informe sobre el pla millora - uab barcelonaclon.uab.cat/uploads/noticias/351_plamillora.pdf · 3.2...
TRANSCRIPT
Versió La
INFORME SOBRE EL PLA DE MILLORA
DE LA FACULTAT DE MEDICINA
Grup de treball
Professors: Vicent Ausina Ruiz, Pere Casan Clarà, Jaume Guàrdia Massó,
Fernando Picatoste Ramón, Josep Mª Torres Rodríguez.
Alumne: Francisco Espín Álvarez.
Coordinador: Prof. Josep Vaqué Rafart
Revisat pels òrgans directius, quadre de professors,
PAS i alumnes de la Facultat.
Aprovat per la Junta de Facultat el 10 de desembre de 2002
Facultat de Medicina
Universitat Autònoma de Barcelona
2
“No podem fer més del que podem,
però això ho hem de fer malgrat les dificultats”
La persecució de l’ideal, VI The crooked timber of humanity
Isaiah Berlin, 1959
“Les reformes només poden tenir èxit
quan darrera d’elles hi ha una ètica eficaç”
El metge en l’era tècnica Der Arzt im technischen Zeitalter
Karl Jaspers, 1986
3
INDEX 1. Presentació 2. El Pla de Millora 3. Context institucional 3.1 La singularitat de la Facultat de Medicina dins la UAB 3.2 Les propostes i la visió del Comitè Extern d’Avaluació 3.3 Els concerts amb les institucions assistencials 3.4 La política de col·laboració multiinstitucional 3.5 L’horitzó de la Facultat de Medicina a mig termini 3.6 Assumir la responsabilitat social 4. Missió, funcions i organització de la Facultat de Medicina 4.1 Missió i objectius de la Facultat de Medicina (FM) 4.2 Funcions de la Facultat i dels Departaments 4.3 Estructura directiva 4.4 Estructura organitzativa i de coordinació 4.5 Unitat d’Educació Mèdica (UEM) 4.6 Unitat de Gestió, Garantia i Millora de la Qualitat (UGQ) 4.7 Sentiment de pertinença i identificació amb la FM 4.8 Innovació tecnològica i material per a la docència 4.9 La dotació econòmica de la FM 4.10 Els canals de comunicació 4.11 El reglament de la Facultat 5. Programa d’ensenyament 5.1 Establir els objectius generals i específics docents, incloent el catàleg de competències i actituds 5.2 Director del programa docent de cada Àrea de coneixement. Programa i examen comuns 5.3 Potenciar metodologies docents innovadores 5.4 Contacte precoç de l’alumnat amb el pacient 5.5 Incorporar un major nombre de Centres d’Atenció Primària (CAP) 5.6 L’avaluació de l’aprenentatge s’ha de fer de forma coherent amb els objectius que cal assolir 5.7 El calendari acadèmic 6. Desenvolupament de la docència 6.1 Disminució de l’ús de la classe magistral i foment de l’autoaprenentatge 6.2 Laboratoris d’habilitats 6.3 Establir un programa de tutories 6.4 Intensificar la utilització de l’aprenentatge multimèdia 6.5 Introduir en el currículum l’ensenyament de les tècniques de relació interpersonal
4
6.6 Alertar el Ministerio de Sanitat i Consum sobre l’impacte negatiu de l’examen MIR 7. Professorat 7.1 Plantilla de professorat 7.2 Pla de promoció de la plantilla de professorat 7.3 Noves figures de professorat i plus de docència 7.4 Integració de professors en els Departaments 7.5 Identificar estratègies per implicar el professorat en la missió docent 7.6 Avaluació de l’efectivitat de la docència 7.7 Ofertar programes específics per al desenvolupament professional com a docents 7.8 Coordinació entre el professorat 8. Alumnes 8.1 Establir un sistema d’informació sobre el programa formatiu i la seva aplicació que vagi des dels alumnes als equips de coordinació i deganat 8.2 Promoció de la integració dels alumnes en les comissions de la Facultat 8.3 Integració de l’alumne en la vida assistencial (estatut de l’alumne en les unitats assistencials) 8.4 La formació cultural i humana 8.5 Fomentar l’intercanvi de l’alumnat en els programes estatals, europeus i altres. 9. Recerca 10. Llista de propostes 11. Bibliografia 12. Annex Abreviatures emprades: CAP Centre d’Atenció Primària CEA Comitè Extern d’Avaluació CIA Comitè Intern d’Avaluació FM Facultat de Medicina GT Grup de treball que ha elaborat el present Informe LOU Ley Orgánica de Universidades (de desembre de 2001) LLUC Llei d’Universitats de Catalunya (projecte de llei en tràmit al Parlament) UEM Unitat d’Educació Mèdica UGQ Unitat de Gestió, Garantia i Millora de la Qualitat
5
1. Presentació
L’era moderna ha modificat profundament l’exercici de la medicina. Fruit dels
avenços científics, econòmics i socials, a Catalunya i a Espanya, com a la major part de
països occidentals, la medicina és un servei públic. D’aquesta manera es poden aplicar
extensament els mitjans tècnics, estructurals i humans que són essencials per a presevar i
recuperar la salut i arribar a tota la població. Avui dia, la clàssica relació individual metge-
malalt ha canviat molt, ja que gran part dels metges exerceixen en institucions assistencials
en les quals es treballa dins un grup on destaca més el col·lectiu que la persona. Per altra
banda, la medicina i les institucions hospitalàries gaudeixen d’un gran prestigi, que s’explica
pel gran crèdit actual de la ciència que és el valor universal en que es basa l’activitat del
centres assistencials, i tot això malgrat els eventuals errors mèdics que tot sovint són
comentats en els mitjans de comunicació. L’envelliment de la població i la conseqüent
elevada prevalença de les malalties cròniques, el creixent interés en la prevenció i el fet que
el concepte de malaltia pràcticament no tingui límits, han eixamplat l’esfera de la medicina,
que és una institució essencial de la societat, i tal vegada per això és una art i una ciència ben
atractiva com a àmbit d’estudi i recerca i com a àrea de dedicació professional.
Els avenços científics i tecnològics també han incidit en la docència mèdica. L’augment
exponencial del coneixement mèdic obliga a la parcel·lació i especialització en l’orientació
personal del metge, i a la selecció precisa dels continguts a impartir pel professor. Els
avenços han produït una disseminació general del coneixement fent-lo accessible a amplis
sectors de la societat, en els quals la informació i el coneixement són elements cabdals de
desenvolupament personal i de progrés social. La gran disponibilitat i accés a la informació
obliga a replantejar les classes magistrals de tipus oral i les dissertacions unidireccionals per
subministrar fets i dades, i centra la intervenció professoral en l’orientació individual, la
discussió de temes, casos i problemes i la formació pràctica dels alumnes en habilitats i
actituds. L’accés a la informació també ha modificat la forma d’aprendre de l’alumne, que es
basa cada dia més en el propi treball o autoaprenentatge, i per això el nou sistema de crèdits
europeus (ECTS, European Credit Transfer System; 1 crèdit = 25-27 hores) mesura el
nombre d’hores de treball que l’alumne necessita per superar una matèria, i no les hores
d’activitat acadèmica de l’alumne segons el vigent sistema de crèdits a Espanya; l’ECTS té
per objectiu principal reduir la pressió lectiva sobre l’estudiant pel que fa a hores presencials
a l’aula. Tot plegat assenyala ben clarament que es va vers una nova cultura docent/discent.
6
Per altra banda, l’exigència tan palesa en l’actualitat d’una medicina eficaç, basada en
l’evidència, de gran qualitat i lliure d’errors, requereix el domini d’una gran dotació de
coneixements científics, i la possessió de moltes habilitats que cal adquirir mitjançant un
intens ensinistrament. A més, les formes predominants de prestació sanitària col·lectiva
obliguen a una bona formació en relacions interpersonals i de treball en equip. En resum, cal
un plantejament renovat dels estudis mèdics per tal que siguin capaços de preparar metges
per a les necessitats i expectatives de la societat moderna, fer front a l’explosió del
coneixement científic i tecnològic i inculcar una actitud crítica i una capacitat d’aprenentatge
que durin tota la vida.
Conseqüentment, les institucions universitàries es troben situades dins un entorn d’adequació
continuada. En aquesta línia, la Facultat de Medicina de la UAB va ser sotmesa a un procés
d’avaluació de la titulació, establert per l’Agència d’Avaluació del Departament
d’Universitats i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, dins el programa
d’avaluació sistemàtica de les titulacions de les Universitats catalanes. Dins aquest procés, a
l’any 2000, la Facultat de Medicina va constituir un Comitè Intern d’Avaluació (CIA), que
després d’una llarga tasca de recollida de dades i d'estudi de la situació preparà un informe
d’autoavaluació, que fou posat a disposició de la Facultat en la que fou rebut amb disparitat
d’opinions, i tramés també als membres del Comitè Extern d’Avaluació (CEA) designat per
l’Agència. Aquest Comitè va visitar la Facultat els 21 a 25 de maig de 2001; durant la seva
estada els components del CEA celebraren reunions amb l’Equip Deganal, el Comitè Intern,
els Directors de Departament, representants del professorat, de l’alumnat i del PAS,
llicenciats de recent graduació i alumnes en programes d’intercanvi. També visitaren les
instal·lacions de les cinc unitats docents de la Facultat, és a dir, la d’estudis bàsics de
Bellaterra i les de docència clínica dels Hospitals del Mar, Germans Trias i Pujol, Sant Pau i
Vall d’Hebron, on a més a més mantingueren reunions amb els equips de coordinació. Fou un
programa dens, que es desenvolupà segons la sistemàtica establerta per l’Agència
d’Avaluació. El CEA detectà cert desacord d’algunes persones i grups amb l’informe del CIE
i també que l’existència del procés d’avaluació era poc conegut. Posteriorment, a primers
d’octubre arribà a la Facultat de Medicina (FM) l’informe del Comitè Extern. En el mes de
maig de 2002 l’agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya ha publicat el
llibre titulat “Procés d’Avaluació de la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.
Informe 2001”, en la pàgina 193 del qual s’esmenta la problemàtica sorgida en l’avaluació de
la FM i la recomanació final de l’informe del CEA:
7
“En el cas de la UAB, cal dir que l’informe elaborat pel comitè intern no ha
tingut el consens necessari dins la pròpia Facultat de Medicina. Així mateix les
conclusions d’aquest informe tampoc no han estat acceptades de manera
majoritària pel membres de la mateixa comunitat universitària. Aquest aspecte
va quedar palès durant la fase d’avaluació externa, i és per això que el comitè
extern recomana una nova avaluació de l’ensenyament d’aquí a dos anys”.
Els problemes detectats a la nostra Facultat pel CEA, així com les seves propostes, són
objecte d’anàlisi i comentari en el present document, i per als que es presenten propostes
d’actuació. Hem d’avançar aquí que un dels principals problemes és la manca d’integració i
coordinació entre les Unitats docents, que fa difícil assegurar l’homogeneïtat de la docència i
els seus resultats, un altre és la feblesa competencial i funcional de la pròpia FM; també cal
assenyalar el baix sentiment de pertinença i identificació dels professors amb la FM.
Si bé l’informe del CEA i el present document venen a ser un programa per fer front als
defectes de la FM, i en ells no es parla dels seus punts forts i excel·lències, en aquesta
presentació no hem de deixar de consignar que la FM de la UAB és una de les de més
prestigi d’Espanya tant per la reconeguda bona formació dels seu graduats i els bons resultats
assolits per aquests en les proves MIR, com per l’elevat prestigi docent i professional del
quadre de professors, la notable qualitat assistencial dels centres sanitaris vinculats i pels
excel·lents resultats i l’elevat impacte de la recerca que s’hi realitza.
La Facultat de Medicina de la UAB, que fou inaugurada l’any 1968, va destacar en les seves
etapes inicials per les innovadores propostes docents. Després, amb la progressiva
incorporació de les unitats hospitalàries entrà en una fase d’ordenació docent i de
funcionament estable. En el curs 1994-95 es posà en marxa el nou pla de llicenciatura de
Medicina (Resolució 28707, BOE 1-12-1993), que després de completar la seva aplicació en
el curs 1999-2000, diversos grups de professors i alumnes van valorar-ne negativament
diversos aspectes. Per intentar limitar els problemes d’aquest pla, el Claustre de la FM
n’aprovà la seva modificació que després de les corresponents revisions i autoritzacions
oficials començarà a aplicar-se en el curs 2003-04. Segurament aquests canvis han produït un
cert cansament i desmotivació entre els professors. En aquest moment, després del procés
d’avaluació, que ha mostrat de forma ben palesa la necessitat de reformar importants aspectes
8
de la FM, cal considerar que aquesta es troba davant un important repte que reclama
l’obertura d’una nova etapa, en la qual convé que hi hagi una sensibilització i una motivació
favorables del professorat, l’alumnat i el personal i que, juntament amb les autoritats
acadèmiques, es consensui l’aplicació d’un programa de renovació que permeti assolir una
millor preparació dels alumnes, doni més satisfacció als estaments acadèmics implicats,
professors, alumnes i personal, augmenti la confiança en el futur de la Facultat com a
institució capdavantera i d’excel·lència, i contribueixi amb més intensitat a la millora de la
salut de la població.
9
2. El Pla de Millora
L’actual sistemàtica d’avaluació d’una titulació sol concloure amb un informe en el
que el Comitè que ha realitzat el procés proposa una sèrie de punts de millora que la Facultat
implicada passa tot seguit a desenvolupar; tot i que si l’envergadura de les propostes ho
justifica la Facultat ha de preparar un pla o programa de reformes a desplegar de manera
progressiva. Aquesta darrera ha estat la via escollida per la Facultat de Medicina en raó a la
transcendència i quantitat de les mesures proposades pel Comitè Extern d’Avaluació (CEA),
d’acord amb la decisió que s’adoptà en unes sessions de treball celebrades a principis del
2002, a les quals assistiren l’Equip Deganal, els Coordinadors de les Unitats docents i
l’Administradora de la Facultat, i també amb l’objectiu de que un cop es disposés del pla
aquest pogués ser discutit de forma oberta i participativa en el si de la FM.
L’informe del CEA consta de 5 apartats més unes conclusions; en ell es fan unes 28
propostes d’actuació. En el primer apartat, anomenat “Context institucional”, hi ha 6
propostes; en el segon, “Objectius i programa de formació”, 6; en el tercer,
“Desenvolupament de la docència”, 7; en el quart, “Professorat”, 5; en el cinquè, “Recerca”,
3; i, a les “Conclusions”, hi figura una proposta. La primera proposta és una espècie de
preàmbul o recomanació mare de la qual deriva gran part de la resta; en ella es demana que
l’equip directiu de la FM estableixi com a prioritat, elabori i executi, un pla estratègic per a
salvaguardar l’equivalència docent i productiva de les unitats docents i per a la identificació
d’aquestes amb la FM. En la darrera proposta es recomana que la FM emprengui el camí de
l’acció per a renovar el seu procés educatiu amb l’ajuda de la UAB, i en el termini de 15-24
mesos sol·liciti una nova avaluació institucional. Amb aquestes dues propostes, el CEA
emmarca el Pla de Millora que ha de portar a terme la FM, ja que en la primera li demana que
desenvolupi un pla i li fixa els objectius principals, i en la darrera l’anima a actuar per a
renovar el seu procés educatiu, i estableix límits temporals en el que el pla hauria d’estar en
marxa per poder afrontar una nova avaluació.
En el present document es fa una anàlisi de totes les propostes incloses en l’informe del CEA,
que hom valora i aplica a les circumstàncies i organització concretes de la FM, ja que la
intenció és particularitzar en forma de recomanacions ben definides les propostes de
l’informe del CEA. A més a més, hi ha una sèrie d’aspectes no contemplats pel CEA que el
Grup de Treball ha considerat essencial incloure en el Pla de Millora. Les intenses
10
discussions del Grup de treball han donat lloc a determinats textos força perfilats, com per
exemple el referent a la Missió i objectius de la FM, o les valoracions que es presenten sobre
els aspectes singulars de la FM dins la UAB, les funcions de la FM i dels Departaments, la
necessitat de noves figures de professorat, els efectes de l’examen MIR i altres. Bastants
punts que només s’anuncien com a tasques per desplegar requeriran importants treballs a
càrrec de l’Equip deganal, les Comissions de la FM, grups ad hoc i altres. Moltes vegades,
pel caràcter i els imponderables que hi ha al seu voltant, la mesura d’interès resta pendent
d’accions externes a la FM, per exemple, canvis estatutaris (Estatuts de la UAB), legislatius
(LLUC), o de l’oportú finançament a aplicar-hi. És un programa per desplegar en quatre anys
o període 2003-2006. Les seves propostes s’articulen be amb el Pla Directiu de la UAB,
reçentment aprovat pel Claustre general.
Les tasques del GT han estat recolzades en tot moment per l’Equip deganal.
L’informe es presenta d’acord amb un índex que segueix el del document del CEA, però
posseeix una estructura més detallada. En primer lloc, s’analitza el context institucional en el
qual se situa la FM; tot seguit, es presenten la missió, les funcions i l’organització de la FM,
amb una sèrie extensa de mesures que cal dur a terme; segueixen les parts anomenades
“Programa d’ensenyament i desenvolupament de la docència”, amb també moltes propostes;
i, a continuació, venen els apartats dedicats al professorat, l’alumnat i la recerca. El document
acaba amb un resum ordenat de les mesures que caldria desplegar.
El present Pla de Millora és una proposta per convertir la nostra Facultat en una de les
avançades i competitives d’Europa, de tal manera que sigui coneguda per la seva bona
organització, les innovacions en els seus programes docents, l’elevada formació dels seus
llicenciats, i l’excel·lència de la seva recerca. Es un programa que requereix una aplicació
ferma, reflexiva i continuada, dins un entorn de participació i consens. No es un canvi radical
i no hi ha d’haver resultats inesperats. La seva execució permetrà que la nostra Facultat
estigui preparada per a les notables modificacions en el programa docent i forma de fer
l’ensenyament que caldrà adoptar per incorporar-se a l’espai europeu d’ensenyament
superior.
11
3. Context institucional 3.1 La singularitat de la Facultat de Medicina dins la UAB
La Facultat de Medicina, per les seves característiques estructurals i funcionals, és un
centre educatiu atípic dins la UAB. Primer, per impartir-se la major part de la docència fora
del campus de Bellaterra en unitats hospitalàries concertades amb la Universitat però
allunyades del campus i entre elles/unes de les altres. Segon, per les característiques dels
ensenyaments clínics, que a partir del tercer curs de la llicenciatura requereixen un estret
contacte amb pacients. Tercer, per les característiques del professorat, que pel que fa al de les
unitats hospitalàries manté una doble vinculació, amb la Universitat i amb una Institució
assistencial, la qual cosa representa una doble dependència de deures laborals i
d’administració. I quart, per ser uns estudis d’elevat cost per a la Universitat, ja que exigeixen
molt de professorat per fer l’ensenyament pràctic prop del malalt, a més a més d’una especial
dotació d’aparells tècnics per a les pràctiques i l’aprenentatge d’habilitats; la forma
demostrativa i extensa de cara als alumnes de fer l’assistència també representa un notable
cost per a les entitats concertades.
Després hi ha altres característiques funcionals importants que deriven de les anteriors.
Primer, la realització del desplegament complet i autònom de la docència dels quatre darrers
cursos de la llicenciatura a unitats hospitalàries separades. Segon, l’existència d’un cos de
professors propi a cada unitat, amb aspiració de poder comptar amb professorat de totes les
categories docents per a cada Àrea de coneixement; aquesta segona característica deriva de
les disposicions del RD 1558/1986 que va establir la vinculació assistencial i docent dins
cada unitat hospitalària, de manera que els professors pertanyen a cada unitat i alhora cada
una és autònoma de les altres. Tercer, un factor destacat és que segons la normativa fins ara
vigent aquesta organització en paral·lel té com a entitat directiva i coordinadora bàsica el
Departament universitari, amb la qual cosa apareix una altra situació especial i única a la
UAB, que és que si bé en el campus de Bellaterra els Departaments gestionen una o més
àrees de coneixement formades cada una per un sol grup de professors, els Departaments
clínics de la FM gestionen un nombre equivalent d’àrees multiplicat per quatre i funcionant
en entitats autònomes. I quart, els professors de les unitats hospitalàries se senten més aprop,
més identificats, amb el seu centre hospitalari i la corresponent entitat assistencial que amb la
FM i la UAB.
12
Altres particularitats són que la llicenciatura de Medicina és de les més resistents al declivi
demogràfic actual de la universitat, que tant afecta a d’altres estudis, i que des del punt de
vista pràctic hi ha un fet extern de gran repercussió damunt la docència de la FM, que és
l’examen MIR.
Una qüestió d’un altre ordre és la percepció, present en l’ànim de molts professors, de que la
FM històricament ha comptat poc en les estructures directives i els programes de la UAB,
dins la qual vindria a constituir com una entitat perifèrica, per no dir estranya. Certament, les
singularitats esmentades no han afavorit la plena harmonització de la FM dins la UAB. En ser
una Facultat distinta a la que s’apliquen els mecanismes d’integració generals de la UAB, tal
vegada convindria aplicar-li alguns mecanismes diferenciats, que l’Equip Deganal hauria de
consensuar en el si de la FM i proposar al Rectorat (vegeu el punt 3 de l’apartat 3.5). Cal
deixar constància però de la gran voluntat de la FM de participar plenament en els esquemes
de col·laboració transversal inter-facultats de la UAB i que de cap manera pretén restar
encapsulada dins una situació especial.
3.2 Les propostes i la visió del Comitè Extern d’Avaluació
En les pàgines 9 i 10 de l’informe, el CEA detalla un conjunt d’accions a considerar
en el context institucional. En aquestes pàgines és on el Comitè expressa el diagnòstic global
de la situació observada i descriu les principals propostes per a fer-hi front. El diagnòstic és
que l’estructuració de la FM en cinc Unitats docents, separades geogràficament i d’alta
complexitat, “tendeixen a generar compartiments estancs sense diàleg ni interacció entre si,
que de forma natural emprenen el camí de la desconnexió i del funcionament no sotmès a les
metes, directrius i objectius de l’estructura acadèmica a la que s’associen, és a dir, la FM”.
Com a mesures, demana en primer lloc que l’equip directiu de la FM “elabori i executi un pla
estratègic per salvaguardar l’equivalència docent (aprenentatge) i productiva
(graduat/graduada) de totes les unitats i la identificació d’aquestes amb la FM, al mateix
temps que aprofita la riquesa de recursos disponibles”. Els objectius d’aquesta proposta són
ben clars: que la docència i els resultats siguin equivalents, que les unitats s’identifiquin amb
la FM i que tots el recursos s’aprofitin per desplegar la missió de la FM. És una proposta ben
raonable i els objectius del tot pertinents. El pla estratègic sol·licitat és el programa de millora
que s’exposa en el present document.
13
A continuació es proposa que “l’organització de la FM podria propiciar que la integració
entre les unitats docents i d’aquestes amb el campus de Bellaterra es realitzi en el si dels
Departaments com a punt de trobada del professorat, del PAS i de l’alumnat”. És una
proposta correcta i lògica donada l’ordenació transversal de la FM en Departaments i el seu
àmbit de funcions fins i tot amb la nova Llei d’universitats (LOU), però és un objectiu de
gran dificultat perquè la multiplicitat de grups ho dificulta de forma extraordinària. És molt
adequat el terme integració, ja que davant la pluralitat de formes de considerar un mateix
tema, no es poden plantejar solucions o prescripcions úniques, ni tan sols uniformitzadores,
sinó que amb molt de diàleg cal avançar vers posicions comunes; certament, la distància
geogràfica i l’autonomia de cada Unitat docent ho dificulten però no hi ha més remei que
propiciar-lo. S’ha de remarcar que l’establiment d’aquesta integració és essencial perquè la
FM funcioni con un sol conjunt i que la docència i els resultats siguin equivalents; per això
en el següent apartat 3.5 es parla de la necessitat d’instaurar una cultura d’integració a la FM.
La següent proposta: “Es recomana crear una poderosa estructura coordinadora que
convergeixi en l’equip directiu per reajustar les desviacions docents que es produeixin entre
les distintes unitats i per a que aquestes se subjectin a les directrius emanades de la FM”,
suposa un recentrament de totes les competències docents en l’equip directiu, fet del tot
desitjable vista l’experiència de la distribució competencial determinada per la llei de
Reforma Universitària del 1983, que encara és d’aplicació. La realització d’aquesta proposta
necessita quelcom més que la voluntat i l’esforç de l’equip directiu per tirar endavant la FM,
ja que és indispensable disposar de les adequades competències legals per a fer-ho. La LOU
dota a les Facultats de competències plenes en matèria d’organització dels ensenyaments i
tots els processos acadèmics i de gestió conduents a l’obtenció de títols i, per tant, en un futur
proper la Facultat ha de poder vertebrar, dirigir i reajustar la docència tal com propugna el
CEA.
Les dues altres propostes que el CEA inclou en la part de context institucional: “La
declaració explícita de la missió institucional de la FM i dels seus objectius generals i
específics es difondrà massiva i redundantment ...”, i “És necessari crear un sentiment de
pertinença i identificació amb la FM que permeti a aqueixa de competir en igualtat de
condicions amb les institucions que alberga”, es comenten en els següents apartats 4.1 i 4.7,
ja que les hem disposat com a parts dels elements constitutius centrals de la FM.
14
La darrera proposta: “Crear una Unitat de Gestió, Garantia i Millora de la Qualitat com
estructura de recolzament de l’equip directiu de la FM, constituiria l’instrument idoni per a
facilitar el canvi organitzatiu, conceptual i relacional necessari”, sorprèn que estigui situada
en la part de context institucional i s’hagi diferenciat de la Unitat d’Educació Mèdica a la que
en el document de la CEA se li dóna molt d’èmfasi. Segurament, deu ser perquè se la veu
més com a un òrgan per reforçar directament l’equip directiu, que no per donar un servei
general a la FM. Es comenta en l’apartat 4.6.
Considerant globalment la visió del CEA, podem dir que es prou encertada i que s’avançà a
les previsions de la nova LOU. Podria discutir-se si el primum movens de les seves propostes
—aconseguir l’equivalència de docència i de producte entre les unitat docents—, és pertinent
o no. Alguns podrien dir que atesa la situació existent de notable desconnexió i funcionament
autònom de les Unitats, seria més oportú anar cap a l’existència de quatre Facultats dins la
mateixa Universitat, que emprendre el camí de la integració i coordinació que reclama el
CEA. Creiem que aquesta posició no és adequada perquè la dinàmica actual va a favor de la
transversalitat dels ensenyaments i l’homogeneització de programes a tot Europa, i a més a
Espanya es demana la reducció del nombre d’estudiants de Medicina. Com ha apreciat el
CEA, és inadmissible que dins una mateixa Universitat existeixin compartiments estancs,
manca de diàleg i manca de l’equivalència de programes i resultats, i per tot això, estem a
favor de les propostes del CEA. De tota manera, cal dir que si bé és necessari que les unitats
docents comparteixin un programa docent comú i les accions d’integració i coordinació, ha
de ser també important respectar i valorar les especificitats i idiosincràsia de cada una, ja que
no es poden deixar de banda les peculiaritats de les diferents unitats, que cal mantenir i
estimular com a una riquesa institucional.
Una qüestió oberta a la discussió és el grau de concentració de les facultats directives,
organitzatives i coordinadores en mans de l’equip directiu. El CEA proclama en diversos
punts del seu informe:
• “Es recomana crear una poderosa estructura coordinadora que convergeixi en l’equip
directiu...” (pàgina 10).
• “Cal crear una forta estructura coordinadora per reajustar les desviacions docents i fer
seguir les directrius general”, (pàgina 16).
• “Cal un equip directiu fort, cohesionat i compromès per tirar endavant els canvis de
concepte, d’enfoc i d’actitud en les persones i la institució”, (pàgina 17).
15
Aquest capteniment ha sorprès perquè en la nostra universitat no existeixen estructures
directives que requereixin per al seu funcionament el qualificatius de “poderosa”, “forta” i
“fort”. En tot cas, les expressions del CEA denoten que han apreciat en la FM la presència
d’un equip directiu de febles competències. Sense arribar a que un sol òrgan posseeixi
atribucions per dirigir de forma total la docència de la FM, si que cal manifestar ben
clarament que és fonamental que l’equip directiu tingui àmplies funcions i que les pugui
portar a terme.
3.3 Els concerts vigents amb les institucions assistencials
El Reial Decret 1558/1986, pel que s’establiren les bases generals del règim de
concerts entre les universitats i les institucions sanitàries, va comportar que la UAB signés
concerts per a la docència, assistència i recerca amb tres institucions sanitàries rellevants de
Catalunya, amb la qual cosa la FM pogué comptar amb quatre hospitals de gran prestigi i
dotació, més un nombre de centres d’atenció primària. El desenvolupament dels concerts ha
premés l’establiment d’una estreta vinculació entre la FM i les institucions, que ha estat ben
positiva per a totes les parts, i especialment per dotar a Catalunya de bons professionals de la
medicina i per augmentar el nivell científic dels serveis assistencials. Aquesta aplicació no ha
estat lliure de dificultats i encara avui dia existeix un descontentament per part dels
professors sobre el limitat compliment d’alguns punts estipulats en el concerts, com ara la
participació del professors en les comissions de direcció dels hospitals, la no vinculació de
les places docents i assistencials de forma orgànicament adequada, les obligacions
d’infrastructura i funcionals de les unitats docents hospitalàries, i d’altres. A més, el
professorat i l’alumnat voldrien una major implicació universitària de les institucions
concertades, i certament és un camp en el que cal avançar, doncs, per exemple, caldria definir
l’estatut de l’estudiant de medicina en les unitats hospitalàries, en el qual queden definits els
drets i deures de l’alumne i la seva incardinació dins la vida de l’hospital.
La Comissió Mixta Universitat-Institució sanitària, de composició paritària, s’encarrega de
vetllar per la correcta aplicació del concert, i amb aquesta finalitat se sol fer al menys una
reunió anual. Ara bé, per a la presentació dels plans docents i les propostes tècniques de la
FM i amb finalitats informatives, convindria crear una Comissió Interinstitucional entre el
Deganat de la FM i les institucions assistencials vinculades. Cal que la FM propiciï un clima
de diàleg entre la UAB i les institucions sanitàries per solucionar els temes que generen el
descontentament abans esmentat.
16
3.4 La política de col·laboració multiinstitucional
La tradició de la UAB, molt fomentada en les recents etapes de la FM, d’establir
acords de col·laboració amb institucions sanitàries, com és el cas d’hospitals i centres
d’atenció primària de diverses localitats de Catalunya, ha donat fruits positius, ja que els
alumnes de la FM, en especial els de sisè curs, veuen augmentat el seu ventall de possibilitats
podent anar a centres acreditats de la seva elecció on reben acollida i entrenament. Alhora,
aquests centres col·laboradors tenen la possibilitat de que se’ls vegi reconeguda la seva
qualitat assistencial amb la definició de centre associat universitari, i tot plegat repercuteix
produint un alleujament en la càrrega de pràctiques assistencials als centres hospitalaris
propis de la FM. Aquesta política ha de continuar i també consolidar-se dins un alt nivell de
qualitat; per això cal que la FM: a) estableixi un protocol d’acreditació de centres i de
manteniment dels acords, en el qual es contemplin les tasques a desenvolupar, els estàndards
docents i la valoració de l’activitat desplegada; b) fixi, dins l’Equip directiu, una persona, per
exemple, un vicedegà, o bé un òrgan, que s’ocupi de fer el seguiment continuat d’aquesta
col·laboració; c) constitueixi una comissió amb el centres com a mecanisme de coordinació
en la qual es plantegin els requisits i demandes de la FM i es coneguin les peticions i
propostes dels centres; alhora la comissió permetrà que aquests se sentin identificats en el
desenvolupament de la missió i objectius de la FM; i d) vetlli perquè cada centre
col·laborador disposi d’una plantilla bàsica i suficient de professors.
3.5 L’horitzó de la Facultat de Medicina a mig termini
1. Reptes interns.- La FM té al davant seu el repte d’avançar decididament en els
propers 5-10 anys en un horitzó de millora en els programes docents, la metodologia docent,
la integració, la coordinació i organització pròpies, la qualitat de la pràctica assistencial, la
recerca i, com a resultat de tot això, en la formació i capacitat dels seus llicenciats i doctors, i
en la transcendent contribució de la FM a la salut del catalans. Per això, cal superar l’actual
estancament i els defectes evidenciats en el procés d’avaluació, recuperant la il·lusió i
l’esperit innovador dels primers anys de la Facultat, i definint bé els objectius cap on es vol
anar, estimulant i motivant la gent a participar, per tal d’aconseguir un ferm treball de conjunt
que permeti:
(1). Instaurar una cultura de la integració. Significa fomentar un estret contacte, diàleg,
col·laboració i coordinació entre els professors de la mateixa àrea de coneixement i de
17
Departament, per tal d’aconseguir uns objectius, programes, metodologia, recursos i
avaluacions comunes, i també per afavorir el sentiment de pertinença a un mateix projecte
comú: la FM. Dins una pluralitat de persones i d’especialitzacions seria utòpic i
contraproduent voler implantar una visió unitària, però també el relativisme de que ja anem
bé, o que no val la pena l’esforç, o l’aïllament que permet evitar els conflictes i el debat, són
negatius.
(2). Instaurar una cultura de la flexibilitat dels plans i programes, i d’innovació i
perfeccionament docent. En l’article 8.2 de la LLUC s’afirma que las universitats hauran
d’adoptar “mesures que permetin la flexibilitat dels plans i la seva adequació permanent”.
Aquesta frase respon a una situació general existent a les universitats del món occidental
degut a la transformació demogràfica, els canvis socials, els avenços científics i tecnològics,
la globalització i la competència entre els centres. Per tant, caldrà variar la concepció actual
de plans i programes com a fites tancades i permanents a llarg termini, per anar vers un
procés d’adaptació continuada. Això és important per als docents, ja que significa que si bé
els fonaments i contingut de les matèries que imparteixen formen un fet consolidat, la seva
expressió en els plans i programes pot experimentar canvis i formes noves. Ara mateix, la
FM està engegant una revisió del pla de la llicenciatura del 1993-1994, que en pocs anys
haurà de ser modificat substancialment per adequar-lo a les característiques de l’espai
europeu d’ensenyament superior. Cal que el professorat i el PAS estiguin preparats i
disposats per a propers canvis.
La cultura d’innovació i de perfeccionament docent significa que ja no és possible fer servir
els mètodes clàssics o de sempre en la docència, ja que la tecnologia disponible, la gran
pluridisciplinaritat actual en els coneixements científics, les modernes formes socials, la
creació de l’espai europeu d’ensenyament superior i altres factors, demanen un esforç
d’adaptació constant.
(3). Una Facultat amb/de projectes. La nostra Facultat té pocs projectes. A part del canvi del
pla d’estudis i de les reformes arquitectòniques, com ara l’actual projecte de reestructuració
de la Unitat docent de Badalona, la Facultat no posseeix propostes de desenvolupament
definides de cara al futur, i ens referim especialment en l’àmbit docent: preparació del catàleg
de competències i actituds, nous mètodes com la incorporació de les tutories integrades en la
docència, mecanismes per a cohesionar els grups de professors, augment de l’eficàcia de les
18
pràctiques, i d’altres. Per tal de sortir de la quotidianitat actual, convindria desvetllar líders i
grups de treball amb propostes modernitzadores, que vindrien a ser com les línies de progrés
de la Facultat, la qual seria coneguda pels seus projectes innovadors.
(4). Vers la impulsió i condensació del coneixement. El nivell de coneixement influeix en les
expectatives que les persones es formen respecte el futur. L’acció parteix de la informació i
les decisions no es poden adoptar si no es disposa d’una sòlida base de coneixements. Si
l’aprofundiment en la informació és essencial per a les persones, les organitzacions tècniques
avançades no poden avançar ni sostenir-se sense un gran fons de sabers. La nostra Facultat
hauria de prendre mesures especials per impulsar l’accés a la informació científica i la seva
disseminació i discussió continuades, tant per als alumnes com per als professors, i propiciar
uns contextos de gran condensació del coneixement per estimular i sostenir la recerca.
2. Ampliació de l’oferta de la Facultat.- La Facultat està ancorada en la llicenciatura de
medicina com sembla natural, però segurament li ha mancat una visió de prospectiva i
d’obertura a nous àmbits. En aquest sentit, la FM hauria de definir noves àrees
d’ensenyament, en forma de mestratges, diplomatures i fins i tot titulacions, que permetin
ampliar la seva capacitat de servei, i ser útil en les noves necessitats de la societat, alhora que
s’aprofiten a fons els efectius humans i recursos materials disponibles. Amb aquest entorn
ampliat i els ensenyaments ja existents, la UAB podria establir una Escola de Ciències de la
Salut de gran potencial i impacte social. Un aspecte en el que la FM podria contribuir amb
eficàcia és el de la formació continuada de professionals sanitaris, que ara per ara no ha
tingut un desplegament ordenat al nostre país.
3. Més presència de la FM en el si de la UAB.- Des de la FM s’han conegut prou bé la seva
singularitat i les seves mancances, però donada la distribució de funcions entre Facultats i
Departaments, i la multiplicitat d’agents interventors, la situació s’ha mantingut en una deriva
evolutiva lenta. Això ha donat la sensació que els seus problemes no eren percebuts ni atesos
des de les instàncies directives de la UAB, on la FM ha estat poc escoltada. Sens dubte, el
diagnòstic de la situació és molt més complex, però en tot cas la singularitat de la FM dins la
UAB bé mereix unes accions i un tractament especial. Això significaria, per començar,
augmentar la presència de la FM en molts òrgans de la UAB, com en les comissions
delegades del Consell de Govern, l’Escola de Doctorat i altres.
19
4. Promoció i estabilització del professorat i rejoveniment de la plantilla.- Ha estat molt
positiva la política de la UAB de promoure l’accés de professors titulars de mèrits reconeguts
i llargs anys de docència i recerca a càtedres d’universitat, mitjançant el programa de
finançament de càtedres, que cal mantenir malgrat la nova sistemàtica creada per la LOU.
També convindria finançar l’accés de professors associats amb mèrits i anys de labor a places
de titular. La FM té un seriós problema d’envelliment del quadre de funcionaris docents que
empitjorarà amb l’actual tancament de la plantilla. Atesa l’elevada edat mitjana del
professorat de la FM, el programa de càtedres i el de titulars que reclamem hi tindrà un
limitat efecte ‘rejovenidor’, ja que recaurien sobre professors veterans. Per fer front a aquesta
situació caldria establir un programa d’accés de persones joves (<35 anys) d’especials mèrits
i característiques a places de titular; aquesta és una prioritat destacada per a la FM, que hauria
de fer possible la Llei d’Universitats de Catalunya (LLUC).
5. Context universitari i sanitari
a) La FM ha de començar a preparar-se per adaptar el seu programa d’ensenyament i els
mètodes emprats, a les previsions de l’espai europeu d’ensenyament superior que en pocs
anys seran d’obligat compliment. En aquest document es recomanen mesures per iniciar-
ne la transició, de manera que el present Pla de Millora ve a ser una primera fase en el
procés d’adaptació als nous plantejaments.
b) L’elaboració del catàleg de competències i actituds, tal com ha demanat el CEA, serà un
notable esforç per a la FM, que podria ser compartit per altres Facultats de Medicina de
Catalunya, a les quals sens dubte aquesta matèria interessarà; la FM de la UB ja hi ha
treballat (Palés J et al, 2001); també altres aspectes com el desenvolupament curricular,
les metodologies i el material docent, les experiències de les unitats d’educació mèdica,
les avaluacions, la comparació dels resultats obtinguts pels alumnes, i altres aspectes, són
tasques que guanyaran en temps de realització i aprofundiment si se’n planteja una
discussió i preparació dins un mecanisme de cooperació o Conferència de Degans de les
Facultats de Medicina de Catalunya. Som favorables a la creació d’aquest organisme
malgrat la disparitat de situacions, dotacions i medis existents entre les facultats
catalanes. Com a model de referència es pot tenir en compte la Conferència de Degans de
les FM d’Escòcia, que des de fa anys és científicament i organitzativament molt activa
(Simpson JG et al, 2002).
20
c) De forma similar a com es fa en alguna Escola de la UAB, seria molt convenient conèixer
la progressiva inserció en el sistema laboral dels llicenciats de la nostra FM. Per això,
seria important crear un Observatori de Graduats, que anés seguint l’evolució
professional i laboral del llicenciats. Aquest Observatori s’hauria de crear amb la
participació de les Facultats de Medicina catalanes i la col·laboració del Consell de
Col·legis de Metges de Catalunya i de l’Institut d’Estudis de la Salut de la Generalitat. A
més a més, l’Observatori podria recollir dades sobre convocatòries de treball, concursos i
demandes de personal, de manera que tant els recents llicenciats, com els alumnes dels
darrers cursos i els professors, poguessin saber quines són les necessitats de personal del
sistema sanitari.
d) L’any 2000 la Conferència de Degans de les Facultats de Medicina d’Espanya, el Consell
Nacional d’Especialitats Mèdiques i el Ministeri de Sanitat i Consum van demanar el
1997 i reiterar el 1998 al Consell d’Universitats, la “reducció del nombre d’alumnes”
admesos anualment a les Facultats Medicina espanyoles, uns 4.360, fins situar-lo al
voltant de 4.000, que suposa un quocient alumne/població (1/10.000 habitants) equivalent
a la mitjana d’admissió als països de la Unió Europea, i per tal de resoldre
progressivament la gran bossa de metges en atur (Pedraza, 2001). Les Universitats van
ajornar la discussió d’aquest punt, i de moment no es previsible que l’abordin donat
l’actual declivi demogràfic. En el curs 2002-03 només dues Facultats, Saragossa i
Màlaga, han reduït el nombre d’alumnes (15 i 7 places) i una, Sevilla, ha ofertat 5 places
més. La nostra FM és la que oferta més places d’Espanya, 280, seguida de Santiago de
Compostel·la i Sevilla, amb 260 cadascuna. La FM de la Universitat de Barcelona oferta
234 places, Lleida 105 i Tarragona-Reus, 113. Per coherència, demanem a la UAB que
accepti una progressiva reducció i reclami la seva aplicació general a les altres
Universitats.
e) La CEA demana en el seu informe que la FM faci arribar al Ministeri central una queixa
de que l’examen MIR en el seu format actual condiciona negativament l’aprenentatge en
el pregrau (pàg. 14), i també que a la nostra FM s’implantin estratègies per millorar la
formació mèdica, fugint de carregar les culpes a l’examen MIR, a la normativa central o a
la passivitat dels alumnes. Certament, l’examen MIR és un llast notable sobre
l’ensenyament mèdic, que preocupa als responsables de les Facultats i als professors
perquè el seu efecte sobre la docència és molt gran, ja que:
21
(1) La qualificació de cada Facultat dins l’ordenació anual de resultats de l’examen MIR
es considerada a nivell de la Conferència de Degans una veritable avaluació externa de la
Facultat.
(2) Els temes que entren a l’examen són els que ‘donen valor’ a les matèries del programa
docent, de manera que els professors es veuen forçats a explicar a fons aquells aspectes
més susceptibles de sortir a l’examen MIR en detriment d’altres i per tal que l’assignatura
no perdi interès o credibilitat davant els alumnes.
(3) El sistema de fer les preguntes d’elecció múltiple ‘tipus MIR’, que s’aplica cada
vegada més en els exàmens per tal d’avesar-hi els alumnes i que hi siguin competitius,
afavoreix uns coneixements més centrats en el detall o fet concret que en l’enfocament
global, raonat i pràctic dels problemes mèdics.
(4) Aquest tipus d’examen, en no fer cap prova de tipus pràctic, posa en un segon pla
l’adquisició d’habilitats i l’aprenentatge pràctic.
(5) Aquest examen és una comprovació de les facultats memorístiques i de discriminació
de conceptes dels llicenciats, de manera que exigeix moltes hores d’estudi teòric i
d’entrenament en la seva pròpia mecànica, això fa que les Facultats que de forma
expressa inclinen els alumnes a destinar més hores a l’estudi teòric que a l’assistència a
les sessions pràctiques, obtenen més bons resultats.
En resum, l’examen MIR és una llosa damunt les Facultats de Medicina, però aquestes
de moment no poden fer més que incorporar-s’hi plenament per tal que els seus alumnes
no quedin fora de l’especialització mèdica. La disjuntiva entre formar bons metges o bé
llicenciats d’alta competitivitat teòrica, es resol a favor d’aquests perquè un bon metge
que no obté plaça MIR és una persona frustrada que tindrà grans dificultats per sortir de
la bossa d’aturats. El programa MIR ha estat molt beneficiós per a la sanitat catalana i
espanyola, però la forma d’incorporar-se a aquest programa, que si bé no se’n discuteix la
seva oportunitat i equitat davant possibles favoritismes i irregularitats, trastoca fortament
la docència de la llicenciatura. La nostra FM no pot deixar de banda aquest tema i s'ha de
plantejar compatibilitzar els dos objectius. A més ha de posar ha de posar en evidència els
problemes generats per l’examen MIR, i la Conferència de Degans de Catalunya hauria
de fer propostes concretes per millorar-lo, que tindrien més força que les elaborades per
una sola Facultat (vegeu l’apartat 6.6).
22
f) El desplegament de la LLUC hauria d’ajudar a resoldre alguns aspectes del funcionament
de l’ensenyament pràctic en el centres sanitaris concertats, que més endavant comentem.
De tota manera, tot i que augmentés el nombre de professors contractats en els centres,
restarà a cada centre un notable contingent de persones que de facto col·laboren en la
docència i que no tenen cap reconeixement ni compensació. De fet, en els centres
sanitaris amb docència reconeguda, és tot el centre el que es posa al servei de l’alumnat i
participa en les tasques docents; per això seria oportú sol·licitar als responsables
autonòmics de la Sanitat, de les Universitats i del finançament, la instauració, dins el
marc dels acords laborals i de fixació dels elements de les carreres professionals, d’un
plus o complement de docència per a aquelles persones que no són professors (vegeu
l’apartat 7.2).
3.6 Assumir la responsabilitat social
La CEA acaba l’apartat sobre “Desenvolupament de la docència” amb una llarga frase
tant clara com dura per a la FM. Diu: “Fugint del victimisme, la FM no ha d’atribuir els seus
problemes a imposicions externes, com poden ser les dels Ministeris centrals amb la seva
normativa, l’examen MIR o la passivitat de l’alumnat, sinó que assumint la seva
responsabilitat social i coneixent i reconeixement les dificultats més o menys imposades des
de l’exterior, hauria d’elaborar estratègies per evitar la seva influència” (pàg. 14). És un
comentari que ens ve a dir: no us queixeu tant i espavileu-vos que ja sou gent gran. Si bé
realment la situació de la FM ha estat d’excessiva passivitat davant els problemes, amb
manca d’impuls renovador, manca d’una direcció ferma, manca de coordinació, etc.,
l’entrelligat de problemes és tan gran que caldria aplicar un gir intens a la dinàmica i forma
de fer de la FM. Aquest canvi ha de ser liderat pel Degà i per aquelles persones que ocupen
càrrecs directius que haurien d’actuar d’animadors de la vida docent i estimular la gent vers
les reformes; a més, tot el procés hauria de ser impulsat des del Rectorat. La renovació de la
FM necessita un programa d’actuacions de llarga durada, en el que tota la gent en sigui
protagonista, no només l’equip directiu; si no hi ha una conscienciació i voluntat generals un
grup de persones hi podrà fer poc. En tot cas, els nous Estatuts de la UAB haurien de
permetre i facilitar la implantació de programes d’actuació especials en Facultats i Escoles, i
també caldria augmentar el periode d’exercici dels degans, que hauria de ser de 3 anys
renovables.
23
4. Missió, funcions i organització de la Facultat de Medicina 4.1 Missió i objectius de la FM
Durant la seva visita, la Presidenta del CEA va fer notar a l’Equip deganal que ni en
l’informe del CIA, ni en els documents de la FM que se’ls havien lliurat, no es parlava de la
missió ni dels objectius de la FM. Se li va explicar que aquests aspectes s’havien discutit en
preparar el nou pla d’estudis de 1993 i que constaven en el document sobre “Directrius per a
l’aplicació del pla d’estudis”, aprovat pel Claustre de la FM, que tot seguit se li féu arribar.
En el seu informe, el CEA recomana primer que la missió i objectius de la FM “es difondran
massiva i redundantment” (pàgina 10), i després que “La FM hauria de declarar
explícitament, des de la seva pròpia responsabilitat social, la missió institucional que
presidirà la seva activitat en docència, investigació i serveis” (pàg. 11). En aquesta línia, el
GT després d’examinar la missió i objectius de l’esmentat document, va considerar que calia
procedir a la seva actualització i adaptació a les característiques de la nostra FM, ja que
corresponien a un document elaborat per l’Associació Catalana d’Educació Mèdica el 1991, i
no a una visió específica des de la nostra FM. Vista la importància actual d’aquests principis i
en relació amb el context social de la Facultat, el GT fa la següent proposta:
Missió de la Facultat.- La Facultat de Medicina té per missió contribuir a la millora de la
salut de la població mitjançant l’adequada preparació dels metges que han de prestar una
atenció sanitària de la màxima qualitat. Per assolir aquesta missió assoleix l’excel·lència i el
lideratge en els seus programes educatius mèdics i en l’avançament dels coneixements
mitjançant la recerca bàsica i aplicada, així com en les activitats preventives, diagnòstiques i
terapèutiques que es desenvolupen en els seus centres sanitaris associats.
Objectius de la Facultat.- La Facultat de Medicina de la UAB és un centre universitari públic
quina missió és formar metges amb els coneixements, habilitats i actituds sobre la salut i la
malaltia que requereix la societat actual, i que capaciten per a l’exercici professional d’acord
amb la normativa vigent.
Els estudis de Medicina han d’afavorir el desenvolupament personal de l’alumne, les
relacions interpersonals, el treball en equip i la integració del llicenciat en el sistema sanitari
català, de l’estat espanyol i d’Europa. En aquests estudis s’oferirà una formació mèdica
àmplia de manera que l’alumne en finalitzar la llicenciatura sigui capaç de resoldre una molt
24
extensa gamma de problemes mèdics i sanitaris, així com de liderar programes de promoció
de salut de la població.
La Facultat de Medicina, a més a més dels estudis de la llicenciatura, desplega els de
doctorat, i té voluntat d’intervenir en el manteniment i millora de les competències
professionals dels metges mitjançant la formació continuada, així com de participar en la
creació i el desplegament d’una futura Escola de Ciències de la Salut a la UAB. Alhora, la
Facultat és un centre en el que es desenvolupa recerca bàsica i aplicada.
Per a tot això, la Facultat compta amb un quadre de professors altament qualificat i uns
hospitals i centres sanitaris associats que cobreixen tots els àmbits assistencials.
Fonaments de l’activitat mèdica.- L’activitat mèdica actual se sustenta per una banda en el
coneixement científic i la capacitat tècnica, i per altra en l’humanisme mèdic, que es basa en
el respecte a la dignitat del pacient i el seu dret a decidir, en el reconeixement de la salut com
a un dret universal i en els valors insubstituïbles de la persona humana.
Objectius de la llicenciatura.- L’ensenyament que s’imparteix en la llicenciatura de Medicina
de la FM:
(1). Condueix a l’adquisició dels coneixements, habilitats, actituds i valors que són essencials
per a l’exercici de la Medicina en la societat actual.
(2). Condueix a una formació mèdica àmplia, de manera que l’alumne en finalitzar la
llicenciatura ha de ser capaç de resoldre una extensa gamma de problemes mèdics i
sanitaris.
(3). Facilita la inserció del llicenciat en l’especialització mèdica.
(4). Capacita per a l’actuació professional d’acord amb els límits que assenyala la normativa
vigent
(5). Motiva i prepara per seguir aprenent durant tota la vida.
Aquests objectius han de ser considerats com a intermedis i no com a finals, ja que en acabar
la llicenciatura la major part dels nous metges s’orientaran vers l’especialització mèdica.
El Perfil del metge en finalitzar la llicenciatura.- El perfil és el del metge amb una formació
bàsica i clínica àmplies que permet una pràctica mèdica general destinada a la prevenció,
25
diagnòstic i tractament de pacients, i que desplega la seva labor en l‘atenció continuada de
persones, famílies i grups, tant de forma individual com dins un col·lectiu de professionals.
Aquesta formació no es pot etiquetar de bàsica sinó d’extensa, i és més que la suma dels
objectius de cada una de les matèries de la llicenciatura, ja que n’és la seva integració
práctica. D’acord amb aquest perfil, en finalitzar la llicenciatura l’alumne ha de posseir les
següents qualitats i característiques:
(1). Estar ben familiaritzat en la resolució de problemes mèdics i d'atenció a la salut.
(2). Posseir un ampli conjunt de coneixements i habilitats que li permeten incorporar-se a
l’especialització mèdica i a l’exercici professional.
(3). Ser capaç d’actuar professionalment com a metge i d’exercir les responsabilitats que això
comporta.
(4). Saber adoptar les actituds adequades com agent de promoció de la salut.
(5). Ser capaç de mantenir patrons continuats d’autoformació i aprenentatge per tal de saber
actualitzar els seus coneixements i habilitats.
Esquema del Pla de la llicenciatura.- El Pla de formació de la llicenciatura de Medicina
s’organitza en tres nivells fonamentals:
(1). Formació sobre l’estructura, funcions i comportament del ser humà, i la seva relació amb
l’entorn físic i social, històric i cultural.
(2). Formació sobre les matèries de la pràctica mèdica per tal de proporcionar una visió
coherent de la salut, les malalties i l’activitat en les seves vessants de promoció de la
salut, prevenció de la malaltia, diagnòstic, tractament i rehabilitació.
(3). Experiencia clínica adquirida en hospitals i en centres d’atenció primaria sota la direcció i
supervisió dels professors.
Difusió de la missió i objectius.- La missió i els objectius institucionals de la FM han de
quedar perfectament establerts en els seus Estatuts i han de ser assumits i aplicats per tots. És
indispensable, doncs, que els professors i alumnes els coneguin, i participin activament en el
seu desenvolupament. Amb aquesta finalitat es proposa que la missió i objectius:
(1). Es presentin en una posició destacada en el document sobre el Pla de la Llicenciatura, en
la guia de la Facultat i altres textos que elabora la FM.
(2). S’editin de forma expressa en un fulletó que ha de tenir una àmplia distribució inicial a
tots el professors, alumnes i PAS de la Facultat, i sigui lliurat als alumnes de qualsevol
grau i curs que s’inscriguin per primer cop a la Facultat.
26
(3). Siguin directament accessibles des de la portada de la web de la Facultat.
(4). Se n’arbitri un mecanisme formal de discussió i renovació periòdica, per exemple, cada 5
anys.
4.2 Funcions de la Facultat i dels Departaments
La Llei 11/1983 de Reforma Universitària va assignar importants competències als
Departaments: “8.1. Els Departaments són els òrgans bàsics encarregats d’organitzar i
desenvolupar la investigació i els ensenyaments propis de la seva respectiva àrea de
coneixement en una o més Facultats (...). 2. Els Departaments es constituiran per àrees de
coneixement científic o tècnic, i agruparan a tots els docents i investigadors de les
especialitats que correspongui a les àrees. 3. Així mateix, correspon als Departaments la
articulació i coordinació dels ensenyaments i de les activitats investigadores de les
Universitats”. Pel que fa a les Facultats: “9.1. Les Facultats són els òrgans encarregats de la
gestió administrativa i l’organització dels ensenyaments universitaris conduents a l’obtenció
de títols acadèmics”.
Per tant, la LOU va definir els Departaments com organismes “bàsics” de la investigació,
l’ensenyament i l’agrupació de professors, i a les Facultats en òrgans de gestió i organització.
Cal destacar que la funció d’organització dels ensenyaments s’assignà a ambdós òrgans,
dualitat que generà imprecisió i que els Estatuts de la UAB no aclariren, i que en canvi les
funcions d’articulació i coordinació dels ensenyaments i de la recerca s’assignaren només als
Departaments.
La recent Llei Orgànica d’Universitats (LOU) ha introduït notables canvis en l’anterior
esquema. Per començar i al contrari de la llei anterior, esmenta abans les Facultats que els
Departaments i els hi dona àmplies competències: “Art. 8.1. Les Facultats, Escoles, ..., són
els centres encarregats de l’organització dels ensenyaments i dels processos acadèmics,
administratius i de gestió conduents a l’obtenció de títols de caràcter oficial i validesa en tot
el territori nacional, així com aquelles altres funcions que determinin els Estatuts”. Pel que fa
als Departaments: “Els Departaments són els òrgans encarregats de coordinar els
ensenyaments d’una o vàries àrees de coneixements en un o varis centres, d’acord amb la
programació docent de la Universitat, de recolzar les activitats i iniciatives docents i
investigadores del professorat, i d’exercir aquelles altres funciones que li siguin determinades
pels Estatuts”.
27
Aquesta nova Llei assigna de forma clara l’organització dels ensenyaments i de tots els
processos que hi són implicats a les Facultats i Escoles, mentre que els Departaments reben
funcions de coordinar els ensenyaments i recolzar les activitats docents i de recerca dels
professors. Aquesta coordinació pertanyent als Departaments entenem que és la coordinació
intra-departamental, que té per objectiu assolir la col·laboració i participació harmònica del
professors en la preparació i revisió del programa docent, la seva impartició, l’avaluació
unificada dels alumnes i en les tasques de perfeccionament professional docent. La
coordinació entre Unitats i Departaments de la Facultat correspon a aquesta. Cal esmentar
que la competència que fins ara havien assumit i desplegat amb més intensitat els
Departaments, el desenvolupament de la recerca, en la nova Llei queda assignada a Instituts
universitaris de recerca, de dedicació específica a aquesta comesa.
En aquests moments la UAB està preparant la revisió dels seus Estatuts per adaptar-los a la
LOU. Una vegada hagin estat aprovats, s’haurà de modificar el Reglament de la FM, el qual
d’acord amb la Llei 11/1983 actualment atribueix limitades funcions a la Facultat, és a dir, al
Degà, Equip deganal, comissions de la Facultat, i fins i tot a les Unitat docents. La Facultat i
els Departaments tenen una figura jurídica fixada per la llei; en canvi les Unitats docents no,
ja que són entitats descentralitzades de la Facultat.
Gran part de la manca de coordinació entre les Unitats docents que aprecia repetidament el
CEA en el seu informe, té l’origen en la distribució de competències establerta per la llei del
1983. Alguns Departaments de la nostra Facultat han desplegat bé les seves funcions en
l’àmbit de la recerca, però en general les referents a l’ensenyament, tant les d’organització
com les d’articulació i coordinació, han tingut un exercici puntual i reduït, i en aquesta
matèria, davant la dualitat competencial que abans hem esmentat, tampoc la Facultat no hi ha
intervingut de forma decidida.
Les propostes del CAE ja comentades de que “Cal un equip directiu fort, cohesionat i
compromès per tirar endavant els canvis de concepte, d’enfoc i d’actitud en les persones i la
institució”, “Cal crear una forta estructura coordinadora per reajustar les desviacions
docents i fer seguir les directrius generals”, i altres, només podran ser desenvolupades si la
FM exerceix plenament les competències que li assigna la nova i vigent llei. És essencial que
la FM sigui l’eix vertebrador i organitzador de la docència, estableixi els plans i programes
28
acadèmics i les directrius generals d’aplicació i vetlli pel seu compliment; també ha de ser
qui estableixi la coordinació general en matèria d’ensenyament, i que determini l’aplicació de
la política general de professorat de la UAB en el personal docent de la Facultat. La
coordinació dels programes docents a nivell intern dels Departaments correspon a aquests.
4.3 Estructura directiva
Seguint la recomanació del CEA, la FM ha de tenir un equip directiu fort i cohesionat
per tal de poder impulsar el desenvolupament de la seva missió i objectius, exercir les
competències que li pertoquen, i actuar com a element essencial d’integració i coordinació a
la FM. Es proposa el següent esquema d’òrgans i es planteja la possibilitat de crear una figura
especial de gestió.
Equip deganal.- Constituït pel Degà, el Secretari de la Facultat i els Vicedegans. És l’òrgan
encarregat de la direcció i representació de la Facultat.
Consell de direcció de la Facultat.- És un organisme de nova creació que aplegaria els
responsables de la Facultat, escollits per col·lectius diferents, amb la finalitat primordial de
definir i articular les línies d’actuació de la FM. Hi participen l’Equip deganal i els
Coordinador d’Unitats docents. Els Directors de Departament hi podrien tenir un
representació, per exemple, 3 vocals.
Equip de direcció de les Unitat Docents.- Es recomana que el Degà presideixi l’equip de
direcció de les Unitats docents. Les vigents funcions del Coordinador, Secretari i altres
figures de la direcció de les Unitats docents no cal modificar-les. El Degà presidirà les
reunions de l’equip, participarà en les deliberacions i tindrà dret a vot. Les funcions del Degà
seran definides en el Reglament de la FM. Aquesta modificació té per objectiu integrar el
Degà en la presa de decisions de cada Unitat Docent, i viceversa que les Unitats docents es
vegin a elles mateixes com a un òrgan de la Facultat de Medicina.
Gestor/a amb perfil gerencial.- Per tal d’augmentar la capacitat directiva de la FM cal establir
un/una Gestor/a de centre (FM) amb un clar perfil gerencial per facilitar i gestionar el
desplegament del present projecte de renovació. Ha ha de gestionar els afers administratius i
tècnics generals de la FM, i a més a més i fonamentalment ha treballar junt amb el Degà, els
Directors de Departament i Coordinadors d’Unitat docent, en l’aplicació dels canvis
29
preconitzats pel CEA i els recollits en el present document. És una gerència de centre d’un
nou model dins la UAB.
4.4 Estructura organitzativa i de coordinació
Es proposa modificar les funcions i composició de la Junta de Facultat i de les
Comissions de la FM, amb l’objectiu de perfeccionar el seu servei a la Facultat, i impulsar la
integració i coordinació entre les Unitats i Departaments. Quant a la seva naturalesa jurídica
cal senyalar que la Comissió Permanent és un òrgan delegat de la Junta de Facultat, en canvi
les altres Comissions són òrgans de caràcter tècnico-assessor del Degà.
Junta de Facultat.- Caldrà revisar les seves funcions d’acord amb els nous Estatuts de la
UAB. Seria convenient que pogués dictaminar sobre temes de professorat, mesures de
coordinació general, educació mèdica i perfeccionament professional, avaluació de la qualitat
docent i altres que ara no consten en la llista de les seves comeses. La composició dependrà
també del que determinin els Estatuts de la UAB, ara bé tal com està previst en aquest
moment cal que en formin part els Directors de Departament pertanyents a les àrees de
coneixement de la FM, i els Coordinadors de les Unitat docents, a més a més de les pertinents
representacions de professors, alumnes i PAS.
Comissió Permanent o Comissió de la Junta de la Facultat. Cal que en formin part els
membres del Consell de Direcció, els Directors de Departament, representants del Consell
d’Estudiants i el Gerent o responsable de gestió de la FM.
Comissió de Docència.- És la Comissió que en el Reglament actual té les funcions més ben
perfilades, si bé s’han de revisar, per exemple, la funció setena referent a la plantilla de
professorat, que hauria de passar a la Comissió de Professorat. N’haurien de formar part, el
Degà, el Vicedegà de Docència, els Directors del programa docent de les Àrees de
coneixement, un estudiant de cada Unitat docent, i el Director de la Unitat d’Educació
Mèdica.
Comissió de Professorat.- Estableix i supervisa la plantilla de professors de la FM, fa
propostes sobre places de professorat, determina els programes de perfeccionament
professional docent, i fixa els criteris i sistemes d’avaluació de la qualitat docent, entre
30
d’altres funcions. Ha d’estar composada per: el Degà, el Coordinador i un professor de cada
Unitat docent, els Directors de Departament i un estudiant de cadascun dels cicles.
Cal redefinir altres Comissions de la FM, com la de Recerca i la Comissió d’Economia, i
potenciar la Comissió d’Usuaris de la Biblioteca de Medicina. El Degà podrà constituir
comissions de caràcter transitori per a desenvolupar aspectes concrets.
4.5 Unitat d’Educació Mèdica (UEM)
El CEA va recomanar “Com instrument seria essencial crear una Unitat d’Educació
Mèdica, per a: 1) Desenvolupament i revisió curricular, 2) Innovar la metodologia docent, 3)
Posar a punt instruments d’avaluació adequats a objectius, 4) Identificar estratègies de
coordinació, i 5) Generar programes per al desenvolupament professional dels docents”.
Aquesta proposta és una novetat per a la FM i per a les Facultats de Medicina espanyoles, ja
que fins ara només una Facultat ha iniciat passos per disposar d’una UEM. El Gabinet
Tècnico-Pedagògic que durant força anys va funcionar a la nostra Facultat tenia uns objectius
més limitats, ja que només desplegava part de les tasques que s’inclouen dins l’anterior
apartat tercer. Per altra banda, sabem que aquestes Unitats existeixen des de fa més de 15
anys als EE.UU. i Canadà, on constitueixen un element necessari perquè una FM pugui ser
acreditada. També és conegut que en aquests països hi ha un notable planter de professionals
de la pedagogia i la psicologia que tenen experiència en educació mèdica i que treballen en
aquestes Unitats, fet que ara per ara no existeix al nostre país.
Les cinc funcions assignades a la Unitat són molt correctes i acertades; concretament, és
essencial que la nostra FM tingui un nucli de persones que es dediqui a estudiar i valorar el
currículum acadèmic; no pot ser que la FM vagi quasi a cegues com, per exemple, ha succeït
amb el nou Pla de Medicina, implantat el 1994 i sol·licitat amb intensitat per la pròpia FM,
però que els seus resultats han estat ben diferents dels esperats: descontentament de
professors i alumnes i efecte negatiu sobre l’expedient dels alumnes (vegeu l’Annex).
Seguint la recomanació del CEA, cal crear aquesta unitat a la nostra FM per tal de desplegar
les funcions esmentades, que són cabdals per a assolir la missió i objectius de la FM i per a
exercir-ne d’altres, com fer-se càrrec de la direcció tècnica dels laboratoris d’habilitats, així
31
com de la unitat d’informàtica per a la docència. L’actuació d’aquesta Unitat ha de ser molt
positiva per a modernitzar la Facultat vers nous mètodes, instruments i estratègies educatives.
La UEM ha de tenir al seu davant una persona amb experiència provada i de moltes dots de
relació interpersonal, que la FM hauria de contractar per un període inicial, per exemple, d’un
any. La Comissió de Docència ha d’actuar com òrgan assessor i consultiu de la UEM.
4.6 Unitat de Gestió, Garantia i Millora de la Qualitat (UGQ)
El CEA ha proposat crear aquesta Unitat de llarga denominació, sense definir-ne les
funcions. El posar a punt instruments d’avaluació adequats a objectius correspon a la UME;
en canvi, la gestió de les avaluacions i dels seus resultats, així com la proposta de mesures
per millorar la qualitat, correspondria a aquesta Unitat. Seria també interessant i positiva la
seva creació, que de fet podria constituir una subunitat de la UME. Hauria de ser dirigida per
una persona amb experiència provada en la realització de programes de qualitat i amb bones
dots de relació interpersonal. També hom podria encarregar a agències externes desenvolupar
part de les tasques citades (vegeu l’apartat 7.6).
4.7 Sentiment de pertinença i identificació amb la FM
La FM és una institució descentralitzada en cinc unitats docents: la situada al campus
de Bellaterra i les quatre unitats hospitalàries. La unitat de Bellaterra es un centre destinat a
les matèries bàsiques, que posseeix una gran capacitat docent i de recerca. El hospitals
vinculats són centres de referència assistencial, situats a l’àrea urbana de Barcelona i
allunyats del campus de Bellaterra, de gran prestigi a nivell del país, amb rellevants
instal·lacions per a la docència i recerca, i que posseeixen una trajectòria i unes
característiques específiques. Aquesta situació, ben avantatjosa des del punt de vista de
l’organització i de la presa de decisions des de les pròpies unitats, és sens dubte un dels
principals motius pels quals el professorat, especialment el de les unitats hospitalàries,
s’identifica més amb el seu centre que amb la FM i la UAB. És evident que el present
aïllament relatiu dels professors que treballen a cada unitat o al campus, no ha de significar
una pèrdua de la identificació amb la institució mare que ens agrupa a tots, i tampoc que
aquesta identificació no ha de representar cap menysteniment de les especificitats de cada
unitat.
32
Un factor cabdal en l’actual feble sentiment de pertinença a la FM ha estat la manca
d’accions que propiciïn de forma directa la integració entre les unitats i la FM, i
d’identificació de les unitats com a pertanyents a la FM de la UAB. És essencial recuperar i
preservar el sentiment de pertinença dins un projecte global, per al qual cal adoptar un
programa de mesures, com ha senyalat el CEA (“Cal un pla estratègic per estendre la
identitat de la FM al seus centres associats, sense oblidar els CAP”, pàg. 19), que fomentin
la integració de les unitats docents amb la FM i la UAB, i la identificació de totes les
activitats docents, assistencials i de recerca que en elles es desenvolupen com a pertanyents a
la FM. En altres apartats del present document es proposen accions per promoure la
integració entre les unitats, a les quals se’n poden afegir moltes d’altres. Totes les accions
que promoguin l’acostament, el treball conjunt i la relació entre professors i alumnes de les
diverses unitats, afavoriran la integració. En el camp de la identificació també hi ha moltes
mesures per prendre, com la senyalització de centres, serveis, impresos, fins i tot les bates
dels professors i alumnes, i altres; que els professors facin constar la seva pertinença a la FM
de la UAB en actes científics i socials o publicacions; així com, en un altre ordre, la freqüent
presència del Degà, Vicerectors i Rector, a les unitats docents.
L’Equip deganal, d’acord amb els coordinadors de les unitats docents i els directors de
departament, ha d’impulsar una política activa d’integració entre les unitats i la FM de la
UAB, i també un programa per millorar-ne la identificació com a pertanyents a la FM.
4.8 Innovació tecnològica i material per a la docència
Laboratoris d’habilitats clíniques.- En els darrers 10 anys la FM ha desenvolupat amb
correcció la seva tasca docent però ha quedat tècnicament endarrerida respecte a les Facultats
de centre-Europa i americanes, que disposen d’un notable equipament quant a laboratoris
d’habilitats clíniques, simuladors de funcions fisiològiques i unitats de formació mitjançant la
informàtica i altres recursos per a l’ensenyament (vegeu l’apartat 6.2).
Cal tenir en compte que en el moment actual ja no és possible que un estudiant dels cursos
clínics vagi un darrera un altre a inspeccionar i explorar malalts; per respecte a la dignitat de
la persona cal limitar aquest accés. Això significa que l’alumne ha d’assajar a fons i en
primer lloc sobre maniquís, pacients simulats i aparells de simulació. L’accés freqüent als
pacients ha de quedar prioritàriament obert als alumnes dels darrers cursos. Amb tot això,
33
volem dir que és essencial disposar d’uns bons laboratoris de pràctica clínica, per als quals
cal un finançament apropiat.
Informatització i medis audiovisuals per a la docència.- Deixant de banda els medis per a la
tecnificació de les pràctiques clíniques, cal comentar també la creixent informatització de la
docència, la recerca i la comunicació. La disminució de les classes teòriques i les noves
metodologies de la docència requereixen la informatització de molts continguts. La FM ha de
comptar amb un centre de recursos informatitzat i cada Unitat docent amb una Aula
multimèdia ben dotada. Les videoconferències i les connexions en línia poden ajudar tant en
la noves formes docents, com en la col·laboració en tasques comunes. Tot això configura
també un altre capítol econòmic important.
Material per a la docència.- La Facultat hauria de posar a punt una sèrie pròpia de manuals
temàtics destinada als alumnes, tant sobre les bases teòriques com dels aspectes pràctics.
Cada assignatura, a banda de les recomanacions de llibres, articles i documents que cada
professors i àrea de coneixement cregui oportú senyalar als alumnes, hauria de disposar d’un
conjunt de textos propi per posar a l’abast dels alumnes.
4.9 La dotació econòmica
Cal un pla especial o dotació econòmica suficient per poder aplicar les mesures del
present Pla de Millora, i per sortir de la situació d’estancament en que es troba la Facultat en
molts aspectes: laboratoris d’habilitats clíniques infradotats, desfasament quant a
informatització, medis audiovisuals i altres.
4.10 El canals de comunicació
La FM no disposa d’un sistema de comunicació ben definit, i no parlem ara de
dotacions, sinó d’una articulació i coordinació dels emissors i receptors. Això fa que, per
exemple, una convocatòria d’ajudes un professor la pugui rebre per internet 2-3 vegades o no
rebre-la. D’acord amb el sistema de comunicació de la UAB, cal estructurar uns canals de
comunicació on s’hagi regulat quina informació, com i qui la distribueix, i quins són els
receptors.
34
4.11 Reglament de la Facultat
L’actual reglament es una norma obsoleta que el Claustre de la FM haurà de refer tan
aviat s’hagin aprovat els nous Estatuts de la UAB. Ha de ser un reglament adaptat a les noves
característiques de la FM, amb un plantejament realista i pràctic que mitjançant els
dispositius i funcions que estableixi, permeti assolir la missió i objectius de la FM i implantar
una direcció forta i una coordinació efectiva.
35
5. Programa d’ensenyament
5.1 Establir els objectius generals i específics docents, incloent el catàleg de
competències i actituds
El CEA dins l’apartat sobre els objectius i el programa de formació, després de
senyalar que la FM hauria de declarar explícitament la missió institucional que ha de presidir
les seves activitats, manifesta que “Seria adequat crear una comissió encarregada
específicament d’establir els objectius generals i específics docents, incloent el catàleg de
competències i actituds que els egressats i egressades hauran d’haver adquirit i incorporat
en acabar els seus estudis orientant el programa a resultats i identificant els instruments i
estratègies docents per assolir-los”.
Aquesta proposta recull tant els aspectes clàssics sobre elaboració dels objectius generals i
específics segons l’OMS (Guilbert, 1981 i 1984), com les noves tendències sobre definició
dels outputs o resultats que ha de dominar un alumne en finalitzar la llicenciatura i que avui
dia reben tanta atenció per part de grups i cercles dedicats a l’educació mèdica. És una tasca
important que no serà fàcil desenvolupar donada la dedicació prioritària de molts professors a
l’assistència i a la recerca. La seva preparació correspon a la Comissió de Docència de la FM,
que hauria de presentar una proposta inicial en el termini d’un any. És molt important que
quedin clarament definits els objectius generals i específics de cada matèria, i que els
responsables de la seva impartició vetllin pel seu compliment. A continuació fem un repàs
dels continguts que caldrà preparar:
Objectius generals o institucionals.- D’acord amb la missió, la Facultat ha d’elaborar,
precisar i actualitzar els grans objectius del seu pla de formació a partir de l’anàlisi de les
tendències, objectius, recomanacions i propostes expressades per les principals institucions
sanitàries i educatives del nostre país i de l’entorn occidental. Principalment, ha tenir en
compte els següents documents:
- Objectius europeus de la Salut per a Tots, de l’OMS - Recomanacions de l’OMS sobre Educació Mèdica - Llei General de Sanitat, 1986 - Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya, 1991 - Pla de Salut de Catalunya - Estàndards, informes i declaracions de la Federació Mundial d’Educació Mèdica.
36
Objectius intermedis o de matèria.- En el programa de cada matèria d’una àrea de
coneixement s’han d’establir els objectius docents quant a coneixements i activitats
professionals o conjunt d’actes que ha de saber realitzar una persona, que alhora poden
segmentar-se en actes més específics anomenats tasques professionals (objectius educatius
específics comentats més endavant). A diferència dels objectius generals, que pel seu caràcter
genèric tenen certa universalitat, els intermedis reflecteixen les necessitats de salut de la
població en la que exercirà el professional sanitari en formació. Des de mitjans dels anys
1950, s’admet que els objectius intermedis han de tenir com a resultat l’adquisició de
coneixements, habilitats i actituds, si bé això és una reducció dels continguts dels tres
dominis de l’educació que són: el cognitiu, el psicomotor i l’afectiu (Bloom BS et al, 1956).
El domini cognitiu al que pertany l’adquisició de coneixements té un àmbit molt extens,
doncs va des dels processos intel·lectuals simples, com recordar fets, als més complexos, com
prendre decisions o raonar amb arguments. En el segon domini s’inclou un conjunt de
capacitats psicomotores que l’alumne ha de desenvolupar durant el procés educatiu, com:
moviments reflexos; moviments manipulatius bàsics; habilitats de percepció: visuals,
auditives i de discriminació tàctil, i coordinació ull-mà; habilitats físiques, inclosa agilitat;
moviments que requereixen entrenament; comunicació no-verbal, que inclou gestos i
expressions facials. El domini afectiu consisteix en l’adquisició d’emocions, sentiments,
actituds, apreciacions i valors, que es troben implicats en les relacions interpersonals.
Objectius educatius específics.- Per a cada tema teòric i pràctic s’han de precisar els seus
objectius específics docents. Són la descripció del comportament que s’espera de l’alumne
com a resultat d’una unitat concreta de la docència. Deriven dels objectius intermedis. Són
precisos i corresponen a les tasques professionals concretes; la seva consecució és observable
i mesurable segons criteris definits. Cada tasca professional té components dels tres dominis
abans esmentats: coneixements, destreses o habilitats, i actituds; és recomanable identificar
per a cada tasca els tres components. Aquests objectius han de ser: pertinents, precisos,
comprensibles, lògics, realitzables, observables i mesurables.
Catàleg de competències.- Recollint els objectius específics de les matèries del Pla docent, la
Facultat ha d’establir el catàleg de competències que els alumnes han d’adquirir i dominar
durant la seva formació. Es poden aplegar per àrees de coneixement. Hom pot considerar
com a prototipus les establertes en el conegut document: “Training of Doctors. Blueprint
1994” elaborat per les Facultats de Medicina d’Holanda (Metz JCM et al, 1994). Això ha de
37
permetre que els alumnes sàpiguen el que s’espera d’ells fins el moment de la llicenciatura, i
els professors podrien emmarcar i ajustar millor la seva activitat docent i definir els criteris
d’avaluació dels objectius docents.
Catàleg d’actituds.- Cal procedir de forma similar amb el catàleg de competències, si bé cal
tenir present que és un camp en el qual és difícil l’explicitació dels aspectes a adquirir i sobre
com cal fer-ne la docència, ja que aquesta en gran part es produeix indirectament per
assimilació de l’exemple dels professors, la participació en la resolució de problemes i la
continuada vivència de situacions tant normals com de conflicte. Cal que els alumnes
disposin d’una docència reglada sobre:
- Relacions interpersonals i comunicació amb els pacients i familiars.
- Principis d’ètica mèdica i de deontologia professional.
- Valors humans en la societat actual.
- Capacitat per treballar en equip amb altres professionals sanitaris.
5.2 Direcció del programa docent dins el Departament. Programa i examen comuns
Els Departaments, per a exercir la funció de coordinació que els hi pertoca i per assolir
la integració entre les Unitats docents comentada anteriorment, han de comptar amb la figura
del Director del programa docent a cada Àrea de coneixement, per dirigir, organitzar,
articular i mantenir el programa o programes de l’Àrea. Aquesta figura, existent per exemple
a les universitats dels EE.UU., ha de contribuir a resoldre el gran problema de la manca de
coordinació entre les Unitats docents en el desenvolupament del programa. Cada Àrea de
coneixement ha de tenir el seu Director del programa o programes docents, que pot ser o no
el Coordinador de l’Àrea. El Director del Departament ha de coordinar les tasques dels
Directors de programa del seu departament i vetllar per tal que els programes es despleguin
plenament i correctament. El Director del programa docent és el responsable del programa de
l’Àrea amb tres comeses principals:
(1). Dirigir la preparació, revisió i actualització del programa comú entre les Unitats docents,
de la matèria docent o matèries de l’Àrea.
(2). Assegurar l’acurat desplegament del programa a les Unitats docents, articulant la
col·laboració dels professors de les Unitats docents.
(3). Dirigir la preparació i realització de les avaluacions comunes.
38
Els Directors de programa han de formar part de la Comissió de Docència de la FM. El
reglament de la FM estipularà les funcions de Director de Programa i de Coordinador d’Àrea
de coneixement.
Per a salvaguardar l’equivalència docent i els resultats entre les Unitats docents és del tot
indispensable que hi hagi un Programa comú per a cada matèria docent. La preparació i
desplegament dels programes docents ha registrat en la nostra FM notables problemes, degut
a la feble gestió i impulsió existent per fer front al següents factors interns:
(1). L’extraordinària dificultat que hi ha perquè algunes Àrees de coneixement avancin en la
preparació de programes docents, que es pot associar a:
- la baixa prioritat o interès per la docència dels professors davant les càrregues
assistencials i la rellevància individual i col·lectiva de la recerca,
- la manca de diàleg, discussió i treball conjunt sobre les disparitats i problemes
existents en la docència en el si de les Àrees de coneixement,
- les diferents concepcions dels professors sobre una mateixa matèria i,
- la seva diferent especialització i formació.
(2). L’irregular seguiment del programes elaborats.
(3). La diferent disponibilitat de professors a les Unitats docents per impartir les classes.
(4). La dificultat existent per assolir una bona articulació, complementaritat i continuïtat dels
temes docents entre les Àrees de coneixement; ens referim a la dificultat existent per a
resoldre els temes repetits, és a dir, inclosos total o parcialment a més d’un programa.
(5). Les pugnes entre Àrees de coneixement i Departaments per comptar amb més crèdits
docents.
La figura del Director del Programa junt amb el treball sostingut de la Comissió de Docència,
ha de contribuir a gestionar amb eficàcia gran de part dels anteriors problemes i a implantar
la cultura d’integració esmentada, que significa sobre tot el manteniment d’una bona
coordinació docent entre les Unitats docents, essent-ne l’element nuclear el Programa comú
que ha de ser consensuat en la seva preparació i seguit a fons en el seu desplegament. Un cop
s’hagi creat la figura del Director del Programa i estiguin en funcionament els programes
comuns, la posada a punt d’un sistema d’avaluació comú per a cada la matèria no ha de
presentar dificultats especials, ja que ha de ser un fruit derivat de la dinàmica integradora.
39
5.3 Potenciar metodologies docents innovadores
En els darrers 25 anys diferents escoles de Medicina d´arreu del món han impulsat
modificacions substancials en el currículum mèdic i en les formes de fer la docència.
Destaquen en primer lloc la McMaster University (Canadà) i després les de New Mexico
(EUA), Maastricht (Holanda), Harvard (EEUU), Newcastle (UK), entre d’altres. L’esquema
promogut a la McMaster s´inicià amb un model basat en l’autoaprenentatge, l´aproximació
als problemes mèdics reals, la intensitat de l´estudi i el treball en equip. D´ençà l´any 1968 en
què van iniciar aquest tipus d´ensenyament (problem based learning) han format un gran
nombre de metges amb un excel·lent resultat acadèmic. Una part molt importat del seu
programa es basa en la implantació d´un sistema de docència tutoritzada que fa viure
intensament l´ensenyament a quasi tot l´estament mèdic dels centres col·laboradors. La
Universitat de Harvard va incorporar una bona part d´aquests conceptes pedagògics
novedosos i els va fer coincidir amb mètodes clàssics que havien demostrat prèviament la
seva excel·lència. En tots els casos la coordinació de les tasques acadèmiques i avaluadores
es fa des d´una Unitat d´Educació Mèdica. Alguns professors de la nostra Facultat de
Medicina han entrat en contacte en els darrers anys amb alguna d´aquestes escoles de
Medicina on s´apliquen els nous mètodes docents.
Podria considerar-se, doncs, la possibilitat d´engegar programes pilot de docència tutoritzada
per impulsar, per exemple, l´ensenyament mèdic d´una manera semblant al que s´ha
anomenat “ensenyament fonamentat en problemes”. Per això, caldria ajuntar les persones
més directament motivades i preparades. Per iniciar-ho, es podria demanar l´ajut d´algun
professor d´aquestes escoles esmentades que prèviament hagi col·laborat amb la nostra
Universitat. El sistema d´avaluació hauria d´anar lligat amb els programes de “malalts
simulats” que l’Institut d’Estudis de la Salut (IES) ha impulsat amb èxit en els darrers anys a
Catalunya. La propera entrada en aplicació del sistema de crèdits europeus (ECTS), exigirà
que totes les assignatures usin tutories integrades en la docència, per tant aquesta és una
matèria en que la FM ha d’adquirir experiència ben aviat.
5.4 Contacte precoç de l’alumnat amb el pacient
La frase del CEA: “El contacte de l’alumnat amb el pacient s’ha de produir en els
primers anys dels estudis per a que adquireixi des de l’inici la dimensió de la seva professió i
la vessant humana de la mateixa” (pàgina 12), i la força semblant que apareix dins l’apartat
de Professorat de l’informe: “La introducció ja en els primers anys de l’ensenyament clínic a
40
l’alumnat facilitaria la integració entre els Departaments basats fonamentalment en
Bellaterra i els Departaments clínics” (pàg. 17), va sorprendre bastant a la FM, ja que quatre
dels sis cursos del pla formatiu es desenvolupen en unitats assistencials en les que l’alumnat
manté un contacte freqüent amb pacients, i donat que els alumnes dels dos primers cursos no
tenen coneixements de semiologia, ni formació sobre aproximació tècnica al pacient, de
manera que es veia difícil que en el contacte precoç en poguessin obtenir ensenyaments
clínics. Cal entendre, però, que l’objectiu del CEA és facilitar el manteniment de la vocació
sanitària de l’alumne que s’inscriu a una Facultat de Medicina i d’entrada es troba amb dos
cursos de matèries allunyades de l’assistència i sense cap contacte real amb problemes
sanitaris. És un fet cert que l’actual currículum a vegades comporta desorientació i temors
entre els alumnes dels primers anys, que es pregunten si aquells estudis corresponen o no a
les seves expectatives. El contacte precoç ha de permetre a l’alumne captar l’entorn real on
haurà de treballar en el futur, així com començar a veure les formes d’expressió i presentació
de la malaltia i els problemes humans associats. A més, el CEA veu en l’apropament de
l’estudiant dels primers anys a l’assistència un mecanisme per facilitar la integració entre els
Departaments de les matèries bàsiques situats a Bellaterra i els clínics situats als centres
sanitaris.
Cal remarcar que aquest apropament dels alumnes de primer i segon curs a l’assistència
mèdica ja funciona, des de fa pocs anys però, en unes poques FM espanyoles, on bàsicament
consisteix en que els alumnes de primer i segon curs fan una estada d’unes hores al dia en
centres d’atenció primària, durant una o dues setmanes en tot el curs. Una possible proposta,
a revisar per la Comissió de docència, és la següent:
- Els alumnes de primer curs fan una estada d’una setmana, per exemple, totes les tardes,
en un CAP, on mantenen una posició de simple observació, amb la possible presa de
dades i detecció de problemes de salut sobre temes seleccionats pels professors.
- Els alumnes de segon curs fan una estada en l’àmbit de l’assistència domiciliària.
Per tal d’afavorir la integració entre Unitats esmentada per la CEA, convindria que aquestes
sessions pràctiques fossin organitzades directament pels Departaments de matèries bàsiques i
que els ensenyaments fossin incardinats dins les pràctiques d’assignatures concretes. Aquest
contacte precoç de l’alumne amb el pacient ha d’estar molt ben regulat, amb uns objectius
mínims. La Comissió de docència ha d’estudiar a fons l’establiment d’aquest contacte precoç.
41
En resum, amb la finalitat que els alumnes comprenguin des de l’inici quin és l’objectiu
fonamental de la professió mèdica, la Facultat facilitarà el contacte precoç dels estudiants
amb el sistema assistencial. Durant els dos primers anys el contacte dels alumnes amb la
xarxa extrahospitalària tindrà com a objectiu apropar-los a la realitat clínica en la que més
endavant hauran de treballar. Aquest apropament permetrà que l’estudiant tingui una primera
vinculació amb la realitat assistencial i comenci a conèixer el sistema sanitari. D’aquesta
manera s’incrementarà la seva motivació per a l’aprenentatge dels continguts de les
assignatures dels primers cursos.
El contacte precoç amb l’assistència pot ser objecte de crítica, en el sentit de que podria
fomentar la visió de la llicenciatura com l’aprenentatge purament empíric d’un ofici o
ocupació laboral. Com es sabut, els oficis artesans s’aprenen estant al costat, de forma
continuada, amb persones que practiquen l’art, i el contacte precoç podria semblar que es va
per una via similar, en comptes del currículum actual d’obtenir primer un conjunt important
de coneixements sobre matèries bàsiques. Per tant, caldrà remarcar que l’essència de la
formació mèdica requereix uns notables fonaments científics que s’imparteixen en els
primers cursos, i que les estades inicials prop del sistema sanitari són un element
complementari de caire informatiu i vivencial, més que una autèntica iniciació a la clínica i al
món de la malaltia.
5.5 Incorporar un major nombre de Centres d’Atenció Primària (CAP)
La frase del CEA comentada en el punt anterior sobre el contacte precoç de l’alumnat
amb el pacient va seguida d’un paràgraf que diu: “la incorporació d’un major nombre de
CAP’s seria de gran utilitat, per incrementar la docència en aquest aspecte assistencial, per
servir com a porta d’entrada a l’atenció de salut, com estratègia per a la integració, o al
menys en el diàleg que necessàriament caldria establir entre els docents del Campus i els
clínics” (pàg. 12). Aquesta visió suposa que la incorporació de nous CAP’s es fa tant per
potenciar la docència d’aquest “aspecte assistencial”, com per facilitar el contacte precoç de
l’alumnat amb el pacient, que cal fer en la porta d’entrada del sistema assistencial, millorant
així la integració entre les Unitats docents. És una percepció raonable que la nostra FM ha de
tenir ben en compte.
Ara bé, sense desmerèixer les altres finalitats, la primera, la d’incorporar més CAP’s perquè
cal més docència sobre l’atenció primària de salut, ha de ser molt remarcada i potenciada. A
42
la nostra FM els ensenyaments clínics dels cursos tercer, quart i cinquè se centren a
l’hospital, i només en el darrer any els alumnes fan una rotació pels CAP’s. Això caldria
replantejar-ho atesa la realitat incontrovertible de que la major part dels llicenciats de la FM
es dedicaran a l’atenció primària, en raó a que la patologia primària és la més freqüent i
bàsica en la població i és on hi ha més llocs de treball en el sistema sanitari. Per tant, sembla
evident que la formació teòrica i pràctica dels alumnes ha de tenir una forta vessant
d’orientació primària. Això significa que els programes docents han de centrar-se fortament
en les patologies més prevalents del nivell primari, i no en aquelles complexes que són
pròpies d’altres nivells assistencials. Aquest és un canvi important que la FM i els
Departaments han d’assumir i aplicar de forma progressiva, i també cal incorporar
progressivament més CAP’s dotats del seu grup de professors, els quals cada vegada més han
de tenir més presència i rellevància a totes les comissions de la FM.
5.6 L’avaluació de l’aprenentatge s’ha de fer de forma coherent amb els objectius a assolir
La CEA afegeix en l’informe: “l’avaluació de l’aprenentatge, sumativa i formativa,
hauria de practicar-se en coherència amb els objectius que es volen assolir, mitjançant un
disseny que valori el que es pretén mesurar: coneixements, habilitats o actituds” (pàg. 12).
Aquesta frase significa que a mesura que la FM vagi definint els objectius de les matèries
docents i els catàlegs de competències i actituds, caldrà actualitzar el sistema d’avaluar els
alumnes per tal d’adequar-lo als nous aspectes. Per exemple, si s’anés cap una formació més
centrada en les competències que ha d’assolir l’alumne i menys en els coneixements, les
avaluacions haurien de fer-se per valorar les habilitats i actituds i no sobre coneixements
teòrics. És una proposta molt correcta que la FM hauria de seguir plenament.
5.7 El calendari acadèmic
El calendari acadèmic de la UAB estableix uns dies o setmanes dedicats específicament
a tràmits administratius, exàmens i a vacances durant el curs. Això dóna lloc a que durant les
setmanes d’exàmens o de vacances (Nadal i Setmana Santa), els alumnes de medicina, fins i
tot els de cinquè i sisè cursos, deixin d’acudir als hospitals i centres sanitaris. Com és ben
sabut, els centres sanitaris treballen de forma continuada i el seu calendari no és pas
l’acadèmic de la UAB. Als alumnes els hi convindria ser més presents en la tasca permanent
dels centres sanitaris. A més i fonamentalment, el calendari acadèmic vigent no permet fer de
forma completa el nombre de crèdits pràctics que figuren en el programa docent i per al que
s’ha matriculat l’alumne, ja que hi ha pràctiques que s’han d’organitzar en un nombre elevat
43
de grups petits i no hom disposa de suficients dies en el calendari. Per tant, es proposa que
l’Equip deganal junt amb la Comissió de docència estudiï la necessitat precisa d’hores i dies
de pràctiques per a realitzar de forma completa els crèdits del programa, i si és el cas demani
la introducció de modificacions en el calendari vigent o bé demani la implantació d’un
calendari propi per a la FM.
44
6. Desenvolupament de la docència 6.1 Disminució de l’ús de la classe magistral i foment de l’autoaprenentatge
El CEA inicia l’apartat sobre “Desenvolupament de la docència” explicant que “vol
indicar algunes propostes per facilitar l’aplicació d’un programa orientat a l’obtenció de
resultats d’acord amb les necessitats actuals dels professionals de la medicina i de la
societat” (pàg. 13). Per tant, amb aquesta frase insisteix de nou en que la FM vagi cap un
programa de resultats (outcomes) segons les demandes de l’exercici mèdic actual i de la
societat. Les sèrie de propostes del CEA tenen molt interès per a la nostra FM i suposarien un
important canvi d’orientació en la forma i els continguts de la docència.
En la primera proposta es recomana la “Disminució de l’ús de la classe magistral a favor de
la docència per a l’adquisició de destreses i la incorporació d’actituds”. És dir, en lloc de fer
classes sobre coneixements caldria anar clarament vers l’ensenyament de les matèries
incloses en els catàlegs de competències i actituds. A continuació de l’anterior frase, la CEA
explica que “si s’afavorís el compliment d’objectius quant a competències assolides pels
alumnes, aquest canvi tindria el valor afegit de promoure un ensenyament centrat en
l’alumne i la seva actitud positiva vers l’autoaprenentatge i l’aprenentatge independent i
permanent, i evitaria redundàncies en la informació teòrica així com la transmissió de
coneixements superflus, puntuals o obsolets”. Com que els nostres alumnes són de qualitat i
vocacionals, això significaria trencar el cercle viciós de l’abús de les classes magistrals
sol·licitades per un alumnat suposadament passiu, i passar a un alumnat actiu i protagonista.
Aquesta proposta significa una reorientació realment important i no és gens fàcil de
desenvolupar, ni que la FM tingués ben preparats els objectius de les matèries i els catàlegs
de competències i actituds, perquè com hem dit suposa un gran canvi en la manera de
realitzar la docència, la sistemàtica de la qual roman estable des de fa anys.
Davant l’actual gran accés a la informació, l´ensenyament tradicional emprant l´anomenada
classe magistral es cada dia menys necessari al nostre medi. I en aquest sentit s´hauria de
produir una tendència clara cap a la seva reducció en nombre i restar únicament aquelles
conferències que per la seva importància, la preparació específica del conferenciant o el seu
valor pedagògic siguin necessàries. S´hauria de fomentar l´autoaprenentatge com a un valor
bàsic i principal de l’ensenyament. Caldria fer nostra aquella expressió de “l´estudiant ha de
ser més una torxa per encendre que no una ampolla per omplir”. La reducció de la
45
importància de la classe magistral s´hauria d´iniciar en base a tres elements: la reducció del
programa docent teòric en forma de classes lectives presencials, la integració d’un nombre
determinat de crèdits en concepte de tutoria organitzada en grups reduïts que es reuneixen
periòdicament (vegeu els punts 5.3 i 6.3), i la implantació d´un programa segons resultats
amb unes avaluacions comunes per a totes les Unitats Docents.
6.2 Establir un programa de tutories
És una proposta del CEA estretament relacionada amb l’anterior punt 6.1. Cal senyalar
que hi ha dos tipus de tutoria i que el CEA es refereix al segon tipus:
Tutoria personal per a la orientació acadèmica de l’alumne.- El seu objectiu és ajudar
l’alumne a conèixer la Facultat, les assignatures, les pràctiques, els llibres més adients, les
hores i estratègies per superar les matèries, què cal fer quan sorgeixen problemes personals,
entre d’altres aspectes. A la FM actualment funciona bé el programa de tutories establert en
el contracte-programa UAB-Generalitat, que s’adreça als alumnes repetidors i de
qualificacions deficients. Per altra banda, recentment han començat a funcionar les tutories
que alumnes de cursos superiors fan als dels primers cursos. Les tutories professor-alumne
fins ara han tingut una escassa acceptació donada la sobrecàrrega laboral que suposen, però
molt recentment han estat organitzades amb èxit en alguna Unitat docent. La FM ha de
potenciar aquestes tutories fixant-ne la sistemàtica i funcions, i també cal que defineixi el
reconeixement oficial als professors per la dedicació.
Tutoria integrada en la docència.- És una tipologia de docència que ja fa molts s’usa amb èxit
a certes escoles de medicina del Canadà, i que a la UAB s’ha començat a emprar recentment
a les Facultats de Filosofia i Lletres i de Psicologia de forma inspirada en l’aplicació dels
postulats de la convergència en l’espai europeu d’ensenyament superior pel que fa al còmput
d’hores de treball de l’estudiant (crèdits ECTS). El seu objectiu es reduir la pressió lectiva
quant a hores presencials de l’alumne i fomentar l‘autoaprenentatge ja comentat als punts 5.3
i 6.1 Les assignatures han d’establir un nombre determinat de crèdits en forma de tutoria, que
consisteix en reunions periòdiques amb grups petits per a desplegar activitats diverses:
reforçar temes, debatre aspectes concrets, analitzar casos i problemes, resoldre exercicis,
discussió de lectures i altres. Aquestes tutories cada vegada tenen més importància en la
moderna docència. En el model actual el coneixement va de forma unilateral, completa i
tancada des dels professors cap als alumnes, i hi ha escassa interacció professor-alumne, molt
46
poca aportació de l’alumne i la tutoria no es reclamada ni per l’alumnat ni pel professorat. En
el nou esquema, una part dels crèdits es destinen a la interacció docent/discent, la qual cosa
requereix aportacions tan del professor com de l’alumne.
La implementació d´un programa modern basat en tutories, per exemple un ensenyament
centrat en el “problem based learning”, ja es podria afegir a les tasques d´ensenyament
actuals; no es tracta d’aplicar-lo com a únic sistema. L´ensenyament basat en tutories hauria
d´acomplir alguns dels aspectes més emprats en la dinàmica de grups. A tall d´exemple:
- L´acció del tutor hauria d´anar encaminada a fer que l´alume es dediqui a pensar,
reflexionar i a discutir més que a acumular dades.
- El tutor hauria de guiar acuradament als alumnes per totes les fases del procés hipotètic-
deductiu.
- S´hauria de guiar constantment l´alumne, fent-lo raonar en totes les seves decisions.
- S´hauria d´evitar donar massa informació “digerida” als alumnes.
- S´hauria d´estimular el procés de discussió entre tots els membres del grup tutelat.
- El tutor hauria de vigilar especialment que el grup no entri en una fase d´avorriment o de
sensació de no avançar.
- També hauria de vigilar les desigualtats i diferències de ritme entre els membres del grup.
- S´hauria de saber detectar els potencials problemes interpersonals que es donen en tots els
grups humans i prendre les decisions més adequades per no interferir en la dinàmica de
l´aprenentatge.
La FM, d’acord amb la UEM, ha d’establir les vies i els protocols perquè de forma
progressiva es puguin passar crèdits teòrics a les tutories integrades, tenint en compte els
condicionants quant a nombre d’alumnes, disponibilitat i càrrega dels professors,
disponibilitat d’aules i altres aspectes. També caldria determinar les assignatures i activitats
que han de passar prioritàriament a usar les tutories.
6.3 Laboratoris d’habilitats
La proposta de la CEA: “La dotació de Laboratoris d’Habilitat Clíniques en totes les
UD ha de ser un mecanisme d’elecció per promoure un ensenyament centrat en l’alumnat”
(pagina 12), assenyala la importància creixent dels laboratoris d’habilitats clíniques en les
modernes FM, que permeten centrar l’ensenyament en l’adquisició d’habilitats. La CEA
també comenta que la utilització d’aquests laboratoris, que han d’oferir uns serveis similars a
47
cada Unitat docent, permetria reequilibrar les diferències existents entre les Unitats quant a
docència en coneixements. És una proposta que s´hauria d´implantar, efectivament, a totes
les Unitats Docents. Per a fer-ho s´ha de disposar d´un mínim de tres elements: persones
motivades i preparades per coordinar-ho, personal de suport de secretaria i elements físics i
econòmics per implementar-ho.
- Les persones motivades haurien d´emmarcarse en l´ambient de la Unitat d´Educació
Mèdica i podrien sortir del conjunt de professors de cada Unitat Docent. Caldria
constituir un nucli de professors més interessats que haurien d´extendre un programa
d´objectius per a la resta de companys i tal que permetés elaborar un pla de necessitats
per a la constitució d´aquests laboratoris. De nou, el programa d´avaluació hauria
d´establir-se en col·laboració amb l´IES.
- La Facultat de Medicina hauria de dotar i preparar a personal de secretaria específicament
per atendre aquestes tasques de coordinació i de maneig de material docent.
- També s´hauria de dotar amb un pressupost específic que permetés constituir uns espais i
un material docent absolutament necessaris per a realitzar les tasques d´aprenentatge.
6.4 Intensificar la utilització de l’aprenentatge multimèdia
La CEA recomana una “utilització més intensa de sistemes d’aprenentatge multimèdia
dotant adequadament d’aules informàtiques a totes les Unitats Docents” (pàg. 13), que
alhora indica la detecció d’un baix ús i d’una dotació insuficient d’aquests sistemes a la
nostra FM. Sota la direcció de la Unitat d´Educació Mèdica s´hauria de poder disposar a totes
les Unitats Docents d’una xarxa d´equips informàtics perquè els estudiants poguessin emprar-
la en l’aprenentatge. Com avantatges dins la pròpia FM, cal senyalar que facilitarien l’accés a
la formació interactiva, als fons de recursos docents, a la web de la FM i la UAB, i evitaria la
circulació d‘apunts impresos, entre d’altres; per altra banda, facilitarien accés als fons
immensos d’Internet. Evidentment, l´ús de la xarxa per part dels alumnes hauria de ser
propiciada pels professors i per la pròpia FM, que deuria afavorir clarament aquest
aprenentatge i estimular i donar facilitats per a la preparació de cursos, programes i materials
destinats a aquest medi. A més, caldria integrar els recursos bibliogràfics i documentals de la
Biblioteca de Medicina dintre el sistema d’aprenentatge multimèdia.
6.5 Introduir en el currículum l’ensenyament de les tècniques de relació interpersonal
La CEA demana “que seria convenient que la FM introduís en el currículum
l’ensenyament d’aquesta matèria com assignatura troncal” (pàg. 14). La implantació
48
d´aquest aspecte permetrà als futurs llicenciats abordar de forma integral l'atenció a la
persona, augmentant la capacitat de suport als pacients i les habilitats per aconseguir i donar
informació rellevant. Es plantegen dos nivells d'accions: primer, introduir en les assignatures
troncals de la Facultat de Medicina l´aprenentatge de les tècniques psicològiques i
sociològiques de comunicació clínica més adequades per a disposar d´una manera teòrica i
pràctica uns aspectes fonamentals per a la pràctica mèdica i que poden ser reforçades amb el
laboratori d'habilitats clíniques.
En segon lloc, desenvolupar les capacitats personals d’interrelació d'alumnes i professors,
organitzant un programa que afavoreixi la visió “universitària” dels estudiants en un ambient
divers i multicultural. Per això, s´hauria de potenciar les conferències, seminaris, col·loquis i
debats, activitats culturals i esportives, i altres, que facin de l´alumne una persona oberta i
madura a la societat i no simplement algú que ha d´estudiar i aprovar unes matèries. Aquest
programa obert i participatiu s´hauria d´organitzar a partir d´una Comissió específica,
constituïda per professors i alumnes, que d´una manera integrada, captin les necessitats i
ajustin la oferta a la realitat de pressupostos, dates i calendaris docents.
6.6 Alertar al Ministeri sobre l’impacte negatiu de l’examen MIR
La CEA demana a la FM que exposi al Ministeri de Sanitat i Consum que l’examen MIR
en el seu format actual condiciona negativament l’aprenentatge en el pregrau, i també que li
faci recomanacions per millorar la formació mèdica general (pàg. 14). En la lletra d) de
l’apartat 3.5.5 ja hem parlat de l’efecte de l’examen MIR sobre la docència i també hem
comentat que seria convenient fer arribar al Ministeri el punt de vista de la FM a través de la
Conferència de Degans de les Facultats de Medicina de Catalunya. Aquí volem comentar un
aspecte greu de l’examen MIR en la situació actual de la formació mèdica a Espanya, i és
simplement que impedeix el canvi docent en les FM, és a dir, dificulta el progrés i la
modernització, ja que cap FM pot impulsar l’ensenyament en base a les noves corrents de
resultats, competències i autoaprenentatge, ja que l’examen MIR es troba centrat de forma
permanent en la sol·licitud de coneixements teòrics. Aquest estancament de les FM
d’Espanya fixat per l’examen MIR és el que cal fer veure clarament al Ministeri, a les entitats
mèdiques i sanitàries i a la societat.
49
7. Professorat
7.1 Plantilla de professorat
En la nostra Facultat existeixen diferències en les dotacions de professorat entre les
Àrees de coneixement i les Unitats Docents, que si bé la CEA ho ha qualificat de
“desequilibri no alarmant” (pàgina 15), han donat lloc a freqüents queixes i reclamacions per
part de les més mal dotades. Aquesta realitat es deu a raons històriques, ja que els
Departaments de constitució més antiga tenen una millor dotació, a una evolució poc
equilibrada d’Unitats i Departaments, i a la manca d’uns estàndards de personal ben definits i
de rigorosa complimentació, entre altres factors. La gran dificultat que hi ha en intentar
precisar de forma agregada o resumida el nombre de classes i seminaris, pràctiques de sala,
de consulta externa o de quiròfan, i altres tipus de pràctiques que fa cada professor de la FM,
amb la determinació de la seva efectiva càrrega docent, és una singularitat de la FM
imposada pels elevats crèdits pràctics, és a dir pels notables requeriments de contacte
assistencial característics dels estudis de medicina. Sens dubte, existeix una excessiva
variabilitat i dispersió en les tasques del professorat de medicina, en especial en les Unitats
hospitalàries.
S’ha parlat moltes vegades de la conveniència de que la FM disposi de la plantilla efectiva de
professorat que desplega els estudis de llicenciatura i doctorat i les col·laboracions amb altres
titulacions, definida d’acord amb uns criteris i estàndards objectius i homogenis, però fins ara
no ha estat factible la seva realització. Per això cal tenir informació fidedigna i transparent de
la labor de cada professor. La qüestió no és senzilla ja que cal:
(1). Concretar els elements que compten en la càrrega docent del professorat (classes
teòriques i pràctiques, doctorat, tutories, les hores de treball interactiu amb els alumnes
mitjançant ordinador, ...).
(2). Establir la càrrega docent estàndard necessària, teòrica i pràctica (i més endavant de
tutories), per a les matèries del pla docent vigent, doctorat i col·laboracions oficials.
(3). Valorar i redefinir, si és el cas, determinats tipus de dedicació (per exemple, procedir a
l’extinció de la figura de professor titular a 3 hores setmanals) i criteris que s’apliquen en
la Facultat (incompatibilitats entre la dedicació docent i l’exercici professional privat).
(4). Establir els mínims docents i dotació bàsica per a les matèries en les Unitats Docents.
50
(5). Facilitar i vetllar per a la promoció professional, universitària i assistencial, si és el cas,
del quadre docent.
Un cop establerts aquests elements hom podrà determinar la plantilla real de la Facultat.
Alhora, s’haurà de definir la plantilla teòrica necessària per a desplegar les tasques docents de
cada Àrea de coneixement. Després, hom podrà fer l’anàlisi comparativa entre les
disponibilitats efectives i les necessàries, i valorar la situació existent quant a redistribució de
recursos i necessitats entre Àrees de coneixement, Departaments i Unitats docents. Cal
senyalar que aquests treballs s’han de fer de forma oberta, participativa, transparent i
informada, de manera que es tinguin en compte tots els punts de vista. Aquesta plantilla
l’hauria de posar a punt d’Equip deganal junt amb la Comissió de Professorat de la FM, en el
curs d’un any després de l’aprovació del present document.
7.2 Pla de promoció de la plantilla de professorat.
D’acord amb el que s’ha expressat en el punt 3.5.4 sobre promoció professional i
rejoveniment del professorat, la FM hauria d’establir un pla trianual per a la promoció i
estabilització del professorat, negociat amb la UAB, les institucions assistencials i amb
intervenció dels representants legals del professors, que alhora hauria de contemplar la
incorporació de professorat jove.
7.3 Noves figures de professorat i plus de col·laboració docent
El funcionament de la FM presenta certs punts dificultosos que no tenen solució amb les
actuals figures de professorat (catedràtic, professor titular, professor associat, ajudant). Per
exemple: (1) hi ha serveis hospitalaris de notable interès docent perquè els alumnes hi facin
pràctiques, rotacions i estades, que no compten amb cap professor, funcionari o no, i que per
tant resten al marge de l’activitat docent; (2) hi ha professors associats que per la seva
responsabilitat assistencial (caps de servei d’hospital) o de recerca, o per tenir certa edat, no
exerceixen plenament les tasques docents de realitzar l’ensenyament pràctic del alumnes; i
(3) hi ha un grup destacat de metges en el hospitals i centres d’atenció primària que
col·labora assíduament en la realització de pràctiques, rotacions i estades dels alumnes sense
cap definició universitària, ni compensació, ni reconeixement oficial..
Per a resoldre aquest punts caldria establir unes noves figures de professorat, que alhora
implicarien redefinir algunes funcions de les actuals. Demanem que en el curs de la discussió
i propera aplicació de la LLUC es proposi crear les següents dues noves figures:
51
(1). Professor assistencial.- Tindria la comesa d’organitzar seminaris, moderar sessions i
dirigir rotacions i estades. Serien persones de prestigi que exerceixen responsabilitats
assistencials en centres vinculats.
(2). Monitor o instructor de pràctiques clíniques.- Tindria la comesa d’impartir les pràctiques
clíniques i fer l’ensenyament de les destreses clíniques. Serien persones titulades,
preferentment joves, amb contracte laboral amb una institució vinculada. El contracte
amb la FM seria a termini fixe.
Pel que fa a la redefinició de les actuals figures, caldria precisar les tasques dels professors
associats, ja que gran part de la feina actual de desplegament de les pràctiques passaria a ser
realitzada pels monitors. Les funcions del associats serien fer seminaris i tallers i dirigir i
supervisar les rotacions i pràctiques. Més endavant, d’acord amb les previsions que estableixi
la UAB, caldrà estudiar a fons la responsabilitat docent sobre la impartició de les tutories
integrades, que s’aniran organitzant en sincronia amb la reducció de les classes teòriques.
L´ensenyament pràctic és una de les claus de volta de la formació mèdica, i les relacions
entre la UAB i els diferents hospitals docents han de permetre la implementació de les
pràctiques clíniques necessàries perquè tots l’alumnat pugui integrar-se activament als
centres i assolir unes bones competències clíniques. Això demana la implicació de molta gent
a cada centre i no sols dels professors funcionaris o no, i en aquest sentit la UAB hauria de
propiciar l’establiment d’un plus específic de docència, amb el convenient suport econòmic i
un reconeixement acadèmic, perquè tot el personal sanitari dels hospitals pogués realitzar
tasques docents amb la deguda compensació i reconeixement. Com ja s’ha comentat a la
lletra e) de l’apartat 3.5.5, en els centres sanitaris amb docència reconeguda, és tot el centre el
que es posa al servei de l’alumnat i que participa en les tasques docents; per això seria oportú
sol·licitar als responsables autonòmics de la Sanitat, les Universitats i Finances, la creació,
dins el marc dels acords laborals i de fixació de les carreres professionals, d’un plus o
complement de docència per a aquelles persones que no són professors. Finalment, es
important senyalar que s’ha de ser prudent en el moment d’establir gratificacions
econòmiques amb caràcter universal basades en la docència del pregrau, ja que cal evitar que
quedi com un complement més i que no canviï l’actitud del professional envers els
estudiants.
52
En paral·lel cal que la FM defineixi un procediment administratiu àgil i senzill per a
reconèixer la tasca dels col·laboradors, emprant la figura del col·laborador docent que ja té
definida la UAB.
7.4 Integració de professors en els Departaments
La nova Llei (LOU) no determina que el professors d’una mateixa àrea de coneixement
hagin de formar part d’un mateix Departament, com feia la Llei 11/1983. Com que alguns
professors de matèries bàsiques de la FM troben poc eficaç i integrador pertànyer a
Departaments transversals de la UAB, en els quals els deures i la problemàtica de la FM es
veuen de forma llunyana, ara seria el moment de que en els Estatuts de la UAB es contemplés
la possibilitat d’integrar el professors que ho desitgessin en Departaments de la FM de
temàtiques vinculades.
7.5 Identificar estratègies per implicar el professorat en la missió docent de la FM
La CEA senyala en la primera recomanació de l’apartat sobre “Professorat”, que cal
“Identificar estratègies que impliquin al professorat en la missió docent de la FM” (pàg. 16),
i suggereix “La incentivació de la funció docent i la participació activa en els grans
processos de la FM: programació curricular, coordinació, tutories, avaluació,...”. És un
aspecte important a aplicar; té dificultats perquè com hem comentat les demandes
assistencials i de recerca són realment gravoses. La FM ha de ser tant o més sol·licitadora de
col·laboració que les altres institucions o finalitats dels professors. En el curs de 6 mesos des
de l’aprovació dels present document, l’Equip deganal junt amb la Comissió de Professorat,
ha d’elaborar un programa de mesures per implicar el professorat en la missió docent.
7.6 Avaluació de l’efectivitat de la docència
La funció educativa de la universitat requereix l’avaluació periòdica de l’efectivitat docent
dels professors. La FM hauria de disposar d’un mecanisme valorador que compti amb més
elements que els resultats de l’enquesta de la UAB als alumnes sobre la qualitat de la docència;
per això, hom podria usar els procediments típics de les universitats que intenten captar i
mantenir els professors més efectius (p.e., Universitat de Miami; accés per Internet, 15-7-02), i
que són: (1) el judici informat dels col·legues; (2) els resultats obtinguts pels alumnes; i (3)
l’opinió d’estudiants qualificats. La posada en marxa d’aquest sistema, tècnic i confidencial,
contribuiria a sensibilitzar el professorat sobre la necessitat de mantenir un procés continuat de
perfeccionament docent, i alhora contribuiria a que els alumnes obtinguessin millors resultats.
53
Els resultats de les avaluacions facilitarien als professors introduir millores en la seva
metodologia i característiques docents. La Comissió de Professorat hauria de definir i fer
operatiu un programa d’avaluació de l’efectivitat de la docència, que s’encarregaria de
mantenir la Unitat de Gestió, Garantia i Millora de la Qualitat (UGQ).
7.7 Ofertar programes específics per al desenvolupament professional com a docents
És un altre punt assenyalat per la CEA que de nou ho lliga amb els programes docents
orientats a resultats: “La FM podria ofertar al seu professorat programes específics per al
seu desenvolupament professional com a docents, igualment orientats a resultats com el
currículum del pregrau. Els resultats es mesurarien per la innovació tecnològica que el
professors o la professora i el seu entorn practiquessin en la seva activitat docent, cosa que
podria millorar les possibilitats de promoció professional” (pàg.16). Certament és
fonamental organitzar programes per a la millora docent del professorat, ja que segons la
literatura internacional no n’hi ha prou amb la competència adquirida a través de
l’experiència i cal que els centres docents apliquin un programa estructurat per a promoure la
seva millora (Mennin PS, 1999). La UAB ofereix anualment un bon conjunt de cursos, que la
FM hauria de completar en el sentit de l’especificitat que demana la CEA. Hem de reconèixer
que la FM actualment realitza limitades activitats en aquest àmbit; ni tan sols s’organitzen les
típiques jornades anuals sobre docència que fan moltes FM.
Amb el concurs de la Unitat d’Educació Mèdica, la FM hauria d’organitzar un programa
estructurat formalment per al desenvolupament del professorat com a professionals de
l’educació mèdica, dins el qual immediatament caldria establir: (1) una programació
progressiva d’activitats formatives lligada a les noves estratègies docents; i (2) cursos per a la
millora de professors en la metodologia educacional, habilitats expressives, relació amb
l’alumnat, desenvolupament de projectes i altres. Com en el punt anterior, en el curs de 6
mesos des de l’aprovació dels present document, l’Equip deganal junt amb la Comissió de
Professorat de la FM ha d’elaborar un programa d’activitats específiques per al
desenvolupament docent dels professors.
7.8 Coordinació entre el professorat
La CEA exposa: “La identificació del professorat hospitalari amb la Universitat és
sempre complicada. Una poderosa i eficaç coordinació entre les Unitats docents, gestionada
per l’equip directiu de la FM tindria un efecte molt positiu” (pàg. 16). Ja hem senyalat la
54
cabdal importància d’instaurar una cultura de la integració a la nostra FM (punt 3.5.1), que
significa establir un estret contacte, diàleg, col·laboració i coordinació entre els professors
d’una mateixa àrea de coneixement i de Departament, per tal d’aconseguir uns objectius,
programes, metodologia, recursos i avaluacions comuns, i també per afavorir el sentiment de
pertinença a un projecte comú.
55
8. Alumnes
8.1 Establir un sistema d’informació sobre el programa formatiu
En l’apartat sobre “Desenvolupament de la docència”, la CEA recomana “Crear els
camins necessaris, de forma sistemàtica i regulada, que condueixin la informació de
l’alumnat sobre el programa i la seva aplicació cap els equips de coordinació i cap el
Deganat de la Facultat” (pàgina 14). Aquesta proposta denota que la CEA va apreciar que la
informació dels alumnes sobre el programa docent no arribava als Coordinadors ni al Degà.
Per a bastir un sistema útil i dinàmic de transmissió de la informació cal, en primer lloc, que
tots els alumnes i professors estiguin vinculats per correu electrònic; després, organitzar una
xarxa de relació i comunicació de tipus piramidal com el que de forma general ja existeix.
Seria així:
(1). A nivell de grups: els delegats de curs i claustrals, que estarien en contacte amb els
professors responsables de les matèries
(2). A nivell de les Unitats docents: els membres de Consell d’estudiants, representant els
alumnes a les Juntes de cada Unitat, que estarien en contacte amb els coordinadors de les
Unitats.
(3). A nivell de la Facultat: els representants designats pels Consell d’estudiants, formant part
de Comissions de docència o “Comissions especials de Programa per curs”, que estarien
en contacte amb el Deganat.
El problema, però, es troba en com fomentar la participació de l’alumnat. Una possible
solució serien els crèdits de lliure elecció com a membres d’equips de treball i fer realitat el
Certificat de meritatge no acadèmic que ja existeix i que dóna reconeixement des del Rectorat
i Deganat als alumnes que participen en els òrgans i comissions de la FM i la UAB.
8.2 Integració de l’alumnat en la vida hospitalària i dels centres sanitaris
El programa educatiu ha d’afavorir l’intens contacte de l’alumnat amb el sistema
assistencial, això implica que tingui un rol actiu i definit en la vida hospitalària, de manera
que no se’l consideri un element forani o passatger sinó ben rellevant dins l’activitat del
centre. Per això, cal redactar i aprovar per part de la FM i de les Institucions Assistencials
vinculades l’Estatut de l’Estudiant de Medicina en les Unitats Assistencials, en el que quedin
reflectits els deures i drets de l’estudiant dins el sistema assistencial.
56
8.3 Promoció de la integració de l’alumnat en les comissions de la Facultat
La Facultat ha de promoure la integració real dels alumnes en tots els òrgans i
comissions que correspongui. Tanmateix, la seva tasca ha de poder ser valorada mitjançant
crèdits o un reconeixement oficial (vegeu l’anterior punt 8.1).
8.4 La formació cultural i humana
Un objectiu fonamental de l’ensenyament de medicina es aconseguir que l’alumne a més
d’una formació científica i tècnica, adquireixi uns valors socials i humans que li permetin
donar resposta a les expectatives dels malalts. La competitivitat, el treball rutinari i les
vivències problemàtiques indueixen una certa tendència a la deshumanització del metge i de
la medicina. Per això, cal impulsar l’ensenyament de la interrelació entre medicina i societat,
que es pot fer en especial en les assignatures de: ‘Medicina preventiva i Salut pública’,
‘Sociologia mèdica’ i, parcialment, ‘Història de la medicina’, de manera que contribueixi a
crear en els i les estudiants una consciència del medi social en el qual es troben, així com i
sobre la relació entre salut, malaltia i societat. Les assignatures ‘Bioètica’, ‘Evolució i
concepte de malaltia’, ‘Medicina, cinema i literatura’, etc., que s’han incorporat com a
optatives al currículum, també contribueixen a crear aquesta mentalitat social imprescindible
perquè el metge del futur sigui capaç d’integrar la dimensió individual i col·lectiva de l’acte
mèdic.
Els plans d’estudi haurien d’incorporar progressivament àrees i temes que permetin formar
uns metges amb una millor percepció i capacitat de gestió de les facetes humanes de la salut i
la malaltia. L’ensenyament d’habilitats en la interacció metge-pacient contribueix a millorar
l’empatia que fa que el malalt confiï en el metge. Però, possiblement tot això no sigui
suficient per aconseguir el prototipus de metge imbuït dels valors ètics, humans i socials que
la societat sol·licita. La FM ha de fomentar en els alumnes el desenvolupament de la
consciència de que ens trobem inserits en una societat amb una determinada problemàtica
social, econòmica i humana, així com sobre les necessitats globals de la humanitat. Una bona
iniciativa podria ser el desenvolupament d’assignatures optatives o de lliure elecció, com la
que s’impartirà sobre La Medicina des de l’Humanisme, el programa de la qual inclou tres
aspectes: el metge en front de si mateix, el metge davant el pacient i el metge davant el món.
57
8.5 Fomentar l’intercanvi de l’alumnat en els programes estatals, europeus i altres
En l’apartat sobre “Desenvolupament de la docència”, la CEA també ha proposat
“Fomentar i facilitar l’intercanvi de l’alumnat dins els programes estatals, europeus i altres”
(pàgina 14), segurament perquè n’ha apreciat una insuficiència que deu ser relativa donat
l’elevat nombre d’alumnes de la FM que participen en aquests programes, i el d’altres països
que venen a la FM. La Facultat de Medicina participa activament en els programes
d’intercanvi internacionals i estatals: (1) SÒCRATES-ERASMUS (de la UE, inclou tots els
països membres); (2) TEMPUS (inclou els països de l’Est); (3) Programa de mobilitat a
països de fora el continent europeu; (4) Programa de Cooperació Iberoamericana (antic
programa INTERCAMPUS); (5) Programa SÈNECA i SICUE (Universitats de l’Estat
espanyol). Cada Unitat Docent té un coordinador responsable del funcionament de
l’intercanvi i de tot el procés, des de l’adjudicació fins a la qualificació de l’acta. El
coordinador té cura d’establir les equiparacions de les assignatures de la UAB amb les de la
Universitat de destinació. Existeix un punt d’informació general a l’Edifici M del Campus,
Oficina d’Intercanvis de la FM, telèfon 93-581 19 17.
A la nostra Facultat, els estudiants foranis d’intercanvi el que troben més atractiu del canvi de
Facultat són les pràctiques, veure metodologies diferents i formes d’aplicació alternatives, i
en alguns casos de procedències dispars, fins i tot patologies molt diferents a les incidents en
el seu país d’origen. Per tant s’hauria de donar més força a les pràctiques i als seus
continguts.
De tota manera, un dels problemes importants dels programes d’intercanvi són les pràctiques.
Aquest és un punt feble, ja que els alumnes que venen a la FM molts cops no tenen grups de
pràctiques assignats i la seva incorporació es dóna tard i amb una alteració important del grup
al que són destinats. Un altre punt en el qual es podria donar suport és amb un recolzament a
nivell de l’idioma, ja sigui facilitant-los l’assistència a classes al SIM i els intercanvis
lingüístics, o assignant-los tasques com a col·laboradors en els Consells d’estudiants, o a
grups de treball dins la UAB; això augmentaria de forma paral·lela la integració, que en
general és bona.
58
9. Recerca
La recerca ha d’ocupar un lloc destacat en la Facultat de Medicina (FM) i aquesta
importància hauria de quedar explicitada en la declaració de la missió de la FM. Els nivells
quantitatius i qualitatius de la recerca que actualment es fa a la FM són alts, però aquesta
producció científica no es presenta enlloc com a un conjunt unitari emanat de la FM. La
gestió de la recerca a la FM es troba en una situació de "transferència de competències" en
sentit ascendent (Vicerectorat de recerca) i en sentit descendent (Fundacions i altres entitats
pròpies de les diferents unitats docents). Com a conseqüència, la producció científica dels
membres de la FM figura de forma dispersa en la memòria global de la UAB i en les
memòries d’investigació dels quatre hospitals (Vall d’Hebron, Sant Pau, Germans Trias,
Mar). Aquesta manca de visibilitat de la producció científica de la FM ha estat detectada pel
CEA, que recomana la confecció d’una Memòria de recerca de la FM on es puguin identificar
fàcilment la producció científica i la recaptació de recursos de tota la FM. Creiem que
l’elaboració anual d’aquesta memòria i la seva àmplia difusió, tant per via informàtica com
en suport paper, tindrà importants repercussions internes (increment del sentiment de
pertinença a la FM en les diferents unitats docents i instituts associats) i externes (increment
del prestigi i visibilitat de la FM a nivell estatal i internacional). Per poder portar a terme
aquesta tasca, l’Equip deganal de la FM necessitarà el recolzament de l’equip de govern de la
UAB, i molt especialment del Vicerectorat de recerca, així com dels hospitals universitaris i
les seves fundacions de recerca.
Així mateix, la FM ha de ser tinguda en compte en el Projecte Biocampus, l'Institut de
Neurociències de la UAB i les xarxes temàtiques de recerca. També convé fer passos
significatius per articular les fundacions de recerca de les institucions assistencials vinculades
amb el òrgans de recerca de la UAB.
Per altra banda, és important difondre entre els alumnes les disponibilitats per fer recerca
durant els seus anys de carrera, i informar-los i estimular la seva dedicació postgraduada i
fins i tot posterior a la mateixa. En aquest sentit, cal recordar que l’assignatura optativa
‘Introducció a la Metodologia Científica I’, que s’imparteix a la U.D. de Bellaterra, inclou
entre els seus objectius generals el desenvolupament d’una mentalitat crítica, d’acord amb el
mètode científic, i d’una actitud favorable a la incorporació de l’alumnat en les línies de
recerca de les Unitats departamentals de la FM.
59
10. Llista de propostes
A continuació s’exposen els enunciats de les propostes del present Pla de Millora:
Context institucional 1. Polítiques generals: Instaurar una cultura de la integració, de flexibilitat dels plans i
programes, i d’innovació i perfeccionament docent. La Facultat de Medicina (FM) ha de tenir projectes de modernització.
2. Desplegar les recomanacions del Comitè Extern d’Avaluació i del Comitè Intern d’Avaluació.
3. Aplicar mecanismes especials per millorar l’harmonització de la FM dins la UAB 4. Crear una Comissió entre el Deganat i les Institucions assistencials vinculades. 5. Prosseguir la política de col·laboració multi-institucional de la FM, tot i dotant-la de
mecanismes de coordinació. 6. Ampliar l’oferta de la Facultat vers noves àrees d’ensenyament en la línia d’una Escola
de Ciències de la Salut. Participar en la formació continuada dels professionals sanitaris. 7. Promoure la creació de la Conferència de Degans de les Facultats de Medicina de
Catalunya. 8. Promoure la creació d’un Observatori de Graduats. Missió, funcions i organització de la Facultat de Medicina 9. Declarar la missió i objectius de la Facultat de Medicina i difondre-les. 10. Aplicar al Reglament de la Facultat les funcions que els nous Estatuts de la UAB assignin
a la Facultat i els Departaments. Redefinir els òrgans de direcció i revisar les funcions i composició de la Junta de Facultat i les Comissions de la FM. Actualitzar el Reglament de la Facultat.
11. Establir la figura del Gestor/a de centre Gerent com a òrgan de gestió de la FM amb l’objectiu primordial d’impulsar les reformes.
12. Crear una Unitat d’Educació Mèdica (UEM) i una Unitat de Gestió, Garantia i Millora de la Qualitat (UGQ).
13. Establir un pla especial per al finançament de les reformes i noves activitats de la FM. 14. Impulsar el sentiment de pertinència i identificació amb la FM. 15. Millorar els canals de comunicació. Programa d’ensenyament 16. Establir objectius generals, de matèria i específics docents amb el catàleg de
competències i d’actituds. 17. Crear la figura del Director de Programa a cada Àrea de coneixement. Establir el
programa comú de cada matèria. Avançar vers l’examen comú. 18. Establir el contacte precoç de l’alumnat amb el pacient. 19. Incorporar un major nombre de Centres d’Atenció Primària. Potenciar la docència de les
patologies més prevalents. 20. Valorar la possible necessitat d’un calendari acadèmic propi de la FM. Desenvolupament de la docència 21. Establir un programa de tutories. Potenciar metodologies docents innovadores. 22. Disminuir l’ús de la classe magistral i promoció de l’autoaprenentatge. 23. Potenciar els laboratoris d’habilitats clíniques.
60
24. Intensificar l’ús de l’aprenentage multimèdia. Impulsar la informatització i els medis audiovisuals en la docència.
25. Introduir en el currículum l’ensenyament de les tècniques de relació interpersonal. 26. Alertar al Ministeri sobre l’efecte negatiu de l’actual examen MIR. Professorat 27. Identificar estratègies per implicar els professors en la missió docent. 28. Ofertar programes específics per al desenvolupament professional com a docents. 29. Determinar la plantilla de la FM. 30. Establir un pla de promoció i estabilització de la plantilla de professorat. 31. Crear noves figures de professorat i establir un plus de col·laboració docent. 32. Avaluar l’efectivitat de la docència. Alumnes 33. Establir un sistema d’informació sobre el programa formatiu. 34. Promoure la integració de l’alumne en la vida assistencial i en les comissions de la
Facultat. 35. Promoure la formació cultural i humana. 36. Fomentar l’intercanvi en els programes estatals, europeus i altres. Recerca 37. Impulsar la participació de la FM en els projectes de la UAB. Articular les fundacions de
recerca de les institucions assistencials vinculades amb el òrgans de recerca de la UAB. 38. Elaborar anualment una Memòria de Recerca de la FM.
61
11. Bibliografia
• Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya. Procés d’Avaluació de la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. Informe 2001. Volum 1, maig 2002. Barcelona: DURSI. Generalitat de Catalunya, 2002; 256 pàgs.
• Bloom BS, Engelhart MB, Furst EJ, Hill WH, Krathwohl DR. Taxonomy of educational objectives: The classification of educational goals, handbook I: Cognitive domain. New York: David MacKay, 1956.
• Boelen C, Heck JE. Definició i mesura de la capacitat de les Facultats de Medicina de retre comptes a la societat. Ginebra: Organització Mundial de la Salut, WHO/HRH/95.7; 1997 (traducció de l’IES, Departament de Sanitat i Seguretat Social).
• Comité Central. Instituto para la Educación Médica. Requisitos globales mínimos esenciales en educación médica. White Plans, NY: Institute for International Medical Education, 2001.
• Conferencia de Decanos de la Facultades de Medicina de España y Federación Panamericana de Escuelas de Medicina. Declaración de Granada sobre estándares en la Educación Médica de Pregrado. Granada: XV Congreso Nacional de la Sociedad Española de Educación Médica, 2001.
• De Angelis CD, editor. The Johns Hopkins University Currículum for the Twenty-first century. Baltimore: The Johns Hopkins University Press, 2000.
• Guilbert JJ. How to devise educational objectives. Med Educ 1984; 18: 134-141. • Harden RM, Hart IR. An international virtual medical school (IVIMEDS): the future for
medical education? Medical Teacher 2002; 24: 261-267. • Ludmerer KM. Time to heal. American Medical Education from the turn of century to the
era of managed care. Oxford University Press, 1999. • Mennin PS. Standards for teaching in medical schools: double o nothing. Medical
Teacher 1999; 21: 543-545. • Metz JCM, Stroelinga GBA, Pels Rijcken EH, Van den Brand BWN. Blueprint 1994:
Training of doctors in The Netherlands. Objectives of Undergraduate Medical Education. Nijmegen: University Publication Office, 1994.
• Palés J, Vallés A, Cardellach F, Gomar C, Estrach MT et al. Habilidades y procedimientos clínicos básicos a adquirir por los estudiantes de la Facultad de Medicina de la Universidad de Barcelona. Educación Médica 2001; 4: 72-80.
• Pedraza V. Formación médica y necesidades sociales. Med Clín (Barc) 2001; 116: 658-663.
• Pedraza V. Recursos humanos del sistema de salud: aspectos formativos. Granada: Ponencia. XV Congreso Nacional de la Sociedad Española de Educación Médica, 2001.
• Simpson JG, Furnace J, Crosby J, Cummings AD, Evans PA, Friedman M, Harden RM, Lloyd D, McKenzie H, McLachlan JC, McPhate GF, Percy-Robb IW, MacPherson SG. The Scottish doctor - learning outcomes for the medical undergraduate in Scotland: a foundation for competent and reflective practicioners. Med Teacher 2002; 24: 136-143.
• Venturelli J. Innovaciones educacionales en salud. Ontario, Canadá: Universidad McMaster, 1994.
• WFME Office. WFME Task Force para la definición de Estándares Internacionales para la Educación Médica de Pregrado. Informe del Grupo de Trabajo, Copenhague, 14-16 de Octubre de 1999. Educación Médica 2000;3: 26-36.
• WFME. Quality improvement in basic medical education. WFME International Guidelines. Denmark: WFME. University of Copenhagen, 2001.
• WHO. Reorientating medical education and medical practice for Health for all. World Health Asembly Resolution WHA 48.8. Geneva: WHO, 1995.
62
12. Annex. Un efecte advers del nou Pla de Medicina. A les figures es mostra la distribució de la puntuació global de l’expedient acadèmic
dels llicenciats de la UAB i de la UB, de la promoció 1995-2001, que van presentar-se a
l’examen MIR del 23 de febrer de 2002. Deixant de banda els alumnes amb una nota de
<1,25 punts en ambdues Facultats (columna de l’esquerra de cada figura; el 5,6% a la UAB i
el 4% a la UB), en els alumnes de la UB es pot apreciar una distribució acampanada de les
puntuacions, típica d’una distribució de notes, en canvi en els de la UAB la distribució és
lineal negativa: hi ha pocs alumnes amb notes altes (>2,25), un nombre discret amb notes
intermèdies (d’1,75 a 2,25) i molts amb notes baixes (d’1,75 a 1,25). Aquest resultat
“especial” dels alumnes de la UAB és atribuïble, en gran part, a les macroassignatures del
nou Pla de la Llicenciatura posat en marxa el 1994, que si bé es poden aprovar amb relativa
facilitat, en elles és difícil obtenir notes altes. A la Facultat de Medicina de la UB també es va
adoptar el nou Pla el 1994, però no es feu cap macrointegració d’assignatures.
1: aprovat Estàndard de la puntuació: 2: notable
3: excel·lent 4: matrícula d’honor.
Font: Vaqué J, Vallés A, Rodríguez-Baeza A, Elorza JM. Estudi de resultats MIR-2001. UAB i UB, 2002.
80
60
40
20
0 7 5 7
16 19
30
50
56
76
16
50
40
30
20
10
0 5 4
18
25 28
43 40
31
8
N 285 Mitjana 1,84 D. típica 0,56 Mediana 1,71 Punt. més baixa 1,03 Punt. més alta 3,90
N 203 Mitjana 1,93 D. típica 0,48 Mediana 1,84 Punt. més baixa 1,03 Punt. més alta 3,57
Nº alumnes Nº alumnes
Puntuació Puntuació
Facultat de Medicina UAB Facultat de Medicina UB
1,0 1,25 1,50 1,75 2,0 2,25 2,50 2,75 3,0 3,25 3,50 3,75 4,0 1,0 1,25 1,50 1,75 2,0 2,25 2,50 2,75 3,0 3,25 3,50 3,75 4,0