La Recerca.Tipus, tcniques i instrumentsPer citar aquest document:- Zaragoza, J. Ma (2004). La Recerca. Tipus, tcniques i instruments. Recuperat dd/mm/aaa http://www.josepmazaragoza.net

LA RECERCA La recerca s una activitat humana orientada a la descripci, comprensi, explicaci i transfomaci de la realitat social mitjanant un pla dindagaci sistemtica. En lmbit de la recerca ens trobem amb una gran proliferaci de classificacions de recerca. Es costum adoptar diferents criteris per a establir una tipologia de la recerca; aquests criteris no sempre sn mtuament excloents i acostumen a referir-se a aspectes com:

JMZ. TdR (2004)

TIPUS DE RECERCA

Segons la finalitatBsicaAplicadaPel seu abast temporalTransversal o sincrnicaLongitudinal o diacrnicaDe panellDe tendnciaSegons la profunditat o objectiuExploratriaDescriptivaExplicativaExperimentalPer la naturalesa de laspecte a estudiarQuantitativaQualitativaPel context on t llocDe laboratoriDe campPer la dimensi temporalHistricaDescriptiva

JMZ. TdR (2004)

TIPUS DE RECERCA Segons la finalitat de la recerca:

Recerca bsica o pura: activitat orientada a cercar nous coneixements i nous camps dinvestigaci sense preocupar-se de la seva aplicaci prctica. Recerca aplicada: t com a finalitat resoldre problemes prctics; el realitzar aportacions al corpus teric s quelcom secundari. Segons labast temporal de la recerca:

Recerca transversal o sincrnica: la investigaci es refereix a un moment especfic; estudien un aspecte determinat en un moment donat. Recerca longitudinal o diacrnica: la investigaci es desenvolupa en una sucessi de moments temporals; estudien un aspecte determinat en diferents moments. De panell, si sobserven sempre els mateixos subjectes. De tendncia, si els subjectes sn diferents.

JMZ. TdR (2004)

TIPUS DE RECERCA Segons la profunditat o objectiu de la recerca:

Recerca exploratria: de carcter provisional, es realitza per obtenir un primer coneixement de la situaci en la qual es pensa dur a terme una investigaci posterior. Pot ser: Descriptiva, si t com objectiu descriure els fenmens. Explicativa, si persegueix lexplicaci dels fenmens.

Recerca experimental: estudia les relacions causa-efecte, emprant la metodologia experimental. Saplica en els casos que s possible manipular, controlar i mesurar les variables. Segons la naturalesa de laspecte a estudiar:

Recerca quantitativa: es centra en aquells aspectes susceptibles de ser quantificats; utilitza la metodologia emprico-analtica i les proves estadstiques per a analitzar les dades. Recerca qualitativa: sorienta a lestudi dels significats de les accions humanes i de la realitat social; utilitza la metodologia constructivista i sociocrtica i instruments com lobservaci, lentrevista per a recollir i analitzar la informaci.

JMZ. TdR (2004)

TIPUS DE RECERCA Segons el context on t lloc la recerca:

Recerca de laboratori: comporta crear intencionadament les condicions dinvestigaci, amb major rigurositat i control de la situaci. Els resultats sn difcilment generalitzables.

Recerca de camp: es realitza en una situaci natural, sense el control exhaustiu de les de laboratori. Permet una millor aproximaci a la realitat i generalitzar els resultats a situacions semblants. Segons la dimensi temporal de la recerca:

Recerca histrica: estudia els esdeveniments del passat, reconstrueix els fenmens i explica el seu desenvolupament, fonamentant el seu significat en el context on ha sorgit. Utilitza com a fonts dinformaci els documents. Recerca descriptiva: estudia els esdeveniments tal com apareixen en el present, aqu i ara. La seva finalitat s descriure els fenmens en el moment que tenen lloc.

JMZ. TdR (2004)

ELS PARADIGMES EN LA RECERCA Els cientfics han vist el mn des de diferents perspectives. Han utilitzat diversos models dinvestigaci i han recollit la informaci mitjanant mltiples tcniques. Aquesta diversitat obeeix a lexistncia de diferents maneres dinterpretar la realitat (qestions ja plantejades des de la filosofia de la cincia).

En aquestes interpretacions shi troba un conjunt de concepcions o suposicions que tenen una implicaci directa en les opcions metodolgiques. De la mateixa manera que les concepcions socials tendeixen a guiar les accions de les persones, linvestigador tamb es serveix de diferents perspectives per a guiar-se en els seus plantejaments metodolgics. Aquestes perspectives dinvestigaci es denominen paradigmes, entenent-los com

El conjunto de creencias y actitudes, como una visin del mundo compartida por un grupo de cientficos que implica, especficamente, una metodologa determinada (Alvira citat en Arnal i altres, 1992).

JMZ. TdR (2004)

METODOLOGIES DE LA RECERCA Els paradigmes sn construccions humanes i, com a tals, participen de les concepcions que es sostenen sobre el mn, conduint a diferents interpretacions de la realitat.

La diversitat paradigmtica condueix a una pluralitat de mtodes. El coneixement de les diverses metodologies s de gran utilitat per a linvestigador, doncs li permet seleccionar la ms adequada per abordar el problema objecte de recerca.

PARADIGMAPERSPECTIVAMETODOLGICATIPUS DE RECERCAPOSITIVISTA(RACIONALISTA,QUANTITATIU)- EMPRICO-ANALTICARECERCA EXPERIMENTALRECERCA CUASI-EXPERIMENTALRECERCA EX-POST-FACTOCONSTRUCTIVISTA(NATURALISTA,QUALITATIU) INTERPRETATIVA, COMPRENSIVA RECERCA ETNOGRFICARECERCA ACCISOCIOCRTIC(QUANTITATIU/QUALITATIU)- ORIENTADA AL CANVI- ORIENTADA CAP A LA PRESA DE DECISIONSRECERCA AVALUATIVA

JMZ. TdR (2004)

TCNIQUES I INSTRUMENTS DE RECERCA Per tcniques de recerca sentenen les estratgies o mtodes emprats per a obtenir informaci. La tcnica a utilitzar no s aliena al problema objecte destudi, al propsit de la recerca, al context en que es desenvolupa i al marc conceptual i referencial de linvestigador des del qual es situa el problema. El que dna valor a la informaci obtinguda s el procediment i la rigurositat amb que linvestigador afronta la recerca. Els instruments sn els recursos, les eines concretes, els mitjans reals que linvestigador elabora o utilitza amb el propsit denregistrar informaci.

JMZ. TdR (2004)

TCNIQUES I INSTRUMENTS DE RECERCA

MetodologiaProblema ainvestigarObjectiu dela recercaTipus de recercaTcniques/instruments

Emprico-analtica(quantitativa)- Relaci entre variables?- Relaci causa-efecte? Descriure, explicar, controlar, predir Verificar teories Establir lleis- Experimental- Cuasi-experimental- Ex-post-facto Escales Observaci sistemtica Qestionaris Tests

Constructivista(qualitativa) Percepcions? Vivncies? Quines sn les actituds, creences, conductes que ocorren en cert fenomen? I les que el modelen? Descobrir variables per a generar hipte- sis Comprendre i inter- pretar la realitat Comprendre els sig- nificats, percepcions, intencions i accions de les persones Estudi de casos Etnografia Recerca fenomenolgica Entrevistes en profunditat Observaci participant Anlisi de documents

Sociocrtica(qualitativa) Com optimitzar? Quins canvis? Com transformar la realitat?Innovar, millorar, optimitzar Canviar, transformar - Investigaci-acciEntrevistes en profunditat Observaci participant Anlisi de documents

JMZ. TdR (2004)

INSTRUMENTS DE RECERCA: EL QESTIONARI El qestionari s un instrument de recollida dinformaci que pertany a la tcnica de lenquesta i consisteix en una srie de preguntes o tems sobre un determinat aspecte que es vol investigar.

Es poden atribuir diferents finalitats als qestionaris: Descriure la situaci actual. Retratar o documentar el que existeix en aquest moment. Constatar hiptesis. Sexaminen dos o ms variables per a posar a prova les hiptesis de la recerca

Abans de prendre la decisi delaborar un qestionari cal sospesar les seves possibilitats i limitacions, en funci de lobjectiu, de la naturalesa de la informaci i els recursos humans i materials.

JMZ. TdR (2004)

PLANIFICACI DUN QESTIONARIDefinir elsobjectiusDecidir la Disseny del qestionariAplicacipilotDepuraciqestionariAdministraciqestionariValidaciper expertsAdministracimostra petitaInformacique calForma dadministraciCodificaci i processament de les dadesAnalitzar i interpretarEscriure linforme

JMZ. TdR (2004)

PARTS DUN QESTIONARI En el disseny o elaboraci del qestionari cal tenir present les diferents parts o seccions en que sestructura :

INTRODUCCI- Presentaci de linvestigador. Presentaci del tema objecte de recerca. Indicacions amb les pautes a seguir durant la seva administraci.

IDENTIFICADORS DEMOGRFICS Dades didentificaci en funci de la finalitat de la recerca (gnere, edat, nivell destudis, ocupaci, etc.) Establiment de les variables de classificaci.

PREGUNTES O TEMS Formulaci de preguntes relacionades amb els diferents aspectes de la realitat que es vol estudiar. Redacci de les preguntes tenint en compte diferents criteris: possibilitats de resposta, contingut de la pregunta i funci que t dins del qestionari.

TANCAMENT Agrament per la collaboraci.

JMZ. TdR (2004)

TIPUS DE PREGUNTES DUN QESTIONARIPreguntes del qestionarisegons laResposta que requereixenNaturalesa o contingut de la preguntaFunci que compleixenObertesTancadesSemitancadespoden serpoden serpoden serDicotmiquesPolitmiquesOrdinalsCategriquesSobre fetsSobre opinions, creences, FiltresBateriaDe sinceritat i consistncia

JMZ. TdR (2004)

TIPUS DE PREGUNTES DUN QESTIONARI La formulaci de preguntes del qestionari s una de les fases clau en la seva elaboraci.

Atenent a la resposta que requereixen, les preguntes poden ser:

Obertes: no es proporciona cap tipus de format en la resposta que es demana Quin s el seu gnere? ________

Tancades: cal contestar una de les opcions prviament establertes. Gnere: q homeq dona

Semitancades: sn una combinaci de les dues anteriors A qui va votar en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya ?q CiU q ERC q PSC q Altres (qui?) ____________ Les respostes obtingudes en les preguntes obertes sn dficils de codificar, per lenquestat no t cap limitaci per a contestar. Les respostes obtingudes en les preguntes tancades sn fcils de codificar per requereixen certa habilitat a lhora de redactar-les per part de linvestigador.

JMZ. TdR (2004)

Dins les preguntes tancades es distingeixen diferents tipus:

Dicotmiques: noms hi ha dues respostes possibles Gnere: q homeq dona

Politmiques: sofereixen tres o ms respostes Quin itinerari fas de batxillerat? q Cincies Socials q Humanitats q Cientfic q Tecnolgic

Ordinals: si es pot establir una ordenaci en les respostes La qualificaci obtinguda a lacabar lESO ha estat? Suficient q B q Notable q Excellent

Ests dacord amb que els immigrants volen integrar-se al nostre pas? Totalment q Bastant q Poc q GensTIPUS DE PREGUNTES DUN QESTIONARI

JMZ. TdR (2004)

Escalars: La resposta es presenta dins duna escala de valorsTIPUS DE PREGUNTES DUN QESTIONARI Categriques: es sollicita que lenquestat ordeni les seves respostes Assenya-la per ordre de preferncia (1 mxima, 5 mnima) les teves afeccions:q Llegir q Escoltar msica q Estar amb els amics q Videojocsq Anar al cinema

Com sn les relacions ambdolentes bonesEl teu pare12345La teva mare12345Els teus professors12345Els teus amics12345

JMZ. TdR (2004)

TIPUS DE PREGUNTES DUN QESTIONARI Segons la naturalesa o contingut de la pregunta, es distingeixen:

Sobre fets: Edat: q 16-25 q 26-35 q 36-45 q 46-55

Sobre opinions, creences : Actualment els joves disposen de ms oportunitats de formaci que abans? q Menys q Igual q Ms

Influeix la immigraci en laugment de la inseguretat ciutadana? q Gens q Poc q Bastant q Molt

JMZ. TdR (2004)

TIPUS DE PREGUNTES DUN QESTIONARI Segons la funci de la pregunta, es distingeixen:

Preguntes filtres: Ets fumador? q No q S (si has contestat negativament passa a la pregunta x)

Preguntes en bateria: Amb quina freqncia consumeixes begudes alcohliques? q A diari q Caps de setmana q Una vegada a la setmana q Ocasionalment Assenya-la (1, ms; 5, menys) el tipus de beguda alcohlica que consumeixes? q Vi, cava q Cervesa q Aperitius q Combinats q Licors (ans, conyac, whisky, vodka,)

Preguntes de sinceritat i consistncia: Amb tot els sus defectes, la democracia s el millor sistema de govern. Diguin el que diguin, a lhora de la veritat no hi ha millor sistema de govern que una dictadura.

JMZ. TdR (2004)

CLASSIFICACI DE LES VARIABLESEn la confecci del qestionari sha incls diferents variables: cadascuna de les caracterstiques que volem mesurar sobre les unitats o individus que formen part de la mostra. VARIABLESVARIABLESQUANTITATIVESVARIABLESQUALITATIVESDISCRETESCONTINUESDICOTMIQUESPOLITMIQUESORDINALS

JMZ. TdR (2004)

CODIFICACI DE LES VARIABLES DEL QESTIONARINoLes respostes que ens proporcionin els individus als quals administrem el qestionari sn les diferents possibilitats que hem previst per a cadascuna de les variables.

Les dades que obtindrem poden ser numriques o literals. Manegar variables amb contingut numric s fcil per a un programa estadstic; de fet molts dells no admeten variables literals.

s convenient, per tant, traspassar les dades obtingudes a un format numric (codificaci).

Per els nmeros sn coses diferents segons representin un tipus de variable o un altre; aix ens porta a concretar la qesti de lescala en que shan de mesurar les variables.

JMZ. TdR (2004)

ESCALES DE MESURA DE LES VARIABLES DEL QESTIONARIExisteix una taxonomia a lhora de classificar les escales de mesura:

ESCALAVARIABLE (exemple)CARACTERSTIQUESEtiquetaCodificaci valorsNominalGnereHome : 1Dona : 2Els nmeros es comporten com a literals que tenen per missi distingir entre diferents valors.OrdinalEdat< 25 : 1De 25 a 35 : 2De 36 a 45 : 3De 46 a 55 : 4> 56 : 5A ms de distingir entre els valors, estableix un ordre entre ells.IntervalTemperatura En CA ms de distinci i ordre, la diferncia entre dos valors consecutius s sempre la mateixa.De raEdat En anysA ms de distinci, ordre, i interval, safegeix un zero absolut. T sentit parlar de mltiples exactes.

JMZ. TdR (2004)

APLICACI DEL QESTIONARI: MOSTREIG Linvestigador ha de decidir amb quins subjectes es dur a terme la recerca. Cal delimitar lmbit de la investigaci definint la

Poblaci: Conjunt de tots els individus (objectes, persones, esdeveniments, etc.) en els quals es vol estudiar un aspecte. Es representa per N.

En la prctica s difcil arribar a tots i cadascun dels individus que composen una poblaci per ra de temps, accessibilitat, recursos econmics, etc. Per aquest motiu sagafa una

Mostra: Conjunt de casos extrets duna poblaci mitjanant alguna tcnica de mostreig. s un subconjunt de la poblaci i es representa per n. A cada un dels casos que formen la mostra se lanomena individu i sn els facilitadors dinformaci.

JMZ. TdR (2004)

CICLE DEL MOSTREIGMostraConvidada(part de la poblaci que es demana que participi en la recerca)Mostra acceptant(part de la mostra convidada que accepta participar)Mostra productora dinformaci(els que accepten i realment aporten informaci)ConclusionsUNIVERS

Poblaci

Generalitzacions

JMZ. TdR (2004)

TCNIQUES DE MOSTREIG s habitual classificar les tcniques de mostreig en:

Probabilstiques(tots els individus tenen la mateixa probabilitat de ser escollits en una mostra)Mostreig aleatori simpleMostreig sistemticMostreig estratificatMostreig estratificat proporcionalMostreig estratificat constantMostreig per conglomeratsNo probabilstiques(no segueixen el principi dequiprobabilitat)Mostreig accidental o causal(en funci de la possibilitat daccedir a ells)Mostreig incidental o opintic(es tria els que sestimen representatius o significatius duna poblaci)

JMZ. TdR (2004)

CARACTERSTIQUES DE LA MOSTRA Les tcniques de mostreig garantitzen una srie de caracterstiques de la mostra:

Representativitat: Les caracterstiques de la poblaci queden reflexades en la mostra.

Grandria: El nombre dindividus o tamany de la mostra que es necessita, s una de les qestions que cal plantejar-se al dur a terme una recerca.

Existeixen diferents frmules que permeten calcular la grandria de la mostra en funci de diferents parmetres: Poblacions finites o infinites (> 100 000 individus) Nivell de confiana o significativitat (95.5% o 99.7%) Error destimaci (2%, 3%, 5%)

JMZ. TdR (2004)

INSTRUMENTS DE RECERCA: LENTREVISTA Lentrevista s una tcnica de recollida dinformaci que implica una pauta dinteracci verbal, immediata i personal, entre lentrevistador i lentrevistat.

Les finalitats que se li atorguen a lentrevista sn: Instrument dexploraci: ajuda a identificar variables i relacions, a suggerir hiptesis i a guiar altres fases de la investigaci. Complement daltres mtodes per a obtenir informaci sobre esdeveniments i aspectes subjectius de les persones (creences, actituds, opinions, valors, etc.) que daltra manera no estan a labast de linvestigador. Tres tcnicas de recogida de datos destacan sobre todas las dems en los estudios cualitativos: la Observacin, la Entrevista en profundidad y la Lectura de textos. Las tres, a su vez, se correspoden con las tcnicas ms comunes de la recogida de datos de las tcnicas cuantitativas: el Experimento, el Sondeo o encuesta y el anlisis de contenido (Ruiz Olabunaga, 1996, 73).

JMZ. TdR (2004)

TIPUS DENTREVISTA Podem establir unes modalitats dentrevista en funci de diferents criteris:

Pel seu grau destructuraciEstructurada o formalProtocol de preguntes preestablertes amb una srie limitada de categories de respostes que formula lentrevistador proporcionant a lentrevistat les alternatives de resposta que ha de seleccionar, ordenar o manifestar el seu grau dacord/desacord.Prcticament s un qestionari administrat de forma oral.No estructurada o informalLesquema i seqncia de les preguntes no estan prefixats. Les preguntes acostumen a ser obertes i lentrevistat construeix la resposta.Pel seu grau de directividatDirigida o tancadaHi ha un llistat de qestions que han de ser explorats durant lentrevista.No dirigida o obertaEs crea un clima de confiana per aconseguir que lentrevistat manifesti lliurament les seves opinions i sentiments.Cal motivar a lentrevistat per a parlar sobre un tema proposat amb les seves prpies paraules.

JMZ. TdR (2004)

TIPUS DENTREVISTA

Pel nombre de participantsIndividualUn entrevistador i un entrevistat.GrupalUn entrevistador amb un grup de persones.Es recull informaci en un context social on els participants poden considerar els seus punts de vista a la llum de les opinions dels altres.La presncia daltres persones obliga a reflexionar ms, a contrastar les opinions.

JMZ. TdR (2004)

PLANIFICACI DE LENTREVISTAObjectiusde lentrevistaMostreig de persones a entrevistar- Aleatori Opintic (informants claus) Contactar amb les personesDesenvolupament de lentrevista Nombre de sessions i durada de cadascuna Escenari Modalitat de lentrevista Gui de lentrevista amb la naturalesa i contingut de les preguntes Enregistrament de la informaci (prendre notes, gravaci) Transcripci de lentrevistaAnlisis de la informaci- dacord amb els objectius de la recerca

JMZ. TdR (2004)

REALITZACI DE LENTREVISTA Durant la realitzaci de lentrevista: Fase introductria o inicial: Iniciar-la amb preguntes que proporcionin un clima agradable i acollidor. Les preguntes sn descriptives sobre dades demogrfiques i personals de lentrevistat. Es tracta dafavorir la transici cap el tema central. Fase central: Amb les preguntes ms complexes i amb ms crrega emocional, relatives a creences, sentiments, opinions. Fase de tencament: Concloure amb preguntes de carcter general. Prviament a la realitzaci de lentrevista cal: Informar qui s la persona o instituci responsable de la recerca. Comunicar el propsit i els objectius. Explicar perqu ha estat triada la persona entrevistada. Naturalesa annima o confidencial de lentrevista. Demanar autoritzaci per a enregistrar lentrevista: Magradaria gravar el que va a dir-me, aix no omitir res. No em fio de les meves anotacions perque podria oblidar quelcom important i, fins i tot, podria canviar el sentit de les seves paraules

JMZ. TdR (2004)

EL GUI DE LENTREVISTA No hay encuesta en la que no se emplee un cuestionario, ni entrevista en la que no se cuente con un guin de entrevista [] El guin de las entrevistas contiene los temas y subtemas que deben cubrirse de acuerdo con los objetivos informativos de la investigacin [] se trata de un esquema con los puntos a tratar, pero que no se considera cerrado y cuyo orden no tiene que seguirse necesariamente (Valls, 1997, 204).

TEMESSUBTEMES11.1.1.2...22.1.2.2.2.3.33.1.3.2...........................

JMZ. TdR (2004)

REALITZACI DE LENTREVISTA En acabar lentrevista cal fer:

Anotar en quines condicions sha dut a terme, comentaris i reaccions que han pogut quedar al marge de lenregistrament, aspectes no previstos que lentrevista ha pogut suggerir, etc.

Etiquetar, amb les dades didentificaci necessries, la cinta que cont lentrevista i el seu estoig.

Manifestar el nostre agrament a linformant.

JMZ. TdR (2004)

TRANSCRIPCI DE LENTREVISTA Hi ha dos tipus de buidat de les entrevistes realitzades:

Buidat literal. Transcriure de manera ntegra el contingut de la gravaci, incloent-hi les preguntes, les repostes, les pauses, les exclamacions, etc. s el ms aconsellable ja que suposa disposar de tota la informaci obtinguda en un suport escrit, podent fer-se noves lectures tants cops com faci falta. Aquest buidatge suposa, per, un procediment laboris i costs.

Buidat no literal. Buidat temtic centrat noms a les respostes que es consideren rellevants i transcriure-les literalment quan siguin significatives. En el document resultant cal diferenciar clarament el qu s literal del qu no ho s (usant, per exemple, cometes o cursiva).

JMZ. TdR (2004)