Un túnel al no-res. El túneldel TAV al Pertús no serviràdurant almenys dos anys

Sense frontera. Vint-i-quatre municipisa la vora del riu Sénia s’uneixen percompartir projectes i traçar el futur

Ramon Boixadós. El president de laFundació Gala-Salvador Dalí fa unrepàs de la seva trajectòria personal

� ■ Núm. 1913. ■ Del 24 al 30 d’octubre del 2008. ■ Any XLIII. www.presencia.cat

L’OMBRA DELA SEQUERALes pluges de maig només vanservir per ajornar la crisi de l’aigua

6 • PRESÈNCIA • Del 24 al 30 d’octubre del 2008

La sequera no està eradicada. Però no se’n parla gaire.Quina gestió hídrica vol Catalunya? Viure pendents del cel?

DOSSIER

Del 24 al 30 d’octubre del 2008 • PRESÈNCIA • 7

El campanar, la referència per antonomàsia de l’estat del pantà deSau. En qüestions d’aigua, però, no es pot cantar mai victòria. Perquè

passin de xops a eixuts només cal un temps sense pluja. / M. RUIZ

El pantà de Portbou, sec. Les han passat magres, en aquesta població. L’Ajuntament haviscut amb una espasa de Dàmocles: l’acabament dels recursos. / LLUÍS SERRAT

DOSSIER L’OMBRA DE LA SEQUERA

ue no parin les rogatives.Al maig bé que van ser es-

coltades! Les reserves d’aigua ales conques internes de Catalu-nya estan a un 57% de la seva ca-pacitat (15 d’octubre). El 29 dejuny estaven al 65% Són 8 puntspercentuals menys. Un puntequival a uns 6 hm³ i escaig: 1hm³ és el consum de 5.000.000de persones en un dia. No és pertirar coets, oi?

A l’informe d’aquest setembrede la Taula de la Sequera –que re-uneix representants de mil i unestaments–, es llegeix: «És la se-quera més greu dels darrers 67anys com a mínim, i probable-ment del s. XX en algunes con-ques.» En qüestions de clima, pe-rò, sovint falla la memòria.«Com aquest estiu mai...» Les se-queres fa molt que ens collen. El2002, per exemple, ja vam poderllegir a la premsa com el governd’aleshores prometia agafar em-branzida: «La sequera fa accele-rar el projecte de la dessalinitza-dora de Barcelona. Catalunyatindrà tres instal·lacions de trac-tament d’aigua salada abans del2005.» No se sorprenen? Era el2002! Som al 2008, i la dessalinit-zadora ens diuen que estarà lles-ta al maig del 2009. Al Prat delLlobregat treballen a preufet, les24 hores, tres torns.

Ningú en parla ja, de la seque-ra. Del maig cap aquí han passatun, dos... Cinc mesos? I què hapassat, en aquest temps? N’hemaprès? La qüestió és que –i en ai-xò està tothom d’acord–, ara éshora, senyors, de parlar-ne ambtranquil·litat. És hora perquè hiha certa bonança, perquè hi hareserves. I ho ha de liderar l’ad-ministració, i sense por, apun-ten. Sense por a la polèmica. Seràque hi ha dues Catalunyes...?Una té la població i una altra,l’aigua? Fonts de l’Agència Cata-lana de l’Aigua (ACA, www.gen-cat.cat/aca) diuen que la políticade la Generalitat es basa en ladessalinització, la reutilització,l’estalvi i l’eficiència, i la recupe-ració d’aqüífers. Ahà.

Fa mig any va ploure a bots i

QMERCÈ MIRALLES

Del 24 al 30 d’octubre del 2008 • PRESÈNCIA • 9

DOSSIER L’OMBRA DE LA SEQUERA

10 • PRESÈNCIA • Del 24 al 30 d’octubre del 2008

L’any que ve,dessalinitzar

barrals, i això ens va salvar d’en-trar en fase d’emergència (arri-bar, per exemple, al 20% de re-cursos dels embassaments). Nin-gú se’n recorda, ja? Visualment,pot fer l’efecte que tot rutlla. ABarcelona, una cinquantena defonts ornamentals ragen. Vin-gui d’on vingui l’aigua, siguifreàtica –subterrània– o no ho si-gui, grisa, negra o de tots colors,el fet és que ragen. Encara que elsinformatius obrin dia sí i diatambé amb l’índex Dow Jones,la sequera no està superada. Unsexemples: el sistema Ter-Llobre-gat està en excepcionalitat 1(mesures d’estalvi per garantirl’abastament a mig termini) i laconca de la Muga –embassa-ment de Boadella–, en excepcio-nalitat 2 (primeres mesures res-trictives per a diferents usos noprioritaris per garantir l’abasta-ment a curt termini, per exem-ple reducció de les do-tacions de reg). Hi haprop de 500 munici-pis en situació d’ex-cepcionalitat. Cada-qués, Roses, Sabadell,Vic, Badalona...

En això de l’aigua jahi hem gastat uns 500milions d’euros. Sónuns 83.000 milionsde pessetes. Això hancostat les mesures ur-gents, pal·liatives, lesestructurals previstesperò avançades... Es pot dir quecada un dels 18 hm³/mes de ca-bal recuperat amb aquestes ac-tuacions ha costat una picossa-da. Aigua a preu d’or. Llençar elmenjar és pecat, deien les maresabans. Ja es veu que llençar l’ai-gua, també. Només portar aiguapotable en vaixell va costar uns20 milions d’euros.

El ciutadà mitjà mira cap alcel, falten molts mesos perquès’acabi la dessalinitzadora delPrat (en funcionament al maig).Plourà? Es pot dependre de lapluja? Raimon tindria clara laresposta, amb una cançó: «Almeu país la pluja no sap ploure:o plou poc o plou massa; si ploupoc és la sequera, si plou massa

L’any 2010, tindrem mésde 500 depuradores. El2014, 1.500. Ara n’hi haunes 300. Durant la se-quera s’han recuperat 256pous. Més: la dessalinitza-dora del Prat estarà fun-cionant el maig que ve.Tic-tac, tic-tac, corre el re-llotge. El responsable tèc-nic és Tomàs Cazurra, queassegura que els terminises compliran. La plantagenerarà 60 hm³/anyd’aigua, el 20% de l’abas-tament de l’àrea metro-politana. A l’horitzó del2012, i comptant altresnoves dessalinitzadores, elvolum total procedent delmar serà de 200 hm³/any.

Un dels punts crítics ésla despesa d’energia. «Elconsum serà de 3 kW/hper litre d’aigua produït.

A les primeres plantes, alssetanta i vuitanta, el con-sum era de 18-20 kW/ho-ra! El consum energètic ésimportant, però la tecno-logia l’ha anat reduint. Sifas servir un sistema con-vencional, aigua del riu, ila fas potable, i la bombe-ges, tens un cost energè-tic d’1,5 kW/hora. Laplanta dessalinitzadoraconsumeix el doble, sí, éscert, però no deu vegadesmés! I l’avantatge és quesempre tens aigua.» I espregunta: quan el recursescasseja, què és car? Quèés barat?

és la catàstrofe. Qui portarà lapluja a escola? Qui li dirà coms’ha de ploure?» Què hem de fer?Si es posen tots els ous al mateixcistell, malament. Per tant, quèfem? Embassaments? Dessali-nitzadores? Reutilització? Aqüí-fers? Transvasaments entre con-ques –o interconnexions, ano-menin-ho com vulguin–? Sobreaixò últim, a l’ACA diuen que resde res, «si bé l’Agència ha estu-diat totes les alternatives possi-bles, com és evident».

La qüestió, doncs, és si hemaprès alguna cosa d’aquesta criside l’aigua. Eli Forés, d’Ecologis-tes en Acció de Catalunya. Elcanvi climàtic està en marxa,diu, «i la sequera no és un episo-di puntual». Calen solucions es-tructurals. «Les estadístiquesdels últims 10 anys ens diuenque el fenomen es repeteix is’agreuja.»

Estalvi, estalvi. «De-manem que s’aprofi-tin al màxim els recur-sos. I les pèrdues d’ai-gua de les canonades?Com pot ser que hi ha-gi punts amb un 50%d’eficiència? Volemque les administra-cions demostrin queestalvien. A les sevesmans està, per exem-ple, revisar edificis,com les escoles: dutxesi aixetes que perden... I

quan es fan noves construccionss’haurien de seguir els criterisd’ecoeficiència. No es tracta no-més d’airejadors per a aixetes, si-nó d’anar més enllà, com fer ser-vir l’aigua de la dutxa per al và-ter. Fem servir aigua potable!Quan es fa tot el que es pot, tocaparlar de la dessalinització i la re-utilització. Primer de tot, però,estalvi.»

L’estalvi implica també el dis-seny de les poblacions. La pobla-ció està concentrada allí on hi hamenys recursos. «L’urbanismedifús gasta molt més, i és propidel nord d’Europa, on plou més;mentre que el compacte és típicdel Mediterrani. Només cal pen-sar en la despesa per regar la ges-

pa dels jardins... Tot i que es po-den trobar sistemes més sosteni-bles i també gaudir d’un bon jar-dí. Que ningú es pensi que l’al-ternativa és plantar cactus!» Se-gones residències, cases d’esti-ueig. «L’aigua és un recurs escàs il’hem d’utilitzar de manera efi-caç, sense renunciar a la qualitatde vida. Es munten grans in-fraestructures, però continuaràfaltant aigua si no es canvia elxip.» Projectes de futur. Quisembra potser no recollirà elsfruits... Tanca Forés: «Els políticsplanifiquen per a un termini dequatre anys. No per a les pròxi-mes generacions.»

Però, n’hem après?N’hi ha per a tothom. Josep M.Pagès (Associació de Viveristesde Girona) ho expressa en xifres:300 empreses, totes afectades;un 40% de caiguda de factura-ció; 2.010 treballadors. «Els vive-ristes, pagesos que produeixenplantes, no entenen per què, perdecret, només s’ha penalitzataquesta activitat i cap altra acti-vitat econòmica. Ens preocupamolt que hi hagi conques [laMuga] que encara estan en ex-cepcionalitat 2. Ens temem ques’ha fet poc per evitar que es tor-ni a produir una calamitat comla d’aquest any.»

Si els viveristes posen el dit a lanafra de l’economia, els ecolo-gistes ho fan en el concepte quees té del riu, de l’aigua. En l’infor-me de 2007 del Projecte Rius, del’Associació Hàbitats (www.pro-jecterius.org), es diu que al vol-tant d’un 40% dels cursos d’ai-gua que es van inspeccionar pre-sentaven símptomes de malal-tia. Quin paper hi té la sequera?David Campos, responsable devoluntariat del Projecte Rius:«La sequera és una de les incle-mències de més repercussió alnostre territori. A més a més del’evident manca d’aigua directa,hi ha canvis en la qualitat. L’aug-ment de concentracions de con-taminants és l’efecte que intuïmmés directe i que ens confirmenles anàlisis: una disminució delcabal fa que els químics estiguin

La dessalinitzadora del Prat, acabem-la de pressa. / O.D.

DOSSIER L’OMBRA DE LA SEQUERA

12 • PRESÈNCIA • Del 24 al 30 d’octubre del 2008

Una tardor«horribilis»

més concentrats.» S’incremen-ten les concentracions de me-talls pesants, trihalometans, salso indicadors de contaminacióorgànica com els nitrats. «Tam-bé s’han vist carències respecteals censos ornitològics d’altresanys, absències de postes d’amfi-bis, degradacions del bosc de ri-bera i proliferació d’espèciesoportunistes.»

Magatzems d’aigua, no«Lo riu és vida!» El crit de guerracontra el transvasament del’Ebre té un eco ben viu. DaniBoix (Associació de Naturalistesde Girona, www.naturalistesgi-rona.org) ho expressa així: «Lesconnexions entre conques sónuna mala solució. Per arribar enaquest punt, abans s’han d’esgo-tar altres alternatives, perquèimplica problemes... Sempreque mous aigua del lloc on hau-ria de ser cap a un altre hi ha efec-tes, tant en l’ecosistema que larep com en el que la dóna. Peròqui veu els rius com a llocs pelsquals passa l’aigua no hi veu capproblema, és clar.» I apunta Da-vid Campos, del Projecte Rius:«Fóra bo desdibuixar la imatgeque tenim dels rius com a col-lectors d’aigua i entendre’ls coma ecosistemes complexos, dona-dors i receptors de vida, i com apart fonamental del paisatgecol·lectiu. Polítiques hidràuli-ques del passat han esquerdat elterritori, amb rius que dibuixencicatrius de ciment i que noméstenen la funció de transportar elrecurs. És la imatge amb quèhem crescut i que, de mica enmica, sortosament, anem modi-ficant.»

La sequera no és nova. «Ja fatemps que arrosseguem el pro-blema i, en l’àmbit ciutadà i ad-ministratiu, el 2008 ha estatl’any que més s’ha notat la ne-cessitat col·lectiva de posar elproblema sobre la taula i aportarsolucions.» Donat que hi ha pe-ríodes cíclics, «les mesures degestió del recurs no s’haurien decircumscriure a les etapes críti-ques».

Diana Gozalbo, de Mediterrà-

Ens diuen a la delegaciócatalana de l’Agència Es-tatal de Meteorologia: «Lasequera no ha estat anor-mal en l’entorn climàticde Catalunya [mediterra-ni, amb períodes secs i depluja intensa], i els episo-dis es podran anar succe-int.» El director, AntonioConesa, diu que el normalés que plogui a la tardor,«però no ho va fer. L’hi-vern també va ploure me-nys del normal, i a la pri-mavera va ploure-ho tot.Va ser com un miracle!»

nia, Centre d’Iniciatives Ecolò-giques (www.mediterrania-cie.org), respon si se n’ha après:«L’administració ha après comno s’ha de gestionar una situaciócom la viscuda. Hauria hagut deser més sensible a les opinionsdels experts de fora de l’adminis-tració, i no prendre decisionsque calia anar rectificant. La so-cietat vol que un govern gover-ni, i que no maregi la perdiu: arasí, ara no, ara torno al sí... La polí-tica de la confusió i de l’espant noha donat els resultats esperats.»

Reaccionar, sí, però abans.«Els ciutadans ara es mostrenuna mica més conscienciatsamb el problema de l’aigua, peròsempre anem a batzegades. Hemde mirar d’anticipar-nos i no re-accionar quan ja és tard. Ara haestat l’aigua, i el proper debat na-cional serà l’energètic, i fins queno tinguem un problema greuno mirarem d’actuar.»

De debò existeix el risc zero? Iquè vol dir? Que volem preveureel supòsit que no plogui ni unasola gota més sobre la Terra? «Elrisc zero no existeix. S’ha de mi-rar de reduir al mínim. El que es-tà clar és que els transvasamentsno són la solució. Però és que nohi ha una única solució a un pro-blema d’un abast tan gran, sinóque s’han de dissenyar un con-junt d’accions i de mesures que,en conjunt, redueixin el risc. I entots els sectors, a tots els nivellsde la societat. Sembla que l’usua-ri ja ha comprès que el seu estalviminimitza el risc. El sector in-dustrial s’està adaptant i els queencara no ho han fet s’hi haurand’adaptar. El sector agrícola tam-bé s’hi haurà de sumar. Però hiha de tenir un paper fonamentalla planificació territorial per partde les administracions, ja que hiha zones que han superat el llin-dar de la sostenibilitat, i la políti-ca de concentrar determinatsusos i la població en una franjaconcreta ha arribat al límit.»Tots, tractats per igual: «Fins almoment, sembla que hi hagi ca-talans de primera i de segona, itots hem de ser de primera. Hemde procurar apropar la demanda

als recursos, i no haver de portarels recursos a les diferents de-mandes.»

Dues CatalunyesFrancesc Camps, alcalde de Cel-rà, president de la Plataforma delTer (www.plataformadel-ter.blogspot.com). La crisi hatret a la palestra aquest riu, queporta cap a Barcelona l’aiguanostra de cada dia. Tot plegat,comenta, fa pensar que «l’àreade Barcelona veu la resta del paíscom el pati d’esbarjo». «Hi haproblemes greus de gestió i dis-tribució. Infraestructures velles,un planejament dissenyat alsseixanta... «S’ha forçat, i fins a lí-mits insospitats, l’abastamentde Barcelona a partir de l’aiguadel Ter. Des dels vuitanta, pràcti-cament més de la meitat de l’ai-gua del Ter es transvasa cap a Bar-celona! És injustificable sobretotquan hi ha usos a la conca del Terque no es poden fer o usos que esprioritzen. Això és supeditar unterritori en benefici d’un altre! Avegades ho anomenem espoli, avegades prepotència... I és ques’incompleixen les lleis que re-gulen el cabal ecològic, i aixòl’Agència Catalana de l’Aigua hoha mantingut en secret, i ambl’aparició de la Plataforma s’haevidenciat.» Per tant, s’ha aprèsalguna cosa? «L’administracióno ha agafat el toro per les ba-nyes. I a ulls del ciutadà, no s’haaprès res. A la reunió de la Taulade la Sequera del dia 3 de setem-bre, la preocupació era si es po-dia regar la gespa... I això queda-rà com un procés de participacióciutadana! Ens va fer la impres-sió que el Departament de MediAmbient tira pilotes fora. Quidia passa any empeny, i ja ho re-soldrà algú altre. Ara seria el mo-ment de parlar! I no s’han fet elsdeures. A Catalunya hi ha aiguasuficient, si està ben repartida,per als ciutadans, per als rius i pera les activitats econòmiques.L’ACA té vuit-cents funcionaris,i els hem de dir, des d’un Ajunta-ment, què s’ha de fer?»

«Aquest any s’ha regat ambmenys dotació. I en moltes zo-

Pantans catalans

Les dades son en metres cúbics

Octubre 2007Gener 2008Maig 2008Agost 2008Octubre 2008

La Baells 109,34 Hm³

34,09%

26,9%43,1%

94,5%

83,2%

Sau 165,25 Hm³

38,7%

23,2%30,3%

59,9%

44,4%

Boadella 61,10 Hm³

28,5%

25,6%24,8%28,2%24,1%

Susqueda 233 Hm³

30,6%

25,6%30,4%

61%

66,5%

Rialb 404 Hm³

21

20

5,2%

5%

45,8%69,8%

36,9%

80,51

34,57

27,93

106,79

17,85

15,65

14,3118,2914,94

39,32

30,54

105,8692,59

59,61

66,77

65,37

144,84

152,65

185282149

72,34

32,44

DOSSIER SEGUIMENT

14 • PRESÈNCIA • Del 24 al 30 d’octubre del 2008

nes no s’ha fet conreu de regadiu.El gira-sol dóna 120-180 eurosper hectàrea, el blat de moro endóna 600!... Compta la diferèn-cia de guanys... Està clar quel’abastament de boca és priorita-ri, per tant, totes les xarxes hau-rien d’estar interconnectades.No té sentit que a Catalunya hihagi rius que es desborden men-tre es treu aigua d’un riu que es-gota fins i tot el cabal ecològic.Que no s’amagui, el govern! Peròés clar, com que tenim políticspresoners dels seus discursos an-

teriors...» I conclou: «Només esmira la immediatesa.»

Des de la Comunitat de Re-gants del Baix Ter, Narcís Illa fabalanç: «A l’última reunió de laTaula de la Sequera, els políticsanaven dient que ens havíem defelicitar, per això, per allò... EnFrancesc Camps [Plataforma delTer] i jo els vam dir que no enspodíem felicitar quan hi ha unapart del país que té problemesgreus de sequera, o més aviat demanca de subministrament.D’altra banda, som on estàvem,

al mateix lloc de fa deu anys, i elsque ho vivim ens n’adonem. Elproblema és el de sempre, que esfa el subministrament de l’àreade Barcelona amb un riu del quals’enduen el 70% del cabal!»Fonts de l’ACA han explicat queles comunitats de regants delBaix Ter només han regat un vo-lum equivalent al 10% d’unacampanya normal.

A la Plataforma en Defensa del’Ebre (www.ebre.net) no ho ve-uen igual, això de les interconne-xions: «Cal tenir molt present

que a Catalunya tenim dues con-ques molt diferents. I l’una nopot resoldre els problemes del’altra. Les conques internes te-nen problemes d’abastament.Però és que a la conca de l’Ebre te-nim també problemes, potser nod’abastament a la població, peròsí de gestió dels regadius, i el Del-ta és el gran perjudicat. Cal quecada conca sigui autosuficient.»

No se’n pot parlarNarcís Prat, catedràtic d’ecologiade la Universitat de Barcelona i

El pantà de la Baells, el que està més ple ara com ara. / LLUÍS SERRAT

Del 24 al 30 d’octubre del 2008 • PRESÈNCIA • 15

impulsor de la Fundació per a laNova Cultura de l’Aigua, no esveu esperançat. «Els ciutadanshan demostrat que saben estal-viar. El que no hem après és a par-lar de certs aspectes, com deltransvasament. Els polítics nohan après a seguir l’exemple delsciutadans i ser raonables. L’ACAté una política hídrica i un pla degestió. I a mitjan 2007 s’estavafent un esforç important, peròamb la sequera tot s’enfonsa i noes pensa en res més que en hectò-metres cúbics. Això demostra la

poca maduresa del país. I demos-tra que des del punt de vista del’aigua hi ha dos països.»

Amb el Ter eixugat i un canviclimàtic amenaçant, «de l’Ebre,perquè hi ha un moviment anti-transvasista molt fort, no se’npot parlar. Ets anti o pro transva-saments, i si ets al mig, reps copsde tot arreu. I en lloc de buscaruna combinació de totes les pos-sibilitats, dessalinització, aprofi-tament d’aigües subterrànies...De l’aigua se n’ha de parlar quanels embassaments estan plens!»

Autopista amunt. Finals de setembre. No es compleix allò de«plou sobre mullat». A Portbou, els núvols s’han esvaït i el celestà net com una patena. L’alcalde, Antoni Vega, sembla queestà una mica més tranquil. Quan senten parlar de les fonts deBarcelona, «aquí fa una mica de mal». «Tot l’Alt Empordà, nosolament Portbou, està en excepcionalitat 2. Des del febrer.» Eldia a dia s’ha teixit de bans municipals, de peticions d’ajut. Te-nen un acord amb l’ACA. Estan preparats per si al pou de Renfeaugmenten els clorurs. I tenen un pantà pendent de fer-hi ar-ranjaments. Als ajuntaments, la sequera es viu al peu del canó.A Badalona, quan va saltar el cas dels 4 hm³ que perdia la xarxaTer-Llobregat al seu pas per la ciutat, van haver de parar el cop.Ja feia molt que havien reclamat la reparació a l’empresa res-ponsable, Aigües Ter Llobregat. Explica-ho, això, als ciutadans!

Allí, a Portbou