l’agència i la sequera · l’any 2005 s’ha viscut una situació d’extrema sequera generada...

L’Agència i la Sequera

2.1

Memoria 2005 ok.qxd 6/9/06 14:04 Página 24

2.1.1 Antecedents

Precipitacions

L’any 2005 s’ha viscut una situació d’extrema sequera generada per una persistent manca de precipitacions a totes lesconques de Catalunya. Amb les particularitats de cada territori, l’inici d’acumulats de precipitació mensual per sota de lamitja històrica del període 1996-2004 comença a finals de la primavera del 2004.

Cal recordar que els valors de precipitació mitjana anual (12 mesos) a Catalunya se situen entre 650 mm i 700 mm, segonssi és a les conques internes o a les conques de l’Ebre. Per tant, es tracta de dèficits d’entre el 35% i el 40% de la mitjanad’un període sec, en el qual s’han enregistrat 3 sequeres d’intensitat considerable, però menors a la de l’any 2005.

Si l’anàlisi es realitza a les conques amb presència d’embassaments importants (Muga, Ter i Llobregat), els resultatsdemostren que el dèficit ha estat major a les capçaleres que a les zones regulades aigua avall dels embassaments. És adir, no només ha plogut menys, sinó que les precipitacions han estat més escasses a les conques que drenen elsembassaments. El cas més significatiu ha estat el Llobregat, que ha patit un dèficit de 250 mm, amb un acumulat demanca consecutiva de precipitació de 340 mm en 14 mesos (la meitat de la precipitació mitjana anual) a la capçalera,enfront 220 mm de dèficit (280 mm d’amplitud màxima) a les parts baixes. Aquesta mateixa situació es repetia alsembasaments del Ter amb dèficits de 220 mm en capçalera versus 150 mm aigua avall, i a la Muga amb dèficits de 115 mm versus 85 mm.

La distribució de la pluja a escala espacial també marca una clara tendència a tenir dèficits majors a les conquesoccidentals: la Muga, per exemple, va rebre precipitacions importants ja iniciat el període de sequera, concretament al mesde gener del 2005.

La recuperació de les reserves d’aigua i de les pluges s’ha produït també de forma desigual, a partir del mes d’agost per alTer-Llobregat, conques meridionals del litoral català i conques de l’Ebre, mentre que a la zona nord-est i, concretament a laMuga, la recuperació s’inicià al mes de setembre.

Per últim, cal destacar que, en general, les precipitacions dels mesos de setembre a novembre, ambdós inclosos, hanestat majors que la mitjana històrica del mateix període, però el dèficit acumulat només ha estat superat a la zona nord-esti litoral, Muga, Fluvià, Baix Ter i rieres litorals. En general, a les conques de capçalera els dèficits a finals d’any encaraoscil·laven entre els 80 i 140 mm.

25


Al gràfic superior es presenta la precipitació anual mitjana a les conques internes de Catalunya durant els darrers 65 anysamb la seva variació temporal, representada per la línia blava que ja que és una variable acumulativa, detecta els cicleshumits i secs. Clarament des de finals de la dècada dels 80 ens trobem en un cicle sec, amb precipitacions acumuladeshiperanuals inferiors a la mitjana històrica (valor 0 de l’eix d’abscises secundari). En els gràfics següents s’analitzen elsvalors de dèficit pluviomètric del bienni 2004-2005, comentats a la pàgina anterior.

26

400

500

600

700

800

900

1000

1100

Base

1940

1942

1944

1946

1948

1950

1952

1954

1956

1958

1960

1962

1964

1966

1968

1970

1972

1974

1976

1978

1980

1982

1984

1986

1988

1990

1992

1994

1996

1998

2000

2002

2004

-800

-600

-400

-200

0

200

400

600

800

Molt humit Variació respmitjana

Humit Sec Molt sec Pluja anual

Plu

ja a

nual

acu

mul

ada

en m

ilímet

res

Variació respecte a la m

itjana en milím

etres

Pluja a les conques internes. Període 1940 a 2005


27

Mitjana 1996-2005

130

120

110

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

60

40

20

0

-20

-40

-60

-80

-100

-120

-140

-160

-180

-200

-220

Abr

04

Mai

04

Jun

04

Jul 0

4

Ago

04

Set

04

Oct

04

Nov

04

Des

04

Gen

05

Feb

05

Mar

05

Abr

05

Mai

05

Jun

05

Jul 0

5

Ago

05

Set

05

Oct

05

Nov

05

Des

05

Pre

cipi

taci

ó (m

m)

Balanç pluviom

ètric (mm

)

Pluviometria enregistrada

Balanç pluviomètric

Inici Decret Sequera

Fi Decret Sequera

Amplitud màxima del balanç: 237,3 mm

Conques internes de Catalunya. Pluviometria i dèficit pluviomètric

Mitjana 1996-2005

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

Abr

04

Mai

04

Jun

04

Jul 0

4

Ago

04

Set

04

Oct

04

Nov

04

Des

04

Gen

05

Feb

05

Mar

05

Abr

05

Mai

05

Jun

05

Jul 0

5

Ago

05

Set

05

Oct

05

Nov

05

Des

05

Pre

cipi

taci

ó (m

m)

Balanç pluviom

ètric (mm

)




Fi Decret Sequera

Amplitud màxima del balanç: 215,8 mm

3020100

-10-20-30-40-50-60-70-80-90

-100-110-120-130-140-150-160-170-180-190-200-210

Conques catalanes de l’Ebre. Pluviometria i dèficit pluviomètric


2.1.2 Embassaments

28

Mitjana 1996-2005

120

110

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

Abr

04

Mai

04

Jun

04

Jul 0

4

Ago

04

Set

04

Oct

04

Nov

04

Des

04

Gen

05

Feb

05

Mar

05

Abr

05

Mai

05

Jun

05

Jul 0

5

Ago

05

Set

05

Oct

05

Nov

05

Des

05

Pre

cipi

taci

ó (m

m)

Balanç pluviom

ètric (mm

)




Fi Decret Sequera

Amplitud màxima del balanç: 335,6 mm 20

0

-20

-40

-60

-80

-100

-120

-140

-160

-180

-200

-220

-240

-260

-280

-300

-320

Conca del Garona. Pluviometria i dèficit pluviomètric

Variació dels volums embassats a Catalunya durant l’any 2005 (hm3)

Volum embassat Volum embassatEmbassament a 01.01.2005 a 01.01.2006 Increment (hm3)

Boadella 33,59 45,81 27%Sau 94,14 43,62 -46%Susqueda (*) 151,44 145,83 -4%Sistema Ter 245,58 189,45 -23%La Baells 63,89 49,79 -22%La Llosa del Cavall 43,86 25,12 -43%Sant Ponç 19,9 15,87 -20%Sistema Llobregat 127,65 90,79 -29%Sistema Ter-Llobregat 373,23 280,24 -25%Foix 3,74 3,75 0%Siurana 10,04 6,22 -38%Riudecanyes 2,16 2,96 27%Gaià (*) 4,44Vallfornès 0,81Ulldecona 3

(*) Embassaments de titularitat privada


2.1.3 El Decret de sequera. Una eina de gestió.

Per fer front a la previsible situació de manca de reserves durant l’any 2005 que s’insinuava després d’un primer trimestremolt sec, el Govern de la Generalitat va promulgar un seguit de normes destinades a regular la utilització dels recursoshídrics en situacions d’escassetat. Aquestes normes s’anomenen “decrets de sequera”.

El Decret 93/2005, de 17 de maig, d’adopció de mesures excepcionals en relació a la utilització dels recursos hídrics, teniaper objecte (1) la protecció de l’abastament de la població per a ús de boca, (2) fomentar la racionalització i l’economia enl’ús de l’aigua i (3) afavorir les actuacions destinades a garantir l’abastament a la població i a minvar els efectes de lasequera. A l’empara d’aquestes mesures s’han desenvolupat importants actuacions.

A finals de l’estiu es va promulgar un nou Decret, el 187/2005, de 6 de setembre, de modificació del Decret 93/2005,motivat per la necessitat de (1) corregir el desequilibri existent entre els sistemes d’embassaments del Ter i del Llobregat i(2) incrementar la disponibilitat de recursos de cara a la reutilització d’aigües residuals per a reg agrícola. Bàsicament calinterpretar aquest nou Decret com una correcció tècnica del primer amb l’objectiu d’adaptar-lo a les característiques tanparticulars que presentà l’evolució de la sequera, amb aportacions inferiors a les mínimes històriques enregistrades fins almoment, a la conca del Llobregat.

Davant la continuada manca de pluges i la consegüent disminució de les reserves, la incursió en escenaris de restriccionsen l’àmbit urbà era cada cop més inevitable. La impossibilitat d’acomplir amb el precepte de protecció de les demandesper a l’abastament de la població obligava a regular mitjançant normes específiques, tal com establia el Decret 93/2005.Així es va promulgar el Decret 207/2005, de 27 de setembre, d’adopció de mesures d’emergència en relació amb lautilització dels recursos hídrics, amb la finalitat de (1) reduir les demandes de manera que poguessin ser satisfetes amb lesreserves existents als embassaments fins a la primavera següent, tot esperant que en aquesta època de l’any,històricament favorable a les pluges, es produís una recuperació de les reserves; i (2) dotar als titulars del serveid’abastament i els seus gestors de les eines necessàries per aprofitar els recursos d’una manera més eficient.

La promulgació d’aquest Decret va suposar un canvi significatiu en la forma de gestionar la crisi. El primer Decret (93/2005)marcava directrius genèriques, pel que fa a les dotacions assignades als diferents usos i les seves modulacions mensuals,a les actuacions concretes a les quals obligava als titulars del servei per afavorir i controlar l’estalvi d’aigua, i alhoracentralitzava la informació i el comandament de la situació. Per contra, el Decret 207/2005 dictava un seguit de normesgenèriques i traspassava la gestió de la situació als titulars del servei d’abastament i creava Unitats de Gestió, d’àmbitsupramunicipal, per coordinar l’emergència amb un contacte molt més proper al territori. El motiu era que la disparitat desituacions possibles, derivada de les particularitats de cada municipi o sistema de distribució i de la seva realitat

29

Volums regulats a Catalunya durant l’any 2005 (hm3)

Embassament Volum desembassatBoadella 36,69Sau 284,28Susqueda (*) 339,59Sistema Ter (**) 339,59La Baells 62,59La Llosa del Cavall 47,63Sant Ponç 53,64Sistema Llobregat 116,23Sistema Ter-Llobregat 455,82Foix 12,17Siurana 6,6Riudecanyes 7,87

(*) Embassaments de titularitat privada(**) Volum regulat del Ter = sortides de Susqueda(***) Volum regulat del Llobregat = sortida de Sant Ponç + sortida de la Baells


socio–econòmica, obligava a una anàlisi més individualitzada de cada cas i impossibilitava la generació de normesgenèriques amb garantia d’eficiència.

Val a dir que aquest últim Decret, tot i haver estat aprovat pel Govern, mai no va arribar a entrar en vigor. Les plugesgeneralitzades dels mesos de setembre i octubre van alleugerir la situació i van fer innecessàri que s’apliqués i, fins i tot,van permetre el retorn a una situació de normalitat hidrològica a bona part del territori. Posteriorment, a mitjans del mes denovembre, un altre episodi de precipitacions va permetre l’aixecament de la situació de sequera a la integritat del territori deCatalunya, i per tant la pèrdua de vigència dels decrets comentats.

Impacte econòmic

L’aigua és la matèria primera de moltes de les activitats econòmiques que ens envolten. Des d’un sofisticat procésindustrial a les activitats lúdiques que ens ofereix la nostra societat, passant per d’altres activitats de menys envergaduraperò absolutament integrades en els nostres usos i costums, com un restaurant, una perruqueria o un túnel de rentat decotxes, són activitats tremendament sensibles a la manca del recurs aigua.

Afortunadament la regulació d’aquests sectors no va ser necessària perquè finalment la sequera va remetre tot just quansemblava imminent l’aplicació del Decret d’emergència. Per tant no es pot parlar d’una afecció econòmica en el sectorserveis, com a mínim quan aquestes activitats depenien de xarxes de distribució connectades a embassaments. Calrecordar que el Decret 93/2005, de mesures excepcionals, protegia el subministrament urbà depenent de sistemes deregulació.

Malgrat tot, altres activitats econòmiques es van veure clarament afectades per l’aplicació del Decret de sequera. Elssectors agrícola i el de producció d’energia hidroelèctrica van ser els principals perjudicats. Els primers perquè l’estalviproposat pel Decret 93/2005 s’obtenia majoritàriament de retallar un 20% les dotacions d’una campanya de reg ordinària.Els segons perquè la disponibilitat de cabals derivables, amb capacitat de producció hidroelèctrica, ha estat molt inferior ala d’un any tipus.

Fins aquí els aspectes relatius a les afeccions originades en els sistemes que depenen de sistemes de regulació(embassaments) motivades per una estratègia adreçada a la protecció dels usos prioritaris (abastament).

En aquells abastaments urbans que depenen exclusivament de recursos locals (fonts, pous, rius no regulats, etc.) un copesgotades les fonts de proveïment, el desencadenament de la crisi era immediat i obligava als titulars del serveid’abastament a dur a terme d’actuacions d’emergència. Aquestes actuacions han consistit en la perforació de nous pous,connexions amb d’altres punts de proveïment, la recuperació de fonts abandonades o el subministrament d’aigua potablea la població mitjançant camions cisterna.

Aquesta ha estat la situació viscuda a conseqüència de la sequera en un total de 54 municipis, i que ha afectat a unapoblació de 60.000 persones. Els municipis afectats s’han situat preferentment a la franja central i sector nord–occidentalde Catalunya, tal com es presenta en el mapa següent.

30


Els municipis afectats han hagut de suportar una despesa econòmica de 810.000 euros en concepte d’abastament ambcamions cisterna per subministrar aigua potable a la seva població, segons les declaracions de despeses presentades pelsmateixos ajuntaments a l’Agència Catalana de l’Aigua.

També l’Agència Catalana de l’Aigua ha hagut de suportar una despesa extraordinària per la necessitat d’habilitar recursos,tècnics i humans, amb els quals afrontar la gestió dels escassos recursos hídrics i, sobretot, en previsió d’un agreujamentde la situació si finalment no plovia durant la tardor. Les activitats desenvolupades han consistit en una intensificació delcontrol en la utilització dels recursos hídrics i han motivat la construcció i la millora de punts de control; la contractació depersonal de suport, ja sigui per gestionar els recursos, per fer el seguiment del compliment del Decret o per tasquesd’inspecció i vigilància; la intervenció en la gestió de determinats recursos, com és el cas de la intensificació de l’explotacióde l’aqüífer de la Vall Baixa del Llobregat o el buidatge parcial de l’embassament de Sau; i finalment les despesesderivades de l’adaptació d’instal·lacions per reutilitzar aigües residuals en l’àmbit agrícola del Baix Llobregat. El resultat finalha estat una despesa extraordinària superior als 6,6 milions d’euros.

2.1.4 Desplegament del Decret

Despeses associades al compliment del Decret 93/2005

Obres i actuacions

El Decret 93/2005, d’adopció de mesures excepcionals per a la gestió dels recursos hídrics, establia que “els expedientsde contractació d’obres, subministraments i assistències que es realitzin en aplicació d’aquest Decret seran objecte de

31

Fig. 1. Localització dels municipis amb necessitats d'abastament mitjançant camions cisterna i obres d'emergènciaexecutades.

Distribució de municipis afectats per la sequera


tramitació d’emergència als efectes que preveu el Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el Textrefós de la Llei de contractes de les administracions públiques”.

Tanmateix, establia un seguit de tipologies d’obres i actuacions amb consideració de “urgents i prioritàries” pel que fa a lamillora de la garantia. Aquestes tipologies, classificades de forma genèrica pel seus objectius i definides amb més detall perconceptes, són les que es presenten a la taula 1.

Finalment, es determina que “l’Agència Catalana de l’Aigua assumirà amb caràcter extraordinari els costos derivats del’adequació, millora o instal·lació d’elements de control i gestió dels recursos hídrics a tot el territori de Catalunya, així comles instal·lacions de tractament o transport d’aigües regenerades per a la seva reutilització amb efecte de substitució derecurs”.

Abastaments d’emergència

El Decret 93/2005, d’adopció de mesures excepcionals per a la gestió dels recursos hídrics, establia la possibilitat de quela Generalitat pugui contribuir en el sosteniment de les despeses extraordinàries, enteses com a sobrecostos al’abastament ordinari, que les entitats locals es vegin obligades a suportar per la prestació del servei d’abastamentd’emergència d’aigua apta per al consum humà destinada a consum domèstic mitjançant el seu transport per vehiclescisterna o similars durant el període de vigència d’aquest Decret.

Resum de les despeses econòmiques

L’import total de les obres i actuacions amb càrrec al pressupost de l’Agència Catalana de l’Aigua en compliment d’allòestablert al Decret 93/2005 puja a la quantitat de 8.086.413,89 euros, segons es detalla a la taula següent:

32

Taula 1. Despesa econòmica de les obres i actuacions definides amb caràcter d’urgents i prioritàries segonsel Decret 93/2005

Objectiu Conceptes Import (€)Millora de la garantia mitjançant Construcció, rehabilitació o millora 5.081.575,42la intensificació del control de punts a la Xarxa de Control dedel recurs Recursos d’Aigua de l’Agència

Catalana de l’AiguaModels de previsió i millora de la 632.820,17gestió dels recursos superficials i subterranisIntensificació de les activitats de 123.926,48policia de lleres i inspecció d’usos i abocamentsIntensificació de l’operació de 769.700,00sistemes de telecontrol i anàlisiTotal 6.608.022,07

Emergència a l’abastament Construcció de nous punts alternatius Pendent d’aprovació del Conselld’abastament per ús domèstic d’Administració de l’AgènciaDespeses associades a la substitució 1.478.391,82d’usos / recursTransport d’aigües aptes pel Pendent d’aprovació del Consellconsum humà. d’Administració de l’AgènciaTotal 1.478.391,82

Total 8.086.413,89


Detall econòmic

Obres i actuacions

A continuació es presenta el detall de la contractació de les obres i actuacions relatives als conceptes anteriors, totespecificant l’abast de les tasques contractades i l’import individual de cada adjudicació. En aquesta relació han quedatexclosos els conceptes relatius a la construcció de nous punts alternatius d’abastament per ús domèstic i transportd’aigües aptes per al consum humà. Tampoc no s’hi ha reflectit la despesa associada a l’explotació del tractament peradequar la qualitat de l’efluent de l’EDAR de Sant Feliu per a la seva reutilització a la zona de regadiu del Canal de la Dretadel Llobregat, incorporada a les despeses generals d’explotació d’aquesta EDAR.

33

Import certificat (dades tancadesa 31 de desembre

Concepte Actuació Contracte Import (€) de 2005)

Construcció,rehabilitació omillora de punts dela xarxa de controlde recursos del'aigua

Rehabilitació imillora de l'estacióde control aCastellód'Empúries al riuMuga

Construcció del'estació de controla Olvan al riuLlobregat

Rehabilitació imillora de l'estacióde control a Gironaal riu Ter

Rehabilitació imillora de l'estacióde control a LaGarriga al riuCongost

Condicionament imillora de l'estaciód'aforament EA-39del riu Mediona aSant Quintí deMediona

Direcció d'obra i coordinació en matèriade seguretat i salut corresponent alcondicionament i la millora de l'estaciód'aforament EA-52 del riu Muga aCastelló d'Empúries.

Execució del projecte constructiu decondicionament i la millora de l'estació decontrol a Castelló d'Empúries al riu Muga

Direcció d'obra i coordinació en matèriade seguretat i salut corresponent al'estació de control a Olvan al riuLlobregat

Execució de l'obra corresponent al'estació de control a Olvan al riuLlobregat

Direcció d'obra i coordinació en matèriade seguretat i salut corresponent a larehabilitació i la millora de l'estació decontrol a Girona al riu Ter

Execució de l'obra corresponent a larehabilitació i la millora de l'estació decontrol a Girona al riu Ter

Direcció d'obra i coordinació en matèriade seguretat i salut corresponent a larehabilitació i la millora de l'estació decontrol a la Garriga al riu Congost

Execució de la rehabilitació i la millorade l'estació de control a la Garriga al riuCongost

Direcció d'obra i coordinació en matèriade seguretat i salut corresponent alcondicionament i la millora de l'estaciód'aforament EA-39 del riu Mediona aSant Quintí de Mediona

31.000,00

654.099,64

15.972,00

329.411,21

22.000,00

514.054,02

14.305,00

271.239,91

12.200,00

28.000,00

539.174,05

6.388,80

134.541,82

3.198,28

74.680,44

1.853,45

35.211,29

2.607,76


34



Construcció del'estació de controla Abrera al riuLlobregat

Construcció del'estació de controla Fogars de laSelva al riu Tordera

Instal·lacions desensorsautomàtics,remotes icomunicacions depunts existents percontrol en tempsreal

Projecte decobertures per a lainstal·laciód'estacionsremotes delssistemes detelecontrol

Execució del projecte constructiu decondicionament i millora de l'estaciód'aforament EA-39 del riu Mediona aSant Quintí de Mediona

Direcció d'obra i coordinació en matèriade seguretat i salut corresponent al'estació de control d'Abrera al riuLlobregat

Execució de l'obra corresponent al'estació de control d'Abrera al riuLlobregat

Direcció d'obra i coordinació en matèriade seguretat i salut corresponent al'execució de nova estació d'aforamentEA-89 del riu Tordera a Fogars de laSelva

Execució del projecte de la nova estaciód'aforament EA-89 del riu Tordera aFogars de Tordera

Adquisició i posada en explotació de sisestacions compactes per controlar elsnivells de rius

Adquisició i posada en explotació decatorze estacions compactes percontrolar els nivells de rius

Assistència tècnica per a la instal·lacióde 20 estacions compactes de controlde rius, canals i piezòmetres temps realper millorar el control

Adquisició i posada en explotació decatorze equips de mesura de nivell perflotador per a la instal·lació a estacionscompactes de control de nivell

Obra civil associada a les instal·lacionsde sensors automàtics, remotes ienergia autònoma per a panells solars.

Estudi de cobertura per a la migraciódels sistemes de control manuals decabals a sistemes automàtics peragilitzar del control

243.910,07

19.440,90

399.900,00

94.533,00

1.890.615,00

57.227,79

155.477,24

83.220,00

36.289,64

97.000,00

97.680,00

51.990,33

-

52.888,02

63.022,00

487.845,53

57.227,79

148.665,21

83.220,00

36.289,64

97.000,00

97.680,00




Models de previsiói millora de lagestió delsrecursossuperficials isubterranis

Intensificació deles activitats delleres i inspecció iusos i abocaments

Coordinació deseguretat i salut deles tasquesd'aforaments iinstal·lacions iobres menors

Personal i eines desuport a la gestióde recursos per alseguiment delcompliment delDecret i publicaciódades

Buidat Sau-Susqueda

Personal de suportper la intensificacióde les tasques devigilància

Assistència tècnica per a la coordinacióen matèria de seguretat i salut de lestasques i execució d'actuacions demillora de la gestió de la sequera desde la unitat d'hidrologia superficial

Assistència per a suport a la gestió delsrecursos per al seguiment del decret93/2005 i publicació de dades

Assistència tècnica per al seguiment dela campanya de reg de les conques delLlobregat, el Ter i la Muga

Assistència tècnica per a la coordinacióde l'actuació de buidatge de Sau

Assistència tècnica per redactarl'informe ambiental

Assistència tècnica per a la coordinacióde seguretat i salut de l'actuació debuidatge de Sau

Tasques d'instal·lació i lloguer de gruafixa al pantà de Sau

Tasques de manipulació de la grua fixaal pantà de Sau

Assistència tècnica per les tasques deservei d'embarcacions de neteja

Tasques de transport i abocament aabocador

Control de la qualitat de l'aigua delpantà Sau

Estudi de peixos de Sau i Susquedadurant el buidatge (control de l'ictiofauna)

Assistència tècnica pel transportd'embarcació de pesca

Assistència tècnica en pesca preventiva

Senyalització

Pla de vigilància de la qualitat de l'aiguaespecífic per a èpoques de sequera enl'àmbit del Baix Llobregat

Assistència tècnica per analitzar laqualitat de l'aigua dels embassamentsde la conca del Llobregat

42.000,00

211.990,00

42.200,00

40.000,00

20.000,00

6.000,00

3.606,08

10.080,00

60.000,00

110.000,00

60.000,00

13.191,49

5.046,00

39.000,00

11.706,60

61.985,30

61.941,18

42.000,00

211.990,00

42.200,00

40.000,00

20.000,00

6.000,00

-

-

53.500,00

9.637,00

-

-

-

18.200,00

-

54.048,07

61.941,18

35


36



Intensificació del'operació desistemes detelecontrol i anàlisi

Despesesassociades a lasubstitució d'usos/recursos

Personal de suportper la gestió de lesemergènciesd'abastament iseguimentpressupostari

Personal de suporta l'operació de lesdades i control dela qualitat delscabals mesurats

Desenvolupamentdels sistemesd'informació dexarxes de control iscades detelecontrol

Reutilització delCanal de la Dreta

Assistència tècnica al disseny, tràmit,gestió i seguiment de les actuacionsd'emergència per a l'abastament a totl'àmbit de Catalunya

Assistència tècnica de suport al'operació de les dades de control de laqualitat dels cabals mesurats

Desenvolupament dels sistemesd'informació de xarxes de control ivisualització

Assistència tècnica a les actuacionsd'emergència per a la sequera al BaixLlobregat

Assistència tècnica per al control analíticde les aigües residuals regenerades i deles aigües dels rius Llobregat, Anoia iRubí (de contrast)

Instal·lació de la monitorització d'aiguareutilitzada del canal

Assistència tècnica en les tasques demanteniment de les instal·lacions dedosificació i control de clor en l'aigua desortida de la depuradora del BaixLlobregat

Assistència tècnica per al control analíticde les aigües residuals regenerades i deles aigües dels rius Llobregat, Anoia iRubí (periòdic)

Assistència tècnica en la instal·lacióprovisional de dosificació d'hipocloritsòdic amb origen a l'EDAR del BaixLlobregat i final al Canal de la Dreta delLlobregat a Sant Boi de Llobregat

Subministrament , instal·lació iprogramació d'un mòdul de 4 sortidesanalògiques per integrar-lo en el PLC del’estació de bombeig del tram 1 deDepurbaix

121.800,00

117.900,00

530.000,00

45.000,00

6.300,00

24.039,20

480,00

86.030,40

68.736,40

2.355,00

121.800,00

117.900,00

323.300,00

45.000,00

3.143,20

23.475,20

480,00

51.347,90

68.736,40

2.355,00




Direcció d'obra i coordinació deseguretat i salut de la derivació de cabalper a la reutilització de l'efluent del'EDAR del Baix Llobregat a la regadorade Can Gibert

Obres de derivació de cabal per a lareutilització de l'efluent de l'EDAR delBaix Llobregat a la regadora de CanGibert

Adquisició i posada en explotació d'unaestació compacta per controlar cabalsde la reutilització de l'EDAR delLlobregat.

Direcció i coordinació de seguretat isalut de l'explotació de lesinstal·lacions de reutilització de l'efluentde l’EDAR del Baix Llobregat per al regagrícola del Canal de la Dreta

Control de l'explotació de lesinstal·lacions de reutilització de l'efluentde l’EDAR del Baix Llobregat per al regagrícola del Canal de la Dreta

Control analític de contrast a lareutilització de l'efluent de l’EDAR delBaix Llobregat per al reg agrícola delCanal de la Dreta

Subministrament, instal·lació imanteniment dels equips de dosificaciód'hipoclorit sòdic per a la reutilització del'efluent de l’EDAR del Baix Llobregatper al reg agrícola del Canal de la Dreta

Subministrament i instal·lació de dosdipòsits de 40 m3 per a hipoclorit per ala reutilització de l'efluent de la EDARdel Baix Llobregat pel reg agrícola delCanal de la Dreta

Obra civil per l'allotjament de lesinstal·lacions de desinfecció de l'efluentper a la reutilització de l'efluent de laEDAR del Baix Llobregat pel regagrícola del Canal de la Dreta

Assistència tècnica pel control de lainstal·lació de desinfecció de l'efluent del’EDAR del Baix Llobregat

17.000,00

102.700,00

2.337,65

90.000,00

67.586,28

10.854,40

10.734,04

16.972,00

25.000,00

108.375,00

7.100,00

23.828,74

-

30.000,00

26.942,10

1.572,60

10.734,04

-

25.000,00

108.375,00

37


Abastaments d’emergència

A continuació es presenta el resum de dades relatives a les actuacions motivades per abastaments d’emergència:

Seguiment i participació

La redacció i el seguiment dels decrets de sequera ha estat marcada per una àmplia participació dels sectors afectats. Esvan crear diferents Comissions i Grups de Treball per a donar a conèixer l’abast dels decrets, copsar l’opinió d’institucions igestors, avaluar l’afecció de les mesures proposades i recollir la proposta de millores, i fer el seguiment del complimentd’objectius.

Alguns d’aquests espais de participació ja estaven constituïts de manera institucional i fins i tot formen part de la tramitacióobligatòria prèvia a l’aprovació de normes d’aquest rang. És el cas del Consell Tècnic, el Consell d’Administració de l’ACA,i les Comissions de Desembassament.

38



Reutilització Canalde la Infanta

Monitorització del marge dret del riuLlobregat

Recollida de peixos al Canal de la Dretai transport a abocador

Direcció d'obra i coordinació en matèriade seguretat i salut corresponent al'execució de l'obra per connectar partde l'afluent de la depuradora de SantFeliu de Llobregat al Reial Canal de laInfanta Carlota

Execució de l'obra per connectar partde l'afluent de la depuradora de SantFeliu de Llobregat al Reial Canal de laInfanta Carlota

TOTAL

10.111,70

8.253,79

34.670,51

740.855,45

8.086.413,89

10.111,70

8.253,79

34.670,51

740.855,45

4.345.907,73

Taula 2. Resum de dades bàsiques de les actuacions per abastaments d’emergència

Concepte Abastament amb camions cisterna Altres actuacions

Sol·licituds rebudes 46 26Sol·licituds acceptades 20 2Municipis afectats 54 41Població afectada 26.385 hab. 58.153 hab. Volum servit 163.790 m3 - Despesa econòmica dels ajuntaments 806.137,75 € 3.569.617,28 €Import subvencionable ACA 270.573,98 € (*) - Import subvencionat per altres departaments A confirmar 515.735,90 €

(*) Import final pendent d’aprovació del Consell d’Administració de l’Agència


A d’altres, també existents, es va participar perquè la seva composició era adient per informar i debatre aquesta temàtica,com en el cas del Consell per a l’Ús Sostenible de l’Aigua (CUSA).

D’altres van ser de nova creació, bé perquè així ho requerien els mateixos decrets, o bé atenent a les especifitats querequeria el tractament d’alguns aspectes molt determinats. En el primer grup destaca la Comissió Interinstitucional, la qualestava constituïda per representats dels departaments del Govern directament afectats per la sequera i per representantsde l’Administració local (Federació de Municipis de Catalunya i Associació Catalana de Municipis i Comarques). En el segongrup es van incloure els Grups de Treball d’Abastament, amb una amplia representació dels principals titulars i gestors delsserveis d’abastament; el Grup de Treball d’Activitats Econòmiques, en el qual es va discutir la millor formulació i lesconseqüències del Decret d’emergència (207/2005); el Grup de Treball del Baix Llobregat, en el qual hi participaren elsprincipals usuaris dels aqüífers de la Vall Baixa del Llobregat i de la cubeta d’Abrera per avaluar l’afecció de l’explotaciód’aquests aqüífers imposada pel Decret 93/2005; i el Grup de Treball de Reutilització, amb intervenció de les diferentsAdministracions i departaments afectats per aquesta activitat.

D’altres grups de treball, com és el cas dels realitzats amb diferents Comunitats de Regants, del Ter i de la Muga, creadesper avaluar el compliment de consignes i proposar modificacions per millorar l’eficàcia durant la campanya de reg, són decreació anterior a la sequera, però han mostrat una vegada més, i molt especialment en aquestes situacions, la seva utilitatatès que són un mecanisme molt àgil de transmissió amb els usuaris.

Tot plegat ha suposat una cinquantena de reunions, al marge d'altres de coordinació internes i de presentació de l'evolucióde la sequera, sia de manera generalista per tot el territori, sia a fòrums més especialitzats.

La presència continuada als diferents mitjans de comunicació ha comportat un enorme esforç d'organització i decomunicació per part de l'Agència Catalana de l'Aigua durant els set mesos que van des de començaments del mesd'abril, quan es va començar a redactar el primer decret, fins a l'u de desembre, data en la qual es declarava oficialment lasuperació de la sequera a tot el territori de Catalunya.

39


l’agència i la sequera · l’any 2005 s’ha viscut una situació d’extrema sequera generada...

Documents