotherapy at theDead Sea. Br J Dermatol 1999; 141: 1088-1091.

Heyll U. Maximilian Mehl and the treatment with concentrated sunlight. Dtsch MedWochenschr 2006; 131: 2920-2924.

Lee TM, Chan CC. Dose-response relationship of phototherapy for seasonal affective dis-order: a meta-analysis. Acta Psychiatrica Scandinavica 1999; 99: 315-23.

Martinez Morillo M, Pastor Vega JM, Sendra Portero F. Manual de Medicina Física.Madrid: Harcourt Brace, 1998.

National Institutes of Health. Office of diateray supplements. Dietary supplement factsheet: Vitamin D. Disponible a: http://ods.od.nih.gov/

Ness AR, Frankel SJ, Gunnell AJ, Smith GD. Are we really dying for a tan? BMJ 1999; 319:114-116.

Sato Y, Iwamoto J, Kanoko T, Satoh K. Amelioration of osteoporosis and hypovitaminosisD by sunlight exposure in hospitalized, elderly women with Alzheimer’s disease: a ran-domized controlled trial. J Bone Miner Res 2005; 20: 1327-1333.

Sato Y, Metoki N, Iwamoto J, Satoh K. Amelioration of osteoporosis and hypovitaminosisD by sunlight exposure in stroke patients. Neurology 2003; 61: 338-342.

Saz Peiró P. Sencillas aplicaciones de higiene y salud natural. Pablo Saz Peiro: Zaragoza,1992.

Thieden E, Philipsen PA, Sandby-Moller J,Wulf HC. Sunburn related to UV radiation expo-sure, age, sex, occupation, and sun bed use based on time-stamped personal dosimetryand sun behavior diaries. Arch Dermatol 2005; 141: 482-488.

Tuunainen A, Kripke DF, Endo T. Light therapy for non-seasonal depression. The CochraneDatabase of Systematic Reviews 2004, Issue 2. Art. No.: CD004 50.pub2.


205


206

Weinstock MA, Rossi JS, Redding CA, Maddock JE, Cottrill SD. Sun protection behaviorsand stages of change for the primary prevention of skin cancers among beachgoers insoutheastern New England. Ann Behav Med 2000; 22: 286-293.

Whitmore SE, Morison WL. The effect of suntan parlor exposure on delayed and contacthypersensitivity. Photochem Photobiol 2000; 71: 700-705.

CLIMATERÀPIA

Agudo A. Evidència epidemiològica i causalitat en perspectiva: exposició passiva al tabaci càncer de pulmó. Ann Medicina 1999; 82: 119-121.

Ait-Khaled N, Enarson DA. Tuberculosi. A Manual for Medical Students. Ginebra: WorldHealth Organization, 2003.

Escombe AR, Oeser CC, Gilman RH, et al. Natural ventilation for the prevention of air-borne contagion. PLoS Med 2007; 4 (2): e68.

Lezaeta Pérez-Cotapos M. La salud por la Naturaleza. Lezaeta.Martinez Morillo M, Pastor Vega JM, Sendra Portero F. Manual de Medicina Física.

Madrid: Harcourt Brace, 1998.Muñoz López F. Climoterapia en patología repiratoria. JANO 1991; 964: 9.San José Arango C. Climoterapia y adaptación progresiva al esfuerzo: cura del terreno

bajo condiciones de exposición repetida y controlada al frío. Boletín de la Sociedad deHidrología Médica 1994; 3: 139-144.

Slapke J, Vucelic B, Schutt C, Muller S. The effect of climatic and meteorologic factors onbronchial hyperreactivity and the course of bronchial asthma diseases and their poten-tial significance in asthma prevention: hypotheses, methodologic approaches and ini-tial results. Z Erkr Atmungsorgane 1989; 173: 116-126.

Tappe Martínez J. Efectos psicológicos de la estancia en el medio montañoso. MedicinaNaturista 2001; 3: 176-181.

Zaragoza Rubira JR. Física e instrumentación médicas. 2a ed. Masson-Salvat Medicina, 1992.

AROMATERÀPIA

Ballard CG, et al.Aromatherapy as a safe and effective treatment for the management ofagitation in severe dementia: the results of a double-blind, placebo-controlled trial withMelissa. J Clin Psychiatry 2002; 63: 553-558.

Complementary approaches to menopausal symptoms. Royal College of Nursing (UK). 2006.Regnard C, Hockley J.A guide to symptom relief in palliative care. 5a ed. Oxford: Radcliffe

Medical Press, 2005.Sheally N. Enciclopedia completa ilustrada de terapias alternativas. Könemann, 2001.

ISBN: 3-8290-5437-8.Thorgrimsen L, et al. Aromatherapy for dementia. The Cochrane Database of Systematic

Reviews 2003, Issue 3. Art. No.: CD003150. DOI: 10.1002/14651858.CD003150.www.geocities.com/aceites_esenciales/historia.htmlwww.mantra.com.ar/contenido/zona1/frame_propaceites.html

TERÀPIA FLORAL

Complementary therapies in nursing, midwifery and health visiting practice. RoyalCollege of Nursing (UK) 2003.

Ernst E. Flower remedies: a systematic review of the clinical evidence. Wien KlinWochenschr 2002; 114 (23-24): 963-966.

Kaminski P. Flores que sanan. Nestinar, 2001. ISBN: 84-931092-7-4.Pastorino M. La medicina floral de Edward Bach. Madrid: Urano, 1999. ISBN: 84-86344-

73-5.Scheffer M. La terapia floral de Bach; teoría y práctica. Barcelona: Urano, 1992.Veilati S. Tratado completo de terapia floral. EDAF, 2000. ISBN: 84-4140-668-5.

TERÀPIA NEURAL

Adler E. Enfermedades generales causadas por irritación del sistema neurovegetivo pro-ducidas por problemas dentales y amigdalares. Diagnóstico y terapia (3a ed.), 1983.

Bykov KM, Kurtsin IT. Patología córtico-visceral. Disponible a: www.terapianeural.comDosch P. Terapia neural según Huneke (3 vol.) (traducció de German Duque), Los Robles,

Popayán, Colombia.Fischer L. Terapia neural según Huneke. Fundamentos, técnica, aplicación práctica. Ciudad

de México, 2000.Gibson RG, Gibson SL. Neural therapy in the treatment of multiple sclerosis. J Altern

Complement Med. 1999 Dec; 5 (6): 543-552.Hopp H, Combes HJ. Stimulation or blocking of the periurethral region an expansion of

conservative therapeutic measures in irritable bladder and urge incontinence. ZentralblGynakol. 1986; 108 (14): 851-856.

Huntley A, Ernst E. Complementary and alternative therapies for treating multiple sclerosissymptoms: a systematic review.Complementary Therapies in Medicine 2000; 8: 97-105.

Speransky. Bases para una nueva teoría de la medicina. Buenos Aires: Psique, 1998.Vischñevsky. El bloqueo novocaínico y los antisépticos oleobalsámicos como una forma

de terapéutica patogénica. Buenos Aires: Cartago, 1958.


207

Annexos

ANNEX 1Informació sobre la dieta mediterràniaadreçada a la població La dieta mediterrània és el patró alimentari comú dels països mediterranis de ladècada del 1960. És el millor model de la dieta saludable, ja que segons els estu-dis científics actuals és la dieta que s’ha associat a una menor prevalença demalalties cròniques.

Es caracteritza pel consum diari de cereals integrals i refinats (pa, pastes, arròs),de verdura, fruita, hortalisses, oli d’oliva com a greix bàsic, llegums, fruits secs,iogurt i lactis; pel consum no diari de peix, ous i carn d’aviram; i pel consum mésesporàdic d’altres carns i de dolços. De vi, se’n pot prendre de forma moderada.

Consells sobre la distribució i la ingesta dels aliments � En el moment de llevar-se, s’aconsella la ingesta de dos o més gots d’aigua

mineral.� L’esmorzar ha de tenir suficients calories com per permetre el treball físic

i mental durant tot el matí. Per assolir-ho, un suc de fruita, preferentment lafruita àcida, uns 15-30 minuts abans d’esmorzar, estimula les secrecions diges-tives i obre bé la gana, la qual cosa permet fer un bon esmorzar. En l’àpat, espoden combinar els cereals o pa integrals amb els lactis i els fruits secs.

� L’amanida és un bon plat per prendre al començament del dinar i del sopar,per la raó que també estimula les secrecions digestives.

� Per dinar, altres plats adients són verdura, llegums, patata o cereals o pa inte-gral. Si hom vol prendre ous o peix o carn, aquest és l’àpat adequat.

� Per berenar, aniria bé els fruits secs o lactis amb pa o cereals.� El sopar hauria de ser un àpat semblant al dinar, però més lleuger i amb menys

proteïnes.� Els fruits secs (ametlles, avellanes, pinyons, pistatxos, cacauets) són un grup

d’aliments bàsic que s’ha de prendre cada dia per la seva riquesa en proteïnes,minerals, vitamines i greixos saludables. Conserven millor els seus ingredientssi no estan torrats. I no cal que portin sal. La llet o l’orxata d’ametlla és un bonsubstitut de la llet de vaca, en cas d’intolerància a aquesta.

� L’oli d’oliva és el greix amb més beneficis per a la salut, segons els estudisactuals. El més nutritiu és l’oli verge; és a dir, l’obtingut a la primera premsa-da sense acció de la calor. Tradicionalment, l’oli d’oliva s’usa per amanir leshortalisses crues i altres plats.

211



212

� S’aconsella prendre menys de 5 ous/setmana i menys de 450 g de carn ver-mella al mes, a fi de seguir el patró de la dieta mediterrània.

� Si hi ha intolerància a algunes fruites, cal canviar-les per plàtan o poma unamica bullida.

� Més val no barrejar molts aliments en un mateix àpat; d’aquesta manera esfacilita la digestió.

� Cal menjar només mentre es té gana i a poc a poc, mastegant, salivant i assa-borint bé cada mos, fins que es converteix en líquid. És important menjarsense presses, en un ambient relaxat.

� Menjar i beure forma part de la nostra joia de viure. Però s’ha d’aprendre a nocompensar els problemes emocionals amb el menjar; és millor desenvoluparestratègies psicològiques adients per superar-los.

Productes que cal reduir o evitar� La sal. Millor no passar dels 5 g al dia; això s’aconsegueix si no tenim el saler

a la taula quan mengem i si no comprem massa productes envasats. Quan escuina, cal reduir la quantitat usual de sal.

� El cafè i les begudes alcohòliques. Els estudis només han mostrat bene-ficis saludables en el vi, preferentment el vi negre. Però ha de ser en quantitatmoderada i solament en les persones que el prenen habitualment. La quanti-tat màxima aconsellada de vi és de menys d’un got en les dones i menys dedos gots en els homes.

� Els dolços (com galetes i pastissos casolans) i la mel. Es poden prendreocasionalment, algun dia a la setmana. En canvi, les begudes riques en sucre,com les begudes refrescants i els sucs de fruita industrials, convé deixar-les de banda. Ens quedarem sorpresos si mirem la concentració de sucres (glucosa,fructosa, sacarosa, maltosa) que tenen. A més, la majoria de menjars preparatsporta sucre i, per tant, també cal mirar-ne la composició a les etiquetes. La inges-ta elevada de sucre s’associa a l’aparició de càries i a l’augment important de laglucèmia després de menjar.

� Els aliments preparats o refinats. Són perjudicials pel seu contingut alt de sodi i d’additius. De tots els productes elaborats industrialment, calmirar-ne la composició a l’etiqueta. Cal saber que el consum mitjà per perso-na i dia d’additius (una part dels quals es considera nociva) supera els 10 g alsEstats Units.

� Els aliments que contenen molts greixos saturats. La margarina, elsproductes que tenen olis vegetals hidrogenats en tot o en part, la pastisseriano casolana, la carn amb greix visible. Tots provoquen augment del colesterol.

Per tant, també és important mirar l’etiqueta pel contingut de greixos de totsels aliments preparats i envasats.

� Deixar de banda els aliments que ens fan sentir malament. Si tenimsospita d’al·lèrgia a algun aliment (per exemple, si tenim cansament o ansie-tat o doloriment o urticària o asma després de menjar), caldrà provar d’evitar-lo. Exemples d’aliments que poden donar intolerància o al·lèrgia: la llet, elslactis i els productes processats que porten additius (v. taula annex 1).

I n f o r m a c i ó s o b r e l a d i e t a m e d i t e r r à n i a a d r e ç a d a a l a p o b l a c i ó

213

Taula annex 1. Efectes secundaris dels additius*

Colorants

Conservants

Edulcorants

Altres

Grup d’additiu Nomenclatura de l’additiu Efectes secundaris

E-102, E-110, E-123, E-124,E-127 i altres

E-210, E-211, E-215,E-220-227, E-249, E-252

Sacarina (E-954)

Ciclamats (E-952)

Aspartam (E-951)Glutamat o àcid glutàmic (E-620-625)

Àcid ortofosfòric i ortofosfats

Al·lèrgies, rinitis, urticària i èczema

Al·lèrgies, i s’associen a carcinogènesi

Als Estats Units és obligatori que l’etiqueta digui «pot ser perillós per a la salut»

L’OMS ha advertit del seu potencial cancerigen. Prohibit als Estats Units i el Japó i permèsa la Unió Europea

Ansietat i cefaleaNo hi ha estudis fets. La indústria no el vol considerar com a additiu

Gastritis i descalcificació

*Els additius són substàncies afegides als aliments per millorar-ne l’aparença, el gust o la conservació,però sense cap poder nutritiu. A la indústria alimentària, se n’hi utilitzen uns 300.

Consells sobre la compra� En el moment de comprar la verdura, les hortalisses i la fruita, cal vigilar la

seva procedència a fi d’obtenir-ne sense pesticides químics. Això és possible si es compren els productes de temporada, de maduració suficient i al mercat,a venedors de confiança que es proveeixen de pagesos locals que conreen demanera natural. Una altra solució és acudir a les tendes de productes orgànicsecològics amb segell de qualitat. En general, cal recordar que com més llun-


214

yana sigui la procedència de l’aliment, més fàcil serà que contingui productesquímics.

� El que hem comentat abans serveix també per a altres aliments com la carn o els ous o la llet. Cal assegurar-se que l’animal no ha menjat pinsos amb pes-ticides, els quals es concentren en dosi més alta en la seva carn que no pas enun aliment vegetal.

� Després de la compra, en el transport dels lactis, carn i peix, cal mantenir lacadena del fred, és a dir, evitar l’exposició a la calor.

Normes bàsiques de conservació� La congelació no altera el poder nutritiu dels aliments. Si volem congelar un

aliment fresc, cal tenir un congelador a –30 ºC. En canvi, una temperatura de –18 ºC és suficient per mantenir els productes congelats comprats. Per cui-nar-los, és millor la descongelació lenta.

� La temperatura de nevera entre 2 i 4 ºC permet conservar durant 24 hores lacarn i el peix, i durant 21 dies, els ous. El formatge es pot mantenir en aques-ta temperatura, però cal que estigui tapat amb paper de cel·lofana.

� L’oli d’oliva i els altres olis vegetals es conserven millor en llocs frescos i tapats, sense contacte amb l’aire ni la llum.

Consells sobre la cocció � Abans de cuinar, cal rentar-se les mans amb aigua i sabó.� La fruita i les hortalisses, si es prenen amb pell, cal rentar-les bé i minuciosa-

ment diverses vegades amb aigua abans per eliminar les restes d’adobs o pes-ticides químics que hi puguin haver. L’avantatge de la pell d’aquests aliments ésla seva riquesa en fibra, que té múltiples efectes saludables per al nostre cos.

� Les millors coccions són al forn, rostit o a la graella o bullit al vapor amb po-ca aigua, poc foc i quant menys temps millor, per alterar el menys possible el contingut en vitamines. Això és important en la cocció dels llegums (pèsols,cigrons, llenties, fesols). Les patates cal coure-les amb pell, pel mateix motiu.Si es fregeix amb oli d’oliva, cal fer-ho amb foc lent, sense que fumegi.És millor no fer servir el mateix oli per altres coccions.

� La sal que usem per cuinar ha de ser d’origen marí, per la seva riquesa enminerals. Cal recordar que hi ha una àmplia varietat de condiments saludablesper donar gust al menjar: all, ceba, tomàquet, llimona, farigola, menta, alfà-brega, anís, comí, llorer, romaní, julivert i altes plantes aromàtiques. Amb unamica d’art de cuinar, una dieta saludable pot ser ben gustosa.

ANNEX 2Dejú terapèuticEl dejú terapèutic és la reducció de les calories de la ingesta mantenint l’aporta-ment suficient d’aigua, minerals i vitamines, durant un període limitat. Quan espractica s’observa una millora dels sistemes orgànic i psíquic del cos.

Aquesta dieta facilita el repòs del sistema digestiu i l’eliminació de lessubstàncies de rebuig. Els líquids i sucs que es prenen són de fàcil absorció.

Comentem aquí el mètode tipus Buchinger (Wilhemi de Toledo F. El ayunoterapéutico Buchinger. Barcelona: Herder, 2003), però de menys durada.

Etapes del dejú1. S’escollirà l’època de menys estrès laboral.2. Setmana anterior: se segueix la dieta mediterrània.3. Dia previ: dieta de menys de 1.000 kcal/dia, a base de la ingesta al dia d’1,5 kg

de fruita o 150 g d’arròs amb amanida o 120 g d’avena amb fruita o 700 g depatates amb verdura.

4. Etapa de dejú: durant 1-2 dies, la persona pren cada dia:� 1/4 de litre de suc de fruita, de verdures i d’hortalisses crues de temporada,

recentment liquades.� 1/4 de litre de brou vegetal: ceba, api, llegum, espàrrecs (de temporada)

(figura annex 2). Diverses tasses d’infusions de: camamilla, fonoll, anís,comí, menta o te.

215


Figura annex 2.1. Dejú terapèutic.


216

� Aigua mineral oligometàl·lica fins a completar la ingesta de 3 litres delíquid al dia.

A més, s’aconsella seguir un ordre de vida quant a horaris i alternar l’activitatfísica amb el repòs i l’estona de relaxació diària. Les activitats enriquidores comla lectura, escoltar música, les activitats artístiques, etcètera, són adients,com també la potenciació dels pensaments positius.

5. Readaptació: 2 dies. Es fa la reintroducció de tots els aliments de la dieta prè-via, començant per fruita, verdura, cereals, patates i fruits secs, i afegint des-prés els lactis, els llegums, el peix, els ous...

Indicacions del dejú terapèuticEvidència IV, si no s’especifica el contrari.� Primers dies de qualsevol infecció aguda.� Prevenció de les infeccions respiratòries i urinàries.� Hipertensió, hipercolesterolèmia, obesitat, tabaquisme.� Patologia reumàtica: artrosi, artritis, fibromiàlgia (en l’artritis reumatoide l’e-

vidència del dejú seguit de dieta vegetariana és Ib).� Patologia digestiva de tipus funcional, restrenyiment crònic.� Depressió, astènia, ansietat, estrès.� Cefalees, al·lèrgies, clínica de menopausa, dismenorrea, infertilitat, glaucoma,

acne.

Contraindicacions relatives� Anorèxia nerviosa, psicosi.� Caquèxia, patologia cancerosa.� Diabetis mellitus de tipus 1, hipertiroïdisme clínic, embaràs, lactància.� Insuficiència hepàtica i renal, accident vascular cerebral, coronariopatia greu.� Úlcera gastroduodenal, alcoholisme.

ANNEX 3Consells sobre l’exercici físicSegons els estudis fets els darrers anys, l’activitat física regular és eficaç en laprevenció i el tractament de les malalties cardiovasculars, la hipertensió, la dia-betis, l’obesitat, la dislipèmia, l’osteoporosi, les fractures i les caigudes, l’ansie-tat, la depressió, l’artrosi, la lumbàlgia i alguns tipus de càncer; a més, l’exercicimillora la capacitat funcional articular i muscular.

Quina durada i intensitat ha de tenir l’activitat física?Segons diversos estudis, els beneficis de l’activitat física s’assoleixen quan escremen 1.000 kcal/setmana (v. taula 4.1); això implica que cal fer de 1/2 hora a 1 hora d’exercici cada dia i de tres a cinc dies per setmana (o millor cada dia).Si es fan diverses sessions al dia, aquestes haurien de ser de 10 minuts o més,per poder obtenir beneficis. La intensitat ha de ser aquella que fa suar, però quepermet conversar mentre es practica (és la que manté la nostra freqüència cardí-aca entre el 40 i el 60% de la freqüència cardíaca màxima, essent aquesta = 220pulsacions – els anys d’edat). Sembla adient que les activitats més intenses esfacin pel matí.

Quan no és recomanable l’exercici?Mai no està indicat començar de cop a fer un exercici d’intensitat mitjana, comcaminar ràpid o córrer o nedar ràpid, si la persona no feia cap activitat prèviamento si està malalta, o si té risc de tenir malalties del cor o dels vasos (per exemple, elsdiabètics), o si és una persona vella. A més, tampoc no és adient fer exercici des-prés d’un àpat fort.

Per practicar activitats més suaus i en el cas dels supòsits anteriors, cal que lapersona consulti amb el seu metge, el qual analitzarà si presenta alguna situa-ció que contraindiqui qualsevol activitat física.

Cal fer escalfament previ?Les sessions de qualsevol exercici cal començar-les per un escalfament en què a poc a poc anirem augmentant la força de l’activitat. Així evitem lesions físi-ques per excés d’exercici. També cal finalitzar la sessió amb exercicis suaus derefredament.

217



218

Quan s’ha de parar de cop l’exercici?Quan notem algun dels següents símptomes: ganes de vomitar, dolors muscularso articulars, dolor al pit, ofec, palpitacions i mareig.

Quin és el tipus d’exercici més adequat?� És aquell en el qual es mobilitzen de manera rítmica grans grups musculars.

Per exemple, caminar (amb sabates esportives que evitin lesions als peus),footing, gimnàstica de flexibilitat o d’enfortiment muscular a casa o en ungimnàs, anar en bicicleta, jardineria, cuidar els animals, jugar amb xiquets, ferles feines de casa, bricolatge, ballar, nedar, jugar a bitlles o a la petanca, mun-tanyisme, els esports sobre la gespa, bàsquet, etc. Cal triar l’activitat que ensfaci gaudir de debò i així ens és útil també l’exercici com a higiene mental.

� A banda, l’exercici es pot –i s’hauria de– combinar amb altres tècniques natu-rals que s’han comentat: hidroteràpia, climateràpia. Per exemple, mentre cami-nem per la vora de la mar ens podem banyar els peus i podem rebre la brisade la mar.

És imprescindible anar al gimnàs o practicar algun esport?No cal. Com s’ha comentat abans, cada persona pot triar aquelles activitats queestiguin al seu abast, com caminar o fer les feines de la casa o altres que siguindel seu gust.

ANNEX 4Consells sobre higiene mental La informació següent es basa en diverses teràpies; una és la cognitiva, que esta-bleix que les emocions són el resultat dels pensaments: sentim segons comrumiem. Aleshores, ens cal una higiene dels nostres pensaments, si no volemtenir les emocions negatives o reaccions intenses com la tristesa, l’ira, el rancor,el remordiment, l’enveja, etc. Tenir més salut mental vol dir poder gaudir més decada moment present, portar una vida més autònoma sense dependre delsaltres i viure amb autoestima i afecte cap als altres. Aleshores viurem les vivèn-cies positives com l’alegria, la pau, la paciència, la diligència, la felicitat, i tin-drem menys estrès, la qual cosa s’associa a patir moltes menys malalties de tottipus en el futur.

Depèn només d’un mateix tenir més salut mental. Per aconseguir-ho, cal esco-llir el camí que hi porta i seguir-lo dia a dia, fent un treball continuat al llarg deltemps. Aquests consells són un ajut que cal complementar amb la tasca delsseus professionals d’Atenció Primària i de salut mental.

� Tenir una estona diària per a un mateix. En aquest món de presses ésimprescindible tenir almenys mitja hora al dia per estar en silenci, meditar ireflexionar. Es tracta d’escollir quins aspectes volem modificar en la nostravida per tal de tenir més pau interior.

� Parlar menys i fer més. Ens cal una disciplina de la paraula, dient nomésallò bo, útil i veritable, sense divagacions. Això ens farà tenir més seny i noprovocar discussions ni ser arrossegats cap a elles. Un dels mals d’avui dia sónles crítiques i les queixes que ens adrecem o que dirigim als altres quan no són presents. En lloc de parlar tant de la gent, val més parlar amb la gent.A més, queixar-se per coses que no tenen solució no arranja res i, al contrari,perdem el temps en no fer coses interessants i útils.

� Desfer-se dels pensaments pertorbadors o que ens aclaparen. Perassolir-ho, es pot fer un diari posant quines emocions fortes tenim, i per cadas-cuna, els pensaments que les provoquen, que són idees personals de proble-mes externs, dels quals cada persona en fa una interpretació diferent. Perúltim, al costat de cada pensament s’escriu una idea positiva que ens faci sen-tir millor i a la qual haurem d’acudir si tornem a rumiar de manera negativa.

� Viure sense culpa. La culpa és un dels sentiments més nocius que ensimmobilitzen. Un pot reconèixer que ha comès errors en el passat, perquè larealitat és la que és; però una cosa és aprendre de les equivocacions per tal

219



220

d’intentar evitar-les en el futur –actitud correcta– i l’altra és malgastar eltemps estant disgustats contínuament per allò que s’ha fet –actitud insana.Per tant, hem d’acceptar els nostres errors i perdonar-los sempre, entenent quede vegades equivocar-nos és humà.

� Reduir les preocupacions. Les preocupacions pel futur solament ens pro-voquen ansietat i no ens deixen viure bé el present. Si hi reflexionem amb lanostra experiència, bona part de les coses futures estan fora del nostre con-trol: poden succeir o no.

� Viure bé el present. L’únic real ara és el moment actual. Per tant, cal con-centrar-se en el que s’està fent, intentant gaudir del que ens dóna la vida acada instant, i deixant de banda les emocions que ens bloquegen. Si observemla natura, els seus éssers viuen bé el present, amb energia, amb atenció, ambvitalitat, i no es preocupen ni pel passat ni pel futur.

� No ajornar. Diferir les activitats que volem fer no és més que deixar de viureel dia a dia i això ens porta a deixar les coses pel futur, sense aprofitar el pre-sent. És absurd esperar a ser feliç en l’esdevenidor, quan ho podem ser amb lescoses senzilles de cada dia.

� Viure amb autonomia. La independència és bàsica per viure amb harmo-nia amb la gent i estar a gust amb nosaltres mateixos. Cadascú té una formade pensar, de sentir i de decidir que ha de ser respectada. Precisament l’amorés aquella actitud que permet que tothom sigui el que decideix ser, senserebre imposició dels valors o gustos dels altres. Ningú té dret a sotmetre, jut-jar o dir com s’han de comportar els altres; cadascú és lliure de decidir comviure, sempre que respecti els altres. No hem de confondre la dependènciaamb l’amor; ans al contrari, si estem lligats, si volem complaure, deixarem deviure la nostra vida com a persones. Pel que fa a altres dependències, coml’addicció al menjar, enganxar-se a veure la televisió o a Internet, el consumis-me, les drogues, etc., es pot dir el mateix.

� No buscar la perfecció. No cal preocupar-se tant per l’ordre i per la netejai per si hem fet les coses molt bé, ja que l’organització no és un fi en si mateix,sinó només un mitjà. També, val més oblidar-se de les normes inadequades, elsconvencionalismes i els plans sense importància que ens perjudiquen. Per tant,fem fora de nosaltres els «hauria de...».

� Seleccionar i gestionar el temps. Planificar els nostres objectius i deci-sions, establint prioritats, decidint què és el més important cada dia, perquètot no ho podem fer. Això comportarà administrar el temps, calculant l’estonaque necessitarem per a cada activitat, deixant-hi temps suficient per a impre-vistos possibles. També cal saber delegar responsabilitats i que els altres nodepenguin de nosaltres. A la feina és especialment important potenciar els

aspectes positius que ens dóna, deixar de banda els negatius i procurar fer lespauses i les vacances que necessitem.

� Solucionar els conflictes que poden resoldre’s. Fer-ho amb la nostracapacitat i/o amb l’ajut d’algun professional. Aquesta tècnica és important enles relacions socials, on són molt freqüents els problemes. Cal seguir les se-güents passes:– Identificar els problemes importants i les emocions que els desencadenen.– Explorar les solucions per al problema principal, primer en quantitat i des-

prés en qualitat, prioritzant les més factibles.– Aplicar una o diverses solucions, i avaluar-ne els resultats.

� Creure en la pròpia capacitat de curar-se. És una realitat que el nostrecos té un mecanisme fisiològic que pot superar per si sol les malalties, com unrefredat o el mal de cap o una depressió. Aquesta reacció natural es potenciaamb un estil de vida natural diari que inclou l’exercici d’una hora al dia i queens agradi (s’ha comprovat que l’exercici millora l’estat d’ànim i moltes fun-cions del nostre cos), alternar l’activitat amb el descans físic i mental, com larelaxació, i seguir una alimentació sana i equilibrada.

� Viure prop de la natura. Va bé estar molta estona a l’aire lliure, gaudintdels passejos, de la verdor dels arbres, dels colors de les postes de sol, delscants dels ocells, de la immensitat d’un cel estrellat, de la fragància de lesflors, de la remor de les ones del mar, etc. Encantar-se amb la naturalitat del’univers és una actitud sana perquè viurem millor el present i estarem benocupats vivint les meravelles de la vida i no estarem pendents de les preocu-pacions o les culpes o del que pensen els altres; així, assolirem més pau. Hi haaltres activitats que també estimulen el nostre esperit, com la lectura d’un bonllibre, la conversa adequada amb un amic o familiar, escoltar música o tocarun instrument, escriure un llibre, pintar un quadre (les activitats artístiquesdesperten la imaginació i la creativitat).

� No perdre el bon humor. És una bona teràpia somriure i riure’s sovint tantd’un mateix com dels altres quan la situació ho permet i sense ser hostils; aixòens ajudarà a relaxar-nos. Riure és una activitat natural, pròpia dels infants,dels quals podem aprendre la seva capacitat de divertir-se de debò. Moltessituacions del dia a dia són divertides o absurdes i ens poden estimular a riuresense ridiculitzar ningú i a tenir un bon humor. L’actitud sana no és riure «de»la gent, sinó riure «amb» la gent. La serietat l’hem de deixar per les coses real-ment importants a la vida, que en són ben poques.

� Acceptar-nos tal com som. És sa estar d’acord i trobar-se a gust amb elnostre físic i no intentar tapar o falsejar cap aspecte nostre. És evident que sihi ha quelcom que podem solucionar, com reduir una mica el sobrepès, val

C o n s e l l s s o b r e h i g i e n e m e n t a l

221


222

més que ho fem; però viure angoixats pel nostre cos, per defectes que ens atri-buïm no és bo. El consell, per tant, és acceptar la nostra forma de ser i la delsaltres. Això ens porta a buscar sempre la veritat i a ser honestos.

� Tractar-se bé. L’amor primer s’ha d’adreçar cap a un mateix. Com podemestimar els altres si primer no ens estimem a nosaltres mateixos? Si no tenimafecte en el nostre interior no en podrem donar. Si no ens sentim bé nosaltres,no podrem fer bé als altres. En aquesta línia, val més no deixar-se emportarper l’odi, la ràbia, l’agressivitat o altres emocions autodestructives.

� Controlar l’ira o el disgust excessiu. Primer, cal adonar-se de quancomencem a estar enfadats: tenim tensió muscular, tremolor, parlem ràpid ifort, perdem l’autocontrol. Quan observem aquests símptomes és millor feralguna activitat relaxant i, quan recobrem la calma, expressar bé les nostresemocions i després analitzar-ne les causes: si aquestes tenen solució, s’aplicala tècnica de resolució de problemes comentada i, si no en tenen, s’intentaoblidar el conflicte.

� Ajudar els altres. Ajudar fent-ho amb gust, sense rebre imposicions. Perexemple, treballar per a les millores socials i per a les coses que fan la vidamés agradable als altres. Quant a la comunicació, és important per evitarl’estrès dels conflictes interpersonals. Això es facilita si s’escolta amb empatiales idees i els sentiments dels altres, preguntant per si ho hem entès i parlant-ne quan l’altre està disposat a escoltar; però també és important fer respectarels pensaments i sentiments propis, per tal d’aconseguir els nostres objectius.

� Establir relacions d’afecte. Estimar, rebre amor i l’autoestima són neces-sitats bàsiques de tothom, una vegada solucionades les necessitats fisiològi-ques i les de seguretat. Tenir una xarxa afectiva al nostre voltant, tant en elsàmbits familiar i laboral, com en el social, facilita la nostra realització com apersones, ens protegeix dels impactes dels esdeveniments estressants i de lescrisis vitals.

ANNEX 5Consells per relaxar-seL’estrès és la resposta del nostre cos davant els estímuls externs que vivim cadadia. L’estrès pot ser positiu si ens dóna vitalitat, entusiasme, vigor físic i capacitatper treballar. Però, quan ens sentim tensos, ansiosos, accelerats, cansats, irrita-bles o pessimistes o amb manca de concentració, és senyal que l’estrès és nega-tiu i pot ser l’origen de malalties. Cal aleshores alguna tècnica per disminuir latensió dels nostres músculs.

A continuació, s’expliquen els mètodes més senzills, els quals no precisen deformació específica. Amb ells, aconseguirem un estat de benestar que perduraràmés enllà del moment en què es fa la tècnica:

� Tota relació positiva o de confiança amb els altres, tant a casa com en el tre-ball, ens protegeix contra els factors estressants.

� Llegir quelcom que no ens posi tensos, escoltar música tranquil·la, suau o re-petitiva, o fer una estona de meditació.

� Les activitats repetitives, com planxar, cosir, brodar, cuidar el jardí, etcètera,frenen el pensament automàtic nociu.

� Alternar l’activitat ordinària laboral amb alguna de diferent. Si el nostre treballés sedentari, caldrà incloure cada diverses hores quelcom d’exercici.

� Exercici físic que ens sigui plaent, durant 30 a 60 minuts, amb la intensitat i modalitat que es comenta a l’annex 2.

� Gimnàstica de flexió, extensió i d’estiraments de les articulacions i de leszones contracturades.

� Badallar, bufar, sospirar i cantar són reaccions naturals del cos que treuen tensió.

� L’activitat sexual també ajuda a alliberar tensions.� Asseure’s davant una espelma o de la flama de la llar de foc i observar-la

alguns minuts, amb els llums apagats i sense pensar en res.� Fer-se un bany calent de peus o de mig cos –de cintura en avall– o general de

tot el cos d’uns minuts.� Fer-se o rebre massatges a la cara, al cabell, al coll o les extremitats.� Respiració abdominal: es tria un lloc tranquil on no faci fred i en un

moment que no hi hagi presses per res; estarem asseguts o estirats damuntuna catifa o un llit dur, amb les cames doblegades (figura annex 5). Estaremcòmodes, afluixant tota la roba que premi i es posaran els coixins sota el capi els genolls, si cal. Aleshores tancarem suaument els ulls i intentarem aïllar-

223



224

nos dels estímuls que vénen del món exterior i posarem atenció en les sensa-cions que vénen del propi món interior. Si ens vénen pensaments o preocu-pacions, els deixarem passar i marxar cap a fora, sense forçar res. Si en algunmoment tenim necessitat d’empassar, tossir o moure, ho podem fer, sense queaixò tingui cap importància. Després de fer diverses respiracions fondes, posa-rem una mà sobre «la boca de l’estómac» i ens adonarem com puja la panxaen agafar aire i com baixa en treure l’aire. Ens concentrarem sobretot en lasortida de l’aire, que intentarem fer-la més lenta: quan l’aire surti, notaremque el cos tindrà tendència a relaxar-se. Així estarem uns minuts, deixant quel’aire entri i surti amb llibertat.

� Relaxació simple: en els propers dies, podríem completar el mètode ante-rior fent un recorregut mental per tot el cos, amb els ulls tancats, seguintaquest ordre: front, parpelles, galtes, llavis, llengua, cuir cabellut, espatlles,coll, clatell, braços, colzes, avantbraços, canells, mans, pit, esquena, abdomen,natges, malucs, regions genitals, cuixes, genolls, cames, turmells, peus, dits delspeus. De cada part del cos –i després, de manera agrupada– intentarem aflui-xar-ne els músculs, a fi d’alliberar les tensions que hi són presents. Després tor-narem a repassar tot el cos a fi de distendre’l més. Es torna a prendre cons-ciència de la respiració i dels seus efectes en el cos i la ment. Poc a poc, si cadadia es practica uns minuts, s’aconsegueix un estat de relaxació que rau entreel son i la vigília. Així, millora el coneixement d’un mateix i l’autocontrol. Lasortida de la relaxació es fa de manera progressiva: diverses respiracions fon-des i ràpides, i després alguns moviments de mans i peus; s’estira tot el cos i al final s’obren els ulls.

Figura annex 5.1. Postura de relaxació.

ANNEX 6Aigües mineromedicinalsEns referim aquí a les accions (evidència IV, si no s’indica el contrari), les indicacionsi les contraindicacions de cada tipus d’aigua mineromedicinal, segons el mineralque hi predomina (figura annex 6).Aquesta relació serveix tant per la ingesta de lesaigües com per l’aplicació tòpica, on també hi ha absorció de minerals. Al finalesmentem alguns balnearis classificats pel mineral que predomina a l’aigua.

225


Figura annex 6.1. Teràpia hidropínica.

Aigües oligometàl·liquesSón les de baixa mineralització. En formen part la majoria de les aigües mineralsembotellades de taula. Malgrat que no reuneixen els criteris de les aigües mine-romedicinals, segons els criteris exposats en el capítol d’hidrologia, es comentenabans que aquestes pel seu ús freqüent i per les accions que tenen.

ACCIONS

� Hidratació, reducció de la set.� Augment de la diüresi i de l’eliminació de sodi i d’urea per l’orina.� Prevenció de la litiasi urinària.� Prevenció d’infeccions urinàries, hiperuricèmia i microalbuminúria.� Estímul de les secrecions digestives, respiratòria i biliar.


226

� Augment de resistència vascular i de la tolerància a la bipedestació en sans i increment de la tensió arterial en ortostatisme dels pacients amb disfuncióautonòmica (evidència IIa).

� Reducció de la concentració de calci, àcid úric, magnesi i fosfat en orina(evidència IIa).

POSOLOGIA

� La quantitat diària aconsellada és de 700 a 1.500 cc. Cal augmentar-la si femexercici o si se sua, o en el cas de la vellesa, a fi d’evitar la deshidratació.S’aconsella prendre 500 cc mitja hora abans d’esmorzar (es fracciona en tres pre-ses separades per uns 10 minuts) i 250 cc abans de cada àpat restant del dia.

� La temperatura ha de ser agradable; si és una mica freda es pot escalfar finsque sigui tèbia a 25 ºC.

� Abans de beure-la cal netejar la boca, les dents i la gola, glopejant.

INDICACIONS

� Prevenció i tractament de la litiasi urinària i de les infeccions urinàries.� Hipotensió; prevenció dels síncopes vasovagal, ortostàtic i disautonòmic.� Fases inicials d’insuficiència renal crònica.� Tractament de processos febrils i infeccions agudes.� Restrenyiment.

CONTRAINDICACIONS

� Insuficiència renal no inicial, hidronefrosi.� Disúria intensa d’origen prostàtic.� Edemes de causa cardíaca o cirròtica o per altres causes.� Durant i en els dos mesos posteriors a una crisi de gota.

EFECTES SECUNDARIS

� Dispèpsia, hipertensió portal i hipotensió –per la diüresi excessiva– si la inges-ta és abundant i ràpida.

Aigües cloruradesTenen riquesa dels ions clor i sodi.

ACCIONS

� Les de baixa mineralització: estímul de la secreció i motilitat gàstrica, duode-nal i biliar; reducció de la flora intestinal; potenciació de la immunitat.

� Les hipertòniques, per via externa: antiinflamatòries i antisèptiques.

POSOLOGIA

� De 250 a 750 cc al dia, repartits en tres preses.

INDICACIONS

� Reumatisme crònic.� Seqüeles de traumatismes i de cirurgia.� Neuràlgia.� Dermatitis, psoriasi, cremades, úlceres –per via tòpica.

CONTRAINDICACIONS

� Gastritis i úlcera gastroduodenal.� Enteritis, colitis.� Cardiopaties, nefropaties.

EFECTES SECUNDARIS

� Astènia, cefalea, estat febril, increment de la tensió arterial.

Aigües bicarbonatadesPoden ser bicarbonatades sòdiques (per exemple, l’aigua de Caldes de Malavella)o càlciques (per exemple, les aigües de Lanjarón,Alhama de Granada,Villavieja deNules-Castellón) o mixtes (per exemple, les aigües de Sant Hilari de Girona,Solares, Solán de Cabras).

ACCIONS

� Neutralitzen l‘acidesa gàstrica i faciliten l’evacuació gàstrica (sobretot les sòdi-ques). Augmenten les secrecions biliar i pancreàtica. Faciliten l’acció insulínica.

� Uricosúrica, acció alcalinitzant.

A i g ü e s m i n e r o m e d i c i n a l s

227


228

� Faciliten la mineralització òssia.� Redueixen la trigliceridèmia postprandrial.� Disminueixen l’excreció urinària de calci (evidència IIa).

POSOLOGIA

� Entre 1 i 1,5 litres al dia, repartits abans dels àpats en dejú.

INDICACIONS

� Gastritis, úlcera gastroduodenal, dispèpsia.� Reflux gastroesofàgic (aquí hi són més indicades les bicarbonatades càlci-

ques).� Gastroenteritis.� Colecistopatia no litiàsica, síndrome postcolecistectomia.� Dislipèmia, obesitat, diabetis.� Hiperuricèmia, prevenció de litiasi per àcid úric.

CONTRAINDICACIONS

� Les d’alta mineralització: insuficiència renal.� Les càlciques: restrenyiment, colitis, litiasi fosfàtica.

EFECTES SECUNDARIS

� Diarrea, còlics vesicals, nàusees, reducció de la gana, cefalea i contracturesmusculars, si la ingesta és excessiva.

Aigües sulfatades

Són inodores i de sabor amarg. Poden ser sodicomagnèsiques (per exemple,Carabaña), càlciques (per exemple, Alhama de Granada), sulfatades-clorurades(per exemple, Vallfogona).

ACCIONS

� Les sodicomagnèsiques: colerètica i colagoga; laxant i purgant.� Les càlciques: estímul del peristaltisme i de les secrecions digestives en el

budell; facilitadores de la diüresi.

� Les sulfatades-clorurades: augment de la secreció salival i de la gana; estímuldel peristaltisme i de les secrecions.

POSOLOGIA

� Uns 500 cc al dia, una hora abans d’esmorzar. Es pot prendre abans dels altresàpats: 200 cc.

INDICACIONS

� Les sodicomagnèsiques: colecistopatia, restrenyiment.� Les càlciques: dispèpsia, colescistopatia no litiàsica, síndrome postcolecistec-

tomia, hiperuricèmies. Prevenció d’osteoporosi.� Les càlciques-magnèsiques: prevenció de litiasi.� Les sulfatades-clorurades: gastritis crònica, restrenyiment, patologia hepatobi-

liar, desnutrició.� Qualsevol aigua sulfatada: obesitat, sobrepès, dislipèmia.

EFECTES SECUNDARIS

� Diarrea, artràlgies, dermatosi; rinofaringitis, si la ingesta és excessiva.

CONTRAINDICACIONS

� Artritis aguda. En el cas de gota, cal deixar passar 3 mesos abans de prendreaquesta aigua.

Aigües sulfurades

Fan pudor a ous podrits pel contingut de sulfhídric. Hi destaca també el contin-gut de sodi o altres ions.

ACCIONS

� Per via oral: colerètica i colagoga; desintoxicant i antial·lèrgica, antiespasmò-dica i antiàcida.

� Per via inhalatòria: afavoreix les secrecions respiratòries. Reducció del FEV1 enla malaltia pulmonar obstructiva crònica i millora de la inflamació nasal en lesinfeccions de vies altes (evidència IIa).


229


230

� Per via tòpica: relaxant muscular, queratolítica i afavoridora de la cicatritzacióde les ferides.

POSOLOGIA

� Entre 50 i 200 cc en dejú pel matí; amb el temps s’afegeixen altres preses simi-lars abans de cada àpat.

INDICACIONS

� Hepatopatia, colecistopatia no litiàsica, síndrome postcolecistectomia.� Al·lèrgies, malaltia inflamatòria intestinal.� Després de processos aguts d’infeccions i inflamacions respiratòries i otorino-

laringològiques. S’administra per via inhalatòria en nebulització.� Dermatitis, psoriasi, pruïja, llagues cròniques, cremades i ferides.� Hemorroides.� Artrosi, artritis crònica, patologia de parts toves, posttraumatismes.

EFECTES SECUNDARIS

� Vegeu aigües sulfatades.

Aigües càlciques

Exemple d’aigües càlciques oligometàl·liques: Jaraba (Saragossa), Solán deCabras (Conca), Cardó (Tarragona).

ACCIONS

� Disminueixen la pèrdua òssia mesurada per paràmetres bioquímics en donespostmenopàusiques, a dosi de 600 mg de calci/dia (evidència IIa).

� Les riques en calci (i magnesi), redueixen l’excreció d’oxalat en orina i tenenun paper preventiu dels càlculs per oxalat càlcic (evidència III).

INDICACIONS

� Litiasi per oxalat càlcic.

POSOLOGIA

� Entre 500 i 1.000 cc al dia, repartits abans dels àpats.

Aigües ferruginoses

A part de tenir quantitats apreciables de ferro, també contenen altres ions.Exemple: Lanjarón (Granada), Sant Hilari (Girona) i algunes fonts a Esplugues deFrancolí (Tarragona) i altres llocs.

ACCIONS

� Prevenció de l’anèmia ferropènica. La ingesta de 40 mg d’ió ferrós al diadurant 18 setmanes evita la deficiència de ferro en el 90% de dones durantl’embaràs i en el postpart (evidència IIa). Cal saber que l’absorció oral del ferrode les aigües és ràpida.

� Estimulant del moll de l’os, millora de l’estat general.

POSOLOGIA

� Entre 500 i 1.000 cc al dia, repartits en tres o quatre preses.

INDICACIONS

� Tractament i prevenció de l’anèmia ferropènica.� Astènia, aprimament.

EFECTES SECUNDARIS

� Cefalea, dispèpsia, àlgies difuses, somnolència, si la ingesta és excessiva.

Aigües carbòniques

ACCIONS

� Via oral: estímul de la secreció i la motilitat gàstrica i de la gana. Estímul deles secrecions digestives i l’absorció. Millora de la circulació arterial. Tenenefecte diürètic i alcalinitzant de l’orina.

� Via externa: vasodilatació local i bradicàrdia.


231


232

POSOLOGIA

� Entre 50 i 100 cc abans dels àpats (si es vol forçar la diüresi, cal prendre’n 700cc al dia).

INDICACIONS

� Anorèxia, dispèpsia, litiasi úrica.

CONTRAINDICACIONS

� Gastritis, meteorisme.

EFECTES SECUNDARIS

� Cefalea, ansietat i ofec, si s’està de forma perllongada en un ambient ric en CO2.

Aigües radioactivesSón aigües oligometàl·liques, però contenen quantitats de radó, radi o tori quees desprenen en els terrenys rics d’urani.

ACCIONS

� Excitació dels teixits hematopoètic, intestinal, endocrí i genital. Analgèsic i antiespasmòdic i sedant del sistema vegetatiu (simpaticolític) i respiratori.

POSOLOGIA

� Entre 750 i 1.500 cc/dia, en diferents preses al dia per via oral. Si és per inha-lació: 30 minuts/sessió.

INDICACIONS

� Artritis crònica, miàlgies, neuràlgies, gota.� Asma, patologia respiratòria crònica.� Dermatosis pruriginoses.� Dolor pèlvic.� Ansietat.� Budell irritable, úlcera gastroduodenal.

Relació de balnearis segons la composisió de l’aigua

Clorurades: Alceda (Cantàbria), Archena (Múrcia), Arnedillo (La Rioja), Arteixo(La Corunya), Balneario de Acuña (Pontevedra), Balneari Titus (Barcelona),Balneario de Tus (Albacete), Broquetas (Barcelona), Caldas de Besaya(Cantàbria), Caldes de Montbui (Barcelona), Cestona (Guipúscoa), Chulilla(València), Codina (Barcelona), El Paraíso (Terol), Fitero (Navarra), Fortuna (Múr-cia), Fuente Amarga (Cadis), La Toja (Pontevedra), Lanjarón-Capuchina y ElSalado (Granada), Mondariz-Estrella (Pontevedra), Paracuellos de Jiloca (Sara-gossa), Puente Riesgo (Cantàbria), San Juan de la Font Santa (Mallorca), TermesMontbrió (Tarragona), Termes Victòria (Barcelona), Tus (Albacete), Vallfogona deRiucorb (Tarragona), Vichy Català (Girona), Vila de Caldes, Prats (Girona).

Bicarbonatades: Cervantes-Fuente Baños (Ciudad Real), Cervantes-SanCamilo (Ciudad Real), Chulilla (València), Codina (Barcelona), Hervideros deCofrentes (València), Jaraba (Saragossa), Mondariz-Toncoso (Pontevedra), Prats(Girona), Tus (Albacete), Caldes de Malavella (Girona), Vichy Català (Girona).

Sulfatades: Alicún de las Torres (Granada), Alhama de Aragón (Saragossa),Alhama de Granada (Granada),Alhama de Murcia (Múrcia), Balneario Cervantes(Ciudad Real), Balneario de Benito (Albacete), Balneario de Fuentepodrida(València), Balneario de Verche (València), Baños de Molgas (Orense), Caldas deLuna (Lleó), Chulilla (València), El Raposo (Badajoz), Graena (Granada), Liér-ganes (Cantàbria), Paracuellos de Jiloca (Saragossa), Valdelateja (Burgos), Vall-fogona de Riucorb (Tarragona), Villavieja de Nules (Castelló).

Sulfurades: Alceda (Cantàbria), Archena (Múrcia), Arnoia (Orense), Bal-neario de Fuentepodrida (València), Baños Da Brea (Pontevedra), Baños deMolgas (Orense), Baños de Montemayor (Càceres), Baños Viejos de Carballo (LaCorunya), Carballino (Orense), Corconte (Burgos), Fuente Amarga (Cadis), Laias(Orense), Ledesma (Salamanca), Liérganes (Cantàbria), Lugo (Lugo), Panticosa (Os-ca), Paracuellos de Jiloca (Saragossa), Partovia (Orense), Retortillo (Salamanca),Termas de Cuntis (Pontevedra), Caldes de Bohí-Canen i la Tartera (Lleida),Vallfogona de Riucorb (Tarragona).

Carbòniques: A França: Royat (Puy-de-Dôme); A Espanya: Cervantes-San Camilo (Ciudad Real), Hervideros de Cofrentes-Hervideros (València),Lanjarón-Capilla y Capuchina (Granada), Mondariz-Estrella, Gándara y Troncoso(Pontevedra), Caldes de Malavella, Vichy Català (Girona).

Radioactives: Alange (Badajoz), Alhama de Almería (Almeria), Arnedillo (LaRioja), Arnoia (Orense), Arteixo (La Corunya), Balneario de Acuña (Pontevedra),Baños Da Brea (Pontevedra), Baños de Molgas (Orense), Baños de Valdefer-nando (Badajoz), Baños Viejos de Carballo (La Corunya), Caldes d’Estrac (Bar-


233


234

celona), Caldas de Besaya (Cantàbria), Caldas de Oviedo (Astúries), Caldelas de Tuy (Pontevedra), Carballino (Orense), Cestona (Guipúscoa), Guitiriz (Lugo),La Toja (Pontevedra), Laias (Orense), Ledesma (Salamanca), Lugo (Lugo),Mondariz (Pontevedra), Montemayor (Càceres), Retortillo (Salamanca), SanNicolás (Almeria), Termas de Cuntis (Pontevedra), Termes La Garriga (Barcelona),Titus (Barcelona),Villavieja de Nules (Castelló), Caldes de Boí (Lleida), Sant Hilari(Girona).

medicina natural basada en l’evidència - mutuam.es€¦ · i comunitària eap legazpi (madrid)....

Documents