història d'una il·lusió

32
1 tallerBDN, història d’una il·lusió Història d’una il·lusió

Upload: pilar-miquela-eusebio

Post on 12-Mar-2016

226 views

Category:

Documents


2 download

DESCRIPTION

Història d'una il·lusió

TRANSCRIPT

Page 1: Història d'una il·lusió

1 tallerBDN, història d’una il·lusió

Història d’una il·lusió

llibre.indd 1 03/09/10 13:04

Page 2: Història d'una il·lusió

Edició © tallerBDN

Coordinació Paco Sainz

Fotrografia Arxiu tallerBDN

Disseny La Page

Impressió Casajoana Giralt

Dipòsit legal B-36365-2010

Equip tallerBDN

Direcció Josep M. Camí [email protected]

Secretària Pilar Miquela [email protected]

Associació Cinto Santamera santamera@@tallerbdn.cat

Residents Toshie Itabashi [email protected]

Logística Joan Navarro [email protected]

llibre.indd 2 03/09/10 13:04

Page 3: Història d'una il·lusió

3 tallerBDN, història d’una il·lusió

Cinc anys d’innovació i creativitat

En el seu cinquè aniversari tallerBDN mostra com és possible crear un espai d’escultura des de la iniciativa social d’un grup de creadors, amb el suport de les institucions – l’Ajuntament hi va ser des del primer moment. El tallerBDN re-uneix les condicions materials per el desenvolupament del treball dels dife-rents artistes i, a la vegada, és un espai compartit on és possible l’intercanvi com a multiplicador d’idees i projectes.

La cultura i les arts visuals formen part d’una necessitat humana d’expressió personal i col·lectiva. TallerBDN i l’Ajuntament ho treballen intensament per aug-mentar el gruix de la xarxa cultural i d’equipaments. Perquè la qualitat i el nom-bre de creadors es reforci, i les seves condicions millorin. Hi guanya Badalona.

La meva enhorabona per aquest cinquè aniversari, pel treball fet i la inno-vació en el camp de l’escultura, recollit en aquest llibre commemoratiu. Ba-dalona fa de la cultura un referent que és a la vegada identitat i projecte de futur. La cultura i l’art formen part destacada de la Badalona que volem. TallerBDN posa el seu talent al servei col·lectiu i dota d’una marca de ciutat que ens projecta arreu del País.

Jordi Serra Alcalde de Badalona

Cinco años de innovación y creatividad

En su quinto aniversario tallerBDN muestra cómo es posible crear un espacio de escultura desde la iniciativa social de un grupo de creadores, con el apoyo de las instituciones – el Ayuntamiento estuvo desde el primer momento. El tallerBDN reúne las condiciones materiales para el desarrollo del trabajo de los diferentes artistas y, a la vez, es un espacio compartido donde es posible el intercambio como multiplicador de ideas y proyectos.

La cultura y las artes visuales forman parte de una necesidad humana de expre-sión personal y colectiva. TallerBDN y el Ayuntamiento trabajan intensamente para aumentar la capacidad de la red cultural y de equipamientos. Para que la calidad y el número de creadores se refuerce, y sus condiciones mejoren. Gana Badalona.

llibre.indd 3 03/09/10 13:04

Page 4: Història d'una il·lusió

Mi enhorabuena por este quinto aniversario, por el trabajo hecho y la innovación en el campo de la escultura, recogido en este libro conmemorativo. Badalona hace de la cultura un referente que es a la vez identidad y proyecto de futuro. La cultura y el arte forman parte destacada de la Badalona que queremos. Ta-llerBDN pone su talento al servicio colectivo y dota de una marca de ciudad que nos proyecta en todo el País.

Jordi SerraAlcalde de Badalona

Quan es coneix, es visita i es treballa en espais com els del tallerBDN de Badalona és fàcil veure com molts dels seus objectius concorden amb plantejaments que s’impulsen des del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya

La idea, eix de moltes de les actuacions del Departament, de fer de Cata-lunya un país laboratori de creació, porta a la necessitat d’oferir als artistes condicions adequades per afavorir el treball i l’experimentació artística, i aquest desig de possibilitar els nous camins ha de tenir present que no pot deixar enrere la pluralitat d’idees i d’expressions artístiques.

És en aquest sentit que iniciatives com les del tallerBDN ajuden a crear aquesta xarxa que ha de fer possible que tot artista, sigui quin sigui el seu mitjà d’expressió, tingui un espai i un lloc on desenvolupar, treballar i fer créixer les seves creacions, investigacions i iniciatives.També hi ha coincidències si parlem d’establir criteris d’equilibri territorial i de recolzar iniciatives que afavoreixin la creació d’espais i projectes de-dicats a les pràctiques artístiques contemporànies en àrees de Catalunya descentralitzades, comptant sempre amb l’ajut i el treball dels ajuntaments i dels ens territorials.

llibre.indd 4 03/09/10 13:04

Page 5: Història d'una il·lusió

5 tallerBDN, història d’una il·lusió

Criteris i objectius coincidents que fan que sigui aquest un projecte engres-cador que enriqueix i estimula l’aposta per la creació i aporta optimisme per consolidar l’aposta per la nostra cultura.

Entitat autònoma de difusió culturalDepartament de cultura i mitjans de comunicació

Generalitat de CatalunyaDesembre 2008

Cuando se conoce, se visita y se trabaja en espacios como los del taller BDN de Badalona es fácil ver cómo muchos de sus objetivos concuerdan con planteamientos que se impulsan desde el Departamento de Cultura y Me-dios de Comunicación de la Generalitat de Catalunya

La idea, eje de muchas de las actuaciones del Departamento, de hacer de Cata-luña un país laboratorio de creación, lleva a la necesidad de ofrecer a los artistas condiciones adecuadas para favorecer el trabajo y la experimentación artística, y este deseo de posibilitar los nuevos caminos debe tener presente que no puede dejar atrás la pluralidad de ideas y de expresiones artísticas.

Es en este sentido que iniciativas como las del tallerBDN ayudan a crear esta red que tiene que hacer posible que todo artista, sea cual sea su medio de expre-sión, tenga un espacio y un lugar donde desarrollar, trabajar y hacer crecer sus creaciones , investigaciones e iniciativas.

También hay coincidencias si hablamos de establecer criterios de equilibrio terri-torial y de apoyar iniciativas que favorezcan la creación de espacios y proyectos dedicados a las prácticas artísticas contemporáneas en áreas de Cataluña des-centralizadas, contando siempre con la ayuda y el trabajo de los ayuntamientos y los entes territoriales.

Criterios y objetivos coincidentes que hacen que sea este un proyecto estimu-lante que enriquece y estimula la apuesta por la creación y aporta optimismo para consolidar la apuesta por nuestra cultura.

Entidad Autónoma de difusión culturalDepartamento de cultura y medios de comunicación

Generalitat de CatalunyaDiciembre 2008

llibre.indd 5 03/09/10 13:04

Page 6: Història d'una il·lusió

El Taller-Xarxa BDN

L’imaginari romàntic de l’artista bohemi, individualista i aïllat al seu estudi potser és un espècimen del XIX i de bona part del XX, però que avui ja no se sustenta. Ningú, amb coneixement de causa, pot sostenir-lo. Si algú, a aquestes alçades, descriu la comunitat artística com un reducte desarticu-lat, desvertebrat o aïllat socialment, potser s’està descrivint, només, a ell mateix. La única pràctica artística nascuda des de dins de la mateixa revo-lució tecnològica que genera Internet i poc després del seu origen és el Net.art. L’art de la xarxa, que no pas l’art a la xarxa, és una genuïna aportació de les arts visuals i aquí en tenim molt bons exponents. Des del pioner Munta-das (The File Room, apareix al 2001) fins a l’últim canal-web per a invidents de l’Antoni Abad. Amb Internet, amb la Xarxa, les altres arts troben una nova i prodigiosa eina de difusió i interactuació amb els públics, fins el punt de fer saltar pels aires la propietat –una veritable revolució, doncs- i distribució d’allò que fins fa ben poc encara era un bé escàs.

Però ni la música, ni el cinema no s’han modificat pas, ni formal ni concep-tualment. Les arts visuals sí: amb el Net.art. I està fent real la utopia dels conceptualistes i la seva crítica radical al sistema institucional i comercial de l’art. Però hi ha més indicadors. L’artista visual, decebut o cansat de les velles i males polítiques públiques i la debilitat –per no dir inexistència- d’un mercat digne d’aquest nom, ha aprés a autoorganitzar-se, a formar col·lectius o as-sociacions per resoldre en comunitat allò que no podia fer o dur a terme de manera aïllada o individual. En aquesta matèria, la societat civil a Catalunya, que ha aprés a autoorganitzar-se degut a la manca d’un estat i, més concreta-ment, el seu sector de les arts visuals és a anys llum de la resta.

Una bona prova d’això és xarxaprod.cat, la xarxa horitzontal –les xarxes només poden ser horitzontals, si no ho són, són altres coses però no pas una xarxa- que integra els centres de producció d’arts visuals i que ha esde-vingut un cluster d’iniciatives i recursos complementaris i mancomunats al servei dels artistes i, més concretament, de la recerca i la producció en les arts visuals. Són, per dir-ho d’una altra manera, un component essencial del departament de R+D i del sector.

El tallerBDN forma part de xarxaprod.cat. N’és un node i la seva identitat i singularitat rau en els serveis als escultors i m’agradaria, i em permeto afegir o suggerir, també al servei dels creadors que han de formalitzar so-vint complexes dispositius tridimensionals per a les seves produccions. El tallerBDN és, a la vegada, una xarxa de creadors i com a tal s’ha d’entendre

llibre.indd 6 03/09/10 13:04

Page 7: Història d'una il·lusió

7 tallerBDN, història d’una il·lusió

El Taller-Red BDN

El imaginario romántico del artista bohemio, individualista y aislado en su estu-dio tal vez es un espécimen del XIX y de buena parte del XX, pero que hoy ya no se sustenta. Nadie, con conocimiento de causa, puede sostenerlo. Si alguien, a estas alturas, describe la comunidad artística como un reducto desarticulado, desvertebrado o aislado socialmente, tal vez se está describiendo, sólo, a él mismo. La única práctica artística nacida desde dentro de la misma revolución tecnológica que genera Internet y poco después de su origen es el Net.art. El arte de la red, que no el arte en la red, es una genuina aportación de las artes visuales y aquí tenemos muy buenos exponentes. Desde el pionero Muntadas (The File Room, aparece en 2001) hasta el último canal-web para invidentes de Antoni Abad. Con Internet, con la Red, las otras artes encuentran una nueva y prodigiosa herramienta de difusión y interactuación con los públicos, hasta el punto de hacer saltar por los aires la propiedad -una verdadera revolución- y distribución de lo que hasta hace bien poco todavía era un bien escaso.

Pero ni la música, ni el cine se han modificado, ni formal ni conceptualmente. Las artes visuales sí: con el Net.art. Y está haciendo real la utopía de los con-ceptualistas y su crítica radical al sistema institucional y comercial del arte. Pero hay más indicadores. El artista visual, decepcionado o cansado de las viejas y

i valorar. Molt més, doncs, que la relació dels seus fundadors, residents o col·laboradors. El tallerBDN, com els altres centres de producció, és molt més que una maquinària sofisticada i específica o un fantàstic espai on pro-duir una obra o provar un display tridimensional. És això –que ja és molt- i la suma d’experiència, aportacions i competències tècniques i conceptuals dels seus integrants i col·laboradors, de la seva xarxa. El seu capital intangi-ble es podria calcular o valorar i ben segur que seria, de llarg, molt superior a aquella aportació econòmica que el conjunt d’administracions públiques i alguns patrocinadors privats puguin aportar per fer viable el seu programa.

Tot suport que puguin, puguem donar al tallerBDN, als centres de produc-ció, a la xarxaprod, serà menor que allò que els seus membres aporten, incansables i generosos. Gràcies i per molts anys.

Florenci Guntín És el secretari general de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya

llibre.indd 7 03/09/10 13:04

Page 8: Història d'una il·lusió

malas políticas públicas y la debilidad -por no decir inexistencia- de un mercado digno de este nombre, ha aprendido a autoorganizarse, formar colectivos o aso-ciaciones para resolver en comunidad lo que no podía hacer o llevar a cabo de manera aislada o individual. En esta materia, la sociedad civil en Cataluña, que ha aprendido a autoorganizarse debido a la falta de un estado y, más concreta-mente, su sector de las artes visuales está a años luz del resto.

Una buena prueba de ello es xarxaprod.cat, la red horizontal -las redes sólo pue-den ser horizontales, si no lo son, son otras cosas pero no una red- que integra los centros de producción de artes visuales y que se ha convertido en un cluster de iniciativas y recursos complementarios y mancomunados al servicio de los artistas y, más concretamente, de la investigación y la producción en las artes visuales. Son, por decirlo de otra manera, un componente esencial del departa-mento de I+D y del sector.

El tallerBDN forma parte de xarxaprod.cat. Es un nodo y su identidad y singula-ridad radica en los servicios a los escultores y me gustaría, y me permito añadir o sugerir, también al servicio de los creadores que han de formalizar a menudo complejas dispositivos tridimensionales para sus producciones. El tallerBDN es, a la vez, una red de creadores y como tal hay que entender y valorar. Mucho más, pues, que la relación de sus fundadores, residentes o colaboradores. El tallerBDN, como los demás centros de producción, es mucho más que una ma-quinaria sofisticada y específica o un fantástico espacio donde producir una obra o probar un display tridimensional. Es esto -que ya es mucho- y la suma de experiencia, aportaciones y competencias técnicas y conceptuales de sus integrantes y colaboradores, de su red. Su capital intangible se podría calcular o valorar y seguro que sería, de largo, muy superior a aquella aportación eco-nómica que el conjunto de administraciones públicas y algunos patrocinadores privados puedan aportar para hacer viable su programa.

Todo apoyo que puedan, podamos dar al tallerBDN, a los centros de produc-ción, a la Xarxaprod, será menor que lo que sus miembros aportan, incansables y generosos. Gracias y por muchos años.

Florenci GuntínEs el secretario general de la Asociación de Artistas Visuales de Cataluña

llibre.indd 8 03/09/10 13:04

Page 9: Història d'una il·lusió

9 tallerBDN, història d’una il·lusió

El tallerBDN

El tallerBDN és una entitat dedicada a la creació, producció i difusió d’escultura promoguda i gestio-nada per una Associació sense ànim de lucre que gaudeix del suport de l’Ajuntament de Badalona i la Generalitat de Catalunya. La seva activitat es des-envolupa com a taller físic per treballar l’escultura.

Un Taller de tallers

El tallerBDN ocupa una antiga nau industrial situa-da en el centre de Badalona, de fàcil accés per autovia i tren. L’edifici, de 650 m2, està distribuït en dues plantes diàfanes i lluminoses.

Pis superior:

• Sis tallers individuals equipats amb taules de treball, Internet, armaris… • Biblioteca especialitzada en escultura i sala de reunions • Menjador – cuina equipat• Vestidor i bany amb dutxa.

Aquests tallers estan a la disposició dels escultors que ho sol·licitin i presentin un projecte escultòric concret per realitzar-ho en el taller. Els candidats seleccionats per a ser residents signen contractes de sis mesos, renovables.

Planta baixa:

• Els tres escultors que ocupen un espai en permanència ofereixen la maquinària i as-sessoria als residents del taller que ho sol·licitin i als artistes que contractin els espais restants d’aquesta planta.

• Bany complet • Aula polivalent

Un Portal de referència de l’àmbit escultòric

A més de l’espai físic, el tallerBDN ofereix a través del seu web www.tallerbdn.cat la possibilitat a es-cultors de presentar i promocionar la seva obra. El web del tallerBDN es vol convertir en un portal de referència sobre l’escultura contemporània on es pugui disposar d’informació útil i actualitzada refe-rent a tots els aspectes relacionats amb l’escultura. Els escultors, entitats o empreses relacionades amb l’escultura que vulguin publicar el seu web cal que enviïn la seva URL a l’adreça [email protected].

El tallerBDN

El tallerBDN es una entidad dedicada a la crea-ción, producción y difusión de escultura promovi-da y gestionada por una Asociación sin ánimo de lucro que cuenta con el apoyo del Ayuntamiento de Badalona y la Generalitat de Catalunya. Su ac-tividad se desarrolla como taller físico para traba-jar la escultura.

Un Taller de talleres

El tallerBDN ocupa una antigua nave industrial situada en el centro de Badalona, de fácil acce-so por autovía y tren. El edificio, de 650 m2, está distribuido en dos plantas diáfanas y luminosas.

Piso superior:

• Seis talleres individuales equipados con mesas de trabajo, Internet, armarios ...

• Biblioteca especializada en escultura y sala de reuniones

• Comedor - cocina equipado• Vestuario y baño con ducha.

Estos talleres están a disposición de los esculto-res que lo soliciten y presenten un proyecto escul-tórico concreto para realizarlo en el taller. Los can-didatos seleccionados para ser residentes firman contratos de seis meses, renovables.

Planta baja:

• Los tres escultores que ocupan un espacio en permanencia ofrecen la maquinaria y asesoría a los residentes del taller que lo soliciten y a los artistas que contraten los espacios restantes de esta planta.

• Baño completo• Aula polivalente

Un Portal de referencia del ámbito escultórico

Además del espacio físico, el tallerBDN ofrece a través de su web www.tallerbdn.cat la posibilidad a escultores de presentar y promocionar su obra. El web del tallerBDN se quiere convertir en un por-tal de referencia sobre la escultura contemporá-nea donde se pueda disponer de información útil y actualizada referente a todos los aspectos rela-cionados con la escultura. Los escultores, entida-des o empresas relacionadas con la escultura que quieran publicar su web es necesario que envíen su URL a la dirección [email protected].

llibre.indd 9 03/09/10 13:04

Page 10: Història d'una il·lusió

llibre.indd 10 03/09/10 13:04

Page 11: Història d'una il·lusió

11 tallerBDN, història d’una il·lusió

tallerBDN, HISTÒRIA D’UNA IL·LUSIÓ

L’any 2003 vaig ser nomenat Regidor de Cultura de la ciutat de Badalona, cons-cient de l’expectativa que s’havia generat en una bona part dels ambients cul-turals de la ciutat pel que l’Ajuntament pogués proposar en aquesta nova etapa. La resposta no va trigar. El dia 16 de setembre de 2003 varem proposar la realit-zació d’un Pla Estratègic que recollís una diagnosi i contemplés les línies de tre-ball a executar a curt, mitjà i llarg termini. Les convocatòries que es van realitzar varen ser un èxit de participació i el procés es va viure amb il·lusió i intensitat.

Un dia vaig rebre la trucada de Josep M. Teixidó Camí, conegut en els ambients artístics i culturals com a Camí. Volia parlar amb mi i vam quedar l’endemà per fer un cafè. No puc dic que no m’intrigués el motiu i l’urgència de la trobada. Camí va explicar-me que les reformes urbanístiques del 22@ de Barcelona estaven provo-cant que molts artistes que tenien els seus tallers en antigues fàbriques d’aquest barri, es quedessin sense els seus espais de treball. Concretament, ell treballava amb un dels escultors afectats, en Gustavo Suñer, que, que va haver de deixar el taller per aquesta remodelació i si no li sorgia una alternativa, només veia viable l’opció de construir decorats pel cinema. Ja que el Pla Estratègic que estàvem treballant tenia en compte la producció en el camp de les arts visuals, Camí va plantejar-me que féssim una aposta agosarada per l’escultura: a Catalunya no existia un espai dedicat a la producció d’escultura i, omplint aquest buit, Badalona podia singularitzar-se en aquest camp dins de l’àrea metropolitana.

La seva, més que una demanda era una oferta: si l’Ajuntament proporcionava el lo-cal, els promotors que després es constituirien en Associació aportarien, a més de la concepció del projecte, el mobiliari, la maquinària i un ampli fons bibliogràfic específic.

“L’home resta separat del passat (àdhuc del passat de fa uns segons) per dues forces que es posen immediata-

ment en funcionament i cooperen: la força de l’oblit (que esborra) i la força de la memòria (que transforma)”.

(Milan Kundera, “El Teló”)

llibre.indd 11 03/09/10 13:04

Page 12: Història d'una il·lusió

El seu plantejament arribava en un bon moment. A més de les propostes del Pla Estratègic, havia trobat una antiga nau industrial al carrer d’en Prim, qualificada urbanísticament en la seva major part com a equipament i com a habitatge la resta. En un principi havia pensat utilitzar aquesta nau com a local de la Colla de Castellers de Badalona, que aleshores assajaven al patí interior de l’escola Jungfrau a l’hivern i al Centre Cívic de Dalt la Vila, a l’estiu. La Colla es trobava en un moment que li calia un local per consolidar-se i això s’havia convertit en una prioritat. Tanmateix, la nau no complia amb els requeriments d’alçada que els Castellers necessitaven, i per tant, el local podria tenir un altre ús cultural.

Vaig quedar d’anar a veure la nau amb Camí, Gustavo Suñer, Cinto Santamera –historiador d’art i professor de l’Escola d’Art i Disseny Pau Gargallo (EASD) de Badalona- i tècnics de cultura de l’Ajuntament. La nau els va meravellar, malgrat es veia clarament que necessitava una inversió en obres.

Kundera diu que s’ha de lluitar contra la força de l’oblit (que esborra) i la força de la memòria (que transforma). I té raó, perquè Camí i Santamera recorden aquests fets d’una forma diferent. Segons ells:

“És al final d’aquestes Jornades (de diagnosi del Pla Estratègic de Cultura) que els promotors del tallerBDN fem una proposta directa i concreta al Sr. Josep Duran, aleshores Regidor de Cultura de l’Ajuntament. Recordem:

• Si l’Ajuntament ens cedís un racó del Focus (antiga fàbrica en desús de Badalona i propietat de l’Ajuntament), nosaltres l’equiparíem i el posaríem a disposició d’altres escultors. La resta de l’espai es podria dedicar a les altres arts plàstiques.

• No, el Focus, no. Veniu a veure si us serveix aquest altre local-. Va ser la resposta immediata.”

Sigui quina sigui la versió més correcta, el local els va agradar. Quedava clar, però, que calia trobar els recursos econòmics per fer front al lloguer i a les obres d’adequació més urgents. L’Ajuntament, com totes les administracions locals, tenia problemes econòmics i s’estava plantejant un pla de sanejament dels seus comptes. No eren, doncs, moments per a la poesia, sinó per a la prosa més ruda. Mentre no sortien els recursos i negociàvem amb altres administracions, la propietat va segregar la part edificable de la qualificada com a equipament i va procedir a fer habitatges. Restava clar que els 650m2 d’equipament esperaven algun ús públic. La propietat va estar d’acord en deixar ocupar i utilitzar la nau, amb la vaga promesa d’un lloguer proper. He de ressaltar que sense la sensi-bilitat d’Antoni Magret, representant de la propietat, no hagués estat possible iniciar el tallerBDN. La nau es va ocupar l’1 de juny de 2005. El contracte de lloguer entre l’Ajuntament i la propietat se signava el 6 d’abril del 2006, fins al 31 de maig del 2015.

llibre.indd 12 03/09/10 13:04

Page 13: Història d'una il·lusió

13 tallerBDN, història d’una il·lusió

Badalona Experimenta. Bastint un somni

El Govern tripartit de la Generalitat estudiava posar en marxa un Pla d’Equipaments Culturals a Catalunya (PECC), on es contemplés un mapa d’infraestructures al servei de la cultura per a tot el país. La primera fase del que hauria de ser el PECC (i que s’ha acabat aprovant mitjançant el DECRET 40/2010, de 16 de març, pel qual s’aprova el Pla d’equipaments culturals de Catalunya 2010-2020) va ser l’anomenat Pla de xoc, és a dir, l’Ordre del 2005, per la qual s’obre convocatòria pública per a l’accés als programes d’inversions en equipaments culturals en el període 2005-2007 i se n’aproven les bases. El Pla estava dotat amb 236 milions d’euros. Es tractava d’unes ajudes per tal que tots el municipis del país tingues-sin uns equipaments mínims per poder desenvolupar activitat cultural, ja fos en arts escèniques o artístiques. Aquest “pla de xoc” ens anava com anell al dit per poder trobar finançament i posar en marxa el tallerBDN. Fruit d’aquest pla i de la diagnosi del Pla Estratègic de Badalona s’elaborà el document “Badalona Expe-rimenta”, Centre de creació, producció, difusió d’Art i pensament contemporani, que preveia la creació de dos tallers:

a) el tallerBDN, com a centre de creació, producció i difusió d’escultura contemporània. Seria un taller de tallers.

b) El Taller Can Cabanyes, que s’havia d’ubicar a la planta supe-rior del Centre Cívic de Can Cabanyes, planta diàfana de 300m2. Es dedicaria a la creació, producció i difusió de les arts plàsti-ques, visuals i multimèdia, amb una clara intenció educativa i d’actualització en treball creatiu d’últimes generacions (graffitis, adhesius, etc...) i altres disciplines i opcions estètiques (muntat-ges i perfomances; projeccions i holografies; arts visuals, etc...) així com de creació de nous públics.

Els tallers serien gestionats per entitats sense ànim de lucre, mitjançant conveni amb l’Ajuntament de Badalona. Es garantia l’existència d’una comissió de direc-ció que vetllaria per la qualitat dels serveis, per tal d’assegurar l’accés universal al mateix en tant que servei públic. El tallerBDN es va conveniar amb l’entitat sense ànim de lucre Associació tallerBDN, formada per en Josep M. Camí i Teixi-dor, Camí (escultor amb escultures públiques a Portugal, Corea, Taiwan, Líban, Quito i Puerto Rico), en Gustavo Suñer Becerra (escultor que donava serveis tèc-nics a d’altres escultors) i en Jacinto Chicharro Santamera (professor de l’EASD Pau Gargallo i coautor, amb Camí, de dos llibres d’escultura).

Per la seva banda, la concepció del taller Can Cabanyes es va encarregar a l’arquitecte i artista plàstic Pau Alemany, qui, a més, va cedir gratuïtament la seva obra “Sòcrates, Sandàlies, Traç pi, Ocres” (tècnica mixta sobre tela, 1988) per ser la imatge del projecte “Badalona Experimenta”. Malauradament la seva greu malaltia, que el conduiria a la mort, va fer impossible arribar a projectar-lo.

llibre.indd 13 03/09/10 13:04

Page 14: Història d'una il·lusió

“Badalona experimenta” es va presentar al Departament de Cultura de la Genera-litat, en concret a l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural (EADC) fora de concu-rrència pública i, després d’una visita al taller per part de la seva directora, Berta Sureda, es va concedir un primer ajut de 150.000 euros a l’Associació tallerBDN. Juntament amb els recursos esmerçats pels components de l’Associació i el tre-ball voluntari d’alguns simpatitzants, el tallerBDN començava a ser una realitat. S’ha d’agrair als successius Consellers de Cultura, Caterina Mieras i Ferran Mas-carell, i a Assumpta Bailac, aleshores Di-rectora General de Cooperació Cultural, l’interès i l’ajut prestats en aquesta pri-mera etapa. Ajut que ha continuat amb el Conseller Tresserres i el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA).

Gestionant la realitat, 2006-2009

Els anys que van del 2006 al 2009 van servir per la consolidació física del taller i del projecte escultòric. Van arribar ajuts de la Generalitat, primer va ser l’EADC, com s’ha dit, i, un cop constituït el Con-sell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), ha estat aquest organisme qui ha anat finançant una part de l’activitat. La resta ha estat aportada pels membres de l’Associació tallerBDN. Des del co-mençament ha estat possible la presència d’escultors residents o que treballaven al taller, en un inici molt lligats a l’Associació (Camí, Suñer i Javier Pérez), i després ja seleccionats per convocatòria pública.

La novetat més important esdevingu-da aquests anys va ser la sortida de

Visita de representants de l’Ajuntament, la Generalitat, l’Hangar, el Co NCA i l’AAVC

llibre.indd 14 03/09/10 13:04

Page 15: Història d'una il·lusió

15 tallerBDN, història d’una il·lusió

l’Associació de Gustavo Suñer, el juny de 2009, amb la corresponent retirada de les eines que principalment servien per treballar el ferro i les resines. Pilar Miquela (Tècnica de gestió de la UOC) el va suplir en l’Associació, mentre que els escultors Toshie Itabashi i Joan Navarro, van ocupar el seu espai en el taller aportant el seu maquinari, adequat especialment per treballar la pedra i la fusta. Aquest canvi va permetre també disminuir el grau de perillositat i toxicitat del treball al taller.

Però fem un ràpid repàs a l’activitat del tallerBDN en aquests anys.

Any 2006-2007. Adequació del local

Durant el desembre de 2006, amb l’ajut concedit per l’ EADC de la Generalitat de Catalunya, l’aportació dels membres de l’Associació i la col·laboració altruista de simpatitzants del projecte, s’inicia la primera fase d’un procés de remodelació de la nau industrial. L’edifici consta de planta i pis, més un afegit posterior d’una sola planta amb coberta de dent de serra de dos vanos. La nau, pel fet d’haver estat durant molt anys en desús, presentava greus mancances. Es va encarregar un estudi a l’arquitecte badaloní Gabriel Riera. El resultat d’aquest estudi indica-va que calia fer nombroses reformes, que es podien agrupar en tres conceptes:

a. Les previstes, destinades a optimitzar l’ús dels espais.

b. Les legals, relacionades amb les normatives d’accessibilitat i se-guretat.

c. Les estructurals: consolidació de tota la planta del 1r pis, encara avui pendent de realitzar-se.

L’any 2007, paral·lelament a les obres, l’Associació va optar per posar en condi-cions tota la infraestructura que afectava a les instal·lacions elèctriques i d’aigua per adequar-les al nou ús del local. Aquesta va ser una inversió molt important. A finals d’abril d’aquest any ja es va poder disposar d’aigua corrent i la connexió elèctrica es va instal·lar durant el mes d’agost. Fins aquest moment, aigua i co-rrent eren subministrades a través del local veí.

Al juny es renova un crèdit amb la Caixa, avalat pels membres de l’Associació.

Al desembre de 2007 es rep un nou ajut de l’EADC que permet cobrir els deutes contrets durant les obres a causa d’un imprevist: la reconstrucció d’un mur de càrrega en mal estat.

Malgrat les obres i les mancances, durant aquests dos anys tres escultors van treballar de forma estable al tallerBDN i van aportar la quota mensual establerta: Josep M. Camí, Gustavo Suñer i Javier Pérez.

llibre.indd 15 03/09/10 13:04

Page 16: Història d'una il·lusió

llibre.indd 16 03/09/10 13:04

Page 17: Història d'una il·lusió

17 tallerBDN, història d’una il·lusió

Any 2008. Consolidació del projecte del tallerBDN

L’any 2008 es rep un ajut de l’EADC per un import de 25.000 euros destinats a activi-tats que permet obrir el taller a més escultors i iniciar una campanya de comunicació.

Paral·lelament continuen les obres de millora del taller. Com a exemple po-dem esmentar la creació i remodelació de 6 espais individuals al pis superior, l’adquisició de maquinària específica, el suport tècnic i conceptual als escultors residents, la millora de les condicions del local i convivència per a la incorpora-ció de 4 escultors més.

Pel que fa a la campanya de comunicació, es tractava de dotar al taller de totes les eines que el fessin accessible i reconeixible. En aquest sentit es crea el logo com un primer pas en la creació de la imatge corporativa del taller; i es dissenya i es crea el web del taller (www.tallerbdn.org) que, després d’un temps experi-mental, es decideix transformar en l’actual.

Amb l’ànim de començar a donar a conèixer el projecte en l’àmbit cultural del país i als mitjans de comunicació, se celebren les primeres Jornades de Portes Obertes els dies 11, 12 i 13 de desembre de 2008 amb l’assistència d’unes 250 persones. Cal destacar entre els assistents a l’acte inaugural la Sra. Cate-rina Mieras, el Sr. Jaume Vives, el Sr. Mateu Chalmeta i jo mateix, tots quatre successius regidors de cultura de l’Ajuntament de Badalona, i la Sra. Mieras, a més, Consellera de Cultura de la Generalitat 2003-2007 i impulsora del taller des d’aquesta responsabilitat.

Televisió de Badalona va editar dos documentals amb motiu de les Jornades de Portes Obertes, un dels quals es va divulgar per la xarxa de televisions locals al llarg de tot l’any.

Aquest 2008, com ja hem dit, el nombre d’escultors residents va augmentar de 3 a 6. Aquests foren: Camí, Gustavo Suñer, Javier Pérez, Mariana Zamarbide Sofía Zigogianni i Abel Pruñonosa.

Any 2009. Continuar caminant

Un nou ajut per activitats de l’ EADC i les aportacions de tots els residents, per-met la publicació del web www.tallerbdn.cat, en llengua catalana.

L’any 2009 està marcat per la successió d’activitats a l’entorn de l’escultura i les arts plàstiques, tant a nivell nacional com internacional.

El 28 de febrer d’aquest any, el tallerBDN va rebre la visita d’un grup de 30 escultors de diferents nacionalitats, tots ells membres de Sculpture Network, or-ganització no lucrativa fundada l’any 2004 que té com a objectiu donar suport a

llibre.indd 17 03/09/10 13:04

Page 18: Història d'una il·lusió

l’art de l’escultura i fomentar el diàleg entre artistes, escultors, comerciants d’art, museus, arquitectes i públic en general a través de la seva xarxa internacional. Actualment té uns 600 membres a 26 països diferents. Des de aquell moment es creen vincles estables amb el tallerBDN.

Dins de l’activitat formativa, el tallerBDN oferta el Curs d’escultura virtual. Mo-delat 3D de projectes escultòrics impartit pels professors Tom Carr (Doctor per la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona) i Miquel Donat (Dissen-yador Industrial i Llicenciat en Belles Arts per la Facultat de Barcelona). El curs, d’una durada de 48 hores, es realitza durant els mesos d’octubre i novembre a la seu del taller amb la participació de 7 escultors.

Prova del bon predicament que comença a tenir el taller, el dia 18 de novembre es presenta al tallerBDN, conjuntament amb l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya (AAVC), el Codi de Bones Pràctiques Professionals a les Arts Visuals. Aquest acte, obert al públic en general, es va adreçar en especial a artistes, es-tudiants d’art, mediadors, gestors culturals del Maresme. La presentació va anar a càrrec de Florenci Guntín, secretari general de l’AAVC.

El 2010 també es va obrir, com altres anys, la convocatòria per beques en resi-dència per a estudiants d’escultura per tal de facilitar la realització d’un projecte escultòric. La guanyadora, Alexandra Sans de la Facultat de Belles Arts de Bar-celona, disposarà d’un espai individual durant quatre mesos amb les mateixes condicions que la resta de residents i, si ho demanés, podria rebre assessoria tècnica, formal i conceptual.

Els primers beneficiaris d’aquesta beca van ser: Lucía Retamosa, estudiant de l’EASD Pau Gargallo de Badalona i Raúl Hernández, estudiant de l’Escola Massana de Barcelona. Els dos beneficiaris, estudiants de Cicle Formatiu Grau Superior en Arts Aplicades a l’Escultura de les esmentades escoles, durant la seva estada al taller van dur a terme el seu projecte final de carrera. Atenent a la complexitat i qualitat dels projectes, aquestes beques es van prorrogar fins als primers mesos del 2010.

Els altres escultors residents han estat: Miquel Samitier, Cristina Tusell, Hélène Laffond , Ramon M. Teixidó, Emilie Rubio, Roger Coll, Anna LIbia Dörr i Anna Roser. Darrerament s’ha incorporat M. Dolors González.

Així mateix es va establir un conveni amb l’IES La Pineda de Badalona per acollir a estudiants que poguessin realitzar les seves pràctiques professionals al taller-BDN. Fruit d’aquest conveni, s’incorporà el dia 20 d’octubre, Xavier Marimón, que va realitzar tasques de secretaria i administració.

Durant aquest any es va continuar fent obres de millora. El desembre, gràcies a un ajut del CoNCA, va ser possible ofertar uns serveis a un cert nivell de suficièn-cia i així com incrementar la seguretat.

llibre.indd 18 03/09/10 13:04

Page 19: Història d'una il·lusió

19 tallerBDN, història d’una il·lusió

El 2009 es tanca amb la superació de la primera crisi important en la direcció del taller i del relleu de socis, com s’ha dit; però de la mateixa en surt una direc-ció més forta, de tal forma que es pot afirmar que el tallerBDN no només està consolidat sinó que, mitjançant les relacions establertes amb diverses entitats, li ha permès estar present en activitats tant formatives com de representació del sector cultural i educatiu de la ciutat, del país i, àdhuc, internacionalment.

TallerBDN, un brindis per l’escultura

El 17 de gener de 2010, coincidint amb la Capitalitat de la cultura catalana 2010 de Badalona i adherint-se a la iniciativa promoguda per Sculpture Network de fer una acció conjunta internacional de començar l’any 2010 brindant per l’escultura, s’organitza la primera activitat de l’any. El brindis del tallerBDN és triple: per l’escultura, per Badalona, Capital de la cultura catalana 2010, i per les millores que, amb el suport del CoNCA, s’han fet a les instal·lacions. A la convo-catòria, dinamitzada per alumnes de l’EASD Pau Gargallo, van assistir unes 120 persones de tots els àmbits de la ciutat.

La Regidoria de Cultura de l’Ajuntament, liderada en un primer moment i fins al seu malaurat decés per en Jaume Vives i, després, per en Mateu Chalmeta, demana al tallerBDN que faci propostes per aquest 2010 i, entre elles, accepta l’activitat adreçada a nens “Tresors que porta el mar, pròxima parada Badalona” i l’exposició “16 Escultors” a la sala El Refugi de les obres dels residents del tallerBDN.

I amb això, hem arribat al cinquè aniversari del taller (2005-2010) i hem volgut mirar enrere per deixar constància d’aquests anys decisius. Aquesta experièn-cia acumulada ens ha de permetre agafar nou impuls per ajudar a que l’art de l‘escultura camini amb força per aquest segle XXI. Crec que el que millor resu-meix l’esperit del taller son les paraules de Josep M Camí:

“Han estat uns anys durs d’esforços i dedicació de persones que han cregut i creuen en el projecte, que primer han donat temps, material, aval per tres hipoteques i després han dema-nat. No ha estat un projecte dissenyat des de l’Administració sinó que ha sorgit de la necessitat de respondre a una proble-màtica: la carestia d’un taller d’escultura.”

Badalona, juny de 2010.

Josep Duran i Vázquez Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Badalona, 2003-2007

Advocat i Postgrau de Gestió en Empreses Culturals

llibre.indd 19 03/09/10 13:04

Page 20: Història d'una il·lusió

llibre.indd 20 03/09/10 13:04

Page 21: Història d'una il·lusió

21 tallerBDN, historia de una ilusión

tallerBDN, HISTORIA DE UNA ILUSIÓN

En 2003 fui nombrado Concejal de Cultura de la ciudad de Badalona, consciente de la expectativa que se había generado en buena parte de los ambientes cultura-les de la ciudad por lo que el Ayuntamiento pudiera proponer en esta nueva etapa. La respuesta no tardó. El día 16 de septiembre de 2003 propusimos la realización de un Plan Estratégico que recogiera un diagnóstico y contemplase las líneas de trabajo a ejecutar a corto, medio y largo plazo. Las convocatorias que se realizaron fueron un éxito de participación y el proceso se vivió con ilusión e intensidad.

Un día recibí la llamada de Josep M. Teixidó Camí, conocido en los ambientes artísticos y culturales como Camí. Quería hablar conmigo y quedamos al día siguiente para hacer un café. No puedo decir que no me intrigaba el motivo y la urgencia del encuentro. Camí me explicó que las reformas urbanísticas del 22 @ de Barcelona estaban provocando que muchos artistas que tenían sus talleres en antiguas fábricas de este barrio, se quedaran sin sus espacios de trabajo. Concretamente, él trabajaba con uno de los escultores afectados, Gustavo Su-ñer, que tuvo que dejar el taller por esta remodelación y si no le surgía una alter-nativa, sólo veía viable la opción de construir decorados para el cine. Ya que el Plan Estratégico que estábamos trabajando tenía en cuenta la producción en el campo de las artes visuales, Camí planteó que hiciéramos una apuesta atrevida por la escultura: en Cataluña no existía ningún espacio dedicado a la producción de escultura y , llenando este vacío, Badalona podía singularizarse en este cam-po dentro del área metropolitana.

La suya, más que una demanda era una oferta: si el Ayuntamiento proporciona-ba el local, los promotores que luego se constituirían en Asociación, aportarían, además de la concepción del proyecto, el mobiliario, la maquinaria y un amplio fondo bibliográfico específico.

“El hombre permanece separado del pasado (incluso del pa-sado de hace unos segundos) por dos fuerzas que se ponen inmediatamente en funcionamiento y cooperan: la fuerza del olvido (que borra) y la fuerza de la memoria (que transforma)” .

(Milan Kundera, “El Telón”)

llibre.indd 21 03/09/10 13:04

Page 22: Història d'una il·lusió

Su planteamiento llegaba en un buen momento. Además de las propuestas del Plan Estratégico, había encontrado una antigua nave industrial en la calle de Prim, calificada urbanísticamente en su mayor parte como equipamiento y como vivienda el resto. En un principio había pensado utilizar esta nave como local de la Colla de Castellers de Badalona, que entonces ensayaban en el patio interior de la escuela Jungfrau en invierno y en el Centro Cívico de Dalt la Vila, en verano. La Colla se encontraba en un momento en que necesitaba un local para con-solidarse y eso se había convertido en una prioridad. Sin embargo, la nave no cumplía con los requerimientos de altura que los Castellers necesitaban, y por lo tanto, el local podría tener otro uso cultural.

Quedé de ir a ver la nave con Camí, Gustavo Suñer, Cinto Santamera -historiador de arte y profesor de la Escuela de Arte y Diseño Pau Gargallo (EASD) de Bada-lona- y técnicos de cultura del Ayuntamiento. La nave les maravilló, aunque se veía claramente que necesitaba una inversión en obras.

Kundera dice que hay que luchar contra la fuerza del olvido (que borra) y la fuerza de la memoria (que transforma). Y tiene razón, porque Camí y Santamera recuerdan estos hechos de una forma diferente. Según ellos:

“Es al final de estas Jornadas (de diagnóstico del Plan Estratégico de Cultura) que los promotores del tallerBDN hacemos una propuesta directa y concreta al Sr. Josep Duran, entonces Concejal de Cultura del Ayuntamiento. Recordemos:

• Si el Ayuntamiento nos cediera un rincón del Focus (antigua fábrica en desuso de Badalona y propiedad del Ayuntamiento), nosotros la equiparíamos y pondríamos a disposición de otros escultores. El resto del espacio se podría dedicar a las otras artes plásticas.

• No, el Focus, no. Venid a ver si os sirve este otro local-. Fue la res-puesta inmediata. “

Sea cual sea la versión más correcta, el local les gustó. Quedaba claro, sin em-bargo, que había que encontrar los recursos económicos para hacer frente al alquiler y las obras de adecuación más urgentes. El Ayuntamiento, como todas las administraciones locales, tenía problemas económicos y se estaba plantean-do un plan de saneamiento de sus cuentas. No eran, pues, momentos para la poesía, sino para la prosa más ruda. Mientras no salían los recursos y negociá-bamos con otras administraciones, la propiedad segregó la parte edificable de la calificada como equipamiento y procedió a hacer viviendas. Quedaba claro que los 650m2 de equipamiento esperaban algún uso público. La propiedad estuvo de acuerdo en dejar ocupar y utilizar la nave, con la vaga promesa de un alquiler accesible. Debo resaltar que sin la sensibilidad de Antoni Magret, representante de la propiedad, no hubiera sido posible iniciar el tallerBDN. La nave se ocupó el 1 de junio de 2005. El contrato de alquiler entre el Ayuntamiento y la propiedad se firmaba el 6 de abril de 2006, hasta el 31 de mayo de 2015.

llibre.indd 22 03/09/10 13:04

Page 23: Història d'una il·lusió

23 tallerBDN, historia de una ilusión

Badalona Experimenta. Construyendo un sueño

El Gobierno tripartito de la Generalitat estudiaba poner en marcha un Plan de Equipamientos Culturales en Cataluña (PECC), donde se contemplara un mapa de infraestructuras al servicio de la cultura para todo el país. La primera fase de lo que debería ser el PECC (y que ha acabado aprobando mediante el DECRETO 40/2010, de 16 de marzo, por el que se aprueba el Plan de equipamientos cultu-rales de Cataluña 2010 a 2020) fue la llamado Plan de choque, es decir, la Orden de 2005, por la que se abre convocatoria pública para el acceso a programas de inversiones en equipamientos culturales en el periodo 2005-2007 y se aprueban las bases. El Plan estaba dotado con 236 millones de euros. Se trataba de unas ayudas para que todos los municipios del país tuvieran unos equipamientos mí-nimos para poder desarrollar actividad cultural, ya fuera en artes escénicas o artísticas. Este “plan de choque” nos iba como anillo al dedo para poder en-contrar financiación y poner en marcha el tallerBDN. Fruto de este plan y de la diagnosis del Plan Estratégico de Badalona se elaboró el documento “Badalona Experimenta”, Centro de creación, producción, difusión de Arte y pensamiento contemporáneo, que preveía la creación de dos talleres:

a) el tallerBDN, como centro de creación, producción y difusión de escultura contemporánea. Sería un taller de talleres.

b) El Taller Can Cabanyes, que se tenía que de ubicar en la plan-ta superior del Centro Cívico de Can Cabanyes, planta diáfana de 300m2. Se dedicaría a la creación, producción y difusión de las ar-tes plásticas, visuales y multimedia, con una clara intención educa-tiva y de actualización en trabajo creativo de últimas generaciones (graffitis, pegatinas, etc ...) y otras disciplinas y opciones estéticas ( montajes y perfomances, proyecciones y holografías, artes visua-les, etc ...) así como de creación de nuevos públicos.

Los talleres serían gestionados por entidades sin ánimo de lucro, mediante con-venio con el Ayuntamiento de Badalona. Se garantizaba la existencia de una comisión de dirección que velaría por la calidad de los servicios, para asegurar el acceso universal al mismo en tanto que servicio público. El tallerBDN se conve-nió con la entidad sin ánimo de lucro Asociación tallerBDN, formada por Josep M. Teixidó Camí, Camí (escultor con esculturas públicas en Portugal, Corea, Taiwán, Líbano, Quito y Puerto Rico), Gustavo Suñer Becerra (escultor que daba servicios técnicos a otros escultores) y Jacinto Chicharro Santamera (profesor de la EASD Pau Gargallo y coautor, con Camí, de dos libros de escultura).

Por su parte, la concepción del taller Can Cabanyes se encargó al arquitecto y artista plástico Pau Alemany, quien, además, cedió gratuitamente su obra “Só-crates, Sandalias, Trazo pino, Ocres” (técnica mixta sobre tela, 1988) por ser la imagen del proyecto “Badalona Experimenta”. Desgraciadamente su grave enfermedad, que lo conduciría a la muerte, hizo imposible llegar a proyectarlo.

llibre.indd 23 03/09/10 13:04

Page 24: Història d'una il·lusió

Jornada de Portes Obertes 2008Visita d’alumnes de l’Escola Massana i de socis d’Sculpture NetworkII Trobada de Xarxaprod

llibre.indd 24 03/09/10 13:05

Page 25: Història d'una il·lusió

25 tallerBDN, historia de una ilusión

“Badalona experimenta” se presentó en el Departamento de Cultura de la Ge-neralitat, en concreto la Entidad Autónoma de Difusión Cultural (EADC) fuera de concurrencia pública y, tras una visita al taller por parte de su directora, Berta Sureda, se concedió una primera ayuda de 150.000 euros a la Asociación taller-BDN. Junto con los recursos invertidos por los componentes de la Asociación y el trabajo voluntario de algunos simpatizantes, el tallerBDN empezaba a ser una realidad. Hay que agradecer a los sucesivos consellers de Cultura, Caterina Mieras y Ferran Mascarell, y a Assumpta Bailac, entonces Directora General de Cooperación Cultural, el interés y la ayuda prestados en esta primera etapa. Ayuda que ha continuado con el Conseller Tresserras y el Consejo Nacional de la Cultura y las Artes (CoNCA).

Gestionando la realidad, 2006-2009

Los años que van del 2006 al 2009 sirvieron para la consolidación física del taller y del proyecto escultórico. Llegaron ayudas de la Generalitat, primero fue la EADC, como se ha dicho, y, una vez constituido el Consejo Nacional de la Cultura y las Artes (CoNCA), ha sido este organismo el que ha ido financiando una parte de la actividad. El resto ha sido aportada por los miembros de la Aso-ciación tallerBDN. Desde el comienzo ha sido posible la presencia de escultores residentes o que trabajaban en el taller, en un inicio muy ligados a la Asociación (Camí, Suñer y Javier Pérez), y luego ya seleccionados por convocatoria pública.

La novedad más importante ocurrida estos años fue la salida de la Asociación de Gustavo Suñer, en junio de 2009, con la correspondiente retirada de las he-rramientas que principalmente servían para trabajar el hierro y las resinas. Pilar Miquela (Técnica de gestión de la UOC) le suplió en la Asociación, mientras que los escultores Toshie Itabashi y Joan Navarro, ocuparon su espacio en el taller aportando su maquinaria, adecuado especialmente para trabajar la piedra y la madera. Este cambio permitió también disminuir el grado de peligrosidad y toxi-cidad del trabajo en el taller.

Pero hagamos un rápido repaso a la actividad del tallerBDN en estos años.

Año 2006 a 2007. Adecuación del local

Durante diciembre de 2006, con la ayuda concedida por la EADC de la Genera-litat de Cataluña, la aportación de los miembros de la Asociación y la colabora-ción altruista de simpatizantes del proyecto, se inicia la primera fase de un pro-ceso de remodelación de la nave industrial. El edificio consta de planta y piso, más un añadido posterior de una sola planta con cubierta de diente de sierra de dos vertientes. La nave, por haber estado durante muchos años en desuso, presentaba graves carencias. Se encargó un estudio al arquitecto badalonés

llibre.indd 25 03/09/10 13:05

Page 26: Història d'una il·lusió

Jornada de gravació d’un documental i de preparació de l’exposició a El Refugi Curs d’escultura virtual. Modelat 3D Tresors que porta el mar

llibre.indd 26 03/09/10 13:05

Page 27: Història d'una il·lusió

27 tallerBDN, historia de una ilusión

Gabriel Riera. El resultado de este estudio indicaba que se tenían que hacer numerosas reformas, que se podían agrupar en tres conceptos:

a. Las previstas, destinadas a optimizar el uso de los espacios.

b. Las legales, relacionadas con las normativas de accesibilidad y se-guridad.

c. Las estructurales: consolidación de toda la planta superior, todavía hoy pendiente de realizarse.

En 2007, paralelamente a las obras, la Asociación optó por poner en condicio-nes toda la infraestructura que afectaba a las instalaciones eléctricas y de agua para adecuarlas al nuevo uso del local. Esta fue una inversión muy importante. A finales de abril de este año ya se pudo disponer de agua corriente y la conexión eléctrica se instaló durante el mes de agosto. Hasta este momento, el agua y la corriente se suministraban a través del local vecino.

En junio se renueva un crédito con la Caixa, avalado por los miembros de la Asociación.

En diciembre de 2007 se recibe una nueva ayuda de la EADC que permite cubrir las deudas contraídas durante las obras debido a un imprevisto: la reconstruc-ción de un muro de carga en mal estado.

A pesar de las obras y las carencias, durante estos dos años tres escultores trabajaron de forma estable en el tallerBDN y aportaron la cuota mensual esta-blecida: Josep M. Camí, Gustavo Suñer y Javier Pérez.

Año 2008. Consolidación del proyecto del tallerBDN

En 2008 se recibe una ayuda de la EADC por un importe de 25.000 euros des-tinados a actividades que permite abrir el taller a más escultores e iniciar una campaña de comunicación.

Paralelamente continúan las obras de mejora del taller. Como ejemplo podemos mencionar la creación y remodelación de 6 espacios individuales en el piso su-perior, la adquisición de maquinaria específica, el apoyo técnico y conceptual a los escultores residentes, la mejora de las condiciones del local y convivencia para la incorporación de 4 escultores más .

En cuanto a la campaña de comunicación, se trataba de dotar al taller de todas las herramientas que le hicieran accesible y reconocible. En este sentido se crea el logo como un primer paso en la creación de la imagen corporativa del taller, y se diseña y se crea la web del taller (www.tallerbdn.org) que, después de un tiempo experimental, se decide transformar en la actual.

llibre.indd 27 03/09/10 13:05

Page 28: Història d'una il·lusió

Con el ánimo de empezar a dar a co-nocer el proyecto en el ámbito cultural del país y los medios de comunicación, se celebran las primeras Jornadas de Puertas Abiertas los días 11, 12 y 13 de diciembre de 2008 con la asistencia de unas 250 personas. Cabe destacar entre los asistentes al acto inaugural la Sra.. Caterina Mieras, el Sr. Jaume Vives, el Sr. Mateu Chalmeta y yo mismo, los cuatro sucesivos concejales de cultura del Ayuntamiento de Badalona, y la Sra. Mieras, además, Consejera de Cultura de la Generalitat 2003-2007 e impulsora del taller desde esta responsabilidad.

Televisión de Badalona editó dos docu-mentales con motivo de las Jornadas de Puertas Abiertas, uno de los cuales se divulgó por la red de televisiones locales a lo largo de todo el año.

Este 2008, como ya hemos dicho, el nú-mero de escultores residentes aumentó de 3 a 6. Estos fueron: Camí, Gustavo Suñer, Javier Pérez, Mariana Zamarbide Sofía Zigogianni y Abel Pruñonosa.

Año 2009. Seguir caminando

Una nueva ayuda para actividades de la EADC y las aportaciones de todos los re-sidentes, permite la publicación de la web www.tallerbdn.cat, en lengua catalana.

El año 2009 está marcado por la suce-sión de actividades alrededor de la es-cultura y las artes plásticas, tanto a nivel nacional como internacional.

El 28 de febrero de este año, el taller-BDN recibió la visita de un grupo de 30 escultores de diferentes nacionalidades, todos ellos miembros de Sculpture Net-work, organización no lucrativa fundada

llibre.indd 28 03/09/10 13:05

Page 29: Història d'una il·lusió

29 tallerBDN, historia de una ilusión

en 2004 que tiene como objetivo dar apoyo al arte de la escultura y fomentar el diálogo entre artistas, escultores, comerciantes de arte, museos, arquitectos y público en general a través de su red internacional. Actualmente tiene unos 600 miembros en 26 países diferentes. Desde aquel momento se crean vínculos estables con el tallerBDN.

Dentro de la actividad formativa, el tallerBDN oferta el Curso de escultura virtual. Modelado 3D de proyectos escultóricos impartido por los profesores Tom Carr (Doctor por la Facultad de Bellas Artes de la Universidad de Barcelona) y Miquel Donat (Diseñador Industrial y Licenciado en Bellas Artes por la Facultad de Bar-celona). El curso, de una duración de 48 horas, se realiza durante los meses de octubre y noviembre en la sede del taller con la participación de 7 escultores.

Prueba del buen predicamento que empieza a tener el taller, el día 18 de noviem-bre se presenta en el tallerBDN, conjuntamente con la Asociación de Artistas Visuales de Cataluña (AAVC), el Código de Buenas Prácticas Profesionales en las Artes Visuales. Este acto, abierto al público en general, se dirigió en especial a artistas, estudiantes de arte, mediadores, gestores culturales del Maresme. La presentación corrió a cargo de Florenci Guntín, secretario general de la AAVC.

En el 2010 también se abrió, como otros años, la convocatoria para becas en residencia para estudiantes de escultura para facilitar la realización de un pro-yecto escultórico. La ganadora, Alexandra Sans de la Facultad de Bellas Artes de Barcelona, dispondrá de un espacio individual durante cuatro meses con las mismas condiciones que el resto de residentes y, si lo pidiera, podría recibir asesoría técnica, formal y conceptual.

Los primeros beneficiarios de esta beca fueron: Lucía Retamosa, estudiante de la EASD Pau Gargallo de Badalona y Raúl Hernández, estudiante de la Escuela Massana de Barcelona. Los dos beneficiarios, estudiantes de Ciclo Formativo Grado Superior en Artes Aplicadas Escultura de dichas escuelas, durante su estancia en el taller llevaron a cabo su proyecto final de carrera. Atendiendo a la complejidad y calidad de los proyectos, estas becas se prorrogaron hasta los primeros meses del 2010.

Los otros escultores residentes han sido: Miquel Samitier, Cristina Tusell, Hélène Laffond, Ramón M. Teixidó, Emilie Rubio, Roger Coll, Ana Libia Dörr y Anna Ro-ser. Últimamente se ha incorporado M. Dolors González.

Asimismo se estableció un convenio con el IES La Pineda de Badalona para aco-ger a estudiantes que pudieran realizar sus prácticas profesionales en tallerBDN. Fruto de este convenio, se incorporó el día 20 de octubre, Xavier Marimón, que realizó tareas de secretaría y administración.

Durante este año se continuó haciendo obras de mejora. En diciembre, gracias a una ayuda del CoNCA, fue posible ofrecer unos servicios a un cierto nivel de suficiencia y así como incrementar la seguridad.

llibre.indd 29 03/09/10 13:05

Page 30: Història d'una il·lusió

El 2009 se cierra con la superación de la primera crisis importante en la dirección del taller y del relevo de socios, como ya se ha mencionado; de la misma sale una dirección más fuerte, de tal forma que se puede afirmar que el tallerBDN no sólo está consolidado sino que, mediante las relaciones establecidas con diver-sas entidades, le ha permitido estar presente en actividades tanto formativas como de representación del sector cultural y educativo de la ciudad, del país e, incluso, internacionalmente.

TallerBDN, un brindis por la escultura

El 17 de enero de 2010, coincidiendo con la Capitalidad de la cultura catalana 2010 de Badalona y adhiriéndose a la iniciativa promovida por Sculpture Net-work de hacer una acción conjunta internacional de empezar el año 2010 brin-dando por la escultura, se organiza la primera actividad del año. El brindis del tallerBDN es triple: por la escultura, por Badalona, Capital de la cultura catalana 2010, y por las mejoras que, con el apoyo del CoNCA, se han hecho en las insta-laciones. En la convocatoria, dinamizada por alumnos de la EASD Pau Gargallo, asistieron unas 120 personas de todos los ámbitos de la ciudad.

La Concejalía de Cultura del Ayuntamiento, liderada en un primer momento y hasta su desgraciado deceso por Jaume Vives y, después, por Mateu Chalmeta, pide al tallerBDN que haga propuestas para este 2010 y, entre ellas, acepta la actividad dirigida a niños “Tesoros que trae el mar, próxima parada Badalona” y la exposición “16 Escultores” en la sala El Refugi de las obras de los residentes del tallerBDN.

Y con esto, hemos llegado al quinto aniversario del taller (2005-2010) y hemos querido mirar atrás para dejar constancia de estos años decisivos. Esta expe-riencia acumulada nos ha de permitir tomar nuevo impulso para ayudar a que el arte de la escultura camine con fuerza por este siglo XXI. Creo que lo que mejor resume el espíritu del taller son las palabras de Josep M. Camí:

“Han sido unos años duros de esfuerzos y dedicación de per-sonas que han creído y creen en el proyecto, que primero han dado tiempo, material, aval por tres hipotecas y después han pedido. No ha sido un proyecto diseñado desde la Admi-nistración sino que ha surgido de la necesidad de responder a una problemática: la carestía de un taller de escultura. “

Badalona, junio de 2010.

Josep Duran i VázquezConcejal de Cultura del Ayuntamiento de Badalona, 2003-2007

Abogado y Postgrado de Gestión en Empresas Culturales

llibre.indd 30 03/09/10 13:05

Page 31: Història d'una il·lusió

31 tallerBDN, historia de una ilusión

llibre.indd 31 03/09/10 13:05

Page 32: Història d'una il·lusió

Passatge Montserrat Roig s/n (nau interior)08911 Badalona

(+34) 93 3845790

www. [email protected]

llibre.indd 32 03/09/10 13:05