l'esport per a la integració l'esport per a la integraciÓ · 2015-12-11 ·...
TRANSCRIPT
L'esport per a la integració
L'ESPORT PER A LA
INTEGRACIO
Una eina contra l'exclusio social
Berta Vilaclara
Teresa Rodoreda
Escola Gravi
8 de Gener del 2015
1
L'esport per a la integració
Agraiments
A la Tere, que sense ella aquest treball no hagues agafat el seu cami. A la Marili, la Laia i el Lluis, per ajudar-me i donar-me tota la forca que necessitava. I per ultim a
tota la gent del Velodrom, als pares dels petits, i les persones del Club
Genesis Cycling Team, per ensenyar-me realment que es l'esforc, la constancia i la generositat; Per fer-me disfrutar tots els dies que vaig compartir amb ells i per acollir-
me tant be com ho van fer. Sense ells aquest treball no hagues pogut ser tant especial com ho es.
Gracies per fer-me entendre que...
“Tenir una discapacitat es tenir una capacitat”
2
L'esport per a la integració
ÍNDEX:
1.Introducció................................................................................................................2
2.L'exclusió social.........................................................................................................4
2.1.Col·lectius en risc d'exclusió social..............................................................5
2.2.La prevenció.................................................................................................9
3.Salut.........................................................................................................................12
3.1.Determinants de la salut.............................................................................13
3.2.Tipus de salut..............................................................................................17
3.3.Beneficis de l'esport en la salut..................................................................21
3.3.1.Socialment....................................................................................22
3.3.2.Físicament.....................................................................................23
3.3.3.Mentalment...................................................................................24
4.L'esport per a la integració social.............................................................................25
4.1.Àmbits en que es practica l'esport contra l'exclusió....................................27
4.2.Entitats a Catalunya on es duu a terme......................................................30
5.Aplicació pràctica......................................................................................................31
5.1.Velòdrom.....................................................................................................31
5.1.1.Escola de ciclisme.........................................................................33
5.1.2.Genesis Cycling Team...................................................................34
5.1.3.Anàlisi de les entrevistes...............................................................35
5.1.4.Videomuntatge..............................................................................46
5.2.Opinió general.............................................................................................47
5.2.1.Entrevista duta a terme.................................................................47
5.2.2.Anàlisi dels resultats.....................................................................49
6.Conclusions..............................................................................................................54
7.Valoració personal....................................................................................................55
8.Webgrafia.................................................................................................................56
3
L'esport per a la integració
1.INTRODUCCIÓ
Durant el transcurs del treball titulat: “L'esport per a la integració” podrem entendre i
descobrir com l'esport ajuda als diferents col·lectius en risc d'exclusió a adaptar-se
dins la societat que els envolta, i per fer-ho, s'ha construit una hipòtesi que guiarà el
treball en les seves diferents parts: “L'esport ajuda als col·lectius en risc
d'exclusió social a integrar-se, i més concretament, al col·lectiu format per gent
amb diferents tipus de discapacitats físiques i mentals”.
La tria del tema del treball es va donar per una serie de motivacions, les quals eren:
l'esport, els temes socials i treballar amb imatge i vídeo. Una vegada van aparèixer
les motivacions, van haver-hi alguns problemes per escollir per quina d'elles es
decantaria el treball, i finalment, es van acabar ajuntant les 3, aspecte que ha portat a
tenir un treball format per l'esport, temes socials i un videomuntatge de l'experiència
viscuda durant el transcurs de la part pràctica.
El treball consta de dues parts diferents, la part teòrica i la part pràctica.
Per realitzar la part teòrica s'ha dut a terme una recerca per internet sobre diferents
aspectes que eren necessaris per afirmar o negar la hipòtesi, els quals són: els
diferents tipus d'exclusió social, els col·lectius que es troben o poden trobar-se en
una situació d'exclusió, les diferents maneres de prevenir-la, els tipus de salut, els
beneficis de l'esport en aquesta, els seus determinants i per últim els àmbits i espais
on es practica l'esport per a la integració.
Al finalitzar aquesta primera part, s'iniciarà la segona part del treball, la pràctica.
Durant el transcurs d'aquesta podrem observar el procés que s'ha seguit per
demostrar la hipòtesi.
Per realitzar-la, primerament s'ha contactat amb la gent que actualment forma part
del Velòdrom d'Horta, i s'ha dut a terme un seguiment de diferents grups que el
formen.
4
L'esport per a la integració
En primer lloc, podrem trobar el club Genesis Cycling Team, el qual està format per
persones adultes amb discapacitats físiques, on s'ha pogut entrevistar al Juanjo, la
Raquel i el Bernat.
En segon lloc, podrem trobar l'Escola de Ciclisme, on consten dos grups, un format
per nenes i nens amb diferents tipus de discapacitats mentals, i l'altre format per nens
amb autisme. En aquests dos grups, s'han pogut entrevistar diferents familiars
d'aquests nens: l'Helena, la Monica, la Josefa, la Brigi, el Juan; I alguns dels seus
monitors: l'Anna i el Carlos.
Darrerament, s'han fet un seguit d'enquestes via online a la població de Barcelona
per saber quina és l'opinió que tenen sobre l'exclusió i si realment estan informats de
com afecta l'esport en aquesta.
Per últim, la part pràctica finalitza amb un videomuntatge format per diferents vídeos
que s'han enregistrat durant el transcurs de la part pràctica, on apareixeran les
diferents entrevistes, com treballen, i els nens i adults que formen actualment el club.
En finalitzar aquestes parts, el treball complirà els diferents objectius que s'han
proposat: descobrir com l'esport beneficia a les persones en risc d'exclusió, i si
realment les ajuda a adaptar-se.
5
L'esport per a la integració
2.L'EXCLUSIÓ SOCIAL
L'exclusió social és el procés mitjançant el qual un individu o un grup d'individus
són parcialment excluits de la societat en la qual viuen, ja sigui des d'una visió
econòmica, social o política.
El concepte d'exclusió social va sorgir als anys 70 a França, on era entès com un
trencament dels lligams socials, fet que provocava que la tradició francesa basada
en la integració nacional i la solidaritat social no fos completa.
A més, la creació d'aquest nou concepte es va dur a terme pel secretari d'estat
d'acció social del govern de Chirac, René Lenoir l'any 1974.
Aquest, va escriure un llibre anomenat: “Les exclus: Un Français sur Dix”, en el
que parla sobre el 10% de la població francesa que vivia al marge de la xarxa de
seguretat social pública, referint-se a alguns grups de ciutadans com podien ser
els discapacitats, la gent gran, els nens que patien abusos o els toxicòmans.
A partir d'aquest moment el concepte d'exclusió va guanyar força a França durant
els anys 80, tant en àmbits polítics com socials referint-se als sectors afectats pels
nous problemes socials com per exemple el par o els canvis en l'estructura
familiar.
Al guanyar força, van sorgir noves polítiques i programes socials destinats a la
inserció de persones, famílies i grups, alguns dels quals van ser: L'Ingrés mínim
d'inserció (proporcionaven formació i treball a aturats), l'educació en zones
marginals, o la prevenció de la delinqüència en joves (a partir de crear els centres
per a joves).
Després del moviment que va haver-hi a França en conèixer el nou concepte,
aquest es va difondre amb molta rapidesa per alguns paisos del nord a partir de
diferents programes que va portar a terme la Unió Europea.
La raó per la qual el concepte va guanyar tanta força va ser l'increment de la
pobresa que es va donar durant els anys 80 en aquests paisos.
6
L'esport per a la integració
Un cop el terme "exclusió" arriba a paisos desenvolupats, comença a entrar amb
força dins dels paisos tercermundistes a partir d'un projecte realitzat per
l'International Institute for Labor Studies com a preparació per una reunió
convocada a Copenhaguen on es parlarà sobre el desenvolupament social. En
aquesta s'hi presenten sis estudis centrats en diferents paisos i diferents tipus
d'exclusions.
A partir de tot el procés d'expansió del significat de l'exclusió social, podríem dir
que segons les tradicions de pensament intel·lectual o polític de la persona, hi
haurà una visió diferent del significat i de la funció de la paraula.
Tot i això, podem trobar un aspecte que estarà en comú en tots aquests
pensaments: l'exclusió social afecta negativament a diferents aspectes del
desenvolupament de la persona, afectant així al seu dia a dia i la seva integració
dins de la societat.
Actualment tres tipus d'exclusió: l'exclusió econòmica, la qual apareix quan existeix
una dificultat davant temes econòmics o laborals, l'exclusió social, la qual apareix
en les dificultats davant de temes socials o d'adaptació i l'exclusió política, la qual
es troba en persones o grups de persones que tenen una carència de poder o una
incapacitat en la participació de decisions que afecten la seva vida diària o la
participació política.
2.1.COL·LECTIUS EN RISC D'EXCLUSIÓ SOCIAL
La situació social que es viu al començament del segle XXI a les societats
industrialitzades està caracteritzada per l’existència de col·lectius socials que
necessiten especial atenció. A partir d’aquí, s'apunta una descompensada distribució
de riqueses i l’augment de la immigració, com a causes de l’aparició de grups com el
que anomenem socialment desfavorits.
7
L'esport per a la integració
Alguns dels grups més sensibles són els següents:
a) Persones amb discapacitats i el seu entorn familiar
Dins d'aquest grup podem trobar persones amb malalties mentals cròniques,
discapacitats i persones en una situació de dependència.
A part de les persones que pateixen la malaltia, és important tenir en compte a les
famílies, ja que moltes vegades suporten una gran càrrega emocional, pateixen una
pèrdua important de salut i tenen poc suport per part del sistema sanitari, ja que
moltes vegades l'assistència sanitària es redueix al control dels episodis aguts i no
porten un seguiment continu.
b) Persones sense sostre
En aquest grup podríem incloure:
✗ Persones sense recursos econòmics
✗ Persones sense habitatge
✗ Persones sense ajuts
socials.
✗ Persones amb
problemes
d'alcoholisme o altres
addiccions.
✗ Persones amb
problemes d'accés als
recursos sanitaris. Figura 1
✗ Persones en situació d'aillament.
8
L'esport per a la integració
c) Immigrants
Grup especialment vulnerable format per totes les persones que passen a viure a un
país del qual no són procedents.
Les seves condicions estan influides per diferències culturals, problemes laborals i
racisme i sexisme.
d) La tercera edat
La gent gran són persones molt vulnerables per diferents raons:
✗ Viuen socialment aillats i a causa d'això no tenen un suport social, ja que molts
d'ells es queden sols.
✗ Pateixen diverses malalties i això els impedeix moure's.
e) Aturats de llarga duració i joves amb titulació superior
A causa de la crisi aquest col·lectiu està cada vegada més present en la nostra
societat, ja que cada vegada hi ha menys feina i els joves recentment graduats no en
troben.
Aquest aspecte porta al tancament d'oportunitats, la dificultat d'accés a recursos
econòmics i socials, produint així un allunyament de la societat.
f) Dones
En segons quins paisos la dona encara rep un tracte de desigualtat davant de l'home,
ja que moltes vegades aquesta no té les mateixes oportunitats que l'home per accedir
a l'educació, la formació i al poder.
A més, podem afegir que en moltes ocasions els drets de la dona no sempre són
tractats d'igual manera que els de l'home i que en alguns casos apareix la violència
masclista.
9
L'esport per a la integració
g) Joves socialment desfavorits
Els aspectes que caracteritzen a aquest col·lectiu són:
✗ La pobresa: Joves que tenen famílies sense recursos econòmics o que viuen
sota el llindar de pobresa.
✗ Els entorns insegurs: Hi ha molts joves que viuen constantment baix
amenaces tant físiques com emocionals. L’assetjament escolar o la intimidació
de les bandes són situacions a les quals aquests joves s’han d’enfrontar
freqüentment.
✗ La desmotivació cap a l’entorn escolar: Les escoles estan normalment
desconnectades de la realitat a la qual viuen aquests joves. No els hi ofereixen
respostes a les necessitats reals, aprendre més sobre la ‘vida’ fora de l’escola,
afavorint d’aquesta manera la possibilitat d’involucrar-se dins alguna banda
juvenil.
✗ La falta de participació significativa i duradora: Els joves socialment desfavorits
normalment no tenen l’oportunitat de participar en activitats en les que se
sentin implicats de forma més significativa. A més, és important oferir
programes a llarg plaç en els quals es comprometin a participar i no només
intervenir puntualment.
✗ La falta d’adequats rols personals: Actualment, els joves tenen moltes opcions
a les seves vides i molt poca orientació i suport per prendre bones decisions.
En lloc d’estar influenciats per adults que es preocupin per ells, molts joves
prenen decisions influenciats per la publicitat, els mitjans de comunicació o per
“lleialtat” als iguals. A causa de la desestructuració familiar o a la desídia d’uns
pares que no es comporten com a tals, provoca que els joves cerquin consell
en altres persones que sovint són menys apropiades.
h) Altres grups socials
Altres grups socials que poden patir una exclusió social són els drogoaddictes,
presos, els malalts de SIDA, delinqüents i les persones que exerceixen la prostitució.
10
L'esport per a la integració
En aquest quadre podem observar un resum dels diferents col·lectius en risc:
d'exclusió:
Figura 2
Extreta de: Fundación Encuentro (2001) INFORME ESPANA 2001. UNA
INTERPRETACIÓN DE SU REALIDAD SOCIAL
Per dur a terme la part pràctica del present treball només ens hem centrat en el
col·lectiu de discapacitats físiques i mentals i les seves famílies.
2.2.LA PREVENCIÓ
L'exclusió social existeix en la nostra vida diària, en les nostres ciutats i els nostres
carrers, i la provoquem nosaltres mateixos. A mesura que han anat passant els anys,
el grau de tolerància davant del fet que es produís una exclusió ha anat disminuint, ja
que cada vegada la societat està més conscienciada de com afecta aquest aspecte a
una persona o un grup de persones.
11
L'esport per a la integració
A partir d'aquí, podem trobar maneres de prevenir una exclusió sigui de tipus polític,
econòmic o social. Aquestes mesures són:
a) La tolerància
Aspecte entès com l'acceptació dels altres, amb la seva manera de ser i de fer. Per
tant, es basa en acceptar la diversitat d'opinió, de cultures, religions i ètiques. Per tal
de que la tolerància es dugui a
terme s'ha de saber escoltar i
acceptar als altres, així valorant les
diferents maneres d'entendre i
posicionar-se davant la pròpia vida
de cada persona, sempre que
aquesta posició no afecti els drets
fonamentals de les persones.
Figura 3
b) La solidaritat
Es basa en la col·laboració mútua de les persones, fent que aquestes se sentin
unides, ja que es podran ajudar en situacions en què la persona o persones es trobin
en risc d'exclusió.
És una de les principals mesures per poder prevenir una situació d'exclusió social; La
seva importància fa que l'organització social tingui un valor, i a més, col·labora en el
desenvolupament d'una doctrina social sana.
c) La igualtat
Principi jurídic en el qual es reconeix a tots els ciutadans per igual, amb els mateixos
drets, sense tenir en compte la seva religió, raça o classe social.
12
L'esport per a la integració
Utilitzem el terme “Igualtat social” per referir-nos a l'associació de persones que es
relacionen de manera organitzada, i que comparteixen uns valors simbòlics, unes
creences i unes normes comunes.
d) La justícia
Aspecte que apareix davant la necessitat de mantenir una harmonia entre un grup de
persones. Són el conjunt de normes que s'estableixen per tal que les relacions entre
persones i institucions es basin en una igualtat, la qual s'aconsegueix autoritzant,
prohibint i permitent accions que aconsegueixen que hi hagi una bona interacció
entre les persones implicades.
Aquesta està determinada per la societat, i està directament relacionada amb el bé
comú.
Hi ha diferents tipus de justícia: legal, social, internacional i distributiva:
✗ Justícia legal: Correspon a les lleis que volen aconseguir que es compleixi el
bé comú entre totes les persones que conviuen.
✗ Justícia social: Pretén arribar a una distribució adequada i proporcional de la
riquesa.
✗ Justícia distributiva: S'encarrega del dret a la justícia individual i del dret al bé
comú.
✗ Justícia internacional: Genera un ordre per tal que els estats puguin conviure
en pau. Es duu a terme a partir de la cooperació i l'evitació de conflictes que
puguin fer que aquesta estabilitat es trenqui.
e) La integració
Procés que es basa a incloure tots els membres d'un grup o societat en la
participació de qualsevol acte que es dugui a terme dins dels àmbits de la societat.
Ha d'estar basat en la igualtat, i per poder produir-se tots hem de potenciar l'ús dels
recursos que fan que es pugui complir la integració, i fomentar la participació de tots
els membres de la societat en la vida cultural, social i política.
13
L'esport per a la integració
f) La llibertat
Està valorat com el bé més apreciat que posseeix l'home avui en dia. Consisteix a
poder fer, decidir i expressar el que la persona cregui convenient, sempre que no
afecti la llibertat de les persones que l'envolten.
Hi han diferents tipus de llibertat, alguns dels més importants són:
✗ Llibertat de consciència: Per a poder arribar a una vida coherent i equilibrada
des de l'interior de la persona.
✗ Llibertat d'expressió: Per tal de poder promoure les nostres idees, el debat i la
discussió oberta.
✗ Llibertat de reunió: Llibertat per associar-se amb aquelles persones que
comparteixen els mateixos ideals i treballar per a ells.
✗ Llibertat per escollir responsables: Poder escollir pacíficament als nostres
representants.
g) La cooperació
Aspecte que apareix quan la llibertat, desenvolupament i benestar d'una persona no
s'assembla a la d'una altra persona, és a dir, que aquesta té unes necessitats que no
estan cobertes. La cooperació fa que la persona no només vulgui un benestar en el
seu entorn familiar, sinó que vol que tothom pugui gaudir d'un benestar.
3.SALUT
En el passat, el terme salut s'associava amb l'absència de malaltia, i per tant, no es
trobava a moltes persones saludables, ja que les malalties eren molt freqüents a
causa del desconeixement, de la falta d'higiene i de les limitacions de la medicina.
14
L'esport per a la integració
Actualment, es segueix utilitzant la mateixa definició, però s'hi ha afegit el benestar
físic, mental, emocional, espiritual, social i mediambiental. Les diferents definicions
que se li han donat a aquest terme són:
Segons L'Organització Mundial de la Salut (OMS): En la seva constitució de l'any
1946 van definir la salut com l'estat complet de benestar mental, físic i social, i no
només l'absència de malalties. A més, van afegir que la salut implica que totes les
necessitats de les persones estiguin cobertes: les necessitats afectives, nutricionals,
socials i culturals.
Segons el desè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua catalana, l'any 1976, la salut
és una manera de viure autònoma, solidària i joiosa junt amb el més alt nivell de
benestar físic, mental i social.
3.1.DETERMINANTS DE LA SALUT:
A l'Antiga Grècia no coneixien l'existència dels virus ni els bacteris, però ja
reconeixien que la personalitat i amb ella les seves característiques tenien un rol
fonamental en la malaltia i els seus orígens. Galè, va observar que la malenconia
(aspecte conegut com un trastorn de l'humor) i el càncer de mama anaven molt
lligats; A més Plató afegia que el bon estat mental predisposava al bon estat corporal,
establint així una relació total entre la salut mental i la salut física.
Des del segle XX, es va començar a reconèixer el fet que “som el que mengem”,
establint així una relació directa entre el nostre interior per tal que el cos estigui en el
millor estat possible.
Segons la persona, podem trobar diferents opinions sobre els determinants de la
salut:
15
L'esport per a la integració
Els determinants de la salut segons Marc Lalonde, ministre de Canadà, són:
✗ Estil de vida: Segons Marc Lalonde és el determinant que més influència té
dins la salut, i el més fàcilment variable.
✗ Biologia Humana: Aspecte referit a l'herència genètica dels pares de cada
persona. Aquesta no és modificable.
✗ Sistema Sanitari: És el determinant que menys influeix en la salut, i és el que
rep més recursos econòmics. S'encarrega de tenir cura de la salut de la
població i es troba sobretot en els paisos desenvolupats.
✗ Medi ambient: Correspon a la contaminació de l'aire, de l'aigua, de la terra i del
medi ambient psicosocial i sociocultural. Dins d'aquest determinant trobem
diferents aspectes que el determinen:
✗ Aspectes biològics: Els bacteris, els virus o els fongs.
✗ Aspectes físics: Les radiacions, els fums o els rebuigs.
✗ Aspectes químics: Els hidrocarburs, ploms o plaguicides.
✗ Aspectes psicosocials i socioculturals: Les dependències, l'estrès o
la competitivitat.
En canvi, els determinants de la salut descrits a la Carta d'Ottawa són: la pau,
l'educació, el vestit, el menjar, l'habitatge i la justícia social entre d'altres.
A continuació, veurem alguns dels determinants més importants de la salut:
a) La higiene
La higiene consisteix en el conjunt de comportaments que duu a terme una persona
per tal de prevenir les infeccions i l'aparició de malalties infeccioses i així mantenir-se
en un bon estat de salut.
16
L'esport per a la integració
Aquesta consisteix en la neteja tant del cos com dels habitatges o llocs públics, i en
podem trobar de dos tipus: la higiene personal o privada (la qual depèn de la pròpia
persona) i la higiene pública (la qual va aparèixer a partir de la Revolució Industrial i
depèn de l'estat).
Aquest determinant és una part fonamental i per tant vital dins dels centres sanitaris,
ja que si no es seguissin les normes establertes dins de l'àmbit de la higiene, podria
portar greus conseqüències o fins i tot la mort de la persona.
Així doncs, la finalitat d'aquest determinant és controlar els factors ambientals que
poden produir una alteració de la salut com per exemple la utilització de la higiene per
evitar el contagi de la grip A.
b) El mode de vida
Nombrosos factors de rics que formen part d'aquest determinant estan relacionats
amb l'evolució de la humanitat i els canvis en el mode de vida de cada persona.
Alguns d'aquests podrien ser: les cures corporals, l'activitat física, l'alimentació, el
treball i els problemes de toxicomania.
A partir d'aquest determinant va sorgir l'higienisme moral, que és la doctrina a partir
de la qual es lluita contra la “relaxació dels costums”, defensant que els costums són
un mitjà principal per tal de garantir la
salut. Aquest corrent va declarar al
segle XIX la lluita contra la sífilis o
l'alcoholisme com una prioritat
nacional. A més, afegien que si els
obesos estan grassos és perquè són
golafres i peresosos, i que els
fumadors no tenen força de voluntat.
Figura 4
17
L'esport per a la integració
El mode de vida és molt important en la determinació de la llargària de la vida d'una
persona; La manca de tabaquisme, el consum de cinc plats de fruites i llegums per
dia i mitja hora d'exercici físic cada dia podrien allargar la vida d'una persona 14 anys
més respecte a les persones que no ho duguin a terme.
c) La nutrició
La nutrició equilibrada és fonamental per mantenir una bona salut, i per tal que pugui
ser possible, hauríem de guiar-nos a partir de la piràmide dels aliments.
La piràmide dels aliments ens indica que s'han de consumir pocs greixos i lípids,
moltes fruites i verdures, moltes cereals i de manera regular els productes d'origen
animal.
A més, dins la nutrició podem veure que la higiene dels aliments és bàsica per evitar
malalties estomacals i que l'exercici ens servirà per poder fer una bona digestió.
En cas que no es respectessin les bases de la nutrició podrien aparèixer malalties
com l'obesitat o la desnutrició.
d) L'Exercici físic
L'exercici físic és qualsevol moviment corporal repetit i destinat a conservar la salut o
millorar-la, tot i que sovint també es duu a terme amb la finalitat de millorar la
capacitat atlètica o l'habilitat.
Si aquest es fa d'una manera regular, és un component necessari per a la prevenció
d'algunes malalties com per exemple els problemes cardíacs, el sobrepès o el mal
d'esquena.
S'ha de practicar amb mesura i d'una manera equilibrada, tenint en compte els canvis
físics interns per tal de veure la reacció del nostre cos davant d'aquest.
L'exercici físic és necessari per a una salut equilibrada, i la quantitat mínima per
prevenir malalties és de 30 minuts diaris junt amb una bona alimentació, un descans
adequat, una bona higiene i l'absència de consum de substàncies com el tabac,
l'alcohol o altres estimulants.
18
L'esport per a la integració
e) El medi ambient
És un determinant que es desenvolupa a finals del segle XX, després que la societat
prengués consciència que el medi ambient és un determinant principal de la salut,
especialment quan està contaminat, ja que és tot el que ens envolta.
Tanta importància té per al nostre organisme que pot provocar malalties com l'asma i
les al·lèrgies respiratòries.
Els sistemes de supervisió sanitària permanent s'encarreguen d'identificar les
amenaces emergents i avaluar l'impacte sanitari que les accions tenen tant a escala
comunitaria com a nacional.
3.2.TIPUS DE SALUT
En definir-se la salut com un estat d'equilibri i benestar mental, físic i social, podem
trobar diferents tipus de salut:
a) La salut física
La salut física fa referència a les condicions de funcionament dels sistemes que
formen el cos humà. Si aquests es poden dur a terme d'una manera normal i eficaç
les seves funcions, la salut física serà bona.
Aquest tipus de salut està determinada per 3 factors:
✗ Estil de vida: Les conductes i l'activitat física.
✗ Biologia humana: Les característiques principals de la persona.
✗ Medi ambient: L'entorn en el qual viu la persona, i per tant, on porta a terme
totes les seves activitats.
Per saber si una persona té una bona salut física ens podríem basar en diferents
aspectes i valorar-los, com per exemple el pes corporal, la coordinació o l'agudesa
visual, o observar si segueix una serie de característiques com per exemple:
19
L'esport per a la integració
✗ Un funcionament eficient del cos.
✗ Resistència a les malalties.
✗ Capacitat física per poder respondre davant algunes situacions.
✗ Nivell adequat d'aptituds físiques.
b) La salut mental
La salut mental és un concepte referit al benestar psicològic i emocional d'una
persona.
Actualment hi ha diverses definicions per aquest terme, algunes de les quals són:
Segons Merriam-Webster, la salut mental és l'estat de benestar emocional i psicològic
en el qual un individu pot utilitzar les seves funcions cognitives i emocionals,
funcionar dins la societat i resoldre els diferents problemes que apareixen en la seva
vida diària.
Segons l'OMS no hi ha una definició oficial d'aquest terme. Exposen que les
diferències culturals, les avaluacions subjectives i la competició entre les teories
professionals que existeixen avui en dia fan difícil definir la salut mental. A més,
afegeixen que les malalties mentals i la salut mental no són excloents, és a dir, que
una persona que no pateix un desordre mental reconegut no té per què tenir una
bona salut mental. Tot i això, la defineixen com la capacitat de mantenir relacions
bones amb els altres, satisfer les pròpies necessitats sense que això afecti la gent del
voltant i ser capaç de participar en els canvis positius de l'entorn que acompanyi a la
persona.
Altres definicions que podem trobar són: Aprendre i tenir capacitats intel·lectuals,
saber processar informació i actuar segons com sigui aquesta, tenir uns valors i unes
creences, poder prendre decisions i entendre les noves idees que arriben a la
persona.
20
L'esport per a la integració
Per últim, podem veure diferents característiques que formarien part d'una persona
amb una bona salut mental:
✗ Equilibri interior, intel·lectual i afectiu.
✗ La persona viu satisfeta de si mateixa.
✗ La persona se sent bé en relació amb les altres persones.
✗ Pot fer front als diferents reptes de la vida.
c) La salut social
Com el seu nom indica, la salut social indica la capacitat d'una persona per establir
una relació efectiva entre ella i l'ambient i les persones que la rodegen. Fa referència
a una habilitat per l'adaptació al medi social en el qual es desenvolupa, i inclueix una
serie de característiques positives en l'àmbit social.
Les característiques que té una persona amb una bona salut social són:
✗ La persona es troba integrada al seu medi social.
✗ Té bones relacions amb la gent que l'envolta.
✗ Viu dins d'una cultura que ajuda que sigui fàcil complir les característiques.
Figura 5
21
L'esport per a la integració
d) La salut espiritual
La salut espiritual fa referència a les persones que són capaces de tenir unes
creences pròpies, ja sigui en la naturalesa, la ciència o Déu.
Aquesta consisteix en l'habilitat de descobrir i construir un propòsit personal en la
vida, aprendre, experimentar l'amor, gaudir i sentir-se autorealitzat, i inclueix:
✗ Ajudar a un mateix i als altres per tal que arribin al seu potencial màxim.
✗ Tenir en compte la naturalesa del comportament humà.
✗ Decidir una direcció espiritual en la pròpia vida.
e) La salut emocional
La salut emocional consisteix en l'habilitat de controlar les emocions, sentir-se
còmode a l'hora d'expressar-les i fer-ho d'una manera adequada.
Algunes de les característiques emocionals que indiquen una bona salut emocional
són:
✗ Controlar l'estrès.
✗ Tenir un compromís a l'hora de resoldre un conflicte
✗ Expressar les emocions pròpies d'una persona sense afectar a les d'un altre.
La gent que compleix una major part de les característiques que formen la salut
emocional tendeix a gaudir d'una manera més positiva la vida, i a tenir unes bones
relacions socials a partir de les quals millorarà altres saluts.
f) La salut reproductiva
La salut reproductiva és un concepte recentment descrit per l'ONU com la bona
transmissió de l'herència genètica d'una generació a una altre.
22
L'esport per a la integració
Aquesta depèn de la qualitat del genoma, l'espermatozoide i els òvuls però també de
diferents aspectes que no depenen només de la persona afectada, com per exemple:
✗ La maternitat segura.
✗ La falta de violència sexual i de gènere.
✗ L'absència de malalties de transmissió sexual.
✗ La planificació familiar.
✗ L'educació sexual.
✗ L'accés a l'atenció.
A més, podem trobar diferents responsables d'una supressió de l'espermatogènesi o
dels ovaris o dels processos de fertilització i el desenvolupament de l'embrió, entre
els quals trobem les pesticides o la radiació.
3.3.BENEFICIS DE L'ESPORT EN LA SALUT
Realitzar de manera regular i sistemàtica una activitat física ha demostrat ser una
pràctica molt beneficiosa per a la prevenció, desenvolupament i rehabilitació de la
salut, a la vegada que també ajuda al caràcter, la disciplina i la presa de decisions en
la vida quotidiana.
Totes les activitats físiques han de dur-se a terme d'una manera progressiva i
analitzada, ja que moltes vegades la intensitat i la càrrega poden afectar
negativament al cos.
Podem veure que l'esport contribueix a millorar físicament, mentalment i socialment
l'ésser humà.
L'exercici físic contribueix a tenir un benestar mental, millorant l'autonomia de la
persona o la memòria d'aquesta, un benestar físic, millorant el risc d'infarts i el to
muscular i un benestar mental, millorant l'estrès i l'agressivitat.
23
L'esport per a la integració
3.3.1.Socialment
Aquests beneficis es refereixen als valors i actituds que contribueixen al
desenvolupament integral de la persona, i es donen sobretot en nenes o nens
menors de 12 anys.
Haurien de ser fomentats des del propi entorn de la persona com des dels esports o
jocs que aquesta dugui a terme, i alguns dels objectius als quals es vol arribar són:
✗ Conèixer i apreciar els valors i les normes de convivència, aprendre a actuar
d'acord amb aquests i respectar els drets humans i les característiques d'una
societat democràtica.
✗ Desenvolupar les capacitats afectives en tots els àmbits de la vida i en les
relacions amb la gent que també forma part de la societat.
A més dels objectius als quals es pretén arribar, podem trobar els diferents canvis
que es donaran en l'àmbit social de la persona:
✗ Calma alguns estats d'ànim o estrès.
✗ Disminueix els símptomes de l'ansietat, la depressió o el trastorn obsessiu
compulsiu.
✗ Aporta una distracció davant els problemes diaris.
✗ Contribueix a prevenir i modificar algunes conductes antisocials.
✗ Intervé en la prevenció i control d'algunes conductes perjudicials per la salut
com per exemple el consum de tabac o alcohol.
✗ Ajuda a desenvolupar un estil de vida basat en el compromís i l'optimisme.
✗ Estableix valors i models positius.
✗ Desenvolupa i enforteix les relacions socials.
✗ Proposa reptes i metes en la vida de la persona que duu a terme l'activitat.
✗ Augmenta la vitalitat, proporcionant així més energia i més capacitat de
treball.
24
L'esport per a la integració
✗ Aporta tranquil·litat i claredat per afrontar les preocupacions de la vida.
✗ Fomenta la convivència entre amics i familiars.
✗ Dóna l'oportunitat de conèixer gent.
✗ Disminueix la sensació d'aillament i solitud entre ancians.
✗ Redueix l'aillament social.
3.3.2.Físicament
Aquests beneficis consisteixen en les millores exteriors i interiors del cos de la
persona que duu a terme l'activitat. Alguns dels beneficis que aporta són:
✗ Millora el to muscular i la resistència a la fatiga.
✗ Disminueix la tensió que es dóna al cos.
✗ Crema calories, ajudant a perdre pes excessiu.
✗ Ajuda a tenir millor son.
✗ Enforteix els pulmons i amb això millora la circulació d'oxigen a la sang.
✗ Disminueix el colesterol i el risc d'infart.
✗ Regularitza la tensió arterial.
✗ Contribueix a la reducció de la pressió arterial.
✗ Augmenta la circulació en tots els músculs.
✗ Incrementa o manté la densitat òssia.
✗ Millora la flexibilitat i la mobilitat de les articulacions.
✗ Millora el funcionament de les venes prevenint així l'aparició de varius.
25
L'esport per a la integració
✗ Augmenta la capacitat pulmonar.
✗ Millora la tolerància a la glucosa, i per tant, afavoreix al tractament de la
diabetis.
✗ Millora la resposta immunològica davant les infeccions.
✗ Disminueix el risc de patir càncer de còlon.
3.3.3.Mentalment
Per últim, podem trobar els beneficis a escala mental, els quals aporten diferents
estats en la ment de la persona que duu a terme l'esport, que són:
✗ Alliberació d'endorfines que afavoreixen el sentiment de benestar després de
l'exercici.
✗ Millora els estats d'agressivitat i excitació.
✗ Augmenta l'autoestima.
✗ Millora l'autoimatge.
✗ Incrementa el benestar mental.
✗ Redueix el nivell de depressió.
✗ Allibera substàncies que produeixen una sensació de felicitat.
26
L'esport per a la integració
4.L'ESPORT PER A LA INTEGRACIÓ SOCIAL
En els darrers vint anys els paisos amb programes de polítiques pel benestar social
han incorporat l’esport com a eina de cohesió social, ja que l’activitat física i els es-
ports es mostren de gran utilitat per millorar els aspectes, exposats en el punt 2 d’a-
quest treball, que intervenen i fomenten l’exclusió social. S’han desenvolupat progra-
mes per millorar la integració social a zones urbanes desfavorides, per millorar les re-
lacions interculturals, tractar situacions de drogodependències, rehabilitar reclusos,
prevenir violència, així com fomentar la participació social i la millora en qualitat de
vida de col·lectius amb discapacitats.
El paradigma sobre l’enfocament de tractament als col·lectius amb risc d’esxclusió
social ha anat evolucionant i en l’actualitat es parteix del fet que totes les persones
han de tenir els mateixos drets, siguin quines siguin les seves diferències i especifici-
tats. Els drets com a ciutadà són els següents:
✗ Autonomia personal
✗ Igualtat d’oportunitats
✗ Participació activa sota els principis d’integració i normalització
✗ Qualitat de vida
✗ Protecció (per a aquelles persones que no puguin regir els seus actes)
✗ Salut
El concepte de qualitat de vida ens serveix per definir els aspectes en els que podem
influir per millorar les condicions de vida de les persones. A continuació, la represen-
tació gràfica de la definició de qualitat de vida de Shalock basada en les vuit dimen-
sions dividides en tres perspectives: indicadors psicològics, indicadors socials i políti -
ques socials de qualitat.
27
L'esport per a la integració
Figura 6
Existeixen diferents vies d’acció social per tal de millorar la qualitat de vida i tenir ac-
cés a la pràctica dels drets dels ciutadans. L’esport n’és un d’ells, ja que ha quedat
demostrat que l’activitat física i l’esport facilita l’adquisició dels drets esmentats. San-
tos et al. (2004) fan referència i diversos estudis (Sport England, 1999; Bodin y Héas,
2002; Charrier, 1998; Becker y Brandes, 2000) per classificar els beneficis de l’activi-
tat física a nivell social i individual.
a) Beneficis per al col·lectiu:
✗ L’esport és un mitjà d’inserció, de socialització i accés a la ciutadania.
✗ Proporciona l’entorn propici als integrants de la comunitat per conèixer, comuni-
car-se. És un espai d’acceptació de les diferències.
✗ L’activitat física (tant en pràctiques regulades com informals) fomenta la interac-
ció entre els seus participants, la creativitat i el desenvolupament personal i de
sentit de grup.
✗ Construeix vincles i experiències que reforcen la sociabilitat
28
L'esport per a la integració
b) Beneficis per a l’individu:
✗ Proveeix l’oportunitat de millorar les habilitats físiques i esportives.
✗ Permet avaluar i reconèixer de les pròpies aptituds, habilitats i limitacions tant a
nivell físic com psicològic, així com afavoreix l’empatia.
✗ Desenvolupa el concepte de salut i la responsabilitat per l’estat de la pròpia
salut.
✗ L’esport constitueix temps d’oci, de lleure.
✗ L’acceptació de normes i regles reforça la gestió de la frustració de l’individu fo-
menta l’autocontrol.
✗ L’esport transmet valors educatius com ara: l’esforç, la perseverància, el treball
en equip, el respecte.
✗ Reforça la identitat personal i gràcies a la suma dels aspectes esmentats aug-
menta l’autoestima de l’individu.
4.1.ÀMBITS EN QUE ES PRACTICA L'ESPORT CONTRA L'EXCLUSIÓ
Els àmbits on es desenvolupa l’esport per la integració són molt diversos a causa de
les grans diferències i necessitats dels grups en risc d’exclusió social. A continuació
exposem les necessitats educatives especials (NEE) segons l’àmbit:
✗ NEE associades a l’àmbit físic:
fisiològiques (cardiorespiratòries, hemolítiques, metabòliques ... )
motrius-estables (paràlisi cerebral, amputacions, lesions medul·lars, .. . )
motrius-inestables (esclerosi múltiple, distròfies musculars ... )
sensorials (auditives, visuals, propioceptives .. . )
✗ NEE associades a l’àmbit psíquic:
capacitat intel·lectual (disminució psíquica, superdotats ... )
malaltia mental (trastorns de conducta, autisme, psicosi ... )
29
L'esport per a la integració
✗ NEE associades a l’àmbit socioeconòmic:
inadaptació social (marginació, segregació, discriminació ... )
delinqüència (privació de llibertat ... )
✗ NEE associades a l’àmbit ètniocultural:
ètnies (gitana, magrebí ... )
entorns culturals diferenciats (emigració, multiculturalisme ... )
zones geogràfiques deprimides (pobles allunyats de zones culturals)
✗ NEE associades a l’àmbit acadèmic:
trastorns del llenguatge (dislàlia, disàrtria, disfèmies, disortografia ... )
trastorns motrius (dificultat motriu .. . )
trastorns d’atenció (hiperactivitat, impulsivitat ... )
trastorns del càlcul (discalcúlia ... )
Així doncs els projectes d’esport per la integració social actuaran en aquests diferents
àmbits i des de diferents plataformes però bàsicament són projectes promoguts des
de institucions governamentals i associacions dedicades als diferents col·lectius. Els
diferents programes han d’adaptar la seva activitat als objectius i realitats de cada co-
l·lectiu, ja que sinó podrien tenir efectes contraris als desitjats, com per exemple, des-
encadenar valors i actituds contràries a la bona convivència social o generar frustra-
ció en l’individu. Així doncs els programes hauran de ser dissenyats i controlats per
professionals per tal d’aconseguir els objectius esmentats anteriorment en aquest tre-
ball: l’activitat física i l’esport poden ser excel·lents mitjans de transmissió de valors
personals i socials com respecte, autocontrol, autoestima, empatia, esforç, autono-
mia, cooperació, ajuda als altres, hàbits saludables o lideratge. Avui en dia, ningú
posa en dubte el gran fenomen sociocultural que constitueixen l’activitat física i l’es-
port.
30
L'esport per a la integració
Quan els professionals de l’activitat física i l’esport treballen per la inclusió social l’ob-
jectiu fonamental hauria de ser el desenvolupament personal i social d’aquests col·-
lectius, les activitats físicoesportives passen a ser un mitjà per aconseguir els objec-
tius a escala social i no un fi per si mateixes. Com apunta Pardo (2008), Hellison
(2003) proposa cinc nivells de responsabilitat a través dels quals els participants en
l’activitat aprenen a prendre responsabilitat del seu propi desenvolupament personal i
social, sent l’activitat física i l’esport els mitjans necessaris per aconseguir aquest fi.
✗ Nivell I: Respectar els drets i opinions dels altres
◦ Autocontrol
◦ Dret a resoldre els conflictes de manera pacífica
◦ Dret a ser inclòs
✗ Nivell II: Participació i esforç
◦ Explorar l’esforç i intentar noves activitats
◦ Afavorir la perseverança quan les coses es compliquen
◦ Realitzar una definició personal d’èxit
✗ Nivell III: Autonomia personal
◦ Treballar de manera independent
◦ Establir un pla personal de treball basat en les seves necessitats i no en
els seus interessos
◦ Eines de gestió de la pressió de grup
✗ Nivell IV: Ajuda i lideratge
◦ Ajudar a qui més ho necessiti
◦ Sensibilitat i capacitat de resposta
◦ Actuar sense esperar cap mena de recompensa extrínseca
✗ Nivell V: Fora de l’àmbit esportiu
◦ Posar en pràctica els conceptes apresos en atres àmbits de la vida
◦ Ser un model per els altres
Hellison a Pardo (2008) assenyala que els Nivells II i III se centren en el desenvolu-
pament de la responsabilitat personal (participació i autonomia) mentre que els Nive-
lls I i IV desenvolupen la responsabilitat social (respecte i ajuda als altres). El Nivell V
agrupa tots els nivells i se centra en la transferència a altres contextos.
31
L'esport per a la integració
4.2.ENTITATS A CATALUNYA ON ES DUU A TERME
A mesura que han anat passant els anys, el nombre d'entitats dedicades a l'esport
com a eina per la inclusió social ha augmentat.
Algunes d'aquestes entitats trobades a Catalunya són:
✗ Esportistes Solidaris: Entitat fundada l'any 1991. Es defineixen com un seguit
d'espais de trobada intercultural on “creixen amb moviment”, un centre d'ajut a
persones amb problemes d'addicció, internes en centres penitenciaris i dones
en situacions desfavorables.
✗ Fundació Autònoma Solidaria: Fundada l'any 1999, compta amb un programa
per a la integració social dels presos i persones hospitalitzades a partir de
l'esport.
✗ Fundació BRAFA: Entitat fundada l'any 1954. Col·labora amb la fundació
Putxet cedint les instal·lacions esportives necessàries per tal que aquesta
pugui dur a terme una facilitació de la integració sociolaboral dels nouvinguts.
✗ Fundació Esportsalus: Fundada l'any 1986 i formada per diferents programes
d'inserció, com per exemple: Per a persones drogodependents, joves que
compleixen mesures judicials, persones afectades per l'VIH o immigrants.
✗ Fundació UESC (Unió Esportiva Sant Cugat): Fundada l'any 1986 compta amb
un programa anomenat “Tots podem”, el qual treballa en la inserció de
persones amb discapacitat.
✗ Associació de Cooperació i Integració Muntanya Amunt: Fundada l'any 2012,
promou la inserció a partir d'un programa basat en els esports de muntanya.
✗ Fundació Pare Manel: Entitat fundada l'any 2008. Es basen en programes
basats en l'esport contra l'exclusió donada per la pobresa, l'educació i
persones residents en centres penitenciaris.
32
L'esport per a la integració
5. APLICACIÓ PRÀCTICA
Per tal de dur a terme la part pràctica del treball ens hem centrat en el col·lectiu de
persones amb discapacitats mentals i intel·lectuals, i amb elles, en els seus familiars.
Primerament, aquest punt constarà d'una petita explicació del velòdrom, l'escola de
ciclisme i el club Genesis, els quals han sigut bàsics per poder formar aquesta part, i
després, hi haurà la descripció de les diferents persones i entrevistes que s'han dut a
terme.
Seguidament, trobarem l'anàlisi d'entrevistes fetes a la població per tal de saber
l'opinió de la societat sobre la inserció a partir de l'esport.
Per últim, el treball finalitzarà amb un videomuntatge on es mostra l'experiència
viscuda i la realitat del velòdrom durant tots els dies que vaig acudir-hi, on apareixen
un seguit d'entrevistes amb les quals he pogut arribar a confirmar la hipòtesi.
5.1.VELÒDROM
Va ser fundat l'any 1984 amb motiu de la celebració del Campionat Mundial de
Ciclisme en Pista, sent així la primera gran instal·lació de la ciutat olímpica l'any
1992.
La seva fundació va ser donada
per tal de respondre a les
necessitats de presentar
instal·lacions ja construides dins
la candidatura de Barcelona als
Jocs Olímpics, i de pas per
seguir la tradició ciclista que
apareixia a Barcelona al llarg
del segle XX, en la qual hi havia
fins a set velòdroms actius, com
Figura 7 per exemple el Sants,
33
L'esport per a la integració
Bonanova o el Pavelló dels Esports.
Des de la seva fundació i fins a la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona el
Velòdrom va ser la seu permanent de l'Escola Catalana de Ciclisme, la qual va donar
lloc al Centre de Tecnificació i Perfeccionament.
Durant tots aquests anys, el velòdrom va ser el centre de seguiment de grans
ciclistes catalans com Josep Antoni Escuredo, Carles Torrent, Isaac Gálvez o Jaume
Hernández, i a més hi han rodat ciclistes com per exemple Koichi Nakano, Guillermo
Timoner o Stuart O'Grady.
A més, la instal·lació ha sigut seu de proves internacionals com ara la Copa d'Europa
de pista i el Torneig Internacional Ciutat de Barcelona, tot i que cada vegada més el
velòdrom es presenta com un espai des d'on es divulga i es promou el ciclisme en si,
no només en pista.
Actualment el velòdrom és la seu de la Federació Catalana de Ciclisme i de L'Escola
Municipal de Ciclisme, i també és utilitzat com a seu de diferents campionats, però tot
i això, és un espai que està al servei de Barcelona i tots els seus ciutadans, ja que
s'hi duen a terme un seguit d'activitats obertes a tothom, com per exemple serveis
d'iniciació per adults i joves en el món de la bicicleta, processos de tecnificació i altres
serveis com el gimnàs o el circuit de BMX; A part dels serveis relacionats amb el
ciclisme, el velòdrom consta de dos camps de futbol, un pavelló de bàsquet i tres
sales polivalents per a la pràctica d'esports tant col·lectius com individuals.
En total, el velòdrom està format per:
✗ Una capacitat de 3.200 persones assegudes.
✗ Una pista de ciclisme a l'aire lliure.
✗ 250 metres de circumferència.
✗ Arena de 2.022 m2.
✗ Un diàmetre de gairebé 44 metres.
✗ 2 camps de futbol.
✗ 1 pavelló de bàsquet.
✗ 3 sales polivalents.
✗ 16 vestuaris.
34
L'esport per a la integració
Per tal de confirmar o desmentir la hipòtesi, la part pràctica es centrarà en l'escola de
ciclisme i el club Genesis Cycling Team, grups pertanyents al velòdrom i que
actualment compten amb gent amb diferents tipus de discapacitats.
5.1.1.Escola de ciclisme
L'escola de ciclisme és un projecte esportiu format al velòdrom on no només
s'ensenya als nens i nenes a anar en bicicleta, sinó que al mateix temps se'ls forma
com a persones i ciutadans.
Alguns dels beneficis de l'escola de ciclisme en els nens o nenes són:
✗ Beneficis en la salut, contribueix a un creixement fort.
✗ Formació de la personalitat i el caràcter dels nens/es sota una disciplina
esportiva.
✗ Ajut ens els estudis i la formació.
✗ Els allunya de possibles mals hàbits.
✗ Aporta una motivació extra a l'infant.
Tal com expressa el club:
“L' escola de ciclisme es una via efectiva i rapida perquè els infants millorin les
qualitats fisiques, motores i de creativitat, formin part d’un grup, rebin una educació i
s'integrin en la societat a traves de l'esport.”
En aquesta escola compten amb diferents grups, dos d'ells formats només per nens i
nenes amb discapacitats i un d'ells format per una nena amb una discapacitat mental
i nens sense cap tipus de discapacitat. Aquests 3 grups són:
✗ Grup d'iniciació a la bicicleta format per nens i nenes amb diferents tipus de
discapacitats mentals.
35
L'esport per a la integració
✗ Grup d'iniciació a la bicicleta format per nens amb autisme.
✗ Grup de BMX format per nens sense discapacitat i una nena amb una
discapacitat mental.
Per tal de discutir la hipòtesi s'han fet un seguit d'entrevistes a pares i monitors dels
diferents grups, que apareixeran posteriorment en el punt 6.1.3 del present treball i
més endavant en el videomuntatge.
5.1.2.Genesis Cycling Team
L'equip Genesis Cycling Team es va formar l'any 1992 quan l'actual corredor de
ciclisme en pista Juanjo Méndez va patir un accident de tràfic i va perdre un braç i
una cama.
2 anys després de l'accident, Juanjo va voler tornar a anar en bicicleta, ja que era un
esport que ell havia practicat des de petit, i Carlos Moreno el va ajudar.
Junts, es van posar a buscar algun club que es trobés a Barcelona i que oferís aquest
tipus esport per a gent amb discapacitats, i no van trobar-ho.
A partir d'aquí, l'any 1994 decideixen començar a entrenar al Velòdrom d'Horta, fet
que fa que Bernat Moreno (actual fundador i director tècnic del club) hagi de
reestructurar la seva vida professional, ja que mai havia tingut cap tipus d'experiència
relacionada amb el ciclisme i les discapacitats.
L'any 2002 es defineixin com a club, ja que cada vegada més gent hi acudia, i
decideixen posar-li el nom de Gènesis, ja que significa inici, i ells volien ser l'inici de
totes aquelles persones que hi acudien.
Per tal de discutir la hipòtesi s'han fet un seguit d'entrevistes a 3 components d'a-
quest club: Carlos Moreno, Juanjo Méndez i Raquel Ancinas, que apareixeran poste-
riorment en el punt 6.1.3 del present treball i més endavant en el videomuntatge.
36
L'esport per a la integració
5.1.3.Anàlisi de les entrevistes
Per viure en primera persona com l'esport afecta les persones amb discapacitats i
discutir la hipòtesi principal del treball, vaig passar unes setmanes al velòdrom
(explicades al punt 6.2 del present treball), on vaig dur a terme un seguit d'entrevistes
a persones afectades per una discapacitat física, a pares, mares o àvies de diferents
nens i nenes que pateixen algun tipus de discapacitat mental i actualment formen part
de l'escola de ciclisme, i als monitors que actualment formen el club.
a) Bernat Moreno
Director tècnic del club Genesis Cycling Team, actualment té 44 anys.
Va ser el fundador del club junt amb Juanjo Méndez quan aquest l'any 1996, després
de patir l'accident, començà a tenir ganes de fer esport.
Mai havia treballat com a entrenador de cap persona amb discapacitats, i el Juanjo va
ser el seu primer contacte amb aquest món, ja que eren amics i ell el va ajudar, fet
que va comportar una reestructuració total de la seva vida laboral.
Davant la pregunta de si ha notat canvis en el Juanjo o la Raquel (ciclistes que
actualment formen part del club i que apareixeran entrevistats posteriorment) a partir
de l'esport explica que no nota canvis en ells, sinó en l'entorn, ja que és aquest el que
canvia, s'adapta, i entén que la gent amb algun tipus de discapacitat és gent normal.
“Aprecio canvis en l'entorn, no en ells; És l'entorn el què s'ha de donar conta de que
la persona que tenen davant no es un discapacitat, es una persona normal, i en
aquest cas un esportista d'elit “
Posteriorment, confirma la hipòtesi del treball exposant que l'esport ha ajudat a
integrar-se al Juanjo i la Raquel dins la societat que els envolta, ja que els hi ha
aportat uns valors, un treball i esforç individual i col·lectiu, un sacrifici i una
constància, i els ha ensenyat a no ser víctimes de la discapacitat, sinó a superar-se a
ells mateixos.
37
L'esport per a la integració
Creu que tot això que els hi aporta l'esport és necessari per poder estar integrat dins
de la societat i a afrontar la vida d'una manera positiva: “Si jo puc fer això, jo puc fer
qualsevol cosa”
Davant la pregunta de si creu que l'esport també ajuda a integrar a la societat als
diferents nens amb discapacitats que formen els grups de l'Escola de Ciclisme Bernat
Moreno ha respòs:
“Si, de fet estem treballant molt en aquest aspecte; Els nens amb autisme són nens
molt tancats, i aconseguim obrir-los a partir de la bici i l'esport, fent aixi que contactin
amb el món que els envolta i que d'alguna manera aconsegueixin anar-se integrant”
Per últim, ha exposat que anima a tothom a fer esport, no només a la gent amb
discapacitats, sinó també a la gent que no en pateix, ja que creu que l'esport és una
part essencial de la vida amb la qual pots sentir-te bé i superar-te.
Per tant, podem concloure exponent que Bernat Moreno dóna suport a la hipòtesi del
treball.
b) Juanjo Méndez
Fundador del Club Genesis Cycling Team junt amb Bernat Moreno, actualment té 50
anys.
Juanjo Méndez comença a anar en bici als 12 anys, i forma part de diferents nivells
de ciclisme: cadet, juvenil i amateur, on corre amb gent bastant bona; Durant aquesta
temporada quasi aconsegueix ser professional però no ho aconsegueix, i anys
després deixa el ciclisme.
L'any 1992 pateix un accident de tràfic en el qual perd el braç i la cama esquerra, fet
decisiu per a la depressió que posteriorment pateix, i amb ella, l'augment de 100
quilos.
38
L'esport per a la integració
Quatre anys després, l'any 1996, té ganes de tornar a fer esport, i el Bernat Moreno i
ell, ja amics, comencen a entrenar al Velòdrom, on els primers dies el Carlos Moreno
(responsable de la secció de BMX del club Genesis) caminava més ràpid que ell.
Anys després, funden el club amb el nom de Genesis, referint-se a inici.
Avui en dia, Juanjo Méndez ha sigut dues vegades campió del món, a Itàlia i Canadà,
ha participat en 3 olimpíades: a Atenes, on ha guanyat la medalla de bronze, a Xina
on guanya dues medalles (una de bronze i l'altre de plata) i a Londres, on guanya dos
clins.
Davant la pregunta de si ha notat diferències tant mentals com físiques a partir del
moment en què va decidir tornar a fer bici Juanjo Méndez hi ha respòs que si, que
per ell és necessari treure l'adrenalina i moltes altres coses a partir de l'esport, i que
això li produeix canvis mentals i físics.
Per últim, el ciclista confirma la hipòtesi principal del treball exposant:
“L'Esport m'ha ajudat moltissim a integrar-me; M'ha fet veure que puc fer moltes mes
coses de les que em pensava que podria fer, crec que l'esport es una de les bases
principals d'una persona, i que aquesta es necessaria per sentir-se adaptat dins
d'una societat. Hi ha molta gent que creu que no pot fer moltes coses, es posen
barreres ells mateixos, i no es donen compte que aconseguir muntar a cavall, nadar
o anar en bicicleta es una motivació extra en la persona”
Per tant, podem concloure dient que Juanjo Méndez defensa la hipòtesi principal del
treball.
c) Raquel Ancinas
Ciclista del Club Genesis, actualment té 36 anys, i l'any 2004 arran d'un accident de
moto va perdre la cama esquerra.
39
L'esport per a la integració
Raquel explica que abans de patir l'accident feia esport de manera molt bàsica com
per exemple anant els diumenges amb bici o fent aeròbic, però que des de sempre li
ha agradat molt i que per això va contactar amb el club.
S'entera del treball que fa el club buscant per internet, i exposa que va haver de
buscar molt per poder trobar alguna cosa. Un cop arriba al club, li ensenyen la pista,
com funciona el club i li deixen la primera bicicleta per a poder fer pinyó fixe a pista.
A partir d'aquí, comença el seu camí al club; Primerament, anava a entrenar quan
sortia de la feina, però a poc a poc “li va canviant el xip”:
“Cada vegada sortia abans de la feina per poder entrenar amb la resta del grup i mes
estona; Un temps despres vaig anar al meu primer campionat d'Espanya sense
saber si estava suficientment preparada, i em vaig donar compte que era al ciclisme
al que em volia dedicar”
Davant la pregunta de si creu que l'esport li aporta bastantes coses, Raquel Ancinas
explica que si, sobretot dues: llibertat i superació; Explica que li aporta llibertat, ja que
quan està rodant sobre la bici moltes vegades no és conscient que li falta una cama, i
superació, ja que sent que pot fer el que vulgui quan vulgui i realitzar els objectius
que es proposa.
Posteriorment, Raquel respon a la pregunta de si ha notat diferències físiques o
mentals a partir del moment en que va començar a fer esport exposant que no ha
notat diferències mentals, ja que després de l'accident va recuperar la seva vida
anterior d'una manera ràpida però si físiques, explicant que potser està molt millor ara
que no pas abans de l'accident.
Per tal de demostrar la hipòtesi del treball, Raquel respon a la pregunta de si l'esport
l'ha servit per integrar-se exponent:
“Despres de l'accident jo ja em sentia integrada, pero si que es veritat que el fet de
veure que hi ha mes gent amb casos semblants al meu m'ha servit per prendre'm
40
L'esport per a la integració
la meva discapacitat de la millor manera possible, fent broma, i aixo m'ha servit per
donar-me forces per seguir amb una vida normal dins la societat i veure que
l'accident va ser un punt i seguit”
Per últim, Raquel exposa que falta difusió en aquests tipus de projectes, diu que a
ella li va mancar informació en un primer moment i creu que ara està passant el
mateix.
Per concloure, podem dir que Raquel Ancinas dóna suport a la hipòtesi del treball.
“Tenir una discapacitat es tenir moltes capacitats”
d) Helena Camagosa
Mare de la Blanca, noia que actualment forma part del grup de nens i nenes amb
diferents tipus de discapacitats mentals. Aquesta, pateix un retard mental, té 17 anys,
estudia a una escola adaptada i practica ciclisme, gimnàstica rítmica i teràpia amb
cavalls.
L'Helena explica que van venir fa 3 o 4 anys, i que van conèixer el club a partir d'un
amic de l'escola de la Blanca que també hi venia. Van prendre la decisió de venir a
causa que volien fer excursions a la muntanya i veien que la Blanca no era capaç
d'anar sense rodetes.
Davant la pregunta de com reacciona la Blanca al venir, la mare ens explica que ve
molt contenta, ja que li agrada molt venir amb els amics i amb l'equip de monitors als
quals qualifica de “molt macos”. Exposa que els nens es senten molt acompanyats, ja
que busquen una relació amb l'adult i aquí la troben.
Explica que ha fet nova colla, i que la Blanca ha agafat molta confiança i autonomia.
41
L'esport per a la integració
Davant la pregunta de si creu que l'esport ha ajudat a la seva filla a integrar-se
explica que de moment ella no ho ha sabut veure, ja que no crec que ho vegi fins que
no arribi a estar al grup de BMX amb els nens que no tenen cap tipus de discapacitat,
però tot i això, explica que el ciclisme si que li ha servit per adaptar-se a moltes
situacions que li apareixen en el seu dia a dia fora del club:
“Si sap anar en bici, mes coses en comu tindra amb la gent que l'envolta i mes
adaptada se sentira”
e) Monica i Josefa
Mare i àvia del Francesc, noi de 15 anys amb un trastorn generalitzat de la conducta
amb tendència a l'espectroautisme, a més, pateix epilèpsia i vertigen cada vegada
que aixeca els peus de terra.
La Monica, mare del Francesc, explica que només treballa 5 hores, el temps que la
discapacitat del seu fill li permet treballar, i que aquest és totalment dependent, no pot
estar sol.
La Josefa, àvia del Francesc, explica que actualment no treballa, i que es dedica
exclusivament a ajudar a la seva filla amb tota la feina que comporta cuidar al seu
nét.
La mare exposa que la bicicleta li està costant, ja que té vertigen, però que està fent
petits progressos que no s'esperava que arribessin tant ràpid. Explica que
anteriorment havia fet musicoteràpia, i que sempre necessita estar fent alguna cosa:
“Sempre hem anat buscant, els nens amb aquest tipus de discapacitats són molt
inquiets i sempre necessiten fer coses, la seva manera d'expressar-se es moure's.
42
L'esport per a la integració
Tot i que hem anat trobant cosetes per fer, no ha sigut gens facil; He arribat a anar de
casal en casal al meu poble (Sant Boi) preguntant per activitats per a nens amb
discapacitats, i no hi havia manera, fins i tot he anat a parlar amb l'alcaldessa per
manifestar-li la situació en què ens trobem les families, ja que no nomes es no trobar-
ho, sinó que quan ho trobes has de pagar una quantitat elevadissima de diners per
poder apuntar al teu fill”
Seguidament, la Monica explica que és el primer any que porta al seu fill al velòdrom,
i que ell ve encantat i demana “bici” durant la setmana.
Respecte a la pregunta de si ha notat canvis en el nen a partir que fa esport ella
contesta que porta poquet fent-lo, i que no sabria que dir. Explica que a l'escola va
començar a fer hípica, i que ha seguit fent-la ja que els progressos que ha anat fent
són increibles, i ell ho nota i ho expressa.
Per últim a la pregunta de si creu que l'esport ajuda a la integració del seu fill Monica
ha respost que sí, per suposat. Explica que tant la bici com qualsevol altra activitat
física suma:
“L'altre dia vam anar a una trobada per a l'esport inclusiu on va jugar a handbol,
futbol sala, basquetbol i diferents esports. Durant tota aquella estona no vaig haver
d'estar quasi pendent d'ell, ja que se sentia adaptat entre tots els nens que estaven
jugant, tinguessin discapacitats o no, tots eren iguals”
Per tant, podem arribar a la conclusió que la Monica i la Josefa afirmen la hipòtesi
principal del treball.
Per últim, la Monica va exposar:
“Si a aquests nens se'ls hi dóna l'oportunitat són capacos de fer moltes coses com
totes les persones, progressaran mes o menys, pero si no se'ls hi dóna l'oportunitat
no ho faran”
43
L'esport per a la integració
f) Anna
Actual monitora i coordinadora dels grups formats per nens amb discapacitats
mentals i autisme que formen part de l'escola de ciclisme.
És professora d'Educació Física, i ha estudiat INEF i Pedagogia.
Els seus inicis al club van ser un dia que va veure com entrenaven i va parlar amb el
Bernat per informar-se, ja que li agradava molt el ciclisme; Aquest li explica que
buscaven una persona que pogués gestionar-ho, a l'Anna li agrada la idea (ja que
troba molt interessant l'aspecte d'incloure a tothom) i decideix començar a ajudar i
portar la coordinació.
Actualment s'encarrega de programar les sessions, pensar els materials que
necessitaran i com ho faran, buscar maneres per a què vinguin motivats i incloure'ls a
tots..etc
Explica que en aquests grups hi ha nens amb tot tipus de discapacitats mentals, i diu
que qualsevol nen que tingui opcions d'anar amb bici pot anar-hi.
Exposa que els entrenaments consisteixen sobretot en aconseguir que vinguin
motivats i que els hi passi ràpid, que es distreguin en un bon ambient que faci que
estiguin relaxats i tranquils. A més, afegeix que és un lloc on van a passar-ho bé, i
que per tant ho fan tot d'una manera didàctica.
Explica que si els nens aconsegueixen anar en bicicleta, tenen una meta molt
important complerta i ells en són conscients, ja que per exemple els nens i nenes que
pateixen autisme no poden controlar les seves extremitats ni els seus moviments, i el
fet d'aconseguir anar en bici els fa veure que poden superar moltes més metes en la
seva vida diària.
Davant la pregunta de quin procediment utilitza respon exposant que utilitzen un
procediment que estigui el màxim d'ajudat possible, per tal que ells aprenguin
divertint-se i relacionant-se.
44
L'esport per a la integració
En el cas dels disminuits psíquics l'Anna explica que dominen més la bici, i que dins
del procediment es poden incloure més jocs; En canvi, en el grup de nens i nenes
que pateixen autisme és diferent:
“En aquests casos es segueix un procediment sempre igual, no són de fer coses en
conjunt i ens hem de centrar d'una manera molt mes individual; Per tal que ells
sapiguen que toca fer bici, sempre els hi podem la mateixa musica al iniciar i acabar
l'entrenament, de manera que els ajudem a estructurar una mena de rutina. A mes,
als nens amb aquest tipus de discapacitat els hi costa molt mes aprendre, i quan ho
aconsegueixen estan molt contents, aspecte que es veu reflectit en molts ambits de
la seva vida quotidiana”
Seguidament, ha explicat que en els nens autistes la relació és molt important, i que a
més de treballar aspectes físics, de salut, de valors o auto superació es treballa per a
què a poc a poc siguin més capaços de tenir confiança i contacte amb la gent que els
envolta.
Per acabar, davant la pregunta de si creu que l'esport els ajuda a integrar-se en la
societat l'Anna ha respost que sí, i que de fet és el que ells busquen quan treballen
amb aquests tipus de nens, ja que una vegada ja tenen suficient tècnica amb la bici,
els pugen al grup de BMX per a que s'adaptin amb un grup de nens i nenes sense
cap tipus de discapacitat.
g) Brigi i Juan
Pares del Sergi, nen amb autisme.
Aposten per la integració social i creuen que encara que ells tinguin una dificultat
volen fer-ho.
45
L'esport per a la integració
Expliquen que ha començat aquest any amb el ciclisme i que li va molt bé. Ja havia
fet piscina i sempre que aprèn alguna cosa nova connecta més amb el món. Exposen
que el seu fill té molta energia, i que el fet de venir aquí i cansar-se l'ajuda a
canalitzar-la i venir amb ganes.
La Brigi i el Juan diuen que el seu fill es dóna compte que està aprenent, i que la
frustració que té amb el llenguatge la complementa amb l'esport.
Davant la pregunta de si han notat canvis en el Sergi des que fa esport han respost
que sí, que està més relaxat i és una motivació més per a ell.
Respecte a la pregunta de si creuen que l'esport ajuda al seu fill a integrar-se han
respost:
“I tant, nomes la relació que te amb els companys i monitors es de total integració; Ell
esta aconseguint anar amb bici i aixo es una motivació extra en tots els altres ambits
de la seva vida”
Posteriorment, van exposar que seguirien portant al seu fill a fer esport, ja que a ells
també els hi serveix de relaxació.
Per tant, podem concloure exposant que la Brigi i el Juan donen suport a la hipòtesi
del treball.
Per acabar, van exposar:
“És molt important fer pinya, estar junts i recolzar-nos en entitats i federacions.
Aprens molt, i junts podem lluitar i obrir portes a aquests nanos perquè es mereixen
tot i mes, i si nosaltres no ho fem, no ho fara ningu. Hi ha moltes barreres, i s'ha de
tirar endavant”
46
L'esport per a la integració
h) Carlos Moreno
Responsable de la secció de BMX del club Genesis.
Primerament formava part d'un altre club, i fa 7 anys que van decidir ajuntar-se i
formar l'escola, la qual explica que cada vegada va millor i que actualment compta
amb uns 40 nens i nenes.
El Carlos Moreno és des de fa un any i mig el monitor de la Núria, una nena amb una
discapacitat mental que va arribar fa 2 anys al club.
Quan la Núria va arribar, se li va ensenyar a anar en bicicleta, després, a anar a la
pista (un lloc suau on és sempre el mateix) i per últim va passar a la secció de BMX.
Durant els primers dies que la Núria entrenava a BMX, estava espantada, ja que la
pista està formada per sorra, obstacles i salts, però després d'un any i mig es fa el
circuit sencer, es posa dreta a la bici, i aixeca la roda en alguns salts.
Carlos Moreno explica que no fa “fàstics a res”, i que estaria encantat de tenir a tot de
nens i nenes que formessin el grup com ella. A més, davant de la pregunta de si ha
notat canvis en ella o en el grup a partir que ella ha començat a fer-hi esport Carlos
exposa:
“Al principi estava una mica separada, no els coneixia i el circuit se li feia gran pero
actualment esta completament integrada, es una mes i es porta be amb tots. A mes,
crec que tot el que esta aprenent aqui l'esta ajudant a integrar-se fora el grup, ja que
li dóna seguretat en ella mateixa, i aixo es un aspecte que pot utilitzar fora del club”
Podem concloure dient que Carlos Moreno afirma la hipòtesi principal del treball.
47
L'esport per a la integració
5.1.4.Videomuntatge
Durant els dies que es va assistir al velòdrom es van gravar tot un seguit de vídeos
mostrant com va ser l'experiència i les entrevistes dutes a terme, així completant
aquest apartat i una de les motivacions.
Amb aquests vídeos s'ha dut a terme un videomuntatge, el qual es pot trobar en un
disc, i en el cas que el treball es llegeixi en format pdf es trobarà dins del pen drive
amb el nom: Muntatge Treball de Recerca.
48
L'esport per a la integració
5.2.OPINIÓ GENERAL
Per complementar la demostració pràctica de la hipòtesi principal del treball, he dut a
terme una entrevista a un seguit de persones per tal de saber com d'informada està
la societat d'avui en dia sobre l'esport com a mètode per a la integració social i quines
són les diferents opinions.
A continuació, podrem veure l'entrevista, els resultats i un anàlisi dels resultats que
s'han extret de les entrevistes enviades via internet a un sector majoritàriament jove
de la població.
5.2.1.Entrevista duta a terme
L'esport per a la integració social
1.Edat:
◦ De 10 a 15 anys
◦ De 15 a 25 anys
◦ De 25 a 35 anys
◦ Més de 35 anys
2.Sexe
◦ Dona
◦ Home
3.Fas algun tipus d'esport?
◦ Si
◦ No
49
L'esport per a la integració
4.Coneixes a algú amb algun tipus de discapacitat (física o mental) que faci
algun tipus d'esport?
◦ Si
◦ No
5.Creus que l'esport facilita la integració de les persones amb algun tipus de
discapacitat?
◦ Si
◦ No
◦ No ho sé
6.Coneixes algun club on es facin activitats per a gent en risc d'exclusió?
On es practiqui algun tipus d'esport o activitat enfocada a persones en risc
d'exclusió (discapacitats, immigrants, amb una renda baixa…)
◦ Si
◦ No
7.Creus que l'esport com a mètode per a la integració social ha guanyat força
durant aquests últims anys?
◦ Si
◦ No
◦ No ho sé
50
L'esport per a la integració
5.2.2.Anàlisi dels resultats
Per tal de poder extreure unes conclusions, analitzarem els resultats de les
entrevistes fetes:
1.Edat
De 10 a 15 anys 13 5%De 15 a 25 anys 229 91%De 25 a 35 anys 2 1%Més de 35 anys 9 4%
Figura 8
En aquests resultats podem veure que la major part de les persones que han respost
l'entrevista tenen entre 15 i 25 anys, indicant així que les conclusions seran extretes
d'una part jove de la població.
51
L'esport per a la integració
2.Sexe
Dona 166 66%Home 87 34%
Figura 9
En aquesta pregunta podem veure que el nombre de dones entrevistades és més
elevat que el nombre de dones, tot i que la diferència no és molt elevada.
3.Fas algun tipus d'esport?
Si 187 74%No 66 26%
Figura 10
52
L'esport per a la integració
En l'anàlisi d'aquests resultats podem observar que quasi una tercera part de les
persones entrevistades practiquen algun tipus d'esport, indicant així que aquest terç
està mínimament informat sobre l'esport i els seus beneficis.
4.Coneixes a algú amb algun tipus de discapacitat (física o mental) que faci algun
tipus d'esport?
Si 118 47%No 135 53%
Figura 11
En aquests resultats podem veure que les diferències entre la gent que coneix a
algun discapacitat que faci esport i la gent que no en coneix són mínimes. Per tant,
podem concloure que actualment un 47% dels joves coneixen a alguna persona
discapacitada que faci esport, indicant així que la meitat dels joves entrevistats
coneixen a alguna persona discapacitada que utilitza l'esport com a benefici.
53
L'esport per a la integració
5.Creus que l'esport facilita la integració de les persones amb algun tipus de
discapacitat?
Si 210 83%No 12 5%No ho sé 31 12,00%
Figura 12
Davant aquesta pregunta la major part de la gent entrevistada ha contestat que si,
que creuen que l'esport facilita la integració de les persones amb algun tipus de
discapacitat; A més, un 12% ha contestat que no ho sabia, i un 5% que no. Per tant,
podem concloure que una gran part de la població jove entrevistada coneix els
efectes de l'esport i és conscient que aquest és una eina per a la integració, però que
en canvi una altra part no ho sap, és a dir, no estan ben informats o creuen que no.
6.Coneixes algun club on es facin activitats per a gent en risc d'exclusió?
Si 119 47%No 134 53%
54
L'esport per a la integració
Figura 13
En aquests resultats podem veure que la pregunta 4 i la pregunta 6 es corresponen,
ja que les dues acaben indicant que un 50% de les persones entrevistades coneix a
alguna persona amb discapacitat que faci esport, el seu club, i com aquest afecta en
la integració.
7.Creus que l'esport com a mètode per a la integració social ha guanyat força durant
aquests últims anys?
Si 194 77%No 4 2%No ho sé 55 22%
Figura 14
55
L'esport per a la integració
Si analitzem l'última pregunta, podem veure que un 77% de les persones
entrevistades creuen que l'esport és una eina per a la inserció i en canvi un 2% no ho
creu. A més, podem veure que un 22% no ho sap, i per tant, no està ben informat del
tema.
6. CONCLUSIONS
Al finalitzar el treball, s'ha pogut extreure una conclusió davant la hipòtesi:
✗ Podem confirmar que l'esport és una eina per a la integració social davant els
diferents col·lectius que pateixen o poden patir una exclusió davant la
societat, ja que en el transcurs del treball s'ha conviscut i entrevistat a
diferents persones discapacitades i a les seves famílies, i totes ens han
confirmat la hipòtesi dient que no només és una eina d'adaptació, sinó que és
necessari.
A més, s'han arribat a una serie de conclusions que complementen la hipòtesi
principal del treball:
✗ Una gran part de la població jove que actualment viu a Barcelona coneix a una
o més persones que pateixen alguna discapacitat, i a més, coneixen centres
on s'utilitza l'esport com a eina d'inclusió.
✗ L'esport com a mètode d'inclusió ha guanyat força durant aquests últims anys.
✗ Actualment hi ha pocs recursos per a les persones i famílies que viuen en una
situació d'exclusió, i a més, els hi és difícil arribar a aquests, ja que la
informació i ajudes que es dónen moltes vegades depenen d'un cost econòmic
molt alt.
56
L'esport per a la integració
✗ Una gran part de la població jove que actualment viu a Barcelona és conscient
que l'esport ajuda a la integració social, mentre que l'altra part no ho sap o
creu que no; Per tant, podem concloure exponent que hi ha una falta de difusió
davant aquest aspecte, i que encara queda molt treball per aconseguir que la
gent sigui conscient de com realment es pot millorar una situació d'exclusió.
7. VALORACIÓ PERSONAL
La meva valoració d'aquest treball és molt positiva, ja que no he tingut masses
problemes per dur-lo a terme.
Personalment m'ha agradat molt fer aquest treball, ja que he escollit un tema que no
m'ha cansat en cap moment, i a més, l'he disfrutat.
He aconseguit que les coses que he viscut durant el transcurs del treball de camp em
serveixin per a mi mateixa i he pogut conèixer altres realitats i persones que seguiré
veient després de finalitzar el treball.
Per una altra banda, m'agradaria exposar que aquest treball no es queda aquí, sinó
que les persones que actualment formen part del club Genesis Cycling Team m'han
demanat el videomuntatge, que pertany a la part pràctica, per patrocinar el club, i
amb ell, la importància de l'esport com eina per a la integració.
Per tant, crec que tot l'esforç invertit en aquest treball ha tingut una gran recompensa,
tant per a mi com per a la gent que necessita una difusió davant l'exclusió.
57
L'esport per a la integració
8. WEBGRAFIA
- Bel Adell, Carmen. {Exclusión social: origen y características.} Universitat de Murcia,
30 de Gener de 2002. Disponible des d'internet en:
http://enxarxats.intersindical.org/nee/CE_exclusio.pdf
- {Beneficios del ejercicio físico.} Disponible des d'internet en:
http://www.webconsultas.com/ejercicio-y-deporte/vida-activa/beneficios-del-ejercicio-
fisico-869
- Cayuela Maldonado, M. José. {Los efectos sociales del deporte: ocio, integración,
socialización, violencia y educación}. Barcelona: Centre d’Estudis Olímpics UAB,
1997. Disponible des d'internet en: http://olympicstudies.uab.es/pdf/wp060_spa.pdf
- Checa Olmos, Juan Carlos, Arjona Garrido, Ángeles, Pardo, Rodrigo, García-Arjona,
Noemi. {Deporte e integración. Variables que intervienen en el contacto cultural de los
jóvenes inmigrados en España.} Revista de psicologia de l'esport, any 2012.
Disponible des d'internet en: http://www.redalyc.org/articulo.oa
- {Definición de salud.} Disponible des d'internet en: http://definicion.de/salud/
- {El concepto de salud.} Disponible des d'internet en:
http://www.abcpedia.com/diccionario/definicion-salud.html
- {El deporte y sus beneficios en la salud física y mental y psicológica.} Disponible
des d'internet en: http://www.deportesalud.com/deporte-salud-el-deporte-y-sus-
beneficios-en-la-salud-fisica-y-mental-y-psicologica-.html
58
L'esport per a la integració
- Govern de Cantabria. {Inclusión social grupos de riesgo} Disponible des d'internet
en:
http://www.serviciossocialescantabria.org/uploads/documentos%20e
%20informes/Grupos%20de%20riesgo.pdf
- Mela, Marta. {¿Qué colectivos de riesgo de exclusión social existen y por qué es
importante su formación?.} Març de 2011. Disponible des d'internet en:
http://noticias.iberestudios.com
- Muñoz Socias, A. J. {L’activitat física i l’esport com a mitjà d’integració social i
transmissió de valors a joves socialment desfavorits.} Revista Electrònica
d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa, V. 2, n. 2, PAGINES 19-38. any
2011. Disponible des d'internet en:
http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol2_num2/munoz/estat-questio.html
- Observatori Catala de l'Esport, 2014; a partir d'organitzacions corresponents.
Disponible des d'internet en: http://www.observatoridelesport.cat/indicador.asp?
subdim=13&id_ind=291
- Pardo, Antonio. Departament d'humanitats biomèdiques. Universitat de Navarra.
Disponible des d'internet en: http://www.unav.es/cdb/dhbapsalud.html
- Pérez de Armiño, Karlos. {Exclusión social.} Any 2005-2006. Disponible des
d'internet en:
http://www.dicc.hegoa.ehu.es/listar/mostrar/96
- Ruiz, Vicente. {Beneficis de l'activitat física.} Disponible des d'internet en:
http://www.xtec.cat/centres/a8035477/Web/16.PROJECTES/EdFisica/Teoria-EF.pdf
59
L'esport per a la integració
- Sarasa, Sebastià, Sales, Albert. {Itineraris i factors d'exclusió social.} Maig del 2009.
Disponible des d'internet en:
http://www.sindicadegreugesbcn.cat/pdf/monografics/itineraris.ca.pdf
- Soria, Felipe. {El deporte como medio de integración social.} 4 de Setembre de
2013. Disponible des d'internet en: http://www.aptavs.com/articulos/deporte-como-
medio-de-integracion-social
- {Tipos de salud.} Disponible des d'internet en: http://www.tiposde.org/salud/411-
tipos-de-salud/
- Torres, Xavier. {Projecte d'integració de modalitats esportives per a persones amb
discapacitats dins les federacions d'esport convencional.} Disponible des d'internet
en: http://www.csd.gob.es/csd/estaticos/dep-adp/conda2/4-Xavi-Torres.pdf
60