1 LA m x j G B i b l i o t e ah 4 z 71 D e l s ç w y 3

0 l l i b r e s5 P 1 B u i t s Q T

Aquest és el Tadeu, el cap de l'estació d'un poble que es deia Vilanova i que estava situat a la plana rodejat per camps de conreu. Un dia, quan venia de l'estació caminant pels carrers amb pedres i clots va

trepitjar una lletra, la lletra A. Va anar corrent entre tot un munt de lletres fins arribar la biblioteca, que era d'on sortien. Tot espantat va anar a casa de l'alcalde a explicar-li. Aquest no s'ho creia però al final el va convèncer per anar-ho a veure.

Tots dos hi van anar i es van quedar parats en veure aquell desastre, rius de lletres sortien de la biblioteca! Van intentar obrir la porta però no van poder perquè hi havia massa lletres. Ho van intentar un altre cop i van poder obrir. A l'entrar van veure tot un mar de lletres, muntanyes de lletres! Van anar a agafar un llibre, el van obrir i van veure que al llibre no hi havia lletres. L'alcalde va trucar a

casa dels altres regidors per explicar-los-hi el que havia passat,i ningú s'ho creia.

Després de reunir-se varies vegades tots els

membres de l'ajuntament i no trobar cap solució,

va córrer la veu per el poble. Quant la gent va

saber el que havia passat es dirigí ràpidament a la

plaça de Sant Cassià. Els habitants de Vilanova al

veure totes aquelles lletres es van quedar molt

sorpresos. Tots donaven la seva opinió per poder

resoldre el problema . Finalment l'alcalde va decidir

trucar al ministeri de cultura.

Després de reunir-se varies vegades tots els

membres de l'ajuntament i no trobar cap solució,

va córrer la veu per el poble. Quant la gent va

saber el que havia passat es dirigí ràpidament a la

plaça de Sant Cassià. Els habitants de Vilanova al

veure totes aquelles lletres es van quedar molt

sorpresos. Tots donaven la seva opinió per poder

resoldre el problema . Finalment l'alcalde va decidir

trucar al ministeri de cultura.

l'alcalde va trucar al ministeri de cultura els hi va explicar el què havia passat al seu poble. Els del ministeri van buscar un home especialitzat encultura. El professor Acaci Roureda. Quan l'Acaci va arribar al poble va dir: - Això és un desastre! Aquest és un poble sense cultura! (incultura) la gent es va quedar paralitzada.

- Aquests llibres només tenen darrers anys. No els l ningú!

- Aquests libres estan plens de personatges fantàstics: fades, follets, ... i també de personatges importants.

-A mi em cauria la cara de vergonya! - El vell professor estava molt enfadat, trist, afectat, impressionat.

-Quant fa que no llegiu un llibre? Esteu condemnats a la ignorància, esteu condemnats a la desaparició!

El professor va marxar i els va deixar a tots, sols i perduts davant la desgràcia.

-Aquí només hi ha dues opcions! - Digué un regidor.

La primera és llençar tot això i portar els llibres que tenim a casa i no llegim; la segona és ensorrar-la i tornar-la a fer nova.

-(Ooo......, potser n'hi ha tres, -va pensar la Margarida- , escriure els llibres nosaltres...).

La filla de l'alcalde del poble, es a dir, la Margarida Palau, estava preocupada, perquè el

seu pare estava molt amoïnat donat que deien que en aquell poble no hi havia cultura.

La Margarida va decidir, anar a veure aquella desgràcia. Es va posar en marxa. Era la nit i va haver d'agafar una llanterna. Va ficar dos coixins horitzontals simulant que estava dormint dintre el llit i va marxar cap a la biblioteca sense avisar als seus pares.

va veure que les lletres s'amuntegaven al damunt dels llibres. Va obrir un llibre i va agafar unes lletres per comprovar si realment queien. Eren de diferent forma i tamany, però a mesura que anava composant paraules les lletres es quedaven enganxades i impreses als llibres.

Així es va anar engrescant i cada nit feia el mateix.

Aixó ho va explicar als seus amics que també s´hi van apuntar.

La Regina, la del Benjami Palau mare de la Margarida,observava que feia dies que la seva filla l'habitació moltes hores, i s'adormia al sofà. La Regina va a la cambra de la seva

va trobar una pila de llibres i els va mirar i tenien les tapes molt velles, va mirar l'autor i hi posava

Margarida Palau. La mare de la Margarida Palau feia dies que comentava aquestes coses al Benjamí però ell estava tan atabalat amb l'assumpte de la biblioteca que no li feia cap cas .

Regina molt amoïnada havia parlat amb altres mares que també estaven preocupades pel comportament dels seus fills.

Una nit la Regina va anar a l´habitació de la seva filla i

va veure que DINS EL llit hi havia dos coixins. Quan

la Regina va dir al Benjamí que la Margarida no

estava dormint a la seva habitació, aquest al comprovar-

ho es va desesperar. En aquell moment li va venir al

cap tot el que li havia estat comentant sobre la seva

filla i es va començar a preocupar.

Van trucar a altres pares perquè comprovessin si els

seus fills estaven dormint.

A casa dels altres nens havia passat el mateix . Tots els pares a punt d’anar a dormir i es van adonar que els seus fills no eren als dormitoris ,van sortir de les cases i es van anar trobant a la . Des d’allí van decidir anar a la bliblioteca . estaven molt escrivint els llibres quan un soroll . Els pares van entrar i en aixecar el cap els il·luminaren amb les seves .es van posar a escriure llibres amb

diferents , , …….

A partir d'aquest dia va decidir que renovarien la

biblioteca.

la biblioteca va estar arreglada , la van decorar amb els

llibres que havien escrit els nens i la gent del poble. En

Benjamí i els regidors van convidar al Ministre de Cultura per inaugurar-la .

Quan la biblioteca va estar inaugurada, venien gent d'arreu del

món a veure els llibres escrits pels nens.

Va ser el poble amb l'index més alt d'escriptors i d'escriptores de la història de la humanitat.

va guanyar el premi Nobel de literatura i es va fer molt famosa

juntament amb els seus amics de la infància.

La biblioteca del llibres buits Jordi Sierra i Fabra

Primer Incunable del CEIP Marinada.

Autors: Alumnes de 5è de primària. Lluís Almodovar. Anna Blanch.

Blanca Clua. Juanjo Heredia. Mar Porté. Adrià Rosa. Marc Rulló. Marc Soldevila. Pol Torres. Pep Vidal. Karima Zettiz.

Primera edició: juny de 2009.

Direcció literària i edició: Teresa M. Ricart i M. Àngels Llobera.

Il·lustracions: Francesc Serrano.

Imprès: CEIP Marinada – Vilanova de Bellpuig.