la pràctica de la risp
DESCRIPTION
La pràctica de la reutilització de la informació al sector públic a partir del paradigma arxivístic.TRANSCRIPT
ESAGED Escola Superior d´Arxivística i Gestió de Documents. Treballs de recerca del Màster d´Arxivística i Gestió de Documents.
Curs 2010-2011.
La pràctica de la reutilització de la informació del sector públic a
partir del paradigma arxivístic. Estudi de cas: informació dels Serveis Urbanístics de l´Ajuntament de Terrassa.
Albert Pujadas i Alex
Direcció: Josep Matas Balaguer.
Canet de Mar / Bellaterra, maig-setembre de 2011.
Els docks de la ciutat de Marseille tornen a la vida. Font: espai web http://www.les-docks.fr
La Compagnie des Docks et Entrepôts de Marseille, dirigée par Paulin Talabot, Ingénieur Ponts et Chaussées, politicien et homme
d´affaires, initie le projet des Docks de Marseille. Construit sous la direction de l´architecte Gustave Desplaces de 1858 à 1864, le
bâtiment se compose de 4 entrepôts articulés chacun autour d´une cour et de l´Hôtel de Direction. Cet ensemble est long de 365
mètres, faisant référence au nombre de jours par an, comptant 4 cours pour symboliser les 4 saisons, 52 portes correspondant au
nombre de semaines dans une année et 7 niveaux pour le nombre de jours dans la semaine.
This work is licensed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported License. To
view a copy of this license, visit http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/ or send a letter to Creative Commons,
444 Castro Street, Suite 900, Mountain View, California, 94041, USA.
Índex de Continguts
1 Introducció. .................................................................................................................................... 6 2 Marc teòric i estat de la qüestió. .................................................................................................... 9
2.1 Accés a la informació pública a l´Estat espanyol. Breu síntesi del marc legal vigent (tot esperant una norma específica sobre transparència)................................................................... 9
2.1.1 Normativa ...................................................................................................................... 9 2.1.2 Objecte i subjectes del dret d´accés......................................................................... ... 10 2.1.3 Els principis bàsics del dret d´accés.... .................................................................... .... 11
2.2 La reutilització de la informació del sector públic a l´Estat espanyol i la Unió europea..... .. 13 2.2.1 Evolució i regulació de les funcions de la informació generada per les administracions.. ................................................................................................................ .... 13 2.2.2 La Unió Europea com emprenedora de la regulació de la reutilització de la informació del sector públic. Altra normativa estatal potenciadora de la RISP........................................ 15 2.2.3 Experiències prèvies (a l´Estat espanyol) abans de la promulgació de la Llei 37/2007, de reutilització de la informació del sector públic. ............................................................. .... 18 2.2.4 Aspectes bàsics de la Llei 37/2007, de reutilització de la informació del sector públic....................................................................................................................................... 18 2.2.5 Àmbit subjectiu d´aplicació. ..................................................................................... .... 19 2.2.6 L´objecte de la reutilització. ..................................................................................... .... 19 2.2.7 Les activitats administratives en relació a la reutilització de la informació del sector públic. ................................................................................................................................ .... 22
3 Els destinataris de la RISP. Els beneficis i els costos de la reutilització. Sostenibilitat del sistema. ........................................................................................................................................... 23 4 Rols i actors de la intermediació. Sistematització, control i gestió de la informació. Els portals web i els catàlegs de dades. El servei d´arxiu i gestió de documents. ............................................ 28 5 La pràctica de la reutilització en 4 fases. Estudi de cas: dades, informació i documents dels Serveis Urbanístics de l´Ajuntament de Terrassa. .......................................................................... 35
5.1 Consideracions prèvies. A voltes amb la normativa. .......................................................... 35 5.2 Fase 1. Anàlisi de les característiques i configuració de la informació disponible. Els instruments de classificació, descripció i control de la documentació. ...................................... 35 5.3 Fase 2. Metadades i subsistemes integrants del SGD. Direcció estratègica de la informació i la seva reutilització. Qualitat orientada als usuaris. ................................................................. 42 5.4 Fase 3. Les tres modalitats possibles de la posada a disposició de la informació reutilitzable. Exemples................................................................................................................ 50 5.5 Fase 4. L´aparador. El hub dels recursos informacionals de la institució. La imatge de marca del nostre servei. Tot allò que no hi pot faltar. Ritmes i prioritats en l´obertura de la informació. ................................................................................................................................. 54
6 Conclusions. ................................................................................................................................ 55 7 Bibliografia. .................................................................................................................................. 57 8 Annexos ....................................................................................................................................... 59
5
Amb agraïment a tot el professorat de l´ESAGED-UAB pel mestratge rebut al llarg de dos anys i de manera particular al
professor i amic Josep Matas pel suport, acompanyament i direcció d´aquesta recerca en el tram final d´aquest I Màster
Oficial d´Arxivística i Gestió de Documents. A tots ells, professors i companys de professió, només us puc dir gràcies, ha
estat un plaer. Si mai per mai necessiteu qualsevol cosa, disposeu de mi.
6
1 Introducció.
“Emerge una forma social y espacial: la ciudad informacional. No es la ciudad de las tecnologías
de la información profetizada por los futurólogos. Ni es la tecnópolis totalitaria denunciada por la
nostalgia del tiempo pasado. Es la ciudad de nuestra sociedad, como la ciudad industrial fue la
forma urbana de la sociedad que estamos dejando. Es una ciudad hecha de nuestro potencial de
productividad y de nuestra capacidad de destrucción, de nuestras proezas tecnológicas y de
nuestras miserias sociales, de nuestros sueños y de nuestras pesadillas. La ciudad informacional
es nuestra circunstancia1.”
Reutilització. Acció i efecte de reutilitzar. Reutilització [ecol.]2. Opció de valorització consistent a
utilitzar de nou un residu en la seva forma original per al mateix o diferent ús.
La present recerca s´apropa a l´interès que per a la societat del nostre temps té la informació del
sector públic i que tal com manifesta Cerrillo (2009, 132), “en un primer moment, la informació que
generaven les administracions públiques tenia com a principal missió constituir un element sobre
el qual aquestes adoptessin les seves decisions. La informació pública tenia un interès intern, de
manera que els ciutadans no tenien la necessitat d´accedir a aquesta informació. El secret complia
una clara funció de separació de l´Administració en relació amb la societat, plenament d´acord
amb els postulats de l´estat liberal de dret”. Avui, aquesta situació ha canviat plenament “-des de
mitjans del segle XX a Europa i, en particular, a partir de l´arribada de la democràcia i
l´aprovació de la Constitució de 1978 a Espanya, es comença a estendre l´aprovació de normes
reguladores del dret d´accés als arxius administratius i, en general, el reconeixement del principi
de transparència administrativa”.
Sintetitzant breument el marc legal vigent -pensem que és un deure ineludible abans d´entrar en el
fons de la qüestió-, repassem la normativa d´accés3 a la informació pública a l´Estat espanyol
(apartat 2.1), remarcant quin és l´objecte i els subjectes d´aquest dret i els seus principis bàsics. I
veiem com l´aprovació de diferents normes -significativament la Llei 30/1992, de 26 de novembre,
de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment comú (LRJPAC) o la Llei
16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol (LPHE)- enceten el camí de la
transparència i l´accés fins arribar als nostres dies on l´extensió de l´ús dels mitjans electrònics per
part de ciutadans, empreses i administració pública, fa que les funcions i els usos de la informació 1 CASTELLS, Manuel. La ciudad informacional. Tecnologías de la información, estructuración económica y
el proceso urbano-regional. Madrid: Alianza Editorial, 1995. p. 19. 2 Definicions extretes de la Gran Enciclopèdia Catalana. Versió en línea.
<http://www.enciclopedia.cat/totcerca.jsp?q=allintitle:reutilitzaci%C3%B3&client=enci_cat_interfaz&filter=0&ie=utf8&oe=utf8&site=enciclopedia_cat&output=xml_no_dtd&proxystylesheet=enci_cat_interfaz&ud=1&start=0&entqr=0> [consulta: 05-08-2011].
3 Essencialment a partir de la compilació i coneixament que sobre la matèria té Josep Matas.
7
pública hagin sofert una evolució extraordinària.
Repassats els principis bàsics del dret d´accés, estem en disposició de poder apropar-nos de
manera particular (apartat 2.2) al fenomen de la reutilització4 de la informació del sector públic (a
partir d´ara RISP5). Ens fixem breument en l´evolució i regulació de les funcions de la informació
generada per les administracions i el paper que ha jugat la Unió Europea6 alhora d´impulsar la
regulació de la RISP. Coneixem quins són els aspectes bàsics de la Llei 37/2007, de reutilització
de la informació del sector públic (LRISP) i quines experiències prèvies ja s´havien generat abans
de la seva aprovació. Veurem els àmbits d´aplicació i l´objecte de la reutilització7. Finalment,
tanquem aquest apartat coneixent quines són les activitats pròpiament administratives
(autorització, foment i règim sancionador) en relació amb la RISP.
A l´apartat 3 ens aturem a analitzar els destinataris, els beneficis i els costos de la reutilització al
mateix temps que tenim en compte la necessària sostenibilitat del sistema.
A l´apartat 4 s´analitza l´activitat i el rol dels diferents actors que participen o poden participar en la
tasca de la intermediació entre l´objecte de la RISP i els reutilitzadors i, de quina manera es
gestiona la informació per a posar-la a disposició dels usuaris-clients. S´analitzen serveis web,
catàlegs de dades i la potencialitat dels serveis d´arxiu i gestió de documents.
En el darrer apartat (5) hem pretès elaborar una primera proposta teòrico-pràctica dirigida al
col•lectiu d´arxivers-gestors de documents, pautada en quatre fases, de manera que serveixi de
model i estímul per a futures experiències alhora d´endegar projectes de reutilització de la
4 Ídem. Agustí Cerrillo i Martínez. 5 Al llarg de la present recerca, a més a més de l´acrònim RISP farem ús també nosaltres de manera
aleatòria dels termes informació, document i dades. Pensem que no és sobrer aturar-nos breument a fer uns petits -però necessaris- comentaris al respecte. Quan parlem de RISP, quin és l´objecte específic amb el que tractarem? Reutilitzarem només dades, només documents, ambdues coses indistintament? Sortirem del pas si parlem genèricament d´informació? Si analitzem l´acrònim RISP amb el que de manera preferent treballem en aquesta recerca, ràpidament ens adonem que estem prioritzant el terme informació, en canvi, si parlem d´Open Data, aleshores hem canviat la terminologia per passar a parlar de dades. I el document? Quin paper juga aquest últim en el fenomen de la reutilització? Potser la legislació ens pot ajudar. (Vega, 2006, p.140) assenyala al referir-se al terme document “La Directiva realiza una definición muy genérica del término, al referirse a cualquier contenido sea cual sea su soporte físico (papel, grabación sonora, digital, etc.). Esta definición permite una amplia interpretación del mismo que dé cabida a todo tipo de bien informacional en la presente Directiva. Pero esta Directiva se aplica a todo tipo de documentación producida por parte de los organismos del sector público”. Soler (2011, 22) en parlar de conservació digital també ha vist la necessitat de clarificar la terminologia.
6 Vegi´s el projecte Lapsi (liderat pel Politècnic de Torí i finançat per la Comissió Europea) l´objectiu del qual és crear una xarxa temàtica europea per discutir les qüestions jurídiques relacionades amb l´accés i la reutilització de la informació del sector públic en l´entorn digital. <http://www.lapsi-project.eu/> [consulta: 10-08-2011].
7 Aspecte aquest cabdal per ser el nucli al voltant del qual gira la present recerca i la tasca del servei d´arxiu i gestió de documents.
8
informació del sector públic, contribuint d´aquesta manera a fer un pas més en el lent però
continuant camí emprès pel col•lectiu professional a la recerca de la seva centralitat i lideratge
dins les respectives organitzacions. La fase 1 analitza les característiques i configuració de la
informació disponible, així com els instruments de classificació, descripció i control de la
documentació. La fase 2 -veritable nucli de la present recerca- analitza les metadades i el SGD. La
fase 3 exemplifica les tres modalitats possibles de la posada a disposició de la informació
reutilitzable . Finalment, la fase 4 exposa l´aparador com a hub dels recursos informacionals de la
institució i com a imatge de marca del servei.
Finalitzem (apartat 6) amb un breu recull de conclusions que sintetitzen els resultats i les
aportacions aconseguides amb la recerca i les possibles línies de treball que es poden seguir en
un futur.
Tot plegat, pensem que té la seva justificació atenent a les reflexions fetes per Cerrillo (2009, 150-
153) quan afirma que “malgrat l´existència d´experiències significatives i reconegudes de
reutilització de la informació del sector públic a Espanya, la realitat ens mostra que encara és llarg
el camí que s´ha de recórrer per avançar en la reutilització de la informació del sector públic a
Espanya i desplegar un mercat sòlid de productes i serveis basats en la informació del sector
públic. (...) la LRISP no ha donat (...), una resposta adequada pel que fa a l´establiment de
mecanismes més àgils per a la solució de conflictes o l´establiment d´entitats encarregades de
vetllar pel compliment de la legalitat en aquesta matèria”8. Segueix dient Cerrillo, “(cal) avançar
cap a una nova cultura de la reutilització de la informació del sector públic que es concreti en
l´adopció de mesures per a diferents aspectes, com les llicències-tipus en format electrònic, la
creació d´òrgans responsables de la reutilització de la informació, la creació d´estàndards, llistes i
metadades que facilitin la reutilització de la informació del sector públic, (...)”. I també, “un altre
aspecte que cal tenir en compte és el relatiu a la col•laboració no tan sols entre les
administracions públiques, sinó també d´aquestes amb el sector privat”. En relació a tot plegat, la
present recerca intenta aportar un petit percentatge de massa crítica.
Existeix molt poca bibliografia (apartat 7) referida a la RISP i, respecte a la potencial relació entre
aquesta i el món dels arxius, el panorama és marcadament residual. S´han pres en consideració
les aportacions fetes des dels mateixos portals que impulsen la RISP i les opinions manifestades
per dinamitzadors a través de blogs i webs especialitzades en la informació, les noves tecnologies
i el món open data en general.
8 Cerrillo (2009, 152) cita com una “experiència positiva acreditada” la de l´Office of Public Sector
Information (OPSI) del Regne Unit -organisme regulador de la informació del sector públic i de la reutilització.
9
2 Marc teòric i estat de la qüestió.
2.1 Accés a la informació pública a l´Estat espanyol. Breu síntesi del marc legal vigent (tot
esperant una norma específica sobre transparència).
2.1.1 Normativa.
La normativa bàsica sobre accés es continua recolzant -a més a més dels preceptes
constitucionals- en la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol (LPHE), la Llei
30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment
administratiu comú (LRJPAC)9 i la Llei orgànica de protecció de dades de caràcter personal
(LOPD). Atès que aquestes dues darreres lleis es van aprovar en paral•lel però sense posar-les
en relació, les dificultats d´interpretació han estat molt grans10. Per altra banda, cal tenir present
també diferent i variada normativa sectorial i, finalment, dins l´àmbit català, el Parlament aprovà la
Llei 10/2001, de 13 de juliol, d´arxius i documents (LAD). Aquesta mateixa Llei portà a la creació
de la Comissió Nacional d´Accés, Avaluació i Tria Documental (CNAATD), a la qual corresponen
les funcions d´interpretació i aclariment dels criteris sobre l´accés11.
“La distància encara és excessiva entre la regulació de l´accés a la documentació en el nostre
ordenament i els postulats defensats a les (...) recomanacions del Consell d´Europa12 (...), o la
pràctica assolida en altres països europeus” (MATAS, 2009, 15). Estem expectants13 davant la
possibilitat de la promulgació d´una llei de transparència -reiteradament anunciada pel govern
central- i la reforma necessària de textos vigents14. MATAS ens recorda també que una part molt
important de la responsabilitat perquè el sistema avanci en la bona direcció recau “a cada una de
9 Reformada el 1999. 10 Situació que ha millorat notablement a partir de la publicació d´informes jurídics per part de les agències
estatal i catalana de protecció de dades. 11 És important remarcar que segons la LAD correspon a la CNAATD elaborar l´informe previ a
l´autorització de consulta “en casos de petició d´accés per interessos legítims o científics”, contravenint el procediment directe de derogació de reserva previst a la LPHE.
12 MATAS, Josep. Les recomanacions del Consell d´Europa sobre comunicació dels arxius i accés als documents públics R (2000) 13 i Rec (2002) 2. Barcelona: Associació d´Arxivers de Catalunya, 2004. 54 p.
13 Vegi´s un exemple recent sobre la problemàtica que genera la manca d´aquesta llei a través dels comentaris que fa l´arxiver Paco Fernández Cuesta al seu blog @rchivista. <http://archivista.wordpress.com/> [consulta: 15-08-2011].
14 Art. 37 de la Llei 30/1992 (LRJPAC).
10
les nostres administracions públiques perquè, excepte honroses excepcions, no han aprofitat la
seva capacitat de regulació interna per corregir deficiències de la normativa general, cosa que era
i és possible especialment en aspectes procedimentals. Molts reglaments interns es limiten a fer
referència als principis generals sense aprofitar per establir terminis de resposta breus, especificar
responsabilitats en la tramitació, determinar les unitats encarregades d´atendre les sol•licituds o la
forma de comunicar, (...)”. Una vegada analitzada la regulació actual de l´accés Matas (2009, 15)
és taxatiu afirmant “(que) els responsables dels sistemes de gestió documental i dels serveis
d´arxiu han d´atendre avui les sol•licituds d´accés encara amb poca seguretat i es veuen obligats
a prendre decisions o a informar sobre sol•licituds sense referències clares. De tot plegat es deriva
una clara tendència al tancament”.
2.1.2 Objecte i subjectes del dret d´accés.
Qui vol accedir i a què? Els subjectes són variats, amb perfils o condicions diferents que poden
arribar a determinar-ne el dret d´accés15. De manera genèrica Matas (2009, 17) “en constata una
progressiva aproximació (entre ells)” i ho justifica a partir del fet que matèries com ara l´urbanisme
-del que en parlarem singularment en la present recerca-, la informació mediambiental o el
consum i la salut pública -totes elles d´interès col•lectiu- “reconeixen a qualsevol persona el dret a
conèixer informació que en altres casos s´entendria només accessible a persones que
acreditessin un interès legítim en relació amb un procediment. En matèries properes o que
incideixen en els interessos col•lectius, els límits entre qui té interès i qui no en té són cada cop
més inapreciables”.
De l´objecte en tornarem a parlar quan ens endinsem en les particularitats de la reutilització. Ara,
però, mentre estem fent un repàs sumari al tema de l´accés, ja se´ns planteja la necessitat
d´apuntar una idea bàsica. El dret d´accés ha estat tradicionalment vinculat als termes documents,
arxius i registres. “Avui, en canvi, a remolc de les possibilitats de tractament de la informació que
ofereixen les noves tecnologies, cada vegada és més adequat parlar del dret d´accés a la
informació16 (la cursiva és nostra) i menys d´accés als documents, entesos aquests com a
informació acabada o a la qual s´ha donat una presentació i una forma concreta” (Matas, 2009,
17). Sobre aquesta qüestió són interessants els debats que afirmen la progressiva desaparició del
document tal i com l´hem entès des de fa segles i segles i per associació d´idees els lligams
15 Matas (2009, 16) identifica fins a set teòrics subjectes diferents. 16 La normativa de patrimoni cultural [49.1 LPHE i, de manera semblant, 19.1 Llei 9/1993, de 30 de
setembre, del patrimoni cultural català (LPCC)] ja assenyala que document és “tota expressió (...) en qualsevol mena de suport”, sense vincular-ho a la forma.
11
existents amb les teories de Bauman17 on la modernitat es caracteritza per un temps líquid on els
models i estructures socials ja no perduren ... Subratllem en aquest sentit que la mateixa
normativa sobre reutilització de la informació del sector públic, entén per document “qualsevol
informació, amb independència del seu suport material o electrònic, forma d´expressió gràfica,
sonora o en imatge utilitzada”18. També és prou interessant per a la comunitat arxivística-gestió de
documents l´intent de posar ordre conceptual a l´article ja citat de Joan Soler relatiu a la
preservació dels documents electrònics19.
Finalment, caldrà permetre també l´accés parcial als documents, pràctica que obliga a “eludir
informació o dades que figuren en un únic document per fer possible la consulta de la resta”
(Matas, 2009, 18).
2.1.3 Els principis bàsics del dret d´accés.
De manera molt breu apuntarem20 les idees clau en relació a la regulació de l´accés.
El punt de partida és que tota documentació generada per les administracions públiques pot ésser
demanada per a ser consultada pels particulars -persona física o jurídica.
L´anterior punt es veu limitat a fi i efecte de poder preservar el dret a la intimitat personal i familiar,
a l´honor i a la pròpia imatge i/o el dret a la protecció de les dades de caràcter personal. A més a
més -d´acord amb l´art. 37.4 de la LRJPAC- raons d´interès públic o d´interessos de tercers més
dignes de protecció són possibles causes limitadores del dret d´accés -com es pot veure, es tracte
-a criteri de Matas (2009, 20)- de “termes excessivament genèrics i equívocs”21.
Si es denega l´accés per causes relacionades amb l´apartat anterior, caldrà fer-ho de manera
motivada.
17 BAUMAN, Zygmunt. Modernidad líquida, Editorial Fondo de Cultura Económica, México DF, 2003. 18 Art. 3.2 de la LRISP. 19 SOLER, Joan. “La il•lusió d´un vocabulari comú de la preservació digital”. Lligall: Revista Catalana
d´Arxivística. Núm. 31 (2010). p. 14-42. 20 Seguim el resum de Josep Matas (2009, p. 20-26). 21 A més a més s´indiquen altres causes més precises per limitar l´accés (informació sobre el Govern de
l´Estat o les CC.AA. En l´exercici de les seves competències constitucionals no subjectes al dret administratiu, informació sobre la defensa nacional o la seguretat de l´Estat, alguns tràmits relatius a la investigació de delictes, secret comercial i/o industrial i actuacions administratives derivades de la política monetària). De manera semblant es pronuncia la LAD.
12
El lloc físic on es troba la informació no ha de ser causa de denegació de l´accés22.
Tampoc cal que hi hagi necessàriament la resolució d´un expedient, atès que existeix nombrosa
documentació -dossier, documentació de suport, resolucions d´òrgans de govern, ...- que pot voler
ser consultada per part de la ciutadania. Els únics límits cal situar-los en l´acabament del
document o de l´acte administratiu -segons el cas.
Per a donar resposta a la preservació dels drets esmentats més amunt (dret a l´honor, la intimitat23
i la pròpia imatge) la LPHE a través del seu article 57 ja aportà criteris i tècniques:
“Los documentos que contengan datos personales de carácter policial, procesal, clínico o de
cualquier otra índole que puedan afectar a la seguridad de las personas, a su honor, a la intimidad
de su vida privada y familiar y a su propia imagen, no podrán ser públicamente consultados sin
que medie consentimiento expreso de los afectados o hasta que haya transcurrido un plazo de
veinticinco años desde su muerte, si su fecha es conocida o, en otro caso, de cincuenta años, a
partir de la fecha de los documentos”.
Per a preservar les dades de caràcter personal (LOPDP) cal el necessari consentiment de la
persona afectada -com a criteri general- i no és d´aplicació directe el termini de 50 anys del
document si la persona és viva. Recordar igualment, que la protecció dels drets esmentats va molt
més enllà de la vida de les persones i també d´aquests terminis fixats per l´art. 57 de la LPHE. Els
successors legals de l´afectat podrien emprendre accions civils contra intromissions a aquests
drets fins i tot una vegada superats els terminis esmentats. Reproduïm fil per randa -pel seu
interès- els cinc punts clau citats per Matas (2009, 26) alhora de conciliar el dret d´accés i el de la
protecció de les dades de caràcter personal:
1. La comunicació de dades de caràcter personal a un tercer o la seva divulgació pública
requereixen consentiment de l´interessat o autorització legal expressa.
2. En qualsevol cas, la comunicació ha de ser proporcional (únicament les dades necessàries
22 Així ho especifica la LAD en indicar que “el fet que un document no sigui en un arxiu no l´exclou de
consulta pública”, esmenant el que indica l´Art. 37.1 de la LRJPAC. 23 Ens referim específicament al nucli “dur” de la intimitat (dades de caràcter policial, processal, clíniques, ...
i qualsevol altra que pugui afectar els drets a la intimitat i a l´honor).
13
o imprescindibles) a la finalitat que la justifica24.
3. El dret a la protecció de les dades està vinculat a la vida de la persona interessada o
afectada, criteri que és vàlid mentre no es tracti de dades vinculades a la intimitat o a
l´honor.
4. Es poden comunicar dades a un tercer que acrediti interès legítim seguint la pauta
establerta a l´art. 37.3 de la Llei 30/1992, que admet la comunicació en el grau necessari
per atendre els seus drets o interessos, però en cap cas si es tracte de dades íntimes o
relatives a sancions.
5. La comunicació de dades de caràcter personal de persones vives amb finalitats de recerca,
interessos científics, històrics o similars queda subjecte també al criteri de proporcionalitat
exigit a l´art. 4 de la LOPD, essent aconsellable facilitar sempre un tractament estadístic,
amb dissociació o supressió de dades identificatives, ja sigui en la seva comunicació a
l´investigador o en la seva posterior publicació.
Apuntarem finalment que existeix la possibilitat de derogar la reserva i autoritzar l´accés en relació
a aquella documentació o informació que es troba exclosa de consulta general, a petició motivada
i en casos justificats. La derogació directe està contemplada a l´art. 57 LPHE, però -novament-
difereix del que estableix la LAD (art. 34.3). La llei catalana obliga a l´existència d´un informe previ
per part de la CNAATD25 “en casos de peticions d´accés per interessos legítims o científics”.
Matas (2009, 25) suggereix com a solució “agafar com a referència les agències de protecció de
dades, que estan demostrant la seva capacitat d´incidir efectivament en la pràctica de les
administracions públiques, ajudant a establir criteris comuns i a aprofundir en la interpretació de la
normativa”.
2.2 La reutilització de la informació del sector públic a l´Estat espanyol i la Unió europea.
2.2.1 Evolució i regulació de les funcions de la informació generada per les
administracions.
Ja hem apuntat a la introducció quina ha estat l´evolució i regulació de les funcions de la
informació generada per les administracions, ara però, ens volem fixar com assenyala Cerrillo
(2009, 131) en el fet que “tant entre les diferents funcions de la informació pública com entre els
tres mecanismes que han estat regulats hi ha notables diferències. De fet, no tota la informació a
24 Art. 4.1 de la LOPD. 25 Comissió Nacional d´Accés, Avaluació i Tria Documental (CNAATD).
14
què poden accedir els ciutadans en l´exercici del dret d´accés serà també difosa per les
administracions públiques. I tampoc no tota la informació a què es pugui accedir o sigui difosa per
les administracions públiques té un valor que la faci susceptible de ser reutilitzada o
comercialitzada. A més, quan una empresa comercialitza informació del sector públic no podem
considerar que estigui donant accés a la informació pública o que l´estigui difonent, encara que en
alguns casos pugui contribuir significativament a incrementar la transparència administrativa”.
Aquesta darrera afirmació pensem que té el seu interès pel fet que al mateix temps que
s´assenyala la influència mútua entre els conceptes accés i reutilització, també es vol remarcar la
seva diferenciació.
L´ús intensiu dels mitjans electrònics marcarà un abans i un després, tant per les administracions
públiques com pels ciutadans i les empreses. Si per les primeres ha suposat potenciar els
diferents canals per a difondre informació als ciutadans, les empreses reutilitzen la informació del
sector públic per generar i oferir informació i serveis. En aquest àmbit, sobre la base de la
normativa aprovada per la Unió Europea (Directiva 2003/98/CE, del Parlament Europeu i del
Consell, de 17 de novembre de 2003, relativa a la reutilització de la informació del sector públic
s´ha aprovat la Llei 37/2007, de 16 de novembre, de reutilització de la informació del sector públic.
Quina és però la importància de la reutilització de la informació del sector públic? Sense
extendre´ns, donarem només unes quantes dades. Segons l´estudi Commercial explotation of
Europe´s public sector information de la Comissió Europea de 2000 -conegut com informe PIRA26-
s´estimava el valor de les diferents classes d´informació que té el sector públic (1999) en gairebé
l´1% del P.N.B. De la Unió Europea i l´estudi MEPSIR27 (2006), estima el valor de mercat de la
reutilització entre els 26 i els 47 mil milions d´euros a la Unió Europea. En una altre ordre de coses
la RISP contribueix clarament a incrementar la transparència administrativa -d´aquest i altres
valors no estrictament econòmics en farem reiterades referències en les pàgines següents. La
informació com hem dit és la matèria primera de la societat actual i obrir les dades públiques és
una bona manera d´augmentar la transparència de les nostres administracions, els ciutadans
poden exercir un millor control de l´acció dels seus governs, els quals es veuran irremissiblement
abocats a retre comptes de la seva actuació de manera continuada. Obrir les dades permet
universalitzar l´accés, s´eviten discriminacions i es lluita contra l´opacitat. Tot plegat té un impacte
positiu en l´economia, s´impulsen els negocis lligats al coneixement, les tecnologies de la
informació i comunicació. Millora de manera significativa la relació entre els sectors públic i privat.
Millora la qualitat de les pròpies dades ofertades, revertint els beneficis dins i fora de la pròpia 26 Estudi PIRA [consulta: 18-07-2011]. 27 Estudi MEPSIR [consulta: 18-07-2011].
15
organització. En definitiva, es pot considerar la RISP com un primer estadi -o una de les seves
potes- del Govern Obert (Open Government).
2.2.2 La Unió Europea com emprenedora de la regulació de la reutilització de la informació
del sector públic. Altra normativa estatal potenciadora de la RISP.
A nivell europeu han estat varis els antecedents normatius respecte l´actual legislació en matèria
de reutilització de la informació del sector públic. La primera iniciativa europea es recull en les
Directrius per millorar la sinergia entre els sectors públic i privat en el mercat de la informació28.
Amb aquestes normes, la Comissió volia convèncer el sector públic que facilités l´ús, per al sector
privat, de la informació que posseïa. Posteriorment, l´any 1996 la Comissió Europea va elaborar el
Llibre verd sobre la informació del sector públic. El Llibre verd reconeixia que “la informació del
sector públic ocupa un paper fonamental per al bon funcionament del mercat interior i per a la
lliure circulació de mercaderies, serveis i persones. Si no podem emprar de manera fàcil i
accessible la informació disponible (el subratllat és nostre) de tipus administratiu, legislatiu,
financer o del sector públic en general, els agents econòmics no poden prendre decisions amb ple
coneixement de causa”. La realitat però és tossuda i haurem d´esperar set anys fins l´aprovació
definitiva de la Directiva RISP.
“La Directiva pretén establir un marc general per a les condicions de la reutilització de la
informació del sector públic. Aquestes condicions han de ser equitatives, proporcionades i no
discriminatòries. La Directiva està redactada en termes molt amplis, de manera que no se´n deriva
un únic règim jurídic de la reutilització i la comercialització de la informació del sector públic per a
tota la Unió Europea” (Cerrillo, 2009, 135). A més a més, és important assenyalar que a
l´exposició de motius de la Directiva no s´obliga a autoritzar la reutilització de documents. “La
decisió d´autoritzar o no la reutilització correspondrà als estats membres o a l´organisme del
sector públic que correspongui”.
Però, quina és la preocupació manifestada per la mateixa Directiva? Aquesta, vol resoldre els
problemes de competència; la manca de concreció en relació a l´accés i la disposició de les
dades; les taxes massa elevades; la competència deslleial i la propietat intel•lectual.
Avui la Directiva ja ha estat transposada a tots els estats membres i es troba en un procés per a
28 1989.
16
valorar la necessitat de revisar-la29.
La informació en mans de l´Administració és amb caràcter general molt completa, fiable i de
qualitat i això fa que sigui especialment atractiva pel mercat i la ciutadania en general. En l´actual
economia del coneixement en la que ens trobem immersos des de fa uns quants anys, la
informació ha adquirit un valor estratègic per a ciutadans i empreses. Aquesta és la raó principal
per la qual la Unió Europea ha posat la RISP entre els objectius polítics establerts per a
l´Administració Electrònica en la Declaració Ministerial de Malmö que fixa les prioritats en aquest
àmbit per al període 2010-2015. A nivell espanyol, el govern de l´Estat ha previst el
desenvolupament reglamentari30 de la Ley 37/2007, de 16 de noviembre, sobre reutilización de la
información del sector público, amb la finalitat de detallar per a l´àmbit de l´Administració General
de l´Estat les disposicions d´aquesta Llei.
En relació a l´impuls que exerceix la normativa per afavorir la transparència, l´accés i,
paral•lelament, la possibilitat de la reutilització en els termes que estem detallant, un altre vector
ha vingut a incidir amb força (en aquest cas a l´Estat espanyol i de manera innovadora), ens
referim concretament a tot el que fa referència a l´administració electrònica (amb un alt grau
d´exigència envers l´administració pública). Així, la normativa31 està obligant les administracions a
establir un calendari32 de tràmits disponibles de manera no presencial, garantint drets i accions tan
importants com:
Obtenir qualsevol classe d’informació:
• Accedir als documents dels procediments en els que es té la condició d’interessat i
conèixer l’estat de la tramitació;
• Presentar sol!licituds i al!legacions i oposar-se a les resolucions i actes administratius;
• Fer pagaments;
• Iniciar el procediment i aportar documents per aquests mitjans;
• Ser notificat ;
" entre altres drets esmentats a l’article 6 de la Llei 11/2007 d’accés electrònic dels ciutadans als
serveis públics.
29 Vegi´s els darrers informes sobre RISP a l´European Public Sector Information (PSI) Platform.
<http://www.epsiplatform.eu/> [consulta: 18-07-2011]. 30 Malgrat que de moment només disposem de l´esborrany del R.D. pel que es desenvolupa la Lllei
37/2007, pensem que la seva estructuració és molt útil per a la present recerca i és per això que ha estat consultat profusament i en recomanem la seva lectura [consulta: 18-07-2011].
31 Llei 11/2007, de 22 de junio, de acceso electrónico de los ciudadanos a los Servicios Públicos. 32 Calendari extret del blog de Josep Matas <http://www.legalment.net/2011/03/07/el-calendari-de-
ladministracio-electronica/> [consulta: 18-07-2011].
17
Els terminis màxims o finals en els que aquests canals o drets han de ser adoptats o posats en
pràctica són els següents:
Administració General de l’Estat
Tots els procediments i actuacions abans del 31 de desembre de 2009.
Comunitats autònomes
Tots els procediments i actuacions abans del 31 de desembre de 2009, en la mesura que ho
permetin les disponibilitats pressupostàries.
[En cas de no compliment del termini indicat, abans del 7 de setembre de 2011 hauran d’haver
aprovat i publicat un calendari amb els treballs i terminis amb indicació de les dates en les que els
diferents drets seran exercibles per part dels ciutadans].
Generalitat de Catalunya (de manera específica)
Prop de 175 tràmits a efectuar per part d’empreses abans del 31 de desembre de 2012, segons
calendari de l’annex de la Llei 29/2010.
[Altres procediments s’afegiran al calendari de forma progressiva].
Ens de l’administració local
Tots els procediments i actuacions abans del 31 de desembre de 2009, en la mesura que ho
permetin les disponibilitats pressupostàries.
[En cas de no compliment del termini indicat, abans del 7 de setembre de 2011 hauran d’haver
aprovat i publicat un calendari amb els treballs i terminis amb indicació de les dates en les que els
diferents drets seran exercibles per part dels ciutadans].
Essencialment aquests calendaris resulten del que figura a:
• Disposició Addicional 3a. Llei 11/2007 d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics
(ara modificada parcialment per la Ley 2/2011, de 4 de marzo, de Economía Sostenible)
18
• Disposició Addicional vuitena i annex de la Llei 29/2010, del 3 d’agost, de l’ús dels mitjans
electrònics al sector públic de Catalunya.
La novetat introduïda per la Llei d’Economia Sostenible33 és l’obligació de no deixar en suspens
l’exercici dels drets per part dels particulars, sense termini i a mercè de les disponibilitats
pressupostàries. A partir d’ara hi ha sis mesos per concretar els terminis, concreció que en el cas
de la Generalitat de Catalunya s’ha començat a fer per la via de la Llei 29/2010.
2.2.3 Experiències prèvies (a l´Estat espanyol) abans de la promulgació de la Llei 37/2007,
de reutilització de la informació del sector públic.
Fins l´any 2007 no existia cap regulació general a Espanya sobre la reutilització de la informació
del sector públic, alguns organismes públics però, han anat facilitant, des de fa temps, la
informació que produeixen. “El principal àmbit de reutilització de la informació pública és el de la
informació geogràfica i cartogràfica. En l´àmbit estatal, el Centre Nacional d´Informació Geogràfica
(CNIG) (...), produeix, difon i comercialitza la informació geogràfica i cartogràfica” (Cerrillo, 2009,
137). A Catalunya qui exerceix aquesta funció és l´Institut Català de Cartografia. L´altra pol
informatiu és el meteoròlogic on es reutilitza grans quantitats d´informació. La informació
meteoròlogica també constitueix un àmbit en el qual es reutilitzen grans quantitats d´informació.
En darrer lloc, l´altre gran exponent d´aquestes experiències prèvies, ha estat la informació
estadística34. Veurem més experiències a nivell de l´Estat espanyol en apartats següents.
2.2.4 Aspectes bàsics de la Llei 37/2007, de reutilització de la informació del sector públic.
La LRISP té per objecte regular amb caràcter bàsic el règim jurídic de la reutilització dels
documents del sector públic35. El procediment de tramitació de les sol•licituds de reutilització i el
règim sancionador, en queden al marge (són d´aplicació només per a l´Administració General de
l´Estat). “S´entén per reutilització l´ús de documents que estan en poder de les administracions i
organismes del sector públic, per persones físiques o jurídiques, amb fins comercials o no
comercials, sempre que aquest ús no constitueixi una activitat administrativa pública”. “L´aplicació
d´aquesta llei es farà sense perjudici del règim aplicable al dret d´accés als documents i a les
especialitats previstes en la seva normativa reguladora”36. Insistir finalment, en la inexistència
33 Llei 2/2011, de 4 de marzo, de Economía Sostenible. 34 Pública i difosa sempre que no estigui sota el secret estadístic. 35 Article 1 de LRISP. 36 Article 3 de LRISP. També “queda exclòs d´aquest concepte l´intercanvi de documents entre
administracions i organismes del sector públic en l´exercici de les funcions públiques que tinguin
19
d´una obligació de reutilitzar la informació del sector públic -derivat de la mateixa Directiva
RISP.
2.2.5 Àmbit subjectiu d´aplicació.
L´àmbit subjectiu d´aplicació de la RISP són les administracions públiques i organismes del
sector públic d´acord amb la delimitació feta en la normativa de contractació del sector públic37.
N´estan excloses les empreses públiques -que malgrat poder promoure la reutilització, no hi estan
obligades38. En relació a aquest aspecte Cerrillo (2009, 141) vol “remarcar la distinció necessària
que cal fer entre les funcions públiques i privades que puguin desenvolupar certes entitats i
l´impacte que això té en regular la reutilització de la informació del sector públic i, en particular, a
l´hora d´establir les condicions per poder reutilitzar la informació o establir una contraprestació per
poder-ho fer.” També és molt important destacar el fet que d´altres organismes i institucions
públiques no es troben sota la noció d´Administració pública “i que, no obstant això, tenen un
paper rellevant en la reutilització d´informació del sector públic, com ara el Consell General del
Poder Judicial, el TC, el Congrés de Diputats, el Senat i les assemblees legislatives de les
CC.AA., els defensors del poble i el Tribunal de Comptes” (Cerrillo, 2009, 142).
2.2.6 L´objecte de la reutilització.
Nosaltres mateixos hem emprat i inevitablement ho continuarem fent de manera aleatòria els
termes informació, document i dades. Pensem que no és sobrer aturar-nos breument a fer uns
petits -però necessaris- comentaris al respecte. Quan parlem de RISP, quin és l´objecte específic
amb el que tractarem? Reutilitzarem només dades, només documents, ambdues coses
indistintament? Sortirem del pas si parlem genèricament d´informació? Si analitzem l´acrònim
RISP amb el que de manera preferent treballem en aquesta recerca, ràpidament ens adonem que
estem prioritzant el terme informació, en canvi, si parlem d´Open Data, aleshores hem canviat la
terminologia per passar a parlar de dades. I el document? Quin paper juga aquest últim en el
fenomen de la reutilització? Potser la legislació ens pot ajudar. (Vega, 2006, p.140) assenyala al
referir-se al terme document “La Directiva39 realiza una definición muy genérica del término, al
referirse a cualquier contenido sea cual sea su soporte físico (papel, grabación sonora, digital,
etc.). Esta definición permite una amplia interpretación del mismo que dé cabida a todo tipo de
atribuïdes” (art. 3.1 LRISP). Aquest darrer aspecte és regulat per la Llei 11/2007, de 22 de juny. d´accés electrònic dels ciutadans als serveis públics.
37 Vegi´s FERNÁNDEZ, Manuel. “El régimen jurídico de la reutilización comercial de la información del sector público: sujetos destinatarios y tipos de información”. A Cerrillo i Martínez, Agustí; Galán Galán, Alfredo. La reutilización de la información del sector público. Granada: Editorial Comares, 2006. p. 30.
38 Aquest és un dels exemples on ens podem trobar amb els problemes citats de competència. 39 Directiva 203/98/CE del Parlament Europeu i del Consell en matèria de reutilització de la informació del
sector públic.
20
bien informacional en la presente Directiva. Pero esta Directiva se aplica a todo tipo de
documentación producida por parte de los organismos del sector público”. Joan Soler en parlar de
preservació digital, titula de manera significativa el seu darrer article publicat a Lligall “La il•lusió
d´un vocabulari comú de la preservació digital” i d´ell n´hem extret la definició que s´hi fa dels tres
termes abans referits. “Entenem les dades com a unitats imparcials de contingut que combinades
entre si poden arribar a esdevenir informació. La informació només s´esdevé quan les dades
combinades mitjançant l´aplicació d´un procés interpretatiu a partir d´un preconeixement
produeixen un estat de coneixement nou. El document, en tercera instància, és la fixació
d´aquesta informació en una representació estable i perdurable”.
Què s´ha d´entendre´s per informació del sector públic és objecte de controvèrsia. Les diferents
normes que s´han anat aprovant han emprat diferents conceptes. La LRISP però, adopta un
concepte ampli de document i l´entén com “tota informació, sigui quin sigui el seu suport, material
o electrònic, així com la forma d´expressió gràfica, sonora o en imatge utilitzada”. A més a més la
LRISP no serà d´aplicació en:
• els documents sobre els quals hi hagi prohibicions o limitacions en el dret d´accés;
• quan per a poder accedir a un document, sigui necessari ser titular d´un dret o interès
legítim (bàsicament documents amb dades de caràcter personal, d´acord amb el que
preveu la LOPDP);
• els documents que trobant-se en mans de les administracions i organismes del sector
públic, són per a finalitats alienes al servei públic;
• els documents sobre els quals hi hagi drets de propietat intel•lectual o industrial (amb les
excepcions previstes, singularment els drets exercibles per la mateixa administració
pública que haurà de facilitar la reutilització);
• documents conservats per entitats que gestionen els serveis essencials de radiodifusió
sonora i televisiva -i les seves filials;
• de la mateixa manera, els documents conservats per institucions educatives, de recerca o
culturals40.
És interessant fer un breu apunt en relació a l´exclusió de la RISP dels documents dels arxius 40 És en aquest apartat on hi entrarien -entre d´altres i atenent a la tipologia informacional i documental
descrita- els arxius. Simplificant, podem dir que la llei s´està referint aquí als arxius relacionats amb matèries de caràcter cultural o que han adquirit la consideració d´històrica.
21
històrics / centres culturals. Així, la Llei 37/2007, diu en el seu article 3 [apartat 3] “aquesta Llei no
és aplicable als documents següents que estiguin en les administracions i els organismes del
sector públic que preveu l´article 2” i cita explícitament [apartat h]: “els documents conservats per
institucions culturals com ara museus, biblioteques, arxius històrics, orquestres, òperes, ballets i
teatres”. També fa referència als arxius lligats a institucions educatives i d´investigació [apartat g].
Acte seguit però [apartat 4] també diu que “el que preveu aquesta Llei no restringeix les
previsions més favorables que estableixin les lleis sectorials sobre l´accés o la
reutilització”. Per què aquesta exclusió inicial dels arxius històrics i dels arxius lligats a
institucions educatives i d´investigació? En el cas de l´accés, en la meva feina diària, nombrosos
ciutadans s´apropen fins els Serveis d´Urbanisme de l´Ajuntament de Terrassa demanant poder
consultar documentació variada, generalment lligada a llicències d´obra per a conèixer els
antecedents d´una finca o per la necessitat d´obtenir la cèdula d´habitabilitat i, lògicament, ho fan
sense distingir si aquests documents es troben als arxius de gestió, al central administratiu o
l´arxiu històric ... Per què, aleshores, en el cas de la reutilització s´hauria de fer aquesta
diferenciació? Potser el problema de fons -com molt bé comenten els arxivers navarresos41 quan
analitzen l´esborrany del projecte de R. D. pel qual es desenvolupa la Llei 37/2007- és que “no
aparece ni una sola mención a los archivos en el texto del borrador (tampoco en la Ley), salvo
para comentar exclusiones de aplicación (archivos como instituciones educativas y de
investigación, y los archivos históricos). Debería producirse una mención explícita a los
archivos de las Administraciones y el papel que deben desempeñar en el marco de la
reutilización. De otro modo la reutilización obligará a crear nuevas infraestructuras de
información al servicio de la ley, artificiales, similares a centros de documentación, con
unas funciones que pueden asumir perfectamente los archivos ya existentes si se les dota
de los necesarios recursos42”. Probablement la resposta a tot plegat és que s´ha volgut alliberar
en primera instància a aquestes institucions culturals dels costos associats a una eventual
necessitat de posar en marxa processos RISP. Algunes veus però, ja han començat a posar en
qüestió aquesta visió negativa de la reutilització de documents dipositats en aquests centres. Així
per exemple, la CE ha publicat un informe43 d´investigació sobre la reutilització de la informació del
sector públic en el sector cultural. L´informe va ser escrit per Genevieve Clapton, el Dr. Max
Hammond i Nick Poole de la Consultora curtis + cartwright. El propòsit de la investigació és
analitzar la importància creixent de les institucions culturals a Europa lligat a factors econòmics i a
la RISP, davant d´una propera revisió de l´actual Directiva (dins la qual, es discuteix si aquests
centres s´han d´incloure o no dins la RISP). L´estudi es centra a analitzar la importància de la
41 Arxivers navarresos. Espai web <http://www.archiverosdenavarra.org/> [consulta: 18-08-2011]. 42 La negreta és nostra. Estem totalment d´acord amb aquesta declaració d´intencions que, en bona
mesura, està íntimament lligada amb la filosofia de fons de la present recerca. 43 Reutilització de la ISP en el sector cultural.
<http://www.epsiplatform.eu/news/news/psi_re_use_in_the_cultural_sector> [consulta: 18-08-2011].
22
reutilització en termes d´ingressos per a les institucions culturals i analitzar les tendències en el
desenvolupament del mercat de la reutilització de material cultural. La digitalització s´evidencia
com un factor clau. L´estudi també conclou que existeix en aquestes institucions un ampli
desconeixement en matèria RISP.
Per altra banda, els Arxius Nacionals44 d´Anglaterra, Gales i el Regne Unit ja han posat a
disposició dels interessats un seguit de llicències per a permetre reutilitzar les seves imatges
digitals, algunes de les quals poden suposar una contraprestació d´entre el 7% i el 15% dels
beneficis. És un clar exemple de font d´ingressos que no s´hauria de menystenir.
2.2.7 Les activitats administratives en relació a la reutilització de la informació del sector
públic.
Quines són les diferents activitats que les administracions públiques poden portar a terme en
relació a la reutilització de la informació del sector públic? Són bàsicament tres: autoritzar la
reutilització, fomentar-la i, finalment, establir-ne un règim sancionador. Tot seguit els repassem
breument.
• En el primer supòsit (veurem un estudi de cas a l´apartat 5), l´objectiu és simplificar la
gestió i facilitar la reutilització de la informació, a partir de tres opcions possibles:
Posada a disposició del públic sense subjecció a condicions.
Posada a disposició del públic amb subjecció a condicions establertes en
llicències-tipus45.
Posada a disposició del públic amb / sense subjecció a condicions establertes en
llicències-tipus, però després d´haver-se produït una sol•licitud (en els casos
anteriors la reutilització es produeix de manera automàtica, atès que la informació ja
està disponible i, per tant, no cal una sol•licitud específica). Caldrà identificar els
documents susceptibles de reutilització tot especificant si la finalitat és comercial o no.
44 The National Archives. <http://www.nationalarchives.gov.uk/default.htm> [consulta: 18-08-2011]. 45 Les llicències-tipus hauran de seguir sempre els criteris següents: han de ser clares, justes i
transparents. No han de restringir les les possibilitats de reutilització ni limitar la competència. No han de ser discriminatòries per a categories comparables de reutilització. No han de contenir acords exclusius (amb excepcions). S´especificarà -dins l´apartat de condicions- que el contingut de la informació no pot ser alterat (no es pot desnaturalitzar el contingut informatiu); s´ha d´esmentar la font i la data de l´última actualització. Quan calgui, es fixaran contraprestacions per a sufragar els costos totals de producció i/o posada a la disposició de la informació (segons taxes i preus públics que l´administració modularà depenent de si la reutilització té un caràcter comercial o no).
23
L´òrgan competent resoldrà la sol•licitud en un màxim de 20 dies46.
• Foment de la reutilització. La LRISP preveu que “el govern, arran de la proposta dels
ministeris competents, desenvoluparà plans i programes d´actuacions dirigits a facilitar la
reutilització de la informació del sector públic a fi de promoure el creixement del sector de
continguts digitals i, podrà establir amb la resta de les administracions públiques els
mecanismes de col•laboració que s´estimin pertinents per a la consecució d´aquest
objectiu”. D´acord amb les línies anteriors el govern espanyol ha posat en marxa el
projecte anomenat Aporta47 (dins el Plan Avanza2). Igualment, dins aquest capítol de
foment de la reutilització la Llei 56/2007, de 28 de desembre, de mesures de impuls de la
societat de la informació estableix que “les administracions públiques posaran a la
disposició del públic de forma telemàtica, entre altres usos, per a la seva reutilització els
continguts digitals o digitalitzats de què disposin quan els drets de propietat intel•lectual li
pertanyin sense restriccions o siguin de domini públic”.
• El règim sancionador. És únicament aplicable a l´Administració General de l´Estat i no a les
CC.AA. i els ens locals. La LRISP preveu diferents infraccions, que, en funció de la
gravetat, es classifiquen en molt greus, greus o lleus”.
3 Els destinataris de la RISP. Els beneficis i els costos de la reutilització. Sostenibilitat
del sistema.
“La reutilització no ha de tenir només un impacte econòmic, sinó que també pot tenir una utilitat
social que pot beneficiar la ciutadania en general”48. Hem parlat de l´objecte i de l´àmbit subjectiu
de la reutilització. Tenim pendent de parlar dels (potencials) destinataris de la RISP, autèntics
protagonistes de tot el procés d´obertura de dades. També ens interessa concretar quins són els
beneficis i els costos de la reutilització i, finalment, com garantim la sostenibilitat global de tot el
procés.
Marc Garriga (2011, 299) introdueix criteris ètics a la reutilització, afirmant que “todo lo que se ha
generado con dinero público debería poder ser accesible para toda la sociedad sin discriminación
46 Quan el volum o complexitat de la informació sol.licitada faci impossible complir aquest termini, aquest,
es podrà ampliar vint dies més -informant el sol.licitant en un màxim de deu dies. 47 <http://www.aporta.es> [consulta: 18-07-2011]. 48 Cerrillo (2009, 153).
24
(excepto las lógicas restricciones legislativas); así de claro, así de sencillo”. I afegeix: “Abrir los
datos públicos es hacer universal el acceso a esta información ya que se dan las mismas
oportunidades a todos de disponer de ella. Consecuentemente se evita la discriminación, se lucha
contra la opacidad informativa y se erradican los grupos de poder basados en información
reservada”. Estem parlant de transparència49 informativa, de manera que “los ciudadanos estén
informados en todo momento de dónde invierten el dinero las administraciones públicas. Es un
proceso claro de transparencia que facilita que la Administración pueda rendir cuentas a los
ciudadanos de forma continua”. Els arguments semblen prou de pes com perquè molts ciutadans -
més enllà del potencial econòmic de la reutilització- hagin vist una nova possibilitat de donar un
impuls valent cap a un major grau de democratització del sistema político-administratiu. Garriga
afegeix (referint-se a la RISP): “es una herramienta muy potente para luchar contra la corrupción y
un primer paso para que la ciudadanía pueda participar de las decisiones, esté más implicada en
el sector público y colabore en el diseño, prestación y evaluación de los servicios. Es un primer
paso hacia un gobierno abierto”.
En relació a l´impacte econòmic, ja n´hem fet cinc cèntims en apartats anteriors, on hem ofert
xifres de gran abast i a nivell europeu. Ara però, volem tancar lleugerament el focus i centrar-nos
en una economia més propera i que lluny de les xifres i la quantificació material, ens torna a
apropar a conceptes molt més transversals i que enllacen amb processos relacionats amb la
manera de treballar, l´eficàcia, l´eficiència, la productivitat i, en última instància, la sostenibilitat.
Són evidents els avantatges competitius en favor de les empreses i els professionals de la
informació i les tecnologies derivades, però no ho són menys per a l´Administració que “poner
datos al alcance de la sociedad le permite a ésta validar y controlar la calidad de los mismos,
repercutiendo en una mejora de la eficiencia del sector público”. De manera progressiva i
continuada anem introduint conceptes i reflexions que ens permetran en el darrer bloc d´aquesta
recerca aportar la nostra contribució particular a la referida massa crítica. Un altre aspecte
singularment destacable també és plantejat per Garriga (2011, 2009) -demostrant un alt grau de
corresponsabilitat envers els afers públics- en afirmar que “teniendo en cuenta la actual situación
de crisis económica, es importante destacar que mediante un proceso de apertura de datos
públicos se incrementa el volumen de servicios públicos ya que las empresas, o en general
cualquier organización, o incluso los ciudadanos, pueden utilizar la información abierta para
desarrollar servicios que complementarán aquellos proporcionados por la Administración
resultando en un mejor servicio al ciudadano (con independencia de quién preste los servicios)”.
49 Malgrat els punts de conexió, cal deixar ben clar que transparència no és el mateix que reutilització.
Transparència és fer visible i controlable l´acció dels poders públics. Reutilització pot no tenir res a veure amb això (i sí amb finalitats lucratives, per exemple).
25
Volem conèixer ara amb detall quins són els potencials reutilitzadors i en conseqüència, començar
a apropar-nos a la pràctica de l´obertura de dades. En relació a aquesta qüestió Garriga (2011,
299-300) cita els vuit principis de les dades públiques que va definir l´Open Government Working
Group50:
1. Abrir todos los datos públicos (atenent les limitacions legals ja esmentades).
2. Publicar los datos directamente desde la fuente, con un nivel de granularidad tan detallado
como se pueda, sin agregarlos ni modificarlos, sólo “raw data”.
3. Actualizarlos en los períodos temporales adecuados para preservar su valor. Por ejemplo,
no tiene sentido abrir la información del tráfico si ésta no es actualizada muy a menudo.
4. Facilitar su uso proporcionando herramientas de accesibilidad, catalogación, búsqueda y
control de la calidad de la información para toda la sociedad. Además hay que abrir los
datos teniendo en cuenta la más amplia gama de propósitos fruto de su reutilización.
5. Facilitar la reutilización automática mediante el uso de formatos de archivo adecuados para
este fin.
6. Proporcionarlos a cualquier persona, sin ninguna discriminación ni limitación.
7. Usar formatos no propietarios para que nadie tenga un control exclusivo.
8. Usar una licencia libre que fomente la reutilización, sin sujeción a derechos de autor que la
limiten, o incluso la impidan (atenent les limitacions legals ja esmentades).
!
Garriga (2011, 300), cita David Eaves51, indicant que és “uno de los expertos más reconocidos en
el campo de la apertura de datos, resumió (els principis anteriorment citats) en sólo tres grandes
leyes de los datos abiertos:
• Si no puede ser indexado, no existe.
• Si no está disponible en un formato abierto que pueda ser leído y procesado con éxito por
un ordenador, no se motiva a (re)utilizar el dato.
• Si el marco legal no permite a alguien readaptarlo, no se motiva a utilizarlo.
50 Open Government Working Group. <http://www.opengovdata.org/home/8principles>
[consulta: 05-08-2011]. 51 <http://eaves.ca/2009/12/11/las-tres-leyes-de-los-datos-abiertos> [consulta: 05-08-2011].
26
Garriga (2011, 300) ens suggereix codificar les dades de manera que aquestes siguin trobades
pels motors de búsqueda52 a la xarxa -i arribin així als usuaris finals. En segon lloc les dades
s´han d´oferir en formats que facilitin la seva reutilització (integració en un mashup53, “o en
formatos estándar que permitan reaprovechar aplicaciones realizadas para datos abiertos de otras
administraciones”). Finalment, d´acord amb la tercera de les tres lleis esmentades, Garriga (2011,
300) remarca el fet que “se necesita un marco legal que permita compartir lo que se ha creado
para motivar a la sociedad a ofrecer nuevos servicios con la información abierta (...)”. A més de les
qüestions plantejades, Garriga n´assenyala d´altres; així, “lo primero que hay que hacer es
convencer a los dirigentes políticos de la administración dónde se quieren abrir los datos; sin un
claro soporte político es imposible seguir” (Garriga, 2011, 300). El següent pas ha de consistir en
la realització d´un inventari de dades públiques “especificando una meta-información que los
enriquezca: su origen (en qué sistema de información residen), su descripción, su responsable,
frecuencia de actualización, en qué formato o formatos se encuentran disponibles, etc.”. Hem de
convenir que aquestes darreres “exigències” de la reutilització no haurien de suposar un problema
afegit pels arxivers o gestors de!documents atès que es tracte de pràctiques comunes i corrents
dins el dia a dia de la professió ... Una vegada la informació està inventariada, ens caldrà fer
números, conèixer quina és la disponibilitat pressupostària, material i els altres recursos
necessaris. “Se planificará un plan de trabajo que, además de detallar qué conjuntos de datos se
quieren abrir (y en qué momento), también tendrá en cuenta un concepto!importante: la
sostenibilidad del servicio” (Garriga, 2011, 300). Garriga introdueix el concepte de sostenibilitat (en
les actualitzacions) essencialment perquè defensa una reutilització de la informació del sector
públic basada sobretot en les dades, no en els documents54. En tot cas i, tal com veurem en el
següent capítol -cas pràctic- nosaltres no farem aquesta discriminació tan taxativa, ans al contrari -
tot i reconeixent les diferències entre ambdós tipus d´informació- proposarem un espai únic
(aparador) des d´on ofertarem la informació prèviament seleccionada i habilitada per a ser
reutilitzada. El referit concepte de sostenibilitat -dèiem- es justificaria per la mateixa naturalesa de
les dades, atès que “no sólo hay que abrir datos públicos de forma estática; la mayoría de los
datos están “vivos”, evolucionan con el tiempo, y consecuentemente es necesario habilitar
procesos automáticos que actualicen los cambios en los datos con la frecuencia que sea
52 Relació de motors de búsqueda. <http://es.wikipedia.org/wiki/Lista_de_motores_de_b%C3%BAsqueda>
[consulta: 05-08-2011]. 53 Ca remescla. Aplicació que integra en un únic lloc web programes, interfícies, serveis o continguts
independents procedents d´altres llocs, amb la finalitat d´oferir un nou servei als usuaris. Termcat [consulta: 05-08-2011].
54 “Un servicio open data no es un servicio open access, sino un sitio donde se ofrecen datos en bruto o en crudo (raw data) para poder ser reutilizados y crear otros servicios públicos. Un documento, tal como define Alberto Ortiz [es refereix a Alberto Ortiz de Zárate Tercero, director d´atenció ciutadana del Govern Basc], “es una colección de datos reunida de forma temporal para un fin determinado” y yo añadiría “donde se mezclan datos e información de presentación de dichos datos, información que no es interesante cuando el objetivo es la reutilización de los datos” (Garriga, 2011, 301).
27
necesaria (...)” (Garriga, 2011, 300). La següent variable que introdueix Garriga en relació a la
sostenibilitat fa menció al pressupost -i les restriccions que l´actual crisi econòmica porta
associada- i això li permet afirmar que s´ofereixen “aquellos conjuntos de datos que son más
fáciles (y baratos) de abrir; es decir, la facilidad de!abrirlos está en función de cuán “bien
ordenados” estén los datos en los sistemas de información”. Arribats a aquest punt en l´exposició
dels condicionants previs a la materialització de la reutilització, pensem que és prou òbvia la
relació existent entre aquesta i, la feina que de manera ordinària venen exercint els arxivers-
gestors de documents. Garriga posa de manifest que “abrir los datos hace aflorar las carencias de
la gestión interna de (algunos de) los datos públicos en las administraciones (...)”. Un altre fre a la
reutilització és el format en el qual es troba disponible la informació. Essent aconsellable el format
RDF55 -o linked data56- és habitual que aquesta es trobi codificada en formats propietaris del tipus
Microsoft Excel ... Per a Garriga (2011, 301) “no tiene sentido abrir archivos en formatos pdf, Word
o similares”. Tim Berners-Lee57 va proposar una classificació dels portals de dades obertes en 5
nivells en funció de com ofereixen la informació i quin format usen. Així, ens podem trobar portals
amb:
1. qualsevol tipus de format;
2. formats estructurats;
3. formats estructurats no propietaris;
4. format RDF;
5. enllaçats (linked data);
on 1 seria el portal amb informació més difícil de reutilitzar i 5 on seria més fàcil. Per a Garriga
(2011, 301) “la decisión no es banal ya que ofrecer información en los niveles altos (4 y 5) implica
dedicar esfuerzos en la transformación de los datos a formatos RDF o linked data, en lugar de
destinarlos a abrir más conjuntos de datos (en formatos de menor calidad, desde un punto de
vista de la reutilización)”. Parlant de les despeses alhora d´ofertar serveis de reutilització Garriga
(2011, 302) opina que “no acostumbran a salir caros. Lo que sí puede resultar caro es solucionar
las carencias en la generación y gestión de los datos públicos”. Respecte aquest darrer punt és
molt important assenyalar -una tasca que ja venen fent els arxivers-gestors de documents des de
fa uns quants anys- que incidir des de la mateixa fase de la creació de la documentació-informació 55 Resource Description Framework (RDF). Web W3C <http://www.w3.org/RDF/> [consulta: 05-08-2011]. 56 Dades enllaçades. W3C. <http://www.w3c.es/divulgacion/guiasbreves/LinkedData> [consulta: 05-08-
2011]. 57 Tim Berners-Lee. Classificació en cinc nivells. <http://inkdroid.org/journal/2010/06/04/the-5-stars-of-open-
linked-data/> [consulta: 05-08-2011].
28
(o fins i tot abans de la seva creació) és cabdal de cara a obtenir resultats reixits en la seva de
gestió futura i també en el cas de la reutilització.
Finalment Garriga (2011, 301), una vegada ha puntualitzat la importància dels formats, conclou les
seves reflexions al voltant de l´experiència pràctica de la RISP, remarcant la importància de les
condicions d´ús de les dades obertes, atès que “éste es el elemento clave que permitirá, o no, la
reutilización de la información, que es el objetivo principal”. Partint de la premissa de que el més
important és no posar traves -no cobrar per l´ús de les dades obertes, permetre els guanys al
servei resultant, etc.- una bona manera és emprar una llicència58 -vegi´s el darrer apartat
d´aquesta recerca- Creative Commons CC-BY (o similar) “que sólo obliga a especficar la autoría
de los datos, de dónde proceden, no pone ninguna restricción adicional. Además, utilizar este tipo
de licencias nos ahorra las “tradicionales”que conllevan que primero tenga que realizarse una
petición, que ésta sea procesada (...)”. Garriga (2011, 302) també comenta el cas “de aquellos
conjuntos de datos que tiene la administración pública pero que, por el motivo que sea, no son de
su propiedad. Por tanto la administración no puede proporcionar derechos a terceros sobre ellos.
Este es un caso también muy concreto donde habitualmente se licencian los datos con unas
condiciones de uso que permiten su consulta (dado que son públicos) pero no crear productos a
partir de ellos” -aquí Garriga estaria reconeixent (encara que per motius diferents) la necessitat de
la proposta defensada en la present recerca59 en el sentit de tenir una visió més àmplia del
concepte!RISP, de manera que aquest, no estigui limitat només a una tipologia de dades.
Acabarem aquest apartat recollint també la darrera proposta de Garriga (2011, 302); això és, ens
suggereix tirar endavant concursos d´aplicacions-serveis que serveixin per estimular l´ús del
servei de dades obertes60.
!
4 Rols i actors de la intermediació. Sistematització, control i gestió de la informació. Els
portals web i els catàlegs de dades. El servei d´arxiu i gestió de documents.
Malgrat les referències fetes al paper dels actors intervinents en la tasca de la intermediació alhora
de la posada en pràctica de processos de reutilització de la informació del sector públic, volem ara
ser més explícits, aturant-nos essencialment en el protagonisme que fins avui han tingut diferents
portals webs i la manera com presenten la informació disponible, això és l´”aparador” al que hem
fet referència, i més concretament, analitzem diferents catàlegs de dades que és l´instrument a
58 Sempre que hi hagi drets a protegir. 59 Pàgina 22. 60 Fa referència a l´experiència de la ciutat de Washington D.C. Que malgrat unes despeses inicials de
50.000 $, les aplicacions creades a partir d´un concurs van generar un valor estimat en més de 2.600.000 $. Font: Apps for Democracy. <http://www.appsfordemocracy.org/> [consulta: 05-08-2011].
29
partir del qual els potencials reutilitzadors poden conèixer quina informació s´ha posat al seu abast
i de quina manera -els formats als que també ens hem referit.
Abans de veure alguns exemples de l´àmbit local volem fer referència als portals d´àmbit estatal o
autonòmic. L´estat espanyol ha centralitzat la difusió de les polítiques RISP a través del lloc web
Aporta. Per la seva banda, la Generalitat de Catalunya disposa del portal dades obertes. El govern
basc ha desenvolupat OPEN DATA EUSKADI61 i el govern balear Dades obertes caib. Són només
algunes mostres que exemplifiquen l´estat actual de la reutilització de la informació del sector
públic al nostre país. Del projecte Aporta en destaca la seva voluntat de dinamització de les
polítiques RISP que es concreten en la participació en l´organització d´esdeveniments o la
publicació de diferents materials formatius (a més a més d´un blog, un canal de notícies, o la
possibilitat de subscriure´s a un servei electrònic de butlletins), alhora que es fa un seguiment del
panorama internacional. Disposa igualment d´un Catàleg62 d´informació pública, corresponent a
l´Administració General de l´Estat i, que permet accedir des d´un únic punt, als diferents llocs web
de l´Administració que ofereixen recursos d´informació pública.
La Generalitat de Catalunya disposa també del seu propi projecte de dades obertes. Amb el nom
de Dades obertes gencat ofereix uns serveis similars als anteriorment descrits, destacant
l´apartat d´aplicacions fetes a partir de l´obertura de dades o el Catàleg que es troba dividit en 8
blocs temàtics: Tràmits i procediments administratius, Dades estadístiques, Dades geogràfiques i
cartogràfiques, Dades visuals, Dades lingüístiques, Dades meteorològiques, Dades d´actualitat i
Dades de trànsit i mobilitat. Destaquem també els apartats dedicats a com utilitzar les dades
(termes d´ús i llicències)63 i l´apartat Experiències de portals Open Data on es recull un ampli
directori de Catàlegs64 amb les dades classificades en les categories 3 (formats oberts), 4 (dades
en RDF) i 5 (linked data), és a dir, les dades més disponibles i obertes, segons el cercador de
dades públiques del CTIC65 (Fundación CTIC Sociedad de la Información).
A nivell local ens fixem de manera més detallada en el portal Open Data BCN66 de l´Ajuntament de
Barcelona i sobretot en les definicions i l´exposició de motius. “Per l´Ajuntament de Barcelona
l´obertura de dades públiques consisteix en posar les dades públiques que posseeix l´Ajuntament 61 Govern Basc. OPEN DATA EUSKADI. <http://opendata.euskadi.net/w79-home/eu/> [consulta: 10-08-2011]. 62 Catàleg d´Aporta. <http://www.aporta.es/web/guest/buscador_de_catalogos> [consulta: 10-08-2011]. 63 Generalitat de Catalunya. Dades obertes gencat. Termes d´ús i llicències.
<http://dadesobertes.gencat.cat/ca/com-utilitzar-dades.html> [consulta: 10-08-2011]. 64 Generalitat de Catalunya. Dades obertes gencat. Catàlegs amb dades classificades.
<http://dadesobertes.gencat.cat/ca/experiencies.html> [consulta: 10-08-2011]. 65 Fundación CTIC Sociedad de la Información. Cercador de dades públiques.
<http://datos.fundacionctic.org/sandbox/catalog/faceted/> [consulta: 10-08-2011]. 66 Open Data BCN. <http://w20.bcn.cat/opendata/ODABCN.aspx?lang=CAT> [consulta: 10-08-2011].
30
(en qualsevol grau d´agregació) a l´abast de tothom en formats digitals, estandarditzats i oberts,
seguint una estructura clara que permeti la seva comprensió”. I afegeix: “Definim una dada pública
com aquella que s´ha registrat, recopilat o generat per qualsevol mitjà per l´Ajuntament de
Barcelona, (o per tercers per encàrrec de l´Ajuntament), excloent aquella que estigui subjecte a
restriccions de privacitat, propietat, seguretat o bé aquella dada que la seva publicació podria
infringir la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter
Personal, o bé aquella dada que tingui regulada la seva publicació mitjançant un procediment
administratiu”.
El ritme i les prioritats en l´obertura de dades seguirà “criteris d´utilitat social, disponibilitat i cost
d´obrir (...) es seleccionarà quines s´obriran i en quin ordre, considerant les recomanacions de la
Comissió Europea en aquest sentit”.
Quins són però els principals objectius perseguits per l´Ajuntament de Barcelona en matèria
RISP? Els reproduïm tot seguit:
1. “Augmentar la transparència de l´Ajuntament posant les dades públiques a l´abast de tots
els actors (...) per a que aquests puguin explotar-les per crear serveis i desenvolupar
aplicacions.
2. Diagnosticar quines són les necessitats de la societat en quant a dades públiques obertes.
3. Potenciar la iniciativa d´obertura de dades públiques i promocionar la reutilització
d´aquestes dades públiques.
4. Promocionar el teixit econòmic mitjançant aquesta iniciativa.
L´objectiu últim és universalitzar l´accés a les dades de la mateixa manera que el web actual ha
universalitzat l´accés als documents”. Aquesta darrera afirmació pensem que és excessivament
pretensiosa i que no deu fer referència de manera prioritària als documents en poder de les
administracions públiques, sinó en tot cas, als documents amb caràcter genèric.
Així doncs, millora de la transparència, millora de la percepció dels serveis públics, eliminació de
discriminacions en matèria d´accés, impactes positius en l´economia i el sector del coneixement,
foment de la creació de nous serveis per part del sector privat, ... I a nivell intern (en benefici de la
pròpia administració), s´argumenta: “aquest tipus de processos milloren la qualitat de les dades ja
31
que el fet de recopilar la informació, estructurar-la i posar-la a l´abast de la societat reverteix en la
generació de la mateixa i en la millora de l´eficiència de l´Ajuntament. A més, també facilita la
creació de serveis que es nodreixen de dades de diferents administracions donat que permet
millorar la interoperabilitat entre administracions públiques i, també, la intraoperabilitat entre
departaments del propi Ajuntament, redundant en un millor servei al ciutadà. (...). És el primer pas
cap a un Govern Obert (Open Government)”67.
Una vegada ens hem apropat a diferents definicions i exposicions de motius, pensem que ara el
que ens cal és entrar a valorar i determinar -com a pas previ a l´exercici pràctic del següent
capítol- quines dades -o conjunt de dades i informació en un sentit més genèric- poden tenir un
millor aprofitament per part de tercers i tornar a incidir en la qüestió dels formats, atesa la seva
implicació en la pràctica de la reutilització. La concreció de quina informació obrirem68 és condició
prèvia a l´elaboració del catàleg pròpiament dit. Veurem també el perquè hem escollit l´Àrea
d´Urbanisme i Obres per a plantejar l´estudi de cas.
En el referit informe de l´Ajuntament de Barcelona es constata que la ciutat és un “territori sobre
el qual la pràctica totalitat dels sectors municipals despleguen la seva gestió. Per tant, resulta lògic
que el primer conjunt de dades ha d´incloure un conjunt suficient de dades definitòries del
territori69” (altrament dit dades geogràfiques). D´aquest concepte se´n extreuen uns elements
bàsics:
• Cartografia bàsica de la ciutat (física, temàtica, política, ...);
• dades de georeferenciació del territori (carrers, adreces postals);
• dades alfanumèriques relacionables directament amb el territori (usos del sòl, referències
cadastrals, dades de l´edificació i dades urbanístiques).
El segon element identificat és la població (gestió de les dades a partir del Padró municipal):
dades demogràfiques per grups d´edat, per sexe, ..., agrupades segons divisions administratives
(districtes, barris), dades de moviments naturals de la població, etc.
67 Vegi´s una definició i una exposició de motius similars, al web de Dades Obertes de la Generalitat de
Catalunya. <http://dadesobertes.gencat.cat/ca/concepte.html> [consulta: 10-08-2011]. 68 Hem seguit com a model l´Informe sobre el procés d´obertura de dades públiques (OpenData) disponible
en línea al web Open Data BCN <http://w20.bcn.cat/opendata/ODABCN.aspx?lang=CAT> [consulta: 10-08-2011].
69 p.14
32
El tercer grup ens facilitaria indicadors de gestió i tramitació (dades extretes de procediments
reglats per via dels expedients administratius o la gestió dels equipaments i serveis municipals):
equipaments de la ciutat, estadístiques sobre expedients de llicències, dades econòmiques, ...
El quart grup estaria configurat per aquell conjunt de dades que conformen l´entorn urbà (dades
de mobilitat: trànsit, transport públic, aparcament; medi ambient; serveis urbans; ...).
Finalment, el referit informe identifica el que anomena les dades documentals i, en fa una relació
sumària:
• ordenances consolidades,
• normatives i plans urbanístics,
• enquestes d´opinió a la ciutadania,
• informació administrativa (d´acord amb l´Ordenança reguladora de l´Administració
electrònica70),
• fons documentals específics (publicacions, imatges, memòries).
Un aspecte clau que es posa de relleu -per a satisfacció del col•lectiu arxiver-gestors de
documents- és que “molts d´aquests grups de dades (...) perquè es consolidin com un conjunt
OpenData, falta una feina important de classificació, indexació i estandardització (la negreta és
nostra)71”.
Els instruments per a portar a terme el referit projecte72 a l´Ajuntament de Barcelona seran dos:
• Una Comissió d´OpenData de l´Ajuntament de Barcelona,
• el Portal OpenData BCN.
70 ORAE. <http://www.bcn.cat/orae/cat/a14.htm> [consulta: 10-08-2011] 71 p.18 72 Destaca i sorprèn el fet que no es fa cap mena de referència al Sistema Municipal d´Arxius de
l´Ajuntament de Barcelona, qui a través del seu web a l´apartat de funcions especifica que “s´ocupa de la gestió i la organització del patrimoni documental (i aquest) és conservat, classificat, organitzat i difós (...) per ajudar a una major transparència, eficàcia i eficiència de la pròpia administració, i (...) garantir el dret d´accés als documents a tots els ciutadans (...)”. [La negreta és nostra].
Arxiu municipal de Barcelona. <http://w110.bcn.cat/portal/site/ArxiuMunicipal/menuitem.a09d14181a8397aaca63ca63a2ef8a0c/?vgnextoid=bedd67d26faab210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&vgnextchannel=bedd67d26faab210VgnVCM10000074fea8c0RCRD =ca_ES> [consulta: 10-08-2011].
33
En darrera instància, s´especifica que la iniciativa disposa d´un calendari dividit en dues fases (la
primera fase d´inici del servei -disseny del servei i creació del portal- fins a finals de l´any de 2011 i
la segona fase -d´ampliació i consolidació del servei- s´iniciarà a principis del 2012. Només el
disseny i la creació del portal té un pressupost de 300.000 #.
Per a tenir una altra visió des del món local, també és recomanable visitar el portal administrat per
l´Ajuntament de Saragossa73. Molt interessant perquè inclou l´Open Data dins l´apartat de la Seu
Electrònica i dóna molta importància a factors com l´accessibilitat, el software lliure o les noves
tecnologies i els serveis oferts a la ciutadania en un sentit ampli. És en aquests moments un dels
millors webs disponibles en matèria de reutilització a nivell internacional.
A nivell internacional, altres portals que ens han cridat l´atenció donen també un important
protagonisme a les dades relacionades amb el territori, la geografia i l´entorn urbà. Evidentment,
no tots els portals ofereixen només informació d´àmbit local, a hores d´ara, importants organismes
internacionals ofereixen les seves dades en obert (Nacions Unides, El Banc Mundial, Unió
Europea, ...).
A l´índex de figures s´han apuntat tres exemples de ciutats diferents que ofereixen dades obertes
relacionades amb l´Urbanisme i el territori. Són les ciutats de París, Saragossa i Bordeaux.
Estem veient en aquest apartat diferents exemples de publicació de dades a través de diferents
Catàlegs que és l´instrument emprat pels diferents llocs web per a presentar la informació
disponible. Entrant en els diferents portals podem observar que la informació -amb variables de
presentació- es troba disposada de manera que s´agrupa per temes, formats, es facilita una
indexació per mots clau, es dóna detall de la data de publicació i/o de la darrera actualització,
s´informa en relació al format, de les condicions generals d´us i de les llicències i, fins i tot, es
facilita informació estadística en relació a les descàrregues i/o els vots emesos pels usuaris. Molts
portals també faciliten informació tècnica relacionada amb els vocabularis dels catàlegs de conjunt
de dades (datasets) i fan referència a esquemes internacionalment reconeguts74.
73 Saragossa. Sede Electrónica: Open Data. Espai web.
<http://www.zaragoza.es/ciudad/sectores/tecnologia/sede/opendata.htm> [consulta: 18-08-2011]. 74 Vegi´s a tall d´exemple la informació tècnica i els seus enllaços facilitats pel portal de dades obertes de
l´Ajuntament de Saragossa. <http://www.zaragoza.es/ciudad/risp/vocabularios.htm> [consulta: 10-08-2011].
34
Una característica comuna a tots els portals web analitzats i les explicacions donades en diferents
articles divulgatius de la RISP és l´absència de referències directes al paper que juga o hauria de
jugar el Servei d´Arxiu-gestor de documents en la gestió global del fenomen. Ens crida molt
l´atenció el fet de les reiterades referències a conceptes marcadament arxivístics (classificació,
ordenació, indexació, esquemes de metadades, descripció, ...) i al mateix temps la manca de
vinculació d´aquestes necessitats amb la pràctica diària de la nostra professió. Partim de la base
d´un fenomen ja conegut i és que la desnaturalització del concepte document en favor de les
dades o el terme genèric informació, juguen en contra del natural domini de l´arxivística tal com
s´havia conegut fins fa relativament poc temps. També és veritat però, que la digitalització de la
informació i l´aparició dels documents electrònics ha fet reviure la necessitat de rescatar amb força
els conceptes clàssics que configuren el paradigma arxivístic. Aleshores, tant si es tracte de
reutilitzar dades en brut com de documents “entesos aquests com a informació acabada o a la
qual s´ha donat una presentació i una forma concreta” (Matas, 2009, 17), a què treu cap separar
en espais diferents ambdues formes d´informació? Quin sentit té crear portals específics per a
facilitar la reutilització de la informació del sector públic al marge dels sistemes informacionals de
les organitzacions i dels seus corresponents serveis d´arxiu i gestió de documents? Hem parlat
abastament de la necessitat de preservar la qualitat de la informació, de tenir cura de la normativa
d´accés, de la sostenibilitat de tot el procés, ... Com ho hem de fet tot això? Hem de crear -com ja
hem vist que s´està fent- nous equips responsables de tirar endavant les polítiques de reutilització,
els respectius portals, noves comissions de treball, ...? Voleu dir que no estem duplicant els
òrgans (i les despeses) quan es tracte d´unes mateixes funcions que perfectament podrien
assumir els professionals d´arxiu ja existents -amb la necessària dotació pressupostària i de
mitjans? No hem quedat que no pot haver-hi reutilització si prèviament no hem analitzat els
requeriments d´accés, si prèviament no tenim classificada, ordenada i descrita la documentació?
Els professionals de l´arxivística disposem dels coneixements necessaris per a poder fer front a
gairebé tota la casuística que planteja la reutilització i, si més no, disposem d´instruments
contrastats als quals hem afegit en els darrers anys tota la metodologia lligada als sistemes de
gestió de la documentació (SGD) i als sistemes de gestió dels documents d´arxiu electrònics
(SGDE).
En el proper apartat analitzem com podem encarar el tema de la reutilització de la informació del
sector públic a partir de les eines i recursos de que disposa ad hoc el servei d´Arxiu i gestió de
documents, referenciat en un cas d´estudi (els Serveis Urbanístics de l´Ajuntament de Terrassa).
35
5 La pràctica de la reutilització en 4 fases. Estudi de cas: dades, informació i documents
dels Serveis Urbanístics de l´Ajuntament de Terrassa.
5.1 Consideracions prèvies. A voltes amb la normativa.
Ens disposem en aquesta darrera fase de la recerca a sistematitzar a partir de 4 fases
diferenciades quins són els elements clau que hem de tenir presents alhora de posar en pràctica
des del Servei d´Arxiu un procés d´obertura informacional en mans del sector públic. Atenent a
criteris orientats a donar satisfacció a les necessitats dels potencials reutilitzadors i donant puntual
compliment a la normativa en vigor, plantegem una proposta que pot servir de pauta per a altres
organismes que es vegin en la necessitat o la voluntat d´endegar un procés de característiques
similars.
Hem parlat en els primers apartats -amb les limitacions pròpies de la present recerca- de
normativa d´accés i reutilització. Arribats a aquest punt i abans de sistematitzar la nostra proposta
teòrico-pràctica, volem remarcar novament la necessitat de que tota proposta RISP vagi
acompanyada -a més a més dels diferents elements que tot seguit analitzarem- d´una normativa
pròpia de la institució a través d´un reglament75 (on hi especificarem l´objecte, els conceptes, les
modalitats de gestió de la reutilització, contraprestacions econòmiques, advertències legals, etc).
Proposem que aquest reglament no es limiti a tractar només i de manera aïllada els aspectes
relatius a la reutilització, ans al contrari, abasti de manera integral tots aquells aspectes relacionats
-que han estat comentats a la present recerca-, això és, l´accés, la consulta i el préstec.
5.2 Fase 1. Anàlisi de les característiques i configuració de la informació disponible. Els
instruments de classificació, descripció i control de la documentació.
El que fem en aquesta fase 1 és analitzar el què tenim i com ho tenim per a poder decidir -afegint-
hi altres consideracions- quin serà el nostre catàleg, la qual cosa no suposa fixar una opció
estàtica, ans al contrari, pretenem fixar només una posició de partida. Ens cal analitzar i planificar
l´obertura de la informació disponible i disposar els mecanismes pertinents perquè de manera
dinàmica el nostre catàleg vagi evolucionant -fruit de la nostra experiència i del necessari
feedback amb els nostres usuaris.
75 Vegi´s com a model el Reglament sobre reutilització del CPJ. <http://reutilizacion.poderjudicial.es/>
[consulta: 19-08-2011].
36
Hem apuntat amb anterioritat que faríem un exercici d´aproximació teòrico-pràctica a l´obertura de
dades referit en aquest cas a la informació generada i/o rebuda pels Serveis Urbanístics de
l´Ajuntament de Terrassa i que poden acabar abastint en primera instància els repositoris i els
seus arxius administratius (de gestió, central i eventualment intermedi) i passat més temps -si
s´escau- l´arxiu històric. L´opció no és casual. Hem apuntat les nombroses experiències existents
en l´àmbit del territori, la geografia, l´entorn urbà i específicament l´urbanisme i la seva gestió. Es
tracte doncs d´una tipologia d´informació que ha demostrat la seva potencialitat a l´hora de ser
reutilitzada. L´atzar ha fet que la meva trajectòria professional en el camp de l´arxivística dels
darrers dos anys hagi estat particularment lligada a documentació susceptible de ser reutilitzada,
en primer lloc dins l´àmbit judicial -també amb una llarga experiència en el camp de la RISP76- i
actualment, dins l´àmbit de l´urbanisme i àrees relacionades.
Els continguts de la informació generada o rebuda pels Serveis Urbanístics són conseqüència de
les seves funcions i activitats exercides per aquests, entre les que destaquen “l´atorgament de
qualsevol tipus de llicència urbanística, el planejament i la gestió del territori i l´aplicació de la
disciplina urbanística77”. Les seves competències són:
• Redacció de plans urbanístics.
• Redacció, tramitació i execució de projectes d’expropiació.
• Aplicació, gestió i execució de plans, projectes, programes, ordenances d’índole urbanístic,
així com l’elaboració de padrons de contribuents per a la deguda repercussió de quotes i
contribucions.
• Gestió del patrimoni municipal del sòl.
• Participació en juntes de compensació i associacions de cooperació.
• Assenyalament d’alineacions i rasants.
• Expedició de certificats urbanístics.
• Concessió de llicències urbanístiques:
76 És interessant conèixer l´experiència del Consejo General del Poder Judicial espanyol en aquest camp (a
través del Centro de Documentación Judicial -CENDOJ) <http://www.poderjudicial.es/eversuite/GetRecords> i la seva adaptació a l´actual marc normatiu i la posada en pràctica de la reutilització a través d´un web específic. <http://reutilizacion.poderjudicial.es/> [consulta: 17-08-2011].
77 Ajuntament de Terrassa. Àrea d´Urbanisme. <http://www.terrassa.cat/Front/minisite/_fbagpzHARB0BGNd-Dwxp_Y5j5VbDvpJ2XgeenrEC85pwet2oL6GhZQ> [consulta: 17-08-2011].
37
• Nova planta, ampliació o reforma d’edificis existents.
• Instal!lació de grues torres.
• Enderrocs
• Ocupació i parcel!lació
• Instal•lació d'elements annexos a les obres.
• Obertura de rases.
Els Serveis Urbanístics estan estructurats òrganicament en cinc departaments:
• Planejament urbanístic;
• Servei Jurídic Administratiu;
• Gestió urbanística;
• Llicències i protecció de la legalitat;
• Programació econòmica i administració
Als efectes del nostre anàlisi i amb la finalitat de tenir una visió el més àmplia possible, més enllà
dels departaments citats, també hem pres en consideració la informació generada pel Servei de
Projectes i Obres, la Societat Municipal d´Habitatge de Terrassa (SOMUHATESA) o el Servei de
Cadastre.
A nivell de classificació funcional i d´acord amb el QdC78 (element clau del sistema de gestió
documental) majoritàriament la informació referenciada correspond al grup de sèries:
• G 100 OBRES I URBANISME,
alhora, aquesta es subdivideix en els 6 subgrups de sèries següents:
• G 101 PLANEJAMENT URBANÍSTIC,
78 Vegi´s més informació en relació al QdC al web del Servei d´Arxiu.
<http://arxiumunicipal.terrassa.cat/qclassificacio.php> [consulta: 19-08-2011].
38
• G 119 INFORMACIÓ URBANÍSTICA,
• G 122 OBRES PÚBLIQUES,
• G 136 LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES,
• G 147 DISCIPLINA URBANÍSTICA,
• G 153 GESTIÓ URBANÍSTICA.
Com es troba configurada tota aquesta informació? On està localitzada? En quins formats?
Els diferents departaments elaboren la seva documentació mitjançant diferents aplicacions
corporatives per acabar configurant expedients reglats o documentació de suport. La diversitat de
les tasques a desenvolupar fa que es treballi amb diferents aplicacions que, alhora, donen com a
resultat documents i dades en diferents formats. De tot el volum informacional en destaquen dos
grans blocs: aquella informació que alimenta els serveis estadístics i que tindria la característica
de dades en brut i que és particularment dinàmica i, aquelles que acaben configurant documents
estables, amb informació fixada en expedients (reglats o no). D´aquí ve que la nostra proposta ja
apuntada sigui partidària de centralitzar el serveis informacionals, tant pel que fa a l´afavoriment
de la seva gestió interna (millora de processos, interoperabilitat, intraoperabilitat, ...) com pel que
suposa d´aparador o portal des d´on donar compliment a la variada normativa vigent (accés,
préstec, consulta, reutilització, administració i tramitació electrònica, societat de la informació, ...) i
a les exigències ciutadanes i empresarials en tots aquests àmbits.
La informació relacionada amb els Serveis Urbanístics de l´Ajuntament de Terrassa es diferencia
en tres categories:
• Dada / dades. Representació convencional de la informació perquè pugui ésser tractada en
un procés informàtic o en un sistema automàtic general79.
• Document(s). Objecte o informació registrada que es pot tractar com una unitat80. Els
documents poden configurar una Unitat Documental Composta (UDC) no reglada o
dossier. 79 Institut d´Estudis Catalans. DIEC2. <http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=dada&operEntrada=0>
[consulta: 17-08-2011]. 80 ISO 15489. Informació i documentació - “Records Management”
<http://www.iso.org/iso/fr/iso_catalogue/catalogue_tc/catalogue_detail.htm?csnumber=31908> [consulta:17-08-2011].
39
• Document(s) d´arxiu. Document elaborat o rebut per l´organització en el curs de l´activitat
que li és pròpia. No es pot modificar i ha d´incloure informació referent al seu contingut,
context, estructura i presentació. Els documents d´arxiu poden configurar una Unitat
Documental Composta (UDC) reglada o expedient.
La documentació, segons el seu cicle de vida es troba dividida en:
• Documentació de treball o d´oficina. És una documentació no definitiva generada per un
departament. No és documentació d´arxiu.
• Documentació en fase activa. Tramitada i/o emprada habitualment per un departament en
les seves activitats. És de consulta freqüent i no es pot modificar.
• Documentació en fase semi activa. Conclosa la tramitació ordinària és poc emprada. No es
pot modificar.
• Documentació en fase inactiva o històrica. Ha perdut la vigència administrativa. Consulta
esporàdica. S´ha conservat pels seus valors cultural, informatiu, científic o tecnològic.
Suports:
• Físic (paper, microfilm, etc.)
• Electrònic.
• Híbrid (o mixt), amb documents en suport físic i electrònic dins el mateix dossier o
expedient.
• D´originals múltiples, quan un expedient inclou multiplicitat d´originals (és el cas d´un
document en suport paper que s´ha digitalitzat i signat electrònicament i es conserven
ambdós).
On està localitzada aquesta informació?:
• A les pròpies aplicacions corporatives dels diferents departaments,
• als arxius de gestió,
40
• a l´arxiu central,
• a l´arxiu històric.
Vegi´s a la Taula núm. 1 un esquema dels sistemes informàtics que gestionen els diferents
processos documentals.
Tipologia Funció Fase del cicle de vida Lloc d´implantació Gestors d´expedients Gestionen la documentació
activa i ajuden a la tramitació d´un procediment administratiu
Fase activa Unitats administratives
Sistemes de gestió documental i/o sistemes de gestió de documents electrònics
Part integrant d´un SGD i/o d´un SGDE (gestió dels documents electrònics i les seves metadades)
Fase activa i semi activa Arxius de gestió i Central
Sistemes de gestió d´arxius Gestionen els processos arxivístics des del Servei d´Arxiu
Fase semi activa i inactiva Arxius Central administratiu i Central (només dels Serveis d´Urbanisme) i Arxiu Històric
Aplicacions corporatives del registre d´entrada / sortida de documents
Gestionen el Registre oficial Fase activa Unitats administratives de registre
Taula 1. Sistemes informàtics de gestió de processos documentals.
De manera sintètica en aquesta etapa de la recerca i, en relació a l´estat físic general en que es
troba gairebé tota la informació dels Serveis Urbanístics, podem fer les següents afirmacions:
1. El volum d´informació és ingent i abasta des de la primera meitat del s. XIX fins avui,
2. La diversitat de formats i suports és àmplia, malgrat el predomini del DIN A4 i el paper,
3. Bona part de la documentació es troba arxivada en unitats d´instal•lació (UI) normalitzades.
Els plànols són els que pateixen més deficiències d´instal•lació.
4. Els documents -deixant de banda les dades que es troben allotjades en servidors
informàtics- estan repartides en un total de 5 dipòsits o espais diferents, dels quals, només
l´Arxiu Històric disposa d´unes condicions òptimes.
En relació al tractament arxivístic de la documentació, un percentatge no inferior al 80% té una
41
assignació correcte a nivell de la seva classificació (l´Obra Pública i el Planejament són les que es
troben en una fase més embrionària). Pel que fa referència al nivell de descripció, aquest és
encara avui clarament insuficient i en dificulta el seu tractament i la recuperació de la informació.
Calen importants esforços per a millorar els inventaris avui existents -pateixen importants dèficits i
manca de sistematització.
A partir de les característiques apuntades més amunt, ens cal recordar els altres elements clau
alhora de decidir les prioritats en el procés d´obertura de dades. Hem de tenir present que
l´objectiu ideal i últim hauria de ser aquell que plantegés la necessitat de fer accessible (i
reutilitzable) tota la informació disponible -exceptuant la que es veu limitada per raons de
normativa). La raó és ben simple: normatives, canvis tecnològics i necessitats socials, cada
vegada empenyen més en aquesta direcció. No són només les polítiques de transparència, la
nova gestió basada en polítiques de govern obert, els canvis legislatius, etc., sinó els propis
beneficis interns per a la mateixa organització que busca l´eficàcia i l´eficiència, el que fa
necessària una estratègia enfocada a la màxima obertura i transparència. És per tot plegat que
hem de treballar des del Servei d´Arxiu amb una política clara que tingui en compte totes aquestes
consideracions, però alhora que sàpiga gestionar les potencialitats i recursos disponibles (i que el
present context de crisi lluny de ser una excusa per a frenar aquestes polítiques, sigui una raó
més per a potenciar-les). Assenyalem a més, que les característiques particulars de la informació
relacionada amb els Serveis Urbanístics ve acompanyada d´una normativa sectorial (com també
passa amb Medi Ambient, Salut i altres) que és particularment exigent alhora de demanar
polítiques de transparència i facilitar-ne l´accés i la seva difusió i publicitat.
Sintetitzem ordenadament Taula 2 els diferents aspectes que hem de tenir present en aquesta
fase 1.
Núm. Ordre Descripció procés
1 Anàlisi de la informació disponible (quantitat, estat, localització, formats, ...).
2 Anàlisi dels instruments de classificació, descripció, control i recuperació de la informació.
3 Anàlisi i adequació -si s´escau- a la normativa vigent. Elaboració prioritària d´un reglament que reguli els procediments de reutilització, però també, l´accés, el préstec i la consulta.
4 Integració dels processos i instruments anteriors en el Sistema de Gestió de Documents (SGD) de la institució (vegi´s el tractament específic que se´n fa a l´apartat 5.3) + adequació-priorització formats no propietaris que facilitin RISP.
5 Anàlisi de les sol•licituds, requeriments i prioritats dels potencials reutilitzadors.
42
6 Tria i calendari del procés RISP. Elaboració del Catàleg i la seva integració amb l´aparador o portal (apartat 5.5) de la institució.
7 Formalització de les tres modalitats possibles de la posada a disposició de la informació reutilitzable (vegi´ el tractament específic que se´n fa a l´apartat 5.4).
8 Posada efectiva de la informació reutilitzable a l´abast dels usuaris.
981 Feedback. Millora continuada. Gestió i seguiment de la qualitat del servei.
Taula 2. Processos fase 1. Anàlisi de la informació disponible et altri.
5.3 Fase 2. Metadades i subsistemes integrants del SGD. Direcció estratègica de la
informació i la seva reutilització. Qualitat orientada als usuaris.
“Las Administraciones y organismos del sector público facilitarán mecanismos accesibles electrónicamente que posibiliten la búsqueda de los documentos disponibles para su reutilización, creando sistemas de gestión documental que permitan a los ciudadanos la adecuada recuperación de la información, tales como listados, bases de datos o índices y portales que enlacen con listados descentralizados”. [art. 4.5 LRISP].
La fase 2 -complementada amb la fase 1 i la resta de polítiques especificades- constitueix el
centre neuràlgic de la nostra proposta dins la present recerca. El sistema de gestió de documents
(SGD) constitueix avui el veritable centre de control de les polítiques de gestió de la informació als
nostres organismes, com a eina imprescindible que aglutina els diferents subsistemes que
alimenten tot el sistema informacional. Ja hem deixat palesa la nostra opinió en relació a la gestió
de la reutilització i la seva necessària integració en les polítiques del Servei d´Arxiu i gestió de
documents. Sense voluntat de ser reiteratius en l´argumentació ja apuntada, només volem posar
l´accent en les virtuts i potencialitats de les polítiques integrades de RISP i és aquí on podrem
veure com els SGD ens ofereixen tota la seva potencialitat per encarar amb èxit els reptes
plantejats.
Atès tot el que s´ha apuntat fins aquest moment, no podem entendre una veritable política
integrada de reutilització de la informació del sector públic sense posar l´SGD al centre de la
81 Aquest darrer procés es justifica per la necessitat d´aplicar polítiques de qualitat (preferentment
normativitzades) al nostre servei i que tindran la seva base en la constant interacció amb els nostres usuaris que esdevenen el centre de les nostres polítiques, sempre orientades a una millora continuada del servei. Vegi´s més informació específica de polítiques de qualitat dins l´apartat 5.3.
43
nostra actuació. Si les polítiques de RISP pretenen ser sòlides, sostingudes en el temps i que
abastin un ampli espectre de la informació disponible en la nostra organització, aleshores seria
una temeritat posar en marxa mecanisme aïllats que no tinguessin en compte els diferents
subsistemes que integren l´SGD.
Com és prou sabut un SGD està comprès per diferents subsistemes relacionats entre sí. Així:
• El subsistema de captura de documents. El filtre que defineix quins documents
s´integraran dins el sistema.
• El subsistema de classificació. Amb diferents nivells bàsics i/o complementaris de
classificació.
• El subsistema de disposició. Mitjançant el Calendari de conservació i eliminació s´estableix
la durada i el suport de conservació (sèries).
• El subsistema de descripció i recuperació de la documentació.
• El subsistema de seguretat i accés. Model de seguretat (intern) i Quadre de Seguretat i
accés (a partir del QdC funcional).
A més a més dels diferents subsistemes apuntats i les seves funcionalitats, caldrà tenir
necessàriament en consideració l´existència de documents electrònics, és per això que serà més
ajustat a les necessitats presents -i sobretot del futur immediat- parlar de Sistema de Gestió de
Documents Electrònics (SGDE)82. Per a Raimon NUALART83 “aquest (...), haurà d´integrar les
funcionalitats pròpies d´arxiu (records management): sistema de classificació, calendari de
conservació i disposició, polítiques de conservació a llarg termini, etc. i les eines pròpies de gestió
de documents (document management): control de versions, integració amb aplicacions
d´ofimàtica, workflow, etc”.
Ja hem apuntat que és un requisit indispensable disposar d´una documentació correctament
classificada. També hem apuntat la rellevància d´una bona descripció (multinivell) que ens aporti
una acurada informació com a mínim a nivell de fons i de sèries (o si es vol, a nivell de grups de 82 Raimon NUALART (Professor del Màster en Arxivística i Gestió de Documents a l´ESAGED-UAB) en fa
la següent definició: “un sistema que automatitza la gestió i el control de la captura, l´emmagatzematge, la disposició, la visualització i l´accessibilitat de la documentació electrònica des d´una òptica arxivística i tenint en compte tot el cicle vital dels documents”. [Material del curs: 2010-2011].
83 Raimon NUALART. Professor del Màster en Arxivística i Gestió de Documents a l´ESAGED-UAB [Material del curs: 2010-2011].
44
sèries-sèries-subsèries). Els diferents instruments de descripció -singularment els inventaris- ens
hauran d´aportar informació rellevant i inequívoca en relació a les funcions, competències i
activitats que es desenvolupen en el si de la nostra organització. Aquests instruments de
descripció hauran d´anar preferiblement acompanyats d´índexs84 i tesaurus85. Veurem també tot
seguit la funcionalitat de les metadades.
Sense possibilitat d´extendre´ns en el nostre anàlisi, només deixarem apuntats –dins la globalitat
del SGDE- aquells elements a partir dels quals podem exemplificar-ne la seva potencialitat i que
ens aportaran els arguments bàsics amb els que fonamentem la nostra proposta, això és, facilitar
la reutilització de la informació del sector públic (RISP) des dels Serveis d´Arxiu-Gestió de
Documents i evitar duplicitats orgàniques en el si de les nostres organitzacions i aprofitar també
les sinergies aconseguides amb les necessàries aliances amb els responsables de sistemes,
d´organització i comunicació (ho tractarem en el darrer apartat) per arribar a una economia
d´escala que maximitzi els valors dels recursos emprats.
Com es pot observar a la figura 0.1 els eixos clau en el disseny d´un SGDE rau en la cooperació i
el treball en equip. És aquesta mateixa filosofia i partir dels elements que l´integren que proposem
lleugeres esmenes al model de SGDE proposat a fi i efecte que integri també els requeriments
necessaris per a poder portar a terme polítiques RISP. Tot seguit en donem detall.
Figura 0.1. Eixos clau en el disseny d´un SGDE86.
Tal com hem analitzat en apartats anteriors, les polítiques RISP tenen els seus requeriments
(legals, sostenibilitat de recursos, usuaris, formats, etc.). El SGDE ens aporta les bases per a
84 Índex. Llista ordenada dels conceptes, dels noms propis, etc., que apareixen en una obra, amb les
indicacions necessàries per a la seva localització. Índex alfabètic. Índex onomàstic. Índex de matèries. IEC2 <http://dlc.iec.cat/results.asp> [consulta: 18-08-2011].
85 Tesaurus. Llista alfabètica de paraules que s´utilitzen per a classificar la documentació. IEC2 <http://dlc.iec.cat/results.asp> [consulta: 18-08-2011].
86 Font: Raimon NUALART (Màster en Arxivística i Gestió de Documents. ESAGED-UAB. Curs 2010-2011).
45
donar compliment a la majoria d´aquests requeriments, atesa la seva filosofia sistèmica, podrem
donar resposta a la majoria de reptes plantejats, així:
• Requeriments LEGALS87. De caire intern (qui té accés a què i en quin moment). Models de
seguretat. Quadre de seguretat i accés. Pista d´auditoria. Gestió basada en el cicle de vida
dels documents i la informació. Fases d´us, disponibilitat, accés ... i reutilització. Durada i
suport de conservació (Calendari de Conservació i eliminació. Taules TAAD).
• Requeriments de GESTIÓ i recuperació de la documentació. Instruments de descripció88 i
ús de metadades. Àrees d´informació descriptiva:
• Identificació.
• Context.
• Contingut i estructura.
• Condicions d´accés i ús.
• Documentació relacionada.
• Notes (pot incloure responsabilitat / autoria).
• Control de la descripció.
• Requeriments d´USUARIS. Els actors de la intermediació i els usuaris de la RISP.
• Requeriments ECONÒMICS. Automatització de processos. Increment de l´eficàcia i
l´eficiència.
• Requeriments normativitzadors. Normalització de la gestió documental (ISO 15489, ISO
23081, 3030089 ...). Gestió de la qualitat.
De la mateixa manera que tenim clara la necessària integració dels documents electrònics en el
SGD a fi de garantir un únic sistema de gestió documental, també ens cal integrar i centralitzar els
processos RISP a fi i efecte de garantir una visó global de la realitat informacional de la nostra
organització. No té sentit gestionar les especificitats i els requeriments de la informació
potencialment reutilitzable al marge del nostre sistema corporatiu de gestió de documents. Les 87 Amb la cobertura d´un Reglament de la pròpia organització. 88 Caldrà valorar l´ús d´EAD (Descripció Arxivística Codificada) a partir de vocabularis XML. Per a més
informació, vegi´s l´article: Eduardo Peis y Antonio A. Ruiz-Rodríguez. “EAD (Encoded Archival Description): Desarrollo, estructura, uso y aplicaciones”. Hipertext.net. Núm. 2, 2004. <http://www.hipertext.net> [consulta: 18-12-2011].
89 ISO 30300. Blog específic sobre aquesta norma iniciativa d´ebla Gestió Documental. <http://www.iso30300.es/> [consulta: 25-08-2011].
46
polítiques RISP abasten informació i documents en qualsevol fase del seu cicle de vida. Els
gestors de documents també.
Aleshores, com ho fem per a portar a terme aquesta integració? Seguint les propostes i definicions
de NUALART (2011) ens diu “que el Sistema de gestió de documents electrònics, de forma
alineada amb la Llei d´arxiu i documents i amb l´ISO 15489-2:2001 ha d´implementar un conjunt
de processos que assegurin el control, l´ús, la gestió i la disposició dels documents” i els enumera:
• Disseny,
• Avaluació documental,
• Incorporació,
• Enregistrament,
• Classificació,
• Descripció,
• Emmagatzematge,
• Traçabilitat,
• Disponibilitat.
És en el marc d´aquest conjunt de processos on nosaltres proposem que també s´insereixin els
requeriments de les polítiques RISP. Observi´s la Figura 0.2, on es posa en relació el cicle de vida
de documents i expedients i els processos de gestió documental. Són precisament aquests
darrers i, particularment les fases de disseny, enregistrament, classificació funcional i d´accés i,
sobretot la fase de descripció -manual o automàtica- on assignem les metadades necessàries que
ens hauran de servir per a recuperar la informació, els diferents subsistemes on podem integrar-hi
tots aquells elements que ens han de permetre tenir una correcte gestió de la reutilització de la
informació del sector públic.
47
Figura 0.290. Relació entre els processos de gestió documental i els cicles de vida.
Com bé sabem l´ús de metadades ens permet identificar, autenticar, descriure, localitzar i
gestionar recursos de manera clara i sistemàtica.
Recapitulant, per què necessitem fer un esquema de metadades (d´acord amb la Norma UNE-ISO
23081) i alhora integrar-hi les polítiques RISP? Les raons poden ser vàries: la nostra organització
està instal•lant el software per a gestionar els seus documents (potser amb un SGDE), volem
estandarditzar les descripcions, volem millorar la recuperació de la informació, volem assegurar la
interoperabilitat i la intraoperabilitat entre sistemes, volem assegurar la preservació de la nostra
informació, volem normativitzar els nostres processos de gestió de documents, ... Una vegada feta
aquesta constatació ens caldrà preguntar-nos si ens cal elaborar un esquema de metadades o bé
en podem modificar un d´existent tot creant un perfil d´aplicació91 mitjançant la inclusió de millores
90 Font: Raimon NUALART (Materials Màster d´Arxivística i Gestió de Documents, Curs 2010-2011,
ESAGED-UAB). 91 ISO/TC 46/SC 11 (Traducció AENOR, 2010). Orientación sobre la elaboración de un esquema de
metadatos (Norma UNE-ISO 23081).
48
(subelements) específics de la nostra organització. En la mesura del que sigui possible caldrà
evitar incloure nous elements que farien reduir la interoperabilitat. Igualment, ens caldrà identificar
com s´associa el nostre esquema a altres iniciatives dins la nostra pròpia organització o en el
sector. Caldrà definir quins objectes o processos es volen descriure i definir on es farà servir
l´esquema (dins un SGD, web, un sistema d´arxiu, una base de dades transaccional, un sistema
d´informació del negoci, ...). Finalment, ens cal definir a qui aplicarem l´esquema (a un grup, a tota
l´organització ... a un sector). Atès que les limitacions de la present recerca no ens permeten un
anàlisi més aprofundit, reproduirem tot seguit un dels vocabularis (expedient) que integra la
proposta feta des de la Subdirecció General d´Arxius i Gestió Documental (ed. 2010)92 per a
visualitzar la possibilitat d´integrar-hi aquells elements necessaris per a gestionar també la RISP.
Vocabulari: Expedient (unitat documental composta)
Nombre Element (metadada)
1 Codi de referència
2 Número d´expedient
3 Codi de classificació
4 Sèrie documental
5 Nivell de descripció
6 Títol
7 Data d´obertura
8 Data de tancament
9 Nom del productor
10 Unitat productora
11 Descripció
12 Descriptors
13 Documentació relacionada
14 Tipus de relació
15 Classificació seguretat i accés
16 Sensibilitat dades LOPD
17 RISP (reutilització informació)*
Taula 3. Vocabulari de metadades. Expedient.
92 VV.AA. Vocabulari de metadades. Arxivística i gestió documental. Subdirecció General d´Arxius i Gestió
Documental. Grup d´lnnovació Tecnològica. Eines. Núm. 4 (2010).
49
*Element: 4.17 RISP (reutilització informació)
Identificador ID_0017
Nom de l´element RISP (reutilització informació)
Implementació sobre esquema XML RISP_reutilitzacio_informacio
Definició Identifica d´acord amb LRISP i la normativa pròpia de l´organisme si està subjecte a polítiques RISP
Consignació Obligatòria
Aplicabilitat Expedient / UDS que forma part d´expedient / UDS
Tipus de dades Booleans (sí/no)
Valors Lliure
Longitud del valor n/c
Patró Valor
Repetició Únic
NODAC n/c
Comentaris
Exemple Sí
Taula 4. Element 4.17 RISP (Reutilització).
Altres elements que es podrien incloure (opcionals) serien:
• Adequació als 5 nivells de Tim Berners d´excel•lència tecnològica,
• Especificació de formats preferents per a la reutilització,
• etc.
Volem complementar aquest apartat fent referència a un aspecte que té una àmplia relació amb
els SGD´s, això és, la qualitat (i la responsabilitat) en la difusió d´informació pública a internet.
Recomanem especialment la lectura de l´obra93 que Cerrillo a fet al respecte. En ella, a més a més
de fer menció a aspectes ja tractats en aquest treball com són l´objecte i els subjectes de la
matèria informativa, la legitimitat per accedir a la informació, el contingut i les finalitats d´aquesta,
etc., es remarca la importància de la qualitat de la informació de les administracions públiques i els
procediments per a garantir-la (amb múltiples referències, valoracions i directrius europees i dels
93 CERRILLO, Agustí; GALÁN, Alfredo: “Qualitat i responsabilitat en la difusió d´informació pública a
internet” Col•lecció: Estudis. Barcelona: Escola d´Administració Pública de Catalunya. Núm. 27 (2007).
50
EE.UU.). S´expliciten diferents mecanismes de control d´aquesta qualitat i es fa un ampli repàs de
les responsabilitats en les que incorre l´administració en aquesta matèria. Tal com hem dit, bona
part de les reflexions que s´hi fan tenen una estreta vinculació amb els SGD atès que aquests són
eines instrumentals que ajuden a fer efectius aquests requeriments de qualitat.
5.4 Fase 3. Les tres modalitats possibles de la posada a disposició de la informació
reutilitzable. Exemples.
Podem llegir en el blog @rchivista94 una entrada relacionada amb la RISP que després d´una breu
definició fa referència a les diferents modalitats de la posada a disposició de la informació
reutilitzable i ens diu: “dicha reutilización se puede realizar a través de diversas modalidades (art.
4.2) -s´està fent referència a la Llei 37/2007-:
a) Reutilización de documentos puestos a disposición del público sin sujeción a condiciones.
b) Reutilización de documentos puestos a disposición del público con sujeción a condiciones
establecidas en licencias-tipo.
c) Reutilización de documentos previa solicitud, conforme al procedimiento previsto en el
artículo 10 o, en su caso, en la normativa autonòmica, pudiendo incorporar en estos
supuestos condiciones establecidas en una licencia.”
Prèviament ja ha citat l´article 7 on es diu que com a contrapartida, la RISP es pot portar a terme
“en caso de que así se estableciera, (a canvi) de unas posibles contraprestaciones económicas”.
I al temps que es fa referència a l´exclusió de la reutilització dels documents dels arxius històrics,
també s´assenyala “como (en) el Reino Unido (...) la interpretación que se ha hecho de la misma
(es refereix a la respectiva llei britànica en matèria RISP) no ha impedido que los Archivos
Nacionales pongan a disposición de los interesados una serie de licencias (algunas pueden
suponer una contraprestación de entre el 7 y el 15% de los beneficios: ojo a su aplicación como
fuente de ingresos) para permitir la reutilización de sus imágenes digitales”.
Segueix la reflexió: “Además, hay que destacar que el órgano encargado de administrar la
reutilización de la información del sector público británico (entre otras funciones), la Office of
94 Blog @rchivista de Paco Fernández Cuesta. <http://archivista.wordpress.com/2008/02/> [consulta: 18-12-2011].
51
Public Sector Information (OPSI95), esté integrada! (sí, ya te lo estabas imaginando) en Los
Archivos Nacionales96”.
<<Como ha señalado José Ramón Cruz Mundet97, el sistema archivístico del Reino Unido es
“posiblemente, el más avanzado de Europa, una organización innovadora y creativa, capaz de
ubicar los archivos en el más alto nivel organizacional, como generadores de servicios de alta
calidad al gobierno, a los ciudadanos y a los propios archiveros”>>. I afegeix una opinió que ha
estat reiteradament compartida en la present recerca: “(...), no habría que ver esto como una
nueva cesión a las empresas (o a otro tipo de organizaciones) de la gestión de determinados
servicios públicos, sino como una posibilidad para que puedan aportar un valor añadido a dichos
servicios públicos. Por ejemplo, se podrían ofrecer APIs98 abiertas de las aplicaciones que
soportan los sistemas de información archivística y permitir a terceros construir mashups99 que
conecten contenidos de varias procedencias. Por ejemplo, para que una empresa, una fundación,
una universidad! pudiera crear guías de fuentes para la historia de [poner aquí lo que se quiera:
Albacete, ganadería lanar, el apellido Tal...]. Las posibilidades son prácticamente infinitas”.
<<Por otro lado, como señala la norma en su preámbulo, “la publicidad de todos los documentos
de libre disposición que obran en poder del sector público referentes no sólo a los procedimientos
políticos, sino también a los judiciales, económicos y administrativos, es un instrumento esencial
para el desarrollo del derecho al conocimiento, que constituye un principio básico de la
democracia”. Por esta misma razón, las propias administraciones deberían contemplar la
gestión de dicha información en general, y de los documentos de archivo en particular,
como una de sus funciones básicas. Una nueva razón para reivindicar el papel de los archivos
en la sociedad actual y un mejor lugar en la estructura organizativa de las administraciones, ¿no
creéis?>>.
Anem a veure com posem en pràctica mitjançant exemples les tres opcions possibles de la
posada a disposició de la informació reutilitzable. El primer que cal assenyalar és que molta
informació no s´hauria de llicenciar perquè no té protecció per propietat intel.lectual. Així, per
posar un exemple, les llicències Creative Commons100 només s´haurien de fer servir per aquells
95 OPSI. Office of Public Sector Information. <http://www.legislation.gov.uk/> [consulta: 25-08-2011]. 96 The National Archives. <http://www.nationalarchives.gov.uk/> [consulta: 25-08-2011]. 97 CRUZ, José Ramón. La gestión de documentos en las organizaciones. Madrid: Pirámide, 2006. p. 66. 98 API. Interfície de programari que especifica les operacions i els atributs d'una aplicació i que en descriu
les regles d'utilització. TERMCAT. <http://www.termcat.cat/ca/> [consulta: 25-08-2011]. 99 Mashup. Remescla. Aplicació que integra en un únic lloc web programes, interfícies, serveis o continguts
independents procedents d'altres llocs, amb la finalitat d'oferir un nou servei als usuaris. TERMCAT. <http://www.termcat.cat/ca/> [consulta: 25-08-2011].
100 Creative Commons Catalunya. <http://cat.creativecommons.org/projecte/> [consulta: 25-08-2011].
52
materials que efectivament es troben afectats per drets de propietat intel.lectual. Una possible
variant és la de les fotografies fetes per tercers on la llicència a emprar és la Creative Commons
de Reconeixament – Sense_obra_derivada BY-ND, és a dir, que es permet l´ús comercial de
l´obra però no la generació d´obres derivades. Llegit al revés, també hem de dir que pel fet que
una obra porti associada una llicència “no significa que aquesta perdi els drets d´autor, és una
manera d´exercir-los i poder oferir alguns drets a terceres persones en determinades condicions”
(Creative Commons Catalunya). Aquest projecte101 defineix quatre condicions combinades que
generen sis llicències diferents (vegi´s Taula 4). Les llicències-tipus “deberán estar disponibles en
formato digital y ser procesables electrónicamente102”. La reutilització podrà ser gratuïta o bé
sotmesa a una taxa. Recordem també que les llicències-tipus hauran d´anar acompanyades de la
següent informació -segons estableix l´article 9 de la LRISP-:
• Durada de la llicència.
• Obligacions del beneficiari.
• Obligacions de l´organismo que concedeix la llicència.
• Responsabilitats en l´ús de la llicència.
• Modalitats financeres: gratuïta o contraprestació econòmica aplicable.
• Finalitat concreta per la que es concedeix la reutilització: comercial o no comercial.
Les llicències poden incorporar a més un seguit de clàusules recorrents (sobre l´autorització de l´ús, la gestió de còpies digitals, permisos d´impressió, canvis de format, etc.).
Per altra banda, les llicències podran recollir -d´acord amb l´article 8 de la LRISP- les següents
condicions generals:
• No hi ha d´haver alteració del contingut de la informació.
• No hi ha d´haver desnaturalització del sentit de la informació.
• Cal citar la font d´informació.
• Cal fer referència a la data de l´última actualització.
Finalment, les llicències hauran de respectar -d´acord amb l´article 4.3 i 4.4- els criteris següents:
101 XALABARDER, Raquel. “Les llicències Creative Commons: una alternativa al copyright?” uoc papers.
Núm. 2. (2006). [consulta: 25-08-2011]. 102 Aporta. <http://www.aporta.es/web/guest/guia_reutilizacion_53> [consulta: 25-08-2011].
53
• Ser clares, justes i transparents.
• No restringir, sense necessitat, les possibilitats de reutilització.
• No ser discriminatòries per a categories comparables de reutilització.
• Estar disponibles -en la mesura del que sigui possible- en format digital i, ser processables
electrònicament.
Es prohibeixen els acords exclusius -excepte en aquells casos en que siguin necessaris per a la
prestació d´un servei d´interès públic.
Hem fet referència a les llicències-tipus103 de Creative Commons per ser-ne una de les més
populars, però n´existeixen d´altres. Vegi´s a tall d´exemple les llicències ColorIURIS104 emprades
per l´Ajuntament de Saragossa.
Reconeixement (by): Es permet qualsevol explotació de l'obra, incloent-hi una finalitat comercial, així com la creació d'obres derivades, la distribució de les quals també està permesa sense cap restricció.
Reconeixement - NoComercial (by-nc): Es permet la generació d'obres derivades sempre que no se'n faci un ús comercial. Tampoc es pot utilitzar l'obra original amb finalitats comercials.
Reconeixement - NoComercial - CompartirIgual (by-nc-sa): No es permet un ús comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original.
Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.
Reconeixement - CompartirIgual (by-sa): Es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original.
Reconeixement - SenseObraDerivada (by-nd): Es permet l'ús comercial de l'obra però no la generació d'obres derivades.
Taula 5 Llicències Creative Commons.
103 Si es desitja aprofundir en el debat sobre la propietat intel•lectual, les llicències, el copyright i les
patents, recomanem la lectura del blog de David de Ugarte El Correo de las Indias <http://deugarte.com/la-propiedad-intelectual-y-sus-alternativas-creative-commons-vs-devolucion> [consulta: 25-08-2011]. També és clarificador la definició del terme devolució entès com el pas a domini públic d´una obra per imperatiu legal o per decisió voluntària del seu autor. Indianopedia. <http://lasindias.net/indianopedia/Devoluci%C3%B3n> [consulta: 25-08-2011].
104 Llicències-tipus de ColorIURIS. <http://www.coloriuris.net/risp/> [consulta: 26-08-2011]. Presentació del producte. <http://www.coloriuris.net/presentaciones/reutilizacion/> [consulta: 26-08-2011].
54
Veiem finalment (taula 6), alguns exemples de les diferents modalitats possibles de la posada a
disposició de la informació reutilitzable que no requereixen sol.licitud prèvia (sense condicions o
amb condicions sotmeses a llicències- tipus). Es tracte de dos exemples de la ciutat de Saragossa
i un altre de la ciutat de Barcelona. Fan referència a la Via Pública, l´Urbanisme i el Territori,
respectivament. Observi´s l´ús de les llicències a les que hem fet referència i la gran varietat de
formats en que es facilita la informació (variable segons els casos).
Títol Matèria Llicència Data de creació Formats Procedència
“Zaragoza sin barreras”
Via Pública
24/11/10 RSS Ajuntament de Saragossa
“Barrios de Zaragoza” Urbanismo
24/11/10 RDF-XML RDF-Turtle SPARQL-XML SPARQ-JSON
Ajuntament de Saragossa
“Divisions administratives de la ciutat de Barcelona”
Territori 02/03/11 RDF CSV
Ajuntament de Barcelona
Taula 6. Les tres modalitats de la posada a disposició de la informació reutilitzable. Exemples.
La tercera possibilitat -i que s´hauria d´intentar minimitzar al màxim- suposa reutilitzar (amb
llicència o sense) documents o informació prèvia sol.licitud.
5.5 Fase 4. L´aparador. El hub dels recursos informacionals de la institució. La imatge de
marca del nostre servei. Tot allò que no hi pot faltar. Ritmes i prioritats en l´obertura
de la informació.
El nostra portal -col.loquialment ens agraden les expressions aparador o hub- estarà vinculat a la
seu electrònica de la nostra institució i serà liderat i responsabilitat del Servei d´Arxiu i gestió de
documents. Tindrà present en bona mesura el que estipula l´esborrany105 del projecte de RD de
desenvolupament de la Llei 37/2007. Parlem de hub perquè aquesta paraula ens serveix per a
definir el que volem que sigui el nostre portal: un centre de connexions a la manera dels radis de
105 Esborrany de projecte de R. D. pel qual es desenvolupa la Llei 37/2007, de 16 de novembre, sobre
la reutilització de la informació del sector públic. <http://es.scribd.com/doc/46026500/Borrador-de-proyecto-de-Real-Decreto-por-el-que-se-desarrolla-la-Ley-37-2007-de-16-de-noviembre-sobre-reutilizacio%CC%81n-de-la-informacio%CC%81n-del-sector-p> [consulta: 28-08-2011].
55
bicicleta on tots els moviments tenen relació amb el centre. Com a centre operacional de la gestió
informacional de la nostra institució integrarà les polítiques d´accés i reutilització i ho farà possible
a través dels instruments tradicionals de l´arxivística -instruments de classificació, descripció, ...- i
mitjançant els SGD i SGDE. El Servei d´Arxiu tindrà una dependència orgànica vinculada a l´Àrea
de Govern de la institució i s´integrarà dins els necessaris equips interdisciplinars formats per
tecnòlegs, juristes i responsables d´organització. Ho hem apuntat reiteradament. Pretenem un
espai integrador que eviti duplicitats i despeses innecessàries i, alhora que faciliti al màxim als
usuaris una visió total de la informació i s´estalvïi haver de buscar-la de manera dispersa.
Els ritmes i prioritats en l´obertura de dades s´establiran d´acord als requeriments ja especificats i
es publicitaran a través d´un calendari que n´especifiqui les dates previstes.
6 Conclusions.
Hem pretès fer un treball que dongui raonaments en favor d´una reutilització de la informació del
sector públic liderada pel Servei d´Arxiu i gestió de documents. I ho hem fet sota el pretext del
rigor i la qualitat que demana l´esperit de la normativa i sobretot amb el ferm convenciment que
aquest repte -com tants d´altres lligats a la gestió de la informació i el coneixament- encaixa amb
els postulats del paradigme arxivístic. S´han establert els lligams intel.lectuals i els procediments
que demana l´obertura de dades amb la pràctica diària del Servei d´Arxiu i gestió de documents.
S´han posat en relació els requeriments de la reutilització de la informació del sector públic i els
instruments de treball que li són propis a l´arxivística d´avui (la classificació, l´ordenació, la
descripció, la gestió documental en suport paper i/o electrònic). S´ha fet evident una vegada més
la necessitat d´actuar des de l´inici de la creació del document i la informació (i fins i tot abans).
S´ha posat l´accent en la necessitat de centralitzar els serveis informacionals de les nostres
organitzacions, evitant duplicitats i treballant en favor de l´eficàcia i l´eficiència. I treballant sobretot
a favor del ciutadà (i/o professional, empresa), destinatari últim de les polítiques informacionals i
de la RISP. Com més preparades estiguin les nostres organitzacions menys sol.licituds sota
demanda hauran d´atendre i es podrà ofertar Catàlegs més complerts i variats. Malgrat que les
qüestions terminològiques donen molt de joc i demanen més espai del que no disposem, ens hi
hem referit en més d´una ocasió. Així hem passat de l´accés a la reutilització, o de la reutilització a
la transparència; de les dades al document, del document a la informació.
De ben segur que s´han obert línees per a seguir treballant, sobretot en dos camps situats en un
pla diferent: l´organització dels sistemes informacionals en el si de les organitzacions lligat al
56
Servei d´Arxiu i, en segon lloc -de caràcter més instrumental- l´encaix dels requeriments RISP dins
els SGD i SGDE.
S´ha apuntat també de manera molt sutil el necessari apropament i la creació de sinergies entre
les administracions i el sector privat. Potser la 9a. Conferència Europea d´Arxius del 2014 a la
ciutat de Girona sigui un bon àmbit per a fer passos en aquesta direcció.
57
7 Bibliografia.
BAUMAN, Zygmunt. Modernidad líquida. México DF: Editorial Fondo de Cultura Económica, 2003.
BERNERS-LEE, Tim. Classificació en cinc nivells. <http://inkdroid.org/journal/2010/06/04/the-5-stars-of-open-linked-data/> [consulta: 05-08-2011].
CASTELLS, Manuel. La ciudad informacional. Tecnologías de la información, estructuración económica y el proceso urbano-regional. Madrid: Alianza Editorial, 1995.
CERRILLO, Agustí; GALÁN, Alfredo (coords). La reutilización de la información del sector público. Granada: Editorial Comares, 2006. 159 p.
CERRILLO, Agustí; GALÁN, Alfredo: “Qualitat i responsabilitat en la difusió d´informació pública a internet” Col.lecció: Estudis. Barcelona: Escola d´Administració Pública de Catalunya. Núm. 27 (2007).
CERRILLO, Agustí. “La reutilització de la informació del sector públic a Espanya”. Lligall: Revista Catalana d´Arxivística. Núm. 29 (2009). p. 131-161.
CLAPTON, Genevieve; HAMMOND, Max; POOLE, Nick. “PSI re-use in the cultural sector”. <http://www.epsiplatform.eu/news/news/psi_re_use_in_the_cultural_sector> [consulta: 18-08-2011].
Consejo del Poder Judicial. <http://reutilizacion.poderjudicial.es/> [consulta: 19-08-2011].
Creative Commons Catalunya. <http://cat.creativecommons.org/projecte/> [consulta: 25-08-2011].
CRUZ, José Ramón. La gestión de documentos en las organizaciones. Madrid: Pirámide, 2006.
EAVES, David. “Las tres leyes de los datos abiertos” <http://eaves.ca/2009/12/11/las-tres-leyes-de-los-datos-abiertos> [consulta: 05-08-2011].
European Public Sector Information (PSI) Platform. <http://www.epsiplus.net/> [consulta: 30-07-2011].
FERNÁNDEZ, Manuel. “El régimen jurídico de la reutilitzación comercial de la información del sector público: sujetos destinatarios y tipos de información” dins dins CERRILLO, Agustí; GALÁN, Alfredo (eds.). La reutilización de la información del sector público. Vol. 10. Granada: Editorial Comares, 2006. p. 25-50.
Fundación CTIC. <http://datos.fundacionctic.org/en> [consulta: 20-07-2011]
GARRIGA, Marc. “¿Datos abiertos? Sí, pero de forma sostenible”. El profesional de la información. Núm. 3 (2011), p. 298-302.
Generalitat de Catalunya. Dades obertes. <http://dadesobertes.gencat.cat/index.html> [consulta: 19-07-2011].
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Arxius i Gestió Cultural. <http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.01121f9326561a075a2a63a7b0c0e1a0/?vgnextoid=11323da2dc673110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=11323da2dc673110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default> [consulta: 20-08-2011].
Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat. Documentació. <http://www20.gencat.cat/portal/site/ptop/menuitem.dbf7b17bb47cda345f13ae92b0c0e1a0/?vgnextoid=5d088ad47ba40310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=5d088ad47ba40310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default>
Govern d´Espanya. Projecte Aporta. <http:www.aporta.es> [consulta: 19-07-2011].
Govern del Regne Unit. Office of Public Sector Information (OPSI).
58
<http://www.legislation.gov.uk/> [consulta: 15-08-2011].
International Organization for Standardization (ISO). <http://www.iso.org/iso/fr/home.htm> [consulta: 20-08-2011].
ISO/TC 46/SC 11 (Traducció AENOR, 2010). Orientación sobre la elaboración de un esquema de metadatos (Norma UNE-ISO 23081).
LAPSI (Projecte). <http://www.lapsi-project.eu/> [consulta: 30-07-2011].
MATAS, Josep. “Accés amb reserves: llums i ombres de la normativa d´accés a la informació pública”. Lligall: Revista Catalana d´Arxivística. Núm. 29 (2009). p. 11-33.
MATAS, Josep. Blog Legalment. <http://www.legalment.net/2011/03/07/el-calendari-de-ladministracio-electronica/> [consulta: 18-07-2011].
MATAS, Josep. Les recomenacions del Consell d´Europa sobre comunicació dels arxius i accés als documents públics R (2000) 13 i Rec (2002) 2. Barcelona: Associació d´Arxivers de Catalunya, 2004. 54 p.
Open Government Working Group. <http://www.opengovdata.org/home/8principles> [consulta: 05-08-2011].
PEIS, Eduardo; RUIZ-RODRIGUEZ, A. “EAD (Encoded Archival Description): Desarrollo, estructura, uso y aplicaciones”. Hipertext.net. Núm. 2, 2004. <http://www.hipertext.net> [consulta: 18-12-2011].
RAMOS, Luís Fernando: “La reutilización de la información del sector público. Aproximación al contenido de la propuesta de directiva 2002$. Revista General de Información y Documentación. 13, nº 2 (2003), pp. 59-96 [pdf] [consulta: 01-08-2011].
SOLER, Joan. “La il.lusió d´un vocabulari comú de la preservació digital”. Lligall: Revista Catalana d´Arxivística. Núm. 31 (2010). pp. 14-42.
VEGA, José Luís. “El régimen jurídico de la comercialización de la información pública como garantía del mercado europeo: servicio público y mercado” dins CERRILLO, Agustí; GALÁN, Alfredo (eds.). La reutilización de la información del sector público. Vol. 10. Granada: Editorial Comares, 2006. p. 121-159.
VV.AA. Vocabulari de metadades. Arxivística i gestió documental. Subdirecció General d´Arxius i Gestió Documental. Grup d´lnnovació Tecnològica. Eines. Núm. 4 (2010).
XALABARDER, Raquel. “Copyright como límite a la comercialización de la información pública” dins dins CERRILLO, Agustí; GALÁN, Alfredo (eds.). La reutilización de la información del sector público. Vol. 10. Granada: Editorial Comares, 2006. p. 51-82.
Legislació_urbanisme
Ajuntament de Terrassa. Normativa [Urbanisme i Habitatge]. <https://aoberta.terrassa.cat/normativa;jsessionid=81F730FB7E972D059C4DFB59ACA16FB0#92> [consulta: 22-07-2011].
Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat. Normativa. <http://www20.gencat.cat/portal/site/ptop/menuitem.14fa444b994def145f13ae92b0c0e1a0/?vgnextoid=6655073f478cb210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=6655073f478cb210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default> [consulta: 20-07-2011].
Legislació_RISP
Govern d´Espanya. Projecte Aporta. <http://www.aporta.es/web/guest/normativa_aporta> [consulta: 22-07-2011].
59
8 Annexos
Annex 1
Portals web de Reutilització de la Informació del Sector Públic
Organisme Enllaç web
Govern d´Espanya. Projecte Aporta http://www.aporta.es/web/guest/index
Generalitat de Catalunya. dades obertes http://dadesobertes.gencat.cat/index.html Directori [gencat – dades obertes] d´experiències http://dadesobertes.gencat.cat/ca/experiencies.ht
ml Directori [Fundación CTIC] http://datos.fundacionctic.org/sandbox/catalog/fac
eted/
Annex 2
Índex de figures
Figura Organisme
0.1 [en el cos del treball]
0.2 [en el cos del treball]
1 Ajuntament de Barcelona
2 Banc Mundial
3 Nacions Unides
4 City of Vancouver (Canadà)
5 Mairie de Paris
6 Ajuntament de Saragossa
7 Communauté urbaine de Bordeaux (França)
8 Ajuntament de Terrassa.
Figura 1
60
Figura 2
Figura 3
61
Figura 4
Figura 5
62
Figura 6
Figura 7
63
Figura 8