Ins Camí de Mar

ÍNDEXINSTITUT

1. Editorial 2. Sortim del centre! 5. Nou consell escolar! 6. Heu triat un bon/a delegat/a? 8. Noves obres a l’institut?10. Departament d’orientació12. Viatge a le Havre13. La millor de la comarca14. Nou professorat16. Escoles verdes17. Ex alumna18. Laia Núñez, una gimnasta internacional20. 19 Anys a l’institut22. I si no tinc l’eso... puc fer...?23. Tornem a ser els més petits...24. Entrevista Àlex Fernàndez26. Dorms prou?

POBLE

28. Esports i reformes a l’institut30. Navegar amb un campió31. Una vida sobre rodes32. Un bot que salvava vides34. Castanyada

ENTRETENIMENTS

35. Endevinalles 36. Estàs segur/a del que veus?37. Jeroglífics38. Embarbussaments!!39. Les 7 diferències40. Els +++

Pàgina 1

Desconnecta't 58

Curs 2016/2017 ja iniciat. Vora Nadal. Polvorons, torró de Xixona, galets, Suchard, les notes, la revista... Tió de Nadal, Pare Noel, els Reis i tornem-hi... De nou a l’institut. Amb tan sols dues línies, les vacances de Nadal desgranades. Aquí a l’institut, com sempre, la vida no s’atura; tot trimestre neix, creix i mor amb un/s examen/s que avaluaran els nostres coneixements.

Com cada any, necessitem nous temes a tractar, sovint massa banalitzats. Enguany toca replantejar-nos la manera d’ensenyar que tenim els i les professores; sembla que si no treballem per/en/amb pro-jectes no ets ningú... Sembla que es vulgui criminalitzar la famosa “classe magistral”, tot i que al final, qui decideix si la classe és o no “magistral” són els propis alumnes, sobretot a través de la manera en què han rebut o no la classe...

És injust que ara, de cop i volta, fem encenalls de totes les dècades d’innovacions educatives com si tot el que ha existit abans dels anomenats “projectes” no hagués servit de res... Sempre que els resultats acompanyin, per què no poden conviure les dues tendències? A més, el projecte ha de ser engrescador, no qualsevol projecte és bo perquè sigui “projecte”. Potser ja n’hi ha prou de carregar les mancances d’aquesta societat (les culpes de la qual mai van amb ella...) en un col·lectiu com el nostre, en constant reciclatge i contínua discussió del seu paper en el dia a dia de la gent. Ningú es recicla, discuteix, busca alternatives per millorar els resultats com nosaltres: professors, mestres, educadors, docents... Si el projecte és bo i engrescador, els resultats són bons, l’exemple més clar és la revista que esteu llegint...

I a més a més, aquells i aquelles alumnes (que en són un nombre considerable) que en tota la seva vida acadèmica no han fet ni un deure, ara ens amenacen en declarar-se en vaga de deures? Potser podrien començar a plantejar-se declarar-se també en vaga de mala educació, males formes, mals modals, mals hàbits, manca de motivació... Accepto!

I mentrestant, el Desconnecta’t, per damunt de tot això, surt de l’aula, en format paper i digital. Hi troba-reu de tot i més... Els nous delegats, les sortides que hem realitzat, entreteniments i altres notícies tant de l’institut com de Calafell... Disfruteu-la!

I res més, que entre Suchard i Xixona, ja torneu a l’escola...

Artur Valbuena i Rubén Fortuny

Editorial

Pàgina 2

Ins Camí de Mar

SORTIM DEL CENTRE!VOLTANTS DE CALAFELLEl passat 19 d’octubre, els alumnes de 4t d’ESO que fan l’optativa de Biologia i Geologia van realitzar una sortida pels voltants de Calafell per buscar i observar els tipus de roques que hi ha, alguns grups van realitzar treballs i d’altres van aplicar el que van fer a classe.

VOLEIBOLEl passat 27 d’octubre, els alumnes de 4t d’ESO van realitzar una sortida per practicar el voleibol a les xarxes instal•lades a la platja de Cunit. A més, ja que és una sortida d’EF, van aprofitar per anar de l’institut a la platja de Cunit en bicicleta (van anar primer fins a Comar-ruga i van tornar fins a Cunit), en patins o caminant.

Pàgina 3

Desconnecta't 58CANTERAEls alumnes de 1r ESO van realitzar una sortida caminant a la Cantera de Bellvei, el passat 28 d’octubre. Allí van exposar el seu menú equilibrat i saludable amb els grups que van fer anteriorment.Premi al menú més elaborat: Irene Verge, Laila M, Nicole Ferrerons, Alba Baltasar i Itziar Barceló.Premi al menú més equilibrat i millor presentació: Ferran Totosaus, Pere Farrés, Iker Atero, Ferran González, David Lizardo i Llorenç Ramón.Premi al menú més “cuqui”: Gisela Ramón, Alexia Muñoz, Yulia Valadés, Paula de la Fuente i Emma Verger.Premi al menú més saludable: Marta García, Nuria Martí, Chaimae Machi, Carla Ortigosa, Alba Hernández i Paula Rubio.

BICICLETADA 3r ESOEl passat 4 de novembre, els alumnes de 3r d’ESO van realitzar una bicicletada a Cunit per practicar voleibol a les pistes de la platja.

Pàgina 4

Ins Camí de Mar

Camila i Maria

FRISBEEEl passat 10 de novembre, els alumnes de 1r de Batxillerat van fer una sortida al Port de Segur de Calafell caminant per jugar a un nou esport, ultimate (frisbee) . Van muntar quatre pistes i van practicar el que havien treballat a les classes d’EF.

PANTÀ DE FOIXEl 15 de novembre, els alumnes de 2n d’ESO van realitzar una sortida a Castellet i la Gornal i el Pantà del Foix. Van anar en bus fins a Clariana i van haver de fer parelles per fer un recorregut pel bosc amb un plànol que havien de seguir. Després van muntar tendes de campanyes. I per últim, van fer una mena de gimcana i una fitxa de socials respecte el Castell medieval de Castellet.

*El professor d’EF, Eduard Sabaté, ha fet uns vídeos de les excursions que estaran penjats a la WEB DEL CENTRE

Pàgina 5

Desconnecta't 58

NOU CONSELL ESCOLAR!Enguany s’han renovat integrants del Consell Escolar, durant el mes de novembre

El Consell Escolar és el màxim òrgan del centre educatiu, ja sigui de primària o secundària. Està compost per represen-tants d’alumnes, pares i mares, professors, el cap d’estudis, el director, la secretària i per un membre de l’ajuntament. Cada nou candidat és escollit pel seu col•lectiu.

Aquest any es renoven dos alumnes, tres pares i dos professors, de tal manera que totes les vacants restaran ocupades.

Algunes de les funcions del Consell Escolar són escollir els dies de lliure disposició, fer el calendari escolar, aprovar el pressupost del centre, aprovar les normes d’organització i funcionament i les modificacions corresponents, intervenir en el procediment d’admissió d’alumnes, conèixer l’evolució del rendiment escolar, etc.

Els dies 28, 29 i 30 de novembre van ser escollits els nous membres.

Aquests són els escollits d’aquest any:

MEMBRES TOTALS

VACANTS LLIURES

NOUS MEMBRES

ALUMNES 3 2 BERTA BALDRICH GONZÁLEZKIRIAN LLEONART GUERRA

PROFESSORS I PROFESSORES 6 2 CARLOS MANUEL ROMERO PRIETO

ANTONIA CRESPO REINA

PARES I MARES 6 3SÒNIA NIUBÓ GÓMEZ

CLAUDIA SANTACREU DÍAZESTHER MONTERO MARTÍNEZ

Júlia i Mar

Pàgina 6

Ins Camí de Mar

Heu triat un bon/a delegat/a?A principi de curs, com cada any, tots els grups trien els seus delegats/es

El/la delegat/a és l’alumne/a que intenta resoldre els possibles conflictes que s’esdevinguin a la classe. A més, ha d’acudir a totes les reunions a què està convocat/a... Per això, és important escollir un/a bon/a delegat/a que sigui responsable i amb ganes de treballar per a la classe.

En cas que el/la delegat/a no pugés realitzar les seves tasques, els i les alumnes trien també un sots delegat/a, que podrà realitzar les mateixes funcions.

D’entre les funcions del delegat o delegada destaquen sobretot assitir a les reunions important per al bon desenvolupa-ment del curs, com reunions per decidir la no assistència col·lectiva al centre (“les vagues”), o reunions amb el departa-ment de Joventut de Calafell per organitzar el Fem Camí...

Pàgina 7

Desconnecta't 58

I els i les delegades d’enguany són...:

DELEGAT/ADA SOTSDELEGAT/ADA1 ESO A Izan Sánchez Carla Tamayo1 ESO B Pau Chávez Ariadna Guevara1 ESO C Pau Perín Basma El Bakouri1 ESO D Alexei González Alba Hernández1 ESO E Artur Orts Irene Verge2 ESO A Patrick Guadamud Marc Malé2 ESO B Jesús Hernández Elsa i Lucía2 ESO C Toni Gómez Amàlia Baldrich2 ESO D Ian Borrego David Román 2 ESO E Aitana Besga Pol Hernández3 ESO A Irene Ruiz Nicolás Lucas3 ESO B Badre Boudouma Imane Lagmouch3 ESO C Carla Navarro Pau Bejarano3 ESO D Fèlix Tetas Lena Bäcker3 ESO E Georgina Rojano Germán Frigola4 ESO A Josep Alonso David Rodríguez4 ESO B Rafa Ribeiro Paula Martínez4 ESO C Àlex Blanco Marc Rodríguez4 ESO D Mariam Ben Erradi Berta Baldrich1 BATX A Mario del Valle Nil Echarri1 BATX B Sergio Salazar Ainoha Cibeira1 BATX C Jaume Boquet Marina Amaya2 BATX A Marta Utset Pol Solé2 BATX B Maria Vílchez Carlos González1 CF ADM Ismael Montserrat Paula Moreno2 CF ADM Pau Dueñas Nerea Montaraz1 CF INF Óscar Malta Fran Quintana2 CF INF Ramon Moreno Ossama Tajoui1 CFGS Juan Pedro Torres Judith Fandiño2 CFGS Daniel Gigla Daniel Barragan

Queralt i Lorena.

Pàgina 8

Ins Camí de Mar

NOVES OBRES A L’INSTITUT?Aquest estiu, abans de començar el curs, s’han dut a terme nombroses obres. Les més desta-cades són la nova ubicació de la Consergeria i les noves aules al menjador

INDIVIDUALITZACIÓ DE LA CALAFECCIÓS’ha individualitzat la calefacció a cada aula de l’edifici de primer cicle, ja que o bé feia massa calor o bé feia massa fred, no es podia regular. D’aquesta manera, l’estalvi d’energia serà major.

CREACIÓ DE NOVES AULESEn total s’han construït tres aules al menjador. Dues han estat destinades als diferents desdoblaments de les matèries i a la tercera s’hi ha ubicat els alumnes de l’USEE. La veritat és que la ubicació de l’USEE ha estat molt encertada ja que necessiten d’un espai més ampli per poder realitzar ensenyaments més específics i quotidians per aquests alumnes. Val a dir, que aquesta millora porta implícita una petita pèrdua: la lligueta de tenis taula que es realitzava a les hores del pati i el bar que portaven els alumnes de 2n de BATX.

NOU CARTELLAquest es el nou cartell que s’ha penjat a l’edifici de 1r cicle

Pàgina 9

Desconnecta't 58

RENOVACIÓ D’ORDINADORSS’han renovat 22 ordinadors, tant a l’edifici de dalt com al de baix. Exactament 9 portàtils i 13 torres, per tal de millorar la interactivitat de l’aula. S’han reforçat tots els ordinadors de la Sala de professors de 2n cicle i també s’han comprat els ordinadors necessaris al Cicle Informatiu. A més a més, s’han renovat projectors a diferents aules.

CONSERGERIA I ALTRES DESPATXOSAquesta millora era una demanda de gairebé tota la comunitat educativa. I la nova ubicació respon sobretot a criteris lògics, ja que ara la Consergeria està al costat de l’entrada al centre. Així, la nova Consergeria s’ha traslladat la a l’aula A10. S’ha adequat l’espai a les necessitats de la Consergeria i s’ha adquirit una nova fotocopiadora. Un dels motiu pel qual s’ha fet ha el canvi era perquè era molt difícil controlar l’accés o la sortida d’alumnes o altres persones de l’institut. Hem volgut fer unes preguntes a la Loli , la nostra conserge, sobre aquest canvi:Estàs a gust amb la nova ubicació?Molt més, s’ha notat un canvi molt gran, aquesta claredat (llum) dóna vida.

Has tingut alguna cosa a veure amb aquest canvi?Portava molts anys demanant que la renovessin, però evidentment tots han col•laborat i la decisió és totalment de l’Equip directiu. Jo he aportat el meu granet de sorra.

Quines diferències has trobat?La diferència és abismal, és la nit i el dia. Aquesta és molt més gran, controlo molt més la porta i aquí hi ha una ventilació molt més bona.A l’antiga consergeria ara s’hi ha ubicat la Secretaria. I on hi havia la Secretaria, ara hi ha despatxos de Direcció.

Anna i Mònica

Pàgina 10

Ins Camí de Mar

Departament d'orientacióHem fet una entrevista al departament per veure com va últimament...

Ha canviat alguna cosa del Departament d’Orientació últimament?

El departament d’Orientació i atenció a la diversitat és un departament en canvi continuat, no només perquè els profes-sors van canviant cada curs aportant al departament ;sinó també perquè intentem adaptar-nos a les diferents necessitats dels diversos alumnes del centre.La nostra feina consisteix en procurar donar resposta a les necessitats pedagògiques, psicològiques, lingüístiques, orien-tació escolar i integració social dels i les alumnes del nostre centre. Això implica molta coordinació i col•laboració i avaluar contínuament les nostres actuacions. Per això, el nostre departament sempre està obert als canvis i a les novetats. El darrer projecte en què estem implicats és el projecte de tutoria entre iguals, que s’ha iniciat durant aquest curs i que, en principi, els alumnes han acollit molt bé .

Quants/es sou al departament i com us organitzeu? El nostre departament és divers, ja que inclou diferents recursos del centre: la Cristina Torres, és la integradora social, TIS com vosaltres la coneixeu. A l’ USEE (Unitat de Suport a l’Educació Especial), hi treballen la Montse Cañellas, la Irene López, la Cristina Cadefau i la Sandra Utrilla. A l’aula d’acollida hi treballa en Jordi Marcén. I finalment, en Pep Mateu, Sheila Sánchez, i jo mateixa, que treballem com a docents i fent orientació i seguiment individualitzat.En total, som vuit persones, que ens reunim setmanalment, combinant reunions de tots els membres del departament o reunions de professors dels diferents recursos.

Fa uns anys hi havia una optativa d’orientació a 2n d’ESO, va agradar als alumnes?

Això els hauríeu de preguntar als alumnes que la van cursar. De totes maneres crec que la matèria agradava als alumnes perquè pensaven que anaven a fer jocs (dinàmiques de grup). Jo penso que viure i sentir diferents situacions a través de jocs, o contes o rol playing, fa que experimentem, i no hi ha millor manera de “créixer” que l’ experiència personal .

En quin any es van començar a fer mediacions? Funcionen correctament? Hi acudeixen molts alumnes?

Les mediacions es van començar l’any 2004, gràcies a la participació voluntària dels diferents professors. El curs següent va inaugurar-se el servei de mediació escolar del centre. En principi hi participaven diferent professors, alumnes i per-sonal no docent. A partir de llavors, ha anat evolucionant d’acord amb les necessitats del centre. Actualment degut a raons de disponibilitat horària és la Cristina qui porta el recurs. Crec que funciona molt bé i ofereix un espai relaxat on podeu parlar o resoldre conflictes, “perquè parlant la gent s’entén”.

Com tracteu els problemes de bullying en les mediacions o en d’altres casos?

El bullying és un terme que actualment s’utilitza de qualsevol manera. Cal diferenciar els conflictes interpersonals que de-penen dels nostres caràcters, i que són normals i s’accentuen en l’adolescència, de l’assetjament escolar. Els conflictes sempre els treballem des de l’assertivitat, l’empatia i els sentiments; intentant que cadascú es posi en la pell de l’altre. Sovint les situacions es descontrolen i amb el diàleg es poden reconduir. Per altra banda, el bullying no és un conflicte aïl-lat: una baralla, un insult o una amenaça. És una espècie de tortura, sovint metòdica i sistemàtica, que suposa l’existència d’un clar abús de poder. El problema més complicat del bullying és detectar que s’està produint. On, qui, quan, a qui... i aquí juguem un paper molt important les persones que envoltem l’assetjador i l’assetjat. Per tant, intentem sensibilitzar els alumne en general, a través del treball de tutories fonamentalment, que denunciïn aquestes situacions de discriminació. La violència, sigui en la forma que sigui, no la podem veure com una cosa normal. En última instància, tots hem de ser conscients que l’assetjament pot esdevenir un delicte.

Pàgina 11

Desconnecta't 58

Com encareu les orientacions a 4t d’ESO?

El passat 3 de novembre a la Sala Mil•lenàries es va presentar l’orientadora educativa del centre, Sheila Sánchez, per posar a l’abast de l’ alumnat de 4t informació acadèmica i professional. També la Cristina Torres participarà en l’orientació dels alumnes, que encara no cursen 4t d’ESO, ja han fet o fan durant el curs, els 16 anys. Posteriorment a través d’un qüestionari i entrevistes personals obtindrem dades individuals sobre les vostres preferències acadèmiques i vocacionals i es donaran orientacions més personalitzades. L’objectiu de les orientacions és realitzar actuacions que condueixin a l’alumnat a les seves opcions acadèmiques a partir de les seves possibilitats.

Més que què podem esperar de les orientacions, la pregunta seria, què esperen els alumnes d’ells mateixos? No hem d’oblidar que l’orientadora serà una guia però cadascú, que de manera responsable i madura ha de decidir sobre el seu futur. Un dia Confucio va dir: ”Escull un treball que t’agradi i no hauràs de treballar ni un sol dia de la teva vida”. Esperem que tots puguin aplicar aquesta frase al llarg de la seva vida...

Hannan i Nora

Pàgina 12

Ins Camí de Mar

Viatge a Le HavreAquest setembre, tres alumnes de 4t d’ESO, la Ivana Rodríguez, la Júlia Pous i la Mariam Ben Erradi van participar en una cimera internacional d’estudiants a Le Havre (França) d’arreu del món durant una setmana

Aquest “summit” es va dur a terme a Le Havre i les alumnes van anar-hi acompanyades de la professo-ra d’anglès Montse Pons. Hi van participar diversos països com Suècia, Països Baixos, Itàlia, Sicília, An-glaterra... Fins i tot hi havia una delegació dels Estats Units.

La finalitat de la cimera internacional era que els alumnes fessin un debat sobre temes comuns com l’educació, la igualtat de gènere o la migració i els re-fugiats. La llengua vehicular va ser l’anglès. També es van fer conferències sobre l’economia i sobre com podem millorar el món amb les nostres habilitats.

A banda d’aprendre anglès, també vam poder gaudir de la seva estància a Normandia. Van anar a Étretat, un poble veí molt turístic de la zona caracteritzat pels seus penya-segats que s’endinsen a la platja i els seus búnquers conservats de la Segona Guerra Mundial.També van gaudir de Le havre, un poble de costa on hi havia certa semblança amb Calafell respecte al passeig marítim, etc.

A més a més, també vam poder presenciar una desfilada artística i extravagant de moda i joies fetes amb materials re-utilitzables dissenyades conjuntament per alumnes dels instituts de Trapani i de Sant Joseph que els van semblar molt originals.

De part de les alumnes que vam poder gaudir d’aquesta experièn-cia, volem donar moltíssimes gràcies a la professora Montse Pons per acompanyar-nos en aquest viatge tan especial en el qual s’han passat moltes bo-nes estones inoblidables i també agrair-li la seva companyia volun-tària i el seu temps.Ha estat una gran experiència de què hem gaudit i hem après molt.

Mariam B., Ivana R.

Pàgina 13

Desconnecta't 58

La millor de la comarca Les qualificacions finals de l’ESO més altes del Baix Penedés han sigut obtingudes per una noia del nostre centre, la Maria Nogales

Ens han dit que has tret la millor mitjana de l’ESO de tot el Baix Penedès; recordes quina va ser aquesta nota? Com et sents després de saber que vas obtenir aquesta distinció? La mitja va ser un 9’8. Doncs em sento bastant orgullosa, la veritat!

Et va ser difícil l’ESO, en general?A veure, no va ser tan difícil com m’esperava, però sí que és veritat que depenent de quines matèries em resultava més fàcil o més difícil. Per exemple, a mi les socials sem-pre m’han costat més i hi he hagut de dedicar més temps . Diuen que 3r és el curs més difícil, estàs d’ acord amb l’opinió general?La veritat és que sí, que 3r és el curs més difícil, ja que és el curs en el qual t’expliquen coses completament noves en totes les matèries i t’has d’esforçar més. .Quantes hores dedicaves i dediques a l’estudi?Doncs suposo que depèn molt de la matèria i del temari. No podria dir una xifra exacta.

Tenim entès que jugaves a bàsquet. Com ho compagina-ves amb els estudis o en èpoques de molta feina? Sempre he intentat no saltar-me cap entrenament, però potser me n’he hagut de saltar algun perquè tenia examen al dia següent i encara no havia obert el llibre, però en ge-neral , no, ja que l’esport em relaxa en època d’exàmens .

Quins mètodes utilitzaves per estudiar per un examen?Depèn molt de l’examen! Per exemple, matemàtiques, quan fent el dossier, un exercici em cotava molt, l’encerclava, i el dia abans de l’examen feia tots els encerclats fins que em sortien bé .

Quina matèria et va ser la més difícil?Doncs la més difícil per mi sempre han sigut les socials. Tant història com geografia, sempre l’hi he hagut de dedi-car més temps que no pas a les altres matèries .

Quina matèria és la que més t’agradava?Aquesta matèria ha anat canviant al llarg de l’ESO. Les mates sempre han estat de les meves preferides. A segon vaig començar física i química, que es va convertir en la meva preferida, però a quart, sense dubte, eren biologia i socials.

Quin batxillerat estàs fent ?Per què el vas escollir?El batxillerat científic. El vaig escollir perquè sempre se m’han donat bé les ciències i perquè m’agrada el camp de la investigació.

Què faràs després d’acabar el batxillerat?M’agradaria fer alguna cosa relacionada amb la investiga-ció, però encara no estic segura del tot de quina. També m’agradaria anar a estudiar fora alguna temporada!

Hannan i Nora

Pàgina 14

Ins Camí de Mar

NOU PROFESSORATAquest any, hi ha hagut noves incorporacions per part del professorat. Amb aquest joc, us presentem alguns dels professors nous... Demanem disculpes per l’absència de la resta, ja que no els hem trobat a tots. Cal que mireu la seva foto i la relacioneu amb la seva caixeta d’informació

NOM: Isabel SabatéMATÈRIA: Ciències socialsVE DE...: Institut de VilasecaEL QUE MÉS LI AGRADA D’AQUÍ: L’organització del centre

NOM: Marcos Lázaro

MATÈRIA: Matemàtiques VE DE...: Piera, Barcelona EL QUE MÉS LI AGRADA D’AQUÍ: Els alumnes

NOM: Enric Lluch MATÈRIA: TecnologiaVE DE...: Garriga, INS Vil•la RomanaEL QUE MÉS LI AGRADA D’AQUÍ: L’entorn del poble

NOM: Marta Prieto MATÈRIA: Visual i plàstica VE DE...: INS Torredembarra EL QUE MÉS LI AGRADA D’AQUÍ: Desdoblaments de 1r i grups reduïts a l’aula.

NOM: Sandra Fernández MATÈRIA: Anglès VE DE...: Cunit EL QUE MÉS LI AGRADA D’AQUÍ: Distribucions de les aules i passadissos.

NOM: Jordi MarceiMATÈRIA: Aula d’acollidaVE DE...: Andreu NinEL QUE MÉS LI AGRADA D’AQUÍ: L’ambient

Pàgina 15

Desconnecta't 58

Anna i Mònica

Pàgina 16

Ins Camí de Mar

Escoles VerdesL’INS Camí de Mar, com cada any, realitza i recolza diferents projectes. Aquet any, aquests projectes giren a l’entorn d’Escoles Verdes i Compromeses. En aquet article us volem donar informació sobre aquests projectes per tal de sensibilitzar-vos davant d’aquests temes tan importants i que hi poseu de la vostra part per tal d’ajudar i participar també d’aquests pro-jectes

Què vol dir que l’institut sigui Escola Verda? Vol dir que hem de promoure l’educació en la sostenibilitat i promoure la cura de l’entorn tant ambiental com social.

Què és una escola verda?

Les Escoles Verdes és un projecte dels Departaments de Medi Ambient i Educació en què s’integren aquelles esco-les que han elaborat un Pla i unes accions per tal d’ afavorir una bona actitud davant el medi ambient.

I les brigades verdes? N’hi haurà aquest any?

Les brigades verdes són un conjunt d’alumnes que pro-mouen accions per afavorir la cura del medi ambient i educar de forma sostenible. Aquest any intentarem que els alumnes tinguin un paper més significatiu i actiu en la cura del nostre entorn.

Quines activitats teniu pensades per aquest curs?

En principi es continuaran amb les activitats de l’any pas-sat: recollida de paper a les aules, contenidors selectius al pati, accions socials de recollida de menjar i joguines, participació en la trobada d’escoles verdes.

Quins compromisos assumeix una escola verda?

Educar en els valors de la sostenibilitat i que aquests esti-guin inclosos en els diferents documents de centre.

Catalina

Pàgina 17

Desconnecta't 58

Ex alumnaAquest trimestre, retrobem la Meritxell Mata, una ex alumna que durant molts anys va estu-diar al nostre centre. Ara es disposa a compartir la seva experiència amb nosaltres

Quin any vas entrar a l’institut? I quan vas acabar?Doncs vaig entrar a l’institut l’any 2009, amb 11 anys, i vaig acabar l’any 2015 amb 17 anys.

Recordes com et vas sentir el primer dia?El recordo com si fos ahir. Va ser un dia ple d’emocions, el que més recordo són els nervis que tenia per saber quina classe m’havia tocat i si continuaria anant amb les meves amigues de primària. També recordo la curiositat de conèi-xer tots els meus nous companys de classe, que van resul-tar ser increïbles. Una sensació inoblidable va ser el fet de passar a ser la més petita del centre, quan feia tan sols uns mesos era la més gran del “cole”.

Algun professor et va fer canviar?Durant la meva estada a l’INS Camí de Mar, he passat mol-tes etapes, que es divideixen en diferents anys acadèmics, i durant cada any, hi ha hagut un professor que m’ha mar-cat. A 1r d’ESO, els professors que més em van impactar van ser en Dani Català i la Neus Palau. En Dani perquè era com el “pallassete” del centre, i la Neus perquè va ser la meva primera tutora. A 2n d’ESO, no em va marcar nin-gú en concret. A 3r d’ESO, sense dubte qui més em va marcar va ser la Mónica Milián. A 4t d’ ESO, em va marcar molt l’Anna Bernal, ja que sempre va tindre molta paciència amb la nostre classe, i també, ens va acompanyar al viatge de final de curs a Cantàbria. Per últim, a Batxillerat, em va marcar molt l’Ana Batalla, em va encantar que tingués tant mala fama i resultés ser la millor professora que he tingut mai.

Què recordes més del Camí de Mar? Recordo tots els viatges que vam fer, les esquiades, el viat-ge de final de l’ESO a Cantàbria, i sobretot el viatge de final de Batxillerat a Budapest, tots van ser increïbles i ens ho vam passar molt bé. I sobretot el que més recordo és el vincle que vam tindre tots els companys de classe.

Perquè vas decidir fer Batxillerat i no una altra sortida? No vaig decidir que faria Batxillerat fins que no vaig acabar l’ESO, suposo que vaig decantar-me per fer-lo perquè volia fer la selectivitat i fer una carrera.

Fer les PAU va ser un repte? Què recomanes als alumnes de 2n de BATX d’enguany de cara a les proves?Jo crec que s’han anat creant mites sobre les PAU a mesu-ra que han anat passant els anys, ja que considero que són uns exàmens més, de tot el que has fet durant dos anys a batxillerat. Tot i així, sí que va ser un repte. Fins que no la vaig fer, no em vaig adonar que no n’hi havia per a tant. Recomano a tots els alumnes de batxillerat que s’apliquin i que es preguin totes les matèries seriosament, i sobre-tot, que no tractin els professors com a “pesats”, ni com a “durs”, ja que només volen que treieu la millor nota possible i que tingueu un bon futur!

Quin grau estàs estudiant? Per què vas triar aquest grau?Estic estudiant el grau de Relacions Laborals a la Pompeu Fabra. Consisteix en tot allò relacionat amb el món laboral, però es basa sobretot en el dret i l’economia. Vaig escollir aquest grau perquè em van cridar molt l’atenció totes les sortides professionals que té.

Patri i Josep

Pàgina 18

Ins Camí de Mar

Entrevista a Laia Núñez, una gimnasta internacional

Laia Núñez, gimnasta del Club Gimnàstica Calafell, ens vol explicar la seva experiència al campionat mundial de gimnàstica aeròbica que es va celebrar al juny a Corea

Quan vas començar a fer gimnàstica?Vaig començar als 7 anys al Vilarenc Aqua, però no era ben bé gimnàstica. Era una combinació entre fit kid i gim-jazz. Però als 9 anys, em vaig apuntar al club de gimnàstica aeròbica que hi havia aleshores i vaig començar a competir quan tenia 10 anys.

Què et va portar a fer aquest esport?Tenia amigues que estaven apuntades al Vilarenc Aqua i em van animar a apuntar-me, i així ho vaig fer.

Quantes hores entrenes a la setmana?Entreno dilluns, dimarts, dijous, divendres i la majoria del dissabtes; i cada dia faig unes 2 hores i mitja, o sigui, en total 12 hores i mitja. 12 hores i mitja de treball intens.

A quantes competicions has anat?Uf... Doncs a moltes... Porto 4 anys competint... Cada any participo en unes 7 o 8 competicions: 4 a Catalunya, un cam-pionat nacional, un altre d’Inter clubs i algun campionat internacional.

Quins són els títols més importants que has guanyat?Mmm... 3a del món a l’Open de Portugal en parella, 1a en individual i parella al campionat d’Espanya, 1a d’Espanya per clubs i 9a del món al campionat mundial de Corea.

I en quin nivell estàs?Estic a nivell FIG N6, que és més professional, és per la gent que ja pot sortir internacionalment.

Com va ser la teva experiència al mundial de Corea?Va ser una experiència xulíssima! El vol en total va durar 24 hores perquè vam haver de fer escala 8 hores a Istanbul. Ens vam passar les 8 hores decorant mallots i donant voltes per l’aeroport. Nosaltres volíem sortir a donar una volta però no podíem... Durant el vol hi va haver moltes turbulències i feia una miqueta de por però quan s’estava tranquil estàvem mirant pelis. La meva primera impressió de Corea no va ser molt bona perquè estava molt contaminat i olorava molt malament, però a l’hotel s’estava molt bé (estàvem en un hotel de 5 estrelles súper xulo).Vam conèixer moltes persones de la selecció espanyola com la Sara Moreno i el Vicente Lli que són campions d’Espanya; i també vam conèixer gent d’arreu del món com de Mèxic, República Txeca, Perú, alguns d’Estats Units, també un noi del Congo que era molt divertit, i molta gent de diversos països més...

Creus que les competicions estan millor organitzades que aquí?Sí, la veritat és que sí. Un exemple és que quan allà surts a pista i posen la cançó equivocada i et fan sortir, quan tornes a sortir no es tornen a equivocar en canvi aquí es poden tornar a equivocar 3 vegades seguides més i en aquell moment la gimnasta es posa molt nerviós i no mola.També estan més decorades, i quan puges al pòdium surt la bandera del teu país i si quedes primer posen l’himne.També et fan aprendre dos balls: un per inaugurar la competició i un altre que és com un flashmob per al final del cam-pionat.

Pàgina 19

Desconnecta't 58

Penses que el teu esport és dur?La veritat és que sí... Sobretot la preparació física, o com els gimnastes li diem la ‘’prepa’’, perquè entrenem molt dur, so-bretot durant la pretemporada. La gimnàstica no només és dura físicament sinó que també és molt dura psicològicament. Potser més dura psicològicament que físicament perquè has d’autoexigir-te molt i arribes a un punt en el qual ja no pots més i això provoca molts alts i baixos. Molta gent abandona aquest esport perquè no poden suportar el pes psicològic que comporta.

Tornaries a repetir aquesta experiència?Sí, sense pensar-ho dues vegades: va ser impressionant

Si és tan dura la gimnàstica, per què segueixes practicant-la? A vegades jo també penso si realment val la pena entrenar tant, perdre tant de temps esforçant-me i tot això. No tenir tanta vida social perquè m’estic totes les tardes entrenant, però finalment penso que val la pena i m’ho passo molt bé, sobretot als campionats, quan ens reunim amb tots els clubs i anem a hotels... També la sensació de sortir a pista és molt bona. A més a més, la gimnàstica t’ensenya molts valors que el dia a dia no t’ensenya. Com per exemple lluitar pels teus objectius fins a aconseguir-los.

Com t’organitzes amb els horaris de classe? Temps deures... Doncs arribo a casa a les dues i mitja, dino, acabo a les tres i faig els deures. Si els acabo, vaig a entrenar, si no els acabo, també. Arribo a casa a les vuit de la tarda, sopo i em dutxo... I si em queda alguna cosa a fer, la faig a la nit. A vegades, acabo de fer els deures a les onze i mitja o a les dotze de la nit.

Si no haguessis fet gimnàstica, t’agradaria haver fet algun altre esport?No crec, però si hagués de fer alguna cosa obligatòriament, crec que seria ball.

Has tingut alguna lesió greu?Sí, moltíssimes. He tingut esquinços als genolls perquè es carreguen massa; també he tinguts problemes als turmells perquè a la gimnàstica aeròbica cal saltar molt; i també he tingut problemes a l’esquena, al coll i les engonals. I em sem-bla que fa temps també vaig tenir una lesió als dits de la mà.

Penses seguir amb l’esport?Sí, no tinc pensat deixar-lo fins que sigui la campiona del món!

Penses dedicar-te professionalment a la gimnàstica?No, si fos a la gimnàstica artística o rítmica potser sí perquè sondues modalitats olímpiques i aquelles noies reben diners, però ala gimnàstica aeròbica no perquè no es guanya res, ens gastem més del que rebem.

Reps alguna subvenció per part del Ajuntament de Calafell?Em sembla que sí, potser per anar a Corea ens van donar algunacosa però no va ser massa.

Hi ha alguna cosa que no t’agradi d’aquest esport?Sí, fem molt de treball físic i a la pretemporada ens maten. També hi ha vegades que et poses trista perquè saps que mai pots ser la millor, sempre hi haurà algú que és millor que tu. Jo fa temps em fixava molt en els altres i no em concentrava en mi mateixa però ara m’he adonat que la persona s’ha de superar ella mateixa i no superar els altres.

Ivana R. , Mariam B.

Pàgina 20

Ins Camí de Mar

Entrevistem enguany la professora de Química Lourdes Tal, que porta molts anys al centre i ha ocupat un càrrec que pocs sabíem...

Quan de temps portes sent professora ? I en aquest cen-tre?Vaig començar a donar classes al setembre de l’any 1986 a un col•legi concertat de Tarragona que està a la Rambla Nova. Allí vaig estar un any i el curs següent vaig estar fent substitucions per diferents institut de la província de Tarragona. Al juliol de 1988, vaig aprovar les oposicions i em van enviar a Cardedeu que és província de Barcelona. Al setembre de 1989, vaig venir aquí a l’institut de Calafell. En aquella època no érem un institut independent com ara, sinó que depeníem de l’institut del Vendrell. Durant alguns cursos he donat classes fora d’aquí, però en total he estat aquí al centre 19 anys.

Si no hagessis escollit ser professora, que hauries escol-lit?Segurament estaria treballant en una empresa química.

Què és el que més t’agrada quan dones classe? I el que menys?El que més m’agrada quan dono classe és que els alumnes estiguin callats, escoltin amb interès i siguin respectuosos, tant amb mi com amb els seus companys. El que menys m’agrada és que els alumnes parlin quan explico i contestin sense respecte.

Què volies ser de petita?Quan era molt petita deia que volia ser perruquera o can-tant, quan em vaig fer una mica més gran m’agradava ensenyar, tinc germans més petits i quan tenien dubtes a mi m’agradava ajudar-los. L’estiu de COU vaig començar a donar classes particulars de matemàtiques al meu cosí que havia suspès les de 3r de BUP i les va aprovar al setembre. A partir d’aquell moment tots els estius donava classes par-ticulars a nois i noies d’allí del poble.

Quants anys vas ser directora del centre? Com va ser la teva experiència sent directora del centre?Vaig ser directora durant 3 cursos acadèmics, recordo que va ser dur, el primer curs havíem de començar les classes

el dia 1 d’octubre i encara no estava acabat l’edifici que havíem d’ocupar. A primers de novembre vam poder ocu-par una part de l’edifici, l’altra part l’acabarien durant el curs (amb els inconvenients que implica que estiguin fent obres al costat, soroll, talls de llum i d’aigua...). El 2n curs ja teníem tot l’edifici acabat però havíem d’impartir ense-nyaments nous, vam posar en marxa COU i 1r curs d’FP branca administrativa, tot això va implicar molta feina i en-renou. El tercer curs vam posar en marxa el 2n curs d’FP branca administrativa.

Recordes alguna anècdota que t’hagi passat al centre? La pots explicar? Em va passar fora del centre però relacionada amb alumnes del centre. Fa uns 20 anys, estava un dia en una discoteca d’aquí de Calafell amb amics i amigues, ballàvem a la pista i se’m va apropar un noi i em va dir “ Tu ets la Lourdes Tal” i jo vaig dir “Com ho saps? (Jo no el vaig conèixer, em semblava un desconegut) ell va respondre “Jo vaig ser alumne teu”, jo vaig pensar que m’enganyava. Ell com va veure que jo no l’havia reconegut em va anar dient el curs que feia, l’any i alguns dels seus companys. Llavors jo vaig veure que deia la veritat però a ell no el recordava. Final-ment em va explicar que es portava malament i que la ma-joria de dies l’expulsava de classe, també em va dir que a meitat de curs es va donar de baixa. Amb aquesta última explicació va ser mes fàcil entendre perquè no el recordava ja que només va estar mig curs i pràcticament sempre ex-pulsat, ell també ho va entendre.

Què és el que més t’agrada d’aquest institut?La seva arquitectura i que els passadissos són amplis. Això en quant a l’edifici. En quant a la seva gent, m’agrada la bona relació que hi ha entre els companys professors.

Quines són les teves aficions?M’agrada molt llegir, anar a caminar pel passeig, estar amb la família, mirar pel•lícules...

19 ANYS A L’INSTITUT

Pàgina 21

Desconnecta't 58

Alguna mania després o mentre treballes?Mania no, però si que després d’un dia complet necessito descansar.

Utilitzes xarxes socials? Quines?Només utilitzo Whatsapp.

T’agrada viatjar? On has viatjat? On t’agradaria viatjar?Sí que m’agrada... M’agradaria, quan pugui, visitar els paï-sos nòrdics: Noruega, Suècia i Finlàndia, entre d’altres.

Com et definiries?Una persona ordenada, treballadora, poc simpàtica, que té les idees clares, una mica introvertida, senzilla i que valora l’amistat.

Què fas fora del centre? Aficions...Fora del centre em dedico a la família, faig de mestressa de casa. Durant el curs, també em preparo les classes i corregeixo exàmens, llegeixo algun llibre sempre que m’és possible, vaig a caminar...

Un menjar: Una paella o arròs ben fet.

Una cançó: M’agraden moltes cançons, m’encanten algunes de les cançons de l’òpera Carmina Burana, també Vivimos siem-pre juntos de Nacho Cano, entre moltes altres.

Un color: Blau

Un llibre: Igual que de cançons, de llibres també n’hi ha molts que m’han agradat. El primer llibre que em va agradar i impres-sionar a la vegada va ser La família dels Garrigas de Josep Pin i Soler. El segon que també em va agradar i impac-tar va ser Tiempo de silencio de José Luís Martín Santos, també Cien años de soledad de Gabriel Garcia Màrquez... Sóc poc exigent perquè pràcticament tots els llibres que llegeixo m’agraden. Dels últims que he llegit m’ha agradat L’esclau del Mercadal de Dolors Garcia i Cornellà.

Un cantant:Al llarg de la meva vida me n’han agradat diferents. Fa anys m’agradaven els cantants de Mecano, José Luís Pe-rales, Phill Collins... Actualment m’agraden Melendi, Esto-pa, Manuel Carrasco... Normalment m’agraden cantants de música pop.

Un científic:Stephen W. Hawking

Física o Química:

M’agraden les dues i també les matemàtiques.

Tarek i Hajar

Pàgina 22

Ins Camí de Mar

I SI NO TINC L'ESO... PUC FER...?

En aquest article us explicarem els diferents cursos que es fan al nostre institut per a la gent que no ha obtingut el graduat de l’ESO

Què és el PTT?

El Pla de Transició al Treball (PTT) és una modalitat de Programa de Formació i Inserció (PFI). Abans formava part dels Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI), però aquests programes van finalitzar ara fa 3 anys.

Quants anys hem d’estudiar per aconseguir el títol? Qui-na titulació s’aconsegueix?

Els estudis duren 1 curs acadèmic i es fan un total de 1.000 hores. En finalitzar el curs, s’obté una certificació de la for-mació rebuda i de les competències professionals adquiri-des.

Quins ensenyaments podem rebre?

Es poden realitzar 3 especialitats: auxiliar de vendes, ofici-na i atenció al públic, auxiliar de muntatges d’instal•lacions electrotècniques en edificis i auxiliar en establiments hote-lers i de restauració.

Qui pot accedir a aquests curs?

Joves d’entre 16 i 21 anys, que no tenen el GESO (Graduat en Educació Secundària Obligatòria) i volen formar-se en una professió.

On es fan aquests cursos?

A instal•lacions del PTT de Calafell i de l’institut Camí de Mar.

Quina és la finalitat dels cursos realitzats?

La finalitat del programa és proporcionar formació en un àmbit professional a joves que han finalitzat l’ESO sense graduat.

Quins són els seus horaris?

Això dependrà dels cursos però es realitza formació de di-lluns a divendres en horari de matí i/o tarda.

I les pràctiques... Com funcionen?

Es realitzen, a partir de març, a raó de 20 hores setma-nals i per un total de 180 hores en empreses del municipi i comarca relacionades amb l’especialitat que l’alumne hagi realitzat.

A quins estudis superiors podem accedir amb aquest tí-tol?

L’obtenció del títol facilita la realització de les Proves d’Accés als Cicles Formatius de Grau Mitjà i l’accés a un Centre de Formació d’Adults per treure’s el Graduat en Se-

Liwia i Damiàn

Pàgina 23

Desconnecta't 58

TORNEM A SER ELS MÉS PETITS...Com cada any, arriben nous alumnes a 1r d’ESO, i per això volem saber què pensen i com se senten en aquest nou espai per a ells. Han passat de ser els més grans de l’escola a els més petits de l’institut

Quina va ser la vostra primera impressió en entrar a l’institut?A) Mario Elles: Que hi havia molta més gent que a l’escola.B) Yulia Valadés: Em feia una mica de por, pel que pogués pensar la gent de mi.C) Judith Llonarte: Bona, perquè vaig retrobar-me amb els meus companys.D) Manuel García: Que era més gran i amb més gent.E) Aroa Campos: Vaig notar un ambient diferent.

Com us vau sentir el primer dia de classe?A) M: Bé, perquè tenia ganes d’arribar a l’institut.B) Y: Estava nerviosa, però va estar bé.C) J: Bé la veritat, els professors són molt amables.D) M: Bé, em va agradar que fos diferent.E) A: Bé, perquè ja coneixia la gent.

Heu notat un canvi notable en el nivell de les assignatu-res?A) M: Sí, perquè hi ha més coses a fer, més treballs i més dificultat. B) Y: Sí, en socials sobretot.C) J: No, perquè és com un repàs de sisè.D) M: No molt, però en algunes sí, com naturals.E) A: Sí i a més hi ha noves assignatures.

Preferiu un/a professor/a per a cada assignatura o un/a de sol/a per a totes? Per què?A) M: Un/a professor/a per a cada assignatura, ja que d’aquesta manera no estem sempre amb el mateix professor/a.B) Y: Un/a per a cada assignatura, perquè m’agrada veure com explica cadascú.C) J: Un/a per a cada assignatura, així no es fa pesat veure sempre el mateix professor/a.D) M: Un/a per a cada assignatura, perquè així conec nous professors/es.E) A: Un/a per a cada assignatura, sinó es fa avorrit.

Quin horari preferiu: l’intensiu o el de matí i tarda?A) M: L’intensiu, així tinc la tarda lliure.B) Y: L’intensiu perquè és més còmode i tinc més temps lliure.C) J: L’intensiu perquè a la tarda tens més temps lliure.D) M: L’intensiu perquè tinc la tarda lliure.E) A: L’intensiu perquè tinc les tardes lliures.

Com porteu l’experiència de fer noves amistats a l’institut?A) M: Bé, trobo que no és difícil fer nous amics.B) Y: Bé, tot i que seguim la mateixa classe que a primària.C) J: Molt bé, però conservo els amics de primària.D) M: Bé, no és difícil fer nous amics, però conservo els de l’escola.E) A: Bé, conservo els meus amics de primària.

Quina és l’assignatura que us agrada més? Per què?A) M: Matemàtiques, perquè m’agraden i són importants.B) Y: Educació física perquè em moc.C) J: Francès, perquè m’agrada aprendre nous idiomes.D) M: Música, perquè toquem el piano.E) A: Educació física perquè m’agrada l’esport.

Joan A. i Àlex B.

Pàgina 24

Ins Camí de Mar

ENTREVISTA ÀLEX FERNÀNDEZ

L’Àlex Fernàndez, alumne de 1r de BATX de l’institut, juga al Reus Deportiu de futbol i ha par-ticipat en uns dels campionats més importants del món: el MIC

A quina edat vas començar a jugar a futbol?

Vaig començar a jugar a futbol des de molt petit, sempre sortia a donar puntades de peu a la pilota i, amb quatre anys, vaig començar a jugar en un equip.

Quan vas començar, en quin equip vas jugar?

Vaig començar al Calafell, i com que no hi havia suficients nens de la meva edat, havia de jugar al pre benjamí on hi havia nens de sis i set anys i jo només en tenia quatre.

Tens algun record de quan jugaves al Calafell? Explica’n un.

Tinc molts records, un per exemple és quan vaig començar i els camps de futbol encara eren de sorra, quan l’entrenador em feia sortir a jugar, si els meus companys no em passaven la pilota m’asseia al terra i començava a fer castellets de sorra.

En quina posició t’agrada jugar? Per què?

M’agrada jugar a qualsevol dels dos extrems, en especial l’extrem dret, perquè és on porto jugant des de petit i on em noto més còmode i puc explotar millor les meves qualitats.

En quants equips has jugat?

Només he jugat en tres equips, dels quatre als dotze anys al Calafell, després vaig fitxar pel Gimnàstic de Tarragona, on vaig estar fins als setze anys, i aquesta temporada he fitxat pel C.F. Reus Deportiu.

Quina és la màxima divisió en què has jugat?

He jugat a Divisió d’Honor infantil i cadet, que és la màxima categoria del futbol.

Quants dies entrenes a la setmana? Com ho compagines amb els es-tudis?

Des que vaig començar al Nàstic, entrenava quatre dies, només te-nia lliures els dimarts. Quan anava augmentant de curs, cada vegada era més difícil poder compaginar-ho tot, ja que, no només és el fet d’entrenar tants dies, sinó que en jugar a Tarragona, els dies que tenia entrenament ja perdia tota la tarda.

Pàgina 25

Desconnecta't 58

Tu veus el futbol com un hobbie o vols arribar a ser professional?

Sempre he vist el futbol com un hobbie però a mesura que vaig anar creixent i augmentant el meu nivell, cada vegada m’apassionava més el fet de pensar que algun dia podria guanyar-me la vida fent el que més m’agrada, i ara només penso en intentar aconseguir-ho.

Si no arribessis a ser professional, a què et voldries dedicar?

Quan acabi el batxillerat m’agradaria fer la carrera de màrqueting o publicitat. Això ho faré, arribi o no a ser jugador pro-fessional, ja que després d’acabar la meva carrera professional vull tenir els meus estudis per poder continuar treballant.

Algun cop has guanyat algun títol important?

Sí, la temporada passada, amb el Nàstic, vam guanyar la Mediterranean International Cup (MIC), que és un dels tornejos més prestigiosos on hi participen equips tan importants com el Manchester City, Villareal, Real Madrid, FC Barcelona o RCD Espanyol... Vam aconseguir guanyar (per a sorpresa de tothom), eliminant al Barça i a l’Espanyol a semifinals i final respectivament.

Si arribessis a ser professional, en quin equip t’agradaria jugar? El meu somni sempre ha estat poder jugar al Real Madrid, però molt pocs tenen la sort i el talent per poder jugar en equips com aquest. Jo només vull poder guanyar-me la vida com a futbolista i, si algun dia tinc la sort de poder jugar en un equip d’aquest altíssim nivell, molt millor. Explica’ns alguna anècdota que t’hagi passat jugant a futbol.

Recordo que, quan tenia nou anys, vaig tenir la sort de poder fer les proves per entrar al Real Madrid. Dels nervis que te-nia, quan m’estava vestint a l’hotel abans d’anar cap a Valdebebas, em vaig oblidar de posar-me els calçotets. Quan vaig arribar al vestuari i em van donar la roba d’entrenament del Madrid perquè me la posés, vaig veure que no els portava i vaig haver de jugar tot el torneig sense calçotets.

Liwia i Damián

Pàgina 26

Ins Camí de Mar

DORMS PROU?Vols saber si els i les alumnes del centre descansen prou? D’aquest descans dependrà el rendiment...

L’enquesta que hem realitzat als alumnes és prou significativa, ja que, per començar, la majoria dels alumnes dormen menys hores de les recomanables. Dormen una mitjana de 5/7 hores, quan haurien de dormir-ne entre 7/9.Per contra, els i les alumnes usen el mòbil com a distracció per adormir-se, quan el que passa realment és que l’addicció diurna segueix ara durant la nit i els manté desperts... Si a més, sumem que la majoria dels i les alumnes van massa tard a dormir i s’aixequen massa just per anar a l’escola, el cansament acumulat per la manca de descans és important.

Quantes hores dorms al dia?

Fas la migdiada?

Quan alguna nit no pots dormir, què fas?

Pàgina 27

Desconnecta't 58

En quines hores acostumes a anar a dormir durant els dies de cada dia?

En quines hores acostumes a anar a dormir en cap de setmana?

A quina hora t´aixeques per anar a l’institut?

A quina hora t’aixeques el cap de setmana?

Queralt i Lorena.

Pàgina 28

Ins Camí de Mar

ESPORTS I REFORMES A L'INSTITUT

Entrevistem la Maite González, Regidora d’esports, turisme i joventut de l’Ajuntament de Calafell. Els propers Jocs de la Mediterrània, els esports i el seu futur són els temes princi-pals d’aquesta entrevista

Quins esports organitzeu actualment des de l’Ajuntament de Calafell?

Més que esports, organitzem competicions. Els esports, els fan les entitats, que les recolzem a través de subvencions i els hi deixem les infraestructures per a les competicions. Els recursos esportius que hi ha a Calafell són el bàsquet, el futbol, l’hoquei, el pàdel, etc. Una de les activitats que organitzem és la Cursa Popular, El dia de la bici, el Cros escolar, La nit dels campions, etc.

Parlant d’esports, quin és l’esport que té més èxit entre la gent més jove? I entre la gent més gran?

A Calafell, el futbol és l’esport que més agrada entre la gent jove en general. I entre la gent més gran, hi ha molta afició per la marxa nòrdica, que consisteix en fer llargues caminades amb l’ajuda de 2 bastons.

Com es que va desaparèixer el triatló que tant d’èxit va tenir? Teniu pensat tornar a organitzar-lo?

No ha desaparegut del tot, qualsevol any es pot tornar a fer. Es va fer l’últim fa 2 anys i hi participava molta gent; el que passa és que la majoria de la gent que venia era de fora, aproximadament el 95% de gent que venia era d’un altre lloc i els hi agradava molt el passeig i la platja de Calafell. Era un circuit tancat per la zona de Segur. El que volem fer en aquests anys de govern és impulsar l’esport per a la gent més propera, per això ens centrem més en organitzar activitats més populars, com la Cursa Popular.

Sabem que el José Manuel Abascal va ser una atleta molt famós, està ajudant a promoure l’esport a Calafell?

Sí, ara és el director esportiu de la Regidoria d’esports i efectivament ens està ajudant a promoure l’esport i a promocionar Calafell com un poble esportiu i turístic. Va participar als Jocs Olímpics de Los Angeles i va guanyar la medalla de bronze en la categoria de atletisme.

Quines millores fareu a les instal•lacions esportives de cara als Jocs del Mediterrània de 2017? S’hi invertiran molts diners?

Treballarem en el camp de futbol. El dilluns passat ens vam reunir amb els polítics i l’obra consisteix en renovar completa-ment el camp de futbol, tot i que hi ha coses que es mantenen, com la graderia. Es construiran nous vestuaris, es canviarà la gespa...Sí que s’hi invertiran molts diners, aproximadament uns 2 milions d’euros. Una part d’aquests diners ens els subvenciona la diputació de Tarragona i ens donen uns 900 000 euros, i la resta a través un crèdit bancari.

Joan A. i Àlex B.

Pàgina 29

Desconnecta't 58

Teniu altres projectes de cara al futur?

Sí, renovar el pavelló Joan Ortoll de Calafell, però ara la prioritat és el camp de futbol i més endavant, no d’aquí molt, es començaran les obres del pavelló.A més a més, volem fer un pavelló, solament hi haurà un gimnàs i farem obres a la pista de futbol de Calafell poble perquè volem cobrir-ne una part.També reformarem les zones de l’institut relacionades amb l’esport. Principalment es reformarà la pista coberta, se li aixecaran 4 parets, vestuaris, s’arreglarà el terra i una petita graderia. A més, s’arreglarà la recta d’atletisme i el fossat de sorra. La intenció és que als matins, la facin servir els alumnes del centre i a la tarda les entitats esportives del municipi per poder entrenar. Es preveu que les obres comencin l’any vinent.

Feu alguna activitat dins del nostre centre?

Es fan moltes activitats relacionades amb la joventut. Nosaltres el que fem és convidar-vos a moltes coses. Per exemple, fa uns dies vaig anar a parlar amb el coordinador esportiu del vostre centre perquè animés a la gent.L’optativa de vela de l’institut està subvencionada per la Regidoria d’esports, així els alumnes poden conèixer el món de la vela i aficionar-s’hi si els hi agrada, ja que tenim una platja molt maca.

Per què Calafell és un poble tan atractiu per als turistes? Aporten molts diners?

Perquè té una platja molt maca i familiar, una sorra molt planera i un clima fantàstic, per això vénen molts turistes i vénen principalment pel clima i la platja. El que pretenem és impulsar el patrimoni del nostre poble.El turisme aporta molts diners perquè Calafell no té indústries i moltes persones que vénen al poble, vénen a l’estiu i tenen una casa com a segona residència, so-bretot gent de Barcelona. I volem que aquestes persones continuïn venint els caps de setmana i a l’estiu. La seva situació geogràfica agrada perquè res està molt lluny i és un poble tranquil amb moltes activitats a fer.

Què és el que més t’agrada de treballar a l’Ajuntament de Calafell?

Les Regidories que tinc al meu càrrec: esports, turisme i joventut.

Per cert, practiques algun esport?

I tant, practico pàdel, marxa nòrdica i bàsquet.

Joan A. i Àlex B.

Pàgina 30

Ins Camí de Mar

NAVEGAR AMB UN CAMPIÓEntrevistem al dues vegades campió d’Espanya i una vegada setè del món de la categoria de vaixells “Fórmula 18”, Jordi Sánchez

Quan i com vas començar a navegar?

Quan tenia 6 anys, em van portar en un esplai de vela i, en provar-ho, em va agradar molt. He continuat navegant fins ara.

Has participat en molts campionats? Quants? Com ha anat?

He participat en campionats a nivell local, provincial i de Ca-talunya. Després vaig passar a fer campionats d’Espanya i després a Campionats internacionals. Els resultats sempre han sigut positius.

En quina freqüència surts a navegar?

Fins que la feina no m’ha lligat, navego tres o quatre cops per setmana.

Quins projectes tens de cara al futur?

Cara al futur tenia com a projecte quedar campió d’Espanya, i ja ho he aconseguit un parell de vegades. M’agradaria fer pòdium a nivell europeu i mundial. El màxim a què he arri-bat és setè del món.

Quin tipus de col•laboració mantens amb l’institut?

Estic de professor de l’Optativa d’Educació física, on po-sem en pràctica la vela.

Pots explicar-nos alguna anècdota interessant dels teus anys navegant? I de l’optativa de vela?

La primera vegada, quan vaig canviar de categoria (que vaig passar del “Hobbie 16” a la “Fórmula 18”, que són uns catamarans més grossos) vaig anar a fer la primera regata (carrera de vaixells) a les Palmas de Gran Canària. El mar Atlàntic és molt diferent al Mediterrani, i el primer dia hi ha-via tant de vent, que de 70 participants només van acabar 2 i jo no hi era. Va ser una bona experiència.De la vela escolar, alumnes que amb els estudis els hi cos-ta bastant, a la vela són els que normalment van més bé i ajuden als que aquestes classes més pràctiques els hi costa més...

Júlia i Mar

Pàgina 31

Desconnecta't 58

UNA VIDA SOBRE RODESIgnacio Corválan, alumne de 3r d’ESO, ens explica què és això del longboard i les diferències amb l’skate tradicional

Què és el longboard? En què consisteix?

És una taula amb 4 rodes més grans que les d’skate, amb uns eixos de precisió perquè, quan vagis a molta velocitat, no tremoli i no caiguis. Consisteix en baixar ràpid a molta velocitat per una rampa.

Quan vas començar a practicar-lo? Què et va motivar a fer-ho?

Fa un any només. Els vídeos que hi ha a youtube i el que sento quan baixo, és adrenalina. En quina freqüència entrenes?

Quan tinc temps lliure.

Què és millor per a tu: l’skate o el longboard? Per què?

El longboard. Perquè l’skate és diferent, fer trucs a la taula de longboard surten millor que a l’skate, i és mes fàcil de controlar.

Quina opinió tenen a casa teva? Et donen suport?Em donen molt de suport, però els fa por per si em faig molt de mal o sagno.

T’agradaria dedicar-te professionalment al món del long-board?

Sí, m’encantaria dedicar-me professionalment.

Has participat a algun torneig d’skate? Quants?

Sí, n’he participat en diversos. 3 o 4 més o menys.

Segueixes algun tipus d’entrenament (pla de treball) que t’ajudi a millorar amb el longboard?

No, no en segueixo cap perquè no vull que sigui obligatori per a mi, només ho faig perquè m’agrada.

Creus que té futur?

Ara s’està fent “popular” però jo crec que sí. En algun mo-ment, hi haurà molta gent fent-ho perquè poc a poc va creixent.

Catalina

Pàgina 32

Ins Camí de Mar

un BOT que SALVAVA VIDeSEntrevistem el president del bot de Calafell, en Vicenç Soler, que ens explica la història del bot des de 1920 fins a l’actualitat

En què consisteix el bot salvavides?És de quan no hi havia motors. Quan no hi havia motors per salvar la vida d’una persona, d’una manera o altra s’hi havia d’arribar. Si estava dintre del mar i s’estava ofegant utilitzàvem un bot de rems. Aquest bot es va inventar el 1865, quan va sortir el model d’aquest bot fet a Anglaterra. Important: si una persona s’està ofegant l’objecte que el va a salvar no es pot enfonsar, això vol dir que el bot salvavides és com un bolígraf, si el llencem a l’aigua s’enfonsarà, però si posem una pilota de tennis taula a cada extrem no s’enfonsarà. Això és semblant al bot: té una cambra d’aire al davant i una al darrera. Quant de temps fa que existeix?El dibuix d’aquest bot va sortir l’any 1865 i és un model anglès. El 1920 va arribar el bot salva vides a Calafell.

Quants anys fa que el bot no s’utilitza per salvar vides?L’última vegada que va sortir el bot a salvar vides va ser l’any 1952. “Salvar vides” vol dir que hi havia molt de tem-poral. Els pescadors miraven des de dins del mar al poble. A les cases petites que hi havia davant del mar, totes te-nien una finestra petita i si en aquella finestra hi havia una llum, volia dir que les dones havien encès una espelma i així els pescadors s’adonaven que hi havia molt mal tem-poral i si anaven cap a la vora del mar i el bot tocava terra es trencaria. Llavors l’any 1952, va haver una imprudència i van baixar.

Quin és el rècord de voltes*?Va ser fa uns deu anys. Un onze de setembre, mentre fèiem l’ofrena, vam decidir fer-ne onze. Llavors l’altre any vam fer dotze i així cada any fins que vam arribar a fer les quinze voltes.

Com us comuniqueu mentre feu les voltes?Hi ha una teoria, que no la fem servir molt però és la que hauríem de fer: quan aixeques el cap de l’aigua, has de mirar els companys del costat per veure si estan perquè si no hi són hi ha un problema. Però tenim una avantatge: quan obres els ulls sota l’aigua hi ha una claror, llavors hi podem veure. També ens comuniquem picant el bot: si els que estan fora piquen, des de dintre sona. I també ens comuniquem parlant dintre de la cambra d’aire.

Quant de temps fa que ets el president? En quina freqüència es canvia de president?Molt poc, des del 6 de maig d’enguany. L’últim president que hi havia, va estar dinou anys. No és usual, però com que el president que hi havia ho feia bé no vam voler substituir-lo.

(*)bolcar el bot en el seu eix

Pàgina 33

Desconnecta't 58

Heu tingut algun problema recentment amb el bot? Sí, sempre hi ha problemes. El bot és com una casa, si tu no li fas un manteniment, un dia s’espatllarà alguna cosa, un dia una altra. El bot es belluga, el bot és viu encara que no ho sembli i cada vegada que el tirem al mar, les fustes es belluguen. Si la fusta fos ferro seria diferent, però com que és de fusta, se separa, es tornen a ajuntar. Aquest any, n’hem tingut un d’important: el 10 de juliol, va entrar molta aigua i l’hem anat arreglant i encara hem d’acabar d’arreglar-lo.

Quins requisits has de complir el bot per poder participar?Has de tenir divuit anys per poder participar en el bot. Però sempre hi ha excepcions, per exemple, un nen de disset anys que té moltes ganes d’entrar, com que només li queda un any per ser major d’edat, el deixem venir amb nosaltres. Per ex-emple, aquest any vam pujar-hi un noi que va amb cadira de rodes, per fer-li un homenatge perquè se sent part del bot, però no pot pujar sempre.

Per què sou només homes?És com als castells, tota la vida els havien fet homes i és ara que hi ha dones, quan s’han fet els castells més importants, això mateix passa amb el bot. Abans totes les coses importants les feien els homes i ara poc a poc s’involucren les dones. A cap lloc diu que les dones no puguin pujar al bot. Els homes poden tenir més força física i les dones poden tenir més força mental.

Algú ha tingut un accident donant les voltes?Més que accidents han tingut cops. Jo per exemple quan parem el bot per donar les voltes tenim rems i llavors aquells rems els he de lligar i mai estan ben posats. Llavors quan donem la volta els rems es fiquen bé sols. Doncs un dia mentre fèiem les voltes se’m va quedar el dit del peu enganxat al rem i quan donàvem les voltes jo quedava penjant, però no se’m va trencar el dit.

Què significa per a vosaltres dur el bot salvavides de Calafell?El bot ho és tot, li ensenyo a tothom. És com totes les associacions de Calafell: hoquei, futbol, bàsquet... Si jugues a Calafell i ets de Calafell et sents més orgullós que si jugues a Calafell i ets d’un altre lloc. El bot és l’únic que dona voltes en tot el món.

Camila i Maria

Pàgina 34

Ins Camí de Mar

CastanyadaEl passat 29, 30 i 31 d’octubre i 1 de novembre, com cada any, els alumnes de 2n de batxillerat van vendre castanyes, aprofitant la Castanyada, per recaptar diners pel viatge final de curs

La Castanyada és una festa popular de Catalunya, que se celebra el 31 d’octubre. Es mengen aliments molt típics de la tardor, com castanyes, moniatos i panellets (fets amb ametlles). La imatge que tots tenim de la figura de la Castanyera és una senyora vella, asseguda en una cadira, venent castanyes al costat d’un braser...

Enfront d’aquesta festivitat tradicional, trobem una altra festa, el Halloween, que en aquest cas és una festivitat que no és nostra, sinó que es una celebra-ció d’origen celta. Actualment s’ha estès ràpidament arreu del món i això ha provocat que la Castanya-da no tingui la mateixa importància que fa anys. És costum anar de porta en porta, visitant les cases del barri disfressats de morts de vegades recitant alguns versos o cançons a canvi de llaminadures. Aquesta tradició de disfressar-se és molt llunyana, d’abans de Crist, quan els celtes adoraven a Sa-mhain, Déu de la mort. Tenien com a objectiu posar-

se mascares i vestits referents als morts per espantar els esperits malignes, perquè no els hi fessin mal. També es donen llaminadures per tenir contents els esperits i no fer-los empipar.

La tradició de les carabasses ve d’un home irlandès, Jack. Va ser una persona molt dolenta, i no mereixia tenir lloc ni al cel ni al infern. Quan va morí, el seu espectre quedà vagant pel món amb una carabassa i una espelma dins donant llum. Un altre relat explica que la carabassa és un símbol, ja que una bruixa va castigar Jack perquè no va voler ajudar-la amb el sopar i el va empresonar dins una carabassa per a sempre, i per aquesta raó tenen forma de cara humana.

Els alumnes de 2n de Batxillerat, com ja és tradicional, van vendre castanyes per recaptar diners pel seu viatge de final de curs a Budapest (Hongria). Van estar 4 dies a les dues paradetes que van muntar, a la zona de la platja i a la zona del poble. Van treballar de valent per aconseguir vora 1500€ de benefici!!!!

Enhorabona!!!Josep i Patri

Pàgina 35

Desconnecta't 58

ENDEVINALLESTu en portes, te’l toques,te’l saps arreglar,però encara que no vulguisno els podràs comptar.

És una cosa meravellosa, que es fica al riu i no es mulla.

Què és el que cau i no es fa mal?

Plana com la mà,blanca com la neu,parla sense bocai camina sense peus.

No dic el meu colorperquè em poso vermella,agrada molt el meu sabor i estic fantàstica amb nata.

Volo com un ocell,xuclo com un vampir,pico com un mosquiti si ho faig he de morir.

No camina mai per terrai no vola pel cel.Tampoc no sap nedar.Però corre, baixa i pujai mai no s’ha d’ofegar.

Un pont de colorainesfet per sobre les muntanyes,amb colors d’aigua l’han pintatperò cap pinzell no l’ha tocat.

Tinc a la boca una dentadura,i em poso a cantar si les dentsem belluguen.

Només sé que fa tic-tac. Què és?

No tinc cames i sé córrer;sense braços sé nedar,i també, segons el ritme que soni,sense ser ballarí sé ballar.

Passo la vida fent voltescaminant a poc a poc,però per més que caminosempre estic al mateix lloc.

Petita com una ratai com un lleóguarda la casa.

Sóc tota morenordolça com les confituresi em veuràs moltes vegadespel nas de les criatures.

Camila i Maria

Solucions: 1.Cabells;2.Lluna;3.Nit;4.Carta;5.La maduixa;6.Abella;7.Aranya;8.Arc de Sant Martí;9.Piano;10.Bomba; 11.Vaixell;12.Rellotge;13.Clau;14.Xocolata

Pàgina 36

Ins Camí de Mar

Estàs segur/a del que veus? Les imatges estan plenes d’il·lusions òptiques, només cal deixar-se portar i que els nos-tres ulls ens enganyin. Una il·lusió òptica és qualsevol il·lusió del sentit de la vista que ens porta a percebre la realitat erròniament. A continuació us posarem alguns exemples de les il·lusions òptiques més comunes

Veus un lleo, però si li dones la volta al dibuix, què veus?

És un paisatge amb arbres, però...

Són iguals els dos punts interiors?

Hi veus un retrat, o alguna cosa més?

Catalina

Pàgina 37

Desconnecta't 58

EROLFICS

Júlia i Mar

Solució: Galleda Solució: Goma

Solució: Català Solució: Un caramel

Solució: Monstres

QUIN IDIOMA PARLES?

SA +T

AM QU UUES?

+E U

EM DEIXES LA TEVA...

L

QU TENS A LA OA?

QUI TA ESPANTAT AQUESTA NIT?

Pàgina 38

Ins Camí de Mar

EMBARBUSSAMENTS!!Aquí us proposem un petit repte: llegir tots aquests embarbussaments sense acabar com el de la imatge, sort!!

Diu qui, diu jo, diu sí, diu tu, diu qui, diu jo, diu no, diu Ah!

Com a ploure, prou que plou, Pau, però plou poc.

Duc com puc un ruc a un duc rus mut.

Un plat pla ple de pebre negre n’era. Un plat pla ple de pebre negre n’està.

Visca al bosc i busco vesc i visc del vesc que busco al bosc.

Duc pa sec al sac, m’assec on sóc, me’l suco amb suc de sang i fang.

En cap cap cap el que cap en aquest cap.

Apel•les apila una pila de peles. Les piles de peles que Apel•les apila, no són piles de piles, que són piles de peles.

Qui roba una arrova de roba no roba l’arrova, que roba la roba.

Tinc una fam, una set una son, que quan mengi, quan bec i quan dorm, se me’n va la fam, la set i la son.

Joan A. i Àlex B.

Pàgina 39

Desconnecta't 58

ELS +++Hivern: Treballador, intel•ligent i constant Primavera: Atent, enamoradís i sensibleEstiu: Espontani, actiu i aventurer Tardor: Tranquil, educat i prudent

Anna i Mònica

1r ESO Nois Noies

Hivern Andreu Buil Alba Hernández

Primavera Pau Perin Marta Garcia

Estiu Pau Manyé Alba Tetas

Tardor Nil Vilaro Ariadna Gabana

2n ESO Nois Noies

Hivern Arnau Perín Nerea Sierra

Primavera Arnau Illa Laia Cachinero

Estiu Thiago S Claudia GutiérrezTardor Marc Jiménez Erika Garcia

1r BAT Nois Noies

Hivern Jaume Boquet Maria Miravent

Primavera Manuel Garcia Nerea Navarro

Estiu Pere Gallardo Laura RibesTardor Sergio Salazar Gemma Garriga

2n BAT Nois Noies

Hivern Eric Siles Nerea Montero

Primavera Daniel Vàzquez Paula Trinidad

Estiu Miguel Faro Maria VilchezTardor Jaume Escofet Anna Altarriba

4t ESO Nois Noies

Hivern Joan Armajach Mónica Tinajas

Primavera Sergi Roncero Mónica Mata

Estiu Marc Rodríguez Laura ValadésTardor Àlex Gòmez Victoria Salvat

3r ESO Nois Noies

Hivern Pol Roman Jessica Lin

Primavera Hugo Aranda Milena S

Estiu Sergi Jimenez Lena BäkerTardor Dionis Palau Alba Saura

Pàgina 40

Ins Camí de Mar

Les 7 diferències

Ivana R. ,Mariam B.

Desconnecta’t 58

Editors: Rubén Fortuny i Artur Valbuena

Redactors: Josep Alonso, Joan Armajach, Hannan Bakijar, Mariam Benerradi, Àlex Blanco, Queralt Buendía, Anna Collado, Lorena Diaz, Patricia Donoso, Hajar El Aoufi, Camila Gutiérrez, Nora Habrou, Liwia Klodawska, Mònica Mata, Damián Miranda, Ca-talina Olivari Mitzi, Maria Plaza, Júlia Pous, Ivana Rodríguez, Mar Tena i Tarek Zarrouk

Disseny de portada : Ivana Rodríguez i Mariam Benerradi.

Agraïments: A totes i a tots les/els qui feu possible l’edició d’aquesta revista. Espe-cialment a totes aquelles persones que ens han cedit el seu temps per a realitzar les entrevistes i articles i a l’Equip directiu del centre. I a l’AMPA per ajudar-nos en la im-pressió d’aquesta revista! Gràcies!

Calafell, desembre 2016

EQUIP DESCONNECTA’T

( jota popular, Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries)

“L’escala d’esta vida l’has de pujar a poc a poc, perquè si la puges de

pressa, cauràs al primer escaló”