gabinet dels musics

Download Gabinet dels musics

Post on 22-Nov-2014

1.361 views

Category:

Travel

0 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

 

TRANSCRIPT

  • 1. 1 . gabinet.. . dels.. .musics.. Fons artstic del Museu de la Msica 18 de juny 20109 de gener 2011 CATLEG DE LES OBRES EXPOSADES
  • 2. 3 LART AL MUSEU DE LA MSICA per FRANCESC FONTBONA Un museu de la msica lgicament cal de pintors de lpoca o dun ha de contenir peces relacionades passat recent: Guido Reni (2), il amb aquest art: instruments, par- Guercino (7), David Teniers (4), titures, manuscrits, per tamb Watteau (3), Charles-Joseph Na- cont retrats, allegories, cartells, toire (5)... Els gravadors que con- que fan referncia al mn de la m- vertien aquelles pintures niques sica i que a la vegada sn exponents en composicions en srie que po- ms o menys destacats de les arts dien arribar a moltes mans alhora visuals. El Museu de la Msica de normalment eren professionals Barcelona t una collecci dobres molt competents que tanmateix dart impremeditada, per que a no tenien cap velletat de creadors, lhora dinventariar-la ofereix un sin de traductors, i per aix la conjunt ineludible de ser estudiat majoria no eren populars entre el i mostrat. pblic, com passa amb els autors de les estampes que examinem Si ens remuntem a les peces ms aqu: Jacob Coelemans, Claude Du antigues trobarem al nostre museu Bosc, Jacques Philippe Le Bas o un tpic oli representant un tocador Jean Pelletier. No obstant aix, al- de llat (1), daquells que eren tan guns daquells artesans aconsegui- freqents en la tradici holandesa ren depassar els lmits del simple del segle xvii. Tamb hi ha diverses bon ofici i esdevingueren figures estampes del segle xviii, poca en reconegudes i respectades en cer- la qual el gravat calcogrfic arri- cles molt ms amplis, com s el cas b arreu dEuropa a uns nivells de del florent Francesco Bartolozzi perfecci tcnica molt alts i alhora (7), que excell a la seva terra per esdevingu un producte cultural tamb a Anglaterra i a Portugal, i molt difs entre les classes cultes del qual a la collecci del museu hi de la societat, que en aquella poca ha ms duna prova. ja tenien un gruix demogrfic con- sistent. A les acaballes del segle xviii es descobr una nova tcnica per a di- Trobarem aqu estampes que divul- fondre imatges. El gravat calcogr- gaven composicions de tema musi- fic era car i molt complicat dela-
  • 3. 4 Si abans parlvem de la revoluci intervingueren en el monument a 5 de la litografia, prop de cent anys Colom de Barcelona, per exemple, ms tard es produ una nova revo- i aqu est representat per un bust luci en les arts grfiques que en- de Josep Anselm Clav (14). cara facilit ms la difusi de les imatges: va ser el fotogravat. Mit- A les acaballes del segle XIX un janant aquesta tcnica qualsevol moviment cultural de gran abast va dibuix, i ms endavant qualsevol fer la seva aparici al nostre pas; va fotografia, es podien convertir en ser el Modernisme, integrat per un clixs metllics que sestampaven grup dartistes, escriptors, arquitec- en qualsevol impremta. Daix va- tes, msics, que volien modernit- ren viure les arts grfiques al llarg zar una cultura catalana que veien de la major part del segle xx. Al massa conservadora. Aquell grup comenament daquesta tcnica inicial an guanyant posicions, de els fotogravadors, malgrat que no manera que al tombant del segle es tenien cap intervenci directa en la pot dir que la gran majoria dartis- elaboraci del clix, ja que aquesta tes interessants del pas formaven era fotomecnica, encara els signa- ms o menys part daquest corrent Leopoldo Mugnone dirigint, Josep Parera, 1900 ven, continuant el costum dels gra- que ja no era propi dun cercle con- vadors i els litgrafs que feien les cret de persones sin de tota una borar i destampar, en canvi a les zar-se la societat tamb va ser ms imatges a m. Aqu tenim un retrat generaci, a la qual safegiren espo- portes del segle xix es va descobrir freqent que les figures destacades de joventut del pianista Vidiella rdicament creadors forasters que una tcnica que permetia utilitzar de les arts o de la poltica fossin con- (1883), sobre un dibuix de Francesc sintonitzaven amb els modernistes matrius de pedra calcria en lloc vidades a baixar dels seus pedestals. Gmez Soler (10), fotogravat per daqu, com s el cas de Daro de de coure, i en lloc dhaver de gravar Al Museu de la Msica hi ha un bon Josep Thomas, un dels comptats Regoyos. Aquest, radicat molt de damunt el metall els traos simple- exemple de caricatura quntuple: pioners del fotogravat a Catalunya temps a Brusselles, va ser el pin- ment es dibuixaven amb una tinta la del fams director dorquestra i que esdevingu un gran empresari tor espanyol ms implicat amb els especial. Aquesta tcnica, que fou Leopoldo Mugnone lhome que de les arts grfiques. grups pictrics ms avanats dEu- anomenada litografia, va ser la ms dirigia el Guglielmo Tell al Liceu ropa, que va viure temporades a Ca- popular durant el segle xix. No barcelon el dia que van tirar la Una colla descultors ompliren els talunya, on moriria, i de qui tenim desbanc el gravat calcogrfic per bomba el 1893, feta a laquarella carrers desttues en honor de per- aqu un retrat a llapis dIsaac Alb- si que multiplic i vulgaritz fins a per un dels millors caricaturistes sonatges histrics, un gnere arts- niz (11), amic fraternal seu. extrems espectaculars la circulaci catalans del segle, Josep Parera (15), tic molt tpic de la segona meitat del dimatges estampades. Aqu en te- un home que a ms de pintor ens segle xix avui menystingut per no Del mateix Albniz hi ha altres re- nim un exemple, un Concert rab va deixar una autntica galeria de per aix menys caracterstic. Molts trats al Museu. Un bon dibuix que li de Fragonard (8), litografiat per un retrats humorstics aquarellats de escultors catalans es dedicaren a va fer Joaquin Vaamonde (17), artis- dels pioners daquell art revolucio- personatges vuitcentistes catalans aquesta tasca no sols al pas sin ta gallec que havia estat protegit de nari, Godefroy Engelmann. o que passaren pel pas, i que a la per Espanya, lAmrica llatina i la novellista Emilia Pardo Bazn; vegada era un bon coneixedor del fins i tot en menor grau per Europa. una parella dapunts dell tocant el El segle XIX va ser tamb molt pr- mn musical perqu a part de di- Josep Carcass va ser un daquests piano, un dels quals signat Smare- dig en caricatures. En democratit- buixant era cantant buffo dpera. escultors vuitcentistes, un dels que glia (18), que em fa pensar que po-
  • 4. 6 dria tractar-se del compositor itali, dissenyador, crtic va preparar a 7 entre verista i wagneri, Antonio loli un cartell (24) per a la Missa de Smareglia. No seria el primer m- Rquiem per Jaume I dEnric Mo- sic de lpoca que tamb dibuixava: rera, que sembla que no sarrib a Caruso per exemple a part de tenor imprimir per del qual ha que