Sinopsi

Per algun lloc de l’Àfrica subsaha-

riana, la Komana, una nena de ca-

torze anys, li explica al fill que porta

dins seu la història de la seva vida

durant la guerra. Tot va començar

als dotze anys, quan va ser segres-

tada per l’exèrcit rebel.

Fitxa artística

Rachel Mwanza . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Komona

Serge Kanyinda. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Mag

Alain Bastien. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Comandant Rebelle

Mizinga Mwinga . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Gran Tigre Royal

Ralph Propser . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .el carnicer

Fitxa tècnica

Director . . . . . . . . . . . . . . . . .Kim Nguyen

Guió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Kim Nguyen

Idea. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Kim Nguyen

Productor . . . . . . . . . . . . . . .Item7/Shen Studio

Música original . . . . . . . . . .Afro-beat ango-

lenya dels anys 70

Fotografia . . . . . . . . . . . . . . .Nicolas Bolduc

Muntatge. . . . . . . . . . . . . . . .Richard Comeau

Durada. . . . . . . . . . . . . . . . . .90 minuts

País. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Canadà

En l’imaginari col·lectiu del nostre món occiden-tal, l’Àfrica subsaharia-na és un territori exòtic, bonic i perillós, en per-manent guerra en si ma-teix. Com a espectadors estem acostumats als tí-pics documentals que ens presenten una visió abstracta d’Àfrica on els països són pràcticament indistingibles i l’home blanc és l’única i abso-luta referència a l’hora de plantejar la narració. S’acostuma a deixar de banda el punt de vista dels habitants d’aquests països; i en el pitjor dels casos, es cau en el més pur paternalisme i con-descendència.

Un dels més objectius més importants de Re-

belle és, precisament, el fet de l’estreta relació que s’estableix entre el relat i el punt de vista de Komona, una nena soldat interpretada amb una fascinant naturalitat per Rachel Mwanza, ac-triu no professional que s’apropia de cada foto-grama de la pel·lícula. Els cineasta Kim Nguyen -potser es pot conside-rar un error- no precisa on passen els fets per fer més universal la his-tòria i és que importa ben poc si es tracta de Mali, Rowanda o la República Democràtica del Congo. De fet el centre de tota la trama narrativa, l’última raó de ser de Rebelle, és aquesta noia omnipre-sent de mirada buida i ànima ferida.

infància i cinema | 26 de març de 2015 | Horari: 20.00 i 22.30 h

Rebelle (War Witch)(Rebelde, 2012) Kim Nguyen

La tragèdia de Komona, com la de mils de nens centreafricans, és una de les més terribles del nos-tre temps i, precisament per això, es fa molt com-plicat decidir què i com s’explica, quin tracta-ment es vol donar a la vio-lència i si, entre tan dolor i crueltat, resta encara al-gun bri d’esperança.

Rebelle intenta anar més enllà de la violència en si mateixa i afronta el pro-blema directament amb una barreja de realisme i naturalisme màgic. Cal destacar, des d’un punt de vista estrictament ci-nematogràfic, com a no gaire encertat, no s’acaba d’entendre del tot; la in-sistència de Nguyen en utilitzar la càmera in-quieta i a ras de terra, cosa més pròpia del cine-ma pseudodocumental.

La total immersió de l’espectador es produeix ja des de la primera se-qüència d’obertura, on

un grup paramilitar en-tre a trets en el poblat de Komona i és obligada fer un ritual d’iniciació tan horrible que Ngu-yen opta per deixar-lo fora de camp. Així van passant tots el fets acom-panyats d’elements fan-tàstics. Nguyen s’aboca en les textures, els sons, els silencis, en traslladar a l’espectador tot el cabal sensorial que arriba als sentits de la protagonista.

El film pren un altre to quan Mago (Serge Kan-yinda), un nen soldat albí, a qui la violència en-cara no li ha fet perdre la imaginació i la iniciativa, convenç a Komona per-què fugin junts. A partir d’aquest moment el di-rector deixa de ser un sim-ple narrador d’atrocitats i passa a escriure la seva pròpia poesia dins d’un conflicte que so-brepassa l’enteniment. L’amor és l’única sorti-da per aquests dos joves d’infància esgarrapada,

i es donen l’un a l’altre d’una manera matussera i al mateix temps deci-dida. Aleshores sembla que es percep en les se-ves mirades alguna cosa semblant a la felicitat. Komona li demana a Mago que busqui un gall blanc i així es podran ca-sar, suposa un acte sim-bòlic, quasi impossible d’aconseguir...

L’últim acte, després d’aquest lluminós parèn-tesi, ens retorna a la més cruel realitat amb el so d’una esfereïdora gani-vetada i endinsa Komona en l’aventura més terri-ble i, no obstant això, es-perançadora, que encara li queda per viure.

Ismael Marinero

“Miradas de cine” núm. 134 / maig 2013