Edita:Diputació de Barcelona

Coordina:Servei del Medi AmbientEdifici del Rellotge, pl. 2Comte d’Urgell, 18708036 BarcelonaTel. 934 022 222

Realitza:Institut d'Edicions Concepte gràfic: Jordi SoléImpressió: System BCN

DL: B-15763-98ISSN: en tràmitDistribució gratuïtaPaper ecològic

Els continguts dels articlesexpressen exclusivament l’opiniódels seus autors, la qual nonecessàriament coincideix amb la de la Direcció de la revista.

Suporta la gestióAmbientald'activitats en elMunicipi

Les olors

Desembre 2001 6

El sentit de l’olfacte en els éssers humans comprèn un conjunt de terminacions nervio-ses localitzades a la part superior i inferior de les fosses nasals. A l’ésser humà licorresponen uns 20 milions de receptors olfactoris, cadascun dels quals presenta al

voltant de 20 prolongacions de tipus ciliar que envien informació directament al cervell.

El mecanisme mitjançant el qual s’aconsegueix l’estimulació dels rectors olfactoris estàlluny encara de ser completament comprès. El nombre de modalitats de sensacions olfactò-ries s’estima de l’ordre de 10.000 tipus diferents d’olors.

Cal esmentar que, a més, el grau de percepció olfactòria pot variar d’una persona a unaaltra en centenars d’unitats de mesura.

Amb tot, les olors, les males olors, han estat la modalitat de contaminació atmosfèricamenys estudiada atesa la problemàtica d’establir mètodes de mesura olfactomètrica com-parables, fàcils de mesurar i amb paràmetres objectius.

L’absència de normativa ha fet que la Unió Europea prengués consciència i en aquestsmoments està a punt de publicar-se la norma europea prEN 13725:1999, qualitat de l’aire:determinació de la concentració d’olor mitjançant l’olfactometria dinàmica; que es comen-ta en aquest número.

La promulgació d’ordenances específiques en l’àmbit de les males olors ha obert el camíper reclamar que la legislació d’activitats vigent a Catalunya –Llei i Reglament d’interven-ció integral de l’Administració ambiental– es prengui més seriosament el tema i que es posifre a les infraccions ambientals d’aquests tipus que poden causar des de molèsties fins agreus problemes de salut. ■

Antoni P. Fogué i MoyàPresident delegat de l’Àrea de Medi Ambient

de la Diputació de Barcelona

EDITORIAL

2

MA

RC

JUR

ÍDIC

Les olors

Marc jurídic

LA REGULACIÓ JURÍDICADE LES OLORS

Lluís Gallardo

Advocat

Els comentaris i articles d’opinió sobre la vessant jurídica de matèriestan complexes i riques com el medi ambient, ens tenen acostumats a tre-ballar amb tot un conjunt de normatives molt ben detallat i pormenoritzatque moltes vegades se’ns torna força enrevessat, un veritable laberint nor-matiu. De tota manera, aquest no serà el cas, perquè la matèria mediam-biental concreta sobre la qual ens ha tocat escriure no es presta gaire aaquesta mena de descripcions legals en què hi ha més d’una norma queregula concretament el vector ambiental a tractar.

Amb aquest advertiment ja podem dir amb certa tranquil·litat que elmarc teoricojurídic que hem de tenir en compte en les pàgines que seguei-xen no fan referència explícita a les olors molestes, sinó que s’estudia unalegislació genèrica, que no tracta particularitzadament les olors, si bé hi hales corresponents excepcions.

Les olors, les podem definir com «un indicador de la presència a l’airede determinades substàncies que poden ser gasos o partícules»;1 més pla-nerament com a la impressió olfactiva que produeixen certes emanacionsvolàtils de substàncies o gasos. Malgrat aquesta definició, s’ha de tenirpresent que el llindar olfactiu d’una olor no determina ni representa el llin-dar de toxicitat del gas o substància de què emana. A més, part de la com-plexitat en el tractament d’aquest vector ambiental és per la nota de sub-jectivitat en la seva percepció; la queixa per possibles molèsties causadesper olors està condicionada pel gust (olfactiu) de la persona que rep aques-ta sensació i també per la seva salut i capacitat olfactiva. Aquest caire sub-jectiu en la percepció d’una olor és la que defineix el grau de molèstia. Totaixò mai no obstarà a una possible actuació d’ofici de les administracionspúbliques competents a l’efecte.

MARC JURÍDIC PÚBLIC. NORMES ADMINISTRATIVES

Quan fem referència a les normes administratives que regeixen unadeterminada activitat, cal diferenciar dos objectes d’aquesta normativa:

• la de tipus procedimental: quines seran les passes a seguir per obte-nir una llicència administrativa amb la finalitat d’exercir i manteniruna determinada activitat industrial, comercial o professional;

• les de tipus substantiu: reguladores de l’activitat concreta a desenvo-lupar un cop obtinguda aquella llicència.

Pel que fa a les primeres i, en concret, per la temàtica de les olors, lesnormes administratives catalanes són força minses (a diferència delsdecrets de les Illes Balears, Decret 18/1996, de 8 de febrer, apèndix A i C,

INTRODUCCIÓ

Les olors, lespodem definir com

«un indicador de la presència

a l’aire dedeterminades

substàncies quepoden ser gasos opartícules»; més

planerament comla impressió

olfactiva queprodueixen certes

emanacionsvolàtils de

substàncies o gasos

3

MA

RC

JUR

ÍDIC

sam 6Desembre 2001

i de la Comunitat Valenciana,Decret 54/1990,de 26 de març,annex II, onen ambdós casos es fa referència a les mesures correctores i aïllants queles activitats que provoquin olors desagradables han d’adoptar i segons laseva intensitat). La seva idea bàsica consisteix a garantir la correccióambiental de l’activitat classificada per a la qual es demana una autoritza-ció concreta. Tot encarrilat a evitar o minimitzar, en la mesura que ho per-meti la tècnica existent, les molèsties a terceres persones que es puguinveure afectades pel desenvolupament de l’activitat.

Aquestes normes,per al nostre àmbit territorial autonòmic, són les queseguidament es comenten.

A partir del 30 de juny de 1999,regeix per a tot el territori català unnou règim d’intervenció de les instal·lacions i activitats amb incidènciasobre el medi ambient que substitueix al ja tradicional Decret 2414,de1961,més conegut com RAMINP (Reglament d’activitats molestes,insa-lubres,nocives i perilloses). Actualment,i des de la data esmentada,elsoperadors jurídics han d’aplicar la Llei 3/1998,de 27 de febrer, d’inter-venció integral de l’Administració ambiental (coneguda com LIIAA) i elseu reglament desenvolupador aprovat per Decret 136,de 18 de maig de1999 (conegut com a RIIAA).

Aquest nou marc jurídic autonòmic constituït per la LIIAA i el RIIAAté per objectiu,i per al que aquí ens interessa,possibilitar l’assolimentd’un alt nivell de protecció del medi ambient i la consegüent qualitat devida davant de les activitats que incideixen en l’entorn. Així, i pel que fales olors, s’han d’entendre incloses dins de les activitats que resten sot-meses a aquesta normativa, ja que la definició que fa la mateixa LIIAA de«contaminació» dóna lloc a encaixar les olors com a components d’aque-lles substàncies que introduïdes directament o indirecta per l’activitathumana a l’atmosfera «puguin tenir efectes perjudicials per a la saluthumana o per al medi ambient...» (articles 2.a) LIIAA i 2.1 RIIAA. Enaquest mateix sentit les definicions d’emissions i immissions i els seusvalors límit permeten donar cabuda al vector olor com a potencial agres-siu de l’entorn atmosfèric.

Tant pel que fa al règim d’autorització ambiental (per a aquelles activi-tats amb una alta incidència en el medi ambient,incloses en l’annex I dela Llei) com per al règim de llicència ambiental (activitats amb un graud’incidència menor, incloses en l’annex II de la Llei) la finalitat sempre ésla de «prevenir i reduir les emissions a l’atmosfera...» (articles 12.a) i25.a) LIIAA, i articles 25.a) i 39.a) RIIAA),és a dir, tenir cura de tots icadascun dels vectors ambientals que poden incidir en l’entorn, fins i totles olors que puguin originar molèsties o perjudicis per la seva alta con-centració en l’atmosfera.

Cal remarcar que segons l’article 60 del RIIAA, i dins de les dadescomunes que afecten tant a activitats sotmeses al règim d’autoritzacióambiental com al règim de llicència,el projecte tècnic de l’activitat ques’ha de presentar davant la corresponent Administració pública ha de tenir«suficient informació» sobre el medi afectat i, en concret, la qualitat del’aire i la capacitat i vulnerabilitat del territori, tenint presents les matèrieso substàncies emissibles (punt cinquè article 60 RIIAA), és a dir, i per alnostre cas,l’afecció de la qualitat de l’aire pel règim d’olors que es puguinpreveure. Així mateix, l’article 65 RIIAA per a les activitats ramaderes ones fa especial èmfasi en les substàncies potencialment generadores d’olorsmolestes.

Les activitats concretes i particulars potencialment generadores d’olorsno resulten classificades expressis verbis per la Llei i per causa d’aquestvector ambiental. La Llei,en el nou règim català d’intervenció d’activi-

La seva ideabàsica consisteix a

garantir lacorrecció

ambiental del’activitat

classificada per ala qual es demana

una autoritzacióconcreta. Tot

encarrilat a evitaro minimitzar, en

la mesura que hopermeti la tècnica

existent,lesmolèsties a

terceres persones

tats, introdueix un canvi en la classificació respecte del que s’establia enel RAMINP. Aquesta norma reglamentària feia la classificació («los moti-vos»,com es denominava el criteri classificatori) d’acord amb els poten-cials i certs efectes d’una determinada activitat (per al nostre cas ho serien«los malos olores», en les seves paraules). La intervenció integral del’Administració ambiental catalana es fixa no en els efectes potencials oreals d’una activitat, sinó en la tipologia d’aquesta mateixa. Així, les ins-tal·lacions que tenen per objecte la gestió de residus o activitats destina-des a la fabricació de paper seran incloses en els corresponents annexosd’activitats per la seva incidència global al medi ambient,i no perquè elseu principal vector ambiental puguin ser les olors.

Val a dir que l’article 49 del Decret 322/1987,de 23 de setembre, dedesplegament de la Llei 22/1983,de protecció de l’ambient atmosfèric, jaestablia els requeriments mínims amb què havien de comptar els projec-tes tècnics d’aquelles activitats que incideixen en el medi atmosfèric. S’had’entendre que aquest precepte és d’aplicació subsidiària respecte a lesnormatives de procediment esmentades fins ara.

Resta apuntar, de la normativa autonòmica catalana,que respecte d’a-quelles activitats incloses en l’annex del Decret 114/1988,de 7 d’abril,d’avaluació d’impacte ambiental,sobretot pel que fa a les plantes de trac-tament de residus,s’han de sotmetre a aquesta particular tramitació admi-nistrativa de declaració d’impacte ambiental i fer presents el règim previstd’olors que pot afectar una població.

La normativa autonòmica catalana,per una altra part, es dicta sota undeterminat marc genèric d’àmbit europeu (la futura llei estatal sobreaquesta temàtica ja compta amb un esborrany d’avantprojecte de data 14de novembre de 2000,i entre el seu articulat inclou en l’article 3 la defi-nició de substànciescom els elements químics i els seus components,amb determinades excepcions referents a les de tipus radioactiu). Lanormativa europea la constitueix la Directiva 96/61/CE,del Consell,de24 de setembre de 1996,relativa a la prevenció i el control integratsde la contaminació,més coneguda com Directiva IPPC. Dictada sotala política comunitària que determina l’article 174 del Tractatd’Amsterdam de 1997,és una directiva marc que per ser efectiva neces-sita que els òrgans parlamentaris dels estats membres en facin el desen-volupament.

4

MA

RC

JUR

ÍDIC

sam 6Desembre 2001

Foto

:Ser

vei M

edi A

mbi

ent

Enderrocament d’un habitatge

La futura lleiestatal ja compta

amb un esborranyd’avantprojecte

de data 14 denovembre de 2000,

i entre el seuarticulat inclou en

l’ar ticle 3 ladefinició de

substàncies comels elements

químics i els seuscomponents,amb

determinadesexcepcions

referents a les detipus radioactiu

Així, i com s’ha vist,pel que fa a l’àmbit autonòmic català,cal enten-dre que la LIIAA és el desenvolupament d’aquesta directiva marc.Altrament,s’haurà de veure la conjugació de competències que sorgeixende les delimitacions competencials entre Estat i comunitats autònomes enaquesta matèria de la prevenció de les incidències al medi ambient i arrande la promulgació de la llei estatal abans esmentada.

L’últim esglaó de la normativa sobre intervenció d’activitats iinstal·lacions és representat per la corresponent normativa municipal quehagi dictat cadascun dels ajuntaments catalans. En defecte d’aquesta nor-mativa o de la seva validesa,l’ajuntament respectiu es pot acollir bé almodel d’ordenança tipus reguladora de la intervenció integral de l’Admi-nistració ambiental en les activitats i instal·lacions,proposada per laDiputació de Barcelona (BOP de 2 de juny de 1999),o bé al model pro-posat per la Resolució del Departament de Medi Ambient de la Generalitatde Catalunya,de 28 de novembre de 2000,per la qual s’aprova una orde-nança municipal tipus reguladora de la intervenció administrativa de lesactivitats en el marc de la Llei 3/1998.

Pel que fa a les normes substantives, les olors com a substància quedesprenen certs gasos,fums i substàncies queden enquadrades en la Llei22/1983,de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric, delParlament de Catalunya, modificada substancialment per la Llei 6/1996,de 18 de juny. Així es constata per la lectura de l’article 1.2 de la mateixaLlei en tant que «s’entén per contaminació atmosfèrica la presència enl’aire de substàncieso de formes d’energia que impliquen risc, danyimmediat o diferit o molèstia per a les persones i per als béns de qualse-vol naturalesa.» (El subratllat és nostre.)

Aquesta Llei fou desenvolupada en l’àmbit reglamentari pel Decret322/1987,de 23 de setembre, i ambdues normes representaven el marcjurídic de regulació de les olors del que correspondria en l’àmbit estatalper la Llei 38/1972,de protecció de l’ambient atmosfèric, i el seu regla-ment,el Decret 833/1975.

El més destacable de la normativa catalana (a part de la previsió depoder declarar parts del territori ‘zones d’atenció especial’i ‘zonesd’urgència’, en tant que les respectives atmosferes superin determinatsllindars d’immissió i quines conseqüències són d’ordre d’aplicació demesures correctores i preventives com,per exemple, la suspensió de lesllicències d’ampliació d’activitats,article 10),és la concreta regulació quefa del medi ambient i la salut humana. Inserida aquesta regulació dins del’àmbit del règim sancionador, són infraccions molt greus (i segons lareforma de la Llei de protecció de l’ambient atmosfèric, de 1996) lesemissions de substàncies i altres contaminants de l’atmosfera amb supe-ració dels nivells d’emissió legalment establerts, si bé han d’originar undany o perjudici real o potencial per a la salut humana o el medi ambienti, a més,l’activitat emissora del contaminant no ha de comptar amb lacorresponent llicència administrativa,és a dir, ha de ser una activitat clan-destina. El seu consegüent jurídic s’exposa seguidament amb la menció deles infraccions. Són infraccions molt greus posar en funcionament ins-tal·lacions incomplint ordres de suspensió o de clausura o trencant pre-cintes de focus emissors, i reincidir en infraccions greus.

Les infraccions greus són taxades per set vies:exercir activitats ambcapacitat de contaminació del medi atmosfèric quan no es disposi de lacorresponent llicència municipal,o bé quan disposant d’aquesta llicèncias’incompleixin les mesures o condicionaments d’aquesta llicència; negar-se o retardar la instal·lació o no mantenir en perfecte estat els aparells decontrol i mesura d’emissions i immissions; emetre contaminants a l’at- 5

MA

RC

JUR

ÍDIC

sam 6Desembre 2001

Són infraccionsmolt greus(segons la

reforma de la Lleide protecció de

l’ambientatmosfèric,

de 1996) les emissions de

substàncies i altres

contaminants del’a tmosfera amb

superació delsnivells d’emissió

legalmentestablerts

mosfera per sobre dels límits permesos,sense altra circumstància; incom-plir el programa gradual de reducció de les emissions; impedir o obstacu-litzar actes d’inspecció i/o control; i reincidir en faltes lleus.

Per a les lleus,la Llei estableix un catàleg de quatre conductes:demo-rar injustificadament l’aportació obligatòria d’informació a l’Adminis-tració,o bé alterar o ocultar aquesta informació; eludir els controls i lesinspeccions periòdics que s’estableixin en la llicència; emetre, per sobredels nivells permesos,contaminants propis d’un vehicle de motor; i lacategoria residual de cometre qualsevol altra infracció (per acció o peromissió) a la normativa de protecció de l’ambient atmosfèric.

Les sancions pecuniàries comprenen una escala des de les 20.000 pes-setes (com a grau mínim per a les infraccions lleus) fins als 15.000.000pessetes (com a grau màxim per a les molt greus).

Cal subratllar de la reforma de 1996 la introducció del criteri d’afeccióal medi ambient o la salut de les persones com a determinant per poderprecintar els generadors de calor i els vehicles contaminants o bé perpoder suspendre o clausurar temporalment els focus emissors fins quecorregeixin les anomalies que causen la malmesa als valors de l’entorn ola salut humana. Aquestes mesures dràstiques les poden prendre els alcal-des sempre que tinguin delegada la competència bé per part del consellerde Medi Ambient (mesures de tipus temporals) bé pel Govern de laGeneralitat (mesures definitives,ablatidores de la llicència municipal).

Dins de les normes substantives i d’àmbit autonòmic, cal fer esment delsector dels residus. Amb la Llei 6/1993,de 15 de juliol,reguladora dels resi-dus,s’estableix un dels principis bàsics en la gestió dels residus:millorar laqualitat de vida de la ciutadania i evitar que la seva gestió pugui significarmolèsties per olors (article 2). En aquest mateix sentit,cal tenir en compteel Decret 323/1994,de 4 de novembre, pel qual es regulen les instal·lacionsd’incineració de residus i els límits de les seves emissions a l’atmosfera.Encara que no s’esmenten expressament les olors,cal entendre que per raóde protecció de l’atmosfera es poden incloure en la declaració d’impacteambiental i tenir en compte per l’autorització de la Junta de Residus.

Tot aquest marc legal s’ha d’entendre dins de la moderna concepciódels drets fonamentals de la persona a la intimitat i a la inviolabilitat deldomicili, segons disposen els articles 18.1 i 18.2 de la Constitució espa-nyola de 1978,essent aquest el marc jurídic que s’ha de tenir com a refe-rent o puntal de mira en tot cas. La cita dels preceptes constitucionals noés gratuïta,sinó que té la seva raó en el que estableix l’article 10.2 de lamateixa Constitució:copsar aquests drets segons com han estat interpre-tats per la jurisprudència sorgida de la justícia internacional en matèria dedrets humans. Així ho va considerar la sentència del Tribunal Europeu deDrets Humans que va resoldre l’assumpte «López Ostra vs. Regned’Espanya»,de data 9 de desembre de 1994,2 i també del mateix Tribunall’assumpte «Anna Maria Guerra i altres vs.Itàlia»,de data 19 de febrer de1998 (aquesta fa més referència a l’emissió de gasos tòxics que no restensignificativitat a la seva percepció per mitjà de les olors).

D’entre les normatives administratives, només es pot destacar enaquesta matèria de la contaminació odorífica la recent ordenança de l’a-juntament de Lliçà de Vall «reguladora de l’alliberament d’olors a l’at-mosfera de les activitats que es desenvolupen al terme municipal deLliçà de Vall» (BOP de data 31 d’octubre de 2000,annex II). La norma-tiva,en general, és d’un elevat grau tècnic que fa,val a dir-ho,que al ciu-tadà corrent li’n resulti certament difícil la comprensió. Cal lloar de lanormativa municipal que comentem la seva innovació i potser, encaraque resulti en la seva major part il·legible per a la ciutadania,dóna una6

MA

RC

JUR

ÍDIC

sam 6Desembre 2001

Dins de lesnormes

substantives id’àmbit

autonòmic, cal feresment del sectordels residus. Ambla Llei 6/1993,de

15 de juliol,reguladora dels

residus,s’estableix un delsprincipis bàsics en

la gestió delsresidus:millorar

la qualitat de vidade la ciutadania ievitar que la seva

gestió puguisignificar

molèsties per olors

eina fonamental a l’Administraciómunicipal de Lliçà de Vall i, enparticular, als seus serveis tècnicsper encarrilar les instàncies,quei-xes i denúncies dels residentsd’aquest municipi que, molestoso perjudicats per determinadesolors,s’adrecin a l’Ajuntament a fide posar en el seu coneixement elmotiu de la queixa i aquest puguiendegar la seva acció pública deprotecció del medi ambient i lasalut de les persones davant d’e-manacions oloroses.

No cal perdre de vista que aques-ta norma municipal té el seu encaixcompetencial i substantiu en laLIIAA. 3 Així, el seu marc legal dereferència no és el substantiu de pro-tecció de l’atmosfera (encara que sí ho sigui de manera col·lateral, indi-recta si es vol), sinó el d’intervenció d’activitats i instal·lacions que poten-cialment o de manera efectiva causen contaminació odorífica. En aquestsentit, i segons es veurà després en la jurisprudència que se cita,sorgi-da de problemàtiques per a les quals no es comptava amb normatives tanacurades com la present,l’acció municipal de Lliçà de Vall recull o subs-trau de l’àmbit judicial contenciós administratiu el concepte jurídic inde-terminat (allò que a priori no es pot definir amb certesa,si bé s’haurà deveure a la pràctica concreta d’un cas aïllat) d’«olors molestes»,ja quedóna a aquest concepte una objectivitat que fixa el límit de l’actuacióadministrativa, fins allà on l’Administració municipal de Lliçà es potveure obligada a actuar, i això segons els valors límit que l’Ordenança fixaen l’annex 1.

A l’altr e extrem de l’exemple de Lliçà de Vall, se situa l’article 32.2de l’Ordenança General sobre el Medi Ambient Urbà,de l’Ajuntament deBarcelona (BOP de 16 de juny de 1999). Segons aquesta norma, i moltsuccintament,«les llindes de la perceptibilitat olfactiva seran les fixadesen la publicació més recent de l’American Industrial HygieneAssociation». Cal dir, en primer lloc, que aquesta publicació no està inse-rida a cap butlletí oficial i que ni tan sols té reconeguda força legal enàmbit europeu. Tanmateix, el seu àmbit territorial no està referit a capmunicipi català. I,per descomptat, la condició de ciutadà català no impo-sa el deure de saber altres idiomes que no siguin el propi i l’of icial delterritori on ens trobem. Seria recomanable un canvi de direcció de políti-ca normativa ambiental per part de l’Ajuntament de Barcelona per regu-lar una temàtica com són les olors prenent exemple, potser, de la regula-ció del consistori lliçarenc.

Pel que fa a la jurisprudència administrativa que s’ha encarregat de latemàtica de les olors,cal dir que la idea principal que regeix aquesta doc-trina legal és la d’observar el compliment dels requisits legals que respectede la contaminació odorífica s’han de donar per presumir que no es pro-duiran o es produeixen immissions molestes per a la ciutadania residentals voltants d’activitats típicament molestes per olors i insalubres per lesmalalties que poden comportar i com a conseqüència del desprenimentd’olors (granges agropecuàries amb fossa sèptica,típicament). És a dir, elscasos que han conformat aquesta jurisprudència sempre han estat deter-minats pels condicionants que en cada moment ha imposat la normativa 7

MA

RC

JUR

ÍDIC

sam 6Desembre 2001

Abocador del Garraf

L’acció municipalde Lliçà de Vall

recull o substraude l’àmbit judicial

contenciósadministratiu elconcepte jurídic

indeterminat (allòque a priori no es

pot definir ambcertesa,si bé

s’haurà de veure a la pràctica

concreta d’un casaïllat) d’«olors

molestes»Fo

to:D

omèn

ec C

ucur

ull

concreta que regeix l’activitat classificada,normativa no sempre de tipusambiental,sinó generalment de tipus urbanístic (per emplaçament d’acti-vitats molestes en general). Entre aquestes sentències,i a destacar, les delTribunal Suprem (Sala Contenciosa Administrativa) de 3 de febrer de1986,17 de juliol de 1990,19 de febrer de 1993,19 de gener de 1996,8 d’octubre de 1997,26 de setembre de 2000,i dels tribunals superiors deJustícia d’Astúries de 3 de desembre de 1999 i d’Extremadura de 20 dejuliol de 2000.

A aquests efectes,els tribunals de justícia de l’ordre jurisdiccionalcontenciós administratiu sempre s’han regit pel criteri d’objectivitat quepot oferir la normativa aplicable al cas. A diferència d’aquesta juris-prudència,i pel que veurem seguidament,la d’ordre civil no s’ateny tantal criteri racional i objectiu que pugui portar inserit una norma jurídicacom del criteri de l’efectivitat de les molèsties,encara que aquestes esti-guin dins del marc legal. És a dir, que encara que les emissions de l’ac-tivitat concreta que genera olors molestes i destorbadores es trobin dinsdels límits legals,això no obsta perquè es produeixin efectivament,real-ment,certes molèsties que ningú no té l’obligació jurídica de suportar.En aquest sentit,es pronuncien també les sentències de les audiènciesprovincials de Lleó,de 29 d’octubre de 1992,i de Segòvia, de 28 demaig de 1993.

MARC JURÍDIC PRIVAT. NORMES CIVILS

Toca ara comentar molt breument (perquè també ho és així el marc jurí-dic) les normes de caire civil que regulen la temàtica de les olors.

Des de la jurisprudència,s’han definit les immissions (com a catego-ria a què pertanyen les olors, com a espècie d’aquelles) de la manerasegüent:

Immissió és una ingerència físicament apreciable en el predi veí desubstàncies,partícules o ones,que es propaguen sense intervenció de lavoluntat humana,sinó com a conseqüència de l’actuació de principisfísics,ja sigui per mitjà de l’aire (olors), del sòl o les parets (vibracions)i que tenen el seu origen en l’activitat del propietari o del posseïdor del’immoble com a conseqüència del gaudiment de la finca, i que s’interfe-reixen en el gaudi pacífic i útil del dret de propietat o de possessió d’unpredi veí que no és absolutament necessari que sigui limítrof (definiciócitada i acollida per la sentència del Tribunal Superior de Justícia,SalaCivil i Penal,núm. 11,de 19 de març de 2001).

Per al que ens interessa aquí,i seguint amb el mateix raonament de lasentència esmentada,en qualsevol cas aquestes ‘immissions’han de serproduïdes per intromissions físiques o materials, no necessàriamentcorpòries,tant matèria com energia. I, per això,són capaces de penetracióo intromissió en propietat aliena la pols,les ones (lumíniques,sonores,electromagnètiques,etc.) i les olors. En aquest sentit,les sentències de lesaudiències provincials d’Astúries,de 26 d’abril de 1994 (acumulació depurins),de Zamora,de 12 de novembre de 1994 (cuadra de ramat oví), deGranada,de 18 de febrer de 1997 (abocament d’aigües residuals a celobert), de Lleó,de 28 de gener de 1998 (amuntegar purins).

En aquesta regulació civil, les relacions que s’esdevenen entre particu-lars,mai entre aquests i una Administració pública, s’afegeixen a la regu-lació administrativa, a la de dret públic, i en aquest sentit ha estat confir-mada per la jurisprudència a l’ús i per la mateixa exposisició de motius dela Llei 13/1990,de 9 de juliol,de l’acció denegatòria, les immissions,les8

MA

RC

JUR

ÍDIC

sam 6Desembre 2001

Els casos que hanconformat aquesta

jur isprudènciasempre han estatdeterminats pels

condicionants queen cada moment

ha imposat lanormativa

concreta queregeix l’activitat

classificada

servituds i les relacions de veïnatge, el textdeixa assentat que:

«S’introdueixen també algunes normes enmatèria d’immissions. En aquest punt,el prin-cipi és establir un règim de dret privat de tute-la del particular, a més del que pot tenir dinsdel dret públic».

Aquestes normes es concreten en un sol pre-cepte (el tercer) de l’esmentada llei.

Segons l’article 3 d’aquesta llei,i en generalper a qualsevol immissió,«les immissions pro-duïdes per actes il·legítims del veí que causendanys a l’immoble són prohibides,i generenresponsabilitat pel dany causat. El propietaride l’immoble que és afectat per una immissiódolosa o culposa té acció negatòria per fer-lacessar i té dret a rebre la indemnització corres-ponent pels danys causats.» (apartat 1).

Per contra,si les immissions són innòcues ono causen perjudicis «substancials» (en parau-les de la llei,apartat 2) s’han de suportar, no esté acció per rebutjar-les. Igual que tampoc no

correspon indemnització per les que causen perjudicis substancials(excepte el que indica l’apartat 4) en tant que es produeixin per l’«ús nor-mal» de la propietat veïna (apartat 3), si bé es podran adoptar les mesurespertinents per apaivagar les immissions,amb càrrec al propietari que causiels danys i demanar una indemnització coherent amb una pèrdua econò-mica de l’immoble afectat i quan aquesta pèrdua ho sigui «d’una maneraexagerada» (apartat 4t).

L’apartat 5è d’aquest article posa en relació la tutela administrativaabans examinada amb la de caire civil. Així, indica que quan les immis-sions provenen d’instal·lacions autoritzades administrativament el propie-tari veí afectat pot sol·licitar l’adopció de les mesures tècniques escaients,possibles «i econòmicament raonables» per apaivagar les immissions isi encara i així el règim d’immissions resulta intolerable el propietaripot reclamar la indemnització corresponent pels danys i perjudicis quesuporta.

Els subratllats són nostres i pretenen posar de manifest com la llei civilsembla que únicament dóna protecció a la propietat (al subjecte que deten-ta el títol de la propietat) d’un immoble i mai al resident a un habitatgeafectat, en el nostre cas,per olors. L’arrendatari no podrà reclamar tot allòque explicita el precepte sinó davant del titular de la propietat de l’im-moble.

En tot cas,el propietari de l’immoble en situació d’arrendament desd’on es porten a terme les immissions sí podrà emprendre accions legalscontra el seu arrendatari o bé els veïns del mateix immoble. Aquest va serel cas de la sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona,de 3 dedesembre de 1996,en un supòsit en què la cria d’animals domèstics queportava a terme el matrimoni arrendatari de l’immoble ocasionava greusmolèsties d’olors al veïnat i provocava l’acció de resolució contractualarrendatícia i el posterior desnonament de l’immoble d’aquest matrimoni.

Cal dir, per finalitzar, que una de les incomprensions que afecta aques-ta llei (i encara discutides per la doctrina) és el règim de prescripció de les 9

MA

RC

JUR

ÍDIC

sam 6Desembre 2001

Nova planta de tractament de RSU de la MancomunitatPenedès-Garraf

Foto

:Sal

vado

r F

uent

es

accions legals. Segons l’article 2.5 de la Llei 13/1990,el propietari d’unimmoble afectat per immissions disposa de cinc anys per reclamar contraaquestes immissions i contra el responsable (i per mitjà de l’anomena daacció negatòria). En canvi, guanyar el dret de servitud (per exemple a des-prendre olors sobre una altra finca) no s’obté fins que hagin transcorre-gut trenta anys des que es crea el primer acte obstatiu de la propietat veïna(des que s’emeten les olors), article 5.3 de la Llei 13/1990. Queda un pe-ríode de vint-i-cinc anys durant els quals,i segons sembla, no es pot recla-mar contra les immissions i respecte de les quals encara no es té el dret aperpetuar-les.

Tot aquest fil conductor teoricolegal de defensa de la propietat és el quees troba en la casuística i jurisprudència unànime a l’ús. ■

NOTES

1., DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. La contaminació atmosfèrica. Generalitat deCatalunya. Barcelona,1995,pàg. 64.

2. Es fa imprescindible reproduir el paràgraf 51 d’aquesta sentència,ja que dóna a enten-dre la significativitat del dret a un medi ambient exempt d’agressions ambientals; segons elTEDH «Naturalmente, una grave contaminación del ambiente puede afectar el bienestar delindividuo e impedirle disfrutar de su hogar de tal modo que se ataca su vida privada y fami-liar sin poner, sin embargo, su salud en peligro.»

3. L’ordenança d’octubre de 2000 es dicta per omplir, en certa manera,el buit que va pro-vocar la urgent derogació de l’anterior, referent també a les olors i inserida en la que va serla modificadora de l’Ordenança de protecció del medi atmosfèric i vigilància de la qualitatde l’aire de 1993,i reformada el 1997,clarament d’ordre substantiu. L’aprovació de la Llei6/1996,de reforma de la de protecció de l’ambient atmosfèric, de 1983,del Parlament deCatalunya, va imposar el model d’una regulació substantiva (pel que fa als límits d’emissiói d’immissió,entre d’altres) en l’àmbit autonòmic. Per això,s’entengué que l’aprovació dela reforma de l’ordenança del municipi de Lliçà de Vall podria col·lidir amb el nou ordre decompetències que establia la Llei del Parlament de Catalunya i per evitar un possible con-flicte es va entendre més convenient la seva derogació.

Tanmateix, s’ha de dir, que la competència municipal per regular el «medi ambient» (arti-cle 63.2.f) de la Llei 8/1987,municipal i de règim local, del Parlament de Catalunya)comprèn l’establiment de totes aquelles mesures i disposicions encarrilades a la seva protec-ció (en aquest sentit la sentència del Tribunal Suprem,Sala Contenciosa Administrativa, dedata 20 de setembre de 1994,fonament jurídic 4t,si bé referida als articles homònims dela Llei estatal reguladora de les bases del règim local, de 1985) i la norma autonòmica notindria gaire sentit amb una interpretació que confronta amb la Llei de règim local catalàde 1987.

BIBLIOGRAFIA

— Francisco J. DÍAZ BRITO. El límite de tolerancia en las inmisiones y rela-ciones de vecindad. Aranzadi editorial, 1999.

— DIRECCIÓN GENERAL DE CALIDAD Y EVALUACIÓN AMBIENTAL. Jurisprudenciasobre Medio Ambiente. Ministerio de Medio Ambiente, 1996.

— DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. La contaminació atmosfèrica. Generalitatde Catalunya, 1995.

— Revista Mensual de Gestión Ambiental, núm. 20, agost/setembre 2000.

— A. Esther VILALTA i Rosa M. MÉNDEZ, Acción de responsabilidad por dañosal medio ambiente. Bosch, Biblioteca básica de práctica procesal, núm. 93,1998.

— Web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya<http://www.gencat.es/mediamb/lleis>

10

MA

RC

JUR

ÍDIC

sam 6Desembre 2001

Cal dirque una de les

incomprensionsque afecta

aquesta llei és el règim

de prescripció deles accions legals

UN COP D’ULL ALS MÈTODES DEMESURAMENT D’OLORS, ESTAT ACTUALDE LA NORMA EUROPEA

RESUM

Les olors molestes constitueixen en l’actualitat una problemàticamediambiental de creixent preocupació a escala mundial, especialmententre la població de les grans urbs i àrees metropolitanes de països desen-volupats. El problema de les olors molestes es tracta des de fa alguns anysen molts països europeus (Holanda,Alemanya, França,Bèlgica, RegneUnit, etc.) i no europeus (Estats Units,Canadà,Austràlia,Japó, etc.), i esdisposa de normativa i legislació específica per al mesurament,la regula-ció i el control. A l’Estat espanyol no hi ha ni normativa ni legislació sobreaquesta matèria (la legislació bàsica en matèria de contaminació atmosfè-rica data dels anys 70),tot i que «actualment s’està renovant» per l’entra-da en vigor de determinades directives europees i la seva consegüenttransposició als estats membres,així com pel desenvolupament legislatiuespecífic de determinades comunitats autònomes.

En aquest article es presenta un recorregut general sobre la metodolo-gia per dur a terme un estudi d’olors,sobre els mètodes i les tècniques peral mesurament de les olors. Així mateix, es presenta el contingut i estat dedesenvolupament actual de la Norma europea prEN 13725:1999,«Qualitat de l’aire:determinació de la concentració d’olor mitjançant l’ol-factometria dinàmica».

1. INTRODUCCIÓ

Les olors molestes (un problema molt específic dins de l’àmbit de lacontaminació atmosfèrica) constitueixen ara com ara una problemàticamediambiental de creixent preocupació entre la població (així ho consta-ten les nombroses queixes i denúncies que, juntament amb el soroll, cons-titueixen un dels principals cavalls de batalla amb què s’enfronten elsajuntaments en matèria mediambiental). Fins al moment no hi ha hagutuna política clara sobre això a l’Estat espanyol. Les accions es limiten,enel millor dels casos,a la recepció,el registre i l’atenció de queixes/denún-cies i actuacions puntuals en casos d’especial gravetat (molèstia).

Tanmateix, la creixent exigència quant al nivell de benestar per part dela societat i l’avenç constatat en la resolució d’altres problemes ambien-tals més apressants fins fa pocs anys han impulsat la percepció,per part dela població,de les olors molestes com un problema mediambiental seriós,especialment en zones densament poblades i altament industrialitzades,com són les grans urbs.

Les olors molestes es tracten des de fa alguns anys en molts païsoseuropeus (Holanda,Alemanya, França,Bèlgica, Regne Unit, etc.) i noeuropeus (Estats Units,Canadà,Austràlia,Japó, etc.), que disposen denormativa i legislació específica per al seu mesurament,regulació i con-trol; fins i tot amb plans nacionals amb objectius concrets de reducció dela problemàtica d’olors en els pròxims anys (per ex. Holanda). 11

MA

RC

JUR

ÍDIC

sam 6Desembre 2001

Oscar Santa ColomaMozo

LABEIN Centro Tecnológico

Les olors molestes(un problema molt

específic dins del’àmbit de la

contaminacióatmosfèrica)

constitueixen aracom ara unaproblemàtica

mediambiental decreixent

preocupació entrela població

És ressenyable, així mateix, la Proposta de norma europea prEN13725:1999,«Qualitat d’aire – determinació de la concentració d’olormitjançant olfactometria dinàmica»,que el Grup de treball «Olors» delComitè Tècnic «Qualitat d’Air e» del Comitè Europeu de Normalització(CEN/TC 264/ WG 2 «Odours») està elaborant; Oscar Santa Coloma,ésmembre d’aquest grup de treball com a representant espanyol. Aquestaproposta ha tancat recentment la fase de comentaris, i han estat revisats al’última reunió del Grup de treball haguda fins ara. L’aprovació i entradaen vigor de la norma europea està prevista,per tant,que es dugui a termeen un termini curt (probablement durant aquest any), i serà d’aplicacióquan això ocorri en tota la Unió Europea.

A l’Estat espanyol no hi ha ni normativa ni legislació en aquesta matè-ria (la legislació bàsica en matèria de contaminació atmosfèrica data delsanys 70). El tractament que s’està fent a aquesta problemàtica és,com s’haesmentat anteriorment, a través d’actuacions puntuals,moltes vegadesamb marcat caràcter polític.

Les olors es poden estudiar des de diferents punts de vista i aplicant unametodologia diferent segons l’objecte que es persegueixi. Així, es pot par-lar d’un estudi d’olors d’una ciutat o àrea geogràfica concreta,en què espretén identificar les àrees amb major impacte, o es pot parlar d’un estudid’olors d’una instal·lació o activitat concreta,en què existeix a priori unaconstatació que planteja una potencial problemàtica de generació d’olors.

Quan es parla de l’estudi d’olors d’una zona determinada,en què s’u-tilitzen principalment tècniques psicomètriques,i es pot preveure la rea-lització d’alguna campanya de mesures,al final s’obté un mapa d’olors dela zona objecte d’estudi,similar als mapes de soroll, als quals s’està méshabituat, ja que actualment és una pràctica normal el disposar-ne per a lamajoria de les ciutats. Igual com aquests,els mapes d’olors constitueixenuna eina bàsica per identificar i delimitar les zones per l’impacte o lamolèstia que presenten,i així plantejar-se les accions i els plans necessa-ris per a la minimització. Així mateix, aquests mapes poden integrar-se aun GIS i configurar una part d’un sistema de gestió i control d’olors.

Quant a l’estudi d’una instal·lació específica amb una potencial pro-blemàtica de generació d’olors, la metodologia constaria de les fasessegüents:

• Estudi previ: identificació de les fonts generadores d’olors

• Disseny de la campanya de mostreig/mesurament —> pla de mos-treig

• Anàlisi de les mostres:olfactometria i tècniques fisicoquímiques

• Càlcul de les emissions d’olor de cada font

• Modelització:avaluació de l’impacte ocasionat a l’entorn de la ins-tal·lació —> mapa d’olors (representació de les corbes isodores)

• Conclusions i recomanacions. Proposta de solucions

2. LES OLORS. CONSIDERACIONS GENERALS

Les olors aparexien a causa de molècules químiques de naturalesa i ori-gen diversos,en estat gasós i generalment presents en baixa concentració.El sistema olfactiu capta un senyal químic originat per la presència de cer-tes molècules a l’aire ambiental que generen una sensació olfactiva, lainterpretació de la qual varia en funció de nombrosos factors extrínsecs(activitat de l’empresa o instal·lació,aspecte exterior, contaminació per12

MA

RC

JUR

ÍDIC

sam 6Desembre 2001

Els mapes d’olorsconstitueixen una

eina bàsica peridentificar i

delimitar les zonesper l’impacte o la

molèstia quepresenten,i aixíplantejar-se les

accions i els plansnecessaris per a la

minimització

olor...) i intrínsecs (ritmes diürns,saturació,cansament,edat, influèncieshormonals...).

La contaminació per olors està causada per l’emissió a l’atmosfera decomposts constituïts per centres de gran densitat d’electrons com amines,sulfurs, mercaptans i hidrocarburs insaturats. La interacció de diversoscomposts odorants pot produir una olor diferent al que presenta cada com-post separadament.

Els composts odorants es poden classificar en quatre grans famílies,d’acord amb els seus grups funcionals:

• Els composts de sofre reduït:HS, mercaptans,sulfurs i disulfurs

• Els azocomposts:amoníac, amines

• Els aldehids i cetones

• Els àcids orgànics

L’olor, que principalment és un problema mediambiental per ésser moles-ta, pot, en ocasions,ser un indicador de la presència d’un producte tòxic oirritant. Així mateix, les olors tenen unes particularitats específiques com:

• la presència de nombrosos constituents odorants, que són difícilsd’aïllar;

• els constituents són sovint presents en concentracions traces en l’aire,cosa que dificulta en gran manera l’anàlisi;

• les olors constitueixen una molèstia davant la qual cada un reaccionade forma diferent (component subjectiu).

Aquestes particularitats fan que el raonament per determinar el caràc-ter desagradable es dugui a terme en termes estadístics. La sensació olfac-tiva obeeix a la mateixa llei que el soroll, la sensació varia de forma loga-rítmica respecte a l’excitació.

A més d’aquestes particularitats existeixen moltes d’altres que deter-minen la metodologia/tècnica a aplicar en estudi d’olors d’una instal·lació,des del mostreig i mesurament fins a l’avaluació i el control d’aquesta.

3. L’ESTUDI D’OLORS

Què s’entén per un estudi d’olors? Aquesta és la primera pregunta aplantejar-se. La resposta,tractant-se òbviament d’un estudi de contamina-ció atmosfèrica o qualitat de l’aire, és que depèn de l’àmbit d’aplicació.És a dir, no és el mateix (encara que es persegueixin generalment elsmateixos objectius:avaluació i control/reducció) que es tracti d’un estudid’una instal·lació concreta amb problemes de generació d’olors que del’estudi d’una zona geogràfica on es pretén determinar les fonts genera-dores i les potencials zones d’impacte.

Per dur a terme un estudi d’olors d’una àrea geogràfica determinadas’han de considerar, a més de les tècniques aquí descrites,altres tècniquesd’avaluació,entre les quals es troben les tècniques psicomètriques queconsten de diferents eines de recollida de dades entre la població (enques-tes telefòniques,personals,qüestionaris, etc.) i d’un rigorós tractamentestadístic dels mateixos,tot això complementat amb mesuraments i ins-peccions en camp,amb el tractament de les queixes i denúncies i integrattot això en un sistema d’informació geogràfica (GIS).

La metodologia d’un estudi d’olors d’una instal·lació concreta constade les fases següents: 13

MA

RC

JUR

ÍDIC

sam 6Desembre 2001

Els compostsodorants es poden

classificar enquatre grans

famílies,d’acordamb els seus

grups funcionals

• Estudi previ: identificació de les fonts generadores d’olors

• Disseny de la campanya de mostreig/mesurament —> pla de mostreig

• Anàlisi de les mostres:olfactometria i tècniques fisicoquímiques

• Càlcul de les emissions d’olor de cada font

• Modelització. Avaluació de l’impacte ocasionat a l’entorn de la ins-tal·lació —> mapa d’olors (representació de les corbes isodores)

• Conclusions i recomanacions. Proposta de solucions

3.1. Identificació de fonts i pla de mostreig

Primerament,s’identifiquen les possibles fonts d’emissió d’olors i,en conseqüència,els possibles punts de mostreig. A continuació,s’esta-bleix i executa un pla de mostreig d’acord amb les necessitats detectades.

3.1.1. Fonament del mostreig

El mètode utilitzat en el mostreig d’olor varia molt segons les caracte-rístiques de la font. Per exemple, el procediment de mostreig per a unafont d’olor en base líquida és completament diferent d’un mostreig d’o-lors fet en una xemeneia.

El principi bàsic és capturar una mostra de l’olor emesa des de la font.Les mostres es recullen en bosses de material inodor i inert (Tedlar, perexemple). Per assegurar-se que la mostra és pura i no està contaminada perolors procedents d’altres fonts,la font ha d’estar aïllada i tancada,per evi-tar el contacte amb l’aire ambiental; un cop s’han garantit aquestes condi-cions,la mostra es pot recollir des d’aquesta àrea tancada.

S’utilitza un mètode de buit per capturar la mostra d’olor a la bossa. Labossa se subjecta a l’interior de la bombona de plàstic i es connecta a lafont d’olor. Mitjançant una bomba es crea buit a l’interior del barril i lesbosses s’omplen amb la mostra d’olor, tal com es mostra al dibuix.

14

MA

RC

JUR

ÍDIC

sam 6Desembre 2001

S’utilitza unmètode de buit percapturar la mostra

d’olor a la bossa.La bossa se

subjecta al’inter ior del barril

i es connecta a lafont d’olor

Entrada mostra d’olor

Tapa transparent

Bombona de plàstic

Buit

Bomba Bateria

Bossade mostra

(Tedlar oNalophane)

Esquema simplificat del sistema per al mostreig d’olors

Font

:Osc

ar S

anta

Col

oma

3.1.2. Mostreig en focus confinats (xemeneies)

El mostreig en xemeneia es du a terme seguint el fonament general,cuidant això no obstant la presència en el corrent de gasos de partícules iparàmetres com la humitat (necessitats de dilució). Per a la dilució de lamostra s’utilitza nitrogen o aire net.

3.1.3. Mostreig en focus no confinats (fonts superficials)

El principi consisteix a segellar l’àrea de l’aire ambiental i prendre lamostra d’aquest espai tancat, utilitzant per a això el fonament general des-crit anteriorment.

3.2. Anàlisi de mostres:olfactometria i tècniques fisicoquímiques

3.2.1. Olfactometria

L’olf actometria es basa a la percepció real de l’ésser humà de les olors,utilitzant l’olfacte humà com a detector d’olors.

La concentració d’olor d’una determinada mostra es defineix com elnombre d’unitats d’olor per metre cúbic (uo/m3). El valor numèric de laconcentració d’olor és igual al nombre de vegades que la mostra d’aire olo-rosa s’ha de diluir amb aire inodor per assolir el seu llindar d’olor.

3.2.2. Tècniques fisicoquímiques

Les tècniques fisicoquímiques permeten identificar i quantificar elscomposts que causen l’olor en una determinada instal·lació. Les tècniquesanalítiques més utilitzades combinen la cromatografia de gasos i l’espec-trometria de masses (GC/MS).

L’anàlisi fisicoquímica és un complement de l’anàlisi olfactomètrica, iés de gran importància per a l’elecció i el dimensionament de l’equip decontrol d’olors,en cas que en sigui necessària la implantació. 15

MA

RC

JUR

ÍDIC

sam 6Desembre 2001

Les tècniquesfisicoquímiques

permetenidentificar

i quantificar elscomposts quecausen l’olor

en unadeterminada

instal·lació. Lestècniques

analítiques mésutilitzades

combinen lacromatografia

de gasos il’espectrometria

de masses(GC/MS)

Exemple del mostreig d’olors en un focus confinat (xemeneia)

Foto

:Lab

ein

3.3. Càlcul de les emissions d’olor de cada font

Per emissió d’olor d’una font s’entén el nombre d’unitats d’olor perunitats de temps que l’esmentada font emet. Per transformar les unitatsd’olor per metre cúbic en unitats d’olor emeses per hora, se segueixendiferents mètodes segons el procediment de mostreig utilitzat.

Per a aquest càlcul han de tenir-se en compte diferents factors,en fun-ció del tipus de font que es tracti,com ara el cabal d’aire amb olor que s’e-met a l’atmosfera,àrea superficial de la font olorosa,etc.

En calcular les emissions de cada font,és possible que s’arribi a la con-clusió que focus amb una gran concentració d’olor contribueixen de formapoc significativa a l’emissió total de la instal·lació i viceversa:fonts ambuna concentració d’olor baixa poden ser les principals causants de lesemissions totals de la instal·lació.

3.4. Modelització. Mapa d’olors (corbes isodores)

Les concentracions d’immissió produïdes en l’entorn per la instal·lacióen qüestió es calculen mitjançant l’aplicació d’un model de dispersió quepermet establir com es propaguen les olors produïdes a l’entorn de la ins-tal·lació i determinar el grau de molèstia que es pot esperar a l’entorn dela mateixa,basant-se en criteris d’immissió.

Les concentracions d’immissió a l’entorn s’expressen en uo/m3 i elsresultats es representen mitjançant les línies isodores de concentració,establint per a cada una d’elles el percentil per al qual es defineix, sobreun mapa de la instal·lació en qüestió i el seu entorn.

3.5. Proposta de solucions

Amb els resultats obtinguts al llarg de tot l’estudi,tant pel que fa a les emissions de cada una de les fonts,com d’immissió a l’entorn de lainstal·lació,es disposa d’elements fonamentals per avaluar el problema16

MA

RC

JUR

ÍDIC

sam 6Desembre 2001

En calcular lesemissions de cada

font, és possibleque s’arribi a la

conclusió quefocus amb una

gran concentraciód’olor

contribueixen de forma pocsignificativa

a l’emissió total de la instal·lació

i viceversa

Laboratori olfactomètric

Foto

:OD

TE

CH

In

c.

ocasionat per les olors i determinar, per tant,les mesures preventives i cor-rectores més adequades.

4. LEGISLACIÓ I NORMATIVA EN MATÈRIA D’OLORSEN ALTRES PAÏSOS

4.1. Normativa sobre olors

17

MA

RC

JUR

ÍDIC

sam 6Desembre 2001

A l’Estat espanyolno hi ha legislació

per a les olors.Únicament hi ha

referènciesgenerals en

algunesdisposicions

53000

52500

52000

51500

51000

50500

50000

49500

49000

48500

48000

47500

47000

10 ouE

5 ouE

3000

3500

4000

4500

5000

5500

6000

6500

7000

7500

8000

8500

9000

9500

0000

0500

Mapa d’olors (corbes isodores)

Font

:Lab

ein

Font

:Osc

ar S

anta

Col

oma

Normatives d’olors d’Europa i dels EEUU

4.2. Legislació sobre olors

A Holanda,hi ha una política sobre olors, així com uns objectius dereducció de les molèsties per olors. Altres països també compten amblegislació específica per a les olors molestes,com ara Alemanya, RegneUnit, EEUU, etc.

A l’Estat espanyol no hi ha legislació per a les olors. Únicament hi hareferències generals en algunes disposicions,que les esmenten com unaforma de contaminació a evitar en el desenvolupament de les activitats(estudis d’impacte ambiental,RAMINP, Decret 833/1975,etc.).

5. NORMA EUROPEA PER AL MESURAMENTD’OLORS

Norma europea prEN 13725:1999 E «Qualitat d’aire – Determinació dela concentració d’olor mitjançant olfactometria dinàmica» (CEN/TC264/WG2 «Odours»).

5.1. La norma en el temps:fites rellevants

Algunes fites ressenyables,en la història de la norma sobre olors sónles següents:

• En preparació des de 1992. Per això es va crear el Grup de treballWG2 «Olors» dins del Comitè Tècnic TC264 «Qualitat d’Air e» delComitè Europeu de Normalització (CEN).

• El 1996 es va publicar un esborrany final en anglès.

• La norma va ser validada a través d’una intercomparació entre 14laboratoris de la UE.

• Els resultats ICO són acceptats (1997) pel Comitè Tècnic TC264 «Qualitat d’Air e» del Comitè Europeu de Normalització (CEN).

• Document prEN publicat oficialment l’octubre de 1999 per a infor-mació,en tres idiomes (anglès,francès i alemany). Disponible en elsorganismes nacionals de normalització dels estats membres (AENORa Espanya).

• La fase de comentaris es va tancar el 23 de febrer de 2000.

• El 25-26 de gener de 2001 es van discutir els comentaris pel grup detreball WG2 «Olors». Elaboració document final.

• S’espera que es facin les votacions a mitjan 2001.

• Si s’accepta en votació, la norma EN13725 substituirà les normesnacionals dels estats membres al llarg de 2001.

5.2. Quin és l’objectiu i abast de la norma?

• Objectiu. Definir un mètode per a la determinació objectiva de laconcentració d’olor d’una mostra gasosa mitjançant olfactometria dinàmi-ca amb un panel d’avaluadors,i la ràtio d’emissió d’olors emeses per fontspuntuals,fonts d’àrea amb o sense aireig forçat.

• Aplicació. Proporcionar una base comuna per a l’avaluació de lesemissions oloroses als estats membres de la UE.18

MA

RC

JUR

ÍDIC

sam 6Desembre 2001

• Abast. Mesura la concentració d’olor de substàncies pures,mesclesdefinides o no definides d’odorants gasosos en medi aire o nitrogen; utilitza olfactometria dinàmica i com el sensor és un panel d’avaluadorshumans.

• Unitat de mesura. Unitat d’olor europea per metre cúbic:ouE/m3. Laconcentració d’olor en el llindar de detecció és per definició 1 ouE/m3. Laconcentració d’olor s’expressa en termes de múltiples del llindar de detecció.

• Rang de mesura és típicament des de 101 a 107 ouE/m3.

5.3. Camp d’aplicació de la norma CEN

El camp d’aplicació de la norma inclou:

• La mesura de la concentració en massa en el llindar de detecció desubstàncies oloroses pures en g/m3.

• Mesura de la concentració d’olor de mescles d’odorants en ouE/m3.

• Mesura de la ràtio d’emissió d’emissions oloroses des de les fontspuntuals i superficials, incloent predilució durant el mostreig.

• Mostreig d’olors d’emissions amb alt contingut en humitat i tempe-ratures altes (> 200º C).

• Determinació de l’efectivitat dels dispositius de final de canonadausats per reduir emissions oloroses.

El camp d’aplicació de la norma no inclou:

• Mesura d’olors potencialment emeses per partícules de sòlids oloro-sos o gotes de fluids olorosos suspesos en les emissions.

• Estratègia de mesura per ser aplicada en cas de ràtios d’emissióvariables.

• Mesura de la relació entre l’estímul de l’olor i la resposta de l’ava-luador per sobre del llindar de detecció.

• Mesura directa del to de fetor o avaluació directa del potencial demolèstia.

• Mètodes del panel de camp.

• Mesura dels llindars de reconeixement.

• Mesura dels llindars d’identificació.

5.4. Contingut de la norma CEN

La Norma CEN consta de vuit apartats i nou annexos,vuit dels qualstenen caràcter informatiu i un de normatiu.

Apartats:

1. Abast,validesa i camp d’aplicació.

2. Referències de normes.

3. Termes,definicions i símbols.

4. Principi de mesura.

5. Aplicació de requisits de qualitat. 19

MA

RC

JUR

ÍDIC

sam 6Desembre 2001

Objectiu. Definirun mètode per a la

determinacióobjectiva de la

concentraciód’olor d’una

mostra gasosamitjançant

olfactometriadinàmica

amb un paneld’avaluadors,i la proporció

d’emissió d’olorsemeses per fonts

puntuals,fontsd’àrea amb o

sense aireig forçat

6. Materials,gasos i membres del panel

7. Mostreig. Presentació d’odorants i avaluadors

8. Registre de dades i càlcul

Annexos:

A. (informatiu) Principis psicològics.

B. (informatiu) Exemple de càlcul de l’exactitud i estabilitat instrumental.

C. (informatiu) Exemple de càlcul de l’exactitud de les mesures d’oloren un laboratori.

D. (informatiu) Exemple de càlcul per a la selecció del panel.

E. (informatiu) Exemple de càlcul de la concentració d’olor a partir deles respostes del panel.

F. (informatiu) Exemple de càlcul usat per determinar el nombre de mesu-res de concentració d’olor requerides per aconseguir una precisió definida.

G. (informatiu) Exemple de càlcul usat per determinar el nombre demesures de concentració d’olor requerides per detectar una diferènciaentre dues mitjanes.

H. (informatiu) Exemple de càlcul de la ràtio de flux odorant (condi-cions estàndard) per a una emissió humida.

I. (normatiu) Condicions de treball i plataforma de treball per a mostreig.

6. CONCLUSIONS

Com s’ha pogut comprovar al llarg del present document,es disposa dela metodologia i de les tècniques necessàries per dur a terme un estudi d’o-lors d’una instal·lació o activitat específica, tant de caràcter netamentindustrial (paperera, farga,arts gràfiques,ús de dissolvents,indústria agro-alimentària, etc.) com d’instal·lacions de serveis i comercials (EDAR, abo-cadors, tallers, restaurants...). Això no obstant,cal establir un marc legisla-tiu clar, de cara a establir els mecanismes i les eines per a la seva aplicació.És necessari equilibrar els interessos dels ciutadans amb els interessoseconòmics,mitjançant l’establiment d’una política d’olors que permeti,peruna banda,proporcionar un marc de referència que es pugui utilitzar quanes presentin conflictes sobre molèsties per olors, i, per una altra, propor-cionar eines predictives per avaluar el potencial de molèstia per olors.

L’estat actual de la norma europea per al mesurament d’olors mit-jançant olfactometria dinàmica,l’aprovació de la qual es preveu en un ter-mini molt breu, fa que aquest sigui un moment propici per tractar aquesttema,ja que aquesta norma constitueix un primer pas per conèixer el pro-blema perquè ens proporciona una eina per a la seva avaluació.

Així mateix, els estudis d’olors de zones geogràfiques determinades,principalment de zones urbanes,constitueixen una eina molt útil de cara adefinir el problema de molèstia potencialment existent per olors en l’es-mentada àrea. Aquests estudis,a partir dels quals s’elaboren els mapes d’o-lors,permeten la identificació dels focus generadors d’aquest tipus de con-taminació i les seves principals zones d’impacte. Els mapes d’olors, moltsimilars als mapes de soroll, problemàtica ambiental amb què les olorsmolestes guarda molta relació,permeten definir les estratègies a seguir decara a establir un pla de reducció o per establir les pautes d’actuació decara a gestionar possibles queixes i denúncies en què poguessin sorgir. ■20

MA

RC

JUR

ÍDIC

sam 6Desembre 2001

És necessariequilibrar els

interessos delsciutadans amb els

interessoseconòmics.

Les olor s

21

MÓ

NM

UN

ICIP

AL

Les olor s

Món municipal

DESCRIPCIÓ

L’olor és una sensació produïda en l’òrgan del’olf acte per partícules i gasos o vapors presentsen l’aire que afecten l’òrgan de l’olfacte. Aquestessensacions poden ser agradables, desagradables,sufocants,asfixiants,picants o irritants. Per tant,tenim una relació directa amb qualsevol activitatsusceptible de produir l’alliberament de substàn-cies oloroses a l’atmosfera, les quals són detecta-des en l’ambient exterior per les persones directa-ment a través del seu sistema olfactiu.

ANTECEDENTS

Atesa la forta implantació industrial a Lliçàde Vall en les dècades dels 70 i 80,i sense gai-rebé cap control de les emissions a l’atmosfera,el municipi va començar a patir les conseqüèn-cies de les activitats industrials en forma decontaminació. Un d’aquests vectors va ser l’ai-re i, a través d’ell, les olors. Contaminació de

l’aire i olors que afectaven la qualitat de vida iel medi ambient.

Teníem un problema,cap experiència i comp-tàvem amb la voluntat de l’Ajuntament per buscarsolucions per mantenir l’equilibri entre les activi-tats i el medi ambient. És evident que havíem d’u-tilitzar els mecanismeslegals vigents i els conei-xements tècnics i profes-sionals per fer aplicar lesmesures correctores ivigilar-ne el complimenti el correcte funciona-ment. Un cop els serveistècnics municipals vamser assessorats per pro-fessionals experts, vamdescobrir que la legisla-ció vigent a Espanya i aCatalunya no preveia les possibles substànciescontaminants a l’atmosfera i, per tant,no es fixa-ven límits d’emissió d’aquestes substàncies. Hihavia un buit legal en aquesta qüestió.

Dins el programa ambiental (PROAM) quees va iniciar el gener de 1988,pel control con-tinuat de les activitats, protecció del mediambient i millora de la qualitat de vida,i dinsl’apartat número 3 de l’atmosfera, es va elabo-rar una ordenança de protecció del mediatmosfèric i vigilància de la qualitat de l’airel’any 1993,a fi que els serveis tècnics dispo-sessin d’unes instruccions tècniques per poderaplicar a les activitats existents o bé incorporar-les com a mesura correctora en els informesdels serveis tècnics municipals.

L’any 1998 es va fer una avaluació de 10 anysd’aplicació d’aquest programa i d’aquesta orde-nança,amb uns resultats quantificables i moltsatisfactoris que ens animen a continuar treba-llant per millorar la qualitat mediambiental delmunicipi on vivim.

Carles PujolDiplomat en infermeriaRegidor de Sanitat,Medi Ambient i ActivitatsAjuntament de Lliçà de Vall

L’ORDENANÇA D’OLORS

Emissions en una indústria del municipi

La forta implantacióindustrial en lesdècades dels 70 i 80,va tenir com aconseqüència lacontaminació. Un d’aquests vectors va ser l’aire i, a través d’ell,les olors

Foto

:Car

les

Puj

ol

22

MÓ

NM

UN

ICIP

AL

sam 6Desembre 2001

Per millorar aquesta ordenança,se’n va feruna revisió i actualització l’any 1998,perquècontinués servint com a referent tècnic enaquells aspectes no previstos a la legislacióvigent i donés resposta tècnica als buits legalsen incorporar als expedients d’activitats,com amesures correctores, les competències delsajuntaments per regular les activitats i les emis-sions a l’atmosfera que poguessin afectar lasalut de les persones i el medi ambient.

Sóc de l’opinió que si hem de tenir la res-ponsabilitat de protegir la salut dels nostresveïns,hem de tenir i fer servir totes les eineslegals i competències municipals per poder-hofer, mentre l’Administració central i autonòmi-ca no redacti lleis que omplin aquests buitslegals i fixin límits d’emissió.

SITUACIÓ LEGAL I TÈCNICA

La situació actual,de tots coneguda,és l’apli-cació de la LIIAA que qualifica les activitats perla seva incidència ambiental en els diferents anne-xos i reparteix la tramitació dels expedients entreles diferents administracions (Generalitat, con-sells comarcals i ajuntaments),segons l’annex.

Per desenvolupar la LIIAA, l’Ajuntament vaaprovar, l’any 1999, l’ordenança d’intervencióintegral per a la tramitació dels expedients d’ac-tivitats, la qual va substituir l’ordenança de pro-tecció del medi atmosfèric i la vigilància de laqualitat de l’aire, ja que la nova llei té per objec-te establir el sistema d’intervenció administrati-va de les activitats susceptibles d’afectar el mediambient,la seguretat i la salut de les persones.

Llegint la nova llei i assumint-ne les com-petències municipals,particularment en olors(entre d’altres), i continuant amb el mateixesperit i objectiu de control de les emissions al’atmosfera, vam elaborar i aprovar les orde-nances de regulació de l’alliberament d’olors al’atmosfera de l’Ajuntament de Lliçà de Vall,vigents des de l’octubre de 2000 (publicades al

BOP el 31 d’octubre de2000) i que són vincu-lants per a totes les acti-vitats del municipi, o si-gui per a tots els annexos.D’aquesta manera l’Ad-ministració local i elsserveis tècnics teneneines legals per poderregular, controlar, fixarlímits i exigir l’aplicacióde les mesures correcto-res adients.

Aquesta ordenança no ha estat copiada decap altre municipi, sinó que els serveis tècnicsmunicipals l’han treballada i redactada amb elsrecursos humans i econòmics propis de l’Ajun-tament de Lliçà de Vall.

En aquesta ordenança parlem d’unitats d’o-lor, llindar d’olor i olfactòmetre, termes que des-perten la curiositat sobre com funciona tot aixòde les olors i amb quin aparell es mesura, peròno deixen de ser complements tècnics perquè,alcap i a la fi, s’acaba fent servir el nas.

OBJECTIU

En definitiva, l’objectiu en tot aquest procéshistòric per regular les emissions a l’atmosferaha estat i és el de fixar límits als contaminants,límits que poden afectar la salut de les perso-nes, la qualitat de vida i el medi ambient.Trobar l’equilibri entre les activitats i la quali-tat de vida dels ciutadans,conscients que lacontaminació zero no és possible, per la matei-xa activitat humana. Tanmateix cal fer-ho tanbé com puguem i sapiguem per aconseguiraquesta harmonia amb el medi ambient,ara i enel futur. Estem parlant de sostenibilitat. ■

Vista panoràmica del municipi

Encara es conserven xemeneies antigues

Aquesta ordenançano ha estat copiadade cap altre municipi,sinó que els serveistècnics municipalsl’han tr eballadai redactada amb elsrecursos humansi econòmics propisde l’Ajuntament de Lliçà de Vall

Foto

:Car

les

Puj

ol

Foto

:Car

les

Puj

ol

23

MÓ

NM

UN

ICIP

AL

sam 6Desembre 2001

1. INTRODUCCIÓ

Hi ha una tendència cada cop més claraentre la ciutadania a demanar, com un aspec-te fonamental de la qualitat de vida,un mediambient no ja saludable, sinó també agradable.

En aquest sentit,la sensibilitat pública verstemes que fa uns anys no aixecaven protestes éscada cop més gran,problemes que van des delsoroll molt perceptible fins al soroll impercep-tible de les radiacions electromagnètiques i,com no,les males olors.

El nombre de queixes i contenciosos inter-posats entre particulars i empreses i/o adminis-tracions creix en nombre i al mateix temps aug-menta la jurisprudència al respecte.

S’ha de destacar que va ser una queixa permales olors (d’una depuradora) la que va serl’or igen de la sentència del Tribunal Europeude Drets Humans del cas «Lopez-Ostra» (enquè estava involucrada l’Administració local);en aquesta sentència es reconeixia entre d’al-tres coses el dret a la intimitat davant de laintrusió de les males olors.

Ramon Rabella

Doctor en BiologiaCap de la Unitat de ControlAtmosfèricServei del Medi Ambient

Anna Palma

Llicenciada en CiènciesQuímiquesTècnica del Servei del MediAmbient

L’AVALUACIÓ DE PROBLEMÀTIQUESODORÍFERES AL PROGRAMA SAMDEL SERVEI DEL MEDI AMBIENTDE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Gestió del programa SAM

Foto

:Sal

vado

r F

uent

es

24

MÓ

NM

UN

ICIP

AL

sam 6Desembre 2001

2. LES ADMINISTRACIONS LOCALSDAVANT DE LA PROBLEMÀTICADE LES MALES OLORS. ELSUPORT DEL SERVEI DEL MEDIAMBIENT DE LA DIPUTACIÓDE BARCELONA

Les reglamentacions legals, ja siguin lleis,reglaments o ordenances no solen tractar enprofunditat el tema de les males olors i són dedifícil aplicació, malgrat que ja en elReglament d’activitats molestes,insalubres iperilloses de 1961 se’n parlava.

El tema de les males olors és un tema degran complexitat davant del qual es troben so-vint desbordades les administracions de qualse-vol àmbit. Aquesta complexitat està determina-da per diferents factors:

• Les persones tenen percepcions diferentsd’una mateixa olor, tant de l’intensitatcom del caràcter edònic o desagradable,tot depèn de factors biològics,psicològicsi socials.

• De fet no es pot mesurar una mala olord’una manera objectiva, al final semprecal referir-se a una percepció subjectivamés o menys objectivitzada.

• Dif icultat d’identificar els (o el) compos-tos responsables de les males olors. Si-nèrgies i interaccions entre compostosodorífers.

Així, els ajuntaments es poden trobardavant d’una gran diversitat de situacions,queper ser resoltes necessiten un suport tècnicmolt complex. Les males olors poden proce-dir d’una activitat industrial, d’una activitatagrícola/ ramadera, de fonts naturals o decombinacions d’elles i de fonts indetermina-des. Poden ser causades per un sol compost,tenir un component majoritari o ser una mes-cla complexa.

El Programa de suport a la gestió ambientald’activitats en el municipi (SAM) ha detectatun augment significatiu de les sol·licituds desuport que en aquest aspecte han fet arribar elsmunicipis al Servei del Medi Ambient de laDiputació de Barcelona.

El nombre de sol·licituds relacionades ambolors s’ha duplicat des del bienni 1996-1997(18 sol·licituds) fins al 1999-2000 (37 sol·lici-tuds),si el nombre de sol·licituds de l’any 2001es manté al mateix ritme que els tres primersmesos,enguany triplicarem la previsió (els tresprimers mesos,10 sol·licituds).

3. LA CASUÍSTICA DE LESPROBLEMÀTIQUES DE MALESOLORS TRACTADES PEL SERVEIDEL MEDI AMBIENT DE LADIPUTACIÓ DE BARCELONA

La majoria de sol·licituds municipals hanestat relacionades amb activitats econòmi-ques industrials, sols un 12% han estat vin-culades a focus de caràcter no industrial, un6,7% al tractament de residus urbans (aboca-dors i plantes de compostatge), un 2,7% alsresidus ramaders i un altre 2,7% a emissorsderivats d’altres focus,concretament de riuscontaminats.

Com podem veure, doncs,el control de lesmales olors (en l’àmbit municipal) està moltlligat al control de lesactivitats amb impacteambiental al municipi.Les possibilitats d’in-tervenció sobre l’im-pacte ambiental estancondicionades per lesdisponibilitats pressu-postàries i de personal,per tant és fonamentalel suport a aquells mu-nicipis que no dispo-sen de suficients mit-jans,ja que esdevé cab-dal per a la resoluciód’aquestes problemàti-ques.

A la taula número 1 detallem les caracterís-tiques d’algunes de les intervencions del Serveidel Medi Ambient que estan relacionades ambproblemes de males olors.

Per poder apreciar bé la casuística relacionadaamb les males olors farem esment a tres casos:

1. Emissió de disulfur de carboni per partd’una planta de fibres artif icials.

2. Emissió de sulfídric per part de la de-puradora d’una empresa paperera mit-jana.

3. Emissió d’una mala olor complexa perpart d’una torradora de cereals.

3.1. Emissions d’una planta de fibresartif icials

En la fabricació del raió a partir de cel·lulo-sa,s’emeten compostos sulfurats diversos,entreells el disulfur de carboni (CS2), caracteritzats

El Programa desuport a la gestióambiental d’activitatsen el municipi (SAM)ha detectat unaugment significatiude les sol·licituds desuport que en aquestaspecte han fet arribarels municipis al Serveidel Medi Ambient de la Diputacióde Barcelona

25

MÓ

NM

UN

ICIP

AL

sam 6Desembre 2001

per la mala olor que desprenen i una sèrie d’e-fectes nocius,tant en episodis aguts com perexposició crònica.

Es van mesurar a les rodalies de la plan-ta. Els resultats dels nivells mesurats enimmissió van anar des dels 6.886 µg/m3, 229vegades el nivell considerat com admissibleal Decret 833/1975,fins a 57 µg/m3, en un50% de les mostres no es va detectar el com-post.

L’empresa tenia unes instal·lacions obsoletes,arran de les pressions municipals es va acollir aun Pla gradual de reducció d’emissions a l’at-mosfera, i sembla ser que ha aconseguit reduirles emissions de CS2 i SH2 d’una manera moltimportant.

3.2. Emissió de SH2 per partde la depuradora d’una papereramitjana

Es tracta d’una empresa paperera de dimen-sions mitjanes,dedicada al reciclatge de pa-per. Tot i que ha fet fortes inversions en algunsdels aspectes de la producció,presenta un caràc-ter obsolet i deixat en la major part de les ins-tal·lacions. Malgrat això, és l’empresa mésgran del poble i té un pes notable en la sevaeconomia,tenint en compte el nombre reduït dela població d’aquest (menys de 1.000 habi-tants).

Arran de diverses denúncies i requerimentsde les instàncies administratives de la Ge-neralitat de Catalunya,aquesta empresa va posar

Tipus d’activitat Procés Compost odorífer

Abocador Complex

Abocador Combustió Complex

Paperera Depuració d’aigües SH2

Metal·lúrgia Decapatge Àcids inorgànics

Alcoholera Destil·lació, depuració Complexi manipulat de mares

Fabricació d’envasos Anoditzat d’alumini Àcids inorgànics

Tints i aprestos Procés indeterminat Fenols

Agroalimentària Fraccionament de moresc Àcids orgànics volàtils

Galvanoplàstia Bany Àcids orgànics

Laboratori farmacèutic Derivats biològics Complex

Planta compostatge Captació d’aire Complex (àcids orgànics volàtils, aldheids…)

Productes químics Transvasaments NH3, ClH

Adoberia Depuradora SH2 i NH3

Fibra sintètica Procés general SH2 i CS2

Tractament de residus Desactivació Àcids volàtils i d’altres

Pintat industrial de peces Pintat Dissolventsmetàl·liques

Escorxador Depuradora i tractament de residus Complex

Impressió cel·logràfica Rotatives Acetat d’etil

Fabricació de productes químics Monòmers per polimerització Metilmetacrilat

Fundició Emmotllatge Dimetil etil amina

Granja de porcs Tractament dels residus Complex

Agroalimentària Torradora de malta Complex

Fabricació de resines Procés Dioxolans

Taula número 1

en marxa una depuradora d’aigües residuals ubi-cada a frec d’edificis aliens a l’empresa. El trac-tament dels llots mitjançant un filtre premsa vaoriginar episodis de males olors a causa de SH2.

Es van arribar a mesurar 143 µg/m3 durantmitja hora, tres vegades i mitja més que elnivell assenyalat pel Decret 833/1975.

Malgrat l’interès del municipi i la pressióque ha exercit sobre l’empresa perquè enregularitzi la situació (entre d’altres aspectes,el de la depuradora), aquesta ha mostrat unaresistència forta a canviar. Val a dir, però,queel filtre de premsa ha estat traslladat a la zonamés allunyada de la fàbrica i que han cobertalgunes de les parts de la depuradora. Tot aixòha fet disminuir significativament l’impactesobre la qualitat de l’aire.

3.3. Males olors complexes generades per una torradora alimentària

L’origen de les molèsties va ser la ins-tal·lació de la fase de torratge de malta d’unaempresa cerealista en un municipi. La torrado-ra va ser traslladada per les queixes que haviaoriginat en la seva primera ubicació i va co-mençar a funcionar sense disposar dels permi-sos administratius correponents.

Malgrat els esforços analítics esmerçats,(diferents mitjans de captació,espectroscòpia demasses…) no es va poder determinar quins erenels compostos responsables de la mala olor de latorradora. Segons diversos autors aquestes acti-vitats emeten sobretot partícules (PM10) deriva-des de la combustió,i compostos orgànics volà-

tils (COV) responsables de les males olors; entreels COV destaquen alcohols,aldhèids,àcidsorgànics i compostos de sofre i nitrogen.

Ateses les mesures correctores que es van im-posar a l’activitat per ser legalitzada,l’empresava optar per traslladar de nou el torrat de malta.

4. PERSPECTIVES DE FUTUR

El Servei del Medi Ambient de la Diputacióde Barcelona vol continuar donant suport alsmunicipis a través del Programa de suport ala gestió ambiental de les activitats en el mu-nicipi (SAM), per això enguany modernitzarà elseu laboratori de cromatografia i adquirirà undesorbidor tèrmic i un espectròmetre de masses.

Aquest nou equipament augmentarà molt lacapacitat de detecció i quantificació de com-postos,fins i tot a nivells molt baixos,cosa quepermetrà realitzar estu-dis més acurats tant deproblemàtiques de malesolors com d’altres pro-blemàtiques ambientals.

Tanmateix,som a l’ex-pectativa del desenvolu-pament de noves norma-tives, ja siguin europees,catalanes o de l’Estat,especialment en aspec-tes que, com l’olafacto-metria, no han estat ex-plorats encara pel nostreServei. ■26

MÓ

NM

UN

ICIP

AL

sam 6Desembre 2001

Malgrat l’interès del municipi i la pressió que ha exercit sobrel’empresa perquèen regularitzi la situació (entre d’altres aspectes,el de ladepuradora),aquesta ha mostratuna resistència forta a canviar

Laboratori del Servei de Medi Ambient

Foto

:Ser

vei d

el M

edi A

mbi

ent

Les olor s

L’experiència

27

L’E

XP

ER

IÈN

CIA

L’ olor és el resultat de la percepciód’un estímul pel sistema sensitiu del’olf acte. La seva resposta depèn de la

intensitat de l’olor, la detectabilitat i el caràctero sensació agradable o desagradable. L’efectecombinat d’aquestes propietats es relacionaamb la molèstia que pot produir l’olor.

Els productes que la generen poden ser tantinorgànics com orgànics i es caracteritzen pertenir un llindar olfactiu molt baix. El H2S i elNH3 són exemples de productes inorgànicsodorífers, mentre que els mercaptans o sulfursorgànics són productes orgànics. Les fontsemissores d’olors són diverses però en podemdestacar les refineries de petroli, el sector tèx-til, la producció de paper, la indústria alimentà-ria, les foneries, els abocadors i els incinera-dors de residus,les plantes de depuració d’ai-gües residuals,etc.

El mètode per a la determinació objectiva dela concentració d’olors en una mostra gasosa ésl’olf actometria dinàmica mitjançant un grupd’experts odoristes.

La unitat de mesura és la unitat d’olor permetre cúbic (uo/m3) i la concentració es mesu-ra determinant el factor de dilució requerit perassolir el llindar de detecció.

La concentració d’olor en el llindar dedetecció és,per definició, 1 uo/m3 i la concen-tració d’olor s’expressa en múltiples del llindarde detecció. En general, la mesura està com-presa entre 10 i 107 uo/m3.

La uo és la quantitatde substància o substàn-cies gasoses odoríferesque, continguda dins d’unmetre cúbic de gas neutrei en condicions normals,provoca una resposta fi-siològica del 50% delgrup d’experts. La con-centració d’olor s’expres-sa en forma de múltiplesd’una uo per metre cúbicde gas neutre.

El protocol analític ésel següent:les mostres aanalitzar s’introdueixenen bosses Tedlarque s’u-tilitzen per extreure gasos de les fonts puntualsmitjançant una bomba d’aspiració. Les mostresa analitzar contingudes dins de les bosses esconnecten a l’olfactòmetre, que és un equip quepermet obtenir dilucions conegudes de la mos-tra a analitzar amb aire sintètic. L’olf actòmetrepermet dilucions creixents i el grup d’odoristescomparen la mostra contaminada amb una altraexempta d’olors (aire net). L’odorista ha d’in-dicar si distingeix la mostra contaminada de lamostra d’aire net. Les respostes a cada diluciósón enregistrades i processades per un sistemainformàtic que calcula la concentració d’olorde la mostra. Els resultats s’expressen en uni-tats d’olor per metre cúbic (uo/m3).

Aquests estudis consideren les incidènciesd’immissió,mitjançant models de simulació de

Glòria ReyesLlicenciada en Ciències QuímiquesTècnica de la Secció de Pla Gradualde Reducció d’Immissions Servei de Vigilància i Control de l’AireSubdirecció General de Qualitat de l’Aire i MeteorologiaDepartament de Medi Ambient

Isabel HernándezEnginyera Química IQSCap de la Secció de Pla Gradualde Reducció d’Immissions Servei de Vigilància i Control de l’AireSubdirecció General de Qualitat de l’Aire i MeteorologiaDepartament de Medi Ambient

Guillem MassaguéLlicenciat en Ciències QuímiquesCap del Servei de Vigilància i Control de l’AireServei de Vigilància i Control de l’AireSubdirecció General de Qualitat de l’Aire i MeteorologiaDepartament de Medi Ambient

ALGUNES ACTUACIONSSOBRE L’IMPACTE D’OLORSA CATALUNYA

Els productes quegeneren l’olor podenser tant inorgànicscom orgànics i es caracteritzen per tenir un llindarolfactiu molt baix.El H2S i el NH3

són exemples deproductes inorgànicsodorífers,mentre queels mercaptans osulfurs orgànics sónproductes orgànics

28

L’E

XP

ER

IÈN

CIA

sam 6Desembre 2001

dispersió de contaminants,i caracteritzen leszones afectades mitjançant línies isodores.També permeten avaluar els resultats previsiblesde reducció de les emissions a fi d’aplicar mesu-res correctores als focus generadors d’olors.

Altre cas són les reaccions ben conegudesque produeixen emissions altament oloroses decompostos orgànics,com els mercaptans,o decompostos inorgànics,com l’àcid sulfhídric ialtres sulfurs, o l’amoníac i altres derivats quees generen a les papereres,fàbriques de visco-sa,foneries,etc.

És el cas,quant a les característiques altamentdesagradables, de les olors produïdes en ins-tal·lacions com escorxadors,explotacions agríco-les d’aviram o porcines,de tractament de purins,d’estacions depuradores d’aigües residuals,deproducció de compost o d’abocadors de residusmunicipals,amb l’origen de la producció d’olorsper la descomposició de la matèria orgànica. Ladeterminació aïllada de la concentració d’uncompost que emet olor no dóna prou informacióde l’abast de la molèstia generada.

PROBLEMÀTICA D’OLORSA CATALUNYA

Fonts superficials

1. Abocadors

Els residus que es dipositen en un abocadorpateixen una degradació biològica i com aresultat es generen gasos,residus líquids ques’anomenen lixiviats i un residu sòlid d’inferior

COMPOSTOS ODORÍFERS GENERATS EN FONTS INDUSTRIALS

Compost Llindar de detecció (ppm) Descripció

Acetaldehid 0,067 Pungent

Amoníac 17 Irritant

Benzilmercaptà 0,0002 Forta, desagradable

N-butilamina 0,08 Agra

Clor 0,08 Pungent, sufocant

Dibutilamina 0,016 Peix

Diisopropilamina 0,13 Peix

Dimetil sulfur 0,001 Col en descomposició

Difenil sulfur 0,0001 Desagradable

Etil amina 0,27 Amoniacal

Etil mercaptà 0,0003 Col en descomposició

Sulfur d’hidrogen 0,0005 Ous podrits

Indol 0,0001 Fecal

Metil amina 4,7 Peix podrit

Metil mercaptà 0,0005 Col podrida

Fenil mercaptà 0,0003 All

Propil mercaptà 0,0005 Desagradable

Escatol 0,001 Fecal

Tiocresol 0,0001 Rància

Trimetil amina 0,0004 Pungent, peix

Mostreig de gasos odorifers en emissió

Font

:Rey

es-H

erná

ndez

-Mas

sagu

é

29

L’E

XP

ER

IÈN

CIA

sam 6Desembre 2001

volum a l’inicial que correspon a la fracció nobiodegradable.

La generació de gasos i la seva naturalesadepèn bàsicament del temps de residència delresidu a l’abocador i de la naturalesa delsmateixos. De forma general, és possible dife-renciar dues fases en la degradació biològica; laprimera on hi ha prou oxigen per oxidar lamatèria orgànica que bàsicament es transformaen diòxid de carboni,i la segona,en la qual esprodueix una descomposició anaeròbica i s’ob-té principalment metà. El diòxid de carboni i elmetà són gasos d’efecte hivernacle que no escaracteritzen per generar molèsties per malesolors. Què és llavors el que fa que els aboca-dors es considerin una potencial font de malesolors? La resposta a aquesta pregunta és que enmolta menor quantitat es produeixen altrescompostos (la major part en la fase anaeròbica)que sí que es caracteritzen per tenir un llindarolfactiu molt baix,com poden ser l’àcid sulfhí-dric o l’amoníac.

Els gasos emesos són abocats a l’atmosferaen principi exclusivament pels pous de lixi-viats. La tendència actual és vehicular-los capa motors de combustió interna per aprofitarel poder calorífic del biogàs generat. Nor-malment,es fa un rentatge previ dels gasosper evitar que compostos àcids com l’àcidsulfhídric malmetin els motors. Aquest procéspermet, a més de generar energia, oxidar els

compostos orgànics ques’emeten conjuntamentamb el metà i el diòxidde carboni. Exposat això,pot semblar que els abo-cadors són sistemes tan-cats en els quals es gene-ren uns gasos que podenoriginar molèsties permales olors, però que escanalitzen i es tracten(oxidació tèrmica o ren-tadors previs als motors).Tot i això, per què elsabocadors poden seguiressent una font de conta-minació per males olors?El motiu és que, si no hiha un aïllament correctede la superfície, emetencompostos gasosos alllarg de la superfície. Aquestes emissions,éspossible reduir-les posant la màxima cura enl’aïllament de la superfície.

També,hi pot haver una altra font d’emis-sió d’olors en els abocadors; són els compos-tos que s’emeten procedents dels lixiviats quegeneren els residus. El punt d’emissió princi-pal en aquest cas són les depuradores de l’a-bocador.

Abocador de RSU

Emissions de processos de combustió

Què és llavors el quefa que els abocadorses considerin unapotencial font demales olors? Laresposta a aquestapregunta és que, enmolta menor quantitat,es produeixen altrescompostos (la majorpart en la faseanaeròbica) que síque es caracteritzenper tenir un llindarolfactiu molt baix,com poden ser l’àcidsulfhídric o l’amoníac

Foto

:Alb

ert d

e la

Peñ

a

Foto

:Ser

vei d

el M

edi A

mbi

ent

30

L’E

XP

ER

IÈN

CIA

sam 6Desembre 2001

2. Emissions a depuradores

Quan es parla de les emissions que espoden generar en les depuradores, s’ha detenir present que s’està parlant de forma ge-neral de sistemes que són molt variats atès que a cada depuradora les característiques deles aigües que hi arriben poden ser molt dife-

rents i,en funció d’això,s’emetran uns o altrescompostos.

En aquest cas,la fontemissora és la superfí-cie de la depuradora (calremarcar que no sempreés així ja que hi ha de-puradores cobertes quevehiculen els gasos queemeten cap a un siste-ma de tractament,i queen aquests casos el ques’està exposant no es-cau).

En el cas de depura-dores obertes,cal remar-car que el seu tractamentés complicat ja que estracta de sistemes on elpunt d’emissió és unasuperfície, emeten con-

taminants a molt baixa concentració, senseaspiració forçada,i els compostos poden ser denaturalesa molt variada en funció de les aigüesque hi arribin.

La solució més òbvia per reduir la contami-nació per olors en aquestes instal·lacions passa-ria per tancar la depuradora, aspirar els gasosper conduir-los cap a un sistema de tractamenti disposar d’una xemeneia amb prou alçada peroptimitzar-ne la dispersió.

A vegades aquesta solució no és viable, perla qual cosa s’adopten altres alternatives; lamés habitual és actuar sobre els compostospresents en les aigües que són susceptibles deser emesos a l’atmosfera (oxidació de sul-furs).

Zones industrials

La problemàtica d’olors associada a proces-sos industrials pot estar determinada per l’e-missió de les matèries primeres emprades enels processos,o bé com a resultat del seu pro-cessament en les diferents etapes de produccióa les instal·lacions,com per exemple l’evapo-

ració de dissolvents a les indústries d’arts grà-fiques i de neteja de superfícies,els transvasa-ments i neteges en la fabricació de pintures,etcètera.

L’escapament d’aquests compostos a l’at-mosfera permet, d’alguna manera, iniciar unestudi per determinar-los aïlladament,dins delconjunt de les emissions de la instal·lació.

No succeeix el mateix en altres plantes on labarreja de compostos olorosos és més comple-xa,o bé es troben en una proporció mínima. Ladeterminació individual només permetria iden-tif icar alguns compostos concrets,i podria sercostosa i difícil.

En aquests casos,es considera convenient irecomanable tractar l’impacte d’olor dels com-postos mitjançant estudis d’olfactometria dinà-mica, i establir la seva incidència en unitatsd’olor.

Amb les condicions esmentades,per podercaracteritzar individualment algun dels com-postos majoritaris susceptibles de causar malesolors, es van realitzar diversos estudis en lessegüents àrees industrials de l’àmbit territo-rial de Catalunya, els quals s’exposen a conti-nuació.

1. Sant Celoni

L’abril de 1994,com a conseqüència de ladetecció d’uns nivells d’immissió de determi-nats contaminants,així com d’episodis queprovocaven males olors en una zona propera almunicipi de Sant Celoni,el Departament deMedi Ambient va endegar una campanya aaquest municipi per determinar les empresesque podrien emetre aquests contaminants sus-ceptibles de produir males olors, les caracterís-tiques de la seva composició i la concentraciód’emissió.

Decantador d’una EDAR

En el cas dedepuradores obertes,cal remarcar que el

seu tractament éscomplicat ja que es

tracta de sistemeson el punt d’emissió

és una superfície,emeten contaminants

a molt baixaconcentració, sense

aspiració forçada,i els compostos

poden ser denaturalesa molt

variada en funcióde les aigües que

hi arribinFo

to:A

lber

t de

la P

eña

Basant-se en un criteri de mútua col·labora-ció entre l’Administració (Departament deMedi Ambient i Ajuntament) i les empreses,esvan analitzar vuit activitats, mitjançant unacampanya de recollida de dades,per prepararuna avaluació analítica d’emissions potencial-ment generadores d’olors.

La metodologia adoptada va ser la següent:

Informació prèvia

1. Fase de treballs de camp:caracterització dematèries primeres, processos productius,focus d’emissió,temps de funcionament,cabals i emissions dels focus. Mesures d’e-missió amb captació i posterior analítica decaracterització mitjançat separació i detec-ció per cromatografia de gasos i espectro-metria de masses.

2. Fase de valoració: segons la concentraciód’emissió,de forma orientativa es va calcu-lar la intensitat d’olor horària mitjançant elvalor del llindar de detecció olfactiva indivi-dual del component majoritari.

3. Conclusions i prioritats d’actuació:Les em-preses afectades es podien agrupar en els sec-tors següents:Producció de resines (sintèti-ques i procedents de la fusta)

a) Química orgànica

b) Farmacèutica de base

c) Extracció de pigments,aromes i perfums

d) Recobriments plàstics i impressió

Es va determinar que a sis empreses s’ha-via de realitzar alguna actuació específicaa alguns dels focus d’emissió de la instal·lació.Les modificacions es van iniciar l’any 1996.

Les dades d’emissió en focus continus més significatives s’adjunten a la taula següent.

L’anàlisi dels resultats va permetre compro-var que els límits establerts segons la legislacióalemanya, en què es limita la concentració pera un cabal màssic superior a 3 kg/h,no era sufi-cient ni adient com a sistema de valoració per ales emissions d’olors.

També es va posar de manifest la dificultaten la caracterització individual de certesempreses,per la diversitat de compostos i per-què les tècniques de mesurament de les emis-sions no eren les idònies.

L’estudi va permetre també determinar fontsd’emissió d’olors difuses bàsicament correspo-nents a les estacions depuradores d’aigües decada empresa.

31

L’E

XP

ER

IÈN

CIA

sam 6Desembre 2001

Activitat Compost emès Concentració Emissió uo/hmg/m3N màssica instal·lació

kg/h

Fabricació de resines Terpens 7.509 0,28 23. 106

Acetona 15.935 1,86

Farmacèutica Mercaptans 6,7 –

Disulfur dimetil 285 0,61 3,3. 106

Clorur metilè 4.836 3,2

Acetona 2.281 2,1

Aromes i perfums No caracteritzable individualment, per la seva varietat i complexitat

Additius alimentació Partícules volàtils No caracteritzable No valorable

d’aviram de farines vegetals

Hexà 542 ppm 1,3

Recobriments plàstics 2-butanona 396 17,3 5. 106

i impressió Acetat d’etil 921 8,3

Química orgànica Diisobutilè 11.402 17,9 3. 106

Ter-butanol 637 1

Isopropanol 1.668 2,6

32

L’E

XP

ER

IÈN

CIA

sam 6Desembre 2001

Els resultats de les actuacions,a data d’avui, esresumeixen en la taula inclosa en aquesta pàgina:

Els efectes d’aquestes actuacions han estatuna disminució de l’impacte produït per aques-tes activitats industrials i una millora de la qua-litat de l’aire d’aquest municipi.

2. Santa Perpètua de Mogoda

L’abril de 1997, els serveis tècnics del’Ajuntament van realitzar consultes respecteals criteris de valoració d’olors.

Aquest municipi disposa d’una planta derecuperació de dissolvents,amb emissions olo-roses d’acetona,butanol, cloroform i d’altresdissolvents.

Les referències d’orientació que es van faci-litar van ser les de les normatives d’olors euro-pees,alemanyes i franceses,i els mètodes decaptació i analítica per a aquells compostos queper la seva composició coneguda es poguessindeterminar individualment.

3. Sant Cugat del Vallès

L’octubre de 1998,els serveis tècnics d’a-quest municipi van realitzar consultes en rela-ció amb la problemàtica d’olors.

Aquest municipi disposa d’una planta defabricació de resines i polímers,amb emissionsd’acrilonitril i altres acrilats, estirè,toluè,xilè,metiletilcetona i diversos acetats, que produei-xen episodis de molèsties d’olors en un barriproper on es troba ubicada l’empresa.

4. Montmeló i Montor nès del Vallès

El període de juny a novembre de l’any 1998,i per sol·licitud conjunta dels ajuntaments deMontmeló i Montornès del Vallès,la UniversitatPolitècnica de Catalunya (UPC) va iniciar unacampanya de mesuraments d’immissió en

6 zones determinades del municipi de Mont-meló i una del municipi de Montornès perintentar detectar els compostos que generavenmolèsties per olors en diferents punts delsnuclis urbans i poder establir una correlacióentre les concentracions mesurades i les fontsd’origen.

A causa de les condicions meteorològiquesespecífiques de la zona,el nucli urbà més afec-tat era Montmeló.

L’objectiu d’aquest es-tudi de la UPC era de-terminar el disseny d’unsistema de control. Lamajor dificultat de la de-terminació dels episo-dis d’olors va ser el seucaràcter discontinu, de 3a 5 hores, en diferentsfranges horàries,a causaque els processos que elsoriginaven eren disconti-nus:purgues de reactors,tasques de mantenimentsi avaries i manipulacionsno controlades.

La metodologia de l’estudi va ser:

1. Factors de disseny pel caràcter de curtadurada i localització dels episodis d’olor.

2. Sistemes de controls mòbils, amb funcio-nament autònom i fixos,amb captació i pos-terior anàlisi mitjançant cromatografia degasos amb detector selectiu de masses.

3. Bases de dades complementàries: preaudi-toria d’empreses,paràmetres meteorològicsde l’SMC,ubicació dels equips de captació.

Les empreses afectades corresponen als sec-tors següents:

Prenent com a base les dades de les concen-tracions en cada punt de mostreig, es va poder

Activitat Actuació

Resines Mesures correctores per a la reducció de les emissions de polièster i de resines.

Farmacèutica Millora de les instal·lacions i de l’eficàcia de les mesures correctores.

Aromes Eliminació de la zona de producció d’aromes, per reestructuració de la producció de l’empresa.

Extracció vegetal Recuperació d’hexà per tractament criogènic. Millora de l’eficàcia del filtre de mànegues pel que fa a les emissions de partícules volàtils de farina.

Recobriments plàstics Adaptació de la instal·lació als requeriments de la Directiva europea de limitació de COV.

Química orgànica Adequació de les instal·lacions de producció.

El Departament deMedi Ambient vaactuar, a sol·licituddels ajuntaments,en la comprovació i revisió de dades dels controlsreglamentarisi de la documentaciórelativa a lesllicències d’activitats municipals de lesempreses afectades

33

L’E

XP

ER

IÈN

CIA

sam 6Desembre 2001

establir correlacions entre el compost i el puntd’emissió.

Un altre mecanisme del procés de control vaser la simulació amb models matemàtics de ladispersió dels compostos detectats.

Les conclusions d’aquest estudi van ser laidentificació d’un ampli espectre de compostoscontrolats, tant en episodis puntuals com ennivells de fonts, la possible minimització delsefectes,per canvis en processos industrials,permesures correctores o per trasllat d’instal·la-cions, i una planificació territorial de caràcterambiental a aquests municipis.

El Departament de Medi Ambient va actuar, asol·licitud dels ajuntaments,en la comprovació irevisió de dades dels controls reglamentaris i dela documentació relativa a les llicències d’activi-tats municipals de les empreses afectades.

Exemple d’un episodi per males olors

L’estiu de l’any 1993,es va produir tota unasèrie de denúncies al municipi de Montcada iReixac que indicaven que, principalment a la nit,es detectaven fortes pudors a un barri del munici-pi esmentat. Després d’analitzar les dades queproporcionaven els mesuradors de la Xarxa deVigilància i Previsió de la Contaminació At-mosfèrica de Catalunya, es va determinar que hihavia una correlació entre els episodis per ma-les olors i els nivells de qualitat de l’aire d’àcidsulfhídric. Ateses les característiques odorífiquesd’aquest compost (el seu baix llindar olfactiu i eltipus d’olor que genera), es va plantejar que lahipòtesi més viable era que l’àcid sulfhídric fosqui generava aquests episodis de males olors.

Un cop identificat el compost que originavaaquests episodis, es va procedir a buscar lespossibles fonts que l’emetien per poder-hiactuar. La primera temptativa va ser analitzarquines fonts emissores de caire industrialpodien abocar a l’atmosfera àcid sulfhídric od’altres compostos sofrats en l’àrea propera aon es produïen els episodis. Les fonts que esvan localitzar estaven ubicades a una distància

tal respecte al lloc de les denúncies que atesesles característiques del medi i les condicionsmeteorològiques no va semblar viable que fos-sin les causants dels episodis detectats.

Atès que l’indret on esmesuraven nivells elevatsd’àcid sulfhídric era prò-xim a la llera del riu, esva començar a plantejarla hipòtesi que la fontemissora fos el mateix riuBesòs. Partint d’aquestsupòsit, les emissionsd’àcid sulfhídric podrienestar ocasionades bé perla degradació biològicaanaeròbica de les aigüesproduïda per microorga-nismes en el riu mateix obé per l’abocament desubstàncies sofrades a l’aigua que per algunmotiu a l’altura de Montcada s’emetessin enforma d’àcid sulfhídric. El fet que en períodes enquè no es treballava en la indústria no es pro-duïssin les emissions d’àcid sulfhídric va des-cartar la primera hipòtesi (ja que els microorga-nismes no diferenciarien entre el que són,perexemple, caps de setmana i dies laborals).

Així, es va arribar a la conclusió que possible-ment els episodis eren motivats per la presènciade compostos sofrats a l’aigua procedents d’abo-caments de naturalesa industrial. Aquest fet vaimplicar la recerca d’activitats que treballessinamb aquest tipus de compostos i que aboquessinles seves aigües al riu Besòs. Aquesta feina vapermetre identificar a la llera del riu un conside-rable nombre de curtidors de pell que en feien eltractament integral (incloent el procés de ribera)i treballaven amb sulfurs. El que es va plantejaren aquest moment era el motiu pel qual els sul-furs presents a l’aigua no s’emetien en el puntd’abocament com a àcid sulfhídric i sí que hofeien a l’altura del municipi de Montcada iReixac. La resposta a aquesta pregunta es troba-va analitzant el pH de les aigües del riu. A l’altu-

Un cop analitzat elproblema,identificatel contaminant queel generava i tambéles seves possiblesfonts d’emissió,vaarribar el momentd’intentar trobar-hisolucions. La soluciómés evident era evitarl’ús de sulfursperquè aquests nos’aboquessin

Activitat Compostos específics

Recuperació de dissolvents Naftalè, etil-benzè, diclorometà, percloroetilè.

Fabricació de poliuretà Acetat d’etil , acetat de butil

Fabricació d’adhesius Acetat de butil, acetat d’etil, metiletilcetona, acetona

Indústria alimentària Àcid acètic, butanal, hexanal, n-decà, nonanal

Indústria farmacèutica Compostos organoclorats

Indústria d’adobats Compostos del procés de pigmentació, organosofrats

34

L’E

XP

ER

IÈN

CIA

sam 6Desembre 2001

ra de Montcada,el pH és més àcid a causa delsabocaments a l’aigua,per la qual cosa els sulfurspassen a àcid sulfhídric i aquest s’emet a l’at-mosfera. Aquest fet s’agreujava a la nit atès quees donaven períodes de calma en què la dispersióde contaminants era dolenta i,per tant,les molès-ties per males olors més notòries.

Un cop analitzat el problema, identificat elcontaminant que el generava i també les sevespossibles fonts d’emissió,va arribar el momentd’intentar trobar-hi solucions. La solució mésevident era evitar l’ús de sulfurs perquè aquestsno s’aboquessin. No obstant això,sembla queno hi ha un substitut apropiat a aquest reactiuen el procés de ribera d’adoberia que sigui tèc-nicament i econòmicament viable. Per tant,uncop descartada aquesta mesura preventiva, esva passar a analitzar possibles mesures correc-tores. En general, s’adopten aquestes mesurescorrectores a la mateixa font d’emissió,enaquest cas,les activitats d’adoberia. La solucióque econòmicament i tècnica va semblar mésadient va ser transformar els sulfurs en sulfatsmitjançant un procés d’oxidació. Per reduir-neel cost al màxim,aquesta oxidació es va dur aterme en les aigües corresponents al procés deribera, previ a adjuntar-les amb la resta d’ai-gües d’altres processos de l’activitat.

Mentre aquestes mesures no van ser adopta-des i com a mesura transitòria per minorar lesmolèsties als veïns de Montcada i Reixac, es vaprocedir a controlar i modificar el pH del riuper evitar la formació d’àcid sulfhídric.

Conclusions dels treballs realitzats

Com a resultat de totes aquestes actuacions,s’han pogut constatar els aspectes generalssegüents:

1. La manca d’antecedents i d’experiència enels criteris a adoptar davant de la problemà-tica d’olors.

2. La manca d’una legislació específica que deforma clara i fàcilment aplicable permetiaplicar valors límit, tant en el camp de lesemissions oloroses com en el dels compos-tos susceptibles de produir olors.

3. Les problemàtiques de tramitacions incor-rectes i incompletes de les llicències d’acti-vitats municipals.

En la majoria dels establiments,les llicènciesde funcionament eren molt antigues i sense con-dicions específiques d’emissió a l’atmosfera. A les autoritzacions corresponents a amplia-cions posteriors de les activitats, tampoc no es

van incorporar mesurescorrectores, o bé no esvan realitzar les actes decomprovació correspo-nents, ja fos en sentitfavorable o desfavorable.

L’entrada en vigor deles normatives que s’in-diquen a continuació potcol·laborar en la regula-ció d’aquestes activitats:

1. La Directiva europea1999/13/CE del Con-sell, relativa a la limi-tació de les emissionsde compostos orgànicsvolàtils a causa de l’úsde dissolvents orgà-nics en determinadesactivitats i instal·lacions,dins del camp de lesvint-i-una activitats del seu àmbit d’aplicació.

Data límit d’aplicació:

Instal·lacions noves:1 d’abril de 2001

Instal·lacions existents:31 d’octubre de 2007

2. La Llei 3/1998 de la intervenció integral del’Administració ambiental de la Generalitatde Catalunya.

Data límit d’aplicació:

Activitats Annex I: 1 de gener de 2007

Activitats Annex II: 1 de gener de 2004

En el primer cas,es podran aplicar els límitsestablerts per a les activitats indicades. Cal remar-car que no es consideren totes les instal·lacionsamb emissió de compostos orgànics volàtils,compoden ser les de refineries,la recuperació de dis-solvents o fabricació de resines.

En tot cas,en les autoritzacions ambientals illicències ambientals promogudes per la Llei3/1998 s’establiran límits concrets d’emissióde dissolvents en les activitats complementà-ries de la Directiva 13/99/CE.

L’aprovació de la norma tècnica euro-pea, que s’ha indicat a l’inici d’aquest tre-ball i actualment està pendent d’aprovació(prEN13725:1999),en relació amb la determi-nació de la concentració d’una olor per olfac-tometria dinàmica,permetrà establir un critericomú per generalitzar la sistemàtica d’actuaciódavant la problemàtica d’olors, generada percompostos que no es poden identificar aïllada-ment. ■

Hi ha una mancad’antecedentsi d’experiència en elscriteris a adoptardavant de laproblemàtica d’olors.Manca, també,unalegislació específicaque de forma clarai fàcilment aplicablepermeti aplicar valorslímit, tant en el campde les emissionsoloroses com en el delscompostos susceptiblesde produir olors.

35

MÓ

NE

MP

RE

SA

RIA

L

Les olor s

Món empresarial

La percepció d’una olor ambiental (im-missió) acostuma a ser un esdeveni-ment de curta durada,determinada per

les característiques de l’emissió d’una fontemissora d’olor i per les condicions meteo-rològiques. Als països més avançats, la immis-sió d’olor s’avalua normalment mitjançantestudis a mitjà termini de freqüència de per-cepció d’olor en una sèrie de punts distribuïtsal voltant d’una font emissora d’olor. En elscasos en què l’aparició d’olor és a causa d’unfocus d’emissió concret i conegut, puntual osuperficial, pot ser de molta utilitat l’anàliside l’olor generada per aquest focus mitjançantl’olf actometria. És de molt interès la mesurasimultània amb un mesurador en continu decompostos orgànics totals (per exemple, FIDportàtil) per poder conèixer millor les emis-sions en les condicions de funcionament deles instal·lacions.

La determinació d’una concentració d’olores realitza de forma manual, mitjançant

una captació i anàlisiposterior amb l’ajudad’un aparell anomenatolfactòmetre. Tanmateix,avui també hi ha aparellsde mesura en continud’olor; aquests aparells,però, han de calibrar-seprèviament a través delsistema manual, que esdescriu més endavant, iper a un tipus específicd’olor.

Si es mesura el cabal del focus emissor(Nm3/h) podrà deduir-se la seva càrrega o apor-tació d’olor (contingut per unitat de temps),ésa dir uo/h –unitats d’olor per hora–.

Malgrat que durant alguns anys, lesreferències obligades per a la determinaciód’olors han estat el mètode holandès,l’ale-

many i el francès,la principal referència ac-tual per als països membres de la Unió Euro-pea,així com una part dels Estats Units i molts països d’Àsia i Oceania és el projecte denorma europea prEN 13725:1999,que es pre-veu que sigui aprovat com a norma definitivaa finals de l’any 2001. Així, doncs, faremreferència principalment a aquest últim enaquest article.

El mètode defineix com es determinaobjectivament la concentració d’olor d’unamostra gasosa per mitjà de l’olfactometria. Laconcentració d’olor d’una mostra es mesuradeterminant el factor de dilució necessari peraconseguir rebaixar la concentració fins alllindar d’olor. La concentració d’olor al llin-dar d’olor és 1 uoE/m3 –unitat d’olor europeaper metre cúbic– per definició. La concentra-ció d’olor s’expressa,doncs,en múltiples delllindar d’olor. El rang de mesura típic d’unolfactòmetre va de 101 a 107 uoE/m3 (incloentla predilució).

Es considera com a unitat d’olor la unitatd’olor europea per metre cúbic uoE/m3, que esdefineix com «la quantitat d’odorant que, quanes dispersa en 1 m3 de gas neutre a condicionsestàndard, dóna lloc a una resposta fisiològicad’un panel de persones (llindar d’olor) equiva-lent a la generada per una massa d’olor europeade referència (equivalent a 123 mg de n-buta-nol, que dispersat en 1 m3 de gas neutre dónalloc a una concentració de 0,040 µmol/mol)dispersada en 1 m3 de gas neutre a condicionsestàndard».

Amb l’ajuda de l’olfactòmetre s’ofereixen,doncs,diverses sèries de diferents dilucions dela mostra,amb l’ajuda de gas neutre, a un panelde provadors o avaluadors (panelistes) prèvia-ment seleccionats,els nassos dels quals consti-tueixen en definitiva el sensor de mesura. Esdetermina el factor de dilució al llindar dedetecció del 50%.

Josep M. Pintó i Garriga

Enginyer químicENVIROTEC

Jordi Solé i Lloret

Llicenciat en ciènciesquímiquesENVIROTEC

PRESA DE MOSTRES I ANÀLISI D’OLORS.ESTAT ACTUAL

La determinaciód’una concentraciód’olor es realitza de

forma manual,mitjançant una

captació i anàlisiposterior amb

l’ajuda d’un aparellanomenat

olfactòmetre

36

MÓ

NE

MP

RE

SA

RIA

L

sam 6Desembre 2001

Els membres del panel han de complirun seguit de requisits i superar unes provesde variabilitat i sensibilitat respecte a lasubstància de referència europea (n-butanol).Fins fa pocs anys, normalment s’utilitzavaper a aquest objectiu el sulfur d’hidro-gen (H2S).

A. DETERMINACIÓ MANUALDE LA CONCENTRACIÓD’OLOR

Tècniques de presa de mostra

La presa de mostra és una part molt impor-tant en la determinació de la concentració d’o-lor. De la seva correcta execució en dependranla qualitat i la fiabilitat del resultat. Es distin-geixen dos sistemes de presa de mostra:

1) Dinàmica

S’aspira una mostra de gasos de la fontemissora i s’introdueix directament i de formacontínua a l’olfactòmetre. L’anàlisi olfactomè-trica es realitza,doncs,in situ. Aquest sistemacaldria aplicar-lo només en emissions canalit-zades i amb una concentració constant durant

la presa de mostra. Si l’ambient exterior estroba carregat d’olors és recomanable realitzarl’anàlisi a l’interior d’un vehicle climatitzatdegudament condicionat.

2) Estàtica

S’aspira un volum limitat de mostra de gasosde la font emissora,amb l’objectiu d’omplir unrecipient de material ade-quat (per exemple, unabossa de Tedlar). Per evi-tar que la mostra travessila bomba d’aspiració po-den utilitzar-se muntat-ges com el que es potobservar en el dibuix d’aquesta pàgina, on esprovoca el buit en un recipient hermèticamenttancat mitjançant unabomba; això provoca ques’ompli la bossa de plàstic connectada al focusemissor. El recipient es trasporta al laboratorion es troba l’olfactòmetre i allà se sotmet al’anàlisi olfactomètrica. Té clars avantatgesrespecte a la presa de mostra dinàmica:

• La concentració del gas mostra d’entradaa l’olfactòmetre és constant.

• No cal desplaçar el panel de provadors alfocus específic emissor d’olor.

• Pot aplicar-se en cas d’emissions conduï-des i difoses.

En els dos sistemes de presa de mostra esrecomana practicar un muntatge de predilucióde la mostra gasosa en els casos en què es trac-ti de gasos molt calents o molt humits i,per

Presa de mostra en un filtre biològic

La presa de mostra és una part moltimportant en ladeterminació de laconcentració d’olor.De la seva correctaexecució en dependranla qualitat i la fiabilitatdel resultat

Instrumental per a la presa de mostra en bossade Tedlar

Font

:Sch

ön-H

übne

r

Font

:Pin

tó-S

olé

Entrada de mostra

Bossa deTedlarBomba

37

MÓ

NE

MP

RE

SA

RIA

L

sam 6Desembre 2001

tant, amb risc de condensació de la mostra atemperatura ambient.

Si l’emissió conté partícules,s’han de rete-nir i separar de la fase gasosa.

Tots els materials encontacte amb la mostragasosa,tant en la presade mostra com en l’anà-lisi, han de complir unasèrie de requisits,princi-palment:

• No poden aportar olor a la mostra.

• Han de minimitzar possibles interaccionsfísiques o químiques entre el material i lamostra.

• Han de tenir una permeabilitat molt baixa.

D’entrada es consideren adequats el PTFE,l’acer inoxidable, el vidre i altres. No es consi-deren adequades les gomes i silicones.

En funció del tipus de font emissora, espot diferenciar entre fonts actives i fonts pas-sives:

• Fonts actives

També es coneixen com a fonts conduïdes,i fan referència a les que tenen associat uncabal mesurable. Es diferencia entre fontspuntuals (p. ex. focus emissor o xemeneia) ifonts superficials (p. ex. biofiltres oberts). Enla foto de la pàgina anterior s’observa un mun-tatge per possibilitar la presa de mostra en lasuperfície oberta d’un biofiltre.

• Fonts passives

Es tracta de fonts que no actuen en funciód’un cabal d’aire definit (p. ex. contenidorsoberts, superfícies d’aigua –depuradores– osuperfícies d’abocador, o bé les anomenadesfonts difoses,com portes,finestres,etc.).

Anàlisi

Les mostres cal que siguin analitzades en untermini màxim de 30 hores després del mos-treig.

La mostra gasosa,continguda en una bossade material adequat, (en el cas del mostreigestàtic) o bé provinent directament d’un focus

Exemple d’olfactòmetre i de panel d’avaluadors

En funció del tipusde font emissora,es pot diferenciarentre fonts actives

i fonts passives

Foto

:Sch

ö-H

übne

r

38

MÓ

NE

MP

RE

SA

RIA

L

sam 6Desembre 2001

emissor (en el cas del mostreig dinàmic) ésintroduïda a l’olfactòmetre mitjançant unabomba de cabal petit. Per un altre cantó entraaire de dilució (gas neutre) mitjançant unabomba de cabal més gran. Els dos correntsgasosos coincideixen a la cambra de barreja,ones produeix la dilució del gas mostra. El gasresultant de la dilució s’ofereix a un panel d’a-valuadors, a través d’un conducte o una màs-cara.

Les dilucions que es pretén realitzar esdecideixen prèviament,en funció de l’ordre

de magnitud que s’espe-ra o bé d’un límit espe-cífic que cal cobrir, siescau. La relació entreuna dilució i la següents’ha de trobar entre 1,4 i2,4 vegades. Es presen-ten als panelistes diver-ses dilucions i en diver-ses sèries.

Els avaluadors, nor-malment entre 4 i 8 perso-nes, estan situats durant

l’anàlisi de manera que no puguin conèixer, iper tant condicionar, la resposta dels seus com-panys.

Es distingeixen tres sistemes de respostadavant l’estímul presentat:

1) Sistema sí/no

L’avaluador disposa de dues sortides degasos,una conté gas neutre (referència),l’altrala dilució específica. Ha d’indicar si hi detectaolor (sí/no).

2) Sistema de l’elecció forçada

L’avaluador disposa de dues o més sortidesde gasos,una conté la dilució específica i l’al-tra o altres,gas neutre. En successives presen-tacions,la de la dilució es va repartint a l’atzarentre les diferents sortides. L’avaluador had’indicar quina és la sortida que conté la mos-tra diluïda.

3) Sistema de probabilita t/eleccióforçada

L’avaluador disposa de tres o més sortidesde gasos,una conté la dilució específica i lesaltres gas neutre. A partir d’aquí:

a) Es determina el factor de dilució apro-ximat al llindar de percepció indivi-dual.

b) Es determina la sèrie de presentacióper determinar el llindar individual esti-mat.

c) Cadascuna de les dilucions resultants espresenta un nombre igual de vegades (10com a mínim). L’avaluador ha d’indicarquina és la sortida que conté la mostradiluïda. Si dubta,se li demana que ele-geixi a l’atzar.

El llindar estimat individual s’obté de la mit-jana geomètrica dels factors de dilució de duespresentacions seguides (ordenades per ordrede concentració) en què la resposta canvia desentit.

Com a gas neutre es recomana utilitzar airesintètic, provinent d’una bombona certif icada,obé aire ambiental net,després de travessar un fil -tre per a les partícules i unaltre de carbó activatper retenir possibles tra-ces d’algun compost or-gànic volàtil a l’ambientque podria aportar un certcontingut d’olor.

El recinte del labora-tori on es realitza l’anàli-si ha de complir una sè-rie de condicions durantels assaigs,sobre tempe-ratura ambiental i les se-ves variacions,contingutde CO2 ambiental i reno-vació de l’aire. L’aired’entrada al laboratori ha d’estar lliure de par-tícules sòlides i de traces de compostos odo-rants; ha de travessar, doncs,un filtre per a lapols i un altre de carbó activat.

B. MESURA EN CONTINUDE LA CONCENTRACIÓ D’OLOR

En els països més avançats s’utilitzen des defa alguns anys aparells de mesura en continu deles olors. Aquests aparells, de muntatge fix enuna instal·lació específica,permeten el control,dia i nit,de les concentracions d’olor generadesper un focus emissor d’olor. Les dades obtin-gudes poden ser enregistrades en forma detaula o de gràfica. Amb la utilització simultàniad’una estació meteorològica es poden calcularles concentracions d’immissió previstes en unazona prefixada.

Els avaluadors,normalment entre

4 i 8 persones,estansituats durant

l’anàlisi de maneraque no puguin

conèixer, i per tantcondicionar, la

resposta dels seuscompanys

El llindar estimatindividual s’obtéde la mitjanageomètrica delsfactors de dilució dedues presentacionsseguides (ordenadesper ordre deconcentració)en què la respostacanvia de sentit

39

MÓ

NE

MP

RE

SA

RIA

L

sam 6Desembre 2001

L’observació de l’evolució de la concentra-ció d’olor, amb el temps,pot ser de gran inte-rès en un gran nombre de punts d’emissió d’o-lor, per exemple, en instal·lacions de compos-tatge o estacions depuradores. També és degran interès per a la comprovació del rendimentde l’eliminació d’olors en instal·lacions que dis-posen d’un tractament de gasos,per exemple unbiofiltre.

La mesura es basa en la resposta de diversossensors (al voltant de sis) quan se’ls exposa agasos odorants. En la majoria de casos es trac-ta de sensors d’òxids metàl·lics,que es ca-racteritzen per una poca selectivitat i una gransensibilitat.

Per poder quantificar i avaluar el senyalelèctric dels sensors és imprescindible la cali-

bració prèvia de l’aparell mitjançant el mètodemanual.

D’aquesta manera,s’obté una recta de cali-bració per a un tipus con-cret d’olor. Per tant, ésrecomanable que l’aparells’instal·li de forma fixa.

Al gràfic d’aquestapàgina, s’hi observa unagràfica obtinguda enun aparell d’aquest tipusubicat en una instal·lacióde compostatge. Les pun-tes indiquen els momentsen què s’afegeix fang dedepuradora. ■

160

140

120

100

80

60

40

20

018.03.96 19.03.96 20.03.96 21.03.96 22.03.96 23.03.96 24.03.96 25.03.96

Olo

r (u

o/m

3 )

Temps

Descàrrega de llots de depuradora

Descàrrega de llots de depuradora

Gràfic de mesures d’olor en continu en una instal·lació de compostatge

BIBLIOGRAFIA

1. Projecte de norma eur opea prEN 13725:1999, Qualitat de l’aire. Determinació de la concentraciód’olor mitjançant l’olfactometria dinàmica.

2. NVN 2820. Estàndar d holandès: Mesures sensorials d’olor mitjançant la utilització d’un olfactòmetre.

3. VDI-Richtlinie 3881, par ts 1/2. Mètode aleman y: Olfactometria, determinació del llindar d’olor.Fonaments/presa de mostra.

4. AFNOR, norma e xperimental X43-101. Mètode de mesura de l’olor d’un efluent gasós. Determinaciódel factor de dilució al llindar de percepció.

5. Geruc h. Messung und Beseitigung. Schön, M., Hübner,R. Vogel Buchverlag, 1996.

6. Grundla gen zur Beur teilung v on Geruc hspr oblemen. Bundesamt für Umwelt, Wald und Landschaft,Bern, 1989.

En els països mésavançats s’utilitzendes de fa alguns anysaparells de mesuraen continu de lesolors. Aquestsaparells, demuntatge fix en unainstal·lació específica,permeten el control,dia i nit, de lesconcentracions d’olorgenerades per unfocus emissor d’olor

Font

:Dr.

Föd

isch

, Um

wet

tmes

stec

hnik

Les olor s

Els veïns

40

ELS

VE

ÏNS

La convivència entre les grans o petitesciutats amb la indústria ha escrit unahistòria paral·lela plena de cròniques i

esdeveniments que en algun moment ha arri-bat a ser fins i tot dramàtica. Però, també haestat un catalitzador que ha accelerat els pro-cessos de canvi en la legislació mediambien-tal i la millora dels processos indústrials, jaque els plantejaments reivindicatius no nomésdels grups ecologistes sinó també del mo-viment veïnal han fet un tomb buscant laqualitat de vida relacionada amb la qualitatambiental.

Tarragona és una d’aquestes ciutats que desde la dècada dels seixanta va canviar la sevaactivitat econòmica basada en l’agricultura,perla indústria petroliera. Al voltant de la ciutat vanéixer un important complex petroquímic quellogava la mà d’obra, llavors no qualificada,procedent de l’emigració massiva del sud de lapenínsula. Aquestes persones van edificar elsseu habitatges a prop del complex petroquímic,sense cap control en alguns casos. Tanmateix,la planificació urbanística municipal també vasituar la major part dels barris a una distànciapoc recomanable de la indústria, i fins i tot amenys dels 2.500 m que marca la legislaciócom a mesura de seguretat.

La petroquímica i la ciutat han crescutsense tenir-se en compte, i el resultat és unaciutat amb un centre urbà allunyat del com-plex i uns barris tan propers que els seus habi-tants poden fins i tot notar la calor i les olorsdels processos industrials. Podem dir que elsbarris no són perifèrics de la ciutat, sinó de laindústria.

Els primers habitants d’aquest barris perifè-rics van haver de suportar durant molt de templa manca de control d’emissions i les pestilentsi irritants olors tant de la indústria com de lesplantes de gestió de residus. Van suportar lesfuites i els accidents,sense gairebé aixecar la

veu, ja que la major part d’aquests treballavenen el complex petroquímic i se sentien en certamanera coaccionats. Va ser a partir de la dèca-da dels vuitanta quan lavisió va canviar amb l’ar-ribada d’una nova gene-ració de persones queencara residien als bar-ris, però que a causa dela seva possibilitat de for-mació no depenien en laseva totalitat de les de-mandes procedents de laindústria petroquímica,ivan començar a aixecar la veu per la manca dequalitat ambiental i, per conseqüència,lamanca de qualitat de vida.

Les reivindicacions van començar a donarfruit en veure com les empreses que produien,entre altres coses,males olors invertien quanti-tats importants per eliminar-ne les males olors,com va ser el cas de Repsol,que va invertir uns3.500 milions de pessetes per eliminar aquestaproblemàtica durant la primera meitat de ladècada dels noranta.

Les zones afectades per les emissions dela indústria van començar a veure néixer da-vant seu un moviment reivindicatiu immers enel movimient veïnal que ha permès un canviradical en la postura abans passiva dels ciuta-dans.

CRONOLOGIA D’INCIDENTSA TARRAGONA

En el segle XV la gran pregunta era què hihavia més enllà del mar, en el segle XX hemdeixat de témer els marcians,perquè un cophem arribat al planeta vermell sabem queels marcians no existeixen. Però els temorsactuals s’han multiplicat exponencialment,l’home modern no sols ha de témer els de-

Txiqui López

Tècnic de medi ambientMediterràniaCentre d’IniciativesEcològiques

AIXÒ FA PUDOR

La petroquímica i la ciutat han crescut sense tenir-se en compte. Els barris nosón perifèrics de la ciutat sinó de la indústria

41

ELS

VE

ÏNS

sam 6Desembre 2001

sastres naturals, sinó també els científics.Bhopal,Chernobyl, Seveso,Tree Mile Islandsón noms que recorden a la societat postmo-derna que l’avenç científic té un preu, devegades molt car.

Fuites i incendis

20-4-1995 Fuita de clorur d’hidrogen en elcomplex petroquímic

13-5-1995 Fuita d’àcid clorhídric en el com-plex petroquímic

27-4-1995 Incendi en Repsol (refineria)

12-2 1993 Xoca un petrolier contra un pan-talà i provoca un important incendi

1996 Fuita de tres milions de litres de naftaen Repsol

16-6-1998 Fuita d’un gas de naturalesa i ori-gen desconeguts

21-8-1999 Deflagració i explosió en TDE-IAE

31-8-1999 Deflagració en l’empresa TDE-IAE, fàbrica de polietilè

10-2-2000 Un núvol de gas en el polígonEntrevies provoca quatre baixes en una empresa

28-10-2000 Mort d’un veí de Torreforta eninhalar gasos tòxics d’un camió cisterna

10–1–2001 Fuita d’un gas irritant no identi-ficat i de procedència desconeguda

Accidents de camions de transportde mercaderies perilloses

11-12-2000 Camió cisterna amb polietilèbolca en el polígon industrial Riu Clar

26-3-1999 Camió cisterna amb propà bolcaen el polígon industrial Riu Clar

Accidents de trens amb mercaderies perilloses

9-3-1999 Descarrilament d’un convoi debutà en el polígon Entrevies

1995 Descarrilament d’un tren amb bencèen el polígon Entrevies

11-10-1997 Descarrilament d’un convoiamb estirè en el polígon Entrevies

9-2-1998 Descarrilament d’un tren carregatde bencè en el polígon Francolí

Atemptats

1987 ETA atempta contra el rack de Repsoli provoca un incendi de gran dimensions que varomandre actiu durant més de 16 hores ambflames de fins a 50 metres d’altura i emanacióde gasos. A causa de la lenta reacció de lesautoritats per informar-ne als ciutadans,vahaver una evacuació incontrolada de milers deciutadans

8-12-1990 El grup terrorista Grapo atemptacontra el rack de Repsol i provoca un incendiimportant i emissió a l’atmosfera de fums con-taminants

UNA CIUTADANIA EN ALERTA

Després d’aquest breu resum d’alguns delsincidents ocorreguts a Tarragona,podem enten-dre la posició dels ciutatans davant de qualse-vol situació anòmala en l’ambient que elsenvolta. Ser conscient que s’està envoltat d’in-dústries que treballen amb productes inflama-bles, tòxics, perillosos, irritants, etc. posa enalerta a qualsevol.

Xemeneies de les petroquímiques del Campde Tarragona

Foto

:Txi

qui L

ópez

42

ELS

VE

ÏNS

sam 6Desembre 2001

La situació geográfica de la ciutat i dels seusbarris, amb un règim de vents característic dezones costaneres,fa que per una banda les olorsprocedents del polígon industrial Riu Clar i dela refineria i per l’altra el complex petroquímici el polígon industrial Entrevies sempre afectinel nucli habitat; fins i tot es pot identificar laseva procedència segons l’hora en què es rep.

Tot i que la major part de la ciutatania viusense fer atenció a aquests esdeveniments,i nitan sols donen importància a les olors que tantescandalitzen visitants i turistes,la reacció de

passivitat d’algunes per-sones davant d’aquesttipus de situacions noresulta positiva per alconjunt de la població, isobretot quan presumei-xen en presència de per-sones que estan de visitao vacances dient que «ésuna cosa normal a quèestan acostumats». Nin-

gú no s’acostuma a allò que és dolent,ningú novol que la seva ciutat sigui una ciutat envaïda perolors extranyes i ningú no hauria de mostrar-seimpassible davant d’aquesta situació.

UNS RESPONSABLES MOLT POCRESPONSABLES

Des de la Delegació Territorial de MediAmbient a Tarragona,després de l’incident queva tenir en alerta durant algunes hores als ciuta-tadans dels barris de ponent de Tarragona,el dia10 de febrer de 2001 es va dir: «Les olors sónmolt molestes i fins i tot provoquen picors,peròrarament són contaminants,no hi ha normativessobre elles ni es poden mesurar i és molt difícildetectar-ne l’origen». A això hem d’afegir lesparaules del regidor de Medi Ambient que parla-va de la no perillositat del núvol de gas,tot i quese’n desconeixia la naturalesa. Aquest tipus dedeclaracions per part dels responsables de mediambient de la ciutat no fan més que posar enalerta els habitants de les zones properes, enveure que aquests són incapaços de donar res-postes coherents i de saber la procedència onaturalesa del problema. A part, els comentarisdels responsables no són certs, ja que sí que hiha legislació aplicable i si hi hagués voluntat sís’instal·larien mitjans per localitzar l’origen.Podem dir que el ciutadà està exposat als possi-bles incidents produïts en la petroquímica inomés li resta pregar a la cada vegada més invo-cada «Mare de Déu del Polígon».

En aquests moments,és possible que les emis-sions i els problemes causats als habitants delsbarris perifèrics siguinmenys que fa uns anys,però a causa de la crei-xent sensibilitat ambientalqualsevol símptoma defuita que els veïns detec-ten és ràpidament denun-ciat a les diferents ad-ministracions que tenencompetències en seguretatciutadana. Ha estat aquestcanvi en la població el queha facilitat també que laDelegació del Govern deCatalunya a Tarragonas’hagi compromès a in-formar els veïns ambmàxima prioritat en el casque es produeixi alguntipus d’incident que potsuposar una alarma social.

A part d’aquest compromís, l’Ajuntamentde la ciutat va arribar a l’acord amb l’AEQT(Associació Empresarial de la Química deTarragona) de signar el Pacte de Progrés, unacord de bones intencions,on les indústries escomprometen a tenir un fil de connexió directeamb aquesta Administració en el cas d’inci-dent. Però,en aquest pacte han oblidat la figu-ra del ciutadà,ja que la informació indústria-ajuntament s’acaba allí i no arriba fins als mésperjudicats: les persones residentes en el barrisperifèrics de la ciutat i de la indústria.

LA GENERALITAT INCLOUTARRAGONA EN EL GRUP DECIUTATS AMB AIRE CONTAMINAT

Durant l’any 1998,la Generalitat va inclou-re Tarragona dins el grup de ciutats més conta-minades,dades que sense necessitat de capestudi coneixien tots els ciutadans de la ciutat.Amb la posada en marxa per part del De-partament de Medi Ambient de la Generalitatde la Xarxa de Vigilància i Previsió de laContaminació Atmosfèrica de Catalunya, l’any1991,es va començar a tenir dades referents ala contaminació produïda per una sèrie d’ele-ments contaminants i es va obtenir com a resul-tat un mapa que donava a conèixer els puntsnegres de Catalunya, entre ells Tarragona.Aquesta situació ha evidenciat un cop més quesi no hi ha anàlisi,no hi ha contaminació oficial.

Ser conscient ques’està envoltat

d’indústries quetreballen amb

productes inflamables,tòxics,perillosos,

ir ritants,etc. posa enalerta a qualsevol

Aquest tipusde declaracionsper part delsresponsables demedi ambient de laciutat no fan mésque posar en alertaels habitants de leszones properes,enveure que aquestssón incapaços dedonar respostescoherents i de saber la procedència o naturalesa del problema

sam 6Desembre 2001

És un cas similar al de les famoses vaquesboges,on la inexistència de tests feia creureque no hi havien casos de vaques boges aEspanya,però quan van començar a fer-se, elscasos es van anar succeint. Aquesta és lamateixa situació que ens trobem amb elscontaminants,després de les fuites a Tar-ragona,les quals no van ser identificades perla Xarxa de Vigilància i Previsió de laContaminació.

Per saber si hi ha contaminació per certsproductes cal fer les anàlisis corresponents.És a dir, si els analitzadors mesuren la quantiatd’ozò ambiental mai no podran detectar unafuita de bencè o clorhídric o qualsevol delscents de productes amb què es treballa en lapetroquímica de Tarragona. En aquest cas,s’hauria d’obligar a tenir captadors per a cadaun dels possibles contaminants i una relaciód’empreses que treballen amb cada un dels pro-

ductes, d’aquesta manera el control seriamillor, més segur i tranquilitzador.

Com a conclusió po-dríem dir que la situacióha millorat significativa-ment, però són moltsels incidents que encarasucceixen i resten senseresposta. Des de Medi-terrània Centre d’Inicia-tives Ecològiques, i jun-tament amb el movimentveïnal, continuarem tre-ballant perquè aques-ta realitat canviï i per-què només percebem lesolors d’un Mediterranique se’ns amaga darrerad’una muralla de xeme-neies. ■

Dipòsit d’emmagatzematge

Foto

:Txi

qui L

ópez

Amb la posada enmarxa de la Xarxade Vigilància iPrevisió de laContaminacióAtmosfèrica deCatalunya, l’any1991,es van tenirdades suficients perelaborar un mapaque donava aconèixer els puntsnegres deCatalunya, entreells Tarragona

43

ELS

VE

ÏNS

44

L’E

XP

ER

IÈN

CIA

sam 6Desembre 2001

Els òrgans especials dels sentits sónreceptors sensorials altament sofisticatson els receptors nerviosos específics

estan incorporats a una estructura no nerviosaque augmenta i afina la recepció dels estímulsque hi entren.

LA MEMBRANA OLFACTIVA

Els receptors del sentit de l’olfacte estanlocalitzats en un epiteli respiratori modificatanomenat epiteli olfactiu de la cavitat nasal,

que encara que està moltdesenvolupat en algunsmamífers com els gos-sos,en l’home està limi-tat a una petita zona delsostre de la cavitat nasal.S’estén cap a sota uns 8-10 mm a cada costat delsepte nasal i per la super-fície del cornet nasalsuperior. Té una super-fície irregular, i l’àreatotal és d’uns 500 mm2.

L’epiteli olfactiu ésmolt alt,és de forma pseu-doestratificada columnar ité cèl·lules de tres tipus:cèl·lules olfactives,epiteli

de suport (cèl·lules sustentaculars) i cèl·lules epi-telials basals.

Les cèl·lules olfactives són neurones bipo-lars que tenen el cos localitzat a la capa mitja-na de l’epiteli olfactiu. Des del cos s’estén unaprolongació dendrítica cap a la superfície lliurede l’epiteli olfatori que origina els cilis olfacto-ris, els quals són el punt d’interacció entre lessubstàncies odoríferes i les cèl·lules olfactòries.A nivell basal,cada cèl·lula receptora originaun únic axó prim i amielínic que penetra lamembrana basal per unir-se a l’axò de les altres

cèl·lules receptores. Els feixos dels axons pas-sen a través de vint petits forats de la làminacribosa de l’etmoïdes fins a arribar al bulbolfactori del cervell anterior on sinapten amb lasegona neurona sensorial.

Les cèl·lules de suport o cèl·lules sustenta-culars són allargades i les seves bases fusifor-mes descansen sobre la membrana basal. A laseva superfície apical moltes microvellositatss’estenen i es mesclen amb els cilis de lescèl·lules receptores. Se sap poc de la seva fun-ció, però es pensa que són les cèl·lules ques’encarreguen de subministrar el suport mecà-nic i fisiològic a les cèl·lules receptores.

Les cèl·lules basalssón còniques,petites ipodrien representar les cèl·lules mare de l’epi-teli o cèl·lules receptores immadures.

L’epiteli olfactori està suspès per un teixitconnectiu lax,vascular, que conté feixos de fi-bres nervioses aferents i gran quantitat de glàn-dules seroses anomenades glàndules de Bowmanque produeixen les secrecions en què es dissolenles substàncies odoríferes i que humidifiquen lasuperfície.

ESTIMULACIÓ DE LES CÈL·LULESOLFACTIVES

La porció de les cèl·lules ofactives que res-pon als estímuls químics olfactoris són els cilis.Les seves membranes tenen un gran nombre deproteïnes que s’uneixen a les molècules oloro-ses i desencadenen l’excitació de les cèl·lulesolfactives.

Independentment del mecanisme químicbàsic pel qual s’estimulen les cèl·lules olfacti-ves,diversos factors físics afecten el grau d’es-timulació: només es poden olorar substànciesque es puguin aspirar cap a les fosses nasals; lasubstància estimulant ha de ser hidrosolubleperquè pugui travessar el moc i arribar a les

Anna Jaen Peraire

MetgessaEL SENTIT DE L’OLFACTE

Els receptors delsentit de l’olfacte

estan localitzats enun epiteli respiratorimodificat anomenatepiteli olfactiu de la

cavitat nasal,queencara que està

molt desenvolupat enalguns mamífers comels gossos,en l’home

està limitat a unapetita zona del sostre

de la cavitat nasal

45

L’E

XP

ER

IÈN

CIA

sam 6Desembre 2001

cèl·lules olfactives,peròtambé ha de ser lleuge-rament liposoluble per-què sinó els constituentslipídics de la membranade la cèl·lula olfactiva larepel·lirien.

La majoria dels fisiò-legs pensa que la granvariació de sensacionsoloroses és la combina-ció d’unes cinquanta omés sensacions olfactò-ries primàries, fet quecontrasta amb l’existèn-cia de només tres sensa-cions primàries per als

colors o d’unes poques sensacions primàriesper al gust. S’han trobat cinquanta substànciesque poden provocar ceguera per l’olor i espensa que aquesta es produeix per l’absènciade la proteïna receptora adequada d’aquestasubstància a les cèl·lules olfactòries. El sentitde l’olfacte seria el producte d’aquestes sensa-cions olfactives primàries.

Una de les principals característiques delsentit de l’olfacte és que quantitats minúsculesde l’agent estimulant poden desencadenar unasensació olfactiva, però concentracions denomés 10-50 vegades majors provoquen inten-sitats màximes de l’olor, a diferència d’altressistemes sensorials on la gamma de detecció ésmolt gran. Això es podria explicar pel fet quel’olf acte s’ocupa més de detectar la presència oabsència d’olors que de la detecció quantitativade les seves intensitats.

Adaptació. Els receptors olfactius s’adap-ten en un 50% en el primer segon després del’estimulació, posteriorment s’adapten moltpoc i molt lentament. Tanmateix, tots sabemque les sensacions olfactives s’adapten fins agairebé desaparèixer en menys d’un minutcada cop que s’entra en una atmosfera carre-gada d’olors. Es pensa que aquesta adaptació,que és molt major que la dels receptors, té llocal sistema nerviós central. Així, després de lainiciació d’un estímul olfactiu,el sistema ner-viós central desenvoluparia una intensa inhibi-ció per retroalimentació per suprimir el relleuolfactiu dels senyals olorosos mitjançant elbulb olfactori.

Natur alesa afectiva de les olors. Lesolors, igual que els sabors, tenen qualitatsafectives que fan que un aliment ens agradi ono. Per això l’olor és tant important,si més no,com el gust,per a la selecció del menjar.Aquesta naturalesa afectiva està relacionada,com veurem després,amb les vies nerviosesdel sistema olfactiu que connecten la sensacióolfactiva amb el sistema límbic, el qual té unagran importància en el control de les emo-cions.

TRANSMISSIÓ DELS SENYALSOLFACTIUS AL SISTEMA NERVIÓSCENTRAL

Les porcions olfactives del cervell es trobenentre les estructures més antigues,i gran partdel cervell es va desenvolupar al voltant de l’es-bós olfactiu. De fet,una important part del cer-

Microvellositats sustentaculars Cilis olfactoris

Fibres nerviosesolfactives

Cèl·lulessustentaculars

Cèl·lulesbasals

Cèl·lules receptoresolfactives

Receptors olfactoris

La porció deles cèl·lules olfactives

que respon alsestímuls químicsolfactoris són els

cilis. Les sevesmembranes tenen

un gran nombre deproteïnes que

s’uneixen a lesmolècules oloroses i

desencadenenl’excitació de les

cèl·lules olfactives

Font

:Whe

ater

-Bur

kitt-

Dan

iels

46

L’E

XP

ER

IÈN

CIA

sam 6Desembre 2001

vell que originalment servia per a la olfacció vaevolucionar més tard per formar les estructuresbasals a l’ésser humà que controlen l’emoció ialtres aspectes del comportament,l’anomenatsistema límbic.

El bulb olfactiu, també anomenat primerparell cranial,malgrat que sembla un nervi ésuna excrescència frontal del teixit cerebralque prové de la base del cervell i que té unadilatació bulbosa en l’extrem:el bulb olfactiu,que es troba sobre la làmina cribosa de l’et-moïdes que separa la cavitat cerebral de lesparts altes de la cavitat nasal. La làmina cri-bosa té moltes perforacions petites a través deles quals penetren al bulb olfactiu un nombreigual de petits nervis (axons) que provenen deles cèl·lules olfactòries de la membranaolfactòria. Aquests axons terminen en nom-broses estructures globulars del bulb anome-nades glomèruls.

Cada bulb té alguns milers d’aquests glomè-ruls,i cadascun d’ells és la destinació final d’uns20.000 axons que provenen de les cèl·lulesolfactives. De cada glomèrul surten també unes15-60 cèl·lules,anomenades mitrals o en plo-mall que envien els seus axons a través de lescintetes olfactivesal sistema nerviós central.

La cinteta olfactiva entra a l’encèfal per launió entre el mesencèfal i el cervell, i s’hi divi-deix en dues vies:via olfactiva medial i viaolfactiva lateral.

Sistema olfactiu antic. Àrea olfactivamedial. Grup de nuclis situats a les porcionsmedibasals del cervell per davant i per sobre del’hipotàlem. Els nuclis septals són els nuclisprincipals i es troben a la línia mitjana que ali-menta l’hipotàlem i altres porcions del sistemalímbic cerebral, sistema que s’encarrega delcomportament bàsic.

És el sistema encarregat de les respostes mésprimitives a les olors, com la salivació,mullar-se els llavis i respostes relacionades amb l’ali-mentació produïdes per l’olor dels aliments oels impulsos emocionals primitius associats ales olors.

Sistema olfactiu antic. Àrea olfactivalateral. Està compost bàsicament per l’es-corça prepiriforme i piriforme i per laporciócortical dels nuclis amigdaloides. Des d’a-questes àrees passen vies de senyals que arri-ben a gairebé totes les porcions del sistemalímbic, especialment a l’hipocamp que és lazona de major importància en el procés d’a-prenentatge.

Són aquesta àrea i les seves connexions alsistema límbic del comportament les respon-sables de l’aprenentatge del que ens agrada ono, o que desenvolupem una aversió a ali-ments que ens han produït anteriorment nàu-sees o vòmits.

Vies més recents.S’ha trobat una via mésrecent que passa pel tàlem i arriba a l’escorçaorbitària òrbitofrontal. Seria la via responsablede l’anàlisi conscient de l’olor.

Així doncs,sembla que existeix un sistemaolfactiu molt antic subordinat als reflexos ol-factòris bàsics,un sistema olfactiu antic queproporciona un control automàtic de l’aprenen-tatge de la ingesta d’aliments i de l’aversió almenjar tòxic o poc sa,i un sistema més recentcomparable als altres sistemes sensorials corti-cals que s’utilitza per a la percepció conscientde l’olfacció.

Control centrífug de l’activitat en elbulb olfactori pel sistema nerviós central.Moltes cèl·lules que tenen l’origen en lesporcions olfactives del cervell passen endirecció retrògrada per les cintetes olfactivesfins al bulb olfactiu, de forma centrífuga desdel cervell a la perifèria. Acaben en un nom-bre molt gran de petites cèl·lules granularssituades al centre del bulb. Aquestes envienpetites dendrites inhibidores a les cèl·lulesmitrals i en plomall.Aquesta retroalimenta-ció inhibidora seria un sistema per aguditzarla capacitat específica per distingir una olord’una altra.

BIBLIOGRAFIA

GUYTON – HALL . Tratado de fisiología médica.McGraw Hill. Madrid, 2001 10ª edició.

WHEATER-BURKITT-DANIELS. Histología funcio-nal. Editorial Jims. Barcelona, 1987, 2a edi-ció.

Tija cerebral

Hipotàlem Àrea olfactòriamedial Escorça

prefrontal

Àreaolfactòria

lateral

Hipocamp

Escorçaorbitofrontal

Escorçatemporal

Bulb olfactori

Cèl·lula mitral

Membrana olfactòria

Cinta olfactòria

Connexions nervioses del sistema olfactori

Font

:Guy

ton-

Hal

l

47

L’E

XP

ER

IÈN

CIA

sam 6Desembre 2001

GENERALITATS

El sentit de l’olfacte és un dels sentits menysvalorats per l’home, però que en canvi té unextraordinari paper en l’àmbit emocional i decomportament,tant en l’home mateix com enels animals.

Des del punt de vista de l’evolució, el sentitde l’olfacte és un dels sentits més antics i per-met als animals,a través dels receptors olfacto-ris, realitzar amb èxit una gran varietat d’acti-vitats com per exemple:escollir els companyssexuals,descobrir la presència de depredadors,advertir la presència de menjar, identificar elsaliments,etc. Per tant,pot proporcionar per uncostat plaer i per l’altre alertar sobre possiblesperills.

El sentit de l’olfacte és una de les formesmés importants per la qual el medi circum-dant es comunica amb els animals (incloentl’home) i proporciona informació de formacontínua respecte de l’estat en què es trobaaquest medi.

Els sentits de l’olfacte i del gust són elsdenominats sentits químics,ja que les sensa-cions obtingudes són fruit de la interacció química entre les substàncies responsables i elscorresponents receptors. Concretament,la sen-

sació d’olor és el resultat de la interacció química de les substàncies odorífe-res (compostos orgànicsvolàtils que provenend’una font aromàtica)amb els receptors olfac-toris situats en la regióolfactòria del ser viu enqüestió.

Potser com a meca-nisme de defensa,el sen-tit de l’olfacte té unacapacitat innata de de-

tectar les olors. Així, en el cas d’un nadó,peruna banda,és capaç de demostrar amb ex-pressions facials de rebuig la presència d’o-lors desagradables, i per l’altra és capaç de reconèixer l’olor de la seva mare entre lad’altres dones.

FISIOLOGIA DE L’OLFACTE

El sentit de l’olfacte en l’home es troba loca-litzat en la denominada regió olfactòria situadaen l’arrel de les dues cavitats nasals sota elsulls. Les substàncies odoríferes per poder inte-raccionar amb els receptors que estan situats enaquesta zona han de tenir una sèrie de caracte-rístiques. Per exemple, han de ser molèculespetites amb pesos moleculars inferiors a 350,presentar alta volatilitat, tenir baixa polaritat itambé una certa lipofília. Amb aquests requeri-ments,aquestes molècules aconsegueixen asso-lir la zona mucosa on es troben les termina-cions nervioses ciliades,banyades per unasecreció rica en mucopolisacàrids, immunoglo-bulina, enzims,etc. produïda per les glàndulesde Bowman. Per tant, només les molèculesvolàtils que han assolit la mucosa i s’hi han dis-solt poden interaccionar amb els receptorssituats en els cilis i produir els senyals que elcervell interpreta com a olor.

Aquestes cèl·lules receptores olfactòriessón neurones bipolars que estan en l’epiteliolfactori, de manera que per un extrem elscilis se submergeixen en la mucosa i per l’al-tre extrem els axons són projectats cap al bulbolfactori a través de l’os etmoides,on es tro-ben les cèl·lules mitrals. Els impulsos arribena aquestes cèl·lules mitrals a través d’unesestructures anomenades glomèruls, que és ones realitza la sinàpsi amb les cèl·lules recepto-res olfactòries.

Finalment,des de les cèl·lules mitrals el se-nyal és enviat directament al còrtex que el

Pere Puigdellívol

Llicenciat en CiènciesQuímiquesDirector Industrialde Lucta,SA

EL SENTIT DE L’OLFACTE, L’OLOR I EL SEU TRACTAMENT

La sensació d’olorés el resultat de lainteracció químicade les substàncies

odoríferes (compostosorgànics volàtils queprovenen d’una fontaromàtica) amb elsreceptors olfactoris

situats en la regióolfactòria del ser viu

en qüestió

48

L’E

XP

ER

IÈN

CIA

sam 6Desembre 2001

reparteix en tres direccions. Una part es diri-geix cap a l’hipotàlem (on l’olor es defineixcom a agradable o desagradable). Llavors esdirigeix cap a l’amígdala,l’hipocamp i el còr-tex temporal (on l’olor es memoritza i es com-para amb altres olors emmagatzemades). Ifinalment,el senyal arriba al còrtex frontal através del tàlem (on es fa conscient la sensacióque s’està percebent una olor).

L’àrea de l’epiteli olfactori varia segons lesespècies i a major àrea correspon un major nom-bre de cèl·lules receptores olfactòries i per tantun major nombre de receptors i, com a conse-qüència,s’obté una major capacitat olfactiva. Atítol d’exemple es pot indicar que les balenestenen una superfície d’epiteli de 0 cm2 (sensesentit de l’olfacte, anòsmia),en l’home aquestaés de 5 cm2 i en alguns mamífers domèstics lasuperfície pot arribar als 100 cm2.

Però,a més de l’àrea de l’epiteli olfactori, hiintervenen altres factors que expliquen lesdiferències trobades entre espècies,un d’ells ésla manera com els impulsos són transmesos finsal cervell. Per exemple, en el cas dels ocells elsimpulsos són transmesos des de diversos glomè-ruls a una cèl·lula mitral, en el cas de l’ésserhumà des d’un glomèrul a una cèl·lula mitral i enel cas d’altres mamífers des d’un glomèrul adiverses cèl·lules mitrals.

En el cas concret de l’olfacte humà,en l’epi-teli olfactori que presenta una superfície de 5cm2 es troben uns 50 milions de cèl·lules recep-tores olfactòries i tenint en compte que en cadas-cuna d’elles hi ha entre 8 i 20 cilis i que és en

aquests cilis on es troben els receptors la quanti-tat total de receptors és enorme. Segons algunsautors, disposem d’uns 10.000 tipus diferentsde receptors i el cervellreconeix les olors exami-nant la particular combi-nació dels receptors exci-tats per a cada substància.

El fet que, malgrat totl’anterior, el sentit del’olf acte en l’home nosigui molt brillant és per-què una gran majoriad’aquests receptors sónincapaços de funcionar.

A més de les cèl·lules receptores olfactòriesde l’epiteli olfactori, es disposa també d’unaltre sistema sensorial que són els receptors delnervi trigemin, si bé aquests són molt menyssensibles que l’anterior i recullen els senyalsque descriuen efectes com la calor, el fred, lairritació,etc.

El mecanisme de la interacció entre la subs-tància odorífera i el receptor olfactori podriaser, segons alguns autors,a través de les proteï-nes que es troben en la mucosa a les quals s’u-niria la substància odorífera, de forma queactuarien com a mitjà de transport de lasubstància fins al receptor.

Una vegada s’ha produït la interacció entrela substància odorífera i el receptor, la cèl·lulareceptora respon amb una alteració de la distri-bució iònica entre la part exterior i interior de lamembrana i s’origina un impuls elèctric.Aquest impuls que es transmet és proporcionala la intensitat de l’estímul.

LLINDAR DE DETECCIÓ

La transmissió de l’impuls descrit en el parà-graf anterior només té lloc quan l’estímul prima-ri arriba a un determinat nivell, aquest nivell ésel denominat llindar de detecció que és específicper a cada substància i espècie animal.

Per tant,no és d’estranyar que la capacitatde detecció entre espècies per a un mateix pro-ducte pugui donar resultats com els següents:

Llindar de detecció en mg/l d’aire

Producte Home Animals mamíf ers

Àcid acètic 5.10-3 7,5.10-11

Àcid butíric 9.10-3 1,3.10-12

α-Ionona 3,9.10-6 3,9.10-10

Incineradora de TURM

Cèl·lula

Glomèrul

Axons

Cilis

Bulb olfactori

Làmina cribosa

Epiteli olfactori

Mucosa

Neurones receptores

Només les molèculesvolàtils que hanassolit la mucosai s’hi han dissoltpoden interaccionaramb els receptorssituats en els cilisi produir els senyalsque el cervellinterpreta com a olor

Foto

:Sal

vado

r F

uent

es

49

L’E

XP

ER

IÈN

CIA

sam 6Desembre 2001

Si ens centrem en els éssers humans,el llin-dar de detecció olfactori d’una substància enl’home es defineix com el valor de la concen-tració d’aquesta substància en què el 50% deles persones sotmeses a l’estudi perceben laseva olor. El llindar de detecció pot presentarvariabilitat, ja que les persones presenten di-ferent sensibilitat olfactiva,segons si estan méso menys habituades a certes olors o presentenmalalties que interfereixen en la capacitatolfactòria. Per tant,cal considerar aquests va-lors com a valors mitjans i que poden existirdiferències entre les dades trobades en labibliografia per a una mateixa substància.

A títol d’exemple, a continuació s’indiquenalguns llindars de detecció de substàncies quí-miques en l’aire:

A més del llindar de detecció abans definit,també podem parlar de llindar de reconeixe-ment,que és la concentració mínima a què esreconeix una característica de l’olor i llindar de descripció, en què es demana a les personesque intervenen en l’estudi que identifiquin l’olor.

Per regla general, el llindar de detecciód’una substància està molt lluny del nivell deperill de la mateixa.

CLASSES D’OLORS

Com s’ha indicat inicialment, el sentit del’olf acte produeix una multitud de sensacions,algunes plaents i fins i tot curatives (aromaterà-pia), però en altres ocasions produeix sensa-cions desagradables que en alguns casos potalertar de situacions potencialment perilloses.És per això que en la majoria d’activitats,industrials i d’altres que generen olors, s’estanaplicant tots els mitjans disponibles per captar itractar les substàncies responsables d’aquestesolors, tant per evitar ambients desagradablescom per evitar qualsevol tipus d’alarma social.

És important conèixer la ubicació de l’acti-vitat generadora d’olor i el tipus d’olor, ja que

en funció d’aquestesdues característiques eltractament de l’olor seràdiferent. Per exemple, enuna comunitat rural noes considerarà com aolor ofensiva la generadaper les granges de bes-tiar, mentre que aques-ta mateixa olor situadaen una comunitat urbanageneraria una multitudde queixes.

En general, la majoriade les activitats indus-trials tenen com a objec-tiu no generar olors, i enel cas que la generació de l’olor sigui intrínse-ca a l’activitat, cal aconseguir-ne la captació iel posterior tractament,de forma que en cap casaquesta arribi a l’atmosfera i per tant en siguipossible la detecció.

TRACTAMENT I CONTROL DE LES OLORS

El tractament de l’olor en els processosindustrials es pot realitzar aplicant diferentsmètodes o combinaciód’ells, però sigui el quesigui el mètode a aplicars’ha de tenir en compteels factors següents: elvolum de gas produït, laseva velocitat, les subs-tàncies químiques queprodueixen l’olor, la tem-peratura de sortida delsgasos i finalment el con-tingut en partícules sòlides i molt especialmenten aigua.

Els mètodes més habituals per al tractamentde les olors són: la dispersió, el rentatge degasos (scrubbing), la incineració,l’adsorció i labiofiltració. Si bé,com s’ha esmentat anterior-ment,alguns d’aquests mètodes es poden enca-denar seqüencialment o incorporar altres tècni-ques en la seva aplicació particular.

Dispersió

La dispersió és un mètode pel qual,a travéshabitualment de xemeneies,el que s’aconse-gueix és la dilució de les olors en una granquantitat d’aire, de manera que l’olor en aques-

Nom de la Llindar de substància química detecció (ppm)

1-p-menten-8-tiol 1.10-9

Benzentiol 9.10-4

1-Butantiol 9,7.10-4

Etantiol 7,6.10-4

Trimetilamina 4,4.10-4

En la majoriad’activitats, industrialsi d’altr es,que generenolors, s’estan aplicanttots els mitjansdisponibles per captari tractar lessubstànciesresponsablesd’aquestes olors, tantper evitar ambientsdesagradables comper evitar qualsevoltipus d’alarma social

Els mètodes méshabituals per altractament de lesolors són:la dispersió,el rentatge de gasos(scrubbing), laincineració,l’adsorciói la biofiltr ació

50

L’E

XP

ER

IÈN

CIA

sam 6Desembre 2001

tes concentracions sigui imperceptible. Aquestatècnica necessita dades prèvies de l’orografia imeteorologia del punt d’emissió. El cost d’a-quest tipus de tractament és força baix.

Perquè l’aplicació d’aquest mètode doniels resultats esperats, en unes determinadescondicions orogràfiques i meteorològiques,ésimportant que l’altura de la xemeneia sigui lacorrecta. L’altura (au) de la xemeneia es rela-ciona amb el llindar de detecció segons la fór-mula següent au=(0,1Mo/LlD50%)0,5, on Mo és laquantitat emesa per unitat de temps i LlD50% ésel llindar de detecció de la substància emesa.

Incineració

La incineració és un altre mètode de tracta-ment d’olors que es basa en l’oxidació de lessubstàncies odoríferes en diòxid de carboni iaigua,per combustió d’aquestes mitjançant airei fuel.

En alguns casos en funció de la qualitatdel fuel, de la temperatura, de la composicióde la barreja combustible aire i de la compo-sició de les substàncies odoríferes es poden formar a més dels compostos indicats anterior-ment, monòxid de carboni,òxids de sofre,òxids de nitrogen,etc. Tot això implica un con-trol posterior dels gasos de combustió,quant alcontingut d’aquests productes de descomposi-ció.

Per realitzar la combustió és necessari dis-posar d’un forn, que habitualment està consti-

tuït per una cambra d’ig-nició i per una segonacambra on la combustióés completada.

El cost de la incinera-ció està íntimament re-lacionat amb el contin-gut de vapor d’aigua,demanera que el cost potser molt elevat si elcontingut és molt alt. Enalguns casos,es podenutilitzar catalitzadors i,en qualsevol cas,és ne-

cessari adequar l’altura de la xemeneia perassegurar la dispersió.

Rentatge de gasos o scrubbing

El rentatge de gasos o scrubbing és un altremètode que s’aplica en el tractament de les

olors; en aquest l’eliminació de l’olor s’acon-segueix per absorció en un dissolvent adequat,o pel tractament químic de la substància odorí-fera amb un reactiu adequat.

Perquè l’absorció o preferentment la reaccióo reaccions tinguin lloc és necessari un contac-te íntim, i per a això es necessita una gransuperfície de líquid que s’aconsegueix mit-jançant la polvorització dels líquids reactius.Aquest tipus de tractament necessita un mante-niment regular, i diàriament un control de lesaigües de rentat (reactius).

En funció del tipus de substàncies odoríferesa tractar, els reactius més emprats són:basescom l’hidròxid sòdic (reactiu d’elecció en elcas de sulfur d’hidrogen) i agents oxidants comclor, hipoclorit sòdic, permanganat potàssic,ozó o aigua oxigenada (per a la majoria decompostos orgànics).

En el cas de l’ozó,un dels avantatges és queno dóna residus tòxics que després s’hagin deseparar i recollir, sinó que només dóna elscorresponents productes oxidats i oxigen.L’ozó, que és unes 3.000 vegades més potentque el clor, té també l’avantatge que es potgenerar in situ en el moment que es necessita.

Quant a l’ús d’hipoclorit sòdic o aigua oxi-genada com a reactius en el rentatge de gasos,cal comentar que ambdós tenen avantatges idesavantatges. Per una banda l’hipoclorit ésbarat, però els efluents resultants del tractamentcontenen clor i clorurs,mentre que l’aigua oxi-genada no dóna residus,però és més cara.

En alguns casos és necessari fer una seqüèn-cia de tractaments de rentatge per assegurarla destrucció de l’olor, i és molt efectiva laconstituïda per clor, àcid sulfúric diluït i hi-dròxid sòdic. Per tant,per assegurar l’elimi-nació de l’olor pot sermolt convenient l’aplica-ció de rentadors de gasos(scrubbers) multietapes.És habitual fer el rentatgede gasos en tres etapes.

En aquest tipus detractament és molt impor-tant el manteniment de lesconcentracions adequa-des de reactius i el tempsde contacte amb ells.Igualment,és important el tractament posterior delsefluents.

La incineracióés un mètode de

tractament d’olorsque es basa en

l’oxidació de lessubstàncies

odoríferes en diòxidde carboni i aigua,

per combustiód’aquestes mitjançant

aire i fuel

El rentatge de gasoso scrubbing és unmètode que s’aplica enel tractament de lesolors; en aquest,l’eliminació de l’olors’aconsegueix perabsorció en undissolvent adequat, opel tractament químicde la substànciaodorífera amb unreactiu adequat

51

L’E

XP

ER

IÈN

CIA

sam 6Desembre 2001

Adsorció

L’adsorció és també un bon mètode per al’eliminació d’olors, sobretot si aquests es tro-

ben en baixa concentra-ció. L’adsorció es realit-za sobre sòlids activats,bàsicament carbó o alú-mina, i s’ha de tenir laprecaució que els gasosa tractar no continguinsòlids (incorporar unventuri per a la separa-ció de sòlids) ni humi-tat (incorporar un con-densador),ja que amb-dós poden obstruir el pasa través del sòlid enca-rregat de l’adsorció.

Aquest sistema detractament no és d’aplicació general, però enalguns casos és de gran utilitat. Els filtres decarbó activat necessiten ser regenerats a inter-vals regulars,per això resulta un tractament carquan es tracta d’aplicar-lo a grans volums.

Biofiltr ació

La biofiltració és un mètode de tractamentd’olors similar al rentatge de gasos en què l’o-lor és eliminat per acció de microorganismes encomptes de per l’acció química. Els microorga-nismes responsables de la destrucció de l’olores troben inclosos dins d’una gran varietat desuports, aquest conjunt biològicament actiu ésdenomina biomassa.

En la biofiltració s’han de mantenir unescertes característiques en els gasos respon-sables de l’olor (com-postos orgànics volà-tils), ja que la presènciade certs productes comper exemple l’amoníac,temperatures altes o ungrau d’humitat no ade-quada poden destruir elsmicroorganismes.

Els microorganismesde la biomassa descom-ponen els compostos or-gànics volàtils, princi-palment en diòxid decarboni i aigua.

En la majoria dels casos,la incorporació decondensadors per eliminar els líquids conden-sables del corrent de gasos redueix la quantitatde gas (olor) a tractar.

CONSIDERACIÓ FINAL

Encara que el sentit de l’olfacte sigui undels menys valorats, les sensacions olfacti-ves tenen un efecte considerable en el benes-tar personal, per tant,en una societat cadavegada més preocupada i sensible pels temesrelacionats amb el medi ambient,el controlde les olors és un tema d’extraordinària im-portància,no tan sols com una mesura mésen la protecció del medi ambient,sinó tambéper mantenir l’adequat confort d’aquesta so-cietat. ■

L’adsorció es realitzasobre sòlids activats,bàsicament carbó oalúmina, i s’ha de

tenir la precaució queels gasos a tractar no

continguin sòlids nihumitat, ja queambdós podenobstruir el pas

a través del sòlidencarregat de

l’adsorció

El control de lesolors és un temad’extraordinàriaimportància,no tan sols comuna mesura mésen la protecciódel medi ambient,sinó també permantenir l’adequatconfort d’aquestasocietat

Els processos de depuració obsolets poden generar molèsties per olors

Foto

:Sal

vado

r F

uent

es

52

EL

SA

M IN

FO

RM

A

Les olor s

El SAM informa

INTRODUCCIÓ. QUÈ ÉS LA XARXA?

La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a laSostenibilitat és una associació de municipisque treballen amb l’objectiu d’assolir un desen-volupament local més sostenible. Constitueixuna plataforma de cooperació on els ajunta-ments troben un marc de debat sobre les sevesexperiències,problemes i inquietuds,i promoula realització de projectes comuns. La Xarxa esva crear el 16 de juliol de 1997,impulsada perla Diputació de Barcelona, en l’assembleaconstitutiva que va tenir lloc a Manresa,on 118municipis van formalitzar la seva adhesió perdecisió del Ple municipal i van aprovar laDeclaració de Manresa:municipis cap a la sos-tenibilitat. En aquests moments ja són 190 lesentitats locals catalanes associades,que repre-senten el 77% de la població total de Catalunyai el 92% de la població total de la província deBarcelona.

Els objectius més importants de la Xarxasón,en resum:

• L’intercanvi d’experiències i la cooperacióentre municipis.

• Impulsar les polítiques locals orientades al’elaboració de les agendes 21 i el desen-volupament sostenible i millorar-ne lametodologia del treball.

• Fomentar la participació de tots els sectorseconòmics i socials en els processos d’agenda 21.

• Potenciar accions conjuntes amb altresxarxes i associacions d’ens locals que tre-ballen en el camp de la sostenibilitat.

• Incrementar el pes específic de les ciutatsi els pobles de dimensions mitjanes i peti-tes, que tenen un important paper verte-brador del territori, sovint poc reconegut,en l’àmbit europeu.

Nombrosos municipis de la Xarxa han ela-borat o estan elaborant les seves agendes 21.Així, més de 100 municipis de la Xarxa parti-cipen en el Programa d’agendes 21 i aproxima-dament 80 disposen d’un Pla d’acció local,és a dir: un conjunt de línies estratègiques i actua-cions concretes per avançar cap a la sostenibi-litat en el municipi, que els governs locals escomprometen a desenvolupar progressivament.

La Xarxa també ha adoptat uns criteriscomuns de sostenibilitat que orienten totes lesseves activitats:

• Ús eficient dels recursos ecològics.

• Respecte per la capacitat de càrrega delmedi.

• Valoració i protecció de la biodiversitat.

• Utilització dels recursos locals.

• Diversitat funcional de la ciutat.

• Contribució a la sostenibilitat global.

• Implicació social en el procés de sosteni-bilitat.

LA XARXA DE CIUTATS I POBLES CAP A LA SOSTENIBILITAT

Xarxade Ciutats i Pobles cap a la

Sostenibilitat

53

EL

SA

M IN

FO

RM

A

sam 6Desembre 2001

ORGANITZACIÓ

Per dur a terme els nostres objectius,desen-volupar els plans de treball i garantir un bonfuncionament,la Xarxa s’estructura en unaassemblea, formada per tots els representants,i que es reuneix anualment; una comissió deseguiment, formada per 20 representantsmunicipals que fa el seguiment directe del Plade treball; una secretaria tècnica,encarregadade les gestions organitzatives; i els grups detr eball.

Els grups de treball són el nucli bàsic dedebat i dinamització d’activitats de la Xarxa.Estan formats per representants de diferentsmunicipis que s’organitzen al voltant d’un pro-jecte, problema o tema d’interès comú i esdoten d’una metodologia de treball pròpia,àgili f lexible. Cada grup defineix el seu pla de tre-ball i està liderat per tres municipis que consti-tueixen la Comissió permanent i impulsen lesactivitats del grup. En aquests moments hi haels següents cinc grups de treball i una comis-sió transversal:

• Impuls de la participació ciutadana. Enels processos d’Agenda 21 ésimprescindi-ble la col·laboració i el consens de tots elsagents socials i econòmics en la deteccióde problemàtiques municipals,i en la defi-nició de les propostes d’actuació,entesacom un element de corresponsabilitat peral desenvolupament local sostenible.

• Gestió terr itor ial i sostenibilitat. Elsusos del sòl esdevenen elements determi-nants per aconseguir avenços cap a la sos-tenibilitat, tant per a la protecció dels sis-temes ecològics i dels recursos naturals,com per a la millora de la qualitat de vidadels nuclis urbans.

• Ecologia urbana. Les ciutats són elsuport de les activitats humanes,motor deldesenvolupament econòmic i de la innova-ció i qualitat de vida dels seus habitants.També és on es produeixen més desequili-bris ambientals.

• Fisiologia de la ciutat. Les ciutats consti-tueixen ecosistemes complexos, on tenenlloc intercanvis constants de materials ienergia per al seu funcionament. Cal tre-ballar per aconseguir la màxima eficiènciaen l’ús dels recursos que abasten la ciutat.

• Tur isme sostenible. Els municipis turís-tics representen un àmbit singular, espe-cialment fràgil i estan sotmesos a una gran

pressió,la qual cosa exigeix una planifica-ció integrada que tingui en compte lesvariables estacionals.

• Comissió municipal d’indicador s de sos-tenibilita t. El sistema d’indicadors de sos-tenibilitat permet fer un seguiment de l’e-volució ambiental. És important l’aplicaciód’indicadors comuns per a tots els munici-pis, perquè d’aquesta manera es disposaràd’una valoració global de la tendència con-junta de la Xarxa cap a la Sostenibilitat.Fins ara s’ha fet una experiència pilot d’a-plicació de 30 indicadors en 11 municipisde la Xarxa.

LES ACTIVITATS DE LA XARXA

L’Assemblea general aprova anualment el Plade treball de la Xarxa. En tots els grups de tre-ball s’han tractat uns temes comuns,com són:

• Projectes d’especial interès per a la Xarxa(PEIX): es tracta de seleccionar i donar su-port a l’execució dels projectes més inte-ressants per aportar millores municipalscap a la sostenibilitat.

• Incorporar criteris de sostenibilitat en lesdiferents activitats i programes municipals.

• Establir i aplicar indicadors per valorarl’evolució dels municipis en l’avenç cap aun model de desenvolupament sostenible.

• Activitats de formació i reciclatge dels res-ponsables municipals en temes ambientals ide sostenibilitat.

Per al curs 2001-2002,a més dels plans detreball de cada grup o comissió,destaquem elssegüents projectes centrals:

• Desenvolupament de processos d’Agenda21 local com a instruments de planificaciólocal, amb participació de tots els sectorssocials. Impulsar el desenvolupament deles oficines d’Agenda 21 local i la coope-ració intramunicipal.

• Seleccionar i desenvolupar projectes d’es-pecial interès per a la Xarxa (PEIX).

• Ampliar el sistema d’indicadors de soste-nibilitat al màxim nombre de municipis dela Xarxa,facilitar-ne la informatització,elseguiment i la difusió.

• Definir els criteris per a l’elaboració de l’a-genda 21 local de les comarques de Bar-celona.

54

EL

SA

M IN

FO

RM

A

sam 6Desembre 2001

• Complementació entre els diferents ele-ments de planificació de caràcter local:plans generals urbanístics,plans estratè-gics,agendes 21.

• Elaborar un estudi i un document sobrecriteris de sostenibilitat en els plans gene-rals d’ordenació urbanística.

❑ Relacions externes:

• Intensificar els canals de relació amborganitzacions municipalistes: establirconvenis de col·laboració amb altresadministracions i amb el moviment social(associacions i entitats sectorials).

• Consolidar i ampliar les relacions ambdiferents organismes de la Unió Europea.

❑ Comunicació i difusió:

• Actualització de la pàgina web.

• Revista Sostenible.

❑ Publicacions:

• Sistema municipal d’indicadors de soste-nibilitat.

• Eines per a una gestió municipal cap a lasostenibilitat: la pràctica diària de l’agenda21 local.

• Manual mobilitat sostenible.

• Manuals metodològics sobre els processosagenda 21.

Podeu trobar més informació a la pàginaweb: <http://www.diba.es/xarxasost>. ■

Documentació de les jornades organitzades pels grups de treball

Foto

:Sal

vado

r F

uent

es

Les olor s

Recull normatiu

55

RE

CU

LLN

OR

MAT

IU

EUROPA

Dir ectiva 96/61/CE delConsell,de 24 de setembrede 1996,relativa a laprevenció i al control integratde la contaminació. (DOCE,L-257, 10/10/1996).

Dir ectiva 96/62/CE delConsell,de 27 de setembrede 1996,sobre avaluació igestió de la qualitat de l’aireambient. (DOCE, L-296,21/11/1996).

Reglament (CEE) 1210/90del Consell,pel qual es creal’Agència Europea del MediAmbient i la Xarxa Europead’Informació i d’Observaciósobre el Medi Ambient.(DOCE, L-120, 11/5/1990).

ESPANYA

Llei 38/1972,de 22 dedesembre de protecció del’ambient atmosfèric. (BOE309,26/12/1972).

Decret 833/1975,de 6 defebrer, pel qual esdesenvolupa la Llei 38/1972,de 22 de desembre deprotecció de l’ambientatmosfèric. (BOE 96,22/4/1975). Modificat pelReial decret 547/79,de 20 defebrer. (BOE 71,23/3/1979).

CATALUNYA

Llei 3/1998,de 27 de febrer,de la intervenció integral del’Administració ambiental.(DOGC, 2598,13/3/1998).Modificada per la Llei1/1999,de 30 de març.(DOGC, 2861,6/4/1999).

Decret 136/1999,de 18 demaig, pel qual s’aprova elReglament general dedesplegament de la Llei3/1998,de 27 de febrer, de laintervenció integral del’Administració ambiental,is’adapten els seus annexos.(DOGC, 2894,21/5/1999),icorrecció d’errades (DOGC,3110,30/3/2000).

Decret 170/1999,de 29 dejuny, pel qual s’aprova elReglament provisionalregulador de les entitatsambientals de control.(DOGC, 2921,1/7/1999).

Ordenança municipalreguladora de l’alliberamentd’olors a l’atmosfera de lesactivitats que esdesenvolupen en el termemunicipal de Lliçà de Vall(província de Barcelona).(BOP de Barcelona 261,annex II, 31/10/2000).

PA P E RE C O L Ò G I C

1 Editorial

2 Marc jurídicLa regulació jurídica de les olorsLluís Gallardo

11 Un cop d’ull als mètodes demesurament d’olors, estat actualde la norma europeaOscar Santa Coloma Mozo

21 Món municipalL’ordenança d’olorsCarles Pujol

23 L’avaluació de problemàtiquesodoríferes al programa SAM delServei del Medi Ambient de laDiputació de BarcelonaRamon RabellaAnna Palma

27 L’experiènciaAlgunes actuacions sobre l’impacted’olors a CatalunyaGlòria ReyesIsabel HernándezGuillem Massagué

35 Món empresarialPresa de mostres i anàlisi d’olors.Estat actualJosep M. Pintó i GarrigaJordi Solé i Lloret

40 Els veïnsAixò fa pudorTxiqui López

44 El sentit de l’olfacteAnna Jaén

47 El sentit de l’olfacte, l’olor i el seutractamentPere Puigdellívol

52 El SAM informaLa Xarxa de Ciutats i Pobles capa la Sostenibilitat

55 Recull normatiu

Sumari

En els anys noranta, es va produir atot el món una inquietud que prove-

nia d’informes com els estudis del’Institut Karoliska de Suècia sobre lacorrelació possible d’efectes nocius pera la salut que es podien derivar d’unaexposició continuada als camps elec-tromagnètics. La desconfiança en uns ialtres va generar alarma social i va ferque es legislessin tot una sèrie de nor-matives, avui en revisió. Quan lesaigües començaven a estar calmades al’espera de l’estudi epidemiològic del’Organització Mundial de la Salut, surtun altre front encara amb més força:la proliferació d’antenes de telefoniamòbil. Als tècnics municipals se’nsplantegen aspectes que no solamentens ultrapassen com a professionals,sinó també com a Administració local.Cal, per tant, que l’Administració doniuna resposta ràpida, ja que és quité la potestat legislativa. Amb l’aprova-ció recent per part de la Generalitat delDecret de desplegament d’antenes detelefonia mòbil, s’inicia un llarg camí arecórrer per part dels municipis, que enalguns casos desconeixen el nombre ila ubicació d’antenes de telefonia quehi ha en el seu territori. Com sempre, elbutlletí SAM convida a una pluralitatd’especialistes en diversos àmbits, queens donaran una visió a fons i actualit-zada, per establir criteris amb quèpuguem assumir decisions contrasta-des amb la realitat de cada municipi.

Ja podeu enviar els vostres suggeri-ments al correu sam.@diba.es

CAMPSELECTROMAGNÈTICS

I en el propernúmero 7: