art gòtic judit

10
Treball de C. Socials. Fet per: Judith San Miguel ART GÒTIC Catedral de Burgos

Upload: joana540

Post on 17-Jul-2015

433 views

Category:

Documents


2 download

TRANSCRIPT

Page 1: Art gòtic judit

Treball de C. Socials.

Fet per: Judith San Miguel

ART GÒTIC

Catedral de Burgos

Page 2: Art gòtic judit

CONTEXT HISTÒRIC

Va néixer a França, a mitjan s. XII i es va

estendre per Europa Occidental a partir del

s.XIII, va ser essencialment urbana, impulsada

per la burgesia i el poder eclesiàstic. Va

comportar noves comportar construccións civils:

ajuntaments, palaus per a nobles i ,rics, llotges

per als mercaders, drassanes per construir

vaixells i universitats a més de grans temples i

catedrals. Va ser adoptat per l’Ordre del Cister,

la construcció dels seus monestirs.

Page 3: Art gòtic judit

ARQUITECTURA

Catedal de León

Porta

dels

Apòstols

de la

Catedral

de

València

Palau

de la

Genera-

litat de

Catalu-

nya.

Page 4: Art gòtic judit

Planta de la catedral gòtica

ABSIDIOLES:Petita capella de planta

semicircular o poligonal que trobam al

voltant de la girola en els estils romànic i

gòtic.

CREUER:l´espai quadrat, a vegades cobert

amb cúpula o

cimbori, on s´encreuen la nau central i la

transversal d'una

església. Té origen a les basíliques

paleocristianes i perdura

dins estils posteriors, romànic, gòtic, etc.

TRANSSEPTE:Nau transversal d'una església

que s'obri davant el presbiteri,

perpendicular a la nau principal.

NAUS CENTRALS/LATERALS:Espai comprès

entre murs o columnes i arcs en un edifici.

Les

esglésies cristianes consten d'una o més

naus.

Pot estar o en el centre o als laterals.

Page 5: Art gòtic judit

ARQUITECTURA·Arc apuntat o gval, més lleuger

que el de mig punt romànic.

·Volta de creueria, que resulta de

l’encreuament de dos arcs ogivals

que se sustenen sobre quatre punts

de suport.

·Arbotants i contraforts, estructures

que reforçaven els murs.

·Pinacles i fletxes, remataven els

contraforts i les torres.

·Portalada on estava ornamentada

amb figures i escenes escultòriques.

Sovint presentava una rosassa

rematada per un gablet.

gablet

rosassa

Page 6: Art gòtic judit

PINTURA

Italia.

Giooto di

Bondone

Maestá del Duomo de

Siena, obra de Duccio

di Buoninsegna, una de

las obras más famosas

de la pintura

italiana; temple sobre

madera, 214 x 412

cm Museo dell'Opera

Metropolitana del

Duomo, Siena.

Simeone Martini(1285–

1344). Temas oscuros y una

intensa emoción se vieron

cada vez más acentuadas

en el arte gótico tardío.

Page 7: Art gòtic judit

PINTURATenien grans finestrals, van reduir l’espai que el

Romànic concedia a la pintura mural al fresc i la

generalització de la pintura sobre taules de

fusta(retaules) i la pintura de vitralls.

Retaules darrere els altars sovint s’unien

dues o tres taules per formar un díptic i tríptic.

Temes basicament religiosos, ,are de Déu i

sants.

Estil major interès pel realisme i els fons

daurats es varen anar substituint per

arquitectures i paisatges.

Figures proporcions més naturals i es cercava

l’expressivitat.

Fons daurats

Major interés pel

realisme

Proporcions

més naturals

Expressivitat

(gestos i

rostres)

Fons daurats es

van anar

substituint per

arquitectures i

passatges

Expressivitat a través

dels gestos i dels rostres

Pas de pintura

romana a la gòtica

Page 8: Art gòtic judit

ESCULTURA

Estàtues del

pòrtic de la

catedral de

Reims,s.XIII

Veit Stoss: Altar

Rosenkranz, Liebfra

uenmünster

en Inglostadt.Gótico

tardío c. 1510.

Ángel de la

sonrisa, cate

dral de

Remis, siglo

XIII. Gótico

primitivo.

Page 9: Art gòtic judit

ESCULTURAVa continuar sent el principal element ornamental en façanes, timpans, arquivoltes i mainells d’esglésies i catedrals.

Tendència clara cap al realisme i els recursos següents :

·Més expressivitat i detallisme als rostres.

·Preocupació per mostrar el volum dels vestits i dels cossos.

·Voluntat de donar un cert moviment a les figures a través de la gestualitat.

·Sentit narratiu en les figures, que perden l’estaticisme i comensen a relacionar-se entre elles.

Materials: pedra, marbre, alabastre.

Retaules: majoritàriament en fusta policromada.

Mes expressivitat i detallisme als

rostres.

Preocupació per mostrar el volum dels

vestits i dels cossos.

Voluntat de

donar un cert

moviment a les

figures a través

de la gestualitat

Sentit

narratiu

en les

figures,

que

perden

l’estati-

cisme i

comen-

cen a

relacio-

nar-se

entre

elles.

Elements ornamentals/

púlpit del baptisteri de

Pisa

Gàrgola/gàrgola de la

catedral de Notre Dame.

Estàtues del pòrtic de a

catedral de Reims.

Page 10: Art gòtic judit

Esper-ho que

us hagi

agradat

Final De La Presentació