junta de compensaciÓ sector sau 2 la sala … · una síntesi descriptiva del contingut del pla...

JJ UU NN TT AA DD EE CC OO MM PP EE NN SS AA CC II ÓÓ

SS EE CC TT OO RR SS AA UU 22 LL AA SS AA LL AA SS UU DD

IINNFFOORRMMEE AAMMBBIIEENNTTAALL

DDEELL PPLLAA PPAARRCCIIAALL DDEELL SSAAUU 22 –– LLAA SSAALLAA SSUUDD

Municipi: Foixà

Comarca: Baix Empordà

Foixà, octubre 2008 Ref. 210.137

Informe ambiental del Pla Parcial SAU 2 – LA SALA SUD de Foixà/Ref. 210.137

2

Í N D E X


3

ÍNDEX

MEMÒRIA ....................................................................................................................................................................................... 4 1. INTRODUCCIÓ ....................................................................................................................................................................... 5

1.1. ANTECEDENTS............................................................................................................................................................ 5 1.2. JUSTIFICACIÓ............................................................................................................................................................. 5 1.3. OBJECTIUS DE L’INFORME AMBIENTAL........................................................................................................................ 5 1.4. CONTINGUTS DE L’INFORME AMBIENTAL..................................................................................................................... 6

2. INFORME AMBIENTAL ............................................................................................................................................................ 7 2.1. IDENTIFICACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS EN EL SECTOR DEL PLANEJAMENT (A) .................. 7 2.2. DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ORDENACIÓ PROPOSADA (B) .............................................................. 30 2.3. DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA (C) ................................. 35 2.4. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS (SECUNDARIS, ACUMULATIUS, SINÈRGICS, A

CURT O LLARG TERMINI, PERMANENTS I TEMPORALS, POSITIUS I NEGATIUS I D’ALTRES) DE L’ORDENACIÓ PROPOSADA SOBRE EL MEDI AMBIENT (D) ............................................................................................................... 38

2.5. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS ESTABLERTS (E) ........................... 41 2.6. SÍNTESI DE L’ESTUDI, CONSISTENT EN UN RESUM DEL SEU CONTINGUT QUE HA DE CONTENIR UNA RESSENYA DELS

OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS FIXATS, I L’EXPLICACIÓ JUSTIFICADA DE L’AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA (F) ..... 44 PLÀNOLS ...................................................................................................................................................................................... 46 1. Situació 2. Emplaçament ortofotomapa 3. Emplaçament topogràfic 4. Planejament vigent 5. Proposta ordenació


4

M E M Ò R I A


5

1. INTRODUCCIÓ

1.1. ANTECEDENTS

La junta de compensació fa l’encàrrec a la societat d’arquitectes “ARP ARQUITECTURES, S.L.” de l’elaboració del Pla Parcial i Projecte d’urbanització del sector SAU-2 “la Sala sud” definit en el planejament urbanístic vigent al municipi de Foixà, Normes Subsidiàries de planejament aprovades definitivament el 10 de març de 1999.

El Pla Parcial del sector SAU 2 – LA SALA SUD requereix, d’acord amb la legislació urbanística vigent, incloure un Informe Ambiental.

Per encàrrec de la Junta de Compensació Sector SAU-2 La Sala Sud, SA, SINERGIS elabora el present document d’Informe Ambiental del Pla Parcial del sector SAU-2 “La Sala Sud”, amb la finalitat de fer un anàlisi i diagnosi dels aspectes més rellevants de la situació actual dels vectors ambientals del sector susdit, i donar compliment, així, al que estableix la normativa urbanística vigent (Decret legislatiu 1/2005, d’urbanisme, i Decret 305/2006, del Reglament de la Llei d’urbanisme).

1.2. JUSTIFICACIÓ

Segons l’article 55.2 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme el planejament urbanístic general es desenvolupa per mitjà del planejament urbanístic derivat, que és integrat pels plans especials urbanístics, pels plans de millora urbana, pels plans parcials urbanístics i pels plans parcials urbanístics de delimitació.

D’acord amb el decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, la documentació dels plans parcials urbanístics han d’incloure un informe ambiental. Els continguts específics d’aquest informe ambiental es regeixen per allò establert en el citat Reglament.

1.3. OBJECTIUS DE L’INFORME AMBIENTAL

L’objectiu principal de l’Informe Ambiental és aportar la màxima informació per tal de garantir el desenvolupament urbanístic sostenible del nucli urbà de la Sala dins del terme municipal de Foixà.

Entre els objectius secundaris adreçats a la consecució de l’objectiu principal cal esmentar els següents:

a) Obtenir, analitzar i contrastar les dades documentals disponibles sobre el marc d’estudi. b) Descriure la situació actual del medi afectat mitjançant la caracterització del medi físic i biòtic. c) Determinar les àrees d’especial interès ambiental a tenir en compte en l’aplicació del planejament derivat. d)Descriure i avaluar les principals pertorbacions sobre els sistemes naturals que es derivaran de les actuacions previstes. e) Concretar i definir mesures preventives, correctores o compensatòries per tal de minimitzar les afeccions.


6

1.4. CONTINGUTS DE L’INFORME AMBIENTAL

Atès que el Pla Parcial SAU-2 “la Sala sud” deriva d’unes Normes Subsidiàries anteriors a la Llei d’Urbanisme, és d’aplicació la Disposició Transitòria Onzena del Decret 305/2006 on s’estipula que els informes ambientals dels plans derivats d’instruments de planejament general no adaptats a la llei 2/2002 han d’especificar, a més dels aspectes assenyalats a l’article 100 del Reglament, tots aquells requerits per l’article 70 també del Reglament que siguin necessaris per a l’anàlisi de llurs repercussions ambientals:

a) Determinació dels requeriments ambientals significatius en l’àmbit del pla, el què inclou:

1r. Descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants de l’àmbit objecte de planejament i entorn. 2n. La determinació dels objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental, aplicables en l’àmbit del pla, establerts en la normativa internacional, comunitària, estatal, autonòmica o local, o en els instruments de planejament territorial, els plans directors urbanístics o altres plans o programes aplicables. 3r. La definició dels objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció del pla, d’acord amb els requeriments ambientals assenyalats en els apartats anteriors i amb els principis i directrius establerts als articles 3 i 9 de la Llei d’urbanisme, els quals han de referir- se, entre d’altres aspectes, a la sostenibilitat global del model d’ordenació; al cicle de l’aigua; a la biodiversitat territorial, la permeabilitat ecològica i el patrimoni natural; a la qualitat del paisatge; a la qualitat de l’ambient atmosfèric; i a la contaminació acústica i lluminosa. Aquests objectius ambientals han de ser formulats de forma jerarquitzada en funció del seu grau d’importància relativa.

b) Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa d’ordenació proposada, el què inclou:

1r. La descripció de les característiques de les alternatives considerades. 2n. L’anàlisi, per a cada alternativa considerada, dels efectes globals i dels de les seves determinacions estructurals, d’acord amb els objectius i criteris ambientals als què es refereix l’apartat 1.c) d’aquest article. 3r. La justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa seleccionada.

c) Descripció ambiental del pla d’acord amb l’alternativa d’ordenació adoptada, incloent:

1r. Una síntesi descriptiva del contingut del pla amb expressió de les seves determinacions amb possibles repercussions significatives sobre el medi ambient. 2n. Identificació i quantificació dels sòls objecte de transformació i de demandes addicionals de recursos naturals i infraestructures de sanejament, de gestió de residus i similars derivades de l’ordenació proposada. 3r. La descripció de les mesures previstes per al foment de la preservació i la millora del medi ambient.

d) Identificació i avaluació dels probables efectes significatius (secundaris, acumulatius, sinèrgics, a curt o llarg termini, permanents i temporals, positius i negatius i d’altres) de l’ordenació proposada sobre el medi ambient, incloent:

1r. Els efectes sobre els recursos naturals. 2n. Els efectes sobre els espais i aspectes identificats d’acord amb l’apartat 1. 3r. Els efectes ambientals derivats de la mobilitat generada per l’ordenació prevista pel pla.

e) Avaluació global del pla i justificació del compliment dels objectius ambientals establerts, el què comprèn:

1r. La verificació i justificació detallades de la congruència del pla amb els requeriments ambientals assenyalats a l’apartat 1. 2n. L’avaluació global del pla, tenint en compte l’anàlisi comparativa dels perfils ambientals inicial i resultant de l’àmbit del pla, d’acord amb l’apartat anterior i les jerarquies entre objectius ambientals establertes en l’apartat 1.c). 3r. Descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes.

f) Síntesi de l’estudi, consistent en un resum del seu contingut que ha de contenir una ressenya dels objectius i criteris ambientals fixats, i l’explicació justificada de l’avaluació global del pla.

Consistent en un resum del seu contingut que ha de contenir una ressenya dels objectius i criteris ambientals fixats, i l’explicació justificada de l’avaluació global del pla.


7

2. INFORME AMBIENTAL

2.1. IDENTIFICACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS EN EL SECTOR DEL

PLANEJAMENT (A)

(1). descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants de l’àmbit objecte de planejament i del seu entorn

El sector SAU - 2 – “la Sala sud” es situa a l’est del nucli urbà de la Sala, al costat de la carretera GI-6421, de Parlavà a la Sala, dins el terme municipal de Foixà.

Foixà, pertanyent a la comarca del Baix Empordà, s’estén a la riba dreta del Ter, a la conca baixa d’aquest riu, que forma pronunciats meandres. Esmentat municipi limita al N amb Jafre, al NE amb Verges, a l’E amb Ultramort, al S-SE amb Parlavà i Rupià, al SW amb la Pera, a l’W amb Flaçà i Sant Jordi Desvalls (ambdós dels Gironès) i al NW amb Colomers.

El municipi comprèn el poble de Foixà, dividit en dos nuclis, la Vila i l’Església ,els barris de poblament disseminat com Cuells, els Masos i el raval, els pobles de Sant Llorenç de les Arenes i de la Sala i l’antic poble de Sidillà.

El sector es correspon a un polígon de 77.989,72 m2 de superfície a la qual s’hi observa un clar ús tradicional agrícola tot i que a l’actualitat algunes d’aquestes parcel·les agrícoles es troben en estat d’abandó.

Cal fer esment a una zona forestal present en una petita elevació, la qual, es preveu mantenir degut a la seva importància com a element natural.

El sector “SAU - 2 – “la Sala sud” es tracta d’un polígon de forma irregular, en un terreny lleugerament inclinat amb els següents límits:

Àmbit d’estudi


8

- Al nord limita amb l’àmbit de sòl urbanitzable “SAU 1 la Sala nord”, essent la carretera d’Ultramort la frontera en ambdós sectors urbanitzables.

- Al sud limita amb la carretera de Parlavà i amb la carretera de caire rural que mena a una casa de la zona.

- A l’est el límit és una feixa més o menys contínua que separa el sector d’altres camps de conreu.

- A l’oest el límit esdevé en part la carretera de Parlavà i terrenys de caire urbans.

Les Normes Subsidiàries del municipi de Foixà classifiquen la zona com a Zona apte per urbanitzar (SAU - 2), zona d’edificació aïllada tipus C (Clau 5) i Sòl no urbanitzable Sistema d’espais lliures (clau A), espai que queda fora del procés urbanitzador. El Pla Parcial manté la zona d’espais lliures i ordena la zona urbanitzable SAU - 2 la Sala Sud en base a criteris i objectius definits en el Pla parcial del sector SAU - 2 la Sala sud.

En general la zona de Foixà resta ben comunicada per el pas de varies infraestructures de comunicació com la carretera comarcal de Girona a la Bisbal, així com la carretera de la Sala (GIV-6421) que mena a la parcel·la on es preveu el present Pla Parcial.

A la proposta d’ordenació es preveu l’obertura d’un nou vial que travessarà el sector de nord a sud aprofitant la traça d’un camí de caire rural existent. Això permetrà la conservació del camí existent a la zona boscosa per adaptar-lo com a passeig peatonal i de bicicletes, espai de lleure definit com a sistema d’espais lliures a les NNSS de Foixà.

Geologia

El substrat geològic de la zona en estudi es correspon a argiles roges amb nivells de conglomerats de poca continuïtat lateral i gresos grisos de l’Eocè-Oligocè (Terciari). Es tracta de materials sedimentats en un medi continental fluvial; el sostre d’aquesta unitat es troba erosionat i està en contacte amb els materials aflorants més a l’est i oest del sector. En aquest cas, es tracta de materials quaternaris, concretament llims, argiles, sorres i graves corresponents a antics dipòsits deltaics.

Font: elaboració pròpia a partir de la informació obtinguda del Departament de Medi Ambient

Foixà

Ultramort

Argiles, conglomerats, gresos , bretxes.

Llims, argiles, sorres i graves.


9

Edafologia

El tipus de sòl que es troba en l’àmbit d’estudi es correspon a entisols, el que significa que són sòls molt recents.

EL entisols son sols molt poc edafitzats, que en el cas de la zona d’estudi respon a la posició geomorfològica prop del riu Ter. En Aquest tipus de sòl està saturat d’aigua o presenta símptomes d’anòxia, en concret es tracta de sòls corresponents al subordre dels aqüents, sòls que es troben a les zones humides i prop dels cursos fluvials

Hidrologia

Pel que fa a la hidrologia superficial, el curs més proper és la riera de Rupià, la qual transcorre a 90 metres del sector en estudi, no obstant, degut a la seva importància cal destacar la presència del riu Ter, transcorrent a 2,7 km del límit nord del sector en estudi, resseguint el límit de terme municipal de Foixà entre Jafre i Verges.

La zona d’estudi es situa a la zona del Baix Ter. En aquest tram el riu Ter discorre per la plana empordanesa en direcció W-E, amb una extensió d’uns 25 km aproximadament. Aquest tram de riu es caracteritza sobretot per una major amplada de la llera, per una disminució del pendent i per un augment de la sinuositat del riu. No obstant, el seu cabal es redueix notablement a causa de la regulació a través dels embassaments Sau- Susqueda - Pasteral i l’explotació de les seves aigües. Ha estat declarat Lloc d’Importància Comunitària dins la Xarxa Natura 2000 sota la denominació de “Riberes del Baix Ter” (ES5120011) per l’Acord de Govern de la Generalitat de. Catalunya GOV/ 112/2006.

Climatologia

El clima de la plana Empordanesa, i per extensió el del sector “SAU - 2 la Sala Sud”, correspon a un clima mediterrani subhumit de matís marítim, amb estius secs i calents i hiverns suaus i màximes plujoses força irregulars a la primavera i a la tardor.

Els vents que bufen més freqüentment, a part de les brises, són la tramuntana (N-NW), les provences (N-NE), el gregal (NE), el llevant (E, E-NE), el xaloc (SE), el garbí (S-SE i S-SW), el llebeig (SW), el ponent (W) i el mestral (NW).

Vegetació

El sector del Pla Parcial s’ubica en una zona de naturalesa calcària on hi predomina l’alzina, essent la vegetació potencial de la zona en estudi l’alzinar litoral (Viburno tini – Querceto ilicis sigmetum) pròpies de la zona de l’Empordà.

La vegetació real s’allunya de la vegetació potencial ja que degut a l’aprofitament agrícola que des d’antic s’ha dut a terme a la zona s’ha transformat el paisatge vegetal en comunitats de clara tendència antròpica, associades a les zones conreades.

No obstant això, dins de la zona en estudi cal destacar un enclau de vegetació de caire forestal (la qual es conservarà en la nova ordenació de la zona), preveient una neteja del sotabosc de la mateixa per a facilitar-ne les tasques de manteniment. Aquest petit enclau correspon a l’alzinar propi de la contrada, presidit per l’alzina (Quecus ilex), amb peus de pins i atapeït de plantes lianoides i arbustos de fulla perenne. L’existència de tot aquest entreteixit vegetal impedeix que la llum arribi a terra amb intensitat suficient per permetre la vida de les herbes que podrien constituir l’estrat herbaci.


10

Alzinar present a la zona d’estudi Detall de la vegetació forestal de la zona del sistema

d’espais lliures.

Espais d’interès natural (espais PEIN, XN2000, Parcs Naturals)

Una de les primeres formes de protecció mediambiental va ser la preservació per part dels poders públics de determinades parts del territori considerades excepcionals pels valors naturals que atresoraven.

De tot plegat es desprèn que, entre les funcions de les àrees naturals protegides, destaca com a primordial la preservació de la biodiversitat. Tanmateix, n’hi ha d’altres que, segons els casos, poden esdevenir també importants: l’experimentació de mètodes d’aprofitament sostenible dels recursos naturals, la protecció estricta de determinats elements naturals o paisatges singulars, l’educació i la sensibilització ambientals, la recerca, etc. En alguns supòsits, els espais naturals protegits tenen com a objectiu el desenvolupament sostenible en zones rurals sòcio-econòmicament deprimides.

En qualsevol cas, convé assenyalar que els espais naturals no poden ser concebuts com a illes relictuals, desconnectades del territori que les envolta. Cal una planificació i una gestió integrades del territori global en què es troben immerses, cercant la connectivitat biològica i, fins i tot, la continuïtat física, de manera que el sistema d’àrees protegides esdevingui una autèntica xarxa.

Aquests elements de connexió adquireixen un paper força rellevant dins del conjunt del sistema. Els recursos vius es dispersen, migren i, en general, es mouen en l’espai. Per això, cal que el sistema d’àrees protegides constitueixin una veritable xarxa per mantenir inalterada la seva riquesa.

L’ordenació territorial ha de preveure aquesta exigència ecològica, i protegir també aquells hàbitats naturals o seminaturals que, actuant a tall de passadissos o extensions d’altres formacions, contribueixen a la preservació de les zones o espècies de més vàlua.

Un cop consultada la cartografia corresponent, es constata que en l’àmbit d’actuació considerat “sector SAU 2 – La Sala Sud”, no hi ha inventariat cap espai PEIN ni cap altre espai protegit (Parcs Naturals, Xarxa Natura 2000).


11

Mapa de localització dels espais naturals protegits de l’entorn del SECTOR SAU 2 – “La Sala Sud”

la Tallada d'Empordà Bellcaire d'Empordà

Sant Jordi Desvalls

Colomers

Jafre

Verges

Cervià de Ter

Foixà

Ullà

Bordils

FlaçàSant Joan de Mollet

Ultramort

Serra de Daró

Sant Martí Vell

Gualta

Fontanilles

uiàla Pera

ParlavàRupià

Ullastret

CorçàMadremanya Palau-sator

Font: elaboració pròpia a partir de la informació obtinguda del Departament de Medi Ambient

Espais inclosos al PEIN

LIC Riberes del Baix Ter (ES-5120011)-XN2000

____ Límit terme municipal

____ Àmbit estudi (Sector SAU 2 “La Sala Sud”).

A més dels espais protegits, l’ordenació territorial ha de tenir en compte, també, aquells hàbitats naturals o seminaturals que, actuant a tall de passadissos o extensions d’altres formacions, contribueixen a la preservació de les zones o espècies de més vàlua. En aquest sentit són àrees rellevants des del punt de vista d’especial conservació, fragilitat o singularitat. En aquest cas s’ha consultat la informació disponible que s’enumera a continuació:

• Hàbitats d’Interès Comunitari

• Inventari de Zones Humides de Catalunya

• Espais d’Interès Geològic (Geòtops i Geozones)

PEIN El Montgrí

PEIN Les Gavarres


12

Hàbitats d’Interès Comunitari

A Catalunya, existeixen diferents hàbitats d’interès comunitari, segons la Directiva 92/43/CE, modificada per la 97/62/CE, definits per la mateixa directiva com a hàbitats naturals d’interès comunitari aquells, d’entre els hàbitats naturals presents en el territori de la UE, que compleixin alguna d’aquestes característiques:

• Es troben amenaçats de desaparició en la seva àrea de distribució natural.

• Tenen una àrea de distribució reduïda a causa de la seva regressió o a causa de tenir una àrea reduïda per pròpia naturalesa.

• Són exemples representatius d’una o diverses de les sis regions biogeogràfiques en què es troba la UE, és a dir, l’alpina, l’atlàntica, la continental, la macaronèsica, la mediterrània i la boreal.

Són, en definitiva, els que apareixen en l’annex 1 de la Directiva, i és important remarcar, doncs, que no són tots els hàbitats presents a la UE sinó una selecció d’aquests. La Directiva Hàbitats defineix els hàbitats naturals prioritaris, d’entre els hàbitats naturals d’interès comunitari, com aquells amenaçats de desaparició presents en el territori de la UE, la conservació dels quals suposa una especial responsabilitat per a la Comunitat a causa de la importància de la proporció de la seva àrea de distribució natural inclosa en el territori d’aquesta. En qualsevol cas, és important tenir present que els hàbitats naturals d’interès comunitari (prioritaris o no) no són hàbitats naturals protegits, sinó catalogats. Allò que s’ha de garantir és la conservació d’unes mostres d’aquests mitjançant la seva inclusió en la xarxa d’espais Natura 2000; això sí, però, mostres suficients que garanteixin la seva conservació en el territori de la UE.

Mapa de distribució dels hàbitats d’interès comunitari (segons la Directiva 67/97 CE) a l’entorn del sector SAU 2 “La Sala Sud” dins del municipi de Foixà.

Foixà

Ultramort

ParlavàRupià

Font: Elaboració pròpia a partir del mapa “hàbitats d’interès comunitari” de la base cartogràfica en format Miramon

Àmbit estudi (Sector SAU 2 “La Sala Sud”).

Els hàbitats d’interès comunitari més propera a la zona objecte del present Informe Ambiental es troben al sud-est i a l’oest del sector en estudi, essent Alzinars i carrascars (Codi 9340), hàbitat definit com a no prioritari.

Constatar que l’enclau forestal central del sector SAU 2 en estudi correspon a un alzinar i no ha estat inclòs en la cartografia d’Hàbitats d’Interès Comunitari establert per la Directiva 67/97/CE consultada a la web del DMAH; en qualsevol cas, l’ordenació proposada preveu la total conservació d’aquest retall forestal.


13

Inventari de Zones Humides

Les zones humides són uns dels ecosistemes més diversos i rics biològicament però, alhora, particularment fràgils i vulnerables. Cal, doncs, conèixer la seva localització, extensió i característiques i particularitats per tal de fomentar-ne una gestió adequada.

En aquest context i en aplicació de les funcions que té encomanades, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya ha elaborat el present Inventari de les zones humides de Catalunya.

Amb aquest Inventari es pretén:

• Facilitar l’aplicació i el compliment del que disposa l’article 11.1 de la Llei 12/1985, d’espais naturals, en relació a la protecció de les zones humides;

• Constituir la base per a la redacció dels futurs Plans sectorials de zones humides corresponents a les conques internes de Catalunya, a la conca de l’Ebre i a la del Xúquer.

A tal efecte, l’inventari ha identificat i delimitat 202 zones humides, sense comptar els estanys, torberes, mulleres i altres espais afins de l’alta muntanya. Aquestes zones humides han estat objecte d’una caracterització ecològica, d’una avaluació de l’interès i problemàtica de conservació i també s’han definit criteris i recomanacions per a la gestió de cada una d’elles. El conjunt de les 202 zones humides que formen part de l’inventari s’han agrupat per conques hidrogràfiques.

El sector objecte del present estudi no acull cap zona humida catalogada, essent la més propera (a 3,5 km de distància) l’Illa i resclosa de Caner (Codi 0820400).

Mapa de distribució de les zones humides a l’entorn del sector SAU 2 “La Sala Sud” al TM de Foixà.

Foixà

Ultramort

Parlavà

Rupià

Font: Elaboració pròpia a partir del mapa “zones humides de Catalunya” de la base cartogràfica en format Miramon

Espais d’interès geològic (Geòtops i Geozones)

Segons el Departament de Medi Ambient i habitatge, al sector d’actuació considerat (sector SAU A “La Sala Sud”), no hi ha inventariat cap espai d’interès geològic inclòs al IEIGC (Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya).

Serra de Daró

La Tallada d’Empordà

Illa i resclosa de Canet (Codi 0820400)

Gorgs del Mas Badia (Codi 0790400)


14

Mapa de localització de les zones d’interès geològic més properes al sector SAU-2 “ La Sala sud”

Foixà

Ultramort

la PeraParlavà

Rupià

Font: mapa “geotops i geozones” de la base cartogràfica en format Miramon

Aqüífers protegits

Les aigües subterrànies constitueixen un recurs hidràulic de gran importància en tot el territori de Catalunya, tant a les conques internes com al vessant català de l’Ebre.

- A les conques internes l’Edicte de 16 de març de 1999, pel qual es fa públic el text que recull les determinacions de contingut normatiu del pla hidrològic de les conques internes de Catalunya, agrupa els aqüífers en “aqüífers classificats” i “aqüífers no classificats”

La declaració d’un aqüífer com a aqüífer classificat comporta que siguin d’aplicació les normes de protecció i addicionals en matèria de procediment establertes pel Decret 328/1988.

Segons l’establert, el municipi de Foixà s’¡nclou dins de la delimitació de l’aqüífer classificat, concretament a l’aqüífer del Baix Ter, la qual cosa implica que qualsevol nova sol.licitud d’aprofitament d’aigües i/o l’ampliació d’existents, està sotmesa als requeriments establerts pel decret anteriorment esmentat.

Localització dels Aqüífers protegits en el municipi de a l’entorn del sector SAU 2 “la Sala Sud” al TM de Foixà

Foixà

Ultramort

Serra de Daró

ParlavàRupià

Font: mapa “aqüífers protegits” de la base cartogràfica en format Miramon.


15

Paisatge

El paisatge de la zona d’estudi es podria considerar com una zona agrícola amb habitatges disseminats amb a estètica tradicional, tret que confereix un aspecte clarament humanitzat i actiu al paisatge.

La zona es podria dividir en tres unitat, una corresponent als habitatges disseminats de caire rural presents, una altra corresponent a les zones de tradició agrícola i una tercera de més naturalitzada corresponent a un fragment de vegetació de caire forestal intercalats entre els camps de conreus.

D’aquesta zona cal destacar l’elevada presència de masies i/o cases rurals, la majoria rehabilitades seguint l’estètica tradicional i adaptant-se a l’entorn rural en què s’emmarquen.

Riscos ambientals

Pendents

El sector de planejament presenta un pendent mitjà del 3 %, amb una clara tendència a inclinar-se des del costat SE (com a punt més alt), cap al costat NO. No obstant això, al costat de llevant, separat pel camí interior, hi ha una franja amb la mateixa pendent però amb una orientació N-S. La part central del sector on hi ha la zona arbrada, és el punt més elevat de l’àmbit. Entre els camps de conreus hi ha feixes que absorbeixen bona part d’aquests desnivells, en algun punts aquest poden arribar a tenir l’alçada de 1,80 a 2 metres. Finalment constatar que a la banda nord de la zona arbrada hi ha un desnivell de 3 metres.

De manera general, la topografia de la zona presenta poca pendent (inferior al 20 %), de manera que no comporta riscos relacionats amb pendents accentuats on puguin actuar els processos erosius.

Zona de pendent irregular on es preveu el sistema d’equipaments dins el sector en estudi.

Paisatge del sector en estudi

Zona elevada corresponent al fragment forestal inserit dins del sector en estudi.


16

Zones de pendent superior al 20% a l’entorn de l’àmbit d’estudi

Font: Elaboració pròpia a partir de les corbes a nivell de la base 1:5.000 de l’ICC. Zones de pendent superior al 20% Àmbit del Pla Parcial en estudi


17

Detall de l’àmbit del Pla Parcial en estudi

Font: Elaboració pròpia a partir de les corbes a nivell de la base 1:5.000 de l’ICC.

Zones de pendent superior al 20%

Àmbit del Pla parcial en estudi


18

Inundabilitat

En relació a la inundabilitat, l’ACA ha delimitat les zones potencialment inundables en l’àmbit de Catalunya (INUNCAT). Les zones potencialment inundables s’elaboren a partir de la interpretació dels elements geomorfològics com són les lleres, les planures al·luvials, les antigues esquerdes de lliscament, que donen una aproximació no lligada a cap període de retorn sobre àrees que han estat inundades en èpoques històriques anteriors, fins i tot a possibles documentacions escrites.

Segons consulta a l’estudi de Planificació de l’Espai Fluvial (PEF) del riu Ter, realitzat per l’Agència Catalana de l’Aigua, l’àmbit en estudi no consta com a zona inundable del riu Ter.

Font: “Delimitació de zones inundables per períodes de retorn de 50, 100 i 500 anys” feta per l’ACA

La visió geomorfològica també dona una visió general sobre la influència de les infraestructures existents o previstes en el territori ja que es pot apreciar perfectament l’efecte estrangulador d’alguns estreps o motes de contenció. En la figura mostrada a continuació s’observa que el sector “SAU 2 la Sala Sud” resta fora de la zona potencialment inundable.

Àmbit en estudi


19

Font: “Delimitació zones potencialment inundables- INUNCAT”

Zona potencialment inundable.

Activitats extractives

Pel que fa les activitats extractives, en l’àmbit concret d’estudi no se n’ha detectat cap.

Incendis forestals

El terme municipal de Foixà NO consta com a municipi amb zones d’alt risc d’incendi forestal a l’annex del Decret 64/1995, de 7 de març.

Comunicacions

En tractar-se d’un sector que se situa en el context de les perspectives de creixement urbanístic, el Planejament que es proposa ha previst una ordenació en base a un seguit de vials que donaran transitivitat a la parcel·la i a les activitats que s’hi proposen.

• A l’oest de la parcel·la hi transcorre la carretera GIV-6421 (carretera de la Sala).

• La nova ordenació preveu un carrer que creuarà de nord a sud el sector (seguint la traça aproximada del camí actual). L’esmentat carrer tindrà una amplada de 10 metres en tota la seva longitud.

• La urbanització d’aquest sector actuarà en les carreteres de Parlavà i d’Ultramort que queden confrontades amb els límits d’aquest sector, i la resta s’adequarà per facilitar el pas d’instal·lacions i servies necessaris. Aquestes actuacions es desenvoluparan d’acord amb les indicacions de l’ajuntament, propietari de tots dos vials.

• La superfície proposada de vials és de 6.137,45 m2, suposant un 7,9% del sòl del sector.

Àmbit en estudi


20

Serveis i infraestructures

Actualment el sector disposa en el seu entorn dels serveis d’arribada d’aigua potable, electricitat i telefonia; està prevista la connexió als serveis municipals sobre els serveis existent, amb l’acord previ de l’Ajuntament i les empreses concessionàries:

Servei d’aigua potable: existeix una xarxa de servei tant a la carretera d’Ultramort com en la que porta de Parlavà a la Sala.

Servei d’electricitat: hi ha una xarxa de servei a la carretera d’Ultramort, que també donarà servei al SAU – 1. Les línies elèctriques aèries que creuen en algun punt del sector seran soterrades d’acord amb la companyia.

Servei de telefonia: existeix una xarxa de servei a la carretera d’Ultramort. Es soterrarà la part que afecta l’àmbit d’aquest pla per a poder millorar l’impacte paisatgístic.

Servei de sanejament: La xarxa existent està totalment obsoleta, i en certes parts és inexistent; actualment desaigüa per gravetat en una bassa a cel obert (cruïlla mas Figueres) i d’aquí a la llera pública sense tractament. Es preveu la realització de tota la xarxa de sanejament separativa: les aigües pluvials es derivaran a llera i les negres, junt amb les del sector SAU1- Sala Nord, es canalitzaran fins a estació depuradora fora del sector.

(2) La determinació dels objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental, aplicables en l’àmbit del pla, establerts en la normativa internacional, comunitària, estatal, autonòmica o local, o en els instruments de planejament territorial, els plans directors urbanístics o altres plans o programes aplicables.

Espais d’interès amb figura de protecció ambiental

Segons la normativa aplicable i la cartografia disponible del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya la zona d’estudi no es troba inclosa en cap espai PEIN ni a cap espai pertanyent a la Xarxa Natura 2000, ni a una zona humida, ni a cap forest d’utilitat pública ni inclou hàbitats d’interès comunitari (segons la Directiva Hàbitat 92/43/CE, modificada per la directiva 97/62/CE).

Infraestructures presents dins l’àmbit d’estudi (Servei de telefonia).


21

(Segons cartografia del departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya)

Planejament municipal

El planejament urbanístic vigent del municipi de Foixà està regulat per les Normes Subsidiàries de Planejament, aprovades definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Girona el 10 de març del 1999.

Les NNSS de Foixà regulen el sector objecte del present Informe Ambiental (SAU 2- “La Sala sud”).

• Generalitats (Art. 24 i 24 NNSS Foixà): Aquestes normes classifiquen el sòl apte per urbanitzar uns terrenys adequats per a ubicar nous sectors residencials completant així el teixit urbanitzat de la Sala, el Masos i Foixà, que permetran la obtenció de sòl públic per a equipaments i espai lliure en un àmbit que no en disposa. El desenvolupament d’aquests sectors es realitzarà mitjançant la tramitació del corresponent Pla Parcial d’ordenació, el projecte de compensació i el d’urbanització.

• (Art. 25 NNSS Foixà), indica les determinacions concretes per al pla parcial que ens afecta:

o Descripció: àmbit comprès entre bosses urbanes consolidades que permet l’obertura d’un nou vial de distribució interna que possibilita la permeabilització de la zona.

o Paràmetres: superfície total de l’àmbit: 68.749 m2 o Cessions d’espai lliure i equipaments: 15% o Edificabilitat bruta: 0,15 m2/m2 sostre o Usos: residencial o Tipologia: habitatge unifamiliar: 2.500 m o Gestió: sistema de compensació. Si transcorregut un any de l’aprovació definitiva d’aquest

document la propietat privada no ha iniciat la seva tramitació. L’ajuntament podrà procedir pel sistema de cooperació.

Edificació aïllada tipus C

• Generalitats (Art. 54): Abasta les construccions existents d’origen rural que configuren les agrupacions habitades del terme municipal i algunes noves implantacions al seu voltant que es preveuen desenvolupar segons aquesta tipologia present.

• Tipologia edificadora (Art. 55): Es tracta d’habitatges aïllats unifamiliars, envoltats d’espais lliure privat.

• Paràmetres reguladors (Art. 56):

o Parcel·la mínima: les actualment existents, o 4.000 m2 o Ocupació principal: 10% o Edificabilitat total: 0,10 m2/m2 sostre o Alçada reguladora: PB+P i 6.5 m o Coberta: teulada inclinada a dues aigües, pendent màxim 30% o Reculades: 5 m a qualsevol límit o Tanques: element opac format per mur d’alçada màxima d’1 m i per elements vegetals fins

a 3 m mesurats sobre rasant de vial o espai públic

Figura de protecció Afectació (al municipi) Afectació (a la zona d’estudi) PEIN NO. NO Xarxa Natura 2000 Riberes del Baix Ter (ES-5120011) NO Forests gestionades pel DMAH NO NO Zones Humides de Catalunya NO NO Hàbitats d’interès comunitari Alzinars i carrascars (Codi 9340) NO Espais inclosos al catàleg d’Espais d’Interès Natural i Paisatgístic de les comarques Gironines.

SÍ NO

Geòtops o Geozonoes NO NO Aqüífers protegits SÍ SÍ


22

o Espai lliure: s’admetran en aquestes àrees el jardí privat, l’hort, pati de jocs, i qualsevol altre activitat realitzada amb l’explotació agropecuària i ramadera a realitzar a l¡aire lliure excepte l’emmagatzematge de mercaderies o l’apilonament de productes inservibles i deixalles que haurà de realitzar-se en edificacions auxiliars específiques.

S’admetran edificacions auxiliars de la principal i destinades a possibilitar les activitats esmentades en l’article anterior sota les següents condicions:

o Ocupació: 10% o Alçada màxima: 4 m o Separacions: 3 m a límits de parcel·la o la projecció de l’alçada major, a l’edificació principal.

• Usos admesos (Art. 57): s’admeten els usos habitatge, residencial, comercials, sanitaris, socioculturals i agropecuaris en la seva categoria B.

El sector SAU 2 – LA SALA SUD objecte del present Informe Ambiental es troba classificat en les NNSS com a Sòl apte per urbanitzar (SAU-2), establiment dintre d’aquest diferents zones: zona d’edificació aïllada tipus C (clau 5) i sistema d’espais lliures (clau A). El sector té una superfície total de 77.989,72 m2 (7,80 Ha).

Planejament supramunicipal

Els planejament urbanístic s’emmarca en un context més general que el del propi municipi i especialment dinàmic, com és el Pla Territorial de les Comarques Gironines (en elaboració en el moment de la redacció del present document) i el Pla Director Territorial de l’Empordà (aprovat definitivament el 3 d’octubre del 2006).

La Llei 23/1983 de Política Territorial promou un seguit d’instruments o eines de planificació territorial per tal d’assolir els seus objectius generals a tot el territori de Catalunya, essent aquests instruments les quatre figures de planejament següents:

1. Planejament territorial general de Catalunya

2. Els plans territorials parcials: instruments per assolir objectius d’equilibri d’una part del territori, l’àmbit dels plans és d’extensió comarcal i pot agrupar comarques.

3. Els plans territorials sectorials: són aquells plans elaborats pels diferents departaments de la Generalitat i que acullen un àmbit temàtic (ex: Pla Territorial de Carreteres).

4. Els plans directors territorials: aquells plans que concreten directrius, el permès o no permès al territori. Poden ser de caràcter territorial (ex: Delta de l’Ebre) o urbanístic (ex: El sistema Costaner)

PLA TERRITORIAL DE LES COMARQUES GIRONINES

L’acord de govern pel qual s’encarrega la formulació del Pla Territorial de les Comarques Gironines al Departament de Política territorial i Obres Públiques a través de la Secretaria per a la Planificació Territorial es va aprovar el 19 de març de 2002.

Segons consulta web DMAH, fins al moment, els treballs encarregats i ja elaborats en relació a l’elaboració del Pla són els següents:

- mapa de planejament i d’usos del sòl de la Costa Brava - bases de dades urbanístiques dels sectors de les comarques de Girona


23

Els estudis pendents d’encarregar són els següents:

- estudi recopilatori i analític de treballs i dades sobre desenvolupament socioeconòmic de les comarques gironines.

- preparació i càrrega de les dades demogràfiques a les comarques gironines - impacte socioeconòmic de la implantació del TGV a les comarques gironines - treballs de definició de xarxes ecològiques per al planejament territorial per a cada una de les

comarques que constitueix l’àmbit funcional - treballs per a l’elaboració del pla del paisatge per a diverses comarques gironines - estudi de la mobilitat: oferta i demanda del transport a l’àmbit de les comarques gironines

PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’EMPORDÀ

El PDE ordena el territori de les comarques de l’Alt i del Baix Empordà en compliment de la resolució del conseller de política territorial i Obres Públiques de 22 d’abril de 2003, adoptades a l’empara del que determina l’article 19 quatre de la Llei 23/83, de política territorial, modificada per la Llei 31/2002, de 30 de desembre. L’Empordà forma part del territori de l’àmbit funcional de planificació de les comarques gironines delimitat pel Pla territorial general de Catalunya, aprovat per la Llei 1/95, de 16 de març, modificat per la Llei 24/01, de 31 de desembre, de reconeixement de l’Alt Pirineu i Aran com a àrea funcional de planificació.

Per a aquest àmbit el Pla estableix determinacions que han de ser respectades i desenvolupades per les actuacions territorials, en especial les urbanístiques, les d’infraestructures de mobilitat, i les derivades de les polítiques de protecció del patrimoni ambiental, cultural, social i econòmic.

El Pla té naturalesa i contingut de pla territorial parcial d’acord amb el que estableix la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, modificada per la Llei 31/2002, de 30 de desembre, i s’integrarà al Pla territorial de les comarques gironines quan aquest s’aprovi definitivament.

El Pla té per finalitat ordenar el territori per tal de garantir el benestar de la població actual i futura. Per això el Pla estableix les pautes espacials per a un desenvolupament del territori que compleixi les següents condicions:

a) Que doni cabuda a les previsions de necessitats d’habitatge i llocs de treball adoptades com a hipòtesis de futur per l’àmbit del Pla.

b) Que contribueixi a la generació de riquesa a partir de l’aprofitament ordenat i sostenible dels recursos del territori o del desvetllament del seu potencial endogen.

c) Que la distribució d’usos i la disposició de les xarxes d’infraestructures en el territori afavoreixin una eficiència econòmica creixent considerada en el conjunt de l’àmbit i en el conjunt de Catalunya.

d) Que els ciutadans, amb independència del seu lloc de residència, disposin d’unes condicions raonablement equiparables en l’accés a la renda i als serveis.

e) Que el desenvolupament sigui sostenible i que respongui als criteris del Programa de Planejament Territorial de Catalunya explicitats en la memòria del Pla i que tenen el següent enunciat:

i. Afavorir la diversitat del territori, mantenint la referència de la seva matriu biofísica. ii. Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de

l’ordenació del territori. iii. Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori. iv. Moderar el consum del sòl. v. Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les àrees urbanes. vi. Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic que vertebra el territori. vii. Facilitar una política d’habitatge eficaç i urbanísticament integrada.


24

viii. Propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes i racionalitzar la implantació de polígons industrials o terciaris.

ix. Aportar mesures de regulació i orientació espacial de la segona residència. x. Aconseguir que els nous creixements siguin compactes en continuïtat. xi. Establir un creixement urbà que reforci una estructura nodal del territori. xii. Entendre que la mobilitat és un dret i no una obligació. xiii. Facilitar el transport públic mitjançant la polarització i la compacitat dels sistemes

d’assentaments. xiv. Atendre especialment la vialitat que estructura territorialment els desenvolupaments urbans. xv. Integrar els espais del transport i de la logística en la matriu territorial.

La determinació espacial i normativa del sistema d’assentaments té les següents finalitats: - Potenciar les polaritats urbanes que vertebren el territori de Catalunya. - Assolir masses crítiques de població i llocs de treball que facilitin la disminució de les necessitats de

mobilitat i la dotació de transport públic. - Facilitar la integració dels creixements urbans i de la població immigrada. - Afavorir la formació d’àrees urbanes socialment cohesionades i combatre els riscos de la segregació

urbana. - Evitar la dispersió d’usos i edificacions en el territori. - Propiciar el desenvolupament urbà en les localitzacions de major aptitud. - Fomentar la mixticitat d’usos dels teixits urbans. - Racionalitzar la implantació d’àrees especialitzades aïllades. - Preservar el valor patrimonial del sistema d’assentaments.

Tal i com es pot observar en la figura següent, el sector SAU2- La Sala Sud està contemplada en el Pla Territorial de l’Empordà com a sistema d’assentaments, ús residentcial.

Ubicació SAU 2 “La Sala sud”


25

Agenda 21 del Baix Ter

El desenvolupament del Pla Parcial objecte del present informe ha de tenir en compte els objectius establerts en l’Agenda 21 del Baix Ter, on s’inclou el terme municipal de Foixà; feta la consulta a través de la pàgina web de l’ajuntament de Foixà, cal destacar:

1.- ORDENACIÓ I GESTIÓ RACIONAL I VERTEBRADA DEL TERRITORI

1.1.- Desenvolupament d’un model territorial racional i eficient en l’ús del sòl.

1.1.1.- Ordenar i millorar acuradament la qualitat de l’espai urbà, els espais verds i les vores dels teixits urbans i els espais periurbans. 1.1.2.- Continuar arranjant la xarxa viària local de comunicació entre els nuclis urbans i rurals de petites dimensions.

2.- PRESERVACIÓ DE L’ENTORN NATURAL I GESTIÓ DELS RISCOS AMBIENTALS

2.1.- Millora de la connectivitat ecològica i preservació del paisatge del Baix Ter

2.1.1.- Inventariar i netejar els abocaments incontrolats.

2.2.- Prevenció i control dels riscos naturals.

2.2.1.- Mantenir un programa de neteja i manteniment de camins rurals. 2.2.2.- Redactar un Pla d’emergències municipal.

3.- OPTIMITZACIÓ DELS RECURSOS NATURALS I FOMENT DE L’ÚS D’ENERGIES RENOVABLES

3.1.- Ús racional i estalvi d’aigua.

3.1.1.- Vetllar per la construcció d’una depuradora (EDAR i col·lectors la Sala). 3.1.2.- Conscienciar a la població sobre la necessitat d’un ús i consum racional d’aigua. 3.1.3.- Redactar a nivell comarcal un pla de gestió d’infraestructures i residus. 3.1.4.- Implantar una xarxa de deixalleries municipals i supramunicipals i gestionar tots els serveis de forma conjunta. 3.1.5.- Fomentar la recollida selectiva dels residus orgànics. 3.1.6.- Sensibilitzar i fomentar de la minimització i valorització dels residus.

3.2.- Ús racional i estalvi d’energia i prevenció de la contaminació lumínica.

3.2.1.- Realitzar auditories energètiques de l’enllumenat públic. 3.2.2.- Adequar-se als mapes de capacitat acústica i aprovar una ordenança municipal reguladora del soroll.


26

Directrius de connectivitat ecològica relatives als efectes del planejament urbanístic

En el marc del planejament territorial, l’afavoriment de la connectivitat ecològica i paisatgística és una estratègia bàsica per millorar la conservació de la biodiversitat, especialment en territoris fragmentats: consolidar la xarxa d’espais naturals protegits, complementar-los amb zones perifèriques de protecció, establir zones de restauració, determinar els usos admissibles en aquests espais i, especialment, promoure la connectivitat ecològica entre tots els components del medi natural o de valor per a la biodiversitat.

En l’àmbit urbanístic, les Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya destaca les següents:

41. En el desenvolupament de les previsions del planejament urbanístic municipal, l’Administració local tindrà en compte les consideracions següents:

a) garantir l’adequada integració dels principis de permeabilització dels límits urbans i de l’establiment d’itineraris paisatgístics en els plans parcials urbanístics i els projectes d’urbanització.

L’ordenació prevista pel Pla Parcial és compatible i coherent amb els usos actuals de la zona, el que suposa una bona integració de les actuacions previstes amb el medi que l’envolta.

d) adoptar de manera rigorosa els procediments de protecció de la legalitat urbanística en el sòl no urbanitzable per evitar la instal·lació dispersa d’activitats i instal·lacions no admeses i susceptibles de fragmentar el territori o d’afectar espais amb valor connectiu.

El desenvolupament del Pla Parcial del sector SAU 2 “la Sala sud”afecta sòl apte per urbanitzar que en l’actualitat està ocupat per camps de conreus. No obstant, amb l’ordenació que es proposa es manté el sistema d’espais lliures exempt d’edificació establert per les mateixes NNSS de Foixà.

42. El grau de protecció preventiva dels sòls no urbanitzables amb interès connectiu que pot oferir el planejament urbanístic municipal no sempre és suficient si no va acompanyat de les mesures de gestió activa d’aquests espais, ja que cal garantir que compleixin les funcions connectives que, entre altres, han motivat la seva protecció. En aquests casos, l’administració local haurà de vetllar per coordinar la seva actuació amb la de les altres administracions i amb els agents socials per tal d’assolir aquests objectius.

No és objecte del present Informe Ambiental el tractament del sòl no urbanitzable, ja que el sector SAU 2 “la Sala sud” es troba catalogat en planejament vigent com a sòl apte per urbanitzar.

43. Els departaments competents en matèria urbanística i ambiental han de garantir que la documentació dels plans directors urbanístics, dels POUM i dels plans derivats justifiqui que l’ordenació urbanística proposada és compatible amb el manteniment de la connectivitat ecològica i la funcionalitat dels ecosistemes a l’escala del pla i en el seu àmbit d’aplicació.

És objecte del present Informe Ambiental complir amb les determinacions del Decret 305/2006 de 18 de juliol pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme.

Els 6 eixos que vertebren les actuacions previstes en el Pla Parcial del sector SAU 2 “la Sala sud” del municipi de Foixà, s’emmarquen en els objectius generals per a l’ordenació sostenible del territori:


27

(3) La definició dels objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció del pla, d’acord amb els requeriments ambientals assenyalats en els apartats anteriors i amb els principis i directrius establerts als articles 3 i 9 de la Llei d’urbanisme, els quals han de referir- se, entre d’altres aspectes, a la sostenibilitat global del model d’ordenació; al cicle de l’aigua; a la biodiversitat territorial, la permeabilitat ecològica i el patrimoni natural; a la qualitat del paisatge; a la qualitat de l’ambient atmosfèric; i a la contaminació acústica i lluminosa. Aquests objectius ambientals han de ser formulats de forma jerarquitzada en funció del seu grau d’importància relativa.

Objectius generals

El desenvolupament urbanístic sostenible segueix una sèrie de pautes que han d’orientar la formació i reestructuració dels models urbans i dels d’utilització del territori en general. Així, un model territorial tendirà cap a la sostenibilitat ambiental en la mesura que sigui energèticament eficient; permeti l’estalvi i l’ús sostenible dels diversos recursos naturals (entre ells el sòl); minimitzi la producció de totes les formes de contaminació i les assimili; conservi la diversitat biològica; i garanteixi la qualitat de vida de la població.

A partir d’aquests principis poden definir-se unes pautes generals que han de ser considerades com els elements fonamentals que han d’orientar la planificació dels models d’ocupació del sòl, des de la perspectiva de la sostenibilitat ambiental i que es defineixen d’acord amb els principis i directrius establerts als articles 3 i 9 de la Llei d’Urbanisme. Aquests objectius es formulen de forma jerarquitzada en funció del seu grau d’importància relativa:

1. Compactació dels assentaments urbans.

Els models urbans expansius, dispersos o difusos impliquen un consum elevat de recursos naturals amb una destrucció més gran de sòls rurals i d’hàbitats naturals, un malbaratament energètic i, conseqüentment, uns nivells més elevats de contaminació. En aquest sentit, cal centrar el desenvolupament urbà en les ciutats existents, prioritzant el reciclatge d’àrees interiors sobre l’extensió, sens perjudici quan resulti necessari de l’ocupació prudent d’espais intersticials o perifèrics.

2. Optimització dels teixits urbans existents.

Cal posar èmfasi en la gestió urbana, la revitalització dels barris antics, la recuperació de zones degradades i la renovació d’àrees obsoletes.

3. Adopció de densitats raonablement altes.

Les tipologies urbanes de baixes densitats edificatòries impliquen més consum de recursos, costos de manteniment molt més elevats i no afavoreixen la cohesió social. Cal adoptar densitats raonablement elevades que, sense caure en la congestió, permetin tipologies urbanes més eficients i fomentin una riquesa i diversitat més gran en les relacions socials i econòmiques.

4. Assignació flexible i mixta dels usos del sòl.

L’optimització funcional de la ciutat requereix evitar una excessiva especialització de les seves parts. Una coexistència en l’espai urbà dels diversos usos que resultin compatibles permet millorar el seu funcionament, evitar l’ocupació innecessària de més sòls per acollir els nous usos i redueix les necessitats de mobilitat obligada.


28

Mobilitat sostenible i integrada amb els usos del sòl.

La mobilitat sostenible és a Europa un dels grans reptes en els plantejaments sostenibilistes. El transport motoritzat és la principal font de l’efecte hivernacle i un gran consumidor de recursos energètics fòssils. Els models urbans expansius, difusos i/o de baixes densitats i les distribucions rígides dels usos del sòl en els teixits urbans comporten més necessitats de desplaçaments i obliguen sovint a l’adopció d’alternatives individuals. Cal, per tant, una planificació integrada dels usos del sòl i del transport que cerqui minimitzar la mobilitat obligada, el que condueix també a models urbans compactes, densos, policèntrics i amb mixtura d’usos, en els que és possible prioritzar el transport públic i altres alternatives al transport motoritzat com els itineraris per a vianants i bicicletes. Paral·lelament, caldrà situar els usos que requereixin més desplaçaments en indrets altament accessibles pels mitjans públics.

5. Estalvi, ús eficient i reciclatge del sòl i altres recursos naturals.

Òbviament aquests models són els que comporten un menor consum de sòl i un estalvi més gran d’altres recursos naturals. D’altra banda, cal també atendre a la possibilitat de reciclatge dels recursos consumits o no utilitzats (reutilització d’aigües residuals i de pluja, cogeneració, etc.) i impulsar la implantació d’energies netes.

Pel que es refereix a l’aigua és important protegir els espais vitals per a la recàrrega dels aqüífers i integrar al màxim la planificació hidrològica amb la dels usos del sòl.

6. Prevenció i correcció de totes les formes de contaminació.

Un model d’ocupació d’aquestes característiques és el més adequat per a prevenir i corregir la contaminació. En qualsevol cas, la reducció dels diversos tipus de contaminació (aigües i medi atmosfèric) ha de ser un dels elements a considerar en la planificació territorial.

7. Prevenció de riscos naturals i tecnològics.

Cal considerar adequadament les àrees de risc en l’assignació dels usos del sòl: zones inundables, inestables, amb risc d’incendi, etc., i també regular de forma acurada la implantació d’activitats de risc.

8. Permeabilització i desfragmentació del territori.

És important mantenir la permeabilitat ecològica del territori, evitar la formació de barreres i prevenir els processos de fragmentació dels teixits i paisatges rurals.

9. Conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural en general.

La conservació de la diversitat biològica és un dels requisits de la sostenibilitat. És important garantir la conservació en xarxes d’espais protegits, de mostres suficients i ecològicament viables de la diversitat d’ecosistemes, hàbitats i espècies i dels àmbits de connexió necessaris per a la dispersió de les espècies. Igualment és important introduir el concepte de biodiversitat en la planificació i el tractament dels espais lliures urbans. Cal també protegir altres elements del patrimoni natural com els elements d’interès geològic, paisatgístic, etc.

10. Manteniment i millora de la identitat i la qualitat paisatgística dels ambients rurals i urbans.

Cal fixar uns objectius de qualitat paisatgística per a tots els tipus de paisatge presents en el territori i protegir les mostres i els elements més excepcionals i els que donen identitat al territori.


29

11. Foment de la construcció sostenible.

És important introduir la sostenibilitat en la construcció pública i privada amb l’adopció de projectes de baix impacte ambiental, la utilització de materials d’escàs impacte ambiental en la seva producció, reciclats o reciclables, la utilització de solucions constructives adequades, la introducció d’energies renovables, etc. En general, es tracta de minimitzar l’impacte ambiental en el conjunt del cicle de vida dels materials.

12. Reducció i valorització dels residus.

A més del que ha estat exposat al respecte en el punt anterior, cal preveure en els edificis i en els espais urbans, espais adequats, per a les operacions i instal·lacions de recollida selectiva, valorització, etc.

13. Cohesió social i millora de les condicions de vida de les poblacions rurals i urbanes.

La configuració dels models urbans, la previsió d’infraestructures i d’equipaments i espais lliures, el tractament dels espais públics, etc. han d’anar adreçats a garantir uns nivells suficients de qualitat de vida en els ambients urbans i rurals i a fomentar la cohesió tot evitant la segregació social en els teixits urbans i propiciant la integració i les relacions i activitats col·lectives.

En definitiva, es tracta d’aplicar al planejament urbanístic un dels principis bàsics de l’acció ambiental: integrar els condicionants ambientals en els processos de presa de decisions municipals, en tot moment i des dels seus inicis.

Es plantegen, amb caràcter inicial, un seguit d’objectius ambientals per l’ordenació del Pla Parcial del sector SAU 2 “La Sala sud” del municipi de Foixà.

Els objectius han estat sistematitzats en els següents àmbits temàtics:

a.- OCUPACIÓ DEL SÒL Objectius generals del planejament Objectius específics

Evitar l’ocupació innecessària o abusiva de sòl per a usos urbans i infraestructures vinculades a tals usos. Promoure una ordenació coherent amb el context urbanístic on s’integra el “Sector SAU 2 La Sala Sud” (vials i límits parcel.les adaptats als marges i topografia existent) Diversificar els usos del sector sense sobrepassar la capacitat de càrrega de la zona (equipaments annexes al SAU1

Minimitzar el consum del sòl i racionalitzar-ne l’ús, d’acord amb un model territorial globalment eficient.

Preservar els espais i elements de valor rellevant del territori: sòls rústecs d’interès, béns d’interès cultural, àmbits i elements d’interès paisatgístic, etc.

b.- CONSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT I DEL PATRIMONI NATURAL Objectius generals del planejament Objectius específics

Conservar la biodiversitat territorial i assegurar-ne un ús sostenible.

Conservar els espais naturals presents a la zona, com el fragment forestal present que serà conservat com a sistema d’espais lliures.

c.- QUALITAT DEL PAISATGE Objectius generals del planejament Objectius específics

Integrar el paisatge en tots els processos de planejament territorial i urbanístic, sota una perspectiva de sostenibilitat.

Ordenació del sector que permeti conservar al màxim la singularitat paisatgística actual (preservació zona boscosa com a espai lliure i camí per vianants i bicicletes, sòl residencial de baixa densitat i poca alçada, normativa que regula en detall els materials, preveisió de soterrament línies elèctriques i telefòniques)


30

d.- CICLE DE L’AIGUA Objectius generals del planejament Objectius específics

Compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua i racionalitzar l’ús d’aquest recurs en el marc d’un model territorial globalment eficient.

Protegir els recursos hídrics i minimitzar el consum d’aigua derivat del planejament mitjançant: - Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua. - Preservar i millorar la qualitat de l’aigua (nova xarxa sanejament separativa)

e.- CONDICIONS ACÚSTIQUES, LUMÍNIQUES I ELECTROMAGNÈTIQUES Objectius generals del planejament Objectius específics

Reduir la població exposada a nivells acústics no permesos per la legislació (compliment Llei 16/2002 de contaminació acústica i Ley 37/2003, del soroll) Limitar la generació de necessitats d’enllumenat exterior (públic i privat) i evitar-ne els fluxos hemisferi superior, la intrusió lumínica i l’impacte negatiu sobre els organismes vius (compliment Llei 6/2001 de contaminació lumínica i el seu Reglament D 82/2005).

Prevenir i corregir la contaminació acústica, lumínica i electromagnètica.

Ordenar adequadament les instal·lacions de radiocomunicació i de transport d’energia elèctrica, per tal de minimitzar els seus efectes sobre els éssers vius i el paisatge.

f.- GESTIÓ DE MATERIALS I RESIDUS Objectius generals del planejament Objectius específics

Implantar l’equipament i els sistemes de disseny urbà adients per a la reutilització i la recollida selectiva dels residus.

Fomentar el reciclatge i la reutilització dels residus urbans i facilitar la disponibilitat d’instal·lacions adequades per al seu tractament i/o dipòsit. Minimitzar l’impacte de la construcció sobre el cicle dels materials

Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de minimitzar els impactes associats i fomentar-ne la durabilitat, la reutilització i el reciclatge.

2.2. DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ORDENACIÓ PROPOSADA (B)

(1) La descripció, si s’escau, de les alternatives d’ordenació detallada considerades i la justificació de l’alternativa adoptada.

S’ha considerat únicament una proposta d’ordenació, que és la del Pla Parcial SAU-2 “La Sala Sud” de Foixà, per ser coherent amb el planejament municipal i supramunicipal i ambientalment respectuosa.

L’ordenació proposada es preveu amb coherència amb les necessitats del municipi de Foixà i s’adapta a l’estètica urbanitzadora de la zona.

Els paràmetres bàsics per a la redacció del Pla Parcial que s’han tingut en compte són els següents:

- Paràmetres establerts en les Normes Subsidiàries del municipi de Foixà - Ubicació d’un sistema d’espais lliures - Ubicació d’un sistema d’equipaments públics - Ubicació d’un sistema viari i accessos - Ubicació d’una zona d’habitatge unifamiliars aïllats


31

Sòl públic

S’estableixen dins l’àmbit del pla parcial tres sistemes de sòl públic amb una superfície total de 17.835,91m2 que suposa el 22,9% del sector.

• Sistema d’espais lliures: Els espais lliures públics es plantegen en la zona arbrada existent, i tal i com proposa les NNSS. Es conservaran tots els arbres, fent una neteja dels arbusts i restes vegetals, que permeti accedir-hi de forma correcta per a un bon manteniment. En aquest espai també es preveu la conservació de part del vial existent que facilitarà el seu accés. Aquest està en bon estat i s’aprecien en certs punts la penya que conforma el puig. En el costat sud, també s’ha considerat com a espai lliure, una zona molt més baixa que la zona boscosa que permetrà una estada més lliure sense tant arbrat, de forma semblant al que hi haurà al costa est, entre el vial existent i el nou carrer. En aquestes dues zones es plantaren arbres, però sense tenir la densitat de la zona boscosa. Aquest seran autòctons de la zona, com per exemple lledoners, alzines, ametllers, oliveres o similars.

L’espai lliure públic té una superfície total de 7.798,97 m2, i suposa un 10,0% del sector.

• Sistema d’equipaments públics: Al costat de la carretera d’Ultramort, en la zona nord del sector, hi haurà la zona d'equipament públic. Aquesta situació permetrà la seva relació amb l’altra zona d’equipament del pla parcial “Sau 1 – La Sala nord”.

L’espai d’equipaments té una superfície de 3.899,49 m2 suposant un 5,00% del sector.

• Sistema viari i accessos: El sistema viari rodat es planteja amb un carrer. Aquest creua el sector de nord a sud, de forma semblant a la zona de pas que hi ha actualment. El vial tindrà una amplada de 10m en tota la seva longitud. En el costa nord, s’haurà de connectar correctament amb el que es farà en el pla parcial del costat de tramuntana. Per a una correcta relació la secció del vial es plantejarà de forma semblant, que permeti entendre una continuïtat, tot i que la gestió de desenvolupament hagi esta diferent.

En la urbanització d’aquest pla parcial també s’actuarà en les carreteres de Parlavà i d’Ultramort que queden confrontades amb els límits d’aquest sector, i la resta s’adequarà per facilità el pas d’instal·lacions i serveis necessaris. Es desenvoluparà d’acord amb les indicacions de l’ajuntament, propietari de tots dos vials.

La superfície proposada de vials és de 6.137,45 m2 suposant un 7,9% del sòl del sector.

infraestructures:

Xarxa d’instal·lacions elèctriques i il·luminació: el subministrament serà soterrat amb la previsió suficient per a uns 23 habitatges. El vial rodat anirà previst d'enllumenat públic de forma integrada i baixa, tal i com s’ha indicat anteriorment. En les zones d’encreuament i accessos, la il·luminació es potenciarà amb la col·locació de bàculs, de forma semblant al que es farà en el tram afectat de la carretera de Parlavà i d’Ultramort. El camí de vianants, al costat de la zona boscosa, anirà equipat amb il·luminació ambiental. En tot el conjunt, s’evitarà l’excés de llum, per minimitzar la contaminació lumínica, però complint la normativa vigent.

Xarxa d’aigua potable i d’hidrants: La xarxa de distribució serà mitjançant canonada homologada seguint la vialitat projectada. Es connectarà a la existent amb el conducte i cabal suficients pel subministrament de l'aigua potable. Cada parcel·la disposarà de la seva escomesa individual. Les zones verdes i vials aniran dotats dels corresponents hidrants d'incendis que tindran una pressió residual a la sortida de cada boca superior a 1 atmosfera, segones les indicacions de la normativa vigent.


32

Xarxa de clavegueram: S'estableix un sistema doble de desguàs que recollirà les aigües negres o residuals i les pluvials independentment. Actualment la xarxa està totalment obsoleta, i per això es preveu una xarxa totalment nova. Aquesta estarà connectada amb del pla parcial del costat nord i serà conduïda a una estació depuradora de biodisc situada fora d’aquest sector. Aquest emplaçament es troba en terrenys no inundables. El desguàs de les aigües depurades es realitzarà a la llera pública que limita el sector per l’est, la qual segueix cap el nord, en el punt de rasant idònia que garanteixi la correcta circulació d’aquelles aigües. La capacitat de desguàs de la citada llera, és suficient per a l’admissió d’aquest vessament. Les aigües pluvials seran recollides de forma separada, a través dels embornals i reixes situades en la via pública, i les recollides en cada una de les parcel·les. Aquestes desguassaran en la llera citada anteriorment, aigües avall del sector.

Xarxa de telecomunicacions: Sortint de la xarxa general del sector es desenvolupa la distribució telefònica mitjançant canalització soterrada al llarg dels vials, seguin les normes establertes per la C.T.N.E. Cada parcel·la disposarà de la seva escomesa.

Xarxa de Gas: El municipi de Foixà no disposa de xarxa de gas. De totes formes, sí que n’hi ha en el municipi veí de Parlavà. Tot i que el servei de gas no es considera imprescindible per a considerar habitables les parcel·les, si que vol preveure una xarxa en el sector per a quan es pugui fer la connexió. Per això es preveurà el pas soterrat de tota la canalització fins a l’entrada de cada parcel·la. La canalització i dimensionat es farà d’acord amb els requisits de la normativa vigent.

Sòl privat

El sòl que es proposa com a privat es distribueix segons els criteris d’ordenació que fixa les NNSS, i es dimensionen la superfícies de les illes resultants per tal d’adequar-les a la tipologia d’edificacions aïllades, d’acord amb els paràmetres de Planejament.

La superfície total és de 60.153,81 m2 que representa el 77,1% del sector.

S'estableixen un total de 23 parcel·les que resultaran de l’adjudicació del projecte de reparcel·lació. La zona edificable ve definida per una paral·lela de 5 metres respecte el límit de la parcel·la. Aquesta franja de cinc metres quedarà com a zona verda privada no edificable.

Tal i com s’indica en la normativa annexa a aquesta memòria les parcel·les tindran una dimensió mínima de 2.500 m2. L’ocupació de l’edificació serà del 20%, i l’alçada de PB (3,5 metres). La resta de la parcel·la haurà d’estar plantada amb arbres que garanteixi la millor integració d’aquest nou sector al conjunt rural de la Sala.

En el plànol 5, proposta d’ordenació es poden observar tant els diferents espais en els que es divideix el sector com la superfície que es preveu que ocupin cada un.

El Pla Parcial del SAU 2 “La Sala Sud” de Foixà s’ajusta a les determinacions fitxades per l’article 65 de Text refós de la legislació vigent a Catalunya en matèria urbanística, aprovat per Decret legislatiu 1/2005 així com el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme.

El Pla Parcial respecta les directrius per al planejament fixades a l’article 9 del Text refós de la Llei d’Urbanisme. L’àmbit del present Pla no està afectat per zones inundables ni comporta cap altre risc per a la seguretat i benestar de les persones. Al mateix temps el Pla Parcial no afecte els valors paisatgístics d’interès especial, el patrimoni cultural i la identitat del municipi de Foixà. També cal dir que en cap cas el pendent del sector supera el 20%, cosa que impossibilitaria la seva urbanització.


33

QUADRE DE SUPERFÍCIES DE L’ORDENACIÓ

LOCALITZACIÓ SUPERFÍCIE (m2) PERCENTATGE Sistema d'espais lliures 7.798,97 m2 10,0 % Sistema d’equipaments públics 3.899,49 m2 5,0 % Sistema viari i accessos 6.137,45 m2 7,9 %

TOTAL SÒL PÚBLIC 17.835,91 m2 22,9 %

TOTAL SÒL PRIVAT 60.153,81 m2 77,1%

TOTAL DEL SECTOR 77.989,72 m2 100,0%

QUADRE DE SOSTRE I DENSITATS

TIPUS

SUPERFÍCIE (m2)

EDIFICABILITAT(m2st/m2sòl)

SOSTRE (Total m2)

PARCEL·LA MÍNIMA (m2)

DENSITAT Total màxima

CLAU 5

60.153,81

0,1944

11.693,90 2.500 m2

23 habitatges*

EDIFICABILITAT BRUTA TOTAL SECTOR: 0,15

HABITATGES PER HECTÀREA: 3,1 HAB/HEC

* Si bé matemàticament surt una densitat de 24 habitatges, els condicionants que conformen tant geomètricament com normativament el sector, impossibiliten gràficament aquesta densitat. És per això que s’ha considerat densitat geomètrica i no la matemàtica.

(2) L’anàlisi, per a cada alternativa considerada, dels efectes globals i dels de les seves determinacions estructurals, d’acord amb els objectius i criteris ambientals als què es refereix l’apartat 1c) d’aquest article.

En termes generals, el desenvolupament del Pla Parcial del sector SAU 2 “La Sala Sud” al terme municipal de Foixà no ha d’implicar la generació d’impacte de gravetat, en tant que les actuacions es duran a terme en un espai reservat per a aquesta activitat.

Geologia i edafologia

L’efecte principal que la proposta ocasiona sobre la geologia i l’edafologia és la conversió d’un sòl apte per al creixement de vegetació o l’explotació agrícola, per tant amb una textura i propietats concretes, a un substrat artificial i dur apte per a la implantació d’edificis i construccions.

La topografia de l’indret, plana però amb l’existència de suaus pendents, es veurà lleugerament modificada en aquelles zones on calgui anivellar les cotes mitjançant el rebliment de terres o pel rebaixament de cotes segons convingui.

Puntualment, i sempre que no s’actuï d’acord amb els preceptes marcats en les mesures preventives i correctores, es poden produir efectes de contaminació de sòl ja que es tracta d’un substrat prou porós i permeable i qualsevol abocament accidental podria suposar la penetració en el mantell edàfic. Tot i que a priori aquest efecte no serà significatiu en relació al propi sòl, ja que l’indret acollirà principalment zones urbanitzades i no existirà un ús agrícola posterior, sí que podria tenir conseqüència negatives sobre el factor hidrològic, en concret sobre les aigües subterrànies, ja que el rentat del sòl podria fer arribar els contaminants a l’aqüífer.


34

Hidrologia

A la zona on es preveu el pla parcial no hi ha cap curs fluvial. No obstant això la zona s’ubica sobre l’aqüífer protegit del Baix Ter.

El risc de contaminació potencial podria resultar elevat principalment per les aigües subterrànies arran de la infiltració, ja que l’ús de substàncies químiques i combustibles en l’obra, i la seva manipulació incorrecta o irresponsable, podria provocar episodis de contaminació amb conseqüències negatives sobre la qualitat de l’aigua, el que podria derivar en repercussions puntuals sobre la vegetació, la fauna i les condicions ecològiques de l’ecosistema fluvial. Cal afegir que l’aqüífer del baix Ter es troba protegit pel Decret 328/1988.

Les condicions de permeabilitat es veuran modificades puntualment, ja que tota la zona (corresponent a la pla al·luvial del riu Ter) actua com a zona d’infiltració que nodreix directament l’aqüífer del baix Ter. Davant la futura urbanització de la zona, la capacitat d’infiltració de la zona es veurà disminuïda.

Fauna

El fet de mantenir la zona forestal i el seu entorn inserida dins del sector permet la conservació de la vegetació desenvolupada a les vores d’aquests, de manera que no s’interfereix en la funcionalitat connectora de la zona.

Vegetació

L’execució del present Pla Parcial comporta la transformació de l’espai amb la pèrdua de les zones aptes per a la producció agrícola (a l’actualitat algunes de les parcel·les agrícoles es troben en fase d’abandó), no obstant això es conservarà la zona forestal existent (definida com a Sistema d’espais lliures) on es realitzarà una neteja dels arbusts i restes vegetals per tal de permetre l’accés a la zona per fer-hi un correcte manteniment i fer-la més accessible.

Al marges dels camps de conreus existents a la zona s’hi troben alguns peus aïllats d’alzina (Quercus ilex) els quals es preservaran en la mesura que sigui possible i si no és així es trasplantaran a la zona d’espais lliures prevista adjacent a l’actual zona forestal.

Paisatge

El conjunt de la zona on es preveu el Pla Parcial SAU – 2 “la Sala sud” es caracteritza per ser una zona amb una trama urbana ja existent, habitatges unifamiliars aïllats disseminats conformant un model urbanitzador de tipologia rural.

Per tal d’integrar la zona al model urbanístic rural actual s’adopten criteris constructius que s’adaptin a l’entorn paisatgístic de la zona, en el cas que ens ocupa es preveuen vivendes unifamiliars aïllades disperses, així com la plantació d’arbres a les parcel·les per garantir la integració d’aquest sector en el conjunt de la Sala.

La construcció d’un carrer que creua el sector de nord a sud, amb una amplada de 10 metres tindrà conseqüències a nivell paisatgístic ja que implicarà la modificació de la topografia de la zona i la inclusió d’elements artificials en zona eminentment agrícola.

Vista de la zona forestal que s’inclou dins del sector SAU-2 “La Sala sud”


35

Aquesta proposta conserva el retall ocupat de vegetació forestal present al sector, així com el seu entorn immediat, element paisatgístic local;

Riscos ambientals

El fet que el sector objecte d’estudi es trobi en una zona majoritàriament planera i no inundable fa que els riscos ambientals derivats de la proposta d’ordenació esdevinguin mínims.

Infraestructures i serveis

L’ordenació prevista proposa una vialitat que creua el sector de nord a sud, de forma semblant a la zona de pas que hi ha actualment, que és un camí rural d’uns 4m. El vial tindrà una amplada de 10 metres en tota la seva longitud.

En la urbanització d’aquest pla parcial també s’actuarà en les carreteres de Parlavà i d’Ultramort que queden confrontades amb els límits d’aquest sector, i la resta s’adequarà per facilitar el pas d’instal·lacions i serveis necessaris. Es desenvoluparà d’acord amb les indicacions de l’ajuntament, propietari de tots dos vials.

La superfície proposada de vials és de 6.137,45 m2 suposant un 7,9% del sòl del sector.

(3) La justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa seleccionada

L’ordenació proposada en el Pla parcial del sector SAU 2 “la Sala sud” dins del municipi de Foixà compleix amb els objectius de sostenibilitat ambiental:

- La zona on es preveu el Pla Parcial es mantindran els elements de valor paisatgístic i d’interès especial.

- L’àmbit del pla no està afectat per zones inundables.

- En cap cas el sector en estudi supera el 20 % de pendent, cosa que impossibilitaria la seva urbanització.

- Les actuacions previstes es duen a terme segons les determinacions marcades per la normativa urbanística, Normes subsidiàries de planejament del municipi de Foixà.

- Es dóna continuïtat, a l’est del sector en estudi, al sòl urbà de la Sala (clau 5 segons NNSS) i al nord del sector, continuïtat amb el SAU1.

-

2.3. DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ

ADOPTADA (C)

Tal i com s’ha apuntat en l’apartat anterior, es parteix d’una sola alternativa d’ordenació del sector, que és la que recull el Pla Parcial, per ser coherent amb el planejament municipal i supramunicipal i ambientalment respectuosa.

(1) Una síntesi descriptiva del contingut del pla amb expressió de les seves determinacions amb possibles repercussions significatives sobre el medi ambient


36

L’àmbit d’actuació correspon al sector SAU 2 “La Sala sud”, el límit del qual ve determinat per la superfície obtinguda per l’aixecament topogràfic fer al sector que marca el Pla Parcial del sector SAU 2 “La Sala Sud”.

Esmentat sector se situa a l’est del poble de la Sala, al costat de les carretera GIV-6421 (a l’oest) i de del camí d’Ultramort (al nord) en un terreny lleugerament inclinat cap al nord, sense superar en cap cas el 20% de pendent, el qual impossibilitaria la seva urbanització.

Les NNSS de Foixà classifica el sector “la Sala sud”com a sòl apte per urbanitzar SAU 2.

L’àmbit del present Pla Parcial no està afectat per zones inundables no comporta cap altre risc per la seguretat i benestar de les persones. Al mateix temps el sector no afecta valors paisatgístics d’interès especial ja que el fragment ocupat per vegetació forestal així com els peus d’alzina dispersos pel territori es conservaran o es trasplantaran a altres indrets del sector.

Els paràmetres bàsics de la proposta són els següents:

- Paràmetres establerts en les Normes Subsidiàries del municipi de Foixà - Ubicació d’un sistema d’espais lliures - Ubicació d’un sistema d’equipaments públics - Ubicació d’un sistema viari i accessos - Ubicació d’una zona d’habitatge unifamiliars aïllats

(2) La identificació i quantificació dels sòls objecte de transformació i de les demandes addicionals de recursos naturals i d’infraestructures de sanejament, de gestió de residus i similars derivades de l’ordenació proposada

Aigua potable

Un dels aspectes a tenir en consideració en la gestió de l’actuació que es preveu i que en funció de la seva gestió pot suposar un impacte considerable, és la disponibilitat i el consum d’aigua

La utilització de l’aigua anirà encaminada a l’abastament d’aigua potable domèstica a la població, aigua de rec per les zones verdes, com els consums que poden ser més rellevants (.(abastament dels 23 habitatges i els equipaments).

La distribució de l’aigua es realitzarà mitjançant canonada homologada seguint la vialitat projectada. Es connectarà a l’existent amb el conducte i cabal suficients pel subministrament de l’aigua potable.

Aigües residuals

S’estableix un sistema de doble desguàs que recollirà les aigües negres o residuals i les pluvials independentment.

Actualment la xarxa està totalment obsoleta, i per això es preveu una xarxa totalment nova. Aquesta estarà connectada amb el pla parcial del costat nord i serà conduïda a una estació depuradora de biodisc situada fora d’aquest sector. Aquest emplaçament es troba en terrenys no inundables. El desguàs de les aigües depurades es realitzarà a la llera pública que limita el sector per l’est, la qual segueix cap al nord, en el punt de rasant idònia que garanteixi la correcta circulació d’aquelles aigües. La capacitat de desguàs de la citada llera, és suficient, per a l’admissió d’aquest vessament.

Les aigües pluvials seran recollides de forma separada, a través d’embornals i reixes situades en la via pública, i les recollides en cada una de les parcel·les. Aquestes desguassaran en la llera citada anteriorment, aigües avall del sector.


37

Generació de residus

La intervenció prevista en el Pla Parcial comporta una generació de residus en la seva fase de construcció, els quals es poden tractar en abocadors especialitzats per aquesta mena de residus.

Pel que fa a la fase d’explotació, seran unes infraestructures que generaran residus: aigües residuals, que es tractaran a una estació depuradora fora del sector.

Els residus sòlids urbans es tractaran a través del sistema de recollida d’escombraries i de les campanyes de recollida selectiva que es porten a terme al poble.

(3) La descripció de les mesures previstes per al foment de la preservació i la millora del medi ambient

Les principals mesures previstes pel Pla Parcial objecte del present informe són les següents:

Tractament de l’espai privat

- L’espai privat es tractarà amb criteris de màxim estalvi energètic, evitant elements de contaminació acústica i lumínica.

- La zona edificable ve determinada per una paral·lela de 5 metres respecte el límit de la parcel·la. Aquesta franja de 5 metres quedarà com a zona verda privada no edificable.

- Es tindrà especial cura amb els elements frontera de l’espai públic, tractant-se amb materials de la zona i amb jardineria d’espècies autòctones. En els casos que sigui possible s’incorporaran els peus arbrats d’alzina (Quercus ilex) existents al sector.

- Queden regulades les condicions estètiques de qualsevol dels elements de les zones d’aprofitament privat (tanques, murs, jardins, construccions auxiliars,...), les quals hauran de complir els criteris establerts en l’article 12 de la normativa del Pla Parcial.

Tractament de l’espai públic

- La urbanització i edificació de l’espai públic es tractarà d’acord amb els criteris de màxima sostenibilitat, eficàcia i estalvi energètic, evitant la contaminació lumínica, fomentant la protecció dels cursos hídrics, el reciclatge i l’ús de les energies renovables.

- Es conservarà, en la mesura que sigui possible, tots els peus arbrats existents dispersos pel sector i si no es possible, es trasplantaran a la zona d’espais lliures; en el cas de nous peus arbrats, caldrà que siguin espècies pròpies del Baix Empordà ( lledoners, alzines, roures, oliveres, ametllers,...).

- Les xarxes de servei aniran soterrades.

- Amb les cessions previstes com a equipaments i espais lliures es completarà els serveis de tot el municipi.

Ordenació sostenible

- L’ordenació respectarà, en la mesura que sigui possible, la configuració topogràfica del terreny.

- Prevenir i minimitzar la contaminació acústica. Caldrà dimensionar les voreres, utilitzar l’arbrat públic com a corredor acústic i utilitzar paviments sonoreductors.


38

- Es reservaran espais per a l’emplaçament dels contenidors en la recollida de RSU. Promoció de l’ús de materials procedents del reciclatge en paviments i mobiliari urbà.

- Per contribuir a l’aprofitament racional dels recursos hidrològics assegurant la seva qualitat i fomentant l’estalvi i la seva reutilització, s’empraran en jardineria pública i privada espècies autòctones i adaptades a les característiques del medi, així com sistemes de reg automàtics i temporitzats.

- Les infraestructures d’abastament d’aigües i energia i de sanejament tindran en compte l’augment demogràfic i de consum que es produeixi arran de la urbanització del sector, de manera que s’adapti el servei a la nova realitat que s’esdevingui.

- Xarxa separativa d’aigües (plujanes i residuals): abocament a llera de les pluvials i a estació depuradora les residuals.

Integració en el paisatge

- Les construccions que es projectin tindran uns materials, sistemes constructius, volum, tipologia, acabats i colors que garanteixin la màxima integració a les condicions naturals de l’entorn i el seu cromatisme (compliment article 12 de la normativa del Pla Parcial).

- Reducció de l’alçada de les edificacions a una sola planta, com a mesura per facilitar la integració paisatgística a l’entorn.

- Es preserva la totalitat de l’espai forestal central del sector, com a element elevat i per tant, paisatgísticament singular de la zona.

- A més de conservar l’espai forestal central del sector com a espais lliures, es fa extensiva aquesta àrea cap a l’est i sud de la mateix massa forestal; això permetrà mantenir el camí rural actual dins l’espai lliure com a vial per vianants i bicicletes.

2.4. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS (SECUNDARIS,

ACUMULATIUS, SINÈRGICS, A CURT O LLARG TERMINI, PERMANENTS I TEMPORALS, POSITIUS

I NEGATIUS I D’ALTRES) DE L’ORDENACIÓ PROPOSADA SOBRE EL MEDI AMBIENT (D)

A continuació s’avaluen els efectes ambientals de l’ordenació proposada en el Pla Parcial del sector SAU 2 “la Sala sud” dins del municipi de Foixà:

• Situació i característiques:

L’àmbit d’actuació correspon al sector SAU 2 “La Sala sud”, el límit del qual ve determinat per la superfície obtinguda per l’aixecament topogràfic fer al sector que marca el Pla Parcial del sector SAU 2 “La Sala Sud”.

El sector SAU – 2 “la Sala sud” se situa a l’est del poble de la Sala, al costat de les carretera GIV-6421 (a l’oest) i de del camí d’Ultramort (al nord) en un terreny lleugerament inclinat cap al nord. En cap cas el sector supera el 20% de pendent, el qual impossibilitaria la seva urbanització.

Les NNSS de Foixà classifica el sector “la Sala sud”com a sòl apte per urbanitzar SAU 2.


39

L’àmbit del present Pla Parcial no consta com a zona inundable ni comporta cap altre risc per la seguretat i benestar de les persones. Al mateix temps el Pla Parcial és respectuós amb la preservació dels valors paisatgístics d’interès especial; en aquest sentit, destacar la inclusió de l’actual zona boscosa i entorn immediat com a espai lliure, la preservació també de la majoria dels peus arbrats dispersos pel sector i/o el seu transplantament en cas de no ser possible mantenir-los in situ, així com l’adaptació tant de vials com dels límits de les parcel.les, a la topografia de l’indret.

GIV- 6421 Carretera de la Sala, que transcorre a tocar del sector en estudi.

Vista general del sector de planejament, amb camps de conreus a primer terme, un peu aïllar d’alzina i al fons la zona forestal existent.

• Efectes ambientals previsibles sobre els recursos naturals i sobre els espais i aspectes ambientalment rellevants:

L’efecte principal que l’ordenació ocasiona sobre la geologia i l’edafologia és la conversió d’un sòl apte per al creixement de vegetació o l’explotació agrícola, per tant amb una textura i propietats concretes, a un substrat artificial i dur apte per a la implantació d’edificis i construccions.

La valoració de l’impacte sobre la geologia i edafologia es considera moderat.

La topografia de l’indret, plana però amb l’existència de suaus pendents, es veurà lleugerament modificada en aquelles zones on calgui anivellar les cotes mitjançant el rebliment de terres o pel rebaixament de cotes segons convingui. En qualsevol cas, constatar que el Pla Parcial té com a objectiu adaptar l’ordenació , dins els possibles, a la topografia existent.

La valoració de l’impacte sobre la topografia es considera compatible.

Puntualment, i sempre que no s’actuï d’acord els preceptes marcats en les mesures preventives i correctores, es poden produir efectes de contaminació del sòl ja que es tracta d’un substrat prou porós i permeable i qualsevol abocament accidental suposaria la penetració en el mantell edàfic. Tot i que a priori aquest efecte no serà significatiu en relació al propi sòl, ja que l’indret acollirà principalment zones urbanitzades i no existirà un ús agrícola posterior, sí que podria tenir conseqüències negatives sobre el factor hidrològic, en concret sobre les aigües subterrànies, ja que el rentat del sòl podria fer arribar els contaminants a l’aqüífer.

La valoració de l’impacte sobre la qualitat del sòl es considera compatible.


40

El risc de contaminació és elevat principalment per les aigües subterrànies arran de la infiltració, ja que l’ús de substàncies químiques i combustibles en l’obra, i la seva manipulació incorrecta o irresponsable, pot provocar episodis de contaminació amb conseqüències negatives sobre la qualitat de l’aigua, el que pot derivar en repercussions puntuals sobre la vegetació, la fauna i les condicions ecològiques de l’ecosistema fluvial. Cal afegir que l’aqüífer del baix Ter es troba protegit pel decret 328/1988 i, per tant, subjecte a normes de protecció addicionals en matèria de procediments.

Les condicions de permeabilitat també es veuran modificades puntualment, ja que tot el sector actua com a zona d’infiltració que nodreix directament l’aqüífer al·luvial del baix Ter. Davant la futura urbanització de la zona, la capacitat d’infiltració de la zona es veurà considerablement disminuïda.

La valoració de l’impacte sobre la hidrologia i hidrogeologia es considera moderat.

La urbanització del sector SAU-2 “la Sala sud” suposarà la pèrdua de la zona agrícola que actualment ocupa aquest sector. La valoració de l’impacte sobre la vegetació es considera compatible.

Tot i la presència d’elements rurals i naturalitzats en el sector SAU-2 “la Sala sud”, la presència a tocar del sector d’una trama urbana a l’est (habitatges disseminats propers al nucli de la Sala) i en un futur al nord del mateix sector (SAU1), fan que la urbanització d’aquesta zona no suposi un impacte visual de consideració tenint en compte que s’emmarcarà en un context urbanitzat rural. D’altra banda, la qualitat paisatgística intrínseca és mitjana.

La normativa urbanística del terme municipal de Foixà regula els materials d’acabats de façanes, cobertes, murs i tanques, per a que s’adeqüin als tradicionals de l’entorn. I juntament amb la vegetació, també determinada a les zones lliures, crear un conjunt harmònic integral.

D’altra banda cal destacar les noves superfícies d’espai públic, tant per a equipaments com per a espais lliures, que en gaudiran els nous habitants com els actuals. Alhora la construcció d’una nova EDAR i la nova xarxa de sanejament ha de suposar una més que notable millora pel paisatge.

La valoració de l’impacte sobre el paisatge es considera compatible, directe, permanent i negatiu.

• Impacte previsible sobre el medi social:

Pel que fa els pendents, la major part del sector és pla, de manera que l’única afectació destacable són els moviments de terra necessaris per a la realització de les infraestructures previstes.

Es preveu una nova vialitat que creuarà la zona de sud a nord connectant-la amb el sector “la Sala nord”. En aquest sentit l’actuació suposa un impacte positiu.

El desenvolupament del sector permetrà efectuar una oferta de sòl residencial amb la infraestructura adequada per l’assentament dels usos residencials, la qual cosa ha d’incidir positivament en l’economia municipal i activar la marca de la construcció local.

La urbanització dels terrenys objecte del present Pla Parcial suposen el desenvolupament per a l’establiment de sòl residencial de baixa densitat dins del terme municipal de Foixà. Aquest es desenvolupa al costat d’un conjunt de masos establerts en sòl urbà, el que facilitarà que s’entengui com una ampliació i continuació d’aquesta estructura. Per altra banda la poca alçada que podran tenir les edificacions, segons la normativa establerta en aquest pla parcial, facilitarà directament aquesta integració.

La valoració de l’impacte sobre el medi social es considera compatible.


41

2.5. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS

ESTABLERTS (E)

(1) Verificació congruència del Pla i Avaluacio Global.

L’ordenació proposada en el Pla parcial del sector SAU 2 “la Sala sud” compleix amb els objectius de sostenibilitat establerts, atès que:

- La zona on es preveu el Pla Parcial es mantindran els elements de valor paisatgístic i d’interès especial.

- L’àmbit del pla no es considera zona inundable.

- En cap cas el sector en estudi supera el 20 % de pendent, cosa que impossibilitaria la seva urbanització.

- El sector a desenvolupar es troba en continuïtat amb l’actual trama urbana de la Sala, caracteritzada per habitatges disseminats i suposarà una millora en els equipament i serveis a nivell de tot el municipi; a destacar la millora de la xarxa de sanejament que es preveu sigui separativa), tot evitant, en aquest cas, l’abocament a llera de les aigües residuals.

a.- OCUPACIÓ DEL SÒL: Minimització del consum de sòl i racionalització del seu ús, evitant l’ocupació innecessària.

L’ordenació proposada en el Pla Parcial integra el sector SAU 2 “la Sala sud” en el context urbanístic de la zona ja que suposa una continuïtat amb la zona urbana de la Sala.

El destí urbanístic d’aquest sector és el residencial de baixa intensitat on es preveu una zona de sòl públic, que constarà d’un sistema d’espais lliures (mantenint la zona forestal actualment existent), un sistema d’equipaments públics, i un sistema viari i d’accessos (nou vial sobre la traça del camí sud-nord existent per donar una millor comunicació a la zona), i la zona de sòl privat es preveu habitatge unifamiliar aïllat.

Amb aquestes actuacions es proposa una ordenació coherent i en la mateixa línia urbanística de l’entorn rural on s’ubica, amb habitatges unifamiliars aïllats i dispersos.

Actualment el sector està ocupat, majoritàriament per zones agrícoles sense conrear, tot i que hi ha un fragment de vegetació de caire forestal, definit com a sistema d’espais lliures, el qual es mantindrà i s’hi realitzaran operacions de neteja del sotabosc per a facilitar el seu manteniment.

Indicadors

- Superfície per habitant d’equipaments i de sistema d’espais lliures.

- percentatge de superfície viària exclusiva o prioritària per a vianants i/o bicicletes, en relació a la totalitat dels sistema viari urbà.

- superfície, per usos dominants, de sòls urbans i urbanitzables situats en zones inundables i altres zones de risc.


42

b.- CONSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT I PATRIMONI NATURAL / c.- QUALITAT DEL PAISATGE

L’ordenació proposada pel Pla Parcial no preveu cap actuació a la zona forestal existent ja que aquesta zona s’inclourà en el sistema d’espais lliures (tal i com es proposa a les NNSS de Foixà). En esmentat indret es conservaran els peus arbrats fent una neteja dels arbust i restes vegetals del sotabosc, que permeti accedir-hi de forma correcta per a un bon manteniment, ja que a l’actualitat a la zona hi ha una elevada densitat de sotabosc que no permet l’accés si no és a partir de la via forestal existent. En aquest espai també es preveu la conservació de part del vial existent per tal de facilitar-ne el seu accés.

La banda sud de susdit espai també s’ha considerat com a espai lliure igual que el costat est, entre el vial existent i el proposat on es preveu la plantació d’arbres, en menor densitat que la zona boscosa, evitant la plantació d’espècies exòtiques, al·lòctones i les potencialment invasores (com ara l’ailant, palmeres, mimosa, xiprer, eucaliptus, l’espina de foc, figuera de moro, atzavara, etc.) i plantant espècies autòctones com per exemple lledoners, alzines, ametllers, oliveres i similars tal i com es preveu en el Pla parcial sector SAU 2 “la Sala sud” en estudi.

A la zona en estudi hi ha la presència de varis peus arbrats d’alzina ben constituïts que seria bo de preservar, no obstant això, sí no és possible, aquests peus es trasplantaran a la zona d’espais lliures on es preveu la plantació d’arbres segons el Pla Parcial del SAU-2 “la Sala sud”.

Indicadors

- Tipus d’hàbitats existents en la zona i superfície ocupada per cadascun d’ells. - Superfície mitjana d’ocupació territorialment contínua de cada tipus d’hàbitat.

c.- CICLE DE L’AIGUA/ e.- CONDICIONS ACÚSTIQUES, LUMÍNIQUES I ELECTROMAGNÈTIQUES/ f.- RESIDUS

El Pla Parcial referent al sector SAU - 2 “la Sala sud” ha de preveure l’augment de la demanda d’aigua que es produirà per la urbanització d’aquest sector. S’establirà un sistema doble de desguàs que recollirà les aigües negres o residuals i les pluvials independentment. Actualment la xarxa està totalment obsoleta, i per això es preveu una xarxa totalment nova. Aquesta estarà connectada amb el pla parcial de la Sala nord i serà conduïda a una estació depuradora de biodisc situada fora d’aquest sector. El desguàs de les aigües depurades es realitzarà a la llera pública que limita el sector per l’est, la qual segueix cap al nord, en el punt de rasant idònia que garanteixi la correcta circulació d’aquelles aigües.

Un altre objectiu en relació a l’aigua és fomentar la reutilització de les aigües pluvials, les depurades o les aigües grises, en funció dels nivells de qualitat exigibles als diversos usos.

Atesa la naturalesa de les activitats que s’ubicaran al sector, destinat a l’ús residencial, no es considera que generin problemàtiques relacionades amb la contaminació acústica. Constatar, en aquest cas, l’efecte acústic del nou carrer que travessarà el sector de sud a nord objecte del present pla parcial.

La il·luminació del sector, tan la referent a l’enllumenat públic com a l’exterior de les edificacions, caldrà que s’adapti a les normatives urbanístiques i que promogui les làmpades de vapor de sodi, de baix consum i d’elevada eficiència energètica, així com ubicades en un tipus de lluminària que no fomenti la contaminació lumínica ni el malbaratament il·luminant zones on no és necessari.

Caldrà regular detalladament la configuració arquitectònica de les edificacions: optimitzant obertures, prevenció de sobreescalfaments, ús adequat de materials, aïllaments i solucions constructives que promoguin l’eficiència energètica. Propiciar la construcció d’edificis preparats per a l’ús de l’energia solar i per a l’aprofitament de la llum natural.

S’acompliran els límits d’emissió de fums i gasos fixats pel Decret 833/75 de 6 de febrer, de protecció de l’ambient atmosfèric, així com les determinacions de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció del medi atmosfèric, i la Llei 6/1996, de 18 de juny.


43

A més, es preveu destinar les reserves d’espai necessàries per a una correcta gestió dels residus, tant a nivell d’habitatges i edificis, com a la via pública. Caldrà fixar l’emplaçament de les instal·lacions per a la recollida selectiva, tractament i dipòsit de residus.

Els enderrocs d’instal·lacions, cobertes o edificis es cenyiran al què es disposa en el Decret 201/94, de 26 de juliol, regulador d’enderrocs i altres residus de la construcció, així com a la Decisió de la Comissió del 16 de gener de 2001 que modifica la Decisió Comunitària 2000/532/CEE.

Indicadors

- Balanç hídric del pla i consum urbà d’aigua per habitant. - Volum d’aigües residuals urbanes depurades i que compleixen els paràmetres de qualitat

legislativament establerts, per habitant. - Volum d’aigua (residual i de pluja) reutilitzada en els sòls urbans, per habitant. - Percentatge energètic de producció local en relació al consum total en el municipi (electricitat, gas

natural, gasos liquats del petroli, combustibles líquids i energies de producció local). - Percentatge d’edificacions que utilitzen energies renovables i percentatge a assolir amb el

planejament. - Persones exposades a nivells sonors superiors a 65 dB diürns i 55 dB nocturns. - Percentatge de l’enllumenat públic adaptat a les condicions de la Llei 6/2001. - Percentatge de la xarxa viària urbana adaptada per a la recollida selectiva de residus.

(2) Descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes

Fruit d’aquest informe ambiental s’estableixen tot un seguit de mesures per la prevenció i reducció dels efectes potencialment negatius sobre el medi ambient del Pla Parcial del SAU 2 “la Sala sud” del municipi de Foixà.

MESURES AMBIENTALS DE PLANEJAMENT

• Donat que la majoria de terrenys que s’afecten són agrícoles, i no es preveu la incidència sobre masses boscoses, ja que el retall forestal present dins del sector es mantindrà amb la qualificació urbanística de sistema d’espais lliures, les mesures a aplicar en aquest sentit seran les de delimitar correctament l’àrea afectada per tal d’evitar transcendir els límits establerts i afectar la zona perimetral.

• En la futura edificació de l’espai, s’aconsella:

- Disposar els edificis de manera que s’integrin el màxim possible amb l’entorn, tot procurant realitzar el mínim moviment de terres possible.

- Mantenir les condicions d’ordenació, paràmetres edificatoris i ús estipulats per a aquest sector de manera que es mantingui l’estètica arquitectònica que li és pròpia a la zona.

MESURES AMBIENTALS DURANT EL DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC DEL SECTOR SAU-2 “LA SALA SUD”

En aquest apartat es fa una relació de les recomanacions generals a tenir presents durant la urbanització del sector objecte de la modificació:

MEDI FÍSIC:

• Minimitzar el moviment de terres. • Delimitar les zones de treball. • Durant les obres, valorar els materials que en resulten i procurar-los un tractament adequat.


44

• Rec dels accessos per evitar la producció de pols. • Evitar el manteniment de la maquinària en la zona d’obra quan aquest pogués comportar vessament

incontrolat o accidental de substàncies contaminants. • Tria dels materials i sistemes constructius amb el menor impacte ambiental. • Utilització de sistemes energètics eficients que minimitzin els consums.

MEDI BIOLÒGIC:

• Preservació de la zona boscosa central, la qual s’haurà de netejar seguint criteris de selecció d’espècies d’acord amb les espècies pròpies de l’indret i autòctones de la zona i garantir el manteniment anual de l’espai.

PAISATGE:

S’evitarà la formació de superfícies de contrast amb l’entorn, disminuint l’impacte visual de les noves construccions.

2.6. SÍNTESI DE L’ESTUDI, CONSISTENT EN UN RESUM DEL SEU CONTINGUT QUE HA DE

CONTENIR UNA RESSENYA DELS OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS FIXATS, I L’EXPLICACIÓ

JUSTIFICADA DE L’AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA (F)

El present Informe Ambiental considera els efectes sobre el medi natural i social de l’ordenació proposada en el Pla Parcial del sector SAU-2 “la Sala sud”.

De tots els vectors examinats en l’anàlisi medi ambiental cal destacar els aspectes més preponderants de cara a l’ordenació en el sector SAU-2 “la Sala sud”, els quals s’han agrupat en el punt que segueix a continuació:

Característiques destacables del medi:

El sector SAU-2 “la Sala sud” presenta un petit enclau ocupat per vegetació de caire forestal com a element destacable en el medi natural, zona que es conservarà com a sistema d’espais lliures. La resta de la zona està ocupada per conreus tot i que alguns d’ells es troben en fase d’abandó.

Espais Naturals Protegits:

L’àmbit del Pla Parcial del sector SAU-2 “la Sala sud”, no afecta cap espai protegit (espais inclosos al PEIN, Xarxa Natura 2000).

Àrees naturals d’interès:

No s’afecta cap hàbitat d’interès comunitari, cap zona humida catalogada, ni cap espai d’interès geològic inclòs en l’IEIGC (Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya).

L’àmbit del Pla Parcial objecte del present estudi, pertany a la delimitació de l’aqüífer protegit del baix Ter.

Àrees de risc per al benestar i la seguretat de les persones:

• Topografia: Pendents inferiors al 20%, sense limitacions d’usos del sòl en relació a la urbanització de terrenys.

• Inundabilitat: Respecte al risc d’avingudes, el sector queda fora de les zones de delimitació geomorfològica de zones potencialment inundables.


45

• Zones afectades per activitats extractives: Ni al sector en estudi ni a l’entorn d’aquest es localitza cap mena d’activitat extractiva.

Els objectius fixats en el desenvolupament del Pla Parcial són els següents:

Ordenació que permeti conservar al màxim les imatges paisatgístiques existents.

Conservació de la biodiversitat, patrimoni cultural i qualitat del paisatge: el desenvolupament del pla parcial preveu la conservació d’una zona forestal inserida dins del sector mantenint-la com a sistema d’espais lliures.

cicle de l’aigua, condicions acústiques, lumíniques i electromagnètiques i residus: el desenvolupament urbanístic del sector, destinat a la residència, preveu l’adequació dels serveis d’abastament d’aigua i d’energia, així com l’evacuació d’aigües residuals i la gestió dels residus que es generin a la zona.

Des d’un punt de vista ambiental, es considera que l’ordenació proposada en el Pla Parcial del sector SAU-2 “la Sala sud” del municipi de Foixà és compatible amb la preservació del medi natural i la integració amb el medi social, sempre que es tinguin en compte els requeriments descrits a l’apartat 2.3.3. i 2.5.2.

L’equip redactor de l’Informe,

Enric Llumà Enginyer Superior Agrònom

Coordinador del treball

Quima Calvo Geòloga

Cristina Matamala

Ambientòloga

Octubre de 2008


P L À N O L S

1. Situació 2. Emplaçament Ortofotomapa (1/5.000) 3. Emplaçament Topogràfic (1/5.000) 4. Planejament vigent (1/2.500) 5. Proposta ordenació (1/1.500)

junta de compensaciÓ sector sau 2 la sala … · una síntesi descriptiva del contingut del pla...

Documents