L'Humanisme:

Bernat Metge:

Lo Somni

lex Lluch

Context Histric

El segle XIV i part del segle XV es caracteritza dins la baixa edat mitjana com un perode de crisi econmica, poltica i social

Aspecte econmic

Recessi produda per molts factors.Lany de la gran fam (1347). Any on hi hagu unes males collites causades per pluges abundants

La pesta negra (1348-1350)

Guerres contnues, saquejos, postguerres complexes

La dominaci de la noblesa i lEsglsia que ofegava econmicament els pagesos i els convertien prcticament en esclaus al camp

A la ciutat una burgesia enriquida pel comer donava feina a molts ciutadans

Tradici literria

Fins a mitjan segle XIV la literatura catalana s plenament medievalEls escriptors empren la llengua com a mitj per a defensar una visi del mn cristiana:els preocupa lnima, la salvaci eterna, la mort, es menysprea el cos, el plaer i la dona

Terreny poltic

La noblesa va entrar en crisi per la lluita pel poderLes guerres ho evidencien: la guerra dels Cent Anys

guerra entre Jaume III de Mallorca i Pere III el Ceremonis (1349)

les batalles dpila i Mislata

la guerra dels dos peres, Pere III el Ceremonis i Pedro I el Cruel de Castella (1356-69)

Pel que fa a lestament eclesistic: el Cisma dOccident (1378-1417): va produir una crisi espiritual una crisi que va dividir el mn catlic entre els seguidors del papa de Roma i els partidaris del papa dAviny.

Aquesta crisi espiritual es veu reflectida en lobra dAnselm Turmeda, que critica obertament certs vicis de lEsglsia

Monarquia: Joan I (1387-1396)

Joan I va anar abandonant les obligacions dEstat:Els burgesos van denunciar una situaci de corrupci a la cort i els seus consellers

Va morir durant una cacera, el va succeir el seu germ Mart I, l'Humes va obrir un procs judicial contra els membres del consell

El regnat de Mart I lHum o lEclesistic (1396-1410) es va caracteritzar per la seva inclinaci cap a Frana i cap a Castella. Va ser un defensor del Papa Benet XII, al qual va donar suport militar, diplomtic i refugi a Penyscola. Se li va morir el seu fill Mart el Jove de pesta (1409) i se li va presentar el problema de successi, que va intentar resoldre amb el casament amb Margarida de Prades, per no van tenir fills. Poc abans de morir va intentar legitimar el seu nt Frederic, fill del seu fill Mart el Jove, per el rei va morir el 1410 sense haver-ho indicat en el seu testament. Aleshores es va obrir un perode dinestabilitat que va culminar amb el Comproms de Casp (1412) i que va entronitzar Ferran I dAntequera, un Trastmara

L'poca que va viure Bernat Metge

Final de l'etapa de Joan I

Mart I, l'Hum

Humanisme: origen i definici

Edat mitjana:comprn des de la caiguda de l'Imperi rom (segle V) fins al final del segle XV

Tot estava impregnat de religiositat. Du era el centre de l'univers: TEOCENTRISME

Orgens:Va sorgir a Itlia durant el segle XIV i en la nostra literatura es va introduir a finals de segle i va ser assimilada plenament durant el segle XV

L'Humanisme implica una nova actitud davant la vida en el trnsit de l'Edat Mitjana cap al Renaixement i parteix d'una nova concepci de l'home i de la seua situaci en el mn.

Qu s?Va ser un corrent de pensament caracteritzat pel propsit de recuperar i d'enllaar amb l'actualitat, les obres de la cultura clssica

Humanisme: caracterstiques

Canvi d'actitud davant la vida:A diferncia del pensament dominant en l'edat mitjana (teocentrisme), els humanistes es van enfrontar amb la realitat d'una manera crtica i independent, sense basar-se exclusivament en unes autoritats que eren donades per la tradici (antropocentrisme)

La principal caracterstica s l'inters per la cultura clssica:l'abundant allusi a escriptors i elements mitolgics de la cultura grecollatina

recuperaci de les llenges clssiques i recursos estilstics propis de la prosa llatina

Humanisme: corona d'Arag

Hi ha un humanisme al voltant dels membres de la Cancelleria reial.La Cancelleria reial era la instituci de la monarquia encarregada de redactar les lleis, les cartes, els decrets, etc. Des de la Cancelleria es va crear un model unificat de la llengua escrita, que tenia el prestigi de ser la llengua del rei, amb marcada influncia del llat i de l'estil dels autors clssics.

La monarquia tenia lligams poltics amb ItliaEn una una primera fase, 1349-1369, poca en qu Pere III fa una remodelaci de la Cancelleria reial. Va voler que els documents llatins de la Cancelleria es redactessen seguint les pautes de correcci lingstica i destil dels escriptors clssics. Aix far que els escrivans llegiran acuradament els textos clssics i tamb els traduxen. De rebot far que el catal emprat en els documents es transforme

Bernat Metge (resumit): VIDA

Ocup crrecs en la Cancelleria reial

Va compondre obres clarament medievals

Va traduir Petrarca i Bocaccio

Va assimilar el pensament humanista

Bernat Metge (obra): Serm

Contingut: Parodia les predicacions de la seua poca

Bernat Metge: Lo Somni

La seua principal obra s Lo Somni

Lo Somni est vinculada a la seua vida:Bernat Metge va ser educat en l'ambient culte de la cort i va exercir diferents crrecs en la Cancelleria reial al servei de Joan I

El 1396, va ser acusat de la mort del rei i de la condemnaci de la seua nima, acusacions a qu se n'afegiren unes altres de corrupci i d'abs de poder.

Desprs de passar un temps a la pres, es va defensar escrivint Lo somni, i va obtenir el favor del nou rei, Mart l'Hum

Lo Somni

Objectiu:fer una defensa de les acusacions que hi ha sobre ell. T un destinatari: Mart I, lHum, un rei profundament religis, de qui vol obtenir el seu favor

Estructura:Est dividit en quatre llibres presentats en forma de dileg, gnere clssic utilitzat ja en la literatura grega.Primer llibre: essent a la pres, l'autor va tenir un somni on se li van aparixer tres personatges (Orfeu el poeta, Tirsies l'endev), un dels quals s el rei Joan I, mort recentment i amb qui t una conversa sobre la immortalitat de lnima

Segon llibre: tracta de les circumstncies que van envoltar la mort del rei

Tercer llibre: Orfeu explica el seu amor per la seua amada i la seua baixada a l'infern per recuperar-la, i Tirsies, que efectua un atac violent contra l'amor i contra les dones.

Quart llibre: Metge respon a Tirsies i fa un elogi de les dones i en especial de les reines catalanes

Finalment lautor es desperta

L'humanisme en Lo somni

Lo somni va ser la primera manifestaci important de la prosa humanstica a EspanyaLa corona aragonesa tenia ms relaci que la castellana amb Itlia

Elements humanistes a Lo somni:Tractament escptic i crtic de temes com la immortalitat de l'nima

Voluntat de crear-se un estil imitant el ritme de la prosa clssica italiana com l's de cultismes

Referncies a personatges de a mitologia clssica

Objectius: has de...

Saber el context sociocultural on s'inscriu l'obra de Bernat Metge

Conixer qui s Bernat Metge i la seua obra exposada en la presentaci

Explicar Lo somni i els seus quatre llibres

Reconixer en un text quin llibre de Lo somni es tracta

Reconixer les caracterstiques de l'Humanisme en les obres de Bernat Metgelex Lluch