les rondalles de l'horta.autor: isidro buades ripoll

8/18/2019 Les Rondalles de l'horta.Autor: Isidro Buades Ripoll

1/101

LES RONDALLES D E L HORTA


2/101

LES RONDALLES D E L HORTA

Associació Cultural LLOIXA

Excm. Ajuntament de Sant Joan d Alacant

2003


3/101

Il.lustracions de David Aracil

Próleg de Francesc Xavier Sala

Isidre Buades Ripoll

Edita: Associació Cultural LLOIXA

Patrocina: Excm. Ajuntament de Sant Joan d Alacant

Deposit Legal: MU-2.302-2003

Imprimix: Continuos Paper, S.A.


4/101


5/101

A@ era que se n era corn qui conta conta la nit llagafa, la nit

fosca, tan fosca i no sap que fer. Que vinga la dona que coneix les

histories, que vinga l horne arnb son sac de paraules. Si el foc ja

crema, si crema bufó rribeu escolteu arribeu sentiu

Encara que coste creure-ho paraules corn aquestes eren dites no

fa tarnpoc tant per rnolts hbrnens i dones en esta te rr a nostra els

voltants per introduir les narracions dels contes o rondalles. Eren

els temps, que sernbla per a nosaltres perduts, en que les histories

aplegaven per la veu, per una veu que pouava de les veus del ternps.

Un ternps sense televisió ni cinema, sense videoconsoles ni cap tipus

de pantalla juganera. Un ternps en que les histories sols

excepcionalment arr ibaven rnitjancant les irnatges, un temps en que

sols tenien la veu. La veu d un horne o d una dona, que corn qui

llaura

o

corn qui fila deixaven anar els sons i estos s alcaven per

buscar el racó de les orelles; sons que corn cuquets de nit

iloluminaven a poc a poc qui sentia i creia, qui entrava en el joc. Qui

no creu, no juga.

Amb els contes les rondalles, que forrnaven part de la vida

quotidiana corn el pa i ltaigua, perque la fantasia, la irnaginació

sernpre ha estat al nostre costat, ha passat corn tarnbé arnb el pa i

l aigua: que a ra ens arr iben embolcats. En lloc de construir-los per


6/101

a cada infant, o no tan infant, a ra a rr iben tots fets igual. Milions de

receptors a tot el món reben la mateixa imatge de la mateixa

historia. Els contes continuen sent populars pero si en u n pr imer

moment la veu narradora creava un univers de sons que era qui

escoltava l encarregat de convertir-los en imatges, moltes voltes de

posar el seu rostre o rostres coneguts als protagonistes; de la

mateixa manera que qui contava portava les histories a llocs

coneguts pel receptor, amb el pas de la narració oral a l escrita les

narracions seran totes iguals per a tots, tots podem llegir la mateixa

historia , amb el cinema la televisió tots sentim la mateixa veu

veem les mateixes imatges. No anem contra els nous mitjans,

solament volem marcar el fet d este canvi en l imaginari popular

que ha ocorregut principalment en el darrer segle. El llenguatge

escrit, quan estava escrit en una llengua diferent a la que parlava

la gent, va fe r qu e noms de protagonistes i de llocs no pogueren ser

els del seu costat; es produix, doncs, un dis tanciament afectiu vers

la llengua a la q ua l és negat c rea r u n imaginari.

Molts dels contes populars o rondalles que per estos voltants es

narraven han estat oblidats i perdu ts per a sempre, alguns s han

salvat per la lletra impresa, lletra impresa ja en la llengua

narradora. Isidre va l lancar les xhrcies p er pescar de l oblit les

seues histories, seues perquk en escoltar ens les apropiem, Isidre va

posar les serpelleres per arreplegiir del record les narracions que

al llarg dels seus anys ha an at escoltant sentint. Un treball de

temps de record, més qu an es vol ser fidel a les paraules que un

dia va sentir com l autor escriu a u n dels contes de la col*lecció.

Fidelitat del nostre amic Isidre q ue podem comparar al treball de

l arqueoleg, uns forade n la te rr a per tra ure dels estrats brins del

passat, trossos del passat que restauren am b cura, ent re altres coses

per a poder conéixer millor la nost ra historia cultura. Així Isidre

va cercant les histories, recuperant brins del passat per fer-los

futur, pe r fer-los present. Presents en la llengua original, testimoni


7/101

corbs, dofins esparrallons porten a la nostra terr a la tradició

narrativa oriental. En Els dos geperuts o Peret recrea la tradició

del món que coneixem pels germans Grimm, Peret és una variació

del sastre valent la xiqueta dels rínxols d'or. El Crist va de sopar

que amb l'autor vaig escoltar contar a Dolores la del Mato té

versions en terres castellanes.

E l tema de I'enginy és present en gairebé tots els contes, I1enginy

és un factor narratiu pero també una arma que té el ser més debil

contra el poderós. E l llaurador venc els advocats, el jove matrimoni

ven el capella, Peret demostra ser més que el gegant dlOrgeja.

Les rondalles costumistes tenen la capacitat de convertir en sers

de ficció dones i homens de la infrahistoria, en uns casos 6s

solament una anecdota que mostra com vivien com patien, les seus

pors les seues il-lusions, la seua ingenuitat la seua tendresa.

Isidre en aquesta obra ret homenatge a qui li va contar les

histories, als narradors orals que van mantindre accions

personatges en la seua veu, a les persones que cavaven pous per

arribar a l'altre costat del món, a qui amb els sons omplia la

fantasia

i

la imaginació dels habitants d'aquestes terres com

l'olivera del de Dies omplia gerres, a qui ens ha fet vore sobre la

lluna dos xiquets que fugint pels tossalets del Cap de 1'Horta hi

arribaren ara esperen per tornar.

rancesc Xavier Sala Ivorra


8/101

E L C O N T E M ES B O N I C

A@ diuen que era un cura i un monesillo que van haver d'anar

a di r una missa a un poblet on no hi havia capella, com estava molt

lluny i se'ls va fer tard per a tornar a hora de dinar van haver de

fer-ho en un hostal del camí.

El capella va comanar a l'hostalera que els fera una paelleta

d'arros amb conill i pollastre, mentre s'ocupava de guisar-la, ells

es gitarien a fer la sesta que bona falta que els feia, per la matinada

que havien hagut de fer aquel1 dia; pero ans de gitar-se el capella

va proposar al monesillo el següent:

Mira, xiquet, anem a fer una cosa, ara ens gitem a dormir la

sesta mentre l'hostalera ens fa la paelleta, qui tinga l'ensomni més

bonic dels dos, eixe es menja la paella, Que et pareix?

Molt bé, senyor cura, el que vosté diga: es van gitar, cada un

al seu llit.

El cura als dos minuts dormia a plaer, tot despatarrat, pegant

uns bufits terribles, pero el monesillo , a qui havia deixat molt

cavil*lós a proposició del capella, no podia dormir, més quan al

cap d'una estona va arr ibar fins a el1 el tufet de la paella que coia

l'hostalera.

Xe quin tio més espavilat -pensava-. Ara, amb els

deuteronomis paraboles que el1 sap, de segur que se n'iventa


9/101

una la mar de bonica i jo em quede mirant com es menja la paella.

¿Que po dna fer per a ser jo qui es menja l'arrbs?

1 pegant-li voltes

al problema va trobar per fi la solució. Vegem com va ser la cosa:

El capellii que estava cansat pe r la matinada la llarga caminata

es va quedar dormint vora una hora, quan es va despertar va

pensar: Xe que bé, ara l'arrbs estarii tebiet, bo de menjar, vaig a

contar l'ensomni al "xiquillo" a dinar. Va anar a despertar-lo

i

el va

trobar tan, tan adormit que el va haver de sarandar per a

aconseguir que es despertara.

QuB passa, que passa. Va dir restregant-se els ulls.

No passa res, sols que anem a vore qui dels dos ha tingut

l'ensomni més bonic

i

qu i es menja la paella d'arrbs.

Ah

sí, sí, la paella -va respondre u n poc botijós-. Conte vosté

el seu ensomni primer.

1

el capellii, ajuntant les mans com quan estava al púlpit

predicant va comencar dient:

Jo he somiat que estava aquí dormint la sesta

i

han baixat dos

Bngels del cel se m'han emportat a un país meravellós on els rius

eren de vi dolc, les serres de torró, la mar d'aigua civada les

platges de sucre, i aixb era molt lluny, molt lluny

1 en aixb el "monesillo" que l'escoltava de fit a fit el va

interrompre i li va d ir d'aquesta manera:

Ja ho crec, senyor cura, aixo era molt llarg d'aquí, jo m'he

despertat l'he vist tan lluny, que he dit: el senyor cura ja no torna,

m'he menjat la paella d'arrbs amb conill

i

pollastre.


10/101

EL CR I S T VA DE SOPAR

Diuen que fa molts anys, pero no tants que encara se'n recorda

qui va conéixer alguns dels qui deien que era una historia molt

certa, hi havia una dona, veina del poble de Sant Joan, molt devota

del Crist de la Pau, tant, que en les seues oracions tots els dies li

demanava que anara a visitar-la a sa casa.

Feia aquesta dona les oracions amb gran devoció, algant molt la

veu sense adonar-se'n, i vegeu si així seria, que el sagristii, el qual

sempre anava per allí trastejant, no va poder evitar escoltar-la.

Senyor quina gran felicitat seria per a mi que un dia et

dignares a visitar-me a ma casa - deia la devotíssima el sagristii,

que era un bord, amagant-se dar rere del Crist fent una veu el més

estranya possible, l va contestar així a les repetides peticions:

Molt bé, Pepa, ja que veig que m7hodemanes de tot

C O ~

niré

a ta casa a visitar-te, sera dijous: quan siguen aixd de les nou

tingues llest el sopar.

allh em tens la beneita de Pepa tota nerviosa de l'alegria que

se'n va a sa casa

i

es troba amb la veina, que era tan devota com

ella, li ho conta tot.

Xica, i no podria ana r jo també a sopar? li diu aquella.

Puix clar que sí, una bona cristiana com tu cert que també pot

acompanyar-nos.


11/101

La veina es va cons iderar la dona més afortunada de l món pe r

estar convidada a sopar amb el Crist, tan contenta ella va i ho diu

al seu home.

L'horne la va escoltar amb molta paciencia, en compte de dir-li

que era imbecil -cosa que en un pincipi va pensar fer-, li va

contestar d7aquesta manera:

Mira, xica, jo crec que aixb no pot ser, com ha d'anar el Crist

a sopar a casa d'una veina?

1

si és així, no has d'anar, no siga que hi

haja algun contrar i del Senyor us done el sopar.

Perb sant home Com ha de tenir enemics el nost re Senyor?

1 que sí, que sí que vaig, s'encasquetii la dona, i encara que

l'home li va exposar bons arguments en contra, ella no escoltava

i

estava segura del bon sopar amb el Nostre Senyor en casa de la

veina Pepa.

El marit no va voler discutir més, en conseqüencia es va traga r

un pla d'actuació; es vestiria de sant Joan Evangelista aniria a

sopar, enca ra que no estava convidat; p erq ue el1 havia de

demostrar a la seua dona qu e tot allb era una farsa.

W que es va procurar la deguda vestidura i dijous a la nit

qu an el1 va c reu re que ja estaven sopant, va tocar a la porta de ca

Pepa.

La seua dona va an ar a obrir.

Qui és?- va d ir abans de despassar e l forrellat?

Sant Joan Evangelista va contestar l'home fent una veuota

ben potent.

Ai "pos" espere vosté u n moment.

1

se'n va anar de pressa al

menjador a inform ar la seua amiga.

Xica, és sant Joan Evangelista.

1

el Nostre Senyor sense esperar que Pepa donara o no

autorització perque entrara el nou comensal, va dir, comprenent

que aquel1 san t anava a complicar-li el sopar:


12/101

No, no li bbrigues Fes-me cas, és que estem un poc agraviats.

-Pero com que els colps i les empentes a la porta eren cada vegada

més fortes i amenacaven de fer saltar el forrellat, es va algar de la

taula

i

se'n va anar lleuger per la porteta de dar re re que donava a

la placa.

Només

eixir el Crist, es va rompre la tanca i va entrar

1'Evangelista: altíssim, fort, amb una llarga i abundant cabellera,

la vesta que li arribava fins a terra, i un gaiato a la mii.

Sense dir res va comencar a gaiatades i en un tres i no res ho va

trencar tot. En un dels colps que també va espolsar a la seua dona

se li'n va anar la mii

i

li va trencar el brac. Va pegar l'última

gaiatada al candeler i a les fosques, se'n va ana r més de pressa que

hi havia entrat.

Quan l'amiga va anar a sa casa va dir al seu home tot el que hi

havia passat

i

que, fins i tot, va haver d 'ana r a ca Pepe, el pastor,

perque li apanyara el brac, estava un poc temorosa que l'home, per

desobedient encara damunt li afegira algun tiró d'orella pero no,

la va tractar amb molta consideració i la va ajudar a despullar-se i

gitar-se en el llit.

Tot aixo és el que va passar amb el famós sopar del Crist a una

casa de Sant Joan d'Alacant. Passat un temps l'home va di r a la

seua dona que el1 i ningú més va ser qui va entrar a la casa i va

repartir les gaiatades, i que el Crist de segur que devia ser el bord

del sagristii.

Fins aquí la rondalla, tot i que qui ens la relata assegurava que

de conte res, que la historia va ser ben de veres i que el seu sogre

guardava a casa la vesta de sant Joan Evangelista i la perruca amb

tirabuixons que Pepe Camestortes portii el dia del sopar. tot aixb

no quan era Ramon el sagristii ni Batiste el sagristii, sinó un altre

abans d'aquests.


13/101

Fa moltíssims anys quan Benimagrell era molt més gran que

Sant Joan aq uí vivien hortolans ricosets que tenien bones vinyes i

millors ametlerars er a costum per les festes patronals de sant Roe,

que és el setze d7agost, po rta r al poble u n bon predicador pe r a fe r

el sermó del dia del sant. Puix bé, va haver u n any que es va buscar

un fra re famós per a esta ocasió; 17home, esponent a la seua fama,

va fer tan extraordinari sermó com mai hi havien sentit els

benimagrellers. Van quedar pero que molt satisfets i contents, i més

d una devota va plorar tot el que havia de plorar sentint la vida i

miracles del pat ró, dites tan meravellosament per la boca d aquella

eminencia de la paraula. Pero va ser el cas que qu an el fr ar e es va

disposar a anar-se n cap al seu convent va demanar els seus

honoraris de predicador, es va troba r que els hortolans l van dona r

una moneda de cinc centims.

E l fr ar e no es va esto rar massa perqu e era home de molt bona

pasta, pero va dir com tants poquets diners per tant com el1 hi

havia parlat. els benimagrellers tots plens de raó

li

van explicar

que eixe era el costum tradició de tota la vida:

-Nosaltres, aquí a Benimagrell, paguem pel sermó una moneda

de cinc centims per cada un a de les vegades que S anornena el sant,


14/101

i com vosté sols ha dit sant Roc una vegada en comenqar el sermó,

puix ahí té la seua monedeta.

El frare, engolint saliva, va manifestar que el1 era respectuós

amb les tradicions; i guardant-se a la butxaca la monedeta de cinc

ckntims es va acomiadar fins a 17any següent i va mamprendre

lleuger el camí de tornada al convent.

S' ha de d ir que aleshores devia ser 17assumpte de la

comptabilitat qüestió molt endarrerida, antiga i rudimentaria,

almenys, per aquestes terres de l'horta d7Alacant;o pot ser que fóra

la cosa que la forma el costum de comptar a 17esglésiade sant Roc

formara pa rt d'alguna antiga tradició de sap Déu 17any.Es tractava

del següent: com hem vist, es pagava al predicador una moneda de

cinc centims per cada vegada que aquest anomenara el sant, i en

compte de tenir un full de paper i un llapis per an ar anotant-les

cada volta que així es fera, tenien un costal de canyes una bona

navalla i quan el pa re predicador deia "sant Roc" o "San Roque"

que de tot hi havia, el comptador "Ras " tallava un canut. Després

tants canuts, tantes monedes, així de senzill.

Puix bé, com que els va agradar tant el sermó de 17anyanterior,

es van acurar ben bé d7avisar el mateix fra re que tan bon

predicador comprensiu va ser. ja em tens l'esglesieta de sant Roc,

el setze d'agost a poqueta nit tota adornada de flors amb moltíssims

ciris encesos i plena de fidels tots mudats, disposats a escoltar

aquel1 pare que t an bé parlava, quan este, després de refregar-se

les mans, així com si anara a cavar un bancal de rostoll, es va

senyar només comenqar a pa rlar va dir:

Benvolguts germans: Avui és el dia de sant Roc,- el tallador

que estava atent, amb un a canya a una m& a l'altra la navalla, Ras

Canut.

El frare li va pegar una mirada de reüll i va fer un breu silenci

que els fidels van creure que era per pensar com dir la cosa més

bonica del sant, pero en realitat va ser per a dir-se al seu endins:


15/101

Ara us arreglaré, amiguets i amb veu clara i potent es VE

posar a sermonejar d'esta manera:

Sant Roc era molt humil- i el comptador, canut

San t Roc er a molt miraculós-

i

l'altre, canut

Sant Roc era molt trehallador- canut

Sant Roc era molt piadós- l'altre, canut

Sant Roc e ra molt predicador- Canut

San t Roc era protector dels animals.- l'altre, canut.

Sant Roc ja al comptador es comencaven a vore gotes de

suor al front

i

l'orador s e p ia : sant Roc era a@, sant Roc era allb,

sant Roc ací, sant Roc enlla;

i

ja quan anava per una mitja hora

d'exaltació verbal del paneghric de sant Roc, va acabar dient:

fins les granotes del toll de I'Albufereta canten gojoses quan

s'amaga el sol: Roc, Roc, Roc, Roc, Roe.. . l que el comptador,

tallador

i

suós benimagreller va d ir tot estorat:

Xe calla; para ja de Roc, Roc, que no em queden canyes i en

duc ja tallats catorze costals.


16/101

Aso diu que e ra u n capella

i

un "monesillo" qu e caminaven pe r

un camí ent re vinyes quan tornaven de dir missa d'enllh d'una

ermiteta de les moltes qu e n7hi havia,

i

encara en queda alguna a

l'horta d7Alacant. Anaven els dos, xino-xano, calladets sense dir-se

ni pruna, quan van sentir un tret d'escopeta d'algun cacador que

anava pe r allí no massa lluny d7ells.

E ra pel mes de novembre sentir un tret per les frondoses

vinyes era cosa corrent, per aixo, cura

i

"monesillo" van seguir

anant tranquil-lament, perb de sobte van vore q ue u n conill molt

formós creuava el camí amb les potetes de dar re re trencades, per

eixe motiu no podia córrer, el cura , lleuger com si d7 ungos patxó

es trac ta ra es va ti rar sobre 17animalet el va agafar.

Xe qu in conill més formós -va dir tot content. recelant-se que

el cacador qu e havia fer it e l conill no devia es tar molt lluny, se71va

amagar davall de la sotana, més content que unes pasqües va dir

xuplant-se els llavis de regust:

De xavo és 17arrossetamb conill que anem a menjar-nos pe r

lo menos jo".

El "monesillo" no va dir res, perb pegant-li una mirada amb

prou mala llet, va pensar: Com qu e "per lo menos tu, eh fartera ,

avariciós ". van seguir caminant.


17/101

l

moment el capella, que estava tot il-lusionat arnb el menjar

que anava a fer-se en ar ri bar a casa, va to rnar a di r el mateix:

Xe quin arrosset arnb conill que anem a menjar-nos, "per lo

menos jo".

1,

torna-l i va pensar tot fastiguejat el "monesillo".

1

en aixb

estaven qua n a la prime ra revolta del camí es van troba r de cara

arnb el cacador, jovenot

i

polit qu e era qu i havia disparat al conill.

Va saludar molt cortés,

i

després de saludar i besar la m&al capella

va di r d'aquesta manera:

Senyor cura, vosté pe r una d'eixes casualitats, no hi haura vist

un conill, al qual fa un moment jo he disparat i va ferit de les

potetes?

Pu ix no, fill meu va di r el capella fent cara de santet- no, no

n'he vist cap, de conill, fa molt temps. miren per on, el caqador

després de donar les gracies pe r la informació, i vosté dispense

i

tal,

qu an ja se n'anava, sentí el pregonat del conill, que es veu que ja

s'havia cansat d'anar davall de la sotana tot a les fosques

i

va

comenqar a crits com un desesperat.

Aquí estic -pareixia di r- este capella és un mentirós

El cacador, pegant unes camellades de metre

i

mig, se'n va

tornar cap al cura, va ti rar l'escopeta a te rr a com si fóra u n bastó

i

ficarit-li la m&per davall de la sotana li va tra ure d'un tiró el conill

o llebrot, que er a un a bona peca.

Com que no h i havia vist vosté res? -va d ir el cacador arnb la

cara roja com una pebrera-. Vosté, senyor capella, és un tio

mentirós.

1 i

mostrava l'animal posant-li'l davant de la cara.

1

arnb

la m&que li quedava lliure es va posar a pegar-li galtades, totes les

que va voler.

Nyas, nyas Per bolero, nyas, vaja un "curalotodo" més

mentirós.

agafant l'escopeta se'n va an ar dient galanteries al malparat

capella. Aquest es va eixugar les llhgrimes arnb el mocador, els


18/101

mocs, les baves i u n filet de sang que li queia pel queix. coent com

un al1 va mamprendre de nou el camí de tornada. E l monesillo

sense obri r la boca e l seguia dues passes enrere.

Així van a nar u n bon tros de camí tot callats, el cura amb la cara

tota plena de senyals

el monesil1o amb u n lleu somrís als llavis,

fins que no va poder més parant-se en mig del camí va d ir amb

aquella veueta que pareixia un flautí:

Senyor cura, de xavo és la passada de bufetades que mos

han pegat, per lo menos a vosté .


19/101

M A R I E T A T I C O

Hi havia un matrimoni jove, arrendador d'una hisenda de

l'Horta, anomenats Marieta Joan. Marieta era la dona més bonica

que mai s'havia vist per estos llocs, Joan u n xic molt bo fort que

estimava moltíssim la seua dona.

Ere n els dos matiners, com correspon a bons hortolans, i mai

els eixia el sol gitats al llit; pe r aquells dies pr imers de novembre

que estaven replegant l'oliva va ocórrer esta historia que us

contem.

A@ va ser un matí qu an Joan ja er a a l'olivar Marieta treia

aigua del pou de naixer per a fer la " ~ u s c ~ " ,uan va encertar a

passar pel camí, que era p rop de la casa, un capella que anava a d ir

missa a una ermita de la hisenda d'uns senyors importants que hi

havia poc més avall.

El capella, en vore una jove tan rebonica, es va quedar

bocabadat després, fent-se el desentés, va pr oc ur ar saber com li

deien. Així és que en sendema, quan va passar vora la casa estava

Marieta agranant el pati, afluixant el pas

i

llevant-se el ba rret va d ir

molt cerimoniós:

Marieta, tico

Marieta no va respondre res

i

regirant-se d'esquena va aüssar el

muscle i va seguir agranant.


20/101

Coses de cures. va pensar.

o va fer cas i ja quas i ho havia oblidat, pero a l'altre dia qua n

estava donant e l segó a les gallines va sentir que el capella li deia:

Marieta, tico

Marieta va deixar el llibrell del segó i se'n va an ar de pressa dins

la casa.

Que voldria d ir amb allo de tico? Seria una salutació en llatí

d'eixes q ue diuen els cures, o seria al tra cosa qu e no

li

convindria

escoltar? mi ran t pe r un badallet de la porta va vore com el capella

s'allunyava regirant-se cada quat re o cinc passos.

Aquel1 dia no se li'n va an ar del cap l'actitud del capella a la

nit, després de sopar, ho va contar al1 seu home.

Com que tico, eh -va dir l'home- a eixe senyor cureta

l'apanyaré jo. Demh quan passe et diga: Marieta, tico tu

li

contestes: Senyor cu ra taco, passe mafiana a las cuatro entres de

seguida a la casa.

Pero Joan, que aixo de tic0 pot ser una broma del senyor

cureta o un llatí d'eixos que ells diuen, no vages a fer-li una cosa

roina.

Puix si és un a broma en llatí, jo li'n fa ré una a ltra en valencik;

tu no patisques i fes el qu e t'he dit.

A l'endema de matí a l 'hora que acostumava passar el capella ja

estava Marieta agranant el pa ti amb unes granerades més lleugeres

que mai, el capella en arrib ant, llevant-se el ba rret va dir com els

altres dies:

Marieta, tico Al que Marieta va respondre fent la rialleta més

captivadora del món:

Senyor cura, taco, "pase mafiana a las cuatro " se'n va entra r

contornejant-se casa endins.

A l'endema qu an eren les qua tre de la matinada ja estava allí el

capella tot silenciós en vore la porta entretancada va cridar

baixet:


21/101

Marieta

Passe vosté -va sentir que ella deia.

Va en tr ar el capella tot emocionat, pe ro només estar dins, la

porta es va tancar de colp

i

la pesada m& de Joan el va agafar del

bescoll se'l va po rtar arrossegant cap endins amb una foscor de

mil dimonis, allí hi havia u n creso1 encés va vore que era

l'almassera,

li

va posar un colleró uns tira nts espolsant-li una

vergada a les anques el va posar a moldre olives.

Sentint el tac tac tac del molí de tant en tant alguna vergada en

el llom el va tenir Joan molent olives fins que era l'eixida del sol,

quan el va soltar. El pobre capella se'n va anar cap al poble mig

mort

i

amb tota l'esquena plena de costurons.

Va estar una setmana sense anar a d ir missa a l'ermita dels

senyorets i va enviar raó q ue estava constipat, i qiran es trobava ja

un poc millor hi va tornar; un matí que passava vora la casa de

Joan Marieta, esta estava pouan t aigua del pou de naixer i li va di r

tota contenta:

Senyor cura, tico Al qu e el capella calant-se el bar re t fins a

les orelles va contestar:

Marieta, n i tic0 n i taco, i qu i vulga fe r oli que es compre un

matxo. va a rr ea r pe r aval1 més de pressa que corrent .


22/101


23/101

U N A L L I M O S N E T A P E R L 'A M O R

D E D É U

Era a@ u n matrimoni de recent casats que vivien al caseriu de

la Santa Fac. L'home se n'anava tots els dies a la faena que er a en

un a hisenda de l'horta que estava allí prop, a la part ida de la

Condomina, la dona es quedava sola a casa.

Un matí, devia ser a l voltant de les deu, quan estava Rosa, que

així deien a la dona, fen t les coses de la casa, va sentir que tocaven

a la porta.

Vaig -va dir Rosa des d'on estava llavant la roba, que er a en

un patilet que hi havia al descobert u n poc retirat de l'entrada.

Eixugant-se les mans amb el davantal va an ar fins a la porta va

obrir, sense més, pensant-se que es tractava d'alguna veina, pero, es

va sobresaltar un poc en vore que era un pobre que anava

dernanant almoina que amb bona cosa de veu i to amenacador li

va di r d'aquesta forma:

Una "llimosneta" per l'amor de Déu, perquh si no

Rosa, espantada se'n va an ar a la seua cambra del caixó de la

comoda va trau re una monedeta que va donar a l'home tanch la

porta després a tota pressa.

Allo va passar s'ho va callar sense d ir res al marit, ella sabia

que era valent fort, i veient que el pobre també ho era , va evitar


24/101

una qüestió que poguera haver acabat en una baralla. Pero el cas

va ser que a l'endemii de matí quan estava agranant la casa, va

aparéixer el pobre,

i

en obrir-l i la por ta va to rnar arnb les mateixes:

Una "llimosneta" per l'amor de Déu -va dir- perque si no...

Rosa, tota nerviosa va anar corrents i

li

va donar una altra

monedeta.

A116 va succeir tres dies més, i pensant Rosa que ja eren massa

monedes, va acabar pe r decidir-se

i

ho va d ir a l seu marit.

Com que sí, eh, -va di r este- "una llimosneta per l'amor de Déu

perque si no... " Ja

li

ho diré jo, a eixe, demii no aniré al treball,

l'esperarem

i

vorem que passa si no l dónes l'almoina. així ho van

fer, a l'endemii de matí no va anar a l'hor ta

i

corn que no es va

deixar vore, tot feia suposar que se dha via ana t a treballar corn de

costum.

Rosa estava que arnb un cabell l'ofegaven, tota tremolosa pensant

si aquell pobre seria capa$ de pegar al seu home,

i

no sabia que fer,

si anar a cridar un veí per evitar la brega. Pero era el cas que ella era

una dona obedient

i

va acabar per fer tan sols el que el marit l havia

dit. D'aquestes maneres les coses, vegeu que va ocórrer.

Devien ser les deu, corn tots els dies, va tocar a la po rta el pobre.

Joan va fer una senya a Rosa

i

esta va obri r quedant-se el1 dar rere;

corn els dies abans, el pobre, arnb aquella veuota i to amenacador,

va fer la mateixa can@:

Una llimosneta pe r l'amor de Déu, perque si no

Joan va eixir corn un raig, encarnat corn una pebrera, i arnb els

bracos en alt va d ir arnb veu ferma:

Perque si no... que?

Al pobre es va realitzar una gran transformació, de sobte

pareixia que havia disminuit de tamany, la seua aparenca no era

d'amenaca, i arnb una veueta que més bé pareixia la d'un xiquet de

dos anyets, va respondre molt convincent:

Perque si no... em moriré de fam.


25/101

Conten que fa moltíssims anys hi havia un xaramiter molt bo a

Sant Joan a qui deien el tio Mascara. Acompanyat de Felete, el

tamborer, solia tocar pels pobles d aquí prop: Mutxamel, el

Campello, Xixona. Pero és el cas que aquel1 any els van llogar per

ahí amunt, per un poble de castellans.

Un matí, la vespra de la festa, van agafar el primer tren que

eixia de l estació de Madrid per a arr ib ar al poble de Déu vora les

deu, que era l hora que se celebrava la carrera pedestre en que ells

havien de ser els animadors.

Només van aplegar es van posar a tocar, passadeta va,

passadeta torna, es van fer vora les dotze d esmorzar ningú no

deia res.

El tio Mascara mirava Felete aquest mirava el seu mestre; i

sense creuar una paraula els dos es deien que tenien més fam que

un mestre d escola.

Mes el tio Mascara, a qui ja fluixejaven les forces, puix des de

les cinc del matí estava en peu no havia passat res per la seua gola,

va idear un ardit: en un descans, quan estaven tocant a casa de

l alcalde, en un descuit es va arrancar un botó de la bragueta

dirigint-se a l ama de la casa li va dir així:


26/101

Senyora alcaldessa, em donaria vosté una agulla i un bri de

il

per a cosir-me aquesta mancaneta mentre va preparant-nos

l esmorzar

?

Oi, pero és que no han esmorzat?

No senyora, no.

la dona després de donar-li un bri de il i l agulla demanada,

se n va anar en busca d alguna cosa de menjar.

Els va tra ure un cantó de pa i un repeló de cansalada,

i

mes que

no era molt indicat aquel1 esmorzar per a uns convidats i dia de

festa, s ho van menjar arnb ganes

i

van a na r de nou a tocar perque

ja estaven reclamant-los a crits.

Mes que suposaven que el dinar seria millor, la tocata ja no va

ser de la qualitat d abans; tocaven les peces més faciletes del seu

repertori i descansaven sovint

i

menut. El tio Mascara era dels que

opinaven que no es pot anar de festa arnb mala menjada, i molt

menys, a tocar la xaramita que és exercici de molt desgast.

Així que aquí pare

i

allí arree, es van fer les dues de la

vesprada

i

encara no havien d inat, i ja quan quasi eren les tres i

cada un se n anava a sa casa, l alcaldessa arnb molta desimboltura,

senyalant-los una cambreta que h i havia allí pro p de la qu ad ra els

va dir:

Ale, passen ah í dins, que tenen el dinar posat.

El tio Mascara i Felete van obeir a la primera

i

deixant els

trastos sobre una cadira, se n van en trar a l habitació

i

es van

assentar a taula. Damunt hi havia un gran plat cobert arnb una

tapadora de llanda, dos culleres

i

mitja coca de pa.

El xaramiter tot ansiós va destapar lleuger l especie de platera i

es va trobar arnb una platerada d arrbs arnb col, arrbs arnb col que

ni tenia oli ni sal.

Van pegar quatre cullerades, i com que allb pareixia un bossat

de gossos que no hi havia qu i s ho menjara, ho van deixar. Perb


27/101

encara no havien tingut ni temps per a lamentar-se prou de tal

desatenció, els van c rida r perque anaren a tocar de nou.

Van eixir de molt mal cor i agarran t els trastos se'n van an ar al

carrer i es van posar a tocar. Des d'aquell moment la tocata va ser

així:

Rafelet repicava: porrom porn pom, porrom porn pom, al que el

tio Mascara responia debilment amb la xaramita:

Taat, ta rí tatarii; taat, ta rí tatarii. tota la vesprada van estar

tocant de la mateixa mena, fins que l'alcalde els va preguntar un

poc prou mosquejat:

Pe r q ue toquen sempre el mateix?

l

que el tio Mascara li va

respondre tot seguit:

l'explicació del dinar, senyor alcalde.

L'explicació del dinar, com és aixb? vore, diga-m'ho.

Puix molt senzill, sant home. Mire, aquí, Felete toca amb la

caixa: porrom porn pom, porrom porn pom, que vol dir: arros con

col, ar rbs con col ; al que jo amb la xaramita

li responc: taat tarí

tatarii, taat, ta rí tatarii, que vol dir molt clarament: sin aceite ni

na, sin aceite ni na . No és una explicació ben clara d'allb que ens

ha n donat de dinar?


28/101

L CISTELL DE LES FIGUES

Puix senyor, era a@ al de matí d7 un dia calorós, a primers de

setembre enllh per l'any aquel1 quan es deia a Alacant que uns

vaixells dels sublevats cantonals cartageners vindrien a canonejar

la capital.

La població estava molt temorenca perque pensava que les

fragates amb les seues canonades ho posarien tot el de dalt, baix ;

d'aquesta forma, més d'un pescador del Raval Roig no gosava

ti ra r a l'aigua el llaüt pe r a a nar a pescar, no fóra que de sobte,

aparegueren els rhpids navilis i els tocara alguna llesca del sarau .

ixí

les coses, Joan Russo, apodat El Galfí , fadrí, quarantó

sense ningú a qui donar comptes perque no tenia família, se'n va

anar cap a la Condomina, on tenia molts coneguts.

Joan vivia sol en una caseta xicoteta, obrada en un clavill del

castell, allí prop, quasi al davant de l'ermita del Socós . Pe r

a

mantenir tan curta família pescava poc, i últimament molt menys,

amb la por q ue hi havia pres als dits cantonals.

La coneixenca de l'horta

li venia al Galfí perquh a la

Condomina, com el1 deia a la part propera d'Alacant(Albufereta,

Condomina i Orgeja) era on el1 acostumava vendre el peix que

pescava a la badia.


29/101

Va a rr ib ar a la hisenda del seu amic Pep (que així li deien a

l'hortolii conegut), quan ja, entre unes coses i altres, eren quasi les

dotze a la casa estava l'olleta a mitjan coure mentre Pep espolsava

garrofes que les dues filles un llogat de Benimagrell arreplegaven

en cabassos i les abocaven a l safareig.

Després de saludar, Joan es va posar molt voluntariós a ajudar-

los i com l'hortolk si una cosa agraeix és que l ajuden, puix

arribant l'hora del mig dia, el va convidar a dinar, que era allo que

.Joan pretenia.

Xe, que ganes tenia de menjar un plat que no tinguera gust a

peix -va dir tot satisfet.

Pero n i de peix, ni de res, puix el Galfí el que tenia era més fam

que Xaleco , que no havia pogut menjar res de trellat des que no

eixia a la mar. es va menjar dos plats de calent, perque quan va

acabar el primer encara en quedava a l'olla, tot allo acompanyat

de pa blanc recent tre t del forn vi d'aquell que almenys tenia deu

anys. Després va menjar figues d'hivernesques mig meló tendral

d'eixos despeconats. Així que, quan Pep li va dir que es collira una

cistella de figues per a casa no va dir que no, per prudent que

era, pero li va costar muntar a la figuera amb la panxa com un

tambor que tenia. quan se'n va ana r cap a casa, amb un sol que

torrava, arribant vora la Serra Grossa, es va fartar de dur la

cistella i en un lloc on hi havia una pedra llisa com del tamany d'un

arer, va estendre totes les figues i, com que l'home tenia p rou mala

bava , les va pixar.

Si algú se les menja les trobark ben gustoses -va dir ironic.

tirant la cistella se'n va ana r cap a Alacant a prendre una bona

sesta a l'ombra del llaüt que tenia varat a la platja del Postiguet.

Aquella nit no va sopar; no li feia falta: els dos plats d'olleta, el pa

blanc, les figues d'hivernesques, el meló el terrible vi de divuit

graus de la Condomina, encara feien efecte al seu ventre, pero al

matí següent, després d'alcar-se del llit d'anar un moment allí


30/101


31/101

L A F A M Í L I A D E L S S O R D S

Diuen que els sords, més els de naixement entenen allo que els

diuen llegint els llavis de q ui els par la, pero els de la nostra historia

pareix ser que no havien ana t mai a l'escola, de llegir, gens.

Podia dir-se que estaven sords com un canet, i que eren més

burros que tacó; puix bé a@ succeia quan el poble del Campello

era encara molt xicotet

i

tots els seus hab itan ts s'h i coneixien

perfectament.

Aquesta família que estava formada pel pare, la mare, el fill

i

la

filla s'armaven bon angrellats com ara vorem.

Un dia la mare va i diu al pare:

Home, nyas un a pesseta i vés a la placa por ta carn.

Ehome se'n va anar on

l i

va di r la dona i allí es va tro ba r amb

el seu compare.

Compare, bon dia -va d ir aquell.

E n la mii li la duia l a contestar el sord.

Li dic, que bon dia.

Xe No me la demanes més, ja esta bé era el cas que com ja

de temps

li

devia un a pesseta, pe r aixo li va par lar un poc estorat-.

No me la demane més, redeu, prenga estem en pau.

va fe r mitja volta i se'n va tornar a sa casa. La dona en vore'l

tornar tan prompte, li diu:


32/101

Xico, ja estas aquí? Has dut la carn ?

Puix, no, no l'he portada

1i

diu-. He trobat el meu compare al

mercat m'ha demanat la pesseta que

li

devia fa ja prou temps, li

l'he donada.

Carn grossa o prima -diu la dona-, grassa o seca, tant fa; la

qüestió és que siga bona.

En aixo, la filla, que estava fent l'endreca de la casa va diu molt

interessada:

Que és, que passa?

Ai filla Ton pare que no sé com és; l'envie a la placa per carn

i perque tenia molt greix no l'ha portada.

Que m'ha trobat u n novio a la placa? Puix si és guapo i templat

millor que millor.

En aixo el germii, que no hi havia obert la boca, va dir molt

interessat en l'assumpte:

Em pareix bé que em feu uns pantalons, a mi, m'agraden de

campana estrets de braguerol.

Ai -protesta la mare tota apressada- Vaig a encendre el foc,

que el xic vol que

li

planxe els pantalons.

1

diu el pare:

Puix mira que bé, a ra me'n fumaria jo dos o tres...


33/101

Acb era un xic de l'horta que se'n va anar un dia a la Fira de

Sant Vicent, fi ra que ja pe r aquells temps er a una festa que reunia

molta gent.

Tenia el xic una bicicleta, que aleshores no la podien tenir tots

els fadrins pe r la senzilla raó que valia vint duros llargs, quantita t

que no la guanyaven molts homes en un mes treballant de sol a sol.

Aquest mitjii de transport propi va facilitar prou les coses. ho dic

perque a l xic, va ser el cas, que l va agradar una santvicentereta a

qui així mateix agradava 17hortol&. enllii em tens que al diumenge

següent de la festa, quan devien ser aixb de les quatre de la

vesprada se'n va anar cap allii,

i

ella, només ataüllar-lo va eixir a

fer la xerradeta.

S'ha de dir que la xica no vivia a l mateix poble, sinó a una

hisenda propera, una d'eixes finques amb molta terra de seca

(perque no debades resa el refrany santvicenter Sant Vicent,

sequet pero sanet ) on tenien un ca rret d'eixos que anomenen

pastera pe r a treballar al teular,

i

dos carros d'eixos que deien del

Portal d'Elx , és a dir, d'una tona o un poc més i que duien u n bon

animal de vares, mula, matxo o cava11 que tinguera la marca,

i

de

vegades, un burret davanter que prenien el nom del lloc on eren

contractats.


34/101

Puix bé, el xic pareixia estar prou interessat per la xica va

to rn ar aquel1 diumenge l'altre, i quan ja en portava sis o set i la

cosa tenia el carés de consolidar-se, va decidir fer amistat amb el

futur sogre, que ja alguna que altra volta es deixava vore per allí

fora i li llangava mirades que pareixien convidar-lo a tenir una

conversa.

D'esta manera, aquella vesprada que er a ja al ple de l'estiu, es

va decidir el xic a tenir eixa primera necessiiria entrevista amb el

cap de casa, entrevista que sempre causava una poqueta de por a

l'aspirant a gendre.

La hisenda era així com de cent cinquanta tafulles o un poc més

amb una gran casa orientada a llevant. Tenia bon corra l per a un

ramat d'ovelles més que regular, també bon eixample a la quadra

al graner, no massa gran bodega, la vivenda, com corresponia

a

un a propietat on havien de conviure la família de l'amo, pastor,

llaurador carreters: set o vuit persones almenys.

Encara que els ametlers de la hisenda no eren tan grans

(ametlers de se&) com els que el xic estava acostumat a vore a la

seua hisenda de l'horta, sí que hi havia un pi pinyoner molt formós

a una vintena de passes davant de la porta, i a la seua ombra uns

bons pessebres fets de pedra fort, on menjaven les mules a l'estiu

quan apretava la calor. Allí prop estava el pou de nhixer un

abeurador llarg de fusta al seu costat pe r al ganao una altra pila

de pedra de la Serr a Grossa per als animals majors.

Els dos joves festejaven a l'ombra del cantó del corral i quan

eixia el pa re no el perdien d'ull. E l xic va vore que l'home havia tret

les mules a beure i ja es disposava a posar-los el menjar en els

pessebres de davall del pi on els havia lligat; així que, deixant la

bicicleta refermada a la pa re t del corra l se'n va an ar tot decidit cap

al llaurador.


35/101

Que li diré, com comenqaré? -es preguntava per al seu endins

mentre s'arrimava cap allí. cal dir que, hi havia tres mules, un

matxo un ruc: exactament els mateixos que en tenia son pare.

Xe quina casualitat -va pensar, com a casa: tres mules, un

matxo romo

i

un bu rret ; vaig a comentar-li-ho. saludant amb veu

ferma

i

somrís als llavis va dir tot seguit i d'aquesta manera- Sap

vosté el que estic miran t?

Home, puix no sé -va respondre el santvicenter sense llevar-se

el cigarret dels llavis- tu diras.

Puix que vosté i mon pare es lleven poc d'animals.

L'home va deixar caure el tabas del pinso que tenia a les mans,

es va fer roig com una pebrera madura, i agarrant un garrot que

tenia allí a la mateixa soca del pi, va d ir mentre anava cap a el1 am b

cara de pocs amics.

Home, jo no sé ton pare com sera d'animal, pero tu n'eres

prou.

E l xic va fugir lleuger com una llebre, agarrant la bicicleta va

arrear camí aval1 que pareixia Gaiato , llavors famós ciclista pe r

aquells paratges, mai, mai en la vida, va to rnar a acostar-se per

aquella hisenda del Camp de Sant Vicent.


36/101

J A U M E

E L

N O V I O D E R O S A

A@ era u n xic que vivia a 1'Horta; fill únic, he reu de moltes

terres, dobletes d'or, bon xicot, bona presencia; perb er a un poc

ximple. Jaume Bacora li deien els amics, a la fi, per Jaume

Bacoras'entenia tot el món.

Agreujava la cosa que Jaume no tenia pare, i sa m are h a v k

donat tantes competencies a son fill, amb quasi trenta anys que

tenia, com qua n er a encara aquel1 xiquet que anava a deprendre la

dotrina a Santa Fa9 i a l'escola amb pantalons curts la bossa

pen jada al muscle.

De veres que de físic era u n home, perb el cervell, devia tenir-lo

molt xicotet. Parlava correctament, qu e ja s'havia acurat sa mare

que entre ella, el cu ra el mestre li ho feren fer ben bé, perb e ra

aixo que hem dit abans, u n bacora.

Des de feia cinc o sis anys que sa mare estava desitjosa que el xic

tinguera novio, ja tot eixe temps que anava insinuant sempre que

tenia ocasió tal ci rc umst hc ia a Rosa. Rosa era una veina que tenia

cinc o sis anys menys que Jaume i era exactament allb que feia falta

al xic; e ra una novio, que n i feta a mida. Perque si el1 era un poc

ignorant, ella se les sabia totes. No estava mal de presencia,

i

de

conducta, intatxable, pero tenia una manca qu e aleshores es mirava

molt, que per asseure a taula eren set: sa mare, quat re germanetes


37/101


38/101

En ta casa com una reina . Aquelles paraules van sonar a la

xica amb una dolgor immensa, sense tenir aquells repelons a les

ungles, dolors aquell fred va prendre una decisió:

Diga al seu Jaume, que, amb el permís dels meus pares, des de

demii pot venir a festejar amb mi. Esta nit no, que v a i ~itar-me;

estic morteta.

En sendemh va anar el xic a festejar. No cal dir com de contents

estaven els pares de la xica. Jaume era un xic ric i bona persona, sa

filla hi havia fet sort; que era un poc cur t d'idees, puix sí, pero com

que tenia bona presencia, parlava poc i somreia molt, ho

dissimulava prou

bé.

Com que aquell dia era diumenge van passejar pel passeig unes

quantes voltes a la vesprada, acompanyats com era preceptiu, i

quan ja anava a fosquejar, se'n van tornar i van jugar al trenta-u i

al burro que aixo el1 sí que ho sabia fer molt bé, tan entretinguts

tan feligos estaven amb el joc de cartes, que no es van adonar que

estava plovent a ciinters.

Quan s'hi van fer les onze, el xic va creure que ja era l'hora

d'anar-se'n cap a casa, i acomiadant-se de la família fins al dimarts,

se'n van anar cap a la porta per a fer la xerradeta a soles i en aixh

van sentir el sor011 de la pluja, van obrir van vore el diluvi que

estava caent.

Xe, Jaume -va dir el fu tur sogre- Jo crec que no deus anar-te'n

enmig de tan gran pluja.

Puix sí que té vosté raó.

Clar home, i amb la traga que du la cosa crec que deus quedar-

te aquí a dormir, ta mare si no vas ho comprendrii així, i ara

perdona'm vaig a vore la finestra de la cambra.

El pare se'n va entrar, la mare i la filla van muntar a la

cambra, puix sospitaven que, tan vella com era la teulada devia

haver més d'una gotera més d'una safa o perol havien de posar per


39/101

a empomar-les. Així va ser, quan ja resolgueren el problema més

o menys, baixaren a la cuina.

Jaume? -pregunta la mare.

No ho sé.

Jaume? -pregunta el pare en entrar.

Aixb mateix estem dient nosaltres, on esta?

No m7ho explique, no m7ho explique.

fent mil suposicions

i

comentaris mentre l aigua seguia caent

amb tanta intensitat, si no més, van buscar pe r tota la casa

i

no el

van trobar, seguien amb les suposicions: si 17hauracridat el veí, si

aqb, si allb, quina cosa més estranya quan ja se71s acabaven els

arguments

i

es miraven uns a altres sense resposta, es va obrir de

cop la porta, que sol estava entornada,

i

va aparéixer Jaume més

mullat que si s haguera ti ra t vestit a la mar.

Santíssim Cristo-va dir la mare.

Bbtova Déu va dir el pare .

Mare de Déu. -exclama Rosa.

Perb que t7ha passat?

Jaume va contestar com la cosa més lbgica del món.

No res, no m ha passat res-

i

aixb amb el dolq somriure de

sempre- és que he anat a dir a ma mare, que com plovia, em

quedava aquí esta nit.


40/101

A$ er a un home que havia sigut tota sa vida molt bona persona,

honrat i complidor amb el treball, i per tant era u n dels que havien

sigut mereixedors d'aconseguir

la

promesa

que el

seu patró els solia

fe r de sempre: tu porta't bé compleix, que tindrhs faena

diumenges i tot . així va ser, pero com tot en la vida té un límit,

va ar ri bar un dia que l'home ja no podia treballa r el pat ró li va

aconsellar que devia fe r per la seua persona quedar-se a

descansar a sa casa.

A sa casa , és que el1 en tenia?. S'havia mort la seua dona ja

feia cinc anys s7havia mudat a viure amb el fill. La nora, que era

la que allí tallava el batalla, des del dia que ja no va aportar sou va

comencar a tractar-lo amb poca deferencia. Aleshores tot eren

roines cares fins

l

donaven a menjar a part en la tauleta dels

xiquets.

Tenia per a tot vestir un a brusa plena de corcosits uns

pantalons de robeta , d'eixa tela de poca qualita t, plens de pedacos

calcava unes espardenyes d'espart que se les havia fe t el1 mateix.

Un dia que estava fent cordeta prenent el sol a la porta de sa

casa, va passar per allí un amic que feia molts anys que no l'havia

vist. L'amic

li

va preguntar com

li

anava la vida el nostre home

li

la va contar amb detall, fil pe r agulla, tot el que li passava.


41/101

No t'apures, home, li va di r l'amic quan va acabar de contar-li

les seues penes, que aixb ho tens resolt si fas el que jo et dic ara

mateix. Bé, tu tens una caixa amb bona tanca?

Sí tinc un cofret on guarde alguns records de quan vaig estar

a Cuba, retrats

i

cartes. Ja saps.

Molt bé, pero de segur que té bona tanca eixa caixa?

Un pany molt bo amb una clau de tres voltes

Meravellós, jo et po rtaré aso que et falta.

E n sendema es va presentar en sa casa, q uan el1 sabia que estava

a soles, amb allo que

l

deia que seria la solució de tots els seus

problemes familiars. vegeu quina cosa més senzilla li va portar

l'amic: un a maca de rour e que pesava vora t res quilos, d'eixes que

s'usen per a picar espart, i tres monedes de plata de cinc pessetes,

és a dir, tres duros.

Tot acb ho poses dins la caixa la tanques ben tancada, i a la

nit et retires prompte a la teua cambra, passes el forrellat et poses

a colpejar les tres monedes, una, dues, tres, quatre, cinc.. així fins

a cent o dues-centes vegades. A la ni t següent el mateix, a l'altra,

alt ra volta a comptar. així totes les nits; ja veuras com en poc

temps canvia la teua relació familiar. De segur.

El vellet dels pantalons apedacats i la brusa corcosida, mes que

no ho entenia massa, va fer al peu de la lletra les coses que el seu

amic

li

va dir. Una nit,

i

una altra, i una altra

...

Pero vegem el que va passar amb la resta de la familia des que

va comencar a posar en practica el consell.

La segona nit d e fe r la fictícia comptabilitat del "duros" la nora

el va sentir

i

va posar atenció. Ah, redéu -va dir- 1"'agüelo1' esta

comptant diners . se'n va anar corrents a dir-ho al seu marit.

El

marit prou incrhdul, va posar també l'orella de sobre la por ta

de la cambra

i

al moment va estar segur que comptava monedes de

plata.


42/101

Jo dir ia que compta "duros" -va comentar espau- pel colp que

fa n són "duros7'.

Sí aixo pense,

i

més de cent- va assegurar la dona, que

li

feien

els ulls llumenetes.

Al dia següent va rebr e 17home a primera sorpresa, producte de

17estratagema. Va tocar a la porta la nora. L7avi va despassar el

forrellat i

li

va d ir arnb un somrís ben ample:

Bon dia pare -Pare E ra la primera volta que

li

ho havia dit-

com que fa molt de fred, li he comprat aquestes espardenyes

apelfades,

i

uns calcetins de llana, arnb eixes que du d'espart se

li

gelen els peus.

Perb a l'home, tot i que

li

agradava la idea de dur els peus

calents abrigats, li havia pegat desfavorablement

i

l'havia sorprés

allb de pare, sempre li havia dit "tio" arnb desgana: des d7eixe

moment va comencar a pensar que el seu amic tenia raó que allb

funcionaria.

Quan es va alear del llit ja tenia el desdejuni prepara t, en

comptes del tassó esportellat de malta clareta de tots els dies, li

havia fet una tassa de sopes de pa arnb llet que no la saltava un

llebrer.

A l'hora de dina r el van fe r seure a la taula dels majors i abans

d'acabar-se la setmana, ja era dijous, tenia un pantaló una brusa

nova sense "cositons3~.

El tracte rebut p er l a família des que va comencar a fer com que

comptava monedes de cinc pessetes va millorar notablement.

Pe rb el matrimoni no va poder conformar-se sols arnb sentir el

so de la plata a través de la po rta de la cambra de l'avi i va tractar

de saber que h i havia en la caixa, pero no ho van poder aconseguir,

perquk era molt forta, ben tancada, arnb bon pany, i la clau a la

butxaca del "pare"; pero com que la curiositat els punxava la

caixa pesava bona cosa, van comencar les paraules a soles tra ctan t

de saber, els comentaris fent-se els desentesos, les hipotktiques


43/101

suposicions dels estalvis d'altres temps, a les quals coses l'home es

feia més o menys el desentés. Fins que un dia la nora, no podent

esperar ja més, li va d ir de manera a@, com qu i parla del temps:

Vosté, pare, tindra alguna coseta estalviada, mes que no sera

molt pensem. A aquestes paraules l'home, am b tot l'aplom del

món, li va contestar am b cara de satisfacció:

Ai filla

Ja

veuras i no patisques que MACA HI

HAURA PER

A TOTS.


44/101

Conten que al poble del Campello hi havia un mestre d'obres

molt conegut

i

que tenia a la seua empresa una plantilla d'empleats

poc nombrosa, puix era el cas, que només el1 i un peó componien el

personal de la quadrilla.

El mestre era un poc farfallós i li deien el tio Muixú: aquest nom

pot ser que li vinguera perquk hi havia estat una vegada o dues a

Franca a fer la verema.

Un dia es va alcar bon de matí el tio Muixú

i

va ana r a casa del

peó que li deien Tonet.

O-net, alcalt -1i va dir- que hem d'anar a l'horta a fer una

marranera a la tia Isenta.

Es va algar tot apressat i ja pel camí, Tonet que s'havia contagiat

del seu mestre

i

també e ra farfallós:

Uixú, ens n'anem a treballar tot el dia

i

jo encara estic en dejú.

No passa res, O-net; Ira, ahí hi ha una 1-guera. tu no

t'agraden molt les i-gues?

es van ti ra r a la figuera com si foren dos teuladins famolencs.

Pero en aixo un home que estava allí prop desullant el melonar, va

comencar a crida r dient:

Tia Vicenta, tia Vicenta Que

li

roben les figues


45/101

Xe, qui sera el lladre?

-i

va eixir la dona amb un garrot a la

m&.

O-net fuig que ve l'amo.

Perb l'ama, en aques t cas, que va eixir disposada a colpejar els

figueros va resul tar ser la tia Vicenta i no va passar res.

-Ah que sou vosaltres; puix menys de menjar figues i més de

treballar.

es van disposar a fer la porquera . Algeps, pastera, aigua

i

el

tabas de la ferramenta.

O-net, pasta. -va dir el tio Muixú.

Molta aigua pose?

Tota.

1 algeps?

Tot.

1

hala , hala , hala , al cap d'una bona passada

de

treballar

ja

estava la marranera feta.

Ja hem acabat, O-net.

Tonet notava qu e allí passava alguna cosa rara, pe ro no va d ir

res.

Perb Muixú, que marrano és vosté va dir la tia Vicenta- si no

li

ha fet porta a la marrane ra

No a-ssa res tia Isenta; O-net porta els a-rranos. 1 els van

posar en la porquera per damunt de la paret.

No, no, tio Muixú va di r la tia Vicenta molt seriosa- S'ha de

fer una porta a la marrane ra.

O-net agarra la a-ca.

Tonet va mamprendre la maca. 1 pim pam pim pam, va anar la

marran era a terra.

O-net, pasta.

Molta aigua pose?

Tota.

1 algeps?


46/101

Tot.

xano-xano, van torn ar a fer la marranera i es van quedar dins.

Ara -va dir - agarres la a-ca i fas un forat

i

ja esta la por ta feta.

Sí, Uxú.

1

pim pam cataplam, forat fet.

O-net el fora t és a-ssa gran, pasta.

Sí, Uixú. Molta aigua pose?

Tota.

1

algeps

Tot.

Va passar temps i u n altre dia.

O-net alca't, que anem a treballa r a l'horta, a ca la tia 1-senta.

Que anem a fer, Uixú?

A posar una estaca per a pe nja r un cresol. Hala , anem.

Arriben

i

de seguida, macades a la pare t per a fe r el forat, perb

la paret va a terra, torna a fer la paret,

i

altra volta de rompre,

pastar: més pastar

i

més rompre,

i

a la fi ja esta l'estaca plantada.

Que li dec, tio Muixú?

1com que havien estat mig dia pe r a plantar l'estaca.

Tres quinzets, tia 1-senta.

Tres quinzets? Lladres m2 al garrot, i a vore qu i corre més.

Corre O-net, que t'agarra la tia 1-senta

així sempre, perb un altre dia:

Alcalt, O-net, que ens n'anem a treballar.

A l'horta?

No.

A ca la tia 1-centa?

No, a arreglar l'escala p er a muntar al "quarto" a una

senyoreta.

Arriben al lloc de l'obra, que era una casa del poble.

Asta, O-net.


47/101

Molta aigua?

Tota.

Algeps?

Tot.

En aixb ve l'ama, que era la tia Vicenta, diu Tonet.

Xe, Muixú, m'ha enganyat vosté.

No faces cas, no a-ssa res, O-net. en aixb

li

diu el tio Muixú

a la tia Vicenta:

Faria vosté el favor d'ajudar-nos i així ens condiria més la

faena?

Sí

sí, clar, que he de fer?

Puix ficar les mans fins al fondo de la pastera i quan passe un

ratet" i nota que esta calenteta la pasta, ens crida.

Tonet el tio Muixú es van posar a fer per allí com qu i fa, i quan

van comprendre que ja s'havia endurit la pasta, que la dona no

podia t raure les mans de la pastera, li van arromangar les faldes

li van fer una passada de bateculs.

Per mala -deien- per lladra, hala Cataclaix.

quan li van fer el cul com una tomata, se'n van anar i no van

tornar més per allí en tota la vida.


48/101

u

S WT JU N

D AILACANT

BIBLIOTEC

MUNICIP L


49/101

P E S Q U E R D E

S E C

Contaven els vells que en una hisenda prop del Campello va

passar un cas que va ser molt anomenat per tota l'horta.

Era una d'eixes hisendes que són prop a la serra

i

que tenen

part de regadiu pa rt de seca. Puix, un matí de desembre alla quan

devien ser les onze, va vore el tio Paperet -que així deien a

l'arrendador d'aquelles terres- un home que estava assentat en un

marge de pedra d'una malla d'ametlers, prou llany de la casa i que

estava fent unes maniobres molt rares.

Tot intrigat el tio Paperet se'n va anar cap allí a vore que es

portava entre mans aquell individu

l

va en trar per dar rere per a

sorprende'l, pero el sorprés va ser ell. Estava pescant, sí senyor,

així com sona: pescant amb la seua canya, el sedal, l'ham, i tenia un

sarronet amb caragolets de vinya que eren la carnada. Feia tots els

moviments naturals del pescador, partia el caragolet amb una

pedra, passava la molleta per l'ham, llangava, i hala , a esperar que

piquen.

El tio Paperet estava tan sorprés que no sabia que fer si deixar-

lo que pescara tranquil o intentar fer conversació a vore qué l deia

de tot allb; de totes formes era segur que aquell home estava boig, i

ja aniria amb peus de plom no fóra que la rnamprenguera a

canyades amb ell.


50/101

Va fer com qui tossia per a cr idar l'atenció, pero l'home li va

somriure i va seguir amb la seua tasca.

E n vore que la tos no sortia efecte es va atrevir a parlar-li

li

digué d'aquesta forma:

Bon dia tinga vosté, que, passant el ratet?. Al qu e l'home tot

somrient li va contestar amb complaenca:

Sí pescant.

Pescant?, puix que pesquera tan rara, mai en la vida no

hi

havia vist ningú que ho fera així com vosté.

Sí, eh? -i va to rnar a somriure. mentre feia l'operació de

desenganxar un hipotetic peix to rnar a posar la carnada, va dir tot

joiós- Acb és pesquera de seca, i el que no pesque jo, ho pesca mon

germa.

El tio Paperet es va riu re a gust va tenir la seguretat que aquel1

home estava com una mona. Tot divertit, va seguir un ratet veent-

lo pescar després se'n va anar escapat a di r a la família el que

estava succeint

Tots es van deixar el que estaven fent

i

se'n van anar a vore el

pescador: la dona, el fill, la filla i fins i tot la iaia que no volia

perdre 's cosa ta n singular. Se'ls havia de vore com es reien i

disfrutaven contemplant com de seriós i aqueferat estava l'home

realitzant aquvlla, al paréixer, abundant pesca.

Tira, que ar a en ve u n de gros -deia el tio Paperet.

Ara s'ha enganxat un a morena, -deia la dona- te la compre per

a fer-la amb arr bs carxofa

cada un soltava la seua, a aquestes coses l'home,

impertorbable, i sempre amb el somrís als llavis responia:

Pesquera de seca, el que no pesque jo, ho pesca mon germa.

D'aquesta forma van estar una bona estona, fins que de sobte el

pescador es va alcar i replegant l'aparell, el sarronet dels caragols

un saquet on duia l'abundant pesquera, se'n va anar bancals aval1

en direcció a la carretera.


51/101

El tio Paperet i la família es van quedar rient-se, fent

substanciosos comentaris a costa del pobre boig, i després que ja

se ls n havia passat un poc la rialla, se n van anar d espauet cap a

casa, quan el pescador ja devia estar al Campello o sap Déu.

la dona, que era qui anava davant del grup, li va semblar un

poc ra r no vore el gosset per cap lloc.

On deu estar el perdut de Xirr i -va pensar- deu ser que ha

marxat a buscar novia.

Pero només hi havia anat un trosset i estava prop a la casa,

veient la porta del corral oberta i cap gallina pel voltant, va

comencar a córrer, recelant-se una de roina.

Paperet, Paperet -va cridar tota sufocada quan va arr iba r-

Que ens han matat Xirri ens han robat les gallines.

en efecte el gosset estava mort i tenia el morro ple de baves, i

en el corral no quedava ni una gallina ni un conill.

El tio Paperet ho va mirar tot amb silenci, els caus escarbats, les

plomes recents de les gallines, el gosset mort; i regirant la vista cap

on havia estat el pescador, va d ir baixet amb una roina cosa damunt

d ell que se li dexia pels ulls:

Ja ho comprenc, ja Pesquera de seca, el que no pesque jo, ho

pesca mon germa.


52/101

LA

LOTER IA

Puix Senyor, a@ era i no era; era una família de 17horta que

estaven d'arrendadors en una hisenda prou xiqueteta, mes que

eren persones que treballaven s'estalviaven totes les despeses que

podien, com que la hisenda donava

POC,

encara que era poc també

el que pagaven d7arrrendamental senyoret, no treien clarícia dels

guanys mai no tenien un quinzet.

Un dia a la fi de setembre, quan era el temps del pagament de

l'arrendament, l'home, que li deien Joan, va decidir ana r a Alacant

a pagar a 17amo.Es va posar la brusa negra de merí, els pantalons

grisos de robeta d7Alcoi, les espardenyes de veta, calant-se el

bar re t gris, sense oblidar-se del mocadoret del coll, es va disposar

a baixar a la ciutat, pero abans va dir a la seua dona:

Frasquita, no t7haviadit encara que quan vaig estar a Alacant

a vendre les bacores vaig comprar un dhcim de loteria, em diu el

cor, que ens ha tocat la grossa. Si és així et jure que no tornaré a

casa a peu, agafaré un d7eixos axis de "petrblio" que han posat a la

ciutat i me'n vindré ben repantigat fins al mateix portal.

Ai Joan -di@ la dona- si ens toca la grossa, quants diners

sera aixb?

Molts -va respondre 17homegojós solemne, mamprenent el

camí-. Més de cent duros, Frasquita.


53/101

Joan va a rr ib ar a Alacant i va an ar directe a l administració de

la loteria on havia comprat el decim i

li

va preguntar tot tremolós i

emocionat a la dependenta:

Xiqueta, ha tocat aquest número?

La dependenta el va mira r i consultant un a llista

li

va dir amb

el millor somriure:

No senyor, no li ha tocat, a l altra volta sera .

Joan es va quedar dessolat davant les paraules de la xica,

donant-li les gracies que a penes li eixia la veueta de la boca, se n

va anar cap al mercat a comprar una lliu ra de mollets, que, a ell,

li

agradaven molt rostits. Pero només arribar allí prop, xafant una

pell de plhtan que algú havia tirat a terra, es va pegar una

resquillada amb tan roina sort, que es va trencar la cama esquerra

un pam pe r davall del genoll.

Dos molleros que estaven allí xerrant el van aju da r se l van

emp ortar en andes allí mateix a on hi havia u n cu randero que

li

la

va apanyar. El remeier no li va voler cobrar res més que dues

pessetes, que deia qu e valia l ou i la bena que havia gastat. amb

cara de magranetes agres, tot tremolós i la cama tesa que no podia

pegar u n pas, sense vore pe r allí cap conegut que a vegades anaven

a vendre am b el carro, va haver de llogar un taxi per a poder to rnar

a sa casa.

l

taxista no

li

va fer molt bona cara quan

li

va dir on volia anar,

pero com aquel1 matí encara no s havia estrenat, va dir que sí, allh

em tens Joan amb la cama allargada tira t cap enrere en el seient

de l auto que pareixia un marqués, tot seriós

i

disgustat, més que

pel dolor de la na fra el desengany del decim, per les cinc o sis

pessetes que anava a cobrar-li e l taxista.

Frasquita estava agranant el patilet de sa casa, qua n va vore que

anava cap allí el cotxe.


54/101

Xica, sera el meu Joan que

li

ha tocat la grossa? -va d ir pel seu

endins. Joan, calculant qu e la dona en vore'l pensaria aixb mateix,

traent el cap pe r la finestreta xisclava:

Frasquita, Frasquita, qu e no m'ha tocat, que és que m'he

trenca t la cama

Pero ella en conéixer-lo i sentir les veus ya exclamar:

Es el meu Joan que li ha tocat la grossa, som rics, sorn rics

Mira quins crits d'alegria. i comen@ a tirar olles i cassoles,

gerres pitxers que no en va deixar un sa.

E n aixo ja havia arr ibat el taxi a la porta

i

paran t, el taxista va

an ar sol-lícit a ob ri r la portella a Joan.

Mira el que fan els diners -va pensar Frasquita-, fins i tot li

obri la porta i tot com si fóra u n senyor. Pero a l moment va conéixer

la seua terrible equivocació, qua n va vore baixar el seu marit, amb

la cama embenada amb una cara que li faltava no res pe r a plorar.


55/101


56/101

LLEST ÉS L R BO S

Conten els vells aquest conte que, ben bé, podria ser un succeit;

pe ro com que resulta que, de sempre, com a conte s'ha contat; mes

qu e la rabosa és capac d'acb i de més encara- contem-lo nosaltres

com si fos així, un producte més de la fantasia popular.

Hi havia una casa de camp que no e ra massa gran, és a dir, una

caseta de treballadors, no d'eixes tantes que l'alta burgesia tenia

tan ben acurades al llarg ample de l'Horta d'Alacant. A la caseta

habitava un matrimoni ja major que no havia tingut fills. Aquesta

cu rt a família vivia de la seua hisendeta que, com que no er a massa

gran produia poc; pero com que el matrimoni no tenia moltes

despeses, am b el gra, el vinet l'ametla, més les gallinetes conills

qu e criaven al reduit corralet, vivien encara estalviaven algun

duro que guardaven davall de la rajola per al dia de dema.

Aquel1 any va ser de poques pluges, i em sembla que pe r aquest

motiu, les raboses no trobaven massa que menjar per eixos camps i

pe r eixos monts, no va haver cap de corra l a l'horta on no feren

almenys una visita.

Els llauradors muntaven la guardia al voltant del foc amb

l'orella tesa l'escopeta a la ma més d'una comare va pagar amb

la pell pe rque si elles eren lleugeres més ho eren els perdigons.


57/101

E l tio Pere, q ue així deien a l'hortola de la nostra contalla, era

sentinella de garrot perquh mai a la vida hi havia tingut altres

armes de foc que no foren les graelles, tenalles, els ferros la paleta

de fe rro pe r a fe r les coquetes el minxos.

Ell

de sempre hi havia

pensat que a la seua caseta no s'acostaria la comare rabosa; aixb

pe r dos motius: perquh estava lluny de la se rra on solen habitar i

perquh tenia una gosseta arnb l'orella molt fina i més valenta que

Espartero ; perb va ser el cas que un matí quan es va algar es va

trob ar que la Cucamala' li havia fet la visita.

No va ser molt el mal que va poder fer, perquh el1 tenia les

gallines dins u n tancat arnb teulada i el forat el tapava totes les nits

arnb u n tronc d'ametler que pesava prou , i sols el "nano" de col1

pelat que s'allocava en un monyó de la soca on penjava el garbó

d'arremulla per a la cabra va pagar arnb la pell.

No ha sigut res -va dir 1' home-. Pe ro eixa torna.

des d'aquella nit que estava arnb l'orella tesa dormint arnb un

ull obert

i

l'altre tancat, esperant la visita.

l

poc temps, una nit,

una d'eixes nits de tramuntana fosca i arnb un fred que pelava,

Quan devien ser vora les dotze va sentir lluny de la casa un

lladruquet sospitós. La gosseta es va envestir cap al lloc d'on

procedia el lladruc feta un lleó; pero res no va vore al moment va

to rnar fins a la porta.

l qua rt d'hora va torn ar a ocórre r el mateix, i així cada quinze

o vint minuts, fins que vora les tres es va senti r el lladru quet perb

no la resposta de la gosseta que s'havia quedat dormint cansada de

tota la nit d'envestir-se pel lladruquet to rnar una i al tra vegada a

la casa; eixe er a l'estratagema de la rabosa, cansar el guardia, en

adormint-se, a la faena . E ra eixa la seua tactica, sí, pe rb el tio Pere

Cucamala és el nom que donen a la Rabosa en una endevinalla popular que diu així:

Cucamala ix del cau a menjar-se picaenterra; x l agutzil de la terra a matar cucamala

que s emporta picaenterra. Cucamala és la rabosa, picaenterra, la gallina i l agutzil, el

gos que sempre esta gitat a terra.


58/101

ho sabia, quan ella va entrar al corralet també ho va fer el tio Pere

amb el garrot en la m&,armant-se una ben grossa on la comare ho

va passar prou estret que a la fi va resoldre la situació eixint

valent-se d'un tronc que hi havia sobre un racó del corral d'on va

saltar deixant-se dins l'home tot rabiós corregut, el1 que tenia ja

per segur fer-se una pandorga per a cantar els pastorets amb la pell

de la rabosa.

Se'n va entrar cap a la casa es va gitar a dormir, pero el succés

no li ho va permetre, no va poder tancar l'ull pel fracas

i

aquella

idea fixa que li rodava pel cap. -Eixa tornara, eixa tornara.

El primer que va fer el dia següent va ser llevar del racó aquel1

tronc que li va servir de trampolí a la rabosa en el seu ascens al cim

de la paret ; i també tota cosa, pila, menjadora o garbó de llenya que

li poguera entorpir la caca del depredador: volia tenir llibertat de

moviment quan aplegara l'hora i el camp lliure per a la garrotada

mortal.

Va passar una i a ltra nit per quasi tot el gener que era, i ja a

I'últim de tot el mes, i pot ser que la nit més roina de tot l'hivern,

amb gotetes un vent del no rd que gelava les paraules, es va

presentar de sobte d'un bot que pareixia la caiguda d'una ploma,

sense cap de sor011 ni lladruc, enmig del corralet . Pero amic, que,

da rrere de la porteta que comunicava amb la vivenda estava el tio

Pere amb el gaiato en la m& que va eixir com un llamp soltant

gaiatades a tota paleta i que la comare es veia negra per a

esquivar-les.

Ara no t'escaparas mala Puca -bramava l'hortola.

Ai redéu Sera de veres? -pensava la comare al temps que feia

tota mena de bots i postures per a esquivar els cops-

Ai

Que aquest

brut em matara; tonta de mi que tinc l'obligació de comprovar bé

l'eixida abans d'entrar a cap de lloc menys a un corral d'hortola.

Ai, Senyor

1

que faig jo? Prompte, una idea, una idea genial que

em salve, pero, quina? 1 si fera? ja esta


59/101

prenent impuls quan el tio Pere estava prop de la paret, va

pegar un bot fins damunt del cap del llaurador i lleugera com ella

soles amb un altre bot va guanyar la paret des d on va escapar cap

a la serra, vist

i

no vist: com una centella.


60/101

E L C O M P A R E C O R B L A C O M A RE

R A B O S A

Diuen que és molt cert

to

que sentireu

i

encara viu qui ho

conta, que hi havia a l'horta una rabosa i un corb que eren

compares. La rabosa era inolt llesta, com als membres de la seua

raca correspon,

i

el corb, jo no sé si és raga que té fama d'alguna

cosa pero és el cas que el de la nostra historia e ra p rou albercoc.

La comare sempre estava fent-li passades, i ell, ximple que

ximple no n'escarmentava. Un dia que la comare tenia més fam que

Carracuca

i

Carracuca es va morir de fam- va vore que el compare

corb volava alt

i

duia una formosa botifarra en el bec.

Ah, redéu -va exclamar- quina botifarra més preciosa du el

meu compare. recordant en aquel1 moment que

li

havia dit que

havi3 d'anar a vore un cosí a l'illa de Mallorca, va pensar: Ara

veurhs com em faig amb la botifarra-

i

amb totes les seus forces va

cridar- Compare corb Compare corb D'on véns?

el pobre compare, una vegada més, víctima de l'astúcia de la

comare, obrint el bec

li

va respondre:

De Mallorca .

com és natural,

li

va caure la botifarra, que va empomar la

comare rabosa

i

se la va menjar amb dues tenallades,

i

se'n va anar

després, amb la panxa plena, a dormir la sesta al seu cau.


61/101

Va passar quasi una setmana acb era un dia que el compare

corb estava tan famolenc com la comare aquel1 matí de la boti farra.

Per l'horta no trobava res per a menjar pensant que als afores de

la ciutat els veins sempre tiren alguna brutícia, se'n va a nar cap allí

a vore si hi havia sort. va ser el cas que, quan anava per la Serra

Grossa al costat de la mar pel lloc que es deia "el mal pas", es va

parar a descansar sobre una pedra llavada de l'aigua allí estava

mirant la grandiositat de la mar quan va sentir que una pedreta

regolava Serra Grossa avall. Es va regirar a comprovar de que es

tractava

i

va vore qu e era la comare rabosa que anava pel més alt

que duia un a bola de formatge en el musell.

El compare corb no era d'eixos que solen ten ir idees, pero, s i

recorden allb de "qui té fam, moltes se'n pensa" no ens estranyarii

que se

li

ocorreguera el següent ardit.

Ara faré jo el que va fer ella amb mi, li preguntaré d'on ve

i

ella em dirii qu e d'iilacant, en ob ri r el bec

li

caurii la bola, jo me

la menjaré després amb la panxa plena, me n'aniré a dormir la

sesta a la penya més alta del Cabecó.

La pitera va comencar a pegar-li bots de la rialla que

li

va

moure, qu an ja es va calmar un poc, amb la seua veuota va cridar:

Comare rabosa, d'on véns?

-i

es va disposar tot il-lusionat a

vore com queia la bola.

La comare es va parar

i

mirant el compare corb am b una

mirada de menyspreu, pensant el tronxo de col que era, va

respondre al temps que comencava a an ar de nou

i

clavava les dents

amb més forca a la bola de formatge:

De Cerdanyaaa


62/101

L A R A B O S A G L O T O N A

Com ja sabem, la Rabosa el Corb es deien Compares un a

l'altre, tot

i

que ignorem la raó d'este tractament; el cas és que

sempre que s'encontraven la salutació era la mateixa.

Bon dia, compare corb

Bon dia, comare rabosa

ixí era sempre que es trobaven per eixos mons en les seues

dihries correries. la Rabosa que tenia una gran enveja al compare

pe rque aques t podia volar ella no, es quedava mirant-lo

embacocada com aquell amb les alotes obertes dominava l'altura

am b reposat vol.

De la rabosa ja sabem ben bé de la seua saviesa, aixb que

enganyava moltes voltes el corb que resultava ser tot e l contrar i.

Aquel1 matí el corb estava par at damunt d'una penya molt alta;

i aquell matí va ser la primera volta que 17enganyadava resultar ser

la Rabosa, perque quan la va vore venir va fingir que estava

enllustrant-se les plomes amb unes olives madures

i

retocant-se el

el bec am b una pedra esmoladora.

Estava molt ressentit per la passada de la botifarra el dia que hi

havia tornat de Mallorca. mes que en un principi hi havia decidit

no tornar-li a pa rlar en tota la seua vida, va canviar de pensament;

seguiria com si no res h i haguera passat, pero anava a fer-li'n una,


63/101

perquh haguera de recordar-se'n tota la vida, si és que en

sobrevivia.

No és estrany que l'escamat corb li'n volguera gastar alguna

bona, puix a p ar t que la comare li'n feia moltes, ho contava a tots

i se'n reien. Així que, encara que aquel1 dia la rabosa estava ja

molt prop, es va fe r el desentés seguia llustrant-se les plomes

afanosament.

Bon dia, compare corb -va dir quan estava al seu costat.

Bon dia, comare rabosa: m'has espantat, xe, no t'havia vist

venir.

La rabosa no va fer massa cas del comentari i va preguntar

intrigada:

S'hi pot saber perquh estas arreglant-te tant?

Ah, sí clar, es pot saber, comare Rabosa. Me'n vaig a una

boda.

A una boda?

1

on és eixa boda?

l

cel, comare; és un casament de molta categoria, per aixb

estic arreglant-me posant-me ta n elegant. 1 sap voste? Hi h aura

un convit que durara tres dies.

Compare -1i va dir fent-li llumenetes els ulls pensant amb els

tres dies de menjar a dos queixos

i

bola enmig- no podria an ar jo

també a eixa boda?

Puix el que es diu poder venir, el que es diu poder venir; sí

que pots; pero jo cree que et marejaras, per aixb no t'havia

convidat.

Que home -va contestar la rabosa tota segura d'allb que deia-

Jo no em marege mai.

Puix sent així, comare, pots acompanyar-me. Posa't les sabates

de casquera de nou, la coroteta blanca i el llaq de color rosa a la

cua, dema a les nou aquí t'espere.

Va ser puntual la rabosa, en aplegar el corb, d'un brinquet es

va col-locar a la seua esquena i aquest va iniciar lleugerament el vol.


64/101

Ui, corn es va de bé, no em marege Que bé, que bé -i seguia

repetint-ho tota joiosa.

El corb no va di r res

i

al moment ja estava suant pe r ta n pesada

ch reg a , pero va seguir remuntant lentament fins que passada mitja

hora

li

va dir a la comare rabosa.

Comare Rabosa, corn s'hi veu la ter ra?

Ai

Es veu molt bonica,

i

corn és de gran, és grandíssima.

El corb no va d ir res i va seguir remuntant, quan ja hi havia

passat corn una altra mitja hora va tornar a preguntar

les rondalles de l'horta.autor: isidro buades ripoll

Documents