redacció: hospitalet@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

línial’H

Solidaritat pàg 8L’Ajuntament coordinal’ajuda local als refugiatsque fugen de la guerra

Ensenyament pàg 10L’escola Paco Candelcomença el curs ambbarracons i obres

Comerç pàg 13El projecte de bonespràctiques arriba al Centre

Esports pàg 14La ciutat acollirà el mundiald’Halterofília de l’any 2018

L’Hospitalet esdevé clau en la campanya política del 27S

Junts pel Sí fa el seu acte central a la Farga, Pablo Iglesias sovinteja la ciutat i Felipe González arriba demà pàg 3

Opinió pàg 7‘Un govern que governi’,l’article de l’alcaldessaMarín per a Línial’H

Nomenament pàg 11Rafael Máñez, noudirector assistencial de l’Hospital de BellvitgeFALTEN5DIES

pàg 8

40 anys desprésEls veïns tornen a plantar arbres per reivindicar zones verdes

Periòdic gratuït de l’Hospitalet · linialh.cat · 22/09/2015 · Núm. 27 · Difusió controlada per OJD-PGD: 10.025 exemplars mensuals

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 2 línial’H.cat 22 setembre 2015

3 | línial’H.cat22 setembre 2015En Portada

La segona ciutat de Catalunya estàtenint el paper que li correspondurant aquesta campanya elec-toral. Primer de tot, pel seu pespoblacional i, per altra banda,pel que representa: un dels feusdel socialisme català amb un elec-torat de vot tradicionalment nonacionalista però que sembla es-tar mutant en els últims anys. I ésque ERC va aconseguir el maigtornar al consistori amb dos re-gidors i fins i tot la CUP va fer-s’hiun lloc amb un representant, unfet realment històric que deixavaun plenari riberenc, per primercop en la seva història, amb la pre-sència de tres formacions queadvoquen per la independència.

Un dels símptomes que indi-quen que alguna cosa està canvianta la ciutat és la gran acollida de l’ac-te central de la candidatura de

Junts pel Sí (JxS) de dissabte pas-sat a la Farga, on més de 9.000persones van rebre els sis pri-mers candidats de la formació.

Un míting en el qual Artur Masva ser l’autèntic protagonista, des-prés d’haver estat en un segon ter-me durant la primera setmana decampanya. “Que les vostres deci-sions responguin a les vostres es-perances i no pas a les vostrespors”, va sentenciar Mas tot re-cordant Mandela, en un discurs ca-rregat d’emoció on no va estar-sede respondre al desafiament delsbancs de marxar en cas que Cata-lunya esdevingui sobirana. “Nomarxaran perquè Catalunya re-presenta el 20% del mercat es-panyol”, va dir. Per acabar, Mas vaapujar el to i va invocar al “combati a la revolta” contra l’Estat, “talcom ja va passar el 9N”.

A diferència d’altres actes deJxS a l’Hospitalet i a ciutats pro-peres i amb dinàmiques simi-lars, com ara Cornellà, el Prat oEsplugues, per citar-ne algunes,

on el pragmatisme econòmic vaeclipsar tics identitaris i patriòtics,aquest acte sí que va apel·lar a lesemocions i als sentiments.

ORÍGENS I SENTIMENTSLa importància de la ciutat en lacampanya no només s’ha fet pa-lesa amb la visita dels líders, sinóper les contínues mencions qued’ella en fan. Destaquen les de-claracions de Pablo Iglesias fentuna crida al vot a aquells que “nos’avergonyeixen” de tenir orígensextremenys o andalusos, replica-des per David Fernández en unacte de la CUP al parc de LluísCompanys: “No hi ha cap fractu-ra d’origen i cognom”, va remar-car Fernández.

El mateix Iglesias va visitarahir l’escola Paco Candel amb elcap de llista de Catalunya Sí quees Pot, Lluís Rabell, on va reiterarque Podemos “acceptarà” el dreta decidir dels catalans. Aquest di-vendres el líder lila tornarà al’Hospitalet per participar en l’ac-

te de tancament de campanya dela candidatura d’esquerres.

Per altra banda, apel·lar alsorígens i als sentiments ha estatuna tònica per part de les forma-cions més aferrissadament con-tràries al procés. Inés Arrimadas,candidata de Ciutadans, va asse-gurar que ningú els farà “escollirentre ser catalans o espanyols”, enun míting que va tenir lloc tambéa la Farga dies abans de l’acte cen-tral de JxS. Arrimadas va estaracompanyada pel dirigent anda-lús del partit, Juan Marín; el capde files local de la formació ta-ronja, Miguel García; i el líder delpartit, Albert Rivera, el qual va de-manar canviar el vot “de vermella taronja” al cinturó roig.

Més enllà, però, va anar el can-didat del PP, Garcia Albiol, en unatrobada a la Fira Granvia, on vaacusar Artur Mas de tractar lagent d’aquest cinturó de “catalansde segona”. “L’Hospitalet i Bada-lona són d’aquelles ciutats queMas i la seva candidatura voldrien

convertir en invisibles”, va afirmarAlbiol, que va subratllar que “pas-si el que passi el 27S”, tot depen-drà en gran mesura d’aquesta“Catalunya invisible”.

En un to més suau, però igual-ment bel·ligerant amb el procés, hiha el PSC, que s’ha bolcat espe-cialment en l’àrea metropolitanaper captar uns vots que en el pas-sat li van donar l’hegemonia enaquest territori. El passat dia 15 elcandidat Miquel Iceta, de la mà del’alcaldessa, Núria Marín, i el lídersocialista basc, Patxi López, vatornar a defensar una “Espanya fe-deral” i va alertar que, en cas d’in-dependència, hi ha un risc de de-sastre de “no te menees canuto”.

Ara per ara, l’Hospitalet esperala visita de l’expresident espanyol,Felipe González, i de l’actual líderdel PSOE, Pedro Sánchez, quearribaran demà amb la incògni-ta de si ajudaran a recollir suportsper al PSC o a aconseguir-ne mésper a la causa independentista.Diumenge sortirem de dubtes.

El 27S també es juga aquí» Els líders polítics desembarquen a la ciutat entenent que serà clau en les eleccions de diumenge

» Junts pel Sí fa el seu acte central a la Farga, Pablo Iglesias sovinteja L’H i Felipe González arribarà demà

F. Javier RodríguezL’HOSPITALET

Artur Mas, en l’acte central de JxS a la Farga (esquerra), Lluís Rabell amb Pablo Iglesias en un acte a la Paco Candel (centre) i Felipe González, que arribarà demà (dreta). Fotos: JxS, CSQP i Arxiu

| 4 línial’H.cat 22 setembre 2015

Fa temps que des de l’ANC i Òmniumens recorden que “és l’hora”, però ara síque s’acosta realment l’hora de la veri-tat. Queda menys d’una setmana per al27 de setembre. El compte enrere per ales eleccions plebiscitàries ha començati tots els actors multipliquen les sevesagendes per arribar amb el màxim deforces a una cita que, passi el que pas-si, serà determinant per a la història delpaís.

Junts pel Sí, la llista unitària deCDC, ERC i les entitats sobiranistes en-capçalada per Raül Romeva, ha inten-sificat els seus actes arreu del territorii ja ha aconseguit més de 100.000“candidats” –així anomena la coalició elsseus voluntaris–. De fet, aquesta era laxifra que s’havia marcat com a objectiuper assolir abans de l’acte final de cam-panya del 25S, amb la intenció, també,d’aconseguir més penetració a les ciu-tats de l’entorn de Barcelona on el dis-curs sobiranista acostuma a trobar-semés dificultats per quallar.

Precisament són en aquestes ciutatson els partits del No –i els que no volenposicionar-se ni en un costat ni en l’al-tre– han centrat i centraran les sevesforces fins al 27S. Saben que necessita-ran una alta participació a l’àrea me-tropolitana per obtenir bons resultats.No en va han repetit per activa i per pas-siva que “cal anar a votar”. Però, per side cas les coses no els van bé a les urnes,el PP ja s’ha afanyat a tirar endavant unaproposició urgent al Congrés per refor-mar la llei perquè el Tribunal Consti-tucional pugui ordenar una inhabilita-ció exprés de Mas, si cal.

Amb aquesta legislació ad hoc, “labroma s’ha acabat”, s’enorgullia re-centment Xavier Garcia Albiol, candidatdel PP, el mateix dia que una enquestade la SER reflectia que a Espanya els ciu-tadans no ho veuen precisament comuna broma. De fet, la majoria d’espan-yols creu que Junts pel Sí tirarà enda-vant el seu full de ruta i declararà la in-dependència de Catalunya si guanya el27S. Que ho aconsegueixi dependrà decom acabi d’explicar, durant la recta fi-nal, els avantatges de l’estat propi i acla-reixi dubtes, alguns dels quals repassemen aquesta pàgina.

» Comença el compte enrere per al 27S amb el clima enrarit i Junts pel Sí prement l’accelerador

ESTRUCTURESQUINS INSTRUMENTSD’ESTAT NECESSITARIACATALUNYA?Qualsevol Estat necessi-ta, per poder funcionar,

una sèrie d’estructures que el fan via-ble. Moltes d’elles ja existeixen, com lesforces de seguretat. La més prioritàriaés l’agència tributària, que hauria degestionar els impostos catalans. Pel quefa al model d’Estat, una República ésl’opció més compartida.

IMPOSTOSCOM FUNCIONARIA LA HISENDA PRÒPIA DE L’ESTAT CATALÀ?Catalunya ja disposa ac-tualment de l’AgènciaTributària de Catalunya

(ATC), que s’encarrega de gestionar elsimpostos que són competència de laGeneralitat. Per tant, l’estructura jaexisteix i només s’hauria d’assumir lagestió dels impostos que ara adminis-tra l’Estat espanyol, com l’IVA o l’IRPF.

ESPANYAQUINA RELACIÓ TINDRIEN CATALUNYA I ESPANYA?El nou Estat català man-tindria una relació veïnal

amb Espanya, com la que té ara Es-panya amb França o Portugal. Seriauna relació d’igualtat, de tu a tu. Comque Catalunya formaria part de l’espaiSchengen si continués a la Unió Euro-pea, no hi hauria cap mena de fronte-ra entre els dos estats.

UNIÓ EUROPEAEL NOU ESTAT CATALÀQUEDARIA FORA DE LAUNIÓ EUROPEA?La UE no disposa de capnorma específica que re-

guli la secessió interna, per la qual cosala permanència de Catalunya dins laUnió dependria d’una decisió essen-cialment política dels caps d’Estat i deGovern dels països membres. Per altrabanda, sortir de la UE no implica ha-ver d’abandonar l’euro.

EMPRESESQUÈ PASSARIA AMB LESMULTINACIONALS QUEHI HA A CATALUNYA?Si el nou Estat garantísla seguretat jurídica de

les empreses, una fiscalitat competiti-va i unes infraestructures de primer ni-vell, les multinacionals no tindriencap raó per marxar de Catalunya. Caltenir en compte que Barcelona està con-siderada una de les ciutats europeesmés atractiva per als negocis.

PENSIONSLES PENSIONS I LES PRESTACIONS D’ATURESTARIEN GARANTIDES?Segons els càlculs de laconselleria d’Economia,un Estat català indepen-

dent podria fer front perfectament a lespensions i a les prestacions d’atur. Ac-tualment, Catalunya aporta al voltantd’un 19% de les cotitzacions socials del’Estat espanyol i només rep, en con-trapartida, el 17% de les prestacions.

IMMIGRACIÓQUÈ PASSARIA AMB LESPERSONES QUE JA TENENDOBLE NACIONALITAT?Hi ha molts ciutadansestrangers que, al capd’un temps de residèn-

cia, han aconseguit la doble nacionali-tat: l’espanyola i la del seu país d’ori-gen. En un Estat català, la triple na-cionalitat seria possible jurídicamentsempre que les noves lleis i els tractatsentre estats ho permetessin.

LLENGUAEN QUINA SITUACIÓQUEDARIA EL CASTELLÀEN EL NOU ESTAT?En una Catalunya inde-pendent, el català pas-

saria a ser llengua d’Estat a tots els efec-tes i esdevindria la llengua comuna enl’espai públic. Pel que fa al castellà, i te-nint en compte que és la primera llen-gua de molts catalans, hauria de tenirun estatus de reconeixement especiala l’Estat català.

DOCUMENTSEL CARNET DE CONDUIRI ALTRES DOCUMENTSSEGUIRIEN SENT VÀLIDS?Després de la constituciódel nou Estat, s’haurien

de seguir aplicant les lleis espanyolesen certs àmbits per facilitar la transi-ció cap a la legislació pròpia. Per tant,tots els documents continuarien sentvàlids. De fet, ja s’està implantant elcarnet de conduir europeu, que facili-taria molt les coses.

BARÇAEN QUINA LLIGA JUGARIEN EL BARÇAI L’ESPANYOL?Jurídicament, les lliguessón creades per associa-

cions privades. Per tant, els dos equipscatalans podrien seguir jugant a laLliga de Futbol Professional (LFP) es-panyola sense cap impediment legal. Enaquest sentit, també podrien jugar aqualsevol altra lliga europea si ho vol-guessin i fossin acceptats.

L’hora de la veritat

AGENDA NACIONAL4“La CUP no fa-llarà. No anirem amb apriorismes ni ambcondicions impossibles de complir peracabar fugint. Si els nostres vots són ne-cessaris per fer una república catalana,hi seran”. Són paraules recents d’Anto-nio Baños, candidat de la CUP, un par-tit que podria acabar sent imprescindi-ble perquè el Sí aconsegueixi la majoriaabsoluta a les pròximes eleccions del 27S.Almenys així ho apunten les –semprepoc fiables– enquestes i així ho assumeix,“sense por”, la mateixa formació.

Darrerament, la CUP, a qui li pro-nostiquen uns resultats que quan es vapresentar per primer cop a les elec-

cions al Parlament de Catalunya l’any2012 no s’hauria ni imaginat, ha volgutdeixat clar que, si l’aritmètica ho fa ne-cessari, està disposada a donar suport aun govern de Junts pel Sí. Ara bé, sen-se formar-ne part ni investint Mas i sem-pre condicionant-ho a un projecte de“ruptura immediata” amb Espanya, a l'i-nici d'un procés constituent i a un pla dexoc social.

La formació de l’esquerra indepen-dentista ha tancat així un debat ques’havia creat durant l’estiu amb la vo-luntat de centrar-se ara, en paraules deBaños, en el que realment importa:“forçar aquest escenari de ruptura”.

La CUP apunta alt i estén la mà

Agenda Nacional

Arnau NadeuL’HOSPITALET

10 preguntes amb resposta

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 885 | línial’H.cat22 setembre 2015

| 6 línial’H.cat 22 setembre 2015 Opinió

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia l’H no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: hospitalet@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

línial’H.cat

Dipòsit legal: B 12321-2013

amb el suport de:Difusió controlada

10.025 exemplars mensuals

Actualitat a la xarxa

#HiTornen

@RTapiasCors: El TC continua en campa-nya pel No a les eleccions del 27-S. Ara tocaatacar la Hisenda pròpia, estructura delnou Estat de Catalunya.

Acabo de fer cinquanta anys i enaquest mig segle no ha passat ni unany, ni un de sol, sense que el Go-vern espanyol no hagi emès una llei,o generat una política, en contra dela llengua i la cultura catalanes. Així,potser la pregunta correcta no és“per què hi ha tants catalans que novolen ser espanyols?”, sinó “per quèCatalunya encara segueix dinsd’Espanya?”.

Fins al segle XV les dues po-tències dominants de la penínsu-la Ibèrica eren Castella i Catalunya.Dos països molt diferents, tant perraons geogràfiques com políti-ques. A Castella, país interior i desecà, s’havia refermat el principiabsolutista segons el qual “la pa-raula del rei és llei”. En canvi, a laCatalunya mediterrània els mo-narques mantenien unes rela-cions molt més complexes amb lesinstitucions populars, com el Par-lament o les Corts. Com diria unobservador atònit, “per als catalansel rei només ho és in abstracto”,mentre que un altre explicariaque “les últimes Corts han deixatels catalans més repúblics queels anglesos”.

Al segle XV els dos països s’u-neixen per casament reial. Però calentendre-ho bé: no es fonen; lessobiranies respectives es mante-nen intactes. Catalans i castellanses deuen al mateix monarca, peròles atribucions d’aquest, almenysa Catalunya, continuen sent tan li-mitades com antigament. Amèri-ca esdevé una empresa puramentcastellana perquè, com que Cata-lunya és un regne a part, no tédrets. No hi ha “conquistadors” ca-talans.

Coincidint amb la unió dinàs-tica —oh, paradoxa!— s’inicia l’au-

tèntica rivalitat entre Castella i Ca-talunya. No pot ser de cap altramanera: es tracta de models po-lítics antipòdics. Els catalans noparticipen en l’empresa imperialcastellana. Les lleis de Barcelona,per exemple, impedeixen que el reirecluti catalans per lluitar fora deCatalunya. Així, Castella sosté ensolitari les guerres de Flandes,d’Amèrica. Els catalans són acu-sats d’insolidaris. Fins i tot el ma-teix Quevedo els tracta de “leprade tots els reis”. Però hi ha algunacosa més. Amb l’expulsió dels ju-eus el 1492 el regne necessita

buscar un substitut de l’“enemicinterior”. Sobre qui recaurà unacàrrega tan pesada? L’imaginaricol·lectiu espanyol que —avuidia!— es té dels catalans prové dellavors. El català com a criatura es-talviadora, però reservada; labo-riosa, però estranya. El català “feta la seva”, potser perquè parla unaltre idioma, i ho fa amb mala fe,perquè no entenguem el que pla-neja. Llest, o més aviat astut, peròegoista.

El difícil equilibri entre elsdos regnes acaba el 1700, ambl’esclat de la Guerra de SuccessióEspanyola. En realitat es tractad’un conflicte a escala europea en-

tre les dues potències del mo-ment: França i Anglaterra. Elscontendents busquen aliats; Cas-tella s’alia amb França, Catalunya,amb Anglaterra. En els camps debatalla europeus es lluita pel pre-domini continental; a Espanya ésuna lluita a mort. Els catalans sa-ben que si els seus enemics ab-solutistes vencen serà el final deles seves institucions. No és unaguerra ètnica, sinó de projectespolítics, la qual cosa permetràals individus creuar les línies: elsdirigents catalans trien com acomandant militar de les sevestropes un castellà.

La guerra és ferotge. I el 1713,per interessos polítics, Anglater-ra abandona Catalunya a la sevasort. Aïllada, Barcelona resisteix unany sencer de setge. Es rendeix el1714, després d’un terrible assalten el qual moren milers de civilsi soldats. És un 11 de setembre: ac-tualment el dia nacional de Cata-lunya, la Diada. Però si la lluita vaser ferotge, la repressió encara hoserà més. S’anul·len les institu-cions, es prohibeix la llengua,s’incendien dotzenes i dotzenes delocalitats. Tres-cents anys des-prés encara esglaia la correspon-dència dels oficials castellans:“Hauríem de penjar-los a tots” es-criu un comandant a Madrid,“per desgràcia no podrà ser: ensfalten forques”.

A partir del 1714, Espanyadeixa de ser un estat confederalper convertir-se en el que encaraés: un projecte de matriu estric-tament castellana. I, tanmateix,cada vegada que s’ha proclamatuna república, o ha mort un dic-tador, és a dir, a cada onada de-mocràtica, Catalunya ha anat al

capdavant de les ànsies de lli-bertat col·lectiva. Fins avui.

Avui una majoria de catalanscomença a entendre que és im-possible ser catalans dins d’Es-panya. El poder polític espany-ol és, simplement, massa infle-xible, massa intolerant. La ca-talanitat es continua visualitzantcom un element patogen, un tu-mor. Madrid ni tan sols ho ocul-ta: “El nostre objectiu”, va pro-clamar recentment el seu mi-nistre de cultura, “consisteix aespanyolitzar els nens catalans”.

Catalunya viu un procés demobilització social extraordi-nari, inspirat en Mandela, enGhandi. La seva demanda? Quela societat catalana pugui deci-dir lliurement el seu futur, unacosa que les lleis espanyolesimpedeixen. No hi ha contra-oferta: Espanya s’ha limitat aatemorir la societat catalana, aacusar els seus líders de “na-zis” –per delirant que sembli, ésaixí– i a brandir l’amenaça d’ex-clusió de la Unió Europea. Peròsi la UE ha fet tot el possible permantenir en el seu si un estat

llast i fallit com Grècia, per quèhauria d’expulsar Catalunya,un país pròsper, ferotgementeuropeista, contribuent net ique acull tantes empreses eu-ropees? Quin mal ha fet Cata-lunya? Reivindicar el principidemocràtic?

El 1714 Anglaterra es va sen-tir culpable d’haver abandonat elscatalans a un destí tan atroç, i aLondres va aparèixer un mani-fest, The Deplorable History ofthe Catalans. Avui dia el que méstem Madrid és que un poder su-perior l’obligui a negociar amb elscatalans. I això només ho acon-seguirà una opinió pública eu-ropea informada. Si us plau, in-formeu-vos. El que està passanta Catalunya és magnífic. Una re-volució cívica, una renovació de-mocràtica. I escolteu totes lesparts, no només els altaveus deMadrid. I, potser llavors, per fi, lahistòria catalana deixarà de serdeplorable. I la d’Europa unamica més admirable.

Article publicat al blog @ElNacionalcat.

“El que està passantés magnífic. Unarevolució cívica,una renovaciódemocràtica”

Un diari plural

4La deplorable història dels catalansper Albert Sánchez Piñol, escriptor

#TalComRaja

@pauvillanueva1: Que Espanya és anti-catalanista ho demostren els xiulets al fut-bolista Gerard Piqué, que li dediquen vagion vagi.

#Benvinguts

@vpartal: Que diu El País que la crisi delsrefugiats 'obliga' a bombardejar Síria. Pen-sava que només s'havien tornat bojos ambnosaltres...

7 | Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com línial’H.cat22 setembre 2015

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

@jordipueyo: No em puc creure això del’article de "El Pablo Iglesias britànico". Nom'ho puc creure. Hi havia emperadors ro-mans amb menys ego que ell.

@Xquet: Casillas sobre els xiulets a Piqué:"Intentaremos corregir algún defecto quepueda tener Piqué". Què es pensen, que téuna malaltia?

@CarlesVinyas: Clubs com el Bayern,Celtic, Schalke 04, St. Pauli s'estan moventper ajudar els refugiats. Aquí sembla quequeda molt lluny... No són valors?

Podem mobilitzar les energies de tantsjoves per la solidaritat davant els con-flict es que vivim a Europa. I crear unservei civil de la generació actual de jo-ves europeus i europees per tal d’aco-llir i estar en primera línia d’atenció da-vant l’onada de refugiats de la guerrade Síria i de l’Estat Islàmic ; de tantespersones en situació de pobresa i atur,davant la crisi ambiental i energèticaque el canvi climàtic i el consum ir-responsable propiciarà, etcètera.

Tenim l’oportunitat de recuperaruna idea d’Europa propera i ciutada-na. Podem seguir la idea mobilitzadoradel president Kennedy quan va crearels Cossos de Pau, un servei civil pera joves, que va desplegar i desplegapels cincs continents joves nord-ame-ricans moguts pels ideals de la co-operació, l’ajuda ambiental, l’educació,la Solidaritat, la Pau. En altres coor-denades, també les brigades mèdiquesprotagonitzen missions humanitàriesrellevants.

Veiem que els estats europeus nosón capaços de gestionar amb huma-nitat la crisi dels refugiats –i la finan-cera, i d’altres–. I veiem com les urbs,com les Ciutats pel Bé Comú que les al-caldesses de Barcelona i Madrid, AdaColau i Manuela Carmena encapçalen,

es posen davant de la Solidaritat i dela gestió de la qüestió. I en xarxa ambciutats com París, Lesbos o Lampe-dusa.

Barcelona ja va crear el districte 11èdavant els bombardeigs a Sarajevoamb l’alcaldia de Pasqual Maragall. I ntuïa el futur: l’Europa de les Ciutats;les Ciutats i els Governs Locals Unitsen l’àmbit mundial.

Davant de l’Europa reduïda a càl-culs estatals, a finances que asfixien lavida quotidiana, necessitem de baix adalt, que hi arribi l’alè democràtic. Lacrisi dels drets humans que suposal’Estat Islàmic a les portes d’Europa,requereix una resposta política, tam-bé militar, i sobretot una mobilitzaciódels joves europeus sense precedents, fent un pas en davant amb els seus bra-ços, c ap i cor: ho demana l'hora .

La Unió Europea i el Consell d'Eu-ropa compt en amb programes d’in-tercanvi, voluntariat i mobilitat. Ambnormativa i trajectòria al servei delsDrets Humans. Podem ara aprofitarels recursos i organitzar la solidaritatdes de les ciutats, des d’on podem mi-llorar el món. Ciutats mobilitzades, de-mocràtiques, amb estratègies i ob-jectius compartits, elaborats entretots i totes. Som-hi!

4Cossos de solidaritatper Josep Xurigué (@josepxurigue), doctor en Ciències Polítiques (UAB)

Els catalans tenim, el pròxim 27 de se-tembre, la tercera cita electoral autonò-mica en tan sols sis anys. D’aquests co-micis n’haurà de sortir un govern que hade seguir dirigint el país. Si alguna cosa hacaracteritzat els governs d’Artur Mas ésque han governat poc. Centrats en el seuparticular full de ruta, han estat uns ex-ecutius de retallades i de gestió de l’aus-teritat econòmica imposada pels mercats,que ens han portat a menys serveis socialsi a un preocupant deteriorament de la sa-nitat i de l’educació públiques.

Una cosa és estar al govern i una al-tra governar. I tant Convergència com elPP han estat al govern sense governar. Diten altres paraules, en lloc d’atendre les ne-cessitats dels ciutadans n’han atès d’altres.Personalment crec que amb l’excusa de lacrisi tant la dreta espanyola com la cata-lana han aprofitat per intentar canviar lesregles de joc i desballestar el sistema del’estat del benestar que havíem constru-ït entre tots, i amb això els mínims que ensigualaven i que ens garantien igualtat d’o-portunitats.

És per això que, com a alcaldessa deL’Hospitalet, és la meva obligació recla-mar al Govern resultant del 27-S que go-verni i atengui les necessitats del poble deCatalunya en general i les de la seva se-gona ciutat en particular.

La defensa de la justícia social i de l’es-tat del benestar estan al centre de la mevareivindicació. I l’economia, l’educació i lasanitat són els pilars fonamentals que nopodem deixar afeblir de cap manera.

L’educació és el nostre futur i el nos-tre present i a L’Hospitalet tenim ur-gències històriques i immediates. Al cos-tat de la comunitat educativa de L’Hos-pitalet reivindicarem els compromisos en-cara pendents, que afecten les escolesPaco Candel i Ernest Lluch, encara enmòduls prefabricats, i els centres BernatMetge, Busquets i Punset, Frederic Mis-tral, Joaquim Ruyra i Milagros Consar-nau, que pateixen unes instal·lacionsantiquades i obsoletes.

És irrenunciable igualment una sanitatpública de qualitat, no podem consentirles llargues cues de les llistes d’espera, lalentitud en les proves de diagnòstic o la de-

gradació de les instal·lacions. La salut ésqualitat de vida; per això, la Generalitatha de complir també els compromisos ad-quirits. Defensaré un increment en la do-tació de recursos econòmics i humans al’Hospital de Bellvitge i la millora de la xar-xa de centres d’assistència primària talcom la institució de la Generalitat es vacomprometre en el seu moment.

Conec el gran esforç que els profes-sionals de la salut i de l’educació estan fenten aquests moments de dificultat, em tin-dran al seu costat en la defensa de l’estatdel benestar.

La bona marxa de l’economia i la crea-ció d’ocupació són l’altre factor en la de-fensa de l’estat del benestar. L’ocupació ésl’element fonamental per a la cohesió so-cial. L’Hospitalet és el segon motor de l’e-conomia de Catalunya.

Ara no només cal consolidar aquestaposició, sinó potenciar-la. I per això plan-tejarem al nou Govern de la Generalitatque aprofiti les potencialitats i els motorsde L’Hospitalet com la Fira de Barcelonai el seu entorn.

Contribuirem a la sortida de la crisiamb projectes estratègics per a L’Hospi-talet i per a Catalunya. Però, per fer-ho,necessitem una actuació decidida en laconstrucció d’infraestructures per part dela Generalitat. La inauguració efectiva dela ja tantes vegades anunciada Línia 9 delMetro i l’impuls del segon soterrament del’avinguda de la Granvia seran els reptesper al pròxim Govern.

Finalment necessitarem que la Ge-neralitat ens acompanyi davant el Mi-nisteri de Foment en la defensa de la cons-trucció del túnel ferroviari de L’Hospita-let i de l’estació central de la Torrassa per-què la xarxa de Rodalies guanyi en capa-citat i competitivitat. Al seu torn, eradicariael molest impacte que l’actual traçat fer-ri exerceix sobre una bona part dels veïnsde L’Hospitalet. El projecte està aprovatperò oblidat en un calaix.

A L’Hospitalet necessitem que el Go-vern de la Generalitat governi, que pen-si en el nostre dia a dia i en el nostre fu-tur, que estigui al servei dels ciutadans, ge-nerant ocupació i mantenint l’estat delbenestar. Sense retallades.

per Núria Marín i Martínez, alcaldessa

4Un govern que governi

Ciutat| 8

línial’H.cat 22 setembre 2015

Les formes de protesta, com lamoda, són cícliques. I a Bellvit-ge ho saben. La demanda d’es-pais verds i oberts va ser un delspilars de les lluites veïnals del ba-rri i de la ciutat, i ara sembla quehi tornen, tot i que amb uns al-tres condicionants. I és que en elsúltims mesos la preocupació perla situació dels arbres i de la ve-getació de la ciutat sembla haveraugmentat.

Si el juliol un grup de veïnsdel carrer Rodés denunciaven la“tala indiscriminada d’arbres”durant les obres del parc de laTortuga, ara el punt calent haanat a parar a Bellvitge, on el pas-sat 30 d’agost un grup de ciuta-dans va dur a terme una acció rei-vindicativa a la Rambla Marina,consistent en la replantació d’ar-bres a escocells on abans n’hi ha-via. Paral·lelament, aquestes duesassociacions han iniciat la cam-panya Apadrina un hueco –moltactiva a les xarxes socials–, mit-jançant la qual conviden els ri-berencs a replantar espècies ve-getals en els escocells que veginbuits.

UNA ACCIÓ COL·LECTIVAAquell acte va estar organitzat perl’Associació de Veïns Indepen-dent de Bellvitge (AVIB) i l’As-semblea de Bellvitge per tal de“fer visible al barri que en els úl-tims anys estan desapareixentprogressivament els arbres”, ex-pliquen des de l’AVIB, i concre-ten que només a Bellvitge s’han

talat més de mig centenar d’ar-bres. Una acció que té reminis-cències del passat de lluita al ba-rri. “Els veïns ja protestaven aixíals anys 70”, recorda a Línia l’HEmma Núñez, membre de l’As-semblea de Bellvitge, que tambécritica la tala de molts arbres “queno s’han replantat”. A més, moltsdels escocells buits estan sent co-berts amb ciment, “com si allà nohi hagués hagut mai res”, es la-menten des de l’AVIB.

“Hem decidit tapar els esco-cells a molts barris davant de lesqueixes dels veïns sobre mobili-tat i brutícia”, contraargumentaa Línia l’H el tinent d’alcalded’Espai Públic, Urbanisme i Sos-tenibilitat, Pepe Castro, que re-marca que “la fina capa de ci-ment” que s’hi ha aplicat es pottreure “sense conseqüències” perals arbres un cop es replantin. Enaquest sentit, Castro ha assegu-rat que de cara al novembre esplantaran 20 magnòlies –i noplàtans– a la Rambla Marina “imolts més a la resta de la ciutat”.Sobre els arbres talats en aques-ta zona, Castro assegura que es vafer perquè “els de la vorera del

mig no creixien bé a causa del’ombra que fan els de les vore-res dels costats”. L’AVIB i l’As-semblea havien planificat unanova acció diumenge passat, peròla van cancel·lar a l’espera de pos-sibles replantacions, les quals, se-gons el consistori, es faran “quanarribi el fred, el novembre”.

MILLORAR LA COMUNICACIÓUna de les principals queixes delsveïns és la “manca d’informacióper part de l’Ajuntament” enaquesta qüestió. “Arran de la nos-tra plantada el consistori s’ha co-mençat a moure”, explica Nú-ñez, que lamenta que el govern lo-cal actuï “a cop de reivindicació”.“Actuem segons els nostres plansanuals”, contesta Castro, que diuque no es talen arbres “sense queun tècnic ho avali”. De totes ma-neres, el regidor reconeix que la in-formació potser no va arribar de-gudament. “Ho vam consensuaramb l’Associació de Veïns, peròpotser no era suficient perquè sen’assabentés tothom”, argumen-ta Castro, que assenyala que “sem-pre hi ha espai per millorar la co-municació amb la ciutadania”.

Un moment de la primera plantada, a la Rambla Marina. Foto: AVIB

‘Apadrina un hueco’ o un viatgeal passat del moviment veïnal» Veïns de Bellvitge reivindiquen els arbres talats replantant-ne de nous» El consistori al·lega raons tècniques per la tala i diu que en plantarà més

La Fira acull el congrés de ‘la internet de les coses’

INNOVACIÓ4El futur ja ha ate-rrat a l’Hospitalet. La setmanapassada, la Fira Granvia va aco-llir un nou congrés tecnològic, elIOT, sigles en anglès de ‘la in-ternet de les coses’, un concepteque fa referència a la intercon-nexió de les màquines i petits es-tris a través de la xarxa perquèprenguin decisions de maneraautomàtica i anticipadament.

En aquesta nova cita van par-ticipar empreses com Intel, IBM,HP o Accenture, que van pre-sentar les últimes novetats d’a-quest sector a les diverses con-ferències que s’hi van celebrar.

A la fira es van poder veure

solucions imaginatives, com arauna màquina expenedora in-tel·ligent, la qual detecta ambsensors quins aliments o objec-tes s’han venut més i necessitenreposició, o eines amb wifi i unapantalla de control per tal de pro-gramar quin tipus de cargol i dequina manera s’han de fer serviren diferents situacions.

Entre les empreses partici-pants també hi ha algunes cata-lanes, com ara Eurecat, que vapresentar una samarreta quemesura les emocions o Intesis,que ha creat un mecanisme percontrolar l’aire condicionat adistància amb sensors.

El consistori coordina l’ajuda local als refugiats

SOLIDARITAT4Davant l’emer-gència humanitària internacio-nal que viu Europa i el PròximOrient, l’Ajuntament ha posat enmarxa una sèrie de mesures percoordinar l’ajuda local a les per-sones que fugen de conflictesbèl·lics. En concret, el consisto-ri ha creat un registre perquèpersones individuals i entitats espuguin inscriure per col·laboraren aquesta tasca humanitària.

Tanmateix, els ciutadans quevulguin implicar-se de formaimmediata en aquesta urgènciahumanitària ho poden fer mit-

jançant una aportació econò-mica a diferents comptes co-rrents habilitats per la CreuRoja de l’Hospitalet –per saberquins són cal visitar la pàginaweb www.l-h.cat/soslh–.

Sigui com sigui, l’Ajunta-ment ja ha donat com a ajut ini-cial una quantitat de 6.000 eu-ros al Fons Català de Coopera-ció al Desenvolupament, unaorganització formada per ajun-taments catalans i altres orga-nitzacions municipalistes quecol·labora amb Acnur, l’agènciade l’ONU per als refugiats.

Col·laboració | Bona sintonia entre la UB i l’HospitaletDurant la trobada d’empresaris que l’AEBALL –Associació Empresarial de l’Hospitalet i el

Baix Llobregat– va celebrar la setmana passada conjuntament amb Dídac Ramírez, rector de la Universitat de Barcelona (UB), l’alcaldessa, Núria Marín, va destacar la col·laboració existent

amb el centre docent, la qual valora “molt positivament”, i que assegura que “seguirà endavant”.

F. Javier RodríguezL’HOSPITALET

El congrés va tenir lloc del 16 al 18 de setembre. Foto: IOT

9 |

Centrelínial’H.cat 22 setembre 2015

Les obres de millora del templede Can Buxeres, un fet que ja ha-via avançat el Periódico fa unsdies, ja estan en marxa. Lesobres van començar el passat 14de setembre i consistiran en lareparació d’aquesta petita joiamodernista de la ciutat.

El petit temple es troba alparc de Can Buxeres, un delsmés emblemàtics de la ciutat, ique té un jardí modernista pre-sidit per aquesta singular cons-trucció.

Des de fa temps el templet estroba en mal estat i és per aixòque l’Ajuntament ha deciditprendre mesures al respecte. Elprojecte de reparació està enmarxa i compta amb un pres-supost de més de 80.000 euros.Es reformaran les baranes de fe-rro, es repararà la cúpula, elfris superior i la volta interior.També se substituiran totes les

columnes per unes d’unes altresdimensions, formes i acabats.

UN TEMPLET EMBLEMÀTICEl templet de Can Buxeres ésuna peça única del modernismeen l’àmbit català i estatal. Unexemple d’això és el mosaic ambel qual està decorat, que va serrealitzat pel mosaïcista que vadecorar el Palau de la MúsicaCatalana, Lluís Bru.

Les reformes al templet mo-dernista coincideixen amb elprocés d’ampliació del parc deCan Buxeres, que té una inver-sió de més de dos milions d’eu-ros. Unes obres que finalitzaran,segons l’Ajuntament, a finalsd’aquest any. .

El parc està protegit com a bécultural d’interès local i antiga-ment era un conjunt d’una casapairal, masoveria i jardí.

El templet modernista del parc de Can Buxeres. Foto: Arxiu

Arrenquen les reformes al templet de Can Buxeres

Educació | Reconeixement als millors alumnesEl consistori va celebrar un acte fa uns dies per homenatjar els

alumnes que han tret millors notes a les Proves d’Accés a la Universitat(PAU). Un total de setze estudiants –12 noies i 4 nois– han estat els

alumnes reconeguts, els quals van treure notes iguals o superiors al 9.

RedaccióCENTRE

Kike Ubieto portarà el seu repertori al Barradas

CULTURA4El pròxim divendres9 d’octubre el cantant hospita-lenc Kike Ubieto oferirà una ac-tuació a l’auditori Barradas. L’es-pectacle tindrà lloc a les vuit delvespre.

Kike Ubieto domina diversosestils musicals, com el ragtime,el tango, swing, rock’n’roll, rum-ba i jazz, i les seves lletres tenenun alt contingut polític i reivin-dicatiu. Parlen de corrupció i labanca sense demagògia i ambmolt de sentit de l’humor. Al-

guns dels seus temes són més in-trospectius i de reflexió més ín-tima.

Ubieto ha editat un disc coma cantautor, anomenat Pa i circ,i tres àlbums amb la formació OsChotos d’Embún, el seu grup defolk.

En l’actuació que oferirà al’auditori Barradas, Ubieto estaràacompanyat per la Wall StreetBand, formada per Bea Albert,bateria i veu, i Dani Caracola,baix i veu.

Kike Ubieto en una de les seves actuacions. Foto: KU

| 10

línial’H.cat 22 setembre 2015

Sant Josep

Santa Eulàlia

La ciutat viatjarà dècades enre-re i reviurà la seva història elspròxims dies 16 i 17 d’octubre enel marc de les Jornades Històri-ques que organitza el Centred’Estudis de l’Hospitalet.

Durant els dos dies s’apro-fundirà sobre el coneixement dela història de la ciutat i s’inter-canviaran opinions i reflexionssobre el seu passat.

El dia 16 la jornada comen-çarà a dos quarts de cinc de la tar-da, quan Josep Maria Solias–director del Museu de l’Hos-

pitalet– i Manuel Domín-guez –president del Centre d’Es-tudis– donaran la benvinguda alsassistents. Una hora més tard, elprofessor d’Història Òscar Jané,oferirà la ponència La història lo-cal: de necessitat històrica a

història necessària de país. Se-guidament serà el torn de Gem-ma Tribó, professora de Didàc-tica de les Ciències Socials a laUB, la qual oferirà la xerradaDescoberta de l’entorn: Didàc-tica de la història.

El segon dia començarà ambuna ponència a càrrec de LlorensFerrer, catedràtic d’Història Con-temporània de la UB, amb el tí-tol Història local, general. Vols

dir que no és el mateix? Més tard,a les dotze del migdia, es pre-sentarà i es debatrà sobre el pro-jecte Història de l’Hospitalet;una anàlisi del passat com a einade futur. Aquesta intervenció esfarà a càrrec de Carles Santaca-na, catedràtic d’Història de la UB,i Marcel Poblet, professor d’ins-titut. L’encarregat de cloure lesjornades serà el regidor de Cul-tura, Jaume Graells, al migdia.

Les jornades volen aprofundir en el coneixement de la ciutat. Foto: Arxiu

El Centre d’Estudis organitza les Jornades Històriques de L’HRedaccióSANT JOSEP

El Centre Cultural acull lamostra ‘Borrar excavadoras’

EXPOSICIÓ4Des del passat di-jous 17 de setembre i fins al 8d’octubre el Centre CulturalSant Josep ofereix l’exposicióBorrar excavadoras, de l’artis-ta Diego G. Es tracta d’una ins-tal·lació on l’autor fa serviraquestes màquines per “ende-rrocar” murs físics i “construiruna nova societat”. En la mostraels assistents poden veure unabateria d’excavadores que esdesplega davant d’uns faristolsocupats per diversos documentsque l’artista vol esborrar.

Diego G. ha instal·lat unaimpressora 3D que fabrica go-mes d’esborrar de diferents co-lors amb forma d’excavadora. Elsassistents poden participar-hifent servir les màquines per es-borrar els documents.

La mostra forma part deldesè cicle d’art contemporani,anomenat Mirades i accions,que organitza el Centre Cultural.El projecte acull mostres on elsartistes es posicionen de mane-ra crítica davant la realitat tempsactuals.

L’exposició se celebra en una sala del Centre Cultural. Foto: Google Maps

L’escola Paco Candel ha comen-çat el curs amb un mòdul prefa-bricat on s’encabeixen les classesde segon i tercer de Primària i al-tres serveis complementaris. Elbarracó va ser traslladat a l’escolades d’un altre centre el passat 31d’agost i pocs dies abans de co-mençar el curs encara no s’havienrealitzat els treballs de reparacióen el seu interior.

Davant d’això, l’alcaldessa,Núria Marín, no ha tardat a pro-testar en contra de la Generalitat,“que sap des de fa més d’un anyque aquesta ampliació s’havia defer”. Les famílies, que no des-carten fer accions de protesta,s’han sumat a les queixes deMarín i diuen que el barracó haarribat en mal estat, amb forats,lavabos oxidats i brutícia. Victo-ria Gutiérrez, presidenta de l’A-FA, ha dit que “s’hauran d’habi-

litar altres espais perquè elsalumnes de segon i tercer puguincomençar les classes”, fet que“provoca que la resta de cursosno puguin accedir a aquestesactivitats”.

Antoni Llobet, director ge-neral de Centres Públics d’En-senyament, va respondre l’al-caldessa dient que “no afegeixialarmisme” respecte de l’estatdels mòduls prefabricats a l’es-cola Paco Candel. Segons va ex-plicar Llobet, les reformes que

s’han de fer als barracons són“petites actuacions”. Llobet tam-bé ha lamentat que Marín nohagi donat tranquil·litat a les fa-mílies i l’ha instat a establir “co-operació institucional”.

TREURAN EL SOSTRE D’URALITALa cara de l’inici del curs l’ha po-sat una altra escola del barri, laFrederic Mistral, ja que la Gene-ralitat s’ha compromès a retirarel sostre d’uralita abans de se-tembre de 2016.

Visita de l’alcaldessa a l’escola amb els barracons de fons. Foto: Ajuntament

L’escola Paco Candel comença el curs amb barracons i obres

RedaccióSANTA EULÀLIA

El PP pateix dos atacs amb ous i pintura a la seva seu

DENÚNCIA4La seu del PartitPopular de Catalunya a la ciutat,ubicada al barri de Santa Eulà-lia, va ser atacada a principis demes amb ous i pintura.

De fet, segons ha confirmata Línia l’H Sonia Esplugas, pre-sidenta del grup municipal, “hiva haver dos atacs”: primer un“amb ous”, i més endavant un al-tre “amb pintura”.

Davant d’això, la presidentadel grup municipal va dir pú-blicament a la seva pàgina per-

sonal de Facebook que “els in-tolerants no aconseguiran atu-rar-nos”, i va afegir que seguirantreballant “per allò en quècreiem”. El partit va posar en co-neixement dels Mossos l’inci-dent, i explica que l’ambient a laciutat està “crispat”, tot recal-cant que “mai havien succeïtatacs tan seguits”.

De totes maneres, Esplugasha evitat assenyalar ningú i haexplicat que han de ser les auto-ritats les quals aclareixin els fets.

Segons el PP, no és el primer cop que ataquen la seva seu. Foto: Google Maps

Història | Neix una ruta per l’Hospitalet industrialEl Centre d’Estudis, conjuntament amb el Museu, organitza una ruta històrica per l’Hospitalet In-dustrial, que recorrerà els principals punts fabrils històrics de la ciutat. La ruta està prevista per alpròxim 8 d’octubre i sortirà de la Ciutat de la Justícia, per on anirà cap al carrer de Santa Eulàliafins a arribar al districte econòmic, recorrent espais com la Tecla Sala, la Cosme Toda o Can Trias.

Tradició | Ciutat Comtal acomiada les festes majorsEls blocs Ciutat Comtal del barri de Sant Josep celebren la seva Festa

Major aquests dies, del 19 al 24 de setembre, coincidint amb la festivitat de laMercè. El centre neuràlgic de les festes serà la plaça de Sant Jordi i hi haurà

activitats per a tothom. Aquest nucli tanca el calendari de festes majors locals.

11 |

Bellvitgelínial’H.cat 22 setembre 2015

L’exposició sobre els 50 anys del barri també va ser tot un èxit. Foto: Celh

SALUT4El doctor Rafael MáñezMendiluce, fins ara cap del Ser-vei de Medicina Intensiva del’Hospital de Bellvitge, ha estatnomenat director assistencialdel centre. Aquest és un càrrecde direcció del conjunt de l’ac-tivitat assistencial de l’hospital,del qual dependran la DireccióMèdica i la Direcció Infermera. Máñez va néixer a Barcelona el1958, i és llicenciat i doctor enMedicina per la Universitat Au-tònoma i especialista en Medi-cina Intensiva per l’HospitalUniversitari Vall d’Hebron(HUVH).

La seva trajectòria profes-sional va començar, justament,a l’HUVH com a facultatiu es-pecialista del servei de medici-na intensiva. Dos anys desprésva passar a treballar al ThomasStarzl Transplantation Institu-te de Pittsburgh, on va treballaren l’àmbit dels trasplantamentsfins al 1994.

Des del 1995 és subdirectormèdic de l’Hospital de Bellvitge,un càrrec que va ocupar fins al2003, quan va passar a ser capdel servei de medicina intensi-va al centre riberenc, càrrec queha ocupat fins ara.

El nou directorassistencial delHUB serà Máñez

Fa uns dies Bellvitge es va aco-miadar de la seva Festa Major,que va tenir lloc del 5 al 13 de se-tembre. Al llarg d’aquelles jor-nades els veïns i veïnes van po-der gaudir d’un ampli ventalld’activitats, tot i que algunes esva suspendre per la pluja.

Un dels actes suspesos va serel Folk i vi, que enguany havia decelebrar la seva vuitena edicióamb espectacles de música folkcatalana. La novetat en aquestaedició era la combinació delfolk amb la primera mostra devins del Celler d’en Pep, quetambé es va suspendre.

Al llarg de l’últim cap desetmana de festes es va celebrarla Festa del Comerç –dissabte12– i la setena edició de la Fira

comercial i artesana de Bellvit-ge. Les entitats també van sor-tir al carrer i es van fer dues des-filades, una de vestits de paperde la Gent Gran, el dia 11, i l’al-tra de mascotes, diumenge 13.

La música la va posar DaniFlaco el divendres 11, quan vapresentar el seu últim àlbum,Versos y madera.

La Festa Major va acabardiumenge 13 amb ball al Mercati els focs artificials.

RedaccióBELLVITGE

Rodalies | Adif licita les obres per millorar l’accés a l’abaixadorAdif millorarà i adequarà els trams de via afectats per les obres de l’AVE al seu pas per

la ciutat, en concret a l’abaixador de Bellvitge-Gornal. En concret, les obres preveuen la renovació de la via, de la línia aèria i la millora de l’accessibilitat a aquesta estació.

L’Ajuntament ha celebrat aquest anunci i segueix reclamant el soterrament de les vies.

Bellvitge gaudeix de la Festa Major malgrat la pluja

Pubilla Cases| 12

línial’H.cat 22 setembre 2015

Collblanc-Torrassa

Tertúlia Flamenca celebrarà elFestival Flamenco el pròxim dis-sabte 3 d’octubre. La jornada tin-drà lloc a les vuit del vespre al Te-atre Joventut.

Es tracta de la tercera ediciód’aquest esdeveniment que reu-neix cant, ball i guitarres fla-menques. Enguany l’espectacleoferirà les veus de Miriam Va-llejo, José Antonio Escribano iJesús Méndez. A la guitarra hihaurà Francisco Jesús Díaz, PacoGarfia i Manuel Valencia, i pu-jarà a l’escenari a ballar la bai-laora Flor de Jara.

Amb l’esdeveniment col·la-boren diverses institucions, coml’Ajuntament, la Junta d’Anda-lusia, la Diputació de Barcelona,la Federació de Entidats Cultu-rals Andaluses a Catalunya (FE-

CAC), i l’emissora radiofònicaRadiolé.

35 ANYS DE FOLKLOREL’entitat Tertúlia Flamenca fauna tasca molt important de di-fusió del folklore andalús i de laguitarra flamenca des de fa tren-ta-i-cinc anys.

L’associació va néixer al bar

la Giralda de Bellvitge i ara té seual carrer dels clavells.

Tertúlia Flamenca, a més delFestival Flamenco, organitza al-tres esdeveniments, com aravetllades, diverses conferènciessobre aspectes relacionats ambla música flamenca o el certameninternacional de guitarra fla-menca, entre altres.

Una actuació a la Tertúlia Flamenca. Foto: TF

Tot a punt per celebrar el tercer Festival Flamenco

RedaccióPUBILLA CASES

A principis de mes l’alcaldessaNúria Marín va inaugurar elcurs escolar amb una visita a l’es-cola bressol La Casa del Parc dela Torrassa. Durant la jornadaMarín va criticar la Generalitati va dir que “les escoles bressolmunicipals continuen sense te-nir cap suport econòmic” delGovern, “malgrat el que estableixla Llei d’educació de Catalunyai els pactes amb els municipis”.

L’alcaldessa va carregar du-rament contra la Generalitatper les “retallades i els impaga-ments que ens imposen”, i vacontrarestar aquestes mesuresamb la “molt bona feina” ques’està fent des de l’Hospitalet enaquest camp.

Segons fonts municipals, lesescoles bressol locals han man-tingut els serveis i han congelatels preus –tant de l’escolaritat

com del menjador– des de fa unsanys, malgrat la reducció de lesaportacions de la Generalitat.

Enguany el curs escolar a lesescoles bressol municipals hacomençat amb 616 infants de 0a 3 anys.

Marín va voler arrencar elnou curs de les escoles bressol auna que, des de fa mesos, pro-testa per l’estat de brutícia dels

carrers del seu entorn, tal com varecollir Línia l’H el passat mes dedesembre.

NOVA PROTESTAPer altra banda, l’AMPA de l’es-cola Ernest Lluch va celebrarahir a la tarda una classe al pàr-quing reservat per a la nova edi-ficació per reclamar la cons-trucció de la nova escola.

Marín va inaugurar el curs a la Casa del Parc. Foto: Google Maps

Marín reclama a la Generalitatel deute de les escoles bressol

RedaccióTORRASSA

Cultura | Compte enrere per al MetropoL’HisEl 16 d’octubre començarà la desena edició del MetropoL’His, el festival decurtmetratges i videoclips realitzats en 48 hores. Hi haurà tres categories:curt –de cinc minuts–, videoclip i GlobaL’H –un curt de 15 minuts sobre temes socials–. L’acte de presentació se celebrarà a Torre Barrina a les sis de la tarda.

Habitatge | Ajudes per a la rehabilitació d’edificisFa uns dies es va saber que l’Àrea Metropolitana de Barcelona ampliarà la partida

d’ajuts per a la rehabilitació d’habitatges per a la convocatòria del 2015 en 4,1 milions d’euros. També allargarà els terminis per presentar la documentació fins al 30 de novembre

d’enguany, en el cas dels informes d’idoneïtat, i fins al 29 de gener del pròxim, en el cas dels ajuts.

La Setmana de la Solidaritatbusca 4.000 voluntaris

SOLIDARITAT4La Setmana dela Solidaritat torna a la ciutat i elsorganitzadors estan començanta buscar voluntaris i voluntàriesque hi vulguin col·laborar. Lesjornades tindran lloc del 16 al 24d’octubre.

Es tracta d’una iniciativa deles entitats que formen part del’Espai de Ciutadania, que tél’objectiu d’atendre la petició desolidaritat i les necessitats de laCreu Roja de la ciutat. Al llarg de

tots els dies es recullen alimentsi diners per a les famílies ambmés dificultats.

A l’hora de participar-hi, cadapersona o empresa pot triar dequina manera ho fa. Es pot col·la-borar recollint aliments, recap-tant donacions o bé informant laciutadania sobre com es potcol·laborar amb la causa, i sobreles activitats que es faran. Els or-ganitzadors han dit que necessi-ten 4.000 voluntaris.

Una imatge de la festa de l’any passat. Foto: Setmana Solidaritat

Sahun i Madaula, a la novatemporada del Joventut

TEATRE4Anna Sahun i RamonMadaula pujaran a l’escenari delTeatre Joventut el pròxim 25d’octubre amb l’obra Idiota, di-rigida per Jordi Casanovas.Aquesta és una de les pecesque formen part de la novatemporada del teatre hospita-lenc, que arrencarà el pròxim 10d’octubre amb Olivia y Euge-nio, protagonitzada per ConchaVelasco.

El 16 d’octubre serà el tornde l’humorista Loulogio, quepresentarà l’espectacle Achu-chao. Una altra representació és

la de la Jove Companyia El Pla-tó de Cinema, amb el títol deFuera, delante de la puerta, elpròxim 23 d’octubre.

El 29 d’octubre se celebraràun homenatge a Jaime Gil deBiedma, 25 anys després de lamort del poeta, un dels mésimportants del segle XX en llen-gua castellana.

Al novembre actuarà AlbertPla, Lluís Homar (Terra Baixa),Joan Miquel Oliver i ChuchoValdés, i a més està previst elcertamen internacional de gui-tarra, entre altres.

Sahun i Madaula durant l’actuació. Foto: Jordi Casanovas

13 |

Comerçlínial’H.cat 22 setembre 2015

La campanya de bones pràcti-ques adreçada als comerciants ibotiguers del barri del Centre vaarrencar el passat 15 de setem-bre. Es tracta d’una iniciativamunicipal per tal que els esta-bliments tinguin coneixementdels aspectes més importantsrespecte a l’atenció dels consu-midors.

Amb aquest programa, l’A-juntament vol informar els bo-tiguers de la normativa de preus,de com funcionen els fulls de re-clamació i de la importància detenir-los, o sobre els cartells in-formatius de les botigues, entrealtres aspectes.

Durant la campanya un grupd’experts en l’àmbit del comerçi de la seva normativa, assignatper la Diputació de Barcelona, vi-sitarà els comerços de la ciutat.En cada visita s’avaluarà cada es-tabliment respecte del grau de

compliment de la normativamitjançant una enquesta.

Els botiguers i comerciants dela ciutat rebran més tard els re-sultats, i els experts els assesso-raran sobre els dubtes que pu-guin tenir sobre la normativa. Amés, es parlarà de quins aspec-tes poden millorar en matèria denormativa i atenció al client.

La iniciativa s’ha fet ja ante-riorment en altres barris de laciutat i la idea ara, segons ha in-format el consistori, és estendre-la per tots els establiments co-mercials de la ciutat.

El programa és fruit de lacol·laboració entre la Diputaciói l’àrea de Promoció Econòmicade l’Ajuntament.

La iniciativa s’ha fet abans en altres barris. Foto: Arxiu

El projecte de bones pràctiquesarriba als comerços del Centre

RedaccióCENTRE

La Farga torna a acollir la fira de rèptils Expoterraria

MOSTRA4El recinte de la Far-ga tornarà a acollir, després detemps sense fer-ho, la fira de rèp-tils, amfibis, peixos i petits ma-mífers, Expoterraria. La cita tin-drà lloc el pròxim dissabte 17d’octubre.

En un espai de tres mil me-tres quadrats de superfície, elsassistents podran gaudir de lamostra d’objectes i productes,animals i altres relacionats tam-bé amb els invertebrats.

Segons han informat els or-ganitzadors, s’exposaran cente-nars d’espècies de rèptils i am-

fibis. A més, una de les sales aco-llirà la segona edició de les Jor-nades Reptília.

Aquesta sala acollirà diversoscursos i tallers amb l’objectiu d’a-proximar al públic assistentaquestes espècies. També s’hi fa-ran diverses conferències sobrela matèria.

UN REFERENT A EUROPAL’Expoterraria arriba enguany ala seva 32a edició i és la prime-ra fira en l’àmbit europeu enaquest sector. A la Farga tambés’hi va instal·lar el 2006.

Els establiments guardonats de la ruta de tapes. Foto: Ajuntament

Campanya | Presenten la targeta ‘Compradors pel país’La Confederació de Comerç va presentar fa uns dies la targeta Compradors pel país,

una targeta de fidelització que identificarà els seus usuaris com a clients preferents i els permetrà acumular euros virtuals que podran bescanviar en futures compres. L’objectiu és incentivar les compres en el petit comerç. Ara es posaran en circulació 1 milió de targetes.

| 14

línial’H.cat 22 setembre 2015

Esports

L’Hospi derrota el Badalona i ja és novè a la classificació

FUTBOL4L’Hospi de Cifuentesja comença a rodar de maneraòptima. Els riberencs van de-rrotar diumenge el Badalonaper un gol a zero, obra de Miki alminut 24 del primer acte.

Hospi i Badalona, que tam-bé són contrincants a la Copa Fe-deració –jugaran el partit detornada de l’eliminatòria demàdimecres dia 23–, van protago-nitzar un partit intens i sense un

clar dominador. Tanmateix, apartir del gol, els riberencs vanaconseguir arribar més a la por-teria visitant i van gaudir demés ocasions per ampliar l’elec-trònic. Amb aquesta victòria,l’Hospi endreça la seva fluixaarrencada a la lliga i es col·locanovè amb set punts.

La pròxima jornada, l’Hospijugarà a domicili contra el Sa-badell.

El CB Hospi guanya i passa a quarts de la Lliga Catalana

BÀSQUET4El Torrons Vicensl’Hospitalet va tancar la sevaparticipació en la primera fasede la Lliga Catalana d’EBA dis-sabte amb una victòria davantdel CB Pardinyes per un con-tundent 53 a 90. D’aquesta ma-nera, els riberencs accedeixen aquarts de final de la competició,que jugaran al mes de genercontra el CB Castellbisbal.

La lligueta de la Lliga Cata-lana, on l’Hospi s’ha hagut d’en-

frontar al Baricentro Barberà i alCB Pardinyes, ha deixat els hos-pitalencs en primera posicióamb dues victòries.

En el matx contra el Pardin-yes els homes de Jorge Tarra-gona van dominar el joc desdel principi. Amb aquestes bo-nes expectatives, els riberencsarrencaran aquest pròxim dis-sabte la lliga a casa contra l’I-gualada, a partir de tres quartsde vuit.

L’Hospitalet segueix marcanttendència en el món de l’es-port. Si fa dos mesos va rebre elsegell de Destinació de TurismeEsportiu que atorga l’AgènciaCatalana de Turisme, ara s’ha fetoficial que la ciutat serà la seudel campionat del món d’Hal-terofília Màster del pròxim 2018. La candidatura de l’Hospitaletcompetia amb la de Savanah, al’estat de Georgia (EUA), i ha es-tat escollida durant el CongrésMundial de l’especialitat, orga-nitzat en el marc del mundialque s’ha disputat a Rovaniemi,a Finlàndia.

L’esdeveniment esportiu secelebrarà al nou poliesportiuGornal, entre el 18 i el 25 d’agostd’aquell any.

La candidatura de l’Hospi-talet ha estat avalada gràcies aaltres esdeveniments que haacollit el municipi, com ara ser

la seu d’entrenaments de dife-rents competicions esportivesd’àmbit internacional com elCampionat del Món de Natacióde l’any 2013 o el Campionat delMón de Bàsquet del 2014. Tam-bé ha acollit entrenaments de laselecció escocesa sub-21 de bàs-quet, selecció francesa de nata-

ció sincronitzada, del Bayernde Munic de futbol i de la USAPPerpinyà de rugbi. A més, és laseu del Torneig Internacional deBàsquet Júnior Ciutat deL’Hospitalet i dels campus in-fantils d’estiu d’Audie Nor-ris –bàsquet– i de JordiAlba –futbol–.

La ciutat acollirà per primer cop un mundial d’aquest esport. Foto: FEH

La ciutat acollirà el mundial d’Halterofília de l’any 2018

Promoció | Presenten els Jocs EscolarsEl Consell Esportiu de l’Hospitalet va presentar la setmana passada la 39a

edició dels Jocs Escolars, que enguany ofereix la possibilitat de disputarcompetició en 22 esports diferents. L’any passat van participar 300 equips,i enguany l’objectiu és incrementar encara més la xifra de conjunts inscrits.

RedaccióL’HOSPITALET

agenda@comunicacio21.com

AGENDA MENSUALDIUMENGE 4 D’OCTUBRE18:00 Teatre: A reir que son dos días, a càrrec dela companyia L'Endoll. La recaptació anirà des-tinada a l'Associació Djumbai. Preu: 6 euros.Lloc: Auditori Barradas.

DIMECRES 7 D’OCTUBRE19:00 Conferència: Els límits de la ciència. A cà-rrec de Pere Puigdomènech, doctor en bio-logia, professor d'investigació del CSIC i in-vestigador al CRAG. Lloc: CC Sant Josep.

DIUMENGE 11 D’OCTUBRE10:30 Itinerari per l’ Hospitalet industrial (s. XIXi XX). S’observarà com encara queden es-tructures d’aquell període. Sortida des de laCiutat de la Justícia.

A PARTIR DEL 29 DE SETEMBREMatí-Tarda Exposició Color, forma... i volum. Re-novació de l’exposició permanent del Museude l’Hospitalet. Mostra dels elements artís-tics que es van poder salvar de l’església deSanta Eulàlia de Mérida. Lloc: Museu de L'-Hospitalet - L'Harmonia. Espai d'Art.

A PARTIR DEL 3 D’OCTUBREMatí-Tarda L'Hospitalet: un indret, una història.Aquesta exposició és una història coral en quès'ha volgut donar prioritat al territori i a lespersones per sobre de les grans obres. Lloc:Museu de L'Hospitalet - Casa Espanya. Espaid'Història.

DIVENDRES 8 D’OCTUBRE18:00 Cinema familiar: Big hero 6. Duradaaproximada: 1 hora 50 minuts . Tipus d'en-trada: lliure. Lloc: Sala d’actes de la Bibliotecade Bellvitge.

DIUMENGE 17 DE SETEMBRE11:30 Jugateca ambiental a Bellvitge. Tots elsdiumenges fins al 30 de novembre. Duradade l’activitat: 2 hores. Lloc: parc de Bellvitge.

A PARTIR DEL 13 D’OCTUBRE19:30 Taller El Ioga del dia a dia. Les sessions esduran a terme els següents dimarts: 13d’octubre, 20 d’octubre, 27 d’octubre, 10 denovembre i 24 de novembre, de 19:30 a 20:30hores. Lloc: Biblioteca Josep Janés.

La Biblioteca Tecla Sala organitza unespai de jocs de taula infantils de17:30 a 19:30 hores. L’entrada és lliu-re i es recomana a partir de 4 anys.

Ludotecla a la Tecla: espai de jocs de taula infantils

Dj. 8 d’octubre a les 17:30

Aquestes activitats es programen ambl'objectiu de donar a conèixer el fonsespecial de Vida Sana de la Bibliote-ca Bellvitge. Hi ha sessions el 5, el 19i el 16 d’octubre a les sis de la tarda ala biblioteca.

Tallers de vida sanaa la Biblioteca de Bellvitge

Del 5 al 26 d’octubre

Itinerari a peu adreçat pels barrisCentre i Sant Josep, en el que es reco-rreran els principals escenaris de la vidai les accions del cèlebre guerriller an-tifranquista, l'anarquista Quico Sa-baté. Lloc: Biblioteca Can Sumarro.

Ruta urbana pel Centre i Sant Josep: Quico Sabaté

Dj. 8 d’octubre a les 18:30

Campanya solidària amb les víctimes deNepal. Longitud: 10 quilòmetres. Preu:10 euros. Organitza: Club Muntanyencl’Hospitalet. Lloc de sortida: Rbla. JustOliveres/Av. Josep Tarradellas.

Caminada popular ‘Camina pel Nepal!’ fins a Collserola

Dg. 4 d’octubre a les 9:00

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 8815 | línial’H.cat22 setembre 2015

| 16 Pròxima edició: 26 d’octubrelínial’H.cat 22 setembre 2015