ITALIA ANTIQUAITALIA ANTIQUA

1. Noms antics per a una terra antiga

2. Antics territoris i pobles

3. L’illa de Sicília

4. Activitats

1. Noms antics per a una terra antiga: els vells topònims d’Itàlia

• Abans que Roma assolira la seua esplendor, el territori d’Itàlia era ja conegut pels antics navegants i colonitzadors grecs.

• Aquestos viatgers van donar a les costes italianes el nom d’HESPÈRIA, que vol dir terra de l’oest o de ponent.

•També es coneixia Itàlia com SATÚRNIA o terra de Saturn.

Fa referència a la llegenda segons la qual el déu Saturn (Cronos), després de ser destronat pel seu fill Zeus (Júpiter), es va instal·lar al Latium (Laci), la regió en la qual es situa la ciutat de Roma i on va introduir la civilització.

• Un altre nom va ser el d’AUSÒNIA, topònim derivat del nom del viatger Ausó, un hipotètic fill d’Ulisses i de la nimfa Calipso.

• Altres autors grecs designaven el sud de la península italiana amb el nom d’ENÒTRIA o terra del vi.

• Un personatge llegendari anomenat ÍTAL (fill de Telègon, qui era fill d’Ulisses i Circe) va ser considerat per la tradició com un dels monarques més antics de l’antic territori italià. El seu nom podria haver donat lloc al d’Itàlia.

• Finalment es va imposar a tots el nom d’ITÀLIA.

2. ANTICS TERRITORIS I POBLES DE LA ITÀLIA PENINSULAR

• Geogràficament Itàlia es divideix en dues grans àrees:

1) Itàlia continental: limita al nord amb els Alps i té la planura del Po com a àrea més destacada.

2) Itàlia peninsular (la bota italiana): els Apenins fan de línia divisoria, des del golf de Gènova fins a l’extrem sud-oriental de la península.A un costat i a l’altre s’estenen les planures costaneres.

En l’antiguitat, el territori italià es dividia en 11 districtes:

I. LACI i CAMPÀNIA

En esta àrea es va fundar ROMA, al costat del TÍBER, en el límit del territori dels etruscos.

Hi havia terres de conreu i pastura excel·lents i, a causa de l’origen volcànic, hi abundaven les aigües termals.

Els grecs es van a assentar a Cumes, prop de Nàpols (Neapolis).

En esta zona està el volcà Vesuvi, l’activitat del qual va originar solfatares, llacs i grutes.

En una d’aquestes grutes els antics situaven la sibil·la de Cumes, visitada per Enees abans d’arribar al Laci.

Una de las grutes de Cumes on es creu que la Sibil·la feia les seues profecíes.

El misteriós llac Avern també estava a la Campània, entre Cumes i Nàpols. És un llac d’origen volcànic del qual emanaven vapors sulfurosos. Es considerava l’entrada al món subterrani.

II. APÚLIA i CALÀBRIA

A l’extrem sud-oriental, amb els ports de Bari, Bríndisi i la colònia grega de Tàrent.

L’interior estava habitat pels oscos.

III. LUCÀNIA i BRUCIEra una zona abrupta on es van fundar molts enclavaments costaners, com ara Síbaris, Reggio o Crotona.

Síbaris es va fundar cap al 720 a.C per colonitzadors grecs. La riquesa acumulada per aquesta polis pel seu desenvolupament econòmic i comercial va provocar que el terme sibarita s’utilitzara amb el significat d’amant del luxe i dels plaers.

En la part oriental i central, on habitaven les antigues tribus itàliques: volscos, hèrnics, eques, umbres, sabins i samnites.

Van caure paulatinament davant l’expansió romana. A principis del s.III a.C. van ser conquerits definitivament per Roma.

IV. SAMNIV. PICÉVI. ÚMBRIA

VII. ETRÚRIAL’actual Toscana, on vivien els

etruscos. Formaven una federació de ciutats i van gaudir d’un període d’esplendor cap al s.VI a.C., època en que van mantindre un clar domini des del Po fins a la Campània.

Els dos últims reis de Roma van ser d’origen etrusc: Tarquini Prisc i Luci Tarquini el Superb.

Amb l’expulsió d’aquest últim, es va proclamar la república (509 a.C.).

GÀL·LIA CISALPINA Estava formada pels

districtes:

VIII. GÀL·LIA CISPADANA o AEMILIA, al sud del riu Po (Padus en llatí)

XI. GÀL·LIA TRANSPADANA, més enllà d’aquest riu.

El nom es corresponia a la presència antiga de tribus d’origen gal a la planura del Po, una de les regions agrícoles més importants d’Itàlia.

Eren pobles bastant bel·licosos que constituïen una font d’inseguretat constant per als romans.

Fins al s.I a.C. la Gàl·lia Cisalpina no s’incorporà oficialment a l’Imperi Romà.

IX. LIGÚRIAAl golf de Gènova.Estava habitat pels

lígurs, probablement preindoeuropeus.

X. VENÈCIAL’origen de la tribu

dels vènets es relaciona amb les llegendes de l’arribada del príncep troià Antènor, el qual va guiar fins allí la tribu dels ènets.

3. L’ILLA DE SICÍLIA

Els seus primers pobladors van ser els sicans (Sicània era un nom antic de l’illa) i, posteriorment, els sículs. L’anomeraren Trinacria per la seues tres puntes.

També es diu Trinacria al símbol de l’illa.

El caràcter volcànic de part de l’illa va fer que la llegenda situara a l’ETNA la farga del déu Vulcà (Hefest).

Hi havia assentaments grecs i també cartaginesos.

Després de la I Guerra Púnica l’illa va esdevindre territori romà (241 a.C.).

4. ACTIVITATS

Has de fer les activitats 29 i 32 de la pàg. 22 del llibre de text.

Tota la informació que necessites l’hem vista a aquesta presentació i pots tornar a llegir-la en les pàgines 16 a 19 del llibre.