ley de arbitraje (catalÁn) - arbitraje-asgame.orgcatalan).pdf · arbitrajeasgame asociación...

arbitrajeasgame Asociacin gallega de arbitraje mediacin y equidad

arbitrajeasgame

Avenida Alfonso Molina, 3, 1 Dcha CP: 15006 A Corua, Espaa Telfonos: 981 90 20 02 / 981 23 46 87 Fax: 981 24 74 52

Email: [email protected] Web: www.arbitraje-asgame.org

LEY 60/2003, DE ARBITRAJE DE 23 DICIEMBRE

EXPOSICI DE MOTIUS

I.

Espanya s'ha mostrat sempre sensible als requeriments d'harmonitzaci del rgim jurdic de l'arbitratge, en particular del comercial internacional, per afavorir la difusi d'aquesta prctica i promoure la unitat de criteris en la seva aplicaci, en la convicci que una major uniformitat en les lleis reguladores de l'arbitratge ha de propiciar que sigui ms efica com a forma de soluci de controvrsies.

La Llei 36/1988, de 5 de desembre (RCL 1988, 2430 y RCL 1989, 1783), d'arbitratge, s tributria d'aquesta vocaci, abans manifestada explcitament al Reial decret 1094/1981, de 22 de maig (RCL 1981, 1337; ApNDL 1465), que va obrir les portes a l'arbitratge comercial internacional, tenint en compte que l'increment de les relacions comercials internacionals, en particular a l'rea iberoamericana, i la inexistncia d'adequats serveis d'arbitratge comercial internacional al nostre pas determina que la utilitzaci de la tcnica arbitral per empresaris i comerciants de l'esmentada rea s'efectu amb referncia a institucions d'un altre context cultural idiomtic, amb l'efecte negatiu que aix representa per a Espanya i la prdua que per al nostre pas significa el trencament de les vinculacions amb aquests pasos en matria d'un inters com tan creixent.

Aquesta Llei prolonga aquesta sensibilitat, aquesta vocaci i aquesta prctica, per amb la pretensi de produir un salt qualitatiu. Aix, el seu principal criteri inspirador s el de basar el rgim jurdic espanyol de l'arbitratge en la Llei model elaborada per la Comissi de les Nacions Unides per al Dret Mercantil Internacional, de 21 de juny de 1985 (Llei model de CNUDMI/UNCITRAL), recomanada per l'Assemblea General a la Resoluci 40/72, d'11 de desembre de 1985, tenint en compte les exigncies de la uniformitat del dret processal arbitral i les necessitats de la prctica de l'arbitratge comercial internacional. El legislador espanyol segueix la recomanaci de les Nacions Unides, acull com a base la Llei model i, a ms, t en consideraci els successius treballs duts a terme per aquella Comissi per tal d'incorporar els avenos tcnics i atendre les noves necessitats de la prctica arbitral, particularment en matria de requisits del conveni arbitral i d'adopci de mesures cautelars.

La Llei model respon a un subtil comproms entre les tradicions jurdiques europeocontinental i anglosaxona producte d'un acurat estudi del dret comparat. Per aix, la seva redacci no respon plenament als cnons tradicionals del nostre ordenament, per en facilita la difusi entre operadors pertanyents a rees econmiques amb les quals Espanya mant actives i creixents relacions comercials. Per tant, els agents econmics d'aquestes rees adquireixen ms certesa sobre el contingut del rgim jurdic de l'arbitratge a Espanya, cosa que facilita i fins i tot impulsa que es pactin convenis arbitrals en els quals s'estableixi el nostre pas com a lloc de l'arbitratge. La Llei model s ms assequible als operadors econmics del comer internacional, acostumats a unes normes ms flexibles i adaptables a les peculiaritats de casos concrets sorgits en escenaris molt diversos.

La nova Llei es dicta amb conscincia dels innegables avenos que la seva precedent, la Llei 36/1988, de 5 de desembre, d'arbitratge, va suposar per a la regulaci i modernitzaci del rgim d'aquesta instituci en el nostre ordenament jurdic. Durant la seva vigncia s'ha produt una notable expansi de l'arbitratge al nostre pas; ha augmentat molt el tipus i el


arbitrajeasgame



nombre de relacions jurdiques, sobretot contractuals, per a les quals les parts pacten convenis arbitrals; s'ha establert l'arbitratge institucional; s'han consolidat prctiques uniformes, sobretot en arbitratges internacionals; s'ha generat un cos de doctrina estimable; i s'ha normalitzat la utilitzaci dels procediments judicials de suport i control de l'arbitratge.

Tanmateix, les consideracions fetes anteriorment revelen que, partint de tot el que s'ha descrit, s necessari impulsar un nou i important aven en la regulaci de la instituci mitjanant la incorporaci assenyalada del nostre pas a l'elenc creixent d'estats que han adoptat la Llei model. A ms, el temps transcorregut des de l'entrada en vigor de la Llei 36/1988 ha perms detectar-hi llacunes i imperfeccions. L'arbitratge s una instituci que, sobretot en el seu vessant comercial internacional, ha d'evolucionar al mateix ritme que el trfic jurdic, sota pena de quedar-se desfasada. La legislaci interna d'un pas en matria d'arbitratge ha d'oferir avantatges o incentius a les persones fsiques i jurdiques perqu optin per aquesta via de resoluci de conflictes i perqu l'arbitratge es desenvolupi en el territori d'aquest Estat i d'acord amb les seves normes. Per tant, tant les necessitats de millora i seguiment de l'evoluci de l'arbitratge, com l'acomodaci a la Llei model fan necessria la promulgaci d'aquesta Llei

II.

La nova regulaci se sistematitza en nou ttols. El ttol I cont les disposicions generals sobre arbitratge.

L'article 1 determina l'mbit d'aplicaci de la Llei sobre la base dels criteris segents:

En primer lloc, s'exceptuen, com no podia ser d'una altra manera, les disposicions contingudes en convenis internacionals dels quals Espanya sigui part.

En segon lloc, respecte a la contraposici entre arbitratge ordinari i arbitratges especials, aquesta Llei pretn ser una llei general, aplicable, per tant, ntegrament a tots els arbitratges que no tinguin una regulaci especial; per tamb supletriament als arbitratges que la tinguin, excepte en tot all que les seves especialitats s'oposin al que preveu aquesta Llei o llevat que alguna norma legal disposi expressament la seva inaplicabilitat.

En tercer lloc, respecte a la contraposici entre arbitratge intern i arbitratge internacional, aquesta Llei opta clarament per una regulaci unitria d'ambds. Dins el que s'ha anomenat l'alternativa entre dualisme (que l'arbitratge internacional sigui regulat totalment o en gran manera per preceptes diferents que l'arbitratge intern) i monisme (que, llevat de comptades excepcions, els mateixos preceptes s'apliquin de la mateixa manera a l'arbitratge intern i internacional), la llei segueix el sistema monista. Sn poques i molt justificades les normes en qu l'arbitratge internacional requereix una regulaci diferent de la de l'arbitratge intern. Fins i tot amb la conscincia que l'arbitratge internacional respon moltes vegades a exigncies diferents, aquesta Llei parteix de la base ?corroborada per la tendncia actual en la matria? que una bona regulaci de l'arbitratge internacional tamb ho ha de ser per a l'arbitratge intern, i viceversa. La Llei model, com que es gesta al si de la CNUDMI/UNCITRAL, est concebuda especficament per a l'arbitratge comercial internacional; per la seva inspiraci i les seves solucions sn perfectament vlides, en la immensa majoria dels casos, per a l'arbitratge intern. Aquesta Llei segueix en aquest aspecte l'exemple d'altres legislacions estrangeres recents, que han considerat que la Llei model no noms s adequada per a l'arbitratge comercial internacional, sin per a l'arbitratge en general.

En quart lloc, la delimitaci de l'mbit d'aplicaci de la Llei s territorial. No obstant aix, hi ha determinats preceptes, relatius a determinats casos d'intervenci judicial, que tamb s'han d'aplicar als arbitratges que es duguin a terme o s'hagin dut a terme a l'estranger. El


arbitrajeasgame



criteri, en tot cas, tamb s territorial, perqu es tracta de normes processals que han de ser aplicades pels nostres tribunals.

L'article 2 regula les matries objecte d'arbitratge sobre la base del criteri de la lliure disposici, com feia la Llei 36/1988. Tanmateix, es considera innecessari que aquesta Llei contingui cap elenc, ni tan sols exemplificatiu, de matries que no sn de lliure disposici. N'hi ha prou d'establir que l'arbitrabilitat d'una controvrsia coincideix amb la disponibilitat del seu objecte per a les parts. En principi, sn qestions arbitrables les qestions disponibles. s concebible que per raons de poltica jurdica hi hagi o hi pugui haver qestions que estiguin disponibles per a les parts i respecte de les quals es vulgui excloure o limitar el carcter arbitrable. Per aix excedeix l'mbit d'una regulaci general de l'arbitratge i pot ser objecte, si s'escau, de disposicions especfiques en altres textos legals.

Respecte a les matries objecte d'arbitratge, tamb s'introdueix la regla, per a l'arbitratge internacional, que els estats i els ens que en depenen no puguin fer valer les prerrogatives del seu ordenament jurdic. Es pretn amb aix que, a aquests efectes, l'Estat sigui tractat exactament igual que un particular.

L'article 3 regula la determinaci del carcter internacional de l'arbitratge, que s rellevant per a l'aplicaci dels articles que contenen regles especials per als arbitratges internacionals que es duguin a terme en el nostre territori. Aix, s'estableix per primera vegada en la nostra ordenaci en quins casos un arbitratge s internacional; cosa que ha de facilitar la interpretaci i l'aplicaci d'aquesta Llei en el context del trfic jurdic internacional. A ms, s'ha de tenir en compte que hi ha convenis internacionals l'aplicaci dels quals exigeix una definici prvia de l'arbitratge internacional. La determinaci del carcter internacional de l'arbitratge segueix substancialment els criteris de la Llei model. A aquests resulta convenient afegir-ne un altre: que la relaci jurdica de la qual dimana la controvrsia afecti els interessos del comer internacional. Es tracta d'un criteri mpliament desenvolupat en altres ordenacions, amb el qual es pretn donar cabuda a supsits en qu, encara que no hi concorrin els elements anteriorment establerts per la Llei, sigui indubtable el seu carcter internacional tenint en compte les circumstncies del cas. D'altra banda, la Llei evita la confusi que la pluralitat de domicilis d'una persona, admesa en altres ordenaments, podria causar a l'hora de determinar si un arbitratge s internacional o no.

L'article 4 cont una srie de regles d'interpretaci, entre les quals tenen especial rellevncia les que doten de contingut les normes legals dispositives d'aquesta Llei mitjanant la remissi, per voluntat de les parts, a la d'una instituci arbitral o al contingut d'un reglament arbitral. Aix, aquesta Llei parteix en la majoria de les seves regles del fet que ha de prevaler l'autonomia de la voluntat de les parts. Aquesta voluntat s'entn integrada per les decisions que pugui adoptar, si s'escau, la instituci administradora de l'arbitratge, en virtut de les seves normes, o les que puguin adoptar els rbitres, en virtut del reglament arbitral al qual les parts s'haginsotms. Es produeix, per tant, una mena d'integraci del contingut del contracte d'arbitratge o conveni arbitral, que, a causa d'aquesta disposici, passa a ser en aquests casos un contracte normatiu. D'aquesta manera, l'autonomia privada en matria d'arbitratge es pot manifestar tant directament, per mitj de declaracions de voluntat de les parts, com indirectament, mitjanant la declaraci de voluntat que l'arbitratge sigui administrat per una instituci arbitral o es regeixi per un reglament arbitral. En aquest sentit, l'expressi instituci arbitral fa referncia a qualsevol entitat, centre o organitzaci de les caracterstiques previstes que tingui un reglament d'arbitratge i, d'acord amb aquest, es dediqui a l'administraci d'arbitratges. Per es precisa que les parts es poden sotmetre a un reglament concret sense encomanar l'administraci de l'arbitratge a una instituci, cas en qu el reglament arbitral tamb integra la voluntat de les parts.

L'article 5 estableix les regles sobre notificacions, comunicacions i cmput de terminis, que s'apliquen tant a les actuacions tendents a posar en marxa l'arbitratge, com al conjunt de


arbitrajeasgame



la seva tramitaci. Es regulen la forma, el lloc i el temps de les notificacions i les comunicacions. Respecte al cmput dels terminis per dies, es disposa que es tracta de dies naturals. Aquesta regla no s aplicable al si dels procediments judicials de suport o control de l'arbitratge, en qu regeixen les normes processals, per s als terminis establerts, si s'escau, per a la iniciaci dels procediments esmentats, com ara l'exercici de l'acci d'anlaci del laude.

L'article 6 cont una disposici sobre renncia tcita a les facultats d'impugnaci, directament inspirada -com tantes altres- en la Llei model, que obliga les parts a l'arbitratge en la denncia tempestiva i immediata de les violacions de normes dispositives, s a dir, aplicables en defecte de voluntat de les parts.

L'article 7, sobre intervenci judicial en l'arbitratge, s un corolari de l'anomenat efecte negatiu del conveni arbitral, que impedeix que els tribunals coneguin de les controvrsies sotmeses a arbitratge. D'aquesta manera, la intervenci judicial en els assumptes sotmesos a arbitratge s'ha de limitar als procediments de suport i control, expressament previstos per la Llei.

L'article 8 cont, directament o per remissi, les normes de competncia objectiva i territorial per al coneixement de tots els procediments de suport i control de l'arbitratge, fins i tot d'aquells que no estan regulats en aquesta Llei, sin en la d'enjudiciament civil. Per a l'exequtur de laudes estrangers s'atribueix competncia a les audincies provincials, en comptes de fer-ho -com fins ara- a la Sala Primera del Tribunal Suprem, amb la finalitat de descarregar-la i guanyar celeritat

III.

El ttol II regula els requisits i efectes del conveni arbitral, sense perjudici de l'aplicaci de les normes generals sobre contractes en tot el que no preveu especficament aquesta Llei. En lnies generals, la Llei intenta perfeccionar la legislaci anterior, i precisa alguns punts que s'havien revelat problemtics.

S'han de destacar algunes novetats introdudes respecte als requisits de forma del conveni arbitral. La Llei refora el criteri antiformalista. Aix, encara que es mant l'exigncia que el conveni consti per escrit i es preveuen les diverses modalitats de constncia escrita, s'estn el compliment d'aquest requisit en els convenis arbitrals pactats en suports que deixin constncia, no necessriament escrita, del seu contingut i que en permetin la consulta posterior. Aix es dna cabuda a l's de nous mitjans de comunicaci i noves tecnologies i se'n reconeix la validesa. Tamb es consagra la validesa de l'anomenada clusula arbitral per referncia, s a dir, la que no consta en el document contractual principal, sin en un document separat, per s'entn incorporada al contingut del primer per la referncia que s'hi fa al segon. Aix mateix, la voluntat de les parts sobre l'existncia del conveni arbitral se superposa als seus requisits de forma. Respecte a la llei aplicable al conveni arbitral, s'opta per una soluci inspirada en el principi de conservaci o criteri ms favorable a la validesa del conveni arbitral. D'aquesta manera, n'hi ha prou que el conveni arbitral sigui vlid d'acord amb qualsevol dels tres rgims jurdics assenyalats a l'apartat 6 de l'article 9: les normes elegides per les parts, les aplicables al fons de la controvrsia o el dret espanyol.

La Llei mant els anomenats efectes positiu i negatiu del conveni arbitral. Respecte a aquest ltim, es mant la regla de qu s'han valgut les parts i especficament el demandat per mitj de la declinatria. A ms, es precisa que la pendncia d'un procs judicial en qu s'hagi interposat una declinatria no impedeix que el procediment arbitral s'inici o prossegueixi; de manera que la incoaci d'un procs judicial no pot ser utilitzada sense ms ni ms amb la finalitat de bloquejar o dificultar l'arbitratge. I s'aclareix que la sollicitud de


arbitrajeasgame



mesures cautelars a un tribunal no suposa de cap manera renncia tcita a l'arbitratge; encara que tampoc fa actuar sense ms ni ms l'efecte negatiu del conveni arbitral. Amb aix s'aclareix qualsevol dubte que pugui subsistir sobre la possibilitat que s'acordin judicialment mesures cautelars respecte a una controvrsia sotmesa a arbitratge, fins i tot abans que el procediment arbitral hagi comenat. Aquesta possibilitat s indubtable d'acord amb la Llei d'enjudiciament civil, per s important que tamb es reculli en la legislaci d'arbitratge. A ms, dna cobertura a una eventual sollicitud de mesures cautelars davant un tribunal estranger respecte a un arbitratge regit per la llei espanyola

IV.

El ttol III es dedica a la regulaci de la figura de l'rbitre o els rbitres. La Llei prefereix les expressions rbitre o rbitres a la de tribunal arbitral, que pot causar confusi amb els tribunals judicials. A ms, en la major part dels preceptes la referncia als rbitres inclou tant els supsits en qu hi ha un co egi arbitral com aquells en els quals l'rbitre s nic.

La Llei opta per establir que, a falta d'acord de les parts, s'ha de designar un sol rbitre. Aquesta s una opci guiada per raons d'economia. Quant a la capacitat per ser rbitre, s'opta pel criteri de la major llibertat de les parts, com s avui la regla general als pasos ms avanats en matria d'arbitratge: la Llei no imposa res, llevat que es tracti de persones naturals amb capacitat d'obrar plena. Sn les parts directament o les institucions arbitrals les que amb total llibertat i sense restriccions -no adequades a la realitat de l'arbitratge- designin els rbitres. Noms per als casos en qu sigui necessari suplir la voluntat de les parts, la Llei preveu i regula les situacions que es poden presentar en la designaci dels rbitres, per evitar la paralitzaci de l'arbitratge. En aquests casos s necessria l'actuaci judicial, per b que es pretn, d'una banda, que el procediment judicial pugui ser rpid i, de l'altra, donar criteris al jutge de primera instncia per fer la designaci. Mostres del primer sn la remissi al judici verbal i la no-recurribilitat separada de les resolucions interlocutries que el jutjat dicti en aquest procediment, aix com de la que procedeixi a la designaci. Mostra del segon s la regla sobre la convenincia que als arbitratges internacionals l'rbitre nic o el tercer rbitre sigui de nacionalitat diferent de la de les parts. S'ha de destacar, a ms, que el jutge no est cridat en aquest procediment a realitzar, ni d'ofici ni a instncia de part, un control de validesa del conveni arbitral o una verificaci de l'arbitrabilitat de la controvrsia, cosa que, si es permets, alentiria de manera indeguda la designaci i buidaria de contingut la regla segons la qual sn els rbitres els cridats a pronunciar-se, en primer terme, sobre la seva prpia competncia. Per aix, el jutge noms ha de desestimar la petici de nomenament d'rbitres en el cas excepcional d'inexistncia de conveni arbitral, s a dir, quan prima facie pugui considerar que realment no hi ha un conveni arbitral; per el jutge no est cridat en aquest procediment a fer un control dels requisits de validesa del conveni.

S'estableix el deure de tots els rbitres, al marge de qui els hagi designat, de guardar la deguda imparcialitat i independncia davant les parts en l'arbitratge. Una garantia de tot aix s el seu deure de revelar a les parts qualsevol fet o circumstncia susceptible de posar en dubte la seva imparcialitat o independncia. S'elimina la remissi als motius d'abstenci i recusaci de jutges i magistrats, perqu es considera que no sempre sn adequats en matria d'arbitratge ni cobreixen tots els supsits, i es prefereix una clusula general. Respecte al procediment de recusaci, la premissa s una vegada ms la llibertat de les parts, ja sigui per acord directe o per remissi a un reglament arbitral. En cas que manqui, s'estableix que siguin l'rbitre o els rbitres els que decideixin sobre la recusaci, sense perjudici de poder fer valer els motius de recusaci com a causa d'anulaci del laude. Sens dubte, la possibilitat d'acudir directament als tribunals davant la decisi desestimatria de la recusaci tindria l'avantatge d'una certesa preliminar sobre la imparcialitat, per es prestaria a una utilitzaci dilatria d'aquesta facultat. S'estima que sn molt menys freqents els supsits en els quals una recusaci s desestimada indegudament i dna lloc a la nulitat de tot el procediment


arbitrajeasgame



arbitral que els casos en qu es formularien pretensions immediates davant l'autoritat judicial amb la finalitat de dilatar el procediment.

La Llei tamb s'ocupa d'altres casos que poden conduir a la cessaci d'algun dels rbitres en les seves funcions i al nomenament de substitut. Es preveu la possibilitat que en aquests casos s'hagin de repetir actuacions practicades, per no s'hi obliga

V.

El ttol IV es dedica a la important qesti de la competncia dels rbitres.

L'article 22 estableix la regla, capital per a l'arbitratge, que els rbitres tenen potestat per decidir sobre la seva competncia. s la regla que la doctrina ha batejat amb l'expressi alemanya Kompetenz-Kompetenz i que la Llei de 1988 consagrava en termes menys precisos. Aquesta regla inclou el que es coneix com a separabilitat del conveni arbitral respecte al contracte principal, en el sentit que la validesa del conveni arbitral no depn de la del contracte principal i que els rbitres tenen competncia per jutjar fins i tot sobre la validesa del conveni arbitral. A ms, sota el terme genric de competncia s'han d'entendre incloses no noms les qestions que estrictament sn tals, sin qualssevol qestions que puguin obstar a un pronunciament de fons sobre la controvrsia (llevat de les relatives a les persones dels rbitres, que tenen el seu tractament propi). La Llei estableix la crrega que les qestions relatives a la competncia dels rbitres siguin plantejades a limine. S'ha de ressaltar que el fet que una de les parts collabori activament en la designaci dels rbitres no suposa cap tipus de renncia tcita a fer valer la incompetncia objectiva d'aquests. s una conseqncia lgica de la regla de

Kompetenz-Kompetenz: si sn els rbitres els que han de decidir sobre la seva prpia competncia, la part simplement est contribuint a designar el que o els que poden decidir sobre aquesta competncia. El contrari abocaria la part a una situaci absurda: hauria de romandre passiva durant la designaci dels rbitres per poder allegar desprs la seva falta de competncia sobre la controvrsia. La regla de l'allegaci prvia de les qestions relatives a la competncia dels rbitres t una raonable modulaci en els casos en qu l'allegaci tardana est justificada, a judici dels rbitres, en la mesura que la part no va poder fer aquesta alegaci anteriorment i que la seva actitud durant el procediment no pot ser interpretada com una acceptaci de la competncia dels rbitres. Queda a l'apreciaci dels rbitres la convenincia que les qestions relatives a la seva competncia siguin resoltes amb carcter previ o juntament amb les qestions de fons. La Llei parteix de la base que els rbitres poden dictar tants laudes com considerin necessaris, ja sigui per resoldre qestions processals o de fons; o dictar un sol laude que les resolgui totes.

L'article 23 incorpora una de les principals novetats de la Llei: la potestat dels rbitres per adoptar mesures cautelars. Aquesta potestat pot ser exclosa per les parts, directament o per remissi a un reglament arbitral; per en un altre cas es considera que l'accepten. La Llei ha considerat preferible no entrar a determinar l'mbit d'aquesta potestat cautelar. bviament, els rbitres no tenen potestat executiva, per la qual cosa per a l'execuci de les mesures cautelars s necessari recrrer a l'autoritat judicial, en els mateixos termes que si es tracts d'un laude sobre el fons. Tanmateix, si dins l'activitat cautelar s'ha de distingir entre el vessant declaratiu i l'executiu, aquesta Llei reconeix als rbitres la primera, llevat que hi hagi un acord en contra de les parts. Aquesta norma no deroga ni restringeix la possibilitat, que preveuen els articles 8 i 11 d'aquesta Llei i la Llei d'enjudiciament civil, que la part interessada insti a l'autoritat judicial l'adopci de mesures cautelars. Les potestats arbitral i judicial en matria cautelar sn alternatives i concurrents, sense perjudici del joc del principi de bona fe processal


arbitrajeasgame



VI.

El ttol V regula les actuacions arbitrals. La Llei torna a partir del principi d'autonomia de la voluntat i estableix com a nics lmits a aquest i a l'actuaci dels rbitres el dret de defensa de les parts i el principi d'igualtat, que s'erigeixen en valors fonamentals de l'arbitratge com a procs que s. Garantit el respecte a aquestes normes bsiques, les regles que s'estableixen sobre el procediment arbitral sn dispositives i, per tant, noms sn aplicables si les parts no han acordat res directament o per la seva acceptaci d'un arbitratge institucional o d'un reglament arbitral. D'aquesta manera, les opcions de poltica jurdica subjacents en aquests preceptes queden subordinades sempre a la voluntat de les parts.

Respecte al lloc de l'arbitratge, s'ha de destacar que es permet la celebraci d'audincies i de deliberacions en una seu diferent de la de l'arbitratge. La determinaci del lloc o la seu de l'arbitratge s jurdicament rellevant en molts aspectes, per la fixaci no ha de suposar rigidesa per al desenvolupament del procediment.

L'inici de l'arbitratge es fixa en el moment en qu una part rep el requeriment de l'altra de sotmetre la controvrsia a decisi arbitral. Sembla lgic que els efectes jurdics propis de l'inici de l'arbitratge es produeixin en aquell moment, fins i tot encara que no estigui perfectament delimitat l'objecte de la controvrsia. Les solucions alternatives permetrien actuacions tendents a dificultar el procediment.

La determinaci de l'idioma o els idiomes de l'arbitratge correspon lgicament a les parts i, si no, als rbitres. No obstant aix, llevat que alguna de les parts s'hi oposi, es permet que s'aportin documents o es practiquin actuacions en una llengua no oficial de l'arbitratge sense necessitat de traducci. Amb aix es consagra una regla prctica molt estesa, que admet l'aportaci de documents o declaracions en un altre idioma.

En l'arbitratge no es reprodueixen necessriament sempre les posicions processals activa i passiva d'un procs judicial; o no en els mateixos termes. Al cap i a la fi, la determinaci de l'objecte de la controvrsia, sempre dins l'mbit del conveni arbitral, es produeix de manera progressiva. Tanmateix, la prctica arbitral demostra que qui inicia l'arbitratge formula en tot cas una pretensi davant la part o les parts contrries, i es converteix, per tant, en actor; i aix sense perjudici que el demandat pugui reconvenir. Per tant, sembla raonable que, sense perjudici de la llibertat de les parts, el procediment arbitral s'estructuri sobre la base d'una dualitat de posicions entre demandant i demandat. Tanmateix, aquesta convenincia ha de ser flexibilitzada a l'hora de configurar els requisits dels actes de les parts en defensa de les seves respectives posicions. D'aquesta manera, no s'estableixen prpiament requisits de forma i contingut dels escrits d'allegacions de les parts. La funci de la demanda i de la contestaci a qu es refereix l'article 29 no s sin la d'i ustrar els rbitres sobre l'objecte de la controvrsia, sense perjudici d'allegacions ulteriors. Aqu no entren en joc les regles prpies dels processos judicials quant a requisits de demanda i contestaci, documents que s'han d'adjuntar o preclusi. El procediment arbitral, fins i tot en cas que no hi hagi un acord de les parts, es configura amb gran flexibilitat, d'acord amb les exigncies de la instituci.

Aquesta flexibilitat tamb es dna en el desenvolupament ulterior del procediment. Pot ser que el procediment sigui en alguns casos predominantment escrit, si les circumstncies del cas no exigeixen la celebraci d'audincies. Tanmateix, la regla s la celebraci d'audincies per a la prctica de proves. La Llei intenta evitar, a ms, que la inactivitat de les parts pugui paralitzar l'arbitratge o comprometre la validesa del laude.

La fase probatria de l'arbitratge tamb est presidida per la mxima llibertat de les parts i dels rbitres -sempre que es respectin el dret de defensa i el principi d'igualtat- i per la mxima flexibilitat. La Llei estableix nicament normes sobre la prova pericial, de singular


arbitrajeasgame



importncia en l'arbitratge contemporani, aplicables en defecte de voluntat de les parts. Aquestes normes estan encaminades a permetre tant els dictmens emesos per perits designats directament per les parts, com els emesos per perits designats, d'ofici o a instncia de part, pels rbitres, i a garantir la deguda contradicci respecte de la percia.

Tamb es regula l'assistncia judicial per a la prctica de proves, que s una de les funcions tradicionals de suport judicial en l'arbitratge. L'assistncia no ha de consistir necessriament en el fet que el tribunal practiqui determinades proves; en determinats casos, n'hi ha prou amb altres mesures que permetin als rbitres practicar-les per ells mateixos, com ara mesures d'assegurament o requeriments d'exhibici de documents

VII.

El ttol VI es dedica al laude i a altres possibles formes d'acabament del procediment arbitral. L'article 34 regula la important qesti de quines normes s'han d'aplicar en la resoluci del fons de la controvrsia, sobre la base dels criteris segents:

1r) La premissa s, una vegada ms, com en la Llei de 1988, la llibertat de les parts.

2n) S'inverteix la regla que la Llei de 1988 contenia a favor de l'arbitratge d'equitat. La preferncia per l'arbitratge de dret en cas que no hi hagi un acord de les parts s l'orientaci ms generalitzada en el panorama comparat. A ms, s molt discutible que la voluntat de les parts de sotmetre's a arbitratge, sense ms especificacions, pugui presumir-se que inclogui la del fet que la controvrsia sigui resolta en equitat i no sobre la base dels mateixos criteris jurdics que si hagus de resoldre un tribunal. L'arbitratge d'equitat queda limitat als casos en els quals les parts ho hagin pactat expressament, ja sigui per mitj d'una remissi literal a l'equitat, o a termes similars com ara decisi en conscincia, ex aequo et bono, o que l'rbitre actua com a amigable componedor. No obstant aix, si les parts autoritzen la decisi en equitat i alhora assenyalen normes jurdiques aplicables, els rbitres no poden ignorar aquesta ltima indicaci. 3r) Seguint l'orientaci de les ordenacions ms avanades, se suprimeix l'exigncia que el dret aplicable hagi de tenir relaci amb la relaci jurdica o amb la controvrsia, perqu es tracta d'un requisit de contorns difusos i difcil control. 4t) La Llei prefereix l'expressi normes jurdiques aplicables a la de dret aplicable, en la mesura que aquesta ltima sembla englobar l'exigncia de remissi a un ordenament jurdic concret d'un Estat, quan en alguns casos el que s'ha d'aplicar sn normes de diverses ordenacions o regles comunes del comer internacional. 5) La Llei no subjecta els rbitres a un sistema de regles de conflicte.

En l'adopci de decisions, quan es tracta d'un colegi arbitral, i sense perjudici de les regles que directament o indirectament puguin fixar les parts, es mant la lgica regla de la majoria i la que estableix que a falta de decisi majoritria decideix el president. S'introdueix la norma que permet habilitar el president per decidir qestions de procediment; a aquests efectes, s'entn com a tals no qualssevol qestions diferents al fons de la controvrsia, sin, ms limitadament, les relatives a la mera tramitaci o impuls processals.

Es preveu la possibilitat que els rbitres dictin un laude sobre la base del contingut d'un acord previ assolit per les parts. Aquesta previsi, que es podria considerar innecessria -perqu les parts tenen poder de disposici sobre l'objecte de la controvrsia-, no ho s, perqu per mitj de la seva incorporaci a un laude el contingut de l'acord adquireix l'eficcia jurdica d'aquell. Els rbitres no poden rebutjar aquesta petici discrecionalment, sin noms per una causa jurdica fonamentada. La Llei no fa sin donar cobertura legal a una cosa freqent a la prctica i que no mereix cap objecci.


arbitrajeasgame



Quant al contingut del laude, s'ha de destacar el reconeixement legal de la possibilitat de dictar laudes parcials, que poden versar sobre alguna part del fons de la controvrsia o sobre altres qestions, com ara la competncia dels rbitres o mesures cautelars. La Llei pretn donar cabuda a frmules flexibles de resoluci dels litigis que sn comunes a la prctica arbitral. Aix, per exemple, que primer es decideixi sobre si hi ha responsabilitat del demandat i noms desprs es decideixi, si s el cas, la quantia de la condemna. El laude parcial t el mateix valor que el laude definitiu i, respecte a la qesti que resol, el seu contingut s invariable.

Respecte a la forma del laude, s'ha de destacar que -anlogament al que es disposa per al conveni arbitral- la Llei permet no noms que el laude consti per escrit en suports electrnics, ptics o d'un altre tipus, sin tamb que no consti de manera escrita, sempre que en tot cas quedi constncia del seu contingut i sigui accessible per a la seva consulta ulterior. Tant en la regulaci dels requisits de forma del conveni arbitral, com en la dels del laude, la Llei considera necessari admetre la utilitzaci de qualssevol tecnologies que compleixin els requisits assenyalats. Per tant, es poden fer arbitratges en els quals s'utilitzin tan sols suports informtics, electrnics o digitals, si les parts aix ho consideren convenient.

La Llei introdueix la novetat que el termini per emetre el laude, si no hi ha acord de les parts, es computi des de la presentaci de la contestaci o des de l'expiraci del termini per presentar-la. Aquesta novetat respon a la necessitat que la celeritat prpia de l'arbitratge sigui adequada a les exigncies prctiques. Un termini de sis mesos des de l'acceptaci dels rbitres s'ha revelat en no pocs casos de compliment impossible, i de vegades obliga a fer una tramitaci excessivament rpida o a ometre determinats actes d'alegaci o, sobretot, de prova, per l'exigncia de complir el termini per dictar el laude. La Llei considera que tamb s raonable que la prrroga del termini pugui ser acordada pels rbitres directament i que no necessiti l'acord de totes les parts. El fre a un possible endarreriment injustificat en la decisi de la controvrsia est, entre altres causes, en la responsabilitat dels rbitres.

En matria de condemna a costes, s'introdueixen determinades precisions sobre el possible contingut.

Se suprimeix el carcter preceptiu de la protoco itzaci notarial del laude. Aquesta exigncia s desconeguda en prcticament totes les legislacions d'arbitratge, per la qual cosa s'opta per no mantenir-la, llevat que alguna de les parts ho demani abans que el laude es notifiqui, perqu ho considera convenient als seus interessos. Per tant, el laude s vlid i efica encara que no hagi estat protocollitzat, de manera que el termini per exercir l'acci d'anulaci transcorre des de la seva notificaci, sense que sigui necessari que la protoco itzaci, quan hagi estat demanada, precedeixi la notificaci. I tampoc la fora executiva del laude es fa dependre de la protocolitzaci, tot i que en el procs d'execuci, arribat el cas, l'executat pot fer valer per via d'oposici la falta d'autenticitat del laude, supsit que es pot presumir excepcional.

La Llei preveu determinades formes d'acabament anormal del procediment arbitral i dna resposta al problema de l'extensi del deure dels rbitres de custdia de les actuacions.

En la regulaci de la correcci i aclariment del laude es modifiquen els terminis, per fer-los ms adequats a la realitat, i es distingeix en funci de si l'arbitratge s intern o internacional, perqu en aquest ltim cas pot passar que les dificultats de deliberaci dels rbitres en un mateix lloc siguin ms grans. A ms, s'introdueix la figura del complement del laude per suplir omissions


arbitrajeasgame



VIII.

El ttol VII regula l'anullaci i revisi del laude. Respecte de l'anulaci, s'evita l'expressi recurs, perqu s tcnicament incorrecta. El que s'inicia amb l'acci d'anullaci s un procs d'impugnaci de la validesa del laude. Se segueix partint de la base que els motius d'anulaci del laude han de ser taxats i no han de permetre, com a regla general, una revisi del fons de la decisi dels rbitres. L'elenc dels motius i la seva apreciabilitat d'ofici o noms a instncia de part s'inspiren en la Llei model. S'amplia el termini per a l'exercici de l'acci d'anulaci, cosa que no ha de perjudicar la part que hagi obtingut pronunciaments de condemna al seu favor, perqu el laude, fins i tot impugnat, t fora executiva.

El procediment per a l'exercici de l'acci d'anullaci intenta conjugar les exigncies de rapidesa i de millor defensa de les parts. Aix, desprs d'una demanda i una contestaci escrites, se segueixen els trmits del judici verbal.

IX.

El ttol VIII es dedica a l'execuci forosa del laude. En realitat, la Llei d'enjudiciament civil cont totes les normes, tant generals com especfiques, sobre aquesta matria. Aquesta Llei s'ocupa nicament de la possibilitat d'execuci forosa del laude durant la pendncia del procediment en el qual s'exerceixi l'acci d'anullaci. La Llei opta per atribuir fora executiva al laude, encara que sigui objecte d'impugnaci. No tindria cap sentit que l'executivitat del laude depengus de la seva fermesa en una ordenaci que permet mpliament l'execuci provisional de sentncies. L'executivitat del laude no ferm queda matisada per la facultat de l'executat d'obtenir la suspensi de l'execuci mitjanant la prestaci de cauci per respondre del que es deu, ms les costes i els danys i perjudicis derivats de la demora en l'execuci. Es tracta d'una regulaci que intenta ponderar els interessos de l'executant i l'executat.

X.

El ttol IX regula l'exequtur de laudes estrangers, compost per un nic precepte en el qual, a ms de mantenir-se la definici de laude estranger com aquell que no ha estat dictat a Espanya, es fa una remissi als convenis internacionals en els quals Espanya sigui part i, sobretot, al Conveni de Nova York de 1958. Com que Espanya no ha formulat cap reserva a aquest conveni, s aplicable amb independncia de la naturalesa comercial o no de la controvrsia i de si el laude ha estat o no dictat en un Estat part en el conveni. Aix significa que l'mbit d'aplicaci del Conveni de Nova York a Espanya fa innecessari un rgim legal intern d'exequtur de laudes estrangers, sense perjudici del que puguin disposar altres convenis internacionals ms favorables.

TTOL I Disposicions generals

Article 1.mbit d'aplicaci.

1. Aquesta Llei s'aplica als arbitratges el lloc dels quals estigui dins el territori espanyol, siguin de carcter intern o internacional, sense perjudici del que estableixin tractats dels quals Espanya sigui part o lleis que continguin disposicions especials sobre arbitratge.

2. Les normes que contenen els apartats 3, 4 i 6 de l'article 8, l'article 9, excepte l'apartat 2, els articles 11 i 23, i els ttols VIII i IX d'aquesta Llei s'apliquen encara que el lloc de l'arbitratge estigui fora d'Espanya.


arbitrajeasgame



3. Aquesta Llei s aplicable supletriament als arbitratges que preveuen altres lleis.

4. Queden exclosos de l'mbit d'aplicaci d'aquesta Llei els arbitratges laborals.

Article 2.Matries objecte d'arbitratge.

1. Sn susceptibles d'arbitratge les controvrsies sobre matries de lliure disposici d'acord amb el dret.

2. Quan l'arbitratge sigui internacional i una de les parts sigui un Estat o una societat, organitzaci o empresa controlada per un Estat, aquesta part no pot invocar les prerrogatives del seu propi dret per sostreure's a les obligacions dimanants del conveni arbitral.

Article 3.Arbitratge internacional.

1. L'arbitratge t carcter internacional quan hi concorri alguna de les circumstncies segents:

a) Que, en el moment de celebraci del conveni arbitral, les parts tinguin els domicilis en estats diferents.

b) Que el lloc de l'arbitratge, determinat en el conveni arbitral o d'acord amb aquest, el lloc de compliment d'una part substancial de les obligacions de la relaci jurdica de la qual dimani la controvrsia o el lloc amb el qual aquesta tingui una relaci ms estreta, estigui situat fora de l'Estat en el qual les parts tinguin els domicilis.

c) Que la relaci jurdica de la qual dimani la controvrsia afecti interessos del comer internacional.

2. Als efectes del que disposa l'apartat anterior, si alguna de les parts t ms d'un domicili, cal atenir-se al que tingui una relaci ms estreta amb el conveni arbitral; i si una part no t cap domicili, cal atenir-se a la seva residncia habitual.

Article 4.Regles d'interpretaci.

Quan una disposici d'aquesta Llei:

a) Deixi a les parts la facultat de decidir lliurement sobre un tema, aquesta facultat comprn la d'autoritzar un tercer, inclosa una instituci arbitral, perqu adopti aquesta decisi, excepte en el cas que preveu l'article 34.

b) Es refereixi al conveni arbitral o a qualsevol altre acord entre les parts, s'entn que integren el seu contingut les disposicions del reglament d'arbitratge al qual les parts s'hagin sotms.

c) Es refereixi a la demanda, tamb s'aplica a la reconvenci, i quan es refereixi a la contestaci, tamb s'aplica a la contestaci a aquesta reconvenci, excepte en els casos que preveuen el pargraf a) de l'article 31 i el pargraf a) de l'apartat 2 de l'article 38.


arbitrajeasgame



Article 5.Notificacions, comunicacions i cmput de terminis.

Llevat que hi hagi un acord en contra de les parts i amb l'exclusi, en tot cas, dels actes de comunicaci efectuats dins un procediment judicial, s'apliquen les disposicions segents:

a) Qualsevol notificaci o comunicaci es considera rebuda el dia en qu hagi estat lliurada personalment al destinatari o en qu hagi estat lliurada al domicili, residncia habitual, establiment o adrea. Aix mateix, s vlida la notificaci o comunicaci realitzada per tlex, fax o un altre mitj de telecomunicaci electrnic, telemtic o d'una altra classe semblant que permetin la tramesa i la recepci d'escrits i documents que deixi constncia de la tramesa i recepci i que hagin estat designats per l'interessat. En el cas que no es descobreixi, desprs d'una indagaci raonable, cap d'aquests llocs, es considera rebuda el dia en qu hagi estat lliurada o s'hagi intentat el lliurament, per correu certificat o qualsevol altre mitj que deixi constncia, a l'ltim domicili, residncia habitual, adrea o establiment coneguts del destinatari.

b) Els terminis establerts en aquesta Llei es computen des de l'endem del dia de recepci de la notificaci o comunicaci. Si l'ltim dia del termini s dia festiu en el lloc de recepci de la notificaci o comunicaci, es prorroga fins al primer dia feiner segent. Quan dins un termini s'hagi de presentar un escrit, el termini s'entn acomplert si l'escrit es remet dins d'aquell, encara que la recepci es produeixi posteriorment. Els terminis establerts per dies es computen per dies naturals.

Article 6.Renncia tcita a les facultats d'impugnaci.

Si una part, tot i conixer la infracci d'alguna norma dispositiva d'aquesta Llei o d'algun requisit del conveni

arbitral, no la denuncia dins el termini previst per fer-ho o, si no, tan aviat com li sigui possible, es considera que renuncia a les facultats d'impugnaci que preveu aquesta Llei.

Article 7.Intervenci judicial.

En els assumptes que es regeixin per aquesta Llei no interv cap tribunal, excepte en els casos en qu aquesta aix ho disposi.

Article 8.Tribunals competents per a les funcions de suport i control de l'arbitratge.

1. Per al nomenament judicial d'rbitres s competent el jutjat de primera instncia del lloc de l'arbitratge; si aquest encara no est determinat, el del domicili o residncia habitual de qualsevol dels demandats; si cap d'aquests no t domicili o residncia habitual a Espanya, el del domicili o residncia habitual de l'actor, i si aquest tampoc en t a Espanya, el de la seva elecci.

2. Per a l'assistncia judicial en la prctica de proves s competent el jutjat de primera instncia del lloc de l'arbitratge o el del lloc on s'ha de prestar l'assistncia.

3. Per a l'adopci judicial de mesures cautelars s tribunal competent el del lloc en el qual el laude hagi de ser executat i, si no, el del lloc on les mesures hagin de produir la seva eficcia, de conformitat amb el que preveu l'article 724 de la Llei d'enjudiciament civil.

4. Per a l'execuci forosa del laude s competent el jutjat de primera instncia del lloc en el qual s'hagi dictat, d'acord amb el que preveu l'apartat 2 de l'article 545 de la Llei


arbitrajeasgame



d'enjudiciament civil i, si s'escau, el que preveu l'article 958 de la Llei d'enjudiciament civil de 1881.

5. Per conixer de l'acci d'anullaci del laude s competent l'Audincia Provincial del lloc on aquell s'hagi dictat.

6. Per a l'exequtur de laudes estrangers s competent l'rgan judicial al qual l'ordenaci processal civil atribueixi l'execuci de les sentncies dictades pels tribunals estrangers.

TTOL II Del conveni arbitral i els seus efectes

Article 9.Forma i contingut del conveni arbitral.

1. El conveni arbitral, que pot adoptar la forma de clusula incorporada a un contracte o d'acord independent, ha d'expressar la voluntat de les parts de sotmetre a arbitratge totes o algunes de les controvrsies que hagin sorgit o puguin sorgir respecte a una determinada relaci jurdica, contractual o no contractual.

2. Si el conveni arbitral est contingut en un contracte d'adhesi, la validesa de l'esmentat conveni i la seva interpretaci es regeixen pel que disposen les normes aplicables a aquell tipus de contracte.

3. El conveni arbitral ha de constar per escrit, en un document signat per les parts o en un intercanvi de cartes, telegrames, tlex, fax o altres mitjans de telecomunicaci que deixin constncia de l'acord.

Es considera acomplert aquest requisit quan el conveni arbitral consti i sigui accessible per a la seva consulta ulterior en suport electrnic, ptic o d'un altre tipus.

4. Es considera incorporat a l'acord entre les parts el conveni arbitral que consti en un document al qual aquestes s'hagin rems en qualsevol de les formes establertes a l'apartat anterior.

5. Es considera que hi ha conveni arbitral quan en un intercanvi d'escrits de demanda i contestaci la seva existncia sigui afirmada per una part i no hagi estat negada per l'altra.

6. Quan l'arbitratge s internacional, el conveni arbitral s vlid i la controvrsia s susceptible d'arbitratge si compleixen els requisits establerts per les normes jurdiques escollides per les parts per regir el conveni arbitral, o per les normes jurdiques aplicables al fons de la controvrsia, o pel dret espanyol.

Article 10.Arbitratge testamentari.

Tamb s vlid l'arbitratge institut per disposici testamentria per solucionar diferncies entre hereus no forosos o legataris per qestions relatives a la distribuci o administraci de l'herncia.


arbitrajeasgame



Article 11.Conveni arbitral i demanda quant al fons davant d'un tribunal.

1. El conveni arbitral obliga les parts a complir el que estigui estipulat i impedeix que els tribunals cone-guin de les controvrsies sotmeses a arbitratge, sempre que la part a la qual interessi ho invoqui mitjanant declinatria.

2. La declinatria no impedeix la iniciaci o pros-secuci de les actuacions arbitrals.

3. El conveni arbitral no impedeix a cap de les parts, abans de les actuacions arbitrals o durant la seva tramitaci, sollicitar a un tribunal l'adopci de mesures cautelars ni a aquest concedir-los-les.

TTOL III Dels rbitres

Article 12.Nombre d'rbitres.

Les parts poden fixar lliurement el nombre d'rbitres, sempre que sigui senar. Si no hi ha acord, es designa un sol rbitre.

Article 13.Capacitat per ser rbitre.

Poden ser rbitres les persones naturals que estiguin en ple exercici dels seus drets civils, sempre que no els ho impedeixi la legislaci a la qual puguin estar sotmesos en l'exercici de la seva professi. Llevat que hi hagi un acord en contra de les parts, la nacionalitat d'una persona no s obstacle perqu actu com a rbitre.

Article 14.Arbitratge institucional.

1. Les parts poden encomanar l'administraci de l'arbitratge i la designaci d'rbitres a:

a) Corporacions de dret pblic que puguin exercir funcions arbitrals, segons les seves normes reguladores, i en particular el Tribunal de Defensa de la Competncia.

b) Associacions i entitats sense nim de lucre en els estatuts de les quals es prevegin funcions arbitrals.

2. Les institucions arbitrals han d'exercir les seves funcions d'acord amb els seus propis reglaments.

Article 15.Nomenament dels rbitres.

1. En els arbitratges interns que no s'hagin de decidir en equitat d'acord amb l'article 34, es requereix la condici d'advocat en exercici, llevat que hi hagi un acord exprs en contra.

2. Les parts poden acordar lliurement el procediment per a la designaci dels rbitres, sempre que no es vulneri el principi d'igualtat. Si no hi ha acord, s'apliquen les regles segents:


arbitrajeasgame



a) En l'arbitratge amb un sol rbitre, aquest s nomenat pel tribunal competent a petici de qualsevol de les parts.

b) En l'arbitratge amb tres rbitres, cada part en nomena un i els dos rbitres aix designats nomenen el tercer, que actua com a president del collegi arbitral. Si una part no nomena l'rbitre dins els 30 dies segents a la recepci del requeriment de l'altra perqu ho faci, la designaci de l'rbitre la fa el tribunal competent, a petici de qualsevol de les parts. El mateix s'aplica quan els rbitres designats no aconsegueixin posar-se d'acord sobre el tercer rbitre dins els 30 dies a comptar de l'ltima acceptaci.

En cas de pluralitat de demandants o de demandats, aquests han de nomenar un rbitre i aquells un altre. Si els demandants o els demandats no es posen d'acord sobre l'rbitre que els correspon nomenar, tots els rbitres sn designats pel tribunal competent a petici de qualsevol de les parts.

c) En l'arbitratge amb ms de tres rbitres, tots sn nomenats pel tribunal competent a petici de qualsevol de les parts.

3. Si no s possible designar rbitres per mitj del procediment acordat per les parts, qualsevol d'aquestes pot sollicitar al tribunal competent el nomenament dels rbitres o, si s'escau, l'adopci de les mesures necessries per fer-ho.

4. Les pretensions que s'exerceixin en relaci amb el que preveuen els apartats anteriors se substancien pels cursos del judici verbal.

5. El tribunal pot rebutjar nicament la petici formulada quan apreci que, dels documents aportats, no en resulta l'existncia d'un conveni arbitral.

6. Si procedeix la designaci d'rbitres pel tribunal, aquest ha de confeccionar una llista amb tres noms per cada rbitre que hagi de ser nomenat. En confeccionar la llista el tribunal ha de tenir en compte els requisits establerts per les parts per ser rbitre i prendre les mesures necessries per garantir la seva independncia i imparcialitat. En cas que designi un sol rbitre o un tercer rbitre, el tribunal tamb ha de tenir en compte la convenincia de nomenar un rbitre de nacionalitat diferent a la de les parts i, si s'escau, a la dels rbitres designats, a la vista de les circumstncies concurrents. A continuaci, s'ha de procedir al nomenament dels rbitres mitjanant un sorteig.

7. Contra les resolucions definitives que decideixin sobre les qestions atribudes en aquest article al tribunal competent no es pot presentar cap recurs, llevat d'aquelles que rebutgin la petici formulada de conformitat amb el que estableix l'apartat 5.

Article 16.Acceptaci dels rbitres.

Llevat que les parts hagin disposat una altra cosa, cada rbitre, dins el termini de 15 dies a comptar de l'endem de la comunicaci del nomenament, ha de comunicar la seva acceptaci a qui el va designar. Si en el termini establert no comunica l'acceptaci, s'entn que no accepta el nomenament.

Article 17.Motius d'abstenci i recusaci.

1. Qualsevol rbitre ha de ser i romandre durant l'arbitratge independent i imparcial. En tot cas, no pot mantenir amb les parts cap relaci personal, professional o comercial.


arbitrajeasgame



2. La persona proposada per ser rbitre ha de revelar totes les circumstncies que poden donar lloc a dubtes justificats sobre la seva imparcialitat i independncia. L'rbitre, a partir del seu nomenament, ha de revelar a les parts sense demora qualsevol circumstncia sobrevinguda.

En qualsevol moment de l'arbitratge qualsevol de les parts pot demanar als rbitres l'aclariment de les seves relacions amb algunes de les altres parts.

3. Un rbitre noms pot ser recusat si hi concorren circumstncies que donin lloc a dubtes justificats sobre la seva imparcialitat o independncia, o si no t les qualificacions convingudes per les parts. Una part noms pot recusar l'rbitre nomenat per ella mateixa, o en el nomenament del qual hagi participat, per causes de les quals hagi tingut coneixement desprs de la designaci.

Article 18.Procediment de recusaci.

1. Les parts poden acordar lliurement el procediment de recusaci dels rbitres.

2. Si no hi ha d'acord, la part que recusi un rbitre ha d'exposar els motius dins els quinze dies segents a aquell en qu tingui coneixement de l'acceptaci o de qualsevol de les circumstncies que puguin donar lloc a dubtes justificats sobre la seva imparcialitat o independncia. Llevat que l'rbitre recusat renunci al seu crrec o que l'altra part accepti la recusaci, correspon als rbitres decidir sobre aquesta.

3. Si no prospera la recusaci plantejada d'acord amb el procediment acordat per les parts o el que estableix l'apartat anterior, la part recusant pot fer valer, si s'escau, la recusaci en impugnar el laude.

Article 19.Falta o impossibilitat d'exercici de les funcions.

1. Quan un rbitre es vegi impedit de fet o de dret per exercir les seves funcions, o per qualsevol altre motiu no les exerceixi dins un termini raonable, cessa en el crrec si renuncia o si les parts n'acorden la remoci. Si hi ha desacord sobre la remoci i les parts no han estipulat un procediment per salvar el desacord s'apliquen les regles segents:

a) La pretensi de remoci se substancia pels trmits del judici verbal. Es pot acumular la sollicitud de nomenament d'rbitres, en els termes que preveuen l'article 15, per al cas que es consideri la de remoci.

Contra les resolucions definitives que es dictin no es pot presentar cap recurs.

b) En l'arbitratge amb pluralitat d'rbitres els altres rbitres decideixen la qesti. Si no poden assolir una decisi, s'aplica el que disposa el pargraf anterior.

2. La renncia d'un rbitre al seu crrec o l'acceptaci per una de les parts del seu cessament, d'acord amb el que disposa aquest article o l'apartat 2 de l'article anterior, no es considera un reconeixement de la procedncia de cap dels motius esmentats en aquestes normes.


arbitrajeasgame



Article 20.Nomenament d'rbitre substitut.

1. Sigui quina sigui la causa per la qual s'hagi de designar un nou rbitre, s'ha de fer segons les normes reguladores del procediment de designaci del substitut.

2. Una vegada nomenat el substitut, els rbitres, prvia audincia de les parts, han de decidir si s'han de repetir actuacions ja practicades.

Article 21.Responsabilitat dels rbitres i de les institucions arbitrals. Provisi de fons.

1. L'acceptaci obliga els rbitres i, si s'escau, la instituci arbitral, a complir fidelment l'encrrec i, si no ho fan, incorren en responsabilitat pels danys i perjudicis que causin per mala fe, temeritat o frau. En els arbitratges encomanats a una instituci, el perjudicat t acci directa contra aquesta, amb independncia de les accions de rescabalament que assisteixin aquella contra els rbitres.

2. Llevat que hi hagi un pacte en contra, tant els rbitres com la instituci arbitral poden exigir a les parts les provisions de fons que considerin necessries per atendre els honoraris i les despeses dels rbitres i els que es puguin produir en l'administraci de l'arbitratge. Si no hi ha provisi de fons per les parts, els rbitres poden suspendre o donar per concloses les actuacions arbitrals. Si dins el termini alguna de les parts no ha fet la provisi, els rbitres, abans d'acordar la conclusi o suspensi de les actuacions, ho han de comunicar a les altres parts, per si tenen inters a suplir-la dins el termini que els fixin.

TTOL IV De la competncia dels rbitres

Article 22.Potestat dels rbitres per decidir sobre la seva competncia.

1. Els rbitres estan facultats per decidir sobre la seva prpia competncia, fins i tot sobre les excepcions relatives a l'existncia o a la validesa del conveni arbitral o qualssevol altres l'estimaci de les quals impedeixi entrar en el fons de la controvrsia. A aquest efecte, el conveni arbitral que formi part d'un contracte es considera un acord independent de les altres estipulacions d'aquest. La decisi dels rbitres que declari la nu itat del contracte no comporta per si sola la nu itat del conveni arbitral.

2. Les excepcions a les quals es refereix l'apartat anterior s'han d'oposar com a molt tard en el moment de presentar la contestaci, sense que el fet d'haver designat o participat en el nomenament dels rbitres impedeixi oposar-les. L'excepci consistent en el fet que els rbitres s'excedeixen de l'mbit de la seva competncia s'ha d'oposar tan aviat com es plantegi, durant les actuacions arbitrals, la matria que superi l'mbit.

Els rbitres noms poden admetre excepcions oposades posteriorment si la demora s justificada.

3. Els rbitres poden decidir les excepcions que tracta aquest article amb carcter previ o juntament amb les altres qestions sotmeses a la seva decisi relatives al fons de l'assumpte. La decisi dels rbitres noms es pot impugnar mitjanant l'exercici de l'acci d'anullaci del laude en qu s'hagi adoptat. Si la decisi s desestimatria de les excepcions i s'adopta amb carcter previ, l'exercici de l'acci d'anullaci no suspn el procediment arbitral.


arbitrajeasgame



Article 23.Potestat dels rbitres d'adoptar mesures cautelars.

1. Llevat que hi hagi un acord en contra de les parts, els rbitres poden adoptar, a instncia de qualsevol d'elles, les mesures cautelars que considerin necessries respecte de l'objecte del litigi. Els rbitres poden exigir cauci suficient al sollicitant.

2. En les decisions arbitrals sobre mesures caute-lars, sigui quina sigui la forma que revesteixin, els sn aplicables les normes sobre anullaci i execuci forosa de laudes.

TTOL V De la substanciaci de les actuacions arbitrals

Article 24.Principis d'igualtat, audincia i contradicci.

1. Les parts s'han de tractar amb igualtat i donar-se a cadascuna d'elles suficient oportunitat de fer valer els seus drets.

2. Els rbitres, les parts i les institucions arbitrals, si s'escau, estan obligades a guardar la confidencialitat de les informacions que coneguin mitjanant les actuacions arbitrals.

Article 25.Determinaci del procediment.

1. D'acord amb el que disposa l'article anterior, les parts poden convenir lliurement el procediment al qual s'han d'ajustar els rbitres en les seves actuacions.

2. A falta d'acord, els rbitres poden dirigir, amb subjecci al que disposa aquesta Llei, l'arbitratge de la manera que considerin apropiat. Aquesta potestat dels rbitres comprn la de decidir sobre admissibilitat, la pertinncia i la utilitat de les proves, sobre la seva prctica, fins i tot d'ofici, i sobre la seva valoraci.

Article 26.Lloc de l'arbitratge.

1. Les parts poden determinar lliurement el lloc de l'arbitratge. Si no hi ha acord, l'han de determinar els rbitres, ateses les circumstncies del cas i la convenincia de les parts.

2. Sense perjudici del que disposa l'apartat anterior, els rbitres, prvia consulta a les parts i llevat que hi hagi un acord en contra d'aquestes, es poden reunir en qualsevol lloc que considerin apropiat per escoltar els testimonis, els perits o les parts, o per examinar o reconixer objectes, documents o persones. Els rbitres poden fer deliberacions en qualsevol lloc que considerin apropiat.

Article 27.Inici de l'arbitratge.

Llevat que les parts hagin convingut una altra cosa, la data en qu el demandat hagi rebut el requeriment de sotmetre la controvrsia a arbitratge es considera la d'inici de l'arbitratge.

Article 28.Idioma de l'arbitratge.

1. Les parts poden acordar lliurement l'idioma o els idiomes de l'arbitratge. Si no hi ha acord, decideixen els rbitres, ateses les circumstncies del cas. Llevat que en l'acord de les


arbitrajeasgame



parts o en la decisi dels rbitres s'hagi previst una altra cosa, l'idioma o els idiomes establerts s'han d'utilitzar en els escrits de les parts, en les audincies, en els laudes i en les decisions o comunicacions dels rbitres.

2. Els rbitres, llevat que hi hagi oposici d'alguna de les parts, poden ordenar que, sense necessitat de procedir a la traducci, qualsevol document sigui aportat o qualsevol actuaci realitzada en un idioma diferent al de l'arbitratge.

Article 29.Demanda i contestaci.

1. Dins el termini convingut per les parts o determinat pels rbitres i llevat que les parts hagin acordat una altra cosa respecte al contingut de la demanda i de la contestaci, el demandant ha d'allegar els fets en qu es fonamenta, la naturalesa i les circumstncies de la controvrsia i les pretensions que formula, i el demandat pot respondre al que s'hagi plantejat a la demanda. Les parts, en formular les seves allegacions, poden aportar tots els documents que considerin pertinents o fer referncia als documents o altres proves que hagin de presentar o proposar.

2. Llevat que hi hagi un acord en contra de les parts, qualsevol d'aquestes pot modificar o ampliar la seva demanda o contestaci durant el curs de les actuacions arbitrals, llevat que els rbitres ho considerin improcedent per ra de la demora amb qu s'hagi fet.

Article 30.Forma de les actuacions arbitrals.

1. Llevat que hi hagi un acord en contra de les parts, els rbitres han de decidir si s'han de celebrar audincies

per a la presentaci d'allegacions, la prctica de proves i l'emissi de conclusions, o si les actuacions se substancien noms per escrit. No obstant aix, llevat que les parts hagin convingut que no es realitzin audincies, els rbitres les han d'assenyalar, en la fase apropiada de les actuacions, si qualsevol de les parts ho sollicita.

2. Les parts han de ser citades a totes les audincies amb suficient antelaci i hi poden intervenir directament o per mitj dels seus representants.

3. Totes les allegacions escrites, documents i altres instruments que una part aporti als rbitres s'han de traslladar a l'altra part. Aix mateix, s'han de posar a disposici de les parts els documents, dictmens pericials i altres instruments probatoris en qu els rbitres puguin fonamentar la decisi.

Article 31.Falta de compareixena de les parts.

Llevat que hi hagi un acord en contra de les parts, quan, sense allegar una causa suficient a judici dels rbitres:

a) El demandant no presenti la demanda dins el termini, els rbitres han de donar per acabades les actuacions, llevat que, escoltat el demandat, aquest manifesti la seva voluntat d'exercir alguna pretensi.

b) El demandat no presenti la contestaci dins el termini, els rbitres continuen les actuacions, sense que aquesta omissi es consideri com a conformitat o admissi dels fets allegats pel demandant.


arbitrajeasgame



c) Una de les parts no comparegui a una audincia o no presenti proves, els rbitres poden continuar les actuacions i dictar el laude amb fonament a les proves de qu disposin.

Article 32.Nomenament de perits pels rbitres.

1. Llevat que hi hagi un acord en contra de les parts, els rbitres poden nomenar, d'ofici o a instncia d'una part, un o ms perits perqu dictaminin sobre matries concretes, i requerir qualsevol de les parts perqu faciliti al perit tota la informaci pertinent, li presenti per a la seva inspecci tots els documents o objectes pertinents o li proporcioni accs a aquests.

2. Llevat que hi hagi un acord en contra de les parts, quan una part ho solliciti o quan els rbitres ho considerin necessari, qualsevol perit, desprs de la presentaci del dictamen, ha de participar en una audincia en la qual els rbitres i les parts, per si o assistides de perits, el poden interrogar.

3. El que preveuen els apartats precedents s'entn sense perjudici de la facultat de les parts, llevat que hi hagi un acord en contra, d'aportar dictmens pericials per perits designats lliurement.

Article 33.Assistncia judicial per a la prctica de proves.

1. Els rbitres o qualsevol de les parts amb la seva aprovaci poden sollicitar al tribunal competent assistncia per a la prctica de proves, de conformitat amb les normes que li siguin aplicables sobre mitjans de prova. Aquesta assistncia pot consistir en la prctica de la prova davant el tribunal competent o en l'adopci per aquest de les mesures necessries concretes perqu la prova pugui ser practicada davant els rbitres.

2. Si aix se li sollicita, el tribunal ha de practicar la prova sota la seva direcci exclusiva. Altrament, el tribunal s'ha de limitar a acordar les mesures pertinents. En tots dos casos el tribunal ha de lliurar al sollicitant testimoni de les actuacions.

TTOL VI Del pronunciament del laude i de l'acabament de les actuacions

Article 34.Normes aplicables al fons de la controvrsia.

1. Els rbitres noms decideixen en equitat si les parts els han autoritzat expressament per fer-ho.

2. Sense perjudici del que disposa l'apartat anterior, quan l'arbitratge sigui internacional, els rbitres han de decidir sobre la controvrsia de conformitat amb les normes jurdiques que hagin escollit les parts. S'entn que qualsevol indicaci del dret o l'ordenament jurdic d'un Estat determinat es refereix, llevat que s'expressi el contrari, al dret substantiu d'aquest Estat i no pas a les seves normes de conflicte de lleis.

Si les parts no indiquen les normes jurdiques aplicables, els rbitres han d'aplicar les que considerin apropiades.

3. En tot cas, els rbitres han de decidir d'acord amb les estipulacions del contracte i han de tenir en compte els usos aplicables.


arbitrajeasgame



Article 35.Adopci de decisions collegiades.

1. Quan hi hagi ms d'un rbitre, qualsevol decisi s'adopta per majoria, llevat que les parts hagin disposat una altra cosa. Si no hi ha majoria, la decisi la pren el president.

2. Llevat que hi hagi un acord de les parts o dels rbitres en contra, el president pot decidir per si sol qestions d'ordenaci, tramitaci i impuls del procediment.

Article 36.Laude per acord de les parts.

1. Si durant les actuacions arbitrals les parts arriben a un acord que posi fi totalment o parcialment a la controvrsia, els rbitres han de donar per acabades les actuacions respecte als punts acordats i, si ambdues parts ho solliciten i els rbitres no aprecien motiu per oposar-s'hi, han de fer constar aquest acord en forma de laude en els termes convinguts per les parts.

2. El laude s'ha de dictar d'acord amb el que disposa l'article segent i t la mateixa eficcia que qualsevol altre laude dictat sobre el fons del litigi.

Article 37.Termini, forma, contingut i notificaci del laude.

1. Llevat que hi hagi un acord en contra de les parts, els rbitres han de decidir la controvrsia en un sol laude o en tants laudes parcials com considerin necessaris.

2. Si les parts no han disposat una altra cosa, els rbitres han de decidir la controvrsia dins els sis mesos segents a la data de presentaci de la contestaci a qu es refereix l'article 29 o d'expiraci del termini per presentar-la. Llevat que hi hagi un acord en contra de les parts, aquest termini pot ser prorrogat pels rbitres, per un termini no superior a dos mesos, mitjanant decisi motivada.

L'expiraci del termini sense que s'hagi dictat laude definitiu determina l'acabament de les actuacions arbitrals i la cessaci dels rbitres. No obstant aix, no afecta l'eficcia del conveni arbitral, sense perjudici de la responsabilitat en la qual hagin pogut incrrer els rbitres.

3. Qualsevol laude ha de constar per escrit i ser signat pels rbitres, que poden expressar la seva opini discrepant. Quan hi hagi ms d'un rbitre, n'hi ha prou amb les signatures de la majoria dels membres del co egi arbitral o noms la del president, sempre que es manifestin les raons de la falta d'una o ms signatures.

Als efectes del que disposa el pargraf anterior, s'entn que el laude consta per escrit quan del seu contingut i de les signatures en quedi constncia i siguin accessibles per a la seva consulta ulterior en suport electrnic, ptic o d'un altre tipus.

4. El laude ha d'estar motivat, llevat que les parts hagin convingut una altra cosa o que es tracti d'un laude pronunciat en els termes convinguts per les parts d'acord amb l'article anterior.

5. Han de constar en el laude la data en qu ha estat dictat i el lloc de l'arbitratge, determinat de conformitat amb l'apartat 1 de l'article 26. El laude es considera dictat en aquest lloc.


arbitrajeasgame



6. Amb subjecci al que hagin acordat les parts, els rbitres s'han de pronunciar en el laude sobre les costes de l'arbitratge, que han d'incloure els honoraris i les despeses dels rbitres i, si s'escau, els honoraris i les despeses dels defensors o representants de les parts, el cost del servei prestat per la instituci administradora de l'arbitratge i les altres despeses originades en el procediment arbitral.

7. Els rbitres han de notificar el laude a les parts en la forma i dins el termini que aquestes hagin acordat o, si no, mitjanant lliurament a cada una d'aquestes d'un exemplar signat de conformitat amb el que disposa l'apartat 3, dins el mateix termini establert a l'apartat 2.

8. El laude pot ser protocollitzat notarialment. Qualsevol de les parts, a costa seva, pot instar els rbitres, abans de la notificaci, perqu el laude sigui protocollitzat.

Article 38.Acabament de les actuacions.

1. Sense perjudici del que disposen l'article anterior, sobre notificaci i, si s'escau, protocollitzaci del laude, i l'article segent, sobre la seva correcci, aclariment i complement, les actuacions arbitrals acaben i els rbitres cessen en les seves funcions amb el laude definitiu.

2. Els rbitres tamb han d'ordenar l'acabament de les actuacions quan:

a) El demandant desisteixi de la demanda, llevat que el demandat s'hi oposi i els rbitres li reconeguin un inters legtim a obtenir una soluci definitiva del litigi.

b) Les parts acordin donar per acabades les actuacions.

c) Els rbitres comprovin que la prossecuci de les actuacions s innecessria o impossible.

3. Transcorregut el termini que les parts hagin assenyalat a aquesta finalitat o, si no, el de dos mesos des de l'acabament de les actuacions, cessa l'obligaci dels rbitres de conservar la documentaci del procediment. Dins aquest termini, qualsevol de les parts pot sollicitar als rbitres que li remetin els documents presentats per aquesta. Els rbitres han d'accedir a la sollicitud sempre que no atempti contra el secret de la deliberaci arbitral i que el sollicitant assumeixi les despeses corresponents a la tramesa, si s'escau.

Article 39.Correcci, aclariment i complement del laude.

1. Dins els 10 dies segents a la notificaci del laude, llevat que les parts hagin acordat un altre termini, qualsevol d'aquestes pot sollicitar, amb notificaci a l'altra, als rbitres:

a) La correcci de qualsevol error de clcul, de cpia, tipogrfic o de naturalesa similar.

b) L'aclariment d'un punt o d'una part concreta del laude.

c) El complement del laude respecte a peticions formulades i no resoltes en aquest.

2. Amb l'audincia prvia de les altres parts, els rbitres han de resoldre sobre les sollicituds de correcci d'errades i d'aclariment en el termini de 10 dies, i sobre la sollicitud de complement en el termini de 20 dies.


arbitrajeasgame



3. Dins els 10 dies segents a la data del laude, els rbitres poden procedir d'ofici a la correcci d'errades a qu es refereix el pargraf a) de l'apartat 1.

4. El que disposa l'article 37 s'ha d'aplicar a les resolucions arbitrals sobre correcci, aclariment i complement del laude.

5. Quan l'arbitratge sigui internacional, els terminis de 10 i 20 dies establerts en els apartats anteriors sn terminis d'un i dos mesos, respectivament.

TTOL VII De l'anullaci i de la revisi del laude

Article 40.Acci d'anullaci del laude.

Contra un laude definitiu es pot exercir l'acci d'anullaci en els termes que preveu aquest ttol.

Article 41.Motius.

1. El laude noms pot ser anu at quan la part que sollicita l'anullaci a egui i provi:

a) Que el conveni arbitral no existeix o no s vlid.

b) Que no ha estat degudament notificada de la designaci d'un rbitre o de les actuacions arbitrals o no ha pogut, per qualsevol altra ra, fer valer els seus drets.

c) Que els rbitres han resolt sobre qestions no sotmeses a la seva decisi.

d) Que la designaci dels rbitres o el procediment arbitral no s'han ajustat a l'acord entre les parts, llevat que l'acord sigui contrari a una norma imperativa d'aquesta Llei, o, a falta de l'esmentat acord, que no s'han ajustat a aquesta Llei.

e) Que els rbitres han resolt sobre qestions no susceptibles d'arbitratge.

f) Que el laude s contrari a l'ordre pblic.

2. Els motius que contenen els pargrafs b), e) i f) de l'apartat anterior poden ser apreciats pel tribunal que conegui de l'acci d'anullaci d'ofici o a instncia del ministeri fiscal en relaci amb els interessos la defensa dels quals li est legalment atribuda.

3. En els casos que preveuen els pargrafs c) i e) de l'apartat 1, l'anullaci afecta noms els pronunciaments del laude sobre qestions no sotmeses a decisi dels rbitres o no susceptibles d'arbitratge, sempre que es puguin separar de les altres.

4. L'acci d'anullaci del laude s'ha d'exercir dins els dos mesos segents a la notificaci o, en cas que s'hagi sollicitat correcci, aclariment o complement del laude, des de la notificaci de la resoluci sobre aquesta sollicitud, o des de l'expiraci del termini per adoptar-la.


arbitrajeasgame



Article 42.Procediment.

1. L'acci d'anullaci se substancia per les vies del judici verbal. No obstant aix, la demanda s'ha de presentar d'acord amb el que estableix l'article 399 de la Llei d'enjudiciament civil, acompanyada dels documents justificatius del conveni arbitral i del laude, i, si s'escau, ha de contenir la proposici dels mitjans de prova la prctica dels quals interessi l'actor. La demanda s'ha de traslladar al demandat perqu contesti en el termini de 20 dies. En la contestaci el demandat ha de proposar els mitjans de prova de qu s'intenti valer. Contestada la demanda o transcorregut el termini corresponent, s'ha

de citar les parts a la vista, en la qual l'actor pot proposar la prctica de prova en relaci amb el que hagi a egat el demandat en la contestaci.

2. Davant la sentncia que es dicti no es pot interposar cap recurs.

Article 43.Cosa jutjada i revisi de laudes ferms.

El laude ferm produeix efectes de cosa jutjada i davant seu noms es pot sollicitar la revisi d'acord amb el que estableix la Llei d'enjudiciament civil per a les sentncies fermes.

TTOL VIII De l'execuci forosa del laude

Article 44.Normes aplicables.

L'execuci forosa dels laudes es regeix pel que disposen la Llei d'enjudiciament civil i aquest ttol.

Article 45.Suspensi, sobresement i represa de l'execuci en cas d'exercici de l'acci d'anullaci del laude.

1. El laude s executable encara que contra aquest s'hagi exercit acci d'anullaci. No obstant aix, en aquest cas l'executat pot sollicitar al tribunal competent la suspensi de l'execuci, sempre que ofereixi cauci pel valor de la condemna ms els danys i perjudicis que es puguin derivar de la demora en l'execuci del laude. La cauci es pot constituir en qualsevol de les formes que preveu el pargraf segon de l'apartat 3 de l'article 529 de la Llei d'enjudiciament civil. Presentada la sollicitud de suspensi, el tribunal, desprs d'escoltar l'executant, ha de resoldre sobre la cauci. Contra aquesta resoluci no es pot presentar cap recurs.

2. S'ha d'alar la suspensi i ordenar que continu l'execuci quan consti al tribunal la desestimaci de l'acci d'anullaci, sense perjudici del dret de l'executant de sollicitar, si s'escau, indemnitzaci dels danys i perjudicis causats per la demora en l'execuci, per mitj de les vies ordenades en els articles 712 i segents de la Llei d'enjudiciament civil.

3. S'ha d'alar l'execuci, amb els efectes que preveuen els articles 533 i 534 de la Llei d'enjudiciament civil, quan consti en el tribunal que ha estat estimada l'acci d'anullaci.

Si l'anullaci noms afecta les qestions a qu es refereix l'apartat 3 de l'article 41 i subsisteixen altres pronunciaments del laude, es considera estimaci parcial, als efectes que preveu l'apartat 2 de l'article 533 de la Llei d'enjudiciament civil.


arbitrajeasgame



TTOL IX De l'exequtur de laudes estrangers

Article 46.Carcter estranger del laude. Normes aplicables.

1. S'entn per laude estranger el pronunciat fora del territori espanyol.

2. L'exequtur de laudes estrangers es regeix pel Conveni sobre reconeixement i execuci de les sentncies arbitrals estrangeres, fet a Nova York, el 10 de juny de 1958, sense perjudici del que disposen altres convenis internacionals ms favorables a la seva concessi, i se substancia segons el procediment establert en l'ordenament processal civil per al de sentncies dictades per tribunals estrangers.

Disposici addicional nica.Arbitratges de consum

Aquesta Llei s aplicable supletriament a l'arbitratge a qu es refereix la Llei 26/1984, de 19 de juliol (RCL 1984, 1906; ApNDL 2943), general de defensa de consumidors i usuaris, que en les seves normes de desplegament pot establir la decisi en equitat, llevat que les parts optin expressament per l'arbitratge en dret.

Disposici transitria nica.Rgim transitori

1. En els casos en qu anteriorment a l'entrada en vigor d'aquesta Llei el demandat ha rebut el requeriment de sotmetre la controvrsia a arbitratge o s'ha iniciat el procediment arbitral, aquest es regeix pel que disposa la Llei 36/1988, de 5 de desembre, d'arbitratge. No obstant aix, s'apliquen en tot cas les normes d'aquesta Llei relatives al conveni arbitral i als seus efectes.

2. Als laudes dictats posteriorment a l'entrada en vigor d'aquesta Llei els sn aplicables les normes d'aquesta relatives a anullaci i revisi.

3. Els procediments d'execuci forosa de laudes i d'exequtur de laudes estrangers que estiguin pendents a l'entrada en vigor d'aquesta Llei es continuen substanciant pel que disposa la Llei 36/1988, de 5 de desembre, d'arbitratge.

Disposici derogatria nica.Derogacions

Queda derogada la Llei 36/1988, de 5 de desembre (RCL 1988, 2430 y RCL 1989, 1783), d'arbitratge.

Disposici final primera.Modificaci de la Llei 1/2000, de 7 de gener (RCL 2000, 34, 962 y RCL 2001, 1892), d'enjudiciament civil

1. El nmero 2n de l'apartat 2 de l'article 517, queda redactat en els termes segents:

2n Els laudes o les resolucions arbitrals.

2. S'afegeix un nou pargraf al nmero 1r de l'apartat 1 de l'article 550 amb la redacci segent:


arbitrajeasgame



Quan el ttol sigui un laude, s'hi ha d'adjuntar, a ms, el conveni arbitral i els documents acreditatius de la notificaci d'aquell a les parts.

3. S'afegeix un nmero 4t a l'apartat 1 de l'article 559 amb aquesta redacci:

4t Si el ttol executiu s un laude arbitral no protocollitzat notarialment, la falta d'autenticitat d'aquest.

Disposici final segona.Habilitaci competencial

Aquesta Llei es dicta a l'empara de la competncia exclusiva de l'Estat en matria de legislaci mercantil, processal i civil, que estableix l'article 149.1.6a i 8a de la Constituci (RCL 1978, 2836; ApNDL 2875).

Disposici final tercera.Entrada en vigor

Aquesta Llei entra en vigor al cap de tres mesos de la publicaci en el Butllet Oficial de l'Estat.

ley de arbitraje (catalÁn) - arbitraje-asgame.orgcatalan).pdf · arbitrajeasgame asociación...

Documents