LART GTICIES PORT DALCDIA Cincies Socials 2n dESO Professora: ngela Melis

INTRODUCCI

DON VE LA PARAULA GTIC?

La paraula Gtic deriva de godo, que t un significat pejoratiu, que equival a lart brbar i mancat de bon gust.

INTRODUCCI: EL GTICQUAN?

ON?

Gtic l'estil artstic imperant a Europa des de la meitat dell segle XII i els segles XIII, XIV i XV.

Frana, i concretament la regi de l'Ile-de-France (Pars), s el lloc on es va produir el naixement del gtic a mitjans del segle XII. Des d'aqu s'estendr a la major part dels pasos europeus occidentals, en qu es dur a terme una interpretaci prpia de l'estil:

Anglaterra, Alemanya, Flandes, regnes cristians de la Pennsula Ibrica, Itlia.

GTIC: DOS FETS IMPORTANTS

Shan de tenir en compte dos fets:El llarg desenvolupament temporal del lestil gtic. La inexistncia duna uniformitat geogrfica el gtic es caracteritza per la diversitat geogrfica de les seves manifestacions artstiques.

ROMNIC VS GTICROMNIC

GTIC

El romnic Agrari Feudal Monstic

El gtic:Artesanal Burgs Catedral urbana

EL GTIC I ELS ARTISTESEls oficis artstics eren considerats com arts mecniques, aquestes tenien una categoria inferior a les arts liberals (trivium i quadrivium) o del pensament. Els artesans, agrupats en els gremis corresponents continuen tenint un estatus social baix.

ARQUITECTES, ESCULTORS I PINTORS

Arquitectes: ja sn valorats socialment, i tenien una major consideraci, ja que la seva feina suposava una activitat intellectual Escultors i Pintors: eren apreciats per la seva habilitat per reproduir models o a traslladar a imatges les idees que els clients els demanaven i no pas per la seva creativitat.

NOUS MECENES: CLIENTELA VARIADA ILLIURE

Esglsia continua sent el client ms important. Classes benestants (noblesa, burgesia, corts reials i principesques) hi ha un major inters per lart, com a part duna vida ms refinada i cmoda. A les ciutats cal resoldre noves necessitats socials que demanen nous edificis: ajuntaments, llotges, drassanes, etc. Tamb les confraries i els gremis.

ARQUITECTURALarquitectura de la llumLpoca de les Catedrals

ARQUITECTURA GTICA

Gtic atenci per la llum (vidrieres), la verticalitat o les proporcions.

ARQUITECTURA: CARACTERSTIQUESGENERALS

SISTEMA SUPORTAT: Arc apuntat o ogival permetia una major amplada de les naus i afavoria la verticalitat, sensaci desveltesa. Volta de creueria resultant del creuament de dos arcs apuntats augmentava la lleugeresa de la plementeria. SISTEMA DE SUPORTS:

Pilars: ms desenvolupats que en el mn romnic, eren els encarregats de rebre lempenta de les nervadures i resoldre el problema del pes dels murs. Arcbotants, Contraforts i Pinacles: exteriors contrarestaven les empentes laterals al temps que introduen el valor esttica a ledifici. Les grgoles servien per eliminar l'aigua evitant que aquesta pogus deteriorar les cobertes. Les grgoles prenen les formes molt fantstiques.

Arc apuntat o ogival permetia una major amplada de les naus i afavoria la verticalitat, sensaci desveltesa.

Volta de creueria resultant del creuament de dos arcs apuntats augmentava la lleugeresa de la plementeria.

Pilars: ms desenvolupats que en el mn romnic, eren els encarregats de rebre lempenta de les nervadures i resoldre el problema del pes dels murs.

Arcbotants, Contraforts i Pinacles: exteriors contrarestaven les empentes laterals al temps que introduen el valor esttica a ledifici.

Les grgoles servien per eliminar l'aigua evitant que aquesta pogus deteriorar les cobertes. Les grgoles prenen les formes molt fantstiques.

ARQUITECTURA: CARACTERSTIQUESGENERALS

Arquitectura Gtica Sistema lleuger:El mur perd importncia: Els gruixuts murs de l'arquitectura romnica van poder ser reemplaats per lleugers tancaments amb finestrals que van permetre l'aparici de la vidriera i facilitar que l'edifici arribs altures insospitades. La utilitzaci de la llum sidentifica amb Du a partir de la seva transformaci per les vidrieres en llum celestial. La relaci estructura-aparena en el gtic lestructura adquireix per primera vegada una dimensi esttica.

ARQUITECTURA RELIGIOSA: LA CATEDRAL

Catedrals es distingien per la seva alada de la resta de les construccions urbanes. La Catedral s el smbol per excellncia del temple cristi i la manifestaci ms acurada de lesperit del Gtic. Laparici de les primeres catedrals, estan lligades al:Desenvolupament urb Naixement de la burgesia i de les llibertats urbanes Naixement del comer Consolidaci del poder reial

CATEDRALS: PLANTES

Planta de tipus basilical de tres o cinc naus, amb la central ms ampla i de major alada.

CATEDRAL: PLANTA (PARTS)

A la planta hi ha tres parts:

Capalera Transsepte Naus

Capalera presenta una girola, que amb freqncia s doble, i capelles radials. Hi ha un major desenvolupament de la capalera i del creuer en relaci amb les proporcions del Romnic.

CATEDRAL: ALAT

Sarriba a distribuci dels murs interiors en tres o quatre nivells:Arcades Galeria alta o tribuna Trifori Finestrals o claristori

CATEDRAL: EXTERIOR

Larticulaci del mur extern es basa en la successi rtmica dels elements estructurals

CATEDRAL: FAANA

Faana occidental reflecteix lorganitzaci interna divisi:Vertical corresponen a les naus. Horitzontal en tres o quatre pisos.

La sensaci de verticalitat s remarcada pels pinacles i gablets, aix com per les torres laterals, mentre que lespai central queda dominat per la rosassa.

Catedral de Notre-Dame de Pars

Catedral de Reims

Notre- Dame de Chartres

CATEDRALS: PRINCIPALS EXEMPLESFrana Pennsula Ibrica

Notre-Dame de Paris Chartres Reims Laon

Corona Catalanoaragonesa:Santa Maria del Mar La Seu (Mallorca)

Corona Castellana:Burgos Leon Toledo

ARQUITECTURA CIVIL: AJUNTAMENTS, LLOTJES, HABITATGES URBANS

El desenvolupament comercial i artes significa un augment del creixement urb i del pes de la ciutat que va crear noves necessitats i va ampliar altres. Aquestes noves necessitats van provocar l'aparici d'una arquitectura civil.

L'arquitectura civil es caracteritza per la diversitat d'edificis i tipologies:Ajuntaments (per ex. El de Brusselles) Palaus i Residncies Senyorials Castells (per ex. Castell de Bellver) Habitatges urbans (per ex. Ca dOro o Palau de lAlmudaina a Mallorca). Mercats i Llotges (per ex. La Llotja de Palma, Mallorca o la de Valncia).

AJUNATMENT DE BRUSSELLES

CASTELL DE BELLVER

CA DORO (VENCIA)

PALAU DE LALMUDAINA (PALMA, MALLORCA)

LLOTJA DE PALMA (MALLORCA)

LLOTJA DE PALMA (MALLORCA)

ESCULTURA

CARACTERSTIQUES

GENERALS

Progressiva independncia de larquitectura. Lescultura gtica inicia un procs dalliberament de la seva dependncia respecte a larquitectura.

Grcies en aix saconsegueix un major volum de les figures.

Cos hum representat de manera ms naturalista. Tendncia al major naturalisme de les figures, que arriba a alguns casos autntics retrats.Detallisme i realisme vestits dels personatges, actituds, les cares volen reflectir sentiments, els personatges se miren i volen tenir un dileg... Figures ms estilitzades, ms allargades, amb major moviment. Tendncia a remarcar la individualitzaci dels personatges.

Major coherncia en la composici descenes:

Relleus prenen una estructura narrativa i la influncia clssica sevidencia en les actituds, les expressions o el tractament dels vestits.

Estaturia del gtic es caracteritza per la recerca duna bellesa ideal al servei del missatge religis. Les figures tendeixen a una major humanitzaci: expressen sentiments.

PROGRESSIVA INDEPENDNCIA DE LARQUITECTURA. VOLUM DE LES FIGURES.

Somriure Idealitzat

Gran fora expressiva

Individualitzaci dels rostres

Naturalisme (plecs)

Formaci de grups amb actituds dialogants

Alliberaci del marc arquitectnic

DETALLS DELS ROSTRES DE LA VISITACI IANUNCIACI DE REIMS

PEANYES I DOSSERETSDosseret

Peanya

COHERNCIA EN LA COMPOSICI DESCENES: RELLEUS ESTRUCTURA NARRATIVA I NATURALISME EN LES ACTITUDS, LES EXPRESSIONS O EL TRACTAMENT DELS VESTITS

Amiens

RECERCA DUNA BELLESA IDEAL ALSERVEI DEL MISSATGE RELIGIS

LES FIGURES TENDEIXEN A UNA MAJOR HUMANITZACI: EXPRESSEN SENTIMENTS.

Verges ncies (Catedral de Magdeburgo)

MATERIALS I TCNIQUES DE LESCULTURAGTICA

Tcnica predominant s la talla, no la fosa. Materials la pedra, fusta i ivori. Segons la seva disposici en el temple:

Exterior: sutilitzen els mateixos tipus de pedra que els emprats per la construcci.Interior: utilitzaci de lalabastre i marbre:Imatges i retaules sn dalabastre o de fusta policromada. s del vori o altres materials cars per a figures i relleus de mida petita.

MATERALSRetaule dalabastre Retaule de fusta policromada

MATERIALS: PEDRA

MATERIALS: IVORI

TIPUS DESCULTURA GTICA

Lescultura gtica continua sent fonamentalment monumental. Tipologies de lescultura gtica:

Escultura monumental (portalades) integrada en el marc arquitectnic. Escultura lligada a lmbit de lesglsia, per sense una dependncia tan directe de larquitectura (retaules i monuments funeraris). Escultura exempta dedicada sobretot a la producci dimatges de devoci.

PORTALADES

Respecte al Romnic, lespai s ms abundant:

Faana de tres grans obertures molt atrompetades, amb nombroses arquivoltes i els corresponents suports.

A diferncia del Romnic:Les figures de les arquivoltes es disposen en la direcci de larc. Els timpans sorganitzen en registres horitzontals per tal dorganitzar de forma ms versemblant les escenes. Les columnes sn substitudes per esttues:

Aparici de les esttua-columna concepci ms volumtrica de les figures.

Les imatges es combinen amb elements arquitectnics com ara dossers i peanyes (gablets, crestam).

ROMNIC I GTICROMNIC GTIC

ROMNIC VS GTICRomnic (Moissac) Gtic (Amiens)

Catedral dAmiens

ICONOGRAFIA (TEMTICA)

Iconografia certa continutat amb el Romnic de les, per es van imposant els nous temes o les formes innovadores:

La temtica segueix sent preferentment religiosa, per es perd el simbolisme del perode anterior a favor dun major naturalisme i proximitat a lespectador. Els temes principals segueixen sent els mateixos, encara que els temes de Crist deixa pas a un major protagonisme dels temes de Maria.

Crist ja no tenim el Pantcrator romnic, sin el Crucificat i escenes de la Passi, que mostra el sofriment fsic. Verge com a mare de Du, com a mare biolgica amb actituds destima cap el seu fill.

Els temes samplien amb el devocionari popular a travs de les vides dels Sants. Temtica fantstica en els temes secundaris, per ex. les grgoles.

EL CRUCIFICAT GTICEs subjecta a la creu amb tres claus i no amb quatre com es feia durant el Romnic. Comena a donar mostres de patiment adquirint una dimensi ms humana.

VERGE AMB EL NIN

Verge en el Romnic:

La representaci de la Mare de Du era gaireb una excusa per representar Jess a manera de tron (no mantenien cap comunicaci, representaci de Jess com un adult, i no com a nen dependent de la seva mare)

Verge en el Gtic:Verge asseguda, o de peu, de vegades ja sola (la devoci a Maria s'havia multiplicat i ara totes les grans esglsies de l'poca estava dedicades a " Nostra Senyora"), amb el nen agafat amb un bra. Jess t un actitud de nin i es representa com un nen atent a la seva mare i en una actitud de comunicaci amb ella, tots dos juguen o es acaricien, cosa que, alhora permet un major joc de moviment davant lestatisme (hieratisme) del romnic.

ROMNIC

GTIC

EL RETAULE: PARTS

Retaule: conjunt de taules pintades o esculpides (marbre, fusta o daltres materials), que generalment representen escenes religiosos, collocat darrera un altar.

RETAULE: PARTS

tic o Coronament: (1,2,3,4,5): part superior del carrer central dun retaule. Bancal o Predella (12): part inferior o basament dun retaule. Carrer (central 8; laterals 6, 7, 9, 10): nom que reben cadascuna de les divisions verticals dun retaule, de vegades separades unes daltres per particions ms estretes, denominades entrecarrers. Cos: cada un dels pisos o de les divisions horitzontals dun retaule. Entrecarrers: divisions verticals ms estretes que els carrers i que els separen uns dels altres. Guardapols: pea que emmarca un retaule tant pels laterals com per la part superior.

RETAULE ESCULTRIC

RETAULE PICTRIC

PINTURA

PINTURA GTIC

Arquitectura gtica determina que la pintura mural, tan important a lpoca romnica, perdi gran part del seu protagonisme, ja que desapareixen les grans superfcies murals que sn substitudes per vitralls.

CARACTERSTIQUES

El dibuix t una gran importncia: delimita formes, marca modelats, crea ritmes compositius. Importncia del modelatge, des de tons plans al joc de contrallums. La llum contribueix a destacar el volum, per en general no s una llum real i pot tenir contingut simblic. El color s un element clau, s'utilitza en gammes ternries, sovint s un colorit irreal ple de contingut simblic (daurats). Composicions:

Tenen en compte l'eix de simetria, amb els elements orientats cap al centre teric del quadre. De cada vegada ms Composicions ms narratives i prdua progressiva de la tendncia a la simetria i a lorganitzaci regular i geomtrica de lespai.

Apareix la preocupaci per l'espai pictric preocupaci per aconseguir una illusi espacial perspectiva corba o natural. Naturalisme idealitzat individual i expressiu, igual que en l'escultura. Tendncia a la humanitzaci de les figures:

Expressions facials. Proporcions i gestualitat.

Hi ha tendncia a la introducci defectes espacials, al clarobscur i al modelat corpori de les figures, aix com a lobservaci atenta i minuciosa dels detalls. Naturalisme i inters per tots els aspectes de la realitat. Sintrodueixen fons de paisatge i fons arquitectnics que prenen una bona part del protagonisme de les composicions.

IMPORTNCIA DEL DIBUIX: DELIMITA FORMES, MARCA MODELATS, CREA RITMES COMPOSITIUS.

Giotto Fugida a Egipte

IMPORTNCIA DEL MODELATGE, DES DE TONS PLANS AL JOC DE CONTRALLUMS.

Giotto

Giotto

Giotto

LA LLUM CONTRIBUEIX A DESTACAR EL VOLUM, PERNO S UNA LLUM REAL I POT TENIR CONTINGUT SIMBLIC.

EL COLOR S UN ELEMENT CLAU, SOVINT S UNCOLORIT IRREAL PLE DE CONTINGUT SIMBLIC (DAURATS).

Duccio

Duccio

Simone Martini

Composicions:

Tenen en compte l'eix de simetria, amb els elements orientats cap al centre teric del quadre. De cada vegada ms Composicions ms narratives i prdua progressiva de la tendncia a la simetria i a lorganitzaci regular i geomtrica de lespai.

Ducci Cruxifixi

Ducci Maest

Hans Memling Judici Final

PREOCUPACI PER L'ESPAI PICTRIC

ES VOL ACONSEGUIR UNA ILLUSI ESPACIAL PERSPECTIVA CORBA O NATURAL.

Van der Weyden Anunciaci

Giotto

Duccio

Jan van Eyck

Jan van Eyck

Mestre de Flemalle

NATURALISME IDEALITZAT INDIVIDUAL I EXPRESSIU, IGUAL QUE EN L'ESCULTURA.

Tendncia a la humanitzaci de les figures:Expressions facials. Proporcions i gestualitat.

HI HA TENDNCIA A LA INTRODUCCI DEFECTES ESPACIALS, AL CLAROBSCUR I AL MODELAT CORPORI DE LES FIGURES, AIX COM A LOBSERVACI ATENTA I MINUCIOSA DELS DETALLS.

NATURALISME I INTERS PER TOTS ELS ASPECTES DE LA REALITAT. SINTRODUEIXEN FONS DE PAISATGE I FONSARQUITECTNICS QUE PRENEN UNA BONA PART DEL PROTAGONISME DE LES COMPOSICIONS.

NOUS TEMES

T un carcter narratiu i finalitat didctica i devocional. La temtica religiosa, i en menor escala tamb la profana.Escenes de la vida de Crist (sobretot la Passi) La Verge i les escenes de la seva vida (Anunciaci, Visitaci...) Vides de Sants Progressivament sintrodueixen temes profans (ho solliciten la burgesia):

Retrats de donants integrats en la composici religiosa. Els fons de paisatge.

TEMTICA PROFANA

El Bosch, El Jard de les Delcies

TCNIQUES

Les tcniques emprades sn variades segons els suports:

Tremp i oli, en pintura sobre taula. Pintura al fresc en les pintures murals.

Novetat: introducci de la pintura a loli a partir dels inicis del segle XV.Pintura a loli feta amb pigments mesclats amb olis, de nou o de llinosa. Tcnica de la pintura a loli fa possible:

Una varietat cromtica ms mplia. Colors ms vius, molt brillants. Poden retocar la taula moltes vegades sense danyar all fet anteriorment. Se pot plasmar el major detallisme de totes les coses. Se pinta per superposici de capes Efectes de transprncia veladura perqu els colors es poden mesclar a la paleta.

Fins llavors, la pintura era sobre taula a partir de la pintura al tremp dou, i els fons daurats incorporaven el pa dor.