Reviscola la “societat civil”

La crisi del sistema de partits i el desprestigi quela politica institucional ha patit els darrers anysha promogut un reviscolament de l’anomada“societat civil”, que per mitjà de plataformes oamb iniciatives com la Casa Gran del Catalanis-me pretenen capitalitzar el descontent.

>> Països Catalans 4

L’Afganistan torna a la realitat La missió “humanitària” d’occident a l’Afganis-tant s’ensorra davant la realitat d’una guerracada cop més cruenta i d’un règim cada copmenys democràtic, com denunciar l’AssociacióRevolucionària de Dones de l'Afganistan, RAWA.

>> Internacional 12

Cataluña/Espanya

Després del ressò de La Pilota Basca, els cata-lans no han volgut ser menys; recentments’ha estrenat el film que pretén ser termo-mentre de les relacions entre el Principat deCatalunya i la resta de l’Estat. Hem anat aveure-ho.

>> Cultura 15

Presentació de la candidatura a Barcelona>>>> EEddiittoorriiaall // IInntteerrnnaacciioonnaall 1111 // CCoonnttrraappoorrttaaddaa

AQUIL·LES RUBIO PÀG.2 // XAVIER GISPERT PÀG.2 // VICENT COMPANY PÀG.3 // MONTSE VINYETS PÀG.7 // RAÜL MORENO PAG.14 // LLORENÇ BUADES PAG.16

El Festival de Música Avança-da i Art Multimèdia, tambéconegut com el Sònar, se cele-bra a Barcelona des de 1994.Quinze anys i setze edicions des-prés és hora de preguntar-se onrau l'èxit d'aquesta iniciativaorganitzada per l'empresaAdvanced Music i que ha acon-seguit un gran ressò mediàtica més del prestigi entre la crí-tica i els aficionats. Al mono-gràfic de L’ACCENT repassemalgunes de les dades d’aquestfestival.

>>Pàgina 14

L'atur als Països Catalans ja fregava el 20% dela població activa en acabar el primer trimes-tre d'aquest any. Però si ens fixem en les dadesen la població immigrada, el percentatge d'a-turats ja ha superat el 30%. Precisament sónels sectors més indefensos com els treballadorsestrangers els que estan patint més duramentles conseqüències de la crisi. També són ellsels que tenen més problemes per continuarpagant hipoteques. A més, quan la poblacióque està sent més afectada per l'atur recórrerals Bancs d'Aliments, cada cop els troba mésbuits per l'augment de la demanda.

>>En profunditat 8 i 9

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 5.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

Periòdic popular dels Països Catalans

La crisi s’acarnissa en els més febles

154DEL 19 DE MAIG A L’1 DE JUNY DE 2009

MONOGRÀFICUna mirada al

Sònar

Perpinyà esprepara pera unes noveseleccionsEls propers 21 i 28 de juny se cele-braran a Perpinyà les noves elec-cions municipals, després que lesúltimes (març de 2008) fossinanul·lades tant per la via adminis-trativa com per la penal a causad'un frau electoral. L’exalcalde dela ciutat i candidat de la UMP, Jean-Paul Alduy, ja ha anunciat que s’hitornarà a presentar; la seua impli-cació en el frau electoral l’obliga-rà a enfrontar-se a altres candidatsde dretes.

>>Països Catalans 7

Òbviament, aquests són dies tristospels defensors de les llibertats. L'Es-tat espanyol ha il·legalitzat la candi-datura Iniciativa Internacionalista -La Solidaritat entre els Pobles per ales properes eleccions europees. Hohan fet sense miraments, sabem a tra-

vés de quina lògica. Però, sense capmena de dubte, no ens podem quedarde braços creuats.

Han il·legalitzat una candidaturai, amb ella, milers de vots. Han il·lega-litzat el meu vot i el de tants altresque, el proper mes de juny, hagués-

sim anat a votar per la solidaritat, lallibertat dels pobles i les persones.

Iniciativa Internacionalista és unperill per la unitat de qualsevol estatoccidental. I dic que és un perill per-què posa en dubte el funcionamentde les democràcies capitalistes, enqüestiona la seva validesa i, el que ésmés important, en proposa un modelbasat en la justícia radical, la igual-tat, l'autodeterminació de cadascú denosaltres per enfortir-nos com a col·lec-tiu, en benefici dels nostres drets i enpro de la supervivència dels pobles.Perquè, cal recordar-ho, seguim tri-plement oprimits; nacionalment,socialment, patriarcalment.

Rubalcaba deixava anar la tonte-ria més gran de les últimes setmanes:o esteu amb les bombes, o esteu ambla democràcia. La demagògia va bara-ta, fins i tot hi ha qui n'ha vist com-prar als corredors del Congrés. Curio-

sa democràcia, la d'Espanya, que uti-litza el poder judicial subjectivament,al servei dels interessos de l'espanyo-lisme més ranci. Condemno el terro-risme d'Estat que posa la por al cos dela gent. Que escoltin la voluntat popu-lar. Perquè s'estan equivocant.

Quilòmetres enllà, mor Mario Bene-detti. I a mi em sembla que sempre esmoren els mateixos, els bons, elsimprescindibles; ¿per què mai no esmoren els dolents?

Il·legalitzeu-me a mi també, per-què el proper 7 de juny exerciré el meudret a vot. Il·legalitzeu-nos a tots; vis-ca els pobles, la solidaritat, l'interna-cionalisme.

Visca la terra!

*Podeu llegir el text al bloc d’en Cesk, Qui sap si la tendresa

Sóc jove i, per tant, L'ACCENT ésun dels pocs projectes popularsimpulsats des de l'esquerra inde-pendentista que he vist caminardes dels seus primers dies. I en elsseus inicis, com ara, les crítiqueseren molt dures. L'esperit autocrí-tic (i sovint d'auto flagel·lació) quepatim els i les catalanes m'haembrancat sovint en airades dis-cussions en defensa i en contra deL'ACCENT. Sempre des del conven-ciment que un projecte comunica-tiu com aquest és necessari. I pos-sible.

He carregat contra L'ACCENT ila seva política informativa, i heacusat els seus redactors i redacto-res de crear un producte d'auto-consum, sense prou capacitat percomplir la funció d'altaveu delsmoviments populars dels PaïsosCatalans. He escopit contra deter-minats "vicis" del periòdic popularque vol ser L'ACCENT, i he enves-tit amb duresa contra alguns cri-teris periodístics utilitzats a vega-des pels membres del rotatiu.

Així, com a militant i membredel gremi periodístic (un entorn,per cert, molt abocat a vomitar opi-nions "sobre el que sigui") no hedubtat ni un moment a mofar-med'alguns titulars i portades delperiòdic, remarcant els errors pro-pis d'un producte amateur o lesobsessions inherents a tot activis-ta revolucionari que pretén difon-dre les seves idees.

No és menys cert, però, que enaltres ocasions he defensat aquestprojecte a tot arreu i com si fos elmeu fill, apel·lant a la seva cohe-rència i bona voluntat, així com ales millores substancials que jo,des del meu pedestal de crític uni-versal, he pogut (o volgut) valorar.

A més, L'ACCENT ha suscitat sem-pre en mi una profunda esperan-ça de poder gaudir algun dia d'unvertader òrgan de difusió per ales lluites i reivindicacions quedia rere dia recorren el nostreterritori.

Les comparacions són odioses,però el cert és que he arribat acomparar L'ACCENT amb els mili un projectes comunicatius quedesperten la meva simpatia. I,tot i així, segueixo percebent enL'ACCENT la major proximitat ala justa dosi de coherència polí-tica i de capacitat revolucionà-

ria que cerca tenir aquest periòdic,per mi encertadament, amb l'ob-jectiu d'aconseguir ser allò que volser: un projecte diferent, populari alhora militant, atent a totes lesinjustícies que es cometen, i al ser-vei dels moviments socials dels Paï-sos Catalans. Un projecte senseembuts i sense vergonya, tant ansiósde plasmar els conflictes del nos-tre país, com també valent per plan-tejar-ne les possibles sortides.

I també com a valor afegit, el fetde ser una eina que es nodreix inodreix a l'esquerra independen-tista i als moviments populars. L'AC-CENT, crec des del meu pedestal decrític universal, creix en quanti-tat i qualitat al mateix ritme queho fem nosaltres. Un periòdic, pertant, que ens necessita, i que neces-sitem (L'ACCENT no és res sensenosaltres, i nosaltres podem sermolts més amb L'ACCENT). Unaeina, per tant, que hem de saberaprofitar, difonent-la als nostresbarris, embustiant-la casa per casa,distribuint-la en mà al carrer ofomentant punts estratègics de dis-tribució.

És per tot això, que em fa ver-gonya confessar-ho: ara, als meus25 anys de vida, he fet el pas desubscriure'm a L'ACCENT. Trist queno ho hagi fet abans i un bon con-sell per a qualsevol. Especialment,per aquells i aquelles que us hagueuinteressat per aquest text fins a ladarrera línia i encara no hi esti-gueu subscrites. (Continua a la pàgi-na 5, a baix).

*Periodista i militant de l'esquerra independentista

L’ACCENT 154DEL 19 DE MAIG A L’1 DE JUNY DE 200902 OPINIÓ

El vel descobert AQUIL·LES RUBIO ALACANT

Aquesta matinada, com ja ens vanhabituar en altres èpoques quepel que es veu no han estat supe-rades, els tribunals espanyols hananul·lat la llista d'Iniciativa Inter-nacionalista. En l'escrit dels advo-cats de l'estat, que he tingut lavoluntat i l'estómac de llegir, elponent s'ufana d'haver produït el"levantamiento del velo" (sic) sobreles veritables intencions dels can-didats, avalistes i representantsprovincials d'Iniciativa Interna-cionalista. El que no sap l'ínclitjurista és que l'únic vel que hadescobert ha estat, precisament,el del caràcter feixista de l'estatal qual representa.

La llista és "formalmente con-forme con la legalidad y con elEstado de Derecho y, sin embar-go, materialmente engañosa ydefraudadora de sus normas,ocultando la verdadera finali-dad de burlar los fundamentosde una sociedad democrática".Nyas coca, que diem a Alacant.No només hem de complir ambla legalitat, cosa que la candida-tura fa, sinó ser lacais d'aques-ta democràcia mutilada. I comes pot demostrar que volem bur-lar la democràcia espanyola?Doncs perquè "está compuestapor militantes de diferentes par-tidos y organizaciones políticas,sociales y sindicales de la izquier-da radical e independentista,asentadas en diferentes comu-nidades autónomas".

A banda de carregar contramilitants de valuosa experièn-cia com Nines Maestro, DorisBenegas o Alfonso Sastre, l'es-crit de la Fiscalia pretén desta-par les relacions entre el món del'esquerra abertzale i totes lespersones que hem participat enla gestació d'II. Són proves incri-minatòries, que descobreixen els"vínculos estrechos" entre la can-didatura i l'esquerra abertzale,i certifiquen el veritable motiude l'anul·lació de la candidatu-ra: el de l'"afinidad ideológica".Primer vingueren a buscar elscomunistes... que va deixar escritMartin Niemöller.

Podeu llegir l'informe, i usespantareu. Una va signar perinternet un manifest demanantla llibertat d'Arnaldo Otegui; l'al-tre va assisitir a diverses mani-festacions, i el de més enllà escarteja amb un pres polític. Jomateix, que sóc representant pro-vincial, he demanat el vot enrepetides ocasions a candidatu-res il·legalitzades, vaig partici-par a la marxa pels presos polí-tics catalans a Picassent del 2006,i vaig acudir en 2007 a una xarra-da d'Iñaki Gil de San Vicente.

Aquest és el vel que descobreixl'Estat espanyol. El del seu pro-pi feixisme, el del control poli-cial, el de la vulneració dels ele-mentals drets democràtics, el dela cacera de bruixes i l'estat d'ex-cepció.

PUNT DE MIRA

Santa demagògia per la glòria d'Espanya

Em fa vergonya confessar-hho

COL·LABORACIÓ XAVIER GISPERT ZEGRÍ

“L'ACCENT,des del meu pedestal de crític

universal,creix en quantitat i qualitat al

mateix ritme que ho femnosaltres.Un periòdic que

ens necessita i que necessitem”

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans.

RReeddaacccciióó VVaallèènncciiaa:: CarrerMaldonado,46 baixos,46001València RReeddaacccciióó BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Tordera 34 bai-xos, 08012 Barcelona AAddrreeççaa eelleeccttrròònniiccaa:: ppcc@lac-cent.cat SSuubbssccrriippcciioonnss:: 646 98 16 97 DDiissttrriibbuucciióó:: 61554 47 15 PPuubblliicciittaatt:: 616 07 33 28. CCoonnsseellll ddee RReeddaacc-cciióó.. CCoooorrddiinnaacciióó:: Laia Altarriba, Andreu Ginés, Aure

Silvestre i Arnau Urgell. PPaaïïssooss CCaattaallaannss:: Joan Bua-des,Martí Cirici,Guillem Colom,Laia Creus,Pep Giner,Andrés González, Irene Jaume, Pere Habet, FrancescMiralles, Miquel Serra, Aure Silvestre, Arnau Urgell iBel Zaballa. OOppiinniióó:: Joan Teran. EEccoonnoommiiaa:: Àlex Tis-minetzky.IInntteerrnnaacciioonnaall:: Ausiàs Alminyana,Laia Alta-rriba,Marc Lamarca i Manel López.CCuullttuurraa:: Joan Balles-ter, Joan Sebastià Colomer, Jordi Garrigós, AuroraMora, Felip Pineda, Hèctor Serra, Josep Maria Soler,Pau Tobar. CCoorrrreecccciióó:: Mercè Mauri. EEddiicciióó ggrrààffiiccaa::Andreu Ginés.CCoooorrddiinnaacciióó ggrrààffiiccaa:: Oriol Clavera.IIll··lluuss-ttrraacciioonnss:: Joan Carbonell, Roger Ferriols. DDiissttrriibbuucciióó::Guillem Romero Senent. HHaann ccooll··llaabboorraatt eenn aaqquueessttnnúúmmeerroo:: Cesk Freixas, Aquil·les Rubio, Xavi de Gis-pert, Elisenda Bermejo,Vicent Company, Raül More-no, Borja Català.

Número 154. Tirada: 4.000 exemplars Número dedipòsit legal: L-1014-02.La responsabilitat dels arti-cles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

CESK FREIXAS* COL·LABORACIÓ

L’ACCENT 154 DEL 19 DE MAIG A L’1 DE JUNY DE 2009 OPINIÓ 03

Finalment el Tribunal Suprem ha anul·lat la candidatura

d'Iniciativa Internacionalista a les Eleccions Europees. Amb

aquesta sentència, i en espera de la resposta al recurs pre-

sentat al Tribunal Constitucional per la candidatura, queden

negats els drets de representació política de milers de perso-

nes. De tots aquells sectors de l'esquerra anticapitalista que,

arreu de l'Estat, veuen en Iniciativa Internacionalista la úni-

ca opció que s'enfronta obertament a la negació dels drets

nacionals i socials exercida sistemàticament per l'Espanya

"democràtica".

També queda negat el dret a l'acció política institucional

de persones com Alfonso Sastre, Doris Benegas, Josep Gar-

ganter i d'altres.Sastre ha comès el greu delicte de represen-

tar la independència intel·lectual, el compromís contraco-

rrent que la major part dels seus col·legues eviten per covar-

dia, per interés o per estupidesa. Benegas ha comés el delic-

te de defensar els drets nacionals de Castella i de la resta de

nacions que viuen sota el jou espanyol. Garganter ha comès

el delicte de significar-se en la lluita dels treballadors de

TMB per unes condicions de treball acceptables.

Cap d'aquests delictes no està tipificat i aquestes persones

estaven -ja no ho estan, si el recurs no hi posa remei- en ple

ús dels seus drets civils i polítics. Naturalment, la qüestió

jurídica sobre la fonamentació de la sentència queda en un

segon pla davant de qüestions que afecten als més elemen-

tals drets democràtics, però és interessant tenir presents els

arguments de la sentència per comprendre fins quin punt a

l'Estat Espanyol "democràcia" i "Estat de dret" no tan sols no

són la mateixa cosa si no que són completament antagònics.

Són, en definitiva, arguments que la premsa espanyola ja

havia suggerit, com sol passar, als tribunals i que tenen a

veure amb la definició ideològica de la candidatura: que Doris

Benegas va assistir al funeral d'un parlamentari d'HB i en

alguns actes d'aquesta organització, que per proximitat ide-

ològica la candidatura pot ser referencial pels votants de l'es-

querra abertzale -es tracta d'evitar que votin el que sigui a

tota costa-, que Alfonso Sastre fou número tres per ANV a

Guipúscoa -també il·legalitzada-, etc. Finalment resulta que

la candidatura és "formalment" legal però "materialment"

enganyosa. Tot un exercici de filosofia especulativa que és la

conseqüència necessària d'una llei -la Llei de Partits- anti-

democràtica, formalment i materialment, l'oposició a la qual

és precisament part del contingut de la candidatura.

Finalment no tenen dret a presentar candidatures les per-

sones que expressin opinions afins a les expressades tradi-

cionalment per l'esquerra abertzale i no tenen dret a vot

aquells que ja han votat anteriorment l'esquerra abertzale i

volen continuar votant opcions coherents amb la seva ideo-

logia. La Llei de Partits estableix l'existència de delictes d'o-

pinió des del moment que accepta "afinitats ideològiques"

com a fonament de la il·legalització de candidatures. No val

l'argument que diu que l'ambigüitat del seu redactat pot con-

duir a una extensió generalitzada del seu ús. Això no passa-

rà. Seran aquells que lluiten contra Espanya i contra el capi-

tal els que en patiran les conseqüències. I això no passarà en

un futur hipotètic en que se'n faci un mal ús. Això passa ja.

E D I T O R I A L

Democràcia oestat de dret?

VICENT COMPANY I SANCHO* COL·LABORACIÓVVaallllddiiggnnaa ssoomm ii sseerreemm,, ttrreess aannyyss aa llaa ccaattoossffeerraa

L'11de maig la web maredel projecte en xarxa"Valldigna som i serem"feia 3 anys, però la gène-si data concretamentd'un any abans (febrerde 2005), quan reunitsa l'epicentre del Vall(Benifairó) i en plenalluita i dedicació a atu-rar el desgavell de la líniad'alta tensió que passaper les nostres contra-des, decidíem fer quel-com per tal de crear unfort aparell mediàtic ide producció cultural,que fos capaç d'enfron-tar-se a la disbauxadapolítica cultural impul-sada des de la FundacióJaume II "El Just". Esaleshores quan aprofi-tant el concurs de Fesin-ternet de la Generalitatprincipatina, creem elprimer bloc del diari digi-tal encaminat a hemerotecar el movi-ment social sorgit a la Valldigna, i enge-gar una fundació dicotòmica en con-tingut a l'esmentada, que inicialmentbatejàrem com n'Elisenda de Montca-da, fent clara referència a la segonaesposa del rei català que dóna nom a lafundació de la Generalitat.

L'any següent, l'11 de maig concre-tament, i després de donar suport a laFundació Punt CAT, engeguem una deles primeres webs .cat del sud del paíswww.valldigna.cat, ara en celebrem l'a-niversari a la xarxa.

Els objectius inicials quedaven defi-nits en la primera trobada del 2005. Ladifusió de la cultura i llengua catalanaa la Valldigna, la promoció i difusiód'artistes valldignencs en totes les ves-sants de l'Art; esdeveniru un fòrum per-manent social, polític i cultural a lacomarca; i preparar un teixit en xarxafluït i sòlid en contingut com a base d'u-na futura fundació que miraríem decrear una vegada aconseguirem vèncerles amenaces territorials en les que ensveiem immersos.

Sobre l'últim objectiu us he de dirque aviat ens vam adonar de les difi-cultats tècniques i burocràtiques queacompanyaven la seua creació, (ja que

l'estat les té regulades per llei) desesti-mant la idea i reconduint el projecte.I també us he de confessar que la bata-lla en contra d'Iberdrola la vam per-dre, tots plegats, quan la traïdora sig-natura dels nostres batlles i la inter-venció de les forces públiques al serveide l'Estat i dels interessos econòmics,permeteren el pas d'aquesta autopistaenergètica pels nostres termes.

Des d'aleshores el projecte en xarxaha estat una realitat, acompanyada perun seguit d'iniciatives culturals promo-gudes i convocades des de la xarxa i quehan comptat amb la col·laboració, patro-cini i/o recolzament d'institucions ientitats com els Ajuntaments de Beni-fairó i Simat de La Valldigna, la Fun-dació Jaume II "El Just", l'Associació deVeïns de la Valldigna de Tavernes, Vall-digna Accessible, els Grups de Muntan-ya "Valldigna" i "Viarany", així com elCentre Excursionista de la Valldigna.Podeu comprovar-ho visitant tot unseguit de blocs enllaçats al projecte, cre-ats per tenir un seguiment i continuï-tat posterior.

Poesia,literatura,música i cinema: criatures virtuals de n'Elisenda

La promoció de la músi-ca catalana ha estat undegoteig constant des del'inici col·laborant o pro-movent concerts com elFestivern de Benifairó,les tres edicions Més querock, el Rock on Barx, lafesta de la Colla de Dimo-nis "Fem Fredat" de Simato el disseny d'un cicle decantautors al Monestirde Valldigna, que va tenirel seu inici el passat 9d'octubre amb el patro-cini de la regidoria de Cul-tura de Simat.

Poetes com les valldig-nenques Encarna SantCeloni i Èlia Saneleute-rio o les saforenquesMaria Josep Escrivà, Tere-sa Pascual o ChristelleEnguix i d'altres han ocu-pat tribuna en els dife-rents actes convocats. Idiferents autores com Isa-

bel Canet o Núria Cadenes han presen-tat les seues obres literàries.

Els pintors benifaironers Paco Albe-rola i Toni Alvarez amb altres artisteshan exposat i cedit imatges per tal depoder ser utilitzades com a imatgepública del projecte i cineastes vall-dignencs com els germans Carles i San-tiago Estruch han pogut difondre laseua obra en diferents activitat dis-senyades per tal fi.

Denúncia i pressió a la classe política L'any 2005 quan la Mancomunitat dela Valldigna va pretendre nomenarl'actual president de la Generalitatvalenciana, Francisco Camps "AmicValldigna", des del projecte vam pro-moure un manifest i promoure la seuasignatura per tal de rebutjar l'atorga-ment del guardó a qualsevol polític,mercè al qual aturararem la intencióinicial.

Un futur esperançador per fer rea-litat una Valldigna en xarxa que aviattindrà nova imatge i nous continguts

*Professor de música i membre impulsor de www.valldigna.cat

La Xarxa de Consumidors amb Llenguaha impulsat una campanya adreçadaal Ministeri espanyol d'Indústria, Turis-me i Comerç per reivindicar que les tele-visions en llengua catalana es puguinveure a tot el territori lingüístic. Elsimpulsors animen tothom a enviar unacarta al ministre responsable perquèho faci possible.

Els impulsors de la campanya aler-ten que aviat només es podrà veure latelevisió alls Països Catalans sota admi-nistració espanyola a través de la TDT.El sistema digital permetrà la recepcióde més canals de televisió, cosa quesuposarà que "enlloc de proporcionarque les principals televisions en català

es vegin a tot el territori lingüístic, faràque cada cop quedin més empetitides isense possibilitat d'anar més lluny del'àmbit autonòmic o local".

En el panorama televisiu per al saltdigital, lamenta la campanya, "la reci-procitat en la recepció de canals entreCatalunya i el País Valencià és gairebéimpossible en aquests moments; a Cata-lunya del Nord tallen les televisions delPrincipat; els acords entre Catalunya iles Balears seran de mínims, i de laFranja de Ponent no se n'ocupa gaire-bé ningú".

La justificació per donar suport a lapetició és que "cal un espai televisiupropi en català si no volem ser un poble

i una llengua residual".Les cartes enviades, però,

toparan amb un Govern aMadrid que malgrat les bones paraulesi les maneres refinades, no s'ha carac-teritzat precisament per escoltar les rei-vindicacions catalanes, sinó que mésaviat.

Així que, al marge de la necessitatde campanyes com aquestes i d'aprofi-tar les esquerdes que es puguin trobaren el sistema, el reforçament dels mit-jans propis continua sent una receptaindispensable per garantir el futur del'espai català de comunicació. Tot i quetambé és cert que la televisió no és pasun dels sectors de la comunicació onsigui més fàcil construir aquestes alter-natives.

PPeerr uunn eessppaaii tteelleevviissiiuu pprrooppii

Obra gràfica de Paco Alberola cedida al projecte

LAIA ALTARRIBA I PIGUILLEM FULLEJANT

ABEL CALDERA BERGA

L'esgotament del sistema de partits delPrincipat ha tingut com una de les pri-meres conseqüències l'emergència deplataformes polítiques que van més enllàdels seus aparells i disciplina interna.Algunes d'aquestes plataformes han sor-git per iniciativa d'organitzacions socialsi militància política de base, mentre qued'altres han estat impulsades oberta-ment pels mateixos partits.

L'actual sistemacatalà de partitspolítics està mar-cat per la tradiciódels grans partitsde masses europeusi per una llei elec-toral de llistes tan-cades que faimprescindible unspartits disciplinatsi ben travats anivell intern. Elreferent organitza-tiu del PSUC de l'an-tifranquisme ésencara avui manual de referènciadels qui governen la vida internadels partits actuals.

Anar més enllà d'aquest siste-ma per tal de recollir nous votantsés una estratègia que ja va posarsobre la taula Pasqual Maragall afinals dels noranta. Un cop clau-surada la seva etapa com a alcaldede Barcelona, i durant el recés deRoma on medità l'estratègia perconquerir la presidència del governautonòmic, llançà primer la idead'un Partit Demòcrata català coma estratègia per ampliar la basesocial del PSC. Rebutjada aquestaidea per la resistència del partit,aleshores Maragall posà en marxauna plataforma al marge del par-tit, Ciutadans pel Canvi. Aquestaplataforma pretenia recollir i orga-

nitzar els sectors socials de centre-esquerra que no s'identificaven ple-nament amb el PSC en vistes a derro-tar electoralment el pujolismegovernant.

Si bé les eleccions de 1999 no vanpermetre derrotar el pujolisme, síque van donar a conèixer Ciuta-dans pel Canvi a amplis sectors dela societat catalana. Tot i així, l'ex-periència també va reportar mol-

tes friccions entredues formes dife-rents de concebrel'organització polí-tica. Mentre el PSCha estat semprel'aparell partidis-ta més importanti disciplinat delPrincipat, Ciuta-dans pel Canvirepresentava unmodel volguda-ment anglosaxód'àgora de nota-bles, sense pràcti-cament base social.

El 2003 i 2006 es va tornar a repe-tir la fórmula, però amb unainfluència cada cop més reduïdade Ciutadans pel Canvi.

La Casa Gran del Catalanisme La fórmula va ser recollida anysmés tard per una CiU ja a l'oposi-ció. El 20 de novembre de 2007 ArturMas llançava la idea de la Casa Grandel Catalanisme en una multitudi-nària conferència al Palau de Con-gressos. La idea de Mas era eixam-plar la base electoral de CiU totrecollint sectors desencantats d'ERCper la seva política al sí del tripar-tit. Alhora, es presentava com unintent de renovar els objectius delcatalanisme després del marasmepolític que suposà un nou estatutnascut pràcticament mort.

Tàcticament, la Casa Gran repre-sentà la resposta de CiU al creixentmoviment sobiranista, i un movi-ment de CDC per crear un àmbitd'acció alliberat del moderantismedel soci menor de la coalició. L'es-tratègia seguida fou la de recollirl'adhesió de personalitats del cata-lanisme d'un perfil transversal. Elretorn d'Àngel Colom del seu "exi-li" a Casablanca i el nomenamentd'Agustí Colomi-nes com a presi-dent de la Funda-ció Trias Fargasforen l'impuls ini-cial d'un projecteque molts deter-minaven encaratexclusivament arecuperar elterreny perdutper a les eleccionsestatals de marçde 2008 però ques'ha demostratcom una estratè-gia a mitjà termi-ni per recuperar lapresidència de la Generalitat dedalt.

Catalunya, causa comuna Els altres partits, de manera refle-xa, també s'han afanyat a construirles seves cases grans, tot i que ambmenys ressò mediàtic. El PSC llan-çà l'estiu passat el projecte de Cata-lunya, causa comuna. Aquesta pro-posta, continuadora dels debats deNou Cicle, està encapçalada perl'històric Raimon Obiols. Causacomuna, com totes les plataformesd'aquest caire, respon tant a con-dicionants externs com interns. Lavoluntat de contrarestar l'efectede la Casa Gran i resituar el PSCdins el debat catalanista atorgant-se la representativitat del catala-

nisme moderat que renega del sobi-ranisme en seria l'objectiu públicprincipal. Alhora, la necessitat dedonar un espai d'actuació a la vellaguàrdia catalanista del PSC per evi-tar un nou cas Maragall és l'altreingredient definitori d'un projec-te que fins ara ha actuat per a con-trarestar mediàticament les decla-racions provinents de la Casa Gran.

L'Àgora de l'Esquerra Després de l'expe-riència de Sobira-nia i Progrés, eclip-sada per l'èxit dela Plataforma pelDret a Decidit,ERC, per boca delseu president JoanPuigcercós, tambéplantejà la sevacontraproposta ala Casa Gran.Durant la Nit Irla-instituïdaenguany per lliu-

rar els premis de laFundació Irla, vinculada al partit-, Puigcercós va anunciar la creacióde l'Àgora de l'Esquerra per atrau-re els sectors més catalanistes delPSC i ICV i fer forat en l'electoratd'esquerres. És a dir, reforçar foradels murs del partit l'aposta estra-tègica d'ERC pel tripartit. La pro-posta havia de ser presentada elpassat 16 d'abril en una conferèn-cia a l'Auditori, però fou eclipsadaper la intervenció de Josep LluísCarod-Rovira amb l'anunci querenunciava a tornar-se a presentarcom a candidat a la Generalitat ipassant el relleu a Joan Puigcer-cós. L'anunci, i el rebombori pos-terior provocat per l'article deCarretero, han situat en un segonpla mediàtic l'Àgora de l'Esquerra.

L’ACCENT 154DEL 19 DE MAIG A L’1 DE JUNY DE 200904 PAÏSOS CATALANS

Artur Mas abans de ser president construeix la seva Casa Gran

Oh benvinguts, passeu passeu...

CCiiUU,, PPSSCC ii EERRCC ccrreeeenn eellss sseeuuss pprroojjeecctteess ddee ppllaattaaffoorrmmeess eelleeccttoorraallss ii dd''iiddeeeess mmééss eennllllàà ddeellssppaarrttiittss:: llaa CCaassaa GGrraann ddeell CCaattaallaanniissmmee;; CCaattaalluunnyyaa,, ccaauussaa ccoommuunnaa;; LL''ÀÀggoorraa ddee ll''EEssqquueerrrraa

“Anar més enllà delsistema de partit ben

travat internamentper tal de recollir nousvotants ja ho va posarsobre la taula Mara-gall a final dels 90”

EEll ffuuttuurr ddee llaaPPDDDD:: uunnaa iinnccòòggnniittaaABEL CALDERA BERGA

La Plataforma pel Dret a Decidir(PDD), nascuda al caliu del procésd'aprovació del nou estatut, ha estatla més reeixida de totes les platafor-mes organitzades a l'exterior delspartits polítics. La seva notorietat,adquirida en les mobilitzacions decentenars de milers de catalans, tam-bé provocà que el conflicte internviscut des de la primavera del 2008hagi saltat als mitjans de comunica-ció.

Precisament, la relació amb elspartits polítics és una de les moltescauses d'aquest conflicte. Per unabanda, el sector encapçalat per Mòni-ca Sabata apostava per actuar demanera coordinada amb els partits,mentre que el sector encapçalat perElisenda Romeu apostava per unaactuació al marge. La divisió, esce-nificada en una assemblea a Gironael 15 de juny de 2008, va acabar ambl'elecció de dues juntes paral·lelesque es reclamaven legítimes. La reper-cussió d'aquesta divisió provocà quefins i tot la Generalitat intentés ini-ciar un procés de mediació entreambdós sectors.

Aquesta mediació arribà a pro-duir fins i tot un document de basesper iniciar una reunificació, però elprocés quedà truncat al desembreenmig d'acusacions mútues. Alesho-res, el passat febrer, la junta encap-çalada per Elisenda Romeu inicià unprocés judicial per tal que se la reco-negués com a legítima, en respostaal fet que la junta encapçalada perMònica Sabata s'inscrigués al regis-tre d'entitats de la Generalitat. Aques-ta inscripció fou paralitzada un mesdesprés per la pròpia administracióa l'espera de la resolució judicial.

El 4 d'abril passat dimitia JaumeLópez, president de la PDD encapça-lada per Mònica Sabata, argumen-tant la incapacitat de poder arribara una solució del conflicte, i deu diesdesprés, el 14 d'abril, se celebrà eljudici per a dirimir quina de les duesjuntes és la legal. Fa pocs dies es donàa conèixer la sentència, que declaranul·la l'assemblea de Girona, i pertant l'elecció de la junta representa-da per Mònica Sabata. A hores d'a-ra, la justícia espanyola reconeixnomés la junta anterior, dominadapel sector representat per ElisendaRomeu, i insta a la repetició de l'as-semblea. El conflicte entra en unavia plena d'incògnites: mentre al webdel sector Romeu continuen els atacscontra Mònica Sabata, al web del sec-tor Sabata només hi podem llegir"Estem decidint què hi posem, dis-culpeu les molèsties".

L’APUNT

“Mas crea la Casa Gran per renovar els

objectius del catalanisme després

del marasme de l'Estatut i per tornar a

la Generalitat”

L’ACCENT 154 DEL 19 DE MAIG A L’1 DE JUNY DE 2009 PAïSOS CATALANS 05

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF.& ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTE

La “multa històrica” a Ascó equivalnomés a 25 dies de facturació

ANUAL (60 E.)(Individual)

ARNAU URGELL RIPOLL

El Ministeri d'Indústria espanyol ha mul-tat en 15,4 milions d'euros la central nucle-ar d'Ascó II per la fuga de material radioac-tivitat ocorreguda el novembre de 2007.Es dóna la circumstància que la sanciócorrespon a 25 dies de facturació mentreque la incidència la van ocultar durantquatre mesos. Tot plegat amb el debatobert de la renovació de les llicències deles tres centrals del Principat -VandellòsII, Ascó I i Ascó II- que s'han de decidir el2010 i 2011.

Fa poc més d'un any, concretamentl'abril de 2008, Greenpeace denun-ciava que s'havia produït una fugade material radioactiu de la centralnuclear d'Ascó II, una de les quatreencara actives al conjunt dels Paï-sos Catalans. L'incident -o el cúmuld'incidències per ser més exactes-s'havia produït quatre mesos enre-re i la direcció de la central ho haviaamagat. L'organització ecologistaen va tenir conei-xement gràcies ales revelacionsd'alguns dels tre-balladors.

Fa pocs dies elMinisteri d'Indús-tria espanyol haimposat a l'Asso-ciació Nuclear AscóVandellòs (ANAV)-propietat d'Ende-sa i Iberdrola- unamulta de 15,4milions d'euros perquatre faltes greusi dues de lleus entreles que destaquen la fuga de partí-cules nuclears per sobre dels límitspermesos fora dels recintes nucle-ars, l'ocultació de l'incident i lamanipulació de sensors per detec-tar la contaminació.

Tant Indústria comel Consell de Segu-retat Nuclear(CSN) -que inicial-ment havia propo-sat una multa de22 milions- van des-tacar el fet que estractava de lamajor multa maiimposada a unacentral. Tanmateixmés enllà d'un bontitular periodísticla realitat és quemai s'havia detec-tat a l'Estat espanyolla presència de contaminació persobre dels límits legals fora del recin-te nuclear ni que s'hagués intentat

amagar durant tant temps un inci-dent com aquest.

Així mateix, i com explica SergiSaladié, portaveu dela campanya Apa-guem les Nuclears,per valorar la quan-titat d'una sanciócal tenir en comptela magnitud de lafacturació del san-cionat. I és que AscóI cada dia factura600.000 euros i, pertant, la multacorrespon a 25 diesd'activitat, moltsmenys que el perío-de en el qual la cen-

tral va funcionar demanera irregular. "Per l'empresa ésuna quantitat irrellevant i no té unefecte coactiu ja que encara ha guan-yat diners gràcies al fet d'ocultarl'incident" afirma Saladié. Aixímateix recorda que a base de recur-

sos judicials VandellòsII encara no hapagat la multa peruns incidents de2004 i que, com ara,es va vendre "comla més gran maiimposada contrauna nuclear".

Procés penalobert A banda de la san-ció governativahores d'ara conti-nua obert un procés

penal contra l'ANAV.Greenpeace va presentar fa unsmesos una denúncia pels delictesd'emissió de partícules nuclears fora

dels recintes de seguretat -delicteestipulat amb 20 anys de presó alcodi penal- i per la manipulació d'a-parells de mesura de la radioactivi-tat. El jutge la va admetre a tràmit

i caldrà veure'n l'evolució als pro-pers mesos. Sergi Saladié conside-ra simptomàtic que en el darrerinforme del fiscal de Medi Ambientremarqués les traves que el CSN -el

mateix organisme que sanciona ala central- posa a la investigació.Pel portaveu de la plataforma anti-nuclear és una mostra que l'Estatvol tancar en fals l'incident.

La direcció d'Ascó va amagar durant quatre mesos la fuga de partícules radioactives

ARNAU URGELLRIPOLL

La sanció a Ascó I pel cúmul d'inci-dències de novembre de 2007 arribapocs mesos abans que s'hagi de resol-dre la renovació o no per deu anys deles llicències de les tres centrals delPrincipat. Concretament en el cas deVandellòs II serà el proper 2010 i el2011 el torn d'Ascó I i II. Unes possi-bles renovacions que suposarien allar-gar la vida d'aquestes infraestructu-res energètiques molt per sobre de lamitjana mundial, situada en 22,5anys. Actualment les d'Ascó ja arri-ben als 25 mentre que la de Vande-llòs en duu 22 en funcionament.

En aquest context la campanyaApaguem les Nuclears pretén que elParlament de Catalunya es posicionia favor d'un calendari de tancamentde les centrals. Tot i que no té com-petències Saladié considera que ser-viria per pressionar el Govern espan-yol, que poc a poc, sembla deixar ensegon terme les seves propostes perclausurar-les de manera progressiva.

La primera pedra de toc per Zapa-

tero -que incorporava aquesta "pro-mesa" tant en les eleccions de 2004com de 2008- és a Burgos (Castella)amb la central de Garoña. Aquest mesde juliol expira la llicència desprésde quaranta anys d'activitat, el quees considera la vida útil màxima peruna infraestructura com aquesta.Una possible renovació encendriatotes les alarmes tant a nivell de segu-retat com de política energètica.

La campanya Apaguem les Nucle-ars compta amb el suport d'una cin-quantena d'entitats tant de les Terres

de l'Ebre i el Camp de Tarragona comd'arreu dels Països Catalans. Aixímateix, una seixantena de persona-litats ebrenques de diverses discipli-nes han signat un manifest per adhe-rir-se a la petició de no renovació deles llicències d'Ascó i Vandellòs. Aquestmateix diumenge han organitzat unacaminada reivindicativa entre lesCamposines, a la Fatarella (la TerraAlta), i Ascó.

MÉS INFO: HTTP://APAGUEMLESNUCLEARS.CAT

Les llicències d'Ascó i Vandellòs s'esgoten

Un centenar de persones van marxar des de les Camposines a Ascó

Sergi Saladié:“Perl'empresa la multa és

irrellevant i no éscoactiva ja que ha

guanyat diners gràcies a ocultar

l'incident”

“Mai s'havia detectata l'Estat espanyol

la presència de contaminació

radioactiva per sobredel límit legal fora delrecinte de seguretat”

AAllffaarraa aaccuullll eell IIII AApplleecc ddeell''HHoorrttaa NNoorrdd

ANDRÉS GONZÁLEZ TORRENT

El passat 16 de maig es va celebrara Alfara la segona edició de l'A-plec de l'Horta, un punt de tro-bada dels diferents col·lectius imoviments socials de la comar-ca. Un espai, que segons un delsseus portaveus, Joan Carles Juan,ha de servir per posar en comúles diferents problemàtiques delsseus pobles i ajudar a consolidarel treball unitari, per tal d'apro-fitar millor els esforços i recur-sos amb els que es compta. Enaquest mateix sentit, durant lapresentació d'aquest segon Apleces va reconèixer que la unitat d'ac-ció és complicada perquè cadacol·lectiu té les seues pròpies dinà-miques de treball, però iniciati-ves com aquesta aconsegueixenpoc a poc crear una xarxa comar-cal que permeta abordar amb mésforça els conflictes que els aguai-ten.

L'edició d'enguany ha comp-tat amb dos blocs ben diferen-ciats, d'una banda el formatiu ireflexiu, amb diferents xerradesi debats; i d'altra banda el méslúdic o festiu, amb una passeja-da històrica pel poble de Mont-cada i una mostra de cultura popu-lar, amb "dansaes", correfocs, jocsinfantils i una partida de pilotavalenciana.

Respecte la part més formati-va, les temàtiques tractades hanestat molt diverses, com la crisieconòmica, la situació actual del'ensenyament públic valencià,la història del sistema hidràulica l'horta o les amenaces que actual-ment pateix la comarca a causade les grans infraestructures, comper exemple l'AVE. Al llarg delsdebats i les xerrades es va analit-zar la situació actual i proposarpossibles actuacions a curt, mit-jà i llarg termini, com per exem-ple la creació de punts d'informa-ció laboral a diferents barris peraconseguir ser un referent per ala població aturada, una ideaapuntada pel militant de la COSGonçal Bravo; o l'exigència d'unsmínims per als treballadors mésjoves, com la renda bàsica o unsalari mínim més alt, com a requi-sits imprescindibles per aconse-guir una vida digna, comentadapel ponent de Maulets. Per la seuabanda representants del SEPC iEscola Valenciana mostraren laurgència de combatre amb forçal'ofensiva del conseller Font deMora contra l'educació pública ien català, fent especial menció ala necessitat de desmuntar el falsdiscurs sobre el "plurilingüisme"de la Generalitat Valenciana.

L’ACCENT 154DEL 19 DE MAIG A L’1 DE JUNY DE 200906 PAïSOS CATALANS

ARNAU URGELL RIPOLL

"M'encantaria que la gent de les CUP persobre de determinats discursos tingues-sin clar la necessitat d'avançar cap a unestat propi". Amb aquestes paraules ellíder de Reagrupament.cat, Joan Carre-tero, ha respost a la pregunta de JosepCuní sobre si la CUP podria participar enel projecte que impulsa l'exconseller deGovernació.

I és que "el metge de Puigcerdà"havia afirmat que el seu objectiuera "afavorir que el món nacionalcatalà" -que considera "hiperfrag-mentat" talment com a la Palesti-na de La vida de Brian- tendeixi ala unitat.

El portaveu de la Candidaturad'Unitat Popular (CUP), Marc Sallàs,ha deixat clar a L'ACCENT que l'a-posta de Carretero és la mateixaque ha practicat Esquerra des d'i-nicis dels 90: "assolir una majoriaparlamentària per avançar cap a laindependència". En aquest sentitSallàs entén que això és "un requi-sit més" però que cal compatibilit-zar amb una àmplia mobilitzaciósocial i una autoorganització popu-lar.

Per altra banda ha exposat elsdubtes sobre el marc nacional deCarretero, "sembla un projecte moltprincipatí", i ha recordat que eldarrer polític en demanar priorit-

zar l'eix nacional sobre l'esquerra-dreta va ser Cambó "i va acabar comva acabar" afegeix Sallas. "Cap apos-ta política és neutral" ha conclòsel portaveu de la CUP.

Finalment ha recordat que desde Reagrupament.cat no s'ha fetcap tipus de proposta formal i quela participació o no de la formacióindependentista a les eleccions alParlament de Catalunya es decidi-rà en una assemblea nacional elproper 21 de juny. "La ponència pre-sentada aposta per participar-hi enclau de reforçament intern, de con-

juntura política i del treball muni-cipal realitzat fins ara però el perí-ode d'esmenes està obert fins elproper 31" ha explicat.

Primera entrevista de Carretero El líder de Reagrupament.cat hafet les declaracions sobre la CUP alprograma els Matins de TV3 en laprimera entrevista televisiva queha concedit. A les preguntes delperiodista Josep Cuní, Joan Carre-tero ha afirmat que Esquerra "jano és" una bona eina per assolir

LLaa CCUUPP mmaarrccaa ddiissttàànncciieessaammbb eell pprroojjeeccttee ddee CCaarrrreetteerrooiiddeeoollòòggiiccaammeenntt ““nneeuuttrraall””

Més enllà de les afirmacions de Carretero,la CUP haurà de decidir la seva participació a les autonòmiques el juny

El líder de Reagrupament.cat havia afirmat que “li encantaria” la participació de la CUP en l'intent d'unir “el món nacional català”

independència ja que es basa tantsols "en gestió i pluja fina".

Així mateix, ha respost a una deles frases de Josep Lluís Carod Rovi-ra-"l'independentisme fora d'Es-querra és extraparlamentari"- totadvertint que el que és extraparla-mentari és l'independentisme. Aixímateix ha insistit en la idea quearreu del món -però especialmenten les nacions sense estat- té majorimportància l'eix nacional que elque separa esquerres i dretes, unadivisió que ha qualificat "d'histò-ries".

ANDRÉS GONZÁLEZ ROJASTORRENT

Després d'anys de lluita en defensa del'Horta de Catarroja, a principis de maigva arribar l'esperada notícia. El TribunalSuperior de Justícia de la ComunitatValenciana ha decidit paralitzar de mane-ra cautelar el Nou Mil·lenni a partir dela demanda interposada per l'Advocatde l'Estat, per no comptar el macropro-jecte urbanístic amb un informe favo-rable sobre els recursos hídrics neces-saris per a la nova població.

Com ja hem explicat en anteriorsnúmeros de L'ACCENT aquest PAI,aprovat per l'equip de govern delPP i Unió Valenciana (UV) ara fatres anys, pretén la construcció demés de 13.000 habitatges i un cen-

tre comercial sobre l'actual hortadel municipi, destruint 1.200 fane-cades de terreny agrí-cola. Des de la pre-sentació de la pro-posta (fa més decinc anys) diver-sos col·lectius ipersones de lacomarca s'hancoordinat al vol-tant de la Plata-forma SalvemCatarroja perplantar cara alPAI i denunciarque era un projec-te insostenible, jaque suposava pràcti-cament la creació d'un nou poble,ignorant els grans problemes de

serveis públics que ja pateix l'ac-tual població.

Al llarg d'aquestsanys la Plataforma hafet desenes de xerra-des i ha organitzatdiverses mobilitza-cions i protestes ambun fort recolzamentpopular. En aquestsentit destaca la feroçlluita contra l'ende-rrocament de l'Alque-ria de l'Hort dels Mes-tres que els va portara acampar en l'hortadurant més de 100dies des d'octubre de

2007; o l'organització dela VII Universitat d'Estiu de l'Hor-ta, el juliol de 2008.

Una batalla guanyada pel poble Per aquests motius, una portaveude la Plataforma assegura que laparalització cautelar és "una bata-lla guanyada per part del poble deCatarroja sobre un fosc negoci" ique "ens confirma que el que es por-ta dient des de fa anys des de la Pla-taforma era totalment cert". Aixímateix informa a L'ACCENT que laPlataforma no cessarà en els seusesforços fins aconseguir la paralit-zació definitiva. En la mateixa línia,Vicent Alemany, militant de l'as-semblea de Maulets de la comarca,recorda que "es tracta d'una victò-ria de la Plataforma i els movimentssocials, però cal continuar atentsperquè l'amenaça no està ni moltmenys superada".

“Per la PlataformaSalvem Catarroja

la paralització cautelar és una

batalla guanyadapel poble sobre un

fosc negoci”

LLaa mmoobbiilliittzzaacciióó ppooppuullaarr ppaarraalliittzzaa tteemmppoorraallmmeenntt eell PPAAIINNoouu MMiill··lleennnnii ddee CCaattaarrrroojjaa

L’ACCENT 154 DEL 19 DE MAIG A L’1 DE JUNY DE 2009 PAÏSOS CATALANS 07

MARTA SERRA PERPINYÀ

Els propers 21 i 28 de juny se celebra-rana Perpinyà les noves eleccions muni-cipals, desprès que les últimes (març de2008) fossin anul·lades tant per la viaadministrativa com per la penal a causad'un frau electoral.

La decisió judicial ha portat la ciu-tat a no tenir regidors les últimessetmanes, durantles quals unacomissió gestoras'ha encarregatdels afers mésimmediats. Men-trestant, els par-tits s'han prepa-rat a una novacampanya, quepresenta algunesdiferències ambl'anterior. Calrecordar, que enels primers comi-cis el guanyador va ser Jean-PaulAlduy, alcalde sortint de l'UMP, ique a l'oposició van quedar l'alian-ça de les dues llistes del Partit Socia-liste (la dissident i l'oficial) que esvan ajuntar entre les dues voltes,on també hi havia ERC, i els regi-dors d'extrema dreta del FrontNational.

Alduy, tot i estar força tocat perla sentència de frau, ha optat pertornar-se a presentar, però en unprimer temps haurà de competir

amb una altra llista on s'han ajun-tat diversos candidats de dretesentre els quals es troben anticscol·laboradors del mateix Jean-PaulAlduy.

L'oposició més dividida Pel que fa a la llista comuna que vaintentar desbancar la nissaga Alduy,es presentarà, en primera volta, icom en els anteriors comicis en

dues llistes separa-des. Però semblaque els mesos deposada en pràcticad'aquest agrupa-ment d'oposicióhan desgastat for-ça els punts d'en-contre que s'havientrobat entre ladiversitat de com-ponents de la llis-ta encapçalada perAmiel-Donat, can-

didata oficial del PSi Codognés, llista dissident del PS.Un exemple clar d'aquest desgastseria l'actuació d'Enric Vilanova,elegit d'ERC, que fins ara ha par-lat en català a tots els plens, cre-ant una situació inèdita que ha por-tat a contractar un traductor pera les seves intervencions. Seria unade les raons per les quals Codognéshauria posat traves en repetir lacoalició amb ERC, que aquest copes presentarà en solitari a la pri-mera volta, esdevenint pràctica-

ment impossible que obtingui elspercentatges necessaris per passara la segona volta i pretendre obte-nir un regidor.

Les altres novetats en la cam-panya són la presència del partitrecent creat, herència de l'antigaLigue Communiste Révolutionnai-re (LCR), sota el nom de NouveauParti Anticapitaliste, i també lallista Politicat que es defineix decentre i que és la nova carta de pre-

JOAN BALLESTER PORRERES

El passat dia 9 de maig milers de per-sones es van concentrar a Palma endefensa de la llengua catalana i delsdrets dels seus parlants. La convocatò-ria de l'Obra Cultural Balear (OCB) tenial'objectiu de bastir una cadena huma-na des de la plaça d'Espanya fins al par-lament de les Illes Balears per traslla-dar-hi un missatge a favor de la plenanormalització del català.

Èxit de participacióDesprés de mesos molt moguts perla ferotge campanya en contra delcatalà empresa pels sectors mésespanyolistes de les Illes encapça-lats per el PP -que ha arribat a dirque si torna al poder derogarà laLlei de política lingüística que elmateix partit va aprovar- i seguitsper la comparsa de grupusclesultres com el Circulo Balear o LaFalange, faltava veure com respo-nia la societat illenca. La respos-ta fou prou contundent, entre15.000 i 20.000 persones segons elsorganitzadors van omplir elscarrers de Palma sota el lema "dretsper la llengua". Si l'objectiu ini-cial era fer una cadena humana,quan aquesta encara no s'haviaacabat els voluntaris de l'organit-zació ja van començar a muntar-

ne una altra. Les millors previ-sions es veieren superades per laresposta ciutadana. La cadenahumana es convertí en manifes-tació improvisada i massiva a mesu-ra que els participants es passa-ven el relleu i seguien el so delsxeremiers en direcció al Parla-ment.

A la manifestació s'hi veierenrepresentants de la CGT, de CCOOi de l'STEI-i. Pel que fa als partits

polítics, tots excepte el PP hi envia-ren algú, encara que en nombremolt desigual. Mentre el PSOE hienvià una representació simbòli-ca, igual que UM, hi hagué desem-barcament massiu del conglome-rat del Bloc (PSM, EU i ERC). Alfinal del recorregut es llegí el mani-fest que demanava als polítics res-pecte al consens a que s'havia arri-bat en matèria de normalitzaciólingüística i a la societat, que aïlli

públicament els sectorsque fomenten la confron-tació. Tot seguit parla elpresident de l'OCB, Jau-me Mateu, que denunciàels intents de retallar elprocés de normalitzaciólingüística i avisà "Nocallarem mai! sortirem alcarrer sempre que facifalta per exigir els nos-tres drets". L'acte acabàamb el cant de la Balan-guera.

Polèmica per les xifresSegons la policia els mani-festants que assistiren al'acte foren només 4.000.Aquesta xifra provocàalguns enfrontamentsentre membres de l'orga-nització i la policia, afe-

gint més llenya al foc de la polè-mica que esclatà arran de la mani-festació en contra del decret decatalà a la sanitat del passat abril.En aquella manifestació, que adqui-rí un clar to anticatalanista, laxifra que donà la policia (2.000persones) fou clarament inflada.Com posteriorment demostrà undiari illenc, els manifestants enaquella ocasió no arribaven almiler.

La Cadena per la Llengua ha estat tot un èxit

NNii uunn mmiinnuutt ddee ddeessccaannss

MONTSERRAT VINYETS SANT CELONI*

Després d'haver aconseguit,almenys temporalment, aturarel creixement urbanístic desme-surat del municipi, no ens hematurat ni un moment a escarxo-far-nos i fruir de la victòria.

Per contra, hem engegat, desde les comissions d'economia iterritori, dues campanyes perobrir espais de reflexió al voltantde la crisi econòmica i la plani-ficació territorial. Tenim cordaper estona i una ferma voluntatde marcar l'agenda política delnostre poble. És la CUP i no pasl'equip de govern de CiU, qui posasobre la taula què és prioritaridiscutir en cada moment.

Així, és la CUP qui ha encetatel debat sobre la necessitat o nod'iniciar la revisió del planteja-ment urbanístic municipal(POUM) i no pas el govern muni-cipal convergent. El secret: nodeixar-nos arrossegar pels plensmunicipals; no condicionar elnostre treball a allò que es discu-tirà cada dos mesos a la sala deplens. La manera de fer-ho: mar-car prioritats i, al mateix temps,facilitar als veïns i veïnes einespel debat i la reflexió a través dexerrades, jornades i elaboració dedocuments. I en especial, pel quèfa als voluntaris de la CUP, engo-lint coneixements i formació finsa rebentar. La formació és lenta,sacrificada i poc visible, però, allarg termini, és la clau.

Des d'aquesta perspectiva, itenint en compte que el 21 de junyse celebrarà a Girona l'AssembleaNacional de la CUP, on es discu-tirà l'oportunitat o no que la CUPes presenti a les properes elec-cions autonòmiques, la de SantCeloni organitzarà un jornada perreflexionar tranquil·lament sobreaquest assumpte. Per anar mésenllà de debats a dues o tres ban-des, que molts vivim de lluny, i,simplement, perquè creiem queens cal reflexionar a fons abansde prendre una decisió de tancalat, la CUP de Sant Celoni orga-nitza aquesta jornada, que se cele-brarà el proper 13 de juny, i a laqual, només faltaria, totes les CUPhi sou convidades a participar.

* Regidora de la CUP a l'Ajuntament de Sant Celoni

MUNICIPALISME

sentació de Ramon Faura, un per-sonatge que en els últims anys s'hapresentat sota diferents etiquetesvariades.

En qualsevol cas, sembla que lacondemna per frau electoral no hafet trontollar prou la institució queés la família Alduy, i caldrà espe-rar a veure que passa entre les duesvoltes, per saber si hi ha una míni-ma possibilitat que el color de l'a-juntament de Perpinyà canviï.

“Sembla que la condemna per frauelectoral no ha fettrontollar prou la

institució de la família Alduy”

L’Ajuntament de Perpinyà ha de renovar el batlle

NNoovveess eelleecccciioonnss,, nnoovvaa ccaammppaannyyaa aa PPeerrppiinnyyàà

CCllaamm ppeell ccaattaallàà aa MMaalllloorrccaa

ÀLEX TISMINETZY BARCELONA

Cada vegada que es publica l'enquestasemestral de Població Activa les fredesxifres es veuen obligades a expressar eldrama humà de l'atur. I és que, segonsaquestes dades oficials, que han estatcriticades per intentar maquillar la con-tundència de la crisi, les persones atu-rades han arribat a la xifra històrica de1.224.700 als Països Catalans, quan nomésfa un any eren 590.100 persones, menysde la meitat. Per tant, la taxa d'atur s'hasituat actualment en el 17,5%, és a dir,que casi un de cada cinc catalans ambedat de treballar no poden fer-ho.

Resultats per comunitats autòno-mesAquest augment històric afecta les trescomunitats autònomes, on en cada undels territoris l'atur duplica les xifresde fa un any, però de ben segur es potconsiderar al País Valencià i el Princi-pat com els més impactats per la crisis,doncs han patit la davallada de l'ocupa-ció més accentuada de tot l'Estat en eldarrer semestre, amb 289.700 nous atu-rats només entre ambdós territoris. I sies comparen les xifres del darrer any,novament el Principat i el País Valenciàconsten com les comunitats autònomesamb major creixement de l'atur anual,només superades per Andalusia.

Taxes per sectors productiusPer sectors econòmics, el principal aug-ment d'aturats s'ha donat en el sectorde serveis, on es concentren casi migmilió de persones, i el de la construcció,que ha superat enguany a la xifra histò-rica dels 200.000 aturats. En el sectorde la indústria destaca l'afectació de lacrisi en el Principat i el País Valencià,

que pràcticament han triplicat els atu-rats del sector en només un any, fet ques'explica per l'augment històric dels Expe-dients de Regulació d'Ocupació en aquestsdos territoris.

Finalment, segons les dades de la cita-

da enquesta, que no aporta les xifres percomunitats autònomes, al març hi havia1.068.400 llars de l'Estat espanyol ambtots els seus membres en atur, més deldoble que un any abans.

Dades segons l'Enquesta de PoblacióActiva del primer semestre de 2009

*Entre parèntesis les xifres de fa un any

08 DEL 18 DE MAIG A L’1 DE JUNYDE 2009 L’ACCENT 154

LL''aattuurr eess dduupplliiccaa eenn nnoommééss uunn aannyy

Poblaciómajor de 16 anys

Poblacióactiva

Treballadors ocupats

Treballadorsaturats*

Taxa d’activitat

Taxa d’atur

Illes 887.600 560.500 449.700 110.800(58.300)

63.17% 19.76%

Principat 6.083.500 3.852.900 3.230.200 622.700(290.800)

63,33% 16,16%

País Valencià 4.183.900 2.558.400 2.067.200 491.200(241.000)

61,15% 19,20%

Total 11.155.000 6.971.800 5.747.100 1.224.700 17,56%

LAIA CREUS BARCELONA

Els diversos bancs dels aliments repartits arreu delsPaïsos Catalans i que distribueixen aliments de pri-mera necessitat han vist com es multipliquen elsseus usuaris fins al punt de tenir les prestatgeriesbuides

La demanda de peticions d'ajudes al Bancdels Aliments de Barcelona ha augmentatun 25% en els darrers mesos. El desequili-bri entre els aliments que rep el banc i lademanda dels usuaris es va començar anotar més intensament des de principis de2009, i no és l'únic cas, sinó tot el contra-ri. El Banc dels Aliments de Girona, perexemple, va multiplicar per quatre la quan-titat de menjar repartida durant els pri-mers mesos d'aquest any, i el Banc dels Ali-ments de Reus, d'àmbit provincial, ha aug-mentat el seu servei en un 20%. Els col·lec-tius que més ho ho han notat són elsimmigrants, les famílies amb tots els mem-bres adults a l'atur i la gent gran, davantles reduïdes pensions que no els permetenfer front a les despeses mínimes.

Davant la dificultat de proveir de men-jar a totes aquelles persones que ho sol·lici-ten i veient com els magatzems han anatminvant fins a buidar-se, el Bancs dels Ali-ments s'han vist obligats a demanar a lesempreses col·laboradores i a les personesamb recursos que es solidaritzin i augmen-tin les seves donacions o comencin a col·labo-rar amb aquest servei, malgrat que les empre-ses tampoc es trobin tampoc en un bonmoment econòmic.

Aquests serveis treballen a partir delsexcedents que els donen empreses de pro-ducció i distribució d'aliments, i els repar-teixen a entitats benèfiques, com associa-cions d'ajuda a la infància, a les famílies oa les persones grans, parròquies, menjadorso ajuntaments, per tal de fer arribar el men-

jar a les persones senspart de les empreses coxen al Banc d'Alimentcaducitat pròxima, de msortida difícil al merca

En el cas de Barceloaliments compta ambvoluntaris, que repartunes 500 entitats benèfproveeixen unes 130.00les més de 300 empreseaquest Banc.

50.000 quilos més A les Illes Balears, preAliments, Manel Marcosetmanes que caldriensuals més de menjar peles persones més afecthan vist com la seva sinòmica s'ha agreujat m

EEllss bbaannccss sseennssee mmaa

El balneari d'Europa es convert zones del continent més afecta Prop del 20% de la població activa dels Països Catalansestà a l'atur.Més d'1,2 milions de persones.Això ens situacom una de les zones del continent europeu que estàpatint de manera més dura la crisi econòmica. Si des defa uns anys ens havíem convertit en el balneari d'Euro-pa pel sol,la platja,els hotels barats i els vols de baix cost,

la crisi ha afectat especialment els sectors vinculaquest turisme:serveis i construcció.S'hi han sumat,bé, els acomiadats de les fàbriques que tanquen ien molts casos,es traslladen a altres països.Aquestíndex d'atur augmenten fins al 30% en el cas de la poció immigrada.Tots ells (autòctons i immigrats), en

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 154

se recursos. La majorol·laboradores oferei-ts productes amb unamanera que tenen unaat. ona, allà el banc delsb una seixantena deteixen els aliments afiques que, al seu torn,00 persones, gràcies a

es que col·laboren amb

esident del Banc delso, va anunciar fa unesn 50.000 quilos men-er tal de proveir a totestades per la crisi, quetuació personal i eco-

més del que ja estava.

Segons Marco, actualment l'organitza-ció treballa amb un centenar d'associacionsque reparteixen menjar a un número apro-ximat de 40.000 persones. Tot i que es trac-ta d'un número alt, a les Illes Balears, elBanc dels Aliments, com la resta de Bancsdels Països Catalans, segueix rebent més imés sol·licituds d'usuaris i associacions quenecessiten una ajuda com aquesta per arri-bar a final de mes i complir una de les sevesnecessitats bàsiques: menjar.

A la ciutat de València, l'Associació Valen-ciana de la Caritat i el Banc dels Alimentsha arribat a un acord de col·laboració perproveir de menjar a aquelles persones queno tenen altre manera d'alimentar-se. Pera aquest propòsit, el Banc compta amb unanau industrial on distribuir el menjar, amés de rebre gairebé un milió d'euros pro-vinents de l'Ajuntament de València percobrir la resta d'any 2009.

ss ddeellss aalliimmeennttss,, ttèèrriieess pprriimmeerreess

AIDA MORALES BARCELONA

La comunitat immigrant, tal com passa en moltsaltres àmbits, és una de les més afectades per lacrisi capitalista que actualment ens afecta.Actual-ment la taxa d'atur entre els treballadors i treba-lladores d'origen estranger supera el 30%.

El principal problema generat per aques-ta crisi ha estat l'augment desmesurat delsaturats. Això, que ha fet que quedin milersde persones sense feina i sense un suporteconòmic i moltes vegades pràctic, es veuaugmentat en gran mesura quan es parlad'immigració.

Segons ha explicat a L'ACCENT Mario-na Parra, membre d'Acció Social de la CGT,"aquest declivi dels llocs de treball ha aug-mentat d'una manera desproporcionadaentre de la comunitat immigrant en rela-ció a la resta de la població", i ha detallatque "això bàsicament es deu a que una granmajoria d'immigrants treballaven als sec-tors més perjudicats per aquesta crisi, eldels serveis i el de la construcció".

Segons la CGT, el 2008 va acabar ambuna taxa d'atur del 20% entre la poblacióestrangera. Però els darrers mesos, l'apro-fundiment de la crisi econòmica ha aug-mentat en un 50% la xifra d'immigrantsaturats, que ja ha superat el 30% al Prin-cipat de Catalunya, i que en el cas delsimmigrants de fora de la Unió Europeaarriba al 32,93%.

Parra, que ha mantingut una posturacrítica sobre la discriminació social queaquest col·lectiu ha patit i pateix encaraactualment, ha puntualitzat que els immi-grants han estat els més afectats perquètenien una problemàtica afegida. Fent rela-ció al tema laboral, Parra ha argumentatque la pèrdua del lloc de treball significaencara més del que pot semblar, ja que"quan se'ls acaba el subsidi, corren el risc

de perdre el permís de residència i caureen la il·legalitat".

La sindicalista de la CGT explica queaquest problema es veu agreujat per la granquantitat de contractes precaris, i no solu-cionat en cap cas pel Procés de Regulacióque es va activar el 2005. A més a més, s'hande tenir en compte tots aquells immigrantsque fan feines de casa, treballen sensepapers i tenen feines no regularitzades.Tots aquests formen una part molt impor-tant d'aquest bloc de gent a qui la crisi estàdesestabilitzant d'una manera molt mésprofunda.

Majors dificultats per mantenir l'habitatge Una altra problemàtica que es desprèn d'a-questa crisi, és la de l'habitatge i la impos-sibilitat que té la població per pagar leshipoteques.

Segons les declaracions que va fer a l'Ac-cent Ada Colau, membre de l'AssembleaPopular per un Habitatge Digne i de l'As-semblea d'Afec-tats per les Hipo-teques, "els immi-grants, a més depatir discrimina-ció a diferentsnivells, també ésel col·lectiu quemés pateix l'atur,i això es veureflectit en laimpossibilitatper pagar leshipoteques".Així, la immigra-ció, també obser-va impotent comels bancs els fanfora de casadavant del no

pagament del lloguer o de la hipoteca. L'Assemblea d'Afectats per les Hipote-

ques, que es va crear el passat 22 de febrera Barcelona i a Terrassa, critica que mol-tes persones (entre elles un nombre con-siderable d'immigrants), passarà a viured'un habitatge precari, sovint massificati moltes vegades amb baixes condicionsd'habitabilitat, al carrer. Segons Ada Colau,"és un abús i un exemple de cobdícia màxi-ma que, a l'Estat espanyol, els bancs puguinquedar-se el teu pis, subhastar-lo per lameitat de preu, i et reclamin l'altra mei-tat com a deute pendent".

El conjunt de tots aquests factors, mol-tes vegades porta a un retorn dels immi-grants al seu país d'origen. Tot i això, Mario-na Parra afirma que això encara no s'hanotat gaire: "Ara, de moment, sembla queprefereixen aguantar aquí, però a partirde l'estiu potser es comença a fer palèsaquest flux de tornada, ja que a molta gentse li acabarà el subsidi i s'haurà de replan-tejar què fer".

UUnn tteerrçç ddee llaa ppoobbllaacciióó iimmmmiiggrraaddaa aa ll''aattuurr

Stocks als bancs d’aliments d’abans de la crisi

Immigrants fent cua a les oficines dels serveis socials

teix en una de les ades per la crisi

ats atam- que,s altsobla-n tro-

bar-se sense feina, tenen menys capacitat per afrontarles despeses,i d'aquí l'augment dels darrers mesos d'im-pagaments d'hipoteques. I també el creixement de lademanda de menjar gratuït als Bancs d'Aliments.Al Bancde Reus, per exemple, expliquen que les peticions defamílies han augmentat un 20%.

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barcelona // Assem-blea de Joves de Cardedeu// Assemblea de Joves de Sants Barce-

lona// Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn Vinaròs // Ateneu Corberenc Font Vella 20. Corbera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUPVilafranca Santa Maria 4.Vilafranca // Ateneu La Bretxa Carrer Major, 17-19, Alcover // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular ArrelsDoctor Otero 11,Beniarrés // Ateneu Popular de l'Eixample Ptge.Conradí 3,Barcelona // Ateneu Popular X Ferran 14.Vilafranca del Penedès // Ateneu Popu-lar Octubre Badajoz 23, Barcelona // Ateneu Popular La Falç Antic escorxador s.n, Artés // Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx,Vila de Gràcia // AteneuPopular de Sitges Pl. Castellers 3 // La Barraqueta Tordera 34, Barcelona // Bat Bat Kultur Sant Elies 29. Reus // Ca Revolta C. Santa Teresa,València // CasalIndependentista de Sabadell “Can Capablanca” C. Llonch 13// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià, 31. Sants // Casal Independentista iPopular Quico Sabaté C.St Roc, 8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48.Granollers // Casal Popular de Gràcia Ros de Olano 39, Barcelo-na // Casal Popular La Traca C.Travessia, 15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell 15, baixos.Tarragona // Casal Independentista el GurriTaradell // Centre Social-BBar Terra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // El Forn Girona //L'E-stapera C.de baix,14,baixos,Terrassa //La Falcata Panera 2,Lleida // GER Pi 25.Ribes // Ges Insurrecte Colomer,11,1r B.Torelló // Kasal Okupat el Prat (KOP)Alta Tensió C.Dr.Soler i Torrents 36,El Prat de Llobregat // Lliga de Capellades Pilar 3.Capellades // L'Ocell Negre - Casal d'Agitació Cultural C.Sant Carles 8,baixos, Lleida // Partisano Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Ripalda 20, baixos.València // SEPC-UUV BaróSt. Petrillo, 9 València // SEPC-UUPF Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona//Taberna l'Esparracat C. Feliu Munné 18, Esparraguera

L’ACCENT 154DEL 19 DE MAIG A L’1 DE JUNY DE 200910 ECONOMIA

ÀLEX TISMINETZKY BARCELONA

La crisi econòmica cada dia s'expressa ales portades dels diaris amb dades d'a-tur,acomiadaments i expedients de regu-lació d'ocupació. Darrere les grans xifress'amaguen les persones concretes quepateixen aquestes realitats, i en Vidal Ara-gonés, advocat laboralista del Col·lectiuRonda de Barcelona, les ha de viure dià-riament en la seva feina. Des de L'AC-CENT hem volgut conèixer les seves refle-xions sobre com afrontar aquestes rea-litats.

Com ha repercutit a la teva fei-na d'advocat la situació de crisieconòmica?La veritat és que ho hem notat molt.Des del punt de vista quantitatiu,des de setembre de 2008 hem vis-cut una veritable explosió de visi-tes per acomiadaments i expedientsde regulació, com no recorden haverviscut mai ni els més veterans, segu-rament només comparable al queva ocórrer als anys 1970, o fins i totabans.

I qualitativament també hempercebut un canvi en el tipus d'ac-cions judicials que iniciem. Abansde la crisi moltes persones s'adre-çaven a nosaltres per efectuaraccions "ofensives", per sol·licitarque es compleixin drets al lloc detreball, o per aconseguir-ne de nouso millores salarials. Des de l'esclatde la crisi les accions són clara-ment defensives, on el treballadorreacciona davant d'un acomiada-ment o una modificació substan-cial del contracte per part de l'em-presari. Podríem dir que en elsdarrers mesos la pràctica totalitatde la nostra feina legal ha estatdefensiva.

Hi ha un canvi en les consultes?En les visites estem notant els pri-mers efectes de la crisi, es percepun sentiment de por de la gentdavant de l'acomiadament queabans no hi era, de no poder pagarel lloguer o la hipoteca, temor a nopoder reincorporar-se al mercatlaboral si es perd la feina. Un aco-miadament sempre trasbalsa la per-sona, però en l'actual conjunturaés evident que ho fa amb més inten-sitat.

Però tot indica que encara ensfalta viure els pitjors efectes de lacrisi, quan la gent deixi de perce-bre les prestacions d'atur. Segura-ment viurem situacions que lesnoves generacions no coneixíem,només equiparables als anys 1970o a altres països, i aquest fet enca-ra és més greu tenint en compte

que la nostra generació potser ésla més formada i amb més expec-

tatives de la història, i que en esten-dre's la precarietat pot generar mol-ta frustració.

Quines perspectives creus que espoden donar en el terreny de lanormativa laboral?En els darrers mesos s'han estèsdos principals discursos per modi-ficar la normativa laboral. Un ésel del sector ultra de la patronal,i majoritari entre els empresaris,que defensa que existeix uns supo-sats acomiadaments cars i rígids,i que cal abaratir-los i fer els con-tractes més "flexibles". Aquesta teo-ria és radicalment falsa. L'acomia-

dament a l'Estat espanyol ha vis-cut un retrocés brutal en les darre-res dècades, passant des del dret areadmissió a l'empresa inicial als45 dies d'indemnització, que pos-teriorment ha estat rebaixat a 33dies en alguns casos, i s'està este-nent finalment els casos d'acomia-dament objectiu amb 20 dies.

En tot cas, la realitat és que permés del 30% d'empreses l'acomia-dament és pràcticament de costzero, ja que tal com està estructu-rat legalment el mercat, en no tenirpatrimoni, el que paga finalmentés el Fons de Garantia Salarial. I amés a més, una gran part dels tre-balladors, els temporals, no tenenmés indemnització que la de 8 diesper any treballat.

Amb aquestes dades és evidentque el discurs de la patronal és fals,ja que vol abaratir encara més unacomiadament que en molts casosés casi de cost zero, en altres ésmolt barat, i només en els pocs quequeda ha d'abonar quantitats apre-ciables.

Però també hem d'estar atentsa l'altre discurs, el socialdemòcra-ta, que amb un discurs formalmentmés "progressista" planteja crearun únic contracte, dient que afa-vorirà als temporals, abaixant lesindemnitzacions dels "fixes". És lateoria de la flexiseguretat que vede la Unió Europea, i que està aga-fant certa força, però hem de tenir

clar que darrera d'aquests discur-sos "progressistes" només s'ofereix

més precarietat per a tots els sec-tors. I és que aquesta teoria no téen compte que prop del 90% delscontractes temporals estan fets enfrau de llei, i per tant aquesta moda-litat no afavorirà els temporals, iperjudicarà els fixes.

Afectarà a la normativa laboralel fet de viure l'actual crisi enun marc europeu?És evident que actualment la bata-lla laboral i sindical és internacio-nal, i va molt més enllà dels estats.Avui en dia la negociació d'uns dretslaborals a la Xina afecten al teixitindustrial català, evitant desloca-

litzacions, com la degradació de lescondicions laborals a Turquia afa-voreix que una empresa de Barce-lona s'hi traslladi per reduir cos-tos. És evident que amb el tempss'haurà d'anar cap a conveniscol·lectius internacionals, com amínim de la Unió Europea.

I en referència a la Unió Euro-pea veig factors positius i negatiusd'aquest nou marc de legislaciólaboral i negociació sindical. Peruna part, és evident que ens estàarribant una sèrie de normativescomunitàries clarament regressi-ves, que comporten més precarie-tat i flexibilitat.

Però també hem de veure fac-tors positius, ja que hi ha una sèried'estats europeus on els sindicatsmajoritaris no estan tan desmobi-litzats i acomodats al sistema comCCOO i UGT, i fins i tot existeixenforts sindicalismes alternatius aItàlia i França, fet que permet plan-tejar mobilitzacions més combati-ves en el moment en que es donenles retallades.

Creus que el sindicalisme pot seruna eina útil per a la classe tre-balladora en aquesta nova crisicapitalista? Per mi el sindicalisme no només ésuna eina vàlida, sinó la principalper a defensar els interessos delstreballadors. A les empreses, noconec més mecanismes de lluitaque el sindicat i l'assemblea.

Dit això, és evident que hem dediferenciar entre un sindicalismeque s'ha venut, i ha esdevingut unaeina en mans de la patronal, i unsindicalisme, que s'ha anomenatalternatiu, i que ha tingut expres-sió en múltiples conflictes labo-rals, com els de TMB i FRAPE, ambun model de participació i lluita.

I també és evident que hi ha sec-tor de la classe treballadora queamb la precarietat pateixen sala-ris més baixos, amb canvis cons-tants d'empresa, que provoca unsnivells de sindicació molt baixos.Amb la crisi aquest sector s'ha vistaugmentat, i cada dia hi ha méstemporals, falsos autònoms, falsosbecaris o treballadors sense permísde residència.

És normal que aquests sectorsprecaritzats vegin amb recel, i finsi tot franca desconfiança, al sindi-calisme, que ha estat utilitzat perles estructures de CCOO i UGT con-tra els seus interessos, però no hiha cap altre forma de dignificar elmercat laboral que sindicar-se illuitar.

Vidal Aragonés adreçant-se als treballadors

“Per a més del 30%d'empreses l'acomia-dament és pràctica-ment de cost zero, ja

que en no tenir patrimoni, paga

finalment el Fons deGarantia Salarial”

Vidal Aragonés, advocat laboralistaENTREVISTA

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

“És radicalment fals que l'acomiadament sigui car”

“Des de la crisi lesaccions són defensi-ves, on el treballador

reacciona davantd'un acomiadament

o una modificaciósubstancial del

contracte”

L’ACCENT 154 DEL 19 DE MAIG A L’1 DE JUNY DE 2009 INTERNACIONAL 11

La il·legalització d'Iniciativa Internacionalista

administració espanyola i també deformacions anticapitalistes. Als Paï-sos Catalans, s'havia constituït ungrup de suport, que ja s'havia presen-

tat públicament a Barcelona i a Valèn-cia. El cap de llista català (el tercerde la llista a nivell d'Estat) és JosepGarganté, treballador de TMB que vaparticipar en la vaga d'autobusos aBarcelona fa un any [vegeu entrevis-ta a la contraportada d'aquest núme-ro de L'ACCENT].

Condemna de la violènciaEn l'escrit del recurs, les organitza-cions que integren Iniciativa Inter-nacionalista han inclòs el rebuig al'ús de la violència per aconseguirobjectius polítics. Luis Ocampo expli-ca que s'ha decidit incorporar-ho "enuna reunió mantinguda amb la majo-ria de col·lectius que impulsem lacandidatura perquè considerem quela vinculació que ens feien amb ETAera una soga que ens havien posat alcoll". Davant d'això, continua Ocam-po, "i tenint en compte que totes lesorganitzacions que confluïm a la can-didatura desenvolupem la nostra acti-vitat per mitjans polítics, era impor-tant destacar-ho, perquè no fos aques-ta l'excusa de l'anul·lació".

Candidats catalansAquesta candidatura internaciona-lista està impulsada per les organit-zacions castellanistes Izquierda Cas-tellana i Comuneros, però ha acon-seguit el suport de grups indepen-dentistes de les diverses nacions sota

cia de diversos sectors que van desd'organitzacions independentistes del'Estat espanyol fins a grups antica-pitalistes d'abast estatal". És per això,

assegura Ocampo, que "s'han posatmolt nerviosos i han decidit prohi-bir-la". Tot i això, encara manteniaaquest dilluns 18 de maig al vespreuna petita esperança que tirés enda-vant el recurs.

LAIA ALTARRIBA PIGUILLEM BARCELONA

En el moment del tancament d'aquest núme-ro de L'ACCENT,Iniciativa Internacionalistahavia posat un recurs davant de la decisiódel Tribunal Suprem espanyol d'anul·lar lacandidatura Iniciativa Internacionalista envistes a les eleccions europees.Aquest recursdavant del Tribunal Constitucional és l'úl-tima possibilitat que té aquesta candida-tura per aconseguir presentar-se als comi-cis del 7 de juny.Si no ho aconsegueix,seràla primera vegada que el Govern espanyolestén l'estat d'excepció que hi ha al PaísBasc a tot l'Estat.

Preguntat per L'ACCENT sobre lesesperances que el Tribunal Constitu-cional doni la raó al recurs, el porta-veu de la plataforma electoral, LuisOcampo, reflexionava que "si la lògi-ca fos jurídica, la candidatura tira-ria endavant, però fins ara hem vistque fonamentalment és política, quevolen carregar-se Iniciativa Interna-cionalista pel que suposa de confluèn-

Des que es va conèixer la volun-tat del Govern espanyol d'impedir aIniciativa Internacionalista d'anara les eleccions europees, organitza-cions dels Països Catalans (Endavant),basques (l'Esquerra Abertzale), galle-gues (Nós-UP, Frente Popular Galegai Nova Esquerda Socialista), arago-neses (Cucha Independentista), anda-luses (Nación Andaluza i CUT) i anivell estatal (En Lluita, el PCPE,Corrent Roig i la candidatura Esque-rra Anticapitalista) han denunciatla decisió d'il·legalitzar la candida-tura. De l'espectre parlamentari tam-bé s'han alçat algunes veus crítiques:en concret, ERC, Aralar, el PNB i EAvan emetre comunicats crítics ambla decisió de recórrer la candidatu-ra. Per contra, Willy Meyer, en nomd'Izquierda Unida, mostrava el paperque juga aquesta formació en dir quecal respectar les decisions dels jut-ges: "Si un jutge o un tribunal deci-deix que una candidatura determi-nada no s'ha de presentar, doncs noes presenta".

S’estén l'Estat d’excepció amb l’anul·lacióde la candidatura internacionalista

ARNAU MALLOL BARCELONA

El Tribunal Suprem espanyol ha decla-rat la il·licitud d'Iniciativa Internaciona-lista - La Solidaritat entre els Pobles enbase a fets jurídicament irrellevants i ala "contaminació sobrevinguda" d'Al-fonso Sastre, cap de llista de la candi-datura.

L'acta del Tribunal Suprem (TS)és digne d'estudi per a tot estu-diant de Dret i per a qualsevoljurista, ja que és la tergiversacióextrema dels principis bàsics detot estat de dret. La resolució delTS reconeix, de bon principi, queno tots els fets provats són indi-catius de forma individual queBatasuna està al darrere d'Inicia-tiva Internacionalista-La Solida-ritat entre els Pobles (II-SP), i,fins i tot, reconeix que hi ha fetsque jurídicament són irrellevants,com per exemple, que alguns delscandidats, representants o avala-dors de la candidatura hagin par-ticipat en manifestacions, mítingso hagin demanat el vot per par-tits de l'esquerra abertzale. Tot iaixò, l'alt tribunal espanyol uti-litza com arguments per il·lega-litzar II-SP la presència d'Alfon-so Sastre i de Doris Benegas a lesllistes i els suports rebuts per partde determinades persones.

Els cinc arguments del TS per il·legalitzar Iniciativa InternacionalistaEl TS considera provat que Bata-suna tenia intenció de presentar-se a les eleccions europees i que

davant la impossibilitat de fer-hodirectament, va decidir instru-mentalitzar a dos partits políticscastellans, Izquierda Castellana iComuner@s, imposant els candi-dats i cedint els contactes per atenir avals. Tot això el Tribunalho dóna per certificat, només uti-litzant com a prova documents dela pròpia Batasuna que defensenpresentar-se a les eleccions euro-pees, però obviant que l'aposta d'a-questa era una candidatura sobi-ranista basca, anomenada EuskalHerrian Alde.

El Tribunal també recorre a lesrelacions dels principals promo-tors de la candidatura amb l'ano-menat "entorn" de Batasuna-ETA.En concret, parla d'un article(Independentisme i internacio-nalisme) de l'escriptor Carlo Fra-betti, on demana el vot per II-SP;de la participació en diversos actesde l'esquerra abertzale de la diri-

gent de Corrent Roja, Ángeles

Maestro; de l'advocada Doris Bene-gas i de Paco Belarra. El TS arri-ba a citar que la senyora Benegasva participar l'any 1984 en unmíting d'Herri Batasuna.

Per altra banda, se cita com aprova important que Yesca, que eltribunal la situa com les joven-tuts d'IzCa, ha participat en diver-sos actes organitzats per Segi.

Però la clau de tot el procésd'il·legalització és la presència deldramaturg Alfonso Sastre a les llis-tes. El Tribunal considera que elsenyor Sastre pateix una "conta-minación sobrevenida" pel fet d'ha-ver anat a les llistes d'ANV a leseleccions generals del 2008, i tam-bé afegeix que Sastre està supedi-tat a la disciplina de ETA, fet que

diu que queda demostrat per unarticle al diari Gara on defensa la

postura de Batasuna de contex-tualitzar políticament les accions

d'ETA.Més endavant, els magistrats

tornen a posar especial èmfasi enque Alfonso Sastre sigui el cap dellista, ja que consideren que volmobilitzar el vot de les organit-zacions abertzales il·legalitzades;i en que Doris Benegas sigui lasegona, ja que aquestes dues per-sones tenen un caràcter de "poten-cial contaminante" per Batasuna.

Per acabar, el Suprem, tergi-versant la doctrina del Constitu-cional, argumenta que la no con-demna de la lluita armada per partd'Iniciativa Internacionalista enplena onada criminalitzadora idesprés d'iniciar-se la seva il·lega-lització demostra que està al ser-vei d'ETA.

Presentació de la candidatura a Barcelona

ANÀLISI

“El Tribunal Supremarriba a citar que DorisBenegas va participar

l'any 1984 en unmíting d'Herri Batasu-

na per sustentar laseva argumentació”

“La clau de tot elprocés

d'il·legalització és lapresència del

dramaturg AlfonsoSastre a les llistes”

“Si la lògica fos jurídica, la candidatura

tiraria endavant,però fins ara hem vistque fonamentalment

és política”

“Aquesta candidaturainternacionalista haaconseguit el suport

de grups independen-tistes de les diverses

nacions”

alguns sectors talibans per incorpo-rar-los en la vida política afganesa.Recentment, dues persones d'aquellpaís han visitat els Països Catalans,i L'ACCENT hem parlat amb elles perconèixer l'Afganistan que queda ama-gar darrere dels grans titulars.

Són dues veus que, a partir de les

muda, però en realitat aquest no ésel seu nom. Prefereix amagar-lo per-què la seva organització és clandes-tina.

Ell és en Yaqub Ibrahimi, perio-dista afganès de l'Institute for Warand Peace Report. És una de lesveus crítiques contra l'actual govern

L’ACCENT 154DEL 19 DE MAIG A L’1 DE JUNY DE 200912 INTERNACIONAL

ELISABET BERMEJO BARCELONA

"Les tropes estrangeres sí que han donat llibertats:als senyors de la guerra i als traficants d'opi; als fillsdels senyors de la guerra per a violar noies impune-ment; als sodats de l'OTAN per bombardejar poblesi ciutats assassinant civils.Aquesta és la llibertat quehan dut a l'Afganistan" ens explica Mehmuda en laseva visita a Barcelona. I prossegueix: "Però per lamajoria de la gent no hi ha llibertat, no hi ha demo-cràcia. La lluita és contra el poble afganès, per aixòvolem que se'n vagin i ens deixin sense imposicionsconstruir el propi camí cap a la igualtat i la llibertat".

L'Associació Revolucionària de Dones de l'Af-ganistan, RAWA, és una associació políticafundada l'any 1977 a Kabul per un grup dedones feministes per iniciativa de Meena, lalíder fundadora que fou assassinada al Pakis-tan l'any 1987. La seva feina ha aplegat tresgeneracions de dones que des de la clandes-tinitat lluiten per la justícia social a l'Afga-nistan. Reconeguda internacionalment pelscol·lectius feministes i de defensa dels dretshumans, l'actualitat política i els anys de gue-rra han centrat els esforços de RAWA en ladenúncia de la ocupació militar i dels crimsque pateixen sobretot les dones de les zonesrurals més desprotegides.

Mehmuda, una militant d'aquesta orga-nització que ha visitat Barcelona, explica lasituació actual posant com a única condicióno publicar cap imatge que la pugui identi-ficar, i és que el seu testimoni pot suposar-lila mort. Exposa que la missió fonamental deRAWA és formar les dones i dotar-les de cons-ciència política. Altres objectius són proveirde serveis sanitaris bàsics, escoles, orfenats,centres per a vídues i emmarcar la resistèn-

cia feminista en la lluita per la conquesta dedrets fonamentals, la qual cosa comporta ferfront als enemics del poble afganès.

Mehmuda assenyala clarament els crimsatribuïts als senyors de la guerra. Algunesd'aquestes atrocitats han estat denunciadesi jutjades per un tribunal del Regne Unit, quel'any 2005, en un judici sense precedents,condemnà a 20 anys de presó el comandantFaryadi Sarwar Zardad, un dels senyors de laguerra responsable de tortures, violacions iassassinats.

Senyors de la guerra, talibans i ocupants Els senyors de la guerra, els talibans i l'exèr-cit d'ocupació liderat per les tropes nord-ame-ricanes i l'OTAN són els enemics del pobleafganès. Les denúncies més punyents són deviolacions de dones joves, nenes i adolescents,per part de cabdills locals o criminals queactuen sota les seves ordres. També l'incre-ment de suïcidis de dones, molts d'ells cau-sats per les pressions rebudes per part de lesautoritats, l'actual govern igual de fonamen-talista que els talibans. D'altra exemples sónels assassinats i empresonament dels dissi-dents amb el règim, com el cas del periodis-ta Parwiz Kambakhsh o la destitució de laparlamentaria Malalai Joya per haver denun-ciat les violacions i crims contra les dones ala Loya Jirga, el Parlament afganès.

A més, Mehmuda subratlla que no s'ha d'o-blidar la violència dels vuit anys d'ocupacióde les tropes estrangeres, que no han acon-seguit cap dels objectius que inicialment vanutilitzar com a excusa: democràcia, llibertati lluita contra el terrorisme. I en canvi, hanagreujat la situació d'empobriment i autori-tarisme del país.

afganès. Però la seva determinacióper denunciar la corrupció ha tro-bat com a resposta la repressió con-tra el seu germà, que està condem-nat a 20 anys de presó acusat d'ha-ver distribuït un article sobre larelació entre l'opressió de les donesi la religió.

seves experiències concretes, dibui-xen un Afganistan del que no acos-tumem a sentir parlar.

Ella forma part del moviment dedones RAWA, que denuncia que finsi tot la violència contra les dones hacrescut després de la invasió de l'any2001. Ens demana que li diguem Meh-

L'altre AfganistanREDACCIÓ BARCELONA

Un dels nous objectius que va anun-ciar el nou president nord-americà,Barack Obama, en assumir el càrrecera posar pau en el caos afganès. Allàhi vol destinar més soldats, i fins itot es parla d'una negociació amb

“Les tropes estrangeres han donat llibertat per violar noies impunement ”

Els anuncis de la Chacón no ens mostren la vertadera cara de l'Afganistan

LAIA ALTARRIBA BARCELONA

Yaqub Ibahimi no es mossega la llengua quanha d'explicar la situació que pateix el seupaís: "Des de l'ocupació la situació ha empit-jorat: falten aliments, no hi ha feina, la gentha perdut la confiança en el govern i tam-poc en té en els talibans, és un caos. A més,amb el lema de la democràcia es fan les matei-xes barbaritats però encobertes". Aquest tipusde denúncies són les que li han causat pro-blemes a l'Afganista, i que ha conduït el seugermà a la presó. I les que ha fet en una recentvisita a Barcelona per denunciar el cas delseu germà i, també, que elsgoverns occidentals donensuport polític, institucional ieconòmic a un sistema judi-cial que conculca els drets mésbàsics dels periodistes, i de lamajoria de la resta de la pobla-ció.

20 anys de presó per distribuir un articleEl germà de Yaqub, Sayed Par-wez Kambakhsh, és un joveperiodista afganès empreso-nat al seu país des de l'octu-bre de 2007. Se l'acusa d'haverdistribuït un article sobre larelació entre l'opressió de les dones i la reli-gió. Un tribunal el condemnà a mort en pri-mera instància, però la pressió nacional iinternacional aconseguí que li commutessinla pena de mort per 20 anys de presó. Yaqubdenuncia que el càstig contra el seu germàés una excusa per mirar de tapar-li la boca aell, que és un conegut periodista afganès quetreballa per al britànic Institute for War andPeace Report, per a qui ha escrit molts arti-cles en el decurs dels darrers anys explicantallò que passa al seu país entre els senyorsde la guerra, l'opi, els talibans i l'ocupació.

Talibans i governMés enllà de denunciar la situació del seu ger-mà, en la visita a Barcelona Yaqub va explicarla situació política del país: "A l'Afganistan actualhi ha dos sectors que estan en contra del siste-ma democràtic: d'una banda els talibans, peròde l'altra hi ha el mateix règim que està al poder,que ven una imatge que no sempre es corres-pon amb la realitat". El periodista afganès expli-ca que la connexió entre els dos grups és el nego-ci de la droga, tots dos juguen al mateix joc.

La corrupció està estesa. Ho denuncia enYaqub, i també molts d'altres. Ningú pot negar-ho. És per això que no es castiga el fet de dir que

hi ha corrupció, però sí el fetd'assenyalar els corruptes: "Noes pot parlar de la realitatdonant noms. Pots dir que hiha corrupció en termes gene-rals, però sense dir qui éscorrupte. Si dius, per exem-ple, que el germà del presi-dent està implicat en la màfiade la droga, t'arrisques a anara la presó o que reprimeixinels teus familiars".

Complicitat d'occidentPer Yaqub Ibrahimi és espe-cialment preocupant el suport

d'occident a un govern que acu-sa de corrupte i brutal: "L'ajuda d'occident elgovern la desvia, i manipulen la informació comels convé. A més, presenten una situació de caosi diuen que el que cal és enviar més soldats, peròla intervenció militar no és la solució. Cal adre-çar l'esforç cap als civils, que l'ajuda arribi direc-tament a la població". A més, subratlla que elsestats que hi tenen destacaments militars, coml'espanyol, tenen la responsabilitat de saber quèhi està passant, quina és la realitat del país. Iper tant, diu, són responsables de la vulnera-ció de drets i de la llibertat d'expressió a l'Af-ganistan.

Periodisme perseguit

“Des de l'ocupació lasituació ha empitjo-rat:falten aliments,

no hi ha feina i lagent no té ni confian-ça amb el govern ni

amb els talibans”

L’ACCENT 154 DEL 19 DE MAIG A L’1 DE JUNY DE 2009 CULTURA13

Borja Català PALMA

He vist el futur en 4D de DavidCaño Cargol (Olot, la Garrotxa,1980) ha estat guardonat ambl'onzè Premi Vila de Lloseta en lacategoria de poesia, lliurat el pas-

sat 23 d'abril en aquesta localitat del Raiguer.Un jurat format pel poeta i editor Toni Xumet,l'escriptor Miquel Mestre i el poeta XavierAbraham va premiar aquest treball entre els18 presentats al certamen que organitza des defa més d'una dècada l'ajuntament d'aquestmunicipi mallorquí. L'editorial Moll serà l'en-carregada d'editar-lo, i el publicarà a lacol·lecció Balenguera de Poesia.

Aquesta edició dels Vila de Lloseta no resul-tà exempta de la polèmica que tantes vegadesacompanya guardons i certàmens literaris. Enaquest cas, l'esquitxada en fou la modalitat denarrativa, ja que el premi en aquesta catego-ria, concedit inicialment a l'obra Humà sotacoberta de circ: perplex, presentada sota elpseudònim de Thomas Moore, finalment foudeclarat nul pel jurat "per incompliment deles bases publicades a la convocatòria, ja quel'obra no era original ni inèdita".

UUnnaa rreefflleexxiióó eenn pprroossaa ppooèèttiiccaaAl llarg d'He vist el futur en 4D, formada per29 peces -27 poemes i dos entreactes-, el poetaaprofita el procés de gestació del seu fill -enBlai- per aturar-se i fer una ullada al passat, alpresent i al futur. La formació de la nova vidaés l'excusa per reflexionar sobre temes univer-sals com la mort, l'amor o la col·lectivitat. I hofa no pròpiament a través de versos, sinó d'u-na prosa poètica senzilla, crua i fluida.

En gran part de l'obra, aquest exercici d'in-trospecció pren forma de consells que el paredóna a un fill que encara no hi és: "...fuig dequalsevol dogma i sobretot, sobretot repintade vius matisos el gris brillant de la teva lli-bertat", li diu al vers XIII; o "Creu-me si et dicque la infància no ha de ser la teva pàtria,Blai, però hi érem tots", li confia al XVII.

Però no és un manual moralista. No s'hirecullen veritats que resistiran, immutables,el pas del temps. Les seues recomanacions sónel resultat de mirar-se a un mateix i fer balançde les pròpies experiències, si bé Caño barreja

en l'obra allò viscut amb allò inventat, resul-tant-li al lector gairebé impossible destriar elsfruits de l'experiència pròpia dels de la imagi-nació.

En aquest sentit, He vist el futur en 4D estàamarat d'un pessimisme que en serà un delsfils conductors -"A on van a morir les esperan-ces quan l'evidència et clava l'última abraça-da?" demana el poeta en un moment- i que esfa més palès quan reflexiona sobre l'ésserimmers en un món dominat pel consumisme,ple de por i dolor i on, de vegades, apareix lafugida com a millor opció.

Un pessimisme, a més, reforçat per l'omni-presència de la pluja, que esdevé una mena deteló de fons sobre una paisatge urbà pintat entons grisos, fosc i lúgubre, en què es desenvo-lupen els records i creacions de l'autor. I enaquest paisatge, que de vegades sembla apoca-líptic, l'autor deixa anar fins i tot alguna pin-zellada futurista, que beu de les fonts del cine-ma: "Bells autòmats passejaran per la ciutat dela pluja i dels miralls".

Però el futur fill de l'autor no és l'únicdestinatari de l'obra. El poeta també s'adreçaa la seua companya i veiem el començament("Vaig conèixer l'amor en una festa major"),el desig, i també la por que els excessos delpassat acaben per passar factura. I és en un

d'aquests fragments on trobem el contrapuntde l'optimisme: "brindem pel dia aquell quevam decidir deixar de conspirar per comen-çar a viure", hi escriu Caño. Una gota d'espe-rança que ens obliga a seguir lluitant; a lasempre necessària lluita.

Felip Pineda BENISSA

Com ja és costum des de fa unsanys, Maulets ha organitzat pera aquest estiu l'Esclat'09, elconcurs de grups joves dels Paï-sos Catalans. Estarà emmarcat

dins l'aplec juvenil Rebrot, que enguanyse celebrarà els dies 16, 17, 18 i 19 de juliolal municipi de Berga (el Berguedà) i queja s'ha convertit en una trobada de refe-rència per al jovent independentista irevolucionari català. Enguany les vota-cions es faran a través de la xarxa: a laweb del Rebrot es penjaran les cançonspresentades i una xicoteta explicaciósobre la formació, per tal que cada visi-tant puga escollir el tema que més liagrade. El procés de votació es tancarà el25 de juny. El premi per al grup que hajarebut més vots serà el d'encetar el con-

cert del dissabte 18 de juliol al Rebrot. Dela mateixa manera, el segon classificatobrirà el concert del dia anterior, eldivendres 17. Amb aquesta iniciativa,Maulets pretén que els grups novells delnostre país es donen a conèixer i tinguenl'oportunitat d'actuar al costat de bandesde renom, que completaran la part festi-va del cartell de la trobada independen-tista.

Per tal de presentar-se a l'Esclat'09com a participant només cal acompliruna sèrie de requisits bàsics. En primerlloc, la llengua del tema enviat ha de serel català. A més, la cançó haurà d'estarregistrada sota llicències lliures de Crea-tive Commons. Queden fora, per tant, elstemes que estiguen registrats per laSGAE, ja que xoquen frontalment amb lafilosofia del concurs i l'organització. Nos'accepten tampoc aquells grups que jahagen editat un disc amb anterioritat,tot i que les maquetes no es tindran encompte. Per últim, és necessari que lacançó presentada siga pròpia, no espoden presentar versions. A l'edició de2007 els finalistes van ser els grups Cro-ma, High Times i Un entre tants, quevan poder tocar al costat de formacionsde la talla de Pirat's Sound Sistema,Obrint Pas, Ràbia Positiva, Habeas Cor-pus o Deskarats.

LL''EEssccllaatt ttaammbbéé ttiinnddrrààccaabbuuddaa aallRReebbrroott dd''eenngguuaannyy

HHee vviisstt eell ffuuttuurr eenn 44DD,, ddee DDaavviidd CCaaññoo,, gguuaannyyaaddoorraa ddeell pprreemmii VViillaa ddee LLlloosseettaa ddee PPooeessiiaa

UUnnaa mmiirraaddaa ppeessssiimmiissttaa aall qquuee hheemm vviissccuutt

“Amb l'Esclat Mauletspretén que els grups

novells del nostre países donen a conèixer itinguen l'oportunitatd'actuar al costat debandes de renom”

LL’’AAppuunntt

El David Caño Cargol participa el 23 demaig en diversos recitals. A les 12:30recita a la llibreria Catalonia de Barcelo-na en la Marató poètica dedicada a JoanSalvat-Papasseit (la marató comença ales 10h i acaba a les 20h). De vespradaserà a la Casa Groga, on (espai jove del'Eixample) participarà en l'acte Cançó ipoesia contra la repressió, organitzat ensuport al Jona (19h). Finalment, a lamitjanit participarà en els actes de lasetmana de la poesia de Barcelona alPalau de la Virreina. Aquelles personesinteressades en saber una mica més deCaño poden consultar el bloc que té ainternet:

HTTP://BLOCS.MESVILAWEB.CAT/DAVIDCC

RRaaiimmoonn ttoorrnnaa aa VVaallèènncciiaa

Després de nou anys senseactuar a la ciutat de València,el cantautor de Xàtiva Raimonva oferir un concert a l'edificiNexus de la Universitat Poli-

tècnica de València el passat 8 de maig. Elsentrebancs institucionals posats des de laGeneralitat a diferents artistes crítics delPaís Valencià durant els darrers anys ja nosorprén ningú. La UPV, però, va aprofitarel cinquantè aniversari de la cançó "Alvent" per organitzar una exposició al vol-tant de la trajectòria d'aquesta figura dela Nova Cançó i un concert on es van sen-tir algunes de les noves peces que s'inclou-ran al futur treball de Raimon. L'home-natge a aquest prolífic cantador es com-pletarà amb reedicions de llibres.

BBrraammss ddee nnoouu aa ll''eesscceennaarriippeell 2200èè aanniivveerrssaarrii

Segons ja han anunciat, els Bramspodrien reaparèixer als escenarisa principis de l'any 2010. L'anyvinent, precisament, s'acomplei-xen vint anys del naixement d'a-

questa formació musical del Berguedà. Talcom han volgut deixar clar, no es tractad'una tornada estable, sinó de celebrar l'e-femèride amb un seguit de concerts arreude la geografia catalana. Brams va oferirel seu darrer concert fa ara quatre anysdavant més de 10.000 persones al camp defutbol de Berga. D'aleshores ençà, els seusmembres han participat en altres projec-tes musicals (Dijous Paella, Aramateix,Skàdol Públic...).

BBrreeuuss

Aurora Mora TORRENT

Sota el nom oficial de Festival deMúsica Avançada i Art Multimè-dia, el Sònar se celebra a Barce-lona des de 1994. Quinze anys isetze edicions després és hora

de preguntar-se on rau l'èxit d'aquestainiciativa que, a hores d'ara, organitzal'empresa Advanced Music.

En una entrevista concedida l'anypassat a El Periòdic de Catalunya, EnricPalau, un dels pares de la criatura junt aRicard Robles i Sergi Caballero, va defi-nir-lo com "una cosa rara oberta a tot elmón". Tal vegada siga en aquesta senzilladefinició on trobar la resposta. I és que,lluny de la filosofia d'altres grans festi-vals, que no és altra que la lògica delbenefici, els cartells del Sònar són sinò-nims d'una ferma aposta per artistesrevelació front a un reduïda presènciade grans noms. Així, al llarg de la seuahistòria, el festival s'ha consolidat comel trampolí definitiu d'alguns creadors isobretot, com una plataforma per escol-tar i gaudir els sons que vindran deciditsa transformar i renovar l'escena de lamúsica electrònica.

EEll ccaarrtteellll ddeell SSòònnaarr 22000099Feu-vos lloc a l'agenda durant els dies 18,19 i 20 de juny, perquè enguany, el festi-val trasllada als seus escenaris el batecde les diferents escenes emergents de totel planeta.

Així, tindrà presència una bateria dejoves talents que es perfilen com a gransreferents de futur. Entre ells, destaquenCrystal Castles, Fever Ray, Micachu &The Shapes, Buraka Som Sistema o Dead-mau5. També el factor femení tornarà aser decisiu en el cartell de 2009 amb lesactuacions, entre altres, d'Ebony Bones,La Roux o Mary Anne Hobbs. Si parlemde dones, però, no podem oblidar la granGrace Jones, una autèntica diva que ate-rra a Barcelona amb nou disc.

Però la diversitat generacional osexual no ha sigut l'únic criteri. Els orga-nitzadors han trencat una llança a favordel continent africà, a través de forma-cions com Konono No.1, Mulatu Astatke,Mujava o Filastine, així com de la músicadel gueto per excel·lència, el rap, i lesseues darreres evolucions, amb nomscom DSL, Young Fathers, James Pants oBeardyman. I, com no podia ser d'una

altra manera, molts projectes locals tam-bé tenen cabuda. És el cas de Guillamino,Joe Crepúsculo, Miaau, Anímic o el míticPau Riba, que actuarà junt a la bandaMil Simonis.

Sí, el Sònar sempre arrisca. Però tam-

bé es colen algunes grans estrelles.Aquest any, la grossa ve representadapels germans Hartnoll, més conegutscom Orbital, tot un referent en allò quees va convenir anomenar 'intelligenttechno'. Tel·lonejats pels incatalogablesAnimal Collective, seran els encarregatsde posar la guinda a una edició eminent-ment electrònica en el terreny musical:des del so profund dels alemanys Shed i

Marcel Dettmannfins a la frescor deModerat, la con-junció perfectaentre Modeselek-tor i Apparat.

NNoo ssoollss ddee mmúússiiccaavviiuu eell SSòònnaarrBaixos, beats, rit-mes, ball… sónparaules fonamen-tals per entendreel festival. Peròno les úniques.Mecànics, perexemple, és unaproposta dirigidaa tots aquells inte-

ressats en el món de la creació musical.Es tracta d'una exposició que tancaSonarmàtica, trilogia centrada en larevisitació de la màgia, el cine i la crea-ció sonora del segle XIX en l'era digital.O Sònarkids, un nou festival concebutper a pares, mares, xiquetes i xiquets,que se celebrarà per primera vegada eldiumenge 21 i que segueix la filosofia delseu germà major.

La seua programació musical serà deprimer nivell, amb gent com LaurentGarnier, o La Mala amb Griffi i M'Baka;això sí, amb shows adaptats a una jorna-da tan particular com aquesta, i vindràacompanyada de múltiples activitats perals més menuts: classes de dj, de ball dehip hop, tallers d'il·lustració, construc-ció amb fitxes Lego… Impossible avorrir-se.

Però si hi ha alguna cosa aliena almón de la música que destaque cada anyper sobre de tota la resta, és la imatge.Sempre feta per sorprendre. Almenys,des de 1997, quan es produeix un verta-der punt d'inflexió en les campanyespublicitàries del Sònar: els progenitorsdels creadors del festival van servir demodels. En el seu desè festival, rient-sede les crítiques que qualificaven algunesde les seues propostes de 'timo', van uti-litzar la imatge de diversos estafadors,com el Dioni. El tuning i els acids tambéserviren com a emblema, mentre que en2002 ironitzaren amb el seu abast'mainstream', sent el famós Maradona lacarta de presentació. Un any més tardvan patir la censura dels mitjans. Tot ique, probablement, cap campanya hajaestat tant exitosa com la de 'la Pajarraca'de l'edició passada. Enguany, ve en formade pel·lícula protagonitzada per unes'majorettes' vingudes del món dels som-nis que, degut a les telefonades quereben des d'una cabina diabòlica, se sen-ten desorientades en el món dels vius.

Podeu veure'l a la pàgina web del fes-tival: www.sonar.es, on, a més, trobareutota la informació i l'emissora de ràdio,amb la que anar obrint boca de cara a lacelebració d'aquests tres dies replets demúsica, senzillament, increïble.

L’ACCENT 154DEL 19 DE MAIG A L’1 DE JUNY DE 200914 CULTURA

Raül Moreno VALÈNCIA

L'embarbussament és un joc deparaules que uneix mots quetenen sonoritats similars i queen conjunt causen un efectecòmic. Aquí teniu una tirallon-

ga d'embarbussaments populars: "ploupoc, però pel poc que plou, plou prou","aquesta ampolla té tap? Tap té. Té tap itapó? Tap i tapó té", "un carro carregatde rocs, corria per la carretera, i elcarreter carregat de ràbia li corria aldarrere", "duc pa sec al sac, m'assec onsóc i el suco amb suc", "al Marroc unmarrec tira un roc i cau al rec", "un ricli diu: Roc no siguis ruc que jo no ric","en quin tinter té la tinta en Ton?" A

banda dels embarbussaments hi ha mésjocs de paraules: el palíndrom o capicua,és una paraula que es llegeix igual deldret i del revés com per exemple: nan,pap o rar; una frase palindròmica seria:català a l'atac; l'anagrama -segons elgran Pompeu Fabra- és la transformaciód'un mot o frase en un altre per latransposició de les seves lletres: Sineraés l'anagrama que Salvador Espriu vautilitzar per referir-se a Arenys. L'arti-cle podria acabar-se aquí, però falta afe-gir embarbussaments de nova creació:us en regalo uns quants que he recollit al'hort que tinc dins el cap i us encoratjoa fer-ne de nous. "En cap cap, cap el Capde Creus", "al bar d'en Pep Pou m'omploel pap amb brou de bou", "un pop xopsurt del sex-shop i va al coffe shop", "unzelandès en zel fa ziga zagues fins alcel", "cap animal que mengi com cal tin-drà mal de panxa ni mal de queixal","un ànec rònec viu en pau dins un niu,li fa mal el peu però calla i no ho diu","un xai xiroi xipolleja a un xaragall. Elxai li diu a un xic que xiula sota unxiprer: vine amb mi a xipollejar quexalarem. El xic hi va amb una ampollade xeres; beuen, xipollegen i xerren xau-xau de Xauxa".

En el proper pam de llengua faré undivertimento narratiu. Agafaré un gra-pat de mots que comencen per enya i elsposaré junts en la mateixa història. Queen sortirà?

PPaamm ddee lllleenngguuaa

AAvvuuii ttooccaa::ll''eemmbbaarrbbuussssaa--mmeenntt

“A banda d'embarbussa-ments,un joc de parau-les amb mots de sonori-tats similars,hi ha palín-

droms i anagrames”

EEll SSòònnaarr,, ““uunnaa ccoossaa rraarraaoobbeerrttaa aa ttoott eell mmóónn””

MONOGRÀFIC

EEnngguuaannyy eell ffeessttiivvaall aarrrriibbaa aa llaa sseeuuaa XXVVIIeeddiicciióó

“El Sònar arrisca però tambéduu estrelles consagrades.Explora les escenes d'arreu

del món però també lacatalana amb Pau Riba iGuillamino entre altres”

L’ACCENT 154 DEL 19 DE MAIG A L’1 DE JUNY DE 2009 CULTURA 15

Joan Sebastià Colomer i Tejada BARCELONA

Qui va al cinema a veure Catalu-ña/Espanya paga una quantseurets per viure la curiosa expe-riència d'un 60 minuts en panta-lla gran. Tant és així que qui vulgui estalviar-se'ls pot esperar que

l'emeti TV3 sempre que les estúpides políti-ques sobre els repetidors al País Valencià liho permetin, car la mateixa televisió auto-nòmica del Principat finança el projecte.Segurament mai no s'hagués estrenat unapel·lícula com aquesta en un cinema si no hihagués l'experiència inspiradora de La pilotabasca. La pell contra la pedra, el famós docu-mental de Julio Medem sobre el conflictebasc. Aquest periòdic ja en va publicar unacrítica quan es va estrenar que podeu buscara l'hemeroteca privada (no es troba gaireexemplars de L'ACCENT a les públiques) o ala nostra pàgina d'Internet.

En oposició a l'obra de MedemCataluña/Espanya no té cap tipus d'estèticapròpia ni cap interès cinematogràfic quedestaqui en la pantalla gran. I això és unadebilitat que es farà més passadora al sofà decasa. Podria, però, tenir una virtut com aavantatge: un plantejament molt menysidentitari/essencialista dels conflictes. Val adir, també, menys històric (i això no és unavirtut). Però el que Isona Passola, directorade la pel·lícula, ens ofereix a canvi és unavisió extremadament limitada de la qüestió.

En primer lloc l'enfocament estrictamentprincipatí falseja el conflicte. I això no ésnomés un formalisme si no una deficiènciagreu: en tot el tram inicial on es parla de lallengua no s'esmenta el conflicte lingüísticvalencià ni la dura marginalització del cata-là per part de l'Estat francès.

A banda d'aquests minuts centrats en la

llengua, com he dit, lapel·lícula aprofundeixmolt poc en els aspec-tes identitaris, cultu-rals i psicosocials delque en Montilla ano-menaria "desafecció"catalana vers l'Estat.La resta es centra enl'espoli fiscal i lesinfraestructures. És adir, aquell tipus decoses -importants, tots'ha de dir- que servei-xen als polítics cata-lans per aparentar con-flicte mentre consoli-den l'Espanya de lesautonomies. Per par-lar-ne Passola, a dife-rència de Medem,exclou els representants polítics. Però comell, opta per combinar les personalitats cata-lanes amb algunes d'espanyoles. Absurd enqualsevol país normal, inevitable en un paísocupat.

El perfil dels participants és, per tant,més "professional" que polític: Ramon Tre-mosa, Albert Boadella, Ignacio Sotelo, XavierSala i Martín, Miguel Herrero de Miñón,Xavier Rubert de Ventós, Alfons López Tena,etc. Però a banda de certes informacionssobre les balances fiscals (d'altra banda, prouconegudes darrerament) i l'estructura radialde les infraestructures de l'Estat, els contin-guts són veritablement pobres. Ni una refe-rència a l'existència de moviments popularsen defensa dels drets nacionals (excepte lafamosa manifestació pel dret a decidir), capconsideració sobre la gènesi i el perquè delconflicte, la seva vessant política i el dèficitdemocràtic que està en la seva base. Veient

Cataluña/Espanya s'arriba a la conclusió,molt del gust de cert progressisme espanyo-lista, que el conflicte s'estableix entre l'Estatespanyol i la burgesia catalana i consisteixen una sèrie d'entrebancs als negocis delscatalans per part espanyola. És per aquestmotiu que se'ns ofereix el dubtós gust deconèixer les impressions (força raonables enaquest cas) del cap de la patronal catalana,Joan Rossell, mentre no apareix cap repre-sentant dels sindicats o dels movimentssocials catalans. Més enllà d'això, cap consi-deració sobre la desindustrialització, la ter-ciarització, la destrucció del territori, etc.

Un discurs que ens sona massa. És el quepassa quan es va al cinema a veure el mateixque ja veiem a la tele finançat pels mateixos.Com sol passar a aquests tipus de "catalanis-tes", Passola fa un discurs tant light que aquíja no fa efecte i a on podria fer-ne (a Madrido a Sevilla) no en farà perquè no ho veuran.

WWW.TDK.CAT

Roger Sánchez Amat BARCELONA

Per algun motiu o altre, hi haviandes i beures que deixen detenir anomenada i es perd el seuconsum entre la població. Llavorsn'apareixen d'altres que ocupen

aquest espai i que solen venir d'altresindrets.

Segurament si el producte autòcton enqüestió no té unes propietats olfactives igustatives del gust de l'usuari i l'elementintroduït si, no hi ha dubte que triomfarà.Ara bé, si no és el cas, què carai determinaun procés com aquest? Un exemple: la rata-fia. Com pot ser que sobre una beguda tantaconseguida i recomanable plani un desco-neixement tant elevat entre un gran nom-bre de catalans i catalanes? El primer con-tacte que recordo tenir amb la ratafia fouen forma d'obsequi, gairebé souvenir, unpresent exòtic "del poble". A ciutat no haví-em vist mai ratafia, tot i saber de la sevaexistència. Les sobretaules de migdia i denit s'acompanyaven de licors variats, peròcap de proper. Com a molt, un vi dolç, elmoscatell. Eren èpoques de patxaran, licorsde fruites, baileis, frangelicos i diversos.

Ara bé, una vegada tastada la ratafia,

això va canviar. Un matís especial, quelcomque encantava el paladar, una sensació deretrobar un gust ancestral, de retorn alsorígens, de redescobriment de les arrels…Borratxera en estat de "cánticos regiona-les"? Exaltació etílicocatalanista? Delirisderivats d'una embriaguesa nacional cadacop més convençuda? Qui sap. La qüestió ésque vaig sucumbir davant uns encants d'al-ta graduació. I vaig començar a veure cons-ternat com de ratafia gairebé no se'n troba-va als bars de Barcelona. Quina gran injus-tícia! Com un apòstol enlluernat per unarevelació, vaig decidir dedicar la resta de lameva vida a difondre les virtuts del nostratlicor. Vaig descobrir nombroses viles on elseu consum encara es mantenia força viu.Vaig detectar cellers resistents on encaradestil·laven les seves pròpies fórmules rata-fiaires gairebé en la clandestinitat. I vaigcoincidir amb aborígens que mostravendesacomplexats la seva afecció a la foscabeguda. Visitant la resta de país vaig desco-brir com en indrets de València o les Illes,els autòctons havien conservat el consumdels seus beuratges, gairebé elevant l'hàbita ritual. Encara recordo els habitants d'unllogarret castellonenc passejant en processóuna ampolla de cassalla en honor a la "mae-

dedéu". En retornà a la ciutat comtal, vaigfer un jurament: no descansaria fins queels barcelonins i les barcelonines elevessinno només la ratafia, sinó totes les altresbegudes de la terra, a la categoria merescu-da! Bé, aixshò nommés seria el prinjcipiperh a lash delaclaccióó die lae indepemn-tència, zzzzzzzzzzz...

Ospes! M'he despertat ja… amb el capuna mica emboirat. Ai ai ai! Serà la darreravegada que recorreré a la ratafia per inspi-rar la meua col·laboració a L'ACCENT! I araque hi som, quatre coses d'aquesta licor feta base d'aiguardent i anís macerats ambnous verdes i herbes. Eminentment de

fabricació casolana, el seu àmbit geogràficcomprèn gran part de la Catalunya Vella.Mossèn Cinto Verdaguer atribueix l'origendel mot a un esdeveniment casual. Fa moltsanys, havent signat un tractat, els bisbescatalans van celebrar-ho tot bevent ungotet d'una beguda que els serví el masoverde la casa on s'estaven. Meravellats pel seugust, i descobrint que no tenia nom, vandecidir, segurament un pèl ebris ja, anome-nar-lo "rata fiat" (queda firmat). Aquestteoria queda avalada per la profunda rela-ció entre destil·lats i Església, que en teniagairebé el monopoli. L'origen, però, segura-ment és un altre, i més si descobrim que aFrança per ratafia es coneix un licor a basede fruites macerades en alcohol.

LLaa rreecceeppttaa.. RRaattaaffiiaaLa base de la ratafia és aiguardent o anís, obarrejant ambdues begudes en la proporciódesitjada. Afegirem sucre, nous verdes,pela de llimona, uns pocs clavells, canyellai herbes al gust: menta, maria lluïsa, fari-gola. Les nous, element indispensable, lesesclafarem abans. I les herbes les collirempels volts de Sant Joan: és quan tenen mésvirtuts. Ho posarem tot en un pot de vidretapat, i anirem removent de tant en tant.Durant 40 dies ho farem reposar a sol iserena, és a dir, a la intempèrie. Llavors hofiltrarem a través d'un colador i ja ho tin-drem enllestit per a gaudir-ne. Compte ambel volum d'ingestió: pots acabar fent arti-cles com aquest…

TTeerrrraa dd''EEssccuuddeellllaa.. SSaannttss,, PPaaïïssooss CCaattaallaannss

EEll rraaccóó ddeell ccoocc

RReessiissttèènncciiaa rraattaaffiiaaiirree

envieu-nos les vostres convocatòries a LACCENT.CAT@GMAIL.COM

Del 19 de maig a l’1de juny de 2009

AAggeennddaa>> El dissabte 23 es presenta la campanya "Capi-talisme és crisi" a Tarragona. Hi haurà una con-ferència i posterior taula rodona amb un mem-bre d'Endavant i amb Karim Akbih (represaliatper participar en una manifestació contra les65 hores i la cimera del G-20) que explicarà elseu cas repressiu. Al Casal Popular Sageta de Foc.Organitza: Endavant (OSAN).>>L'Assemblea de Joves de Cassoles està orga-nitzant unes Jornades Internacionalistes durantel mes de maig. El dissabte 23 hi haurà una jor-nada dedicada a Palestina, amb una exposiciófotogràfica i una xerrada amb el títol "Palesti-na: terra ocupada" a càrrec d'un membre de laXarxa d'enllaç amb Palestina. Posteriorment hihaurà una projecció. I el dissabte 30 és el tornde Cuba amb la xerrada "50 anys de revoluciócubana" a càrrec d'un membre de la brigada"Venceremos", la projecció de la pel·lícula "Loo-king for Fidel" i festa Cuba. Al Casal PopularManuel de Pedrolo a partir de les 18h els dosdies.>> El 29 de maig hi haurà concert per celebrarels 20 anys de SU TA GAR. Serà a la Sala Zero deTarragona i ho organitza radikalrecords. Con-sulteu la seua web per a més informació:www.radikalrecords.net >>El 21 de maig, el SEPC de la UPF organitza unaxerrada sobre lluita per l'alliberament nacio-nal i social d'Euskal Herria a càrrec de membresdel moviment juvenil independentista basc Seràales 13:30h a l'aula 20.059 de l'Edifici Jaume Idel campus Ciutadella de la Universitat Pom-peu Fabra de Barcelona. No hi falteu.>>A València s'estan organitzant unes jornadesantipatriarcals, que començaran el dia 22 demaig. Enceta les jornades una xerrada sobre laHistòria del feminisme (20h, El Nido) seguidad'una sopar vegà i un concert de cantautor. L'en-demà hi haurà taller d'autoconeixement i iden-titat I després una taula rodona sobre espaismixtes i no mixtes. Les jornades continuaranel cap de setmana següent.

CCrrííttiiccaa ddee llaa qquuiinnzzeennaa:: CCaattaalluuññaa//EEssppaannyyaa

LLaa ppiilloottaa ccaattaallaannaa

L’ACCENT 154DEL 19 DE MAIG A L’1 DE JUNY DE 200916 CONTRAPORTADA

LAIA ALTARRIBA PIGUILLEM BARCELONA

Per què vas decidir donar suport ala candidatura Iniciativa Interna-cionalista?Bàsicament perquè conec la gent queaquí estava organitzant el tema i emdonen la confiança de saber que sónpersones que estan movent-se permillorar el seu entorn (sigui laboral,social, etc.) i, per tant, aquesta can-didatura seria una proposta de denún-cia de l'estat de coses actual i unaaposta contra els que manen des defa massa anys.

Els mitjans de comunicació parlenmajoritàriament de "candidaturaabertzale". Com la definiries tu?Que la COPE i l'ABC, primer, i la restade gran mitjans de comunicació, des-prés, acusin Iniciativa Internaciona-lista d'"abertzale" o de formar partd'"ETA-Batasuna" el que fa és confir-mar-me que aquesta candidatura ésun problema per tots els rics que ellsrepresenten, cosa que és un gran honor.Penso que la candidatura es defineixper si mateixa en dir que som inter-nacionalistes, per molt que els moles-ti als miserables directors dels gransmitjans de comunicació.

S'ha presentat com un valor el fetque la composin persones de tot l'Es-tat espanyol. Però moltes catalanesi catalans poden dir que l'impor-tant és reforçar la lluita del nostrepaís, enlloc de participar en projec-te estatals. Què en penses?Doncs, la veritat que per a mi no téimportància aquest debat, és pura-ment circumstancial. Crec que s'hadonat aquesta oportunitat i s'ha tiratendavant. Qui no arrisca no guanya.A la vegada, crec que la feina feta coma candidatura no ens ha tret de la nos-tra feina habitual. Personalment, johe continuat amb la meva tasca sin-dical i anant a treballar al bus.

Sent una candidatura internacio-nalista, consideres que pot aportaralguna cosa a les lluites dels PaïsosCatalans?Doncs il·legalitzant la candidaturala "Justicia Española" ja ha aportatuna classe magistral de com funcio-na i quins interessos defensa. S'hatraslladat la negació del dret a pre-sentar-se a unes eleccions d'EuskalHerria a tot l'Estat espanyol. Ellsmateixos s'han deslegitimat com asuposats "demòcrates". Si finalmentens hi poguessin presentar i s'acon-seguís, com a mínim, un eurodipu-tat, doncs evidentment la situació dela gent treballadora dels Països Cata-lans podria fer-se escoltar més a Euro-pa. Encara que fos només per cagar-

se amb tots els polítics xupòpters queestan allà ja ha valgut la pena tot l'es-forç realitzat.

T'ha sorprès la decisió de l'Estatespanyol d'actuar contra la candi-datura?A mi, personalment, no. De fet, haví-em fet una porra sobre el tema ambalguns companys i companyes de fei-na i he guanyat. Evidentment, moltstreballadors i treballadores d'auto-busos de TMB i moltes amistats quesabien que hi havia la candidaturas'han quedat sorpresos. Per això deiaabans que ells, els que s'autoanome-nen constantment demòcrates, s'hanposat en evidència.

Què en penses de la declaració deWilly Meyer, d'IU, dient que s'hade respectar la decisió dels tribu-nals i anul·len la candidatura?Doncs que la gran majoria dels diri-gents d'IU s'han convertit en l'esque-rra capitalista i que accepten fona-mentalment totes les regles del jocque ha marcat la Patronal, la Monar-quia i els seus polítics. És clar que hiha alguns pocs dirigents i bastantsmés afiliats, afiliades i votants d'IUque no estan d'acord ambla posiciódel Meyer de marres.

Pel fet de ser una candidatura quees presentava denunciant la llei departits, no consideres que era pre-visible que s'iniciés el procésd'anul·lació?El tema no era la denúncia de la Lleide partits, que també la fan Esque-rra Anticapitalista (EA) i el PCPE,sinó que, en el fons, tenir simpatiesper l'esquerra abertzale podia com-portar això. Però el cas, per mi, no

és si aquesta persona o aquella havienestat a una manifestació o havien sig-nat un manifest de suport a l'Arnal-do Otegui. Per què, en tot cas, que t'a-nul·lin per això és, com a mínim, unasimple excusa ridícula. El problemade fons és el que reflexa un acuditque diu: “L'Audiència Nacional espensa que ETA és Deu. Per què? Doncsperquè, segons Garzón, Grande Mar-laska i la resta de col·legues, ETA,igual que Deu, és a tot arreu”. D'a-questa manera, cada cop que es pre-senti algú que molesti de veritat,doncs diuen que és part d'ETA i se'ltreuen del mig. Si no il·legalitzen EAi al PCPE és perquè, ens agradi o no,no representen un problema políticper l'Estat perquè, segurament, noaconseguiran cap eurodiputat.

Però no era arriscat posar-hi perso-nes que havien estat en llistes d'ANVo que havien donat suport pública-ment a l'esquerra abertzale?Si entréssim a acceptar el seu joc d'aco-tar el cap i apartar-nos dels que ellsdiuen que estan "contaminats o conta-minades", doncs ja podem plegar. Aques-ta situació recorda la caça de bruixesdel govern nord-americà contra els"comunistes". Tan sols per declarar-tecomunista ja podies engruixir les llis-tes negres i menjar te tota la repressió.En els moments difícils és quan real-ment cal la solidaritat. A més, com jahe comentat anteriorment, ens il·lega-litzen perquè suposen que podríem treu-re un bon resultat per les simpaties quepodríem despertar entre els milers decatalans, castellans, bascos, andalusos,castellans o gallecs que no volen ser partd'aquesta Espanya imposada.

CCrriissii ddee lliiddeerraattggee aa lleess ddrreetteessLLORENÇ BUADES CASTELLPALMA

Els atacs contra els drets lingüís-tics produïts a la sanitat públi-ca de les Balears, a partir de sin-dicats corporatius espanyolistes,fills del verticalisme franquis-ta com CSI-CSIF, una USO cadavegada més vinculada al PartitPopular, el mateix PP, els falan-gistes i l'extrema dreta, anima-ren la creació d'un Comitè d'U-suaris i Usuàries de la SanitatPública que ben aviat va fer fronta l'agressió.

Però no hi ha agressions sen-se resposta, i milers de mallor-quins i mallorquines van decidirmanifestar-se el dia 9 de maig, demanera cívica i festiva, amb laformació d'una gran cadenahumana per la llengua organit-zada per l'Obra Cultural Balear ,amb el suport d'una plataformaformada per més de vint entitatsciutadanes. D'aquesta manera, lasocietat civil va manifestar el seucompromís a favor de la norma-lització de la llengua i dels dretsdels catalanoparlants al llarg delcarrer de Sant Miquel, plaçaMajor, carrer Colom, Cort i carrerdel Palau Reial de Palma.

Però els atacs no acaben aquí.El PP mitjançant el seu sectormés ultradretà expressat en elCírculo Balear, atia la tàctica deconflicte lingüístic per tal d'ob-tenir-ne resultats electorals favo-rables en les eleccions europees.El Círculo ha convocat una mani-festació per al dia 30 de maig quesuposa una nova agressió als par-lants de la llengua catalana.

Es tracta d'un assaig perillósper al PP mateix, perquè bonapart del seu actiu a la part fora-na no accepta els atacs contra lallengua. L'aposta del sector mésespanyolista i ultradretà del par-tit es fa en un moment de crisiinterna que vol aprofitar perguanyar posicions cap a un futurlideratge del PP a la valenciana,després d'obligar a la renúnciade qualsevol perspectiva de lide-ratge polític a la portaveu en l'A-juntament de Palma, l'antigabatlessa Catalina Cirer, més pro-pera a la faldilla pagesa, al gipó, al rebosillo i a un "regionalis-me" canyellista afeblit en elsdarrers anys.

Després de la dimissió de Cirer,el nou portaveu del PP, RafelDuran, es fa estimar dins UM ies mostra disposat a una entesaper situar una nova majoria dedreta a l'Ajuntament de Palma ia qualsevol preu. Aquests posi-cionaments afecten també unaUM que es debat ara en una gue-rra interna entre els sectors méspropers al PP, dirigits per MiquelNadal i la majoria d'afiliats dePalma, contra la majoria de ladirecció. El Congrés uemita del11 de juliol potser decisiu per almanteniment del Pacte actualamb el PSIB-PSOE i Bloc, o per afer tombar la balança a favord'un nou pacte PP-UM.

LA REMATADA“Cada cop que es presenti algú que molesti de veritat, diran que és part d'ETA”

En veure que s'havia iniciat el pro-cés per prohibir que II concorri ales eleccions, vas considerar quehavia estat erroni donar suport?A la vida prens decisions sabent quepoden portar-te problemes personalsperquè creus que són coses que s'hande fer, i punt. Durant la vaga d'au-tobusos de l'any passat, molts com-panys ens la vam jugar i vam decidirque anàvem fins al final, passés elque passés, i crec que ningú se n'hapenedit. Aquells moments de tensió,d'alegria, de repressió i de compan-yerisme, ja no ens els traurà ningú.En el cas de la candidatura, ara mateixfaig la conya amb els companys defeina que la part positiva és que, sifinalment ens il·legalitzen, no podrétornar a estar a cap llista electoralperquè estaré "contaminat", cosa queem deixarà més temps per fer altrescoses (riu). O sigui que està tot bé,veurem com acaba tota la història...

El Parlament Europeu és una de lesinstitucions més allunyades de la ciu-tadania. Per què consideres que potser útil aconseguir-hi un diputat?Pel que m'han dit cada eurodiputatguanya 10.000 euros al mes, o siguique imagina't com d'allunyats estanaquests polítics de la gent treballa-dora. Poder estar allà dintre nomésserviria per crear-los problemesinterns, treure informació sobre comes gasten els diners públics, fer arri-bar aquesta informació a la gent ipoder dir-los a la cara que són unspocavergonyes. Potser no és molt,però seria un plaer fer-ho. Com amínim els trencaríem la bombolla enla que viuen.

Fa un any Josep Garganté impulsavala vaga d'autobusos a Barcelona peraconseguir dos dies de descans set-manal. Ara és el primer candidat pelsPaïsos Catalans (ocupa el tercer llocde la llista estatal) de la candidaturaIniciativa Internacionlista, que l'Estatespanyol vol impedir que es presentia les eleccions europees del proper 7de juny.

Entrevista a JosepGarganté, candidat

d'Iniciativa Internacionalista a

les eleccions europees

ENTREVISTA

Garganté durant la presentació de la candidatura a València // FOTO: Andrés G. R.