TEMA 3: CLIMA I VEGETACIÓ D'ESPANYA.

1. EL CLIMA

EL CLIMA I ELS FACTORS CLIMÀTICS.

Definició de clima: conjunt de condicions atmosfèriques (temperatures, precipitacions, vent, humitat, ...) que predominen en una zona concreta de la Terra.

El clima està determinat per:

La latitud: per la distància a què estan situades de l'equador. La temperatura baixa a mesura que augmenta la latitud.

La profunditat o la llunyania de la mar: a les zones pròximes a la mar tenim temperatures més suaus que a l'interior. Plou més perquè hi ha més humitat. A les terres allunyades de la mar tenim estius calorosos, hiverns freds i reben poca pluja.

L'altitud i el relleu: a les terres altes i a les zones de muntanya les temperatures són més baixes. Segon la disposició del relleu també modifica les temperatures i les precipitacions.

ELS CLIMES D'ESPANYA.

A Espanya predomina el clima temperat, essencialment mediterrani (estius calorosos i secs i hiverns suaus. Les pluges hi cauen sobretot a la primavera i a la tardor).

Trobam cinc zones o conjunts climàtics: atlàntic (Galícia, Cantàbria), mediterrani ( Andalusia, Comunitat Valenciana, Catalunya i Illes Balears), d'interior (interior d'Espanya), de muntanya (zones muntanyoses), subtropical (Illes Canàries).

LES ZONES CLIMÀTIQUES DE LA TERRA.

A prop de l'Equador els raigs solars incideixen perpendicularment damunt la superfície terrestre i escalfen més. Així com ens allunyam de l'equador, escalfen menys.

3 zones: càlida, temperada i freda.

(MIRAR DIBUIX DE LA BOLLA DEL MÓN DE LA PÀGINA 49)

2. LA VEGETACIÓ.

ELS PAISATGES

Definició de paisatge natural: són aquells que no han estat modificats per l'acció dels éssers humans.

LES FORMACIONS VEGETALS.

Els boscs són un element molt important del paisatge natural. Tipus de boscs: de tipus oceànic, mediterrani, de coníferes, de la riba dels rius.

ELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS A ESPANYA.

La Llei de Conservació d'Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestre té com a finalitat conservar i restaurar els espais naturals, i prevenir-ne el deteriorament.

A Espanya trobam parcs nacionals, parcs naturals i reserves naturals, que són espais protegits.

Hi ha tres grans àrees de vegetació: la zona del cantàbric i de Galícia (format per arbres de fulla caduca que necessiten molta humitat), la zona de l'interior i costa mediterrània (format per arbres de fulla perenne adaptats a la sequera estival) i l'arxipèlag de les Illes Canàries (la vegetació canvia amb l'altitud, l'orientació i la quantitat de pluja que rep).

3. EL CLIMA I LA VEGETACIÓ ATLÀNTICS.

CLIMA ATLÀNTIC (Galícia i Cantàbria) L'Espanya humida.

La proximitat a l'oceà fa que l'aire humit de la mar hi provoqui pluges durant tot l'any i que en suavitzi les temperatures.

Temperatures: hiverns suaus i estius frecs.

Precipitacions: abundants (durant tot l'any)

VEGETACIÓ ATLÀNTICA.

Vegetació rica i variada gràcies a les pluges.

* Boscs frondosos de fulla caduca (roures, castanyers i faigs). A les parts altes de les muntanyes hi abunden les coníferes. Repoblació forestal de pi i eucaliptus.

* Sotabosc (falgueres, molses, bruc, gatosa i ginestra)

*Prats naturals que es mantenen verds durant tot l'any.

2. EL CLIMA I LA VEGETACIÓ MEDITERRANIS.

CLIMA MEDITERRANI (Illes Balears, Andalusia, Ceuta i Melilla)

Clima càlid amb pluges escasses.

Hiverns suaus i estius calorosos. Precipitacions escasses i irregulars. La primavera i la tardor són les estacions més plujoses. L'estiu és l'estació més seca.

VEGETACIÓ MEDITERRÀNIA.

Abundants arbres de fulla perenne i de mida petita. Les arrels són extenses i profundes per arribar a les capes humides del subsòl.

* Boscs (pins, roures, castanyers, alzines i sureres)

* Sotabosc (garric, bruc, frígola i romaní)

* Quan el bosc desapareix (garriga o màquia)

* Zones més àrides (espart, garballó i pita).

3. EL CLIMA I LA VEGETACIÓ D'INTERIOR.

CLIMA D'INTERIOR (Meseta, Depressió de l'Ebre i una part de l'interior d'Andalusia i de Catalunya) El clima és molt semblant al mediterrani.

Temperatures: estius calorosos i hiverns freds.

Precipitacions: plou durant la tardor i la primavera.

VEGETACIÓ A LES TERRES DE L'INTERIOR.

* Zones de més altitud (coníferes de pins o avets i matolls o pastures als cims).

* Zones de menys altitud (zones boscoses de roures o faigs) L'arbre característic és l'alzina. També trobam savines, pins i sureres, oms i pollancres.

*Zones sense arbres (arbusts, matolls i herbes (frígola, romaní, espígol, estepa, ...)

Hi abunden grans extensions de terreny per a l'activitat agrícola i ramadera.

Els boscs es troben a les zones més altes i a les ribes dels rius.

4. EL CLIMA I LA VEGETACIÓ DE MUNTANYA.

EL CLIMA DE MUNTANYA. (A les zones més elevades dels diferents sistemes muntanyosos d'Espanya)

Temperatures baixes i precipitacions abundants. Hiverns freds i llargs, amb temperatures sota zero, i estius frescs i curts. Pluges molt abundants i durant l'hivern neu.

VEGETACIÓ DE MUNTANYA.

Segons l'altitud:

- zones més baixes: vegetació mixta (alzina i pins al clima sec i roures o faigs al clima humid)

- zones de muntanya: roures i arbres de fulla caduca.

- zones altes: pins i avets.

- per damunt dels 2000 m: no hi ha bosc sinó matolls i pastures de muntanya.

Segons l'orientació:

- nord (obaga): humids i frescs: vegetació abundant (arbres de fulla caduca com els roures)

- sud (solell): més secs: vegetació pobra (arbres de fulla perenne com les alzines)

2. EL CLIMA I LA VEGETACIÓ DE LES ILLES CANÀRIES.

EL CLIMA DE LES ILLES CANÀRIES.

Tenen un clima subtropical àrid. Hiverns suaus i estius moderadament càlids ja que sofreixen el corrent marí fred de l'Atlàntic. Precipitacions escasses.

VEGETACIÓ DE LES ILLES CANÀRIES.

És poc abundant.

* A les regions baixes (plantes adaptades a la sequedat de l'ambient com l'atzavara i el cardón)

* A les regions d'altitud mitjana (boscs amb arbres com el llorer, el boix grèvol canari i el til·ler)

* A les zones altes (boscs de pi canari). Per damunt dels 2000 m hi trobam matolls de retama i codeso. A partir dels 2600 m hi creix la viola del Teide.