redacció: hospitalet@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 429 517 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

Opinió especial Carles Puigdemont, presidentde la Generalitat: ‘La forçatranquil·la de la Muriel’ pàg 6

Confederació de Comerç Fraile: “Alguns comerçosja han sortit del túnel,altres encara no” pàg 14

línial’HPeriòdic gratuït de l’Hospitalet · linialh.cat · 22/2/2016 · Núm. 32 · Difusió controlada per OJD-PGD: 10.025 exemplars mensuals

Ja la tenim aquí4El tram sud de l’esperada Línia 9 de metroja dóna servei a cinc parades de la ciutat

4El director del congrés de mòbils, que arrenca avui, l’havia posat com a condició per seguir a L’H pàgs 3-4

Patrimoni pàg 8L’associació Perseu esmostra pessimista amb elfutur del pi de la Remunta

Polèmica pàg 10Adif respon que evitarabocaments a les viesno és competència seva

Protesta pàg 10S’ajorna el judici a Nati López, la veïna que demanala seva incapacitat laboral

Reportatge pàg 12L’altra cara de latecnologia mòbil: calvari per una antena

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517| 2 línial’H.cat 22 febrer 2016

Especial L9

“Benefici directe per a L’H”» Es posa en marxa el tram sud de l’L9 amb cinc parades a la ciutat, una d’elles davant de la Fira

» Marín destaca la importància d’una línia molt esperada pels organitzadors del Mobile, que arrenca avui

“John, ja la tenim”. D’aquestamanera, l’alcaldessa Núria Marínva voler donar la benvinguda al’esperada Línia 9, que va inau-gurar el seu tram sud el passat dia12. Una posada en marxa que hade permetre que la relació de laciutat amb el Mobile World Con-gress, el qual precisament arren-ca avui, s’allargui en els pròximsanys. I és que des de fa temps elseu director, John Hoffman, ha-via posat com a condició sinequan non per seguir fent el con-grés a la ciutat que la línia de me-tro arribés al recinte de la Fira.

El flamant tram sud de l’L9,que connecta Zona Universitàriaamb l’aeroport, té cinc parades al’Hospitalet: Collblanc –on en-llaça amb la Línia 5–, Torras-sa –enllaça amb Línia 1–, CanTries-Gornal, Europa Fira –con-necta amb el Carrilet– i Fira,l’estació on es van fer els parla-ments oficials de la inauguraciói que se situa a les portes del re-cinte on se celebra el Mobile.

A l’acte oficial del dia 12 van

assitir-hi l’alcaldessa Marín, elpresident de la Generalitat, Car-les Puigdemont; l’expresident,Artur Mas; el vicepresident delGovern, Oriol Junqueras; el con-seller de Territori, Josep Rull;l’alcaldessa de Barcelona, AdaColau; l’alcalde del Prat, LluísTejedor, i el secretari d’estat d’In-fraestructures, Julio Pomar.

De fet, la presència de Pomari no de la màxima autoritat de Fo-ment, la ministra Ana Pastor, varespondre a l’enèssima picabara-lla entre els governs espanyol i ca-talà per les infraestructures: Pas-tor va delegar la representació es-tatal en el seu segon perquè, se-gons va dir, la Generalitat la va“vetar”. Des del govern van negaraquest extrem i van assegurarque la invitació a la ministra es vatramitar el dia anterior.

Sigui com sigui, el presidentPuigdemont va etzibar durant eldiscurs d’inauguració a la paradade Fira que “l’estat ha dimitit dela seva responsabilitat d’invertiren infraestructures a Catalunya”i va remarcar “l’esforç conjunt” deconsistoris i Govern perquèaquesta línia “sigui una realitat ique la gent no ho noti”. Unes pa-raules que van empipar el líder

popular català, Xavier Garcia Al-biol, que va marxar de l’acte,però que van ser compartidesper l’alcaldessa Marín, que va re-cordar l’incidència a Rodalies deldia 9 i va urgir Foment a arreglaruna xarxa “caduca”.

MARÍN, EUFÒRICAL’alcaldessa va tornar a posarèmfasi en el “benefici directe” so-bre els ciutadans i l’economia lo-cal que tindrà el nou tram de me-tro, de 20 quilòmetres de llarga-da i que connecta la ciutat amb lesterminals 1 i 2 de l’aeroport en pocmenys de mitja hora. La freqüèn-cia del nou ramal, però, serà de setminuts, tot i que es reduirà aquatre durant esdeveniments im-portants, com el mateix Mobile.

L’arribada de l’L9, tanmateix,no ha estat exempta de polèmica.Fa un mes veïns de Collblanc esvan queixar del soroll que gene-rava el pas del tren per sota delsseus habitatges. El col·lectiu va en-viar un escrit de queixa a l’Ajun-tament i a la Generalitat i, segonsexplica a Línia l’Hun dels afectats,Pablo Millet, ja hi ha un compro-mís per part de Territori per dura terme accions que redueixinl’impacte del trànsit dels trens.

F. Javier RodríguezGRANVIA SUD

TECNOLOGIA4Més gran i millorconnectat. Amb aquests dos ele-ments arrencarà avui una novaedició del Mobile World Congress(MWC) al recinte de la Fira. “Te-nim previst un congrés amb mésgent, més expositors i més espai”,destaca John Hoffman, direc-tor d’un esdeveniment que s’a-llargarà fins dijous i que reuniràprop de 100.000 professionals deles tecnologies mòbils.

A la cita hi seran presents elfundador de Facebook, Mark

Zuckerberg, i el pilot de Fórmu-la 1, Lewis Hamilton, que assis-tirà al congrés per destacar comla tecnologia mòbil està trans-formant la indústria del motor.

Ambdos seran els caps decartell d’una cita que enguany es-tarà dedicada al grafè, un mate-rial cridat a revolucionar la tec-nologia digital. El congrés, però,estarà marcat per la vaga dels tre-balladors del metro, que faranaturades avui i dimecres si unacord d’última hora no ho evita.

Capital dels mòbils, de nou

3 | línial’H.cat22 febrer 20163 |

Les cinc parades de la Línia 9 a la ciutat. Infografia: Línia l’H

| 4Especial L9línial’H.cat 22 febrer 2016

El tram sud de la Línia 9 de metroja és una realitat. Des del passat dia12 de febrer, Barcelona i l’aeroportestan millor connectats gràcies aaquest tram de 20 quilòmetresque s’allarga des de Zona Univer-sitària fins a la Terminal 1 del Prat,passant per tres municipis: Bar-celona, l’Hospitalet i el Prat. En to-tal són 15 estacions amb dife-rents correspondències amb altreslínies de metro i Ferrocarrils de laGeneralitat (FGC). Més concreta-ment, són sis les estacions que te-nen enllaç amb altres línies detransport: Zona Universitària –Lí-nia 3–, Collblanc –Línia 5–, To-rrassa –Línia 1–, Europa Fira –FGC–i l’estació del Prat i la Terminal 2,que tenen correspondència ambRenfe Rodalies.

D’aquesta manera, el nou tramde metro millora la connexió ambles principals zones comercials iàrees logístiques com ara Merca-barna o la Fira. Durant l’acte d’i-nauguració del passat 12 de febrer,el president de la Generalitat, Car-

les Puigdemont, va destacar els“beneficis socials, econòmics, cul-turals i de vertebració de país”que tindrà aquest nou tram de lí-nia que “amb el pas dels anys ani-rà agafant més valor”. Per la sevabanda, el conseller de Territori iSostenibilitat, Josep Rull, va des-criure l’L9 com “un dels projectesemblemàtics de país”.

UNA LÍNIA AUTOMÀTICAUna de les característiques quemés crida l’atenció de la nova líniaés que els seus trens són automà-tics, un fet que, segons Rull, permet

oferir “molta seguretat” i “la capa-citat d’ajustar la demanda en cadamoment”. De fet, tot i que la fre-qüència de pas és d’uns set minuts,aquesta xifra es podrà reduir anomés quatre quan hi hagi esde-veniments que generin un gran im-

pacte en la mobilitat, com el Mo-bile World Congress. La velocitatcomercial dels combois és de 37quilòmetres hora amb una màxi-ma de 80, cosa que permet anar deZona Universitària fins a l’aero-port en poc més de mitja hora.

Pel que fa als usuaris, el depar-tament de Territori estima que la Lí-nia 9 Sud serà utilitzada per uns 23milions de persones cada any, mol-tes de les quals podran accedir sen-se problemes a les estacions, ja quetotes i cadascuna d’elles estan adap-tades per a persones amb mobilitatreduïda, així com els vagons delstrens. En aquest sentit, les noves ins-tal·lacions compten amb 50 ascen-sors i 133 escales mecàniques. Pelque fa als trens, en total són 14 elsque donen servei en aquest noutram, els quals circulen per dos túnelssuperposats l’un a sobre de l’altre.

La nova línia de metro, que ésequiparable en longitud a la Línia 1,la més llarga de la xarxa, ha tingutun cost total de 2.899 milions d’eu-ros i en el seu disseny hi han parti-cipat arquitectes de la talla del ja-ponès Toyo Ito –dissenyador del’estació de Fira– o Jorge Gar-cés –autor de les parades de Mer-cabarna i Parc Logístic–.

“Un projecte emblemàtic”» El tram sud de la Línia 9 de metro entra en funcionament amb 20 quilòmetres i 15 estacions

» La nova línia uneix Zona Universitària amb l’aeroport del Prat en poc més de mitja hora

PREUS4Les tarifes del tram sudde metro de l’L9 inclouen un noutítol, el bitllet aeroport, que és ne-cessari per accedir a qualsevol deles dues terminals i que té un preude 4,50 euros, que correspon a dosconceptes: el bitllet senzill nor-mal –2,15 euros– més el recàrrecaeroport –2,35 euros–, que acos-tumen a tenir els serveis de trans-port públic als aeroports.

Aquest bitllet, però, està pen-sat per als turistes i usuaris poc in-tensius del sistema de transportpúblic, ja que els que fan servir laT-50/30, la T-Mes, la T-Jove, la T-Tri-mestre, la Targeta Rosa o la T-4, en-

tre altres, tenen accés a l’aeroportsense cap recàrrec extra.

Per aquesta raó, les estacionsde metro de l’Aeroport T1 i T2 es-tan tancades d’entrada i sortida,per la qual cosa s’ha de validar elbitllet tant per accedir-hi com persortir-ne.

El títol especial per anar a l’ae-roport es pot comprar a totes lesmàquines de venda automàtica dela xarxa de metro, mentre ques’han habilitat màquines de ven-da a la sortida de les estacions T1i T2 per a aquells usuaris que arri-bin fins a aquestes estacions ambla T-10 o el bitllet senzill.

Bitllet especial a l’aeroport

Uns 23 milions depersones faran servirel nou tram cada any

RedaccióL’HOSPITALET

El tram sud de l’L9 està en funcionament des del passat dia 12 de febrer. Fotos: TMB

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517 5 | línial’H.cat22 febrer 2016

| 6 línial’H.cat Opinió22 febrer 2016

publicitat 686 429 517

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia l’H no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: hospitalet@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

línial’H.catDipòsit legal: B 12321-2013

amb el suport de:Difusió controlada

10.025 exemplars mensuals

Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

#AdéuDeNou#GràciesMuriel #Únics

@trinitro: Sin el trabajo de gente comoMuriel Casals, hoy mi segunda lengua es-taría mucho peor y la esperanza de tenerun nuevo país no existiría. Gracias.

@xdocampo: Si el Reial Madrid guanyasobrat és un espectacle, però si ho fa elBarça és una falta de respecte. Plo-ramiques.

@rogeRosich: Esperanza Aguirre plega i javeurem què amaga sota el llit... Però marxafotent l'enèssim ‘zasca’ a Rajoy, donant exemple.

Tribuna

La mort inesperada i prematu-ra de la Muriel Casals ens deixasense una de les veus i persona-litats que ha contribuït decisi-vament a canviar la història re-cent d’aquest país. Totes lesMuriels que hi ha entre els quil’hem coneguda en alguna de lesetapes de la seva vida són la ma-teixa, i l’endevinem de seguidaquan ens posem a parlar d’ella;tant li fa si és algú que l’hagi visttreballar des del seu primerenccompromís polític o algú quen’hagi vist la darrera versió.

Sempre era la mateixa en elcaràcter i les conviccions, en lamanera d’expressar-se i en lamanera de tractar els altres.Parlar de política, de cultura, dellengua o de país era un tot, i peraixò la Muriel contemplavaaquesta etapa del país amb unail·lusió emocionada que ambprou feines podia dissimular,sobretot en les grans ocasions.Una etapa en què tot allò que liha importat al llarg de la vidaconfluïa en un projecte coral: laindependència de Catalunyaempesa des de la societat civil, demanera transversal i amb lacomplicitat de la política parla-mentària de la qual ella havia ac-ceptat de formar part com adarrer acte de servei.

Des de la seva condició dedona progressista i des del seucatalanisme profund, va llegir l’e-volució del país i va veure que laindependència era l’única sorti-da per als anhels socials i nacio-nals pels quals havia lluitat sem-pre. I per això tenia clar sempreque el sobiranisme havia de sertransversal per a ser majoritari iva treballar amb insistència pereixamplar-ne les bases.

El somriure amb què MurielCasals explicava sempre les co-ses ajudava a sumar complici-tats. Perquè ella exemplificavamillor que ningú el que ja es co-neix com la revolució dels som-riures. És la nostra manera de ferles coses, amb un somriure alsllavis, amb la força tranquil·laque ens dóna saber que som ma-joria, amb la gent i amb les ur-nes. Una majoria que ella haviaajudat a fer gran i que sabia queencara l’havíem de fer més gran.

La Muriel estava cridada, enla seva condició de presidenta dela comissió parlamentària d’es-

tudi del procés constituent, a te-nir un rol fonamental en la con-secució del projecte col·lectiuque ha mobilitzat tantes i tantespersones.

Lluitadora per la democràcia,defensora dels drets de les per-sones, compromesa amb la llen-gua i la cultura, amb la cultura dela pau i la solidaritat, la Murielés un referent ètic a seguir.

En temps de crisi de la polí-tica, els valors de la Muriel sónels que hem de defensar i re-ivindicar: l’honestedat, la cohe-rència, la senzillesa, la discreció,la tendresa… No seríem aquí id’aquesta manera sense l’es-

forç, sovint discret, d’algunespersones molt determinades.En els moments més difícils delprocés, el seu paper ha estatdeterminant. I sempre defugintels focus, amb aquella humilitatque la caracteritzava. La Murieltenia totes les virtuts del procési cap dels seus defectes. La re-cordaré amb un agraïment infi-nit en aquelles petites hores enquè tot semblava perillar (enmés d’una ocasió, tot s’ha de dir)i emergia, gairebé sense adonar-nos-en, una voluntat indoble-gable d’una dona que física-ment podia semblar fràgil peròque tenia totes les fortalesesque es poden tenir en el món ci-vilitzat: cultura, diàleg, pacièn-cia… i conviccions basades enuna recerca esforçada del bécomú.

Quan la veia preocupada, joem preocupava molt; quan laveia feliçment emocionada, emcommovia i em feia feliç veure-la feliç i sabia que anàvem bé. Seli podia escapar a l’ensems unsomriure tímid, una miradacòmplice i alguna discretíssimallàgrima difícil de contenir perexpressar, aquestes darreres set-manes entre la investidura il’accident, tot el que sentia da-vant del repte que teníem –i te-nim– al davant.

Ella n’ha estat una de lespersones més importants i de-cisives, i li devem renovar i re-doblar el compromís per arribarfins al final. Recordarem la Mu-riel, recordarem el seu exempleque ennobleix el país i sabremcompletar el somni que tantagent com la Muriel ha ajudat afer lluminós i possible. Gua-nyarem per ella.

Sabrem completar

el somni que tanta

gent com la Muriel ha

ajudat a fer possible.

Guanyarem per ella

per Carles Puigdemont i Casamajó, president de la Generalitat

4La força tranquil·la de la Muriel 4Una segunda transiciónper Miguel García

El cambio ya ha llegado. El findel bipartidismo significaba ab-rir una nueva etapa con un sis-tema multipartidista y, por eso,esta nueva etapa ha de estarmarcada por el diálogo y labúsqueda de consensos. Ya nose trata de ir alternando en el go-bierno un partido u el otro y ce-derle todo el poder para quehaga lo que quiera, facilitandoque atiendan más intereses par-tidistas que los problemas de losciudadanos. Ahora hay que dia-logar y llegar a acuerdos, por loque es preciso desterrar de unavez por todas el frentismo, la Es-paña de rojos y azules, que du-rante tantos años ha protago-nizado la política española.

Asumir esta nueva situa-ción les está costando a los vie-jos partidos y a algún partidoque, siendo nuevo, está repro-duciendo las dinámicas fren-tistas y partidistas del pasado.En cambio C’s, desde el princi-pio, ha sido garante del diálogoy el consenso; siempre hemosmirado de poner en positivo loque nos une frente a lo que nossepara. El consenso, eso sí, se ha

de construir en torno a las po-líticas y no el reparto de cargos.

España necesita reformasprofundas que hagan que vuel-va a merecer la pena. Son muc-hos los retos: hay que trabajarmuy duro para lograr una eco-nomía basada en el conoci-miento que nos permita sercompetitivos; es preciso luc-har contra la desigualdad, la po-breza y la exclusión. Todos losciudadanos han de recibir un sa-lario digno y se ha de generali-zar la contratación estable eindefinida; hay que corregir lasdisfuncionalidades de la orga-nización territorial y la degene-ración democrática que repre-senta la partitocracia y la cor-rupción institucionalizada, através de reformas institucio-nales profundas para lograr unestado más eficiente, transpa-rente y democrático.

Estos propósitos son ambi-ciosos e implican cambios cons-titucionales, por lo que es im-prescindible que se forjen entorno a amplios consensos, yaque representan una verdade-ra segunda transición.

7 | Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com línial’H.cat22 febrer 2016

@japtapias: El referéndum es una prácticademocrática ante la crisis de legitimidadde la actual configuración del Estado enCataluña.

@Casfetera: Amb l’anunci de la marxad'Esperanza Aguirre, el Partit Popular litreu una dimissió d'avantatge a Con-vergència.

@encampanya: Fer una chirigotafalangista a Santoña no té cap gràcia. Elque és divertit seria fer-la al casc antic deDonosti.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Parlem-ne. Hi ha un debat atemporalque de tant en tant treu el cap als mit-jans de comunicació, però sense quedar-s'hi massa. Ve i se'n va. Mai acabem d'en-llestir-lo. És un debat magnífic sobre elsnostres polítics, la seva vàlua com a re-presentants públics i la responsabilitatque el càrrec els atorga.

És un debat de preguntes. Es pot serministre d'Agricultura sense saber del totqui és, per exemple, el president d'Unióde Pagesos? Es pot dur la cartera de laconselleria d'Ensenyament sense tenircap mena d'experiència en l'àmbit edu-catiu o sense haver trepitjat mai una es-cola pública? És sensat gestionar lacultura d'un país sense saber defensarplenament la seva llengua o sense en-tendre les necessitats de la majoria delsector?

Si creiem que sí perquè ser ministreo conseller és només un encàrrec polí-tic i no tècnic, llavors ens semblarà lò-gic que aquell mateix ministre de Fo-ment acabi sent-ho més tard de Justícia,saltant d'un ministeri a l'altre amb unaagilitat admirable. Perquè, total, és no-més un càrrec polític. Els tècnics que hihagi a sota ja s'encarregaran de fer fun-cionar la maquinària de veritat. L'im-portant és que el conseller o ministre deSalut de torn tingui una bona trajectò-ria professional, encara que aquestatrajectòria hagi passat per despatxosd'advocats, multinacionals del sector ali-mentari o vestuaris d'equips de prime-ra divisió. Ja farem el fet.

Seguint aquesta teoria meravellosa,però, vostè mateix podria ser consellerd'Interior si acredita una experiència no-table com a responsable del gardenque dirigeix des de 1985, perquè si haacumulat prou anys de coneixementcol·locant les plantes a lloc, de ben segurque podrà col·locar també els manifes-

tants a lloc el dia que li esvalotin el car-rer. Té la saviesa adient per dirigir elsMossos, la seguretat, les grans opera-cions d'Estat i el que faci falta. Si hi hares més concret, deixi-ho per la secretariageneral. Vostè limiti's a guiar les líniesbàsiques del departament, que ho faràmolt bé.

Volem això? Volem que ens gover-ni gent preparadíssima, però prepara-díssima per a altres àmbits que no sónels que acaben gestionant? No seria mi-llor que qui tingués la màxima respon-sabilitat en un departament fos algú queconeix el sector com ningú, per evitar aixíque als molts errors que cometrà, segur,s'hi sumin també els errors per desco-neixement del gremi? No seria més efi-cient reduir aquest marge d'error ambalgú que no sigui vist des de baix com unpersonatge aliè a la professió? No hi haningú més que pugui ser ministre deTreball amb més garanties? No hi haningú que pugui representar Benestar iFamília havent viscut de primera mà quèes cou en aquests conceptes tan fona-mentals i delicats com són el benestar iles famílies?

No cal dir noms, les carteres que ano-meno són aleatòries. Ens sortirien moltsnoms de governs anteriors, i molts delsgoverns actuals. Tant espanyols com ca-talans. En aquest sentit, som força igu-als. Per desgràcia, els criteris per no-menar polítics d'alta volada continuenallunyant-se del sentit comú i acos-tant-se cada vegada més a raons perso-nals o de confiança. I sembla que la ten-dència va per llarg.

Encara no hem entès que precisa-ment el que transmet més confiança, elque realment pot fer respirar tranquil unpresident i una societat, no és aquellapersona correcta i coneguda, sinó aquellpolític que sap de què parla.

4Ministres de tot per @ModernetdeMerda

Vivim un drama humanitari amb unamediterrània convertida en malson i ce-mentiri blau. Els governs europeus, en-tre calculadors, egoistes i porucs, no s’a-treveixen a l’acollida. No es tracta d’u-na qüestió de solidaritat, només, sinó dedret internacional i d’asil. Cal dir, no obs-tant això, que el govern alemany, ambcrisi interna i en el partit que li dóna su-port, fa un esforç.

Dins d’altres crisis com la socioeco-nòmica, la crisi de refugiats és un nou ar-gument per al populisme de dretes i elsque atien la xenofòbia. Tots ells adver-saris de la democràcia. Veiem a Alema-nya la funesta actuació de PEGIDA, lacrema de cases per a refugiats i la por dediversos governs europeus que rebaixenles previsions d’acollida, com a mínim,o promulguen lleis de confiscació debéns a les persones refugiades.

Cal una societat activa i reivindica-tiva davant d’aquesta Europa glacial, toti el canvi climàtic, comanada pel pen-sament conservador i l’austeritat que hadut una part de la població europea a pa-tir atur i pobresa. Cal més democràciaen aquesta ‘democràcia’ que aixecamurs i tanques de filferro davant l’aco-llida als 4,6 milions de sirians que fugende la guerra, com d’altres persones del’Afganistan, de l’Iran, d’Eritrea.

El populisme titlla de perill les per-sones que “ens vénen a prendre serveispúblics”. Ho fa per desviar l’atenció deles veritables causes de la crisi. Preténresponsabilitzar dels problemes les víc-times dels despropòsits d’un sistema quenecessita profundes reformes; preténresponsabilitzar les persones que fugende l’Estat Islàmic i de la guerra, atrapa-des a Turquia i presoneres de les màfiesper arribar a les illes gregues.

On és el lideratge de l’esquerra eu-

ropea? On és l’humanisme d’Atenesi/o de Jerusalem que ens fonamentacom a europeus, en paraules d’Steiner?

La resposta a molts dels reptes de laglobalització i l’europeització de l’eco-nomia és en les ciutats, en els seus bar-ris, en la participació i en construiramalgama de persones i entitats que po-sin els drets humans al davant. Drets perals quals ja vivim aquí i pels que fugintde la guerra tenim el deure d’acollir.

Sí, deure. Dèiem que no és nomésuna qüestió de solidaritat. És una qües-tió de Dret. Després de la II Guerra Mun-dial, el 1951, es va elaborar la Conven-ció de Ginebra per acollir persones des-plaçades. I ara els estats, que ens fancomplir la llei, de vegades fent ús del mo-nopoli de la força, vulneren el dret in-ternacional i el d’asil.

El politòleg nord-americà Benja-min R. Barber creu que el món estariamés ben governat si fos en mans d’al-caldes, i proposa un parlament mundiald’alcaldes. S’està demostrant a Europaque, davant la inacció dels estats, són elsbarris actius i les ciutats associades quiestan davant de la sensibilització. Des deColònia fins a Lesbos, des de Lampedusaa Barcelona. El pròxim dissabte 27 de fe-brer sortirem al carrer per reclamar viessegures per a les persones refugiades.

El moviment essencial és el retorn.Tornem a les ciutats i als barris, com ala Sagrada Família i a Gràcia a Barcelo-na, amb moviments solidaris a favor del’acollida. Fem-los confortables, espaisde drets i deures, invertim-hi els recur-sos públics i privats de manera coordi-nada, amb objectius compartits, i veu-rem com les crisis s’afebleixen. I veuremque els drets humans no són només gra-fies negres sobre paper blanc, paperblanc de vegades tacat de sang.

4Darrere la crisi dels refugiatsper Josep Xurigué (@josepxurigue), doctor en Ciència Política (UAB)

Ciutat| 8

línial’H.cat 22 febrer 2016

“És la crònica d’una mort anun-ciada”. Són paraules d’IreneuCastillo, president de Perseu,en referència al trasllat definitiudel pi de la Remunta a la sevanova ubicació –a l’altre costat delcarrer Josep Tarradellas–, untrasplantament que es va produirel vespre del passat 29 de gener,davant les crítiques de partits del’oposició com Canviem, ERC ola CUP i de diversos col·lectius dela ciutat.

Castillo alerta que “algunesbranques ja s’han assecat”, un as-pecte que considera “evident” aprimera vista. Tot i així, des delconsistori no ho veuen igual. Se-gons el primer tinent d’alcalde,Francesc Josep Belver, el consis-tori “no té constància, en princi-pi, que el pi pugui morir”, i afegeix

que s’està fent “un seguiment” dela seva salut. Sobre el polèmic tras-llat, Belver assegura que es va dura terme a partir d’estudis elabo-rats amb “experts en la matèria”.De moment, alguns col·lectiusecologistes locals com La Sabogatambé temen per la salut del pi, jaque la viabilitat del trasplanta-ment “és molt baixa”.

Pel que fa al rebombori ge-nerat a la ciutat pel trasllat del

que està considerat l’arbre degàde l’Hospitalet –es creu que téuns 200 anys d’història–, Belverassegura que no es considera“menys sensible amb el mediambient que les persones quehan criticat el trasllat del pi” i rei-vindica el plantament de 50 pinsa l’ampliació de Can Buxeres.

A l’espera del destí final del’arbre, Castillo insisteix que“s’està apagant dia rere dia”.

Perseu es mostra pessimistaamb el futur del pi de la Remunta» L’associació assegura que l’arbre degà de la ciutat “s’està assecant”arran del seu trasllat mentre que l’Ajuntament diu que no li consta

Solidaritat i revitalització delcomerç de la mà de les AMPA

SOLIDARITAT4Quatre centreseducatius de Collblanc-Torras-sa s’han adherit al programa‘AMPAs Endavant’, el qual té perobjectiu revitalitzar el comerç delbarri, a més d’ajudar les famíliesmés desafavorides econòmica-ment. Les associacions que hiparticipen són les de l’ErnestLluch, Sant Ramon Nonat, SantJaume FEP i la Casa del Parc.

La iniciativa consisteix enestabliments comercials que ofe-reixen descomptes i promocionsamb exclusivitat als socis de lesAMPA d’aquestes quatre escoles.D’aquesta manera, s’aconsegueix

un doble objectiu: intentar queles famílies beneficiàries passinmenys dificultats econòmiques ique es reactivi el teixit comerciallocal. Per tal d’optar als des-comptes, les famílies sòcies de lesAMPA han de presentar el car-net d’associades.

Per facilitar-ne la localització,els organitzadors de la iniciati-va han habilitat un mapa del ba-rri on es poden veure tots els es-tabliments comercials que hiparticipen. En total hi ha unavintena de botigues que s’hanadherit al projecte, les qualsllueixen un distintiu a la porta.

Reforcen la difusió dels ajutsde pobresa energètica

DESIGUALTATS4Un dels objec-tius que s’ha marcat el consistorien aquesta legislatura és fer vi-sibles a la ciutadania les ajudesque ofereix per pal·liar proble-màtiques com ara la pobresaenergètica. Per aquest motiu,l’Ajuntament ha incrementatesforços per difondre el mis-satge perquè arribi “al màxim depersones possible”, explica aaquesta publicació Jesús Husi-llos, regidor de Benestar Social.

El consistori disposa d’unfons extraordinari de 800.000euros procedents de l’Àrea Me-

tropolitana de Barcelona (AMB),el qual farà servir per intentarpal·liar els efectes de la pobresaenergètica a la ciutat. Tanmateix,Husillos recorda que l’Ajunta-ment “ha estat ajudant les fa-mílies amb dificultats des de faanys”. Entre algunes de les ac-cions que ja es duen a terme des-taca el pagament de les altes desubministrament als ciutadansamb problemes econòmics.

Les persones interessades arebre aquestes ajudes han d’a-dreçar-se a l’Oficina d’Atenció alCiutadà.

Reivindiquen el servei derehabilitació del nord de L’HSANITAT4La Federació d’Asso-ciacions de Veïns ha demanatque els veïns del nord de la ciu-tat segueixin fent la rehabilitacióal CAP de Pubilla Cases. Malgratque des de l’Institut Català de Sa-lut (ICS) s’assegurés fa uns diesque aquest servei no desaparei-xeria, ara els veïns tenen porque els facin anar a fer la reha-bilitació a Bellvitge, al renovatCAP de la Marina –que estaràenllestit a finals d’any–. “És ab-

surd que els veïns del nord de laciutat hagin de baixar fins alsud per anar a rehabilitació”,explica el president de la fede-ració veïnal, Manuel Piñar, ar-gumentant que molts d’ells sóngent amb “mobilitat reduïda”.

El pròxim dia 10 hi haurà unareunió entre l’ICS i els veïns perdebatre sobre aquestes qües-tions. Piñar, però, avisa que se-gons la resposta que rebin “or-ganitzaran protestes”.

Participació | Canviem posa en marxa consultes ciutadanesEl grup municipal de Canviem ja ha posat en marxa tres consultes online sobre diferents temes que afecten laciutat. Les qüestions que aborden són l’ampliació dels horaris a les biblioteques i centres culturals els caps de

setmana, la possibilitat de crear una comissió ciutadana per auditar el deute municipal i una sobre la implanta-ció o no d’un servei d’urgències de pediatria les 24 hores. Es pot votar al web del grup polític fins al 4 de març.

RedaccióL’HOSPITALET

El projecte té incidència a Collblanc-Torrassa. Foto: Google Maps

L’arbre, de moment, s’aguanta amb cordes perquè no caigui. Foto: IC

9 |

Centrelínial’H.cat 22 febrer 2016

Diversos artistes internacionalsexposen des de fa unes setmanesles seves interpretacions del sím-bol local de la medusa en el marcde l’exposició Ceci n’est pas unemedusa al Museu de l’Hospita-let. La mostra es podrà visitar finsal pròxim 13 de març.

La Medusa forma part de lacol·lecció de les obres del Museude l’Hospitalet. Es tracta d’unapeça funerària elaborada ambmarbre que representava el capd’una medusa. L’escultura datade l’època romana i es va trobara Santa Eulàlia de Provençana.Des de l’any 1995 la Medusa haesdevingut el símbol del museude la ciutat.

Partint d’aquesta peça, elsartistes que ara exposen les se-ves obres al museu han aportatla seva visió personal del mite delcap de la medusa. La iniciativaforma aprt del cicle Mirades

contemporànies que ha orga-nitzat el museu.

A l’exposició hi han participatartistes de diversos països, ma-joritàriament europeus, que pro-venen de diferents col·lectius.És el cad de TPK, Barbier de Nî-mes, Transfo de Lyon i MenoParkas de Lituània. També hi hanpres part altres autors com Jau-me Ribas, Francisco Lira, Anto-nio Calderón, Quico Estivill iPlácido Romero.

VINCULAR PASSAT I PRESENTEls organitzadors expliquen queaquesta exposició “contribueix avincular el passat de la ciutat i elseu art amb el present”, a travésd’obres que “formen part delpatrimoni artístic i cultural de laciutat”, com és el cas del cap dela medusa. El 2014 ja es va fer uncicle dedicat al Retaule de SantRoc de Jaume Huguer, que estrobava a l’antiga església deSanta Eulàlia de Mèrida.

La Medusa forma part del Museu Arqueològic de Catalunya. Foto: Museu L’H

Artistes internacionalsreinterpreten la Medusa

Política | El PP demana un nou model de Festes de Primavera La portaveu del Partit Popular a la ciutat, Sonia Esplugas, ha reclamat recentment un nou model de

gestió per a les Festes de Primavera. Segons Esplugas, els hospitalencs “fa anys que paguen dos copsles festes” i, a més, “es concentren els esdeveniments només al barri del Centre”. Esplugas demana que

l’Ajuntament tingui en compte la resta de barris per “distribuir de manera equitativa les activitats”.

RedaccióCENTRE

El líder de Mishima, DavidCarabén, actuarà al BarradasMÚSICA4David Carabén, can-tant, guitarra i principal com-positor de la formació musicalMishima, pujarà a l’escenari del’auditori Barradas el pròximdiumenge 28 de febrer. L’es-pectacle tindrà lloc a les set de latarda i té un cost de 16 euros.

L’esdeveniment, que portaper títol La forma d’un sentit,forma part de la programació delFestival Barnasants. La propos-ta forma part del projecte artís-tic de Carabén, que compta tam-bé amb un llibre que recull di-

verses cançons contextualitzadesi comentades per l’artista.

Carabén alterna els concertsa títol individual, acompanyatdel piano i percussió de MarcLlobet i la trompeta de PabloFernández, amb els de la sevabanda Mishima.

La forma d’un sentit és unaproposta íntima que comptaamb un repertori que normal-ment no forma part del directede Carabén. Hi ha, per exemple,poemes de Joan Vinyoli musi-cats per a l’ocasió.

David Carabén actuarà diumenge vinent al Barradas. Foto: AB

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Barcelonès NordBaix Maresme · l’Hospitalet

Baix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (ed. Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes Corts

SetmanalNord (ed. Barcelonès Nord)

Vallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

120.20015.02515.02515.02515.025

108.20015.02512.025

Total 408.750

14 mensuals4 quinzenals2 setmanals

180.350120.200108.200

publicitat@comunicacio21.com

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

408.750 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

| 10

línial’H.cat 22 febrer 2016

Sant Josep

El judici a la Ciutat de la Justíciade la veïna de Bellvitge, NatiLópez, que va protagonitzar unaacampada protesta davant l’Ins-titut Català d’Avaluacions Mè-diques (ICAM) a finals de l’anypassat, ha estat ajornat. La vis-ta se celebrarà el 12 de maig, jaque la fiscalia ha decidit afegir al’acusació de danys i desperfec-tes una nova de coacció. “Ésuna manera de venjar-se de mi”,assegura a Línia l’H López. Se-gons informa el Col·lectiu Ron-da –que és qui porta el cas– enun comunicat, la Generalitattambé s’ha personat al procés.

López va acampar a la seu del’ICAM, al barri barceloní deVallcarca, durant un parell demesos a finals de l’any passat re-clamant que es reconsiderés laseva incapacitat laboral per lesseqüeles que li ha deixat un in-

fart i un ictus. L’ICAM va decidirque era apta per treballar, tot ique l’afectada pateix migranyesperllongades, sensibilitat extre-ma a la llum i al soroll i poca ca-pacitat de concentració. Durantla protesta, López va rebre el su-port de moltes persones i es vancelebrar concentracions a favorde la seva lluita.

López es mostra contrariadaper les acusacions de desperfec-tes i coaccions. “No he trencatres”, sosté, afegint que “fins i tot”van ajudar “a mantenir la zonaneta”. L’informe pericial de l’I-

CAM assenyala que els danysocasionats a la instal·lació són de100 euros. “La justícia és moltàgil contra el malalt, però és len-ta quan és aquest qui reclama”,reflexiona López al respecte.

Durant els dos mesos de pro-testa, l’afectada va conéixer altrespersones amb problemàtiquessimilars. Va ser aleshores quan livan proposar crear una platafor-ma d’afectats per l’ICAM per talque “ningú quedi abandonat”davant una “injustícia”. A partirdel març, la plataforma es reuni-rà cada primer dimecres de mes.

L’ICAM denuncia danys a la seva instal·lació. Foto: @NatyLopezGama

S’ajorna el judici a Nati Lópezper l’ampliació de l’acusació

F. J. R.SANTA EULÀLIA

Santa EulàliaLlengua | Nou Cicle de cinema en català per a infantsDurant els mesos de febrer i març els Cines Filmax Granvia acullen una nova edició del Cicle de cinema infantil en català. Les pròximes projeccions seranPhantom Boy (27 i 28 de febrer), Dragon Ball Z: La resurrecció de "F" (5 i 6 de març) i Hotel Transsilvània 2 (12 i 13 de març). L’entrada costa 4,5 euros.

Música | La Salamandra acull el ‘Let’s festival’ La sala de concerts Salamandra acollirà la celebració del Let’s

festival, el cicle de música independent de l’Hospitalet. Del 26 defebrer al 19 de març hi haurà concerts d’artistes de renom com

Núria Graham, Pacosan, Miss Cafeina i Egon Soda, entre altres.

El nou Quaderns d’Estudi se centra en el medi ambientINVESTIGACIÓ4El Centre d’Es-tudis de l’Hospitalet (CEL’H) vapresentar recentment un nouQuadern d’Estudis. En aquestaocasió s’ha centrat en l’àmbitdel medi ambient i porta per tí-tol La gestió del medi ambient al’Hospitalet.

La presentació va tenir lloc ala Biblioteca Central Tecla Sala elpassat 28 de gener. En l’actevan participar els sis autors dels

articles que conformen el llibrei van assistir-hi una cinquante-na de persones.

28 ANYS DE PUBLICACIONSEls Quaderns compleixen en-guany 28 anys des de la seva cre-ació. Els seus redactors han des-tacat l’evolució del disseny i del’estructura dels textos. Des d’a-leshores, però, el medi ambientja era un tema recurrent.

El Centre cultural acull unamostra sobre higiene dentalEXPOSICIÓ4El Centre Cultu-ral Santa Eulàlia acull fins demàpassat una mostra itinerant de laDiputació de Barcelona que por-ta per títol Cuida’t les dents.L’exposició està adreçada alsinfants del barri i té com a ob-jectiu promoure els hàbits d’hi-giene dental saludables.

La iniciativa, a més, va mésenllà de l’exposició al Centre

cultural. De fet, compta ambuna guia que conté recursos re-lacionats amb els continguts dela mostra. La idea és que poste-riorment es treballin a l’aulaamb els professors a través de di-verses activitats lúdiques i di-dàctiques. Aquest material com-plementari en forma de dossierporta per títol El petit manualdels supersomriures.

Més de 6.000 visitants a lamostra de Gervasio SánchezFOTOGRAFIA4L’exposició delreconegut fotoperiodista Ger-vasio Sánchez que va acollir elCentre d’Art Tecla Sala fins alpassat 7 de febrer va comptaramb un gran èxit d’assistència,amb 6.500 visitants, segons haninformat els organitzadors.

La mostra recorria els vint-i-cinc anys de trajectòria del fo-

toperiodista amb 140 imatges encolor i en blanc i negre, classifi-cades en cinc blocs temàtics.

A més de l’exposició, pa-ral·lelament s’han organitzat al-tres activitats. Sánchez hi haparticipat en algunes. Per exem-ple, ha ofert diverses xerradesadreçades a estudiants d’ESO,Batxillerat i cicles formatius.

Es reprenen els ‘Dissabtes aSanta Eulàlia’ per als infants

CULTURA4Dissabte passat, 20de febrer, el barri va tornar a ce-lebrar els Dissabtes a SantaEulàlia. L’esdeveniment va con-sistir en tres espectacles adre-çats a un públic familiar.

Els participants s’havien d’a-dreçar al Centre Cultural SantaEulàlia. Allà es van dividir entres grups de quinze persones,que van ser guiats per un mem-bre de l’organització als espaison se celebraven els espectacles,

que es feien en espais “sorpre-sa”, ja que el públic no sabia ontindrien lloc.

Les representacions que esvan oferir van ser Tot sol… i nú-vol, un espectacle de clown deLe Puant; el conte amb músicaen directe El violí embruixat, deCompendia Endrapacontes; iEl món de la Violeta, una obrade titelles de la companyia Nú-ria Mestres. Tot plegat, una jor-nada molt familiar.

El Ple del passat mes de gener vatornar a posar sobre la taula laproblemàtica de les vies. Enconcret, es va parlar del sorollque generen els trens al seu pasper Sant Josep i la Florida i de lesescombraries que s’acumulenals costats de les vies. En aquestsentit, el Ple va aprovar unamoció de Ciutadans on s’instaAdif a mantenir net el tram fe-rroviari i l’adverteix que, en casomís, s’estudiarà imposar mul-tes a l’operador.

“Estem indignats perquè Adifno fa el que li toca, que és nete-jar una propietat seva”, assegu-ra l’alcaldessa, Núria Marín, totremarcant que si l’empresa no hoarregla aviat, el consistori anirà“per una via més traumàtica”. Alllarg del mes de febrer, a més, els

veïns han protagonitzat dife-rents protestes per la brutícia i elsoroll de les vies.

Des d’Adif, per la seva banda,han contraargumentat a Línia l’Hque fa poc van fer una neteja idesbrossament entorn de les viesi que “la competència per evitarque es llencin escombraries a lesvies” no és seva, sinó que “co-rrespon a altres administracions”.

Les mateixes fonts d’Adif ex-pliquen que la brossa “no pro-cedeix dels trens” i que el tram devies comprès entre l’estació deRenfe de Just Oliveras i el barride la Torrassa és un dels indrets

de la xarxa de Rodalies on méshi estan treballant.

Un altre dels aspectes que re-collia la moció aprovada al darrerPle és el trasllat dels semàfors deles vies a zones on no hi visqui tan-ta gent, per tal d’evitar molèstiesoriginades pel soroll. En aquestsentit, des d’Adif veuen “inviable”aquesta possibilitat, ja que expli-quen que els semàfors “estancol·locats als canvis d’agulla de lesvies”, d’on “no es poden moure”.Sigui com sigui, des de l’operadoremplacen les parts afectades –con-sistori i veïns–a dialogar per tal detrobar solucions.

Adif respon: evitar abocamentsa les vies no és competència sevaF. Javier RodríguezSANT JOSEP

11 |

Bellvitgelínial’H.cat 22 febrer 2016

Taxes | L’Ajuntament permetrà pagar l’IBI en vuit terminisPer primer cop, el consistori permetrà que els ciutadans puguin pagar l’Impost sobreBéns Immobles (IBI) en vuit terminis, per tal d’ajudar a les famílies amb dificultats.

Per tal de beneficiar-se d’aquest ajut, cal tenir el tribut domiciliat i presentar una instància general a qualsevol punt de registre municipal abans del 24 de març.

El Ple de gener va aprovar l’ela-boració d’un nou estudi per a lagestió del poliesportiu SergioManzano en el termini de tresmesos. A més, es valorarà fer pro-postes en benefici dels abonats idels serveis que s’hi presten “pertal de garantir la viabilitat de lagestió del poliesportiu”, desprésdel serial per presumpte desfalca la instal·lació. La moció va tirarendavant amb el suport delsgrups municipals d’ICV-EUiA-Pi-rates, PP, ERC, CiU i CUP-PA.

L’estudi que es durà a termeestarà basat en els informes de laIntervenció General i la restad’àrees que tenen competènciasobre el control i la fiscalitzaciódel poliesportiu. A més d’aquestpunt, el Ple també va aprovar quetots els grups municipals “si-guin coneixedors d’aquest in-forme, de les mesures que s’a-doptin i les que es proposin”.

El tercer punt de l’acord co-rrespon als treballs de milloraque es preveuen realitzar a l’edi-fici del poliesportiu Sergio Man-zano. En aquest sentit, la sessióva aprovar que l’Ajuntament“procedeixi a efectuar les obres demillora del poliesportiu”. Aques-tes consisteixen a millorar l’es-tructura de vidre que envolta elrecinte de la piscina. També esprocedirà a revisar el sostre depolicarbonat de l’edifici i s’estu-diarà el seu possible reemplaça-ment. A més, es revisarà el “de-ficient” sistema d’aigua calenta

sanitària. Segons el text, “les de-ficiències estructurals suposenuna despesa excessiva”.

Un dels punts de la moció nova tirar endavant en no trobar elsuport suficient. Es tracta delprimer punt, que instava l’A-juntament perquè prengués ac-cions legals per aclarir les irre-gularitats detectades en la gestióde l’equipament. De fet, el des-embre el consistori va descartarpersonar-se en la causa obertapel presumpte desfalc, tot i queen un primer moment va asse-gurar que així ho faria.

El serial del Manzano viu un nou episodi amb la moció de gener. Foto: Arxiu

Es farà un informe per garantirla viabilitat del Sergio ManzanoRedaccióBELLVITGE

El Govern premia Matias Guiu,cap d’Anatomia de l’HospitalHOMENATGE4Nou reconeixe-ment per a l’Hospital de Bell-vitge. El cap d’Anatomia Pato-lògica del centre, el doctor Xa-vier Matias-Guiu, ha rebut lamedalla Narcís Monturiol dela Generalitat pel seu “mèritcientífic i tecnològic” i per la sevatasca a favor del desenvolupa-ment de la ciència.

Matias-Guiu és llicenciat enmedicina per la Universitat deBarcelona i doctor en medicinaper l’Autònoma. Ha estat di-rector de diversos departamentsd’altres centres mèdics i, desde l’1 de novembre de l’any pas-sat, és cap del servei d’AnatomiaPatològica a Bellvitge. La ceri-mònia de premis es va celebrar

la setmana passada en un actepresidit pel conseller d’Empre-sa i Coneixement, Jordi Baiget.

JORNADES AMB EXPERTSPer altra banda, l’Hospital Uni-versitari de Bellvitge ha estat lí-der en trasplantaments de cor iimplantació de cors mecànics aCatalunya l’any 2015. Al llarg detot a l’any es van dur a terme 24trasplantaments i es van im-plantar un total de 38 disposi-tius d’assistència circulatòriamecànica.

En el marc de l’àmbit d’as-sistència circulatòria mecànica,els dies 12 i 13 de febrer l’Hos-pital va celebrar dues jornadesdedicades a aquesta temàtica.

Matias-Guiu recollint el guardó. Foto: HUB

Pubilla Cases| 12

línial’H.cat 22 febrer 2016

La Biblioteca la Bòbila torna aparticipar en el cicle literari delgènere negre criminal BCN Ne-gra. Al llarg de tot el mes ha es-tat acollint presentacions de lli-bres, mostres, certàmens i pro-jeccions cinematogràfiques de-dicades a aquest gènere.

El passat 29 de gener va ser eltorn de l’escriptor Jordi Pijoan-López, el qual va presentar el seuúltim llibre, Els àngels de Sóar.

Fins al 29 de febrer la biblio-teca també acull la mostra As-sassins nats, que recorre els per-sonatges que amaguen la sevapart fosca sota una màscarad’honorabilitat. Fins a finals demes també es podrà visitar l’ex-posició La novel·la policíaca his-tòrica, la qual recorre la històriad’aquest subgènere literari a par-

tir dels seus principals autors iobres literàries.

CONCURSOS I PEL·LÍCULESA més d’exposicions, la bibliote-ca la Bòbila ha acollit també elconcurs de disseny de cobertes dellibres del gènere negre. El cer-tamen portava per nom Barce-lona Connection. Un dels requi-sits de les cobertes presentades

que aspiraven al premi era quetinguessin elements propis deBarcelona –carrers i edificis de laciutat, sobretot–.

També s’han celebrat dosclubs de lectura i un cicle de ci-nema negre. Les pròximes pro-jeccions seran el 26 de febrer(amb Gilda, de Charles Vidor) iel 4 de març (amb Gloria, deJohn Cassavetes).

Les activitats s’allargaran fins al 4 de març. Foto: Arxiu

La Bòbila participa en laprogramació del BCNegra

RedaccióPUBILLA CASES

Collblanc-TorrassaLa Torrassa | La ciutat dedica una placa al dibuixant Antonio BernalL’Ajuntament va descobrir la setmana passada una placa en homenatge al dibuixant Antonio Bernal al número 88 del carrer Doctor Martí Julià, on l’il·lustrador va viure molts anys. Per altrabanda, la família ha donat tres de les obres que Bernal va fer per a Jabato, Capitán Trueno i Joyas literarias juveniles, que passaran a formar part del fons d’art del Museu de l’Hospitalet.

Festa | Dia d’Andalusia al Centre Cultural ClavelesLa ciutat està immersa en la celebració dels actes commemoratius del Dia

d’Andalusia, que se celebra el 28 de febrer. Divendres passat, el cantaormalagueny resident a la ciutat, Ricardo Peñuela, va impartir una conferència

sobre la ciutat de Màlaga, l’eix central del programa festiu de la celebració.

La Folch i Torres i la Pere Lliscarttindran un grup més de P3

ENSENYAMENT4Les escoles delbarri Josep M. Folch i la PereLliscart tindran un grup més deP3 el curs vinent. Així ho vanacordar la setmana passada l’A-juntament i Ensenyament en laseva última trobada de la TaulaMixta de Planificació. L’escolaMàrius Torres, a Collblanc, tam-bé augmentarà un grup la sevaoferta educativa de P3.

L’augment en un grup a lestres escoles és degut al “mante-niment de la natalitat al barri i

l’important volum d’alumnes enaquesta zona de la ciutat”, segonshan informat fonts municipals.En un principi, les previsionsd’augment de grups de P3 a laciutat havia estat de només un.

54 GRUPS DE P3 A LA CIUTATEn el conjunt de la ciutat s’ofe-riran 54 grups de P3 per al cursvinent, tres més que en l’actua-litat. L’escola concertada mantéels 39 grups, així com als centresde Secundària.

L’escola Pere Lliscart tindrà un grup més de P3. Foto: PL

“T’expropien les vistes de casateva”. Així descriu Mercè Vidal, fi-lla d’un matrimoni de la RieraBlanca afectat per la instal·laciód’una antena de telefonia a tresmetres de la finestra del seu dor-mitori, el calvari que ha viscut laseva família durant els últims 15anys. Des de fa dos mesos, però,l’antena ja no pertorba les seves vi-des. La constància i l’evidència delsfets van ajudar a que fos retirada.La història, però, ve de lluny.

Tot es remunta a l’any 1999,quan una empresa de telefonia vainstal·lar una antena al terrat an-nex a la terrassa dels pares de Vi-dal. “L’impacte visual quan obrí-em la finestra era colpidor”, rela-ta a Línia l’H Vidal. Un terrat quepertany a un edifici més baix queel dels afectats, tot i que l’Orde-

nança municipal sobre instal·la-cions de radiocomunicacions es-tableix que les antenes han decol·locar-se “en l’edifici més alt”del seu entorn.

L’ordenança, tanmateix, vaentrar en vigor el 2003, quan l’an-tena ja hi era. Malgrat això,aquesta normativa estableix queles antenes instal·lades amb an-terioritat a la seva entrada en vi-gor s’hi han d’adequar. De fet, elmaig del 2013 l’Ajuntament vaobligar una operadora a retirar unaltre d’aquests elements al carrerMajor –amagada en una xeme-neia– que tampoc complia les exi-gències de l’ordenança.

Tot i haver recorregut al con-sistori, la família se sentia “aban-donada”. El 2014, aleshores, vandecidir reclamar ajuda directa-ment a l’alcaldia. “Vaig demanardisculpes en primera persona ivaig assumir la responsabilitat”,reconeix a aquesta publicació l’al-caldessa, Núria Marín, que des-

criu el procés per retirar aquestaantena que no complia amb lanormativa com a “complex”.

EFECTES SOBRE LA SALUTEls afectats van contractar, pa-ral·lelament, una empresa priva-da homologada, la qual va de-mostrar que les medicions supe-raven el límit legal. Segons elCentre Internacional d’Investi-gacions sobre el Càncer, els camps

electromagnètics estan classifi-cats com a “possiblement cance-rígens”, tot i que encara no està de-mostrat al cent per cent que pro-voquin la malaltia. Sigui com sigui,Vidal explica que els seus pareshan patit patologies com insom-ni i mal de cap en els últims anys.

Vidal critica l’actual llei de te-lecomunicacions, aprovada el2014 al Congrés i que permet a lesoperadores expropiar terrasses de

comunitats de veïns i fer-hi obressense llicència municipal. “Noes tracta de prohibir totes lesantenes, però estem orfes da-vant les operadores”, lamentaVidal, una postura que compar-teix Marín. “Els consistoris han detenir la possibilitat d’intervenir enles instal·lacions”, afegeix l’al-caldessa, que assegura que elconsistori va ser “dels primers” enregular en aquesta matèria.

L’altra cara de la tecnologia mòbil» Els afectats per una antena que no complia amb la normativa expliquen a Línia l’H el seu calvari

» La persistència de la família ha permès desmantellar l’artefacte quinze anys després que l’instal·lessin

F. Javier RodríguezCOLLBLANC

Imatges del dia del desmantellament de l’antena (esquerra) i de com ha quedat el terrat (dreta). Fotos: MV

13 | Serveis línial’H.cat22 febrer 2016

La pobresa energètica és una de lesproblemàtiques socials que mésha crescut els últims temps. Any rereany creix el nombre de famílies queno poden pagar els rebuts de la llum,el gas o l’aigua, o aquelles que tenenproblemes seriosos per mantenircasa seva a una temperatura ade-quada.

Els efectes de la pobresa ener-gètica en la salut i en la qualitat devida són inqüestionables, amb unaespecial incidència entre els nens, lagent gran i les persones amb ma-lalties cròniques. Per ajudar a pal·liaraquesta situació, la Diputació de Bar-celona augmentarà aquest mandatles actuacions per fer-hi front.

En paraules de la presidentade la Diputació, Mercè Conesa, el“suport a les necessitats dels ajun-taments en matèria social, com elsplans d’urgència social o el com-bat contra la pobresa energètica,són una de les prioritats del man-dat”. “Hi aboquem tots els nostresesforços, rascant d’on s’hagi de ras-car”, assegura Conesa.

DIAGNOSIDes del mes de juliol, l’àrea d’Aten-ció a les Persones de la Diputacióestà elaborant un estudi que ha deservir per tenir una diagnosi exactai fiable del problema, incloent-hi totsels municipis de la demarcació.

Al marge de l’avaluació teòrica,però, la Diputació també treballa ladiagnosi sobre el terreny. Des delmes de novembre s’estan duent aterme dues proves pilot –al ConsellComarcal d’Osona i a Vilanova i laGeltrú–amb intervencions directesen 40 habitatges en situació de po-bresa energètica. En aquestes llarss’hi està fent una auditoria energè-tica i s’hi estan instal·lant de formatotalment gratuïta elements de baixcost energètic. La intenció, detalla laDiputació, és ampliar les interven-cions a tot el territori atesos elsbons resultats del programa.

ACTUACIÓ CONJUNTAAquest any, i en base als resultats d’a-questes dues proves pilot, tots elsgoverns locals de Barcelona tin-dran a la seva disposició una novaeina de suport en la lluita contra lapobresa energètica. Seran auditoriesi intervencions als habitatges quepateixin aquesta mena de pobresa.

Les faran, conjuntament, tres àmbitsde la Diputació: Benestar Social,Habitatge i Medi Ambient. El prin-cipal objectiu serà la millora de l’e-ficiència i, també, la reducció de lesdespeses en electricitat, aigua i gasdels habitatges en situació de risc.Uns habitatges que hauran identi-ficat prèviament els serveis socialsmunicipals. La primera fase d’a-quest nou pla preveu intervencionsa 1.600 llars.

SUPORT TÈCNICA banda de la intervenció directa i dela diagnosi real de la situació a la de-marcació de Barcelona, la Diputacióremarca que renova el seu compro-mís amb els ajuntaments i els consellscomarcals oferint-los suport tècnicper implementar, als municipis demenys de 20.000 habitants, la llei ca-talana de mesures urgents en contrade la pobresa energètica.

Aquesta llei, en vigor des delmes d’agost, estableix, entre altres co-ses, que abans d’un tall de submi-nistrament cal un informe dels serveissocials municipals. Això fa preveureun augment significatiu de la tascadels equips professionals, que la Di-putació està estudiant pal·liar ambnoves línies d’ajuts econòmics.

Pobresa energètica zero» La Diputació de Barcelona augmentarà les actuacions per ajudar a eradicar-la

» Preveu intervenir en 1.600 llars per fer-les eficients i reduir les despeses en llum, aigua i gas

AJUDES4Per altra banda, laDiputació de Barcelona conti-nuarà donant suport econòmic alsmunicipis perquè puguin fer lesaportacions necessàries a les per-sones amb deutes amb les com-panyies subministradores, aixícom per facilitar una intervencióràpida en situacions de pobresaenergètica, a través dels progra-mes de prestacions econòmiques

de caràcter social. També seguiràamb el suport formatiu als serveissocials municipals. Durant el 2015,més de 300 professionals van re-bre formació sobre com abordari gestionar la pobresa energètica,a través dels tallers que la Dipu-tació ofereix en conveni amb l’Ins-titut Català de l’Energia. La previ-sió oficial és formar-ne 300 mésdurant aquest any.

Accions de continuïtatRedaccióL’HOSPITALET

El principal objectiu de la Diputació de Barcelona és la reducció de les despeses en electricitat, aigua i gas dels habitatges en situació de risc. Fotos: iStock i Arxiu

Entrevista| 14

línial’H.cat 22 febrer 2016

Vostè va dir fa ja unes set-manes que havíem viscut“la millor campanya de

Nadal des del 2007”. Creu que elbalanç de les rebaixes serà igualde bo?En el cas de les rebaixes, el balançserà més aviat justet. Aniran igualque l’any passat o potser una micamillor i, en tot cas, dependrà de cadasector en concret. Perquè les gransfranquícies ja tornen a anar com unamoto però al botiguer de barri li estàcostant molt més.

La previsió de la Confederació ésque es facturaran uns 850 milionsd’euros. Anem pel bon camí?Sí. Crec que arribarem a aquestes xi-fres. El problema, repeteixo, és laseva distribució. Per exemple, en elsector de la moda han aparegut ca-denes i franquícies monomarcaque han fet molt mal a les petitesbotigues multimarca, que ara venenmenys que fa 20 anys. I si al final elnostre petit comerç perd presència,els carrers comercials corren el pe-rill de clonificar-se i veure devaluatsels seus atractius.

Això ja està passant a moltes zo-nes...Malauradament sí. I si les botiguesde barri queden relegades per lesgrans franquícies i cadenes, ales-hores tindrem problemes en la lí-nia del que li comentava anterior-ment.

No tot són males notícies. Vostèmateix ho deia: hem tingut unbon Nadal.Sí, alguns ja han sortit del túnel, peròaltres no. El tren del comerç enca-ra no ha agafat velocitat i tots els va-gons no són iguals. Per això, els quevan al davant tenen una situació mi-llor, mentre que els del darrere en-cara estan sortint del túnel. Amb tot,

ara hem d’aconseguir que tothomen pugui sortir i agafar velocitat.

Molts dels que van en els últims va-gons d’aquest tren considerenque les rebaixes han quedat ob-soletes, perquè moltes marquesfan descomptes durant tot l’any.Cal reformular-les?És un debat intern, cert. Però el sec-tor de la moda –perquè, al cap i a lafi, les rebaixes es fan sobretot a lamoda–sempre ha intentat regularla campanya per poder captar elconsumidor en dates molt arreladesen l’imaginari col·lectiu. Tothomsap que després de Reis i a l’1 de ju-liol comencen les rebaixes. Que hiha promocions i ofertes abans?Això sempre ha passat, però la gentfeia la despesa grossa a partir de l’i-nici de les rebaixes. Si ara això des-apareix, perquè el Tribunal Consti-

tucional ha suspès la llei catalanad’horaris, haurem d’intentar auto-regular-nos. El Black Friday, perexemple, no es va fer a partir d’unanormativa. Doncs amb les rebaixesigual, hem d’intentar sostenir quecomencen l’endemà de Reis.

Encara que no hi hagi una regu-lació explícita?Ens toca fer-ho, fins i tot de cara alsnostres clients. No necessitem quehi hagi una llei. Que hi haurà com-petidors que avançaran els des-comptes? Sí, però el que hem de ferés fidelitzar el client perquè valori elproducte que li estàs oferint. Un pro-ducte que, en el nostre cas, té unpreu rebaixat però que no ha estatfabricat expressament per a la cam-panya, com sí que fan altres.

La recent creació de la seva tar-geta Compradors pel paíspot seruna manera de fidelitzar la clien-tela. Com l’estan rebent els co-merciants?Estem en una fase de compromisosperquè la targeta es pugui posar enmarxa d’aquí a un parell de mesos.El nostre calendari s’ha endarreritjustament per l’èxit de la iniciativa.Barcelona, Tarragona, Badalona,Vic... són territoris on hi ha com-promisos perquè la targeta entri enfuncionament. Serà l’eina més po-tent que mai hem ofert als comer-ciants catalans. És jugar la Cham-pions League del màrqueting co-mercial.

Tant?Bé, és un sistema que permet quecada botiga, individualment, puguifidelitzar els seus clients i s’empor-ti el seu propi benefici. Aquí cada co-merciant definirà els seus des-comptes. És una gran eina.

I quines són les previsions en elseu conjunt?Quan acabem aquest any, creiemque podrem tenir unes 20.000 bo-tigues associades a la campan-ya –tot i que si finalment Barcelo-na hi entra, seran moltes més–, iprop d’un milió de targetes re-partides entre els consumidors.

Tot plegat, per intentar frenar lafuga de consumidors cap a lesgrans superfícies. Una altra ma-nera de fer-ho és aliar-se ambaquests centres comercials, comja han fet alguns eixos. Creu queés un camí assenyat?Hi poden haver aliances entre elscentres comercials i els eixos i asso-ciacions sempre que hi hagi una cer-ta complementarietat i cooperació,perquè tot en aquesta vida té ame-naces i oportunitats. Però crec que fercréixer l’oferta comercial a base degrans superfícies artificials suposa ungran perill, sobretot per a les ciutats.Ara bé, hi ha qui vol situar-se al cos-tat d’aquell gran magatzem per-

què genera un alt trànsit de perso-nes i se’n pot beneficiar.

De quin perill parla, doncs?Hi ha botigues que es volen ins-tal·lar al costat de grans marquesperquè potser tenen línies de pro-

ductes més fortes i això els pot re-percutir positivament. Però siaquestes superfícies se situen als ex-traradis en comptes d’estar a les ciu-tats, la gent se’n va i el petit comerçpot perdre els seus clients.

Quina solució proposa?La implantació de centres comer-cials ha de respondre a unes ne-cessitats i a uns equilibris. Però sihem de competir amb el nou ou-tlet de Viladecans, per exemple, ila gent marxa cap allà, ja pots ferel que vulguis. A la primera coro-na metropolitana tenim, per unabanda, la B-30, que és el carrer Ma-jor dels centres comercials, i, perl’altra, les grans superfícies deCornellà i del Baix Llobregat. No-saltres volem que la regulació si-

gui clara i que es limiti a unes ne-cessitats específiques.

L’altre gran debat és el turisme,un sector que creix cada vegadamés. Creu que el petit comerç had’adaptar els seus horaris perintentar aprofitar-se’n?Estem d’acord que hi ha d’haver unaatenció especialitzada als turistesdurant els dies festius, però cal li-mitar-la a unes zones concretes i auns horaris adequats perquè hihagi un equilibri.

Aquesta qüestió ha creat contro-vèrsia entre els comerciants de leszones turístiques i els dels barris,com és el cas de Barcelona. Hem d’intentar tenir més perspec-tiva. De vegades els líders comer-ciants podem discrepar en algunstemes, però en molts altres coinci-dim. No sempre hem de pensarigual, tot i que això no ha de signi-ficar el trencament del diàleg. Jo crecque ho superarem.

Quins són els altres reptes de fu-tur als quals s’enfronta el sector?Donar eines als botiguers per mi-llorar la competitivitat i treballar elcomerç online, ja que és un canal devenda que complementa l’habi-tual. El 56% dels comerciants jasón a la xarxa, però necessitemque hi aterrin tots. Per tant, hem debuscar més cooperació gremial i sec-torial, que s’està perdent molt.

“El tren del comerç té moltsvagons: alguns ja han sortitdel túnel, altres encara no”

Perfil | 30 anys al capdavant dels botiguersMiquel Àngel Fraile ha estat vinculat a la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) des de la seva

fundació, l’any 1985, sempre com a secretari general. Tot i així, durant l’etapa 2004-2011 va compaginar aquest càrrec amb la mateixa responsabilitat a la Confederació Espanyola de Comerç (CEC), de la qual va plegar

per discrepàncies amb la direcció. Fraile és llicenciat en Ciències Empresarials i diplomat en Comerç Exterior.

M. Àngel Fraile / Secretari general de la Confederació de Comerç

Fraile repassa les principals qüestions que afecten el comerç en un any que vaarrencar amb els bons resultats de Nadal i que s’espera que trenqui, finalment,

amb la dinàmica negativa dels anteriors. El secretari general també fa una crida a la unió dels botiguers i destaca el món online com el futur del sector.

“Apostar per la targeta

‘Compradors pel país’

és jugar la Champions

del màrqueting”

“Hem de buscar més

cooperació gremial

i sectorial, que

s’està perdent molt”

F. Javier RodríguezL’HOSPITALET

15 |

Esportslínial’H.cat 22 febrer 2016

agenda@comunicacio21.com

AGENDA MENSUAL

El CB l’Hospitalet i l’AracenaCollblanc ja coneixen els seus ri-vals de la segona fase de la lligaEBA. Ja fa 10 dies que va acabarel primer tram de la competiciói els dos equips més importantsde bàsquet de la ciutat han gau-dit d’uns merescuts dies de des-cans, però ja preparen els seuscompromisos el cap de setmana.

Els dos conjunts riberencsformen part del grup C-1, on hisón els cinc millors classificatsdels dos grups de la primerafase, el C-A i el C-B. CB Iguala-da, CB Santfeliuenc i BBA Cas-telldefels són els tres conjuntsque van coincidir amb els hos-pitalencs a la primera fase, peròel sistema d’EBA fa que els re-sultats obtinguts en aquest trams’arrosseguin al segon. D’aques-ta manera, Hospi i Aracena ju-garan anada i tornada contra elsequips de l’altre grup, que són, en

ordre de classificació, CB Mollet,CB Quart, CB Salt, JAC Sants iCB Cornellà. Els tres millorsclassificats optaran a l’ascensde categoria.

El CB l’Hospitalet parteixamb un gran avantatge, ja que haguanyat tots els partits que hadisputat aquesta temporada iper tant inicia la fase final ambun balanç de 8 victòries i cap de-rrota. Els homes de Jorge Ta-

rragona començaran el seu camícap a la lliga LEB Plata aquestdiumenge a les cinc de la tardaa la pista del CB Quart gironí.

Per la seva banda, l’AracenaCollblanc ocupa la cinquena po-sició amb 4 victòries i 4 derrotes.Els de José María Marsá tambéhauran de viatjar fins al Gironèsper enfrontar-se al CB Salt, queva acabar la primera fase entercera posició.

El CB l’Hospitalet va guanyar els 18 partits de la primera fase. Foto: CBH

CB l’Hospitalet i Aracena, a puntper a la segona fase de la lliga

Rugbi | La selecció sub16, campiona estatal a l’HospitaletL’esport de casa nostra continua aconseguint títols. El passat dia 7 la selecció sub16es va proclamar campiona d’Espanya a la final del campionat estatal que es va jugar

a la Feixa Llarga. El rival va ser la selecció de la Comunitat de Madrid en un partittremendament igualat que es va decantar a favor de Catalunya per un ajustat 34-28.

RedaccióL’HOSPITALET

‘Corre amb l’Apel·les’ celebrael seu cinquè aniversari

ATLETISME4Una de les cursesper excel·lència de la ciutat ce-lebra el seu cinquè aniversariaquest diumenge. Corre ambl'Apel·les, la competició que or-ganitza l’IES Apel·les Mestres,torna al barri de Sanfeliu per ofe-rir l’atletisme més popular.

Com ja és habitual, el platfort de la cita serà la cursa de 10quilòmetres que consistirà a ferdues voltes a un circuit mixt deterra i asfalt que tindrà la sorti-

da i la meta a la plaça dels Cire-rers. L’escola també ha preparatuna prova d’una milla per alsmés petits.

El procés d’inscripció enca-ra està obert i es pot formalitzara través del portal web cham-pionchip.cat fins dijous o finsque s’arribin als 500 inscrits.Tots aquells que vulguin ins-criure’s presencialment podenfer-ho a l’institut o a la seu delConsell Esportiu de la ciutat.

L’Hospi vol trencar la mala ratxa a la Feixa Llarga

FUTBOL4L’Hospi vol posar elpunt final a una ratxa que famassa temps que dura. Els ri-berencs porten gairebé cinc me-sos sense guanyar a la FeixaLlarga a la lliga –l’última victò-ria va ser un 3-1 contra l’AtlèticBalears el dia 4 d’octubre del’any passat– i, malgrat això,continuen fora del descens.

Per tal d’aconseguir-ho hau-rà de guanyar contra el València

Mestalla, un dels equips de lazona tranquil·la de la classifica-ció, que visita la ciutat aquestdiumenge. El filial che està com-pletant una temporada molt re-gular i visitarà l’Hospi sense capmena de pressió.

Els homes de Martí Cifuen-tes hauran de vigilar homes comZahibo o Fran Villalba, que jahan gaudit de molts minuts ambel primer equip valencianista.

DIVENDRES 26 DE FEBRER18:00 Cicle de Cinema Negre Trio de Dames: Gil-

da, de Charles Vidor (1946). Duració aproxi-mada: 1 hora 30 minuts. Tipus d'entrada: Lliu-re. Lloc: Biblioteca la Bòbila.

A PARTIR D’AVUIConsultar horaris Curs Introducció al Marke-

ting i la Gestió Comercial, programat en el marcde la inicaitiva Escola d'emprenedors. Dura-da del curs: fins al 18 de març. Lloc: GornalActiva.

DEMÀ DIMARTS 23 DE FEBRER10:00 La Gestió Eficaç del temps és molt rendi-

ble. L’activitat es fa en el marc del programade suport al teixit empresarial 2016 de la Di-putació de Barcelona. Durada: 4 hores. Lloc:Gornal Activa.

FINS DEMÀ PASSATConsultar horaris Exposició col·lectiva Escapar-

se. Artistes: R. Mansego Muñoz, PlamenAvramov Petkov, Rafael Muñoz Alcaide. Tipusd'entrada: Lliure. Lloc: Centre Cultural Bell-vitge.

FINS AL 28 DE FEBRERConsultar horaris Exposició de fotografia:

Vents de l'Est, d’Eva Parey. El treball està cons-tituït per diversos assajos fotogràfics realit-zats entre Barcelona, França, Alemanya i Ro-mania des del 2009. Lloc: CC la Bòbila.

A PARTIR DEL 25 DE FEBRERConsultar horaris Clics Familiars 1r trimestre

del 2016. Sessions destinades a les famíliesinteressades en l’aplicació de les noves tec-nologies com a material de suport en l’a-prenentatge. Lloc: Biblioteca Plaça Europa.

DIVENDRES 26 DE FEBRER18:00 Hora del conte: Un tren de cuentos, a cà-

rrec de Asociación Grupo Teatro Imagin. Du-rada aproximada de l’activitat: 45 minuts. Lloc:Biblioteca Josep Janés.

DIVENDRES 26 DE FEBRER10:30 Taller: Ioga amb cadira per recuperar el som-

riure, amb Gerard Oncins. Durada aproximada:1 hora. Tipus d'entrada: Inscripció prèvia . Lloc:Biblioteca Central Tecla Sala.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Sessió de cinema infantil amb la pro-jecció de James i el préssec gegant, deHenry Sellick. Durada: 1 hora i 20minuts. Tipus d'entrada: lliure. Lloc: Bi-blioteca Josep Janés.

Cinema: ‘James i el préssec gegant’, de Henry SellickDemà dm. 23 de febrer a les 17:30

Grup de conversa per practicar el ca-talà. El grup es reuneix els dimecres ales 12:00 fins al pròxim dia 16 demarç. Coordina: Josep Caba. Durada:una hora. Tipus d'entrada: Inscripcióprèvia. Lloc: Biblioteca la Bòbila.

Grup de conversa en català amb la col·laboració del CNL

Dc. 24 de febrer a les 12:00

Teatre musical al Joventut. Direcció:Joan M. Segura i Bernadas. Direcciómusical: Dídac Flores. Intèrprets: Xè-nia Reguant, Manuel Ramos i Dídac Flo-res. Lloc: teatre Joventut.

Teatre: ‘Lo Tuyo y Lo Mío, 75 canciones en 75 minutos’

Dv. 26 de febrer a les 20:30

Partit de futbol de la jornada 27 de se-gons divisió B de futbol del grup 3.L’Hospi s’enfrontarà contra el ValènciaB. Lloc: Estadi Municipal.

Partit de futbol: Hospi vs València B

Dg. 28 de febrer a les 12:00

| 16 Pròxima edició: 21 de marçlínial’H.cat 22 febrer 2016